Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65508 | Molí d'Arquerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-darquerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 96-99 i 225. | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Al primer pis s'hi accedeix per unes escales exteriors, formant una petita eixida davant del portal; aquest és rectangular, amb la llinda esculpida amb el nom de Maria i, segons els propietaris, procedeix de l'antic hospital de Malleu. A la part de llevant, damunt del primer pis, s'hi obren unes galeries; i a la planta baixa, hi ha dos portals que donen accés a l'espai on antigament hi havia les moles. Els murs són de pedra lligada amb morter de cal, amb pedres cantoneres treballades. | 08254-79 | Arquerons (l'Esquirol) | La història del molí d'Arquerons va lligada a la del mas homònim, que es troba registrat en els fogatges de la parròquia del terme de Corcó de l'any 1553, quan hi vivia Pere Archerons. | 42.0324500,2.3737800 | 448164 | 4653569 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65431 | Arquerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 186. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa original tenia l'entrada de cara a la riera de les Gorgues, però l'antiga distribució va ser modificada posteriorment. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres conopials, a nivell del primer pis; al segon pis s'hi obren uns porxos. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. Al davant del portal hi ha la lliça. Al sector de ponent i al de llevant, s'hi afegeixen un cossos de galeries, de factura contemporània. Hi ha d'altres cossos annexos independents. | 08254-2 | L'Esquirol | Les primeres referències documentals de la masia corresponen a l'any 1191, on s'esmenta a Amaldus Ycla d'Archerons. El mas era propietat de l'ordre militar dels Hospitalers. Segons consta a la documentació, l'any 1233 a la casa hi vivien en règim de lloguer el matrimoni format per Berenguera i Joan d'Arquerons, que amb ocasió del seu casament, signen la renovació amb Ramon de Vilacetrú, que hi figura com a llogater intermedi (PLADEVALL, 2002: 186-187). Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de la parròquia de Corcó de l'any 1553; aleshores hi habitava Pere Archerons. El mas va ser reformat al segle XVIII, com indica l'any 1768 inscrit a la llinda d'una finestra del primer pis. A principis del segle XX es van construir les galeries. Durant la guerra civil, la masia va patir un incendi i alguns sectors van ser reconstruïts. | 42.0326800,2.3740400 | 448186 | 4653594 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M108.Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65576 | Pontet de la Comellassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa | XVIII-XX | Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. | 08254-147 | L'Esquirol | 42.0328100,2.3877900 | 449324 | 4653600 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 65438 | Cabana de Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-carboneres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Edificació de planta rectangular, que consta de dues plantes; originalment, la baixa era el corral i la superior la pallissa. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un portal rodó elevat fet de pedra basta, i la resta de façanes són cegues. Les mides aproximades de l'edificació són 7 m de llargada per 5 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Al davant, hi ha l'era caironada circular. | 08254-9 | Carboneres (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas Carboneres. | 42.0328100,2.3579600 | 446855 | 4653618 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65438-foto-08254-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65438-foto-08254-9-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65667 | Font del Pobre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pobre | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Pobre es troba a les proximitats de la masia de Carboneres. Es tracta d'una mina d'aigua que capta l'aigua del torrent, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. | 08254-238 | Carboneres (l'Esquirol) | 42.0328000,2.3572500 | 446796 | 4653618 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65667-foto-08254-238-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat per filat elèctric, amb presència de bestiar. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65544 | Serrat de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-bala | ANFRUNS, J.; ROCA, A.; PAGÈS, E. (1989) 'Apèndix. Determinació del nombre d'individus, edat i sexe de les restes humanes incinerades provinents de l'urna I, del jaciment arqueològic del Serrat de Bala. Cantonigròs'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989). Barcelona, p. 238-239. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1988) Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, nº 4, p. 6-7. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1989) 'El Serrat de Bala. Una necròpolis d'incineració a Cantonigròs, Osona'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989), p. 224-237. Barcelona. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-VIII aC | Ja no es conserva. | Es tracta d'una necròpolis d'incineració del Bronze Final III, probablement de la segona meitat del segle VIII aC. Va ser descoberta casualment l'any 1987 per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre realitzava tasques de jardineria en una finca privada. El jaciment estava gairebé destruït i únicament es conservaven tres fosses excavades al sòl natural, una d'elles quasi sencera i les altres dues molt malmeses. La que es conservava millor era de planta ovalada, amidava 1,05 m per 0,55 m, i presentava un valuosíssim aixovar. Al seu interior, s'hi encabia una urna cinerària que contenia restes òssies humanes incinerades, probablement corresponents a un sol individu. Les altres dues fosses només conservaven fragments de vasos i plats, i no contenien restes òssies. Els vasos ceràmics recollits presenten forma bitroncocònica amb decoracions incises formant acanalats i motius d'oves. En quant al lot de metalls, està format per braçalets de secció plano-convexa, agulles de cap rectangular decorades, agulles d'ull romboïdal, anells, penjolls, etc. Els materials documentats permeten deduir l'existència d'una una activitat econòmica important, molt possiblement ramadera, com també en l'existència d'una estructura social jerarquitzada. Aquesta necròpolis confirma, a un nivell general, la relació del món dels camps d'urnes del nord-est de la península Ibèrica amb els seus homònims del nord dels Pirineus, amb l'existència d'unes importants xarxes d'intercanvi i/o comerç amb les àrees centreeuropees. | 08254-115 | C/ de Sant Bartomeu 33, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Va ser objecte de dues excavació arqueològica d'urgència; una al mes de juliol de l'any 1987 i l'altre al mes de maig de l'any 1988. | 42.0331800,2.4005400 | 450380 | 4653634 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65756 | Trinxeres de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-barres | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puig Barrés, en un punt privilegiat per al control de la carretera. Es troben en part erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, però el seu estat permet resseguir perfectament el seu traçat. Tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm i s'adapten perfectament a l'orografia. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-327 | Puig de Barrès (l'Esquirol) | 42.0330300,2.3601900 | 447040 | 4653642 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65756-foto-08254-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 65542 | Dolmen de Puigsespedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puigsespedres | Butlletí del Centre Excursionista de Vic. [Vic] vol. II (1920), 17-18. BATISTA, R. (1963) 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de Sepulcros Megalíticos, vol. II. Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología. El Butlletí: L'Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera (2011- 2012), nº 1 i 5. L'Esquirol: ajuntament de l'Esquirol. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT COT, J.O. (2003) Informe-Memòria de la prospecció de Puig-Rodó (Moià, Bages), Roca d'en Toni (Vilassar de Mar, Maresme), Puig Ses Lloses (Folgueroles, Osona), Puig Ses Pedres (Santa Maria de Corcó, Osona), Pedra Arca (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), i la Cabana del Moro (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 68-69. | XXII aC | Hi ha lloses força degradades i desplaçades respecte de la seva posició original. | El dolmen de Puig Ses Pedres es troba dalt d'un turó, abans conegut per l'Arca, en posició molt dominant, dins de les propietats del mas Arquerons. És un megàlit tipològicament dubtós, ja que tant podria correspondre a un sepulcre amb el corredor desplaçat tipus 'P', com a una arca amb vestíbul-pou. Es troba força malmès i no es conserva la capçalera. És una cambra trapezoïdal de 2,8 m de llarg per 1,75 i 2,45 m d'amplada, i de 1,6 m alçada. Presenta un corredor d'entrada a la part sud, de 1,25 m d'amplada per 2 m de llargada. Està construït amb grans lloses de pedra sorrenca, que es troben força degradades i algunes desplaçades respecte de la seva posició original. A llevant, hi ha un gran clot cobert parcialment per pedres, que es obra d'un acte furtiu. L'estat del conjunt no és massa bo, en comparació amb la planta que va aixecar Batista al segon volum del Corpus de Sepulcros Megalíticos (vegeu bibliografia). A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica, que va permetre documentar un gran nombre d'elements en diversos materials: - Restes humanes: un fragment de volta craniana, diversos fragments de mandíbula inferior d'adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats. - Sílex: un ganivet amb retoc bilateral, un altre sense retoc i diversos fragments de ganivets, puntes i ascles. - Ós: un botó prismàtic perforat en 'V'. - Pectem i pedra: diverses denes de collarets perforades. - Ceràmica: diversos fragments sense decoració ni forma. Segons R. Batista (vegeu bibliografia), també alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, actualment es desconeix la seva ubicació. - Coure: un fragment de plaqueta. Per la relació de materials arqueològics recollits, es pot situar cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. | 08254-113 | L' Esquirol | Antigament era conegut com a dolmen d'Arquerons. A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica per part de M. Pallarès i membres del Centre Excursionista de Vic, que va permetre documentar restes humanes, estris d'ós i de sílex, fragments ceràmics i peces d'aram, d'estany i de plom. Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme una nova intervenció arqueològica, impulsada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament i sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Joel Casanova, per tal de deixar al descobert tant el perímetre del túmul com el paviment original de la cambra funerària i el vestíbul que hi conduïa. S'hi van trobar unes petites restes òssies humanes i algun fragment de petxina utilitzada com a guarniment mortuori. | 42.0332600,2.3791900 | 448613 | 4653655 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu Arqueològic de Catalunya i al Museu Episcopal de Vic hi ha materials arqueològics procedents del dolmen de Puig Ses Pedres. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 65486 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot | BUSQUETS, F. [et.al.] (2010) Travessant el Collsacabra: el camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau: història, ar¬queologia i patrimoni. Olot: Ajuntament d'Olot. CROSAS CASADESÚS, J. (2009) 'Mapa del camí ral de Vic a Olot'. Els Cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 195. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors. SERRA i CLOTA, A. (2006) 'El camí ral de Vic a Olot. Forma constructiva del Camí Ral'. Puigsacalm, any XXIIIè. Sant Esteve d'en Bas: GECA, p. 16. SERRA i CLOTA, A. (2009) 'Els camins medievals al Collsacabra I'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 20-23. SERRA i CLOTA, A. (2009) 'Els camins medievals al Collsacabra II'. Els cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 10-15. SERRA i CLOTA, A. (2010) 'Els camins medievals al Collsacabra III'. Els cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 8-11. | V-XXI | Es tracta de l'antic camí que unia les viles de Vic i d'Olot travessant el Collsacabra. Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. És un eix entre capitals de comarca que no arriba als 45 km. Segons diversos investigadors, com Assumpta Serra (vegeu bibliografia), formava part del traçat de la 'Strata Francisca', el camí de França, documentat ja des del segle X. El camí surt de les Masies de Roda i entra al terme municipal de l'Esquirol a les proximitats del Colom Gros, i segueix cap al nord, deixant a mà esquerra Sant Martí Sescorts. Continua paral·lel a la carretera C-153 fins al pont de la Teuleria, on s'enfila al collet de la Creu de Casserres, passa per l'hostal de les Palanques i el pont homònim, i creua el poble de l'Esquirol. El camí entra a Cantonigròs pel carrer Pompeu Fabra fins a esdevenir carrer Major, creua la riera de les Gorgues, i passa al costat de la Rotllada en direcció a Comajoan, ja en terme de Rupit i Pruit. | 08254-57 | Extrem sud-est del terme. | Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. Formava part del traçat de la 'Strata Francisca', el camí de França, documentat ja des del segle X. | 42.0336000,2.3783300 | 448542 | 4653694 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al terme municipal de l'Esquirol el camí ral de Vic a Olot coincideix amb el camí de Sant Jaume.El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs (Lleida), on el Camí entra a l'Aragó. | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65539 | Castell de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres | <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> | XII-XIV | Es troba completament cobert per la vegetació. | <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> | 08254-110 | L'Esquirol | <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> | 42.0336900,2.3606600 | 447079 | 4653714 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||
| 65577 | Pontet de la Comellassa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa-ii | XVIII-XX | Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151, a poca distància de l'altre pont. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. | 08254-148 | L'Esquirol | 42.0339500,2.3883100 | 449368 | 4653727 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 65445 | Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprodon | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb l'any '1722' inscrit. Hi ha dos portals de factura contemporània. Les obertures són de disposició regular, diverses construïdes amb pedra treballada. Al primer pis s'hi obre una finestra sobre el portal, amb ampit motllurat i llinda escripturada, i una altra també datada del mateix any. Al segon pis hi ha dues finestres apaïsades. La façana nord presenta un cos adossat de pedra i totxana. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 14 m d'amplada. Els murs de façana són fets de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats i pintats, amb pedres cantoneres. | 08254-16 | Sant Martí Sescorts | Masia que pertany a la batllia del Cabrerès des del segle XV. | 42.0339900,2.3006000 | 442108 | 4653787 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65503 | El Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sitjar-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 198 i 242. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta cossos annexos independents: la pallissa, el corral (amb l'any '1690' inscrit a la llinda d'una de les finestres) i l'antic mas Camp-ça-font. | 08254-74 | L'Esquirol | El nom de la masia prové de les sitges per guardar el blat. A tocar de la casa hi ha la petita pagesia del mas Camp-ça-font, que es troba esmentada en documents del segle XIV. | 42.0342800,2.3488700 | 446104 | 4653787 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65503-foto-08254-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65503-foto-08254-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65503-foto-08254-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M89. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65746 | Sortiu a Peu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortiu-a-peu | CROSAS, A. (2004) 'Sortiu a Peu d'Alícia Casadesús. Una nova escultura pública a l'Esquirol'. Els Cingles de Collsacabra, nº 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21. | XX | L'escultura 'Sortiu a Peu' és obra de Alícia Casadesús. És de format mitjà i està realitzada en un bloc de pedra amb una pica tallada a la part superior, que conté terra de sílex. Es tracta d'un homenatge al grup de música folk català, nascut al poble, 'Els Esquirols'. L'obra, que porta el nom d'una de les seves cançons, presenta una placa a nivell del terra, on es llegeix l'estrofa de la cançó: 'I aquest camí que feu a peu, el vostre anhel el faci pla, i les petjades que deixareu siguin històries que en el camí escriviu'. | 08254-317 | Plça. dels Esquirols s/n, 08511 l'Esquirol. | 42.0346500,2.3689200 | 447764 | 4653816 | 2004 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65746-foto-08254-317-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Alícia Casadesús | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65552 | Font del Campàs o de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-campas-o-de-santa-maria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XVIII | La font del Campàs es troba a un camp de conreu situat a migdia de la masia homònima, a tocar del marge del sender GR-151, en el pla inferior. És una font ben arranjada, d'obra, a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb pedres lligades amb morter de calç. De la font hi raja un petit rajolí d'aigua que cau a una pica de pedra, a nivell del sòl. Als dos costats dels murs del cobert, hi ha uns bancs d'obra coronats amb rajols ceràmics. | 08254-123 | El Campàs (l'Esquirol) | 42.0348000,2.3794400 | 448635 | 4653826 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65553 | Font de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontiques | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 13. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 95. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XIX-XX | La font de les Fontiques es troba a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats del salt del Frare. És una font mínimament arranjada situada en un marge rocós. Hi raja un fil d'aigua que cau a un petit pedrís, on s'acumula l'aigua. És una de les fonts més populars de l'Esquirol. | 08254-124 | L'Esquirol | Segons la tradició, l'aigua de la font de les Fontiques tenia propietats terapèutiques, especialment per tractar problemes intestinals i el tifus. Va ser objecte d'un projecte per a embotellar-la i comercialitzar-la, però finalment no es va dur a terme. | 42.0349100,2.3853900 | 449127 | 4653835 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65512 | Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palou-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 198. | XX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de disposició simètrica, de pedra treballada, amb els emmarcaments d'estuc. A la façana principal hi ha un portal central d'arc escarser, amb l'any '1907' inscrit a la dovella central, i dues finestres laterals; al primer pis, tres balcons amb peanya i barana de ferro; i al segon pis, un balcó central i dues finestres laterals. A la façana de tramuntana, a la planta, hi ha un portal amb llinda de fusta i dues finestretes; al primer pis, quatre finestres i al segon pis, quatre més. A la façana est, que presenta un cos annex, s'obren tres finestres al primer pis i tres al segon pis. A la façana sud s'obren sis espieres a la planta baixa; al primer pis, una doble balconada amb dues finestres laterals i dos balcons més als extrems; al segon, una porxada amb sis arcs. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i els elements de ressalt. | 08254-83 | L'Esquirol | Les primeres referències documentals on s'esmenta un Palou o Palau són del segle XIII, tot i que actualment es desconeix si es tracta d'aquest mas o d'un altre, o de l'anterior a l'actual. | 42.0347600,2.3501000 | 446206 | 4653840 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65512-foto-08254-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65512-foto-08254-83-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65531 | Frontal de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-santa-margarida-de-vila-seca | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.</p> | XII | <p>Es tracta d'un frontal d'altar romànic, pintat al tremp sobre fusta de roure, realitzat a la segona meitat del segle XII. Originàriament es trobava al convent de Santa Margarida de Vila-seca. Estilísticament, correspon al període del romànic català final i, probablement, és obra d'un taller vigatà. El fontal és presidit per l'escena central, on es troba representada la Mare de Déu amb el Fill, a l'interior d'una màndorla subjectada per quatre àngels. Als laterals hi ha diverses escenes de la vida i llegenda de santa Margarida: és feta presonera pels soldats del general Olimbri quan es troba pasturant un ramat d'ovelles. El general li proposa matrimoni. A baix, és flagel·lada pels botxins i portada a la presó. Al compartiment superior dret, és turmentada: un drac se la menja però ella surt de la panxa i el drac mor dividit en dos; després una altre dimoni rep de la santa un cap esclafat. A baix, el botxí, després de torturar-la en presència del general, la degolla amb el ganivet just en el moment que l'Esperit Sant apareix per rebre la seva ànima. La composició es troba tancada amb una sanefa de motius geomètrics, que ressegueix tot el perímetre del frontal.</p> | 08254-102 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>Originàriament, aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vilaseca, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges a un nou convent. L'any 1868 es va exhibir en una exposició arqueologicoartística realitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic. La seva presència va significar l'inici de la revaloració de la pintura romànica catalana.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65532 | Pintures murals de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-sescorts | <p>BRACONS i CLAPÉS, J. (1986) 'Pintures de l'absis de Sant Martí Sescorts'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 570-565. ANTHONY, E.W. (1951) Romanesque frescoes. Princeton: Princeton University Press, p. 176. BARRAL, X. (2001) Les pintures murals catalanes, fascicle V. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 97-98. MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 46-47. PAGÈS i PARETAS, M. (2013) 'Les pintures murals romàniques de Sant Martí Sescorts'. Miscel·lània litúrgica catalana (separata), vol. 21. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 81-113. PIJOAN, J.; GUDIOL, J. (1948) Les pintures murals romàniques de Catalunya. Barcelona: editorial Alpha.</p> | XII | <p>Les pintures murals de l'absis de l'església de Sant Martí Sescorts, realitzades durant el primer quart del segle XII, són obra del pintor conegut amb el nom de Mestre de Cardona. La tècnica emprada és la de pintura al tremp sobre arrebossat, posteriorment traslladat a llenç. Únicament es conserven cinc fragments, que es troben actualment al Museu Episcopal de Vic. Estilísticament, constitueixen un estadi intermedi entre les primeres pintures romàniques osonenques i gironines. Es tracta d'un tipus de romànic decoratiu, florejat i marcat per la línia. Els dos fragments més significatius i més ben conservats, que pertanyen a la banda inferior de l'absis, narren escenes del llibre del Gènesi: Adam i Eva després del pecat original recriminats per Déu i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís. Dos fragments més, més petits que els anteriors, presenten escenes de la vida de Sant Martí de Tours: en una d'elles parteix la capa per donar-ne la meitat a un pobre i en l'altre, la resurrecció del catecumen mort abans de rebre el baptisme. El darrer fragment conservat és ornamental, amb figures humanes i animals inclosos en cercles. Es té constància, per una fotografia presa just abans del seu arrencament, de l'existència d'un sisè fragment: el pecat original.</p> | 08254-103 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>Les pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, les de Sant Salvador de Polinyà, i les de Santa Maria de Barberà, es relacionen estilísticament amb l'autor de les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts, conegut amb el nom de Mestre de Cardona.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Cardona | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65533 | Retaule de Sant Martí de Tours | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-tours | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 94-95.</p> | XV | <p>Es tracta d'un retaule dedicat a Sant Martí de Tours, realitzat a la primera meitat del segle XV, per l'autor conegut com a Mestre de les Figures Anèmiques. Originàriament es trobava a l'església de Sant Martí Sescorts. És pintat al tremp sobre fusta i s'hi representen escenes de la seva vida i martiri del sant. En destaca l'episodi del festí dels soldats de la ciutat de Poitiers, organitzat pels habitants de la ciutat de Tours, per tal de recuperar el cos mort del seu bisbe. La composició de les escenes carregada de personatges és característic del gòtic internacional, però els fons arquitectònics plans en relació a l'espai, mostren la duració de l'estil ítalo-gòtic.</p> | 08254-104 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El nom de l'autor del retaule de Sant Martí, Mestre de les Figures Anèmiques, va ser donat per l'especialista d'art Chandler Post, per definir l'aspecte facial dels personatges representats als retaules d'aquest pintor. Es desconeix el seu nom real i la seva procedència, però es tracta d'un pintor local molt allunyat dels grans mestres del gòtic. La seva obra és contemporània de la de Lluís Borrassà, del que va rebre influència, caracteritzada per un estil d'arrel popular. El retaule de Sant Martí Sescorts va ser un dels primers que va entrar a formar part dels fons del Museu Episcopal de Vic, a finals del segle XIX. Provenia de la col·lecció de Santiago Rusiñol.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65533-alella.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de les Figures Anèmiques | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 65547 | Materials arqueològics de Puig Ses Pedres al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-puig-ses-pedres-al-museu-darqueologia-de-catalunya | XXII aC | Els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres, a principis del segle XX, per parts de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, va permetre recollir un gran nombre de materials, que situen cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. La relació de materials que es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya és la següent: - Dents (nº registre: MAC BCN-16234). - Fragment (nº registre: MAC BCN-16235). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16936). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16937). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16938). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16939). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16940). - Botó (nº registre: MAC BCN-16941). - Fragment de penjoll (nº registre: MAC BCN-16943). - Fragment de ceràmica (nº registre: MAC BCN-16944). - Fragment de nansa (nº registre: MAC BCN-16945). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16946). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16947). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16948). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16949). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16950). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16951). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16952). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16953). - Frontal humà (nº registre: MAC BCN-16954). - Molars (nº registre: MAC BCN-45213). - Molar humà (nº registre: MAC BCN-45214). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-45215). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45216). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45217). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45218). - Penjoll (nº registre: MAC BCN-16942). | 08254-118 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, nº 39 - 41, 08038, Barcelona. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 65661 | Corranda de sega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! | 08254-232 | L'Esquirol | Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53146 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65666 | El caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cacador | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sau i Folgueroles. Tracta sobre una història picaresca d'un caçador i una pastoreta. La lletra és tal i com segueix: I una matinada fresca Com me remeno com me remeno, jo me'n vaig a caçar. Com me remeno tot me va. Sinós una pastoreta que en guardava el bestiar i ella n'és adormideta, i adormideta ja està. I és un temps de primavera: de violes prou n'hi ha. Ja en cullo un ram de violes, sobre els pits li vaig tirar. -Què hi veniu a buscar, jove, què hi veniu aquí a buscar? -I oi l'amor de vós, minyona, si me la volguéssiu dar? -Demaneu-la a.n el meu pare i oi també en el meu germà, i oi també en el senyor onclo, senyor onclo capellà, que si ell us.e la dón, per mi donada serà. | 08254-237 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53153 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65680 | Materials de l'Esquirol al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-lesquirol-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XXaC-XVIII | <p>El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Una part dels materials que provenen del terme municipal de l'Esquirol, corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres. La relació de materials i la seva catalogació és: - MEV 1009-1013: retaule del Mestre de les figures anèmiques, segle XV. - MEV 11004: ampolla. - MEV 11022: fragment. - MEV 12484: restes òssies, ascle, roca. - MEV 3468: punta de sageta. - MEV 4247: copa, segle XVIII. - MEV 4248: copa, segle XVIII. - MEV 4249: copa, segle XVIII. - MEV 4250: copa, segle XVIII. - MEV 4252: pot. - MEV 4349: drap, segle XVII. - MEV 4572: predel·la de retaule Fonollosa, segle XV. - MEV 5: frontal d'altar, segle XII - MEV 6560: dena. - MEV 6561: dena. - MEV 6562: fragment. - MEV 6563: ascle. - MEV 7399: dena. - MEV 7751: copa, segle XVIII. - MEV 8209: enformador. - MEV 8418: marcador de bestiar, segle XVIII. - MEV 8617: làmina. - MEV 8618: sageta. - MEV 8619: dena, dent de porc senglar, botó. - MEV 9701: pintura mural mestre Cardona, segles XI-XII.</p> | 08254-251 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65689 | Col·lecció de fotografies antigues del terme municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-del-terme-municipal-de-lesquirol | XX | Col·lecció de fotografies antigues dels diversos nuclis que formen part del terme municipal: l'Esquirol, Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. La recopilació i escanejat de les fotografies, que són procedents de diversos fons privats, va ser realitzada per en Carles Comella Suárez. La col·lecció es troba guardada al servidor de l'ajuntament. | 08254-260 | Ajuntament de l'Esquirol. Carrer Nou, nº 1, 08511, l'Esquirol. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Carles Comella Suárez. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 65690 | Fons fotogràfic de Quirze Parés i Ganyet (Arxiu Comarcal d'Osona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-quirze-pares-i-ganyet-arxiu-comarcal-dosona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons personal de fotografia de Quirze Parés i Ganyet. El codi de referència és ACOS80-56. Es tracta de 8.380 diapositives en color, 8 cintes magnetofòniques, 47 fotografies en suport paper blanc i negre, 17 pel·lícules de 8mm, 338 postals, 29 trofeus i 1,2 ml de documentació escrita, datades entre els anys 1942 i 1980. El fons Quirze Parés està compost només de la documentació de la seva activitat intel·lectual. Un gran nombre de fotografies van ser realitzades a diversos indrets del terme municipal de l'Esquirol, referenciats al seu llibre 'La despoblació rural i les masies del Collsacabra'. | 08254-261 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el president del Consell Comarcal d'Osona, l'any 2012. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 65691 | Fotografies de l'Esquirol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una trentena de fotografies del terme municipal de l'Esquirol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Santa Maria de Corcó, el santuari de Cabrera i Sant Julià de Cabrera, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1905 i 1972. Hi ha també postals antigues de diversos indrets del terme municipal. | 08254-262 | C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 65692 | Fotografies de l'Esquirol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php | XX | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 188 imatges del terme municipal de l'Esquirol procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 20 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. Tanmateix, hi ha diverses fotografies del terme i d'actes reivindicatius i festius del fons fotogràfic de Carles Molist (Biblioteca municipal de Manlleu). D'altra banda, es poden consultar dos pergamins digitalitzats que fan referència a l'Esquirol, dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha fotografies de diferents indrets del terme de l'Arxiu fotogràfic de la família Cuyàs i un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. | 08254-263 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 65693 | Fons documental de l'Esquirol a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lesquirol-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | X-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de l'Esquirol: Sant Martí Sescorts, Santa Maria de Corcó, Sant Julià de Cabrera i Cantonigròs. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle X al XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.2.5. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11. - Subdelegació de Béns Vagants. Codi referència: ES.08019.ACA/8.3.2. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1. - Consell Suprem d'Aragó. Codi referència: ES.08019.ACA/1.1.3.3.163. - Pergamins del monestir de Sant Benet de Bages (documentació terme castell Cabrera). Codi referència: ES.08019.ACA/6.10.6. - Diversos, Comandància Enginyers de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/3.16. - Diversos, Marquès de Monistrol. Codi referència: ES.08019.ACA/3.16/ - Diversos, Mas de l'Ubac. Codi referència: ES.08019.ACA/3.41.2.2. | 08254-264 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65695 | Fons documental de Comarmena (Arxiu Comarcal Osona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-comarmena-arxiu-comarcal-osona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | X-XX | Alguns documents es troben malmesos. | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons documental de Comarmena, que forma part de l'Arxiu Masgrau Comarmema. El codi de referència és ACOS80-115. L'Arxiu Masgrau Comarmena està format per 1359 unitats documentals (ud), en paper i pergamí, escrits en català, llatí i castella, amb una cronologia entre el segle X i el XX. El fons conté documentació dels diferents patrimonis de les famílies Masgrau de Tavèrnoles i Comarmena de Sant Martí Sescorts, entroncades per matrimoni a principis del segle XIX. A l'Arxiu Comarcal d'Osona es troba ordenat, classificat i informatitzat. | 08254-266 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2009 Abel Rubió i Serrat va consultar la documentació i va fer un petit estudi de les propietats de la família a Sant Martí Sescorts.El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 2015. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65696 | Arxiu Municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lesquirol | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVIII-XX | L'arxiu municipal de l'Esquirol conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XVIII fins a l'actualitat. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'ajuntament de l'Esquirol, hi ha el fons de l'ajuntament de Sant Martí Sescorts (segle XIX), del Jutjat de Pau de l'Esquirol i del Jutjat de Pau de Sant Martí Sescorts. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 14. Col·leccions factícies | 08254-267 | Ajuntament de L'Esquirol. C/ Nou, 1, 08511 l'Esquirol. | El Servei d'Arxiu Municipal de l'Esquirol forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65696-foto-08254-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65696-foto-08254-267-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65697 | Fons documental de l'Esquirol a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lesquirol-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de l'Esquirol són els següents: - ANC1-718: Col·lecció de cartells de joventut. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-720: Joan Colomines i Puig. - ANC1-972: Joaquim Gomis. - ANC1-802: Josep Marimon Vidal. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-564: Taf Helicòpters, SA. | 08254-268 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 65698 | Arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cabrera | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVI-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 40 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals i documents episcopals, consueta, comptes i factures i llevadors de rendes i de censals, causes pies, correspondència, cens parroquial, confraries, varia administració, capítols matrimonials, testaments i actes notarials. La cronologia dels documents compren des de l'any 1551 al 1963.</p> | 08254-269 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65699 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sescorts | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XIII-XIX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 5 unitats documentals en paper i pergamí, i en lligall, que corresponen a actes notarials, pergamins, vària notarial i vària administració. La cronologia dels documents compren des de l'any 1267 al 1800. El registre està elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats, fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Està pendent de revisió.</p> | 08254-270 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65700 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corco | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVII-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es conserva una part de l'antic arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó, que fou majoritàriament destruït l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil espanyola. Està format per 4 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a visites pastorals, documents episcopals, capítols matrimonials, testaments, actes notarials i pergamins. La cronologia dels documents compren des de l'any 1669-1958.</p> | 08254-271 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65701 | Fons Cabrera i Bas (Arxiu Ducal de Medinaceli) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas-arxiu-ducal-de-medinaceli | <p>ARCHIVO DUCAL DE MEDINACELI: www.fundacionmedinaceli.org/archivo/</p> | IX-XIX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>El fons Cabrera i Bas forma part de l'arxiu de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli. Està composat pels documents generats per tres senyories feudals, lligades entre si històricament: els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona, amb un ventall cronològic que comprèn des del segle IX al XIX. El vescomtat de Cabrera, que es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, s'estenia per bona part de l'actual comarca de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, Osona i la Garrotxa. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335. El fons Cabrera i Bas presenta un bon nombre de documents que fan referència al terme municipal de l'Esquirol, entre els que es troben els relacionats amb els primers temps del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.</p> | 08254-272 | Arxiu Ducal de Medinaceli. Hospital de San Juan Bautista, Duque de Lerma, 2, 45003, Toledo. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2002 el Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya va lliurar a l'Ajuntament d'Hostalric les còpies dels microfilms de la secció Cabrera i Bas del fons documental Medinaceli, contingudes en 61 capses. L'any 2005 l'Ajuntament d'Hostalric va digitalitzar els microfilms. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65703 | Fons documental del castell de Cabrera al fons de Sant Benet de Bages (Universitat de Barcelona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-cabrera-al-fons-de-sant-benet-de-bages-universitat-de | ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 541-554, 569, 574-578, 800-801, 846. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 34-36. | X-XI | Al fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona hi ha un lot de uns vint pergamins procedents del fons del monestir de Sant Benet de Bages, que fan referència al castell de Cabrera i als seus senyors. En els documents, que corresponen als segles X-XI, s'esmenten els topònims Kabraria, Cabreira, Caprariense o Capraria. | 08254-274 | Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007, Barcelona. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 65704 | Fotografies de l'Esquirol a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-a-linventari-del-patrimoni-etnologic-de-catalunya | ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. | XX | A l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) es conserven les fotografies digitalitzades procedents del projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', iniciat per l'Associació d'Amics de Tavertet. Aquest treball consta d'una monografia i de 1272 fotografies, un gran nombre de les quals són del terme municipal de l'Esquirol. El llibre 'Collsacabra 1900-2000: imatges de la vida quotidiana' (vegeu bibliografia) és un resum de tot aquest treball. | 08254-275 | Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', realitzat per l'Associació d'Amics de Tavertet, va rebre el suport econòmic de l'IPEC, institució vinculada al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. Tanmateix, va comptar amb l'assessorament metodològic i informatiu grup recerca Universitat de Vic 'Món rural: evolució i factors de canvi'. La recerca es va realitzar en dues campanyes, anys 2001 i 2002. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 65709 | Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-3 | XIX-XX | Cada cop hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. Al terme municipal de l'Esquirol hi ha diverses capelletes de la Sagrada Família que passen en rutes diferents. Antigament, era costum que cada més s'iniciés una ruta i que cada casa tingués la capelleta un dia. Actualment no es respecten gaire els temps d'estada i, de vegades, es queden encallades a una casa durant un llarg període. | 08254-280 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fitxa redactada a partir d'informacions orals.Fotografia exemple d'una capelleta típica, no procedent del municipi. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 65721 | El Galdiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galdiro | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de la versió de la cançó tradicional, que es cantava a l'Esquirol i Rupit i Pruit. Tracta sobre la història del Galdiró. La lletra és tal i com segueix: En som fill de Montagut allà hi tinc el Sant Baptisme, e.hi tinc el meu pare amat, la mare que m'ha criat tots els dies de ma vida. Jo me n'aní a Olot, per poguer aprendre d'aufici al carrer de Sant Bernat, jo m'hi som acomodat una gentil Margarida. En bon punt forem casats vinguen bones matinades, molt menjar i poc trebaiar: la renda no hi va arribar, me'n donc a la vida mala. Margarida per muller, ella sempre m'avisava, que em deixés estar el robar, que em posés a treballar que era lo que a mi em tocava. Adiós, vila d'Aulot: ara bé estaràs contenta, n'han ‘gafat en Galtiró, després el seu companyó, i l'hereu Vila de Bianya. De tres companyons que soms, tots tenim sentència dada. L'e.un n'ha de ser penjat, l'altre ha de ser escorterat, l'altre presiri per la vida. | 08254-292 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53116 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65722 | In record | https://patrimonicultural.diba.cat/element/in-record | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol pels volts dels anys 30 del segle XX. És una cançó religiosa que tracta sobre la mort de Jesucrist. | 08254-293 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53141 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 65723 | La Marianna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marianna | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol i Sau, que tracta sobre el mal d'amors. La lletra és tal i com segueix: I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo de con festejava. Festejo molt temps i una Marianna. Jo, de veluntant, jo prou li'n portava, i ella també a mi. I ella també a mi: jo prou m'ho pensava! I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo! I un dia ballant i al pla de Manresa la nova arribà: que n'era promesa, la nova arribà. | 08254-294 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53145 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 65724 | Muntanyes de Canigó- Sota de l'om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-de-canigo-sota-de-lom | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de dues melodies tradicionals, que a diverses zones sempre s'han cantat encadenades l'una darrere l'altre. Es recollida a L'Esquirol i a Sau. La lletra és tal i com segueix: Les muntanyes de Canigó són fresques i regalades, més a més ara l'istiu que les aigues són gelades, que les aigues són gelades. Tres mesos m'hi sóm estat sens veure persona nada sinós un rossinyolet que a l'eixint del niu ja canta. Jo d'aquí me n'haig d'anar que l'enyorament me mata. ... -I ai marit, para la mà i parlar-ne amb la posada. -I amb.e qui enraones, muller, i amb.e qui enraones ara. -I amb el mosso del forner que a veure si pastava. -No en tinc el llevat posat ni la farina passada. -Tú mosso, vés al molí, tu minyona, a buscar l'aigua. Tu marit, que ets el més vei, te n'aniràs a la caçada: no en fa mai de bon caçar com ara a la matinada que el conill té el pel rosat i la perdiu e.hi té l'ala. -Quina te'n penses muller, quina te n'has pensat ara? Pensaves menjar conill, n'hauràs de menjar arengada! -I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia: foc per tots quatre cantons i un bon vent de tramuntana. I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia. | 08254-295 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53151 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 65725 | Peu polidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peu-polidor | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de la versió local, de l'Esquirol i Cantonigròs, de la cançó tradicional catalana. Sembla que era habitual per Carnestoltes, i a les celebracions a les cases de pagès. La lletra esmenta diferents parts del cos, que s'han d'anar tocant mentre es canta; és tal i com segueix: Li'n toco el peu i a la Margarideta. Peu polidor, cama llargueta, peu polidor lairum, lairó. Li'n toco el jonoi i a la Margarideta. Jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum, lairó. Li'n toco la cuixa... Li'n toco la castanya... Li'n toco la panxa... Li'n toco les tetes... Li'n toco el coll i a la Margarideta. Coll de tortuga, tetes bufetes, ventre de cabra, figa peluda, cuixa marduixa, jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum laireta, peu polidor, lairum lairó. | 08254-296 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53109 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 65732 | Esquirol 'trenca-vagues' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquirol-trenca-vagues | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 94-95. | XX | El mot esquirol com a sinònim de 'trenca-vagues' deriva del poble de l'Esquirol. Es va originar l'any 1855 durant la vaga i la gran manifestació que va tenir lloc a Barcelona el dia 4 de juny, per defensar el dret d'associació dels treballadors. Gent del poble va acudir a treballar a les fàbriques tèxtils de Manlleu que estaven en vaga. Ràpidament, es va escampar per la comarca l'ús del mot d'esquirol proferit en to hostil, i després a Barcelona, des d'on va passar també al castellà. Aquest nom s'ha fet universal. Si es té present la misèria que a mitjan segle XIX hi havia pels pobles sense indústries com l'Esquirol, és molt lògic comprendre que la gent del poble es prestés a treballar en el lloc dels vaguistes. | 08254-303 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 65743 | A l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-lesquirol-no-shi-entra-ni-per-terra-ni-per-mar-ni-per-aire-shi-entra-trepitjant-pedra | FONT i GAROLERA, J. (2013) 'Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia'. Ausa, vol. XXVI, núm. 172. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 334. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 35. | XX | El refrany geogràfic 'a l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra', fa referència a la característica del terreny, on aflora la roca arreu. També s'aplica a Cantonigròs i a Rupit. | 08254-314 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 65744 | Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga | CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. | 08254-315 | Terme municipal de l'Esquirol | Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 65749 | Bell Cabrerès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-cabreres | XX | La sardana 'Bell Cabrerès' és l'obra més famosa de Jaume Pons i Jufré, que la va compondre l'any 1985. Tal i com indica el seu nom, està dedicada al paisatge i la gent del Cabrerès. La lletra és tal i com segueix: Bell Cabrerès terra ben catalana, l'amor hi neix com flor pura i galana. Camps i serrats, muntanyes encrespades, Bell Cabrerès com un conte de fades... Pugem muntanya amunt muntanya de Cabrera i quan serem al cim veurem fins la frontera. Tot és meravellós, tot és un pomell de flors, veurem ací i allà gairebé fins l'Empordà: i tot cantant..., Oh Verge et donem gràcies perquè siguem dignes d'aquests paratges... Bell Cabrerès... | 08254-320 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 1985 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Pons i Jufré | Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'.És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65753 | Sardanes de Jaume Pons i Jufré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-pons-i-jufre | XX | Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes. Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'. És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. Va compondre dotze sardanes dedicades a diferents indrets i persones del terme de l'Esquirol, on li van dedicar el nom d'un carrer. Són les següents: Poble enyorat' (1966), A la Verge de Cabrera (1979), A la Verge del Pedró (1982), Maria del Carme (1982), L'Eudald de l'Esquirol (1984), Recordant el Manel (1984), Bell Cabrerès (1985), En Pepito de la Fonda (1989), Juli (1990), L' Osca de Cabrera (1991) i Pujant per les Marrades (1991). | 08254-324 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Pons i Jufré | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 65638 | Santa Maria de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-corco | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XVIII-XX | Església d'una sola nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat de llevant a ponent. Interiorment el presbiteri és marcat i forma capelles als murs laterals, i és cobert amb volta quatripartita; als peus hi ha el cor. Està decorada amb pintures. El portal és rectangular, emmarcat amb pedra; ambdues bandes presenten una fornícula, amb les figures de Sant Joaquim i Santa Anna. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és triangular. A l'extrem de tramuntana hi ha un campanar torre; que presenta a la part superior un mirador. Les obertures que emmarquen les campanes són en forma d'ogiva. Els murs són de paredat comú i arrebossats, a excepció del campanar, deixant vistos els escaires i elements de ressalt. | 08254-209 | Pl. Església s/n, 08511, l'Esquirol. | L'antiga església de Santa Maria de Corcó, de la que no es coneixen vestigis, es trobava entre el mas Bertrana i la rectoria vella. L'església de Santa Maria de Corcó de l'Esquirol es va construir entre els anys 1721 i 1762, en substitució de la primitiva església. Aquest trasllat va ser motivat pel gran creixement demogràfic del nucli de l'Esquirol, situat a redós de l'antic camí de Vic a Olot. Era obra de l'arquitecte Josep Morató. L'església i la seva rectoria van ser incendiades i arrasades el dia 21 de juliol de l'any 1936 i destruït el seu ric arxiu parroquial. Només va subsistir el campanar, amb la torrella superior destruïda i reemplaçada per un bastiment de ferro per a sostenir les campanes. La nova edificació, de l'any 1940, és obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas. | 42.0350600,2.3694400 | 447807 | 4653861 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Maria Pericas, arquitecte. | Josep Maria Pericas i Morros (Vic,1881-Barcelona, 1966):Va ser un destacat arquitecte català. En les seves obres es poden apreciar les influències modernista en contraposició a la medieval, especialment romànica, així com una altra de l'escola vienesa. Tanmateix, va inspirar-se en l'arquitectura popular catalana. També són destacades les seves facetes com a arqueòleg i historiador. | 98|119|96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/