Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65713 | Font de la Mare de Déu del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-del-cami | XX | La font de la Mare de Déu del Camí es troba a tocar de l'església de Sant Roc de Cantonigròs, adossada al recinte de la rectoria. La font presenta un broc de cop, que surt d'una gran llosa de pedra on hi ha inscrit: 'FONT DE LA MARE DE DÉU DEL CAMÍ'. Sobre la llosa, hi ha una petita capelleta construïda amb un arc ogival o apuntat, tancada amb un enreixat de ferro, que guarda una imatge de la Mare de Déu del Camí. La font es troba emmarcada en un gran mur de carreus de pedra. | 08254-284 | C/ Major, 1, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0401900,2.4051000 | 450763 | 4654410 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65713-foto-08254-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65713-foto-08254-284-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 65707 | Roures de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-guardia | Els roures de la Guàrdia es troben a pocs metres a ponent de la masia homònima. Es tracta de tres roures monumentals que destaquen per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars troncs i capçades arrodonides. | 08254-278 | La Guàrdia (l'Esquirol) | 42.0399800,2.3643300 | 447388 | 4654411 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65707-foto-08254-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65707-foto-08254-278-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||||
| 65681 | Homenatge a Carles Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-carles-riba | XX | Es tracta d'una estela de pedra en honor a Carles Riba, pels seus lligams amb el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. El monòlit presenta la següent inscripció: 'EL CONCURS PARROQUIAL DE POESIA DE CANTONIGRÒS A LA MEMÒRIA DE CARLES RIBA 1893-1959 HOMENATGE I AGRAÏMENT. FESTES DE SANT ROC. AGOST DE 1964'. | 08254-252 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, i va aplegar a destacades personalitats de l'època. | 42.0402600,2.4058200 | 450822 | 4654417 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65681-foto-08254-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1893-1959):Va ser un distingit poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Va exercir de catedràtic de grec i va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65517 | La Coma de Codinach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-de-codinach | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un cos annex de totxana, de factura contemporània, adossat al sector oest. El portal és rectangular, amb llinda de roure motllurada i emmarcaments de totxo. S'hi obren dues finestres a la façana principal, i una altra al sector oest. Al sector est hi ha un portal d'accés a les corts i, sobre el portal, hi ha un balcó ampitador amb barana de ferro i tres finestres. A la façana est, se li adossa un cobert de totxana adossat per la planta, on hi ha un portal i, al primer pis, hi ha un altre. A la façana nord, s'hi obre un portal i una finestra al cos de totxana i quatre finestres al cos original; al primer pis, dues finestres més. A la façana oest, al sector nord hi ha un petit porxo i una finestra al primer pis, i al cos de totxana, dues finestres a la planta. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-88 | Sant Martí Sescorts | Masia relacionada amb el mas el Codinac. | 42.0396900,2.3022400 | 442249 | 4654418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65439 | Cabana de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-guardia | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Estructura de planta trapezoïdal, que consta de dues plantes. Originalment la planta baixa era el corral i la superior la pallissa. La façana nord es troba adossada a l'edificació d'entrada a la lliça de la Guàrdia. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un pilar central de pedra desbastada que sosté el cavall del carener i el del sostre del paller. A la façana principal, hi ha un gran ràfec recolzat als laterals per bigues amb suports. La planta superior de la cabana va ser objecte d'obres de reforma i remodelació, per tal d'habilitar-la com a cuina i sala d'estar. | 08254-10 | La Guàrdia (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas la Guàrdia. | 42.0400700,2.3648600 | 447432 | 4654420 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65507 | Sant Roc de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roc-de-cantonigros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 47-49. SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 110-120. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Capellas antiguas'. Setmanari Català, Any IV: nº 47. Manresa, p. 742-743. | XIX-XX | Església parroquial de planta basilical. Consta d'una gran nau central i la capella fonda, a la dreta de la nau. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-oest. Està construïda a base de murs de càrrega, realitzats amb mamposteria de pedra i morter de calç, arrebossats. La façana presenta un atri sostingut per pilars de pedra. La nau central és coronada per un campanar d'espadanya. Al darrera de la capella fonda s'eleva un campanar, de secció quadrada, bastit de pedra, amb finestres d'arc de mig punt, coronat per una terrassa. Aquest sector del temple es troba annexionat a la rectoria. A l'interior del temple, l'absis és peraltat i decorat amb pilastres estriades i capitells corintis; s'hi eleva una cúpula sostinguda per petxines. Conserva alguns retaules. La làmpada de damunt l'altar va ser dissenyada i construïda per Ramon Crosas i Capdevila als anys 60. | 08254-78 | C/ Major, 1, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | L'església parroquial de Cantonigròs te el seu origen en un petit temple votiu dedicat a Sant Roc, construït l'any 1854, amb motiu de la greu epidèmia de còlera que va assolar la comarca. L'any 1861 va ser objecte d'obres per tal d'ampliar-lo. L'any 1877, degut al creixement del nucli urbà de Cantonigròs, es va convertir en ajuda de la parròquia de Santa Maria de Corcó, i va aconseguir sacerdot propi. Finalment, l'any 1945 va establir-se com a parròquia independent. La seva construcció tardana es relaciona amb la formació de Cantonigròs, entre els segles XVIII i XX. Entre els anys 1944 i 1968 es va organitzar, sota els auspicis de la parròquia el 'concurs parroquial de poesia de Sant Roc' i 'festa literària del Collsacabra', el certamen literari en llengua catalana més important del moment. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65507-foto-08254-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65507-foto-08254-78-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65643 | Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-parroquial-de-poesia-de-cantonigros-i-festa-literaria-del-collsacabra | PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 14 | XX | Ja no es celebra. | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. Es concedien premis simbòlics de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu. Des de l'any 1963 va impulsar el Premi Cavall Fort. L'any 1968 el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades cada any a una ciutat diferent de Catalunya. | 08254-214 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, que va aplegar a destacades personalitats de l'època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, motiu pel qual va ser vigilat per la policia franquista, malgrat la protecció eclesiàstica que tenia. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació relativa al concurs va ser recopilada per Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, i es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya, amb còpia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.Fotografia facilitada per Carles Comella (l'autor és manent i el propietari físic la Parròquia de Cantonigròs). | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65521 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-3 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT i GAROLERA, J. (1995) 'Els masos de la Guàrdia i la Vall cap el 1650'. Història, Política, Societat i Cultura als Països Catalans, vol. 4: Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 213. PLADEVALL, A.; SIMON, A. (1986) Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el 'Diari' de Joan Guàrdia, pagès de l'Esquirol, i altres testimonis d'Osona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 189. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Forma un barri clos, tancat per cossos annexos que l'envolten, al que s'accedeix per una gran edificació porxada amb portal d'arc rebaixat. Adossada a l'edificació hi ha una cabana, que consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures de la casa són de pedra treballada, amb els carreus vistos, i formen eixos de composició en totes les façanes. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, desplaçat de l'eix de simetria. Les mides aproximades de l'edifici són 10 m de llargada per 5 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats, amb pedres cantoneres. | 08254-92 | L'Esquirol | El topònim Guàrdia es troba esmentat per primer cop l'any 952 en un lot de documents del monestir de Sant Benet de Bages, que es refereixen a una vila anomenada Azeredo, situada a l'indret de l'actual poble de l'Esquirol. No hi ha dubte que prové d'una guàrdia o petita torre de vigilància; hi ha uns catorze indrets anomenats Guàrdia o Guardiola documentats a Osona, des del segle X. La Guàrdia era un dels masos més destacats, com ho demostra que un dels fills fos reconegut com a cavaller, l'any 1240. Probablement al puig Saguàrdia, situat a poca distància al nord de l'actual casa, es va construir el mas primitiu, documentat l'any 1337. Segons consta, l'any 1351 hi havia dos masos Guàrdia, l'anomenat simplement la Guàrdia i el de la Guàrdia Deçà, un dels quals podria correspondre al mas primitiu. Al segle XVII, l'hereu de la casa va escriure el Diari de Joan de la Guàrdia, que és un valuós testimoni per conèixer com era la vida pagesa en aquella època i la Guerra dels Segadors (1640-1659), en l'àmbit del Cabrerès-Collsacabra i la comarca d'Osona. La Guàrdia es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres y Sant Martí Çescorts. La construcció del mas actual, reedificat entre els anys 1656 i 1698, arran de les destruccions descrites al Diari, és probablement la tercera construcció del mas. | 42.0402500,2.3651200 | 447454 | 4654440 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65521-foto-08254-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65521-foto-08254-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65521-foto-08254-92-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65648 | Font del Quintà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-quinta | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 12. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | El bestiar utilitza la font per a beure, pel que es troba en perill de que es malmeti. | La font del Quintà es troba a uns camps de conreus, entre la carretera dels Quatre Camins i el torrent de la Parra. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un broc i cau directament al terra. | 08254-219 | L'Esquirol | 42.0403200,2.3696800 | 447831 | 4654445 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65648-foto-08254-219-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol perquè, durant la visita, l'indret es trobava completament enfangat per les intenses plujes dels dies anteriors. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65558 | Font del Rajolí o de la Gossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rajoli-o-de-la-gossa | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Rajolí o de la Gossa es troba al costat del torrent de Balà, a tocar del marge del camí vell de Cantonigròs a Tavertet, a l'entorn del Pla d'Ardura. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit muret construït amb lloses de pedra. L'aigua raja abundosament per un broc metàl·lic i cau a un pedrís. | 08254-129 | Cantonigròs | 42.0407000,2.4183400 | 451859 | 4654459 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65480 | Font dels Manlleus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-manlleus | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 105. | XX | La font dels Manlleus es troba al costat d'un torrent afluent del de Filaborres, a prop de la Matavera, al peu del camí que uneix l'Esquirol i la Serra de Corcó. És construïda amb pedres treballades lligades amb morter de calç, i alimenta un abeurador i un safareig d'obra. | 08254-51 | La Matavera (l'Esquirol) | 42.0405700,2.3826500 | 448905 | 4654465 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65480-foto-08254-51-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat per filat elèctric, amb presència de bestiar. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65556 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 13-15. | La Foradada és un indret natural d'extraordinària bellesa. La riera de les Gorgues forma un salt d'aigua que cau aproximadament uns 30 m d'alçada a un profund gorg encerclat d'estimballs. A un dels costats del salt hi ha un mur roquer que presenta un gran forat, que dona nom al lloc. Quan la llum el travessa, es crea un escenari fascinant. | 08254-127 | Les Gorgues, Cantonigròs. | 42.0407500,2.3948400 | 449914 | 4654478 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65556-foto-08254-127-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 cortesia d'Enric Planas. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 65524 | La Matavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-matavera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 189. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. Totes les finestres de l'edifici són de pedra treballada; a la façana principal, es disposen segons tres eixos verticals de composició i, a la resta de façanes, són distribuïdes irregularment. En destaquen dues finestres, a les façanes nord i oest, amb una columna de cantonada. A la façana principal, damunt el balcó central, hi ha un escut de factura contemporània. La casa té un oratori intern, dedicat a la Sagrada Família. Hi ha un cos annex a la façana oest, que sembla de la mateixa època que el cos original. A la façana sud, que presenta diversos cossos annexos moderns, hi ha una escala que portava a l'antiga masoveria. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres de pedra picada. | 08254-95 | l'Esquirol | El seu nom prové de la unió dels llinatges Mata i Vera. L'any 1205, segons consta en els capítols matrimonials entre Maria de la Matavera i Arnau de les Ententes, ella lliura com a dot tots els seus bous, ovelles i ases. Podria correspondre al mas Mateu, citat al Capbreu de Corcó del segle XIV. La casa que es conserva actualment es troba en un indret més enlairat que la més antiga, la Matavera Vella, en estat ruïnós. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860. | 42.0407500,2.3854200 | 449134 | 4654483 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65524-foto-08254-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65524-foto-08254-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M122. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65677 | Els Xalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-xalets | COMELLA, C. (2013). 'Els Xalets, ciutat infantil d'acollida, reportatge d'una Vanguàrdia de l'any 1937'. Els Cingles de Collsacabra, nº 70. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XIX | Els Xalets són un conjunt arquitectònic format per set cases, situades a peu de la carretera de Cantonigròs, entre cal Carreter i la benzinera. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i una planta pis, a excepció del més gran, que consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de pissarra, a dues vessants, i el carener perpendicular a les façanes, que es troben orientades al nord. Presenten un porxo d'accés amb coberta a tres aigües. Les finestres són de disposició regular, amb motllures. | 08254-248 | Carretera d'Olot, nº 20-34, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Els Xalets, inicialment anomenats 'La Suïssa Catalana', van ser construïts l'any 1932, i són obra de l'agrimensor i també mestre d'obres Josep Nogués de Vic. Van ser projectades com a cases d'estiueig, per a passar estius gaudint de l'entorn, les caminades i l'aire fresc. És una de les primeres urbanitzacions de l'estat espanyol. Durant la Guerra Civil (1936-1939) hi van acollir nens refugiats del front republicà, provinents de diferents regions d'Espanya. | 42.0410300,2.4114900 | 451292 | 4654499 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65677-foto-08254-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65677-foto-08254-248-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65551 | Font de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 14. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 94. | XVIII | La font de la Foradada es troba a l'interior de les restes d'un antic molí fariner situat al costat de la riera de la Gorga, a l'entorn del salt de la Foradada. Es tracta d'una font natural, de règim estacional, que raja per una petita obertura a la roca i cau a un pedrís. És un lloc molt freqüentat pels excursionistes. | 08254-122 | Cantonigròs | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65557 | Molí de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-foradada | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes de l'antic molí de la Foradada, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, del canal de descàrrega i del cup. A la llera de la riera, s'observen uns forats que podrien correspondre a una antiga passera o presa, possiblement relacionada amb el molí. Prenia l'aigua directament de la riera per un portell i una resclosa, i no necessitava cap bassa. | 08254-128 | Cantonigròs | Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores restava abandonat. Tot i així, van quedar abundants restes, atesa la seva situació molt amunt de la riera, al no portar l'allau d'aigua que va assolir més avall, als voltants de l'Esquirol. | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65468 | Pou de neu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-cantonigros | XVII-XIX | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda, a tocar del camí dels Enamorats. Es troba a uns 970 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 3 m de diàmetre i uns 3 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. Durant l'any 2016, el pou va ser objecte de tasques de sanejament de l'entorn i millora de l'accés, per part dels joves participants al camp de treball de l'Esquirol. | 08254-39 | Cantonigròs | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 42.0414100,2.4175200 | 451792 | 4654538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Podria tractar-se també un pou de glaç que actualment no conservi la coberta. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65478 | Bornaqueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bornaqueres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada al sud-est. Presenta dos portals rectangulars, un construït amb pedra i l'altre amb totxo. Les obertures són de disposició irregular, de fusta i totxo. Les façanes són construïdes amb pedra lligada amb morter i tàpia. Se li adossen diversos cossos annexos, de factura contemporània, que desvirtuen les característiques patrimonials de l'antiga casa. | 08254-49 | Sant Martí Sescorts | 42.0409000,2.2966900 | 441791 | 4654557 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M48. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65733 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-2 | XX | La font dels Enamorats es troba a l'inici del camí vell de Tavertet a Cantonigròs. Es tracta d'una font, de factura contemporània, construïda amb un mur de pedres treballades lligades amb ciment. L'aigua raja per un broc de cop i cau a un desaigua. Al mur, sobre el broc, hi ha un petit espai amb forma de fornícula, on hi ha escrit amb pintura 'font dels enamorats'. | 08254-304 | Cantonigròs | 42.0416400,2.4171400 | 451760 | 4654564 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65733-foto-08254-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65733-foto-08254-304-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||
| 65676 | Can Rifà o Santa Maria del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-o-santa-maria-del-roure | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MARIMON, S. (2009) 'D'opulenta torre d'estiueig a alberg'. Sàpiens, nº 80. Barcelona: Sàpiens Publicacions, p. 63. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. A l'angle de tramuntana se li adossa una torre de planta circular, que consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de teula àrab ceràmica. El portal és d'arc de mig punt, de pedra treballada, amb dos petits capitells a banda i banda. Les obertures són de disposició simètrica, emmarcades amb pedra, de tipologies diverses: rectangulars, circulars, d'arc de mig punt i d'arc rebaixat. Els murs són de paredat comú, d'obra vista. En destaca l'escala interior de fusta, d'estil modernista, que dona accés als pisos superiors. | 08254-247 | C/ de Sant Roc nº 4, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0423300,2.4085000 | 451046 | 4654645 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65676-foto-08254-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65676-foto-08254-247-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65509 | Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al davant hi ha una petita lliça tancada, formada per diversos cossos annexos amb un portal, que es troba a la part de llevant de l'edificació. El portal de lliça duu la següent inscripció: 'Francisco Torra Comermena i Güell, 1831'. La façana presenta una portal rectangular de pedra treballada, a la planta, i un altre portal, al primer pis, que dóna als cos de porxos, adossats en diagonal a la façana. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-80 | Sant Martí Sescorts | Aquesta masia pertany al gran patrimoni dels Comermena de Sescorts, units amb els Masgrau de Savassona al segle XVI. El mas va ser objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVIII, tal i com consta en la data constructiva dels porxos. | 42.0419600,2.3289900 | 444465 | 4654653 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65509-foto-08254-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65509-foto-08254-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M53. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65754 | Invocació a la Verge de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/invocacio-a-la-verge-de-lalzina | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 131-134. SOLÀ i MORETA, F. (1977) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 125-128. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra. Barcelona: ed. Proa, p. 34. | XX | Es tracta de l'himne que porta per títol 'Invocació a la Verge de l'Alzina', amb lletra de Jaume Mas, i musicada per Martí Tera. Va ser realitzat l'any 1945, amb motiu de la construcció del nou pedró de la Mare de Déu de l'Alzina, a les Planes de Cantonigròs. La lletra és tal i com segueix: Verge Santa de l'Alzina Reina de Cantonigròs, preserveu-nos Mare el cos de tota cosa roïna, infoneu-nos l'esperit de vostre gràcia divina, freneu nostre cos, Regina sigueu sol de nostra nit Com féu amb el diví infant acolliu sobre el pit vostre aquest tros de terra nostra que estimem tots tant i tant. I quan a l'etern repòs la nostra ànima s'envoli, sigueu Vos qui ens consoli Reina de Cantonigròs. | 08254-325 | Les Planes (Cantonigròs) | L'any 1904, amb motiu del cinquantenari de la programació del dogma de la Immaculada a les Planes de Cantonigròs, es va instal·lar una petita capella sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Alzina, al tronc d'una monumental alzina. Francesc Alibés, de les Planes, en va ser el patrocinador. El 16 d'agost d'aquell mateix any, va ser beneït el pedró i la seva imatge pel mossèn Josep Puigcercós. Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser tallada l'alzina i destruït el pedró. L'any 1945 es va construir un nou pedró, i al seu voltant es van col·locar dos bancs de pedra i s'hi van plantar quatre alzines. Cada any, el dia 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, tenia lloc un aplec on es resava el rosari, es cantava l'himne a la Mare de Déu de l'Alzina i es feia un piscolabis. | 42.0430100,2.4142400 | 451521 | 4654718 | 1945 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65754-foto-08254-325-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra de Jaume Mas i música de Martí Tera. | Fotografia facilitada per Anna Maria Crosas Barcia. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 65755 | Himne de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-lalzina | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 131-134. SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 125-128. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra. Barcelona: ed. Proa, p. 34. | XIX | Ja no es canta. | Es tracta de l'himne a la monumental alzina que hi havia a les Planes de Cantonigròs. Va ser escrit pel doctor Marian Serra i Esturi amb anterioritat a la instal·lació de l'antiga capelleta de la Mare de Déu de l'Alzina al seu tronc, l'any 1904, i musicat per Lluís Jordà. La lletra és tal i com segueix: Cantem l'himne de l'Alzina amb un cant fort i serè, amb l'accent a l'esperança, amb la força de la fe. Fem-ne un símbol del bell arbre que havem vist tots reverdir, fem-ne un símbol de la Pàtria que volem veure florir, tota rica, tota plena, per mai més, mai més morir. És la Pàtria com un arbre; té per rels el temps passat, té per soca dret i força, per brancatge llibertat; sang per sava, de les venes li daríem de bon grat. Com un arbre és nostra vida; si és la fe la seva rel puja forta socalada feta a tot, a sol i a gel; la brancada tota estesa va esplaiant-se cap al cel. Siguem sempre com l'Alzina revinguts, valents i grans; siguin branques sempre obertes nostres braços de germans; siguin rels fondes, ben fondes nostres cors de catalans. | 08254-326 | Les Planes (Cantonigròs) | Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser tallada l'alzina i destruït el pedró. | 42.0430100,2.4142400 | 451521 | 4654718 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra de Marian Serra i Esturi i música de Lluís Jordà. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65613 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-10 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora]. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra: itinerari espiritual. Barcelona: ed. Proa. | XVI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia Al sector oest s'adossa una gran torre de planta quadrada, que consta de quatre pisos i és coberta a quatre vessants. Al sector de llevant, a nivell del primer pis, sobresurt un cos annex que fa de terrassa. Al nord de la casa hi ha una cabana, que presenta un escut amb una cabreta esculpida. Els murs de les edificacions són de pedra lligada amb morter de calç, amb carreus regulars als angles. | 08254-184 | Cantonigròs | Les Planes és un antic mas que ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació al llarg del temps, tal com mostren les dates constructives presents a diverses parts de l'edifici: 1568, 1630, 1696, 1802 i 1827. A principis del segle XX va se reformat per l'arquitecte barceloní Raimon Duran i Reynalds, quan la família Alibés el va vendre a la família Perdigó-Espona, i novament després de la Guerra Civil. L'any 1971 el mas va passar a propietat de la família Anglada de Vic. Durant la Guerra Civil (1936-1939) hi van acollir nens refugiats del front republicà, provinents de diferents regions d'Espanya. | 42.0436400,2.4109700 | 451251 | 4654789 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Per tal d'ampliar coneixements de la història d'aquesta casa, cal consultar el llibre 'Mas Les Planes: història d'una centúria' de Rosa Mª Puigcerver (vegeu bibliografia). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65619 | Capella de Santa Maria de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-les-planes | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT i RIUS, J. (1970): La capelleta de la Mare de Déu de les Planes. Treball premiat en el concurs de Poesia de Cantonigròs. Cantonigròs: Concurs de Poesia. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 145-148. | XVIII | Capella d'una sola nau, de petites dimensions, amb absis semicircular i un xic peraltat. Es troba annexionada al mas de les Planes i és dedicada a Santa Maria. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Interiorment està dividida en dos trams i coberta amb volta de creueria; les nerviacions moren a la paret formant un cul de llàntia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Al davant hi ha un atri sostingut per pilars i cobert a dues vessants. La façana de migdia presenta un altre portal, que comunica amb l'antiga biblioteca del mas. A la façana de ponent, s'obren dos òculs. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-190 | Les Planes (Cantonigròs) | L'aspecte actual de la capella és obra de les remodelacions de les que va ser objecte als segles XVIII i XIX, tot i que els seus orígens podrien ser molt més antics. | 42.0437200,2.4111500 | 451266 | 4654798 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65619-foto-08254-190-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65528 | La Serra de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-corco | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 217. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Els ràfecs de la façana principal són de llosa. Presenta un cos de porxos adossat a la façana est i un gran annex de pedra basta adossat a la planta de la façana principal, que segueix cap a la façana oest. El portal d'entrada, centrat a la façana, duu la llinda datada amb l'any '1744'. Les obertures són de pedra treballada, i únicament les de la façana principal són de disposició simètrica, amb llambordes sobre les finestres per a la pluja. A la façana nord, que és gairebé cega, hi ha una cisterna, sobre la qual hi ha una terrassa parcialment coberta. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, amb pedres cantoneres. Presenta grans cossos annexos independents i una antiga cabana. | 08254-99 | L'Esquirol | La referència més antiga de la masia és del segle XII. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès i amb el nom de la Serra. | 42.0441500,2.3926200 | 449733 | 4654857 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65528-foto-08254-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65528-foto-08254-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65528-foto-08254-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M124. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65750 | Trinxeres del Puigsaguàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-puigsaguardia | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puigsaguàrdia, en un punt estratègic per al control de la carretera. Les trinxeres tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm. El seu traçat és sinuós, per tal d'adaptar-se a l'orografia i per incrementar la seguretat davant les detonacions. Actualment es troben molt erosionades i colgades de terra per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, fet que dificulta la seva documentació. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-321 | Puigsaguàrdia (l'Esquirol) | 42.0443600,2.3647800 | 447429 | 4654897 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65750-foto-08254-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||
| 65608 | Mas Codinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-codinac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana original es troba darrera d'un cos de galeries a nivell del primer i del segon pis, amb pilars de carreus de pedra, que sostenen l'estructura de bigam de fusta. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella central decorada i datada amb l'any '1564'. Les obertures són de disposició regular, i tenen dovelles de pedra amb llinda plana. A la part dreta dels porxos s'hi adossa un cos, de factura contemporània, que desmereix l'antiga estructura. A tramuntana sobresurt una eixida, a nivell de primer pis. Hi ha dos portals que tanquen la lliça, situats a la part dels porxos. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç,arrebossats, deixant a la vista els elements de realç. A pocs metres de la casa hi ha la capella pròpia, dedicada originalment a Sant Ferriol. | 08254-179 | Sant Martí Sescorts | Masia que tot i que pertany al terme de l'Esquirol, històricament va lligada a la parròquia de Sant Feliu de Torelló. Era un mas benestant. Al segle VXII l'hereu, Miquel Codinach, va fer construir una capella dedicada a Sant Ferriol. | 42.0443100,2.2995100 | 442027 | 4654933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65608-foto-08254-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65608-foto-08254-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M49. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65607 | Capella de Sant Ferriol o de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ferriol-o-de-la-immaculada-concepcio | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Capella d'una nau, de planta rectangular, de petites dimensions. Estilísticament presenta característiques renaixentistes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat en direcció sud est, amb la façana alineada amb la capçalera Interiorment està dividida en tres trams, coberts amb volta quatripartida. El presbiteri és marcat i presenta un retaule amb la Verge dels Dolors. És decorada, interiorment, amb elements d'estuc. El portal és rectangular, amb decoracions de tríglifs i al damunt un frontó. Al davant hi ha un atri sostingut per pilars i cobert a dues vessants. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya sense campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-178 | Mas Codinac (Sant Martí Sescorts) | La capella va ser construïda al segle XVII per l'hereu del mas Codinac, i dedicada a Sant Ferriol. El mas Codinac era una casa pairal benestant que, tot i que pertany al terme de l'Esquirol, històricament va lligat a la parròquia de Sant Feliu de Torelló. La sagristia és de l'any 1786. Segons la documentació, hi havia un retaule barroc esculpit al segle XVII i decorat al segle següent, amb una imatge de la Immaculada al centre i als costats les imatges dels sants Ferriol i Segimon. | 42.0445600,2.2992300 | 442004 | 4654961 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65607-foto-08254-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65607-foto-08254-178-2.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65720 | Panets beneïts al Puigsaguàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-beneits-al-puigsaguardia | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XX | Ja no es celebra. | Es tracta d'una antiga tradició, ja perduda, que es celebrava un matí de primavera. Consistia en la pujada dels veïns de l'Esquirol i les masies de l'entorn al turonet del Puigsaguàrdia. El dia abans, l'agutzil anunciava la trobada, a tocs de trompeta, pels carrers del poble. Un cop al cim, a la creu, el rector beneïa el terme, es resava el rosari i es pregava per la bona collita de l'any. Acabades les pregàries, es repartia un panet beneït als assistents. Finalment, el capellà, els escolans, el paborde i els pagesos més notables, baixaven fins a la font de la Parra, on es feia un petit àpat amb pa, llonganissa i vi. Les despeses dels panets eren sufragades pels veïns que, segons les seves possibilitats, contribuïen amb mesures de farina. Cada any es nomenava un paborde, que es tornava per rotació entre els pagesos, que era qui organitzava i administrava la festa. Aquesta tradició va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). | 08254-291 | Puigsaguàrdia (l'Esquirol) | 42.0449600,2.3644700 | 447404 | 4654963 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||||
| 65705 | Font del Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontarro | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. | XVIII-XX | La font del Pontarró es troba a la riba esquerra del torrent de Filaborres, a pocs metres del pont, i a les proximitats de la masia les Comes. Es tracta d'una mina d'aigua que capta l'aigua del torrent, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. | 08254-276 | Parc d'Aventura Anigami. Les Comes, Carretera C-153, km 18,7 , 08511 (l'Esquirol). | 42.0457000,2.3816100 | 448823 | 4655035 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65687 | Creu del pont de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-de-la-parra | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 80-84. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 65-66. | XX | Es tracta d'un monument en homenatge als dinou torellonencs assassinats en aquest indret, el 4 de setembre de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola. És de pedra treballada, format per una base de forma rectangular, que culmina en forma piramidal, sobre la que hi ha una creu. El centre de la base presenta la següent inscripció: 'En memoria de los 19 vecinos de Torelló caídos por Diós y España vilmente asesinados en la noche del 4 de septiembre del 1936 cuyos restos reposan en el cementerio de San Martín Sescorts. Caminante medita y ora'. | 08254-258 | La Parra (l'Esquirol) | Aquest fet tràgic va tenir molt ressò a tots els municipis de l'entorn. Les víctimes eren de Torelló, amb una significació social i política destacada, i simpatitzants del bàndol franquista. El Comitè Antifeixista local va ser inculpat dels assassinats. | 42.0456900,2.3710900 | 447952 | 4655040 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65687-foto-08254-258-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En el cementiri parroquial de Sant Martí Sescorts hi ha un panteó on es troben sepultats els dinou torellonencs assassinats. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65612 | Font de l'Esclop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesclop | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 271. | XX | La font de l'Esclop es troba a la riera de les Gorgues, a un indret situat més avall de l'Aulina. És una bonica font d'obra amagada en un espectacular paratge natural. | 08254-183 | Molí de l'Alzina (Cantonigròs) | 42.0465700,2.3973300 | 450125 | 4655123 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65615 | Molí de l'Aulina o de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laulina-o-de-lalzina | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263-264. | XVI-XVIII | Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta una llinda amb inscripció: 'VENUT A ARNALT DE PLANAS ES AL MAS PLANAS DE CABRERES PER RESTAÑEDA ES MOLI 1360 EN POSECIO BA PASA 1843 Y DIT PLANAS RESTABLI 1586 EST ANY LO RETIFICA 1858 A LLORENS ALSINA PAGES/ FRANCISCO PLANAS Y ALIBES'. A la part esquerre se li adossa un cos annex, que correspon al primer pis de la casa, cobert a una sola vessant; que es troba unit a la cabana. A la façana de migdia, a nivell del primer pis, sobresurten uns balcons. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-186 | Cantonigròs | El mas Aulina és citat en documents medievals. També era una casa de pagès amb els seus conreus, que és d'on prové el nom del mas (PARÉS, 2001:264). | 42.0475200,2.4083800 | 451040 | 4655222 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65615-foto-08254-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65615-foto-08254-186-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65575 | Alzina de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-parra | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. | 08254-146 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0478700,2.3689000 | 447773 | 4655284 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65575-foto-08254-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 65647 | Font de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parra | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 11. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | La font de la Parra es troba a poca distància a l'oest de la masia homònima, a tocar del torrent. És una font d'obra, bastida amb totxo, i presenta tres brocs metàl·lics (un d'ells de cop). L'aigua que raja per dos dels brocs cau a una pica rectangular de pedra. Es troba en un indret per sota del nivell del pla, al que s'hi accedeix per mitjà de tres graons de pedra. | 08254-218 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0480900,2.3685100 | 447741 | 4655309 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65647-foto-08254-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65647-foto-08254-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65647-foto-08254-218-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||||
| 65525 | La Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parra | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 213. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 89. | XVIII | Gran masia pairal de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana es troba orientada a ponent. El portal es troba descentrat del cos de la casa. Les finestres són de pedra treballada, de disposició regular. Presenta cossos annexos de planta baixa. Al sector de ponent, sobresurt una petita capella annexionada al mas, coberta a una sola vessant i l'absis de planta semicircular; presenta un portal orientat a migdia, amb la llinda datada (1850), i al damunt un petit òcul. És dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. Al sector nord, a nivell del primer i segon pis, sobresurten unes galeries sostingudes per pilars. Sota les galeries, a planta baixa, hi ha un gros portal d'arc rebaixat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. A pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb morter de calç. | 08254-96 | L'Esquirol | Les referències més antigues de la masia són del segle XII. Va ser residència de cavallers i donzelles entre els segles XII i XV. Segons consta a la documentació, al segle XVI el mas tenia una capella dedicada a Sant Sebastià, i la seva conservació anava a càrrec dels seus propietaris. Va deixar de tenir culte abans de l'any 1878. Al segle XIX la masia va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. L'any 1850 es va construir la capella, que segons la bibliografia és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia. | 42.0481500,2.3700100 | 447865 | 4655314 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M101. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65526 | La Rotllada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rotllada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. PLA, J. (1966) Un senyor de Barcelona. Barcelona: Ed. Destino, p. 84. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 22-23. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta té tres cossos, la part central amb el ràfec paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia, i els extrems a una única vessant i amb el ràfec perpendicular. Presenta tres portals rectangulars, emmarcats amb pedra treballada. El portal central duu la següent inscripció: 'LLVGARI + CARNE/ 17 IHS 23'. El portal esquerra està decorat amb un baix relleu que representa les eines d'un ferrer: un mall, una enclusa, unes tenalles, una ferradura i un martell de ferrar. Les finestres són de disposició asimètrica, de pedra treballada. En destaca una que duu inscrit l'any '1690'. Els murs són de pedra lligada amb morter, arrebossats i pintats, deixant visibles els carreus de pedra que emmarquen les obertures i els escaires. | 08254-97 | Sant Julià de Cabrera | L'Hostal del Trenc va ser molt freqüentat pels traginers que recorrien el camí ral de Vic a Olot. No es troba registrat en els fogatges del segle XVI, pel que és probable que els seus orígens siguin posteriors. El baix relleu del portal esquerra fa referència a l'ofici que es va dur a terme antigament al mas. És l'hostal més reconegut de tot el camí ral i que es troba just a la meitat, entre Vic i Olot. Segons Josep Pla, en el seu llibre un senyor de Barcelona, parar a ca la Rotllada era obligat pel descans i per menjar. | 42.0487200,2.4138500 | 451493 | 4655352 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M57.Hostal dit també del Trenc fins l'any 1968. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65585 | Sarau i gatzara a ca la Rotllada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarau-i-gatzara-a-ca-la-rotllada | VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. | XIX | L'hereu de l'hostal de ca la Rotllada es va casar, quan ja era molt gran, amb una noia molt jove i bonica. Ell era afeccionat a la cacera i passava molt temps fora de casa i, mentrestant, la seva muller s'avorria. Per distreure's, la noia organitzava saraus els dies de festa i, com que era tan atractiva, més d'un fadrí la treia a ballar. Uns veïns malintencionats van avisar al marit d'aquestes festes i, per a que poder ser testimoni directe del que passava, al següent dia de sarau l'home es va amagar en un sarrió. Quan un dels fadrins va treure a ballar a la jove, un grup de nois fent rotllana al voltant del sarrió van cantar: 'Tu que t'estàs en el sarrió, mira que mira el que jo et deia. Tu que t'estàs en el sarrió ara veuràs el que et deia jo'. Aleshores, en Rotllada va sortir del sarrió i, gens enfadat, va aplaudir la seva dona i la va treure a ballar. Des d'aquell dia, l'hereu va ser l'organitzador dels saraus, que es van fer populars en tota la rodalia. | 08254-156 | La Rotllada (Sant Julià de Cabrera) | 42.0487200,2.4138500 | 451493 | 4655352 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 65462 | Font dels Canons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-canons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | La font ja no raja i es troba colgada per sedimentació de terres i fullaraca. | La font dels Canons es troba a tocar del torrent de homònim, entre la Parra i l'Oliva, al davant un petit pontet. És una font d'obra, bastida amb totxo, i es troba colgada per sedimentació de terres i fullaraca. | 08254-33 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0486900,2.3718800 | 448020 | 4655373 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65462-foto-08254-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65462-foto-08254-33-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65600 | Capella de Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Capella que forma part del mas Vilaporta. És d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un element decoratiu de ferro amb una creu. El portal és rectangular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats. | 08254-171 | Vilaporta (l'Esquirol) | La història de la capella està relacionada amb el mas Vilaporta. | 42.0488300,2.3451000 | 445804 | 4655405 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65600-foto-08254-171-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65598 | El fill del dimoni a Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fill-del-dimoni-a-vilaporta | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 63-64. | XX | A la casa de Vilaporta hi vivia un noi molt entremaliat, del que tothom fugia. De forma secreta, els seus pares, que eren un matrimoni que no podia tenir fills, l'havien trobat al bosc quan era un nadó i l'havien adoptat. Era un nen molt poc sociable i bèstia. Tothom s'estranyava de que unes persones tan bones tinguessin un fill tan dolent. Un dia, els pares, cansats ja del comportament del seu fill, van a anar a demanar consell al rector. Aquest els hi va preguntar si el nen resava i menjava, al que van contestar que no ho feia pas. El rector els va dir que omplissin una dotzena d'ous amb aigua beneïda i les posessin al voltant del foc. Quan el noi va veure els ous va dir cridant: 'Eh! Quina mena de cosa! A Barcelona un prat, al bosc de Tosca ciutat, a Casserres monestir, mai havia vist a foc, tantes olles a bullir', i va fugir per la xemeneia. Amb aquesta frase es van adonar que era el dimoni, que era molt vell i immortal i havia vist la gran ciutat de Barcelona quan era un prat, el bosc de Tosca a Olot, quan era una ciutat i el monestir de Casserres quan feia funció de monestir. | 08254-169 | Vilaporta (Sant Martí Sescorts) | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||||||
| 65599 | Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex adossat de planta baixa i pis. Conté una estada i una capella particular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-170 | l'Esquirol | Vilaporta era una gran hisenda que s'estenia per l'est des de Vallbona i Vilaporta fins a Santa Margarida. | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65599-foto-08254-170-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65522 | La Guilassa o l'Aguilassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guilassa-o-laguilassa | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. Està adossada al pendent natural del terreny pel sector est. A la façana principal, que pel desnivell del terreny dóna a peu de planta, hi ha un portal rectangular, que presenta escrit 'Cuartel Nte.' en una rajola. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb totxo. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-93 | L'Esquirol | Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès. | 42.0494000,2.3633300 | 447313 | 4655457 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | ||||||||
| 65514 | La Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabreta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. La façana té dos petits portals rectangulars, de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, també de pedra treballada. S'hi obren dues al costat exterior de cada un dels portals, amb reixa de ferro forjat; la finestra esquerre es troba decorada amb un antic anagrama en relleu. Hi ha dues més al primer pis, amb espitlleres. La façana de tramuntana presenta una finestra conopial. A la façana de llevant hi ha portals tapiats i reconvertits en finestres. Els murs són de pedra sense polir lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. | 08254-85 | Sant Julià de Cabrera | La Cabreta és una de les masoveries del mas Caselles, que es troba registrat en el fogatge de l'any 1553 de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera. Les seves característiques arquitectòniques semblen correspondre al segle XVII, tot i els seus orígens podrien ser anteriors. | 42.0497600,2.4149700 | 451587 | 4655467 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65514-foto-08254-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65514-foto-08254-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65514-foto-08254-85-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65440 | Cabana de l'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Estructura de planta rectangular, que consta de dues plantes. La coberta és de teula àrab, a tres vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba a ponent. La tercera vessant desguassa a l'est. Presenta un pilar central, que es troba desplaçat cap a l'interior de la cabana, que sosté el carener a través d'una biga de fusta; sobre el que es recolzen els dos cavalls que sostenen la tercera vessant. El pilar central té inscrit l'any '1728'. A les façanes nord i est s'hi obren dos portals. Pel costat est es troba adossada a un gran cos de corts, construït amb totxo. Les mides aproximades de l'edificació són 9 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-11 | L'Arimany (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas Arimany, que es troba registrat als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Pere Arimany'. | 42.0497000,2.3865100 | 449232 | 4655476 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65440-foto-08254-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65440-foto-08254-11-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65668 | Masoveria Vella de l'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-vella-de-larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular irregular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, orientada a ponent. Es troba adossada a la casa pairal, disposada obliquament respecte a la mateixa, amb la que comunica a través d'un pont cobert, amb un porxo al primer pis. S'assenta sobre la roca, al pendent natural del terreny. Al sector nord presenta un annex de factura contemporània, que aprofita la fonamentació de murs antics. El portal és rectangular, amb la llinda de roure. Les façanes no presenten cap eix de simetria excepte als badius del porxo de la façana principal. Les mides aproximades de l'edifici són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-239 | L'Arimany (l'Esquirol) | La història de la masoveria va lligada a la de la masia de l'Arimany, que es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0498300,2.3863900 | 449222 | 4655491 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65668-foto-08254-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65668-foto-08254-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65668-foto-08254-239-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65641 | L'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.199. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la façana principal, a la part central, el ràfec és molt sortint. Està adossada a la masoveria vella per un pont cobert al primer pis, sota el qual s'observa un escaire de carreus. Les obertures són de pedra treballada, i únicament les de la façana principal són de disposició regular. El portal d'entrada, centrat a la façana, és rectangular; al primer pis, s'obre una finestra datada amb l'any '1679'. A la façana est hi ha una finestra esculturada amb un llangardaix. Les mides aproximades de l'edifici són 16 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs de la planta són de pedra lligada amb morter de calç, i els del pis i les golfes són de tàpia. Les façanes són d'obra vista, a excepció de la façana principal, que conserva part de l'antic arrebossat. | 08254-212 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XII. Segons consta a la documentació, l'Arimany va ampliar les seves terres a mitjans segle XIV, amb l'adquisició d'alguns masos rònecs (PLADEVALL, 2002: 199). Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Pere Arimany'. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860. | 42.0498700,2.3864000 | 449223 | 4655495 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||||
| 65618 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVIII-XX | La coberta es troba en molt mal estat de conservació. | Edifici de planta rectangular, construït exteriorment amb murs de pedra lligada amb morter de calç. El forn és cobert amb una teulada, de teula ceràmica aràbiga i embigat de fusta, construïda damunt de pilars fets d'obra cuita. L'arc de la porta i els muntants són de maons cuits. Hi ha una petita escala exterior d'accés al cobert superior, feta de fusta i maons. | 08254-189 | La Cabreta (Sant Julià de Cabrera) | Els forns d'obra, o teuleries, servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. Era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació i reforma de les masies de l'entorn. Els forns d'obra funcionaren de la manera tradicional fins als anys 1930, quan es començaren a posar en funcionament les bòbiles, i amb elles s'industrialitzà aquest procés fins aleshores artesanal i local. L'any dels aiguats (1940) l'aigua va arribar al dotzè graó de la Teuleria. És el que sempre s'explicava per fer referència a la magnitud d'aquell fet inusual al Collsacabra. | 42.0500300,2.4148600 | 451578 | 4655497 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Són necessàries mesures urgents de consolidació, ja que un cop s'esfondri la teulada, que es troba molt malmesa, el procés de ruïna de l'edificació serà molt ràpid. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 | |||||||
| 65652 | Puigdauret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdauret | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 200. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta diversos cossos adossats: a la façana oest, un cos de porxos a nivell de planta i pis, amb dos pilars de totxo; a la façana nord, un cobert de totxana al sector oest, i un cos allargat adossat a la planta al sector est; i a la façana est, un garatge a la planta. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. La façana principal presenta, a la planta baixa, un portal rectangular amb llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés als porxos; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres més. La façana nord presenta un portal als baixos, sota una terrassa que està al nivell del primer pis, un portal i tres finestres; al sector est, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. La façana est presenta una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. | 08254-223 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIV. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Joan Puigdeuret'. | 42.0500400,2.3611000 | 447129 | 4655530 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.