Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
65437 | Cabana de can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-codina | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | S'ha ensorrat la teulada | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un portal amb arc rodó elevat de pedra desbastada dividit per la meitat per una llinda de fusta de roure. Al costat nord hi ha, a la planta baixa, dues petites finestretes protegides amb forjat. A la façana est s'hi obre el portal del paller, situat al pis superior, al que s'accedeix per una rampa de pedra. La façana oest és cega. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 6 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Les bigues que sostenen la coberta són de fusta. | 08254-8 | Can Codina (l'Esquirol) | La pallissa de can Codina és més antiga que la masia de can Codina. Antigament era coneguda com a corral de Tresserres, esmentada l'any 1860 en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich'. | 42.0216400,2.3870000 | 449250 | 4652361 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65466 | Aplec de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. | XX-XXI | L'Aplec de Santa Maria de les Escales es celebra anualment el primer diumenge de maig. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de la benedicció del terme seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs infantils. Abans del dinar es celebra el concurs d'allioli. | 08254-37 | Santa Maria de les Escales (Sant Martí Sescorts) | L'Aplec es celebra des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65506 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. | XVI | Capella d'una nau, de planta rectangular. Estilísticament presenta unes característiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat en direcció nord sud, amb l'accés a migdia. Interiorment, està dividida en tres trams coberts amb volta de creueria amb un rosetó al centre; les nerviacions descansen sobre columnes amb capitells motllurats. El portal és de mig punt adovellat. La dovella clau es troba decorada amb un baix relleu que representa la Verge amb l'Infant; a cada costat, hi ha unes roses de relleu més alt, i a la part baixa, un àngel alat del coll del qual penja una corda i una creu. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-77 | Sant Martí Sescorts | Santa Maria de Vilanova o de les Escales és una capella del segle XVI, que presenta unes característiques estilístiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La rectoria va ser construïda al segle XVII al costat de la capella. Hi vivien els rectors de Sant Martí Sescorts, de la que Santa Maria de Vilanova era sufragània, motiu pel qual, a la pràctica, la capella va fer funcions de parròquia. Aquesta funció la va tenir fins que la rectoria va ser incendiada i destruïda l'any 1936, durant la Guerra Civil. Fins a la dècada dels anys 80 del segle passat, es conservava el portal de la façana de ponent; era rectangular, de pedra, amb una llinda monolítica datada amb l'any '1686' i decorada amb un relleu baix al centre que representava una creu llatina travessada per sagetes, i la inscripció: 'PAV VICES'. La capella va ser objecte d'obres d'ampliació l'any 1909, amb la capella del Santíssim. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65604 | Dovella del portal de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVI | La dovella clau del portal de migdia de l'església de Vilanova o de les Escales es troba decorada amb un baix relleu que representa la Verge amb l'Infant. La Verge va tocada amb una corona decorada i l'Infant, al qual només se li veu el rostre, té el cabells rinxolats. A cada costat, hi ha unes roses de relleu més alt, i a la part baixa, un àngel alat del coll del qual penja una corda i una creu. | 08254-175 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova (Sant Martí Sescorts) | La capella de Vilanova és un edifici del segle XVI d'estil renaixentista amb reminiscències gòtiques. Tot i que era sufragània de Sant Martí Sescorts, des de l'any 1670 fins al 1939 desenvolupà les funcions i celebrà els cultes com si fos una parròquia, perquè els rectors residien a la rectoria al costat de l'església de Vilanova. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65604-foto-08254-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65604-foto-08254-175-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65624 | Goigs de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. | XIX | Els goigs de la Mare de Déu de les Escales, que es venera a la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten a l'ofici religiós que es celebra el primer diumenge de maig, durant l'Aplec de Vilanova. Hi ha una versió més antiga, i l'actual, la lletra és tal i com segueix: De Jacob florida Escala que baixa i puja l'Anyell, de l'amor endut per l'ala us pugem tots vora d'Ell. D'eixa escala salvadora mai no se'ns aparti el peu: Cap al Cel... TORNADA De les Escales, Senyora que a Vilanova regneu, Cap al Cel que el cor enyora els nostres passos guieu. Sou d'entre espines el lliri, sempre pur, mirant el Cel; en el Cor patiu martiri, vora el Fill restant fidel. Amb Christ sóu Corredemptora com Ell clavada a la Creu: Cap al Cel... Blanca reina a trenc d'albada i a mig jorn, que riu el sol i quan trist a la vesprada es marceix el dia amb dol, tot resant alcem alhora, els ulls, les mans i la veu. Cap al Cel... Presentant Jesús al temple, i en la Purificació, clara llum és vostre exemple de puresa i submissió. De virtuts el cor s'enflora, Mare, amb el vostre conreu. Cap al Cel... Per vigilar les ovelles esteu a dalt del serrat, seguiu amb allades belles les que s'han esgarriat: gireu-les llavors, Pastora, cap a l'ombra de la Creu, Cap al Cel... Quan merceix la malaltia o el dolor la vostra cara acudim a Vós, Maria, de tots dolcíssima Mare. Del nostre llit a la vora en la trista mort, sieu. Cap al Cel... Quan d'ésser mare a l'esposa li arriba el diví moment, doneu-li ben amorosa un ditxós infantament: el fill que neix i ja plora i la mare aconhorteu. Cap al Cel... I el fill qu'estreny i que besa tota tremolant d'amor feu que sia en la vellesa dels pares joia i honor. De llurs penes a tothora feu que sia el Cirineu: Cap al Cel... Sant Martí Sescorts us volta com una abella a la flor, la vostra ensenyança escolta i la grava dintre el cor; humil Torelló us adora i us preguen Roda i Manlleu. Cap al Cel… | 08254-195 | Santa Maria de les Escales (Sant Martí Sescorts) | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65624-foto-08254-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65624-foto-08254-195-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Abel Rubió i Serrat. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65448 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 281. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, amb llinda escripturada. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha un balcó ampitador amb barana de forja i, a les golfes, sobre el balcó, un altre de les mateixes característiques. A la façana oest s'hi obren, a la planta, tres finestres petites rectangulars amb forjat; al primer pis, tres més amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres quadrades també amb ampit motllurat. A la façana nord hi ha a la planta un cos petit (comuna), adossat al sector est amb una finestreta de gres; al primer pis hi ha una finestra i a les golfes una altra. A la façana est, hi ha dues finestres al primer pis i una a les golfes. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, a excepció de la façana nord. A la façana principal s'hi adossa un cos annex, amb funció de galliner. | 08254-19 | L'Esquirol | La història d'aquesta masia es relaciona amb la de l'antic mas Tresserres, documentat des de l'any 1138. | 42.0218800,2.3873300 | 449277 | 4652387 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65738 | Font del Rebot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 230. | XX | Es troba en un entorn molt enverdissat. | La font del Rebot es troba en l'entorn de la masia les Alzines, al costat del torrent. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un petit bassiol, fet de maons. És l'origen del rec de la font del Rebot | 08254-309 | L'Esquirol | Antigament era una font molt abundosa i s'hi abeurava el bestiar. A la seva vora hi havia uns safareigs, actualment desapareguts. La font tocava a l'antic camí ral de Tresserres al Pontarró i l'Esquirol. | 42.0219400,2.3827300 | 448897 | 4652396 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65738-foto-08254-309-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
65451 | Can Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al sector oest, s'hi adossa un annex cobert, en part, amb uralita, i a façana est, un altre cobert a la planta baixa. El portal és rectangular, de pedra treballada de gres, amb llinda escripturada, actualment il·legible pel seu mal estat de conservació. Les finestres són de disposició simètrica, de pedra treballada. A la planta, s'hi obre una petita finestra amb forjat; al primer pis, una finestra central amb ampit motllurat i dues finestres rectangulars laterals; i a les golfes, sota el carener, una petita finestra amb llinda de roure. La façana oest presenta un portal al sector nord i un altre al cobert adossat; al primer pis hi ha una finestra. A la façana nord, hi ha dues petites finestres a la planta i una altra al primer pis. A la façana est, hi ha una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-22 | Sant Martí Sescorts | 42.0221700,2.3182200 | 443556 | 4652463 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M25. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65495 | El Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella central datada amb l'any '1637'. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa, s'obre una finestra lateral rectangular i un portal de factura contemporània; al primer pis, una finestra sobre el portal, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1651', una altra finestra esculturada i amb ampit motllurat i un finestral modern; a les golfes, dues finestretes i un porxo d'arc escarser. A la façana est, hi ha diverses obertures a la planta, i cinc finestres al primer pis; a la façana nord, una finestra a la planta, una balconada i dues finestres al pis i tres finestres petites a les golfes; i a la façana est, dues finestres i un portal. A la façana est se li adossa un cos annex d'una planta, amb coberta de terrassa Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-66 | Sant Martí Sescorts | 42.0224700,2.3090000 | 442793 | 4652502 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65657 | Afrau, cascada i gorg de Teixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-cascada-i-gorg-de-teixidors | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 190. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 12. | Es tracta d'una profunda fondalada encerclada de cingles, a la riera de les Gorgues, a poca distància del Pedró. L'aigua salta per una majestuosa cascada i cau a un gorg molt pregon, que es coneix com 'la Gruta', probablement per la balma que hi ha a sobre del saltant. | 08254-228 | Les Gorgues, l'Esquirol | 42.0230400,2.3669500 | 447591 | 4652528 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65657-foto-08254-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies són extretes del blog de l'atleta Paris Canals Rovira: http://ultraparis.blogspot.com.es, degut a la dificultat d'arribar a peu del gorg. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
65453 | Cal Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gavatx | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 139 i 281. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, centrat a la façana, és rectangular, de pedra treballada. Les obertures, de composició simètrica, majoritàriament són de pedra treballada amb afegitons de totxo. Se li adossen tres cossos annexos al sector oest: el primer, que cobreix gran part de la façana principal, que és utilitzat com a habitatge i com a garatge; el segon, corresponent a un garatge cobert per una gran terrassa; el tercer, corresponent també a un cobert amb terrassa. Al costat de la terrassa de tramuntana, hi a un cos semi cilíndric força alt i antic. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-24 | L'Esquirol | El nom original d'aquesta masia és la Maserata Nova o la Casa Nova de la Maserata, per abandó de la Maserata vella, ara en ruïnes. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com la 'Massarata'. El nom pel que es coneix actualment, prové de fet que una de les filles de la casa es casà amb un francès. | 42.0236500,2.3930300 | 449751 | 4652580 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65475 | Molí de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-palanques | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí de les Palanques que es troben a poca distància al sud-est de la masia homònima, a tocar del torrent. Es conserven bona part dels seus murs de façana i de la mina. Al davant del molí s'observa una petita cascadeta. Les restes es troben en un indret cobert per la vegetació, i de difícil accés, fet que impedeix la seva documentació acurada. | 08254-46 | Les Palanques (l'Esquirol) | 42.0235600,2.3478300 | 446009 | 4652598 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65650 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda-0 | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 16. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Roureda es troba pròxima al mas homònim, seguint el camí de la casa, a una zona de bosc. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un pedrís. | 08254-221 | La Roureda (l'Esquirol) | 42.0237700,2.3801600 | 448685 | 4652601 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65650-foto-08254-221-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65665 | Pont de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-palanques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVII | Les baranes estan trencades. | Pont d'un arc, situat a tocar de la masia de les Palanques, al cantó de migdia, que salva la riera de les Paganes al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes trencades. | 08254-236 | Les Palanques (l'Esquirol) | L'origen del seu nom podria relacionar-se amb les palanques que probablement hi havia per creuar el torrent, abans de la construcció del pont. | 42.0239700,2.3475400 | 445985 | 4652643 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65665-foto-08254-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65665-foto-08254-236-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65664 | Les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-palanques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, situat al centre de la façana, és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, de pedra treballada. A la planta s'obre una finestra lateral; al primer pis, dues finestres, una amb llinda esculturada i ampit motllurat; i a les golfes, dues finestres de factura contemporània. A la façana est, en destaquen les dues finestres del primer pis, amb la llinda esculturada. La façana oest presenta una finestra i un portal al primer pis i una finestra a les golfes. A la façana nord, hi ha un portal a la planta baixa, al primer pis dues finestres i a les golfes una altra, de totxo. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-235 | L'Esquirol | Antigament havia estat un hostal a peu del camí ral de Vic a Olot. L'origen del seu nom podria relacionar-se amb les palanques que probablement hi havia per creuar el torrent, abans de la construcció del pont. Consta en el Diari de Joan de la Guàrdia del segle XVII. | 42.0241000,2.3474800 | 445980 | 4652658 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65664-foto-08254-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65664-foto-08254-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65664-foto-08254-235-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65675 | L'Armentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larmentera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 229. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, actualment situada a tramuntana. Presenta diversos cossos annexos, fruit de les diverses ampliacions de la casa al llarg del temps. S'observen dos volums marcats pel traçat de la teulada, un adossat a la façana sud, amb funció de porxo. Hi ha uns annexes a la façana est, antics coberts reconvertits en dependències de la casa de colònies. Les obertures, que són de pedra treballada i també de totxo, només presenten distribució simètrica a la façana de migdia, antigament la principal, on hi ha el porxo i quatre finestres. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç; les façanes nord i oest estan arrebossades. | 08254-246 | L'Esquirol | El nom podria provenir 'd'arment' o 'd'armenter' o sigui, pastor de bestiar gros. Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. En aquesta casa va servir en Toni Gros, fundador de Cantonigròs. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès. | 42.0249100,2.3856300 | 449139 | 4652725 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65675-foto-08254-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65675-foto-08254-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65675-foto-08254-246-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65458 | Can Rispet o can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rispet-o-can-plans | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 281. | XVIII | Petita masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició irregular, majoritàriament de pedra amb llinda de fusta. El primer pis presenta un porxo de fusta d'estil català, segurament modern. Les mides aproximades de l'edificació són 7 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. A les façanes oest i nord hi ha dos cossos annexos, amb funció de garatge i galeria. L'edifici va ser objecte d'obres de restauració i reforma integral. | 08254-29 | L'Esquirol | La història d'aquesta masia es troba relacionada probablement amb la del mas Tresserra. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com a 'casa de pagès'. | 42.0250000,2.3928900 | 449740 | 4652730 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65484 | El Benifet o Bonifet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-benifet-o-bonifet | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 124 i 193. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. A la façana principal, a la planta baixa, hi ha el portal d'entrada, rectangular i emmarcat amb totxo, i una finestra oberta en un portal tapiat de pedra; al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra, amb l'ampit motllurat i llinda datada amb l'any '1671'. Al sector de migdia se li adossa, a través d'un terrat que dona al primer pis, un cos annex de planta baixa, de totxana. A la façana nord, se li adossa un cos annex, que consta de planta i un porxo, al que s'hi uneix pel sector est, un petit annex de totxana de planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres. La façana est, que es troba en part adossada al pendent natural del terreny, presenta dues finestres al primer pis. A la façana sud hi ha un portal, al primer pis, d'accés al terrat. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-55 | L'Esquirol | Masia construïda al segle XVII, relacionada amb l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó. Podria ser la última rectoria de la Bertrana, abans de la construcció de l'actual Rectoria Vella. El nom original 'el Benifet' deriva de la residència d'un beneficiat eclesiàstic, que és el nom amb el que es menciona l'any 1640 al Diari de Joan de la Guàrdia. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0252100,2.3547300 | 446581 | 4652777 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65672 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | La font de l'Arç es troba al costat de la riera de les Gorgues. S'hi accedeix per un corriol que passa per la font de l'Escudella, segueix riera avall i s'enfila fins a mitja vessant, que es on es troba la font. L'aigua raja per un broc, que surt d'un petit muret de pedra, i cau a un pedrís, envoltat per dos carreus de pedra treballada. | 08254-243 | Riera de les Gorgues | 42.0254900,2.3695600 | 447809 | 4652799 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65579 | El gorg de la Gorga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-gorga | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29. BORBONET i MACIÀ, A. (1994) 'Llegendes del Collsacabra'. Els Cingles de Collsacabra, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 210, 221 i 272. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. VERDAGUER, J. (1913-1925). Rondalles. Barcelona: I·lustració Catalana. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 52-54. VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 14-15. | XX | Segons la llegenda, fa molt de temps, dos pagesos de les cases del Campàs i les Ententes volien mesurar el gorg que suposaven era el més fons de tota la riera de les Gorgues. Van agafar tots els llibants que tenien a les dues cases, i van lligar una rella a un cap i la van baixar gorg avall. Com van acabar tots els llibants i encara no havien arribat al fons del gorg, van decidir anar a buscar-ne més a les masies del voltant. Quan es disposaven a tirar-los a l'aigua, van sentir una veu que, sortint del fons del gorg, deia: 'Tira Ententes, tira Campàs, que amb tantes altres no hi arribaràs'. Els dos pagesos van fugir molt espantats. Van tornar a l'endemà i van trobar, sobre una roca, les cordes i la rella ben plegades i seques. Mai ningú ha tornat a provar la fondària del gorg de la Gorga. S'atribueixen dos indrets diferents a la llegenda. Un d'ells és l'Olla d'en Bertrana, sota la font de les Senallades, a l'Esquirol, i l'altre és l'Olla d'en Serra, sobre el saltant de la Foradada, a Cantonigròs. | 08254-150 | L'Olla d'en Bertrana (l'Esquirol) / l'Olla d'en Serra (Cantonigròs) | 42.0257700,2.3670500 | 447602 | 4652831 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65579-foto-08254-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'Olla d'en Bertrana és un gran pou natural en el mateix llit de la riera de les Gorgues, sota la font de les Senallades. Abans dels aiguats de l'any 1940, que van omplir-la de terres i pedra, tenia una fondària d'uns 15 o 20 m.L'Olla d'en Serra també és un gran pou natural en el llit de la riera de les Gorgues, a molt poca distància i per sobre de la Foradada. És més petita que la de la Bertrana, però probablement més fonda. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65706 | Pont de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-bertrana | XVIII | Pont d'un arc, situat a pocs metres a llevant de la font de la Bertrana, que salva el torrent de la Font Nova al seu pas per l'antic camí de la Bertrana a l'Esquirol. L'arc és construït amb pedra treballada lligada amb morter de calç, i la resta de pedra del pont és sense desbastar. Presenta unes baranes metàl·liques de factura contemporània. | 08254-277 | La Bertrana (l'Esquirol) | 42.0257600,2.3597900 | 447001 | 4652835 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65706-foto-08254-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65706-foto-08254-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||
65644 | Font de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bertrana | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 10. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | L'indret on hi ha la font es troba inundat. | La font de la Bertrana es troba a uns 120 m a llevant de cal Masover, a tocar del camí. Es tracta d'una font monumental de gran valor patrimonial. És una font ben arranjada, d'obra, a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb pedres treballades i totxo lligats amb morter de calç. De la font hi raja un bon raig d'aigua que cau a una pica de pedra, a nivell del sòl. El mur que emmarca la volta presenta dos destacats baix relleus, un d'ells representa un cavall i a l'altre hi ha inscrit l'any '1783', envoltat de motius vegetals. A tocar de la font, hi ha un llarg safareig rectangular de pedra, amb l'any '1867' inscrit. El rec que recull l'aigua de la font i la condueix al torrent està obturat i no desguassa correctament, pel que l'indret on hi ha la font es troba inundat. | 08254-215 | La Betrana (l'Esquirol) | 42.0258500,2.3595600 | 446982 | 4652845 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65728 | La Creu de Managès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-manages | <p>BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21-22.</p> | XIX | <p>Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, al lloc conegut com la Creu de Managès, a finals del segle XIX. En aquest indret es produïen estranyes aparicions d'un fantasma i s'hi sentien les lamentacions d'ànimes en pena. Una nit, un mosso de la masia veïna de Novelles, de forma secreta, es va presentar al lloc amb una escopeta que li havia deixat el masover de la casa. Es va amagar darrera d'uns arbustos i, quan va aparèixer el suposat fantasma, cobert amb un llençol, el va disparar i va quedar estès a terra. El mosso va tornar d'amagat a la masia, va comentar els fets amb el masover, i van acordar de no explicar-ho a ningú. A l'endemà va córrer la veu que havien mort la por de Managès, i que el qui hi havia amagat sota el llençol era l'amo de Novelles. Es fer en dit lloc una creu en record de l'esdeveniment, que es troba al costat del lloc per on passava el camí cap al mas de Managès. És una creu gravada a la roca del terreny, d'aproximadament 1m. Generalment l'aflorament rocós queda cobert per vegetació i la creu no es visible.</p> | 08254-299 | Cantonigròs | 42.0263000,2.4133000 | 451431 | 4652863 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-p1010049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-foto-08254-299-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65742 | Font de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescudella | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | La font de l'Escudella es troba a la riera de les Gorgues, sota un gran esquei inclinat. És una font poc arranjada, que raja per un orifici que surt d'un petit muret de pedra, completament cobert per molsa. L'aigua cau a una roca, que està treballada a mode de pica rectangular. L'engorjat de la riera és impressionant. | 08254-313 | Riera de les Gorgues | 42.0261900,2.3715800 | 447977 | 4652875 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65646 | Rectoria Vella o cal Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-o-cal-masover | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 123, 194. | XVI-XVII | Masia de planta en forma de 'L' que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba assentada sobre el desnivell natural del terreny. Presenta un cos annex de planta baixa. Les obertures, de disposició irregular, són de pedra treballada. A la façana de tramuntana hi ha un portal a nivell del primer pis, que fa espona de pou. En aquest sector, s'obre una finestra d'estil gòtic amb una espitllera a sota l'ampit. A migdia, hi ha un portal que tanca la lliça amb l'any '1686' inscrit a la llinda. El mur de llevant presenta una escala d'accés al primer pis, que presenta un portal adovellat i una finestra romànica. Hi ha també al primer pis un porxo que envolta la casa, sostingut per un pilar assentat sobre la barana de l'escala. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats en gran part, deixant vistos els escaires i elements de ressalt. | 08254-217 | La Bertrana (l'Esquirol) | La Rectoria Vella va ser construïda l'any 1350 i funcionava com a casa rectoral de l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó, que al segle XVIII es va traslladar al nucli de l'Esquirol passant a ser una casa de pagès, patrimoni del mas de la Bertrana. | 42.0262000,2.3579800 | 446851 | 4652885 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65646-foto-08254-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65646-foto-08254-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65646-foto-08254-217-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M81. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65584 | Torrent de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-bala | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. SANGLAS I PUIGFERRER, J. (2000) 'Torrents de Tavertet II: la riera de Balà'. Els Cingles de Collsacabra, nº 43. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 13-16. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21. | El torrent de Balà o de la Creu de Balà és de règim estacional. Neix a Cantonigròs, a l'entorn de la font del Faig, i recull les aigües dels verals i camps del Collsesviles, segueix cap al sud-oest i entra al terme municipal de Tavertet, on aboca les seves aigües a l'embassament de Sau en el Salt de Tirabous. El torrent, mentre va davallant, va canviant de nom: de Balà, de Baumadestral, de la Corbera, o de la Guilla, i del Noguer en el seu últim tram. En destaca també el salt de Balà, al final del pas del torrent per Cantonigròs. | 08254-155 | Cantonigròs | 42.0264500,2.4009100 | 450405 | 4652887 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65584-foto-08254-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
65578 | Font de les Senallades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-senallades | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 19. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. | XX | La font de les Senallades es troba a tocar del sender de la Gorga, a poca distància del seu inici, molt a prop del nucli urbà de l'Esquirol. És una petita font arranjada, situada a un clot, al que s'accedeix per quatre esglaons de pedra. L'aigua raja per un broc de ferro i cau a un pedrís, formant un petit biot. | 08254-149 | L'Esquirol | En la part baixa hi ha uns petits planells a la riba de la Gorga, que s'havien agençat com a hortets i es regaven amb l'aigua de la font (PARÉS 1976: 221). | 42.0262900,2.3668200 | 447583 | 4652889 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65710 | Circuit inclusiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/circuit-inclusiu | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat INCLUSIVE CIRCUITS: www.inclusivecircuits.net | XXI | El Circuit inclusiu és un recorregut a la natura, adaptat a tots i totes, i senyalitzat físicament amb estaques i panells en Braille. El circuit de l'Esquirol té tres variants (rosa-8km, blau-3km i verd-3km), que el participant pot triar depenent de les seves necessitats. Totes tres passen per llocs d'especial interès natural o patrimonial del terme. | 08254-281 | L'Esquirol | El projecte BOX21 de la Fundació Itinerarium, i Fundació Ana Vives i l'Ajuntament de l'Esquirol, vol fomentar la pràctica de l'esport corrent i caminant entre les persones amb més dificultats, amb la creació de circuits en diferents indrets del món. Els circuits inclusius van ser creats per Eduard Jornet, pare de Kilian Jornet, campió del món de curses de muntanya, i la Fundació Itinerarium, impulsora de la iniciativa. El Circuit Inclusiu de l'Esquirol, és el primer a la comarca d'Osona. | 42.0263500,2.3594100 | 446970 | 4652900 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65710-foto-08254-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65710-foto-08254-281-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65463 | Capella de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 194. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.34. | XIX | Capella de petites dimensions, d'una nau, de planta rectangular. És dedicada a Sant Francesc Xavier i forma part del mas la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular de pedra treballada; amb la següent escriptura a la llinda: 'COR-COR. FCO. BERTRANA 1816'. A sobre el que hi ha un petit òcul. La façana principal també presenta un campanar d'un ull, amb campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç d'obra vista. | 08254-34 | La Bertrana (l'Esquirol) | La història de la capella està relacionada amb el mas la Bertrana. Es va construir l'any 1818, segons consta a la data de la seva llinda, sobre el solar de la parròquia antiga. Conserva una imatge de la Puríssima Concepció, procedent de la capella del mas la Orra de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0264800,2.3582100 | 446870 | 4652915 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65645 | La Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: Situació de l'antiga Parroquial”. Setmanari Català, Any IV: nº 22. Manresa, p. 345-347. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 117-118, 121-123, 194-195. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. El portal es d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat. Les finestres són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra treballada. A la part esquerra, a nivell del primer pis, hi ha una eixida amb un portal amb llinda decorada. A la façana de migdia, s'hi obren galeries d'arc de mig punt. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. Hi ha un mur que envolta la casa i tanca la lliça, amb dos portals d'accés, un a tramuntana i l'altre a migdia. El recinte dels horts també es troba tancat per un mur que presenta, a la banda de tramuntana, un portal d'arc rebaixat amb la següent inscripció: 'CONSTRUIDO POR FRAN 1870 CO BERTRANA Y ALIBES'. La casa té diverses masoveries. | 08254-216 | L'Esquirol | La Bertrana és una casa senyorial que al llarg dels segles ha estat molt modificada. Dins del recinte es trobava el llegendari mas Corcó. Segons la documentació, l'any 1361 el senyor de Cabrera otorga en enfiteusi la masoveria de Folguerons de Puigdavi a Arnau Bertrana, hereu de la Bertrana. En destaca la figura d'en Miquel Bertrana, que va representar del sindicat remença en l'elaboració del text de la Sentència Arbitral de Guadalupe l'any 1486, com a síndic escollit per a la diòcesis de Vic (PLADEVALL, 2002: 206-207). Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553, quan hi habitava Bartomeu Bertran. La Bertrana va ser, durant segles, el mas que emparava l'antiga església de Santa Maria de Corcó. Al segle XVIII va deixar aquesta funció pel trasllat de la parròquia al nucli de l'Esquirol. Durant el segles XVIII i XIX va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. | 42.0266900,2.3579600 | 446850 | 4652939 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65645-foto-08254-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65645-foto-08254-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65645-foto-08254-216-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la cuina de la casa, hi ha un relleu que emmarca una aixeta, realitzat sobre un bloc rectangular de pedra, que presenta motllures a la part superior i un petit bordó a la resta del rectangle. Al centre del bloc, hi ha un relleu sobresortint que representa un rostre de forma ovalat, amb ulls, nas i boca, i cabells rinxolats, realitzats en un relleu més baix. Al centre de la boca hi ha una aixeta de llautó.Es troba protegit pel Catàleg de béns a protegir POUM 2007, X1. Bé d'interès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65741 | Font del Gorg de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gorg-de-lilla | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | Es tracta d'una font, de factura contemporània, situada al bell mig del Gorg de l'Illa. La font brolla per sota del nivell de l'aigua de la riera de les Gorgues, pel que està sempre submergida. A l'exterior s'hi observa una petita estructura per al motor i la bomba. | 08254-312 | Riera de les Gorgues | 42.0270300,2.3716900 | 447987 | 4652968 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65436 | Cabana del Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-dot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Edifici de planta rectangular que consta de dues plantes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta un gran arc de pedra desbastada, actualment tapiat, i uns grans ràfecs. Les façanes són de pedra sense treballar lligada amb morter de calç, tàpia i totxo. Els cavalls que sostenen la coberta són de roure. A la façana s'hi obren dues finestres el·líptiques. Al davant de la casa hi ha l'era, construïda amb rajoles de terrissa. | 08254-7 | El Dot (Sant Martí Sescorts) | La història de la cabana del Dot va lligada a la del mas. | 42.0273400,2.3414500 | 445484 | 4653022 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65436-foto-08254-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65436-foto-08254-7-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65538 | L'Igle, Higle o Ycla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ligle-higle-o-ycla | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 126. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. Es troba dins del recinte clos de la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos annexos independents. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-109 | La Bertrana (l'Esquirol) | L'Ygle vell es troba per primer cop citat en documents de l'any 1177. L'any 1191 s'esmenta un Arnaldus Ycla de Corcone. El mas primigeni devia deshabitar-se l'any 1476 i devia desaparèixer a finals del segle XVI, es trobava al mateix lloc que avui ocupa la cabana de la Bertrana. El nou Higle es troba dins del recinte clos del casal. | 42.0274800,2.3576800 | 446827 | 4653027 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65538-foto-08254-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65538-foto-08254-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M83. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65489 | El Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc rebaixat adovellat. Les finestres són de composició regular, emmarcades amb pedra treballada. Sobre el portal hi ha un finestral, amb espitlleres sota l'ampit i motllures gotitzants. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta un cos annex, a la façana principal, de mitja façana cap a ponent, que segueix la mateixa vessant de la coberta; i dos cossos annexos més, a les façanes nord i oest. Al davant de la casa, es troba la lliça tancada, a la que s'hi accedeix a través dos grans portals, de pedra treballada; un a llevant i l'altre a ponent. | 08254-60 | Sant Martí Sescorts | Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Martí Sescorts de l'any 1553, quan hi habitava Pere Dot. El mas va ser reformat durant els segles XVIII i XIX, segons consta a les dates constructives que presenta: l'any '1727' a l'arc de la eixida al porxo, l'any '1716-17' al coll de pou, i l'any '1863' a la construcció del sector de llevant. | 42.0275200,2.3411700 | 445461 | 4653042 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65489-foto-08254-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65489-foto-08254-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65489-foto-08254-60-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65510 | Grieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grieres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de composició asimètrica, rectangulars, algunes de pedra treballada. En destaca la finestra gòtica, de pedra, que es troba al primer pis de la façana. Presenta un arc conopial amb decoracions simètriques, que representen dibuixos geomètrics i dues roses sota els arcs còncaus. A l'intradós de l'arc, també hi ha dues roses. A la part esquerra de la imposta de l'arc per la part exterior, les roses es repeteixen. La llum de la finestra no obeeix a l'esveltesa de l'arc. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta diversos cossos annexos independents, de cronologia posterior, que alteren la fisonomia original de la masia. | 08254-81 | Sant Martí Sescorts | No es coneixen referències documentals del mas la Griera. La finestra conopial sembla procedir d'un altre indret tant per les seves dimensions com pel detall de les decoracions, ja que unes roses es troben a l'intradós de l'arc i les altres a la part externa de la finestra. | 42.0276100,2.3193300 | 443653 | 4653066 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M35.L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya contempla únicament la finestra conopial, però hom considera oportú inventariar el conjunt de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65572 | Font de l'Illa o de les Albes o falsa font de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lilla-o-de-les-albes-o-falsa-font-de-lescudella | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | 1915 | La font de l'Illa, o de les Albes o falsa font de l'Escudella, es troba a una esplanada ombrívola situada a peu del sender de la Gorga, que s'inicia a pocs metres a migdia de la zona esportiva municipal. És una font arranjada, construïda amb un mur de totxo, on hi ha inscrit l'any 1915, integrat dins d'un marge de pedres lligades amb morter. Consta d'un petit forat per on raja un minúscul fil d'aigua i de tres brocs, dos d'ells inutilitzats, amb un petit rètol a sobre amb la indicació 'aigua per rentar'; i un tercer broc, de cop, amb un altre rètol que indica 'aigua potable'. | 08254-143 | L'Esquirol | 42.0280700,2.3700000 | 447848 | 4653085 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65537 | Les Corts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-corts | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia que consta de planta baixa i un pis, formada per dos cossos units que formen una planta en L. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les finestres són petites, de disposició regular, també de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic esquerdejat. | 08254-108 | Sant Martí Sescorts | 42.0281100,2.3318700 | 444691 | 4653113 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65537-foto-08254-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65537-foto-08254-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M32. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65474 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-2 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Sala es troba poca distància al sud-oest de la masia homònima, a tocar del torrent. Es tracta d'una mina d'aigua que es troba a l'entorn de la masia la Creu i la Granja, al costat del torrent, del que capta l'aigua. Està bastida amb pedra i totxo lligat amb morter de calç, i tancada per un petit porticó metàl·lic. | 08254-45 | La Sala (Sant Martí Sescorts) | 42.0283300,2.3161400 | 443389 | 4653148 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65474-foto-08254-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65474-foto-08254-45-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
65492 | El Gosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gosc | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la façana se li adossa un cos annex, quedant el portal antic, de pedra, un metres endins. Aquesta façana presenta un portal rectangular d'obra amb tres balcons al primer pis, i uns porxos d'arc rebaixat al segon. Sobre el balcó central de la façana, hi ha lauda, amb la següent inscripció: 'CASA NOVA DEL GOSCH DE JOAN 1914'. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-63 | Sant Martí Sescorts | No es troba registrada al fogatge de l'any 1553. Probablement fou construïda al segle XVIII, segons l'any '1729' inscrit al portal interior de pedra. | 42.0286300,2.3358600 | 445022 | 4653168 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M31. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65519 | La Dogueria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dogueria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 229. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant, tot i que és probable que originàriament no fos la principal. El cos més antic està molt modificat, amb motiu de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps. Les façanes est i oest tenen cossos annexos de cronologia posterior. Les obertures no presenten disposició regular, a excepció de les de la façana de migdia. La façana sud presenta un porxo amb un pilar de carreus central i barana de fusta i dos cossos annexes laterals que sobresurten. Al porxo del primer pis hi ha un portal datat amb l'any '1754'. A la façana principal actual hi ha un portal, al primer pis, al que s'accedeix per una escala. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-90 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XII. L'origen del seu nom podria relacionar-se amb que antigament hi hagués existit una producció de 'dogues' (costellam) de les bótes i barrils. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0289200,2.3860700 | 449179 | 4653169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65487 | El Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició asimètrica, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. Se li adossen dos cossos annexos antics, de característiques similars a l'edifici original. A la façana oest hi ha un gran cos annex modern, construït amb pedra, que és utilitzat com a habitatge. | 08254-58 | Cantonigròs | Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0291200,2.4084400 | 451031 | 4653179 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No s'ha pogut accedir al recinte de la casa, pel que les fotografies són des de l'exterior de la propietat, i la seva descripció s'ha realitzat en base a la bibliografia existent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65590 | Les Antentes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-antentes | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1978) Apunts sobre El llibre de 'Las Antentas': del mas de 'Les Ententes' de Sant Maria de Corcó. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 226. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta cossos annexos de planta baixa. La masia està formada per una part antiga, situada a llevant, i una posterior, a ponent. La zona més antiga es troba envoltada per cossos annexos que tanquen la lliça. Presenta un portal rectangular, amb l'any '1685' i finestres amb espitlleres; a migdia hi ha una finestra esculpida i datada amb l'any '1686'. Els murs són de pedra lligada amb morter, d'obra vista, i els elements de ressalt de pedra treballada. L'altra zona, de construcció posterior, presenta grans obertures d'arc de mig punt als baixos i d'arc rebaixat als pisos. Els murs són de pedra lligada amb morter, i els carreus sense polir. Dins del casal hi ha la masoveria del masover gros. L'entrada per darrera a la masoveria forma un porxo i un petit pati. | 08254-161 | L'Esquirol | La primera referència documental de la masia és de l'any 976, i consta en un gran nombre de documents, al llarg de tots els segles, sense interrupció. Es troba registrada en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553, aleshores habitat per un tal Jaume Antences. El mas fou va ser objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVII, tal com mostren les diverses dates constructives. La part més moderna va ser construïda l'any 1950. A l'actualitat, encara hi viuen els descendents de la família primigènia. | 42.0290200,2.3807500 | 448738 | 4653184 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65590-foto-08254-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65590-foto-08254-161-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M109. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65515 | La Cambreria o Cabanya de les Ententes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambreria-o-cabanya-de-les-ententes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques (la dreta és més allargada) i forma un ampli voladís sostingut per pilars de totxo i un gros cavall de fusta. El carener és perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. L'antic portal era d'arc de mig punt i de gran alçada; actualment es troba parcialment tapiat i té una biga que li fa de llinda. Sobre el portal hi ha una finestra de fusta. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-86 | Les Ententes (l'Esquirol) | El nom de la casa prové del fet que, fins a les primeres dècades del segle XX, hi vivien els cambrers que servien als amos del mas de les Ententes. | 42.0293500,2.3813600 | 448789 | 4653220 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65515-foto-08254-86-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M109.Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65673 | El Puig o Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-o-puigventos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, també de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-244 | Passeig del Pedró, s/n, 08511, l'Esquirol. | 42.0292800,2.3675100 | 447643 | 4653221 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M24. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65457 | Can Pelat o mas Mallarigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelat-o-mas-mallarigues | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra o totxo. La façana principal presenta un porxo al primer pis i un portal d'arc escarser de totxo. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 8 m d'amplada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, una part arrebossades i una altre, d'obra vista. Presenta un gran annex modern, amb funció d'habitatge. | 08254-28 | Passeig de les Gorgues, nº 59 , 08511, l'Esquirol. | Presenta una llinda amb la següent inscripció: 'Joseph Mascaró masia 1767 me facit'. | 42.0294900,2.3705900 | 447898 | 4653242 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65457-foto-08254-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65457-foto-08254-28-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65546 | Soleia del Serrat de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soleia-del-serrat-de-bala | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | XII-VII aC | Ja no es conserva. | Es tracta de la troballa de ceràmica del Bronze final, per part de Francesc Puntí i Homs , veí de Cantonigròs, en el decurs d'unes obres en un camí veïnal. En el tall en secció provocat per les obres, es van recollir un gran nombre de fragments de ceràmica feta a mà, majoritàriament llisa, amb presència de vores aprimades o amb bisell. Els materials es van classificar cronològicament en el Bronze final. L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades. Tanmateix, no es pot descartar una possible relació d'aquest jaciment amb la necròpolis del Serrat de Balà, ja que es troben a molt poca distància. | 08254-117 | Cantonigròs | 42.0303200,2.4016700 | 450471 | 4653316 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65527 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-13 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | La teulada presenta varies teules en mal estat. | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Està assentada parcialment al desnivell natural del terreny. Presenta una lliça al voltant de la qual es distribueixen, pel sector oest, un cobert i pel sector est, un habitatge adossat a la masia original. Les obertures són de distribució asimètrica, emmarcades amb pedra de gres treballada. La façana principal presenta un cos de porxos amb dos pilars centrals, a la planta baixa hi ha un portal rectangular amb una data inscrita, actualment il·legible, i dues finestres laterals amb forjat a les corts; al primer pis, al porxo, hi ha una barana de fusta i un portal datat; i a les golfes, dues finestretes. A la façana oest hi ha un portal rectangular, amb llinda de roure, cinc finestres al primer pis i, a les golfes, una finestra i un balcó. A la façana nord s'obren diverses obertures, dues de les quals datades amb els anys '1762' i '1792'. Les mides aproximades de l'edifici són 20 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-98 | Sant Martí Sescorts | 42.0298800,2.3168400 | 443449 | 4653320 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65450 | Ruta del Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-meridia-verd-0 | OSONA TURISME: www.osonaturisme.cat/seccio/altres_rutes | XXI | La Ruta del Meridià Verd segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de Paris, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme). Aquest camí entra al terme municipal procedent de Vidrà, passant per Santa Margarida, can Puig d'en Coromines, la Casa Roja, les Corts, el nucli urbà de Sant Martí Sescorts, l'Escanera i surt en direcció a les Masies de Roda. | 08254-21 | Sant Martí Sescorts | L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés recorre'l a peu en la seva totalitat. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d'uns 4.450 m. | 42.0311000,2.3329200 | 444781 | 4653444 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65450-foto-08254-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
65435 | Cabana de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-pastor | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Hi ha algunes pedres despreses de l'estructura. | Petita estructura construïda amb pedra seca, de planta rectangular, que es troba arrecerada al marge del mur de llevant. La coberta és aplanada, formada per lloses que es recolzen sobre els murs. Al costat sud presenta una petita porta rectangular. Les mesures d'aquesta estructura són uns 2,5 m de llargada per 1 m d'amplada. Els murs són fets amb pedres de mida mitjana, de procedència local, disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites. Es conserva en la seva alçada original, 1 m, fet que impedeix estar dret al seu interior. És molt difícil atribuir a aquests tipus de construccions una cronologia precisa. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, relacionades amb pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. | 08254-6 | L'Esquirol | Aquesta cabana, construïda en un moment cronològic indeterminat, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser de fusta o de lloses. | 42.0322100,2.3801200 | 448689 | 4653538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||
65467 | Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 197. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.182. | XIX | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. Es troba adossada, pel sector nord, al pendent del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a tramuntana. A la façana est se li adossa un cos annex, on hi ha una cisterna; a la façana oest, diversos cossos de totxo, on hi ha les corts; i a la façana sud, un cos cobert amb uralita i un cos de porxos. El portal és rectangular, centrat a la façana, amb llinda de roure i brancals de pedra. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. S'hi obren dues espieres arran de terra, dues finestres amb forjat a la planta pis i quatre finestres amb ampit motllurat, a les golfes. A la façana est s'hi obren, a la planta baixa, un portal i dues finestres laterals de factura contemporània, i a les golfes dues finestretes. A la façana oest, a la planta baixa, un portal i una finestra, i a les golfes, dues finestres amb ampit motllurat. La façana sud presenta quatre arcades de totxo, a la planta baixa, i quatre més a les golfes, i en el sector est, un balcó. En aquesta façana, sobre l'arrebossat de calç, hi ha escrit l'any 1853. Les mides aproximades de l'edificació són 24 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-38 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia corresponen a l'any 1124 , tot i que el seu aspecte actual és fruit de les reformes de les que va ser objecte al segle XIX. Al segle XII el mas Carboneres era propietat del vescomte de Cabrera. En aquesta època, hi figurava com a batlle del vescomte en Pere de Carboneres, probablement l'hereu. La documentació antiga esmenta Carboneres d'Amunt i Carboneres d'Avall, però actualment es desconeix quin dels dos és l'actual, ja que només consta aquesta casa. Es probable que es tracti de Carboneres d'Amunt, ja que es conserva documentació que el cita com a Carboneres Sobirà. Segons el Diari de Joan de la Guàrdia, el mas va ser cremat l'any 1653, en el decurs de la Guerra dels Segadors. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860 com a 'casa de pagès'. | 42.0322900,2.3574500 | 446812 | 4653561 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml