Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65530 La Tuta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tuta FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. XVII Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta una galeria de fusta. El portal és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. La part de darrera de la casa és molt antiga i manté una canalera de pedra rústica. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, amb pedres cantoneres. A pocs metres a llevant de la casa, hi ha una cabana antiga amb un gran arc. 08254-101 Sant Julià de Cabrera Les referències més antigues de la casa són del segle XII, on s'anomena mas Cases. 42.0624600,2.4058000 450838 4656882 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M6. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65531 Frontal de Santa Margarida de Vila-seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-santa-margarida-de-vila-seca <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.</p> XII <p>Es tracta d'un frontal d'altar romànic, pintat al tremp sobre fusta de roure, realitzat a la segona meitat del segle XII. Originàriament es trobava al convent de Santa Margarida de Vila-seca. Estilísticament, correspon al període del romànic català final i, probablement, és obra d'un taller vigatà. El fontal és presidit per l'escena central, on es troba representada la Mare de Déu amb el Fill, a l'interior d'una màndorla subjectada per quatre àngels. Als laterals hi ha diverses escenes de la vida i llegenda de santa Margarida: és feta presonera pels soldats del general Olimbri quan es troba pasturant un ramat d'ovelles. El general li proposa matrimoni. A baix, és flagel·lada pels botxins i portada a la presó. Al compartiment superior dret, és turmentada: un drac se la menja però ella surt de la panxa i el drac mor dividit en dos; després una altre dimoni rep de la santa un cap esclafat. A baix, el botxí, després de torturar-la en presència del general, la degolla amb el ganivet just en el moment que l'Esperit Sant apareix per rebre la seva ànima. La composició es troba tancada amb una sanefa de motius geomètrics, que ressegueix tot el perímetre del frontal.</p> 08254-102 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>Originàriament, aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vilaseca, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges a un nou convent. L'any 1868 es va exhibir en una exposició arqueologicoartística realitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic. La seva presència va significar l'inici de la revaloració de la pintura romànica catalana.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65532 Pintures murals de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-sescorts <p>BRACONS i CLAPÉS, J. (1986) 'Pintures de l'absis de Sant Martí Sescorts'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 570-565. ANTHONY, E.W. (1951) Romanesque frescoes. Princeton: Princeton University Press, p. 176. BARRAL, X. (2001) Les pintures murals catalanes, fascicle V. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 97-98. MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 46-47. PAGÈS i PARETAS, M. (2013) 'Les pintures murals romàniques de Sant Martí Sescorts'. Miscel·lània litúrgica catalana (separata), vol. 21. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 81-113. PIJOAN, J.; GUDIOL, J. (1948) Les pintures murals romàniques de Catalunya. Barcelona: editorial Alpha.</p> XII <p>Les pintures murals de l'absis de l'església de Sant Martí Sescorts, realitzades durant el primer quart del segle XII, són obra del pintor conegut amb el nom de Mestre de Cardona. La tècnica emprada és la de pintura al tremp sobre arrebossat, posteriorment traslladat a llenç. Únicament es conserven cinc fragments, que es troben actualment al Museu Episcopal de Vic. Estilísticament, constitueixen un estadi intermedi entre les primeres pintures romàniques osonenques i gironines. Es tracta d'un tipus de romànic decoratiu, florejat i marcat per la línia. Els dos fragments més significatius i més ben conservats, que pertanyen a la banda inferior de l'absis, narren escenes del llibre del Gènesi: Adam i Eva després del pecat original recriminats per Déu i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís. Dos fragments més, més petits que els anteriors, presenten escenes de la vida de Sant Martí de Tours: en una d'elles parteix la capa per donar-ne la meitat a un pobre i en l'altre, la resurrecció del catecumen mort abans de rebre el baptisme. El darrer fragment conservat és ornamental, amb figures humanes i animals inclosos en cercles. Es té constància, per una fotografia presa just abans del seu arrencament, de l'existència d'un sisè fragment: el pecat original.</p> 08254-103 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>Les pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, les de Sant Salvador de Polinyà, i les de Santa Maria de Barberà, es relacionen estilísticament amb l'autor de les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts, conegut amb el nom de Mestre de Cardona.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Mestre de Cardona Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65533 Retaule de Sant Martí de Tours https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-tours <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 94-95.</p> XV <p>Es tracta d'un retaule dedicat a Sant Martí de Tours, realitzat a la primera meitat del segle XV, per l'autor conegut com a Mestre de les Figures Anèmiques. Originàriament es trobava a l'església de Sant Martí Sescorts. És pintat al tremp sobre fusta i s'hi representen escenes de la seva vida i martiri del sant. En destaca l'episodi del festí dels soldats de la ciutat de Poitiers, organitzat pels habitants de la ciutat de Tours, per tal de recuperar el cos mort del seu bisbe. La composició de les escenes carregada de personatges és característic del gòtic internacional, però els fons arquitectònics plans en relació a l'espai, mostren la duració de l'estil ítalo-gòtic.</p> 08254-104 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>El nom de l'autor del retaule de Sant Martí, Mestre de les Figures Anèmiques, va ser donat per l'especialista d'art Chandler Post, per definir l'aspecte facial dels personatges representats als retaules d'aquest pintor. Es desconeix el seu nom real i la seva procedència, però es tracta d'un pintor local molt allunyat dels grans mestres del gòtic. La seva obra és contemporània de la de Lluís Borrassà, del que va rebre influència, caracteritzada per un estil d'arrel popular. El retaule de Sant Martí Sescorts va ser un dels primers que va entrar a formar part dels fons del Museu Episcopal de Vic, a finals del segle XIX. Provenia de la col·lecció de Santiago Rusiñol.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65533-alella.jpg Física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Mestre de les Figures Anèmiques Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 93 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65534 Biquideres o Viquideres https://patrimonicultural.diba.cat/element/biquideres-o-viquideres FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, de pedra i totxo. Presenta diversos cossos annexos independents. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats. 08254-105 Sant Martí Sescorts 42.0581600,2.3376200 445193 4656446 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M63. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65535 Agullola de la Tuta https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> 08254-106 Sant Julià de Cabrera <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> 42.0621400,2.4094900 451143 4656844 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-31 00:00:00 Virgínia Cepero González Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65536 El Colom Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colom-gros FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MILÀ i FONTANALS (1853) Romancerillo catalán. Edició de Joan Antoni Paloma, Romancer català (1980). Barcelona: Ed. 62-La Caixa, p.25-26. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La façana presenta adossat un cos de porxos en planta baixa i terrassa en planta pis. 08254-107 Sant Martí Sescorts La casa del Colom Gros es relaciona amb el famós militar Bac de Roda, que va lluitar en la Guerra de Successió, com a cap dels Miquelets. Segons una cançó tradicional catalana, recollida per Manuel Milà i Fontanals (vegeu bibliografia), els soldats borbònics van anar a buscar-lo al Colom Gros per a detenir-lo, però allà no el van trobar. Bac de Roda va ser condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de l'any 1713. 41.9965300,2.3298800 444499 4649608 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M10.Segons una història oral recollida per Xavier Roviró, l'hereu del Colom va aconseguir acabar amb el 'dret de cuixa' que tenien els frares de Sant Pere de Casserres (ROVIRÓ, X. 2014:13). 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65537 Les Corts https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-corts FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XVIII Masia que consta de planta baixa i un pis, formada per dos cossos units que formen una planta en L. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les finestres són petites, de disposició regular, també de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic esquerdejat. 08254-108 Sant Martí Sescorts 42.0281100,2.3318700 444691 4653113 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65537-foto-08254-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65537-foto-08254-108-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M32. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65538 L'Igle, Higle o Ycla https://patrimonicultural.diba.cat/element/ligle-higle-o-ycla FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 126. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. Es troba dins del recinte clos de la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos annexos independents. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. 08254-109 La Bertrana (l'Esquirol) L'Ygle vell es troba per primer cop citat en documents de l'any 1177. L'any 1191 s'esmenta un Arnaldus Ycla de Corcone. El mas primigeni devia deshabitar-se l'any 1476 i devia desaparèixer a finals del segle XVI, es trobava al mateix lloc que avui ocupa la cabana de la Bertrana. El nou Higle es troba dins del recinte clos del casal. 42.0274800,2.3576800 446827 4653027 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65538-foto-08254-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65538-foto-08254-109-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M83. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65539 Castell de Barrès https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> XII-XIV Es troba completament cobert per la vegetació. <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> 08254-110 L'Esquirol <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> 42.0336900,2.3606600 447079 4653714 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65540 Castell de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> XI-XV Es conserven molts pocs vestigis del castell. <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> 08254-111 Sant Julià de Cabrera <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> 42.0760400,2.4072500 450968 4658389 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65541 Grau dels Casalets https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-dels-casalets FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). X-XVIII Les llaçades del camí estan molt malmeses. Es tracta dels vestigis d'un antic camí que es troba a la carena dels Casalets. Entronca amb el camí ramader de la serra del Feu. És un camí amb ferm de terra i pedres petites, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. Les llaçades superiors s'identifiquen bé però estan molt malmeses i les inferiors es troben, en bona part, cobertes per la vegetació. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. 08254-112 Sant Julià de Cabrera Va ser descobert l'any 2002 per Jaume Font Garolera, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, que va informar de la seva existència al Servei d'Arqueologia. Segons Jaume Font, per coherència territorial, s'ha de lligar amb el camí carener que arrenca del pont de Can Corema (molt a prop dels vestigis de l'església de Sant Genís). 42.0614900,2.3781600 448550 4656790 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Jaume Font Garolera. 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65542 Dolmen de Puigsespedres https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puigsespedres Butlletí del Centre Excursionista de Vic. [Vic] vol. II (1920), 17-18. BATISTA, R. (1963) 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de Sepulcros Megalíticos, vol. II. Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología. El Butlletí: L'Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera (2011- 2012), nº 1 i 5. L'Esquirol: ajuntament de l'Esquirol. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT COT, J.O. (2003) Informe-Memòria de la prospecció de Puig-Rodó (Moià, Bages), Roca d'en Toni (Vilassar de Mar, Maresme), Puig Ses Lloses (Folgueroles, Osona), Puig Ses Pedres (Santa Maria de Corcó, Osona), Pedra Arca (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), i la Cabana del Moro (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 68-69. XXII aC Hi ha lloses força degradades i desplaçades respecte de la seva posició original. El dolmen de Puig Ses Pedres es troba dalt d'un turó, abans conegut per l'Arca, en posició molt dominant, dins de les propietats del mas Arquerons. És un megàlit tipològicament dubtós, ja que tant podria correspondre a un sepulcre amb el corredor desplaçat tipus 'P', com a una arca amb vestíbul-pou. Es troba força malmès i no es conserva la capçalera. És una cambra trapezoïdal de 2,8 m de llarg per 1,75 i 2,45 m d'amplada, i de 1,6 m alçada. Presenta un corredor d'entrada a la part sud, de 1,25 m d'amplada per 2 m de llargada. Està construït amb grans lloses de pedra sorrenca, que es troben força degradades i algunes desplaçades respecte de la seva posició original. A llevant, hi ha un gran clot cobert parcialment per pedres, que es obra d'un acte furtiu. L'estat del conjunt no és massa bo, en comparació amb la planta que va aixecar Batista al segon volum del Corpus de Sepulcros Megalíticos (vegeu bibliografia). A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica, que va permetre documentar un gran nombre d'elements en diversos materials: - Restes humanes: un fragment de volta craniana, diversos fragments de mandíbula inferior d'adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats. - Sílex: un ganivet amb retoc bilateral, un altre sense retoc i diversos fragments de ganivets, puntes i ascles. - Ós: un botó prismàtic perforat en 'V'. - Pectem i pedra: diverses denes de collarets perforades. - Ceràmica: diversos fragments sense decoració ni forma. Segons R. Batista (vegeu bibliografia), també alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, actualment es desconeix la seva ubicació. - Coure: un fragment de plaqueta. Per la relació de materials arqueològics recollits, es pot situar cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. 08254-113 L' Esquirol Antigament era conegut com a dolmen d'Arquerons. A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica per part de M. Pallarès i membres del Centre Excursionista de Vic, que va permetre documentar restes humanes, estris d'ós i de sílex, fragments ceràmics i peces d'aram, d'estany i de plom. Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme una nova intervenció arqueològica, impulsada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament i sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Joel Casanova, per tal de deixar al descobert tant el perímetre del túmul com el paviment original de la cambra funerària i el vestíbul que hi conduïa. S'hi van trobar unes petites restes òssies humanes i algun fragment de petxina utilitzada com a guarniment mortuori. 42.0332600,2.3791900 448613 4653655 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-3.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu Arqueològic de Catalunya i al Museu Episcopal de Vic hi ha materials arqueològics procedents del dolmen de Puig Ses Pedres. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65543 Sant Genís de la Gorga https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-gorga PLADEVALL, A [et. al.] (1986) 'Sant Genís de la Gorga'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 578-579. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 220. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 76-77. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Capellas antiguas'. Setmanari Català, Any IV: nº 45. Manresa: , p. 709-714 (45). XIII Només es conserven els vestigis. Es tracta de les restes de l'església romànica de Sant Genís de la Gorga, que es trobava vora el camí ral de Vic a Olot, a l'indret del coll Sagorga, pròxima a les ruïnes de cal Corema. Només es conserven una part dels murs, a una alçada màxima d'1 m, que no permeten identificar la planta. L'aparell és a base de lloses allargassades, simplement trencades. Només una intervenció arqueològica al lloc permetria la obtenció de més dades. 08254-114 L'Esquirol Les primeres referències documentals de l'església de Sant Genís de la Gorga són de l'any 1239, al llegat testamentari de Dalmau de Castelló. Es trobava dins l'antic terme del castell de Cabrera i era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Corcó. Al segle XVII ja només funcionava com a capella rural, tal com consta en la visita del bisbe l'any 1687. Finalment es va abandonar al segle XVIII per la pèrdua del culte, amb motiu del trasllat de l'església de Santa Maria de Corcó al nucli de l'Esquirol. L'any 1730 es va aterrar i es van aprofitar les seves pedres per a la nova església del poble. 42.0386100,2.3733900 448137 4654253 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65543-foto-08254-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65543-foto-08254-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65543-foto-08254-114-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 92|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65544 Serrat de Balà https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-bala ANFRUNS, J.; ROCA, A.; PAGÈS, E. (1989) 'Apèndix. Determinació del nombre d'individus, edat i sexe de les restes humanes incinerades provinents de l'urna I, del jaciment arqueològic del Serrat de Bala. Cantonigròs'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989). Barcelona, p. 238-239. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1988) Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, nº 4, p. 6-7. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1989) 'El Serrat de Bala. Una necròpolis d'incineració a Cantonigròs, Osona'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989), p. 224-237. Barcelona. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). X-VIII aC Ja no es conserva. Es tracta d'una necròpolis d'incineració del Bronze Final III, probablement de la segona meitat del segle VIII aC. Va ser descoberta casualment l'any 1987 per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre realitzava tasques de jardineria en una finca privada. El jaciment estava gairebé destruït i únicament es conservaven tres fosses excavades al sòl natural, una d'elles quasi sencera i les altres dues molt malmeses. La que es conservava millor era de planta ovalada, amidava 1,05 m per 0,55 m, i presentava un valuosíssim aixovar. Al seu interior, s'hi encabia una urna cinerària que contenia restes òssies humanes incinerades, probablement corresponents a un sol individu. Les altres dues fosses només conservaven fragments de vasos i plats, i no contenien restes òssies. Els vasos ceràmics recollits presenten forma bitroncocònica amb decoracions incises formant acanalats i motius d'oves. En quant al lot de metalls, està format per braçalets de secció plano-convexa, agulles de cap rectangular decorades, agulles d'ull romboïdal, anells, penjolls, etc. Els materials documentats permeten deduir l'existència d'una una activitat econòmica important, molt possiblement ramadera, com també en l'existència d'una estructura social jerarquitzada. Aquesta necròpolis confirma, a un nivell general, la relació del món dels camps d'urnes del nord-est de la península Ibèrica amb els seus homònims del nord dels Pirineus, amb l'existència d'unes importants xarxes d'intercanvi i/o comerç amb les àrees centreeuropees. 08254-115 C/ de Sant Bartomeu 33, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). Va ser objecte de dues excavació arqueològica d'urgència; una al mes de juliol de l'any 1987 i l'altre al mes de maig de l'any 1988. 42.0331800,2.4005400 450380 4653634 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65545 Serrat de les Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-cases GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.9. V-I a.C. En estat ruïnós. Es tracta de les restes d'un antic poblat, localitzat a principis del segle XX per la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic. Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra seca, que ocupen una extensió d'uns 40 m. Segons Josep Gudiol i Ricart, aquest jaciment s'engloba dins del conjunt de poblats ibèrics (GUDIOL, 1920: 9). L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats, fet que impedeix establir una identificació cronològica clara. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades. 08254-116 Sant Bartomeu Sesgorgues 42.0151000,2.3598400 446996 4651651 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65545-foto-08254-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65545-foto-08254-116-2.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Les fotografies corresponen a l'entorn de Sant Bartomeu, no al lloc concret del jaciment. 81|80 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65546 Soleia del Serrat de Balà https://patrimonicultural.diba.cat/element/soleia-del-serrat-de-bala FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). XII-VII aC Ja no es conserva. Es tracta de la troballa de ceràmica del Bronze final, per part de Francesc Puntí i Homs , veí de Cantonigròs, en el decurs d'unes obres en un camí veïnal. En el tall en secció provocat per les obres, es van recollir un gran nombre de fragments de ceràmica feta a mà, majoritàriament llisa, amb presència de vores aprimades o amb bisell. Els materials es van classificar cronològicament en el Bronze final. L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades. Tanmateix, no es pot descartar una possible relació d'aquest jaciment amb la necròpolis del Serrat de Balà, ja que es troben a molt poca distància. 08254-117 Cantonigròs 42.0303200,2.4016700 450471 4653316 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65547 Materials arqueològics de Puig Ses Pedres al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-puig-ses-pedres-al-museu-darqueologia-de-catalunya XXII aC Els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres, a principis del segle XX, per parts de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, va permetre recollir un gran nombre de materials, que situen cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. La relació de materials que es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya és la següent: - Dents (nº registre: MAC BCN-16234). - Fragment (nº registre: MAC BCN-16235). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16936). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16937). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16938). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16939). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16940). - Botó (nº registre: MAC BCN-16941). - Fragment de penjoll (nº registre: MAC BCN-16943). - Fragment de ceràmica (nº registre: MAC BCN-16944). - Fragment de nansa (nº registre: MAC BCN-16945). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16946). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16947). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16948). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16949). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16950). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16951). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16952). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16953). - Frontal humà (nº registre: MAC BCN-16954). - Molars (nº registre: MAC BCN-45213). - Molar humà (nº registre: MAC BCN-45214). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-45215). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45216). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45217). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45218). - Penjoll (nº registre: MAC BCN-16942). 08254-118 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, nº 39 - 41, 08038, Barcelona. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Restringit Bo Física Neolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 78 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65548 El Campàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campas FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. XVIII En estat d'abandó. Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un barri tancat, al que s'accedeix per un portal d'arc rebaixat, de pedra. La casa és troba assentada directament a la roca, i aprofita el desnivell natural del terreny. Disposa de diversos cossos annexos, fruit de les diferents etapes constructives. Al sector de migdia hi ha una arcada que condueix a les corts. A nivell del primer pis, hi ha uns porxos sostinguts per pilars de pedra. La part baixa presenta un gran contrafort; i les restes d'un portal amb llinda de fusta. 08254-119 L'Esquirol Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. Era un dels masos més influents de la contrada. Es troba registrat en el fogatge de l'any 1553, on consta un tal Pere Campas. Va ser cremat durant la Guerra dels Segadors i reformat al segle XVIII, tal com indiquen les dates constructives. 42.0356200,2.3789400 448594 4653918 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65548-foto-08254-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65548-foto-08254-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65548-foto-08254-119-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Element inclòs al catàleg masies i cases rurals, POUM 2008: M106. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65549 Fàbrica de can Quel https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-quel CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 16-17. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. XIX En estat d'abandó. És un edifici aïllat de planta rectangular, de notables dimensions. Consta de planta baixa, i dos pisos i té la coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són rectangulars, força grans, i es distribueixen formant eixos simètrics. Entorn de les façanes laterals també s'observen diversos cossos adossats, alguns dels quals afegits o reformats amb posterioritat. El parament dels murs és de maçoneria, arrebossat, on destaquen els afegitons decoratius de totxo de les cantonades. A la banda nord-est, hi ha la xemeneia principal de la instal·lació. Xemeneia de gran alçada, de planta circular, construïda amb obra de fàbrica sense revestir. 08254-120 Crta. de Tavertet, s/n, 08511, l'Esquirol. A principis del segle XIX, l'Esquirol va participar en els processos de mecanització de producció de la indústria tèxtil, per la influència de les zones industrials properes, la plana de Vic i Olot. L'any 1839 ja hi havia tres 'empresaris' del sector: en Gurt, en Raimon Puntí i en Narcís Cauvaren. Aquestes petites manufactures tèxtils permetien als seus treballadors complementar la font d'ingressos familiars bàsics provinents de l'agricultura. A principis del segle XX, a l'Esquirol es va consolidar aquesta indústria tèxtil, gràcies a la introducció de l'electricitat a les fàbriques de can Quel, ca l'Homs i can Bonet. 42.0371000,2.3725000 448062 4654086 08254 L'Esquirol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65549-foto-08254-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65549-foto-08254-120-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65550 Font de la Falzia https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-falzia CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 18. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. XIX-XX Si no es retiren les terres del lloc on es troba la font, pot acabar colgada sota el fang. La font de la Falzia es troba en un indret amagat al costat de la riera de la Gorga, molt a prop de la masia del Campàs. Es tracta d'una font mínimament arranjada, a la part inferior d'un marge rocós, amb una senzilla aixeta de coure. L'aigua d'escorrentiu forma un petit toll en el terra. 08254-121 El Campàs (l'Esquirol) 42.0362400,2.3806100 448733 4653985 08254 L'Esquirol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65551 Font de la Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 14. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 94. XVIII La font de la Foradada es troba a l'interior de les restes d'un antic molí fariner situat al costat de la riera de la Gorga, a l'entorn del salt de la Foradada. Es tracta d'una font natural, de règim estacional, que raja per una petita obertura a la roca i cau a un pedrís. És un lloc molt freqüentat pels excursionistes. 08254-122 Cantonigròs 42.0410500,2.3950400 449931 4654511 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65552 Font del Campàs o de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-campas-o-de-santa-maria FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. XVIII La font del Campàs es troba a un camp de conreu situat a migdia de la masia homònima, a tocar del marge del sender GR-151, en el pla inferior. És una font ben arranjada, d'obra, a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb pedres lligades amb morter de calç. De la font hi raja un petit rajolí d'aigua que cau a una pica de pedra, a nivell del sòl. Als dos costats dels murs del cobert, hi ha uns bancs d'obra coronats amb rajols ceràmics. 08254-123 El Campàs (l'Esquirol) 42.0348000,2.3794400 448635 4653826 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65553 Font de les Fontiques https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontiques CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 13. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 95. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. XIX-XX La font de les Fontiques es troba a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats del salt del Frare. És una font mínimament arranjada situada en un marge rocós. Hi raja un fil d'aigua que cau a un petit pedrís, on s'acumula l'aigua. És una de les fonts més populars de l'Esquirol. 08254-124 L'Esquirol Segons la tradició, l'aigua de la font de les Fontiques tenia propietats terapèutiques, especialment per tractar problemes intestinals i el tifus. Va ser objecte d'un projecte per a embotellar-la i comercialitzar-la, però finalment no es va dur a terme. 42.0349100,2.3853900 449127 4653835 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65554 Avets del pla del Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. 08254-125 Sant Julià de Cabrera Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. 42.0794400,2.4000200 450373 4658771 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Protegit pel PEIN. Decret 328/92. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65555 Goigs de la Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cabrera PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94 i 107-112. SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). Barcelona: Imp. la Bona Parla. XIX Ja no es canten. Els goigs coneguts més antics de la Mare de Déu de Cabrera són de l'any 1819, fets a la impremta de Domingo Feyner de Vic. Tenen la forma clàssica o la lletra dels set goigs de la Mare de Déu, amb tres estrofes específiques que fan referència al santuari. Se'n coneixen unes divuit edicions de goigs del santuari de Cabrera, però hi manquen moltes de les edicions modernes i, probablement, també de les més antigues. L'any 1915, Mn. Fortià Solà, en fer la seva monografia sobre la història de Cabrera i seguint un costum seu, va fer uns nous goigs, que van reemplaçar els antics. Comencen així: 'Flor gentil esbadellada / al bes de la primavera: / siant la nostra advocada / Mare de Déu de Cabrera'... 08254-126 Santuari de la Mare de Déu de Cabrera L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. 42.0733600,2.4078800 451018 4658091 08254 L'Esquirol Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies dels goigs extretes del llibre: PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. 119|98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65556 La Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 13-15. La Foradada és un indret natural d'extraordinària bellesa. La riera de les Gorgues forma un salt d'aigua que cau aproximadament uns 30 m d'alçada a un profund gorg encerclat d'estimballs. A un dels costats del salt hi ha un mur roquer que presenta un gran forat, que dona nom al lloc. Quan la llum el travessa, es crea un escenari fascinant. 08254-127 Les Gorgues, Cantonigròs. 42.0407500,2.3948400 449914 4654478 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65556-foto-08254-127-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia 1 cortesia d'Enric Planas. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65557 Molí de la Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-foradada GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. XVIII En estat ruïnós. Es tracta d'e les restes de l'antic molí de la Foradada, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, del canal de descàrrega i del cup. A la llera de la riera, s'observen uns forats que podrien correspondre a una antiga passera o presa, possiblement relacionada amb el molí. Prenia l'aigua directament de la riera per un portell i una resclosa, i no necessitava cap bassa. 08254-128 Cantonigròs Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores restava abandonat. Tot i així, van quedar abundants restes, atesa la seva situació molt amunt de la riera, al no portar l'allau d'aigua que va assolir més avall, als voltants de l'Esquirol. 42.0410500,2.3950400 449931 4654511 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65558 Font del Rajolí o de la Gossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rajoli-o-de-la-gossa FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XX La font del Rajolí o de la Gossa es troba al costat del torrent de Balà, a tocar del marge del camí vell de Cantonigròs a Tavertet, a l'entorn del Pla d'Ardura. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit muret construït amb lloses de pedra. L'aigua raja abundosament per un broc metàl·lic i cau a un pedrís. 08254-129 Cantonigròs 42.0407000,2.4183400 451859 4654459 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65559 Pont de la Gorga o del Raval del Pont https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gorga-o-del-raval-del-pont FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 220. XV Pont de dos arcs desiguals, situat a l'inici del carrer del Pont de l'Esquirol, que salva la riera de les Gorgues al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes i tallamar. 08254-130 C/ del Pont, s/n, 08511, l'Esquirol. Les primeres referències documentals del pont són unes deixes per construir-lo a partir de l'any 1352. 42.0362300,2.3723900 448052 4653989 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-3.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|85 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65561 Salt del Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-frare Es tracta d'una enorme llastra de pedra, que forma una muralla roquera de gran alçada. Es situa a la riba de migdia de la riera de les Gorgues, a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats de les Fontiques. El lloc es troba protegit amb unes baranes de fusta. 08254-132 L'Esquirol 42.0351900,2.3842700 449035 4653867 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65561-foto-08254-132-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65562 Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SOLÀ i MORETA, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera: monografia històrica (2a ed.). Barcelona: Impr.i Llib. La Bona Parla. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p.10-11. XVII-XVIII Capella d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Interiorment, la nau està coberta amb volta de canó amb l'imposta de l'arc marcada amb motllures; als peus s'aixeca el reracor. El portal és de mig punt adovellat, datat amb l'any '1611', i duu la següent inscripció: 'AL ZELOS SACERDOT RND DOMENEC GARRIGA I SERRA FIDEL CUSTODI D'AQUEST SANTUARI/ V DE JUNY DE MCMLXVI'. Presenta quatre graons d'accés. Sobre el portal hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. Al costat de tramunta hi ha un campanar torre, amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Està cobert per una teulada en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs presenten contraforts. A la façana de migdia de li adossa la rectoria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. 08254-133 Sant Julià de Cabrera L'origen del santuari de la Mare de Déu de Cabrera, cal buscar-lo en el castell de Cabrera, entre finals del segle IX o inicis del següent. El fet de que surti esmentat dues vegades en deixes testamentàries del 1247 i del 1311 un altar o devoció a Sant Miquel, patró típic dels castells, a la primitiva capella de Cabrera, podria fer pensar que la capella original, estava dedicada a Sant Miquel i que, més tard, la primitiva advocació fou suplantada per la gran devoció a la Mare de Déu, típica dels segles XII i XIII (PLADEVALL, 1993: 33). Segons la documentació antiga, als segles XII i XIII, era la capella pròpia dels castlans de Cabrera, però també un lloc de devoció de tota la contrada, regida per un rector. Després de la seva destrucció causada pels terratrèmols del segle XV, i la posterior restauració, va deixar de ser la capella del castell per a convertir-se en el santuari popular. El santuari actual es va erigir entre els anys 1611 i 1641, en substitució de l'antiga capella de Cabrera. Les parròquies de l'àmbit devocional de la Mare de Déu de Cabrera eren Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó, Sant Andreu de Pruit, amb la seva sufragània de Sant Llorenç Dosmunt, Sant Pere de Falgars i Sant Cristòfol de Tavertet. El santuari custodiava una imatge de marbre del segle XIII, destruïda durant la Guerra Civil. 42.0733600,2.4078800 451018 4658091 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65563 Creu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cabrera XX La creu de Cabrera es troba a pocs metres al nord-oest del santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. 08254-134 Sant Julià de Cabrera 42.0739200,2.4071100 450955 4658154 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65564 Fageda del pla del Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-pla-del-prat FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. La fageda del pla del Prat està formada per un gran nombre d'exemplars de faig (Fagus sylvatica). Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides, formant una densa i extensa massa forestal. 08254-135 Sant Julià de Cabrera La fusta del faig tradicionalment ha estat apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, per a fer carbó. 42.0790800,2.3999300 450365 4658731 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65565 Grau Nou o de les Escales https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-nou-o-de-les-escales PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 239 I 251. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 12 i 101. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 24-25. XX El camí del Grau Nou o de les Escales uneix el coll del Bram amb el pla de Cabrera. És un camí espectacular pel seu traçat i per la vista de la cinglera. És format per una graonada oberta en l'aresta de la penya, molt aèria, que supera en un curt tram els 114 m de desnivell. es troba protegit per baranes. 08254-136 Sant Julià de Cabrera El camí del Grau Nou o de les Escales va ser construït l'any 1952 a cops de pic i barrinades. Va ser obert a instàncies de Mn. Domènec Garriga, per a poder arribar a Cabrera en períodes de grans nevades que provocaven l'aïllament del santuari, ja que el camí antic o de les Marrades quedava colgat per la neu. El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. 42.0716200,2.4083200 451053 4657898 1952 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65566 Homenatge a la Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-mare-de-deu-de-cabrera XX Es tracta d'un monument en homenatge a la Mare de Déu de Cabrera. Es troba a poca distància al nord del santuari, a tocar de les restes del castell. És una taula construïda amb una base en forma cilíndrica de pedra lligada amb morter, i la part superior de pedra, en forma rodona. Sobre la taula hi ha inscrites referències geogràfiques que il·lustren sobre la majestuosa panoràmica de 360 graus: Montserrat, la Mola, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Puigmal, el puig de Bassegoda, el Canigó, l'Albera, el golf de Roses, el Montseny, etc. La base presenta un rètol amb la inscripció: 'ELS CAMINADORS DELS DIMARTS I ELS DIJOUS D'OSONA A LA MARE DE DÉU DE CABRERA ÉSSENT CAPELLÀ CUSTODI JOSEP CRUELLS I RODELLAS'. 08254-137 Sant Julià de Cabrera 42.0759900,2.4072400 450967 4658383 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65567 Freixes del pla de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-del-pla-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. Es tracta de diversos exemplars de freixes (Fraxinus excelsior) situats al pla de Cabrera, davant del santuari i en direcció al castell. Són individus que destaquen per les seves grans dimensions i les capçades arrodonides i molt ramificades. 08254-138 Sant Julià de Cabrera 42.0735300,2.4073900 450978 4658110 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Protegit pel PEIN. Decret 328/92. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65568 Rectoria de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. XVII-XVIII Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba unit al santuari de la Mare de Déu de Cabrera per la banda de ponent. L'edifici està assentat sobre el desnivell natural del terreny, pel que el portal es troba a nivell del primer pis. Aquest és adovellat, i es situa a l'extrem esquerra de la façana. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa s'obren finestres protegides amb reixes i, al primer pis, finestres amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb alguns sectors arrebossats. 08254-139 Sant Julià de Cabrera El santuari de Santa Maria de Cabrera es va erigir entre els anys 1611 i 1641. La casa dels ermitans o rectoria, posteriorment convertida en hostal, va ser reformada al segle XVII i ampliada al segle XVIII. 42.0733100,2.4076500 450999 4658086 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65569 Serra de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> 08254-140 Sant Julià de Cabrera 42.0747100,2.4069700 450944 4658241 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65570 Festival internacional de música de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-de-cantonigros BOFILL, A. [et al.] (2007) Festival Internacional de Música de Cantonigròs: 1983-2007. Barcelona: Festival Internacional de Música de Cantonigròs. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS: http://www.fimc.es/inici.htm XX-XXI El Festival Internacional de Música de Cantonigròs és un certamen basat en la competició i exhibició de música coral mixta, veus iguals femenines, cors infantils i danses populars, on participen grups de música coral i grups de danses populars d'arreu del món. Es celebra al mes de juliol, durant quatre dies. És organitzat per l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs, i actualment forma part de l'European Festivals Association. Durant els dies del certamen, hi participen més de 400 voluntaris, i unes 800 famílies d'una trentena de pobles de l'entorn de Cantonigròs, ofereixen les seves cases per hostatjar els participants. El Festival es celebra des de l'any 1983 al 2011 a Cantonigròs, i des de l'any 2012, al Teatre l'Atlàntida de Vic. 08254-141 Cantonigròs L'any 1996 el Festival Internacional de Música de Cantonigròs va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, l'any 2000 amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, i l'any 2003 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. 42.0372600,2.3992100 450273 4654088 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Judit Jordana, responsable de premsa i comunicació de l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs. 98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65571 Font de l'Osca o dels Avets https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-losca-o-dels-avets FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XX La font dels Avets es troba al Pla del Prat, a l'esquerra del camí, sota uns boixos. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, amb una aixeta i un bassiol. Hi raja un petit fil d'aigua. 08254-142 Sant Julià de Cabrera 42.0793100,2.4030200 450621 4658754 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65572 Font de l'Illa o de les Albes o falsa font de l'Escudella https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lilla-o-de-les-albes-o-falsa-font-de-lescudella FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. 1915 La font de l'Illa, o de les Albes o falsa font de l'Escudella, es troba a una esplanada ombrívola situada a peu del sender de la Gorga, que s'inicia a pocs metres a migdia de la zona esportiva municipal. És una font arranjada, construïda amb un mur de totxo, on hi ha inscrit l'any 1915, integrat dins d'un marge de pedres lligades amb morter. Consta d'un petit forat per on raja un minúscul fil d'aigua i de tres brocs, dos d'ells inutilitzats, amb un petit rètol a sobre amb la indicació 'aigua per rentar'; i un tercer broc, de cop, amb un altre rètol que indica 'aigua potable'. 08254-143 L'Esquirol 42.0280700,2.3700000 447848 4653085 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65573 Pont del Molí de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-la-bertrana FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 188-189. XV-XVIII Ha estat recentment restaurat. El pont del Molí de la Bertrana, d'origen medieval, està format per dos arcs en forma de llom d'ase, i construït amb pedra lligada amb morter. Salvava la riera de la Gorga al seu pas per l'antic camí ral de l'Esquirol a Sant Bartomeu Sesgorgues. Actualment, el pont no travessa la riera, ja que després de les inundacions de l'any 1940, aquesta va agafar un nou traçat. 08254-144 l'Esquirol 42.0212200,2.3663600 447541 4652326 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El pont ha estat, recentment, objecte d'obres de rehabilitació i restauració per part de l'ajuntament de l'Esquirol i la Diputació de Barcelona (Àrea de Territori i Sostenibilitat). 94|119|85 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65574 Molí de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-bertrana PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. XVIII En estat ruïnós. Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana i la mina, i senyals del cup. A la riera s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació, amb els seus puntals, de la resclosa-bassa del molí. Palesen una robusta construcció i un notable embassament; era un barratge de fusta molt alt, ja que es diu que assolia els 2,5 m (PARÉS, 1976: 186). 08254-145 L'Esquirol Tot i la seva indubtable importància i renom per la contrada, únicament tenia un joc de moles, potser perquè la hisenda de la Bertrana, propietària també del molí de l'Eixerit, en tenia prou amb la capacitat dels dos (PARÉS, 1976: 186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores encara restava habitat com a pagesia. L'últim moliner havia marxat l'any 1925. Els fatídics aiguats també van destruir la gran resclosa, que encara s'utilitzava per a regar les extenses hortes, situades a la riba dreta de la riera, sota el molí. 42.0203500,2.3681800 447691 4652229 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65575 Alzina de la Parra https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-parra FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. 08254-146 La Parra (l'Esquirol) 42.0478700,2.3689000 447773 4655284 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65575-foto-08254-146-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65576 Pontet de la Comellassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa XVIII-XX Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. 08254-147 L'Esquirol 42.0328100,2.3877900 449324 4653600 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65577 Pontet de la Comellassa II https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa-ii XVIII-XX Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151, a poca distància de l'altre pont. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. 08254-148 L'Esquirol 42.0339500,2.3883100 449368 4653727 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65578 Font de les Senallades https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-senallades CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 19. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. XX La font de les Senallades es troba a tocar del sender de la Gorga, a poca distància del seu inici, molt a prop del nucli urbà de l'Esquirol. És una petita font arranjada, situada a un clot, al que s'accedeix per quatre esglaons de pedra. L'aigua raja per un broc de ferro i cau a un pedrís, formant un petit biot. 08254-149 L'Esquirol En la part baixa hi ha uns petits planells a la riba de la Gorga, que s'havien agençat com a hortets i es regaven amb l'aigua de la font (PARÉS 1976: 221). 42.0262900,2.3668200 447583 4652889 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65579 El gorg de la Gorga https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-gorga BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29. BORBONET i MACIÀ, A. (1994) 'Llegendes del Collsacabra'. Els Cingles de Collsacabra, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 210, 221 i 272. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. VERDAGUER, J. (1913-1925). Rondalles. Barcelona: I·lustració Catalana. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 52-54. VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 14-15. XX Segons la llegenda, fa molt de temps, dos pagesos de les cases del Campàs i les Ententes volien mesurar el gorg que suposaven era el més fons de tota la riera de les Gorgues. Van agafar tots els llibants que tenien a les dues cases, i van lligar una rella a un cap i la van baixar gorg avall. Com van acabar tots els llibants i encara no havien arribat al fons del gorg, van decidir anar a buscar-ne més a les masies del voltant. Quan es disposaven a tirar-los a l'aigua, van sentir una veu que, sortint del fons del gorg, deia: 'Tira Ententes, tira Campàs, que amb tantes altres no hi arribaràs'. Els dos pagesos van fugir molt espantats. Van tornar a l'endemà i van trobar, sobre una roca, les cordes i la rella ben plegades i seques. Mai ningú ha tornat a provar la fondària del gorg de la Gorga. S'atribueixen dos indrets diferents a la llegenda. Un d'ells és l'Olla d'en Bertrana, sota la font de les Senallades, a l'Esquirol, i l'altre és l'Olla d'en Serra, sobre el saltant de la Foradada, a Cantonigròs. 08254-150 L'Olla d'en Bertrana (l'Esquirol) / l'Olla d'en Serra (Cantonigròs) 42.0257700,2.3670500 447602 4652831 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65579-foto-08254-150-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L'Olla d'en Bertrana és un gran pou natural en el mateix llit de la riera de les Gorgues, sota la font de les Senallades. Abans dels aiguats de l'any 1940, que van omplir-la de terres i pedra, tenia una fondària d'uns 15 o 20 m.L'Olla d'en Serra també és un gran pou natural en el llit de la riera de les Gorgues, a molt poca distància i per sobre de la Foradada. És més petita que la de la Bertrana, però probablement més fonda. 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65580 Bandolers al Molí Vell de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-al-moli-vell-de-la-bertrana BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 27-28. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. XVIII Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, referit a l'antic Molí Vell de la Bertrana. Fa molts i molts anys, uns bandolers van entrar a robar a la nit al molí. El moliner els va dir que tenia els diners guardats a un amagatall a les roques, a l'altra banda de la riera de les Gorgues, i que els acompanyava. Quan estaven travessant la riera, el moliner, que era l'únic que duia un llum d'oli, va llançar-lo i s'escapolí. Els lladres van caure a l'aigua i van ser arrossegats per la corrent. Al cap d'un cert temps, per venjança, van calar foc al molí. L'amo de la Bertrana va fer construir un altre molí a la confluència de les Gorgues amb el torrent de Riupregon. Tot i que es desconeix si aquesta història és verídica, a les restes dels murs del Molí Vell es veuen indicis d'incendi. 08254-151 Molí Vell de la Bertrana (L'Esquirol) 42.0201100,2.3680800 447682 4652202 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml