Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65908 | Sistema de rec de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-teulats | XVIII | La major part de les canalitzacions s'han perdut i només se'n conserven petits trams. | El sistema de rec de Teulats està situat al sud i al sud-est de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada respecte la masia. Es tracta d'un sistema de canalització d'aigua que permetia fer un cultiu de regadiu a diverses feixes situades al sud-est de la masia. El primer element que forma aquest sistema de rec és l'hort tancat situat a tocar de la façana sud de la masia. Des d'aquest punt l'aigua sobrant del rec d'aquesta horta era conduïda a través d'un rec fins a dues basses, una antiga i l'altra moderna, situades més avall. Aquestes basses, l'antiga de les quals és delimitada amb murs de maçoneria de pedra, retenien l'aigua i l'acumulaven per a regar totes les feixes inferiors. Sota les basses, en una zona de forts desnivells, hi ha totes les feixes que es cultivaven amb l'aigua de la canalització. Just sota les basses hi ha alguns trams de canalització reformats amb formigó, que repartien l'aigua en les dues parts en que es divideix el terreny inferior. A la part est el terreny està dividit en petites terrasses esglaonades, delimitades a tot el volt per murs de maçoneria de pedra coronats amb carreus treballats. Cada una d'aquestes terrasses té una escala d'accés de pedra, a les que hi ha adossat el sistema de canalització, que consisteix en carreus treballats amb un canal picat a l'interior. La part oest, en canvi, no té cap divisió i consisteix en un gran i rectangular camp, també delimitat amb murs de pedra. | 08255-152 | Sector est del terme municipal | 42.0008800,2.0026400 | 417402 | 4650355 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 65909 | Sistema de rec del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-del-riambau | XVIII-XIX | Només es conserven alguns trams de canalització. | El sistema de rec del Riambau està situat a l'horta del Riambau, uns metres al sud de la masia i a l'oest de la font i en un punt enclotat respecte a aquesta però elevat sobre la vall de Merlès. L'horta del Riambau està formada per dos feixes allargades delimitades a tot el volt amb murs de maçoneria de pedra, tot i que actualment algunes parts del mur s'han desprès. Aquesta horta té tres accessos, un a l'est, amb una porta emmarcada amb pedra treballada i la data de 1830 inscrita a la llinda, un altre al sud i l'últim a l'oest, aquests dos amb una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb una barbacana a sobre. El sistema de canalització es conserva únicament en la feixa superior i està format per peces monolítiques amb un canal picat a l'interior, col·locades de manera que formen un canal que ressegueix pràcticament tot al feixa superior, uns 35 metres de llargada, pel seu extrem exterior. Les peces tenen dimensions variables, essent les més llargues d'un 130 centímetres, tot i que la majoria tenen entre 90 i 100 centímetres de llarg. Al llarg de tot aquest canal que ressegueix la feixa superior hi ha tres punts on el canal es bifurca 90º permetent el pas de l'aigua cap a la feixa inferior en cas de necessitat. En el primer d'aquests tres punts, el situat a l'est i per tant el que es troba més a prop de la font del Riambau, es conserva la canalització que unia la feixa superior amb la inferior. Es tracta d'un petit pilar adossat al mur de la feixa superior, format per blocs de pedra treballada foradats a la part interior, per on s'adossa al marge. D'aquesta manera l'aigua que es desviava cap a la feixa inferior passava per la part interior d'aquest petit pilar fins caure sobre el nivell inferior. | 08255-153 | Sector central del terme municipal | Segons documentació conservada a la masia del Riambau, l'horta de la masia es va contruir el 1789 juntament amb la cisterna i la terrassa. Tal com indica una de les llindes de les portes que donen accés a l'horta, aquesta fou reformada o ampliada al segle XIX. | 41.9973100,1.9876300 | 416154 | 4649973 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65910 | Forn d'oli de ginebre del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-del-puig | XX | El forn d'oli de ginebre del Puig està situat uns metres al sud-oest de la masia que li dóna nom, a l'extrem d'una gran roca. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, a on es recollia l'oli. | 08255-154 | Sector sud del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9799500,1.9473700 | 412796 | 4648086 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65910-foto-08255-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65910-foto-08255-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest forn d'oli de ginebre va ser construït entre els anys 70 i 80 pel masover que encara avui té la masia del Puig. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65911 | Forn d'oli de ginebre de Llofrens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-llofrens | XIX | El fet d'estar descobert sota les inclemències meteorològiques provoca un desgast continuat de la pedra. | El forn d'oli de ginebre es troba situat a uns 180 metres de la masia de Llofrens, a la banda oest del camí que condueix de la masia de Llofrens al Solerot, sobre una esplanada rocosa. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, en una pendent rocosa orientada al sud. El forn està format per una llarga regatera d'uns 3,65 metres, en la qual hi ha dues circumferències picades, que eren les zones de combustió. Una es troba al capdamunt, té un diàmetre de 20 centímetres i unes regates interiors en forma de creu. La segona circumferència està a 2'12 metres de la de dalt, i també té un diàmetre de 20 centímetres, amb unes regates interiors en forma d'espiga. A capdavall del regueró, que coincideix amb el final de la roca hi ha la zona on es recollia l'oli. | 08255-155 | Sector sud del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9640500,1.9789900 | 415394 | 4646289 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65911-foto-08255-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65911-foto-08255-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65912 | Forn d'oli de ginebre de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-vilalta | XIX | El forn està molt erosionat a causa del ràpid desgast de la roca. | El forn d'oli de ginebre es troba situat sobre una esplanada rocosa prop del pont que creua el Regatell, al nord-oest de la masia de Vilalta. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre de petites dimensions picat a la roca mare sobre una plataforma exempta a mode de pedrís. Està format per una circumferència de 24 centímetres de diàmetre amb una regata interior, i un rec d'uns 32 centímetres que arriba a l'extrem de la roca on es recollia l'oli, facilitat pel desnivell. | 08255-156 | Sector nord del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0289700,1.9885700 | 416273 | 4653488 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65912-foto-08255-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65912-foto-08255-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65913 | Forn d'oli de ginebre de la creu del Borni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-creu-del-borni | XIX | La llosa sobre la que hi ha picat el forn d'oli de ginebre està esquerdada. | El forn d'oli de ginebre de la creu del Borni està situat al marge d'una pista forestal a l'extrem sud-oest del terme municipal, en la carena del serrat de lesa Sis Quarteres. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre construït sobre una gran llosa de pedra. A la part superior d'aquesta llosa hi ha una circumferència picada a la roca d'uns 43 centímetres de diàmetre, amb radis també picats a la roca a l'interior, que convergeixen en un forat central d'uns 3'5 centímetres de diàmetre. Tota la llosa es troba assentada sobre una petita estructura de maçoneria de pedra que queda oberta a l'interior de manera que es pot accedir al forat central de la llosa des de la part inferior, a l'interior de l'estructrura. | 08255-157 | Sector sud-oest del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9491400,1.9081500 | 409503 | 4644706 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65913-foto-08255-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65913-foto-08255-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65914 | Forn d'oli de ginebre de la Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-casa-cremada | XIX | El fet d'estar descobert sota les inclemències meteorològiques provoca un desgast continuat de la pedra. | El forn d'oli de ginebre es troba situat a uns 50 metres al nord de la Casa Cremada. Es tracta d'un petit forn d'oli picat a la roca mare. Presenta una circumferència d'uns 20 centímetres de diàmetre que constituïa la zona de combustió, un rec de 40 centímetres de llarg, molt erosionat, per on passava l'oli i la zona de recol·lecció que consisteix en un forat allargat de 11 x 5 centímetres i una profunditat de 3 a 4 centímetres. | 08255-158 | Sector sud del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9607300,1.9714900 | 414768 | 4645928 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65914-foto-08255-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65914-foto-08255-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65915 | Forn d'oli de ginebre de la Tor Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-tor-nova | XIX | El fet d'estar descobert sota les inclemències meteorològiques provoca un desgast continuat de la pedra. | El forn d'oli de ginebre es troba situat al nord-est de la masia de la Tor nova, 100 metres al nord de la bassa que es troba a tocar de la carretera, sobre una esplanada rocosa. Es tracta d'un doble forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, format per una regatera d'uns 82 centímetres, al capdamunt de la qual hi ha dues circumferències picades, que corresponien a les zones de combustió. Les dues circumferències tenen un diàmetre de 30 centímetres i unes regates interiors, la superior en forma de creu i la inferior en forma d'espiga. A capdavall del regueró hi ha la zona on es recollia l'oli: un forat circular de 14 centímetres de diàmetre. | 08255-159 | Sector oest del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9993900,1.9400700 | 412218 | 4650252 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65915-foto-08255-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65915-foto-08255-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65916 | Forn d'obra de Llofrens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-llofrens | XIX | Una part dels murs perimetrals de l'estructura s'han derruït. | El forn d'obra de Llofrens està situat al nord-oest de la masia que li dóna nom, a mig camí entre l'anomenada masia i el nucli de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un forn d'obra de planta pràcticament quadrada d'uns 510 centímetres de costat per 335 centímetres d'alçada, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter. En la façana principal conté dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, d'uns 110 centímetres de llum i un brancal central de poc més de 60 centímetres, on hi ha una data inscrita formada pels caràcters 1, 8, un triangle i 6. Al fons de les obertures d'arc rebaixat hi ha una altra petita obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada. L'espai interior del forn, d'uns 4 per 4 metres està parcialment cobert de vegetació. | 08255-160 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9676200,1.9670200 | 414407 | 4646697 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65916-foto-08255-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65916-foto-08255-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65917 | Forn d'obra del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-puig | XX | Només es conserven parts dels murs que delimitaven l'estructura. | El forn d'obra del Puig està situat uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom, en un marge entre dos camps al costat oposat de la pista forestal respecte la masia. Es tracta d'un forn d'obra de petites dimensions d'uns 350 centímetres de costat. Conserva únicament alguns trams de murs de maçoneria de pedra, especialment els que tancaven l'estructura pel nivell superior i part del mur frontal. El forat interior es troba actualment ple de terra i runa, i els esbarzers l'omplen i l'envolten parcialment. | 08255-161 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9811500,1.9480800 | 412856 | 4648218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 65918 | Forn d'obra del Ramassà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-ramassa | XIX | El tram superior dels murs perimetrals es troba parcialment derruït. | La teuleria o forn d'obra del Ramassà està situada pocs metres al sud de la masia que li dóna nom, en un marge que separa el nivell inferior per on passa una pista forestal de l'inferior, sobre el que hi ha assentada la masia. Es tracta d'un forn d'obra de petites dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra que assoleixen amplades properes al metre a la part frontal i picat directament a la roca mare en la resta. Té una única obertura petita i quadrada emmarcada amb pedra treballada, orientada a l'est i situada en el mateix nivell de la masia. El forat interior, d'uns 245 per 260 centímetres de planta i uns 270 centímetres d'alçada, queda a peu pla des del nivell superior i s'hi intueix un accés des del sud, on els murs perimetrals són lleugerament més baixos. | 08255-162 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9540000,1.9122500 | 409850 | 4645241 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65918-foto-08255-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65918-foto-08255-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65919 | Escut de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-cortada | <p>CAMPS, Joaquim de, CATALÀ, Francesc (1979). Les cases pairals catalanes. Destino.</p> | XIX | <p>L'escut de la Cortada està situat just a sobre del portal principal d'arc rebaixat de la masia que li dóna nom, al sector central del terme municipal. Es tracta d'un escut heràldic integrat al mur de càrrega just a sobre del portal principal de la masia de la Cortada, d'arc rebaixat i orientat a l'est. Probablement és l'escut heràldic dels comtes de la vall de Merlès, la família dels Oriola-Cortada. Està format per un baix relleu que conté a la part interior una torre defensiva amb un lleó davant la porta. Aquest conjunt queda emmarcat amb una decoració de motius florals coronada amb un casc d'armadura.</p> | 08255-163 | La Cortada. Santa Maria de Merlès. | <p>Al segle XIX, Isabel II atorgà a la família Oriola-Cortada el títol de comte de la Vall de Merlès, ostentat actualment per Antoni Oriola-Cortada.</p> | 42.0081200,1.9789600 | 415450 | 4651182 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65919-foto-08255-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65919-foto-08255-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 1769 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||
| 65920 | Recolliment de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recolliment-de-la-cortada | XIX | Estructura derruïda. | El recolliment es troba situat a uns metres al nord de la bassa de la Cortada. Actualment només conserva el mur nord a una altura de 2 metres. Era un petit edifici de planta rectangular de 4,70 x 3,70 metres, construït amb murs de maçoneria de pedra amb dos nivells de planta i una escala interior que comunicava el nivell inferior amb el superior, on s'hi obria una finestra. En aquest petit edifici hi feien nit passavolants i pobres que transitaven pel territori, i els servia de refugi en temps de fred i pluja. | 08255-164 | Sector central del terme municipal | El recolliment, que està construït uns metres al nord de la masia de la Cortada fora del recinte de la masia, havia estat construït per tal que pobres i passavolants hi poguessin fer nit. Fonts orals expliquen que sovint hi havia baralles i els amos van decidir tirar a terra el recolliment i habilitar una balma propera perquè els pobres i passavolants hi poguessin tenir un refugi, al mateix temps que els allunyaven de la proximitat de la casa. | 42.0088500,1.9786700 | 415427 | 4651263 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65920-foto-08255-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65920-foto-08255-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65921 | Cabana de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-les-canals | XIX | Una part de la teulada està derruïda. | La cabana de les Canals està situada al sud del Ramassà, en una fondalada amb les vessants enfeixades i el fons ocupat per un camp. Es tracta d'una cabana de mitjanes dimensions, adossada a un marge i bastida amb murs de maçoneria de pedra que assoleixen amplades de 60 centímetres. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'espai interior d'uns 430 per 445 centímetres, queda dominat per un robust pilar central que ajudava a sustentar la teulada, actualment malmesa i formada originalment per un embigat de fusta i una coberta amb lloses. La cabana té un únic accés, orientat al sud, i emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08255-165 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9521000,1.9120300 | 409829 | 4645030 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65921-foto-08255-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65921-foto-08255-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 65922 | Pallissa del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-riambau | XVIII | La pallissa del Riambau està situada a l'oest de la masia que li dóna nom, quedant separada d'aquesta per un pati tancat que queda delimitat pels dos edificis i murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada, acabada en una ampla barbacana, és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, està dominada per un gran portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada. Destaquen especialment els dos carreus que formen l'arc a banda i banda, que tenen esculpits, en ambdós casos, un rostre humà en relleu. També en aquesta façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una obertura de forma trapezoïdal emmarcada amb pedra treballada al nivell superior. La façana sud té únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada en el nivell superior. La façana est, situada a escassos metres de la masia del Riambau, té una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés directe al nivell superior de la pallissa, a més de dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada, també al nivell superior. La façana nord queda dominada per un cobert adossat construït modernament. Davant la façana principal de la pallissa hi ha l'era de la masia, enrajolada i delimitada en tot el volt per grans blocs de pedra treballats. | 08255-166 | Sector central del terme municipal | 41.9978500,1.9870200 | 416104 | 4650034 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65922-foto-08255-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65922-foto-08255-166-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 65923 | Pou de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-serra | XIX | La llosa que cobreix el pou està trencada, amb risc d'esfondrar-se. | El pou es troba situat a 70 metres de la masia de la Serra de Degollats, en la vessant d'un marge. Es tracta d'una estructura cilíndrica d'uns 2 metres diàmetre picada a la roca mare i amb la part superior d'uns 2 metres d'alçada construïda amb un mur de maçoneria de pedra irregular i coberta amb una gran llosa que s'ha fragmentat. Presenta una obertura per abastar l'aigua a la banda oest amb un ampit i llinda de pedra on hi ha la data inscrita de 1898. Antigament es trobava tancat amb un porticó de fusta del qual sols se'n conserva la part esquerra i dues frontisses de ferro. | 08255-167 | Sector est del terme municipal | 41.9893500,1.9879400 | 416169 | 4649089 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65923-foto-08255-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65923-foto-08255-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 65924 | Devesa de les Alforges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-de-les-alforges | <p>La devesa de les Alforges està situada al voltant de la masia que li dóna nom, especialment en l'esplanada que s'estén a l'oest d'aquesta. Es tracta d'una devesa de petites dimensions, envoltada completament de camps de conreu i formada per diversos exemplars d'alzina situats al voltant de la masia, amb un sotabosc molt net on només creix fanal. L'alzina més gran del conjunt es troba situada al nord-oest de la casa i té un perímetre de tronc de 292 centímetres a 1 metre d'alçada. Entre els altres exemplars, n'hi ha pràcticament una desena que arriben als dos metres de perímetre de tronc i tres, contant el ja esmentat, que superen els 250 centímetres.</p> | 08255-168 | Sector est del terme municipal | 41.9837100,1.9921900 | 416514 | 4648459 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65924-foto-08255-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65924-foto-08255-168-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 65925 | Devesa de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-de-la-serra | <p>La Devesa de la Serra està situada a banda i banda de la masia de la Serra de Degollats, en la carena que separa la vall de Merlès de l'altiplà on es troba el poble de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus ilex) que s'estén de sud-oest a nord-est just pel nord de la masia de la Serra seguint el pla elevat que forma la carena des del pou de la Serra fins uns centenars de metres al nord-est seguint l'anomenat serrat dels Morts. Les alzines queden repartides de manera heterogènia per tota l'esplanada, deixant grans clarianes en diversos punts i un sotabosc molt net, sense pràcticament vegetació. La majoria són de mida mitjana i les que estan més o menys isolades tenen la capçada arrodonida. Hi ha diversos exemplars grans que superen els 2 metres de perímetre de tronc a 1 metre d'alçada i un en concret que arriba als 2,81 m. També són destacables les alzines que hi ha al límit sud-est de l'esplanada, acabada en un cingle rocós dividit en grans blocs de pedra entre els que viuen diverses d'aquestes alzines.</p> | 08255-169 | Sector est del terme municipal | 41.9904200,1.9897400 | 416320 | 4649206 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65925-foto-08255-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65925-foto-08255-169-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 65926 | Alzina de la Viscola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-viscola | L'alzina de la Viscola està situada uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom, en l'esplanada que s'estén al voltant de la masia. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 278 centímetres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada que conserva, de forma molt arrodonida i d'uns 15 metres de diàmetre, i que pràcticament arriba al nivell de terra en diversos punts a tot el volt. | 08255-170 | Sector est del terme municipal | 41.9777000,1.9909000 | 416399 | 4647793 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65926-foto-08255-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65926-foto-08255-170-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65927 | Alzina de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-camprodon | L'alzina de Camprodon està situada pocs metres al sud de la masia que li dóna nom, en un punt elevat ben a prop de la carretera BV-4401. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions amb una capçada gran i arrodonida que assoleix un diàmetre aproximat de 15 metres. Té un tronc ample, de 267 centímetres de perímetre a 1 metre d'alçada, que es divideix en multitud de llargues branques que s'estenen en totes direccions, formant una gran capçada que assoleix una alçada considerable. La capçada, però, no és ben espessa ja que l'alzina no brota homogèniament i té diverses branques mortes. | 08255-171 | Sector sud del terme municipal | 41.9745000,1.9626100 | 414051 | 4647465 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65927-foto-08255-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65927-foto-08255-171-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65928 | Roureda d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-descrigues | Alguns roures estan parcialment coberts d'heura. | La roureda d'Escrigues està situada al marge oest de la riera de Merlès, a mig camí entre la masia que li dóna nom i el molí d'Escrigues. Es tracta d'una roureda de petites dimensions (aproximadament una hectàrea) formada per una cinquantena llarga de roures que queda delimitada al nord pel camí que comunica amb la parròquia de Sant Martí de Merlès, a l'est pel molí d'Escrigues, al sud per una plantació de pollancres i a l'oest per la carretera BV-4406. En aquesta roureda, sense pràcticament sotabosc, s'hi troben diversos roures de grans dimensions que arriben aproximadament als 30 metres d'alçada. Pràcticament una vintena d'aquests roures superen els 2 metres de perímetre a 1 metre d'alçada, destacant un exemplar amb 296 centímetres de perímetre i diversos que superen els 250 centímetres. | 08255-172 | Sector central del terme municipal | Als anys seixanta i setanta, en alguns dies festius, s'organitzaven audicions de sardanes, festivals juvenils i balls en aquesta roureda, amb l'assistència de gent del poble i també de pobles veïns. | 42.0052400,1.9799600 | 415529 | 4650861 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65928-foto-08255-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65928-foto-08255-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 65929 | Pi de les Tres Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-tres-branques | El pi de les tres branques es troba situat en una fondalada d'un bosc de pins a uns 530 metres al nord-est de cal Miquel. Es tracta d'una gran pinassa amb tres branques les quals es bifurquen a mitja alçada. Té un perímetre de 2'76 metres a un metre d'alçada, un altura aproximada d'uns 40 metres i una copa d'uns 25 metres de diàmetre. | 08255-173 | Sector sud del terme municipal | 41.9778400,1.9564100 | 413542 | 4647842 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65929-foto-08255-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65929-foto-08255-173-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65930 | Baga de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-merles | <p>La baga de Merlès és una gran extensió boscosa que comprèn tota la vessant est de la vall de la riera de Merlès, agafant des de la costa de Borralleras a l'extrem nord fins el sector de la torre de Ginebret, uns quants quilòmetres al sud, passant per diferents zones boscoses entre les que hi ha la baga del Riambau. Recentment s'ha proposat la seva inclusió dins la Xarxa Natura 2000 abarcant també grans zones boscoses al sud de la riera de Merlès arribant fins a l'extrem sud del terme municipal de Santa Maria de Merlès, prop de Sant Miquel de Terradelles. Tota l'àrea afectada en aquesta proposta comprèn grans zones boscoses delimitades per camps de conreu i s'hi troben diversos tipus de bosc, especialment grans pinedes però també deveses i rouredes. La part que es troba en la vall de la riera de Merlès, a la que hem anomenat genèricament baga del Merlès, segueix la riera amb una vessant força constant i una alçada regular, deixant poc espai conreable concentrat a tocar de la riera. Pràcticament no és creuada per cap via de comunicació important i només algunes pistes forestals, una de les quals parcialment asfaltada, la creuen. Es tracta bàsicament d'una pineda, amb alguns roures en punts asolellats prop de la vall i blades en els racons més ombrívols. El sotabosc és variable depenent de l'orientació. Una part d'aquesta baga, a l'extrem sud, va ser afectada per l'important incendi de 1994 i encara és ben visible la zona que va ser afectada, sense pràcticament pins alts i amb multitud de petits arbres i arbustos en el sotabosc. Segons fonts orals, la massa boscosa que hi havia a l'altre vessant de la vall i que van ser totalment devastades pel foc eren més impressionants, amb alzines i roures centenaris repartits al llarg de la vall.</p> | 08255-174 | Sector central del terme municipal | 41.9949900,1.9867600 | 416079 | 4649716 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||||
| 65931 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles-1 | <p>La riera de Merlès és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és al Pre-Pirineu, en terme de Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. És una riera de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites, tot i que en estius secs s'eixuga pel gran cabal que s'extreu per al consum humà. En el seu pas per Santa Maria de Merlès, la riera de Merlès té un trajecte molt llarg, de més de 15 quilòmetres que comença a l'extrem nord, prop de la masia de Montclús, i en acaba al sud-oest de cal Estavirot, just sota el serrat de les Sis Quarteres i relativament a prop del Llobregat. El sector nord de la riera està protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya o PEIN. Aquest mateix espai de protecció resta inclòs en la proposta catala Xarxa Natura 2000. L'espai protegit comprèn el tram entre la resclosa que hi ha sota el pont de Vilalta, a l'alçada de l'hostal de Sant Cristòfol, fins abandonar el terme municipal pel nord a l'alçada de Montclús. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses i ponts. De nord a sud, la riera de Merlès passa pel molí de Vilalta, el molí Nou, el molí d'Escrigues i el molí del Mas, a més de la Fàbrica, la Serradora i la Molina, tres punts on s'aprofitava també la força de l'aigua antigament. Moltes de les rescloses s'han conservat formant nombrosos embassaments al llarg del pas de la riera de Merlès pel municipi de Santa Maria de Merlès. També es troben nombrosos ponts al llarg del recorregut de la riera i diversos guals que permeten creuar-la. La riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. Entre aquest punts destaquen les goles de Vilalta i el gorg Blau, tot i que són nombrosos els racons on la riera passa entre grans roques permetent observar a banda i banda nombroses incisions a la roca, testimoni d'antigues rescloses i passeres. Al seu pas per Santa Maria de Merlès, la riera només rep afluents relativament importants pel seu costat esquerra, com el Regatell que s'uneix a la riera a la zona de Vilalta o el riu de Pinya, que hi aflueix prop del gorg Blau. Pel la riba dreta només arriben petits torrents ja que la vall de la riera queda tancada per la Baga del Riambau i la seva prolongació cap al sud-oest. La riera de Merlès ha patit un retrocés en la conservació d'espècies autòctones. Si bé la qualitat de l'aigua segueix sent molt bona, l'abús de cabal per al consum humà a l'estiu i la introducció d'espècies no autòctones ha minvat la població d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà o les bagres i els barbs, espècies autòctones que han vist ocupat el seu espai per espècies introduïdes com el percasol o el black-bass. Tot i així, el fet que la riera estigui seccionada en moltes parts per les diferents rescloses ha permès que encara es conservin espècies autòctones, entre les que destaca l'espècie protegida Unio Aleroni, una petxina d'aigua dolça que sobreviu en alguns punts de la riera i als canals del molí d'Escrigues i del molí de Vilalta.</p> | 08255-175 | Sector nord, central i sud-oest del terme municipal | 41.9883400,1.9683400 | 414544 | 4648996 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65931-foto-08255-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65931-foto-08255-175-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 65932 | Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-blau-0 | El gorg Blau està situat a la riera de Merlès, sota la baga de Ginebret i al sud-oest de Cererols. Es tracta d'un gorg de grans dimensions de forma allargada i irregular seguint el curs de la riera i delimitat completament per grans roques. Per la part superior, una plataforma rocosa tanca el gorg, quedant el nivell de l'aigua uns 5 metres per sota del nivell superior. En aquesta plataforma hi ha nombrosos forats circulars i també quadrats que indicarien l'emplaçament d'una antiga resclosa, presa o canal. Pràcticament no hi ha vegetació envoltant el gorg ja que aquest queda tancat per la roca nua en tot el perímetre exceptuant l'extrem sud, per on continua l'aigua que surt del gorg. | 08255-176 | Sector oest del terme municipal | 41.9897700,1.9433800 | 412479 | 4649180 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65932-foto-08255-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65932-foto-08255-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Recentment s'ha col·locat grava a la sortida del gorg per augmentar-ne el seu volum, ja que s'utilitza per a abastir d'aigua la zona de Pinós. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 65933 | Goles de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-vilalta-0 | <p>Les Goles de Vilalta estan situades en el curs de la riera de Merlès, a mig camí entre el molí de Vilalta i la resclosa del molí de Vilalta. Es tracta d'una plataforma rocosa de grans dimensions, molt esquerdada i erosionada i orientada lleugerament al sud amb una gran esquerda a l'extrem oest per on creua la riera de Merlès, engorjada entre parets verticals de roca. El tram de les Goles de Vilalta és d'uns 40 metres de llarg, amb altures de les parets laterals pròximes als 5 metres en l'extrem superior i descendint fins a l'extrem inferior, on les goles acaben. En la major part dels 40 metres l'espai que queda entre les parets que hi ha a banda i banda de la riera no supera els 3 metres, amb algun punt on l'espai és inferior permetent el pas a peu d'un costat a l'altre. Al llarg del tram de les goles s'aprecien a la roca multitud de forats i incisions que haurien servit per sustentar diverses estructures que permetien creuar la riera. N'hi ha de dimensions i formes variables, essent les més comunes les circulars i les quadrades.</p> | 08255-177 | Sector nord del terme municipal | 42.0294200,1.9957600 | 416869 | 4653530 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65933-foto-08255-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65933-foto-08255-177-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 65934 | El Roc Foradat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-foradat | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | El Roc foradat es troba situat a la vessant oest del serrat de les arnes, en l'anomenada costa de Borrelleres, al costat del recorregut del sender PR.C-44 de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una roca de 3,5 metres d'alçada amb un forat a la banda sud que té forma rectangular. Segons la llegenda de la bruixa Napa, en aquest roc, la bruixa hi guardava i hi ponien les gallines que criava o robava. | 08255-178 | Sector nord-est del terme municipal | El Roc foradat s'associa a la llegenda de la bruixa Napa, molt coneguda pels vilatans de Prats de Lluçanès. La llegenda diu el següent: 'Vet aquí que una vegada hi havia a Prats de Lluçanès una dona vella que només veure-la tothom deia que era bruixa. Era petita i rabassuda, una mica calba i amb la cara molt arrugada. Tenia les galtes plenes de crostes, potser per la brutícia acumulada, i les dents, posades de qualsevol manera, li sobresortien d'una boca immensa. Sempre se la veia amb els ulls lleganyosos i portava un monyet que es lligava amb una cinta vermella. Anava vestida amb una peça de sargil de color blau, i portava un gipó molt malmès que cordava al davant amb un cordó daurat i vermell, però no duia una brusa sota el gipó i, per tapar la davantera allà on lligava els cordons, utilitzava un pitilló. Vivia en una casa coneguda com a cal Nap, i per aquesta raó va quedar-li el nom de Napa. Ningú sabia de què vivia, però mai havia patit gana i la gent se la mirava malament perquè no treballava i era una incògnita com aconseguia subsistir. Menjava pa i verdures, almenys això era el que deien els seus veïns, i a vegades algunes cases del poble que s'ho podien permetre li donaven carn. Deien que anava molt lleugera i alguns ho atribuïen a un llangardaix que, segons explicaven, portava sempre en un cistell. Es conta que durant la nit s'enlairava pels aires i s'arribava als voltants de cal Costes de Sagàs per filar llana. Criava gallines, moltes de les quals eren robades, i les amagava al Roc Foradat, lloc on normalment li ponien, però a part es deia que també tenia aquestes als Rasos de Peguera, concretament al cogolló d'Estela. Amanyagava la quitxalla atraient-los a casa seva i els donava llavors de carbassa de bon gust, que era per ells una gormanderia molt esperada. Els n'oferia més si es deixaven pentinar i es passava llargues estones resseguint els cabdells dels més menuts. Però tots els que s'havien deixat pentinar acabaven morint-se i, per aquest motiu, la justícia va decidir intervenir-hi. Després de tallar els cabells a una d'aquestes criatures, van descobrir que portava una agulla clavada al cap. Varen anar a buscar la Napa a casa seva, però els va ser difícil agafar-la perquè els esperava al capdamunt de l'escala amb un tallant de trinxar carn. Finalment, entrant per la part del darrera inesperadament, se la van emportar. Es va fer un registre al seu domicili i van quedar esfereïts de les troballes. Hi havia trossos d'una criatura que s'havia trobat llençada en un femer del poble. Concretament es tractava del braç esquerre i el fetge cuit amb sang. Llavors van recordar que, des de feia molt temps, els més vells del poble ja havien advertit que mai tan sovint hi havia hagut desgràcies amb els més petits. La van tancar a la presó del poble posant-li un dogal al coll i lligant-la a una anella de ferro a la paret. Per jutjar-la se la van endur a Barcelona i allí fou condemnada a mort i penjada a la forca.' | 42.0151300,2.0124200 | 418230 | 4651928 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65934-foto-08255-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65934-foto-08255-178-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres a l'est del Roc foradat hi ha una petita balma. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 65935 | La cadira d'en Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cadira-den-galceran-0 | CASADES, Pelegrí (1997). Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | La Cadira d'en Galceran està situada en la carena que separa la vall de Merlès de l'altiplà sobre el que es troba el poble de Prats de Lluçanès, a l'oest de la masia del Grau (en terme municipal de Lluçà) i just en el punt més alt de la carena, on hi ha la divisió entre els termes municipals de Santa Maria de Merlès i Lluçà. Es tracta d'una formació rocosa situada en un punt elevat, a l'extrem del qual hi ha rebaixada a la roca la forma d'una cadira, actualment força erosionada. Es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l'utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l'àrea circumdant durant la primera guerra carlina. Actualment aquest punt ha perdut visibilitat pels arbres que han crescut per la vessant de Santa Maria de Merlès, en l'anomenada costa de Borralleras, però encara és possible divisar una gran àrea al voltant de la vall de Merlès entre el brancam. | 08255-179 | Sector est del terme municipal | En el llibre 'Lo Lluçanès', escrit per l'excursionista Pelegrí Casades a finals del segle XIX (va ser editat per primera vegada l'any 1897) hi ha una petita referència a aquest indret: '...a l'extrem de la planura, hi ha la Cadira del Galceran, bech de roca que afecta talment l'assiento y respatller d'aquell moble. Pren aquest nom del quefe de les tropes carlistes de la guerra dita dels set anys, que acostumava a vigilar desde aquell punt estratègich tota la vall de Marlés, los plans de Sagàs, part del Bergadà, los serrats de la Guardia, de Pinós y Sant Maurici y los montanyams que dominen aquell comarca y'ls pobles d'aquella part de l'alta montanya' | 42.0208700,2.0183500 | 418728 | 4652559 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65935-foto-08255-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65935-foto-08255-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 65936 | Balma dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-pobres | No es pot accedir a la balma a causa de l'excés de bardissa. | La balma dels pobres es troba situada a 260 metres al nord de la masia de la Cortada sota una gran esplanada rocosa. Es tracta d'una balma d'uns 70 metres de llargada i fou refugi de pobres i passavolants que passaven pels camins rurals del municipi de Santa Maria de Merlès. Inicialment aquestes persones s'havien hostatjat en un petit edifici proper a la masia de la Cortada, anomenat el recolliment, però els amos van decidir tirar a terra el recolliment i habilitar la balma propera perquè els pobres i passavolants hi poguessin passar la nit. | 08255-180 | Sector central del terme municipal | 42.0108800,1.9788200 | 415442 | 4651489 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65936-foto-08255-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No s'ha pogut accedir a la balma i per tant no s'ha pogut confirmar si es conserven estructures arquitectòniques a l'interior. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 65937 | Balma de ca l'Andaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-ca-landalo | La balma de ca l'Andaló està situada uns metres al nord-est de la casa que li dóna nom, en una raconada sota uns camps de conreu. Es tracta d'una balma de grans dimensions amb una orientació oest que permet que no sigui especialment humida. Amida uns 60 metres de llarg, i en els punts més amples supera els 10 metres de profunditat. L'altura arriba als 6 metres en diversos punts del centre, tot i que als laterals l'alçada és menor. Tot l'espai interior de la balma queda delimitat per tanques per al bestiar, ja que la balma s'utilitzava antigament per a tancar-hi ramats d'ovelles. | 08255-181 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0220300,2.0159500 | 418531 | 4652691 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65937-foto-08255-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65937-foto-08255-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65938 | Balma d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-descrigues | La balma d'Escrigues està situada al nord-oest de la masia que li dóna nom i a l'oest de la Cortada, en un punt enclotat en el curs del mateix rec de on es troba la font dels Gafets. Es tracta d'una balma de grans dimensions, d'uns 50 metres de llarg, tot i que amb una alçada força baixa, de poc més de 2 metres en els punts més alts i menor en la resta i especialment als laterals. Està parcialment coberta de vegetació i forma una altra balma, molt més petita, just a sobre. Sobre la balma hi ha una plataforma rocosa on convergeixen les finques d'Escrigues i la Cortada que s'aprofita com a petita presa. Té un llarg mur de maçoneria de pedra d'una alçada de mig metre i una llargada d'uns 75 metres que recull l'aigua que baixa pel rec formant una petita presa sobre una esplanada rocosa. | 08255-182 | Sector central del terme municipal | 42.0061100,1.9732100 | 414971 | 4650965 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65938-foto-08255-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65938-foto-08255-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65939 | Unio Aleroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-aleroni-0 | CARRETERO, Miquel A., ALTABA, Cristian, BASSOLS, Emili, GIRÁLDEZ, Santiago, ROSELL, Carme (2000). 'El plan de recuperación de la náyade Unio Aleroni en la comarca catalana de la Garrotxa. Quercus, núm 170. 2000. COMAS, Eulàlia, MALLARACH, Josep Ma. «La nova població de nàides (Unio Aleroni) a la conca del Llobregat». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 72. 2004. ORDEIX, Marc; CAMPRODON, Jordi; COMAS, Francesc; MOLIST, Mercè; BARNIOL, Florenci (1998). «Dades sobre la presència del mol·lusc bivalve d'aigua dolça Unio elongatulus aleroni (Companyó i Massot, 1845) al Lluçanès». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 66. 1998. | Degut al poc cabal que corre a la riera de Merlès durant els estius, els exemplars d'aquesta espècie es veuen obligats a concentrar-se en els pocs punts que no s'assequen, provocant mortaldats allà on desapareix completament l'aigua. | L'unio aleroni és una espècies de mol·lusc d'aigua dolça que és present en diferents punts de la riera de Merlès al seu pas pel municipi de Santa Maria de Merlès. Aquest mol·lusc era molt comú a bona part d'Europa des de mitjans de l'Era Primària però ha sofert un gran retrocés les últimes dècades reduïnt-se enormement la seva població. La causa d'aquest retrocés és el canvi en la morfologia dels rius, tant per la disminució de la qualitat de l'aigua com per la introducció d'espècies no autòctones que no afavoreixen al procés vital d'aquesta espècie. Es tracta d'una espècies de mol·lusc d'aigua dolça filtradora que s'alimenta de petites partícules de l'aigua del riu. El cicle vital de l'espècie s'inicia entre febrer i agost quan les femelles alliberen unes larves diminutes que parasiten peixos instal·lant-se en les brànquies d'aquests. Al cap d'uns 26 a 30 dies, aquestes larves es desprenen del peix i s'enterren al llit fluvial, on al cap d'uns cinc anys ja es poden reproduir. Les nàiades d'aquesta espècie poden arribar a viure un màxim de 30 anys assolint dimensions notables. Actualment es troben exemplars d'aquesta espècie en alguns punts de la riera i en els canals dels molins d'Escrigues i de Vilalta. L'espècie Unio Aleroni és espècie protegida de fauna salvatge, està protegida per llei per ser una espècie amenaçada i en perill d'extinció, ja que a Catalunya actualment només hi ha constància que es conservi a la conca del Llobregat (a la zona alta del riu, a la riera de Merlès i a les capçaleres de la riera Gavarresa i Lluçanès), a la conca del Ter (al Brugent i al Llèmana), a la conca del Tordera (riera de la Belladona) i a la conca del Fluvià (al riu Ser i al Fluvià). | 08255-183 | Sector central i nord del terme municipal | 42.0021000,1.9805200 | 415571 | 4650512 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65939-foto-08255-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65939-foto-08255-183-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'associació ADDEFFA (Estudi de la Fauna i la Flora Autòctones), amb seu a la masia de Camadoca, té un projecte al voltant d'aquesta espècie. Aquest projecte consisteix en la cria en captivitat de l'Unio Aleroni en diferents basses que hi ha al voltant de la masia i la reintroducció al riu i als canals quan el cabal de la riera ho permet. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 65940 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona-1 | La font Bona està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, al sud de la masia de Torrents i a l'est de la Pinya. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la carretera C-154 amb la masia de Torrents. La font es troba just a l'esquerra del camí, abans que aquest creui el rec. La font està formada per un brollador que sobresurt directament de la roca, coberta completament amb molsa i envoltada d'abundant vegetació. Just a sota, hi ha una petita bassa delimitada amb còdols a on es recull l'aigua, abans de seguir per un rec que creua la pista i va a parar al torrent de la Pinya, situat a escassos metres. | 08255-184 | Sector nord del terme municipal | 42.0349800,1.9857800 | 416050 | 4654158 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65940-foto-08255-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65940-foto-08255-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65941 | Font de Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-borralleras | La font de Borralleras està situada al nord-est de la masia que li dóna nom, en una raconada molt humida ubicada sobre l'antiga horta de Borralleras. S'accedeix a la font a través d'un corriol estret i descendent que surt de la part posterior de la masia de Borralleras. Al cap d'uns metres s'arriba a un racó especialment fresc i humit, amb un gran avet sota el qual hi ha la font. La font està formada per un dipòsit bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb un brollador metàl·lic cobert de molsa i un sobreeixidor picat a la roca una mica més amunt. També al mur de pedra hi ha una obertura emmarcada amb pedra treballada i una inscripció moderna en la que hi ha la data de 1962. Just al costat de la font hi ha un viver de petites dimensions, de planta rectangular i amb batents a dos dels quatre costats, que s'omple amb l'aigua de la font. Una mica més avall hi ha l'antiga horta delimitada amb murs de maçoneria de pedra i coberta per vegetació ja que es va deixar de cultivar ja fa anys. | 08255-185 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0232900,2.0026600 | 417432 | 4652843 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65941-foto-08255-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65941-foto-08255-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65942 | Font de Camadoca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-camadoca | XX | La font de Camadoca està situada en una fondal sota la carretera BV-4406, just a l'altura de la masia que li dóna nom, tot i que en el costat oposat. S'accedeix a la font des de la carretera BV-4406. Just a l'altura del trencant de Camadoca surt un corriol al costat oposat que descendeix uns metres fins arribar a la font, arribant a aquesta per sobre del dipòsit. La font està formada per un dipòsit d'obra, en el que hi ha un sobreeixidor a la dreta i un brollador metàl·lic, tapat amb un tap de suro que atura l'aigua, a la part inferior central. A la part superior hi ha una inscripció gravada sobre l'arrebossat del dipòsit on es llegeix la data de '20-2-92'. Davant la font hi ha un petit espai cobert per la vegetació i creuat pel petit rec que es forma a partir de la font. | 08255-186 | Sector central del terme municipal | 42.0004500,1.9772000 | 415294 | 4650332 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65942-foto-08255-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65942-foto-08255-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 65943 | Font de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-caseta | La font de la Caseta està situada en una esplanada a l'oest de Llofrens i al nord-oest de la Caseta de Llofrens, prop del camí que porta a la casa Cremada. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica les masies de Llofrens i la Caseta de Llofrens amb el sector de Pedrós. La font es troba just a l'esquerra del camí, en un zona de bosc de pins on s'obre una gran clariana i aflora una gran roca a la superfície. Es tracta d'una font de bassal, picada a la roca i delimitada per una estructura de maçoneria de pedra que té una obertura frontal quadrada. Davant aquesta estructura, l'aigua que surt de la font forma una bassa just davant, delimitada per la roca natural i encerclada per diverses alzines. | 08255-187 | Sector sud del terme municipal | 41.9625200,1.9749900 | 415061 | 4646123 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65943-foto-08255-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65943-foto-08255-187-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65944 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-7 | La font de la Teula està situada a tocar d'una pista forestal al nord-est de Santa Maria de Pinós. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la zona elevada propera a l'església de la Mare de Déu de Ginebret amb la riera de Merlès. Baixant per aquesta pista es troba, a mitja vessant i a mà dreta, la font de la Teula. La font està formada per un brollador de plàstic negre que sobresurt directament de la vessant sobre la que es troba la font. Just sota el brollador hi ha un petit bassal que recull l'aigua de la font, i que la condueix cap a una altra bassa, situada a tocar de la pista forestal, on viuen peixos introduïts per l'home. Uns deu metres més amunt seguint la vessant hi ha una altra font, amb dos brolladors que surten del marge, actualment tapats, i una bassa delimitada amb murs de pedra a uns metres, actualment seca. | 08255-188 | Sector sud del terme municipal | 41.9830200,1.9548300 | 413418 | 4648419 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65944-foto-08255-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65944-foto-08255-188-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65945 | Font de la Tor Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tor-vella | La font de la Tor Vella, també anomenada font del Canyer està situada al nord de la masia que li dóna nom, enmig d'una zona de camps. S'accedeix a la font des de la pista que s'inicia al costat oposat de la carretera de la masia que li dóna nom. Seguint aquesta pista s'arriba a uns camps des d'on s'ha de seguir el marge fins arribar a un canyissar. La font està formada per una mur de maçoneria de pedra, reformat recentment, on hi ha una pica de pedra amb una aixeta metàl·lica a sobre. També hi ha una teula que indica el lloc per on sobreeixia l'aigua antigament. A l'esquerra del mur hi ha una petita bassa de forma ovalada, delimitada amb murs d'obra i formigó i envoltada per un espès canyissar. Aquesta bassa, que recull l'aigua de la font, està coberta de joncs i altre vegetació pròpia de llocs humits. | 08255-189 | Sector oest del terme municipal | 42.0034900,1.9442900 | 412573 | 4650703 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65945-foto-08255-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65945-foto-08255-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65946 | Font de l'horta del Pitxell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-pitxell | La font de l'horta del Pitxell està situada en un punt enclotat a l'est de Coll de Pitxell i al sud de Sant Miquel de Terradelles. S'accedeix a la font a través d'un camí descendent que s'inicia a la masia de Coll de Pitxell i baixa entre camps i per un bosc de pins fins la font, situada sota una petita balma. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt de la paret frontal del dipòsit, format amb grans lloses de pedra i ubicat just sota una petita balma aprofitant les parets d'aquesta. | 08255-190 | Sector sud del terme municipal | 41.9305600,1.9713800 | 414719 | 4642578 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65946-foto-08255-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65946-foto-08255-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65947 | Font de Puigferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigferrat | La font de Puigferrat està situada pocs metres sota la carretera BV-4406, en un marge sota un gran roure a l'est de la masia que li dóna nom, tot i que en el costat oposat de la carretera. La font està formada per un forat rectangular picat a la roca i delimitat a la part frontal per una llosa. L'aigua s'acumula en el petit bassal i surt a través d'un sobreeixidor foradat a la llosa frontal. Sobre aquesta roca hi creix una figuera i el voltant queda cobert per abundant vegetació. | 08255-191 | Sector central del terme municipal | 41.9925000,1.9713000 | 414795 | 4649455 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65947-foto-08255-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65947-foto-08255-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65948 | Font del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix-1 | La font del Boix està situada a tocar d'un rec que davalla per la vessant que s'estén des del pla on es troba Santa Maria de Pinós fins la riera de Merlès. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la zona elevada propera a l'església de la Mare de Déu de Ginebret amb la riera de Merlès. Baixant per aquesta pista es troba, a mitja vessant i a mà dreta, un torrent a banda i banda del qual hi ha plantats diversos pollancres. Seguint aquest torrent amunt des de la pista es troba, al cap d'uns metres, la font del Boix. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una gran roca, situada a tocar del torrent. Davant de la roca, un mur de pedra, amb unes escales laterals, formen un petit espai recollit davant la font. El voltant de la font, molt humit, està cobert de vegetació. | 08255-192 | Sector sud del terme municipal | 41.9820100,1.9530700 | 413271 | 4648309 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65948-foto-08255-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65948-foto-08255-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65949 | Font del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gavatx | La font del Gavatx està situada a l'extrem nord del terme municipal, a tocar de la riera de Merlès. S'accedeix a la font des de la pista que comunica l'hostal de Sant Cristòfol i la masia de Manyaques, en terme municipal de Lluçà. Seguint la pista es passa la gran bassa construïda recentment fins que s'arriba a un trencant a mà esquerra, on s'ha de girar i seguir uns metres en direcció a la riera. Des d'aquest punt s'ha de seguir un petit corriol que baixa fins la riera i la font, ubicada a uns 30 metres de la riera, en la part exterior d'un meandre d'aquesta. La font està formada per un petit mur del que en sobresurt un ample brollador plàstic, envoltat de molsa i vegetació, i amb alguns joncs al voltant. L'entorn de la font queda ocupat per un bosc de pins que arriba fins a la riera. | 08255-193 | Sector nord del terme municipal | 42.0266500,1.9965300 | 416929 | 4653222 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65949-foto-08255-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65949-foto-08255-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (setembre de 2007) la font no rajava. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 65950 | Font del Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-guell | La font del Güell està situada en una zona boscosa per on transcorre el rec de Rocafesa, al nord-oest de Llofrens. La font està ubicada en el mateix rec, sota diversos boixos, i està formada per un ample brollador metàl·lic que sobresurt del marge del mateix rec de Rocafesa. Està situada en un racó molt humit i fresc, envoltat per un bosc de pins, amb el sotabosc ocupat per boixos. | 08255-194 | Sector sud del terme municipal | 41.9643400,1.9702600 | 414671 | 4646330 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65950-foto-08255-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65950-foto-08255-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65951 | Font del Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-masover | Ha estat arranjada recentment. | La font del Masover està situada pocs metres a l'est de la masoveria d'Escrigues, en una zona de feixes sobre la qual hi ha una plantació de pollancres. S'accedeix a la font des del molí d'Escrigues, des d'on s'ha de seguir en direcció sud fins trobar una gran bassa al sud del qual hi ha un camp de grans dimensions. A pocs metres de l'extrem superior de la bassa hi ha la font, arreglada recentment. Es tracta d'una font de bassal, amb una cavitat dins la roca natural que es troba tancada a la part frontal per un mur de maçoneria de pedra. Aquest mur té una obertura emmarcada amb pedra treballada que permet l'accés a la font i forma un espai davant la font al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A pocs metres de la font hi ha una bassa delimitada amb murs de maçoneria de pedra i coberta per joncs i més enllà, una bassa gran construïda modernament. | 08255-195 | Sector central del terme municipal | 42.0045300,1.9800400 | 415535 | 4650782 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65951-foto-08255-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65951-foto-08255-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 65952 | Font del molí del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-mas | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2007. | La font del molí del Mas està situada a tocar de la riera de Merlès, just a l'altura del molí que li dóna nom, però en el costat oposat de la riera. S'accedeix a la font des del pas que creua la riera per a dirigir-se cap al Mas. Un cop creuada la riera s'ha d'agafar un corriol que surt a mà esquerra i seguir-lo, en direcció nord seguint la riera, fins trobar la font. El corriol, força estret, queda delimitat en alguns trams amb un mur de pedra en el costat de la riera. La font està formada per un brollador que sobresurt d'un marge envoltat de boixos. Just a sota, una pedra col·locada de través tanca una petita pica. Davant la font hi ha un espai rectangular, molt fresc i ombrívol, delimitat amb un baix mur de maçoneria de pedra, en el que hi ha una taula formada per una mola de molí i diversos seients de pedra. També és destacable el gran roure que hi ha uns metres al sud de la font i que s'aboca, per sobre del corriol, cap a la riera. Prop d'aquest roure hi ha un pilar bastit amb maçoneria de pedra que indica l'emplaçament d'un antic pont. | 08255-196 | Sector central del terme municipal | 41.9906000,1.9721900 | 414866 | 4649243 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65952-foto-08255-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65952-foto-08255-196-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 , la font del molí del Mas presentava un índex de nitrats de 7'30, 0'70, 9'90 i 7'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 65953 | Font del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-descrigues | La font del molí d'Escrigues està situada pocs metres a l'oest de la riera de Merlès, en un marge situat al sud del molí d'Escrigues, sota una gran bassa construïda modernament. S'accedeix a la font des del molí d'Escrigues, des d'on s'ha de seguir en direcció sud fins trobar una gran bassa al sud del qual hi ha un camp de grans dimensions. Just en el marge inferior del camp i de la plataforma sobre la que es troba la bassa hi ha la font, situada a escassos metres de l'aigua de la riera i envoltada de vegetació de ribera. La font està ubicada sota una petita balma envoltada de vegetació abundant d'on surten dos brolladors. El superior, de plàstic, es troba tapat i l'inferior, metàl·lic està recobert de molsa a través de la qual es va filtrant l'aigua. L'aigua que surt de la font és conduïda a través d'un curt rec fins la riera. | 08255-197 | Sector central del terme municipal | 42.0038300,1.9804600 | 415569 | 4650704 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65953-foto-08255-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65953-foto-08255-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 65954 | Font del Pati | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pati | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2007. | Tot i que difícilment s'asseca les seves aigües no són potables, per la quantitat de nitrats que contenen. | La font del Pati, també coneguda per alguns veïns com a font dels Bullidors, està situada pocs metres a l'est de la riera de Merlès, en una zona de grans roques propera al pont que hi ha prop de la resclosa del molí d'Escrigues. S'accedeix a la font creuant la riera pel pas que condueix a la masia del Pati. Just després de creuar la riera s'ha de girar a mà dreta i al cap de pocs metres es troba la font, situada just sota on acaben els camps de conreu i comencen les grans roques per on passa engorjada la riera. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra del que en sobresurt el brollador metàl·lic. L'aigua que surt de la font és recull en una petita bassa situada just al costat i delimitada amb murs de maçoneria de pedra. L'aigua que surt de la bassa és conduïda a través d'un petit rec fins la propera riera de Merlès. | 08255-198 | Sector central del terme municipal | La font va ser recuperada fa pocs anys quan es va trobar sota un important gruix de terra. El fet que cap avi de la zona recordés l'existència d'aquesta font indica la seva antiguitat. | 42.0092200,1.9830500 | 415790 | 4651300 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65954-foto-08255-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65954-foto-08255-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 , la font del Pati presentava un índex de nitrats de 103'50, 147'00, 103'60 i 182'50 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 65955 | Font del Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pau | XX | La font està completament envoltada d'esbarzers. | La font del Pau està situada en un petit rec, anomenat el de la font del Pau, que transcorre a tocar de la gravera, a l'est de la Casavella. S'accedeix a la font des de la pista que comunica les masies de la Casavella, la Casanova o cal Font amb la carretera C-154. Seguint aquesta pista s'arriba a la gravera, just al darrera de la qual queda la font. La font està formada per un dipòsit d'obra, amb porta frontal metàl·lica, sobre una base de formigó i amb grans lloses sobre la coberta. De la base en sobresurt un brollador, actualment tapat, i una aixeta metàl·lica. Completa el conjunt un mur de maçoneria de pedra que tanca un petit espai davant la font. | 08255-199 | Sector central del terme municipal | La font del Pau va ser arranjada aproximadament als anys 70 del segle XX. | 42.0152900,1.9905500 | 416419 | 4651967 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65955-foto-08255-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65955-foto-08255-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 65956 | Font del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-riambau | XVIII | La font del Riambau està situada uns metres al sud-est de la masia que li dóna nom, en una raconada humida ubicada sobre l'horta del Riambau. La font està formada per un dipòsit de maçoneria de pedra, amb una obertura a la part superior emmarcada amb monòlits de pedra treballada. De la part inferior del dipòsit en sobresurten dos desaigües de pedra, el de l'esquerra dels quals està tapat. El de la dreta condueix l'aigua fins a una pica de pedra, a partir de la qual l'aigua segueix fins a un viver situat al costat. El viver és de grans dimensions i de planta rectangular tot i que està esbiaixada a la cantonada on es troba la font. Està delimitat completament amb amples murs de maçoneria de pedra coronats amb grans blocs de pedra treballada. En el costat que dóna a la font, hi ha una part del mur que delimita el viver rebaixada formant batents de formigó amb la data inscrita de 1953. | 08255-200 | Sector central del terme municipal | 41.9970900,1.9882000 | 416201 | 4649948 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65956-foto-08255-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65956-foto-08255-200-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 65957 | Font del Sàlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salic | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2007. | La font s'asseca amb facilitat i acostuma superar els límits de potabilitat quan s'ha analitzat la seva agua. | La font del Sàlic està situada a tocar del pantà que forma la riera de Merlès una mica més amunt de l'hostal de Sant Cristòfol. S'accedeix a la font des de la pista que comunica l'hostal de Sant Cristòfol i la masia de Manyaques, en terme municipal de Lluçà. Seguint la pista s'arriba a un punt en que aquesta passa entre el pantà de la riera de Merlès i la gran bassa construïda recentment. Des d'aquest punt s'ha d'agafar un corriol que baixa a l'esquerra fins als peus del pantà, on es troba la font. La font està formada per un petit mur del que en sobresurten dos brolladors, envoltats de molsa i vegetació. L'entorn de la font queda ocupat per vegetació de ribera (sàlics) i de bosc (pins, roures, boixos...). | 08255-201 | Sector nord del terme municipal | 42.0220800,1.9904000 | 416416 | 4652721 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65957-foto-08255-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65957-foto-08255-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 , la font del Sàlic presentava un índex de nitrats de 82'70, 25'70, 47'60 i 68'60 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que normalment supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.