Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65958 | Font del Solerot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-solerot | La font del Solerot està situada en una fondalada a mig camí entre les masies del Solerot i Vallgatina, aquesta en terme municipal d'Oristà S'accedeix a la font a través de la pista que comunica les dues masies. Seguint la pista s'arriba al torrent del Solerot. Just abans de creuar el torrent es troba la font. La font està formada per un brollador que sobresurt directament del marge, delimitat a la part superior per diverses lloses i situat en la fondalada per on creua el torrent. | 08255-202 | Sector sud del terme municipal | La font del Solerot s'havia tapat i fa uns anys es va reobrir amb una excavadora, trobant-se que l'aigua sortia una mica més avall. Per aquesta raó es va canviar l'emplaçament exacte original. | 41.9661700,1.9888100 | 416211 | 4646515 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65958-foto-08255-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65958-foto-08255-202-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, és una font que pràcticament mai s'asseca. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65959 | Font dels Gafets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-gafets | En el moment de la visita (setembre de 2007) la font no rajava, tot i que segons fonts orals, és una font que pràcticament mai s'havia assecat. | La font dels Gafets està situada en un punt enclotat al nord-oest de la masia d'Escrigues, al final d'una petita vall que forma un petit embassament a la seva part més baixa delimitat per grans roques. S'hi accedeix des d'un petit corriol de bosc després de deixar una pista que comunica la masia d'Escrigues amb la zona oest més elevada, al sud del pla de les Monges. La font està formada per un petit bassal picat a la pedra del que en sobresurten dos brolladors. La font està adossada a un marge que delimita una petita esplanada. Sota la font, una llosa permet l'accés als brolladors. | 08255-203 | Sector central del terme municipal | 42.0047700,1.9731700 | 414966 | 4650816 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65959-foto-08255-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65959-foto-08255-203-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65960 | Font de can Peuplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-peupla | La font de can Peuplà està situada pocs metres a l'est de la casa que li dóna nom, en una petita esplanada que s'estén al sud-est de la casa. Es tracta d'una font de bassal, formada per un petit bassal delimitat a la paret posterior per pedra natural picada. Al marge del petit bassal hi creix un roure de grans dimensions. Una part de l'aigua sobrant de la font és conduïda cap a l'hort que hi ha al costat, i la resta continua a través d'un petit rec cap a la fondalada que hi ha a mig camí entre can Peuplà i cal Peiró. El voltant de la font és ocupat per una esplanada ombrívola i humida delimitada amb grans roures. | 08255-204 | Sector central del terme municipal | 42.0123800,1.9853400 | 415984 | 4651649 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65960-foto-08255-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65960-foto-08255-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 65961 | Font de l'horta del Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-samso | XVIII | La font de l'horta del Samsó està situada uns metres al sud de cal Samsó, en una zona clariana enclotada sota la carretera BV-4401. S'accedeix a la font des de la casa que li dóna nom, des d'on s'ha d'agafar un petit corriol que baixa entre el bosc fins a sortir en una clariana amb una petita esplanada, on es troba la font. La font està formada per una petita estructura de maçoneria de pedra, bastida amb grans carreus a la paret del fons i tancada en la part frontal per dos grans monòlits de pedra treballada, en el vertical dels quals hi ha la data de 1779 junt amb una creu intercalada inscrita. És precisament a l'interior d'aquesta estructura on neix l'aigua, formant un petit bassal que s'omple constantment. L'aigua sobrant va a parar a una petita bassa situada just al costat de la font, on hi ha joncs i alguns peixos introduïts. Uns metres més enllà de la bassa hi ha un hort que es rega amb l'aigua de la font. | 08255-205 | Sector sud del terme municipal | 41.9706100,1.9616300 | 413965 | 4647034 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65961-foto-08255-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65961-foto-08255-205-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65962 | Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura | XVIII | L'edifici presenta la teulada esfondrada i interiors derruïts. | Cal Valldaura es troba situada uns 900 metres al sud de la masia de les Canals dels Llucs, seguint la pista forestal, prop de la riera de Merlès. És una casa de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, algunes de mitjanes dimensions, unides amb poc morter, cantonades diferenciades de grans carreus i formada per planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, orientada al sud, i força estreta, està formada per un portal emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra balconera i un finestra, ambdues amb llinda de fusta al primer pis, i dues finestres amb llinda de fusta a les golfes. A la façana est s'hi obren dues finestres, una a nivell de primer pis i una altra a les golfes coronades amb llindes de fusta. Uns metres a l'est de l'edifici hi ha les restes d'estructures agropecuàries de maçoneria de pedra i una bassa. A la façana nord hi ha un volum adossat sense teulada a la planta baixa amb dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada; a la part del volum principal s'hi obre una finestra a nivell de golfes també emmarcada amb monòlits de pedra. A la façana oest sols s'observa una finestra tapiada | 08255-206 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9542700,1.9080500 | 409502 | 4645275 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65962-foto-08255-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65962-foto-08255-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65962-foto-08255-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65963 | Barraca de la font del Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-del-masover | XVIII | Es troba coberta amb heura. | La barraca de la font del Masover és una barraca circular situada a l'extrem d'un camp a l'est de la masoveria d'Escrigues, prop de la font del Masover. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular i es troba encastada al marge del camp. Presenta un diàmetre interior de 2'40 metres, aproximadament 2 metres d'alçada i un gruix de mur de 60 centímetres. Està cobert amb falsa cúpula o volta de forn. | 08255-207 | Sector central del terme municipal | 42.0044000,1.9800900 | 415539 | 4650768 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65964 | Comunidor de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-marti | BASTARDES, Albert (1983). Les creus al vent. Editorial Millà. | Li falta la coberta. | El comunidor es troba situat al vèrtex est del recinte interior del cementiri de l'església de Sant Martí de Merlès, el qual es troba tancat amb un mur de pedra. Es tracta de les restes de l'antic comunidor que conserva els quatre robusts pilars de pedra, tres dels quals es troben integrats al mur del cementiri que tanca dues de les façanes del comunidor. Antigament el comunidor estava cobert amb una teulada de quatre vents amb teula, i les dues façanes que quedaven obertes tenien un baix mur amb un accés a l'interior. Avui en dia la teulada no es conserva. | 08255-208 | Sector central del terme municipal | Un comunidor és una petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades. Així doncs hem de pensar que el comunidor de Sant Martí de Merlès inicialment també estava obert als quatre vents i que en tancar el recinte del cementiri amb un mur de pedra va quedar integrat en un dels seus vèrtex. A principi de segle (1917), uns metres davant del comunidor hi havia una creu de fossar de fusta que tenia com a base una pica baptismal de l'església. | 42.0011600,1.9836200 | 415827 | 4650405 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65964-foto-08255-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65964-foto-08255-208-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha tret del llibre Les creus al vent. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65965 | Forn d'oli de ginebre de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-cortada | XIX | Força desgastat a causa de les inclemències meteorològiques i el seu desús. | El forn d'oli de ginebre es troba situat uns 100 metres al nord de la masia de la Cortada sobre una esplanada rocosa a l'est del camí que condueix sobre la balma dels pobres. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, en una pendent rocosa orientada a l'est. El forn està format per una regatera d'uns 1'10 metres, al capdamunt de la qual hi ha una circumferència amb diverses regates interiors que té un diàmetre de 1'26 metres i que constituïa la zona de combustió. A capdavall del regueró hi ha la zona on es recollia l'oli, i que consisteix en un forat circular esbiaixat picat a la roca. | 08255-209 | Sector central del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0092200,1.9786600 | 415427 | 4651304 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65965-foto-08255-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65965-foto-08255-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65966 | Camí ramader II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-ii | AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. AADD (2007). Els camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Mapa. Solc. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc. | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. Alguns trams són difícils de seguir. | El camí ramader entra al municipi de Santa Maria de Merlès per la zona de Sant Miquel de Terradelles i es dirigeix cap a Coll de Pitxell que constituïa una casa de parada de pastors i ramats transhumants i també feia d'hostal pels traginers del camí ral. El camí segueix carena amunt fins arribar a Sant Jordi de Lloberes que també era casa de parada, i continua per la carena, es passa pel serrat de Puig Gaiart, el qual es voreja per llevant i s'arriba a la carretera de Prats a Navàs. El camí continua, en direcció nord, per la banda oest de la carretera es puja el serrat dels Rellotges, es torna a creuar la carretera i es dirigeix a cal Samsó passant prop de la font de l'horta de cal Samsó. Des d'aquí i tornant a creuar la carretera es continua en direcció a Camprodon. Abans d'arribar a l'antic hostal de Camprodon es troba la pleta de l'alzina grossa de Camprodon, on els ramats hi podien fer parada. El camí continua en direcció a la Costa de la Cavalleria, passa per darrere la masia i s'enfila cap a la Serra de Degollats, casa de parada de pastors i ramats transhumants. Seguint en direcció nord per la carena es passa per les Canals del Riambau, una mica més endavant per l'oest de la gran masia de Teulats i s'arriba a la pleta de Colldellosa. El camí continua en direcció nord-est i arriba al collet de Sant Sebastià on es creua amb el camí ramader transversal (ruta IV). Segueix pel serrat de les Arnes i continua per la carena, passant pel costat de la cadira del Galceran, on deixa el terme municipal de Santa Maria de Merlès per entrar al de Lluçà, en direcció a la Pedra Dreta. | 08255-210 | Sector sud, est i nord-est del terme municipal | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Santa Maria de Merlès forma part de la ruta II, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès i Manresa en direcció Castellar de n'Hug passant per Sant Jaume de Frontanyà. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta I, que també prové del Penedès i es dirigeix a Castellar de n'Hug, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9743600,1.9624500 | 414038 | 4647450 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65966-foto-08255-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65966-foto-08255-210-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65967 | Camí ramader IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-iv | AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. AADD (2007). Els camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Mapa. Solc. | Aquest camí ja no es fa servir per conduir ramats transhumants a la muntanya la qual cosa provoca el perill de pèrdua i oblit. Alguns trams són difícils de seguir. | El camí ramader travessa el municipi de Santa Maria de Merlès d'est a oest i entra al terme municipal, provinent de Prats de Lluçanès, per la zona del collet de Sant Sebastià. Un cop es travessa el collet, a la zona sud del serrat de les Arnes, troba una bassa d'abeuratge. El camí segueix vorejant la costa de Borralleras uns centenars de metres en direcció nord passant prop del Roc Foradat i baixa en direcció nord-oest cap a la masia de Borralleras. Des d'aquí el camí continua a l'oest cap al molí de Vilalta, on travessava la riera de Merlès per sobre una palanca, i s'enfilava direcció nord-oest cap a la masia de Vilalta, passant a tocar de la paret nord de la capella de la Trinitat. Aquí el camí es troba tancat amb murs de pedra a banda i banda, per evitar que els ramats es fiquessin dins els camps i horts. Vilalta constituïa una casa de parada de pastors i ramats transhumants, que eren acollits a la lliça de la masia. Des de Vilalta continua el camí en direcció nord, creua el torrent del Regatell pel pont de Vilalta o del Regatell, creua l'actual carretera C-154 i es dirigeix a la masia de la Pinya, zona per on surt del terme municipal de Santa Maria de Merlès i s'entra al de Sagàs. | 08255-211 | Sector est, nord-est i nord del terme municipal | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Santa Maria de Merlès forma part de la ruta IV, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí que procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per la zona de Sant Bartomeu, on es creua amb la ruta III. El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Joglars (on es creua amb la ruta I), Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau (on creua amb la ruta II) i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000). Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0265900,1.9893600 | 416336 | 4653223 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65967-foto-08255-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65967-foto-08255-211-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65968 | Sender de gran recorregut. GR-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1-1 | http://www.feec.org | XX | El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres. L'etapa del GR-1 que transcorre pel municipi de Santa Maria de Merlès correspon a l'etapa 11: etapa que s'inicia a Lluçà i es acaba a Sant Andreu de Sagàs. Té una durada aproximada de 4 hores i un recorregut de 17'200 quilòmetres. Entra al terme municipal de Santa Maria de Merlès prop de la zona de Montclús i segueix la riera en direcció sud passant prop de les goles del molí de Vilalta fins al molí de Vilalta on es desvia en direcció nord passant prop de la masia de Vilalta i cap a la masia de Torrents. A partir d'aquí el camí surt del terme municipal de Santa Maria de Merlès i entra al de Sagàs, on s'uneix amb el GR-4. | 08255-212 | Sector nord del terme municipal | L'any 1978 es va homologar el sender. | 42.0238600,1.9907500 | 416447 | 4652918 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65968-foto-08255-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65968-foto-08255-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia del GR-1 no està editada. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65969 | Sender de gran recorregut. GR-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4-0 | http://www.feec.org | XX | El sender de gran recorregut GR-4 procedeix d'un GR europeu. E el sender s'inicia al pont internacional de Puigcerdà, s'enfila per La Molina fins a Coll de Pal i, després, baixa fins La Pobla de Lillet, prop de les Fonts del Llobregat - que pertanyen al municipi de Castellar de n'Hug-, creua aquest riu i puja al Santuari de Falgars, des d'on es dirigeix a Sant Romà de la Clusa i Borredà, al costat mateix de la carretera que va de Berga a Ripoll. Des de Borredà el camí es torna a enfilar fins arribar a La Quar. L'itinerari continua per Sagàs, Sant Pau de Pinós i el monestir de Sant Benet de Bages, per tal de passar per Sant Vicenç de Castellet i pujar a Montserrat. El GR-4 té un recorregut de 158 km i passa per les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Bages. Està dividit en 11 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 8 i els 19 quilòmetres. Les etapes del GR-4 que transcorren pel municipi de Santa Maria de Merlès són la 7 i la 8; l'etapa 7 amb una durada de 4'30 hores i una distància de 17'200 quilòmetres s'inicia a Sagàs i acaba a Sant Pau de Pinós i l'etapa 8, de 3h i 12'130 quilòmetres s'inicia a Sant Pau de Pinós i acaba a Santa Maria de Cornet. Entra al municipi de Santa Maria de Merlès per la zona de la Pinya i segueix en direcció a la Coromina i Pallarès. Des de Pallarès continua en direcció sud cap a la Cortada. Passa per Santa Magdalena de la Cortada, el molí d'Escrigues fins a Sant Martí de Merlès. A partir d'aquí es travessa pel pont medieval fins al nucli de Santa Maria de Merlès i es continua en direcció sud cap a cal Ferrer, el molí del Mas, l'antiga Serradora, sempre pel costat de la riera de Merlès. El camí continua en direcció oest vorejant la baga de Ginebret fins que s'enfila obaga amunt passant pel costat de les restes de la Torre de Ginebret fins a Santa Maria de Pinós. Es continua el camí en sentit est cap al Puig, ca l'Anglada i cal Miquel fins arribar a Sant Pau de Pinós. Des de Sant Pau de Pinós el camí continua en direcció sud-est, es travessa la carretera BV-4401, i es segueix fins la Casa Cremada, Sant Amanç de Pedrós i la gran masia de Pedrós. Des d'aquí es travessa la baga de les Valls i s'enfila amunt cap a Sant Jordi de Lloberes; es continua la carena en sentit sud passant per Coll de Pitxell i Sant Miquel de Terradelles; uns metres més avall el camí surt del terme municipal de Santa Maria de Merlès i s'endinsa al terme de Gaià. | 08255-213 | Sector nord, oest, central, sud-oest i sud del terme municipal | El sender es va homologar l'any 1978. | 41.9710100,1.9562000 | 413515 | 4647084 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65969-foto-08255-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65969-foto-08255-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65970 | Campana gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-1 | XX | Presenta acumulació d'excrements de colom sobre la campana que erosiona la inscripció. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 97 centímetres de diàmetre, 95 centímetres d'alçada subjectada amb sis nanses a un jou de fusta modern i un contrapès també de ferro on hi ha la inscripció: 1901. Barcelona. Les nanses de la campana estan decorades amb uns motius de rostres amb barba. La campana presenta un batall de ferro sense ús però toca les hores amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una franja superior amb motius vegetals a tot el vol. A sota, i emmarcada amb dos grups de tres fines motllures hi ha la inscripció: MARIA ASSUMPTA. A CONCEPTIONE ANTONIA. ANNO MCMI. Just sota les motllures decora una franja de garlandes amb motius vegetals, fruits i florals. A la part central hi ha una llarga inscripció, força erosionada, que diu: ASSUMPTA EST MARIA IN COILUM GAUDENT ANGELI LAUDANTES BENEDICUNT DOMINUM ------ PATRINIS ILLUSTRI DOMNO JOAQUIM DE CARCER ET DE AMAT MARCHIONE DE CASTELLBELL ET DE CASTELLMEYÀ NECNON PERILLUSTRI DOMNA MARIA DE MERCEDE RENOM ET FONT COMTESSA VALLIS DE MARLÉS Flanquegen aquesta inscripció dues imatges La part inferior està formada per dues franges de decoració: una franja amb garlandes i una altra franja amb decoració floral.</p> | 08255-214 | Església de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1901 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana gran toca les hores del rellotge. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65971 | Campana petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-1 | XVII | Presenta el vorell escrostonat. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 65 centímetres de diàmetre i 69 centímetres d'alçada subjectada per sis nanses a un jou de fusta amb un contrapès de pedra subjectat amb tires de ferro forjat. Al jou de fusta hi ha gravada la data de 1879. La campana té batall de ferro sense ús però els quarts són tocats amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una faixa a la part superior de la campana amb una inscripció que hi posa 'SANTA MARIA ET SANTA BARBARA ORA PRO NOBIS 1696'. Cada lletra de la inscripció està treballada en baix relleu en un requadre de metall. A la part central hi ha una creu amb una peanya de quatre graons formada per petites peces romboïdals de metall, i està flanquejada per dos cors travessats per dues fletxes. Al costat dret de la creu hi ha la inscripció gravada dels mestres de les campanes: Juan Puigferrat Salvador, escrigas obres La part inferior de la campana està decorada per dos grups de fines motllures, de tres i dues línies respectivament, que s'alternen amb espais buits.</p> | 08255-215 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1696 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana petita toca els quarts del rellotge. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65972 | Canelobre de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobre-de-sant-marti | XIII-XIV | <p>El Canelobre de Sant Martí es troba conservat al Museu Episcopal de Vic, exposat a la sala dedicada a la forja. Es tracta d'un canelobre de ferro forjat, retallat i calat que presenta unes mesures de 27'5 centímetres de diàmetre i 167 centímetres d'altura. El Canelobre prové de l'església de Sant Martí de Merlès.</p> | 08255-216 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El Canelobre procedent de l'església de Sant Martí de Merlès va ingressar al Museu Episcopal l'any 1968. Va ser restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya l'any 1999.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65972-foto-08255-216-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 16362. La imatge ha estat cedida pel MEV. | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65974 | Objectes del poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-poblat-de-sant-pau-de-pinos | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum.</p> | -X/-VII | <p>Es tracta de la col·lecció d'objectes procedents de l'excavació arqueològica del poblat de Sant Pau de Pinós que realitzà, l'any 1918, Mn. Serra Vilaró. La col·lecció es compon de diversos fragments i vasos ceràmics de diversa decoració. Així es troba ceràmica decorada amb empremtes digitals, ceràmica decorada amb impressions cardials entre les que es distingeixen vasos amb parets totalment decorades i vasos decorats amb zig-zag. Aquestes últims es divideixen en vasos d'un i de dos astràgals. També s'hi troben vasos bicònics, vasos petits (alguns parets llises i alguns decorats) i plats en forma troncocònica. També cal esmentar altres materials que es recolliren en l'excavació com una destral de pedra esmossellada de 14 centímetres de llargària; tres percussors, un d'ells bicònic; una pedra esmolada; un punxó d'os polit (perdut durant el rentat del material); un tros d'anella de bronze, i la pedra inferior de dos molins oblongs.</p> | 08255-218 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65974-foto-08255-218-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del poblat de Sant Pau de Pinós. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65975 | Objectes del sepulcre de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-sepulcre-de-camprodon | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | -XIX/-VII | <p>Es tracta dels objectes ceràmics procedents de l'excavació arqueològica del sepulcre de Camprodon, feta per Mn. Isidre Grifell per encàrrec de Mn. Serra Vilaró. Entre els fragments ceràmics recuperats es poden reconstruir dos vasos llisos fets a mà.</p> | 08255-219 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | <p>El sepulcre de Camprodon era un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o dolmen que estava format per un tarter o túmul de 6 metres de diàmetre que cobria un sepulcre que fou parcialment destruït per construir un camí de carro. La cambra estava delimitada amb dues lloses, una de 1'40 metres de llarg per 0'60 metres d'alt i 0'18 metres de gruix i una altra de perpendicular de 1'98 metres de llarg, 0'60 metres d'ampla i 0'14 metres de gruix.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65975-foto-08255-219-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del sepulcre de Camprodon. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65976 | Pica baptismal de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria | XVI-XVII | <p>La pica baptismal es troba ubicada a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una pica de pedra de 107 centímetres de diàmetre, 81 centímetres d'altura i 9 centímetres de gruix en la part superior. La pica es recolza sobre un peu de forma hexagonal modern. La base de la pica circular s'uneix a la part superior, troncocònica, amb un bordó de decoració de corda. Aquesta part superior, té una franja de decoració a tot el vol amb diferents motius geomètrics esculpits en baix relleu. La part superior de la pica, a la zona del gruix de la pedra, està decorada en motius d'incisió de ziga-zaga.</p> | 08255-220 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65977 | Sarcòfag | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. VILARÓ, Eva (2001). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 1394.</p> | XII-XIII | Presenta esquerdes en la zona de l'urna i de la tapa algunes força considerables que han comportat la seva fragmentació. | <p>El sarcòfag es troba situat dins el recinte de l'antic cementiri de Sant Miquel de Terradelles (vell). Es tracta d'un sepulcre de pedra de planta i volum rectangular de 104 x 43 x 60 centímetres. Presenta la superfície llisa, sense decoració i força erosionada i desgastada. La coberta és de dues aigües i segueix la mateixa planta que l'urna que també està força deteriorada i fragmentada en tres trossos. El sarcòfag es recolza sobre dos peus de pedra que l'eleven del terra.</p> | 08255-221 | Sector sud del terme municipal | 41.9275700,1.9759100 | 415091 | 4642242 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65981 | Arxiu municipal de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-merles | XIX-XX | L'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1863 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès ocupa 194 unitats d'instal·lació, amb un volum de 25'8 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau, i d'altres municipis. L'arxiu municipal està ubicat a la planta baixa de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General (1877-1999) 1.1 Terme Municipal (1877-1925) 1.2 Òrgans de Govern (1902-1996) 1.3 Alcaldia (1957-1995) 1.4 Secretaria (1957-1999) 1.5 Serveis jurídics (1991-1994) 1.6 Personal (1926-1973) 1.7 Correspondència (1878-1998) 2. Hisenda (1863-1999) 2.1 Patrimoni (1931-1974) 2.2 Intervenció (1886-1999) 2.3 Tresoreria (1902-1998) 2.4 Fiscalitat (1863-1996) 2.5 Juntes i comissions (1902-1931) 3. Proveïments (1901-1999) 3.2 Aigües, fonts i safareigs (1901-1946) 3.6 Control de proveïments (1917-1958) 3.9 Servei de correus (1928-1999) 4. Beneficència i assistència social (1939-1981) 4.4 Subsidi al combatent (1939-1981) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1939-1955) 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1962-1962) 4.8 Cooperació i solidaritat (1962-1962) 5. Sanitat (1901-1997) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1901-1997) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1939-1997) 5.9 Inspecció veterinària (1940-1968) 5.11 Juntes i comissions municipals (1929-1929) 6. Obres i urbanisme (1899-1997) 6.2 Planejament i gestió urbanística (1979-1989) 6.3 Obres d'infrastructura (1899-1997) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1926-1993) 6.7 Obres particulars (1960-1995) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963-1996) 7. Seguretat Pública (1870-1996) 7.3 Passaports, passis de radis (1955-1996) 7.5 Guardes jurats (1870-1910) 7.8 Protecció civil. Actuació ciutadana (1983-1993) 8. Serveis militars (1923-1998) 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1942-1998) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1923-1963) 8.6 Correspondència militar (1950-1993) 9. Població (1875-1997) 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1877-1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1875-1997) 10. Eleccions (1866-1996) 10.1 Eleccions municipals (1866-1995) 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1892-1929) 10.4 Eleccions Parlament de Catalunya (1980-1992) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1872-1996) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1989) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1871-1993) 11. Ensenyament (1870-1968) 11.2 Ensenyament primari (1955-1968) 11.8 Juntes i comissions municipals (1920-1936) 12. Cultura (1915-1995) 12.1 Festa Major. Festes Populars (1954-1995) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1961-1963) 12.7 Esports (1986-1993) 12.9 Promoció turística (1989-1992) 12.10 Juntes i comissions municipals (1915-1927) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1916-1998) 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1916-1998) 13.2 Danys a l'agricultura, plagues, extinció animals perillosos (1990-1990) 13.3 Foment forestal (1925-1996) 13.5 Juntes i comissions municipals (1927-1932) 13.6 Medi ambient (1974-1996) 13.7 Representativitat agropecuària (1998-1998) | 08255-225 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2005. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65982 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-merles | <p>www.abev.net</p> | XVII-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Merlès conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 4 sèries amb 5 unitats documentals, en suport de paper i foli amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1624 al 1884, tot i que hi ha rectorologis que reculen fins a la data de 1596. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Martí de Merlès són les següents: - Sèrie. 2.70.58. Visites pastorals. 1 UD. 1686-1884. 'Llibre de visita de Sant Martí de Merlès des de 1686 â 1884' - Sèrie: 2.70.59. Consueta.2UD. 1648-1878. 2.70.59. Consueta 'Consueta de las obligations del rector de Sant Martí de Marlès en la servitut tant de la Iglésia parrochial de dit Sant Martí com també de sa suffraganea Sant Pau de Pinós. Feta per Francesch Clarà rector de ditas iglésias 1648'. 2.70.59. Consueta 'Llibre en lo qual se conté tot lo que pertany a la rectoria de Sant Martí de Marlès del Bisbat de Vich essent rector lo Doctor Josep Trasserra prevere any 1701'. - Sèrie: 2.70.61. Comptes. 1 UD. 1649-1668. 'Comptes presentats pels obrers i comptes del rector referent al bací de les ànimes'. - Sèrie: 2.70.75. Vària notarial. 1UD. 1624-1646. 'Recull de còpies d'actes notarials'</p> | 08255-226 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65982-foto-08255-226-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65983 | Arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-miquel-de-terradelles | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Miquel de Terradelles consta de 8 sèries amb 11 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1879 al 1996. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Miquel de Terradelles són les següents: - Sèrie. 2.156.51. Baptismes. 2 UD. 1879-1942. - Sèrie. 2.157.52. Confirmacions. 1 UD. 1889-1935. - Sèrie. 2.157.53. Matrimonis. 2 UD. 1881-1986. - Sèrie. 2.157.54. Defuncions. 1 UD. 1882-1935. - Sèrie. 2.157.58. Visites pastorals. 1 UD. 1996. - Sèrie. 2.157.60. Inventaris parroquials. 2 UD. 1944-1991. - Sèrie. 2.157.67. Documents solts d'administració. 1 UD. 1925-1976. - Sèrie. 2.157.70. Testaments. 1 UD. 1939.</p> | 08255-227 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>Els llibres foren custodiats a la parròquia fins que cap als anys 1970 passaren a la parròquia d'Oló on varen romandre fins el seu ingrés a l'ABEV. El fons ingressà a l'ABEV el 12 d'abril de 2006 procedent de la rectoria d'Oló i se'n feu document de dipòsit.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65984 | Arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-pinos | <p>www.abev.net</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Pau de Pinós consta de 3 sèries amb 3 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1877 al 1918. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pau de Pinós són les següents: - Sèrie. 2.97.53. Matrimonis. 1 UD. 1878-1888. - Sèrie. 2.97.54. Defuncions. 1 UD. 1877-1888. - Sèrie. 2.97.59. Consuetes. 1 UD. 1877-1918.</p> | 08255-228 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65985 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-5 | XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Santa Maria de Merlès. Les còpies, la majoria en blanc i negre i d'altres en color, es troben conservades en un àlbum dins de fundes de plàstic. Les imatges, bàsicament del segle XX, es troben classificades segons la temàtica. Hi ha fotografies de la construcció del pont nou de Sant Cristòfol de l'any 1943, cotxes i carruatges, fotografies de la Fàbrica dels anys 20 i 30 del segle XX amb les treballadores i fotografies de l'antiga Serradora. També hi ha un grup de fotografies de feines o oficis d'abans on hi ha filadores, pagesos, caçadors, pastors, ferrers, segadors, pallers, etc. Un altre tema és el Folklore, amb fotografies de les caramelles als anys 70, tant a la zona rural com al nucli de Santa Maria de Merlès. Amb el tema dels llocs d'interès hi ha fotografies de les masies d'Escrigues, el Riambau, la font de Borralleras, cal Ferrer, l'interior de l'església de Sant Miquel abans de la Guerra Civil, el Castellot, les recloses del Molí d'Escrigues i de la Fàbrica de l'any 1942, el Pont de Sant Martí, l'església de Santa Maria de Merlès, etc. També hi ha fotografies dels alumnes i mestres de l'Escola de Santa Maria dels anys 20, 50 i 70 del segle XX. En un altre apartat hi ha fotografies de famílies del poble, el cor de Merlès, equips de futbol així com també celebracions com la vinguda de la Verge de Fàtima o la processó de Sant Marc a la capella de Ginebret. | 08255-229 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0009700,1.9783700 | 415392 | 4650389 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65985-foto-08255-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65985-foto-08255-229-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65986 | Goigs a la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-santissima-trinitat | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a l'inefable misteri de la Santíssima Trinitat que es canten a la capella de la Trinitat de Vilalta. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge de l'interior de la capella, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i la tornada. A diferència d'altres goigs, en aquest no hi ha la partitura amb la música. Sacra divina Unitat, digna de tota alabança, dau-nos Fe, Amor i Esperança, Santíssima Trinitat. ---- Immens i Etern Senyor, Immutable, incomprensible; de lo visible i invisible Omnipotent Creador; puix amb afectes d'amor publiquem tal veritat. Que les persones son tres en Déu, la nostra fe creu, també que el Fill home es feu per nostre gran interés. Una en tres persones és l'Eterna Divinitat. Tal el Pare es considera que no es pot pas produir, ni d'altre pot procedir perquè és persona primera. Eixa veritat venera tota la Cristiandat. El Fill és en tot igual al Pare en son Naixement; nat de son enteniment, Fill únic i Natural. Al Pare és consubstancial, engendrat i no creat. L'esperit Sant, que és ardor, rep del Pare i Fill el ser; un principi verdader són els dos d'aquell amor; impuls d'un Etern Fervor, procedeix per voluntat. Tant Sant és el Pare Etern com el Fill i com l'Amor: no hi ha major ni menor en tant inefable tern. Són tres en un sol govern amb una sola bondat. De Vós, oh Suprem Senyor, el Cel, que gran plaer és, tot el poble de Marlés espera ple de fervor, venerant com a major la vostra solemnitat. TORNADA Alabem amb dolça veu al Misteri Sacrosant: Pare, Fill i Esperit Sant tres persones i un sol Déu.</p> | 08255-230 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 1949 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs són cantats el dia de l'aplec de Vilalta. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65987 | Goigs a la Verge de l'Assumpció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-lassumpcio | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Verge de l'Assumpció, patrona de Santa Maria de Merlès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix l'Assumpció de la Verge, flanquejat per dos gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Per la glória que a tota hora us tributen terra i cels: De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels. El camí de vostra vida, es claror de la humilitat. Sou viola que heu florida, entre espines de pecat. Un floró us posa l'aurora on hi eslcaten dotze estel. De Merlés. De Jesús rebeu l'herència, que la creu ens ha llegat. Signe august d'obediència, accepteu la humanitat, que per Mare vos implora nom sagrat que ens ve dels cels. De Merlés. Infinita confiança, us mereix el vostre Fill. Ella ens dóna l'Esperança, navegant en el perill nostra vida pecadora, esperit i el cor rebels. De Merlés. Verge Blanca com els lliris de la Vall de Jericó, pressentida en els deliris del Rei místic, Salomó. Prop Jesús Emabaixadora, recolliu nostres anhels. De Merlés. Des que l'angel anuncia l'augusta concepció, fins que vostre Fill moria, fóreu abnegació per nosaltres a qui arbora lluita d'odis i recels. De Merlés. Entre totes les donzelles, sou senzilla amb dignitat, i ens prodiga maravelles, eix pomell tornassolat, que jamai el vent esflora, ni es merceix al bes dels gels. De Merlés. Cada passa del Calvari és en Vos dolor intens. Puja al cel aquest rosari, exquisit perfum d'encens, que el pit se us evapora per les set nafres cruels. De Merlés. Per damunt vostra grandesa, com un sol a l'orient, resplandiu tota puresa en el vostra cor prudent, i ja en vida vos adora un nou món que posa arrels. De Merlés. Llessamí que cull l'Altíssim, per gaudir vostra dolçor. Sou un calze tant puríssim de modèstia i de candor que valeu, noble penyora, pels creients i els infidels. De Merlés. 'Hort tancat, Font segellada', que fluiu vespre i matí, Mare i Verge Immaculada, Rosa vera d'Engaddí, que amat sovint odora, perquè sou perfum excels. De Merlés. Tot el gel del paganisme, tota l'aigua del pecat, no han marcit l'egoisme, vostra santa caritat, que ens sedolla redemptora rou diví plogut dels cels. De Merlés. Quan la vostra mà s'inclina vers un pecador que absol, la clemència el predestina, aigua pura de consol, que endardeix tothom qui plora, entre onades i bruels. De Merlés. L'hora pía ja arribada, defalliu d'ansietat. El traspàs és l'abraçada, que Jesús vos ha donat, per pujar-vos a sa vora, on no hi ha ombres ni vels. De Merlés. En la Glória que us corona tot el món us és submís. Vos aclama per Patrona de la Vall tot el país. Bona Mare protectora, que teniu poders excels. De Merlés. Aquest poble que us honora virutosa de tants models. De Merlés Reina i Senyora Protegiu vostres fidels.</p> | 08255-231 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 1936 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | J. M Vilarmau (lletra), Mn. Llorenç Riu (música). | La publicació la van fer 'Els amics dels Goigs'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65988 | Goigs a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-isidre-llaurador | <p>AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.</p> | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, que es venera a la parròquia de Merlès el dia 15 de maig. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics-florals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Isidre amb els atributs del sant, una eina del camp (una arada), flanquejat per dibuixos de flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Puix que sempre haveu estat de pagesos gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR. Madrid mare de reis grans és vostra pàtria famosa; per això és més ditxosa que per ser-ho de reis tants, i posa als vostres peus sants la corona i ceptre d'or. Vostra mare amb alegria vos consagra a la Regina, Esposa i Mare divina, i en el seu amor vos cria. Per això qui en vos confia li doneu vostre favor. Pagès sou que amb esperança llauràreu la terra suant; obríreu el Cel pregant, que és una nova llaurança. La terra gran fruit vos llança. i el Cel més i mellor. Missa acostumeu oir mentres els altres treballen, però els àngels devallen al vostre ofici suplir. El Cel se us digna servir i es fa per vós llaurador. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets, siní fins els aucellets quan en l'hivern fam patien, els quals ben mansois venien a vostres mans sens temor. Quan Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona, vostra esposa, santa dona, a Xarama va passar. Vil calúmnia va provar la virtut de vostre cor. De pagesos y casats en sou glòria i honor molt gran. Dos esposos no es veuràn en el mon més estimats. D'uns amors a Déu tan grats, conserveu-ne la finor! Es miracle conegut aquell que vàren vós fer quàn al rei Felip Tercer donàreu vida i salut. tota Espanya a vos acut amb esperança i amor. I miracle fou molt gran quàn d'una molt dura penya, com avui Madrid ensenya, traguèreu aigua abundant. Es gran font i remei gran que cura de tot dolor. De pedra guardeu els blats si Marlès acut a vós. Deslliureu-la dels dolors; cureu coixos i llagats. Que no hi haigi enemistats; la pau sia en cada cor. Puix esteu ja col·locat en el Cel amb gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR.</p> | 08255-232 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès. | <p>Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya.</p> | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65989 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel | XXI | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Miquel, patró de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ornamentat amb motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de l'església de Sant Miquel de Terradelles (vell) flanquejat per les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Des del dotze, el segle noble, i amb la vènia dels Gaià, en el cor del nostre poble heu tingut el vostre altar. Dels hereus i les donzelles amoixeu els seus destins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel pren l'embranzida començant a prendre el vol. De la fe que dóna vida n'ha sentit el ventijol i del dany n'ha fet clivelles estripant-lo en mil bocins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Contra mal vau fer forrolla amb l'escut suprem del Bé i la vida quan trontolla l'ha avivat el vostre alè. A la llum de les estrelles que ens indiquen els camins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Sant Miquel que nit i dia sou el braç del Déu Vivent concediu la gallardia als que us cerquen de valent. Si del mal en fem estrelles dels ermots farem jardins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Amb els precs i les ofrenes acudim als vostres peus. Baneiu-nos a mans plenes les boscúries, els conreus, dels ocells les cantarelles i el brogit festós dels pins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; 'Qui com Déu' el nom indica en els mots de Daniel. Lluitador, teniu palica a favor del Déu del Cel. Mai les ments seran meselles si la fe viu ben endins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Que la nostra rodalia que s'escapa pel collet visqui a fons la simpatia per Jesús de Natzaret. Desvetlleu-nos les parpelles amb un vol de serafins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; L'esgarip de la secada allunyeu del nostre tros i la terra assaonada darà fruit al nostre esforç. Que no ens manquin pinetelles ni el perfum dels romanins: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns; Puix la fe fa meravelles i del Cel mostra un esquinç: Sant Miquel de Terradelles vetlleu sempre pels veïns;</p> | 08255-233 | Església de Sant Miquel de Terradelles. Santa Maria de Merlès. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 2000 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Codina (lletra), Mn. Jesús Capdevila (música) | Els goigs es canten el dia de la festa Major de Sant Miquel, el diumenge proper al dia 29 de setembre. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65990 | Goigs a Sant Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-segimon | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Segimon, que es venera a la capella de Sant Segimon de Teulats. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Segimon vestit com un rei, flanquejat per dibuixos de dos gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. TORNADA Màrtir i rei benaurat cantarem vostres llaors: Sigueu de tots advocat Sant Segimón gloriós; --- Essent de molt poca edat a Déu tant vau estimar que'ls Pares i el Principal per Ell vau abandonar; a Borgonya fóreu nat fill d'un rei molt generós; El reialme de Borgonya gran com és, no us deia res, el Monsteny de Catalunya vostre cor atreia més; Allà viviu allunyat d'aquest món tant enganyós; Oblidat de la riquesa d'honors i de títols grans váreu viure amb gran pobresa enmig d'humils ermitants; Tant sols és alimentat de pa i d'herbes vostre cor; Per voler celestial vostre pare us va trobar al convent de Sant Marçal anant a cercar un pa; que us daven per caritat cada divendres a Vós; Vos el pare coneixieu, ella Vós no us conegué. Us demanà si sabieu on era un fill que perdé; Vós tranquil li heu contestat que'l fill li dureu, joiós; En veure l'aflicció de vostre pare estimat li demanàreu perdó a la Font de Matagalls; dient-li amb humilitat jo soc el fill que cerqueu Vós; Oh! Digues, fill estimat perquè t'has portat així? Gran torment ens has donat a ta mare i també a mi; Dones ara es ma voluntat que a Borgonya anem tots dos; No poguèreu resistir del bon pare el manament, car haver d'alli sortir us causà gran sentiment; Les campanes han sonat en entrar al regne Vós; Molt poc després us casàreu per divina providència i el reialme governàreu amb virtut i gran prudència; de Déu fóreu premiat i us féu el cel grans favors; A vostres vassalls tinguèreu tant gran respecte i amor que per salvar-los volguéren morir en mans d'un traidor; Vàreu ésser degollat i els dos fills i muller amb Vos; Clodomir, rei de la França que un tirà molt cruel fou amb tant injusta venjança us féu tirar dins un pou; on se veu gran claretat, honrant Deu vostre cos; Per vostres grans dignitats rei i màrtir excel·lent els febrosos i trencats els lliureu del seu torment; I en tota necessitat deu auxili, bondadós; En vostra Santa capella d'aquest casal de Taulats sigueu sempre el centinella i guardeu nostres sembrats; Dones amb Vós tots hem posat nostra esperança i socors.</p> | 08255-234 | Capella de Sant Segimon de Teulats. Santa Maria de Merlès. | 42.0016200,2.0015900 | 417316 | 4650438 | 1935 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Publicació d''Els Amics dels Goigs'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65991 | Goigs a Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-pinos | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Nostra Senyora de Pinós, que es venera a l'església de Santa Maria de Pinós. Els Goigs estan emmarcats en un requadre ricament ornamentat amb motius de cresteria. A la part superior hi ha un dibuix de la Verge Maria. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Reyna del Cel coronada Per mans del Tot poderós: Siaunos sempre advocada Verge santa de Pinós. --- De Gabriel la anbaixada Ab gran júbilo sentireu, Per lo Altíssim fecundada Al Fill de Déu concebireu; A Deu fet home, admirada Portareu al mon repós, etc. Al Cel y terra alegrareu Quant Verge vareu parir A Jesús, y lo alletareu Per los homens redimir; Verament intitulada De Deu Mare, nom honrós, etc. Guiats ab llum d'un Estel Los tres reys del Orient Trobaren lo Rey del Cel Verb-home molt excellent; Ab reverència sagrada Adoran aquell Noy hermós, etc. Del gran dolor vos serena Vostre Fill ressuscitat, Despues que pagá la pena Deguda per lo pecat; Ell dissipa la emboscada Del enamich enganyós, etc. Quant fou lo deute pagát, Qual Adam nos va llegár, Ab lo cos purificat Va al Cel triunfant pujar; Deixantvos molt consolada Puig per gracia quedá ab Vos, etc. Ab los Apostols pregant Rebeu l'Esperit promés, Inspirantves un foch sant, Deixant vostre cor encés; Per establir la lley dada En mitg del mon criminós, etc. Per privilegi especial En cos y ánima portada, Y per Reyna coronada Sou al Trono celestial; De allí miréu inclinada A vostre client ploròs, etc. Del home sou protectora En tota calamitat, Siau nostra intercessora, Alcanseunos pietat; Marés y Pinós confiada De Vos espera socós, etc. TORNADA Puig estéu tant sublimada En aquest poble piadós: Siauli sempre advocada, Verge santa de Pinós</p> | 08255-235 | Església de Santa Maria de Pinós. Santa Maria de Merlès. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es va imprimir a Vich: Imp. Y lib. de Soler germans, carrer de la Ramada, nº 4. Els goigs de la Mare de Déu de Pinós es canten el dia de la festa Major de Santa Maria de Pinós (segon diumenge de setembre) en sortir de la missa. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 65992 | Goigs a Santa Maria Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-magdalena | XIX | <p>Es tracta dels Goigs a Santa Maria Magdalena que es venera a la capella de Santa Magdalena de la Cortada. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Maria Madalena, flanquejat per dibuixos de paneres amb fruita. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com la tornada. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. TORNADA Puig que forta vau trencar del pecat la vil cadena; Ensenyaunos, Magdalena, nostras culpas a plorar. -- De Magdalo'n lo casal, gran castell del hebreu poble, vareu neixer rica y noble y agraciada sens igual, en esta vida mortal aixis lo cel vos devallá, etc. En plahers, caricias y flors la vostra infancia passareu, mes als tretse anys ja quedareu sens pares y protectors; de caudals y richs tresors hereva os varen nombrar, etc. Llavors comensá á brindarvos lo del mon ab sos festeigs y ab diversions y passeigs procurá'n afalagarvos, y ab sas manyas enganyarvos per vostre cor enredar, etc. Las pompas y vanitats vostre cor van suduhir, també volguereu seguir als gustos y liviandats, y ab tal sort d'inquitats vareu dotse anys malgastar, etc. Jesús qu'era rica mina de la gracia y de salut, veyent vostre cor perdut, fet del mon una joguina, vos enviá sa llum divina, puig os volia salvar, etc. Veyent llavors vostra errada vos tirareu á sos peus, renunciant als falsos deus qu'os tenian encisada, de dolor llavors passada diguereu: May mes pecar, etc. De Jesús l'amor creixia cada jorn en vostre cor; com en son jardí la flor la virtut en ell floría, vostre esperit ja sol volía per Jesús sufrir y penar, etc. Sempre mes detrás anareu de Jesús, fins al calvari, mortalitat ab un sudari lo sant Cos allí mirareu, mes despres lo contemplareu resplandent al cel pujar, etc. Deu, ab vos gran maravella volgué fer dins lo mar blau, al ser ficada á una nau sense rems, sens nort ni estrella; puig sortireu de Marsella, hont lo cel os vá guiar, etc. L'Evangeli predicareu als pagans d'aquell pahís, y'l camí del paradís ab l'exemple ‘ls hi mostrareu, cap al cel sempre mirareu per son favor alcansar, etc. Trenta anys fereu penitencia dintre d'una humida cova, la vostra anima alli troba una ven de vera ciencia, mes la divinal clemencia al cel os volgué portar, etc. Desde allí, oh Magdalena, per lo poble de Marlés sigueu un advocat més per los mals de tota mena, sí'ns sobrevé alguna pena, ajudáunosla á passar, etc.</p> | 08255-236 | Capella de Santa Magdalena de la Cortada. Santa Maria de Merlès. | 42.0061900,1.9796900 | 415508 | 4650967 | 1897 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Antoni Serra Comelles, Pbre. | Els goigs van ser publicats de nou l'any 1929 per R.P. Ramon Serra Comellas, O.S.A. germans i fills de Santa Maria d'Olvan. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 65993 | Aplec de la capella de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-capella-de-vilalta | L'aplec de Vilalta es celebra a la capella de la Trinitat de la masia de Vilalta el dia de la Trinitat (el diumenge abans de Corpus). A l'aplec hi participa veïns del municipi de Santa Maria de Merlès així com també de municipis propers com de Prats de Lluçanès. Antigament la missa es celebrava al matí, es cantaven els goigs, el trisagi i es resava el rosari. Era costum, i encara ara es manté, donar un pa beneït als participants de l'aplec. Els pans beneïts que es repartien en algunes festivitats de certs Sants eren considerats medicinals per combatre algunes malalties. Un cop fora la canalla jugava a picar esquenes i els veïns anaven a la font de Vilalta i allargaven la diada fins a la tarda. Actualment la missa es celebra a la tarda. | 08255-237 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | L'aplec de Vilalta, actualment, és l'únic acte religiós que es celebra a la capella de la Trinitat de Vilalta. Antigament s'hi celebraven dues misses més durant l'any. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65993-foto-08255-237-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'aplec s'organitza pels propietaris de la masia de Vilalta. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 65994 | Aplec de la Mare de Déu de Ginebret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-ginebret | TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí. Solc. | Ja fa anys que no es celebra aquest aplec. | L'aplec de la Mare de Déu de Ginebret es celebrava a l'església de la Mare de Déu de Ginebret també coneguda com Santa Maria de Pinós. Cada any, a la diada de Sant Marc, es feia una processó que sortia de Sant Martí de Merlès en direcció a Ginebret. Sortien ben d'hora de Sant Martí (a les 8h del matí) i es dirigien a la vaga de Pinós, vorejant el bosc fins que enfilaven camí amunt fins arribar a Ginebret. A mesura que anaven avançant se'ls anaven afegint els veïns de les masies del municipi. La processó anava encapçalada pel capellà i l'escolanet vestits amb roquet i portant la vera creu. Durant el camí, tant de pujada com de baixada, es resava el rosari. A l'església s'hi celebrava una missa i en acabar la canalla jugava i tots plegats esmorzaven. La diada s'allargava fins a la tarda. | 08255-238 | Església de Santa Maria de Pinós. Santa Maria de Merlès. | La Mare de Déu de Pinós era advocada a la pluja i per tant les parròquies de l'entorn sovint anaven (pel seu compte) a l'església de Ginebret a fer pregàries pel benefici de la pluja. Quan la secada era molt forta totes les parròquies anaven al mateix dia i en processó a pregar a la Mare de Déu. Una de les pregàries era la següent: Puig que Déu vos ha posada per patrona en esta serra preserveu tota la terra de tempestes i secada doneu aigua desitjada els qui recorren a vós. en est mont mar de inconstància segur nord tenim de vós daunos pluja en abundància verge santa de Pinós. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 65995 | Ball de l'arbre de maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-larbre-de-maig | AMADES, Joan (1983). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores,S.A i Edicons 62, S.A. | XIX | Ja no és vigent ni la festa ni el ball. Les persones grans no recorden haver celebrat aquesta festivitat i per tant tampoc el ball. | La plantada de l'arbre de maig era una tradició que diverses poblacions catalanes celebraven fa uns anys. A Merlès s'ha documentat el ball que es feia al voltant de l'arbre, a la tarda del mateix dia que era plantat. Els ballaires es distribuïen en dos grups determinats pels sexes i evolucionaven entorn de l'arbre més o menys alineats, com indiquen els gràfics 1 i 2. Fetes diverses passades durant el temps en què es tocava tres vegades la melodia, s'aplegaven en parelles amb les alternances que indiquen les figures 3 i 4, després de les quals es disposaven en rodona per ballar la corranda o salt de quatre, tal com assenyalen les figures 5 i 6. La lletra de la melodia del ball de l'arbre de Merlès, recollida per JM Vilarmau, era la següent: Tirali'n Tirali'n cop de pedra, tirali'n tirali'n cop de roc. Aquesta noia tan bonica, no l'hauràs tu ni jo tampoc. Tral-la-ra la la ra la la ra, tral-la-ra la la ra la la. Tral-la -ral la-ra tral-la-ra la ra, tral-la-ral lal la ra la la ra la la. | 08255-239 | Sector central del terme municipal | La data documental més antiga que es troba de la tradició de la plantada de l'arbre de maig es troba al testament del canonge de la seu de Barcelona, Bernat Guillem de Pinells. En el seu testament (1301) mana que cada any el dia primer de maig sigui plantat un pi dins de la Seu de Barcelona al reracor, i un davant de la casa de cada canonge i de les altres dignitats i oficis depenent del Capítol. El costum general durant el segle XV era que el jovent anés a cercar algun arbre, que gairebé sempre era un pi; el plantaven al mig de la plaça, davant l'església principal o catedral en les grans ciutats. Tot el dia el jovent es lliurava a gaies expansions d'alegria a l'entorn del pi i molt especialment a la dansa feta al so del flabiol i tamborí. Al Lluçanès el jovent anava a buscar l'arbre seguits del flabiolaire. Un cop determinat l'arbre que se'n volien emportar, el músic, tot sonant el flabiol i el tamborí, donava una volta sencera a l'arbre, després de la qual restava de propietat de el jovent i el seu amo perdia tots els drets sobre ell. Era inútil tota apel·lació jurídica, ja que el tribunal cedia l'arbre al jovent per efecte de la llei d'ús i costum. Al Lluçanès empraven una tonada especial per prendre possessió de l'arbre, i el jovent, agafats de les mans, feia un ball rodó molt saltat al voltant de l'arbre, rodant un nombre de vegades imprecís vers la dreta i altres en sentit contrari. Aquest ball rodó degué ésser en altre temps de determinat sentit ritual o jurídic. En arribar l'arbre al poble sortia a rebre'l el jovent d'ambdós sexes que no havia anat fins al bosc; l'arribada es feia al so del flabiol i amb la mateixa música era enlairat i plantat. A la tarda feien el ball al seu voltant. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65995-foto-08255-239-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han tret del llibre de Joan Amades: 'Costumari català. El curs de l'any'. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65996 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-29 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. www.festes.org | XIX | Fa uns 30 anys que no es celebren les Caramelles. | Les Caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua Florida. Tot i que actualment a Santa Maria de Merlès ja no es canten Caramelles, antigament un grup de nois i homes primer, i nois i noies a partir dels anys 50 dels segle XX, passaven a cantar les Caramelles pel municipi. Passaven casa per casa acompanyats amb mules, eugues o cavalls guarnits amb xalmes i un parell de sàrries on hi guardaven els donatius (ous i diners) que feien les masies. El diumenge a sobre al Diumenge de Pasqua s'organitzaven les truitades. S'anava a la masia de Camadoca i es cremava un gran pilot de llenya per tal de coure les truites que s'acompanyaven de tallets de cansalada. | 08255-240 | En diferents masies del terme municipal | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 41.9998800,1.9778500 | 415347 | 4650268 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65996-foto-08255-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65996-foto-08255-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret del fons fotogràfic municipal. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 65997 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-5 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Es va deixar de celebrar a causa del risc de foc. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Santa Maria de Merlès cada masia encenia una foguera i fins va pocs anys encara s'encenia una gran foguera central a la plaça de l'església, on els veïns es reunien i on s'oferia coca i moscatell. | 08255-241 | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0010800,1.9780000 | 415361 | 4650401 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65997-foto-08255-241-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 65998 | Tonades de pastors del Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tonades-de-pastors-del-llucanes | AMADES, Joan (1983). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores,S.A i Edicons 62, S.A. | XIX | Actualment ja no es fan servir les tonades per conduir els ramats. | Els pastors lluçanesos tant cantaven com xiulaven, i semblantment com de cançons, tenien xiulades especials per a cridar i menar el bestiar per diverses de les seves necessitats. Les tonades dels pastors del Lluçanès, recollides bàsicament per JM Vilarmau de Merlès, que s'han publicat al Costumari Català de Joan Amades són les següents: - Tonada que xiulaven per apletar el ramat (Andreu Estarelles). - Tonada que xiulaven per apletar el ramat (JM Vilarmau). - Tonada de flabiol per a convidar el bestiar a murriar. - Tonada de flabiol per a menar el bestiar a beure. - Tonada de flabiol per a cridar les ovelles a l'aprest a l'hora de munyir-les. - Tonada dels pastors per a espantar el vent roig. - Tonada dels pastors per a cridar el vent de llevant. - Tonada dels pastors per a cridar el vent de ponent. - Tonada dels pastors per a menar el bestiar a salar. - Tonada que xiulaven els pastors per munyir. - Tonada dels pastors lluçanesos per engegar el bestiar. | 08255-242 | Les tonades de pastors que feien servir els pastors del Lluçanès, per tal de controlar i conduir el bestiar - ja que la música els servia per governar bé els ramats-, varen ser recollides pel folklorista JM Vilarmau, de Merlès, i es troben publicades al Costumari Català de Joan Amades. La cultura musical dels pastors no responia a una necessitat espiritual de caràcter artístic, sinó a un fet pràctic i útil; tenia el valor d'una eina. Les tonades eren interpretades tant amb xiulets com amb un flabiol, que era, temps enrere, un instrument indispensable d'un pastor. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65998-foto-08255-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65998-foto-08255-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les tonades es troben publicades al Costumari Català. El curs de l'any. Vol. III, pàgines: 809, 817, 818, 820, 829, 830, 832, 834. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 65999 | Rellotge de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-santa-maria | XVII-XVIII | <p>La maquinària del rellotge de campanar de Santa Maria de Merlès es troba situat en una petita sala del campanar coberta amb volta i ubicada sota l'espai on es troben les campanes. Consta d'una estructura cúbica de ferro forjat delimitada per travessers i muntants subjectats amb tascons. Enmig hi ha diversos sistemes d'engranatges, rodes dentades, pesos i pales, alguns dels quals pintats de color daurat, i tres corrons curts i amples que servien per les hores, els minuts i els segons. De la part frontal en sobresurt el pèndol, amb braç de fusta i amb un acabament circular de ferro on hi ha representat un sol. També es conserven, a la base del campanar, els pesos monolítics i cilíndrics que s'utilitzaven per a fer funcionar el rellotge.</p> | 08255-243 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65999-foto-08255-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65999-foto-08255-243-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El rellotge de Santa Maria funciona actualment amb una maquinària electrònica tot i que l'antiga maquinària podria tornar a funcionar si es netegés i adeqüés pel seu ús. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66000 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes-0 | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular. S'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Santa Maria de Merlès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Don Lluis [sic] de Montalvà; La vida de les galeres; La dama robada; Blancaflor; La presa de Roses; El testament d'Amelia [sic]; La dama d'Aragó; L'Agneta Rostoià; Present de boda; La presó de Lleida; A la ratlla de França; Els estudiants de Tolosa; La Enramada [sic]; Els tres tambors; El Comte l'Arnau; El Ton renegaire; La porqueirola; Catarina; El poder del cant; La fera malvada; La donzella condempnada [sic]; La dama captiva; La captiva; El fill jogador [sic]. [Totes les Margaridetes..]; La dama enterrada; La filla del Carmesí; Els tres dallaires; L'infant i la dida; Els tres diables; Donya Argüela; Les vintinou [sic] llançades; [A la vora de la mar..]; La filla (A la vila de Prades); Don Lluís de Montalvà; La presó de Lleida; El fill jogador [sic]; La donzella i la mort; El comte de Flores; La filla perduda; Don Bertràn [sic] i Donya Maria; El grumet valent; Sant Jaume de Galicia [sic]. - Cançons amoroses: Les nines de Camprodón [sic]; L'enamorat (Un dia ho vaig saber); Sota el pont d'Oliana; El fill del rei; La fira d'Olot; Matinet me'n só llevat..; El pardal; La filla d'un pobre amor; La carta, un dia collint floretes; Recordes dolceta amor.. ; Els fadrins de Sant Boi; [Allí en el camp de Tarragona]; Al camp de Tarragona; Ai adeu [sic] vila d'Olot; El pomeret; La Pepa; La noia de cal Sidro Vall d'Alpens; L'escoria [sic]; La minyona del Rosselló; L'espina; Caseu-vos fadrins amb una pagesa; Caseu-vos fadrins; No us hi caseu noies amb un teixidor; La nit de Sant Joan. Variant; La Pepa i el Sidro; [Tantes com n'he tractades]; El metge; El mestre; El mestre; Un dia l'encontrí sola..; [Fadrinets de la muntanya]; [Abans no et fassis [sic] monja]; Si fos aucellet [sic]; [Quan jo n'era petitet]; Cansó [sic] d'amor; [Vostre pare vostra mare]; Bon nit Tomàs; [A l'edat dels disset años [sic]; [Sota el pont de l'Airola..]; El salt del colom; Me'n determino un dia; [De tu vinc a despedir-me]; [Fadrins que festegeu]; [Jovent d'avui en dia]; La Carmeta de Sant Boi; Angeleta de Manresa; [Matinet me'n llevo]; La molinera; Fidelí; [A la orilla [sic]de la mar]; La minyona de Ripoll; La donzella recatada; Antonia [sic]; El fadrí i la minyona d'Organyà; El frare blanc i la donzella; La melindrosa; Una tarde [sic] molt serena; La mairastra; El soldat i la pastoreta; Roseta; [Margarida]; [L'armari]; [Margarida de Castellterçol]; El desafío; [La minyona de la Vall d'Andorra]; [Dia de Sant Pere, que es festa major]; La Sileta; El pastor del Grau; La vida de les monges; La minyona de Girona; Antonia. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums: Les nines de Sant Llorens [sic]; La mal casada; La noia del Graell; El Borrallot; El berenar de Prats; Mon marit tenia gana; Casada amb un vell; Els traginers quan passen; Les dones de Saldes; Els tres segadors; El sarau dels gitanos; El petit bailet [sic]; La meva mare va al mercat; El moliner i la molinera; La vella i l'estudiant; A la terra del poc pa; El maridet; Els gats de Cormina; Les nines de Reus; Francisqueta; En Joan de Campdevanol [sic]; El mal de la filla; El pobre terrisser; La xica de Fuives; Si voleu venir a Xauxa; La terra de Xauxa; [El dia que em vaig casar]; El Peirot; Si en tenia uns esclops nous; Totes les noies de la burrimboia; La Carmeta; | 08255-244 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) L'Enraplega; L'ull de bou; [Si pretens ser molinera]; El sorteig; Cobles per divertir a la gent; La flor de Pesol; Els carrilaires; Els fumadors gorrers; Les tristeses del convent; La Mare de Deu [sic] de Falgars; El pagés [sic] carbassejat; Al quinze de juny; El Borromba.- Cançons populars. Cants religiosos (nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses): Sant Josep i la Mare de Deu [sic]; Cansó [sic] de Nadal; El rabadà jovenet; El rabadà; La nit de Nadal; Cansó [sic] de Nadal; La cova de Betlém [sic]; Castig [sic] de Deu [sic]; Dolcíssim Jesús; La passió sagrada; Passió de N.S. Jesucrist coneguda amb el nom de 'Passió de Sant Pere'; Clamors y lamentos [sic] de les santes ànimes del purgatori; Cobles en honor de la Verge i Mare dels Dolors; Oració de Sant Agustí; Santa Quiteria; Santa Magdalena; Magdalena; La samaritana; Santa Agnès; La vocació religiosa; El fill prodig [sic]; Els deu manaments.- Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants: La bandera dels carlins; Els soldats del rei d'Espanya; El soldat per Cuba; Barceló Inglaterra; La cansó [sic] del cabrer; L'hereu Gibert; A l'Hostal de la Peira; El xic de Rosselló; Els presos de Perpinyà; El serraller; El bon Jesuset; Qui matará [sic] la mosca?; Les dotze paraules; Copla; Les noies del Graell; [Del primer hombre que ha visto..]; En soc [sic] filla de Guisona [sic]; Els rodassogues; [Del romaní se'n va a l'ombreta]; L'estil de l'home; La llàntia del rei moro; Aucellets de vora el mar; La minyona de la Cortada; [Si n'hi havia un pastor]; Collcerola; Vila de Ripoll; [Senyor jutge està malalt]; Estevet si et vols casar; El casat i la vídua; El carboner; Capitel·lo; En Pau Xemeneia; L'hostal de la Peira; Els contrabandistes; Les lleves per Cuba; El sorteig; El fill prodig [sic].- Música instrumental: Ball cerdà; Ballet de Deu [sic]; [El Rossinyol en te [sic] vuit pessetes]; La bolangera. - Rondalles: La princesa i les figues; L'home que va donar-se al Dimoni; L'aliga [sic], el gos llebrer, la formiga i el lleó; Castell d'iràs i no tornaràs; Rondalla enigmática [sic]; Les cabretes, la guineu i el llop; El rector de Viladonja. - Etologia: Recull de costums y altres assumptes folklorics fet a la Vall de Merlès [sic] (1929); Sota, sota la llanterna (1932).Està microfilmat.La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 66001 | El noi que no va anar a la guerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-noi-que-no-va-anar-a-la-guerra | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | XX | Alguns veïns del municipi recorden la llegenda, especialment els d'edat avançada. | 'Un noi de la casa de Padrós, a qui li tocà d'anar a fer soldat a l'Àfrica quan hi havia la guerra del Rif; estava molt amoïnat ja que no volia anar-hi. Va parlar amb diferents persones sobre el que podia fer per escapolir-se de la guerra. El dia assenyalat per a la incorporació a files s'anava acostant i el xicot estava cada dia més preocupat. No trobava qui li donés la solució. Vet aquí que quan només faltaven deu dies, va passar per la casa un negociant de bestiar. El noi li explicà les seves desventures i preocupacions. Aleshores, aquest negociant, que coneixia molta gent, li digué: - Mira, jo conec una dona que és remeiera i fa coses per endevinar quan una persona és perduda, i també diu que pot fer que si una persona està sota la seva protecció no la puguin obligar a fer una cosa que aquesta no vulgui. La cara del noi va canviar: -Amb el que em dius, ja me'n vaig ara mateix a veure aquesta dona perquè em doni un remei per al meu cas. Aquell mateix dia el jove que vivia a Padrós anà a la consulta de la remeiera. Aquella dona era coneguda per ser una bruixa molt perillosa, però el noi volia de totes formes remei i remei va trobar. El jove explicà a la bruixa que ell no volia anar a fer el soldat, i menys a l'Àfrica. La remeiera, després d'escoltar el que el jove demanava, estigué una bona estona pensant, féu uns gestos una mica estrambòtics, begué un glop d'una cosa que tenia en un tupí de terrissa i, finalment, digué: - Això és possible, però serà un xic complicat, doncs caldrà fer un tractament que et canviarà la teva forma de viure durant la resta de la teva vida. El noi estava ben decidit i li va dir que faria tot el que convingués. La bruixa li féu un preparat i, tot seguit, li comentà: - D'aquest preparat, en veuràs un xarrup cada dia en dejú durant nou dies seguits a trenc d'alba. És el moment just d'ingerir aquesta potinga, si vols que això tingui el resultat que tu desitges. No ho diguis a ningú fins que no hagin passat els nou dies. Ningú més que tu i jo ho ha de saber. Passats els nou dies el noi tornà a veure la remeiera. Aquesta li demanà si havia fet el que ella li havia aconsellat. El noi havia complert. Llavors el va fer posar ajagut i, tot posant-li les mans durant una estona damunt del pit, seguidament li resseguí la resta del cos, alhora que recitava unes paraulotes que mai no va entendre. - Ja te'n pots anar tranquil que no hauràs d'anar a la guerra. El dia següent havia de presentar-se per la seva incorporació a l'exèrcit. Com que la bruixa li va dir que no hauria d'anar a la guerra, el noi es va quedar a casa seva. Aquell dia tot seguí el curs normal com sempre, però el dia següent, al matí, quan es va aixecar del llit no es podia aguantar dret. Va haver d'estirar-se de nou damunt del llit. Quan els seus pares s'adonaren que el noi no sortia de la seva habitació anaren a veure què li passava. El noi els digué: - No sé el que em passa, però quan m'aixeco del llit caic a terra i no em puc aguantar dret. Els pares varen tenir un gran ensurt. El noi els explicà els tractes que havia fet amb la bruixa i que aquesta li havia fet beure una potinga perquè no hagués d'anar a fer el soldat. El pare va quedar molt astorat. Tot seguit, anà a veure la bruixa i li explicà que el seu fill no es podia estar dret, ja que quan s'aixecava del llit les cames li fallaven i queia a terra. - Ja vinc tot prest a veure el noi, però el més segur és que poca cosa li puc fer, ja que això que li passa és perquè ell ho ha volgut - contestà la dona. Aquell mateix dia la visionària va anar a veure el xicot que no podia aixecar-se del llit. Quan va arribar a la casa es dirigí a l'habitació del malalt. En entrar-hi va dir als seus pares: - M'heu de deixar sola amb el noi. Tancà la porta i estigué molta estona a dins. Quan en va sortir els comunicà el següent: | 08255-245 | Sector sud del terme municipal | 41.9538300,1.9701100 | 414645 | 4645163 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) - Això li passa perquè ell ho ha volgut. No volia anar a fer el soldat i no hi anirà. Només es podrà aixecar del llit els dies que en aquesta casa se celebri festa assenyalada.Allò que la bruixa li va fer mai ningú no ho ha pogut saber, però el que aquell noi va fer des d'aquell dia sí. A partir d'aleshores sempre va haver d'estar allitat. Només es podia aixecar del llit els dies que a la casa hi havia gran convit; llavors es posava a la taula a menjar i beure com tothom. Des d'aquell dia ningú hauria dit que aquella persona durant la resta dels dies ni tan sols es podia moure. Li havien de portar el menjar al llit.Quan era per la matança del porc, la festa major, Nadal, Pasqua, el dia del sant del cap de la casa, quan a la casa hi havia un bateig, casament o enterrament, llavors el noi es posava bo i seia a taula com un més del convit, fresc i eixerit com una rosa.Es diu que això era degut perquè el noi representava que era fora de casa i només hi anava quan s'hi feia una gran festa: era com un convidat més. Mai el van demanar des de l'exèrcit. No sols això, sinó que el van considerar desaparegut; així és com es va alliberar de la guerra del Rif.La cosa, però, no acaba aquí. Aquest jove, per passar una mica el temps i no avorrir-se, de tant en quant es distreia tombant els coves de menjar del bestiar, és a dir, quan els homes anaven al camp a replegar menjar per al bestiar i tenien els coves plens de naps, tot d'una els coves quedaven de cap per avall i tots els naps escampats per terra; altres vegades, en el moment d'entrar a la cort de les vaques, cove i el que el portava anaven a terra. En ocasions, els espantava les ovelles quan entraven al corral. També es donava algun cas que algun dia es trobaven totes les vaques destacades a la cort o bé fora de la llisa.D'aquesta forma, es distreia el noi que va preferir restar bruixat la resta de la seva vida abans que anar a la guerra del moro.'Aquesta versió, de títol complet 'El noi que no va anar a la guerra del Rif', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66002 | La llum de la creu de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llum-de-la-creu-de-teulats | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | Alguns veïns del municipi recorden la llegenda, especialment els d'edat avançada. | 'En una petita parròquia de la vall de Merlès, a sobre de la carena que flanquejant la riera s'estiragassa fins a Pinós enllà, en un planell airejat de tramuntana des d'on la blanca neu del Pirineu sembla gairebé poder tocar-se amb el palmell de la mà, s'hi troba una masia coneguda per Teulats. És una casassa, no pas extraordinàriament gran, sinó per la potència en que se'ns mostren les seves harmonioses formes sorgides de la solitud del paratge, tot evocant-nos altres èpoques en què la riquesa de pairalies com aquesta donava vida ufanosa a les contrades de la vall. Fa molts anys, en el tombant de la centúria passada, per aquells verals solitaris del Lluçanès hi rondava un estol de feréstecs personatges: gent esgarriada de les últimes conteses civils que enverinaven aquesta terra durant el segle dinovè i que després de mitja vida guerrejant per la muntanya catalana ja no coneixien altre ofici ni manera de viure que el que les armes els proporcionava. Saltejadors, extorsionadors i lladres de camí ral. Com que eren fins i perspicaços a ensumar on jeien reclosos els diners atresorats, un dia, armats fins a les dents, assaltaren la masia de Teulats i, agafant per sorpresa l'amo del mas, que feinejava per uns camps a la vora de la casa, amb crits i amenaces li ordenaren que els donés totes les unces d'or, que per garrepa tenia guardades en alguna cambra fosca. El pobre home, sorprès i esporuguit per la cara d'angelets que mostraven els visitants, s'hi negava, no obstant, amb fermesa. Els lladres, que no estaven per romanços ni per perdre el temps, l'obligaren amb empentes a pujar a la cuina, i sense cap mirament, el penjaren per la jupa als clemalls de la llar de foc. Al cap d'una estona, una ferum de socarrat començava a sortir per sota les espardenyes d'aquell bon pagès, mentre els bandits, amb renecs, crits i riallotes, no feien sinó demanar-li pels diners. Ell, amb ais, uis i grans escarafalls, contorsionant-se per sobre les brases del setial del foc, repetia una i altra vegada que mai els els donaria. Quan els lladres s'adonaren que la determinació de l'amo de Teulats era ferma i que no en traurien res, decidiren matar-lo. Ell, en un intent de guanyar temps o potser d'allargar desesperadament la seva existència, els demanà que abans de morir com a última voluntat li deixessin contemplar per darrera vegada la vall de Merlès. Els bandits accediren i el portaren a un gran planell rocós que hi ha a cinc minuts de la casa, des d'on s'albira la vall. Mentre el pobre home amb les mans lligades a l'esquena contemplava tremolós la panoràmica, el cap dels bandits amb una veu ronca i gastada li cridava: - Maleït Teulats, per última vegada, digue'ns on tens amagades les fotudes unces d'or. El pobre Teulats escoltava capbaix sense respondre. Després d'un esgariifós silenci, la descàrrega d'un trabuc el déu caure mort a terra cargolat per la metralla. Pocs dies després, i tal com és costum cristià, els parroquians de Sant Martí plantaren una creu de ferro en el mateix lloc on havia mort assassinat l'infortunat hereu. A partir d'aquell dia, aquest indret fou conegut per sempre més amb el nom de la Creu de Teulats, i malgrat que avui la creu ha desaparegut, hi resten encara els rocs amuntegats que l'aguantaven. Però aquesta història no acaba pas aquí. Passats uns anys, un dissabte en què el Ton del Molí del Mas, havent anat a mercat a Vic, feia bo i caminant a les fosques d'una nit gèlida d'hivern el camí de retorn a casa seva, en passar pel costat de la creu es preguntava que carat hi feia aquella creu plantada sobre aquell munt de rocs i en un paratge tan solitari. De sobte, una llum blanca i fulgurant emergia de la mateixa creu i se li plantificava al seu darrere seguint-li els passos a una distància no gaire lluny d'ell. | 08255-246 | Sector est del terme municipal | Aquesta llegenda va ser recollida pel folklorista Josep Maria Vilarmau a finals del segle XIX, dins la carpeta 12, volum X, anomenada 'Pistologia'. Recentment va ser ampliada segons fonts orals i novament escrita per P. Mestre, D. Montanyà i J.A. Planes en el llibre 'El Lluçanès màgic'. | 42.0016600,2.0013500 | 417296 | 4650443 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) El Ton, tot i estar molt impressionat pel que veia, no era pas un home poruc, i fent el cor fort seguí corriol avall fent un esforç per desinteressar-se d'aquella màgica que l'acompanyava, de la qual mirant-la de reüll podia veure la resplendor.Baixant per la costa, passà al cap de poc pel Riambau i en el silenci de la nit ressonava des de dins de la cuina de la casa la remor de la gent del mas que resaven el rosari. Es podia sentir la veu de l'amo com manava les pregàries: - Santa Maria.I contestaven els altres:- Ora pro nobis.Seguia baixant i la llum sempre al darrere. Tot d'una, en el moment en què prenia el trencall cap al molí d'Escrigues, va deixar-lo de seguir i tota sola se n'anà camí avall fins a fondre's en el petit fossaret que hi ha al costat mateix de l'església parroquial de Sant Martí. Semblava talment com si aquella llum volgués mostrar al Ton del Molí el lloc on jeia des de feia anys l'infortunat protagonista de la Creu de teulats.L'endemà a tot Merlès ja es parlava de la llum, i pocs dies després eren més d'un els que se l'havien trobat.Un, l'havia vista pel camí i tan aviat li sortia pel davant com pel darrere; un altre donava per cert haver-la vist que es ficava a la rectoria. Així corria la brama, i de portal en portal s'anava teixint un final grotesc per a aquesta història.- A sota el castell ha sortit por! - deia la gent. Després ja digueren:- Això és que fan màgia! Qui la deu fer?Aviat trobaren que el qui la feia era el senyor rector. I s'alçaren un formiguer de veus, de murmuracions i de calúmnies.- Qui la pot fer, aquesta màgia, sinó el senyor rector?- Ho fa perquè pugui dir misses pels difunts de Teulats.Un altre més desvergonyit assegurava:- Ahir al vespre jo vaig haver d'anar a la rectoria i vaig trobar el senyor rector llegint un llibre molt gros.Així anaven creixent les sospites fins a fer la vida impossible a aquell bon capellà que només tenia cura de la parròquia.La cosa, però, anà a més, i s'arribà fins a practicar-li un registre a la mateixa rectoria.- No ho sabeu?- Què?- Han anat a registrar la rectoria.- Voleu dir?- I el bo és que ha trobat al senyor rector en el precís moment de fer la màgia. Tenia la màquina als dits.- Qui ho havia de dir!- Ja m'ho pensava jo! - deia un altre.- Jo no en planyeria pas! - feien tots.I al capdavall, ¿ sabeu com l'havien atrapat, aquell bon vellet de cabells blancs que era el senyor rector? Doncs amb els esmolls de fer hòsties als dits.' | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66003 | Font d'en Pere Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-pere-costa | La font d'en Pere Costa està situada en un punt enclotat al sud-est de la Costa de la Cavalleria i al sud-oest de la Biscola, prop del límit amb el terme municipal d'Oristà. S'accedeix a la font des del sender de petit recorregut que transcorre per les afores de Prats de Lluçanès. Seguint aquest sender, un cop passada la masia de la Costa de la Cavalleria i el seu petit pantà, el corriol entra en una zona boscosa que segueix un rec. En un punt força enclotat del camí hi ha un petit corriol que trenca a mà esquerra i descendeix fins al rec, al costat del qual es troba la font. La font està formada per un petit canal que sobresurt del mateix marge i que condueix l'aigua cap a l'exterior. Al voltant d'aquest brollador s'aprecien altres punts on l'aigua es filtra pel marge. L'entorn de la font està ocupat per una petita balma per sobre de la qual transcorre el rec. Aquesta balma té un pilar de pedra tosca completament cobert de vegetació al centre que permet el pas per darrera. A fons de la balma hi ha un petit pessebre. | 08255-247 | Sector est del terme municipal | 41.9748800,1.9859200 | 415983 | 4647484 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66003-foto-08255-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66003-foto-08255-247-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 66004 | Festa Major de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-merles | La festa Major de Santa Maria de Merlès es celebra el dia 14 i 15 d'agost, diada de la patrona de la parròquia. El dia 15 és el dia on es festegen els actes de caràcter més tradicional, i es celebra la missa solemne a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. També hi ha un seguit d'actes que acompanyen la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: ball de festa Major, concerts, activitats lúdiques i infantils, exposicions, etc. | 08255-248 | Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès | 42.0011500,1.9779900 | 415361 | 4650409 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66004-foto-08255-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66004-foto-08255-248-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 66005 | Festa Major de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pinos | Gran participació a la festa Major. | La festa Major de Santa Maria de Pinós o de Ginebret es celebra el segon cap de setmana de setembre, ja que la diada de la patrona és el dia 8 de setembre. El dissabte es celebra un ball i s'organitza un sopar popular on hi participa molta gent tant veïns de la parròquia com gent de fora. El diumenge és el dia on es festegen els actes de caràcter més tradicional; es celebra la missa a l'església a les 12'30h i es canten els goigs de Santa Maria de Pinós. En sortir es reparteix coca i moscatell i fa el sorteig d'una panera. Antigament la gent es portava el dinar i es quedaven passant la diada als voltants de l'església fins enllaçar amb les activitats de la tarda-vespre. Al final del dia es fa ball i s'organitza un altre sopar popular. | 08255-249 | Sector sud del terme municipal | 41.9801300,1.9414100 | 412302 | 4648112 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 66006 | Festa Major de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel-de-terradelles | Gran participació a la festa Major. | La festa Major de Sant Miquel de Terradelles es celebra el diumenge proper al dia 29 de setembre, diada del patró. El diumenge es celebra la missa a les 12h del migdia a l'església nova de Sant Miquel de Terradelles, i es canten els goigs de Sant Miquel. En sortir es balla el ball de cascavells (organitzat conjuntament amb els parroquians de Cornet) i s'ofereix un aperitiu a la gent. Per dinar s'organitza una arrossada, un dinar popular, on hi participen tant els veïns així com molta gent de la contrada. Antigament en haver dinat s'organitzava un ball amb un acordionista però actualment ja no es fa. | 08255-250 | Sector sud del terme municipal | 41.9283900,1.9719000 | 414759 | 4642337 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 66007 | Tines del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-castellot | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Les tines de glans del Castellot estan situades sobre una plataforma rocosa al sud-est de la masia que els dóna nom i al nord del castell de Merlès, just al límit entre la vessant boscosa i els camps de conreu. Es tracta de dos forats circulars de diferents dimensions picats a la roca. El forat més petit es troba gairebé completament tapat per terra i té un diàmetre de 165 centímetres. El forat més gran, d'uns 200 centímetres de diàmetre, queda parcialment obert cap al costat oest, on probablement un mur de maçoneria de pedra, actualment inexistent, tancava la tina. Actualment aquesta tina es troba parcialment coberta de terra però encara mostra una profunditat vista d'uns 135 centímetres. | 08255-251 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9994900,1.9851300 | 415950 | 4650218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66007-foto-08255-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66007-foto-08255-251-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66008 | Tina gran de Bonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-gran-de-bonells | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Està completament coberta de terra. | La tina gran de glans de Bonells està situada en una esplanada rocosa envoltada d'un bosc de pins uns 300 metres a l'est de la masia que li dóna nom. Es tracta d'un forat circular picat a la roca d'aproximadament 320 centímetres de diàmetre. Actualment es troba completament coberta de terra i només es pot intuir les seves dimensions a través dels petits joncs que creixen a tot el perímetre del forat. | 08255-252 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0174300,1.9997300 | 417182 | 4652195 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66008-foto-08255-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66008-foto-08255-252-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66009 | Tina petita de Bonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-petita-de-bonells | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Està coberta de terra. | La tina petita de glans de Bonells està situada en una petita esplanada on aflora a la superfície una gran roca al nord de la masia que li dóna nom. Es tracta d'un forat circular picat a la roca de 300 centímetres de diàmetre. Actualment es troba pràcticament coberta de terra i a l'interior hi ha crescut un petit roure. Al perímetre del forat s'intueix el que hauria estat un petit mur de maçoneria de pedra que envoltava l'estructura. | 08255-253 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0200400,1.9970100 | 416960 | 4652488 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66009-foto-08255-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66009-foto-08255-253-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66010 | Forn d'obra de Ballarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-ballarons | Es troba ple d'escombraries i està parcialment enrunat. | El forn d'obra de Ballarons està situat al marge entre dos camps, uns cinquanta metres al sud de la masia que li dóna nom. Es tracta d'un forn d'obra format per una estructura pràcticament quadrada de 420 per 480 centímetres. Interiorment està bastit amb murs d'obra vista, que a la part exterior queden reforçats amb un mur de maçoneria de pedra que actualment es troba parcialment aterrat. La façana principal del forn, per on s'introduïa el material a cremar, estava formada originalment per dues obertures o boques coronades amb una gran llinda de fusta. Actualment aquesta façana queda parcialment tapada pels enderrocs que ha generat la mateixa estructura al deteriorar-se. Encara es troben, al voltant de l'estructura, peces d'obra provinents del forn, especialment maons de mides variables. | 08255-254 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0010900,1.9875700 | 416154 | 4650393 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66010-foto-08255-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66010-foto-08255-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66011 | Tècnica de ferrar bestiar de peu rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecnica-de-ferrar-bestiar-de-peu-rodo | Queden comptats ferrers que utilitzin la tècnica antiga a Catalunya. | La tècnica de ferrar bestiar de peu rodó ha canviat les últimes dècades tot i que a Santa Maria de Merlès encara hi ha un ferrer que conserva la tècnica antiga. Actualment els ferrers han deixat de fabricar-se les ferradures i utilitzen ferradures fetes de manera industrial. A Santa Maria de Merlès, però, encara hi ha un ferrer que produeix artesanament ferradures que s'utilitzen únicament per al bestiar de càrrega, el que ha de treballar, ja que el bestiar que s'utilitza per a muntar es ferra amb les noves ferradures fetes industrialment. Aquest bestiar de càrrega era antigament molt més comú ja que era la principal força de treball a les zones rurals, però l'arribada dels tractors i motocultors va provocar l'abandonament progressiu d'aquest bestiar. Actualment només queden com a bestiar de càrrega els cavalls, la majoria dels quals bretons, que s'utilitzen per arrossegar troncs en zones de difícil accés. El procés de ferrar comença amb l'elaboració de les ferradures. Primer es tallen a mida els passamans de ferro de 6 metres i un cop es té la peça a mida comença el procés de la forja, escalfant la peça al fornal fins que és prou calenta per permetre treballar-la. Aleshores es dóna la forma a la ferradura, utilitzant l'enclusa i el martell deixant els extrems (talons) més prims i es procedeix a foradar-la. Per a fer els forats o claveres (10 en els animals de càrrega, 8 en la resta) s'utilitza l'estampa per a la part superior i un punxó per a l'inferior. Finalment es col·loquen tres pinces, una a la part frontal i dues als laterals, que proporcionen més solidesa a la ferradura un cop està als peus de l'animal. El següent procés que ha de fer el ferrer és desferrar l'animal abans de col·locar-hi la nova ferradura, un procés que aproximadament es fa cada 3 mesos. El primer que s'ha de fer és treure el reble del clau i es fa amb les tenalles d'arrencar i de reblar. Després es procedeix a tallar el casc sobrant de l'animal amb les tenalles de tall fi i s'acaba de preparar amb una eina anomenada botavant, que s'ajusta al tòrax del ferrer per a poder fer força. Un cop l'animal és desferrat i té el casc preparat es procedeix a col·locar-li la nova ferradura. Un cop es té la ferradura que s'adapta al peu de l'animal (a vegades s'han de modificar les ferradures in situ per adaptar-les) es col·loca sobre el casc i es procedeix a clavar els claus, que no són simètrics si no que tenen un esbiaixat que permet que surtin cap a l'exterior i no es clavin directament endins. Amb un únic martell es claven aquests claus i es dobleguen i finalment es reblen tallant d'aquesta manera la punta del clau i deixant un acabament arrodonit. La última acció és la de doblegar els talons cap a l'interior per evitar que el bestiar es pugui trepitjar i descalçar ell mateix la ferradura. Existeix també la variant de ferrar en foc, que s'utilitza quan el casc de l'animal no està en bon estat. La única diferència de ferrar en foc és que la ferradura que es posa a l'animal està roent, d'aquesta manera s'adapta millor a l'animal. Una de les diferències entre la tècnica antiga i la nova és la posició a l'hora de ferrar l'animal, ja que amb la tècnica antiga es necessita algú que subjecti la pota de l'animal mentre és ferrat. Amb la tècnica nova, en canvi, el mateix ferrer subjecta i clava la ferradura. | 08255-255 | Sector central del terme municipal | 41.9932700,1.9725900 | 414903 | 4649539 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66011-foto-08255-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66011-foto-08255-255-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/