Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66012 | Forns d'obra de cal Sicull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-dobra-de-cal-sicull | Les dues estructures es troben molt erosionades. | Els forns d'obra de cal Sicull es troben situats a tocar de la riera de Merlès, a la riba occidental d'aquesta, i al marge del camí que condueix a cal Sicull. Es tracta de dues estructures molt erosionades. El forn que es troba més a l'oest conserva un forat quadrat d'aproximadament 2'5 metres per costat i la paret posterior adossada al marge. Els murs laterals i frontal es troben molt erosionats. El forn situat al seu costat únicament conserva part del mur frontal que ha perdut el parament original deixant a la vista la tapia. Només conserva la boca de forn, molt erosionada. | 08255-256 | Sector oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9890300,1.9615600 | 413984 | 4649080 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66012-foto-08255-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66012-foto-08255-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al voltant de les dues teuleries s'observen peces d'obra (rajols i teules) que probablement s'haurien produït en elles. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66013 | Tina de la Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-rectoria-vella | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Es troba parcialment coberta de terra. | La tina de glans de la Rectoria Vella està situada pocs metres al sud-oest de la masia que li dóna nom, sobre una formació rocosa que aflora a la superfície just al límit d'un camp de conreu. Es tracta d'un forat circular de picat al límit d'una gran roca que aflora a la superfície. El forat es troba parcialment tapat per terra i té un diàmetre de 160 centímetres. Està picat just al límit de la roca, de manera que les parets laterals són força primes. Actualment aquesta tina es troba parcialment coberta de terra però encara mostra una profunditat vista d'uns 40 centímetres. És probable que tingués un forat per buidar l'aigua que s'introduïa a l'interior, però actualment es troba mig colgat de terra. | 08255-257 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0007900,1.9763900 | 415228 | 4650371 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66013-foto-08255-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66013-foto-08255-257-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 66014 | Forn de calç del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-riambau | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | El forn es troba parcialment derruit i cobert de terra. | El forn de calç del Riambau està situat enmig d'una vessant boscosa al sud de la masia que li dóna nom i en un punt enclotat respecte a aquesta. Es tracta d'un forn format per una estructura cilíndrica de 233 centímetres de diàmetre interior i una alçada conservada de 250 centímetres. Presenta un esvoranc a la banda oest i conserva algunes roques calcàries adossades a l'extrem superior de l'estructura. | 08255-258 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. | 41.9965600,1.9860700 | 416024 | 4649891 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66014-foto-08255-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66014-foto-08255-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.