Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66027 | Can Pere Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-miquelo | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, amb un petit cos auxiliar adossat a la banda de tramuntana. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent fruit d'una reforma posterior a la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Destaquen les obertures de la façana de migdia, donat que presenten els emmarcaments bastits amb maons a mode de carreus. A la planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt, mentre que al pis hi ha un balcó amb la llosana motllurada i una finestra amb l'ampit motllurat també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-13 | Carrer del camí de can Girona, 18, 08106 | <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la masia de can Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. De totes maneres, la casa està força més transformada que la seva comstrucció bessona.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66031 | Can Borrell / Vil·la Consol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-villa-consol | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb un gran jardí lateral delimitat amb una tanca i dues construccions auxiliars aïllades a la part posteior de la finca. La casa presenta la coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al nord, compta amb tres grans obertures d'arc rebaixat (un portal i dos finestrals), amb els emmarcaments en relleu emblanquinats i guardapols de pedra. Del pis destaquen dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament més senzill que les anteriors, i un plafó central de ceràmica vidrada i acolorida, amb la inscripció de 'VIL·LA CONSOL' i la imatge de la Mare de Déu del Consol. La resta d'obertures de la construcció segueixen el mateix patró que les anteriors: al pis superior finestres rectangulars, mentre que a la planta baixa es combinen aquestes amb les d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color marronós, amb una motllura rectilínia resseguint la línia divisòria entre les dues plantes.</p> | 08256-17 | Carrer Santiago Rusiñol, 32-34, 08106 | <p>És probable que la casa fos bastida a principis del segle XX, cap a la dècada dels anys 30, com a casa d'estiueig. Segons el Cadastre, durant la dècada dels anys 70, la casa fou objecte d'una reforma.</p> | 41.5240200,2.2488200 | 437327 | 4597203 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66036 | Masia de can Guillemí / Can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-guillemi-can-gallemi | XX | La coberta està pràcticament esfondrada. | <p>Masia aïllada i abandonada de planta rectangular, distribuïda en una sola planta baixa i amb la coberta de dos vessants esfondrada, tot i que conserva bona part de l'encavallada de fusta que la sostenia. La construcció presenta els portals d'accés d'arc de mig punt mentre que les finestres són d'obertura rectangular, ambdós elements bastits amb maons. En l'actualitat totes les obertures estan tapiades o tancades. Sota la coberta, a les façanes de llevant i ponent, es conserven dues petites obertures corresponents als forats de ventilació de la coberta. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter i amb les cantonades bastides també en maons. Conserva restes del revestiment arrebossat que cobria les parets interiors de la casa. A l'exterior, tant la façana orientada a llevant com la de ponent, també conserven bona part del revestiment que les cobria. A escassos metres de la masia hi ha un altre edifici força més enrunat que es correspon amb les antigues quadres pel bestiar. Tipològicament és idèntic a la construcció principal.</p> | 08256-22 | Camí de les Quatre Termes, 08106 | <p>En origen, la coberta estava bastida amb teula àrab.</p> | 41.5186000,2.2596400 | 438225 | 4596594 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66041 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-1 | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular i distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i la cornisa sostinguda amb mènsules motllurades. La façana principal, orientada a la plaça de l'Església i reformada, presenta un portal i dues finestres rectangulars a la planta baixa. Entre aquestes obertures hi ha un aplacat de pedra. Al pis, en canvi, hi ha un gran balcó que conserva els màstils de ferro per les banderes i el parament es troba arrebossat i pintat. La façana orientada al carrer Major presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades amb el mateix tipus d'aplacat que el de la façana principal i estan cobertes per un voladís de teula àrab. Al seu torn, les finestres tenen els ampits de pedra decorats amb una motllura inferior a mode de teula. La façana està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra aplacat també. Pel que fa a la façana orientada a la plaça del Rei hi ha dos finestres amb les mateixes característiques que les de la façana del carrer Major.</p> | 08256-27 | Carrer Major, 3-Plaça de l'Església, 1, 08106 | <p>Anteriorment, l'edifici era la seu de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles. El 4 de desembre de l'any 1992 s'inauguraren les noves instal·lacions del consistori municipal.</p> | 41.5195000,2.2534500 | 437709 | 4596698 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66064 | Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-1 | XIX-XX | <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada prop del dolmen de can Gurri, a l'altre marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> | 08256-50 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> | 41.5158500,2.2811500 | 440017 | 4596273 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66065 | Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-2 | XIX-XX | <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada al costat del dolmen de can Gurri, al mateix marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> | 08256-51 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> | 41.5169500,2.2802200 | 439941 | 4596396 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66101 | Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-martorelles | XX | <p>Arxiu municipal situat en una de les plantes inferiors de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des del 1926 fins a l'actualitat. La documentació inventariada es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques tancades i està guardada en arxius definitius i en arxivadors convencionals. L'arxiu està destinat íntegrament a la documentació municipal i està classificat en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Secretaria (1932-2005), Intervenció (1928-2004), Contribucions i impostos de l'estat (1929-2002), Estadística (1926-1995), Correspondència (1929-2004), Reclutament i assumptes militars (1929-1994), Urbanisme (1930-2003) i Serveis (1958-2005).</p> | 08256-78 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'arxiu resta pendent d'actualització des de principis de l'any 2006. En aquell moment, la secretària accidental del moment es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu establint el quadre classificatori. Bona part de la documentació més antiga referent al municipi es troba dipositada a l'Arxiu Municipal de Martorelles (cal recordar que les dues poblacions es segregaren l'any 1927).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66103 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ADB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-ladb | XIII-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) custodia bona part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles. La documentació està dipositada en 21 caixes i indexada, amb unes dates extremes de l'any 1205 al segle XX. S'organitza en Escriptures civils (1540-1624), Testaments (1564-1629), Censals (1736) i Capbreus (1696), Delmes, Fundacions i Censos (1636-1760), Capítols Matrimonials (1690) i Consentiments Paterns (1850-següents), Confraria del Roser (segle XVII- 1830) i Aniversaris (segle XIX), Celebracions de Misses (1625, 1748, 1815) amb la relació dels noms de les families del poble i dels aranzels, Confessions i Comunions (pasquals, segle XIX), Delmes (segle XVII), Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes i Impressos (segles XVIII-XIX), Capbreus, Aniversaris, Censals i Administració del Roser (segles XVI-XIX), Administracions (segles XVII-XIX), Documentació varia (segle XVI), Economia (segle XIX), Fundació d'una capellania (segle XIX), Consueta Martorelles (segle XIX) i Delmes (segles XV-XVI), Llibres Sacramentals i Pergamins de baptismes, matrimonis, òbits i defuncions (segles XVI-XX). Pel que fa als pergamins, n'hi ha un total de 28 datats entre l'any 1205 i 1599. Es troben en força mal estat de conservació i fan referència a testaments, censals, donacions, vendes, etc. El fons també inclou microfilms de sèries documentals de l'arxiu parroquial (Defuncions, Capítols Matrimonials, Matrimonis i Baptismes dels segles XVI-XIX) i diverses visites pastorals entre els anys 1307 i 1892. Per últim, cal destacar les dades que apareixen a l'Elenchus, redactat el mes de gener de l'any 1921, on hi ha una relació de totes les cases que fan referència a la parròquia de Santa Maria de Martorelles (terres, horts, etc.).</p> | 08256-80 | Carrer del Bisbe, 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona es troba dipositat dins del Palau Episcopal de l'Arquebisbat de Barcelona, al costat de la catedral. Custodia el fons documental que genera la cúria diocesana, així com dels fons que hi té en dipòsit. No se sap ben bé quan va arribar part de l'arxiu parroquial de Santa Maria a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), tot i que és probable que fos durant la primera meitat del segle XX (abans del conflicte bèl·lic).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada a la pròpia església (veure fitxa pròpia). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66105 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AMM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lamm | XV-XVIII | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Martorelles (AMM). D'entre els documents més antics i destacables hi ha una còpia de la confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. També destaca el Llibre de la Cana de l'any 1754, amb la relació de les contribucions del terme i en el que apareixen diverses cases de la població, i un plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750 pel rector Josep Antoni Casasayes, en el que apareixen els drets i alous que tenia l'església dins del terme. Va acompanyat per un escrit de Jaume Sindreu que ajuda a clarificar conceptes. També es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia de can Roda, probablement de principis del segle XX. Pel que fa al fons particular d'en Jaume Sindreu, que està dipositat en aquest arxiu, hi ha alguns documents originals provinents de la parròquia de Santa Maria de Martorelles, datats entre el segle XV i el XVIII. Entre d'altres hi ha testaments, últimes voluntats, inventaris, registre d'enterraments i de documents eclesiàstics, actes de concòrdia, funcionament de l'església i atribucions del rector, censals, deutes i delmes. També destaca un rebut d'una imatge de Sant Isidro i Querubí per a la parròquia de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08256-82 | Plaça de l'Ajuntament, 1, 08107 Martorelles | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66110 | Denominació d'origen Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/denominacio-dorigen-alella | XX | <p>La Denominació d'Origen Alella inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona. També inclou els municipis del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès i la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral i estan distribuïdes en parcel·les esglaonades entre els 90 i 260 msnm. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, terreny arenós d'origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Els cellers de Santa Maria de Martorelles adscrits a aquesta DO són el celler de can Roda i el celler de can Matons, on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet).</p> | 08256-87 | Avinguda Sant Mateu, 2, 08328 Alella | <p>La tradició del vi i el conreu de la vinya en el territori de la Denominació d'Origen Alella ve testimoniat per gran quantitat de jaciments arqueològics d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell i Marc valeri Marcial, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades. Des del seus origens, la DO Alella tenia com a objectiu la protecció de l'autenticitat dels vins d'Alella. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consell Regulador de la Denominación d'Origen Alella i l'any 1955 s'aprova el primer reglament. En l'actualitat, la masia de can Magarola és la seu de la DO Alella.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1953 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66110-foto-08256-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66110-foto-08256-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66129 | Barraca de can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-bernades | XIX-XX | La façana de darrera està força degradada. | <p>Barraca de vinya reformada de planta rectangular, situada al bell mig d'una vinya, davant la masia de can Bernades. Està coberta per una volta d'arc de mig punt o de canó bastida amb maons plans, i exteriorment arrebossada. S'hi accedeix per una obertura rectangular orientada a migdia, amb els brancals bastits de maons. Als murs laterals s'hi obren petites finestres rectangulars bastides en maons també. Al costat, a la banda est, hi ha una cisterna o dipòsit que acumula aigua pel rec de la vinya. Els murs són bastits en pedra de diverses mides disposada irregularment i amb les cantonades fetes de maons.</p> | 08256-115 | Camí de Martorelles-Camí Ral, 08106 | <p>La barraca està relacionada amb el cultiu de la vinya i s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5242500,2.2529600 | 437673 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66130 | Alzina del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-castell-de-sant-foix | <p>Alzina (Quercus ilex) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una circumferència aproximada d'uns 17 metres. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, a partir del qual es ramifiquen entre 7 i 9 branques secundàries. La copa, amb un brancatge espès i tupit, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant.</p> | 08256-116 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5260500,2.2573300 | 438039 | 4597423 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||||
| 66131 | Sequoia del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-del-castell-de-sant-foix | <p>Sequoia (Sequoia semprevirens) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 20 metres. Té un robust tronc central que des de la base es ramifica en dos grans branques. En general, el brancatge és força espès i tupit, neix a la base dels troncs i té una forma allargassada lleugerament triangular.</p> | 08256-117 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5251700,2.2577800 | 438076 | 4597324 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||||
| 66133 | Casa al carrer López de Castro, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-lopez-de-castro-1 | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, situat sota la plaça Joan Matons. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal, amb doble ràfec de teula i dents de serra. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1950. Al costat hi ha una finestra amb el mateix tipus d'emmarcament. Les obertures del primer pis també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats, mentre que a la segona planta hi ha una filada de finestres d'arc de mig punt amb les impostes motllurades. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan arrebossades. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, i està bastit en pedra i maons.</p> | 08256-119 | Carrer López de Castro, 1, 08106 | 41.5191000,2.2536100 | 437722 | 4596654 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66135 | Plafó de la plaça Joan Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-placa-joan-matons | XX | <p>Plafó commemoratiu situat a la façana lateral de la casa Xesques, a la plaça Joan Matons. Es tracta d'un plafó rectangular de marbre que presenta la part superior esglaonada i una corona de llorer envoltada per decoració floral. Al centre hi ha una gran inscripció: 'EL PUEBLO DE SANTA MARIA DE MARTORELLAS RINDE HOMENAJE A SU HIJO PREDILECTO JUAN MATONS ESTANY / 25 7 59'.</p> | 08256-121 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>Joan Matons i Estany va ser alcalde de Santa Maria de Martorelles entre els anys 1916 i 1920. Fou assassinat per uns revolucionaris a Cànoves i Samalús l'any 1936.</p> | 41.5193100,2.2537600 | 437735 | 4596677 | 1959 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66136 | Plafons de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-de-la-rectoria | XX | <p>Plafons situats a la façana principal de la rectoria, davant de l'església. Es tracta de tres plafons rectangulars bastits amb rajoles de ceràmica vidrada blanca, amb l'emmarcament i el text en negre. Un dels plafons està situat al costat del portal d'accés a la rectoria i fa referència al roc del Pedró: 'AQUEST TERMENAL DE PEDRA DIT EL ROC DEL PEDRÓ, VA ÉSSER PLANTAT AL LÍMIT DE LA SAGRERA EN L'ANY 1587'. Al seu costat, damunt la finestra, hi ha un altre plafó: 'A LA MEMÒRIA DE MOSSÈN FERRIOL LLAORSÍ QUE FOU RECTOR D'AQUESTA PARRÒQUIA DURANT MÈS DE 45 ANYS / DEL 1691 AL 1737'. El darrer plafó, de grans dimensions, està situat en el volum adossat a la façana i fa referència al temple: 'ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE MARTORELLES DE ESTIL ROMÀNIC, EN TRÀNSIT CAP AL GÒTIC CONSTRUÏDA FOU, DE BON ANTUVI, COM A SANTUARI. EN L'ANY 877. DESTRUÏDA BEN AVIAT, PEL MORO AL-MAN-SÜR, EN EL 985. REEDIFICADA DE BELL NOU, LA NAU CENTRAL I L'ABSIS, EN EL 1090. BENEÏDA I CONSAGRADA AL CULTE, EN EL 1105. LA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ, FOU ADOSSADA EN EL 1490. LA DE SANT MARTÍ (MÉS TARD DE SANT DOMINGO), EN EL 1568. LA DE SANT ISIDRE I LA DEL ROSER, FOREN AFEGIDES EN EL 1587. EL ROC DEL PEDRÓ, VA SER PLANTAT, TAMBÉ EN EL 1587. LA RESTAURACIÓ DEL COR, AMB JÀSSERA DE ROURE, EN EL 1776. FOU SAQUEJADA I INCENDIADA PELS FRANCESOS, EN EL 1809 SAQUEJADA NOVAMENT PER LA TURBAMULTA REVOLUCIONÀRIA EL 1936. REPOSICIÓ DE CAMPANES NOVES, EN 1940. REFORMA DEL BAPTISTERI, EN EL 1960. TANCAT EL RECINTE, AMB REIXAT DE FERRO, EN EL 1987. DESCOBERTA AQUESTA PLACA DEL MIL·LENARI EN EL 1988'.</p> | 08256-122 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Els plafons foren instal·lats i dissenyats per l'autor martorellenc Jaume Sindreu a finals dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Sindreu | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66137 | Barraca de darrera del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-darrera-del-cementiri | XX | Molt reformada i força degradada. | <p>Barraca de vinya situada darrera del cementiri, en una zona d'antigues vinyes. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, tot i que en l'actualitat és una planxa metàl·lica. Presenta una única obertura rectangular per accedir-hi. Està bastida en maons, tot i que presenta diverses reparacions amb totxo.</p> | 08256-123 | Darrera del cementiri, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya. En l'actualitat s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5225100,2.2523800 | 437623 | 4597033 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66138 | Barraca prop del camí del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-del-collet | XIX | No té coberta i està plena de pintades. | <p>Barraca situada al mig d'una zona de vinyes, al costat d'un camí. Es tracta d'una barraca de planta rectangular fonamentada damunt de la roca mare, en el marge del camí. En origen tenia la coberta de dos vessants, tot i que en l'actualitat està esfondrada. Presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons, amb el marxapeu també de maons. Està bastida en maons i pedra de diverses mides disposada irregularment, amb els paraments arrebossats. A la façana principal hi ha una placa arrebossada i gravada amb un nom illegible i l'any 1891.</p> | 08256-124 | Vinya del camí del Collet, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya.</p> | 41.5182900,2.2504600 | 437459 | 4596566 | 1891 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66150 | Casa del carrer de la Neu, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-neu-3 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars. A la façana principal hi ha dues finestres amb els emmarcaments bastits amb maons i la llinda de fusta, mentre que el portal d'accés presenta la llinda reformada i està protegit per un voladís de teula àrab sostingut amb bigues de fusta. El parament està rematat amb una cornisa reformada que també està sostinguda amb bigues de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, disposat regularment i lligat amb morter. La façana lateral, orientada a la plaça del Rei, està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08256-136 | Carrer de la Neu, 3, 08106 | 41.5193800,2.2534800 | 437712 | 4596685 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66151 | Casa de la plaça Joan Matons, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-joan-matons-9 | XIX-XX | El revestiment arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un petit espai davanter delimitat amb una tanca de maons arrebossada. En general presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés, que és d'arc rebaixat. A la façana principal hi ha dues finestres al pis, que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i maons, disposat irregularment i lligat amb morter. S'observen diverses reparacions als paraments, amb pèrdua del revestiment arrebossat que cobreix tot l'exterior.</p> | 08256-137 | Plaça Joan Matons, 9, 08106 | 41.5194300,2.2539400 | 437750 | 4596690 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66154 | Canals d'aigua prop de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-daigua-prop-de-can-girona | XX | Revestiments degradats. | <p>Conjunt de canals d'aigua situats sota l'encreuament dels camins que porten a Alella i Montornès, entre la masia de can Girona i els terrenys del Castell de Sant Foix. En total són tres petits canals d'arc de mig punt utilitzats per canalitzar sobretot l'aigua de les pluges i abocar-la al torrent. Aquest torrent baixa des del coll Mercader fins a l'aiguabarreig amb el torrent de can Gurri, sota els terrenys d'acampada de la masia de can Girona. El canal més destacable prové de la finca del Castell de Sant Foix i no sembla que en l'actualitat s'utilitzi. Està bastit amb maons disposats a sardinell i recolzat damunt d'una base també d'obra. Un altre canal recull l'aigua que baixa de la zona de feixes de can Girona, canalitzant-la per sota el camí d'Alella. Està bastit en pedra lligada amb ciment actualment. El darrer canal prové dels camps de la masia de ca n'Oliveres passant també per sota la via. Es troba en mal estat de conservació i força tapat per la vegetació que cobreix la zona. Fou bastit en maons lligats amb abundant morter.</p> | 08256-140 | Camí d'Alella-Camí de Montornès del Vallès, 08106 | <p>Els canals foren dissenyats per canalitzar les aigües sobrants cap al torrent que ve del coll Mercader. Presenten diverses reparacions als paraments. El canal bastit en maons era utilitzat antigament per evacuar l'aigua de la finca del Castell de Sant Foix. En l'actualitat, aquesta tasca la fa una canonada situada a escassos metres del canal, en el mateix torrent.</p> | 41.5260500,2.2600800 | 438269 | 4597421 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66159 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AJMC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lajmc | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Josep Maria Cuyàs (AJMC), custodiat pel Museu de Badalona des de l'any 1992. La documentació fa referència sobretot al patrimoni arqueològic del municipi. Es tracta en bona part de documentació manuscrita pel propi Cuyàs, referent a la descoberta del poblat ibèric del Turó d'en Guillemí i de les excavacions fetes als anys 50 del segle XX al poblat ibèric de Castellruf. Es conserven notes, cartes i retalls de premsa. També es conserven dues cartes manuscrites de mitjans del segle XIX (1823-24) del capellà de la parròquia de Santa Maria, Francisco Perallada.</p> | 08256-145 | Plaça de l'Assemblea de Catalunya, 1, 08911 Badalona | <p>En Josep Maria Cuyàs Tolosa fou un historiador badaloní que va impulsar la creació del Museu de Badalona, del que en va ser el primer director. Apassionat de la història de Badalona i de l'arqueologia en general, estava al corrent de les excavacions arqueològiques que es duien a terme al poble.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66134 | Aturant el Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aturant-el-temps | <p>'Santa Maria de Martorelles estrena una escultura de Mercè Ortega'. El 9 Nou, 16 de juliol de 1996, p. 12.</p> | XX | <p>Escultura commemorativa situada al final del passatge, en una zona enjardinada. Està formada per una placa de formigó rectangular que presenta una obertura central allargada segmentada amb fines barres de ferro. La placa està arrebossada i disposada damunt d'un basament rectangular. Al costat hi ha pedra que compta amb una altra placa de ferro gravada amb el nom de l'escultura, de la seva autora i l'any: 'ATURANT EL TEMPS / MERCÈ ORTEGA / ANY 1.996'.</p> | 08256-120 | Passatge Onze de Setembre, 08106 | 41.5200100,2.2537300 | 437733 | 4596755 | 1996 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mercè Ortega | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66091 | Parc de la Serralada Litoral / EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-ein-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AAVV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. [Inèdit]. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. LOIRE, Roser (2001). 'Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral'. Revista L'Atzavara, 9, p. 63-70.</p> | <p>Tota la banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, en concret, 184,4 hectàrees. Es tracta d'un espai protegit d'interès natural de 4.707,8 hectàrees (EIN), repartit entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La seva altitud no sobrepassa els 800 metres. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, característic de la zona de sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</p> | 08256-105 | Banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>L'any 1992 es crea el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, com a conseqüència de la coordinació entre alguns ajuntaments de la zona, per tal de resoldre els problemes territorials que patien. El parc comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, regulat pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (inclòs al PEIN), en resposta al compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Recentment també s'hi ha afegit del Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'objectiu d'aquest PEIN és assegurar la protecció bàsica dels espais naturals regulant els usos i les activitats, així com impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona i promoure activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5130300,2.2679700 | 438915 | 4595969 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66023 | Can Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mariano | <p>AJUNTAMENT DE BARCELONA (1985). L'Escola-viver Castell de Sant Foix. Barcelona: Publicacions de l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai davanter tancat al que s'accedeix mitjançant dos grans portals oberts al viver. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen les tres finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. Davant d'aquesta façana es dibuixa una zona de pati semi-tancada respecte a la resta del viver. Per la banda de migdia, aquest espai està delimitat per un seguit de bancs d'obra per seure, intercalats amb pilars quadrats amb les impostes motllurades. Per la banda de tramuntana, en canvi, l'espai està tancat per un edifici de planta rectangular organitzat en una sola planta, amb la coberta d'un sol vessant. Entre la masia i aquest volum destaca un gran portal rectangular cobert amb un voladís de teula àrab de dos vessants. Per la banda de ponent destaca un altre portal de les mateixes característiques que l'anterior. Al costat d'aquest portal, destaca un plafó de grans dimensions de ceràmica vidrada i acolorida,ornamentat amb gerros i motius florals. La resta de la construcció es complementa amb dos cossos auxiliars rectangulars adossats a les façanes de ponent i migdia del volum principal. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa, i planta baixa i pis. Compten amb simples obertures rectangulars arrebossades com la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08256-9 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>L'antiga finca de can Mariano va ser comprada per Lluís Piera a principis del segle XX per afegir-la a la finca de can Girona, també de la seva propietat. Des de l'any 1922, la finca pertany a l'ajuntament de Barcelona. Entre d'altres usos, la casa va servir per acollir exiliats de la guerra i també a beneficiència i ensenyament. Cap als anys 60 del segle XX, la finca es va destinar a viver municipal de Parcs i Jardins per obtenir plantes ornamentals destinades als jardins públics de Barcelona. Posteriorment, també es va destinar a granja-escola, casa de colònies i casal d'estiu. Entre els anys 1976-78, l'ajuntament de Barcelona comença a fer funcionar el centre pilot 'Castell de Sant Foix' i restaura la masia, que es destina a escola. D'aquesta manera va entrar en funcionament l'escola de jardineria i el viver del Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial. Actualment, la casa es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5258700,2.2569200 | 438005 | 4597403 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66106 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ACA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-laca | <p>ALEGRET TEIJEIRO, O.; RODRÍGUEZ FLORENSA, E. (2011). Inventari de la documentació del Vallès Oriental al fons de la cartoixa de Montalegre de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit]. ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit].</p> | XIII-XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). La documentació que hi ha dipositada fa referència a pergamins de l'arxiu reial de la Reial Cancelleria (segle XIII), diversos plets civils de la Reial Audiència de Catalunya (1708, 1814-1818), desamortitzacions eclesiàstiques (segle XV), pergamins del Marquès de Monistrol (segles XIV-XV) i dos informes d'Amillaraments (1921, 1946) i diversos pergamins de la Cartoixa de Montalegre (segles XIV-XIX). Aquests darrers pergamins estan arxivats tant en lligalls grans com petits i recopilats com expedients relligats, volums o documents sols.</p> | 08256-83 | Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66123 | Costum del Tió de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-tio-de-nadal | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. I, p. 42.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el dia 24 de desembre, i que té relació amb el tió de Nadal. Pel que sembla, antigament garrotejaven el tió la vigília de Nadal, i fins l'endemà, no donava els seus fruits.</p> | 08256-100 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66124 | Costum del Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-carnestoltes | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 142.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum propi de la zona de Martorelles durant les festes del Carnestoltes. Es tracta d'una variant del ball o joc del Tio fresco, que es ballava a tot Catalunya i també a determinades zones de València, i que tenia diverses variants depenent de l'àrea geogràfica on es manifestés. A Martorelles, els diablots del ball de Gitanes portaven una gran perruca d'estopa molt estarrufada, que els donava una aparença còmica i grotesca. La duïen durant els dies que durava el Carnestoltes i, en la darrera actuació, cremaven la perruca davant de tothom.</p> | 08256-101 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. El ball o joc del Tio fresco, també conegut com Pallari o Tio tio, consistia en una llarga filera de balladors que duien un ninot de paper lligat a la camisa i una teia encesa (o similar) a la mà. Consistia en cremar el paper del ballador més immediat, fins que només quedés un ballador sense cremar. Aquest costum anava acompanyat d'una cançó generalment curta, que variava depenent de la zona. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament. Actualment, el ball de Gitanes continua essent una tradició molt arrelada al poble de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66088 | Costum del Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Martorelles els duia a la vinya. Allà es ressava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> | 08256-102 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Vallirana i Piera. Si tenim en compte la relació tradicional de Santa Maria de Martorelles i Martorelles amb el món del vi i de la vinya (i que ambdues poblacions formaven un sol municipi fins a la dècada dels anys 20 del segle XX), és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66089 | Costum de la Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-quaresma | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 824.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles per la Quaresma, en concret, el Dissabte de Glòria. Després de la cerimònia litúrgica de la benedicció de la pica baptismal, a Martorelles hi havia la creença que el primer nen que es bategés moria abans de l'any.</p> | 08256-103 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Antigament, el Dissabte de Glòria es feia un toc d'al·leluia a l'església i després es procedia a celebrar les cerimònies litúrgiques de la benedicció i producció del foc nou, i de la benedicció de les fonts baptismals i de les piques. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66069 | Menhir de Castellruf / Menhir de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-castellruf-menhir-de-can-gurri | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 124-125. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 075. TARRÚS I GALTER, Josep (2011). 'Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context'. Revista Notes, 26,p. 100. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 31. https://ca.wikipedia.org/wiki/Menhir_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Bona part de la peça està soterrada. | <p>Menhir format per un prisma trapezoïdal de forma rectangular, situat al centre del poble, en unes jardineres d'obra situades al costat d'unes escales que donen accés a la Baixada de la Font. Presenta unes mides aproximades de 160 x 63 x 48 centímetres, tot i que es creu que pràcticament la meitat de l'element es troba actualment soterrat. En una de les seves dues cares més llargues hi ha un gravat longitudinal format per dues línies arquejades superposades a mode de número 3, i una tercera línia recta en vertical que les tanca per la banda esquerra, creant així una lletra B. El gravat amida 124 centímetres de llargada per 24 d'amplada i té una secció en forma d'U. El tipus de pedra que el conforma es correspon amb la granodiorita d'edat tardiherciniana, característica de les muntanyes litorals.</p> | 08256-55 | Carrer López de Castro-Baixada de la Font, 08106 | <p>El menhir de Castellruf és el primer menhir localitzat a les muntanyes litorals (la resta de menhirs del Baix Vallès provenien de la plana). Fou localitzat entre les dècades dels anys 50 i 60 del segle XX a l'extrem sud-est del terme municipal, a la zona coneguda com Els Lletreros, situada prop del Pi d'en Casals (actualment desaparegut), i a uns 400 metres de distància en línia recta del dolmen de Castellruf. Estava estirat a terra, dins d'una zona boscosa. Al cap d'un temps, per iniciativa d'alguns veïns del poble com en Josep Marín, l'Andrés Cueto i en Miquel Oliveres, el menhir es va traslladar al centre del poble mitjançant un toro mecànic. Es col·locà mitjançant una ploma a la seva ubicació definitiva, a petició de l'alcalde d'aquell moment. Es creu que l'alçada real del menhir és d'uns 220 centímetres aproximadament. Sembla que va ser fet mitjançant repicat linear amb un instrument de pedra. Tot i que la interpretació del gravat és una incògnita, no es pot obviar el fet en origen estava situat en un punt carenós que dominava sobre la plana de la depressió prelitoral, en el límit dels actuals termes municipals de Santa Maria de Martorelles i Alella. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'. Posteriorment, dins del marc d'aquest mateix projecte, l'actuació s'amplià l'any 2004 amb un nou estudi de prospecció, investigació i documentació.</p> | 41.5192000,2.2538400 | 437742 | 4596665 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situat cronològicament entre el neolític final i el calcolític recent, entre finals del IV i III mil·lenni aC, 5500-2200 a.C. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66068 | Dolmen de Castellruf / Dolmen Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-castellruf-dolmen-fabregues | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 140. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 073. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 28-29. https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Una part de l'estructura ha estat desplaçada. | <p>Sepulcre megalític del tipus galeria coberta catalana, format per una cambra tancada amb quatre grans lloses verticals i una altra horitzontal que fa de coberta. En total, el conjunt amida aproximadament 1,60 metres de llargada per 1,50 metres d'amplada i una alçada d'uns 60 centímetres. Pel que fa a la llosa de la banda oest, pot ser que estigui una mica moguda. De fet, la cambra interior resta una mica oberta per la banda de ponent. La llosa que fa de tapa té una forma més o menys triangular. No s'observen restes del túmul.</p> | 08256-54 | Camí al turó d'en Galzeran, 08106 | <p>El nom de Fàbregues prové del seu descobridor, mossèn Fàbregues, del seminari de la Conreria. Segons sembla, entre els anys 1939 i 1942, un grup de religiosos d'aquest seminari excavaven els boscos de la Serralada Litoral a la recerca de restes arqueològiques. L'estructura s'adscriu al període Calcolític (2200-1800 a.c.), dins del Neolític final. Al interior del dolmen s'hi va trobar un punyal de bronze, tot i que no hi ha notícies de com va ser la troballa. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'.</p> | 41.5131200,2.2669500 | 438830 | 4595980 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2021-10-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El recorregut més directe per anar al dolmen és pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). Cal anar pujant sense desviar-se, passant per la pedrera de can Guillemí, fins que s'arriba sota el turó de Castellruf, en un encreuament de camins. Cal agafar el de la dreta (direcció sud) i, a uns 50 metres, un trencall al marge dret ens porta fins al dolmen, uns 15 metres dins del bosc. Aquest darrer accés està senyalitzat i adaptat amb unns graons de fusta per facilitar la pujada. El dolmen es troba dins del límits del Parc de la Serralada Litoral. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||
| 66111 | Llegenda d'Almançor a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dalmancor-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 163-164.</p> | <p>'Diuen que quan Almançor va cremar Barcelona (985), van guanyar la batalla del Pla de Matabous (als voltants de la Mogoda), i els àrabs van matar els cristians que trobaven. Castellruf i Sant Miquel van ser els refugis del comte Sunyer i els seus homes. El fill bastard d'Almançor, el jove Abd-el Muzafar, juntament amb 300 homes, va posar setge a Castellruf i al castell de Sant Miquel, demostrant una clara superioritat numèrica. No hi va haver lluita ni matança, no hi trobem restes humanes ni òssos sepultats. El castell no va ser cremat ni envestit, només assetjat. La rendició va ser força ràpida, i llastimós el fet que els cristians haguessin de destruir la seva fortalesa. Els enderrocs van haver d'escampar-se i dispersar-se per tal que no poguessin reconstruir-lo. Després d'això va retenir captius els joves i més forçuts i als vells i les dones els va donar la llibertat. Tot el poble de Martorelles va quedar destruït i l'església cremada, sense objectes de culte. L'havien utilitzat com a estable per als seus cavalls'.</p> | 08256-88 | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||||
| 66112 | Llegenda de Tots Sants a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 164. CATALÀ I ROCA, Pere (1996). Llegendes de castells catalans. Barcelona: Dalmau, p. 79.</p> | <p>'Diuen que al Castell Ruf, la nit de Tots Sants, tenen cita tots els antics possessors -dames i cavallers- del ja inexistent castell, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen, sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals'.</p> | 08256-89 | <p>La llegenda està extreta del llibre 'Llegendes dels castells catalans' de Pere Català i Roca. Tot i això, fou recollida per primer cop pel folklorista català Joan Amades a la seva obra 'Folklore de Catalunya', dins del volum Rondallística (any 1950).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||||
| 66081 | Mina de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-matons | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 16-22. MORERA I CORTINES, Agustí (2015). 'La portada d'aigua de Santa Maria de Martorelles a Mollet del Vallès durant la II República'. Revista Notes, 31, p. 123-131.</p> | XX | La font de can Matons està força degradada i les casetes dels pous estan tapiades i en desús. | <p>Mina situada a la banda de tramuntana del terme municipal, entre les fonts del Racó (per sota de can Girona) i de can Matons. Presenta un recorregut d'uns 1200 metres i segueix el traçat del torrent de can Gurri fins a la font de can Matons. En total hi ha 8 pous de registre, cada 50 metres aproximadament, i una caseta de decantació i cloració situada aproximadament sota el carrer can Flor, a la llera del torrent. Els pous de registre més destacables (en total 5) estan situats a l'aiguabarreig entre el torrent de can Gurri i un altre torrent, per sota de les finques del Castell Sant Foix i can Girona. Estan formats per una caseta de planta quadrada d'1x1 metres, amb coberta a quatre aigües i bastida amb maons. Presenten una única obertura, en l'actualitat tapiada amb totxos. Pel que fa a la caseta és de planta rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i obertures rectangulars. Al interior presenta uns compartiments rectangulars superposats, utilitzats per decantar la sorra i els cossos sòlids de l'aigua. La instal·lació per a la cloració es troba en desús. Des d'aquesta caseta, l'aigua surt canalitzada per una conducció d'uns 20 centímetres que la finalitza a la font de can Matons. Entre les estructures de la font destaca el pericó, que presenta dues tapes de formigó i serveix per desviar l'aigua per regar els horts de la zona.</p> | 08256-67 | Horta de can Matons, 08106 | <p>El 14 de març de 1933, el propietari de la mina Jaime Subirà i Baró la va vendre a l'alcalde de l'ajuntament de Mollet del Vallès, Feliu Tura i Valldeoriola, que volia portar més aigua cap al seu minicipi per tal d'abastir la seva creixent població. La intenció era construïr una caseta per protegir el punt de captació de l'aigua i una canonada d'amiant i ciment que la portaria fins a un dipòsit situat prop de la Torre dels Galls de Martorelles. Les obres van anar a càrrec de l'ajuntament de Mollet del Vallès. Pel que sembla, el subministre es va abandonar pel trencament de l'antic pont sobre el riu Besós i pel millor i major abastiment per part de la Xarxa ATLL. Posteriorment, el 25 de setembre de l'any 2001, el consistori molletà va aprovar la cessió de la mina i totes les seves instal·lacions a l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, que l'acceptà el 27 de febrer de 2002. La mina ha rebut diverses denominacions amb el pas del temps: mina de can Coll, mina de can Subirà i mina de can Font. Les casetes dels pous de registre són prefabricades i, en origen, comptaven amb portes metàl·liques. Foren tapiades per evitar accidents un cop la mina va deixar de subministrar aigua a la població. En l'actualitat, la mina no abasteix a cap població i la seva aigua s'aprofita per regar els horts dels voltants. L'aigua de la font no és apta pel consum humà.</p> | 41.5252000,2.2513300 | 437538 | 4597332 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66037 | Can Rosanes / Can Roscatlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosanes-can-roscatllo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 110, 111.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a uns 25 metres al sud-est d'un torrent sense cabal que desemboca al torrent de can Gurri, passada la bassa de can Girona. Per les restes conservades observem que l'edifici no era gaire gran i presentava una planta rectangular. En l'actualitat s'ha conservat dempeus l'extrem sud-est de la construcció i bona part del mur de migdia, amb un alçat màxim d'uns 2 metres. No s'observen restes de cap obertura ni tampoc de la coberta de l'edifici, així com de la distribució interior dels espais. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-23 | Camí d'Alella, 08106 | <p>En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, la casa ja apareix mencionada com una de les construccions de la vall del torrent de can Gurri. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font no localitzada.</p> | 41.5236100,2.2633100 | 438536 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per un desdibuixat corriol que s'agafa a la dreta del camí d'Alella, uns 100 metres més endavant de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66038 | Can Ros / Can Ros Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-can-ros-carlo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 111-113. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a tocar el marge dret del camí d'Alella, davant de la pedrera del mateix nom. Les restes conservades permeten observar un edifici de planta rectangular distribuït en dues estances, tot i que ha perdut la coberta i la part superior dels murs. En l'actualitat es conserven dos antics portals d'obertura rectangular, amb els emmarcaments bastits en maons, i un alçat màxim dels murs d'aproximadament 2 metres, amb alguns forats de bastida. En una de les estances es conserva una antiga cisterna subterrània de planta rectangular, amb revestiment a la part interior i una petita obertura quadrada bastida en pedra. Al mur de llevant es conserva una antiga finestra d'arc rebaixat bastida en maons tapiada. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-24 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Segons la informació que acompanya el plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes i amb els comentaris de Jaume Sindreu, la casa també era coneguda amb el nom de Ros Carló. Cap a la dècada del 1910-20, el mas de can Ros era utilitzat per allotjar als picapedrers forasters (majoritàriament valencians) que venien a treballar a les pedreres de can Girona, propietat del sr. Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', que les explotava per obtenir llambordes pels carrers de Barcelona. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font actualment despareguda. En l'actualitat, al costat de les restes de la casa, s'observa una instal·lació que forma part de la sèquia.</p> | 41.5220000,2.2655500 | 438721 | 4596967 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 400 metres de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè, davant la petita pedrera de can Ros, sota el marge dret del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66080 | Sèquia de can Girona / Mina de la font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-can-girona-mina-de-la-font-de-la-merce | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 114-115.</p> | XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Séquia de prop d'un quilòmetre de llargada que discorre per la banda de tramuntana del terme municipal. S'inicia uns 100 metres més amunt de la font de la Mercè, just a l'encreuament entre els camins que porten a Alella i a Tiana per Castellruf. En aquest punt, un pou de planta quadrada que dóna accés a la mina, bastida en pedra, i que recull l'aigua subterrània del torrent. Mitjançant una canalització, l'aigua arriba a un gran dipòsit que fa de reserva de capçalera i filtra l'aigua. També es coneix com a fossa de fangs. És de grans dimensions i planta rectangular, amb la part superior arrodonida i un registre per poder-hi accedir. A partir d'aquí, una conducció feta d'obra porta l'aigua fins a la font de la Mercè i continua baixant en direcció a can Girona, amb diversos pous de registre de planta quadrada en el mateix tram. Davant la pedrera de can Ros n'hi ha dos d'aquests pous i, al costat de les restes de la masia, una canalització rectangular bastida en pedra. Uns metres més avall, al costat de les restes de can Rosanes, trobem un altre pou. En aquesta part, la canalització salva el desnivell que provoca un altre torrent mitjançant un aqueducte de cinc arcs rebaixats bastits en maons. Finalment, la conducció arriba a la bassa de can Girona i, posteriorment, a la masia.</p> | 08256-66 | Banda nord del terme municipal, 08106 | <p>La mina subministrava aigua a tota la finca de can Girona i era utilitzada tant per la masia com per regar els horts, els camps… També les masies de can Ros i can Rosanes aprofitaven el pas de le séquia per fer-ne fonts. En una ocasió es va netejar la fossa de fangs, extraient 9 metres cúbics de fang de dins del dipòsit.</p> | 41.5212600,2.2699300 | 439086 | 4596882 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66057 | Font de can Roda / Font de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roda-font-de-sant-salvador | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 12-13. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 93, 96, 99, 102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 41.</p> | XIX-XX | El mur i el plafó de ceràmica estan molt degradats. | <p>Font formada per un mur central arrebossat amb el coronament arrodonit, que presenta un plafó de rajoles ceràmiques acolorides en un estat lamentable. De fet, tot el mur està ple de pintades i es troba en un estat deplorable. Sota del mur es localitza l'estructura de la font pròpiament dita. Consisteix en una estructura de planta rectangular bastida en maons i pedra, tot lligat amb morter. Al centre s'obre una petita canalització que dóna pas al broc, consistent en un simple tub de plàstic, que desaigua directament al torrent. A la banda dreta hi ha dues plataformes quadrades superposades que faciliten l'accés al brollador, mentre que a l'esquerra hi ha les escales que li donen accés, que enllacen amb la passera de ciment actual que salva el desnivell del torrent i permet creuar-lo.</p> | 08256-43 | Torrent de can Sunyer, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la font va ser totalment restaurada a finals del segle XIX, quan la família Bonaplata va comprar la masia i les terres que l'acompanyaven, inclosa la font. Tot i que en l'actualitat el plafó de rajoles acolorides està molt degradat, la imatge central és la de Sant Salvador, en honor al propietari de la masia Salvador Bonaplata. Antigament, una mica més avall de la font, hi havia hagut una taula i un banc d'obra per seure i descansar. Hi ha imatges antigues que mostren com era la passera en orígen. Es tractava d'un pont amb baranes de ciment a mode de troncs de fusta. El cabal de la font de can Roda és força escàs, 0,720 litres/minut, i l'aigua és molt apreciada perquè hi ha la creença que purifica el sistema renal.</p> | 41.5232200,2.2451800 | 437023 | 4597117 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A uns 200 metres de l'inici, cal agafar un estret corriol a mà dreta que porta fins a la font, després de creuar el torrent mitjançant una passera de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66153 | Sèquia de la font de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-la-font-de-can-roda | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 13. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102.</p> | XIX-XX | Acumulació de vegetació a l'interior del canal. | <p>Sèquia situada a l'extrem de ponent del terme municipal, davant de la font de can Roda. De fet, les estructures documentades es situen a l'aiguabarreig entre el torrent de can Sunyer i el de la Font de Baix. En aquesta zona es localitza un canal que discorre per la base del talús que delimita la zona, creuant per sota el camí que dóna accés a la masia de can Roda mitjançant un pont. El canal és bastit d'obra i està arrebossat. Des del camí, el canal continua pel marge dret del torrent per davant de la font. En aquesta zona hi ha una petita resclosa amb comporta per regular el cabal d'aigua. Des d'aquest punt, la sèquia continua en direcció a Martorelles.</p> | 08256-139 | Torrent de can Sunyer, 08106 | <p>La sèquia de la font de can Roda neix a l'alçada del Pont vell i baixa en direcció Martorelles seguint el traçat del torrent de can Sunyer, per la riba dreta. Passa per davant de la font de can Roda i segueix en direcció al carrer Núria (Martorelles), on deixa anar l'aigua directament al torrent. Anteriorment, la sèquia desembocava al safareig de la masia de can Sunyer (Martorelles), que la utilitzava per regar els horts de la seva finca. Tot i que no hi ha constància documental, és probable que la sèquia fos propietat de la masia de can Sunyer.</p> | 41.5235400,2.2466900 | 437149 | 4597152 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66055 | Font de can Matons / Font dels Porcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-matons-font-dels-porcs | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 14-15. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 99, 100, 102, 105. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 56.</p> | XX | Força degradada, amb alguns totxos trencats. | <p>Font situada sota la vinya de la masia de can Matons, al costat del camí que porta a Martorelles i d'un celler de grans dimensions que forma part de les instal·lacions de la masia, on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet). La font està formada per un petit mur bastit en totxo, que està adossat a la façana de tramuntana del celler. El broc es correspon amb simple tub d'acer que desaigua en una doble pica de planta rectangular de pedra treballada, amb els laterals arranjats amb totxos. Des d'aquí, una canonada subterrània connecta la font amb un safareig de planta quadrada bastit en pedra, que actualment fa les funcions de resclosa. Des d'aquest safareig, l'aigua passa a la gran bassa situada al costat, que fa les funcions de dipòsit. Està bastida en totxana lligada amb ciment i delimitada per un filat metàl·lic.</p> | 08256-41 | Camí de Martorelles-Horta de can Matons, 08106 | <p>A principis del segle XX, en Joan Matons, propietari de la masia de can Matons, va fer construïr una mina al torrent de can Gurri, a l'alçada de la masia de can Girona i de la font del Racó, amb la intenció de fer arribar l'aigua a les masies i els horts inferiors. Sota la masia de can Matons, a l'altra banda de l'actual carrer del camí de can Girona, va fer construïr la font, el safareig i la bassa que l'acompanyen. Posteriorment, l'any 1933, aquesta aigua també fou conduïda fins a Mollet del Vallès per abastir d'aigua aquesta població. L'ajuntament de Mollet del Vallès va cedir tota la xarxa al de Santa Maria de Martorelles l'any 2001. En l'actualitat, la conducció alimenta a la font i als horts del seu voltant. Sembla ser que durant un temps, els propietaris de la masia de can Matons van tenir porcs a l'edifici que hi ha al costat de la font, motiu pel qual va pendre aquest sobrenom. L'aigua de la font va estar prohibida per la contaminació de purins. El cabal de la font de can Matons és de 26.4 litres/minut.</p> | 41.5252000,2.2513300 | 437538 | 4597332 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Des de l'inici del carrer del camí de can Girona, a pocs metres de l'encreuament amb la Travessera del camí de can Girona, surt un camí de terra a mà dreta (camí del Fondo-camí de Martorelles-camí Ral) que porta cap a l'antiga horta de can Matons. Si el seguim uns 250 metres trobarem un plataner de grans dimensions i, darrera seu, les estructures que conformen la font. L'aigua de la font no és potable. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66056 | Font de Baix / Font de les Canals / Font de can Riulas / Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-font-de-les-canals-font-de-can-riulas-font-del-viver | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 16-17. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 98. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 42.</p> | XX | L'entorn està força degradat i l'estructura també. | <p>Font situada a la llera del torrent de la font Sunyera, al seu pas pel nucli urbà, sota el carrer de la Sagrera. Es tracta d'una font que sorgeix d'un talús de roca mare situat sota camí del Collet, al gual que creua el torrent. L'aigua brolla pel talús, però també es canalitza mitjançant un tub de plàstic de recent construcció. L'aigua que brolla cau dins del torrent, que en aquesta part està canalitzat amb pedres. Per accedir a la font cal baixar per unes escales d'obra amb la barana de ferro i dos replans.</p> | 08256-42 | Carrer de la Sagrera-Camí del Collet, 08106 | <p>Es tracta de la font principal del municipi, donada la proximitat amb el poble. Abans que l'any 1932 arribés l'aigua canalitzada a les cases, la gent anava a recollir l'aigua a aquesta font.</p> | 41.5181000,2.2537700 | 437735 | 4596542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel carrer de la Sagrera, a l'alçada de la Baixada de la Font. Cal baixar una rampa asfaltada per accedir a les escales que li donen accés, abans de creuar el torrent. Uns rètols indiquen que l'aigua de la font no és potable. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66082 | Mina de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 2-15.</p> | XIX-XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Mina situada a la banda de migdia del nucli urbà, entre la font Sunyera i el poble. La mina s'inicia uns 60 metres més amunt de la font i presenta una conducció d'uns 1500 metres de recorregut amb pous de registre cada 50-100 metres. En el punt inicial hi ha un pou de registre que dóna accés a la mina, formada per una galeria excavada a la roca que recull l'aigua. Des d'aquest punt, una altra galertia condueix l'aigua fins a la font, al costat de la qual hi ha un altre pou. La conducció marxa en direcció al poble. Al final de l'esplanada de la font destaca un gran pou de captació d'aigües de planta circular i tapa metàl·lica, que té una profunditat de més de 8 metres. Des d'aquí, l'aigua és conduïda fins a un dipòsit de distribució situat al inici del carrer de la font Sunyera. Consta d'una caseta amb teulada de dues aigues bastit en totxo i emblanquinat. Mitjançant una altra galeria, l'aigua també arriba a un altre pou situat a l'Hort del Rector (a l'alçada del carrer Sagrera, dins del torrent). Des del primer dipòsit es distribuïa aigua a tota la població. En total hi ha uns 13 pous de registre de planta circular bastits en maons.</p> | 08256-68 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Inicialment, l'any 1932, l'alcalde Joan Matons va iniciar les obres de canalització per poder subministrar aigua al poble. El sr. López de Castro es va fer càrrec del cost d'aquestes obres. La conducció baixava pel camí de Tiana, passava per can Guillemí fins al safareig del poble, que estava situat on actualment trobem la Societat Coral la Flor. Des d'aquí continuava fins al safareig de can Coll. L'any 1956, la població s'abastia d'aigua mitjançant dues captacions per galeria: la Mineta i la font Sunyera. Ambdues galeries arribaven fins al dipòsit del carrer de la font Sunyera i subministraven aigua al poble. El 1958, prop de la font Sunyera, es va excavar una altra galeria que també fou connectada al dipòsit. Entre els anys 1959-60, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va realitzar unes obres per millorar la captació d'aigua mitjançant una galeria revestida sota la llera del torrent. També van construïr el pou de captació de l'Hort del Rector. El recorregut actual vindria a ser: camí de Tiana, carrer de la Font del Ca, carrer del Pi. L'any 1961 es va perforar un altre pou per sobre de la font Sunyera i el 1962 es va reconstruïr i ampliar el pou del final de l'esplanada de la font. Entre els anys 1967-69, es van fer obres de millora a l'Hort del Rector i, entre el 1980-81, es van fer les obres per a la connexió amb les aigües del riu Ter mitjançant un dipòsit regulador connectat a tres punts de la xarxa municipal (carrers Anselm Clavé, Lledoner i López de Castro). Posteriorment, entre 1983-84, la xarxa fou adaptada als nous cabdals que procedien del riu Ter amb la intenció d'evitar avaries. S'instal·laren reguladors de la pressió i vàlvules de retenció. Per últim, l'any 1985 es va donar la gestió del servei municipal d'abastament d'aigua a l'empresa SAUR. Actualment, la mina només abasteix a la font Sunyera i el pou de l'Hort del Rector s'utilitza per regar els horts de la zona. La resta de les instal·lacions ja no funcionen. El dipòsit del carrer de la font Sunyera és des del 2005 propietat privada, donat que l'ajuntament se'l va vendre a un veí de la població.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66052 | Font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 98, 99, 101-102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1994). 'La font Sunyera'. El 9 Nou, 8 de gener. Suplement, p. 16. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 43.</p> | XIX-XX | <p>Font formada per un gran arc de mig punt que es troba obert al bell mig d'un talús forrat en pedra, que sosté el marge inferior dret del camí que porta a Tiana per la Romaguera. L'arc medeix 1,20m d'alçada aproximada i presenta la meitat inferior excavada a la roca i la superior bastida en obra, amb un revestiment arrebossat de guix i calç pintat amb sulfat de ferro. Damunt l'arc hi ha una pedra gravada amb la data 1889 i les inicials P i M. El broc és un simple tub encastat a la paret interior. L'aigua cau al paviment de pedra erosionada inferior i es deixa marxar cap a l'exterior. Al costat del toll on cau l'aigua hi ha un sortint de pedra a mode de repisa o banc. Davant de la font hi ha una agradable i gran esplanada farcida de plataners, i amb diverses pedres de grans dimensions per seure i descansar.</p> | 08256-38 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Sembla ser que l'amo de les terres on s'ubica la font era el propietari de la masia de can Sunyer de Martorelles. D'aquí vindria el fet que la bategés amb el nom de Sunyera quan la va construïr. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. L'aigua que abasteix la font prové d'una mina situada uns 60 metres més amunt, en el torrent de la font Sunyera. Està connectada amb la font mitjançant una mina subterrània. En l'actualitat, la font Sunyera té un cabal de 2.7 litres/minut.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font. Un rètol indica que l'aigua no té garanties sanitàries. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66051 | Font del Ca / Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ca-font-de-sant-domenec | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 20-21. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 92, 93, 98. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2003). 'La Santa Eulàlia de can Matons'. Revista Campsentelles, 6, p. 22. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 44-47.</p> | XVIII-XX | L'estructura està coberta de molsa. | <p>Font formada per un mur bastit en pedra i maons amb la part superior arrodonida, que presenta un senzill broc circular per on s'escola l'aigua. Aquesta cau dins d'una pica de planta rectangular excavada a la roca que li fa de paviment. A banda i banda d'aquesta pica hi ha dos petits murets de pedra adaptats com a bancs per seure. Damunt del broc destaca un plafó rectangular de rajoles ceràmiques acolorides, protegit amb una reixa de ferro. S'hi representa la imatge del sant acompanyat d'un gos, el nom de la font i una llegenda a la part inferior: 'TU ENS VAS DONAR LLARGAMENT L'AIGUA DE LA SAVIESA / ANY 1769'. Alhora, a la part inferior de la reixa protectora, també s'observa l'any 1769 fet en ferro. Entre el plafó i el brollador, destaca una pedra gravada amb el nom de l'element: 'FONT DE SANT DOMENEC I DEL CA / 1769'.</p> | 08256-37 | Bosc d'en Guillemí-Vinya d'en Feliu, 08106 | <p>Un dels atributs iconogràfics de Sant Domènec era que sempre anava acompanyat d'un gos. El fet que a la font se la conegui amb el sobrenom de 'Ca' prové de la denominació utilitzada per un mallorquí que treballava per la zona. Segons la llegenda, el promotor de la font fou en Lluís Piera i el nom de Sant Domènec fou suggerit pel rector de la parròquia de Santa Maria. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Hi ha constància documental que a mitjans del mes de març de l'any 1809, a la font del Ca, hi va haver una gran batalla entre un nombrós grup de catalans i un destacament francès de l'exèrcit napoleònic que venia de la Conreria i anava cap al poble. En total van morir uns 15 homes, majoritàriament de Martorelles però també de Mollet i La Garriga. Pràcticament fins a finals del segle XX, cada 8 d'agost (diada de Sant Domènec) s'hi celebrava un aplec molt freqüentat per la gent de la rodalia. El plafó de rajoles ceràmiques no és l'original, donat que un veí ceramista del poble el va refer ja que es trobava molt malmès (segle XX). També sabem que durant un temps hi havia hagut una aixeta amb robinet, però va desaparèixer.</p> | 41.5116800,2.2611800 | 438347 | 4595824 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font Sunyera. Allà, a mà esquerra, s'inicia un caminet ascendent que cal seguir fins arribar a una clariana, a l'esquerra de la qual hi ha la font. Dos rètols marquen la situació de la font i adverteixen que cal respectar-la i deixar l'entorn ben net. Alhora, un altre rètol indica que l'aigua no és potable. A pocs metres de la font hi ha una taula de fusta amb bancs integrats per descansar i una cova excavada al talús del terreny. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66092 | Cova de la font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-sant-domenec | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 20. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XVIII-XX | Ha patit algun esllavissament de terra. | <p>Cova situada a escassos metres a ponent de la font del Ca o de Sant Domènec, en un marge que delimita l'esplanada que li dóna accés, al costat d'una taula de picnic que hi ha instal·lada. Es tracta d'un forat excavat a la roca mare del marge, que amida uns 3 metres de fondària per 2 d'alçada aproximadament, i que presenta una planta irregular. La coberta de l'espai interior és rebaixada, així com l'obertura que li dóna accés, que està força degradada.</p> | 08256-106 | Bosc d'en Guillemí-Vinya d'en Feliu, 08106 | <p>Antigament, la cova tenia una porta i feia les mateixes funcions que una barraca de pedra seca, servia per guardar les eines i resguardar-se en cas de mal temps.</p> | 41.5118900,2.2612500 | 438353 | 4595848 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66048 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-8 | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 22-23. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 50. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 114-115. http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-15). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Teula (Consulta: 19-11-15).</p> | XVIII-XIX | <p>Font formada per un únic broc de ferro en forma de teula, que es troba encastat a l'extrem esquerre d'una gran paret de pedra granítica natural d'on brolla l'aigua. El raig cau dins d'una pica de planta circular que està treballada en una gran pedra. La zona està disposada en pendent, fet pel qual es va construïr un mur de pedra de la zona uns metres més avall. Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, degut a l'abundant vegetació que cobreix la paret, hi ha una petita escletxa damunt del brollador on apareix una imatge de la Mare de Déu. Dos rètols de fusta indiquen la situació exacte d'aquesta font.</p> | 08256-34 | Vall del torrent de la font Sunyera, 08106 | <p>La font agafa el seu nom del broc per on raja l'aigua, que té forma de teula. És força probable que la teula originària fos de terrissa, tot i que en l'actualitat ha estat restituïda i és de ferro. Antigament, els llenyataires que treballaven pels voltants de la font demanaven a les seves dones doble tupí per dinar, donat que l'aigua que raja és molt lleugera i fa venir gana.</p> | 41.5115600,2.2655300 | 438710 | 4595808 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal agafar el de l'esquerra, que fa pujada i ens porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66049 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-4 | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 24-25. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 49. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 119. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Ferro_de_Martorelles (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | El mur de pedra està escardat i cobert de molsa. | <p>Font formada per un muret bastit en pedra lligada amb morter, situat en un petit talús de terra. Al centre del mur s'obre un arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, sostingut per dos brancals fets de pedra i maons. La part interior de l'arc està revestida amb un morter acolorit amb sulfat de ferro, fet que li dóna el color vermellós i taronja que la caracteritza. L'aigua brolla per un simple forat i cau en una pica de planta circular marcada a la roca. Damunt del broc hi ha una obertura rectangular a mode de registre, que deixa entreuveure un possible dipòsit o mina interior.</p> | 08256-35 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La font pren el seu nom pel gust de ferro que té la seva aigua, donat que és probable que travessi alguna veta d'aquest mineral, característic de la zona. L'aigua brolla sota de dos torrents, el sot dels Verreus i el dels Cirerers, que en aquest punt s'uneixen formant el torrent de la font Sunyera. La font fou rehabilitada als anys 50 del segle XX per en 'Picu' Marín, paleta i veí de la població. A escassos metres de la font, a la part alta del corriol, hi ha un exemplar de micaquer (nesprer del Japó) inusual dins del bosc.</p> | 41.5085200,2.2626800 | 438469 | 4595472 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que travessa un marcat torrent i fa un revolt. En aquest punt, a la dreta, surt un petit corriolet embardissat que porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. Dos rètols de fusta marquen la situació de la font i adverteixen que cal respectar-la i deixar l'entorn ben net. Alhora, un altre rètol indica que l'aigua no és potable. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66050 | La Bassassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassassa | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 26-27. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 48. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 141. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Bassasa (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | La zona està força emboscada i enxarcada. | <p>Bassa d'aigua enclotada i planta allargassada formada per un forat excavat al propi terreny, amb unes mesures aproximades de 15,5m de llargada per 2,5m d'amplada i una profunditat d'un metre. Tota la banda de migdia presenta un mur longitudinal bastit en pedra lligada amb morter que fa de resclosa. Mitjançant una petita obertura a la part inferior del mur, l'aigua és conduïda cap avall. Un arbre caigut al damunt de la bassa permet fer de pont per creuar.</p> | 08256-36 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La bassa es va construïr per poder emmagatzemar aigua i així poder refrescar les carboneres que s'explotaven al bosc, així com per poder regar uns horts que hi ha situats a uns 300 metres més avall. Un tub de polietilè permet fer aquesta tasca en l'actualitat. L'aigua de la bassa procedeix de la roca mare.</p> | 41.5091500,2.2632100 | 438514 | 4595542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que passem un altre nus de corriols i, posteriorment, deixem dos senders a la dreta. Passat aquest segon camí, després d'un suau revolt a la dreta, hi ha un emboscat corriol que marxa cap a la dreta i porta fins a la bassa. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66058 | Font de can Bernades / Font d'en Beu-i-tapa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bernades-font-den-beu-i-tapa | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 28-29. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 100, 101, 104. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 55.</p> | XIX-XX | L'estructura està trencada i coberta de vegetació. Queda colgada amb les riades. | <p>Font situada al marge de migdia del torrent de can Gurri, tocant a la mateixa llera i sota la masia de can Bernades. Està formada per una petita fornícula d'arc de mig punt bastida en maons plans, amb els brancals fets també de maons, tot i que disposats a sardinell. L'aigua brollava mitjançant un simple broc encastat a la roca, d'on aflorava l'aigua.</p> | 08256-44 | Sota can Bernades-Torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font agafa el sobrenom de Beu-i-tapa del fet que sempre havia tingut un cabal molt escàs, de manera que calia tapar-la després d'haver-la fet servir, per no pedre l'aigua o que s'assequés. També se'n diu de can Bernades per la proximitat amb la masia del mateix nom. L'any 2009, la font fou recuperada donat que feia temps que estava completament colgada de terra per les diferents riades que s'havien anat succeïnt. Quan rajava, l'aigua d'aquesta font sortia directament de la roca mare.</p> | 41.5242900,2.2571400 | 438022 | 4597227 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66058-foto-08256-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66058-foto-08256-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66058-foto-08256-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel corriol que passa pel costat de la masia de can Bernades i va en direcció als terrenys d'acampada de can Girona. Just a l'encreuament entre el torrent de can Gurri i un altre torrent, cal agafar un estret sender cap a l'esquerra i baixar uns 50 metres fins a la font, situada al marge de migdia de la llera del torrent. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/