Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||
| 66162 | Poblat ibèric de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-castellruf | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446. CUYÀS I TOLOSA, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona: Gràfiques Duran, vol. II, p. 182-186. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, Josep (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers: Museu de Granollers, p. 11. GASULL, Pepa [et al.]. Resultat de les excavacions arqueològiques portades a terme a Castellruf (Mastorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Tribuna d'arqueologia, 1984-1985, p. 53-62. GASULL, P.; BLANCH, R.M.; GONZÁLEZ, A. [et al.] (1995). El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 074. LLAGOSTERA I OLLÉ, M.T. (1971). 'Vaso polípedo en Castell Ruf'. Amistad, Boletín del Museo Municipal de Badalona, 30, p. 4-5. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 317-322. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 97. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 58. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 13-18, 22-29.</p> | IV-I a.C. | Ple de vegetació que malmet les estructures. | <p>Jaciment arqueològic isolat i situat dalt del turó de Castellruf, prop del bosc d'en Mates. Presenta una extensió aproximada de 0,6 hectàrees i una planta més o menys ovalada, determinada per l'orografia del propi turó. Està format per una doble línia de muralla separada uns 13 metres. La muralla 1 recorre la plataforma superior del turó, mentre que la muralla 2 només es documenta pel vessant est. Tant a la plataforma superior com a l'espai entre muralles hi ha restes de construccions. Majoritàriament, les cases presenten plantes rectangulars i estan dividides en una, dues o tres estances. En general, totes les estructures del jaciment s'assenten damunt la roca mare i estan bastides en pedra sense desbastar lligada en sec, amb superposició de filades en alguns casos. La muralla compta amb fossa de cimentació, mentre que la resta de murs no tenen perque tenir-la. Medeix de mitjana 1,15 metres d'amplada i té un reompliment de pedra petita a l'interior. Els murs de les cases estan fets amb parament de pedra mitjana sense reomplir i s'hi obren un total de 8 portes flanquejades per brancals. Les habitacions anaven cobertes amb sostres de fusta i branques. Pel que fa als paviments, trobem el simple reaprofitament de la roca mare com a nivell de circulació, els empedrats de pedra de diverses mides i algun paviment de terra piconada a l'interior de les habitacions. A la muralla s'observen diverses obertures de mida petita, identificades com a sortida d'aigües. Es van documentar també tres fogars assentats a la roca mare sense solera prèvia de preparació. En una de les habitacions (número 9) es va documentar les restes d'un forn fet de tàpia i escòries de ferro en abundància. Es va identificar com un taller de ferrer que es va incendiar. En el corriol actual d'accés al jaciment es va documentar una sitja amb tapa de pedra, a l'interior de la qual només hi havia una llàntia. La cronologia de l'assentament ve determinada també per la ceràmica que s'hi documentà: de ceràmica àtica de mitjans del segle IV a.C. a la campaniana A de principis del segle I a.C. (i absència de campaniana B). Pel que sembla, durant el segle III a.C., el poblat patí una gran reestructuració amb la construcció de la muralla i les habitacions de la banda de tramuntana, que s'adossen a aquesta. Posteriorment es bastiren la resta de cases i s'ocuparen, fins que es van anar enderrocant per un procés de destrucció (documentació de diversos enderrocs). En la darrera fase es construeixen els empredrats i s'habiliten nous espais. El jaciment s'abandona cap a mitjans del segle I a.C.</p> | 08256-148 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>Les primeres intervencions arqueològiques documentades al poblat ibèric de Castellruf foren obra de l'Andrés Cueto, veí del poble i aficionat a l'arqueologia, a mitjans dels anys 50 del segle XX. Les seves tasques es concentraren en les habitacions documentades a la banda oest del turó, recollint un gran nombre de restes de ceràmica, òssos, ferro, peces lítiques, etc. Destaca un vas polípode de set peus adscrit al període Neolític, dins del Bronze final, i que a priori no tindria relació amb el poblat ibèric (no s'ha pogut localitzar la peça). Tant en Josep Maria Cuyàs, director del Museu de Badalona requerit pel propi Cueto, com el Baró d'Esponellà, delegat en Cap d'Excavacions Arqueològiques, estaven al corrent dels progressos al jaciment, tot i que no s'hi implicaren mai institucionalment. Entre els mesos d'abril i octubre del 1984, el Departament de Treball i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat dugueren a terme una intervenció arqueològica al jaciment, dins del programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics (en aquesta intervenció es fa referència a l'excavació furtiva d'en Cueto). Durant el mes de març de l'any 2014 es va fer una campanya de neteja de la densa vegetació que cobria les estructures, donat que des de la intervenció arqueològica dels anys 80 no s'havia fet res al jaciment. L'acció fou coordinada per l'empresa Àtics, dedicada a la gestió i difusió del patrimoni arqueològic, i hi participaren voluntaris d'arreu de l'estat espanyol i els ADF de la zona. El jaciment s'adscriu a una cronologia establerta entre el període de l'Ibèric Ple i Ibèric Final.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66061 | Rellotge de sol de can Ferriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ferriols | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XX | <p>Rellotge de sol de pedra artificial, del tipus vertical i orientat a migdia, que està situat a l'alçada del pis de la façana principal de la casa. És quadrat, amb el gnòmon de vareta de ferro i els nombres metàl·lics també. Les marques horàries van de les 6 de la tarda a les 6 del matí i segueixen la numeració romana, amb la línia de les 12 en vertical. Es tracta d'un rellotge prefabricat i, probablement, produït en sèrie.</p> | 08256-47 | Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 | 41.5178900,2.2555100 | 437880 | 4596518 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||
| 66062 | Rellotge de sol de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-matons | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XIX-XX | Molt deteriorat. | <p>Rellotge de sol pintat del tipus circular, situat al centre del coronament de la façana principal de la masia de can Matons. No conserva les marques horàries ni tampoc la decoració que el caracteritzava, que era pintada. Del gnòmon no n'hi ha rastre, tot i que s'observa el seu encaix a la part superior del cercle.</p> | 08256-48 | Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 | <p>Aquest rellotge podria ser fruit d'una reforma efectuada a la casa entre els segles XIX i XX.</p> | 41.5257200,2.2505600 | 437474 | 4597391 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66060 | Rellotge de sol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-1 | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-09-15).</p> | XVII-XIX | Força despintat, amb el gnòmon tort. | <p>Rellotge de sol pintat del tipus vertical declinant, situat a la façana principal de la rectoria, al costat de la finestra central del pis. És rectangular, amb el gnòmon de vareta de ferro amb un cercle al pol i doble marc de color ocre i blau, aquest darrer de mida més gran. L'interior és pintat de color groc. Es conserven les marques horàries de les 8 del matí a la 1 de la tarda i segueixen la numeració aràbiga, amb la línia de les 12 en vertical. La cantonada sud-est del rellotge està trencada per un dels carreus i part del coronament de la finestra del pis. Està orientat al sud-est.</p> | 08256-46 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>El gnòmon de vareta es troba mal orientat perquè un cable elèctric que creuava la façana durant un temps el va moure.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66084 | Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles al Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuix-de-lesglesia-de-santa-maria-de-martorelles-al-mas | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultLightboxView/result.t2.collection_lightbox.$TspTitleLink.link&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=0&sp=3&sp=Slightbox_3x4&sp=0&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=T&sp=1 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XX | <p>Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles custodiat al Museu d'Art de Sabadell (MAS). Es tracta d'un dibuix sobre cartró fet a ploma damunt de cartolina. S'hi representa l'extrem sud-est del temple des de l'exterior. Es pot observar part de la sagristia, l'absis romànic i la part superior del campanar. A la dreta hi ha una antiga olivera i les cases que delimiten el carrer que comunica la plaça de l'Església amb la de Mossèn Josep Paituví. A la banda inferior esquerre del dibuix hi ha la signatura de l'autor, Masvidal, i la data: '25-VII-1981'.</p> | 08256-70 | Carrer Doctor Puig, 16, 08201 Sabadell | <p>El dibuix és obra del dibuixant sabadellenc Agustí Masvidal Salavert. El títol oficial de l'obra és: 'Martorelles de Dalt (Santa Maria)'. Es diposità al museu mitjançant una donació efectuada el 14 de juliol de l'any 2002.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1981 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Agustí Masvidal Salavert | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66128 | Àlber de la font de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-font-de-can-gurri | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 96.</p> | <p>Àlber (Populus alba) situat davant de la font de can Gurri, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 25 i 28 metres, i una copa d'uns 12 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un esvelt tronc central ramificat en tres grans branques. El brancatge de la copa és escàs i, en general, està força malmesa.</p> | 08256-114 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Fins l'any 2009 hi havia tres exemplars d'àlber a la font de can Gurri, però les fortes ventades d'aquell any en van tombar dos. La capçalera de l'àlber sobresurt per damunt de la resta d'arbres que hi ha a la zona, marcant una fita reconeguda. Segons sembla, l'arbre podria ser centenari.</p> | 41.5158700,2.2767400 | 439649 | 4596279 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font de can Gurri. L'arbre es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||||
| 66096 | Turó d'en Galzeran / Turó d'en Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-galzeran-turo-den-mates | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/muntanyes-de-la-serralada-de-marina/ (Consulta: 10-03-2016).</p> | <p>Turó característic de la contrada situat en el límit dels termes municipals de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i d'Alella i Tiana (Maresme). Està situat a 484 msnm i permet una panoràmica de 360 graus damunt la plana del Vallès i la línia de costa. Es poden observar, entre d'altres punts, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i, fins i tot, el Cadí i els Pirineus. Malgrat això, els matolls de la zona i la pròpia situació del cim tapen una mica la visió sobre el Barcelonès, la costa i les serres del Vallès. Dalt del cim hi ha una gran torre d'observació i vigilància contra els incendis forestals.</p> | 08256-110 | Extrem de migdia del terme municipal, 08106 | <p>El turó d'en Galzeran marca un dels límits entre el Parc de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina. A escassos metres al nord del cim del turó hi ha un vèrtex geodèsic situat damunt d'una base d'obra, que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París) per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons en Josep Marín, veí de Santa Maria de Martorelles, a la torre de vigilància contra incendis també se la coneix com a 'Torre Alfa'.</p> | 41.5046900,2.2666400 | 438796 | 4595044 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||||
| 66140 | La Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miranda | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. URTEAGA, L.; CAPDEVILA, J. (1993). 'Tres hitos en el establecimiento de la red geodésica en Cataluña'. Revista Ería, p. 293-307.</p> | XX | Ha perdut l'emblanquinat que cobria l'estructura. | <p>Estructura situada a uns 70 metres al nord del cim del turó d'en Galzeran, amb accés des d'un petit corriol. Presenta una planta quadrada situada damunt d'un basament fonamentat a la roca mare del turó. Està bastida amb maons, amb plafons de pedra centrals a cada costat. Al centre hi ha un pilar quadrat d'un metre d'alçada aproximadament, també bastit en maons. En una de les cares de l'estructura hi ha una placa ovalada trencada que fa referència a les sancions que es poden rebre si es malmet la construcció. També menciona que és un vèrtex geodèsic. A la cara orientada al sud, en una pedra situada als peus de l'estructura, hi ha una placa metàl·lica commemorativa del segon centenari de la medició, instal·lada pel municipi d'Alella: 'ALELLA A FRA AGUSTÍ CANELLES I CARRERES, ALPENS 1765-ALELLA 1818, EN EL II CENTENARI DEL MESURAMENT DEL MERIDIÀ DE DUNKERQUE-BARCELONA, 27 DE FEBRER DE 1994'.</p> | 08256-126 | Turó d'en Galzeran, 08106 | <p>Es tracta del vèrtex geodèsic que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París), per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). La designació original amb la que se'l coneixia era Mont-Matas i els observadors que estudiaren la zona foren Pierre Méchain i Jean Joseph Tranchot. Les actuacions es dugueren a terme els anys 1792 i 1803. Posteriorment, l'any 1871, l'observador fou l'enginyer militar català Joaquim Barraquer Rovira. A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons l'Àrea de Geodèsia del Instituto Geogràfico Nacional, l'element actual fou construït l'any 1977. En aquella època, l'estructura estava emblanquinada.</p> | 41.5046700,2.2666300 | 438795 | 4595042 | 1977 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||
| 66156 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles al SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-al-spal | <p>TARRÉS MARTÍNEZ, Núria (2009). Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XX | <p>Petit fons documental gràfic relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. Es tracta d'un total de 16 imatges relatives a l'església parroquial de Santa Maria datades entre els anys 1913 i 1970. Entre d'altres destaquen 8 imatges de l'interior i l'exterior del temple, 5 més d'una creu processional datada entre els segles XV-XVI i una imatge de la Veracreu del segles XIV-XVI.</p> | 08256-142 | Carrer Comte d'Urgell, 187, 08036 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||
| 66122 | Dita de Martorelles i altres pobles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-martorelles-i-altres-pobles | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.43.</p> | XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita utilitzada a la contrada, tot i que també fa referència a d'altres indrets de Catalunya, relacionada a les possessions privades i personals de les persones. Diu així: 'Tant a Sant Fost com a Murtureïes, a Sant Guim com a Vallfogona, a Riudecols com a Besalú, ni l'ase ni les escunelles, ni els quartos ni la dona, no es deixen a ningú'.</p> | 08256-99 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta dita era coneguda i popular a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, cap a mitjans del segle XVII. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la dita es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||||
| 66121 | Quarteta de les femelles de can Sunyer i dels mascles de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarteta-de-les-femelles-de-can-sunyer-i-dels-mascles-de-can-matons | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.39.</p> | XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb dos dels llinatges més destacables de la contrada, els de can Sunyer i els de can Matons. Diu així: 'A can Sunyer, bones femelles, i bons mascles a can Matons. Que per poder fer bones estelles, primer s'han de tenir tions'.</p> | 08256-98 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, a mitjans del segle XVII, corria una quarteta que feia referència a les masies de can Sunyer (de Martorelles en l'actualitat) i can Matons (Santa Maria de Martorelles). La quarteta recull el fet que a can Matons només hi naixien homes, mentre que a can Sunyer abundaven les dones. La documentació de l'època reafirma aquesta tesi.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||||
| 66090 | Goigs al Gloriós Naixement de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-glorios-naixement-de-la-verge-maria | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS AL GLORIÓS NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA MARE DE JESÚS REDEMPTOR NOSTRE, que es canten en la ésglesia parroquial de Santa Maria de Martorelles: Mare del Omnipotent causa de nostra alegria: Alabem tots gran Maria lo vostre Naixement / Ab eterno gran Senyora decretà la Trinitat que lo Fill fos encarnat en Vos resplendent aurora; y en vostre ventre plasent passible Home se faria. Alabem tots… / Elegint-vos Déu Princesa antes que lo món creàs, ja digna mare capàs vos feu gràcia y puresa; per rompre el cap al Serpent armant-vos de valentia. Alabem tots… / Sens esta preparació de adornar temple matern no podia el Fill Etern operar la Encarnació; doncs si tots estem devent a vos la redemptió pia. Ala bem tots… / De llinatge de Reis grans lo origen Reina prenguereu en Natzaret vos nasquereu de Joachim y Anna sants; la tristesa encontinent mudareu en alegria. Alabem tots… / En lo punt que foreu nada tots los angels, verge pura vos pujareu ab dolçura en la gloria, essent dotada de veure a Déu patent més que tota Hyerarchia. Alabem tots… / Davant la cort gloriosa Déu altissim que os creà nom Maria vos posà elegint-vos per esposa però ocultant-vos lo intent de esser mare, que volia. Alabem tots… / Tots los angels y homes tots cels, y tota criatura enhorabonas, Reyna pura vos rendeixen molt decots; posant la ditxa excel·lent que en Vos sola Déu fia. Alabem tots… / Benvinguda al mon siau Vos que als homes dau vistoria als angels crescuda gloria y a Déu vostre ser donau; per vos se mostra clement li qui sens Vos no ho seria. Alabem tots…/ Los angels fan festa a Déu perque reyna los ha dat lo infern haveu destrossat posant-lo baix vostre peu; los cels obriu piament per aquell que en Vos confia. Alabem tots… / Creixeu Princesa graciosa que de màrtirs los llorers de Verges lliris enters vos aguarden victoriosa; lo Fill de Déu impacient espera en Vos un bon dia. Alabem tots… / Soberana Emperatriu patrona de Martorelles assistiu vostres ovelles que a vostra guarda teniu; y a Jesús ab rendiment servint sempre ab vostra guia. Alabem tots. / Si'l mal de tota la gent en Vos tot se remedia. Alabem tots gran Maria lo vostre Sant Naixement'. A la part final del goig hi ha una oració que clausura el text i que es recitava col·lectivament entre els feligresos. Està escrita en llatí.</p> | 08256-104 | Església de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església i es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre'. Malgrat això, en l'actualitat els goigs no es canten. S'han pogut localitzar tres exemplars d'aquest goig editats en impremtes diferents, amb petites variacions entre elles. Hi ha un exemplar de la impremta de la vídua Torras, situada a la plaça del Bonsuccés de Barcelona, que presenta una imatge central de la verge amb el nen en braços (ambdós coronats), emmarcada per dos gerros amb flors. Tot i que no hi consta la data, l'exemplar ha de ser anterior a l'any 1878, data de tancament de la impremta. Un altre exemplar sense datar procedeix de la llibreria Font de Barcelona: 'BARCELONA: LLIBRERIA DE FONT DEVANT LAS ESCALAS DE LA SEO', literalment. Incorpora una imatge central de la verge entronitzada amb el nen a la falda (ambdós coronats), envoltada de frares i situada als peus de la muntanya de Montserrat (hi ha representat tant el santuari com totes les ermites de la muntanya). És l'únic exemplar que no diu on es canten els goigs. Probablement es pugui datar dins del segle XX. Pel que fa al darrer exemplar, cal dir que és una reimpressió de goigs antics feta l'any 1951 per Sabater. Presenta una imatge central de la verge dempeus amb aureola, amb el nen en braços (ambdós coronats). Als peus del podi on es situa hi ha decoració floral.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pels Amics dels Goigs. | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66108 | Festa de la Patrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-patrona | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44. https://picasaweb.google.com/115008495103699355951 (Consulta: 08-03-2016).</p> | XX | <p>La Festa de la Patrona de Santa Maria de Martorelles es celebra pels voltants del dia 8 de setembre, nativitat de la Verge Maria. Els actes s'inicien amb la Missa de la Patrona, que es celebra el dissabte per la tarda a l'església de Santa Maria. L'endemà, a la plaça de l'Església, s'organitza una trepitjada de raïm infantil, en la que s'hi pot trobar una premsa de gàbia i els cossis per trepitjar el raïm. A la mateixa plaça es fa un concert-vermut. Posteriorment, a la pista de la Societat Coral la Fló, es fa una arrossada popular. En la darrera edició també s'ha inclòs un concurs de pastissos en categoria infantil i adults.</p> | 08256-85 | Nucli urbà de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església amb cantaires forasters. Es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre' i es feia una processó que anava fins al roc del Pedró, fita que marcava el final de la sagrera del temple. També es feien ballades a la plaça del Lledoner. Era un dia de festa grossa per tot el poble. Actualment, la trepitjada de raïm infantil dóna el tret de sortida als actes relacionats amb el món de la vinya i el vi que es duen a terme durant la tardor a la població de Santa Maria de Martorelles, donada la vinculació dels cellers del poble amb la D.O. Alella.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66032 | Can Rifà / Mas Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-mas-piera | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i amb una zona de pati davantera. El volum principal es situa a la banda de llevant del conjunt. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula emblanquinat. Consta de planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, ja que es troba emmarcat amb carreus de pedra. Els altres dos volums tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, el central amb una terrassa davantera a la part superior. Des del carrer de la Baixada de la Font s'accedeix al pati mitjançant un portal d'arc rebaixat que presenta un voladís amb teulada d'un sol vessant. Damunt la porta del garatge, situada al costat de l'anterior, destaca una llinda de pedra encastada al parament amb l'any 1879 gravat al centre. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-18 | Carrer de la Baixada de la Font, 6-Passatge de l'Amistat, 1, 08106 | <p>Sembla ser que en origen, la casa es coneixia com el mas Piera i estava format per la unió de dos petits masos que ja existien prèviament, el mas de Nabarnada i el del Viver. Durant un temps, als baixos de la casa, hi va haver un forn que treballava el forner de can Riules.</p> | 41.5188100,2.2536900 | 437729 | 4596621 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66141 | Roc del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-pedro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVI | <p>Roc de granit de grans dimensions, situat davant de la façana principal de la rectoria. Està situat damunt d'un basament de planta quadrada de recent construcció i encadenat al mateix parament mitjançant dues cadenes de ferro agafades a dues anelles laterals. Damunt seu, adherit al parament de la façana, hi ha un plafó de ceràmica amb una inscripció referida al roc (veure fitxa pròpia).</p> | 08256-127 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, el roc del Pedró fou plantat en el límit del barri de la Sagrera, establert a redós de l'església, l'any 1587. Duia gravat a la pedra un ram de granellons de branca de murtrera, un arbust molt conegut a la zona en aquells temps. Aquests granellons eren coneguts com a murtarelles, origen del nom Martorelles.</p> | 41.5197400,2.2531800 | 437687 | 4596725 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66030 | Can Guillemí / Manso Lloret / Mas Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guillemi-manso-lloret-mas-mascaro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45, 50. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb una gran zona d'aparcament pavimentada al davant. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula i dents de serra. La part central de la teulada, que es correspon amb les golfes, es troba sobrealçada respecte la resta de l'estructura. El volum està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Presenta un gran portal d'arc escarser amb els brancals bastits amb carreus de pedra. S'hi accedeix mitjançant una lleu rampa pavimentada. Damunt del portal hi ha una placa gravada amb la següent inscripció: '23 FEBRERO AÑO DE 1801/MANSO. LLORET./ANTES GUILLEMÍ.'. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars, la de migdia amb l'emmarcament arrebossat i la de tramuntana emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Al primer pis, al centre, destaca un balcó simple amb obertura rectangular, llosana motllurada i barana de ferro. La llosana està sostinguda per dues grans mènsules decorades amb motius florals i dues testes femenines. La resta d'oberturtes són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la segona planta hi ha un balcó central simple més petit que l'anterior i dues finestres d'arc de mig punt per banda, amb els ampits correguts. L'altre volum es troba adossat a la façana de migdia. És rectangular, està distribuït en dues plantes i cobert per una terrasa superior, delimitada amb barana de ferro i pilars de maons. La construcció combina les oberturtes rectangulars amb d'altres d'arc de mig punt, totes amb els ampits de ceràmica. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A la façana principal, un sòcol de pedra ressegueix tot el parament.</p> | 08256-16 | Carrer de Sant Domènec, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, en origen la casa era coneguda com a mas Mascaró. A mitjans del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel del Este' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En l'actualitat, l'edifici està segregat en diversos habitatges independents.</p> | 41.5189800,2.2546500 | 437809 | 4596640 | 1801 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66120 | Dita del masover de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-masover-de-can-coll | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.24.</p> | XVI-XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb una de les cases més destacables de la contrada, la masia de can Coll, i els seus habitants. Diu així: 'Com el masover de can Coll, que com que té l'ase massa vell, ha de traginar la càrrega al clatell'.</p> | 08256-97 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, entre finals del segle XVI i principis del XVII, la propietària de can Coll, Eulàlia Coll, vídua i sense fills, només tenia un ase molt vell i atrotinat per llaurar i traginar. Aquest fet provocava que el masover que l'ajudava, en Pau Pons, hagués de fer pràcticament tota la feina ell sol. Datat l'any 1602, existeix un document signat pels dos personatges, que deixa constància de la compra d'un bou llaurador a en Salvador de can Sunyer.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||||
| 66119 | Romanço dels malalts de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanco-dels-malalts-de-martorelles | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.11.</p> | XIX | <p>Antic romanço utilitzat a la contrada en relació a les dures condicions socials de l'època. Diu així: '- Sabeu que feien els de Martorelles de Dalt, quan començaven a sentir-se el cos malalt? És ben cert, perquè està escrit en una làmina. Ja començaven a pregar per la seva ànima'.</p> | 08256-96 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquest romanço es va començar a popularitzar durant la segona meitat del segle XIX, arran de l'epidèmia de pesta i còlera que va assolar la població en aquella època.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||||||
| 66118 | Corranda de les noies de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-les-noies-de-martorelles | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 9.</p> | XIX-XX | <p>Antiga corranda utilitzada a la contrada en relació a les ínfimes condicions socials de les dones i al pas del temps. Diu així: '- Per què no tenen gaire durada, ni viuen una joventut il·lusionada les noies i fadrines de Martorelles? - Perquè amb els anys es va fent velles'.</p> | 08256-95 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta corranda era utilitzada a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la corranda es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||||||
| 66019 | Can Dunyó / Can Donyó de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dunyo-can-donyo-de-la-sagrera | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 38. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVI-XVIII | Reformada. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en una única planta. El carener de la teulada està disposat en perpendicular a la façana principal, amb un doble ràfec de teula invertida i dents de serra. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la façana de tramuntana hi ha una única finestra d'obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La construcció està bastida amb carreus ben treballats i pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08256-5 | Plaça del Rei, 1, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626 consta que la casa de can Dunyó tenia 12 persones censades (la tercera en ordre d'importància després de can Girona i can Carrencà). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Formava part de la barriada de la Sagrera, zona on l'església tenia més alous, lluïsmes i censals que en la resta del terme. Sembla ser que en origen, la casa pairal de can Dunyó era molt més gran que l'actual. Fou dividida i segregada en diversos habitatges. En l'actualitat, l'edifici éstà destinat a casal cultural i s'hi realitzen exposicions d'art, de fotografia…</p> | 41.5194900,2.2533000 | 437697 | 4596697 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66035 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-11 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 10. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?tipus=5&info=480&menu=16&cat=194&cat_dir=194 (Consulta: 10-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Recinte de planta irregular allargassada, format per dos grans espais disposats a diferent nivell i delimitats amb una tanca respecte l'exterior. El primer espai es correspon amb el cementiri original. És de planta quadrada, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un gran portal d'accés d'arc conopial sostingut amb pilastres adossades a la tanca de pedra i maons que envolta el recinte. L'arc està decorat amb unes motllures rectilínies i rematat per una cornisa de maons coronada amb una creu de ferro. Les pilastres presenten el basament decorat amb motius geomètrics i el fust amb quatre cassetons. Estan rematades amb capitells motllurats i decorats amb dents de serra a la part superior i gotes a l'inferior. A l'extrem de migdia de la tanca s'obre un altre portal d'accés més petit, amb els emmarcaments bastits amb maons. Al interior del recinte, l'espai s'organitza mitjançant tres carrers disposats en perpendicular a la façana principal, definits pels propis columbaris que alberguen els nínxols. En total són sis columbaris de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dos vessants, organitzats en quatre o cinc registres diferenciats de nínxols. Majoritàriament, els nínxols presenten obertures d'arc de mig punt i d'arc rebaixat, tot i que els que corresponen a ampliacions posteriors són rectangulars, i estan numerats. Al bell mig del recinte, davant l'entrada principal, hi ha una creu llatina de ferro de color negre situada damunt d'un basament tronco-piramidal emblanquinat i decorat. Davant seu encara es conserven uns quants xiprers. Al marge dels nínxols, dins del recinte hi ha diverses inhumacions efectuades al subsòl i un petit panteó privat situat a l'extrem nord-oest. Presenta una forma de petita capella emblanquinada, amb teulada de dos vessant i portal d'arc de mig punt. L'altre espai que completa el recinte del cementiri es correspon amb una ampliació més moderna de les instal·lacions. El recinte presenta els paraments exteriors bastits amb pedra i maons, i es conserva bona part del revestiment arrebossat que els cobria. A l'interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-21 | Carrer de les Escoles, s/n, 08106 | <p>Antigament, el cementiri vell o fossar estava situat a la banda de migdia de l'església de Santa Maria, tocant la façana sud, on ara hi ha el baptisteri. Cap a mitjans del segle XIX es va produir la necessitat de construïr un cementiri nou, donat que el vell estava saturat i el nombre d'habitants havia crescut, alhora que els conflictes bèl·lics i les epidèmies de l'època feien estralls en la població catalana. Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'any 1873, el nou cementiri ja estava construït. El cementiri està gestionat per la Mancomunitat Intermunicipal de Martorelles i Santa Maria de Martorelles, que precisament es va crear per donar aquest servei funerari als dos municipis. El mes d'octubre de l'any 2014 s'iniciaren les obres de construcció del nou cementiri mancomunat de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> | 41.5223700,2.2538600 | 437746 | 4597016 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66117 | Bosqueters, destralers i carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosqueters-destralers-i-carboners | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> | XIX-XX | <p>Dita relacionada amb les principals activitats econòmiques de les tres parròquies més destacables de la contrada. Íntegrament, la dita diu així: 'Els de Cabanyes, bosqueters; els de Sant Fost, destralers; els de Martorelles, carboners'.</p> | 08256-94 | <p>La dita fa referència a les activitats econòmiques forestals que es desenvolupaven en aquests pobles, abans que Sant Cebrià de Cabanyes fos unit a Sant Fost de Campsentelles. Els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles, on eren explotats per a l'extracció de carbó, llenya, fusta, etc.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||||||
| 66026 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-2 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 2.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, que presenta una ampliació en forma d'L a la banda de tramuntana, i que es troba envoltada d'un gran jardí lateral al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser de grans dimensions, ubicat a l'alçada del carrer. L'edifici original presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangulars al pis. Totes tenen els emmarcaments arrebossats i pintats. Tant a la façana principal com a la de tramuntana hi ha balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Adossats a la façana de tramuntana hi ha tres cossos auxiliars de planta rectangular i disposats en forma d'L. Presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. Un porxo cobert comunica les tres construccions, de les que destaca la de l'extrem de llevant, que es troba oberta a l'exterior i està coberta amb una encavallada de fusta reformada. Les obertures són d'arc rebaixat i tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Alhora, només el volum principal té bona part de les parets cobertes d'heura.</p> | 08256-12 | Carrer del camí de can Girona-Carrer can Flor, 08106 | <p>Adossada a la façana de ponent hi ha la masia de can Pere Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. Segons la propietària de la casa, a la teulada es conserva una teula datada l'any 1883. Podria correspondre al moment de construcció de la masia o bé a una reforma de la pròpia teulada.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66142 | Avet de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Avet (Avies alba) situat en un extrem de la gran bassa de can Roda, al bell mig de les vinyes de la masia de can Roda, dins la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres, amb un perímetre d'uns 15 metres d'amplada mesurat linealment. Està format per un tronc central a partir del qual neix el brancatge, espès i tupit, en perpendicular al tronc. La disposició d'aquest brancatge dóna a l'exemplar una forma lleugerament piramidal.</p> | 08256-128 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'avet es va anar a buscar al nord d'Europa a finals del segle XIX, pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal.</p> | 41.5211400,2.2466700 | 437145 | 4596885 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66143 | Bassa de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig de les vinyes de la finca de can Roda, al costat de l'avet centenari. Presenta una planta rectangular i amida uns 25 metres de llargada per 18 d'amplada. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat hidràulic interior, i delimitada amb una tanca metàl·lica. A l'extrem de tramuntana hi ha unes petites escales per accedir-hi, mentre que adossat a la banda de ponent hi ha un petit volum amb coberta d'un sol vessant, que alberga la maquinària per tenir l'aigua en condicions. Està bastit en maons i presenta un petit portal d'accés d'arc de mig punt tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08256-129 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la bassa va ser construïda a finals del segle XIX pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal, per poder tenir aigua per regar les vinyes després d'una severa sequera. Es nodria d'una mina subterrània que anava fins a la torrentera de l'Hort del Rector, que ell mateix havia fet construïr. Mitjançant un sistema de reguerons, l'aigua es distribuïa per regar els camps i les vinyes.</p> | 41.5211000,2.2468500 | 437160 | 4596881 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66093 | Salt de can Girona / Salt del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-girona-salt-del-torrent-de-can-gurri | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 115.</p> | <p>Salt d'aigua al torrent de can Gurri que està situat dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la font del Racó. Es tracta d'un salt natural en origen, que fou delimitat per les estructures que conformen la font. L'aigua del torrent passa per dins d'una estructura de pedra situada uns metres per damunt de la font. Mitjançant una curta canalització d'arc de mig punt oberta en aquest mur, i bastida en maons, l'aigua cau damunt la llera del torrent creant una baixada gradual determinada per la pròpia llera, que es troba aterrassada. Per la banda de tramuntana, el salt està delimitat per un mur de pedra que ressegueix la riba del torrent uns metres més enllà.</p> | 08256-107 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la zona es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. El salt està ubicat al final d'una d'aquestes esplanades. Des de la casa, cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. El salt es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||||
| 66139 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-3 | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113.</p> | XX | Enrunat. | <p>Edifici completament enrunat i situat a l'inici del corriol que porta a la pedrera de la font de la Mercè. Es troba en una zona boscosa, amb abundant vegetació que tapa bona part de les estructures. De fet, només es conserva dempeus un tram de mur de més d'un metre d'alçada, que està bastit en pedra de la zona de diverses mides, lligada amb abundant morter.</p> | 08256-125 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Es tracta de l'antiga ferreria de la pedrera de la font de la Mercè. S'hi reparaven les eines que feien servir els picapedrers per extreure la pedra. De la mateixa manera que la pedrera forma part de la finca de can Girona, propietat de l'ajuntament de Barcelona des de l'any 1920-22.</p> | 41.5203100,2.2700000 | 439091 | 4596776 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Pocs metres més endavant trobarem les restes de la ferreria. L'edifici està situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||
| 66039 | Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicola-0 | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XIX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, al marge dret d'un estret corriol que neix al camí d'Alella. Les restes conservades permeten observar un edifici de grans dimensions i planta rectangular distribuït en un sol espai. No s'observen rastres de la coberta i els murs estan força enrunats, amb un alçat màxim conservat d'un metre i mig, i alguns forats de bastida. En l'actualitat tampoc es conserva cap obertura visible. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-25 | Bosc d'en Sunyer, 08106 | <p>La casa ja apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes, amb el nom de 'Casa Xicola'.</p> | 41.5189200,2.2684200 | 438958 | 4596623 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 80 metres del camí d'Alella dins del bosc, en direcció al turó de Castellruf. S'hi accedeix per un estret corriol que neix al marge dret del camí, abans d'arribar als plans d'en Xicola, i marxa en direcció nord. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||
| 66040 | Ca la Treseta / Ca la Tereseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-treseta-ca-la-tereseta | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 110.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, prop de la font del mateix nom. Donada l'abundant vegetació que cobreix la zona i el mal estat de conservació de les restes no es pot apreciar ni la planta ni el perímetre original que tenia l'edifici, tot i que és probable que fos rectangular. Només s'ha pogut documentar un pany de paret d'un metre aproximat d'alçada conservada, bastit en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen pedres de mida petita utilitzades per regularitzar els paraments.</p> | 08256-26 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | 41.5137000,2.2743400 | 439447 | 4596039 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 20 metres dins del bosc per una pista forestal que porta a una de les torres de la línia d'alta tensió, en direcció a la font d'en Gurri. S'hi accedeix per un corriol que neix al marge esquerre d'aquest camí. Es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66043 | Bassa de can Girona / Safareig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-girona-safareig-rodo | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103.</p> | XX | El revestiment superior està força degradat. | <p>Gran bassa o dipòsit de planta circular situada al marge dret del camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, en direcció a la font de la Mercè. Presenta un diàmetre d'entre 18 i 20 metres i una profunditat d'uns 10. Està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb abundant morter. La part de la bassa que està per sota del nivell del terreny compta amb un revestiment hidràulic, mentre que a la part superior el revestiment és arrebossat i està força malmès. Tota la banda nord-est de la construcció, just en el punt d'unió de les dues parts, presenta una mena de sòcol bastit en maons que s'expandeix a tot l'alçat a la banda de tramuntana. S'observen els registres per on cau l'aigua i una antiga obertura rectangular actualment tapiada, que donava accés a unes escales per baixar al fons de la bassa. A l'exterior, adossada a la banda de llevant, hi ha una petita construcció amb la coberta de dos vessants per on entra l'aigua de la sèquia cap a la bassa.</p> | 08256-29 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La bassa s'alimenta d'aigua mitjançant una sèquia d'un quilòmetre de llargada que s'inicia uns metres més amunt de la font de la Mercè, abans de l'encreuament dels camins que porten a Castellruf (dreta) i can Gurri (esquerra). Es tracta de l'aigua subterrània del torrent de can Gurri, captada mitjançant un pou amb una llarga mina i distribuït a través d'un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre fins a la bassa. Es tracta d'una bassa de reg amb una capacitat de 1500 metres cúbics que nodreix els camps de la finca de can Girona, així com també els terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, ambdues propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5240800,2.2628400 | 438497 | 4597200 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66071 | Camí de Martorelles / Camí Ral / Camí del Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-martorelles-cami-ral-cami-del-fondo | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | <p>Antic camí d'anar a Martorelles, el qual s'inicia al costat del cementiri i finalitza a la cruïlla entre el carrer del camí de can Girona i el carrer Montseny. La via té un traçat de 948 metres, amb una amplada mitjana de 3,85 metres i es troba en bon estat de conservació, tot i que amb irregularitats. El primer tram del traçat, del cementiri a la masia de can Bernades, presenta una amplada adequada al trànsit rodat, tot i que hi ha una petita restricció horaria que el regula. El segon tram, fins al torrent de can Gurri, és força més estret, mentre que el tram final torna a millorar. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada.</p> | 08256-57 | Cementiri-Carrer del camí de can Girona, 08106 | <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> | 41.5233100,2.2548500 | 437830 | 4597120 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66072 | Camí de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montornes-del-valles | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | El tram de la vinya de ca n'Oliveres està ple de torrenteres per l'acció de l'aigua. | <p>Antic camí d'anar a Montornès del Vallès, el qual s'inicia al final del carrer del camí de can Girona (davant del Castell Sant Foix) i finalitza al coll Mercader (dins del terme municipal de Montornès). La via té un traçat de 870 metres, tot i que el tram que discorre dins del terme municipal de Santa Maria de Martorelles amida uns 530 metres aproximadament. L'amplada mitjana és de 3,73 metres i es troba en un estat de conservació mitjà. El primer tram del traçat, del Castell Sant Foix a la cruïlla amb el camí d'Alella, presenta una amplada adequada al trànsit rodat. El segon tram, fins a la masia de ca n'Oliveres, és força més estret, mentre que el tram final, que passa per les vinyes de la masia, torna fer-se encara més estret, amb una pujada progressiva força erosionada per l'acció de l'aigua de la pluja. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada i afloraments de roca en certes parts del traçat. No hi ha cap restricció al trànsit rodat.</p> | 08256-58 | Castell Sant Foix-Pujada al coll Mercader, 08106 | <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> | 41.5275600,2.2601700 | 438278 | 4597588 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66073 | Corriol de la Ruta de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol-de-la-ruta-de-les-fonts | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | Alguns trams són força estrets, amb torrenteres i desnivells pronunciats. | <p>Sender de recorregut circular disseminat per tot el terme municipal de Santa Maria de Martorelles. Presenta una longitud total de 10.678 metres, amb sortida i finalització al torrent de can Sunyer, en el límit municipal amb la població de Martorelles. En general, les vies són estretes i discorren per zones forestals i boscoses majoritàriament. Tot i això, el seu recorregut està intercalat amb trams de camins que formen part de la xarxa viària del municipi, que enllacen els diferents trams d'aquest corriol. El recorregut s'inicia en el torrent de can Sunyer, prop de la font de can Roda, i avança pel mig del bosc fins a travessar les vinyes de la masia de can Roda. Aquesta part és coneguda com el camí del Pruneller i finalitza a la masia de can Coll i al carrer del Carme. Després de travessar el nucli urbà, el recorregut continua pel camí de Tiana per la Romaguera fins a la font Sunyera. En aquest punt, el traçat es desvia cap a la font del Cà fins al bosc d'en Mates, on torna a enllaçar amb l'anterior camí en el límit municipal amb Sant Fost de Campsentelles. Des d'aquí, i en direcció est, el recorregut enllaça amb el camí de Tiana per Castellruf fins al bosc de les Quatre Termes. Des d'aquest punt, el recorregut marxa en direcció nord-est passant per sota el coll de la Font d'en Gurri, fins que enllaça amb el camí d'Alella primer i el de Vallromanes segon. Després de discorre bona part del traçat pel terme de Vallromanes (masia i vinyes de can Barbeta) i de Montornès del Vallès (coll Mercader), el recorregut enllaça amb el camí de Montornès fins a la masia de ca n'Oliveres. Uns metres més avall, a la cruïlla amb el camí d'Alella (al costat de can Girona), s'agafa el darrer tram del recorregut fins a la masia de can Bernades. En aquest punt enllaça amb l'antic camí d'anar a Martorelles (camí Ral) fins al cementiri i, posteriorment, passant pel mig del poble, torna al punt inicial entre el carrer del Carme i el camí del Pruneller.</p> | 08256-59 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>Aquests corriols estan catalogats com a senders o camins històrics. Només són aptes per a la circulació dels vianants. Les fonts que es poden veure en aquest recorregut són les següents: font Sunyera, font del Cà, la Bassassa, font del Ferro, font del Llorer, font de can Gurri i font d'en Beu-i-tapa.</p> | 41.5233300,2.2468900 | 437166 | 4597128 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bona part del recorregut està dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||
| 66163 | Xarxa de camins forestals de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-forestals-de-santa-maria-de-martorelles | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | Determinats trams estan força degadats, amb torrenteres i esllavissaments de terra i pedra. | <p>Xarxa de camins forestals disseminats pel terme municipal de Santa Maria de Martorelles. Es tracta de sis vies amb una longitud compresa entre els 114 metres i els 398 metres, i una amplada que va dels 4,30 metres als 3,40 metres. En general, el paviment d'aquestes vies combina els trams asfaltats o formigonats més propers als nuclis urbans amb trams de terra sense cap tractament i afloraments de la pròpia roca mare, més característics de les zones boscoses per on discorren aquests camins. En la majoria de vies la circulació rodada no està permesa, en molts casos amb l'accés tancat amb cadenes, donada la inclusió d'alguns dels seus traçats dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Aquestes vies són: el camí de Sant Fost o del Collet, camí d'Alella, camí de Tiana per la Romaguera, camí de Tiana per Castellruf, camí de les quatre termes i camí de Vallromanes.</p> | 08256-149 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i d'entorn boscós. Són utilitzades per a la gestió, vigilància i defensa de les zones forestals. També són aptes per al transport d'aprofitaments forestals. En aquest sentit cal dir que les restriccions de trànsit no afecten aquestes activitats ni tampoc a les tasques gestionades pel Parc de la Serralada Litoral, a les zones on aquest té competències.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66163-foto-08256-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66163-foto-08256-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66116 | Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboners-de-martorelles-emmascarats-de-galtes-i-orelles | <p>PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 16. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> | XIX-XX | <p>Dita molt popular a la zona en relació a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles'.</p> | 08256-93 | <p>Aquesta dita fa referència a l'aspecte que deurien oferir els carboners quan tornaven de treballar al bosc. El carboneig va ser una activitat molt important per a les poblacions de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, fins a finals del segle XIX o principis del segle XX. Segons en Jaume Sindreu, autor martorellenc, la dita era utilitzada pels habitants de Sant Fost i Cabanyes per ridiculitzar als de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||||||
| 66102 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorelles | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, 17, p. 25. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/una-primera-ullada-a-larxiu/ (Consulta: 26-02-2016).</p> | XVIII-XX | <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositat dins l'església, en uns armaris situats a la sagristia i al baptisteri del temple. En general està força ben conservat, tot i que alguns lligalls haurien de ser restaurats. Les dates extremes entre les que es mou l'arxiu són de l'any 1548 a la dècada del 1970 i la documentació està escrita en català i castellà. L'arxiu recull actes notarials de transaccions, testaments, registres matrimonials i de baptisme, confirmacions i pagaments al cementiri, entre d'altres. En concret s'hi localitzen els llibres de testaments d'entre els anys 1700 i 1854, els de baptismes (1859-1875), tres llibres de matrimonis (1859-1884, 1885-1935, dècada dels anys 50 del segle XX) i tres més de defuncions (1859-1880, 1959-1976, 1929-1959). També hi ha un llibre amb documentació relativa a d'altres parròquies (1913) i el llibre de comptabilitat de l'obra. També es conserva el Missale Romanum datat el 1799 i diverses fotografies antigues del temple emmarcades.</p> | 08256-79 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Tenim notícia de l'estat de l'arxiu parroquial de Santa Maria l'any 1882. En una publicació editada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques es parla de l'arxiu: 'L'arxiu conté curiosos plechs de pergamins dels sigles XIII, XIV y XV y posteriors, comprenent concordias entre los Barons de Moguda y los PP. De Montalegre, per rahó del senyorío del terme, reconeixement de drets reals etc y una curiosa Butlla d'Alexandre V, ab la bulla de plom que penja del pergamí del any 1361; y com á notabilíssima l'acta de la consagració de l'iglesia, en la que consta que ho fou als VI de las kalendas d'Agost de 1105, firmada per Bernat, Bisbe de Barcelona, y demás assistents al acte' (Pérez, 2014: 25). Tot i això, sabem que l'acta de consagració del temple es va perdre i la resta de la documentació no està dipositada a l'església en l'actualitat. Pel que fa a la documentació més recent, des de la dècada dels anys 40 del segle XX fins a l'actualitat, està dipositada a la rectoria de Martorelles. Fins l'any 2011, l'arxiu parroquial de Santa Maria estava situat a l'edifici de la rectoria, davant del temple, però fou traslladat a l'església donat el seu mal estat de conservació. En aquest moment també hi havia un exemplar del Goigs a la Verge Maria (que es cantaven a la parròquia), un informe sobre la parròquia del 1942 (visita pastoral), un plànol del cementiri i uns projectes d'altars per a l'església dels anys 50.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bona part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada actualment a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (veure fitxa pròpia). | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66107 | Festa Major de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Programes d'actes de la Festa Major de Santa Maria de Martorelles (anys 1974, 1976, 1977, 1978, 1980, 1983). Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles, [Inèdit]. https://www.facebook.com/festamajor.stamariademartorelles (Consulta: 07-03-2016). http://antondensi.blogspot.com.es/search?q=santa+maria+de+martorelles (Consulta: 07-03-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search?q=festa+major (Consulta: 07-03-2016).</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles es celebra el segon cap de setmana del mes de juliol des de l'any 2013. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes més tradicionals que es van repetint en cada edició. Un d'aquests actes és el repic inicial de campanes que dóna el tret de sortida a la festa, així com el pregó davant de l'ajuntament. Les exposicions de pintura i manualitats, el cercavila dels gegants de Martorelles pels carrers del poble, el Ball de Gitanes de Martorelles, la guerra d'aigua i el ball de nit també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (representacions teatrals, espectacles de titelles, contes i rondalles, concerts, torneig de petanca, cursa de BTT, etc.). En les darreres edicions també s'ha inclòs un concert a càrrec de la Societat Coral la Fló, que es fa a l'església, i la baixada de carros de Castellruf. Des de l'any 2012, la Festa Major s'ha obert a diferents punts del municipi, creant actes a llocs tant diversos com les places Joan Matons i de l'Església, l'esplanada de la font Sunyera, la pista poliesportiva, així com a d'altres carrers del nucli urbà i zones del terme municipal (cursa de BTT Turó d'en Galzeran, tir al plat a la Pedrera, etc.).</p> | 08256-84 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles està organitzada per la Comissió de Festes de l'ajuntament. Antigament, els actes es feien a la pista de la Societat Coral la Fló, tot i que l'any 2011 es van traslladar a la nova pista poliesportiva municipal. L'any següent, però, hi hagué una gran novetat: la majoria dels actes més importants es traslladaren a la plaça Joan Matons, al bell mig del nucli urbà. D'aquesta manera es va contribuïr a incrementar la participació i l'ambient festiu. També es van incloure altres localitzacions com l'esplanada de la font Sunyera, la plaça de l'Església o determinats carrers del poble. L'any 2013, en canvi, la novetat fou el canvi de data de la celebració (sempre es feia el cap de setmana següent al dia 19 de juliol i, des d'aquest any, es va avançar a l'anterior cap de setmana). En les edicions dels anys 70 del segle XX es feia el ball del fanalet, una película de cinema el divendres a la nit i les Gitanes de Martorelles ja pujaven a ballar al poble. Als anys 80 ja es celebrava la tirada de tir al plat.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66115 | A Martorelles, carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 472. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | <p>Dita molt popular a la zona i que fa referència a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'A Martorelles, carboners'.</p> | 08256-92 | <p>Fins fa poc temps, el carboneig (elaboració del carbó d'alzina i rabassó) era una activitat molt important als pobles de Santa Maria de Martorelles i Martorelles. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||||||
| 66114 | Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dins-un-bosc | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1967. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una variant de la dita més coneguda del terme, però canviant el mot Cabanyes per Reixac. Diu així: 'Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'.</p> | 08256-91 | <p>Reixac era una antiga parròquia propera a Sant Cebrià de Cabanyes, que fou unida al municipi de Montcada. Martorelles i Sant Fost formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. Sant Pere de Reixac, en canvi, no pertanyia a la baronia. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||||||
| 66113 | Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1000. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX | <p>Es tracta de la dita més popular de la contrada, en referència a aquestes tres parròquies i a l'entorn forestal on es localitzaven en origen. Diu així: 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc'.</p> | 08256-90 | <p>Aquesta dita ja apareix referenciada al 'Diccionario Geográfico Estadístico Histórico' de Pascual Madoz de l'any 1845. Les tres parròquies, quan Cabanyes era independent de Sant Fost, eren veïnes i formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||||||
| 66144 | Pi del carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-del-pi-0 | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al bell mig del nucli urbà, entre els carrers de la Font del Ca i del Pi, dins del pati d'una de les cases. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres, i una amplada de copa d'uns 14 metres mesurada linealment. Té un tronc recte d'escorça rogenca, amb la capçada en forma de parasol, tot i que l'exemplar està lleugerament inclinat. A la part superior, el tronc central es ramifica en dos grans troncs secundaris una mica recargolats.</p> | 08256-130 | Carrer del Pi, 7-Carrer de la Font del Ca, 42, 08106 | <p>Tot i que no hi ha cap informació al respecte, podria ser que l'exemplar hagués donat el nom al carrer del Pi. Es considera que l'exemplar té més de cent anys.</p> | 41.5175800,2.2554100 | 437871 | 4596484 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||||
| 66145 | Olivera de can Boc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-boc | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Olivera (Olea europaea) aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà, just a la cantonada del carrer Jesús. Es tracta d'un exemplar d'uns 4 metres d'alçada per uns 5 metres d'amplada de copa mesurada linealment. Presenta un tronc central ramificat en dues grans branques, la base del qual està oberta. Tot i que no es tracta d'un exemplar excepcional, s'ha inclòs pel fet de ser testimoni d'una de les cases antigues que formaven part del nucli antic de la població.</p> | 08256-131 | Carrer López de Castro-Carrer Jesús, 08106 | <p>Antigament, l'olivera formava part de la masia de can Boc.</p> | 41.5197100,2.2520500 | 437593 | 4596722 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||||||
| 66146 | Pou sota el carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-sota-el-carrer-del-pi | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Pou aïllat situat a la banda de migdia del nucli urbà, sota el carrer del Pi. Es tracta d'un pou de planta circular i estructura cònica, bastit en maons i cobert per una cupúla apuntada que forma part de la mateixa estructura. El pou és força profund donat que baixa fins al torrent, i compta amb una petita obertura rectangular reformada. La construcció deixa l'aparell d'obra vist exceptuant la coberta, que presenta un revestiment arrebossat.</p> | 08256-132 | Horts del Rector, 08106 | <p>Tot i que inicialment el pou era propietat de la família Torras, posteriorment passà a mans de la casa de can Ferriols. L'utilitzaven per pujar l'aigua del torrent cap a la seva casa, situada a la part superior del carrer de la Font del Ca. Amb l'arribada de l'aigua potable canalitzada al poble, a mitjans del segle XX, el pou va quedar inutilitzat.</p> | 41.5175400,2.2553500 | 437866 | 4596479 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66147 | Premsa de vi de ca l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-ca-langel | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, davant la façana principal. Es tracta d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. Als seus peus hi ha un registre de planta quadrada per on queia el most.</p> | 08256-133 | Carrer del Pi, 3, 08106 | <p>El propietari de la casa va comprar la premsa de gàbia al restaurant can Rovira, prop de Montcada i Reixac.</p> | 41.5177200,2.2551700 | 437851 | 4596499 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66029 | Can Oliva / Cal Músic / Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliva-cal-music-can-xicola | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i restaurat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular amb pati davanter i jardí lateral. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, té l'accés al final d'aquesta via, a peu pla amb el jardí. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula invertida. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. Està cobert amb un porxo de sostre pla bastit amb bigues. Als costats hi ha tres finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro. Al pis hi ha una sèrie de finestres d'obertura rectangular amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant la central, que està emmarcada amb carreus de pedra i té la llinda plana gravada amb la següent inscripció: 'OLIVA 1941'. La finestra de les golfes és d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de ceràmica. La resta d'obertures d'aquest volum són simples, rectangulars i arrebossades. Situats a la banda nord-oest del pati hi ha dos cossos auxiliars amb les cobertes d'un sol vessant de teula àrab, distribuïts en una i dues plantes. La construcció presenta tant la façana principal com la de llevant arrebossades i emblanquinades, mentre que la resta deixen l'aparell de l'obra vist (bastit en pedra i maons disposat en filades més o menys regulars). Els cossos auxiliars també estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-15 | Carrer de la Font del Ca, 55, 08106 | <p>Durant un temps, la casa havia estat propietat de la família Xicola de baix, de Martorelles. A mitjans del segle XX, els propietaris van regalar un sant Crist a l'església de Santa Maria. Gràcies a aquest fet, la processó de Corpus pujava de l'església cap a la casa, donava la volta a l'interior del jardí i tornava a sortir per baixar altre cop fins a l'església.</p> | 41.5178000,2.2560700 | 437926 | 4596507 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | |||||||||
| 66079 | Les Tolves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tolves | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Espais oberts, amb abundant vegetació i zones amb runa acumulada. | <p>Edifici aïllat i mig enrunat situat a uns 50 metres de distància de la pedrera del camí de la font Sunyera, sota el camí que li dóna accés. Presenta una planta rectangular, amb la coberta plana i està distribuït en un sol nivell, amb quatre grans estances obertes a una gran esplanada que donava accés als camions. Aquests espais estan coberts amb voltes catalanes bastides amb maons plans i reforçades amb barres de ferro. Estan comunicades entre elles mitjançant petites obertures d'arc de mig punt obertes als murs laterals, que són de pedra escairada de diverses mides lligada amb abundant morter. De fet, la resta de la construcció presenta aquest mateix tipus de parament. A la part superior de la construcció, destaca una estructura de formigó i ferro amb encaixos utilitzada per la càrrega de la pedra. A uns 30 metres de distància al nord, a l'entrada a l'esplanada, hi ha un altre edifici de planta rectangular força més degradat que l'anterior. La part superior de la construcció està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada irregularment, i lligada amb abundant morter. La part inferior, en canvi, està bastida en bloc i és fruit d'una reforma posterior.</p> | 08256-65 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>L'edifici ha estat identificat com el carregador de la pedrera del camí de la font Sunyera. La pedra que s'extreia de la pedrera era matxacada. Llavors queia dins de les cambres-carregadors i d'allà era transportada fora del recinte. Unes vagonetes guiades per un cable d'acer transportaven la pedra d'un lloc a l'altre. El nom fa referència a les tremujes que s'utilitzaven per carregar la pedra matxacada.</p> | 41.5148700,2.2585800 | 438133 | 4596180 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 | ||||||||
| 66155 | Cases del carrer Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-pau-casals | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | <p>Conjunt de quatre cases aïllades i envoltades de jardí, situades al Nucli Colomer, entre els carrers Pau Casals, de la Vinya d'en Calet, de la Pau i d'Antoni Gaudí (del terme municipal de Martorelles). Presenten plantes rectangulars i estan distribuïdes en planta baixa i golfes, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants exceptuant el número 5, que és a quatre aigües. Aquestes cobertes tenen voladissos sostinguts amb barbacanes de fusta i detalls ornamentals de ceràmica a la línia dels careners. En general, les cases presenten obertures rectangulars, d'arc de mig munt i d'arc escarser, amb els emmarcaments arrebossats. Els números 1 i 3 són tipològicament idèntics i presenten dos porxos adossats a les façanes davanteres i posteriors, amb cobertes independents. En el cas del número 1, el porxo davanter fou reconvertit en una ampliació de la part interior de la casa. La casa del número 5 és la més gran de totes i compta amb un volum davanter a mode de galeria tancada amb finestrals de vidre. Tant els eixos del carener com els detalls ornamentals de la coberta són bastits en ceràmica vidrada de color negre. El número 7 està més reformat que la resta i compta amb una teulada assimilada a una coberta holandesa. Les cases presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats, i tenen els forats de ventilació de les cobertes decorats amb motius florals.</p> | 08256-141 | Carrer Pau Casals, 1-7, 08106 | <p>És probable que les cases fossin bastides cap a la dècada dels anys 30 del segle XX i estiguessin relacionades amb l'estiueig de la gent de Barcelona. Els números 1 i 3 eren conegudes com les cases de l'Arturo, mentre que els números 5 i 7 eren les cases de la senyora Cristina o del Pasteler (era una família de Barcelona que tenien una pastisseria a la ciutat i estiuejaven al poble).</p> | 41.5248500,2.2464300 | 437129 | 4597297 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 178,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.