Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66068 | Dolmen de Castellruf / Dolmen Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-castellruf-dolmen-fabregues | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 140. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 073. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 28-29. https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Una part de l'estructura ha estat desplaçada. | <p>Sepulcre megalític del tipus galeria coberta catalana, format per una cambra tancada amb quatre grans lloses verticals i una altra horitzontal que fa de coberta. En total, el conjunt amida aproximadament 1,60 metres de llargada per 1,50 metres d'amplada i una alçada d'uns 60 centímetres. Pel que fa a la llosa de la banda oest, pot ser que estigui una mica moguda. De fet, la cambra interior resta una mica oberta per la banda de ponent. La llosa que fa de tapa té una forma més o menys triangular. No s'observen restes del túmul.</p> | 08256-54 | Camí al turó d'en Galzeran, 08106 | <p>El nom de Fàbregues prové del seu descobridor, mossèn Fàbregues, del seminari de la Conreria. Segons sembla, entre els anys 1939 i 1942, un grup de religiosos d'aquest seminari excavaven els boscos de la Serralada Litoral a la recerca de restes arqueològiques. L'estructura s'adscriu al període Calcolític (2200-1800 a.c.), dins del Neolític final. Al interior del dolmen s'hi va trobar un punyal de bronze, tot i que no hi ha notícies de com va ser la troballa. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'.</p> | 41.5131200,2.2669500 | 438830 | 4595980 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2021-10-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El recorregut més directe per anar al dolmen és pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). Cal anar pujant sense desviar-se, passant per la pedrera de can Guillemí, fins que s'arriba sota el turó de Castellruf, en un encreuament de camins. Cal agafar el de la dreta (direcció sud) i, a uns 50 metres, un trencall al marge dret ens porta fins al dolmen, uns 15 metres dins del bosc. Aquest darrer accés està senyalitzat i adaptat amb unns graons de fusta per facilitar la pujada. El dolmen es troba dins del límits del Parc de la Serralada Litoral. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||
| 66069 | Menhir de Castellruf / Menhir de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-castellruf-menhir-de-can-gurri | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 124-125. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 075. TARRÚS I GALTER, Josep (2011). 'Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context'. Revista Notes, 26,p. 100. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 31. https://ca.wikipedia.org/wiki/Menhir_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Bona part de la peça està soterrada. | <p>Menhir format per un prisma trapezoïdal de forma rectangular, situat al centre del poble, en unes jardineres d'obra situades al costat d'unes escales que donen accés a la Baixada de la Font. Presenta unes mides aproximades de 160 x 63 x 48 centímetres, tot i que es creu que pràcticament la meitat de l'element es troba actualment soterrat. En una de les seves dues cares més llargues hi ha un gravat longitudinal format per dues línies arquejades superposades a mode de número 3, i una tercera línia recta en vertical que les tanca per la banda esquerra, creant així una lletra B. El gravat amida 124 centímetres de llargada per 24 d'amplada i té una secció en forma d'U. El tipus de pedra que el conforma es correspon amb la granodiorita d'edat tardiherciniana, característica de les muntanyes litorals.</p> | 08256-55 | Carrer López de Castro-Baixada de la Font, 08106 | <p>El menhir de Castellruf és el primer menhir localitzat a les muntanyes litorals (la resta de menhirs del Baix Vallès provenien de la plana). Fou localitzat entre les dècades dels anys 50 i 60 del segle XX a l'extrem sud-est del terme municipal, a la zona coneguda com Els Lletreros, situada prop del Pi d'en Casals (actualment desaparegut), i a uns 400 metres de distància en línia recta del dolmen de Castellruf. Estava estirat a terra, dins d'una zona boscosa. Al cap d'un temps, per iniciativa d'alguns veïns del poble com en Josep Marín, l'Andrés Cueto i en Miquel Oliveres, el menhir es va traslladar al centre del poble mitjançant un toro mecànic. Es col·locà mitjançant una ploma a la seva ubicació definitiva, a petició de l'alcalde d'aquell moment. Es creu que l'alçada real del menhir és d'uns 220 centímetres aproximadament. Sembla que va ser fet mitjançant repicat linear amb un instrument de pedra. Tot i que la interpretació del gravat és una incògnita, no es pot obviar el fet en origen estava situat en un punt carenós que dominava sobre la plana de la depressió prelitoral, en el límit dels actuals termes municipals de Santa Maria de Martorelles i Alella. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'. Posteriorment, dins del marc d'aquest mateix projecte, l'actuació s'amplià l'any 2004 amb un nou estudi de prospecció, investigació i documentació.</p> | 41.5192000,2.2538400 | 437742 | 4596665 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situat cronològicament entre el neolític final i el calcolític recent, entre finals del IV i III mil·lenni aC, 5500-2200 a.C. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||
| 66088 | Costum del Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Martorelles els duia a la vinya. Allà es ressava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> | 08256-102 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Vallirana i Piera. Si tenim en compte la relació tradicional de Santa Maria de Martorelles i Martorelles amb el món del vi i de la vinya (i que ambdues poblacions formaven un sol municipi fins a la dècada dels anys 20 del segle XX), és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||||
| 66089 | Costum de la Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-quaresma | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 824.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles per la Quaresma, en concret, el Dissabte de Glòria. Després de la cerimònia litúrgica de la benedicció de la pica baptismal, a Martorelles hi havia la creença que el primer nen que es bategés moria abans de l'any.</p> | 08256-103 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Antigament, el Dissabte de Glòria es feia un toc d'al·leluia a l'església i després es procedia a celebrar les cerimònies litúrgiques de la benedicció i producció del foc nou, i de la benedicció de les fonts baptismals i de les piques. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||||
| 66091 | Parc de la Serralada Litoral / EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-ein-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AAVV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. [Inèdit]. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. LOIRE, Roser (2001). 'Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral'. Revista L'Atzavara, 9, p. 63-70.</p> | <p>Tota la banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, en concret, 184,4 hectàrees. Es tracta d'un espai protegit d'interès natural de 4.707,8 hectàrees (EIN), repartit entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La seva altitud no sobrepassa els 800 metres. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, característic de la zona de sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</p> | 08256-105 | Banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>L'any 1992 es crea el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, com a conseqüència de la coordinació entre alguns ajuntaments de la zona, per tal de resoldre els problemes territorials que patien. El parc comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, regulat pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (inclòs al PEIN), en resposta al compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Recentment també s'hi ha afegit del Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'objectiu d'aquest PEIN és assegurar la protecció bàsica dels espais naturals regulant els usos i les activitats, així com impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona i promoure activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5130300,2.2679700 | 438915 | 4595969 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||
| 66093 | Salt de can Girona / Salt del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-girona-salt-del-torrent-de-can-gurri | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 115.</p> | <p>Salt d'aigua al torrent de can Gurri que està situat dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la font del Racó. Es tracta d'un salt natural en origen, que fou delimitat per les estructures que conformen la font. L'aigua del torrent passa per dins d'una estructura de pedra situada uns metres per damunt de la font. Mitjançant una curta canalització d'arc de mig punt oberta en aquest mur, i bastida en maons, l'aigua cau damunt la llera del torrent creant una baixada gradual determinada per la pròpia llera, que es troba aterrassada. Per la banda de tramuntana, el salt està delimitat per un mur de pedra que ressegueix la riba del torrent uns metres més enllà.</p> | 08256-107 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la zona es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. El salt està ubicat al final d'una d'aquestes esplanades. Des de la casa, cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. El salt es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||||
| 66096 | Turó d'en Galzeran / Turó d'en Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-galzeran-turo-den-mates | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/muntanyes-de-la-serralada-de-marina/ (Consulta: 10-03-2016).</p> | <p>Turó característic de la contrada situat en el límit dels termes municipals de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i d'Alella i Tiana (Maresme). Està situat a 484 msnm i permet una panoràmica de 360 graus damunt la plana del Vallès i la línia de costa. Es poden observar, entre d'altres punts, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i, fins i tot, el Cadí i els Pirineus. Malgrat això, els matolls de la zona i la pròpia situació del cim tapen una mica la visió sobre el Barcelonès, la costa i les serres del Vallès. Dalt del cim hi ha una gran torre d'observació i vigilància contra els incendis forestals.</p> | 08256-110 | Extrem de migdia del terme municipal, 08106 | <p>El turó d'en Galzeran marca un dels límits entre el Parc de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina. A escassos metres al nord del cim del turó hi ha un vèrtex geodèsic situat damunt d'una base d'obra, que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París) per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons en Josep Marín, veí de Santa Maria de Martorelles, a la torre de vigilància contra incendis també se la coneix com a 'Torre Alfa'.</p> | 41.5046900,2.2666400 | 438796 | 4595044 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||||
| 66111 | Llegenda d'Almançor a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dalmancor-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 163-164.</p> | <p>'Diuen que quan Almançor va cremar Barcelona (985), van guanyar la batalla del Pla de Matabous (als voltants de la Mogoda), i els àrabs van matar els cristians que trobaven. Castellruf i Sant Miquel van ser els refugis del comte Sunyer i els seus homes. El fill bastard d'Almançor, el jove Abd-el Muzafar, juntament amb 300 homes, va posar setge a Castellruf i al castell de Sant Miquel, demostrant una clara superioritat numèrica. No hi va haver lluita ni matança, no hi trobem restes humanes ni òssos sepultats. El castell no va ser cremat ni envestit, només assetjat. La rendició va ser força ràpida, i llastimós el fet que els cristians haguessin de destruir la seva fortalesa. Els enderrocs van haver d'escampar-se i dispersar-se per tal que no poguessin reconstruir-lo. Després d'això va retenir captius els joves i més forçuts i als vells i les dones els va donar la llibertat. Tot el poble de Martorelles va quedar destruït i l'església cremada, sense objectes de culte. L'havien utilitzat com a estable per als seus cavalls'.</p> | 08256-88 | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||||||
| 66112 | Llegenda de Tots Sants a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 164. CATALÀ I ROCA, Pere (1996). Llegendes de castells catalans. Barcelona: Dalmau, p. 79.</p> | <p>'Diuen que al Castell Ruf, la nit de Tots Sants, tenen cita tots els antics possessors -dames i cavallers- del ja inexistent castell, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen, sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals'.</p> | 08256-89 | <p>La llegenda està extreta del llibre 'Llegendes dels castells catalans' de Pere Català i Roca. Tot i això, fou recollida per primer cop pel folklorista català Joan Amades a la seva obra 'Folklore de Catalunya', dins del volum Rondallística (any 1950).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||||||
| 66123 | Costum del Tió de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-tio-de-nadal | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. I, p. 42.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el dia 24 de desembre, i que té relació amb el tió de Nadal. Pel que sembla, antigament garrotejaven el tió la vigília de Nadal, i fins l'endemà, no donava els seus fruits.</p> | 08256-100 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||||
| 66124 | Costum del Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-carnestoltes | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 142.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum propi de la zona de Martorelles durant les festes del Carnestoltes. Es tracta d'una variant del ball o joc del Tio fresco, que es ballava a tot Catalunya i també a determinades zones de València, i que tenia diverses variants depenent de l'àrea geogràfica on es manifestés. A Martorelles, els diablots del ball de Gitanes portaven una gran perruca d'estopa molt estarrufada, que els donava una aparença còmica i grotesca. La duïen durant els dies que durava el Carnestoltes i, en la darrera actuació, cremaven la perruca davant de tothom.</p> | 08256-101 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. El ball o joc del Tio fresco, també conegut com Pallari o Tio tio, consistia en una llarga filera de balladors que duien un ninot de paper lligat a la camisa i una teia encesa (o similar) a la mà. Consistia en cremar el paper del ballador més immediat, fins que només quedés un ballador sense cremar. Aquest costum anava acompanyat d'una cançó generalment curta, que variava depenent de la zona. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament. Actualment, el ball de Gitanes continua essent una tradició molt arrelada al poble de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||||
| 66125 | Vall del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-del-torrent-de-can-gurri | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines.</p> | <p>Vall situada a la banda de tramuntana del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, entre la masia de can Girona i el coll de la font de can Gurri. Segueix en bona part el recorregut del torrent de can Gurri, que li dóna nom, i les seves terres pertanyen als municipis de Santa Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes. El relleu que recorre la vall va dels 450 metres del punt més alt fins als 180 metres de la part més baixa. La part més estreta de la vall és el tram inicial, des de la masia fins a la font de la Mercè, caracteritzada per la verneda del Sot dels Arbres per exemple. A partir de la font, donat l'aiguabarreig de diversos torrents que s'uneixen, la vall s'eixampla. Els punts limítrofs d'aquesta part més amplia van des del turó del castell de Sant Miquel, al nord-oest, fins al turó de Castellruf, al sud-est. Els sòls són majoritàriment granítics intercalats amb dics i filons de quars i d'altres minerals. La meteorització del granit, que la converteix en sauló, s'acumula als peus dels vessants donant lloc a diverses pedreres, avui en dia abandonades. Pel que fa a la vegetació, cal dir que és típica de la regió mediterrània, amb domini de l'alzinar i el marfull, i dividida en boscos, brolles i garrigues. Quant a la fauna, cal dir que està determinada per la densitat de la vegetació que es dóna en certes zones. Així trobem tant ratolins de bosc i tudons com salamandres, guineus, porcs senglars, etc.</p> | 08256-111 | Extrem de tramuntana del terme municipal, 08106 | <p>Tot i que en l'actualitat aquesta vall està pràcticament deshabitada, era una de les zones del terme municipal amb més presència humana entre els segles XVIII i XX. El carboneig, l'explotació de les pedreres i la gran quantitat d'aigua que s'hi podia trobar feien que la vall fos apta per desenvolupar aquestes activitats econòmiques i també per residir-hi. Bona mostra d'això són les masies enrunades que encara s'hi conserven, així com la gran quantitat de fonts, les restes d'antigues carboneres i les pedreres en estat d'abandó actualment.</p> | 41.5225000,2.2646100 | 438643 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La vall està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||
| 66126 | El Plàtan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-platan | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | <p>Plataner (Platanus hispanica) situat sota la vinya de la masia de can Matons, al costat de l'antic camí que porta a Martorelles i de la font de can Matons. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una copa d'uns 22 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es troba en bona part soterrat. El brancatge de la copa és molt alt i neix a partir de tres troncs secundaris que surten del tronc central. La disposició d'aquest brancatge dóna a la copa una forma lleugerament circular. L'exemplar es troba aïllat d'altres espècies en una zona de vinya i horts molt plana, que fa que es vegi des de diversos punts.</p> | 08256-112 | Camí de Martorelles-Horta de can Matons, 08106 | 41.5251700,2.2512100 | 437528 | 4597329 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||||
| 66127 | El Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 1. http://somdedalt.blogspot.com.es/2012/10/els-arbres-monumentals-i-singulars-del.html (Consulta: 10-03-2016).</p> | Bona part del tronc central està buit. | <p>Lledoner (Celtis australis) situat al bell mig del nucli urbà, a la plaça de l'Església. Es tracta d'un vell exemplar que presenta una alçada aproximada d'uns 8 metres, amb una copa d'uns 6 metres d'amplada mesurada linealment. La principal característica de l'exemplar és que el tronc central, d'un metre aproximat de diàmetre, està inclinat i completament buit, i malgrat tot l'arbre és viu. A dalt de tot, el tronc es ramifica en dos troncs secundaris disposats a diferent nivell. El brancatge de la copa és espès i lleugerament arrodonit. L'arbre està situat dins d'una jardinera de planta circular bastida amb pedra i maons.</p> | 08256-113 | Plaça de l'Església-Carrer del Lledoner, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'exemplar podria tenir més de 150 anys. Pel que ell mateix explica, a mitjans del segle XIX, va patir una crema que li va fer perdre bona part del tronc. Al seu costat hi havia un altre exemplar bessó que es cremà completament.</p> | 41.5196600,2.2531600 | 437685 | 4596716 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||
| 66128 | Àlber de la font de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-font-de-can-gurri | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 96.</p> | <p>Àlber (Populus alba) situat davant de la font de can Gurri, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 25 i 28 metres, i una copa d'uns 12 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un esvelt tronc central ramificat en tres grans branques. El brancatge de la copa és escàs i, en general, està força malmesa.</p> | 08256-114 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Fins l'any 2009 hi havia tres exemplars d'àlber a la font de can Gurri, però les fortes ventades d'aquell any en van tombar dos. La capçalera de l'àlber sobresurt per damunt de la resta d'arbres que hi ha a la zona, marcant una fita reconeguda. Segons sembla, l'arbre podria ser centenari.</p> | 41.5158700,2.2767400 | 439649 | 4596279 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font de can Gurri. L'arbre es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||
| 66130 | Alzina del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-castell-de-sant-foix | <p>Alzina (Quercus ilex) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una circumferència aproximada d'uns 17 metres. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, a partir del qual es ramifiquen entre 7 i 9 branques secundàries. La copa, amb un brancatge espès i tupit, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant.</p> | 08256-116 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5260500,2.2573300 | 438039 | 4597423 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||||||
| 66131 | Sequoia del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-del-castell-de-sant-foix | <p>Sequoia (Sequoia semprevirens) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 20 metres. Té un robust tronc central que des de la base es ramifica en dos grans branques. En general, el brancatge és força espès i tupit, neix a la base dels troncs i té una forma allargassada lleugerament triangular.</p> | 08256-117 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5251700,2.2577800 | 438076 | 4597324 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||||||
| 66144 | Pi del carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-del-pi-0 | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al bell mig del nucli urbà, entre els carrers de la Font del Ca i del Pi, dins del pati d'una de les cases. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres, i una amplada de copa d'uns 14 metres mesurada linealment. Té un tronc recte d'escorça rogenca, amb la capçada en forma de parasol, tot i que l'exemplar està lleugerament inclinat. A la part superior, el tronc central es ramifica en dos grans troncs secundaris una mica recargolats.</p> | 08256-130 | Carrer del Pi, 7-Carrer de la Font del Ca, 42, 08106 | <p>Tot i que no hi ha cap informació al respecte, podria ser que l'exemplar hagués donat el nom al carrer del Pi. Es considera que l'exemplar té més de cent anys.</p> | 41.5175800,2.2554100 | 437871 | 4596484 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||||
| 66145 | Olivera de can Boc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-boc | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Olivera (Olea europaea) aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà, just a la cantonada del carrer Jesús. Es tracta d'un exemplar d'uns 4 metres d'alçada per uns 5 metres d'amplada de copa mesurada linealment. Presenta un tronc central ramificat en dues grans branques, la base del qual està oberta. Tot i que no es tracta d'un exemplar excepcional, s'ha inclòs pel fet de ser testimoni d'una de les cases antigues que formaven part del nucli antic de la població.</p> | 08256-131 | Carrer López de Castro-Carrer Jesús, 08106 | <p>Antigament, l'olivera formava part de la masia de can Boc.</p> | 41.5197100,2.2520500 | 437593 | 4596722 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||||
| 66152 | Alzina dels Nuvis de la Treseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-nuvis-de-la-treseta | <p>Informació oral de Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | <p>Alzina (Quercus ilex) situada al marge dret del camí que porta a la font de can Gurri, prop de la font de la Treseta. Es tracta d'un exemplar d'entre 8 i 10 metres d'alçada per uns 9 metres d'amplada de copa mesurada linealment. La particularitat de l'exemplar és el tronc central, el qual es troba ramificat en dos grans troncs pràcticament des de la base, a escassos centímetres del terra. A partir d'aquí, els dos troncs pugen drets mentre es van entortolligant entre ells fins a arribar a la copa, de brancatge esclarisser.</p> | 08256-138 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>L'exemplar pren el nom del fet que els dos troncs es van entortolligant mentre pugen, com si fossin dos nuvis agafats.</p> | 41.5135400,2.2743700 | 439449 | 4596022 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que porta a la font de la Treseta. Passat aquest trencall, al marge dret del camí hi ha l'alzina. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||
| 66163 | Xarxa de camins forestals de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-forestals-de-santa-maria-de-martorelles | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | Determinats trams estan força degadats, amb torrenteres i esllavissaments de terra i pedra. | <p>Xarxa de camins forestals disseminats pel terme municipal de Santa Maria de Martorelles. Es tracta de sis vies amb una longitud compresa entre els 114 metres i els 398 metres, i una amplada que va dels 4,30 metres als 3,40 metres. En general, el paviment d'aquestes vies combina els trams asfaltats o formigonats més propers als nuclis urbans amb trams de terra sense cap tractament i afloraments de la pròpia roca mare, més característics de les zones boscoses per on discorren aquests camins. En la majoria de vies la circulació rodada no està permesa, en molts casos amb l'accés tancat amb cadenes, donada la inclusió d'alguns dels seus traçats dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Aquestes vies són: el camí de Sant Fost o del Collet, camí d'Alella, camí de Tiana per la Romaguera, camí de Tiana per Castellruf, camí de les quatre termes i camí de Vallromanes.</p> | 08256-149 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i d'entorn boscós. Són utilitzades per a la gestió, vigilància i defensa de les zones forestals. També són aptes per al transport d'aprofitaments forestals. En aquest sentit cal dir que les restriccions de trànsit no afecten aquestes activitats ni tampoc a les tasques gestionades pel Parc de la Serralada Litoral, a les zones on aquest té competències.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66163-foto-08256-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66163-foto-08256-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66067 | A prop del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-cementiri | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 188, 190. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 61. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16).</p> | III a.C.-V | Entorn cobert de vegetació. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la part posterior del cementiri, en els vessants sud i oest, en una antiga zona de vinyes. S'hi localitzaren fragments de ceràmica romana molt rodada i algún fragment de tègula, sense cap estructura visible.</p> | 08256-53 | Carretera BV-5006, km. 0,400, 08106 | <p>Les restes foren localitzades per l'arqueòleg granollerí Josep Estrada a la dècada dels anys 60 del segle XX, atribuïnt-les al període romà-imperial.</p> | 41.5224200,2.2529600 | 437671 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66162 | Poblat ibèric de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-castellruf | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446. CUYÀS I TOLOSA, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona: Gràfiques Duran, vol. II, p. 182-186. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, Josep (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers: Museu de Granollers, p. 11. GASULL, Pepa [et al.]. Resultat de les excavacions arqueològiques portades a terme a Castellruf (Mastorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Tribuna d'arqueologia, 1984-1985, p. 53-62. GASULL, P.; BLANCH, R.M.; GONZÁLEZ, A. [et al.] (1995). El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 074. LLAGOSTERA I OLLÉ, M.T. (1971). 'Vaso polípedo en Castell Ruf'. Amistad, Boletín del Museo Municipal de Badalona, 30, p. 4-5. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 317-322. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 97. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 58. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 13-18, 22-29.</p> | IV-I a.C. | Ple de vegetació que malmet les estructures. | <p>Jaciment arqueològic isolat i situat dalt del turó de Castellruf, prop del bosc d'en Mates. Presenta una extensió aproximada de 0,6 hectàrees i una planta més o menys ovalada, determinada per l'orografia del propi turó. Està format per una doble línia de muralla separada uns 13 metres. La muralla 1 recorre la plataforma superior del turó, mentre que la muralla 2 només es documenta pel vessant est. Tant a la plataforma superior com a l'espai entre muralles hi ha restes de construccions. Majoritàriament, les cases presenten plantes rectangulars i estan dividides en una, dues o tres estances. En general, totes les estructures del jaciment s'assenten damunt la roca mare i estan bastides en pedra sense desbastar lligada en sec, amb superposició de filades en alguns casos. La muralla compta amb fossa de cimentació, mentre que la resta de murs no tenen perque tenir-la. Medeix de mitjana 1,15 metres d'amplada i té un reompliment de pedra petita a l'interior. Els murs de les cases estan fets amb parament de pedra mitjana sense reomplir i s'hi obren un total de 8 portes flanquejades per brancals. Les habitacions anaven cobertes amb sostres de fusta i branques. Pel que fa als paviments, trobem el simple reaprofitament de la roca mare com a nivell de circulació, els empedrats de pedra de diverses mides i algun paviment de terra piconada a l'interior de les habitacions. A la muralla s'observen diverses obertures de mida petita, identificades com a sortida d'aigües. Es van documentar també tres fogars assentats a la roca mare sense solera prèvia de preparació. En una de les habitacions (número 9) es va documentar les restes d'un forn fet de tàpia i escòries de ferro en abundància. Es va identificar com un taller de ferrer que es va incendiar. En el corriol actual d'accés al jaciment es va documentar una sitja amb tapa de pedra, a l'interior de la qual només hi havia una llàntia. La cronologia de l'assentament ve determinada també per la ceràmica que s'hi documentà: de ceràmica àtica de mitjans del segle IV a.C. a la campaniana A de principis del segle I a.C. (i absència de campaniana B). Pel que sembla, durant el segle III a.C., el poblat patí una gran reestructuració amb la construcció de la muralla i les habitacions de la banda de tramuntana, que s'adossen a aquesta. Posteriorment es bastiren la resta de cases i s'ocuparen, fins que es van anar enderrocant per un procés de destrucció (documentació de diversos enderrocs). En la darrera fase es construeixen els empredrats i s'habiliten nous espais. El jaciment s'abandona cap a mitjans del segle I a.C.</p> | 08256-148 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>Les primeres intervencions arqueològiques documentades al poblat ibèric de Castellruf foren obra de l'Andrés Cueto, veí del poble i aficionat a l'arqueologia, a mitjans dels anys 50 del segle XX. Les seves tasques es concentraren en les habitacions documentades a la banda oest del turó, recollint un gran nombre de restes de ceràmica, òssos, ferro, peces lítiques, etc. Destaca un vas polípode de set peus adscrit al període Neolític, dins del Bronze final, i que a priori no tindria relació amb el poblat ibèric (no s'ha pogut localitzar la peça). Tant en Josep Maria Cuyàs, director del Museu de Badalona requerit pel propi Cueto, com el Baró d'Esponellà, delegat en Cap d'Excavacions Arqueològiques, estaven al corrent dels progressos al jaciment, tot i que no s'hi implicaren mai institucionalment. Entre els mesos d'abril i octubre del 1984, el Departament de Treball i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat dugueren a terme una intervenció arqueològica al jaciment, dins del programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics (en aquesta intervenció es fa referència a l'excavació furtiva d'en Cueto). Durant el mes de març de l'any 2014 es va fer una campanya de neteja de la densa vegetació que cobria les estructures, donat que des de la intervenció arqueològica dels anys 80 no s'havia fet res al jaciment. L'acció fou coordinada per l'empresa Àtics, dedicada a la gestió i difusió del patrimoni arqueològic, i hi participaren voluntaris d'arreu de l'estat espanyol i els ADF de la zona. El jaciment s'adscriu a una cronologia establerta entre el període de l'Ibèric Ple i Ibèric Final.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||
| 66086 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Informació oral d'Anna Torrero (entrevista: 14-01-2016). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21.</p> | V a.C-XX | <p>Col·lecció de peces artístiques situada dins de l'ajuntament del poble, tant a la planta baixa com al pis. Es tracta d'una col·lecció heterogènia formada per 18-20 quadres, una àmfora i un banc amb caixa. L'àmfora és ibèrica, era apta per transportar líquids i salaons i procedeix del jaciment arqueològic del Turó de can Guillemí. Pel que fa al banc, cal dir que és de fusta i presenta un respatller força gran amb el coronament arrodonit i motllurat. Sota el seient hi ha un espai per emmagatzemar que es podia tancar amb clau (s'observa el forat del pany). Quant als quadres, cal dir que tots presenten la tècnica de l'oli sobre tela i representen principalment paisatges del nucli urbà com determinats carrers, l'església, la plaça Joan Matons, etc. També hi ha dos bodegons.</p> | 08256-72 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'àmfora ibèrica fou donada per l'Andrés Cueto a l'ajuntament pels voltants de l'any 1955. Pel que sembla, inicialment en va donar dues, però l'altre es va trencar i li fou retornada. El banc de fusta procedeix de can Dunyó, que en l'actualitat fa les funcions de casal cultural del poble. Tots els olis procedeixen d'un concurs de pintura ràpida que organitzava l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, entre finals dels anys 70 i principis dels 90 del segle XX. El consistori pagava dos dels tres premis que s'atorgaven i es quedava les obres. Damunt la guixeta de la secretaria de l'ajuntament hi ha dos quadres de Ramón Ferriols Nadal de finals dels anys 70. També hi ha obres de l'artista d'origen malagueny Manel Doblas de finals dels anys 80.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66066 | Turó de can Guillemí / Turó de can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-guillemi-turo-de-can-gallemi | <p>CUYÀS, Josep Mª. 'Descubrimiento de pinturas murales en Badalona y de un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. Diario de Barcelona, 10 gener 1957, p. 24. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 072. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 323. RIERA M., P. 'Un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. El Noticiero universal, 18 març 1957, p. 11. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 161, 571. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21. http://detantentanttrobopedres.blogspot.com.es/2011/10/poblat-iberic-del-turo-de-can-gallemi.html (Consulta: 12-01-16). Http://senderismedestarpercasa.blogspot.com.es/2012/02/poblat-iber-de-can-gallemi-santa-maria.html (Consulta: 12-01-16).</p> | V-I a.C. | El coronament dels murs està força degradat, amb algunes pedres soltes. L'interior és ple d'abundant vegetació. | <p>Jaciment arqueològic situat al capdemunt del turó de can Guillemí, cap a la banda de ponent del relleu, damunt del poble. Es tracta d'un petit establiment ibèric format per una muralla d'1,15m d'amplada i dues habitacions de planta quadrada, amb les portes orientades al sud-oest. La paret meridional d'aquestes estances està adossada a la muralla. Els murs que conformen les habitacions estan bastits en pedra de la zona sense treballar de diverses mides i lligada en sec. S'utilitzen pedres de mida petita per regularitzar el parament, que està disposat en filades irregulars. Les cantonades, però, estan bastides amb pedres escairades. Tot indica que aquests murs feien de sòcol per uns paraments de tovot que s'hi aixecaven damunt. En el parament interior dels murs s'observen petits forats quadrats de bastida. Les restes estan força degradades, sobretot per l'abundant vegetació que les cobreix i malmet. Pels vessants del turó també s'observen restes d'estructures bastides en pedra, que probablement correponguin a una línia de defensa inferior del poblat.</p> | 08256-52 | Turó de can Guillemí, 08106 | <p>Segons sembla, durant les obres de rehabilitació de l'actual carrer Anselm Clavé entre els anys 1954-1955 aproximadament, van aparèixer diverses restes arqueològiques de cronologia ibèrica i romana. Les restes van aparèixer en una zona compresa entre la Societat Coral La Flor i els marges de can Guillemí. Aquests fets van fer suposar que damunt del turó de can Guillemí hi havia un poblat ibèric. Andrés Cueto del Río, arqueòleg aficionat i veí del poble que havia participat en les tasques arqueològiques de les obres de la carretera, va descobrir el jaciment i n'inicià les excavacions sota l'atenta mirada del director del Museu de Badalona, Josep Maria Cuyàs, i del delegat en cap d'Excavacions Arqueològiques, el Baró d'Esponellà, que anaven seguint els progressos que es feien i revisaven els materials que se'n extreien. L'excavació es dugué a terme en dues fases, els mesos de març i maig de l'any 1955. Segons un plànol del jaciment realitzat pel propi Andrés Cueto, entre els dies 26 i 27 de març, es van trobar dues àmfores ibèriques i, posteriorment, el 26 de maig en va aparèixer una altra de diferent tipologia sota una capa de carbó i cendra. Les dues primeres àmfores foren cedides a l'ajuntament, però actualment només se'n conserva una. No foren els únics materials localitzats, també es van trobar fragments de ceràmica àtica de figures roges, precampaniana, campaniana, ceràmica grisa, ibèrica pintada, forces fragments de ceràmica comuna a torn i a mà (decorada amb incisions i cordons), fusaïoles i restes de ferro (una javelina i un motllo de terracota), sivelles de bronze, un molí de mà i destrals de sílex. Fins i tot es va documentar un esquelet amb una punta de fletxa clavada. El fet que al interior dels àmbits excavats s'extraiessin moltes restes de cendra i carbó, juntament amb la ceràmica i les peces documentades, fa pensar que va ser un incendi el que posà fi a l'ocupació de les estructures. Donats els resultats d'aquestes intervencions, la Delegació Provincial d'Excavacions Arqueològiques va començar a preparar un nou pla d'excavacions, tot i que no es va poder dur a terme perquè el propietari dels terrenys on s'assenta el jaciment no ho va permetre. Cronològicament, aquest poblat ibèric tingué una vida entre els segles V-IV aC i l'època romanorepublicana. No es descarta que sigui un assentament satèl·lit del poblat de Castellruf, situat a poca distància al sud-est.</p> | 41.5190400,2.2566200 | 437973 | 4596645 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66066-foto-08256-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66066-foto-08256-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66066-foto-08256-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes (camí que porta a la pedrera de can Guillemí), que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). En el primer encreuament cal trencar a l'esquerra, en direcció al turó. Un cop passades les restes de la masia de can Guillemí surt un corriol en direcció oest que cal seguir fins arribar a una línia elèctrica, que creua el turó de nord a sud. Seguim per sota la línia uns 100 metres i, en arribar al punt més àlgid, a l'esquerra ens queda el jaciment. Per arribar-hi cal grimpar pel petit turó on s'assenten les estructures, el qual està ple de vegetació i és força feréstec. També hi ha un accés des del camí del Poal que enllaça directament amb la línia elèctrica, tot i que actualment es troba tancat i barrat. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||
| 66071 | Camí de Martorelles / Camí Ral / Camí del Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-martorelles-cami-ral-cami-del-fondo | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | <p>Antic camí d'anar a Martorelles, el qual s'inicia al costat del cementiri i finalitza a la cruïlla entre el carrer del camí de can Girona i el carrer Montseny. La via té un traçat de 948 metres, amb una amplada mitjana de 3,85 metres i es troba en bon estat de conservació, tot i que amb irregularitats. El primer tram del traçat, del cementiri a la masia de can Bernades, presenta una amplada adequada al trànsit rodat, tot i que hi ha una petita restricció horaria que el regula. El segon tram, fins al torrent de can Gurri, és força més estret, mentre que el tram final torna a millorar. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada.</p> | 08256-57 | Cementiri-Carrer del camí de can Girona, 08106 | <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> | 41.5233100,2.2548500 | 437830 | 4597120 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66072 | Camí de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montornes-del-valles | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | El tram de la vinya de ca n'Oliveres està ple de torrenteres per l'acció de l'aigua. | <p>Antic camí d'anar a Montornès del Vallès, el qual s'inicia al final del carrer del camí de can Girona (davant del Castell Sant Foix) i finalitza al coll Mercader (dins del terme municipal de Montornès). La via té un traçat de 870 metres, tot i que el tram que discorre dins del terme municipal de Santa Maria de Martorelles amida uns 530 metres aproximadament. L'amplada mitjana és de 3,73 metres i es troba en un estat de conservació mitjà. El primer tram del traçat, del Castell Sant Foix a la cruïlla amb el camí d'Alella, presenta una amplada adequada al trànsit rodat. El segon tram, fins a la masia de ca n'Oliveres, és força més estret, mentre que el tram final, que passa per les vinyes de la masia, torna fer-se encara més estret, amb una pujada progressiva força erosionada per l'acció de l'aigua de la pluja. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada i afloraments de roca en certes parts del traçat. No hi ha cap restricció al trànsit rodat.</p> | 08256-58 | Castell Sant Foix-Pujada al coll Mercader, 08106 | <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> | 41.5275600,2.2601700 | 438278 | 4597588 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||
| 66073 | Corriol de la Ruta de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol-de-la-ruta-de-les-fonts | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | Alguns trams són força estrets, amb torrenteres i desnivells pronunciats. | <p>Sender de recorregut circular disseminat per tot el terme municipal de Santa Maria de Martorelles. Presenta una longitud total de 10.678 metres, amb sortida i finalització al torrent de can Sunyer, en el límit municipal amb la població de Martorelles. En general, les vies són estretes i discorren per zones forestals i boscoses majoritàriament. Tot i això, el seu recorregut està intercalat amb trams de camins que formen part de la xarxa viària del municipi, que enllacen els diferents trams d'aquest corriol. El recorregut s'inicia en el torrent de can Sunyer, prop de la font de can Roda, i avança pel mig del bosc fins a travessar les vinyes de la masia de can Roda. Aquesta part és coneguda com el camí del Pruneller i finalitza a la masia de can Coll i al carrer del Carme. Després de travessar el nucli urbà, el recorregut continua pel camí de Tiana per la Romaguera fins a la font Sunyera. En aquest punt, el traçat es desvia cap a la font del Cà fins al bosc d'en Mates, on torna a enllaçar amb l'anterior camí en el límit municipal amb Sant Fost de Campsentelles. Des d'aquí, i en direcció est, el recorregut enllaça amb el camí de Tiana per Castellruf fins al bosc de les Quatre Termes. Des d'aquest punt, el recorregut marxa en direcció nord-est passant per sota el coll de la Font d'en Gurri, fins que enllaça amb el camí d'Alella primer i el de Vallromanes segon. Després de discorre bona part del traçat pel terme de Vallromanes (masia i vinyes de can Barbeta) i de Montornès del Vallès (coll Mercader), el recorregut enllaça amb el camí de Montornès fins a la masia de ca n'Oliveres. Uns metres més avall, a la cruïlla amb el camí d'Alella (al costat de can Girona), s'agafa el darrer tram del recorregut fins a la masia de can Bernades. En aquest punt enllaça amb l'antic camí d'anar a Martorelles (camí Ral) fins al cementiri i, posteriorment, passant pel mig del poble, torna al punt inicial entre el carrer del Carme i el camí del Pruneller.</p> | 08256-59 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>Aquests corriols estan catalogats com a senders o camins històrics. Només són aptes per a la circulació dels vianants. Les fonts que es poden veure en aquest recorregut són les següents: font Sunyera, font del Cà, la Bassassa, font del Ferro, font del Llorer, font de can Gurri i font d'en Beu-i-tapa.</p> | 41.5233300,2.2468900 | 437166 | 4597128 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bona part del recorregut està dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||
| 66099 | Pergamí del segle XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xi | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 26, Reg. 2209. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=2209 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XI | El document està força mutilat, sobretot a la part inferior. | <p>Pergamí del segle XI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Es tracta d'una venda de terra feta a Santa Maria de Martorelles i està escrit en llatí. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre i el nom de 'Martorelles' escrit en una de les cantonades superiors del document. Tant la part inferior com el lateral esquerre del document estan força degradats, amb diversos estrips.</p> | 08256-76 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una donació efectuada per Miret i Sans.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||
| 66157 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ACB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lacb | <p>ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Catedral de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XI | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Capitular de Barcelona (ACB), dins de la mateixa Catedral. La documentació que hi ha dipositada fa referència al fons de pergamins de la secció de la Reial Audiència i està datada entre els anys 1003 i 1092. Apareixen mencions a Martorelles i Santa Maria de Martorelles. En general es tracta de documentació relacionada amb vendes de terra, donacions, testaments, testificacions en plets, etc.</p> | 08256-143 | Plaça de la Seu, s/n, 08002 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||
| 66016 | Castell de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellruf | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau editors, v. 2, p.311. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. FARÍAS ZURITA, Víctor (2002). 'Las fortificaciones medievales del Vallès (siglos IX-XIII). Un inventario a partir de las fuentes escritas'. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23, p. 28. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. IPA (2007). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 82. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XI-XIII | No es conserva cap estructura arquitectònica visible (ni de cap tipus) relacionada amb el castell. | <p>Possible jaciment arqueològic consistent en les restes de l'antic castell de Castellruf, situat en el mateix turó on es va documentar el poblat ibèric del mateix nom. Malgrat això, en les diverses excavacions arqueològiques que s'han realitzat a la zona, no s'han pogut documentar restes de cronologia medieval.</p> | 08256-2 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>El terme i el castell de Castellruf són esmentats per primera vegada l'any 1018 com a 'castrum Radulfus, super Martorelias' (Farías, 2002: 28). Posteriorment, l'any 1060 en els 'Libri antiquitatis' de la catedral de Barcelona apareix com a 'castro vocitato Radolph'. L'any 1141, Berenguer Bernat de Cabanyes deixa el castell i totes les seves pertinences a la seva filla Adelaida (o Azalaida o Adaleda) que, al seu torn, el cedeix al seu marit Guerau l'any 1159. Posteriorment, l'any 1175, Guerau fa testament abans d'anar a Tolosa amb el rei, deixant el castell i totes les seves pertinences a mans del seu fill Pere de Rocavert. Del segle XIII (any 1225), tenim constància que el senyor del 'castri Radulfi' era Bernat de Santvicenç, tot i que aquesta referència desapareix dels documents en posterioritat. Finalment, dins del període de les guerres carlines, hi ha constància que el capitost Isidre Dunyó va fer servir les runes d'una antiga construcció situades al turó de Castellruf com amagatall. En aquest sentit, sembla apropiat pensar que en algun moment de l'alta edat mitjana (probablement a conseqüència de la dominació sarraïna) s'aprofitaren els vestigis de l'antic poblat ibèric per construir una fortificació que protegís la població i la vila. Les escasses referències documentals del castell de Castellruf fan pensar en una vida curta i en una funció de control sobre el territori de la zona.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La parròquia de Santa Maria de Martorelles depenia en els seus inicis de la jurisdicció del castell. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||
| 66015 | Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-martorelles | <p>CANDELA, Roger. Santa Maria de Martorelles. La sagrera i la parròquia. [Barcelona: inèdit]. Catalunya Romànica XVIII. El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 379. CUYÀS, Josep Mª. 'Descubrimiento de pinturas murales en Badalona y de un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. Diario de Barcelona, 10 gener 1957, p. 24. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCIA-MORENO, Consol; MAS, Jordi (2013). 'Esglésies del Baix Vallès d'origen romànic'. Revista Notes, 28, p. 124-152. GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Valles Oriental 23. Barcelona: Pòrtic, p. 363. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, 2000, p. 809-810. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. JUAN, Xavier de (2004). Guia del Parc de la Serralada Litoral: EIN La Conreria, Sant Mateu, Céllecs. Barcelona: Pòrtic, p. 43-44. MARTÍ I BONET, Josep M. (1981). Vallès Oriental. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 655-662. MARTÍ I BONET, Josep M. (2008). El Martiri dels temples. Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Arquebisbat de Barcelona, parròquies de fora la ciutat. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 323-324. MILÀ I RIFÀ, Ferran (2006). Martorelles, la fe d'un poble. [Martorelles]: Parròquia de Sant Joaquim de Martorelles, La Trona, p. 33-40. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, núm. 17, p. 24-25. RIERA M., P. 'Un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. El Noticiero universal, 18 març 1957, p. 11. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2013). 'L'església de Santa Maria de Martorelles: arquitectura i procés evolutiu'. Revista Notes, 28, p. 115-124. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 47. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El Romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, cop., p. 216-217. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XI-XX | <p>Església d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La nau està coberta per una volta de canó lleugerament rebaixada i dividida en quatre trams mitjançant tres arcs torals adovellats. L'arc més proper a l'entrada és de mig punt, mentre que els altres dos són apuntats. Al seu torn, l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera i s'obre a la nau a través d'un arc triomfal que presenta una lleugera forma de ferradura. Presenta tres finestres atrompetades que marquen un arc de ferradura lleuger. En els murs laterals de la nau s'obren cinc capelles, dues a la banda de tramuntana i tres més a la banda de migdia, les quals es comuniquen mitjançant arcs de mig punt adovellats. Les dues capelles més properes al presbiteri estan cobertes per voltes de creueria, amb les claus decorades amb les imatges de sant Llorenç i sant Sebastià i les arestes recolzades damunt mènsules decorades amb el tetramorfos. Ambdues capelles s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells de pedra i motllurats, amb guardapols conopials rematats amb les imatges de Crist crucificat i d'un floró. Des de la capella de la banda de migdia s'accedeix a la sagristia mitjançant un portal rectangular bastit amb carreus de pedra. Aquesta es troba dividida en dos espais comunicats entre sí. La primera cambra està coberta per una volta d'aresta emblanquinada mentre que el segon espai presenta un sostre de bigues de fusta i revoltons, emblanquinat també. La resta de capelles laterals presenten molta menys fondària que les anteriors i estan cobertes per voltes d'aresta emblanquinades. Les dues centrals s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells molt rebaixats i bastits amb maons disposats a sardinell. La darrera capella presenta la volta sostinguda amb culs de llàntia i s'obre a la nau a través d'un arc de mig punt lleugerament apuntat. Pel que fa al campanar, que es troba reforçat externament amb un talús de factura moderna, és de planta quadrada, d'un sol cos i està coronat amb merlets esglaonats. A la part superior presenta quatre obertures adovellades d'arc de mig punt. A la banda de llevant hi ha el portal d'accés, d'obertura rectangular i bastit en maons, al que s'accedeix per unes estretes escales de maons adossades al talús de l'absis. Quant al baptisteri, de factura recent i al que s'accedeix des de la capella del mig de la banda de migdia, presenta una planta semicircular coberta per una teulada de tres vessants, amb un porxo obert a l'exterior mitjançant tres grans arcs de mig punt arrebossats. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc rebaixat adovellat decorat amb motllures. En destaca l'escut de pedra situat a la clau de l'arc, que representa l'anagrama de l'Assumpció de Maria acompanyat d'un bonet i les claus de Sant Pere. Damunt del portal hi ha un òcul atrompetat amb vitrall acolorit. La façana està rematada amb un coronament ondulat a mode de cornisa. Tant la façana principal com la de migdia presenten els paraments arrebossats i pintats, mentre que la façana nord, el campanar i l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Tant el campanar com l'absis compten amb carreus de pedra escairats disposats en filades més o menys regulars. Al interior del temple, la volta de la nau està arrebossada i tant els murs laterals com l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Les filades inferiors d'aquest absis són d'aparell romànic.</p> | 08256-1 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria la trobem en una permuta que el bisbe de Barcelona fa amb un tal Guillem de l'església de Sant Martí, a canvi d'unes cases i terres situades a prop de la parròquia de Santa Maria. És de l'any 1005 i ja es menciona a l'església com parròquia. En aquell temps depenia del terme del castell de Castellruf. Pel que sembla, el temple té el seu origen en una capella o santuari construïda l'any 877, que fou destruïda per la incursió sarraïna en terres catalanes a finals del segle X. Durant tot el segle XI es van succeïnt les referències documentals a l'església amb denominacions com 'Santa Maria de Marturellias' o 'Martoiliis' (Martí i Bonet 1981: 655). Del segle XII hi ha constància d'un pergamí datat el 27 de juliol de 1105 pel bisbe de Barcelona Berenguer, en el que es deixa constància de la consagració de l'església de Santa Maria 'in comitatu Barcinonensi in Vallensi in loco nuncupato Martoreles' (Martí i Bonet 1981: 655). En aquest document també s'indiquen els pagaments anuals, la situació del cementiri, els límits parroquials… Del mateix any, però datat l'1 de desembre, hi ha constància de la dotació de la llàntia. I posteriorment, l'any 1161, el bisbe Guillem fa donació de l'església amb els seus alous, béns i sagrera a la canongia de la seu de Barcelona. La parròquia tenia una capellania unida a la prepositura del capítol de la seu, amb dret de patronat. Juntament amb les esglésies de Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes, l'església de Santa Maria pagava els drets de la visita pastoral. Les primeres visites pastorals documentades són del anys 1379 i 1403. Del segle XIV (any 1383) tenim constància d'una reparació de la teulada de l'església per la qual el rector devia 25 lliures. La minuta fou assumida pels feligresos ja que el rector havia mort. Al segle XVI es documenten diverses llicències per a la construcció de capelles laterals (la primera fou construïda l'any 1490): el 1569, el bisbe de Barcelona dóna permís per la construcció de la capella de Sant Llorenç; el 1584, la capella de la Mare de Déu del Roser; i el 1587, el vicari general dóna permís per la capella de Sant Isidre davant de l'anterior. De finals de segle (1591) cal destacar el manament per a la construcció d'una nova sagristia. Del 1600, a conseqüència de l'acabament de la pesta, destaca una llicència otorgada per l'auditor del bisbe per pintar l'altar de Sant Isidre, amb la figura del sant al mig. Cal destacar que el temple comptava amb un cor situat als peus, amb tarima i barana de fusta. Fou bastit entre els segles XVI-XVII, reformat l'any 1776 i eliminat a finals del segle passat. El temple va servir durant la Guerra Civil per albergar refugiats i també fou saquejat i malmès interiorment. De fet, tant l'església com la rectoria es van destinar a casa del sindicat CNT i, l'any 1936, passaren momentàniament a ser 'propietat de l'ajuntament, pe ésser béns comunals o parroquials' (Pérez, 1996: 21). Entre els anys 1939-40, mossèn Salvador Balletbó va iniciar-ne la reconstrucció, començant pel condicionament i neteja dels murs. Es va restituïr la taula de l'altar major, la imatge titular i d'altres imatges. L'any 1941 es van beneïr les campanes i, entre els anys 1951 i 1953, s'anaren restaurant les capelles laterals, els altars i també el presbiteri. A finals del 1956 es varen descobrir les pintures murals, fruit d'aquestes reformes. Finalment, l'any 1957 es va construïr el nou baptisteri i es va ampliar la construcció (Martí i Bonet 2008). En darrer terme tenim notícia que l'any 1994, el bisbat es va vendre l'edifici de la rectoria per poder reformar l'església.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins la tramada que toca al presbiteri, a banda i banda, s'observen dos arcs de mig punt tapiats que probablement indiquen l'antiga presència de dues absidioles laterals. També destaquen restes de pintura mural figurativa (podria ser l'apòstol sant Jaume) situades al intradós de l'arc toral més proper al presbiteri, així com restes de decoració geomètrica. La pica beneitera del baptisteri, amb recipient apetxinat i fust llis decorat amb motllures, és semblant a les de la rodalia i està datada del segle XVII. La imatge de la Verge amb l'Infant situada a l'absis del temple és de factura moderna i correspon a la reproducció d'una altra escultura procedent de Sant Joan de les Abadesses. L'absis data del segle XI, tot i que la part superior de l'estructura ha estat reformada de la mateixa manera que el campanar, que també presenta una base d'origen romànic. La volta de la nau i els arcs torals són romànics, de transició al gòtic. La sagristia també es va construir dins l'etapa medieval. Les dues capelles laterals més properes al presbiteri daten dels segles XV-XVI, mentre que la resta de capelles són del segle XVII. La façana principal, d'estil barroc-neoclàssic, està datada al segle XVIII, tot i que ha estat molt reformada al llarg del temps. En darrer terme el baptisteri, bastit a mitjans del segle passat. | 85|92|93|94|96|98|99|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||
| 66158 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AHCB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lahcb | <p>ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XIII-XVII | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), a la casa de l'Ardiaca. La documentació que hi ha dipositada fa referència al fons municipal de pergamins de l'arxiu, amb un exemplar datat l'any 1291, diversos documents sense datar del fons de manuscrits referents a les parròquies de Barcelona (amb mencions a Santa Maria i Castellruf entre d'altres) i sis documents més del fons de caràcter privat, dins la secció d'arxius patrimonials, datats entre els anys 1343 i 1675. Apareixen mencions a Martorelles i Santa Maria de Martorelles. En general es tracta de capbreus, sentències, plets, actes testimonials, etc.</p> | 08256-144 | Carrer de Sant Llúcia, 1, 08002 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 94|119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||
| 66103 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ADB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-ladb | XIII-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) custodia bona part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles. La documentació està dipositada en 21 caixes i indexada, amb unes dates extremes de l'any 1205 al segle XX. S'organitza en Escriptures civils (1540-1624), Testaments (1564-1629), Censals (1736) i Capbreus (1696), Delmes, Fundacions i Censos (1636-1760), Capítols Matrimonials (1690) i Consentiments Paterns (1850-següents), Confraria del Roser (segle XVII- 1830) i Aniversaris (segle XIX), Celebracions de Misses (1625, 1748, 1815) amb la relació dels noms de les families del poble i dels aranzels, Confessions i Comunions (pasquals, segle XIX), Delmes (segle XVII), Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes i Impressos (segles XVIII-XIX), Capbreus, Aniversaris, Censals i Administració del Roser (segles XVI-XIX), Administracions (segles XVII-XIX), Documentació varia (segle XVI), Economia (segle XIX), Fundació d'una capellania (segle XIX), Consueta Martorelles (segle XIX) i Delmes (segles XV-XVI), Llibres Sacramentals i Pergamins de baptismes, matrimonis, òbits i defuncions (segles XVI-XX). Pel que fa als pergamins, n'hi ha un total de 28 datats entre l'any 1205 i 1599. Es troben en força mal estat de conservació i fan referència a testaments, censals, donacions, vendes, etc. El fons també inclou microfilms de sèries documentals de l'arxiu parroquial (Defuncions, Capítols Matrimonials, Matrimonis i Baptismes dels segles XVI-XIX) i diverses visites pastorals entre els anys 1307 i 1892. Per últim, cal destacar les dades que apareixen a l'Elenchus, redactat el mes de gener de l'any 1921, on hi ha una relació de totes les cases que fan referència a la parròquia de Santa Maria de Martorelles (terres, horts, etc.).</p> | 08256-80 | Carrer del Bisbe, 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona es troba dipositat dins del Palau Episcopal de l'Arquebisbat de Barcelona, al costat de la catedral. Custodia el fons documental que genera la cúria diocesana, així com dels fons que hi té en dipòsit. No se sap ben bé quan va arribar part de l'arxiu parroquial de Santa Maria a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), tot i que és probable que fos durant la primera meitat del segle XX (abans del conflicte bèl·lic).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada a la pròpia església (veure fitxa pròpia). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66106 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ACA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-laca | <p>ALEGRET TEIJEIRO, O.; RODRÍGUEZ FLORENSA, E. (2011). Inventari de la documentació del Vallès Oriental al fons de la cartoixa de Montalegre de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit]. ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit].</p> | XIII-XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). La documentació que hi ha dipositada fa referència a pergamins de l'arxiu reial de la Reial Cancelleria (segle XIII), diversos plets civils de la Reial Audiència de Catalunya (1708, 1814-1818), desamortitzacions eclesiàstiques (segle XV), pergamins del Marquès de Monistrol (segles XIV-XV) i dos informes d'Amillaraments (1921, 1946) i diversos pergamins de la Cartoixa de Montalegre (segles XIV-XIX). Aquests darrers pergamins estan arxivats tant en lligalls grans com petits i recopilats com expedients relligats, volums o documents sols.</p> | 08256-83 | Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||||
| 66018 | El Castell / Casa Bru / Can Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-casa-bru-can-bru | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles.</p> | XIX | <p>Edifici de planta més o menys rectangular conformada per diversos cossos adossats, amb un pati davanter tancat. Presenta les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El volum central presenta la façana principal orientada a migdia, al pati davanter. Compta amb dos portals d'arc de mig punt arrebossats i disposats a mode de dovelles de pedra. Les dues finestres del pis són d'obertura rectangular, en aquest cas amb els emmarcaments arrebossats a mode de carreus de pedra i els ampits de pedra motllurats. La part superior de la façana està coronada per una sèrie d'arcuacions rematades amb merlets esglaonats. Adossat a la banda de ponent hi ha un cos de planta allargassada més avançat que el volum central. Combina obertures rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc escarser, totes arrebossades amb el mateix revestiment que cobreix el parament, tot i que pintat d'un color diferent a mode d'emmarcament. La part superior de la façana principal està rematada amb una sèrie de tres pinacles intercalats amb merlets, mentre que la façana de ponent presenta una balustrada amb pilars rematats amb capitells motllurats. El cos adossat a la banda de llevant uneix el volum central amb un annex construït recentment, de planta rectangular. Compta amb una senzilla obertura rectangular a la planta baixa i una finestra d'arc rebaixat reformada, amb les impostes i l'ampit motllurats, al pis. El coronament està rematat amb una sèrie de quatre pinacles intercalats amb merlets, de la mateixa factura que els que es troben en el volum de ponent, creant l'efecte de dues torres fortificades que defensen el cos central. La resta de volums s'adossen a la banda de tramuntana del conjunt principal. L'edifici, que combina la pedra i el maó per a la seva construcció, presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar, en darrer terme, el portal d'accés al pati des del carrer del Pi. Es tracta d'una gran porta de ferro treballat emmarcada per dues pilastres amb els basaments i els capitells motllurats, i el fusts decorats amb casetons.</p> | 08256-4 | Carrer del Pi, 2-Carrer de la Font del Ca, 34, 08106 | <p>És força probable que l'actual estructura arquitectònica es correspongui amb una reforma efectuada a finals del segle XIX en una antiga masia del poble. No es descarta que l'edifici hagués estat una clínica en algun moment determinat (probablement del dr. Pi) donada la distribució que es conservava al interior fins a la darrera gran reforma: un passadís molt llarg que recorria bona part de l'edifici i donava accés a petites habitacions individuals.</p> | 41.5178700,2.2548200 | 437822 | 4596516 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66113 | Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1000. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX | <p>Es tracta de la dita més popular de la contrada, en referència a aquestes tres parròquies i a l'entorn forestal on es localitzaven en origen. Diu així: 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc'.</p> | 08256-90 | <p>Aquesta dita ja apareix referenciada al 'Diccionario Geográfico Estadístico Histórico' de Pascual Madoz de l'any 1845. Les tres parròquies, quan Cabanyes era independent de Sant Fost, eren veïnes i formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||||
| 66119 | Romanço dels malalts de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanco-dels-malalts-de-martorelles | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.11.</p> | XIX | <p>Antic romanço utilitzat a la contrada en relació a les dures condicions socials de l'època. Diu així: '- Sabeu que feien els de Martorelles de Dalt, quan començaven a sentir-se el cos malalt? És ben cert, perquè està escrit en una làmina. Ja començaven a pregar per la seva ànima'.</p> | 08256-96 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquest romanço es va començar a popularitzar durant la segona meitat del segle XIX, arran de l'epidèmia de pesta i còlera que va assolar la població en aquella època.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||||||
| 66138 | Barraca prop del camí del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-del-collet | XIX | No té coberta i està plena de pintades. | <p>Barraca situada al mig d'una zona de vinyes, al costat d'un camí. Es tracta d'una barraca de planta rectangular fonamentada damunt de la roca mare, en el marge del camí. En origen tenia la coberta de dos vessants, tot i que en l'actualitat està esfondrada. Presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons, amb el marxapeu també de maons. Està bastida en maons i pedra de diverses mides disposada irregularment, amb els paraments arrebossats. A la façana principal hi ha una placa arrebossada i gravada amb un nom illegible i l'any 1891.</p> | 08256-124 | Vinya del camí del Collet, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya.</p> | 41.5182900,2.2504600 | 437459 | 4596566 | 1891 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||
| 66142 | Avet de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Avet (Avies alba) situat en un extrem de la gran bassa de can Roda, al bell mig de les vinyes de la masia de can Roda, dins la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres, amb un perímetre d'uns 15 metres d'amplada mesurat linealment. Està format per un tronc central a partir del qual neix el brancatge, espès i tupit, en perpendicular al tronc. La disposició d'aquest brancatge dóna a l'exemplar una forma lleugerament piramidal.</p> | 08256-128 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'avet es va anar a buscar al nord d'Europa a finals del segle XIX, pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal.</p> | 41.5211400,2.2466700 | 437145 | 4596885 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66143 | Bassa de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig de les vinyes de la finca de can Roda, al costat de l'avet centenari. Presenta una planta rectangular i amida uns 25 metres de llargada per 18 d'amplada. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat hidràulic interior, i delimitada amb una tanca metàl·lica. A l'extrem de tramuntana hi ha unes petites escales per accedir-hi, mentre que adossat a la banda de ponent hi ha un petit volum amb coberta d'un sol vessant, que alberga la maquinària per tenir l'aigua en condicions. Està bastit en maons i presenta un petit portal d'accés d'arc de mig punt tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08256-129 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la bassa va ser construïda a finals del segle XIX pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal, per poder tenir aigua per regar les vinyes després d'una severa sequera. Es nodria d'una mina subterrània que anava fins a la torrentera de l'Hort del Rector, que ell mateix havia fet construïr. Mitjançant un sistema de reguerons, l'aigua es distribuïa per regar els camps i les vinyes.</p> | 41.5211000,2.2468500 | 437160 | 4596881 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66160 | Can Roda / Can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roda-can-mayoles | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1997). Recull toponomàstic de Martorelles: Vallès Oriental. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, Dalmau, p. 92. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 12, 13. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 36. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). VILLARROYA, Josep. 'La casa d'estiu dels Bonaplata'. El 9 Nou, 25 de juliol de 1994, suplement 'De pagès estant'. http://www.cellercanroda.cat/ct/benvingut.html (Consulta: 14-03-2016).</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que presenta dos cossos adossats a la banda sud-oest i un barri posterior delimitat amb una tanca d'obra. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta obertures majoritàriament d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons i la façana principal orientada al sud-est. A la planta baixa destaca un gran portal d'accés emmarcat per dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons simples reformats. A la segona planta hi ha tres grans finestrals trigeminats amb els ampits correguts i motllurats. El parament està rematat amb un doble ràfec de grans dimensions fet de maons. Les façanes laterals presenten un coronament esglaonat de maons també. A la part superior de la façana de tramuntana hi ha la següent inscripció pintada al parament: 'CAN 1867 RODA'. Adossats a aquestes façanes laterals hi ha dos volums de planta rectangular amb coberta d'un sol vessants de teula àrab, distribuïts en planta baixa i pis. En general tenen obertures d'arc rebaixat bastides en maons. A la planta baixa hi ha simples finestres mentre que al pis hi ha dues grans galeries cobertes amb bigues de fusta, i obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs rebaixats geminats bastits en maons. Presenten el mateix ràfec que el volum principal. Els dos cossos adossats a l'extrem sud-oest de la construcció estan reformats, tenen cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal hi ha una gran era de cairons de planta rectangular. També un magatzem aïllat i un safareig al bell mig de les vinyes. La zona del voltant de la casa està enjardinada.</p> | 08256-146 | Damunt del torrent de can Sunyer, 08106 | <p>El primer document on apareix mencionada la masia de can Roda és de l'any 1447 i està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Es tracta d'una declaració del propietari de can Roda, Joan Roda, sobre les seves possessions a Santa Maria de Martorelles. També es menciona que amb anterioritat, la casa és deia can Maïoles. Per la documentació consultada, la masia de can Roda va passar de ser una casa benestant a finals de l'edat mitjana a una hisenda pobre i en decadència a mitjans del segle XVII. Datat l'any 1625 es conserva un inventari dels béns del propietari de la masia que havia mort recentment que deixa clar això. De fet, en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol, consta que a la casa de can Roda només hi vivien dues persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa de can Roda o Infants Orfes. En aquest sentit, segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la hisenda de can Roda va ser subhastada pel procediment de públic encant, passant a mans de la Casa dels Infants Orfes. L'orfelinat la llogava o la tenia en masoveria, depenent dels seus interessos. Sindreu també fa referència que durant la guerra de la Independència (1808-1814), la casa va servir de quartel del somatent de Martorelles i Sant Fost. L'any 1811, els francesos que rondaven per la zona la van saquejar i incendiar. A finals del segle XIX, la casa fou adquirida per Salvador Bonaplata per convertir-la en la casa d'estiueig de la seva família. Era un industrial del tèxtil barceloní que va fundar la primer fàbrica de teixits a vapor. Segons Sindreu, el propietari va derruïr la casa antiga i va aixecar l'actual l'any 1872, uns metres més enllà d'on hi havia hagut l'antiga. Aquesta dada es contradiu directament amb la inscripció gravada al coronament de la façana lateral de la masia, on apareix l'any 1867 com a data de construcció. En l'actualitat, la casa és la seu del Celler can Roda on s'elaboren vins i caves de la DO Alella. També es fan jornades d'enoturisme i lloguer d'espai per fer celebracions privades.</p> | 41.5226000,2.2450300 | 437010 | 4597048 | 1867 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A l'Arxiu Municipal de Martorelles es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||
| 66028 | Can Ferriols / Can Torras de Badalona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferriols-can-torras-de-badalona | <p>Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb una zona de pati davanter i jardí posterior. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, compta amb una rampa asfaltada que dóna accés al pati, mitjançant una gran porta de ferro emmarcada per dos grans pilars bastits amb maons. La casa presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes i organitzat en tres crugies. La part més destacable és la façana principal, orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i presenten un emmarcament en relleu arrebossat i pintat d'un color marronós. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, cobert per un voladís d'un sol vessant a mode de porxo, i dues finestres per banda. En canvi, al pis, hi ha dues finestres laterals i tres balcons simples centrals, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. L'obertura de les golfes es correspon amb una finestra geminada amb el mateix emmarcament que les anteriors. La façana està coronada amb un gran fris ondulat que no deixa veure la teulada i que està rematat amb un plafó central sense decorar. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Tant a la banda de ponent com a tramuntana hi ha dos cossos aïllats auxiliars que complementen la construcció.</p> | 08256-14 | Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 | <p>Sembla ser que l'edifici actual es fruit d'alguna reforma posterior a la seva construcció.</p> | 41.5178900,2.2555100 | 437880 | 4596518 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al pis, al costat del balcó, hi ha un petit rellotge de sol (veure fitxa pròpia). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||
| 66029 | Can Oliva / Cal Músic / Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliva-cal-music-can-xicola | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i restaurat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular amb pati davanter i jardí lateral. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, té l'accés al final d'aquesta via, a peu pla amb el jardí. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula invertida. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. Està cobert amb un porxo de sostre pla bastit amb bigues. Als costats hi ha tres finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro. Al pis hi ha una sèrie de finestres d'obertura rectangular amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant la central, que està emmarcada amb carreus de pedra i té la llinda plana gravada amb la següent inscripció: 'OLIVA 1941'. La finestra de les golfes és d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de ceràmica. La resta d'obertures d'aquest volum són simples, rectangulars i arrebossades. Situats a la banda nord-oest del pati hi ha dos cossos auxiliars amb les cobertes d'un sol vessant de teula àrab, distribuïts en una i dues plantes. La construcció presenta tant la façana principal com la de llevant arrebossades i emblanquinades, mentre que la resta deixen l'aparell de l'obra vist (bastit en pedra i maons disposat en filades més o menys regulars). Els cossos auxiliars també estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-15 | Carrer de la Font del Ca, 55, 08106 | <p>Durant un temps, la casa havia estat propietat de la família Xicola de baix, de Martorelles. A mitjans del segle XX, els propietaris van regalar un sant Crist a l'església de Santa Maria. Gràcies a aquest fet, la processó de Corpus pujava de l'església cap a la casa, donava la volta a l'interior del jardí i tornava a sortir per baixar altre cop fins a l'església.</p> | 41.5178000,2.2560700 | 437926 | 4596507 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66034 | Can Xalando / Can Castro / Can Panyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xalando-can-castro-can-panyelles | <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un cos de nova construcció adossat a la banda de ponent. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb tres obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Al pis hi ha dos grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments en relleu, i pintats de color marró. Estan decorats amb dues rosetes emblanquinades als extrems superiors i guardapols superior amb una lleugera forma de timpà. Ambdues obertures tenen sortida a un balcó corregut amb la llosaba motllurada i la barana de ferro. La llosana està sostinguda amb dues mènsules emblanquinades, decorades amb motius florals. La façana està rematada amb un voladís motllurat sostingut amb un seguit de mènsules emblanquinades i decorades. Les obertures de la resta de paraments són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Unes motllures rectilínies decoren la línia divisòria entre les diferents plantes.</p> | 08256-20 | Carrer de la Font del Ca, 1, 08106 | <p>En origen, la casa era coneguda per can Xalando. Cap a finals del segle XIX o principis del segle XX la va comprar i reformar el sr. López de Castro, il·lustre veí que va contribuïr a portar l'aigua corrent al poble. En l'actualitat, la construcció s'utilitza com a residència per a la gent gran.</p> | 41.5193000,2.2541400 | 437767 | 4596675 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un petit pati de planta triangular, al que s'accedeix per una porta de ferro treballat amb l'any 1891. Aquesta data podria correspondre a una reforma de tot l'edifici o només de la tanca exterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | ||||||||
| 66035 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-11 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 10. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?tipus=5&info=480&menu=16&cat=194&cat_dir=194 (Consulta: 10-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Recinte de planta irregular allargassada, format per dos grans espais disposats a diferent nivell i delimitats amb una tanca respecte l'exterior. El primer espai es correspon amb el cementiri original. És de planta quadrada, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un gran portal d'accés d'arc conopial sostingut amb pilastres adossades a la tanca de pedra i maons que envolta el recinte. L'arc està decorat amb unes motllures rectilínies i rematat per una cornisa de maons coronada amb una creu de ferro. Les pilastres presenten el basament decorat amb motius geomètrics i el fust amb quatre cassetons. Estan rematades amb capitells motllurats i decorats amb dents de serra a la part superior i gotes a l'inferior. A l'extrem de migdia de la tanca s'obre un altre portal d'accés més petit, amb els emmarcaments bastits amb maons. Al interior del recinte, l'espai s'organitza mitjançant tres carrers disposats en perpendicular a la façana principal, definits pels propis columbaris que alberguen els nínxols. En total són sis columbaris de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dos vessants, organitzats en quatre o cinc registres diferenciats de nínxols. Majoritàriament, els nínxols presenten obertures d'arc de mig punt i d'arc rebaixat, tot i que els que corresponen a ampliacions posteriors són rectangulars, i estan numerats. Al bell mig del recinte, davant l'entrada principal, hi ha una creu llatina de ferro de color negre situada damunt d'un basament tronco-piramidal emblanquinat i decorat. Davant seu encara es conserven uns quants xiprers. Al marge dels nínxols, dins del recinte hi ha diverses inhumacions efectuades al subsòl i un petit panteó privat situat a l'extrem nord-oest. Presenta una forma de petita capella emblanquinada, amb teulada de dos vessant i portal d'arc de mig punt. L'altre espai que completa el recinte del cementiri es correspon amb una ampliació més moderna de les instal·lacions. El recinte presenta els paraments exteriors bastits amb pedra i maons, i es conserva bona part del revestiment arrebossat que els cobria. A l'interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-21 | Carrer de les Escoles, s/n, 08106 | <p>Antigament, el cementiri vell o fossar estava situat a la banda de migdia de l'església de Santa Maria, tocant la façana sud, on ara hi ha el baptisteri. Cap a mitjans del segle XIX es va produir la necessitat de construïr un cementiri nou, donat que el vell estava saturat i el nombre d'habitants havia crescut, alhora que els conflictes bèl·lics i les epidèmies de l'època feien estralls en la població catalana. Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'any 1873, el nou cementiri ja estava construït. El cementiri està gestionat per la Mancomunitat Intermunicipal de Martorelles i Santa Maria de Martorelles, que precisament es va crear per donar aquest servei funerari als dos municipis. El mes d'octubre de l'any 2014 s'iniciaren les obres de construcció del nou cementiri mancomunat de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> | 41.5223700,2.2538600 | 437746 | 4597016 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 | |||||||||
| 66037 | Can Rosanes / Can Roscatlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosanes-can-roscatllo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 110, 111.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a uns 25 metres al sud-est d'un torrent sense cabal que desemboca al torrent de can Gurri, passada la bassa de can Girona. Per les restes conservades observem que l'edifici no era gaire gran i presentava una planta rectangular. En l'actualitat s'ha conservat dempeus l'extrem sud-est de la construcció i bona part del mur de migdia, amb un alçat màxim d'uns 2 metres. No s'observen restes de cap obertura ni tampoc de la coberta de l'edifici, així com de la distribució interior dels espais. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-23 | Camí d'Alella, 08106 | <p>En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, la casa ja apareix mencionada com una de les construccions de la vall del torrent de can Gurri. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font no localitzada.</p> | 41.5236100,2.2633100 | 438536 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per un desdibuixat corriol que s'agafa a la dreta del camí d'Alella, uns 100 metres més endavant de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 167,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/