Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66015 | Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-martorelles | <p>CANDELA, Roger. Santa Maria de Martorelles. La sagrera i la parròquia. [Barcelona: inèdit]. Catalunya Romànica XVIII. El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 379. CUYÀS, Josep Mª. 'Descubrimiento de pinturas murales en Badalona y de un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. Diario de Barcelona, 10 gener 1957, p. 24. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCIA-MORENO, Consol; MAS, Jordi (2013). 'Esglésies del Baix Vallès d'origen romànic'. Revista Notes, 28, p. 124-152. GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Valles Oriental 23. Barcelona: Pòrtic, p. 363. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, 2000, p. 809-810. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. JUAN, Xavier de (2004). Guia del Parc de la Serralada Litoral: EIN La Conreria, Sant Mateu, Céllecs. Barcelona: Pòrtic, p. 43-44. MARTÍ I BONET, Josep M. (1981). Vallès Oriental. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 655-662. MARTÍ I BONET, Josep M. (2008). El Martiri dels temples. Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Arquebisbat de Barcelona, parròquies de fora la ciutat. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 323-324. MILÀ I RIFÀ, Ferran (2006). Martorelles, la fe d'un poble. [Martorelles]: Parròquia de Sant Joaquim de Martorelles, La Trona, p. 33-40. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, núm. 17, p. 24-25. RIERA M., P. 'Un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. El Noticiero universal, 18 març 1957, p. 11. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2013). 'L'església de Santa Maria de Martorelles: arquitectura i procés evolutiu'. Revista Notes, 28, p. 115-124. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 47. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El Romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, cop., p. 216-217. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XI-XX | <p>Església d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La nau està coberta per una volta de canó lleugerament rebaixada i dividida en quatre trams mitjançant tres arcs torals adovellats. L'arc més proper a l'entrada és de mig punt, mentre que els altres dos són apuntats. Al seu torn, l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera i s'obre a la nau a través d'un arc triomfal que presenta una lleugera forma de ferradura. Presenta tres finestres atrompetades que marquen un arc de ferradura lleuger. En els murs laterals de la nau s'obren cinc capelles, dues a la banda de tramuntana i tres més a la banda de migdia, les quals es comuniquen mitjançant arcs de mig punt adovellats. Les dues capelles més properes al presbiteri estan cobertes per voltes de creueria, amb les claus decorades amb les imatges de sant Llorenç i sant Sebastià i les arestes recolzades damunt mènsules decorades amb el tetramorfos. Ambdues capelles s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells de pedra i motllurats, amb guardapols conopials rematats amb les imatges de Crist crucificat i d'un floró. Des de la capella de la banda de migdia s'accedeix a la sagristia mitjançant un portal rectangular bastit amb carreus de pedra. Aquesta es troba dividida en dos espais comunicats entre sí. La primera cambra està coberta per una volta d'aresta emblanquinada mentre que el segon espai presenta un sostre de bigues de fusta i revoltons, emblanquinat també. La resta de capelles laterals presenten molta menys fondària que les anteriors i estan cobertes per voltes d'aresta emblanquinades. Les dues centrals s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells molt rebaixats i bastits amb maons disposats a sardinell. La darrera capella presenta la volta sostinguda amb culs de llàntia i s'obre a la nau a través d'un arc de mig punt lleugerament apuntat. Pel que fa al campanar, que es troba reforçat externament amb un talús de factura moderna, és de planta quadrada, d'un sol cos i està coronat amb merlets esglaonats. A la part superior presenta quatre obertures adovellades d'arc de mig punt. A la banda de llevant hi ha el portal d'accés, d'obertura rectangular i bastit en maons, al que s'accedeix per unes estretes escales de maons adossades al talús de l'absis. Quant al baptisteri, de factura recent i al que s'accedeix des de la capella del mig de la banda de migdia, presenta una planta semicircular coberta per una teulada de tres vessants, amb un porxo obert a l'exterior mitjançant tres grans arcs de mig punt arrebossats. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc rebaixat adovellat decorat amb motllures. En destaca l'escut de pedra situat a la clau de l'arc, que representa l'anagrama de l'Assumpció de Maria acompanyat d'un bonet i les claus de Sant Pere. Damunt del portal hi ha un òcul atrompetat amb vitrall acolorit. La façana està rematada amb un coronament ondulat a mode de cornisa. Tant la façana principal com la de migdia presenten els paraments arrebossats i pintats, mentre que la façana nord, el campanar i l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Tant el campanar com l'absis compten amb carreus de pedra escairats disposats en filades més o menys regulars. Al interior del temple, la volta de la nau està arrebossada i tant els murs laterals com l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Les filades inferiors d'aquest absis són d'aparell romànic.</p> | 08256-1 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria la trobem en una permuta que el bisbe de Barcelona fa amb un tal Guillem de l'església de Sant Martí, a canvi d'unes cases i terres situades a prop de la parròquia de Santa Maria. És de l'any 1005 i ja es menciona a l'església com parròquia. En aquell temps depenia del terme del castell de Castellruf. Pel que sembla, el temple té el seu origen en una capella o santuari construïda l'any 877, que fou destruïda per la incursió sarraïna en terres catalanes a finals del segle X. Durant tot el segle XI es van succeïnt les referències documentals a l'església amb denominacions com 'Santa Maria de Marturellias' o 'Martoiliis' (Martí i Bonet 1981: 655). Del segle XII hi ha constància d'un pergamí datat el 27 de juliol de 1105 pel bisbe de Barcelona Berenguer, en el que es deixa constància de la consagració de l'església de Santa Maria 'in comitatu Barcinonensi in Vallensi in loco nuncupato Martoreles' (Martí i Bonet 1981: 655). En aquest document també s'indiquen els pagaments anuals, la situació del cementiri, els límits parroquials… Del mateix any, però datat l'1 de desembre, hi ha constància de la dotació de la llàntia. I posteriorment, l'any 1161, el bisbe Guillem fa donació de l'església amb els seus alous, béns i sagrera a la canongia de la seu de Barcelona. La parròquia tenia una capellania unida a la prepositura del capítol de la seu, amb dret de patronat. Juntament amb les esglésies de Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes, l'església de Santa Maria pagava els drets de la visita pastoral. Les primeres visites pastorals documentades són del anys 1379 i 1403. Del segle XIV (any 1383) tenim constància d'una reparació de la teulada de l'església per la qual el rector devia 25 lliures. La minuta fou assumida pels feligresos ja que el rector havia mort. Al segle XVI es documenten diverses llicències per a la construcció de capelles laterals (la primera fou construïda l'any 1490): el 1569, el bisbe de Barcelona dóna permís per la construcció de la capella de Sant Llorenç; el 1584, la capella de la Mare de Déu del Roser; i el 1587, el vicari general dóna permís per la capella de Sant Isidre davant de l'anterior. De finals de segle (1591) cal destacar el manament per a la construcció d'una nova sagristia. Del 1600, a conseqüència de l'acabament de la pesta, destaca una llicència otorgada per l'auditor del bisbe per pintar l'altar de Sant Isidre, amb la figura del sant al mig. Cal destacar que el temple comptava amb un cor situat als peus, amb tarima i barana de fusta. Fou bastit entre els segles XVI-XVII, reformat l'any 1776 i eliminat a finals del segle passat. El temple va servir durant la Guerra Civil per albergar refugiats i també fou saquejat i malmès interiorment. De fet, tant l'església com la rectoria es van destinar a casa del sindicat CNT i, l'any 1936, passaren momentàniament a ser 'propietat de l'ajuntament, pe ésser béns comunals o parroquials' (Pérez, 1996: 21). Entre els anys 1939-40, mossèn Salvador Balletbó va iniciar-ne la reconstrucció, començant pel condicionament i neteja dels murs. Es va restituïr la taula de l'altar major, la imatge titular i d'altres imatges. L'any 1941 es van beneïr les campanes i, entre els anys 1951 i 1953, s'anaren restaurant les capelles laterals, els altars i també el presbiteri. A finals del 1956 es varen descobrir les pintures murals, fruit d'aquestes reformes. Finalment, l'any 1957 es va construïr el nou baptisteri i es va ampliar la construcció (Martí i Bonet 2008). En darrer terme tenim notícia que l'any 1994, el bisbat es va vendre l'edifici de la rectoria per poder reformar l'església.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins la tramada que toca al presbiteri, a banda i banda, s'observen dos arcs de mig punt tapiats que probablement indiquen l'antiga presència de dues absidioles laterals. També destaquen restes de pintura mural figurativa (podria ser l'apòstol sant Jaume) situades al intradós de l'arc toral més proper al presbiteri, així com restes de decoració geomètrica. La pica beneitera del baptisteri, amb recipient apetxinat i fust llis decorat amb motllures, és semblant a les de la rodalia i està datada del segle XVII. La imatge de la Verge amb l'Infant situada a l'absis del temple és de factura moderna i correspon a la reproducció d'una altra escultura procedent de Sant Joan de les Abadesses. L'absis data del segle XI, tot i que la part superior de l'estructura ha estat reformada de la mateixa manera que el campanar, que també presenta una base d'origen romànic. La volta de la nau i els arcs torals són romànics, de transició al gòtic. La sagristia també es va construir dins l'etapa medieval. Les dues capelles laterals més properes al presbiteri daten dels segles XV-XVI, mentre que la resta de capelles són del segle XVII. La façana principal, d'estil barroc-neoclàssic, està datada al segle XVIII, tot i que ha estat molt reformada al llarg del temps. En darrer terme el baptisteri, bastit a mitjans del segle passat. | 85|92|93|94|96|98|99|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66024 | Casa del Porxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-porxo | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra damunt de tots els paraments i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran porxo a la planta baixa obert a l'exterior mitjançant una galeria de cinc arcs escarsers, que tenen els emmarcaments bastits en pedra granítica escairada. El portal d'accés, d'obertura rectangular i amb l'emmarcament arrebossat, es troba situat sota aquest porxo. La resta d'obertures de la construcció presenten les mateixes característiques tipològiques que el portal. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol amb la mateixa pedra que els arcs del porxo.</p> | 08256-10 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>Segons sembla, la casa fou construïda pels voltants dels anys 50 del segle XX. Es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial propietat de l'ajuntament de Barcelona. L'edifici està destinat a usos administratius i educatius relacionats amb la gestió de l'escola.</p> | 41.5258900,2.2583800 | 438127 | 4597404 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66123 | Costum del Tió de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-tio-de-nadal | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. I, p. 42.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el dia 24 de desembre, i que té relació amb el tió de Nadal. Pel que sembla, antigament garrotejaven el tió la vigília de Nadal, i fins l'endemà, no donava els seus fruits.</p> | 08256-100 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66124 | Costum del Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-carnestoltes | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 142.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum propi de la zona de Martorelles durant les festes del Carnestoltes. Es tracta d'una variant del ball o joc del Tio fresco, que es ballava a tot Catalunya i també a determinades zones de València, i que tenia diverses variants depenent de l'àrea geogràfica on es manifestés. A Martorelles, els diablots del ball de Gitanes portaven una gran perruca d'estopa molt estarrufada, que els donava una aparença còmica i grotesca. La duïen durant els dies que durava el Carnestoltes i, en la darrera actuació, cremaven la perruca davant de tothom.</p> | 08256-101 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. El ball o joc del Tio fresco, també conegut com Pallari o Tio tio, consistia en una llarga filera de balladors que duien un ninot de paper lligat a la camisa i una teia encesa (o similar) a la mà. Consistia en cremar el paper del ballador més immediat, fins que només quedés un ballador sense cremar. Aquest costum anava acompanyat d'una cançó generalment curta, que variava depenent de la zona. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament. Actualment, el ball de Gitanes continua essent una tradició molt arrelada al poble de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66088 | Costum del Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Martorelles els duia a la vinya. Allà es ressava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> | 08256-102 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Vallirana i Piera. Si tenim en compte la relació tradicional de Santa Maria de Martorelles i Martorelles amb el món del vi i de la vinya (i que ambdues poblacions formaven un sol municipi fins a la dècada dels anys 20 del segle XX), és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66089 | Costum de la Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-quaresma | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 824.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles per la Quaresma, en concret, el Dissabte de Glòria. Després de la cerimònia litúrgica de la benedicció de la pica baptismal, a Martorelles hi havia la creença que el primer nen que es bategés moria abans de l'any.</p> | 08256-103 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Antigament, el Dissabte de Glòria es feia un toc d'al·leluia a l'església i després es procedia a celebrar les cerimònies litúrgiques de la benedicció i producció del foc nou, i de la benedicció de les fonts baptismals i de les piques. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66090 | Goigs al Gloriós Naixement de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-glorios-naixement-de-la-verge-maria | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS AL GLORIÓS NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA MARE DE JESÚS REDEMPTOR NOSTRE, que es canten en la ésglesia parroquial de Santa Maria de Martorelles: Mare del Omnipotent causa de nostra alegria: Alabem tots gran Maria lo vostre Naixement / Ab eterno gran Senyora decretà la Trinitat que lo Fill fos encarnat en Vos resplendent aurora; y en vostre ventre plasent passible Home se faria. Alabem tots… / Elegint-vos Déu Princesa antes que lo món creàs, ja digna mare capàs vos feu gràcia y puresa; per rompre el cap al Serpent armant-vos de valentia. Alabem tots… / Sens esta preparació de adornar temple matern no podia el Fill Etern operar la Encarnació; doncs si tots estem devent a vos la redemptió pia. Ala bem tots… / De llinatge de Reis grans lo origen Reina prenguereu en Natzaret vos nasquereu de Joachim y Anna sants; la tristesa encontinent mudareu en alegria. Alabem tots… / En lo punt que foreu nada tots los angels, verge pura vos pujareu ab dolçura en la gloria, essent dotada de veure a Déu patent més que tota Hyerarchia. Alabem tots… / Davant la cort gloriosa Déu altissim que os creà nom Maria vos posà elegint-vos per esposa però ocultant-vos lo intent de esser mare, que volia. Alabem tots… / Tots los angels y homes tots cels, y tota criatura enhorabonas, Reyna pura vos rendeixen molt decots; posant la ditxa excel·lent que en Vos sola Déu fia. Alabem tots… / Benvinguda al mon siau Vos que als homes dau vistoria als angels crescuda gloria y a Déu vostre ser donau; per vos se mostra clement li qui sens Vos no ho seria. Alabem tots…/ Los angels fan festa a Déu perque reyna los ha dat lo infern haveu destrossat posant-lo baix vostre peu; los cels obriu piament per aquell que en Vos confia. Alabem tots… / Creixeu Princesa graciosa que de màrtirs los llorers de Verges lliris enters vos aguarden victoriosa; lo Fill de Déu impacient espera en Vos un bon dia. Alabem tots… / Soberana Emperatriu patrona de Martorelles assistiu vostres ovelles que a vostra guarda teniu; y a Jesús ab rendiment servint sempre ab vostra guia. Alabem tots. / Si'l mal de tota la gent en Vos tot se remedia. Alabem tots gran Maria lo vostre Sant Naixement'. A la part final del goig hi ha una oració que clausura el text i que es recitava col·lectivament entre els feligresos. Està escrita en llatí.</p> | 08256-104 | Església de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església i es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre'. Malgrat això, en l'actualitat els goigs no es canten. S'han pogut localitzar tres exemplars d'aquest goig editats en impremtes diferents, amb petites variacions entre elles. Hi ha un exemplar de la impremta de la vídua Torras, situada a la plaça del Bonsuccés de Barcelona, que presenta una imatge central de la verge amb el nen en braços (ambdós coronats), emmarcada per dos gerros amb flors. Tot i que no hi consta la data, l'exemplar ha de ser anterior a l'any 1878, data de tancament de la impremta. Un altre exemplar sense datar procedeix de la llibreria Font de Barcelona: 'BARCELONA: LLIBRERIA DE FONT DEVANT LAS ESCALAS DE LA SEO', literalment. Incorpora una imatge central de la verge entronitzada amb el nen a la falda (ambdós coronats), envoltada de frares i situada als peus de la muntanya de Montserrat (hi ha representat tant el santuari com totes les ermites de la muntanya). És l'únic exemplar que no diu on es canten els goigs. Probablement es pugui datar dins del segle XX. Pel que fa al darrer exemplar, cal dir que és una reimpressió de goigs antics feta l'any 1951 per Sabater. Presenta una imatge central de la verge dempeus amb aureola, amb el nen en braços (ambdós coronats). Als peus del podi on es situa hi ha decoració floral.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pels Amics dels Goigs. | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66091 | Parc de la Serralada Litoral / EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-ein-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AAVV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. [Inèdit]. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. LOIRE, Roser (2001). 'Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral'. Revista L'Atzavara, 9, p. 63-70.</p> | <p>Tota la banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, en concret, 184,4 hectàrees. Es tracta d'un espai protegit d'interès natural de 4.707,8 hectàrees (EIN), repartit entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La seva altitud no sobrepassa els 800 metres. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, característic de la zona de sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</p> | 08256-105 | Banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>L'any 1992 es crea el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, com a conseqüència de la coordinació entre alguns ajuntaments de la zona, per tal de resoldre els problemes territorials que patien. El parc comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, regulat pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (inclòs al PEIN), en resposta al compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Recentment també s'hi ha afegit del Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'objectiu d'aquest PEIN és assegurar la protecció bàsica dels espais naturals regulant els usos i les activitats, així com impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona i promoure activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5130300,2.2679700 | 438915 | 4595969 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66092 | Cova de la font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-sant-domenec | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 20. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XVIII-XX | Ha patit algun esllavissament de terra. | <p>Cova situada a escassos metres a ponent de la font del Ca o de Sant Domènec, en un marge que delimita l'esplanada que li dóna accés, al costat d'una taula de picnic que hi ha instal·lada. Es tracta d'un forat excavat a la roca mare del marge, que amida uns 3 metres de fondària per 2 d'alçada aproximadament, i que presenta una planta irregular. La coberta de l'espai interior és rebaixada, així com l'obertura que li dóna accés, que està força degradada.</p> | 08256-106 | Bosc d'en Guillemí-Vinya d'en Feliu, 08106 | <p>Antigament, la cova tenia una porta i feia les mateixes funcions que una barraca de pedra seca, servia per guardar les eines i resguardar-se en cas de mal temps.</p> | 41.5118900,2.2612500 | 438353 | 4595848 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66093 | Salt de can Girona / Salt del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-girona-salt-del-torrent-de-can-gurri | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 115.</p> | <p>Salt d'aigua al torrent de can Gurri que està situat dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la font del Racó. Es tracta d'un salt natural en origen, que fou delimitat per les estructures que conformen la font. L'aigua del torrent passa per dins d'una estructura de pedra situada uns metres per damunt de la font. Mitjançant una curta canalització d'arc de mig punt oberta en aquest mur, i bastida en maons, l'aigua cau damunt la llera del torrent creant una baixada gradual determinada per la pròpia llera, que es troba aterrassada. Per la banda de tramuntana, el salt està delimitat per un mur de pedra que ressegueix la riba del torrent uns metres més enllà.</p> | 08256-107 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la zona es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. El salt està ubicat al final d'una d'aquestes esplanades. Des de la casa, cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. El salt es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66094 | Carbonera del Bosc d'en Sunyer 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-bosc-den-sunyer-1 | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines, p. 33-34. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | Força malmesa. | <p>Antiga carbonera situada en un alzinar del sot del Arbres, al costat del corriol que porta des del camí d'Alella (a l'alçada de can Ros) fins darrera la masia de can Bernades. Es tracta d'un forat de planta allargada més o menys rectangular, que presenta una fondària d'uns 40 centímetres. Per la banda que dóna al corriol que li dóna accés, està delimitat per una filada de pedres irregulars posades modernament.</p> | 08256-108 | Bosc d'en Sunyer-Sot dels Arbres, 08106 | <p>El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.5212700,2.2645000 | 438633 | 4596887 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66095 | Carbonera del Bosc d'en Sunyer 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-bosc-den-sunyer-2 | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines, p. 33-34. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | La planta està molt desdibuixada. | <p>Antiga carbonera situada en un alzinar del sot del Arbres, al costat del corriol que porta des del camí d'Alella (a l'alçada de can Ros) fins darrera la masia de can Bernades. Es tracta d'un forat de planta allargada més o menys rectangular, delimitat per una filada de pedres irregulars posades modernament, per la banda que dóna al camí d'accés.</p> | 08256-109 | Bosc d'en Sunyer-Sot dels Arbres, 08106 | <p>El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.5219000,2.2628900 | 438499 | 4596958 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66025 | Ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliveres | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i rehabilitada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal consta de tres volums adossats amb cobertes independents. El volum central presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula motllurat sostingut amb petites mènsules decorades. A banda i banda, els volums laterals compten amb teulades d'un sol vessant sense ràfecs. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular al que s'accedeix mitjançant dos graons. Està cobert per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. La resta d'obertures del parament són idèntiques: rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el gran portal d'arc escarser que dóna accés al garatge i les finestres del pis, les quals marquen un lleuger arc rebaixat i tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana posterior de la masia hi ha un volum d'un sol nivell i amb la coberta d'un sol vessant, bastit en maons. D'aquesta façana destaca el ràfec de dents de serra corresponent al tram de teulada del volum central. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que a la façana principal i a la de llevant ha estat reformat més recentment. És bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter.</p> | 08256-11 | Camí de Montornès, 08106 | 41.5271000,2.2597200 | 438240 | 4597537 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda de ponent de la masia hi ha un tancat per les ovelles amb un volum rectangular de dos pisos destinat al bestiar. Davant la casa hi ha un edifici de construcció actual. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66096 | Turó d'en Galzeran / Turó d'en Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-galzeran-turo-den-mates | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/muntanyes-de-la-serralada-de-marina/ (Consulta: 10-03-2016).</p> | <p>Turó característic de la contrada situat en el límit dels termes municipals de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i d'Alella i Tiana (Maresme). Està situat a 484 msnm i permet una panoràmica de 360 graus damunt la plana del Vallès i la línia de costa. Es poden observar, entre d'altres punts, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i, fins i tot, el Cadí i els Pirineus. Malgrat això, els matolls de la zona i la pròpia situació del cim tapen una mica la visió sobre el Barcelonès, la costa i les serres del Vallès. Dalt del cim hi ha una gran torre d'observació i vigilància contra els incendis forestals.</p> | 08256-110 | Extrem de migdia del terme municipal, 08106 | <p>El turó d'en Galzeran marca un dels límits entre el Parc de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina. A escassos metres al nord del cim del turó hi ha un vèrtex geodèsic situat damunt d'una base d'obra, que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París) per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons en Josep Marín, veí de Santa Maria de Martorelles, a la torre de vigilància contra incendis també se la coneix com a 'Torre Alfa'.</p> | 41.5046900,2.2666400 | 438796 | 4595044 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66125 | Vall del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-del-torrent-de-can-gurri | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines.</p> | <p>Vall situada a la banda de tramuntana del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, entre la masia de can Girona i el coll de la font de can Gurri. Segueix en bona part el recorregut del torrent de can Gurri, que li dóna nom, i les seves terres pertanyen als municipis de Santa Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes. El relleu que recorre la vall va dels 450 metres del punt més alt fins als 180 metres de la part més baixa. La part més estreta de la vall és el tram inicial, des de la masia fins a la font de la Mercè, caracteritzada per la verneda del Sot dels Arbres per exemple. A partir de la font, donat l'aiguabarreig de diversos torrents que s'uneixen, la vall s'eixampla. Els punts limítrofs d'aquesta part més amplia van des del turó del castell de Sant Miquel, al nord-oest, fins al turó de Castellruf, al sud-est. Els sòls són majoritàriment granítics intercalats amb dics i filons de quars i d'altres minerals. La meteorització del granit, que la converteix en sauló, s'acumula als peus dels vessants donant lloc a diverses pedreres, avui en dia abandonades. Pel que fa a la vegetació, cal dir que és típica de la regió mediterrània, amb domini de l'alzinar i el marfull, i dividida en boscos, brolles i garrigues. Quant a la fauna, cal dir que està determinada per la densitat de la vegetació que es dóna en certes zones. Així trobem tant ratolins de bosc i tudons com salamandres, guineus, porcs senglars, etc.</p> | 08256-111 | Extrem de tramuntana del terme municipal, 08106 | <p>Tot i que en l'actualitat aquesta vall està pràcticament deshabitada, era una de les zones del terme municipal amb més presència humana entre els segles XVIII i XX. El carboneig, l'explotació de les pedreres i la gran quantitat d'aigua que s'hi podia trobar feien que la vall fos apta per desenvolupar aquestes activitats econòmiques i també per residir-hi. Bona mostra d'això són les masies enrunades que encara s'hi conserven, així com la gran quantitat de fonts, les restes d'antigues carboneres i les pedreres en estat d'abandó actualment.</p> | 41.5225000,2.2646100 | 438643 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La vall està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66126 | El Plàtan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-platan | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | <p>Plataner (Platanus hispanica) situat sota la vinya de la masia de can Matons, al costat de l'antic camí que porta a Martorelles i de la font de can Matons. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una copa d'uns 22 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es troba en bona part soterrat. El brancatge de la copa és molt alt i neix a partir de tres troncs secundaris que surten del tronc central. La disposició d'aquest brancatge dóna a la copa una forma lleugerament circular. L'exemplar es troba aïllat d'altres espècies en una zona de vinya i horts molt plana, que fa que es vegi des de diversos punts.</p> | 08256-112 | Camí de Martorelles-Horta de can Matons, 08106 | 41.5251700,2.2512100 | 437528 | 4597329 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66127 | El Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 1. http://somdedalt.blogspot.com.es/2012/10/els-arbres-monumentals-i-singulars-del.html (Consulta: 10-03-2016).</p> | Bona part del tronc central està buit. | <p>Lledoner (Celtis australis) situat al bell mig del nucli urbà, a la plaça de l'Església. Es tracta d'un vell exemplar que presenta una alçada aproximada d'uns 8 metres, amb una copa d'uns 6 metres d'amplada mesurada linealment. La principal característica de l'exemplar és que el tronc central, d'un metre aproximat de diàmetre, està inclinat i completament buit, i malgrat tot l'arbre és viu. A dalt de tot, el tronc es ramifica en dos troncs secundaris disposats a diferent nivell. El brancatge de la copa és espès i lleugerament arrodonit. L'arbre està situat dins d'una jardinera de planta circular bastida amb pedra i maons.</p> | 08256-113 | Plaça de l'Església-Carrer del Lledoner, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'exemplar podria tenir més de 150 anys. Pel que ell mateix explica, a mitjans del segle XIX, va patir una crema que li va fer perdre bona part del tronc. Al seu costat hi havia un altre exemplar bessó que es cremà completament.</p> | 41.5196600,2.2531600 | 437685 | 4596716 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66128 | Àlber de la font de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-font-de-can-gurri | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 96.</p> | <p>Àlber (Populus alba) situat davant de la font de can Gurri, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 25 i 28 metres, i una copa d'uns 12 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un esvelt tronc central ramificat en tres grans branques. El brancatge de la copa és escàs i, en general, està força malmesa.</p> | 08256-114 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Fins l'any 2009 hi havia tres exemplars d'àlber a la font de can Gurri, però les fortes ventades d'aquell any en van tombar dos. La capçalera de l'àlber sobresurt per damunt de la resta d'arbres que hi ha a la zona, marcant una fita reconeguda. Segons sembla, l'arbre podria ser centenari.</p> | 41.5158700,2.2767400 | 439649 | 4596279 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font de can Gurri. L'arbre es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66129 | Barraca de can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-bernades | XIX-XX | La façana de darrera està força degradada. | <p>Barraca de vinya reformada de planta rectangular, situada al bell mig d'una vinya, davant la masia de can Bernades. Està coberta per una volta d'arc de mig punt o de canó bastida amb maons plans, i exteriorment arrebossada. S'hi accedeix per una obertura rectangular orientada a migdia, amb els brancals bastits de maons. Als murs laterals s'hi obren petites finestres rectangulars bastides en maons també. Al costat, a la banda est, hi ha una cisterna o dipòsit que acumula aigua pel rec de la vinya. Els murs són bastits en pedra de diverses mides disposada irregularment i amb les cantonades fetes de maons.</p> | 08256-115 | Camí de Martorelles-Camí Ral, 08106 | <p>La barraca està relacionada amb el cultiu de la vinya i s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5242500,2.2529600 | 437673 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66130 | Alzina del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-castell-de-sant-foix | <p>Alzina (Quercus ilex) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una circumferència aproximada d'uns 17 metres. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, a partir del qual es ramifiquen entre 7 i 9 branques secundàries. La copa, amb un brancatge espès i tupit, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant.</p> | 08256-116 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5260500,2.2573300 | 438039 | 4597423 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 66131 | Sequoia del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-del-castell-de-sant-foix | <p>Sequoia (Sequoia semprevirens) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 20 metres. Té un robust tronc central que des de la base es ramifica en dos grans branques. En general, el brancatge és força espès i tupit, neix a la base dels troncs i té una forma allargassada lleugerament triangular.</p> | 08256-117 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5251700,2.2577800 | 438076 | 4597324 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 66132 | Societat Coral la Fló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-coral-la-flo | <p>Informació oral de Montse Egea (entrevista: 18-01-2016). 'La Societat Coral la Flor, de Martorelles, celebra 100 anys'. El 9 Nou, 25 d'abril de 2003, p. 49. ROVIRA I CUNÍ, F. Xavier (1995). 'El Coro del Dragó'. Revista Campsentelles, 1, p. 46-53. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 30. https://www.facebook.com/societatcorallaflo/timeline (Consulta: 10-03-2016).</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat per sota del nivell del carrer actual. Presenta la coberta d'un sol vessant de teula àrab i està organitzat en un sol nivell, amb obertures rectangulars. La façana principal presenta el parament exterior arrebossat i pintat, mentre que la façana lateral orientada a tramuntana deixa l'obra vista. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides disposada irregularment, amb les cantonades fetes de maons. De l'interior destaca el terra de paviment hidràulic de mosaic, decorat amb motius geomètrics i restaurat. Conserven també diverses fotografies antigues de les actuacions de la coral, així com un piano de fusta i l'estandart de la societat, amb la data 1903 gravada al teixit (les medalles que portava aquest estandart es van perdre).</p> | 08256-118 | Carrer d'Anselm Clavé, 3, 08106 | <p>La Societat Coral la Fló va ser fundada a Martorelles de Dalt (actual Santa Maria de Martorelles) el dia 1 de maig de l'any 1903. En origen, la coral era masculina. Els homes es reunien, menjaven i cantaven. S'ho prenien com una distracció, una manera de desconnectar. També feien algunes actuacions per les Caramelles i en trobades de cant coral a altres pobles. Les primeres participacions femenines tenen a veure amb la celebració del ball de Gitanes. Durant els primers anys del segle XX, per la festa major, la família Bonaplata (propietaris de la masia de can Roda) convidava la coral a fer una cantada a casa seva, la qual era oberta a tothom. Pels voltants de l'any 1925, de la mateixa societat va nèixer una escissió, el 'Coro del Dragó'. Es dedicaven a fer cantades per les masies i cases del terme durant la segona Pasqua i estava format pràcticament pels mateixos membres, per això també duien l'estandart de la societat. El seu repertori era local i satíric, i composaven les cançons ells mateixos. Durant l'actuació recollien la voluntat de la gent i amb el que arreplegaven feien un dinar a la font Sunyera. Es va acabar l'any 1936, amb l'inici de la Guerra Civil. Cal destacar que durant aquest conflicte, l'edifici de la Societat esdevingué la seu de la Lliga Catalana. No hi ha constància que la societat hagi escrit cançons pròpies i tampoc es conserva cap tipus d'arxiu documental (possible pèrdua durant la Guerra Civil) al marge de les fotografies antigues. A la dècada dels anys 80 del segle, el local de la societat va acollir una exposició de les peces documentades durant les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Castellruf. L'Andrés Cueto, artífex de les excavacions i regidor de cultura de l'ajuntament en aquell temps, en fou l'organitzador. L'any 2003 es celebraren els 100 anys de la fundació de la coral amb un cap de setmana ple d'activitats. Una placa commemorativa instal·lada a la façana de l'edifici en dóna fe. En l'actualitat, la coral és mixta, consta d'uns 25 membres i canten a cappella. L'entitat es regeix per una junta que té un mandat de 4 anys. La intenció és recuperar el cant coral fent actuacions al municipi, cantant per la festa major i també per Nadal. De fet, l'anterior junta va fer un intent de sardanes i es va intentar recuperar, durant dos anys, el ball de Gitanes. A més a més, celebren el dia del soci i organitzen un esplai infantil els dissabtes pel matí amb la intenció de captar el públic jove. L'edifici és propietat de la societat per mitjà d'una donació i foren els mateixos socis els que el van adequar. Tenen una part llogada a un negoci de restauració i una pista coberta amb escenari on s'organitzava la festa major del poble fins no fa gaires anys.</p> | 41.5198400,2.2543400 | 437784 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66132-foto-08256-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66132-foto-08256-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66132-foto-08256-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La junta actual vol recuperar el nom original de la societat, Fló. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66133 | Casa al carrer López de Castro, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-lopez-de-castro-1 | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, situat sota la plaça Joan Matons. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal, amb doble ràfec de teula i dents de serra. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1950. Al costat hi ha una finestra amb el mateix tipus d'emmarcament. Les obertures del primer pis també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats, mentre que a la segona planta hi ha una filada de finestres d'arc de mig punt amb les impostes motllurades. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan arrebossades. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, i està bastit en pedra i maons.</p> | 08256-119 | Carrer López de Castro, 1, 08106 | 41.5191000,2.2536100 | 437722 | 4596654 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66026 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-2 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 2.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, que presenta una ampliació en forma d'L a la banda de tramuntana, i que es troba envoltada d'un gran jardí lateral al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser de grans dimensions, ubicat a l'alçada del carrer. L'edifici original presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangulars al pis. Totes tenen els emmarcaments arrebossats i pintats. Tant a la façana principal com a la de tramuntana hi ha balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Adossats a la façana de tramuntana hi ha tres cossos auxiliars de planta rectangular i disposats en forma d'L. Presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. Un porxo cobert comunica les tres construccions, de les que destaca la de l'extrem de llevant, que es troba oberta a l'exterior i està coberta amb una encavallada de fusta reformada. Les obertures són d'arc rebaixat i tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Alhora, només el volum principal té bona part de les parets cobertes d'heura.</p> | 08256-12 | Carrer del camí de can Girona-Carrer can Flor, 08106 | <p>Adossada a la façana de ponent hi ha la masia de can Pere Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. Segons la propietària de la casa, a la teulada es conserva una teula datada l'any 1883. Podria correspondre al moment de construcció de la masia o bé a una reforma de la pròpia teulada.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66134 | Aturant el Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aturant-el-temps | <p>'Santa Maria de Martorelles estrena una escultura de Mercè Ortega'. El 9 Nou, 16 de juliol de 1996, p. 12.</p> | XX | <p>Escultura commemorativa situada al final del passatge, en una zona enjardinada. Està formada per una placa de formigó rectangular que presenta una obertura central allargada segmentada amb fines barres de ferro. La placa està arrebossada i disposada damunt d'un basament rectangular. Al costat hi ha pedra que compta amb una altra placa de ferro gravada amb el nom de l'escultura, de la seva autora i l'any: 'ATURANT EL TEMPS / MERCÈ ORTEGA / ANY 1.996'.</p> | 08256-120 | Passatge Onze de Setembre, 08106 | 41.5200100,2.2537300 | 437733 | 4596755 | 1996 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mercè Ortega | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66135 | Plafó de la plaça Joan Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-placa-joan-matons | XX | <p>Plafó commemoratiu situat a la façana lateral de la casa Xesques, a la plaça Joan Matons. Es tracta d'un plafó rectangular de marbre que presenta la part superior esglaonada i una corona de llorer envoltada per decoració floral. Al centre hi ha una gran inscripció: 'EL PUEBLO DE SANTA MARIA DE MARTORELLAS RINDE HOMENAJE A SU HIJO PREDILECTO JUAN MATONS ESTANY / 25 7 59'.</p> | 08256-121 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>Joan Matons i Estany va ser alcalde de Santa Maria de Martorelles entre els anys 1916 i 1920. Fou assassinat per uns revolucionaris a Cànoves i Samalús l'any 1936.</p> | 41.5193100,2.2537600 | 437735 | 4596677 | 1959 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66136 | Plafons de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-de-la-rectoria | XX | <p>Plafons situats a la façana principal de la rectoria, davant de l'església. Es tracta de tres plafons rectangulars bastits amb rajoles de ceràmica vidrada blanca, amb l'emmarcament i el text en negre. Un dels plafons està situat al costat del portal d'accés a la rectoria i fa referència al roc del Pedró: 'AQUEST TERMENAL DE PEDRA DIT EL ROC DEL PEDRÓ, VA ÉSSER PLANTAT AL LÍMIT DE LA SAGRERA EN L'ANY 1587'. Al seu costat, damunt la finestra, hi ha un altre plafó: 'A LA MEMÒRIA DE MOSSÈN FERRIOL LLAORSÍ QUE FOU RECTOR D'AQUESTA PARRÒQUIA DURANT MÈS DE 45 ANYS / DEL 1691 AL 1737'. El darrer plafó, de grans dimensions, està situat en el volum adossat a la façana i fa referència al temple: 'ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE MARTORELLES DE ESTIL ROMÀNIC, EN TRÀNSIT CAP AL GÒTIC CONSTRUÏDA FOU, DE BON ANTUVI, COM A SANTUARI. EN L'ANY 877. DESTRUÏDA BEN AVIAT, PEL MORO AL-MAN-SÜR, EN EL 985. REEDIFICADA DE BELL NOU, LA NAU CENTRAL I L'ABSIS, EN EL 1090. BENEÏDA I CONSAGRADA AL CULTE, EN EL 1105. LA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ, FOU ADOSSADA EN EL 1490. LA DE SANT MARTÍ (MÉS TARD DE SANT DOMINGO), EN EL 1568. LA DE SANT ISIDRE I LA DEL ROSER, FOREN AFEGIDES EN EL 1587. EL ROC DEL PEDRÓ, VA SER PLANTAT, TAMBÉ EN EL 1587. LA RESTAURACIÓ DEL COR, AMB JÀSSERA DE ROURE, EN EL 1776. FOU SAQUEJADA I INCENDIADA PELS FRANCESOS, EN EL 1809 SAQUEJADA NOVAMENT PER LA TURBAMULTA REVOLUCIONÀRIA EL 1936. REPOSICIÓ DE CAMPANES NOVES, EN 1940. REFORMA DEL BAPTISTERI, EN EL 1960. TANCAT EL RECINTE, AMB REIXAT DE FERRO, EN EL 1987. DESCOBERTA AQUESTA PLACA DEL MIL·LENARI EN EL 1988'.</p> | 08256-122 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Els plafons foren instal·lats i dissenyats per l'autor martorellenc Jaume Sindreu a finals dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Sindreu | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66137 | Barraca de darrera del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-darrera-del-cementiri | XX | Molt reformada i força degradada. | <p>Barraca de vinya situada darrera del cementiri, en una zona d'antigues vinyes. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, tot i que en l'actualitat és una planxa metàl·lica. Presenta una única obertura rectangular per accedir-hi. Està bastida en maons, tot i que presenta diverses reparacions amb totxo.</p> | 08256-123 | Darrera del cementiri, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya. En l'actualitat s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5225100,2.2523800 | 437623 | 4597033 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66138 | Barraca prop del camí del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-del-collet | XIX | No té coberta i està plena de pintades. | <p>Barraca situada al mig d'una zona de vinyes, al costat d'un camí. Es tracta d'una barraca de planta rectangular fonamentada damunt de la roca mare, en el marge del camí. En origen tenia la coberta de dos vessants, tot i que en l'actualitat està esfondrada. Presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons, amb el marxapeu també de maons. Està bastida en maons i pedra de diverses mides disposada irregularment, amb els paraments arrebossats. A la façana principal hi ha una placa arrebossada i gravada amb un nom illegible i l'any 1891.</p> | 08256-124 | Vinya del camí del Collet, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya.</p> | 41.5182900,2.2504600 | 437459 | 4596566 | 1891 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66139 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-3 | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113.</p> | XX | Enrunat. | <p>Edifici completament enrunat i situat a l'inici del corriol que porta a la pedrera de la font de la Mercè. Es troba en una zona boscosa, amb abundant vegetació que tapa bona part de les estructures. De fet, només es conserva dempeus un tram de mur de més d'un metre d'alçada, que està bastit en pedra de la zona de diverses mides, lligada amb abundant morter.</p> | 08256-125 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Es tracta de l'antiga ferreria de la pedrera de la font de la Mercè. S'hi reparaven les eines que feien servir els picapedrers per extreure la pedra. De la mateixa manera que la pedrera forma part de la finca de can Girona, propietat de l'ajuntament de Barcelona des de l'any 1920-22.</p> | 41.5203100,2.2700000 | 439091 | 4596776 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Pocs metres més endavant trobarem les restes de la ferreria. L'edifici està situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66140 | La Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miranda | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. URTEAGA, L.; CAPDEVILA, J. (1993). 'Tres hitos en el establecimiento de la red geodésica en Cataluña'. Revista Ería, p. 293-307.</p> | XX | Ha perdut l'emblanquinat que cobria l'estructura. | <p>Estructura situada a uns 70 metres al nord del cim del turó d'en Galzeran, amb accés des d'un petit corriol. Presenta una planta quadrada situada damunt d'un basament fonamentat a la roca mare del turó. Està bastida amb maons, amb plafons de pedra centrals a cada costat. Al centre hi ha un pilar quadrat d'un metre d'alçada aproximadament, també bastit en maons. En una de les cares de l'estructura hi ha una placa ovalada trencada que fa referència a les sancions que es poden rebre si es malmet la construcció. També menciona que és un vèrtex geodèsic. A la cara orientada al sud, en una pedra situada als peus de l'estructura, hi ha una placa metàl·lica commemorativa del segon centenari de la medició, instal·lada pel municipi d'Alella: 'ALELLA A FRA AGUSTÍ CANELLES I CARRERES, ALPENS 1765-ALELLA 1818, EN EL II CENTENARI DEL MESURAMENT DEL MERIDIÀ DE DUNKERQUE-BARCELONA, 27 DE FEBRER DE 1994'.</p> | 08256-126 | Turó d'en Galzeran, 08106 | <p>Es tracta del vèrtex geodèsic que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París), per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). La designació original amb la que se'l coneixia era Mont-Matas i els observadors que estudiaren la zona foren Pierre Méchain i Jean Joseph Tranchot. Les actuacions es dugueren a terme els anys 1792 i 1803. Posteriorment, l'any 1871, l'observador fou l'enginyer militar català Joaquim Barraquer Rovira. A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons l'Àrea de Geodèsia del Instituto Geogràfico Nacional, l'element actual fou construït l'any 1977. En aquella època, l'estructura estava emblanquinada.</p> | 41.5046700,2.2666300 | 438795 | 4595042 | 1977 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66141 | Roc del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-pedro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVI | <p>Roc de granit de grans dimensions, situat davant de la façana principal de la rectoria. Està situat damunt d'un basament de planta quadrada de recent construcció i encadenat al mateix parament mitjançant dues cadenes de ferro agafades a dues anelles laterals. Damunt seu, adherit al parament de la façana, hi ha un plafó de ceràmica amb una inscripció referida al roc (veure fitxa pròpia).</p> | 08256-127 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, el roc del Pedró fou plantat en el límit del barri de la Sagrera, establert a redós de l'església, l'any 1587. Duia gravat a la pedra un ram de granellons de branca de murtrera, un arbust molt conegut a la zona en aquells temps. Aquests granellons eren coneguts com a murtarelles, origen del nom Martorelles.</p> | 41.5197400,2.2531800 | 437687 | 4596725 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66142 | Avet de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Avet (Avies alba) situat en un extrem de la gran bassa de can Roda, al bell mig de les vinyes de la masia de can Roda, dins la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres, amb un perímetre d'uns 15 metres d'amplada mesurat linealment. Està format per un tronc central a partir del qual neix el brancatge, espès i tupit, en perpendicular al tronc. La disposició d'aquest brancatge dóna a l'exemplar una forma lleugerament piramidal.</p> | 08256-128 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'avet es va anar a buscar al nord d'Europa a finals del segle XIX, pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal.</p> | 41.5211400,2.2466700 | 437145 | 4596885 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66143 | Bassa de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig de les vinyes de la finca de can Roda, al costat de l'avet centenari. Presenta una planta rectangular i amida uns 25 metres de llargada per 18 d'amplada. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat hidràulic interior, i delimitada amb una tanca metàl·lica. A l'extrem de tramuntana hi ha unes petites escales per accedir-hi, mentre que adossat a la banda de ponent hi ha un petit volum amb coberta d'un sol vessant, que alberga la maquinària per tenir l'aigua en condicions. Està bastit en maons i presenta un petit portal d'accés d'arc de mig punt tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08256-129 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la bassa va ser construïda a finals del segle XIX pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal, per poder tenir aigua per regar les vinyes després d'una severa sequera. Es nodria d'una mina subterrània que anava fins a la torrentera de l'Hort del Rector, que ell mateix havia fet construïr. Mitjançant un sistema de reguerons, l'aigua es distribuïa per regar els camps i les vinyes.</p> | 41.5211000,2.2468500 | 437160 | 4596881 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66027 | Can Pere Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-miquelo | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, amb un petit cos auxiliar adossat a la banda de tramuntana. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent fruit d'una reforma posterior a la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Destaquen les obertures de la façana de migdia, donat que presenten els emmarcaments bastits amb maons a mode de carreus. A la planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt, mentre que al pis hi ha un balcó amb la llosana motllurada i una finestra amb l'ampit motllurat també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-13 | Carrer del camí de can Girona, 18, 08106 | <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la masia de can Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. De totes maneres, la casa està força més transformada que la seva comstrucció bessona.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66144 | Pi del carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-del-pi-0 | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al bell mig del nucli urbà, entre els carrers de la Font del Ca i del Pi, dins del pati d'una de les cases. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres, i una amplada de copa d'uns 14 metres mesurada linealment. Té un tronc recte d'escorça rogenca, amb la capçada en forma de parasol, tot i que l'exemplar està lleugerament inclinat. A la part superior, el tronc central es ramifica en dos grans troncs secundaris una mica recargolats.</p> | 08256-130 | Carrer del Pi, 7-Carrer de la Font del Ca, 42, 08106 | <p>Tot i que no hi ha cap informació al respecte, podria ser que l'exemplar hagués donat el nom al carrer del Pi. Es considera que l'exemplar té més de cent anys.</p> | 41.5175800,2.2554100 | 437871 | 4596484 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66145 | Olivera de can Boc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-boc | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Olivera (Olea europaea) aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà, just a la cantonada del carrer Jesús. Es tracta d'un exemplar d'uns 4 metres d'alçada per uns 5 metres d'amplada de copa mesurada linealment. Presenta un tronc central ramificat en dues grans branques, la base del qual està oberta. Tot i que no es tracta d'un exemplar excepcional, s'ha inclòs pel fet de ser testimoni d'una de les cases antigues que formaven part del nucli antic de la població.</p> | 08256-131 | Carrer López de Castro-Carrer Jesús, 08106 | <p>Antigament, l'olivera formava part de la masia de can Boc.</p> | 41.5197100,2.2520500 | 437593 | 4596722 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66146 | Pou sota el carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-sota-el-carrer-del-pi | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Pou aïllat situat a la banda de migdia del nucli urbà, sota el carrer del Pi. Es tracta d'un pou de planta circular i estructura cònica, bastit en maons i cobert per una cupúla apuntada que forma part de la mateixa estructura. El pou és força profund donat que baixa fins al torrent, i compta amb una petita obertura rectangular reformada. La construcció deixa l'aparell d'obra vist exceptuant la coberta, que presenta un revestiment arrebossat.</p> | 08256-132 | Horts del Rector, 08106 | <p>Tot i que inicialment el pou era propietat de la família Torras, posteriorment passà a mans de la casa de can Ferriols. L'utilitzaven per pujar l'aigua del torrent cap a la seva casa, situada a la part superior del carrer de la Font del Ca. Amb l'arribada de l'aigua potable canalitzada al poble, a mitjans del segle XX, el pou va quedar inutilitzat.</p> | 41.5175400,2.2553500 | 437866 | 4596479 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66147 | Premsa de vi de ca l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-ca-langel | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, davant la façana principal. Es tracta d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. Als seus peus hi ha un registre de planta quadrada per on queia el most.</p> | 08256-133 | Carrer del Pi, 3, 08106 | <p>El propietari de la casa va comprar la premsa de gàbia al restaurant can Rovira, prop de Montcada i Reixac.</p> | 41.5177200,2.2551700 | 437851 | 4596499 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66150 | Casa del carrer de la Neu, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-neu-3 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars. A la façana principal hi ha dues finestres amb els emmarcaments bastits amb maons i la llinda de fusta, mentre que el portal d'accés presenta la llinda reformada i està protegit per un voladís de teula àrab sostingut amb bigues de fusta. El parament està rematat amb una cornisa reformada que també està sostinguda amb bigues de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, disposat regularment i lligat amb morter. La façana lateral, orientada a la plaça del Rei, està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08256-136 | Carrer de la Neu, 3, 08106 | 41.5193800,2.2534800 | 437712 | 4596685 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66151 | Casa de la plaça Joan Matons, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-joan-matons-9 | XIX-XX | El revestiment arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un petit espai davanter delimitat amb una tanca de maons arrebossada. En general presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés, que és d'arc rebaixat. A la façana principal hi ha dues finestres al pis, que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i maons, disposat irregularment i lligat amb morter. S'observen diverses reparacions als paraments, amb pèrdua del revestiment arrebossat que cobreix tot l'exterior.</p> | 08256-137 | Plaça Joan Matons, 9, 08106 | 41.5194300,2.2539400 | 437750 | 4596690 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66152 | Alzina dels Nuvis de la Treseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-nuvis-de-la-treseta | <p>Informació oral de Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | <p>Alzina (Quercus ilex) situada al marge dret del camí que porta a la font de can Gurri, prop de la font de la Treseta. Es tracta d'un exemplar d'entre 8 i 10 metres d'alçada per uns 9 metres d'amplada de copa mesurada linealment. La particularitat de l'exemplar és el tronc central, el qual es troba ramificat en dos grans troncs pràcticament des de la base, a escassos centímetres del terra. A partir d'aquí, els dos troncs pugen drets mentre es van entortolligant entre ells fins a arribar a la copa, de brancatge esclarisser.</p> | 08256-138 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>L'exemplar pren el nom del fet que els dos troncs es van entortolligant mentre pugen, com si fossin dos nuvis agafats.</p> | 41.5135400,2.2743700 | 439449 | 4596022 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que porta a la font de la Treseta. Passat aquest trencall, al marge dret del camí hi ha l'alzina. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66153 | Sèquia de la font de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-la-font-de-can-roda | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 13. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102.</p> | XIX-XX | Acumulació de vegetació a l'interior del canal. | <p>Sèquia situada a l'extrem de ponent del terme municipal, davant de la font de can Roda. De fet, les estructures documentades es situen a l'aiguabarreig entre el torrent de can Sunyer i el de la Font de Baix. En aquesta zona es localitza un canal que discorre per la base del talús que delimita la zona, creuant per sota el camí que dóna accés a la masia de can Roda mitjançant un pont. El canal és bastit d'obra i està arrebossat. Des del camí, el canal continua pel marge dret del torrent per davant de la font. En aquesta zona hi ha una petita resclosa amb comporta per regular el cabal d'aigua. Des d'aquest punt, la sèquia continua en direcció a Martorelles.</p> | 08256-139 | Torrent de can Sunyer, 08106 | <p>La sèquia de la font de can Roda neix a l'alçada del Pont vell i baixa en direcció Martorelles seguint el traçat del torrent de can Sunyer, per la riba dreta. Passa per davant de la font de can Roda i segueix en direcció al carrer Núria (Martorelles), on deixa anar l'aigua directament al torrent. Anteriorment, la sèquia desembocava al safareig de la masia de can Sunyer (Martorelles), que la utilitzava per regar els horts de la seva finca. Tot i que no hi ha constància documental, és probable que la sèquia fos propietat de la masia de can Sunyer.</p> | 41.5235400,2.2466900 | 437149 | 4597152 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66028 | Can Ferriols / Can Torras de Badalona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferriols-can-torras-de-badalona | <p>Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb una zona de pati davanter i jardí posterior. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, compta amb una rampa asfaltada que dóna accés al pati, mitjançant una gran porta de ferro emmarcada per dos grans pilars bastits amb maons. La casa presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes i organitzat en tres crugies. La part més destacable és la façana principal, orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i presenten un emmarcament en relleu arrebossat i pintat d'un color marronós. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, cobert per un voladís d'un sol vessant a mode de porxo, i dues finestres per banda. En canvi, al pis, hi ha dues finestres laterals i tres balcons simples centrals, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. L'obertura de les golfes es correspon amb una finestra geminada amb el mateix emmarcament que les anteriors. La façana està coronada amb un gran fris ondulat que no deixa veure la teulada i que està rematat amb un plafó central sense decorar. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Tant a la banda de ponent com a tramuntana hi ha dos cossos aïllats auxiliars que complementen la construcció.</p> | 08256-14 | Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 | <p>Sembla ser que l'edifici actual es fruit d'alguna reforma posterior a la seva construcció.</p> | 41.5178900,2.2555100 | 437880 | 4596518 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al pis, al costat del balcó, hi ha un petit rellotge de sol (veure fitxa pròpia). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66154 | Canals d'aigua prop de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-daigua-prop-de-can-girona | XX | Revestiments degradats. | <p>Conjunt de canals d'aigua situats sota l'encreuament dels camins que porten a Alella i Montornès, entre la masia de can Girona i els terrenys del Castell de Sant Foix. En total són tres petits canals d'arc de mig punt utilitzats per canalitzar sobretot l'aigua de les pluges i abocar-la al torrent. Aquest torrent baixa des del coll Mercader fins a l'aiguabarreig amb el torrent de can Gurri, sota els terrenys d'acampada de la masia de can Girona. El canal més destacable prové de la finca del Castell de Sant Foix i no sembla que en l'actualitat s'utilitzi. Està bastit amb maons disposats a sardinell i recolzat damunt d'una base també d'obra. Un altre canal recull l'aigua que baixa de la zona de feixes de can Girona, canalitzant-la per sota el camí d'Alella. Està bastit en pedra lligada amb ciment actualment. El darrer canal prové dels camps de la masia de ca n'Oliveres passant també per sota la via. Es troba en mal estat de conservació i força tapat per la vegetació que cobreix la zona. Fou bastit en maons lligats amb abundant morter.</p> | 08256-140 | Camí d'Alella-Camí de Montornès del Vallès, 08106 | <p>Els canals foren dissenyats per canalitzar les aigües sobrants cap al torrent que ve del coll Mercader. Presenten diverses reparacions als paraments. El canal bastit en maons era utilitzat antigament per evacuar l'aigua de la finca del Castell de Sant Foix. En l'actualitat, aquesta tasca la fa una canonada situada a escassos metres del canal, en el mateix torrent.</p> | 41.5260500,2.2600800 | 438269 | 4597421 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66155 | Cases del carrer Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-pau-casals | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | <p>Conjunt de quatre cases aïllades i envoltades de jardí, situades al Nucli Colomer, entre els carrers Pau Casals, de la Vinya d'en Calet, de la Pau i d'Antoni Gaudí (del terme municipal de Martorelles). Presenten plantes rectangulars i estan distribuïdes en planta baixa i golfes, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants exceptuant el número 5, que és a quatre aigües. Aquestes cobertes tenen voladissos sostinguts amb barbacanes de fusta i detalls ornamentals de ceràmica a la línia dels careners. En general, les cases presenten obertures rectangulars, d'arc de mig munt i d'arc escarser, amb els emmarcaments arrebossats. Els números 1 i 3 són tipològicament idèntics i presenten dos porxos adossats a les façanes davanteres i posteriors, amb cobertes independents. En el cas del número 1, el porxo davanter fou reconvertit en una ampliació de la part interior de la casa. La casa del número 5 és la més gran de totes i compta amb un volum davanter a mode de galeria tancada amb finestrals de vidre. Tant els eixos del carener com els detalls ornamentals de la coberta són bastits en ceràmica vidrada de color negre. El número 7 està més reformat que la resta i compta amb una teulada assimilada a una coberta holandesa. Les cases presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats, i tenen els forats de ventilació de les cobertes decorats amb motius florals.</p> | 08256-141 | Carrer Pau Casals, 1-7, 08106 | <p>És probable que les cases fossin bastides cap a la dècada dels anys 30 del segle XX i estiguessin relacionades amb l'estiueig de la gent de Barcelona. Els números 1 i 3 eren conegudes com les cases de l'Arturo, mentre que els números 5 i 7 eren les cases de la senyora Cristina o del Pasteler (era una família de Barcelona que tenien una pastisseria a la ciutat i estiuejaven al poble).</p> | 41.5248500,2.2464300 | 437129 | 4597297 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66156 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles al SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-al-spal | <p>TARRÉS MARTÍNEZ, Núria (2009). Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XX | <p>Petit fons documental gràfic relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. Es tracta d'un total de 16 imatges relatives a l'església parroquial de Santa Maria datades entre els anys 1913 i 1970. Entre d'altres destaquen 8 imatges de l'interior i l'exterior del temple, 5 més d'una creu processional datada entre els segles XV-XVI i una imatge de la Veracreu del segles XIV-XVI.</p> | 08256-142 | Carrer Comte d'Urgell, 187, 08036 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66157 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ACB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lacb | <p>ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Catedral de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XI | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Capitular de Barcelona (ACB), dins de la mateixa Catedral. La documentació que hi ha dipositada fa referència al fons de pergamins de la secció de la Reial Audiència i està datada entre els anys 1003 i 1092. Apareixen mencions a Martorelles i Santa Maria de Martorelles. En general es tracta de documentació relacionada amb vendes de terra, donacions, testaments, testificacions en plets, etc.</p> | 08256-143 | Plaça de la Seu, s/n, 08002 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66158 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AHCB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lahcb | <p>ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XIII-XVII | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), a la casa de l'Ardiaca. La documentació que hi ha dipositada fa referència al fons municipal de pergamins de l'arxiu, amb un exemplar datat l'any 1291, diversos documents sense datar del fons de manuscrits referents a les parròquies de Barcelona (amb mencions a Santa Maria i Castellruf entre d'altres) i sis documents més del fons de caràcter privat, dins la secció d'arxius patrimonials, datats entre els anys 1343 i 1675. Apareixen mencions a Martorelles i Santa Maria de Martorelles. En general es tracta de capbreus, sentències, plets, actes testimonials, etc.</p> | 08256-144 | Carrer de Sant Llúcia, 1, 08002 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 94|119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66159 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AJMC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lajmc | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Josep Maria Cuyàs (AJMC), custodiat pel Museu de Badalona des de l'any 1992. La documentació fa referència sobretot al patrimoni arqueològic del municipi. Es tracta en bona part de documentació manuscrita pel propi Cuyàs, referent a la descoberta del poblat ibèric del Turó d'en Guillemí i de les excavacions fetes als anys 50 del segle XX al poblat ibèric de Castellruf. Es conserven notes, cartes i retalls de premsa. També es conserven dues cartes manuscrites de mitjans del segle XIX (1823-24) del capellà de la parròquia de Santa Maria, Francisco Perallada.</p> | 08256-145 | Plaça de l'Assemblea de Catalunya, 1, 08911 Badalona | <p>En Josep Maria Cuyàs Tolosa fou un historiador badaloní que va impulsar la creació del Museu de Badalona, del que en va ser el primer director. Apassionat de la història de Badalona i de l'arqueologia en general, estava al corrent de les excavacions arqueològiques que es duien a terme al poble.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml