Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66122 | Dita de Martorelles i altres pobles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-martorelles-i-altres-pobles | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.43.</p> | XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita utilitzada a la contrada, tot i que també fa referència a d'altres indrets de Catalunya, relacionada a les possessions privades i personals de les persones. Diu així: 'Tant a Sant Fost com a Murtureïes, a Sant Guim com a Vallfogona, a Riudecols com a Besalú, ni l'ase ni les escunelles, ni els quartos ni la dona, no es deixen a ningú'.</p> | 08256-99 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta dita era coneguda i popular a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, cap a mitjans del segle XVII. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la dita es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 66121 | Quarteta de les femelles de can Sunyer i dels mascles de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarteta-de-les-femelles-de-can-sunyer-i-dels-mascles-de-can-matons | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.39.</p> | XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb dos dels llinatges més destacables de la contrada, els de can Sunyer i els de can Matons. Diu així: 'A can Sunyer, bones femelles, i bons mascles a can Matons. Que per poder fer bones estelles, primer s'han de tenir tions'.</p> | 08256-98 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, a mitjans del segle XVII, corria una quarteta que feia referència a les masies de can Sunyer (de Martorelles en l'actualitat) i can Matons (Santa Maria de Martorelles). La quarteta recull el fet que a can Matons només hi naixien homes, mentre que a can Sunyer abundaven les dones. La documentació de l'època reafirma aquesta tesi.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 66120 | Dita del masover de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-masover-de-can-coll | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.24.</p> | XVI-XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb una de les cases més destacables de la contrada, la masia de can Coll, i els seus habitants. Diu així: 'Com el masover de can Coll, que com que té l'ase massa vell, ha de traginar la càrrega al clatell'.</p> | 08256-97 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, entre finals del segle XVI i principis del XVII, la propietària de can Coll, Eulàlia Coll, vídua i sense fills, només tenia un ase molt vell i atrotinat per llaurar i traginar. Aquest fet provocava que el masover que l'ajudava, en Pau Pons, hagués de fer pràcticament tota la feina ell sol. Datat l'any 1602, existeix un document signat pels dos personatges, que deixa constància de la compra d'un bou llaurador a en Salvador de can Sunyer.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 66119 | Romanço dels malalts de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanco-dels-malalts-de-martorelles | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.11.</p> | XIX | <p>Antic romanço utilitzat a la contrada en relació a les dures condicions socials de l'època. Diu així: '- Sabeu que feien els de Martorelles de Dalt, quan començaven a sentir-se el cos malalt? És ben cert, perquè està escrit en una làmina. Ja començaven a pregar per la seva ànima'.</p> | 08256-96 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquest romanço es va començar a popularitzar durant la segona meitat del segle XIX, arran de l'epidèmia de pesta i còlera que va assolar la població en aquella època.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66118 | Corranda de les noies de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-les-noies-de-martorelles | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 9.</p> | XIX-XX | <p>Antiga corranda utilitzada a la contrada en relació a les ínfimes condicions socials de les dones i al pas del temps. Diu així: '- Per què no tenen gaire durada, ni viuen una joventut il·lusionada les noies i fadrines de Martorelles? - Perquè amb els anys es va fent velles'.</p> | 08256-95 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta corranda era utilitzada a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la corranda es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66117 | Bosqueters, destralers i carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosqueters-destralers-i-carboners | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> | XIX-XX | <p>Dita relacionada amb les principals activitats econòmiques de les tres parròquies més destacables de la contrada. Íntegrament, la dita diu així: 'Els de Cabanyes, bosqueters; els de Sant Fost, destralers; els de Martorelles, carboners'.</p> | 08256-94 | <p>La dita fa referència a les activitats econòmiques forestals que es desenvolupaven en aquests pobles, abans que Sant Cebrià de Cabanyes fos unit a Sant Fost de Campsentelles. Els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles, on eren explotats per a l'extracció de carbó, llenya, fusta, etc.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66116 | Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboners-de-martorelles-emmascarats-de-galtes-i-orelles | <p>PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 16. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> | XIX-XX | <p>Dita molt popular a la zona en relació a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles'.</p> | 08256-93 | <p>Aquesta dita fa referència a l'aspecte que deurien oferir els carboners quan tornaven de treballar al bosc. El carboneig va ser una activitat molt important per a les poblacions de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, fins a finals del segle XIX o principis del segle XX. Segons en Jaume Sindreu, autor martorellenc, la dita era utilitzada pels habitants de Sant Fost i Cabanyes per ridiculitzar als de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66115 | A Martorelles, carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 472. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | <p>Dita molt popular a la zona i que fa referència a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'A Martorelles, carboners'.</p> | 08256-92 | <p>Fins fa poc temps, el carboneig (elaboració del carbó d'alzina i rabassó) era una activitat molt important als pobles de Santa Maria de Martorelles i Martorelles. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66114 | Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dins-un-bosc | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1967. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una variant de la dita més coneguda del terme, però canviant el mot Cabanyes per Reixac. Diu així: 'Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'.</p> | 08256-91 | <p>Reixac era una antiga parròquia propera a Sant Cebrià de Cabanyes, que fou unida al municipi de Montcada. Martorelles i Sant Fost formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. Sant Pere de Reixac, en canvi, no pertanyia a la baronia. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66113 | Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1000. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX | <p>Es tracta de la dita més popular de la contrada, en referència a aquestes tres parròquies i a l'entorn forestal on es localitzaven en origen. Diu així: 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc'.</p> | 08256-90 | <p>Aquesta dita ja apareix referenciada al 'Diccionario Geográfico Estadístico Histórico' de Pascual Madoz de l'any 1845. Les tres parròquies, quan Cabanyes era independent de Sant Fost, eren veïnes i formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66023 | Can Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mariano | <p>AJUNTAMENT DE BARCELONA (1985). L'Escola-viver Castell de Sant Foix. Barcelona: Publicacions de l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai davanter tancat al que s'accedeix mitjançant dos grans portals oberts al viver. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen les tres finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. Davant d'aquesta façana es dibuixa una zona de pati semi-tancada respecte a la resta del viver. Per la banda de migdia, aquest espai està delimitat per un seguit de bancs d'obra per seure, intercalats amb pilars quadrats amb les impostes motllurades. Per la banda de tramuntana, en canvi, l'espai està tancat per un edifici de planta rectangular organitzat en una sola planta, amb la coberta d'un sol vessant. Entre la masia i aquest volum destaca un gran portal rectangular cobert amb un voladís de teula àrab de dos vessants. Per la banda de ponent destaca un altre portal de les mateixes característiques que l'anterior. Al costat d'aquest portal, destaca un plafó de grans dimensions de ceràmica vidrada i acolorida,ornamentat amb gerros i motius florals. La resta de la construcció es complementa amb dos cossos auxiliars rectangulars adossats a les façanes de ponent i migdia del volum principal. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa, i planta baixa i pis. Compten amb simples obertures rectangulars arrebossades com la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08256-9 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>L'antiga finca de can Mariano va ser comprada per Lluís Piera a principis del segle XX per afegir-la a la finca de can Girona, també de la seva propietat. Des de l'any 1922, la finca pertany a l'ajuntament de Barcelona. Entre d'altres usos, la casa va servir per acollir exiliats de la guerra i també a beneficiència i ensenyament. Cap als anys 60 del segle XX, la finca es va destinar a viver municipal de Parcs i Jardins per obtenir plantes ornamentals destinades als jardins públics de Barcelona. Posteriorment, també es va destinar a granja-escola, casa de colònies i casal d'estiu. Entre els anys 1976-78, l'ajuntament de Barcelona comença a fer funcionar el centre pilot 'Castell de Sant Foix' i restaura la masia, que es destina a escola. D'aquesta manera va entrar en funcionament l'escola de jardineria i el viver del Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial. Actualment, la casa es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5258700,2.2569200 | 438005 | 4597403 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66112 | Llegenda de Tots Sants a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 164. CATALÀ I ROCA, Pere (1996). Llegendes de castells catalans. Barcelona: Dalmau, p. 79.</p> | <p>'Diuen que al Castell Ruf, la nit de Tots Sants, tenen cita tots els antics possessors -dames i cavallers- del ja inexistent castell, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen, sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals'.</p> | 08256-89 | <p>La llegenda està extreta del llibre 'Llegendes dels castells catalans' de Pere Català i Roca. Tot i això, fou recollida per primer cop pel folklorista català Joan Amades a la seva obra 'Folklore de Catalunya', dins del volum Rondallística (any 1950).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||||
| 66111 | Llegenda d'Almançor a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dalmancor-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 163-164.</p> | <p>'Diuen que quan Almançor va cremar Barcelona (985), van guanyar la batalla del Pla de Matabous (als voltants de la Mogoda), i els àrabs van matar els cristians que trobaven. Castellruf i Sant Miquel van ser els refugis del comte Sunyer i els seus homes. El fill bastard d'Almançor, el jove Abd-el Muzafar, juntament amb 300 homes, va posar setge a Castellruf i al castell de Sant Miquel, demostrant una clara superioritat numèrica. No hi va haver lluita ni matança, no hi trobem restes humanes ni òssos sepultats. El castell no va ser cremat ni envestit, només assetjat. La rendició va ser força ràpida, i llastimós el fet que els cristians haguessin de destruir la seva fortalesa. Els enderrocs van haver d'escampar-se i dispersar-se per tal que no poguessin reconstruir-lo. Després d'això va retenir captius els joves i més forçuts i als vells i les dones els va donar la llibertat. Tot el poble de Martorelles va quedar destruït i l'església cremada, sense objectes de culte. L'havien utilitzat com a estable per als seus cavalls'.</p> | 08256-88 | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||||
| 66110 | Denominació d'origen Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/denominacio-dorigen-alella | XX | <p>La Denominació d'Origen Alella inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona. També inclou els municipis del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès i la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral i estan distribuïdes en parcel·les esglaonades entre els 90 i 260 msnm. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, terreny arenós d'origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Els cellers de Santa Maria de Martorelles adscrits a aquesta DO són el celler de can Roda i el celler de can Matons, on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet).</p> | 08256-87 | Avinguda Sant Mateu, 2, 08328 Alella | <p>La tradició del vi i el conreu de la vinya en el territori de la Denominació d'Origen Alella ve testimoniat per gran quantitat de jaciments arqueològics d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell i Marc valeri Marcial, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades. Des del seus origens, la DO Alella tenia com a objectiu la protecció de l'autenticitat dels vins d'Alella. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consell Regulador de la Denominación d'Origen Alella i l'any 1955 s'aprova el primer reglament. En l'actualitat, la masia de can Magarola és la seu de la DO Alella.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1953 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66110-foto-08256-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66110-foto-08256-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66109 | Cireres de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cireres-de-martorelles-0 | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016). VALLS, Jordi (2014). 'L'entrevista. Joan Vallbona Esteve'. Butlletí Informatiu Municipal Dalt la Vall, 4, p. 8. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/on-es-fan-les-cireres-de-martorelles-/ (Consulta: 08-03-2016).</p> | XX | Consum privat residual. | <p>La cirera de Martorelles era molt apreciada a bona part del territori a mitjans del segle XX. Es tractava d'una cirera de color vermell fosc, amb la cua llarga i de gust molt dolç. Era coneguda amb els noms de reginal, garrafal, cireres de Sant Pere i cireres del país.</p> | 08256-86 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>En origen, a les vinyes de Santa Maria de Martorelles, tothom hi tenia 4 o 5 cirerers. De fet, les vinyes que perdien ceps posaven cirerers. A la dècada dels anys 50 del segle XX, les cireres de Martorelles ja eren ben conegudes arreu. Hi havia cirerers escampats cap a la zona de can Barbeta i can Nofre (terme municipal de Montornès del Vallès), a la zona del mas Lledó (Sant Fost de Campsentelles) o prop de la font Sunyera. Els productors eren gent del poble, però els cirerers es feien majoritàriament en terres dels termes municipals veïns. Segons en Joan Vallbona, durant l'època de recollida de les cireres, la plaça Joan Matons era el punt de càrrega. Al final del dia, els carreters de can Rifà i can Pep carregaven totes les cireres que s'havien recollit durant el dia, per baixar a vendre-les al Born de Barcelona. També es venien a amics i familiars, a botigues dels pobles de la contrada i a la gent que anava a comprar-les a la casa de pagès. Es venien pel doble o el triple del preu de les altres. Cap a la dècada dels anys 60 s'havien arribat a carregar al camió unes 200 caixes en un sol dia. Amb l'aparició de la competència d'altres indrets i el traspàs del Born a Mercabarna, la producció va caure en picat. En l'actualitat, la gent en fa un cultiu residual pel seu ús personal.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66108 | Festa de la Patrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-patrona | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44. https://picasaweb.google.com/115008495103699355951 (Consulta: 08-03-2016).</p> | XX | <p>La Festa de la Patrona de Santa Maria de Martorelles es celebra pels voltants del dia 8 de setembre, nativitat de la Verge Maria. Els actes s'inicien amb la Missa de la Patrona, que es celebra el dissabte per la tarda a l'església de Santa Maria. L'endemà, a la plaça de l'Església, s'organitza una trepitjada de raïm infantil, en la que s'hi pot trobar una premsa de gàbia i els cossis per trepitjar el raïm. A la mateixa plaça es fa un concert-vermut. Posteriorment, a la pista de la Societat Coral la Fló, es fa una arrossada popular. En la darrera edició també s'ha inclòs un concurs de pastissos en categoria infantil i adults.</p> | 08256-85 | Nucli urbà de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església amb cantaires forasters. Es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre' i es feia una processó que anava fins al roc del Pedró, fita que marcava el final de la sagrera del temple. També es feien ballades a la plaça del Lledoner. Era un dia de festa grossa per tot el poble. Actualment, la trepitjada de raïm infantil dóna el tret de sortida als actes relacionats amb el món de la vinya i el vi que es duen a terme durant la tardor a la població de Santa Maria de Martorelles, donada la vinculació dels cellers del poble amb la D.O. Alella.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66107 | Festa Major de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Programes d'actes de la Festa Major de Santa Maria de Martorelles (anys 1974, 1976, 1977, 1978, 1980, 1983). Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles, [Inèdit]. https://www.facebook.com/festamajor.stamariademartorelles (Consulta: 07-03-2016). http://antondensi.blogspot.com.es/search?q=santa+maria+de+martorelles (Consulta: 07-03-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search?q=festa+major (Consulta: 07-03-2016).</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles es celebra el segon cap de setmana del mes de juliol des de l'any 2013. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes més tradicionals que es van repetint en cada edició. Un d'aquests actes és el repic inicial de campanes que dóna el tret de sortida a la festa, així com el pregó davant de l'ajuntament. Les exposicions de pintura i manualitats, el cercavila dels gegants de Martorelles pels carrers del poble, el Ball de Gitanes de Martorelles, la guerra d'aigua i el ball de nit també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (representacions teatrals, espectacles de titelles, contes i rondalles, concerts, torneig de petanca, cursa de BTT, etc.). En les darreres edicions també s'ha inclòs un concert a càrrec de la Societat Coral la Fló, que es fa a l'església, i la baixada de carros de Castellruf. Des de l'any 2012, la Festa Major s'ha obert a diferents punts del municipi, creant actes a llocs tant diversos com les places Joan Matons i de l'Església, l'esplanada de la font Sunyera, la pista poliesportiva, així com a d'altres carrers del nucli urbà i zones del terme municipal (cursa de BTT Turó d'en Galzeran, tir al plat a la Pedrera, etc.).</p> | 08256-84 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles està organitzada per la Comissió de Festes de l'ajuntament. Antigament, els actes es feien a la pista de la Societat Coral la Fló, tot i que l'any 2011 es van traslladar a la nova pista poliesportiva municipal. L'any següent, però, hi hagué una gran novetat: la majoria dels actes més importants es traslladaren a la plaça Joan Matons, al bell mig del nucli urbà. D'aquesta manera es va contribuïr a incrementar la participació i l'ambient festiu. També es van incloure altres localitzacions com l'esplanada de la font Sunyera, la plaça de l'Església o determinats carrers del poble. L'any 2013, en canvi, la novetat fou el canvi de data de la celebració (sempre es feia el cap de setmana següent al dia 19 de juliol i, des d'aquest any, es va avançar a l'anterior cap de setmana). En les edicions dels anys 70 del segle XX es feia el ball del fanalet, una película de cinema el divendres a la nit i les Gitanes de Martorelles ja pujaven a ballar al poble. Als anys 80 ja es celebrava la tirada de tir al plat.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66106 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ACA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-laca | <p>ALEGRET TEIJEIRO, O.; RODRÍGUEZ FLORENSA, E. (2011). Inventari de la documentació del Vallès Oriental al fons de la cartoixa de Montalegre de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit]. ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit].</p> | XIII-XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). La documentació que hi ha dipositada fa referència a pergamins de l'arxiu reial de la Reial Cancelleria (segle XIII), diversos plets civils de la Reial Audiència de Catalunya (1708, 1814-1818), desamortitzacions eclesiàstiques (segle XV), pergamins del Marquès de Monistrol (segles XIV-XV) i dos informes d'Amillaraments (1921, 1946) i diversos pergamins de la Cartoixa de Montalegre (segles XIV-XIX). Aquests darrers pergamins estan arxivats tant en lligalls grans com petits i recopilats com expedients relligats, volums o documents sols.</p> | 08256-83 | Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66105 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AMM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lamm | XV-XVIII | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Martorelles (AMM). D'entre els documents més antics i destacables hi ha una còpia de la confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. També destaca el Llibre de la Cana de l'any 1754, amb la relació de les contribucions del terme i en el que apareixen diverses cases de la població, i un plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750 pel rector Josep Antoni Casasayes, en el que apareixen els drets i alous que tenia l'església dins del terme. Va acompanyat per un escrit de Jaume Sindreu que ajuda a clarificar conceptes. També es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia de can Roda, probablement de principis del segle XX. Pel que fa al fons particular d'en Jaume Sindreu, que està dipositat en aquest arxiu, hi ha alguns documents originals provinents de la parròquia de Santa Maria de Martorelles, datats entre el segle XV i el XVIII. Entre d'altres hi ha testaments, últimes voluntats, inventaris, registre d'enterraments i de documents eclesiàstics, actes de concòrdia, funcionament de l'església i atribucions del rector, censals, deutes i delmes. També destaca un rebut d'una imatge de Sant Isidro i Querubí per a la parròquia de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08256-82 | Plaça de l'Ajuntament, 1, 08107 Martorelles | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66104 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AHN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lahn | <p>DÍEZ DE LOS RÍOS SAN JUAN, M. Teresa (1992). Inventari de la documentació de la Generalitat de Catalunya al Archivo Histórico Nacional sección Guerra Civil. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, p. 72, 107, 147. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21-22.</p> | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a la secció de la Guerra Civil de l'Arxiu Històric Nacional (AHN), a Salamanca (conegut en l'actualitat com a Centre Documental de la Memòria Històrica). Es tracta de la documentació relativa a la confiscació de béns per part de l'ajuntament de Martorelles de Dalt i a la composició del mateix consistori. Està datada entre els anys 1936-1937 i arxivada en lligalls (en el cas de Martorelles i Santa Maria de Martorelles són els lligalls 216 i 306). S'hi localitzen les actes de l'ocupació de l'església parroquial, de la rectoria i de les propietats de la parròquia, amb data 5 d'agost del 1936 i signades per l'alcalde Feliu Coll. També hi ha l'acta d'ocupació de les propietats de la companyia d'aigües del municipi. Posteriorment, datada el 26 de juny del 1937, hi ha una llista amb la relació de tots els béns intervinguts del municipi per part de l'ajuntament. I, en darrer terme, un expedient de protesta d'una veïna del poble pels abusos soferts per part del consistori (multa, confiscació de propietats i embargament del compte bancari). Pel que fa als documents relatius a la composició de l'ajuntament, s'hi localitza una relació dels membres del consistori datada el 17 d'octubre del 1936 i un expedient relatiu a l'entrada a l'ajuntament de dos membres del sindicat UGT.</p> | 08256-81 | Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | <p>Es tracta de la documentació requisada per les tropes franquistes a Catalunya després de la Guerra Civil (1939), i que té relació amb la població de Santa Maria de Martorelles. Aquesta documentació té a veure amb les incautacions i ocupacions de les propietats de gent considerada feixista a diversos municipis de Catalunya. La Generalitat va reclamar aquesta documentació als ajuntaments per decret l'any 1937, i les tropes franquistes la van confiscar a les conselleries de Justícia i Governació de la Generalitat de Catalunya al final de la guerra.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1936-37 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66103 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ADB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-ladb | XIII-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) custodia bona part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles. La documentació està dipositada en 21 caixes i indexada, amb unes dates extremes de l'any 1205 al segle XX. S'organitza en Escriptures civils (1540-1624), Testaments (1564-1629), Censals (1736) i Capbreus (1696), Delmes, Fundacions i Censos (1636-1760), Capítols Matrimonials (1690) i Consentiments Paterns (1850-següents), Confraria del Roser (segle XVII- 1830) i Aniversaris (segle XIX), Celebracions de Misses (1625, 1748, 1815) amb la relació dels noms de les families del poble i dels aranzels, Confessions i Comunions (pasquals, segle XIX), Delmes (segle XVII), Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes i Impressos (segles XVIII-XIX), Capbreus, Aniversaris, Censals i Administració del Roser (segles XVI-XIX), Administracions (segles XVII-XIX), Documentació varia (segle XVI), Economia (segle XIX), Fundació d'una capellania (segle XIX), Consueta Martorelles (segle XIX) i Delmes (segles XV-XVI), Llibres Sacramentals i Pergamins de baptismes, matrimonis, òbits i defuncions (segles XVI-XX). Pel que fa als pergamins, n'hi ha un total de 28 datats entre l'any 1205 i 1599. Es troben en força mal estat de conservació i fan referència a testaments, censals, donacions, vendes, etc. El fons també inclou microfilms de sèries documentals de l'arxiu parroquial (Defuncions, Capítols Matrimonials, Matrimonis i Baptismes dels segles XVI-XIX) i diverses visites pastorals entre els anys 1307 i 1892. Per últim, cal destacar les dades que apareixen a l'Elenchus, redactat el mes de gener de l'any 1921, on hi ha una relació de totes les cases que fan referència a la parròquia de Santa Maria de Martorelles (terres, horts, etc.).</p> | 08256-80 | Carrer del Bisbe, 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona es troba dipositat dins del Palau Episcopal de l'Arquebisbat de Barcelona, al costat de la catedral. Custodia el fons documental que genera la cúria diocesana, així com dels fons que hi té en dipòsit. No se sap ben bé quan va arribar part de l'arxiu parroquial de Santa Maria a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), tot i que és probable que fos durant la primera meitat del segle XX (abans del conflicte bèl·lic).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada a la pròpia església (veure fitxa pròpia). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66022 | Can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-0 | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 10. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada d'una zona enjardinada delimitada per una tanca. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el vessant de migdia força més llarg que el de tramuntana. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals en relleu i arrebossats, a mode de carreus. Està cobert amb un petit voladís de teula àrab. Al pis destaquen quatre petites finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu arrebossats. La resta d'obertures de la construcció presenten la mateixa tipologia que les de la façana principal. L'edifici presenta els paraments arrebossats.</p> | 08256-8 | Camí de Martorelles-Camí Ral, 08106 | <p>La casa ja apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes, amb el nom de 'Casa Barnadas'. A mitjans del segle XIX, la masia pertanyia al Noi Gran de can Bernades, que era empeltador de vinyes i havia heretat la casa del seu avi.</p> | 41.5242000,2.2559400 | 437922 | 4597218 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66102 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorelles | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, 17, p. 25. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/una-primera-ullada-a-larxiu/ (Consulta: 26-02-2016).</p> | XVIII-XX | <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositat dins l'església, en uns armaris situats a la sagristia i al baptisteri del temple. En general està força ben conservat, tot i que alguns lligalls haurien de ser restaurats. Les dates extremes entre les que es mou l'arxiu són de l'any 1548 a la dècada del 1970 i la documentació està escrita en català i castellà. L'arxiu recull actes notarials de transaccions, testaments, registres matrimonials i de baptisme, confirmacions i pagaments al cementiri, entre d'altres. En concret s'hi localitzen els llibres de testaments d'entre els anys 1700 i 1854, els de baptismes (1859-1875), tres llibres de matrimonis (1859-1884, 1885-1935, dècada dels anys 50 del segle XX) i tres més de defuncions (1859-1880, 1959-1976, 1929-1959). També hi ha un llibre amb documentació relativa a d'altres parròquies (1913) i el llibre de comptabilitat de l'obra. També es conserva el Missale Romanum datat el 1799 i diverses fotografies antigues del temple emmarcades.</p> | 08256-79 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Tenim notícia de l'estat de l'arxiu parroquial de Santa Maria l'any 1882. En una publicació editada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques es parla de l'arxiu: 'L'arxiu conté curiosos plechs de pergamins dels sigles XIII, XIV y XV y posteriors, comprenent concordias entre los Barons de Moguda y los PP. De Montalegre, per rahó del senyorío del terme, reconeixement de drets reals etc y una curiosa Butlla d'Alexandre V, ab la bulla de plom que penja del pergamí del any 1361; y com á notabilíssima l'acta de la consagració de l'iglesia, en la que consta que ho fou als VI de las kalendas d'Agost de 1105, firmada per Bernat, Bisbe de Barcelona, y demás assistents al acte' (Pérez, 2014: 25). Tot i això, sabem que l'acta de consagració del temple es va perdre i la resta de la documentació no està dipositada a l'església en l'actualitat. Pel que fa a la documentació més recent, des de la dècada dels anys 40 del segle XX fins a l'actualitat, està dipositada a la rectoria de Martorelles. Fins l'any 2011, l'arxiu parroquial de Santa Maria estava situat a l'edifici de la rectoria, davant del temple, però fou traslladat a l'església donat el seu mal estat de conservació. En aquest moment també hi havia un exemplar del Goigs a la Verge Maria (que es cantaven a la parròquia), un informe sobre la parròquia del 1942 (visita pastoral), un plànol del cementiri i uns projectes d'altars per a l'església dels anys 50.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bona part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada actualment a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (veure fitxa pròpia). | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66101 | Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-martorelles | XX | <p>Arxiu municipal situat en una de les plantes inferiors de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des del 1926 fins a l'actualitat. La documentació inventariada es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques tancades i està guardada en arxius definitius i en arxivadors convencionals. L'arxiu està destinat íntegrament a la documentació municipal i està classificat en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Secretaria (1932-2005), Intervenció (1928-2004), Contribucions i impostos de l'estat (1929-2002), Estadística (1926-1995), Correspondència (1929-2004), Reclutament i assumptes militars (1929-1994), Urbanisme (1930-2003) i Serveis (1958-2005).</p> | 08256-78 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'arxiu resta pendent d'actualització des de principis de l'any 2006. En aquell moment, la secretària accidental del moment es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu establint el quadre classificatori. Bona part de la documentació més antiga referent al municipi es troba dipositada a l'Arxiu Municipal de Martorelles (cal recordar que les dues poblacions es segregaren l'any 1927).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66100 | Pergamí de l'any 1616 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1616 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 483, Reg. 21680. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=21680 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XVII | <p>Pergamí de l'any 1616 dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Presenta unes mesures de 403 x 537 milímetres i està escrit en català i llatí. Es tracta d'una sentència del compromís arbitral entre Francesc Estella, pagès i hostaler de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, i els tutors i curadors dels hereus de Joan Malloles, àlies Tries, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, sobre els drets i el repartiment de l'herència. El notari que ho certifica és en Jaume Llenguart, notari públic de Granollers. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre en una de les cantonades inferiors del document i un resum del tema a la cantonada superior dreta.</p> | 08256-77 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada a l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1616 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66099 | Pergamí del segle XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xi | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 26, Reg. 2209. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=2209 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XI | El document està força mutilat, sobretot a la part inferior. | <p>Pergamí del segle XI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Es tracta d'una venda de terra feta a Santa Maria de Martorelles i està escrit en llatí. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre i el nom de 'Martorelles' escrit en una de les cantonades superiors del document. Tant la part inferior com el lateral esquerre del document estan força degradats, amb diversos estrips.</p> | 08256-76 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una donació efectuada per Miret i Sans.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66086 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Informació oral d'Anna Torrero (entrevista: 14-01-2016). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21.</p> | V a.C-XX | <p>Col·lecció de peces artístiques situada dins de l'ajuntament del poble, tant a la planta baixa com al pis. Es tracta d'una col·lecció heterogènia formada per 18-20 quadres, una àmfora i un banc amb caixa. L'àmfora és ibèrica, era apta per transportar líquids i salaons i procedeix del jaciment arqueològic del Turó de can Guillemí. Pel que fa al banc, cal dir que és de fusta i presenta un respatller força gran amb el coronament arrodonit i motllurat. Sota el seient hi ha un espai per emmagatzemar que es podia tancar amb clau (s'observa el forat del pany). Quant als quadres, cal dir que tots presenten la tècnica de l'oli sobre tela i representen principalment paisatges del nucli urbà com determinats carrers, l'església, la plaça Joan Matons, etc. També hi ha dos bodegons.</p> | 08256-72 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'àmfora ibèrica fou donada per l'Andrés Cueto a l'ajuntament pels voltants de l'any 1955. Pel que sembla, inicialment en va donar dues, però l'altre es va trencar i li fou retornada. El banc de fusta procedeix de can Dunyó, que en l'actualitat fa les funcions de casal cultural del poble. Tots els olis procedeixen d'un concurs de pintura ràpida que organitzava l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, entre finals dels anys 70 i principis dels 90 del segle XX. El consistori pagava dos dels tres premis que s'atorgaven i es quedava les obres. Damunt la guixeta de la secretaria de l'ajuntament hi ha dos quadres de Ramón Ferriols Nadal de finals dels anys 70. També hi ha obres de l'artista d'origen malagueny Manel Doblas de finals dels anys 80.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66084 | Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles al Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuix-de-lesglesia-de-santa-maria-de-martorelles-al-mas | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultLightboxView/result.t2.collection_lightbox.$TspTitleLink.link&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=0&sp=3&sp=Slightbox_3x4&sp=0&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=T&sp=1 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XX | <p>Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles custodiat al Museu d'Art de Sabadell (MAS). Es tracta d'un dibuix sobre cartró fet a ploma damunt de cartolina. S'hi representa l'extrem sud-est del temple des de l'exterior. Es pot observar part de la sagristia, l'absis romànic i la part superior del campanar. A la dreta hi ha una antiga olivera i les cases que delimiten el carrer que comunica la plaça de l'Església amb la de Mossèn Josep Paituví. A la banda inferior esquerre del dibuix hi ha la signatura de l'autor, Masvidal, i la data: '25-VII-1981'.</p> | 08256-70 | Carrer Doctor Puig, 16, 08201 Sabadell | <p>El dibuix és obra del dibuixant sabadellenc Agustí Masvidal Salavert. El títol oficial de l'obra és: 'Martorelles de Dalt (Santa Maria)'. Es diposità al museu mitjançant una donació efectuada el 14 de juliol de l'any 2002.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1981 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Agustí Masvidal Salavert | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66021 | Can Matons / Mas Terrades / Mas Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matons-mas-terrades-mas-febrer | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2003). 'La Santa Eulàlia de can Matons'. Revista Campsentelles, 6, p. 21-22. ROVIRA I CUNÍ, F. X. (2000). 'Sobre la vinya i el vi'. Revista Campsentelles, 5, p. 34-36. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 36, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). http://picasaweb.google.com/115008495103699355951/CANMATONS?feat=directlink</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb la típica distribució interior dividida en tres crugies. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal central d'arc de mig punt al que s'accedeix mitjançant tres graons bastits amb maons. Damunt seu hi ha un senzill finestral d'obertura rectangular amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La part central d'aquesta façana està rematada amb un plafó rectangular lleument ornamentat i coronat per un antic rellotge de sol circular en mal estat de conservació. La resta d'obertures presents a la façana es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, tot i que les del pis superior conserven els ampits de pedra motllurats. A l'extrem de llevant destaca un gran portal rectangular que dóna accés al celler. En canvi, a l'extrem de migdia, hi ha un portal d'arc rebaixat bastit en maons i, al pis, dues finestres d'arc rebaixat sostingudes per un pilar central amb la imposta motllurada. A l'interior, les estances són espaioses, cobertes amb sostres de bigues i revoltons (cuina) i també soleres de bigues i llates de fusta. També es conserven paviments de rajola originals i portals d'arc rebaixat per accedir a certes cambres. A la banda de migdia, amb accés des del interior de la masia, hi ha un porxo cobert amb una solera de llates i bigues de fusta, i obert a un jardí lateral que està delimitat amb una tanca de pedra amb obertures tapiades. La construcció és bastida en pedra de diverses mides i maons lligat amb morter i disposat irregularment. La façana principal presenta el parament arrebossat i emblanquinat.</p> | 08256-7 | Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 | <p>Segons la documentació consultada, podríem dir que la masia era coneguda com a mas Terrades fins a principis del segle XV (1410). Posteriorment, fins l'any 1578, passà a ser el mas Febrer, i després, es va conèixer amb el nom actual. De fet, la documentació relacionada amb la casa i els seus membres es remunta a principis del segle XIII (Sindreu 1990: cap. 36). En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol,consta que la casa era habitada per 8 persones (Sindreu 1985: cap. 4). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous en aquesta masia. Sembla ser que la masia tenia al seu interior una sala que feia les funcions de capella o oratori, i en la que hi havia una fornícula que, durant un temps, havia albergat una talla romànica amb la imatge de Santa Eulàlia. La fornícula estava situada a la primera planta de la casa. Dins del context de la Guerra del Francès (1808-1814), a la masia s'hi amagaren algunes personalitats de Mollet del Vallès. Probablement fou en posterioritat a la batalla de Mollet (1810), pels volts de Sant Antoni Abat, ja que hi ha constància que els francesos ocuparen el poble en aquells dies. Segons la documentació consultada, sembla ser que a la façana sud-oest de la masia es conserven les restes d'un antic rellotge de sol datat l'any 1770 (no s'ha pogut documentar durant la feina de camp). És probable que en origen, la façana principal de la construcció fós aquesta i no pas l'actual. O bé que una ampliació posterior a la construcció original provoqués que el rellotge restés amagat darrera les dues finestres d'arc rebaixat del pis. Cap als anys 80 del segle XX, la masia fou objecte d'una remodelació i es construí el porxo amb sortida al jardí lateral. Alhora, també es començaren a construir les instal·lacions de l'actual celler. En l'actualitat, la masia és la seu social del celler on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet i Marquès d'Alella).</p> | 41.5257200,2.2505600 | 437474 | 4597391 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la llosana del balcó es conserva una placa de rajoles blanques amb la inscripció 'CUARTEL DEL NORTE'. Davant la façana principal destaca l'era, de planta irregular i bastida amb cairons. Està ben conservada. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66083 | Plafó d'Adam i Eva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-dadam-i-eva | <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). Del Mogent al Besós: Mollet del Vallès, la Roca del Vallès, Vilanova delVallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Vallromanes, Martorelles, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, la Llagosta. [Girona]: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 51.</p> | XX | <p>Plafó de rajoles situat a la tanca d'una casa situada darrera de la rectoria, al final del carrer Lledoner. Consisteix en un plafó rectangular fet de trencadís de rajola ceràmica vidrada acolorida, amb la representació d'Adam i Eva. Ambdues figures van nues i Eva porta la poma a la mà. Darrera seu també hi ha representat el pomer i la serp, enroscada al tronc. La resta de la tanca també està decorada amb plafons de trencadís. En aquest cas són diverses representacions animalístiques (granota, llop, tortuga…) emmarcades dins orles circulars de diversos colors, així com alguna representació paisatgística també.</p> | 08256-69 | Carrer del Lledoner, 18, 08106 | <p>La composició és obra de Josep Salvà, propietari de la casa on trobem el plafó. És probable que fos dissenyat i realitzat pels voltants dels anys 80 del segle XX, entre els anys 1983 i 1985.</p> | 41.5196900,2.2530800 | 437679 | 4596719 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Salvà | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66082 | Mina de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 2-15.</p> | XIX-XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Mina situada a la banda de migdia del nucli urbà, entre la font Sunyera i el poble. La mina s'inicia uns 60 metres més amunt de la font i presenta una conducció d'uns 1500 metres de recorregut amb pous de registre cada 50-100 metres. En el punt inicial hi ha un pou de registre que dóna accés a la mina, formada per una galeria excavada a la roca que recull l'aigua. Des d'aquest punt, una altra galertia condueix l'aigua fins a la font, al costat de la qual hi ha un altre pou. La conducció marxa en direcció al poble. Al final de l'esplanada de la font destaca un gran pou de captació d'aigües de planta circular i tapa metàl·lica, que té una profunditat de més de 8 metres. Des d'aquí, l'aigua és conduïda fins a un dipòsit de distribució situat al inici del carrer de la font Sunyera. Consta d'una caseta amb teulada de dues aigues bastit en totxo i emblanquinat. Mitjançant una altra galeria, l'aigua també arriba a un altre pou situat a l'Hort del Rector (a l'alçada del carrer Sagrera, dins del torrent). Des del primer dipòsit es distribuïa aigua a tota la població. En total hi ha uns 13 pous de registre de planta circular bastits en maons.</p> | 08256-68 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Inicialment, l'any 1932, l'alcalde Joan Matons va iniciar les obres de canalització per poder subministrar aigua al poble. El sr. López de Castro es va fer càrrec del cost d'aquestes obres. La conducció baixava pel camí de Tiana, passava per can Guillemí fins al safareig del poble, que estava situat on actualment trobem la Societat Coral la Flor. Des d'aquí continuava fins al safareig de can Coll. L'any 1956, la població s'abastia d'aigua mitjançant dues captacions per galeria: la Mineta i la font Sunyera. Ambdues galeries arribaven fins al dipòsit del carrer de la font Sunyera i subministraven aigua al poble. El 1958, prop de la font Sunyera, es va excavar una altra galeria que també fou connectada al dipòsit. Entre els anys 1959-60, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va realitzar unes obres per millorar la captació d'aigua mitjançant una galeria revestida sota la llera del torrent. També van construïr el pou de captació de l'Hort del Rector. El recorregut actual vindria a ser: camí de Tiana, carrer de la Font del Ca, carrer del Pi. L'any 1961 es va perforar un altre pou per sobre de la font Sunyera i el 1962 es va reconstruïr i ampliar el pou del final de l'esplanada de la font. Entre els anys 1967-69, es van fer obres de millora a l'Hort del Rector i, entre el 1980-81, es van fer les obres per a la connexió amb les aigües del riu Ter mitjançant un dipòsit regulador connectat a tres punts de la xarxa municipal (carrers Anselm Clavé, Lledoner i López de Castro). Posteriorment, entre 1983-84, la xarxa fou adaptada als nous cabdals que procedien del riu Ter amb la intenció d'evitar avaries. S'instal·laren reguladors de la pressió i vàlvules de retenció. Per últim, l'any 1985 es va donar la gestió del servei municipal d'abastament d'aigua a l'empresa SAUR. Actualment, la mina només abasteix a la font Sunyera i el pou de l'Hort del Rector s'utilitza per regar els horts de la zona. La resta de les instal·lacions ja no funcionen. El dipòsit del carrer de la font Sunyera és des del 2005 propietat privada, donat que l'ajuntament se'l va vendre a un veí de la població.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66081 | Mina de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-matons | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 16-22. MORERA I CORTINES, Agustí (2015). 'La portada d'aigua de Santa Maria de Martorelles a Mollet del Vallès durant la II República'. Revista Notes, 31, p. 123-131.</p> | XX | La font de can Matons està força degradada i les casetes dels pous estan tapiades i en desús. | <p>Mina situada a la banda de tramuntana del terme municipal, entre les fonts del Racó (per sota de can Girona) i de can Matons. Presenta un recorregut d'uns 1200 metres i segueix el traçat del torrent de can Gurri fins a la font de can Matons. En total hi ha 8 pous de registre, cada 50 metres aproximadament, i una caseta de decantació i cloració situada aproximadament sota el carrer can Flor, a la llera del torrent. Els pous de registre més destacables (en total 5) estan situats a l'aiguabarreig entre el torrent de can Gurri i un altre torrent, per sota de les finques del Castell Sant Foix i can Girona. Estan formats per una caseta de planta quadrada d'1x1 metres, amb coberta a quatre aigües i bastida amb maons. Presenten una única obertura, en l'actualitat tapiada amb totxos. Pel que fa a la caseta és de planta rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i obertures rectangulars. Al interior presenta uns compartiments rectangulars superposats, utilitzats per decantar la sorra i els cossos sòlids de l'aigua. La instal·lació per a la cloració es troba en desús. Des d'aquesta caseta, l'aigua surt canalitzada per una conducció d'uns 20 centímetres que la finalitza a la font de can Matons. Entre les estructures de la font destaca el pericó, que presenta dues tapes de formigó i serveix per desviar l'aigua per regar els horts de la zona.</p> | 08256-67 | Horta de can Matons, 08106 | <p>El 14 de març de 1933, el propietari de la mina Jaime Subirà i Baró la va vendre a l'alcalde de l'ajuntament de Mollet del Vallès, Feliu Tura i Valldeoriola, que volia portar més aigua cap al seu minicipi per tal d'abastir la seva creixent població. La intenció era construïr una caseta per protegir el punt de captació de l'aigua i una canonada d'amiant i ciment que la portaria fins a un dipòsit situat prop de la Torre dels Galls de Martorelles. Les obres van anar a càrrec de l'ajuntament de Mollet del Vallès. Pel que sembla, el subministre es va abandonar pel trencament de l'antic pont sobre el riu Besós i pel millor i major abastiment per part de la Xarxa ATLL. Posteriorment, el 25 de setembre de l'any 2001, el consistori molletà va aprovar la cessió de la mina i totes les seves instal·lacions a l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, que l'acceptà el 27 de febrer de 2002. La mina ha rebut diverses denominacions amb el pas del temps: mina de can Coll, mina de can Subirà i mina de can Font. Les casetes dels pous de registre són prefabricades i, en origen, comptaven amb portes metàl·liques. Foren tapiades per evitar accidents un cop la mina va deixar de subministrar aigua a la població. En l'actualitat, la mina no abasteix a cap població i la seva aigua s'aprofita per regar els horts dels voltants. L'aigua de la font no és apta pel consum humà.</p> | 41.5252000,2.2513300 | 437538 | 4597332 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66080 | Sèquia de can Girona / Mina de la font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-can-girona-mina-de-la-font-de-la-merce | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 114-115.</p> | XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Séquia de prop d'un quilòmetre de llargada que discorre per la banda de tramuntana del terme municipal. S'inicia uns 100 metres més amunt de la font de la Mercè, just a l'encreuament entre els camins que porten a Alella i a Tiana per Castellruf. En aquest punt, un pou de planta quadrada que dóna accés a la mina, bastida en pedra, i que recull l'aigua subterrània del torrent. Mitjançant una canalització, l'aigua arriba a un gran dipòsit que fa de reserva de capçalera i filtra l'aigua. També es coneix com a fossa de fangs. És de grans dimensions i planta rectangular, amb la part superior arrodonida i un registre per poder-hi accedir. A partir d'aquí, una conducció feta d'obra porta l'aigua fins a la font de la Mercè i continua baixant en direcció a can Girona, amb diversos pous de registre de planta quadrada en el mateix tram. Davant la pedrera de can Ros n'hi ha dos d'aquests pous i, al costat de les restes de la masia, una canalització rectangular bastida en pedra. Uns metres més avall, al costat de les restes de can Rosanes, trobem un altre pou. En aquesta part, la canalització salva el desnivell que provoca un altre torrent mitjançant un aqueducte de cinc arcs rebaixats bastits en maons. Finalment, la conducció arriba a la bassa de can Girona i, posteriorment, a la masia.</p> | 08256-66 | Banda nord del terme municipal, 08106 | <p>La mina subministrava aigua a tota la finca de can Girona i era utilitzada tant per la masia com per regar els horts, els camps… També les masies de can Ros i can Rosanes aprofitaven el pas de le séquia per fer-ne fonts. En una ocasió es va netejar la fossa de fangs, extraient 9 metres cúbics de fang de dins del dipòsit.</p> | 41.5212600,2.2699300 | 439086 | 4596882 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66079 | Les Tolves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tolves | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Espais oberts, amb abundant vegetació i zones amb runa acumulada. | <p>Edifici aïllat i mig enrunat situat a uns 50 metres de distància de la pedrera del camí de la font Sunyera, sota el camí que li dóna accés. Presenta una planta rectangular, amb la coberta plana i està distribuït en un sol nivell, amb quatre grans estances obertes a una gran esplanada que donava accés als camions. Aquests espais estan coberts amb voltes catalanes bastides amb maons plans i reforçades amb barres de ferro. Estan comunicades entre elles mitjançant petites obertures d'arc de mig punt obertes als murs laterals, que són de pedra escairada de diverses mides lligada amb abundant morter. De fet, la resta de la construcció presenta aquest mateix tipus de parament. A la part superior de la construcció, destaca una estructura de formigó i ferro amb encaixos utilitzada per la càrrega de la pedra. A uns 30 metres de distància al nord, a l'entrada a l'esplanada, hi ha un altre edifici de planta rectangular força més degradat que l'anterior. La part superior de la construcció està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada irregularment, i lligada amb abundant morter. La part inferior, en canvi, està bastida en bloc i és fruit d'una reforma posterior.</p> | 08256-65 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>L'edifici ha estat identificat com el carregador de la pedrera del camí de la font Sunyera. La pedra que s'extreia de la pedrera era matxacada. Llavors queia dins de les cambres-carregadors i d'allà era transportada fora del recinte. Unes vagonetes guiades per un cable d'acer transportaven la pedra d'un lloc a l'altre. El nom fa referència a les tremujes que s'utilitzaven per carregar la pedra matxacada.</p> | 41.5148700,2.2585800 | 438133 | 4596180 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66078 | Pedrera del camí de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-cami-de-la-font-sunyera | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESBERT, Rosa Maria (1975). 'Características mecánicas del granito de Santa Maria de Martorelles (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, t. X, nº 1, p. 29-33. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada al sud-est del nucli urbà, a uns 100 metres del final del carrer de la font Sunyera, al marge esquerre del camí, just en un encreuament amb un corriol que porta a uns horts. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 70 metres d'alçada, amb uns 80 metres d'amplada màxima i 140 metres de longitud respecte el camí. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-64 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>De la mateixa manera que a la resta d'explotacions, molta gent del poble treballava en aquesta pedrera. L'alcalde de Santa Maria de Martorelles Antoni Calvet i Armengol (1934-1936) hi treballà de picapedrer, entre d'altres. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5147300,2.2594400 | 438205 | 4596164 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 50 metres al nord es situa l'edifici anomenat de les Tolves, des d'on es carregava la pedra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66077 | Pedrera de can Guillemí / Pedrera de can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-guillemi-pedrera-de-can-gallemi | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESBERT, Rosa Maria (1975). 'Características mecánicas del granito de Santa Maria de Martorelles (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, t. X, nº 1, p. 29-33. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113.</p> | XX | Amb esllavissaments. | <p>Pedrera situada al sud-est del nucli urbà, amb accés pel camí que puja als turons de can Guillemí i Castellruf, a escassa distància del poble. Consisteix en una impressionant foia o conca d'erosió allargassada de 110 metres d'alçada aproximada, amb uns 225 metres d'amplada màxima i 221 metres de longitud respecte el inici de l'explotació. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. El tall de la roca és força vertical en tot el seu perímetre i presenta una gran esplanada als peus de la paret de roca, en la que encara s'observen diverses piles de blocs de pedra escairats. A l'entrada a l'esplanada de la pedrera es concentren cinc edificacions aïllades, força degradades en l'actualitat. Es correponen amb edificis administratius, residencials i industrials relacionats amb l'activitat de la pedrera. En l'actualitat es troba abandonada, amb força vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i esllavissades en el terreny.</p> | 08256-63 | Camí de les Quatre Termes, 08106 | <p>És la pedrera més gran del terme i la més productiva quan s'explotava. A principis del segle XX, l'amo de la finca de can Girona i les seves pedreres, Lluís Piera, va intentar comprar-la en diverses ocasions sense èxit. Sembla ser que aquest fet, sumat a la frustració que les pedreres de la seva propietat no eren gaire productives, va provocar que el sr. Piera es vengués la finca de can Girona a l'ajuntament de Barcelona (any 1920). A la dècada dels anys 70, la pedrera era explotada per l'empresa Cyasa, S.A. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5171800,2.2615000 | 438379 | 4596435 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). El camí dóna accés tant a l'explotació com a les construccions que l'acompayen. També ens permet pujar a la part superior de la pedrera, amb unes vistes excepcionals. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66076 | Pedrera de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-girona | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Pràcticament no en queden restes. | <p>Pedrera situada dins del recinte de la masia de can Girona, al costat de la vaqueria i damunt de la font del Racó. De fet, en origen es deuria extendre des del camí d'Alella fins pràcticament a tocar el torrent de can Gurri. En l'actualitat, però, la zona ha estat arranjada i s'hi han anat bastint altres estructures relacionades amb les activitats a les que està destinada la finca. Presenta una alçada aproximada d'uns 16 metres respecte el nivell del camí, sense que s'aprecii cap planta predeterminada. La pedra que s'extreïa, de la mateixa manera que a la resta de pedreres del terme, era granit procedent dels massissos hercinians.</p> | 08256-62 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones'. La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. El cas d'aquesta pedrera és diferent, donat que entre els anys 1940-42 s'explotava per obtenir pedra per bastir els murs de la finca immediata a la masia i pel condicionament general de la finca. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5246800,2.2607200 | 438321 | 4597268 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66075 | Pedrera de la font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-de-la-merce | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 112, 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada a uns 100 metres al sud de la font de la Mercè, en una cota superior, damunt del camí d'Alella. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 13 metres d'alçada, amb uns 40 metres d'amplada màxima i 33 metres de longitud respecte el desnivell existent amb el camí. La seva planta semi-còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. A l'extrem nord-est de l'esplanada que dóna accés a la pedrera s'observa un antic camí força degradat, que marxa en direcció nord cap a la font de la Mercè. Probablement es tracti d'un altre accés. A pocs metres al sud hi ha les restes de l'antiga ferreria que donava servei a la pedrera. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-61 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones'. La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. La pedrera era treballada per picapedrers que tallaven la pedra i la feien rodolar barranc avall fins al camí d'Alella, que passa per sota. Al costat de l'actual cruïlla de camins, la pedra es carregava als carros i era transportada fins a la cruïlla de la carretera de Martorelles amb el camí de can Girona. Des d'aquí, mitjançant camions i carros, era portada a l'estació de tren de Mollet del Vallès o bé a d'altres punts on fos demandada. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5208100,2.2698400 | 439078 | 4596832 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Al cap d'uns 50 metres per dins del bosc, arribem a la pedrera (passarem per davant les restes de la seva ferreria també). La pedrera està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66074 | Pedrera de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-ros | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada a la banda de tramuntana del terme municipal, a uns 400 metres de la bassa de can Girona en direcció Alella, al marge esquerre del camí. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 12 metres d'alçada, amb uns 25 metres d'amplada màxima i 28 metres de longitud respecte el camí. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-60 | Camí d'Alella, 08106 | <p>A principis del segle XX, el sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', va comprar la finca de can Girona (la masia i les seves terres) amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. La vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. Sabem que a la dècada del 1910-20, el mas de can Ros (situat al costat de la pedrera) era utilitzat per allotjar als picapedrers forasters (majoritàriament valencians) que venien a treballar a les pedreres de can Girona. La pedra que s'extreia es carregava als carros i era transportada fins a la cruïlla de la carretera de Martorelles amb el camí de can Girona. Des d'aquí, mitjançant camions i carros, era portada a l'estació de tren de Mollet del Vallès o bé a d'altres punts on fos demandada. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5220300,2.2659400 | 438754 | 4596970 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66020 | Can Coll / Mas Gebalí / Mas Cirera / Mas Golorons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-mas-gebali-mas-cirera-mas-golorons | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 44. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 105. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). TRAPERO FRÍAS, Julián (2014). 'Futur equipament de can Coll'. Butlletí Informatiu Municipal Dalt la Vall, 4, p. 3.</p> | XVI-XVIII | Algunes obertures estan tapiades amb maons i els cossos auxiliars sense tancar i coberts de vegetació. | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular allargassada. El volum principal, ubicat a la banda sud-est de la construcció, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula invertida. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb l'emmarcament emblanquinat. Al pis destaca un balcó simple d'obertura rectangular, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars, les de les golfes tapiades. Adossat a l'extrem de migdia del parament hi ha un petit cos auxiliar de planta baixa, amb la coberta d'un sol vessant i bastit en maons. La resta de volums de la construcció tenen les cobertes de la teula àrab d'un sol vessant i consten de planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars en general molt reformades. En general, la construcció és de paredat i està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, maons i tot lligat amb abundant morter. Tant la façana principal com el volum auxiliar davanter presenten els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-6 | Camí del Pruneller, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol, consta que la casa era habitada per 6 persones (Sindreu 1985: cap. 4). A partir del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel de Poniente' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. De fet, a la façana principal de la casa hi ha un plafó de rajoles blanques on es llegeix 'CUARTEL DE PONIENTE 1'. Al voltant de l'any 1750, la casa era coneguda com a mas Golorons perquè era propietat de fra Pere Màrtir de Golorons, prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà). Amb anterioritat a aquesta data, la masia era coneguda com a can Gevalí. El safareig de la masia s'abastia amb l'aigua de la mina de la Font Sunyera a través d'una sèquia. Alhora, per la banda de la riera, una altra sèquia procedent de la font del Pi també abastia la masia d'aigua. Actualment, aquesta font està desapareguda (tot i que és probable que resti amagada entre l'abundant vegetació que cobreix la zona, aproximadament sota el carrer del Pi). Tant la masia com els terrenys que l'acompanyen seran objecte d'un conveni urbanístic que farà que l'edifici passi a ser propietat municipal en un futur no molt llunyà.</p> | 41.5204600,2.2519200 | 437583 | 4596806 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La façana principal presenta un gran rellotge de sol, tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp ja que l'accés a la masia està delimitat amb una tanca. A escassos metres a migdia de la casa hi ha un gran safareig en desús cobert de vegetació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66073 | Corriol de la Ruta de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol-de-la-ruta-de-les-fonts | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | Alguns trams són força estrets, amb torrenteres i desnivells pronunciats. | <p>Sender de recorregut circular disseminat per tot el terme municipal de Santa Maria de Martorelles. Presenta una longitud total de 10.678 metres, amb sortida i finalització al torrent de can Sunyer, en el límit municipal amb la població de Martorelles. En general, les vies són estretes i discorren per zones forestals i boscoses majoritàriament. Tot i això, el seu recorregut està intercalat amb trams de camins que formen part de la xarxa viària del municipi, que enllacen els diferents trams d'aquest corriol. El recorregut s'inicia en el torrent de can Sunyer, prop de la font de can Roda, i avança pel mig del bosc fins a travessar les vinyes de la masia de can Roda. Aquesta part és coneguda com el camí del Pruneller i finalitza a la masia de can Coll i al carrer del Carme. Després de travessar el nucli urbà, el recorregut continua pel camí de Tiana per la Romaguera fins a la font Sunyera. En aquest punt, el traçat es desvia cap a la font del Cà fins al bosc d'en Mates, on torna a enllaçar amb l'anterior camí en el límit municipal amb Sant Fost de Campsentelles. Des d'aquí, i en direcció est, el recorregut enllaça amb el camí de Tiana per Castellruf fins al bosc de les Quatre Termes. Des d'aquest punt, el recorregut marxa en direcció nord-est passant per sota el coll de la Font d'en Gurri, fins que enllaça amb el camí d'Alella primer i el de Vallromanes segon. Després de discorre bona part del traçat pel terme de Vallromanes (masia i vinyes de can Barbeta) i de Montornès del Vallès (coll Mercader), el recorregut enllaça amb el camí de Montornès fins a la masia de ca n'Oliveres. Uns metres més avall, a la cruïlla amb el camí d'Alella (al costat de can Girona), s'agafa el darrer tram del recorregut fins a la masia de can Bernades. En aquest punt enllaça amb l'antic camí d'anar a Martorelles (camí Ral) fins al cementiri i, posteriorment, passant pel mig del poble, torna al punt inicial entre el carrer del Carme i el camí del Pruneller.</p> | 08256-59 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>Aquests corriols estan catalogats com a senders o camins històrics. Només són aptes per a la circulació dels vianants. Les fonts que es poden veure en aquest recorregut són les següents: font Sunyera, font del Cà, la Bassassa, font del Ferro, font del Llorer, font de can Gurri i font d'en Beu-i-tapa.</p> | 41.5233300,2.2468900 | 437166 | 4597128 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bona part del recorregut està dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66072 | Camí de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montornes-del-valles | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | El tram de la vinya de ca n'Oliveres està ple de torrenteres per l'acció de l'aigua. | <p>Antic camí d'anar a Montornès del Vallès, el qual s'inicia al final del carrer del camí de can Girona (davant del Castell Sant Foix) i finalitza al coll Mercader (dins del terme municipal de Montornès). La via té un traçat de 870 metres, tot i que el tram que discorre dins del terme municipal de Santa Maria de Martorelles amida uns 530 metres aproximadament. L'amplada mitjana és de 3,73 metres i es troba en un estat de conservació mitjà. El primer tram del traçat, del Castell Sant Foix a la cruïlla amb el camí d'Alella, presenta una amplada adequada al trànsit rodat. El segon tram, fins a la masia de ca n'Oliveres, és força més estret, mentre que el tram final, que passa per les vinyes de la masia, torna fer-se encara més estret, amb una pujada progressiva força erosionada per l'acció de l'aigua de la pluja. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada i afloraments de roca en certes parts del traçat. No hi ha cap restricció al trànsit rodat.</p> | 08256-58 | Castell Sant Foix-Pujada al coll Mercader, 08106 | <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> | 41.5275600,2.2601700 | 438278 | 4597588 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66071 | Camí de Martorelles / Camí Ral / Camí del Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-martorelles-cami-ral-cami-del-fondo | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | <p>Antic camí d'anar a Martorelles, el qual s'inicia al costat del cementiri i finalitza a la cruïlla entre el carrer del camí de can Girona i el carrer Montseny. La via té un traçat de 948 metres, amb una amplada mitjana de 3,85 metres i es troba en bon estat de conservació, tot i que amb irregularitats. El primer tram del traçat, del cementiri a la masia de can Bernades, presenta una amplada adequada al trànsit rodat, tot i que hi ha una petita restricció horaria que el regula. El segon tram, fins al torrent de can Gurri, és força més estret, mentre que el tram final torna a millorar. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada.</p> | 08256-57 | Cementiri-Carrer del camí de can Girona, 08106 | <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> | 41.5233100,2.2548500 | 437830 | 4597120 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66070 | El Pont Vell / Pont del Torrent de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-vell-pont-del-torrent-de-les-canals | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/la-segregacio-de-martorelles/ (Consulta: 24-02-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search/label/Patrimoni%20Hist%C3%B2ric (Consulta: 24-02-2016).</p> | XX | <p>Pont de gran alçada situat al costat de la carretera d'accés a la població, un cop passat el nucli Colomer i la casa de can Borrell, al marge dret d'aquesta via. De fet, el pont es troba al inici del pas peatonal que discorre en paral·lel a la carretera. Consta d'un únic arc de mig punt bastit amb maons plans, amb les cantonades fetes de maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides carejada, disposada regularment. Presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una longitud de 30 i una amplada d'uns 9 metres. La part superior del pont té una barana bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de l'estructura, coronada amb un passamà bastit amb maons disposats a sardinell. El paviment superior és de terra.</p> | 08256-56 | Carretera BV-5006, km. 1,8, 08106 | <p>Antigament, el camí que unia les actuals poblacions de Martorelles i Santa Maria de Martorelles pujava seguint el mateix traçat actual fins a ca la Xica i, des d'aquí, anava cap a la Torre dels Galls i cap al camí de can Girona. Passava per sota la masia de can Matons cap al cementiri i, des d'allà, cap al poble de dalt. Als anys 20 del segle XX es va projectar una nova carretera asfaltada que en un principi havia d'arribar al poble de dalt, però que es va quedar a l'alçada de ca la Xica de Martorelles. El cost de la construcció d'un pont damunt del torrent de les Canals era excessiu. Per tant, la necessitat d'una carretera en condicions per accedir al poble era principal pels veïns de dalt. Un cop assolida la segregació dels dos pobles a finals de la dècada dels anys 20, i veient que la nova carretera no era prioritària per a la Diputació de Barcelona, els veïns de Santa Maria de Martorelles van iniciar la construcció d'aquesta via en el punt més conflictiu, el pas damunt del torrent de les Canals. D'aquesta manera es va construïr el Pont Vell. El pont fou construït pels paletes i la gent del poble a estones lliures, així com la carretera, que es va deixar de terra sense asfaltar. El traçat de la carretera actual no es va construïr fins a la dècada dels anys 50. En l'actualitat, el pont forma part del pas peatonal de seguretat que circula en paral·lel a la carretera BV-5006.</p> | 41.5235200,2.2495200 | 437385 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66069 | Menhir de Castellruf / Menhir de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-castellruf-menhir-de-can-gurri | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 124-125. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 075. TARRÚS I GALTER, Josep (2011). 'Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context'. Revista Notes, 26,p. 100. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 31. https://ca.wikipedia.org/wiki/Menhir_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Bona part de la peça està soterrada. | <p>Menhir format per un prisma trapezoïdal de forma rectangular, situat al centre del poble, en unes jardineres d'obra situades al costat d'unes escales que donen accés a la Baixada de la Font. Presenta unes mides aproximades de 160 x 63 x 48 centímetres, tot i que es creu que pràcticament la meitat de l'element es troba actualment soterrat. En una de les seves dues cares més llargues hi ha un gravat longitudinal format per dues línies arquejades superposades a mode de número 3, i una tercera línia recta en vertical que les tanca per la banda esquerra, creant així una lletra B. El gravat amida 124 centímetres de llargada per 24 d'amplada i té una secció en forma d'U. El tipus de pedra que el conforma es correspon amb la granodiorita d'edat tardiherciniana, característica de les muntanyes litorals.</p> | 08256-55 | Carrer López de Castro-Baixada de la Font, 08106 | <p>El menhir de Castellruf és el primer menhir localitzat a les muntanyes litorals (la resta de menhirs del Baix Vallès provenien de la plana). Fou localitzat entre les dècades dels anys 50 i 60 del segle XX a l'extrem sud-est del terme municipal, a la zona coneguda com Els Lletreros, situada prop del Pi d'en Casals (actualment desaparegut), i a uns 400 metres de distància en línia recta del dolmen de Castellruf. Estava estirat a terra, dins d'una zona boscosa. Al cap d'un temps, per iniciativa d'alguns veïns del poble com en Josep Marín, l'Andrés Cueto i en Miquel Oliveres, el menhir es va traslladar al centre del poble mitjançant un toro mecànic. Es col·locà mitjançant una ploma a la seva ubicació definitiva, a petició de l'alcalde d'aquell moment. Es creu que l'alçada real del menhir és d'uns 220 centímetres aproximadament. Sembla que va ser fet mitjançant repicat linear amb un instrument de pedra. Tot i que la interpretació del gravat és una incògnita, no es pot obviar el fet en origen estava situat en un punt carenós que dominava sobre la plana de la depressió prelitoral, en el límit dels actuals termes municipals de Santa Maria de Martorelles i Alella. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'. Posteriorment, dins del marc d'aquest mateix projecte, l'actuació s'amplià l'any 2004 amb un nou estudi de prospecció, investigació i documentació.</p> | 41.5192000,2.2538400 | 437742 | 4596665 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66069-foto-08256-55-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situat cronològicament entre el neolític final i el calcolític recent, entre finals del IV i III mil·lenni aC, 5500-2200 a.C. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66068 | Dolmen de Castellruf / Dolmen Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-castellruf-dolmen-fabregues | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 140. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 073. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 28-29. https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Una part de l'estructura ha estat desplaçada. | <p>Sepulcre megalític del tipus galeria coberta catalana, format per una cambra tancada amb quatre grans lloses verticals i una altra horitzontal que fa de coberta. En total, el conjunt amida aproximadament 1,60 metres de llargada per 1,50 metres d'amplada i una alçada d'uns 60 centímetres. Pel que fa a la llosa de la banda oest, pot ser que estigui una mica moguda. De fet, la cambra interior resta una mica oberta per la banda de ponent. La llosa que fa de tapa té una forma més o menys triangular. No s'observen restes del túmul.</p> | 08256-54 | Camí al turó d'en Galzeran, 08106 | <p>El nom de Fàbregues prové del seu descobridor, mossèn Fàbregues, del seminari de la Conreria. Segons sembla, entre els anys 1939 i 1942, un grup de religiosos d'aquest seminari excavaven els boscos de la Serralada Litoral a la recerca de restes arqueològiques. L'estructura s'adscriu al període Calcolític (2200-1800 a.c.), dins del Neolític final. Al interior del dolmen s'hi va trobar un punyal de bronze, tot i que no hi ha notícies de com va ser la troballa. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'.</p> | 41.5131200,2.2669500 | 438830 | 4595980 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2021-10-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El recorregut més directe per anar al dolmen és pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). Cal anar pujant sense desviar-se, passant per la pedrera de can Guillemí, fins que s'arriba sota el turó de Castellruf, en un encreuament de camins. Cal agafar el de la dreta (direcció sud) i, a uns 50 metres, un trencall al marge dret ens porta fins al dolmen, uns 15 metres dins del bosc. Aquest darrer accés està senyalitzat i adaptat amb unns graons de fusta per facilitar la pujada. El dolmen es troba dins del límits del Parc de la Serralada Litoral. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||
| 66067 | A prop del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-cementiri | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 188, 190. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 61. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16).</p> | III a.C.-V | Entorn cobert de vegetació. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la part posterior del cementiri, en els vessants sud i oest, en una antiga zona de vinyes. S'hi localitzaren fragments de ceràmica romana molt rodada i algún fragment de tègula, sense cap estructura visible.</p> | 08256-53 | Carretera BV-5006, km. 0,400, 08106 | <p>Les restes foren localitzades per l'arqueòleg granollerí Josep Estrada a la dècada dels anys 60 del segle XX, atribuïnt-les al període romà-imperial.</p> | 41.5224200,2.2529600 | 437671 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/