Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
66015 Santa Maria de Martorelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-martorelles <p>CANDELA, Roger. Santa Maria de Martorelles. La sagrera i la parròquia. [Barcelona: inèdit]. Catalunya Romànica XVIII. El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 379. CUYÀS, Josep Mª. 'Descubrimiento de pinturas murales en Badalona y de un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. Diario de Barcelona, 10 gener 1957, p. 24. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCIA-MORENO, Consol; MAS, Jordi (2013). 'Esglésies del Baix Vallès d'origen romànic'. Revista Notes, 28, p. 124-152. GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Valles Oriental 23. Barcelona: Pòrtic, p. 363. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, 2000, p. 809-810. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. JUAN, Xavier de (2004). Guia del Parc de la Serralada Litoral: EIN La Conreria, Sant Mateu, Céllecs. Barcelona: Pòrtic, p. 43-44. MARTÍ I BONET, Josep M. (1981). Vallès Oriental. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 655-662. MARTÍ I BONET, Josep M. (2008). El Martiri dels temples. Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Arquebisbat de Barcelona, parròquies de fora la ciutat. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 323-324. MILÀ I RIFÀ, Ferran (2006). Martorelles, la fe d'un poble. [Martorelles]: Parròquia de Sant Joaquim de Martorelles, La Trona, p. 33-40. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, núm. 17, p. 24-25. RIERA M., P. 'Un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. El Noticiero universal, 18 març 1957, p. 11. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2013). 'L'església de Santa Maria de Martorelles: arquitectura i procés evolutiu'. Revista Notes, 28, p. 115-124. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 47. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El Romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, cop., p. 216-217. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> XI-XX <p>Església d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La nau està coberta per una volta de canó lleugerament rebaixada i dividida en quatre trams mitjançant tres arcs torals adovellats. L'arc més proper a l'entrada és de mig punt, mentre que els altres dos són apuntats. Al seu torn, l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera i s'obre a la nau a través d'un arc triomfal que presenta una lleugera forma de ferradura. Presenta tres finestres atrompetades que marquen un arc de ferradura lleuger. En els murs laterals de la nau s'obren cinc capelles, dues a la banda de tramuntana i tres més a la banda de migdia, les quals es comuniquen mitjançant arcs de mig punt adovellats. Les dues capelles més properes al presbiteri estan cobertes per voltes de creueria, amb les claus decorades amb les imatges de sant Llorenç i sant Sebastià i les arestes recolzades damunt mènsules decorades amb el tetramorfos. Ambdues capelles s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells de pedra i motllurats, amb guardapols conopials rematats amb les imatges de Crist crucificat i d'un floró. Des de la capella de la banda de migdia s'accedeix a la sagristia mitjançant un portal rectangular bastit amb carreus de pedra. Aquesta es troba dividida en dos espais comunicats entre sí. La primera cambra està coberta per una volta d'aresta emblanquinada mentre que el segon espai presenta un sostre de bigues de fusta i revoltons, emblanquinat també. La resta de capelles laterals presenten molta menys fondària que les anteriors i estan cobertes per voltes d'aresta emblanquinades. Les dues centrals s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells molt rebaixats i bastits amb maons disposats a sardinell. La darrera capella presenta la volta sostinguda amb culs de llàntia i s'obre a la nau a través d'un arc de mig punt lleugerament apuntat. Pel que fa al campanar, que es troba reforçat externament amb un talús de factura moderna, és de planta quadrada, d'un sol cos i està coronat amb merlets esglaonats. A la part superior presenta quatre obertures adovellades d'arc de mig punt. A la banda de llevant hi ha el portal d'accés, d'obertura rectangular i bastit en maons, al que s'accedeix per unes estretes escales de maons adossades al talús de l'absis. Quant al baptisteri, de factura recent i al que s'accedeix des de la capella del mig de la banda de migdia, presenta una planta semicircular coberta per una teulada de tres vessants, amb un porxo obert a l'exterior mitjançant tres grans arcs de mig punt arrebossats. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc rebaixat adovellat decorat amb motllures. En destaca l'escut de pedra situat a la clau de l'arc, que representa l'anagrama de l'Assumpció de Maria acompanyat d'un bonet i les claus de Sant Pere. Damunt del portal hi ha un òcul atrompetat amb vitrall acolorit. La façana està rematada amb un coronament ondulat a mode de cornisa. Tant la façana principal com la de migdia presenten els paraments arrebossats i pintats, mentre que la façana nord, el campanar i l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Tant el campanar com l'absis compten amb carreus de pedra escairats disposats en filades més o menys regulars. Al interior del temple, la volta de la nau està arrebossada i tant els murs laterals com l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Les filades inferiors d'aquest absis són d'aparell romànic.</p> 08256-1 Plaça de l'Església, 2, 08106 <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria la trobem en una permuta que el bisbe de Barcelona fa amb un tal Guillem de l'església de Sant Martí, a canvi d'unes cases i terres situades a prop de la parròquia de Santa Maria. És de l'any 1005 i ja es menciona a l'església com parròquia. En aquell temps depenia del terme del castell de Castellruf. Pel que sembla, el temple té el seu origen en una capella o santuari construïda l'any 877, que fou destruïda per la incursió sarraïna en terres catalanes a finals del segle X. Durant tot el segle XI es van succeïnt les referències documentals a l'església amb denominacions com 'Santa Maria de Marturellias' o 'Martoiliis' (Martí i Bonet 1981: 655). Del segle XII hi ha constància d'un pergamí datat el 27 de juliol de 1105 pel bisbe de Barcelona Berenguer, en el que es deixa constància de la consagració de l'església de Santa Maria 'in comitatu Barcinonensi in Vallensi in loco nuncupato Martoreles' (Martí i Bonet 1981: 655). En aquest document també s'indiquen els pagaments anuals, la situació del cementiri, els límits parroquials… Del mateix any, però datat l'1 de desembre, hi ha constància de la dotació de la llàntia. I posteriorment, l'any 1161, el bisbe Guillem fa donació de l'església amb els seus alous, béns i sagrera a la canongia de la seu de Barcelona. La parròquia tenia una capellania unida a la prepositura del capítol de la seu, amb dret de patronat. Juntament amb les esglésies de Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes, l'església de Santa Maria pagava els drets de la visita pastoral. Les primeres visites pastorals documentades són del anys 1379 i 1403. Del segle XIV (any 1383) tenim constància d'una reparació de la teulada de l'església per la qual el rector devia 25 lliures. La minuta fou assumida pels feligresos ja que el rector havia mort. Al segle XVI es documenten diverses llicències per a la construcció de capelles laterals (la primera fou construïda l'any 1490): el 1569, el bisbe de Barcelona dóna permís per la construcció de la capella de Sant Llorenç; el 1584, la capella de la Mare de Déu del Roser; i el 1587, el vicari general dóna permís per la capella de Sant Isidre davant de l'anterior. De finals de segle (1591) cal destacar el manament per a la construcció d'una nova sagristia. Del 1600, a conseqüència de l'acabament de la pesta, destaca una llicència otorgada per l'auditor del bisbe per pintar l'altar de Sant Isidre, amb la figura del sant al mig. Cal destacar que el temple comptava amb un cor situat als peus, amb tarima i barana de fusta. Fou bastit entre els segles XVI-XVII, reformat l'any 1776 i eliminat a finals del segle passat. El temple va servir durant la Guerra Civil per albergar refugiats i també fou saquejat i malmès interiorment. De fet, tant l'església com la rectoria es van destinar a casa del sindicat CNT i, l'any 1936, passaren momentàniament a ser 'propietat de l'ajuntament, pe ésser béns comunals o parroquials' (Pérez, 1996: 21). Entre els anys 1939-40, mossèn Salvador Balletbó va iniciar-ne la reconstrucció, començant pel condicionament i neteja dels murs. Es va restituïr la taula de l'altar major, la imatge titular i d'altres imatges. L'any 1941 es van beneïr les campanes i, entre els anys 1951 i 1953, s'anaren restaurant les capelles laterals, els altars i també el presbiteri. A finals del 1956 es varen descobrir les pintures murals, fruit d'aquestes reformes. Finalment, l'any 1957 es va construïr el nou baptisteri i es va ampliar la construcció (Martí i Bonet 2008). En darrer terme tenim notícia que l'any 1994, el bisbat es va vendre l'edifici de la rectoria per poder reformar l'església.</p> 41.5197000,2.2534600 437710 4596720 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-3.jpg Inexistent Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Dins la tramada que toca al presbiteri, a banda i banda, s'observen dos arcs de mig punt tapiats que probablement indiquen l'antiga presència de dues absidioles laterals. També destaquen restes de pintura mural figurativa (podria ser l'apòstol sant Jaume) situades al intradós de l'arc toral més proper al presbiteri, així com restes de decoració geomètrica. La pica beneitera del baptisteri, amb recipient apetxinat i fust llis decorat amb motllures, és semblant a les de la rodalia i està datada del segle XVII. La imatge de la Verge amb l'Infant situada a l'absis del temple és de factura moderna i correspon a la reproducció d'una altra escultura procedent de Sant Joan de les Abadesses. L'absis data del segle XI, tot i que la part superior de l'estructura ha estat reformada de la mateixa manera que el campanar, que també presenta una base d'origen romànic. La volta de la nau i els arcs torals són romànics, de transició al gòtic. La sagristia també es va construir dins l'etapa medieval. Les dues capelles laterals més properes al presbiteri daten dels segles XV-XVI, mentre que la resta de capelles són del segle XVII. La façana principal, d'estil barroc-neoclàssic, està datada al segle XVIII, tot i que ha estat molt reformada al llarg del temps. En darrer terme el baptisteri, bastit a mitjans del segle passat. 85|92|93|94|96|98|99|119 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66018 El Castell / Casa Bru / Can Bru https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-casa-bru-can-bru <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles.</p> XIX <p>Edifici de planta més o menys rectangular conformada per diversos cossos adossats, amb un pati davanter tancat. Presenta les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El volum central presenta la façana principal orientada a migdia, al pati davanter. Compta amb dos portals d'arc de mig punt arrebossats i disposats a mode de dovelles de pedra. Les dues finestres del pis són d'obertura rectangular, en aquest cas amb els emmarcaments arrebossats a mode de carreus de pedra i els ampits de pedra motllurats. La part superior de la façana està coronada per una sèrie d'arcuacions rematades amb merlets esglaonats. Adossat a la banda de ponent hi ha un cos de planta allargassada més avançat que el volum central. Combina obertures rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc escarser, totes arrebossades amb el mateix revestiment que cobreix el parament, tot i que pintat d'un color diferent a mode d'emmarcament. La part superior de la façana principal està rematada amb una sèrie de tres pinacles intercalats amb merlets, mentre que la façana de ponent presenta una balustrada amb pilars rematats amb capitells motllurats. El cos adossat a la banda de llevant uneix el volum central amb un annex construït recentment, de planta rectangular. Compta amb una senzilla obertura rectangular a la planta baixa i una finestra d'arc rebaixat reformada, amb les impostes i l'ampit motllurats, al pis. El coronament està rematat amb una sèrie de quatre pinacles intercalats amb merlets, de la mateixa factura que els que es troben en el volum de ponent, creant l'efecte de dues torres fortificades que defensen el cos central. La resta de volums s'adossen a la banda de tramuntana del conjunt principal. L'edifici, que combina la pedra i el maó per a la seva construcció, presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar, en darrer terme, el portal d'accés al pati des del carrer del Pi. Es tracta d'una gran porta de ferro treballat emmarcada per dues pilastres amb els basaments i els capitells motllurats, i el fusts decorats amb casetons.</p> 08256-4 Carrer del Pi, 2-Carrer de la Font del Ca, 34, 08106 <p>És força probable que l'actual estructura arquitectònica es correspongui amb una reforma efectuada a finals del segle XIX en una antiga masia del poble. No es descarta que l'edifici hagués estat una clínica en algun moment determinat (probablement del dr. Pi) donada la distribució que es conservava al interior fins a la darrera gran reforma: un passadís molt llarg que recorria bona part de l'edifici i donava accés a petites habitacions individuals.</p> 41.5178700,2.2548200 437822 4596516 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 102|119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66019 Can Dunyó / Can Donyó de la Sagrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dunyo-can-donyo-de-la-sagrera <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 38. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> XVI-XVIII Reformada. <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en una única planta. El carener de la teulada està disposat en perpendicular a la façana principal, amb un doble ràfec de teula invertida i dents de serra. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la façana de tramuntana hi ha una única finestra d'obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La construcció està bastida amb carreus ben treballats i pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars.</p> 08256-5 Plaça del Rei, 1, 08106 <p>En el cens parroquial de l'any 1626 consta que la casa de can Dunyó tenia 12 persones censades (la tercera en ordre d'importància després de can Girona i can Carrencà). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Formava part de la barriada de la Sagrera, zona on l'església tenia més alous, lluïsmes i censals que en la resta del terme. Sembla ser que en origen, la casa pairal de can Dunyó era molt més gran que l'actual. Fou dividida i segregada en diversos habitatges. En l'actualitat, l'edifici éstà destinat a casal cultural i s'hi realitzen exposicions d'art, de fotografia…</p> 41.5194900,2.2533000 437697 4596697 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66021 Can Matons / Mas Terrades / Mas Febrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matons-mas-terrades-mas-febrer <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2003). 'La Santa Eulàlia de can Matons'. Revista Campsentelles, 6, p. 21-22. ROVIRA I CUNÍ, F. X. (2000). 'Sobre la vinya i el vi'. Revista Campsentelles, 5, p. 34-36. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 36, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). http://picasaweb.google.com/115008495103699355951/CANMATONS?feat=directlink</p> XVIII-XIX <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb la típica distribució interior dividida en tres crugies. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal central d'arc de mig punt al que s'accedeix mitjançant tres graons bastits amb maons. Damunt seu hi ha un senzill finestral d'obertura rectangular amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La part central d'aquesta façana està rematada amb un plafó rectangular lleument ornamentat i coronat per un antic rellotge de sol circular en mal estat de conservació. La resta d'obertures presents a la façana es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, tot i que les del pis superior conserven els ampits de pedra motllurats. A l'extrem de llevant destaca un gran portal rectangular que dóna accés al celler. En canvi, a l'extrem de migdia, hi ha un portal d'arc rebaixat bastit en maons i, al pis, dues finestres d'arc rebaixat sostingudes per un pilar central amb la imposta motllurada. A l'interior, les estances són espaioses, cobertes amb sostres de bigues i revoltons (cuina) i també soleres de bigues i llates de fusta. També es conserven paviments de rajola originals i portals d'arc rebaixat per accedir a certes cambres. A la banda de migdia, amb accés des del interior de la masia, hi ha un porxo cobert amb una solera de llates i bigues de fusta, i obert a un jardí lateral que està delimitat amb una tanca de pedra amb obertures tapiades. La construcció és bastida en pedra de diverses mides i maons lligat amb morter i disposat irregularment. La façana principal presenta el parament arrebossat i emblanquinat.</p> 08256-7 Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 <p>Segons la documentació consultada, podríem dir que la masia era coneguda com a mas Terrades fins a principis del segle XV (1410). Posteriorment, fins l'any 1578, passà a ser el mas Febrer, i després, es va conèixer amb el nom actual. De fet, la documentació relacionada amb la casa i els seus membres es remunta a principis del segle XIII (Sindreu 1990: cap. 36). En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol,consta que la casa era habitada per 8 persones (Sindreu 1985: cap. 4). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous en aquesta masia. Sembla ser que la masia tenia al seu interior una sala que feia les funcions de capella o oratori, i en la que hi havia una fornícula que, durant un temps, havia albergat una talla romànica amb la imatge de Santa Eulàlia. La fornícula estava situada a la primera planta de la casa. Dins del context de la Guerra del Francès (1808-1814), a la masia s'hi amagaren algunes personalitats de Mollet del Vallès. Probablement fou en posterioritat a la batalla de Mollet (1810), pels volts de Sant Antoni Abat, ja que hi ha constància que els francesos ocuparen el poble en aquells dies. Segons la documentació consultada, sembla ser que a la façana sud-oest de la masia es conserven les restes d'un antic rellotge de sol datat l'any 1770 (no s'ha pogut documentar durant la feina de camp). És probable que en origen, la façana principal de la construcció fós aquesta i no pas l'actual. O bé que una ampliació posterior a la construcció original provoqués que el rellotge restés amagat darrera les dues finestres d'arc rebaixat del pis. Cap als anys 80 del segle XX, la masia fou objecte d'una remodelació i es construí el porxo amb sortida al jardí lateral. Alhora, també es començaren a construir les instal·lacions de l'actual celler. En l'actualitat, la masia és la seu social del celler on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet i Marquès d'Alella).</p> 41.5257200,2.2505600 437474 4597391 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Al costat de la llosana del balcó es conserva una placa de rajoles blanques amb la inscripció 'CUARTEL DEL NORTE'. Davant la façana principal destaca l'era, de planta irregular i bastida amb cairons. Està ben conservada. 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66022 Can Bernades https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-0 <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 10. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> XVIII-XIX <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada d'una zona enjardinada delimitada per una tanca. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el vessant de migdia força més llarg que el de tramuntana. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals en relleu i arrebossats, a mode de carreus. Està cobert amb un petit voladís de teula àrab. Al pis destaquen quatre petites finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu arrebossats. La resta d'obertures de la construcció presenten la mateixa tipologia que les de la façana principal. L'edifici presenta els paraments arrebossats.</p> 08256-8 Camí de Martorelles-Camí Ral, 08106 <p>La casa ja apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes, amb el nom de 'Casa Barnadas'. A mitjans del segle XIX, la masia pertanyia al Noi Gran de can Bernades, que era empeltador de vinyes i havia heretat la casa del seu avi.</p> 41.5242000,2.2559400 437922 4597218 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66023 Can Mariano https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mariano <p>AJUNTAMENT DE BARCELONA (1985). L'Escola-viver Castell de Sant Foix. Barcelona: Publicacions de l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> XX <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai davanter tancat al que s'accedeix mitjançant dos grans portals oberts al viver. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen les tres finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. Davant d'aquesta façana es dibuixa una zona de pati semi-tancada respecte a la resta del viver. Per la banda de migdia, aquest espai està delimitat per un seguit de bancs d'obra per seure, intercalats amb pilars quadrats amb les impostes motllurades. Per la banda de tramuntana, en canvi, l'espai està tancat per un edifici de planta rectangular organitzat en una sola planta, amb la coberta d'un sol vessant. Entre la masia i aquest volum destaca un gran portal rectangular cobert amb un voladís de teula àrab de dos vessants. Per la banda de ponent destaca un altre portal de les mateixes característiques que l'anterior. Al costat d'aquest portal, destaca un plafó de grans dimensions de ceràmica vidrada i acolorida,ornamentat amb gerros i motius florals. La resta de la construcció es complementa amb dos cossos auxiliars rectangulars adossats a les façanes de ponent i migdia del volum principal. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa, i planta baixa i pis. Compten amb simples obertures rectangulars arrebossades com la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> 08256-9 Camí de can Girona, s/n, 08106 <p>L'antiga finca de can Mariano va ser comprada per Lluís Piera a principis del segle XX per afegir-la a la finca de can Girona, també de la seva propietat. Des de l'any 1922, la finca pertany a l'ajuntament de Barcelona. Entre d'altres usos, la casa va servir per acollir exiliats de la guerra i també a beneficiència i ensenyament. Cap als anys 60 del segle XX, la finca es va destinar a viver municipal de Parcs i Jardins per obtenir plantes ornamentals destinades als jardins públics de Barcelona. Posteriorment, també es va destinar a granja-escola, casa de colònies i casal d'estiu. Entre els anys 1976-78, l'ajuntament de Barcelona comença a fer funcionar el centre pilot 'Castell de Sant Foix' i restaura la masia, que es destina a escola. D'aquesta manera va entrar en funcionament l'escola de jardineria i el viver del Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial. Actualment, la casa es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> 41.5258700,2.2569200 438005 4597403 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66024 Casa del Porxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-porxo <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> XX <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra damunt de tots els paraments i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran porxo a la planta baixa obert a l'exterior mitjançant una galeria de cinc arcs escarsers, que tenen els emmarcaments bastits en pedra granítica escairada. El portal d'accés, d'obertura rectangular i amb l'emmarcament arrebossat, es troba situat sota aquest porxo. La resta d'obertures de la construcció presenten les mateixes característiques tipològiques que el portal. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol amb la mateixa pedra que els arcs del porxo.</p> 08256-10 Camí de can Girona, s/n, 08106 <p>Segons sembla, la casa fou construïda pels voltants dels anys 50 del segle XX. Es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial propietat de l'ajuntament de Barcelona. L'edifici està destinat a usos administratius i educatius relacionats amb la gestió de l'escola.</p> 41.5258900,2.2583800 438127 4597404 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66025 Ca n'Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliveres <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> XVIII-XIX <p>Masia aïllada i rehabilitada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal consta de tres volums adossats amb cobertes independents. El volum central presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula motllurat sostingut amb petites mènsules decorades. A banda i banda, els volums laterals compten amb teulades d'un sol vessant sense ràfecs. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular al que s'accedeix mitjançant dos graons. Està cobert per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. La resta d'obertures del parament són idèntiques: rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el gran portal d'arc escarser que dóna accés al garatge i les finestres del pis, les quals marquen un lleuger arc rebaixat i tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana posterior de la masia hi ha un volum d'un sol nivell i amb la coberta d'un sol vessant, bastit en maons. D'aquesta façana destaca el ràfec de dents de serra corresponent al tram de teulada del volum central. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que a la façana principal i a la de llevant ha estat reformat més recentment. És bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter.</p> 08256-11 Camí de Montornès, 08106 41.5271000,2.2597200 438240 4597537 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat A la banda de ponent de la masia hi ha un tancat per les ovelles amb un volum rectangular de dos pisos destinat al bestiar. Davant la casa hi ha un edifici de construcció actual. 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66026 Can Miqueló https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-2 <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 2.</p> XVIII-XIX <p>Masia reformada de planta rectangular, que presenta una ampliació en forma d'L a la banda de tramuntana, i que es troba envoltada d'un gran jardí lateral al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser de grans dimensions, ubicat a l'alçada del carrer. L'edifici original presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangulars al pis. Totes tenen els emmarcaments arrebossats i pintats. Tant a la façana principal com a la de tramuntana hi ha balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Adossats a la façana de tramuntana hi ha tres cossos auxiliars de planta rectangular i disposats en forma d'L. Presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. Un porxo cobert comunica les tres construccions, de les que destaca la de l'extrem de llevant, que es troba oberta a l'exterior i està coberta amb una encavallada de fusta reformada. Les obertures són d'arc rebaixat i tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Alhora, només el volum principal té bona part de les parets cobertes d'heura.</p> 08256-12 Carrer del camí de can Girona-Carrer can Flor, 08106 <p>Adossada a la façana de ponent hi ha la masia de can Pere Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. Segons la propietària de la casa, a la teulada es conserva una teula datada l'any 1883. Podria correspondre al moment de construcció de la masia o bé a una reforma de la pròpia teulada.</p> 41.5256200,2.2521400 437606 4597379 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66027 Can Pere Miqueló https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-miquelo XVIII-XIX <p>Masia reformada de planta rectangular, amb un petit cos auxiliar adossat a la banda de tramuntana. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent fruit d'una reforma posterior a la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Destaquen les obertures de la façana de migdia, donat que presenten els emmarcaments bastits amb maons a mode de carreus. A la planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt, mentre que al pis hi ha un balcó amb la llosana motllurada i una finestra amb l'ampit motllurat també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> 08256-13 Carrer del camí de can Girona, 18, 08106 <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la masia de can Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. De totes maneres, la casa està força més transformada que la seva comstrucció bessona.</p> 41.5256200,2.2521400 437606 4597379 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66028 Can Ferriols / Can Torras de Badalona https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferriols-can-torras-de-badalona <p>Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> XIX-XX <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb una zona de pati davanter i jardí posterior. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, compta amb una rampa asfaltada que dóna accés al pati, mitjançant una gran porta de ferro emmarcada per dos grans pilars bastits amb maons. La casa presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes i organitzat en tres crugies. La part més destacable és la façana principal, orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i presenten un emmarcament en relleu arrebossat i pintat d'un color marronós. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, cobert per un voladís d'un sol vessant a mode de porxo, i dues finestres per banda. En canvi, al pis, hi ha dues finestres laterals i tres balcons simples centrals, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. L'obertura de les golfes es correspon amb una finestra geminada amb el mateix emmarcament que les anteriors. La façana està coronada amb un gran fris ondulat que no deixa veure la teulada i que està rematat amb un plafó central sense decorar. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Tant a la banda de ponent com a tramuntana hi ha dos cossos aïllats auxiliars que complementen la construcció.</p> 08256-14 Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 <p>Sembla ser que l'edifici actual es fruit d'alguna reforma posterior a la seva construcció.</p> 41.5178900,2.2555100 437880 4596518 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Al pis, al costat del balcó, hi ha un petit rellotge de sol (veure fitxa pròpia). 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66029 Can Oliva / Cal Músic / Can Xicola https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliva-cal-music-can-xicola <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> XIX-XX <p>Edifici aïllat i restaurat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular amb pati davanter i jardí lateral. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, té l'accés al final d'aquesta via, a peu pla amb el jardí. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula invertida. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. Està cobert amb un porxo de sostre pla bastit amb bigues. Als costats hi ha tres finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro. Al pis hi ha una sèrie de finestres d'obertura rectangular amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant la central, que està emmarcada amb carreus de pedra i té la llinda plana gravada amb la següent inscripció: 'OLIVA 1941'. La finestra de les golfes és d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de ceràmica. La resta d'obertures d'aquest volum són simples, rectangulars i arrebossades. Situats a la banda nord-oest del pati hi ha dos cossos auxiliars amb les cobertes d'un sol vessant de teula àrab, distribuïts en una i dues plantes. La construcció presenta tant la façana principal com la de llevant arrebossades i emblanquinades, mentre que la resta deixen l'aparell de l'obra vist (bastit en pedra i maons disposat en filades més o menys regulars). Els cossos auxiliars també estan arrebossats i emblanquinats.</p> 08256-15 Carrer de la Font del Ca, 55, 08106 <p>Durant un temps, la casa havia estat propietat de la família Xicola de baix, de Martorelles. A mitjans del segle XX, els propietaris van regalar un sant Crist a l'església de Santa Maria. Gràcies a aquest fet, la processó de Corpus pujava de l'església cap a la casa, donava la volta a l'interior del jardí i tornava a sortir per baixar altre cop fins a l'església.</p> 41.5178000,2.2560700 437926 4596507 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66030 Can Guillemí / Manso Lloret / Mas Mascaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guillemi-manso-lloret-mas-mascaro <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45, 50. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> XVIII-XX <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb una gran zona d'aparcament pavimentada al davant. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula i dents de serra. La part central de la teulada, que es correspon amb les golfes, es troba sobrealçada respecte la resta de l'estructura. El volum està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Presenta un gran portal d'arc escarser amb els brancals bastits amb carreus de pedra. S'hi accedeix mitjançant una lleu rampa pavimentada. Damunt del portal hi ha una placa gravada amb la següent inscripció: '23 FEBRERO AÑO DE 1801/MANSO. LLORET./ANTES GUILLEMÍ.'. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars, la de migdia amb l'emmarcament arrebossat i la de tramuntana emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Al primer pis, al centre, destaca un balcó simple amb obertura rectangular, llosana motllurada i barana de ferro. La llosana està sostinguda per dues grans mènsules decorades amb motius florals i dues testes femenines. La resta d'oberturtes són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la segona planta hi ha un balcó central simple més petit que l'anterior i dues finestres d'arc de mig punt per banda, amb els ampits correguts. L'altre volum es troba adossat a la façana de migdia. És rectangular, està distribuït en dues plantes i cobert per una terrasa superior, delimitada amb barana de ferro i pilars de maons. La construcció combina les oberturtes rectangulars amb d'altres d'arc de mig punt, totes amb els ampits de ceràmica. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A la façana principal, un sòcol de pedra ressegueix tot el parament.</p> 08256-16 Carrer de Sant Domènec, 2, 08106 <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, en origen la casa era coneguda com a mas Mascaró. A mitjans del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel del Este' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En l'actualitat, l'edifici està segregat en diversos habitatges independents.</p> 41.5189800,2.2546500 437809 4596640 1801 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66031 Can Borrell / Vil·la Consol https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-villa-consol XX <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb un gran jardí lateral delimitat amb una tanca i dues construccions auxiliars aïllades a la part posteior de la finca. La casa presenta la coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al nord, compta amb tres grans obertures d'arc rebaixat (un portal i dos finestrals), amb els emmarcaments en relleu emblanquinats i guardapols de pedra. Del pis destaquen dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament més senzill que les anteriors, i un plafó central de ceràmica vidrada i acolorida, amb la inscripció de 'VIL·LA CONSOL' i la imatge de la Mare de Déu del Consol. La resta d'obertures de la construcció segueixen el mateix patró que les anteriors: al pis superior finestres rectangulars, mentre que a la planta baixa es combinen aquestes amb les d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color marronós, amb una motllura rectilínia resseguint la línia divisòria entre les dues plantes.</p> 08256-17 Carrer Santiago Rusiñol, 32-34, 08106 <p>És probable que la casa fos bastida a principis del segle XX, cap a la dècada dels anys 30, com a casa d'estiueig. Segons el Cadastre, durant la dècada dels anys 70, la casa fou objecte d'una reforma.</p> 41.5240200,2.2488200 437327 4597203 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66032 Can Rifà / Mas Piera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-mas-piera <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> XVIII-XIX <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i amb una zona de pati davantera. El volum principal es situa a la banda de llevant del conjunt. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula emblanquinat. Consta de planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, ja que es troba emmarcat amb carreus de pedra. Els altres dos volums tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, el central amb una terrassa davantera a la part superior. Des del carrer de la Baixada de la Font s'accedeix al pati mitjançant un portal d'arc rebaixat que presenta un voladís amb teulada d'un sol vessant. Damunt la porta del garatge, situada al costat de l'anterior, destaca una llinda de pedra encastada al parament amb l'any 1879 gravat al centre. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> 08256-18 Carrer de la Baixada de la Font, 6-Passatge de l'Amistat, 1, 08106 <p>Sembla ser que en origen, la casa es coneixia com el mas Piera i estava format per la unió de dos petits masos que ja existien prèviament, el mas de Nabarnada i el del Viver. Durant un temps, als baixos de la casa, hi va haver un forn que treballava el forner de can Riules.</p> 41.5188100,2.2536900 437729 4596621 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66033 Casa Xesques / Can Xesques https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xesques-can-xesques <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015).</p> XX <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb una petita zona de pati davantera. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís sostingut amb mènsules motllurades damunt la façana de la plaça, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat a la planta baixa. Aquest portal compta amb un porticó de fusta reformat. Al pis hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat, decorat amb motius geomètrics de color vermell a la part de la llinda. Aquesta obertura té sortida a un gran balcó corregut que ocupa tota l'amplada de la façana, amb la llosana reformada i la barana de ferro treballat. Damunt del balcó hi ha un registre de ceràmica vermella que serveix per ventilar la coberta. La façana està rematada per un coronament ondulat que presenta un plafó central amb l'any 1925 pintat al mig. La façana de tramuntana només presenta tres senzilles obertures rectangulars. A l'interior, l'espai que ocupa la botiga està cobert amb un sostre de bigues i revoltons emblanquinat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> 08256-19 Plaça Joan Matons, 1, 08106 <p>En principi, l'espai que ocupa la plaça Joan Matons era propietat de casa Xesques, però la van donar al poble de Santa Maria de Martorelles. El plataner de davant del pati de la casa fou plantat a principis del segle XX per un avantpassat de la família. L'edifici, que està destinat a botiga de queviures, ha estat objecte d'una gran reforma finalitzada pel mes de juny del 2015.</p> 41.5193100,2.2537000 437730 4596677 1925 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66034 Can Xalando / Can Castro / Can Panyelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xalando-can-castro-can-panyelles <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> XIX-XX <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un cos de nova construcció adossat a la banda de ponent. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb tres obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Al pis hi ha dos grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments en relleu, i pintats de color marró. Estan decorats amb dues rosetes emblanquinades als extrems superiors i guardapols superior amb una lleugera forma de timpà. Ambdues obertures tenen sortida a un balcó corregut amb la llosaba motllurada i la barana de ferro. La llosana està sostinguda amb dues mènsules emblanquinades, decorades amb motius florals. La façana està rematada amb un voladís motllurat sostingut amb un seguit de mènsules emblanquinades i decorades. Les obertures de la resta de paraments són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Unes motllures rectilínies decoren la línia divisòria entre les diferents plantes.</p> 08256-20 Carrer de la Font del Ca, 1, 08106 <p>En origen, la casa era coneguda per can Xalando. Cap a finals del segle XIX o principis del segle XX la va comprar i reformar el sr. López de Castro, il·lustre veí que va contribuïr a portar l'aigua corrent al poble. En l'actualitat, la construcció s'utilitza com a residència per a la gent gran.</p> 41.5193000,2.2541400 437767 4596675 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Davant la façana principal hi ha un petit pati de planta triangular, al que s'accedeix per una porta de ferro treballat amb l'any 1891. Aquesta data podria correspondre a una reforma de tot l'edifici o només de la tanca exterior. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66035 Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-11 <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 10. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?tipus=5&amp;info=480&amp;menu=16&amp;cat=194&amp;cat_dir=194 (Consulta: 10-02-2016).</p> XIX-XX <p>Recinte de planta irregular allargassada, format per dos grans espais disposats a diferent nivell i delimitats amb una tanca respecte l'exterior. El primer espai es correspon amb el cementiri original. És de planta quadrada, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un gran portal d'accés d'arc conopial sostingut amb pilastres adossades a la tanca de pedra i maons que envolta el recinte. L'arc està decorat amb unes motllures rectilínies i rematat per una cornisa de maons coronada amb una creu de ferro. Les pilastres presenten el basament decorat amb motius geomètrics i el fust amb quatre cassetons. Estan rematades amb capitells motllurats i decorats amb dents de serra a la part superior i gotes a l'inferior. A l'extrem de migdia de la tanca s'obre un altre portal d'accés més petit, amb els emmarcaments bastits amb maons. Al interior del recinte, l'espai s'organitza mitjançant tres carrers disposats en perpendicular a la façana principal, definits pels propis columbaris que alberguen els nínxols. En total són sis columbaris de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dos vessants, organitzats en quatre o cinc registres diferenciats de nínxols. Majoritàriament, els nínxols presenten obertures d'arc de mig punt i d'arc rebaixat, tot i que els que corresponen a ampliacions posteriors són rectangulars, i estan numerats. Al bell mig del recinte, davant l'entrada principal, hi ha una creu llatina de ferro de color negre situada damunt d'un basament tronco-piramidal emblanquinat i decorat. Davant seu encara es conserven uns quants xiprers. Al marge dels nínxols, dins del recinte hi ha diverses inhumacions efectuades al subsòl i un petit panteó privat situat a l'extrem nord-oest. Presenta una forma de petita capella emblanquinada, amb teulada de dos vessant i portal d'arc de mig punt. L'altre espai que completa el recinte del cementiri es correspon amb una ampliació més moderna de les instal·lacions. El recinte presenta els paraments exteriors bastits amb pedra i maons, i es conserva bona part del revestiment arrebossat que els cobria. A l'interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats.</p> 08256-21 Carrer de les Escoles, s/n, 08106 <p>Antigament, el cementiri vell o fossar estava situat a la banda de migdia de l'església de Santa Maria, tocant la façana sud, on ara hi ha el baptisteri. Cap a mitjans del segle XIX es va produir la necessitat de construïr un cementiri nou, donat que el vell estava saturat i el nombre d'habitants havia crescut, alhora que els conflictes bèl·lics i les epidèmies de l'època feien estralls en la població catalana. Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'any 1873, el nou cementiri ja estava construït. El cementiri està gestionat per la Mancomunitat Intermunicipal de Martorelles i Santa Maria de Martorelles, que precisament es va crear per donar aquest servei funerari als dos municipis. El mes d'octubre de l'any 2014 s'iniciaren les obres de construcció del nou cementiri mancomunat de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> 41.5223700,2.2538600 437746 4597016 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Altres 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66041 Ajuntament Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-1 XX <p>Edifici cantoner de planta rectangular i distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i la cornisa sostinguda amb mènsules motllurades. La façana principal, orientada a la plaça de l'Església i reformada, presenta un portal i dues finestres rectangulars a la planta baixa. Entre aquestes obertures hi ha un aplacat de pedra. Al pis, en canvi, hi ha un gran balcó que conserva els màstils de ferro per les banderes i el parament es troba arrebossat i pintat. La façana orientada al carrer Major presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades amb el mateix tipus d'aplacat que el de la façana principal i estan cobertes per un voladís de teula àrab. Al seu torn, les finestres tenen els ampits de pedra decorats amb una motllura inferior a mode de teula. La façana està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra aplacat també. Pel que fa a la façana orientada a la plaça del Rei hi ha dos finestres amb les mateixes característiques que les de la façana del carrer Major.</p> 08256-27 Carrer Major, 3-Plaça de l'Església, 1, 08106 <p>Anteriorment, l'edifici era la seu de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles. El 4 de desembre de l'any 1992 s'inauguraren les noves instal·lacions del consistori municipal.</p> 41.5195000,2.2534500 437709 4596698 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66042 Cases del nucli Colomer / Cases de l'entrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-nucli-colomer-cases-de-lentrada <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> XX Els números 3 i 17-19 estan rehabilitades, mentre que els números 13-15 estan en procés de reforma. <p>Conjunt de nou cases unifamiliars adossades en grups de dos vivendes, exceptuant el número 3, ja que es tracta d'un edifici aïllat. Tenen la planta rectangular i presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i les cornises sostingudes amb mènsules motllurades. Les cobertes de les golfes estan ressaltades respecte la resta de la teulada. Les vivendes estan distribuïdes en planta baixa i golfes, amb una petita zona enjardinada tant al davant com al darrera dels edificis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen els forats de ventilació de les cobertes, decorats amb motius florals. Els números 5-7 i 9-11 presenten un portal d'accés i una finestra al costat, mentre que els números 13-15 i 17-19 sumen una finestra més. Els paraments estan estucats i pintats en tons neutres i presenten decoració esgrafiada amb motius florals damunt de les obertures de les façanes principals dels números 9-11, 13-15 i 17-19, aquesta última rehabilitada. Menció a part mereix la casa número 3, coneguda com a can Mas i completament rehabilitada. Presenta un volum davanter adossat i una ampliació de planta poligonal a la part posterior, així com un bon jardí lateral. Les obertures són força més grans, d'arc rebaixat i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color verdós, fruit d'una reforma recent.</p> 08256-28 Carrer Santiago Rusinyol, 3-19, 08106 <p>El conjunt també es coneix amb el nom de les Torres d'en Francesc.</p> 41.5243700,2.2468600 437164 4597244 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Per accedir a les vivendes, cal pujar uns quants graons respecte al nivell del carrer Santiago Rusinyol. 119|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66047 Font de la Mercè https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-merce <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 34-35. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97-98, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 114-115. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 54. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 113-114. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Merc%C3%A8 (Consulta: 15-12-2015).</p> XX <p>Font formada per un llarg mur de pedra al bell mig del qual hi ha el brollador, format per un tub de plàstic. L'aigua cau dins d'una pica de planta semi-circular que es troba envoltada per un paviment amb la mateixa planta, tot bastit en pedra. Una estreta canalització practicada al paviment permet que l'aigua de la pica discorri fins a un petit registre ubicat fora d'aquest. D'aquesta manera, l'aigua és aprofitada i no es perd. Al costat de la font hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua és natural, però sense garanties sanitàries.</p> 08256-33 Camí d'Alella-Vall del torrent de can Gurri, 08106 <p>La font fou inaugurada aproximadament a finals dels anys 70, el dia de la Mare de Déu de la Mercè, 24 de setembre. Se la va batejar amb el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica la font pertanyen a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. S'abasteix d'aigua gràcies a la sèquia que neix a partir d'una mina que està ubicada uns metres més amunt de la font, just a l'encreuament de camins i torrents. Mitjançant un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre, aquesta mina (d'uns 100 metres de llargada) subministrava aigua a tota la finca de can Girona i a les masies que en ella hi havien. L'any 1993, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral va encarregar l'arranjament de la font a un paleta del poble, en 'Picu' Marín. Es va revestir el mur amb lloses de pissarra i es va refer tant la pica com el paviment que l'envolta. Durant un temps, una branqueta feia de tap x evitar que el desguàs d'aigua fós massa gran.</p> 41.5216000,2.2696500 439063 4596920 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat S'hi accedeix pel camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, la bassa i les restes de can Ros i la seva pedrera. A uns 180 metres de la pedrera de can Ros, a l'encreuament, cal agafar el camí de la dreta que discorre en paral·lel al torrent de can Gurri. A uns 180 metres d'aquest encreuament hi ha la font, al marge esquerre del camí. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66048 Font de la Teula https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-8 <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 22-23. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 50. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 114-115. http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-15). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Teula (Consulta: 19-11-15).</p> XVIII-XIX <p>Font formada per un únic broc de ferro en forma de teula, que es troba encastat a l'extrem esquerre d'una gran paret de pedra granítica natural d'on brolla l'aigua. El raig cau dins d'una pica de planta circular que està treballada en una gran pedra. La zona està disposada en pendent, fet pel qual es va construïr un mur de pedra de la zona uns metres més avall. Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, degut a l'abundant vegetació que cobreix la paret, hi ha una petita escletxa damunt del brollador on apareix una imatge de la Mare de Déu. Dos rètols de fusta indiquen la situació exacte d'aquesta font.</p> 08256-34 Vall del torrent de la font Sunyera, 08106 <p>La font agafa el seu nom del broc per on raja l'aigua, que té forma de teula. És força probable que la teula originària fos de terrissa, tot i que en l'actualitat ha estat restituïda i és de ferro. Antigament, els llenyataires que treballaven pels voltants de la font demanaven a les seves dones doble tupí per dinar, donat que l'aigua que raja és molt lleugera i fa venir gana.</p> 41.5115600,2.2655300 438710 4595808 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal agafar el de l'esquerra, que fa pujada i ens porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66052 Font Sunyera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sunyera <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 98, 99, 101-102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1994). 'La font Sunyera'. El 9 Nou, 8 de gener. Suplement, p. 16. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 43.</p> XIX-XX <p>Font formada per un gran arc de mig punt que es troba obert al bell mig d'un talús forrat en pedra, que sosté el marge inferior dret del camí que porta a Tiana per la Romaguera. L'arc medeix 1,20m d'alçada aproximada i presenta la meitat inferior excavada a la roca i la superior bastida en obra, amb un revestiment arrebossat de guix i calç pintat amb sulfat de ferro. Damunt l'arc hi ha una pedra gravada amb la data 1889 i les inicials P i M. El broc és un simple tub encastat a la paret interior. L'aigua cau al paviment de pedra erosionada inferior i es deixa marxar cap a l'exterior. Al costat del toll on cau l'aigua hi ha un sortint de pedra a mode de repisa o banc. Davant de la font hi ha una agradable i gran esplanada farcida de plataners, i amb diverses pedres de grans dimensions per seure i descansar.</p> 08256-38 Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 <p>Sembla ser que l'amo de les terres on s'ubica la font era el propietari de la masia de can Sunyer de Martorelles. D'aquí vindria el fet que la bategés amb el nom de Sunyera quan la va construïr. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. L'aigua que abasteix la font prové d'una mina situada uns 60 metres més amunt, en el torrent de la font Sunyera. Està connectada amb la font mitjançant una mina subterrània. En l'actualitat, la font Sunyera té un cabal de 2.7 litres/minut.</p> 41.5135100,2.2609400 438329 4596028 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font. Un rètol indica que l'aigua no té garanties sanitàries. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66053 Font del Racó / Font Piera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-font-piera <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 30-31. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 99-100. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit].</p> XIX-XX <p>Font situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la llera del torrent de can Gurri i a l'extrem de migdia d'una de les esplanades adaptades per fer acampada. Es tracta d'una mina que sorgeix d'un mur de roca mare. L'aigua llisca pel talús i, mitjançant un canal bastit en pedra i maons, va fins a un arqueta moderna. Des d'aquesta arqueta surt un tub que sobrepassa el mur que canalitza el torrent, just per sota del salt de can Girona. D'aquesta manera, l'aigua sobrant es retorna al torrent.</p> 08256-39 Camí de can Girona, s/n, 08106 <p>El nom de Piera procedeix d'un dels propietaris de la finca, en Lluís Piera, que l'any 1920 se la va vendre a l'ajuntament de Barcelona, que encara n'és el propietari. L'aigua que recull la canalització subministra una bassa de rec situada uns metres més avall, i que probablement servia per regar la finca. També es recull cap a una conducció subterrània bastida l'any 1933, que porta l'aigua fins a la font de can Matons. Aquesta construcció, durant un temps, va servir per abastir d'aigua la població de Mollet del Vallès. L'aigua sobrant, com ja hem dit, es retorna al torrent. En una fotografia antiga es pot observar com al costat de la font hi havia una taula circular de ciment amb banc integrat per seure i reposar.</p> 41.5243000,2.2606900 438318 4597226 08256 Santa Maria de Martorelles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'accés a la font es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. Està ubicada al final d'una d'aquestes esplanades. Cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66054 Font de can Girona https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-girona <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> XX <p>Font artificial situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, davant de la façana principal, en un extrem de l'era. Està formada per una pedra rectangular de granit situada en vertical, amb uns grans encaixos laterals i una pica plana amb canalons. El broc surt de la part de dalt de la peça, consistent en una aixeta de ferro. L'aigua brolla dins d'un recipient de pedra de grans dimensions mòbil, que simplement està situat sota el raig.</p> 08256-40 Camí de can Girona, s/n, 08106 <p>És força probable que en origen, aquesta peça formés part d'una premsa. No sembla que la font faci gaire temps que està construïda.</p> 41.5251600,2.2602100 438279 4597322 08256 Santa Maria de Martorelles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66059 Molí de vent del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-castell <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 44. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 104. Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> XX <p>Molí de vent multi-aspa format per una estructura metàl·lica situada damunt d'un pou, del que s'extreu l'aigua. Consisteix en una torre de base quadrada coronada per una estructura circular formada per diverses aspes de color groc. Tot aquest conjunt és metàl·lic. La torre està anclada damunt d'un pou de planta quadrada bastit en maons i amb els paraments arrebossats, que presenta un coronament a mode de petita cúpula. Al bell mig d'aquesta hi ha el mecanisme mitjançant el qual l'aigua puja a través d'una bomba i per l'acció del vent.</p> 08256-45 Hort del Castell-Torrent de la font Sunyera, 08106 <p>El molí fou comprat a l'empresa Tarragó de Montblanc, probablement a finals del segle XX. En orígen, la seva propietat era compartida entre dos propietaris diferents, tot i que finalment se'l quedaren només un. Era utilitzat per regar els horts que hi ha disposats entre el carrer de la Font del Ca i el torrent de can Gurri.</p> 41.5175500,2.2550400 437840 4596480 08256 Santa Maria de Martorelles Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'accés al molí és pràcticament impossible donat que l'abundant vegetació del torrent i els horts que s'hi localitzen fan impossible arribar-hi. 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66061 Rellotge de sol de can Ferriols https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ferriols <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> XX <p>Rellotge de sol de pedra artificial, del tipus vertical i orientat a migdia, que està situat a l'alçada del pis de la façana principal de la casa. És quadrat, amb el gnòmon de vareta de ferro i els nombres metàl·lics també. Les marques horàries van de les 6 de la tarda a les 6 del matí i segueixen la numeració romana, amb la línia de les 12 en vertical. Es tracta d'un rellotge prefabricat i, probablement, produït en sèrie.</p> 08256-47 Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 41.5178900,2.2555100 437880 4596518 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66064 Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-1 XIX-XX <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada prop del dolmen de can Gurri, a l'altre marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> 08256-50 Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> 41.5158500,2.2811500 440017 4596273 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66065 Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-2 XIX-XX <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada al costat del dolmen de can Gurri, al mateix marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> 08256-51 Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> 41.5169500,2.2802200 439941 4596396 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66070 El Pont Vell / Pont del Torrent de les Canals https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-vell-pont-del-torrent-de-les-canals <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/la-segregacio-de-martorelles/ (Consulta: 24-02-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search/label/Patrimoni%20Hist%C3%B2ric (Consulta: 24-02-2016).</p> XX <p>Pont de gran alçada situat al costat de la carretera d'accés a la població, un cop passat el nucli Colomer i la casa de can Borrell, al marge dret d'aquesta via. De fet, el pont es troba al inici del pas peatonal que discorre en paral·lel a la carretera. Consta d'un únic arc de mig punt bastit amb maons plans, amb les cantonades fetes de maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides carejada, disposada regularment. Presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una longitud de 30 i una amplada d'uns 9 metres. La part superior del pont té una barana bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de l'estructura, coronada amb un passamà bastit amb maons disposats a sardinell. El paviment superior és de terra.</p> 08256-56 Carretera BV-5006, km. 1,8, 08106 <p>Antigament, el camí que unia les actuals poblacions de Martorelles i Santa Maria de Martorelles pujava seguint el mateix traçat actual fins a ca la Xica i, des d'aquí, anava cap a la Torre dels Galls i cap al camí de can Girona. Passava per sota la masia de can Matons cap al cementiri i, des d'allà, cap al poble de dalt. Als anys 20 del segle XX es va projectar una nova carretera asfaltada que en un principi havia d'arribar al poble de dalt, però que es va quedar a l'alçada de ca la Xica de Martorelles. El cost de la construcció d'un pont damunt del torrent de les Canals era excessiu. Per tant, la necessitat d'una carretera en condicions per accedir al poble era principal pels veïns de dalt. Un cop assolida la segregació dels dos pobles a finals de la dècada dels anys 20, i veient que la nova carretera no era prioritària per a la Diputació de Barcelona, els veïns de Santa Maria de Martorelles van iniciar la construcció d'aquesta via en el punt més conflictiu, el pas damunt del torrent de les Canals. D'aquesta manera es va construïr el Pont Vell. El pont fou construït pels paletes i la gent del poble a estones lliures, així com la carretera, que es va deixar de terra sense asfaltar. El traçat de la carretera actual no es va construïr fins a la dècada dels anys 50. En l'actualitat, el pont forma part del pas peatonal de seguretat que circula en paral·lel a la carretera BV-5006.</p> 41.5235200,2.2495200 437385 4597147 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66071 Camí de Martorelles / Camí Ral / Camí del Fondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-martorelles-cami-ral-cami-del-fondo <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> X-XXI <p>Antic camí d'anar a Martorelles, el qual s'inicia al costat del cementiri i finalitza a la cruïlla entre el carrer del camí de can Girona i el carrer Montseny. La via té un traçat de 948 metres, amb una amplada mitjana de 3,85 metres i es troba en bon estat de conservació, tot i que amb irregularitats. El primer tram del traçat, del cementiri a la masia de can Bernades, presenta una amplada adequada al trànsit rodat, tot i que hi ha una petita restricció horaria que el regula. El segon tram, fins al torrent de can Gurri, és força més estret, mentre que el tram final torna a millorar. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada.</p> 08256-57 Cementiri-Carrer del camí de can Girona, 08106 <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> 41.5233100,2.2548500 437830 4597120 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|98|119|85 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66083 Plafó d'Adam i Eva https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-dadam-i-eva <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). Del Mogent al Besós: Mollet del Vallès, la Roca del Vallès, Vilanova delVallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Vallromanes, Martorelles, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, la Llagosta. [Girona]: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 51.</p> XX <p>Plafó de rajoles situat a la tanca d'una casa situada darrera de la rectoria, al final del carrer Lledoner. Consisteix en un plafó rectangular fet de trencadís de rajola ceràmica vidrada acolorida, amb la representació d'Adam i Eva. Ambdues figures van nues i Eva porta la poma a la mà. Darrera seu també hi ha representat el pomer i la serp, enroscada al tronc. La resta de la tanca també està decorada amb plafons de trencadís. En aquest cas són diverses representacions animalístiques (granota, llop, tortuga…) emmarcades dins orles circulars de diversos colors, així com alguna representació paisatgística també.</p> 08256-69 Carrer del Lledoner, 18, 08106 <p>La composició és obra de Josep Salvà, propietari de la casa on trobem el plafó. És probable que fos dissenyat i realitzat pels voltants dels anys 80 del segle XX, entre els anys 1983 i 1985.</p> 41.5196900,2.2530800 437679 4596719 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Josep Salvà 119|98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66084 Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles al Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuix-de-lesglesia-de-santa-maria-de-martorelles-al-mas <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultLightboxView/result.t2.collection_lightbox.$TspTitleLink.link&amp;sp=10&amp;sp=Scollection&amp;sp=SfieldValue&amp;sp=0&amp;sp=0&amp;sp=3&amp;sp=Slightbox_3x4&amp;sp=0&amp;sp=Sdetail&amp;sp=0&amp;sp=F&amp;sp=T&amp;sp=1 (Consulta: 26-02-2016).</p> XX <p>Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles custodiat al Museu d'Art de Sabadell (MAS). Es tracta d'un dibuix sobre cartró fet a ploma damunt de cartolina. S'hi representa l'extrem sud-est del temple des de l'exterior. Es pot observar part de la sagristia, l'absis romànic i la part superior del campanar. A la dreta hi ha una antiga olivera i les cases que delimiten el carrer que comunica la plaça de l'Església amb la de Mossèn Josep Paituví. A la banda inferior esquerre del dibuix hi ha la signatura de l'autor, Masvidal, i la data: '25-VII-1981'.</p> 08256-70 Carrer Doctor Puig, 16, 08201 Sabadell <p>El dibuix és obra del dibuixant sabadellenc Agustí Masvidal Salavert. El títol oficial de l'obra és: 'Martorelles de Dalt (Santa Maria)'. Es diposità al museu mitjançant una donació efectuada el 14 de juliol de l'any 2002.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 1981 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Agustí Masvidal Salavert 119|98 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66086 Col·lecció d'art de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-santa-maria-de-martorelles <p>Informació oral d'Anna Torrero (entrevista: 14-01-2016). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21.</p> V a.C-XX <p>Col·lecció de peces artístiques situada dins de l'ajuntament del poble, tant a la planta baixa com al pis. Es tracta d'una col·lecció heterogènia formada per 18-20 quadres, una àmfora i un banc amb caixa. L'àmfora és ibèrica, era apta per transportar líquids i salaons i procedeix del jaciment arqueològic del Turó de can Guillemí. Pel que fa al banc, cal dir que és de fusta i presenta un respatller força gran amb el coronament arrodonit i motllurat. Sota el seient hi ha un espai per emmagatzemar que es podia tancar amb clau (s'observa el forat del pany). Quant als quadres, cal dir que tots presenten la tècnica de l'oli sobre tela i representen principalment paisatges del nucli urbà com determinats carrers, l'església, la plaça Joan Matons, etc. També hi ha dos bodegons.</p> 08256-72 Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 <p>L'àmfora ibèrica fou donada per l'Andrés Cueto a l'ajuntament pels voltants de l'any 1955. Pel que sembla, inicialment en va donar dues, però l'altre es va trencar i li fou retornada. El banc de fusta procedeix de can Dunyó, que en l'actualitat fa les funcions de casal cultural del poble. Tots els olis procedeixen d'un concurs de pintura ràpida que organitzava l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, entre finals dels anys 70 i principis dels 90 del segle XX. El consistori pagava dos dels tres premis que s'atorgaven i es quedava les obres. Damunt la guixeta de la secretaria de l'ajuntament hi ha dos quadres de Ramón Ferriols Nadal de finals dels anys 70. També hi ha obres de l'artista d'origen malagueny Manel Doblas de finals dels anys 80.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|98|119|81 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66087 Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> III a.C. <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> 08256-73 Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg Legal Popular|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|83 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66090 Goigs al Gloriós Naixement de la Verge Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-glorios-naixement-de-la-verge-maria <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44.</p> XIX-XX <p>'GOIGS AL GLORIÓS NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA MARE DE JESÚS REDEMPTOR NOSTRE, que es canten en la ésglesia parroquial de Santa Maria de Martorelles: Mare del Omnipotent causa de nostra alegria: Alabem tots gran Maria lo vostre Naixement / Ab eterno gran Senyora decretà la Trinitat que lo Fill fos encarnat en Vos resplendent aurora; y en vostre ventre plasent passible Home se faria. Alabem tots… / Elegint-vos Déu Princesa antes que lo món creàs, ja digna mare capàs vos feu gràcia y puresa; per rompre el cap al Serpent armant-vos de valentia. Alabem tots… / Sens esta preparació de adornar temple matern no podia el Fill Etern operar la Encarnació; doncs si tots estem devent a vos la redemptió pia. Ala bem tots… / De llinatge de Reis grans lo origen Reina prenguereu en Natzaret vos nasquereu de Joachim y Anna sants; la tristesa encontinent mudareu en alegria. Alabem tots… / En lo punt que foreu nada tots los angels, verge pura vos pujareu ab dolçura en la gloria, essent dotada de veure a Déu patent més que tota Hyerarchia. Alabem tots… / Davant la cort gloriosa Déu altissim que os creà nom Maria vos posà elegint-vos per esposa però ocultant-vos lo intent de esser mare, que volia. Alabem tots… / Tots los angels y homes tots cels, y tota criatura enhorabonas, Reyna pura vos rendeixen molt decots; posant la ditxa excel·lent que en Vos sola Déu fia. Alabem tots… / Benvinguda al mon siau Vos que als homes dau vistoria als angels crescuda gloria y a Déu vostre ser donau; per vos se mostra clement li qui sens Vos no ho seria. Alabem tots…/ Los angels fan festa a Déu perque reyna los ha dat lo infern haveu destrossat posant-lo baix vostre peu; los cels obriu piament per aquell que en Vos confia. Alabem tots… / Creixeu Princesa graciosa que de màrtirs los llorers de Verges lliris enters vos aguarden victoriosa; lo Fill de Déu impacient espera en Vos un bon dia. Alabem tots… / Soberana Emperatriu patrona de Martorelles assistiu vostres ovelles que a vostra guarda teniu; y a Jesús ab rendiment servint sempre ab vostra guia. Alabem tots. / Si'l mal de tota la gent en Vos tot se remedia. Alabem tots gran Maria lo vostre Sant Naixement'. A la part final del goig hi ha una oració que clausura el text i que es recitava col·lectivament entre els feligresos. Està escrita en llatí.</p> 08256-104 Església de Santa Maria de Martorelles, 08106 <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església i es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre'. Malgrat això, en l'actualitat els goigs no es canten. S'han pogut localitzar tres exemplars d'aquest goig editats en impremtes diferents, amb petites variacions entre elles. Hi ha un exemplar de la impremta de la vídua Torras, situada a la plaça del Bonsuccés de Barcelona, que presenta una imatge central de la verge amb el nen en braços (ambdós coronats), emmarcada per dos gerros amb flors. Tot i que no hi consta la data, l'exemplar ha de ser anterior a l'any 1878, data de tancament de la impremta. Un altre exemplar sense datar procedeix de la llibreria Font de Barcelona: 'BARCELONA: LLIBRERIA DE FONT DEVANT LAS ESCALAS DE LA SEO', literalment. Incorpora una imatge central de la verge entronitzada amb el nen a la falda (ambdós coronats), envoltada de frares i situada als peus de la muntanya de Montserrat (hi ha representat tant el santuari com totes les ermites de la muntanya). És l'únic exemplar que no diu on es canten els goigs. Probablement es pugui datar dins del segle XX. Pel que fa al darrer exemplar, cal dir que és una reimpressió de goigs antics feta l'any 1951 per Sabater. Presenta una imatge central de la verge dempeus amb aureola, amb el nen en braços (ambdós coronats). Als peus del podi on es situa hi ha decoració floral.</p> 41.5197000,2.2534600 437710 4596720 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat cedides pels Amics dels Goigs. 119|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66091 Parc de la Serralada Litoral / EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-ein-la-conreria-sant-mateu-cellecs <p>AAVV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. [Inèdit]. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. LOIRE, Roser (2001). 'Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral'. Revista L'Atzavara, 9, p. 63-70.</p> <p>Tota la banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, en concret, 184,4 hectàrees. Es tracta d'un espai protegit d'interès natural de 4.707,8 hectàrees (EIN), repartit entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La seva altitud no sobrepassa els 800 metres. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, característic de la zona de sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</p> 08256-105 Banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 <p>L'any 1992 es crea el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, com a conseqüència de la coordinació entre alguns ajuntaments de la zona, per tal de resoldre els problemes territorials que patien. El parc comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, regulat pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (inclòs al PEIN), en resposta al compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Recentment també s'hi ha afegit del Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'objectiu d'aquest PEIN és assegurar la protecció bàsica dels espais naturals regulant els usos i les activitats, així com impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona i promoure activitats descontaminants del medi.</p> 41.5130300,2.2679700 438915 4595969 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 1785 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66093 Salt de can Girona / Salt del torrent de can Gurri https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-girona-salt-del-torrent-de-can-gurri <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 115.</p> <p>Salt d'aigua al torrent de can Gurri que està situat dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la font del Racó. Es tracta d'un salt natural en origen, que fou delimitat per les estructures que conformen la font. L'aigua del torrent passa per dins d'una estructura de pedra situada uns metres per damunt de la font. Mitjançant una curta canalització d'arc de mig punt oberta en aquest mur, i bastida en maons, l'aigua cau damunt la llera del torrent creant una baixada gradual determinada per la pròpia llera, que es troba aterrassada. Per la banda de tramuntana, el salt està delimitat per un mur de pedra que ressegueix la riba del torrent uns metres més enllà.</p> 08256-107 Camí de can Girona, s/n, 08106 41.5243000,2.2606900 438318 4597226 08256 Santa Maria de Martorelles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'accés a la zona es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. El salt està ubicat al final d'una d'aquestes esplanades. Des de la casa, cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. El salt es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66096 Turó d'en Galzeran / Turó d'en Mates https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-galzeran-turo-den-mates <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/muntanyes-de-la-serralada-de-marina/ (Consulta: 10-03-2016).</p> <p>Turó característic de la contrada situat en el límit dels termes municipals de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i d'Alella i Tiana (Maresme). Està situat a 484 msnm i permet una panoràmica de 360 graus damunt la plana del Vallès i la línia de costa. Es poden observar, entre d'altres punts, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i, fins i tot, el Cadí i els Pirineus. Malgrat això, els matolls de la zona i la pròpia situació del cim tapen una mica la visió sobre el Barcelonès, la costa i les serres del Vallès. Dalt del cim hi ha una gran torre d'observació i vigilància contra els incendis forestals.</p> 08256-110 Extrem de migdia del terme municipal, 08106 <p>El turó d'en Galzeran marca un dels límits entre el Parc de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina. A escassos metres al nord del cim del turó hi ha un vèrtex geodèsic situat damunt d'una base d'obra, que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París) per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons en Josep Marín, veí de Santa Maria de Martorelles, a la torre de vigilància contra incendis també se la coneix com a 'Torre Alfa'.</p> 41.5046900,2.2666400 438796 4595044 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66097 Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> V-II a.C. <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> 08256-74 Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Legal Romà|Popular Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 83|119 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66098 Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&amp;sp=10&amp;sp=Scollection&amp;sp=SfieldValue&amp;sp=0&amp;sp=5&amp;sp=3&amp;sp=SdetailView&amp;sp=1&amp;sp=Sdetail&amp;sp=0&amp;sp=F&amp;sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> IV a.C. <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> 08256-75 Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg Legal Popular|Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|81 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66100 Pergamí de l'any 1616 https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1616 <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 483, Reg. 21680. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=21680 (Consulta: 26-02-2016).</p> XVII <p>Pergamí de l'any 1616 dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Presenta unes mesures de 403 x 537 milímetres i està escrit en català i llatí. Es tracta d'una sentència del compromís arbitral entre Francesc Estella, pagès i hostaler de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, i els tutors i curadors dels hereus de Joan Malloles, àlies Tries, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, sobre els drets i el repartiment de l'herència. El notari que ho certifica és en Jaume Llenguart, notari públic de Granollers. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre en una de les cantonades inferiors del document i un resum del tema a la cantonada superior dreta.</p> 08256-77 Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada a l'Hospital de la Santa Creu.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 1616 08256 Santa Maria de Martorelles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. 119|94 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66101 Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-martorelles XX <p>Arxiu municipal situat en una de les plantes inferiors de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des del 1926 fins a l'actualitat. La documentació inventariada es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques tancades i està guardada en arxius definitius i en arxivadors convencionals. L'arxiu està destinat íntegrament a la documentació municipal i està classificat en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Secretaria (1932-2005), Intervenció (1928-2004), Contribucions i impostos de l'estat (1929-2002), Estadística (1926-1995), Correspondència (1929-2004), Reclutament i assumptes militars (1929-1994), Urbanisme (1930-2003) i Serveis (1958-2005).</p> 08256-78 Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 <p>L'arxiu resta pendent d'actualització des de principis de l'any 2006. En aquell moment, la secretària accidental del moment es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu establint el quadre classificatori. Bona part de la documentació més antiga referent al municipi es troba dipositada a l'Arxiu Municipal de Martorelles (cal recordar que les dues poblacions es segregaren l'any 1927).</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66102 Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorelles <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, 17, p. 25. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/una-primera-ullada-a-larxiu/ (Consulta: 26-02-2016).</p> XVIII-XX <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositat dins l'església, en uns armaris situats a la sagristia i al baptisteri del temple. En general està força ben conservat, tot i que alguns lligalls haurien de ser restaurats. Les dates extremes entre les que es mou l'arxiu són de l'any 1548 a la dècada del 1970 i la documentació està escrita en català i castellà. L'arxiu recull actes notarials de transaccions, testaments, registres matrimonials i de baptisme, confirmacions i pagaments al cementiri, entre d'altres. En concret s'hi localitzen els llibres de testaments d'entre els anys 1700 i 1854, els de baptismes (1859-1875), tres llibres de matrimonis (1859-1884, 1885-1935, dècada dels anys 50 del segle XX) i tres més de defuncions (1859-1880, 1959-1976, 1929-1959). També hi ha un llibre amb documentació relativa a d'altres parròquies (1913) i el llibre de comptabilitat de l'obra. També es conserva el Missale Romanum datat el 1799 i diverses fotografies antigues del temple emmarcades.</p> 08256-79 Plaça de l'Església, 2, 08106 <p>Tenim notícia de l'estat de l'arxiu parroquial de Santa Maria l'any 1882. En una publicació editada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques es parla de l'arxiu: 'L'arxiu conté curiosos plechs de pergamins dels sigles XIII, XIV y XV y posteriors, comprenent concordias entre los Barons de Moguda y los PP. De Montalegre, per rahó del senyorío del terme, reconeixement de drets reals etc y una curiosa Butlla d'Alexandre V, ab la bulla de plom que penja del pergamí del any 1361; y com á notabilíssima l'acta de la consagració de l'iglesia, en la que consta que ho fou als VI de las kalendas d'Agost de 1105, firmada per Bernat, Bisbe de Barcelona, y demás assistents al acte' (Pérez, 2014: 25). Tot i això, sabem que l'acta de consagració del temple es va perdre i la resta de la documentació no està dipositada a l'església en l'actualitat. Pel que fa a la documentació més recent, des de la dècada dels anys 40 del segle XX fins a l'actualitat, està dipositada a la rectoria de Martorelles. Fins l'any 2011, l'arxiu parroquial de Santa Maria estava situat a l'edifici de la rectoria, davant del temple, però fou traslladat a l'església donat el seu mal estat de conservació. En aquest moment també hi havia un exemplar del Goigs a la Verge Maria (que es cantaven a la parròquia), un informe sobre la parròquia del 1942 (visita pastoral), un plànol del cementiri i uns projectes d'altars per a l'església dels anys 50.</p> 41.5197000,2.2534600 437710 4596720 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Bona part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada actualment a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (veure fitxa pròpia). 98|119|94 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66103 Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ADB https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-ladb XIII-XX <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) custodia bona part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles. La documentació està dipositada en 21 caixes i indexada, amb unes dates extremes de l'any 1205 al segle XX. S'organitza en Escriptures civils (1540-1624), Testaments (1564-1629), Censals (1736) i Capbreus (1696), Delmes, Fundacions i Censos (1636-1760), Capítols Matrimonials (1690) i Consentiments Paterns (1850-següents), Confraria del Roser (segle XVII- 1830) i Aniversaris (segle XIX), Celebracions de Misses (1625, 1748, 1815) amb la relació dels noms de les families del poble i dels aranzels, Confessions i Comunions (pasquals, segle XIX), Delmes (segle XVII), Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes i Impressos (segles XVIII-XIX), Capbreus, Aniversaris, Censals i Administració del Roser (segles XVI-XIX), Administracions (segles XVII-XIX), Documentació varia (segle XVI), Economia (segle XIX), Fundació d'una capellania (segle XIX), Consueta Martorelles (segle XIX) i Delmes (segles XV-XVI), Llibres Sacramentals i Pergamins de baptismes, matrimonis, òbits i defuncions (segles XVI-XX). Pel que fa als pergamins, n'hi ha un total de 28 datats entre l'any 1205 i 1599. Es troben en força mal estat de conservació i fan referència a testaments, censals, donacions, vendes, etc. El fons també inclou microfilms de sèries documentals de l'arxiu parroquial (Defuncions, Capítols Matrimonials, Matrimonis i Baptismes dels segles XVI-XIX) i diverses visites pastorals entre els anys 1307 i 1892. Per últim, cal destacar les dades que apareixen a l'Elenchus, redactat el mes de gener de l'any 1921, on hi ha una relació de totes les cases que fan referència a la parròquia de Santa Maria de Martorelles (terres, horts, etc.).</p> 08256-80 Carrer del Bisbe, 5, 08002 Barcelona <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona es troba dipositat dins del Palau Episcopal de l'Arquebisbat de Barcelona, al costat de la catedral. Custodia el fons documental que genera la cúria diocesana, així com dels fons que hi té en dipòsit. No se sap ben bé quan va arribar part de l'arxiu parroquial de Santa Maria a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), tot i que és probable que fos durant la primera meitat del segle XX (abans del conflicte bèl·lic).</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Una part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada a la pròpia església (veure fitxa pròpia). 94|98|119|85 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66104 Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AHN https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lahn <p>DÍEZ DE LOS RÍOS SAN JUAN, M. Teresa (1992). Inventari de la documentació de la Generalitat de Catalunya al Archivo Histórico Nacional sección Guerra Civil. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, p. 72, 107, 147. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21-22.</p> XX <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a la secció de la Guerra Civil de l'Arxiu Històric Nacional (AHN), a Salamanca (conegut en l'actualitat com a Centre Documental de la Memòria Històrica). Es tracta de la documentació relativa a la confiscació de béns per part de l'ajuntament de Martorelles de Dalt i a la composició del mateix consistori. Està datada entre els anys 1936-1937 i arxivada en lligalls (en el cas de Martorelles i Santa Maria de Martorelles són els lligalls 216 i 306). S'hi localitzen les actes de l'ocupació de l'església parroquial, de la rectoria i de les propietats de la parròquia, amb data 5 d'agost del 1936 i signades per l'alcalde Feliu Coll. També hi ha l'acta d'ocupació de les propietats de la companyia d'aigües del municipi. Posteriorment, datada el 26 de juny del 1937, hi ha una llista amb la relació de tots els béns intervinguts del municipi per part de l'ajuntament. I, en darrer terme, un expedient de protesta d'una veïna del poble pels abusos soferts per part del consistori (multa, confiscació de propietats i embargament del compte bancari). Pel que fa als documents relatius a la composició de l'ajuntament, s'hi localitza una relació dels membres del consistori datada el 17 d'octubre del 1936 i un expedient relatiu a l'entrada a l'ajuntament de dos membres del sindicat UGT.</p> 08256-81 Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca <p>Es tracta de la documentació requisada per les tropes franquistes a Catalunya després de la Guerra Civil (1939), i que té relació amb la població de Santa Maria de Martorelles. Aquesta documentació té a veure amb les incautacions i ocupacions de les propietats de gent considerada feixista a diversos municipis de Catalunya. La Generalitat va reclamar aquesta documentació als ajuntaments per decret l'any 1937, i les tropes franquistes la van confiscar a les conselleries de Justícia i Governació de la Generalitat de Catalunya al final de la guerra.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 1936-37 08256 Santa Maria de Martorelles Restringit Bo Legal Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66105 Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AMM https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lamm XV-XVIII <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Martorelles (AMM). D'entre els documents més antics i destacables hi ha una còpia de la confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. També destaca el Llibre de la Cana de l'any 1754, amb la relació de les contribucions del terme i en el que apareixen diverses cases de la població, i un plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750 pel rector Josep Antoni Casasayes, en el que apareixen els drets i alous que tenia l'església dins del terme. Va acompanyat per un escrit de Jaume Sindreu que ajuda a clarificar conceptes. També es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia de can Roda, probablement de principis del segle XX. Pel que fa al fons particular d'en Jaume Sindreu, que està dipositat en aquest arxiu, hi ha alguns documents originals provinents de la parròquia de Santa Maria de Martorelles, datats entre el segle XV i el XVIII. Entre d'altres hi ha testaments, últimes voluntats, inventaris, registre d'enterraments i de documents eclesiàstics, actes de concòrdia, funcionament de l'església i atribucions del rector, censals, deutes i delmes. També destaca un rebut d'una imatge de Sant Isidro i Querubí per a la parròquia de Santa Maria de Martorelles.</p> 08256-82 Plaça de l'Ajuntament, 1, 08107 Martorelles 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|119|85 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66106 Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ACA https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-laca <p>ALEGRET TEIJEIRO, O.; RODRÍGUEZ FLORENSA, E. (2011). Inventari de la documentació del Vallès Oriental al fons de la cartoixa de Montalegre de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit]. ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit].</p> XIII-XX <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). La documentació que hi ha dipositada fa referència a pergamins de l'arxiu reial de la Reial Cancelleria (segle XIII), diversos plets civils de la Reial Audiència de Catalunya (1708, 1814-1818), desamortitzacions eclesiàstiques (segle XV), pergamins del Marquès de Monistrol (segles XIV-XV) i dos informes d'Amillaraments (1921, 1946) i diversos pergamins de la Cartoixa de Montalegre (segles XIV-XIX). Aquests darrers pergamins estan arxivats tant en lligalls grans com petits i recopilats com expedients relligats, volums o documents sols.</p> 08256-83 Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Restringit Bo Legal Modern|Contemporani|Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. 94|98|119 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66107 Festa Major de Santa Maria de Martorelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-martorelles <p>Programes d'actes de la Festa Major de Santa Maria de Martorelles (anys 1974, 1976, 1977, 1978, 1980, 1983). Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles, [Inèdit]. https://www.facebook.com/festamajor.stamariademartorelles (Consulta: 07-03-2016). http://antondensi.blogspot.com.es/search?q=santa+maria+de+martorelles (Consulta: 07-03-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search?q=festa+major (Consulta: 07-03-2016).</p> XX <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles es celebra el segon cap de setmana del mes de juliol des de l'any 2013. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes més tradicionals que es van repetint en cada edició. Un d'aquests actes és el repic inicial de campanes que dóna el tret de sortida a la festa, així com el pregó davant de l'ajuntament. Les exposicions de pintura i manualitats, el cercavila dels gegants de Martorelles pels carrers del poble, el Ball de Gitanes de Martorelles, la guerra d'aigua i el ball de nit també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (representacions teatrals, espectacles de titelles, contes i rondalles, concerts, torneig de petanca, cursa de BTT, etc.). En les darreres edicions també s'ha inclòs un concert a càrrec de la Societat Coral la Fló, que es fa a l'església, i la baixada de carros de Castellruf. Des de l'any 2012, la Festa Major s'ha obert a diferents punts del municipi, creant actes a llocs tant diversos com les places Joan Matons i de l'Església, l'esplanada de la font Sunyera, la pista poliesportiva, així com a d'altres carrers del nucli urbà i zones del terme municipal (cursa de BTT Turó d'en Galzeran, tir al plat a la Pedrera, etc.).</p> 08256-84 Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles està organitzada per la Comissió de Festes de l'ajuntament. Antigament, els actes es feien a la pista de la Societat Coral la Fló, tot i que l'any 2011 es van traslladar a la nova pista poliesportiva municipal. L'any següent, però, hi hagué una gran novetat: la majoria dels actes més importants es traslladaren a la plaça Joan Matons, al bell mig del nucli urbà. D'aquesta manera es va contribuïr a incrementar la participació i l'ambient festiu. També es van incloure altres localitzacions com l'esplanada de la font Sunyera, la plaça de l'Església o determinats carrers del poble. L'any 2013, en canvi, la novetat fou el canvi de data de la celebració (sempre es feia el cap de setmana següent al dia 19 de juliol i, des d'aquest any, es va avançar a l'anterior cap de setmana). En les edicions dels anys 70 del segle XX es feia el ball del fanalet, una película de cinema el divendres a la nit i les Gitanes de Martorelles ja pujaven a ballar al poble. Als anys 80 ja es celebrava la tirada de tir al plat.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
66108 Festa de la Patrona https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-patrona <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44. https://picasaweb.google.com/115008495103699355951 (Consulta: 08-03-2016).</p> XX <p>La Festa de la Patrona de Santa Maria de Martorelles es celebra pels voltants del dia 8 de setembre, nativitat de la Verge Maria. Els actes s'inicien amb la Missa de la Patrona, que es celebra el dissabte per la tarda a l'església de Santa Maria. L'endemà, a la plaça de l'Església, s'organitza una trepitjada de raïm infantil, en la que s'hi pot trobar una premsa de gàbia i els cossis per trepitjar el raïm. A la mateixa plaça es fa un concert-vermut. Posteriorment, a la pista de la Societat Coral la Fló, es fa una arrossada popular. En la darrera edició també s'ha inclòs un concurs de pastissos en categoria infantil i adults.</p> 08256-85 Nucli urbà de Santa Maria de Martorelles, 08106 <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església amb cantaires forasters. Es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre' i es feia una processó que anava fins al roc del Pedró, fita que marcava el final de la sagrera del temple. També es feien ballades a la plaça del Lledoner. Era un dia de festa grossa per tot el poble. Actualment, la trepitjada de raïm infantil dóna el tret de sortida als actes relacionats amb el món de la vinya i el vi que es duen a terme durant la tardor a la població de Santa Maria de Martorelles, donada la vinculació dels cellers del poble amb la D.O. Alella.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/