Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 66067 | A prop del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-cementiri | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 188, 190. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 61. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16).</p> | III a.C.-V | Entorn cobert de vegetació. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la part posterior del cementiri, en els vessants sud i oest, en una antiga zona de vinyes. S'hi localitzaren fragments de ceràmica romana molt rodada i algún fragment de tègula, sense cap estructura visible.</p> | 08256-53 | Carretera BV-5006, km. 0,400, 08106 | <p>Les restes foren localitzades per l'arqueòleg granollerí Josep Estrada a la dècada dels anys 60 del segle XX, atribuïnt-les al període romà-imperial.</p> | 41.5224200,2.2529600 | 437671 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66017 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-7 | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. MARTÍ I BONET, Josep M. (2008). El Martiri dels temples. Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Arquebisbat de Barcelona, parròquies de fora la ciutat. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 323-324. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XVI-XVIII | Una bona part de la teulada està esfondrada. | <p>Edifici cantoner de planta irregular format per tres cossos adossats, amb un espai de jardí a la part posterior de la finca. El volum principal, dividit en dues crugies, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Al pis, damunt del portal, destaca una única finestra d'obertura rectangular, amb els brancals i l'ampit bastits amb carreus de pedra ben escairats. El brancal de la banda esquerra talla la part inferior dreta d'un antic rellotge de sol (veure fitxa pròpia). La llinda és de pedra, amb el coronament ondulat i decorat amb unes motllures rectilínies laterals. Les finestres de les golfes són d'obertura rectangular i de mida petita, amb els emmarcaments arrebossats. Els altres dos volums que conformen l'edificació presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis. El de la banda de migdia presenta senzilles finestres d'obertura rectangular, amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Del pis, i oberta a la façana principal, destaca una finestra balconera rectangular amb llinda de fusta i barana de ferro. L'altre volum està adossat a l'extrem de tramuntana de la façana principal i també presenta senzilles obertures rectangulars. Destaca la llinda de maons disposats a sardinell de la finestra del pis. La construcció, de paredat, està bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter i disposat irregularment. Els paraments presenten restes de diferents capes d'arrebossats i pintats.</p> | 08256-3 | Plaça de l'Església, 2-Plaça Mossèn Josep Paituví, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol, consta que a la rectoria era habitada per 4 persones (Sindreu 1985: cap. 4). La casa va servir durant la Guerra Civil per albergar refugiats, de la mateixa manera que l'església, tot i que la rectoria no va patir grans desperfectes. De fet, tant l'església com la rectoria es van destinar a casa del sindicat CNT i, l'any 1936, passaren momentàniament a ser 'propietat de l'ajuntament, pe ésser béns comunals o parroquials' (Pérez, 1996: 21). Sabem també que durant la dècada dels anys 40 del segle XX, una part de l'edifici estava destinat a escola. També tenim notícia que durant força temps, l'edifici albergava l'arxiu parroquial de Santa Maria, el qual es va traslladar a l'església donat el mal estat de conservació de la construcció. Per últim, tenim notícia que l'any 1994, el bisbat es va vendre l'edifici de la rectoria per poder reformar l'església.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66017-foto-08256-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66017-foto-08256-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66017-foto-08256-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a l'edifici està delimitat per una tanca de ferro que aïlla tant la rectoria com l'església de les places Mossèn Josep Paituví i de l'Església. Adherits a la façana principal hi ha dos grans plafons de rajola blanca instal·lats per en Jaume Sindreu (veure fitxa pròpia), així com el denominat Roc del Pedró (veure fitxa pròpia). A la part posterior de la finca, al marge del jardí, hi ha dues petites construccions annexes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66019 | Can Dunyó / Can Donyó de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dunyo-can-donyo-de-la-sagrera | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 38. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVI-XVIII | Reformada. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en una única planta. El carener de la teulada està disposat en perpendicular a la façana principal, amb un doble ràfec de teula invertida i dents de serra. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la façana de tramuntana hi ha una única finestra d'obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La construcció està bastida amb carreus ben treballats i pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08256-5 | Plaça del Rei, 1, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626 consta que la casa de can Dunyó tenia 12 persones censades (la tercera en ordre d'importància després de can Girona i can Carrencà). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Formava part de la barriada de la Sagrera, zona on l'església tenia més alous, lluïsmes i censals que en la resta del terme. Sembla ser que en origen, la casa pairal de can Dunyó era molt més gran que l'actual. Fou dividida i segregada en diversos habitatges. En l'actualitat, l'edifici éstà destinat a casal cultural i s'hi realitzen exposicions d'art, de fotografia…</p> | 41.5194900,2.2533000 | 437697 | 4596697 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66020 | Can Coll / Mas Gebalí / Mas Cirera / Mas Golorons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-mas-gebali-mas-cirera-mas-golorons | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 44. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 105. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). TRAPERO FRÍAS, Julián (2014). 'Futur equipament de can Coll'. Butlletí Informatiu Municipal Dalt la Vall, 4, p. 3.</p> | XVI-XVIII | Algunes obertures estan tapiades amb maons i els cossos auxiliars sense tancar i coberts de vegetació. | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular allargassada. El volum principal, ubicat a la banda sud-est de la construcció, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula invertida. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb l'emmarcament emblanquinat. Al pis destaca un balcó simple d'obertura rectangular, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars, les de les golfes tapiades. Adossat a l'extrem de migdia del parament hi ha un petit cos auxiliar de planta baixa, amb la coberta d'un sol vessant i bastit en maons. La resta de volums de la construcció tenen les cobertes de la teula àrab d'un sol vessant i consten de planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars en general molt reformades. En general, la construcció és de paredat i està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, maons i tot lligat amb abundant morter. Tant la façana principal com el volum auxiliar davanter presenten els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-6 | Camí del Pruneller, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol, consta que la casa era habitada per 6 persones (Sindreu 1985: cap. 4). A partir del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel de Poniente' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. De fet, a la façana principal de la casa hi ha un plafó de rajoles blanques on es llegeix 'CUARTEL DE PONIENTE 1'. Al voltant de l'any 1750, la casa era coneguda com a mas Golorons perquè era propietat de fra Pere Màrtir de Golorons, prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà). Amb anterioritat a aquesta data, la masia era coneguda com a can Gevalí. El safareig de la masia s'abastia amb l'aigua de la mina de la Font Sunyera a través d'una sèquia. Alhora, per la banda de la riera, una altra sèquia procedent de la font del Pi també abastia la masia d'aigua. Actualment, aquesta font està desapareguda (tot i que és probable que resti amagada entre l'abundant vegetació que cobreix la zona, aproximadament sota el carrer del Pi). Tant la masia com els terrenys que l'acompanyen seran objecte d'un conveni urbanístic que farà que l'edifici passi a ser propietat municipal en un futur no molt llunyà.</p> | 41.5204600,2.2519200 | 437583 | 4596806 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La façana principal presenta un gran rellotge de sol, tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp ja que l'accés a la masia està delimitat amb una tanca. A escassos metres a migdia de la casa hi ha un gran safareig en desús cobert de vegetació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66021 | Can Matons / Mas Terrades / Mas Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matons-mas-terrades-mas-febrer | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2003). 'La Santa Eulàlia de can Matons'. Revista Campsentelles, 6, p. 21-22. ROVIRA I CUNÍ, F. X. (2000). 'Sobre la vinya i el vi'. Revista Campsentelles, 5, p. 34-36. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 36, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). http://picasaweb.google.com/115008495103699355951/CANMATONS?feat=directlink</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb la típica distribució interior dividida en tres crugies. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal central d'arc de mig punt al que s'accedeix mitjançant tres graons bastits amb maons. Damunt seu hi ha un senzill finestral d'obertura rectangular amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La part central d'aquesta façana està rematada amb un plafó rectangular lleument ornamentat i coronat per un antic rellotge de sol circular en mal estat de conservació. La resta d'obertures presents a la façana es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, tot i que les del pis superior conserven els ampits de pedra motllurats. A l'extrem de llevant destaca un gran portal rectangular que dóna accés al celler. En canvi, a l'extrem de migdia, hi ha un portal d'arc rebaixat bastit en maons i, al pis, dues finestres d'arc rebaixat sostingudes per un pilar central amb la imposta motllurada. A l'interior, les estances són espaioses, cobertes amb sostres de bigues i revoltons (cuina) i també soleres de bigues i llates de fusta. També es conserven paviments de rajola originals i portals d'arc rebaixat per accedir a certes cambres. A la banda de migdia, amb accés des del interior de la masia, hi ha un porxo cobert amb una solera de llates i bigues de fusta, i obert a un jardí lateral que està delimitat amb una tanca de pedra amb obertures tapiades. La construcció és bastida en pedra de diverses mides i maons lligat amb morter i disposat irregularment. La façana principal presenta el parament arrebossat i emblanquinat.</p> | 08256-7 | Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 | <p>Segons la documentació consultada, podríem dir que la masia era coneguda com a mas Terrades fins a principis del segle XV (1410). Posteriorment, fins l'any 1578, passà a ser el mas Febrer, i després, es va conèixer amb el nom actual. De fet, la documentació relacionada amb la casa i els seus membres es remunta a principis del segle XIII (Sindreu 1990: cap. 36). En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol,consta que la casa era habitada per 8 persones (Sindreu 1985: cap. 4). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous en aquesta masia. Sembla ser que la masia tenia al seu interior una sala que feia les funcions de capella o oratori, i en la que hi havia una fornícula que, durant un temps, havia albergat una talla romànica amb la imatge de Santa Eulàlia. La fornícula estava situada a la primera planta de la casa. Dins del context de la Guerra del Francès (1808-1814), a la masia s'hi amagaren algunes personalitats de Mollet del Vallès. Probablement fou en posterioritat a la batalla de Mollet (1810), pels volts de Sant Antoni Abat, ja que hi ha constància que els francesos ocuparen el poble en aquells dies. Segons la documentació consultada, sembla ser que a la façana sud-oest de la masia es conserven les restes d'un antic rellotge de sol datat l'any 1770 (no s'ha pogut documentar durant la feina de camp). És probable que en origen, la façana principal de la construcció fós aquesta i no pas l'actual. O bé que una ampliació posterior a la construcció original provoqués que el rellotge restés amagat darrera les dues finestres d'arc rebaixat del pis. Cap als anys 80 del segle XX, la masia fou objecte d'una remodelació i es construí el porxo amb sortida al jardí lateral. Alhora, també es començaren a construir les instal·lacions de l'actual celler. En l'actualitat, la masia és la seu social del celler on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet i Marquès d'Alella).</p> | 41.5257200,2.2505600 | 437474 | 4597391 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la llosana del balcó es conserva una placa de rajoles blanques amb la inscripció 'CUARTEL DEL NORTE'. Davant la façana principal destaca l'era, de planta irregular i bastida amb cairons. Està ben conservada. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66032 | Can Rifà / Mas Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-mas-piera | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i amb una zona de pati davantera. El volum principal es situa a la banda de llevant del conjunt. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula emblanquinat. Consta de planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, ja que es troba emmarcat amb carreus de pedra. Els altres dos volums tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, el central amb una terrassa davantera a la part superior. Des del carrer de la Baixada de la Font s'accedeix al pati mitjançant un portal d'arc rebaixat que presenta un voladís amb teulada d'un sol vessant. Damunt la porta del garatge, situada al costat de l'anterior, destaca una llinda de pedra encastada al parament amb l'any 1879 gravat al centre. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-18 | Carrer de la Baixada de la Font, 6-Passatge de l'Amistat, 1, 08106 | <p>Sembla ser que en origen, la casa es coneixia com el mas Piera i estava format per la unió de dos petits masos que ja existien prèviament, el mas de Nabarnada i el del Viver. Durant un temps, als baixos de la casa, hi va haver un forn que treballava el forner de can Riules.</p> | 41.5188100,2.2536900 | 437729 | 4596621 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66044 | Font de can Gurri / Font d'en Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurri-font-den-gurri | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 38-39. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 112, 114. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 52. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 111. http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-2015). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Can_Gurri (Consulta: 19-11-2015).</p> | XVIII | La coronació feta en maons està força desgradada. | <p>Font de planta rectangular semi-soterrada, amb una profunditat aproximada d'un metre i bastida en pedra. De fet, l'espai està delimitat per tres murets bastits en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç, i coronats amb un sòcol bastit amb maons disposats a pla. A la banda de ponent hi ha unes grans escales de pedra que permeten baixar fins al brollador. Consisteix en un curt tub de ferro d'on brolla l'aigua, que es troba encastat al marge sud-est de l'estructura. Aquesta aigua es recull dins d'una pica rectangular excavada a la roca, situada a la cantonada de llevant de la construcció. Damunt del brollador hi ha dues inscripcions gravades a la roca, tot i que estan força degradades. La primera diu: 'DESDE TEMPS (?) / QUI HA PRETES CANVIAR (?) / SEGUIR HAL SER INFORMA (?)'. La segona inscripció fa així: 'FON DEL F(?) / COD(?)BOS 1794'. Al costat de la font hi ha un rètol de fusta on hi ha la següent llegenda: 'FONT D'EN GURRI / DÉU VOS GUARDI DE / PRENDRE MAL I DE FER-NE'. També hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua de la font és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-30 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Es tracta de la font que subministrava aigua tant a l'antiga masia de can Gurri i els seus horts, com als carboners, traginers i vianants que treballaven i transitaven per la zona. Actualment, la masia es troba derruïda a escassa distància de la font, a l'esplanada d'on surt el corriol que hi condueix. Tant la font com el mas ja apareixen referenciats en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En un article publicat l'any 1889 al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana es parla de la font de can Gurri com una font 'fresca i abundosa' (Sanjuan 2012: 111). Durant l'època de l'explotació de les pedreres de la finca de can Girona, un mosso aiguader carregava l'aigua de la font amb un carro i la subministrava als picapedrers. La font està envoltada d'una abundant vegetació de la que destaca un gran àlber. Dos exemplars més van caure durant les fortes ventades de principis de l'any 2009. Foren aprofitats com a bancs per seure.</p> | 41.5158600,2.2767600 | 439651 | 4596277 | 1794 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||
| 66063 | Fita de la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-cartoixa-de-montalegre-0 | <p>IPASL (2008). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 113. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 162. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fita_Cartoixana_I (Consulta: 23-02-2016).</p> | XVIII | La part superior de la peça està trencada. | <p>Fita de pedra granítica en forma de prisma, situada a uns 80 metres de distància del dolmen de can Gurri, en el mateix marge del camí. Li falta la part superior de la peça i està clavada al terreny forestal de la zona, força tapada per la vegetació. A la cara frontal de la peça, orientada al camí, s'observen una sèrie de marques disposades en vertical que es troben esculpides en baix relleu. A la cara posterior, en canvi, hi ha dos àngles superposats.</p> | 08256-49 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>És probable que es tracti d'una de les fites de propietat dels terrenys de la Cartoixa de Montalegre, els quals s'extenien des de la Conreria fins pràcticament al coll de Parpers. Un plànol datat l'any 1724, i que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, indicava la situació d'aquestes fites, les quals tenen motius religiosos esculpits al frontal. Els motius més comuns són la creu i el xiprer, símbol de la immortalitat. Pel que fa als àngles superposats de la cara posterior, se'n desconeix el significat tot i que pot estar relacionat amb els censos que havien de cobrar, les prestacions agràries o els drets dominicals, com el dret de tempteig.</p> | 41.5170900,2.2800400 | 439926 | 4596412 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66100 | Pergamí de l'any 1616 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1616 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 483, Reg. 21680. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=21680 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XVII | <p>Pergamí de l'any 1616 dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Presenta unes mesures de 403 x 537 milímetres i està escrit en català i llatí. Es tracta d'una sentència del compromís arbitral entre Francesc Estella, pagès i hostaler de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, i els tutors i curadors dels hereus de Joan Malloles, àlies Tries, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, sobre els drets i el repartiment de l'herència. El notari que ho certifica és en Jaume Llenguart, notari públic de Granollers. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre en una de les cantonades inferiors del document i un resum del tema a la cantonada superior dreta.</p> | 08256-77 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada a l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1616 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66141 | Roc del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-pedro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVI | <p>Roc de granit de grans dimensions, situat davant de la façana principal de la rectoria. Està situat damunt d'un basament de planta quadrada de recent construcció i encadenat al mateix parament mitjançant dues cadenes de ferro agafades a dues anelles laterals. Damunt seu, adherit al parament de la façana, hi ha un plafó de ceràmica amb una inscripció referida al roc (veure fitxa pròpia).</p> | 08256-127 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, el roc del Pedró fou plantat en el límit del barri de la Sagrera, establert a redós de l'església, l'any 1587. Duia gravat a la pedra un ram de granellons de branca de murtrera, un arbust molt conegut a la zona en aquells temps. Aquests granellons eren coneguts com a murtarelles, origen del nom Martorelles.</p> | 41.5197400,2.2531800 | 437687 | 4596725 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66016 | Castell de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellruf | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau editors, v. 2, p.311. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. FARÍAS ZURITA, Víctor (2002). 'Las fortificaciones medievales del Vallès (siglos IX-XIII). Un inventario a partir de las fuentes escritas'. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23, p. 28. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. IPA (2007). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 82. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XI-XIII | No es conserva cap estructura arquitectònica visible (ni de cap tipus) relacionada amb el castell. | <p>Possible jaciment arqueològic consistent en les restes de l'antic castell de Castellruf, situat en el mateix turó on es va documentar el poblat ibèric del mateix nom. Malgrat això, en les diverses excavacions arqueològiques que s'han realitzat a la zona, no s'han pogut documentar restes de cronologia medieval.</p> | 08256-2 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>El terme i el castell de Castellruf són esmentats per primera vegada l'any 1018 com a 'castrum Radulfus, super Martorelias' (Farías, 2002: 28). Posteriorment, l'any 1060 en els 'Libri antiquitatis' de la catedral de Barcelona apareix com a 'castro vocitato Radolph'. L'any 1141, Berenguer Bernat de Cabanyes deixa el castell i totes les seves pertinences a la seva filla Adelaida (o Azalaida o Adaleda) que, al seu torn, el cedeix al seu marit Guerau l'any 1159. Posteriorment, l'any 1175, Guerau fa testament abans d'anar a Tolosa amb el rei, deixant el castell i totes les seves pertinences a mans del seu fill Pere de Rocavert. Del segle XIII (any 1225), tenim constància que el senyor del 'castri Radulfi' era Bernat de Santvicenç, tot i que aquesta referència desapareix dels documents en posterioritat. Finalment, dins del període de les guerres carlines, hi ha constància que el capitost Isidre Dunyó va fer servir les runes d'una antiga construcció situades al turó de Castellruf com amagatall. En aquest sentit, sembla apropiat pensar que en algun moment de l'alta edat mitjana (probablement a conseqüència de la dominació sarraïna) s'aprofitaren els vestigis de l'antic poblat ibèric per construir una fortificació que protegís la població i la vila. Les escasses referències documentals del castell de Castellruf fan pensar en una vida curta i en una funció de control sobre el territori de la zona.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La parròquia de Santa Maria de Martorelles depenia en els seus inicis de la jurisdicció del castell. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||
| 66099 | Pergamí del segle XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xi | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 26, Reg. 2209. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=2209 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XI | El document està força mutilat, sobretot a la part inferior. | <p>Pergamí del segle XI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Es tracta d'una venda de terra feta a Santa Maria de Martorelles i està escrit en llatí. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre i el nom de 'Martorelles' escrit en una de les cantonades superiors del document. Tant la part inferior com el lateral esquerre del document estan força degradats, amb diversos estrips.</p> | 08256-76 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una donació efectuada per Miret i Sans.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66066 | Turó de can Guillemí / Turó de can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-guillemi-turo-de-can-gallemi | <p>CUYÀS, Josep Mª. 'Descubrimiento de pinturas murales en Badalona y de un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. Diario de Barcelona, 10 gener 1957, p. 24. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 072. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 323. RIERA M., P. 'Un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. El Noticiero universal, 18 març 1957, p. 11. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 161, 571. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21. http://detantentanttrobopedres.blogspot.com.es/2011/10/poblat-iberic-del-turo-de-can-gallemi.html (Consulta: 12-01-16). Http://senderismedestarpercasa.blogspot.com.es/2012/02/poblat-iber-de-can-gallemi-santa-maria.html (Consulta: 12-01-16).</p> | V-I a.C. | El coronament dels murs està força degradat, amb algunes pedres soltes. L'interior és ple d'abundant vegetació. | <p>Jaciment arqueològic situat al capdemunt del turó de can Guillemí, cap a la banda de ponent del relleu, damunt del poble. Es tracta d'un petit establiment ibèric format per una muralla d'1,15m d'amplada i dues habitacions de planta quadrada, amb les portes orientades al sud-oest. La paret meridional d'aquestes estances està adossada a la muralla. Els murs que conformen les habitacions estan bastits en pedra de la zona sense treballar de diverses mides i lligada en sec. S'utilitzen pedres de mida petita per regularitzar el parament, que està disposat en filades irregulars. Les cantonades, però, estan bastides amb pedres escairades. Tot indica que aquests murs feien de sòcol per uns paraments de tovot que s'hi aixecaven damunt. En el parament interior dels murs s'observen petits forats quadrats de bastida. Les restes estan força degradades, sobretot per l'abundant vegetació que les cobreix i malmet. Pels vessants del turó també s'observen restes d'estructures bastides en pedra, que probablement correponguin a una línia de defensa inferior del poblat.</p> | 08256-52 | Turó de can Guillemí, 08106 | <p>Segons sembla, durant les obres de rehabilitació de l'actual carrer Anselm Clavé entre els anys 1954-1955 aproximadament, van aparèixer diverses restes arqueològiques de cronologia ibèrica i romana. Les restes van aparèixer en una zona compresa entre la Societat Coral La Flor i els marges de can Guillemí. Aquests fets van fer suposar que damunt del turó de can Guillemí hi havia un poblat ibèric. Andrés Cueto del Río, arqueòleg aficionat i veí del poble que havia participat en les tasques arqueològiques de les obres de la carretera, va descobrir el jaciment i n'inicià les excavacions sota l'atenta mirada del director del Museu de Badalona, Josep Maria Cuyàs, i del delegat en cap d'Excavacions Arqueològiques, el Baró d'Esponellà, que anaven seguint els progressos que es feien i revisaven els materials que se'n extreien. L'excavació es dugué a terme en dues fases, els mesos de març i maig de l'any 1955. Segons un plànol del jaciment realitzat pel propi Andrés Cueto, entre els dies 26 i 27 de març, es van trobar dues àmfores ibèriques i, posteriorment, el 26 de maig en va aparèixer una altra de diferent tipologia sota una capa de carbó i cendra. Les dues primeres àmfores foren cedides a l'ajuntament, però actualment només se'n conserva una. No foren els únics materials localitzats, també es van trobar fragments de ceràmica àtica de figures roges, precampaniana, campaniana, ceràmica grisa, ibèrica pintada, forces fragments de ceràmica comuna a torn i a mà (decorada amb incisions i cordons), fusaïoles i restes de ferro (una javelina i un motllo de terracota), sivelles de bronze, un molí de mà i destrals de sílex. Fins i tot es va documentar un esquelet amb una punta de fletxa clavada. El fet que al interior dels àmbits excavats s'extraiessin moltes restes de cendra i carbó, juntament amb la ceràmica i les peces documentades, fa pensar que va ser un incendi el que posà fi a l'ocupació de les estructures. Donats els resultats d'aquestes intervencions, la Delegació Provincial d'Excavacions Arqueològiques va començar a preparar un nou pla d'excavacions, tot i que no es va poder dur a terme perquè el propietari dels terrenys on s'assenta el jaciment no ho va permetre. Cronològicament, aquest poblat ibèric tingué una vida entre els segles V-IV aC i l'època romanorepublicana. No es descarta que sigui un assentament satèl·lit del poblat de Castellruf, situat a poca distància al sud-est.</p> | 41.5190400,2.2566200 | 437973 | 4596645 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66066-foto-08256-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66066-foto-08256-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66066-foto-08256-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes (camí que porta a la pedrera de can Guillemí), que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). En el primer encreuament cal trencar a l'esquerra, en direcció al turó. Un cop passades les restes de la masia de can Guillemí surt un corriol en direcció oest que cal seguir fins arribar a una línia elèctrica, que creua el turó de nord a sud. Seguim per sota la línia uns 100 metres i, en arribar al punt més àlgid, a l'esquerra ens queda el jaciment. Per arribar-hi cal grimpar pel petit turó on s'assenten les estructures, el qual està ple de vegetació i és força feréstec. També hi ha un accés des del camí del Poal que enllaça directament amb la línia elèctrica, tot i que actualment es troba tancat i barrat. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66162 | Poblat ibèric de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-castellruf | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446. CUYÀS I TOLOSA, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona: Gràfiques Duran, vol. II, p. 182-186. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, Josep (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers: Museu de Granollers, p. 11. GASULL, Pepa [et al.]. Resultat de les excavacions arqueològiques portades a terme a Castellruf (Mastorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Tribuna d'arqueologia, 1984-1985, p. 53-62. GASULL, P.; BLANCH, R.M.; GONZÁLEZ, A. [et al.] (1995). El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 074. LLAGOSTERA I OLLÉ, M.T. (1971). 'Vaso polípedo en Castell Ruf'. Amistad, Boletín del Museo Municipal de Badalona, 30, p. 4-5. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 317-322. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 97. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 58. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 13-18, 22-29.</p> | IV-I a.C. | Ple de vegetació que malmet les estructures. | <p>Jaciment arqueològic isolat i situat dalt del turó de Castellruf, prop del bosc d'en Mates. Presenta una extensió aproximada de 0,6 hectàrees i una planta més o menys ovalada, determinada per l'orografia del propi turó. Està format per una doble línia de muralla separada uns 13 metres. La muralla 1 recorre la plataforma superior del turó, mentre que la muralla 2 només es documenta pel vessant est. Tant a la plataforma superior com a l'espai entre muralles hi ha restes de construccions. Majoritàriament, les cases presenten plantes rectangulars i estan dividides en una, dues o tres estances. En general, totes les estructures del jaciment s'assenten damunt la roca mare i estan bastides en pedra sense desbastar lligada en sec, amb superposició de filades en alguns casos. La muralla compta amb fossa de cimentació, mentre que la resta de murs no tenen perque tenir-la. Medeix de mitjana 1,15 metres d'amplada i té un reompliment de pedra petita a l'interior. Els murs de les cases estan fets amb parament de pedra mitjana sense reomplir i s'hi obren un total de 8 portes flanquejades per brancals. Les habitacions anaven cobertes amb sostres de fusta i branques. Pel que fa als paviments, trobem el simple reaprofitament de la roca mare com a nivell de circulació, els empedrats de pedra de diverses mides i algun paviment de terra piconada a l'interior de les habitacions. A la muralla s'observen diverses obertures de mida petita, identificades com a sortida d'aigües. Es van documentar també tres fogars assentats a la roca mare sense solera prèvia de preparació. En una de les habitacions (número 9) es va documentar les restes d'un forn fet de tàpia i escòries de ferro en abundància. Es va identificar com un taller de ferrer que es va incendiar. En el corriol actual d'accés al jaciment es va documentar una sitja amb tapa de pedra, a l'interior de la qual només hi havia una llàntia. La cronologia de l'assentament ve determinada també per la ceràmica que s'hi documentà: de ceràmica àtica de mitjans del segle IV a.C. a la campaniana A de principis del segle I a.C. (i absència de campaniana B). Pel que sembla, durant el segle III a.C., el poblat patí una gran reestructuració amb la construcció de la muralla i les habitacions de la banda de tramuntana, que s'adossen a aquesta. Posteriorment es bastiren la resta de cases i s'ocuparen, fins que es van anar enderrocant per un procés de destrucció (documentació de diversos enderrocs). En la darrera fase es construeixen els empredrats i s'habiliten nous espais. El jaciment s'abandona cap a mitjans del segle I a.C.</p> | 08256-148 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>Les primeres intervencions arqueològiques documentades al poblat ibèric de Castellruf foren obra de l'Andrés Cueto, veí del poble i aficionat a l'arqueologia, a mitjans dels anys 50 del segle XX. Les seves tasques es concentraren en les habitacions documentades a la banda oest del turó, recollint un gran nombre de restes de ceràmica, òssos, ferro, peces lítiques, etc. Destaca un vas polípode de set peus adscrit al període Neolític, dins del Bronze final, i que a priori no tindria relació amb el poblat ibèric (no s'ha pogut localitzar la peça). Tant en Josep Maria Cuyàs, director del Museu de Badalona requerit pel propi Cueto, com el Baró d'Esponellà, delegat en Cap d'Excavacions Arqueològiques, estaven al corrent dels progressos al jaciment, tot i que no s'hi implicaren mai institucionalment. Entre els mesos d'abril i octubre del 1984, el Departament de Treball i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat dugueren a terme una intervenció arqueològica al jaciment, dins del programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics (en aquesta intervenció es fa referència a l'excavació furtiva d'en Cueto). Durant el mes de març de l'any 2014 es va fer una campanya de neteja de la densa vegetació que cobria les estructures, donat que des de la intervenció arqueològica dels anys 80 no s'havia fet res al jaciment. L'acció fou coordinada per l'empresa Àtics, dedicada a la gestió i difusió del patrimoni arqueològic, i hi participaren voluntaris d'arreu de l'estat espanyol i els ADF de la zona. El jaciment s'adscriu a una cronologia establerta entre el període de l'Ibèric Ple i Ibèric Final.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66023 | Can Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mariano | <p>AJUNTAMENT DE BARCELONA (1985). L'Escola-viver Castell de Sant Foix. Barcelona: Publicacions de l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai davanter tancat al que s'accedeix mitjançant dos grans portals oberts al viver. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen les tres finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. Davant d'aquesta façana es dibuixa una zona de pati semi-tancada respecte a la resta del viver. Per la banda de migdia, aquest espai està delimitat per un seguit de bancs d'obra per seure, intercalats amb pilars quadrats amb les impostes motllurades. Per la banda de tramuntana, en canvi, l'espai està tancat per un edifici de planta rectangular organitzat en una sola planta, amb la coberta d'un sol vessant. Entre la masia i aquest volum destaca un gran portal rectangular cobert amb un voladís de teula àrab de dos vessants. Per la banda de ponent destaca un altre portal de les mateixes característiques que l'anterior. Al costat d'aquest portal, destaca un plafó de grans dimensions de ceràmica vidrada i acolorida,ornamentat amb gerros i motius florals. La resta de la construcció es complementa amb dos cossos auxiliars rectangulars adossats a les façanes de ponent i migdia del volum principal. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa, i planta baixa i pis. Compten amb simples obertures rectangulars arrebossades com la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08256-9 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>L'antiga finca de can Mariano va ser comprada per Lluís Piera a principis del segle XX per afegir-la a la finca de can Girona, també de la seva propietat. Des de l'any 1922, la finca pertany a l'ajuntament de Barcelona. Entre d'altres usos, la casa va servir per acollir exiliats de la guerra i també a beneficiència i ensenyament. Cap als anys 60 del segle XX, la finca es va destinar a viver municipal de Parcs i Jardins per obtenir plantes ornamentals destinades als jardins públics de Barcelona. Posteriorment, també es va destinar a granja-escola, casa de colònies i casal d'estiu. Entre els anys 1976-78, l'ajuntament de Barcelona comença a fer funcionar el centre pilot 'Castell de Sant Foix' i restaura la masia, que es destina a escola. D'aquesta manera va entrar en funcionament l'escola de jardineria i el viver del Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial. Actualment, la casa es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5258700,2.2569200 | 438005 | 4597403 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66024 | Casa del Porxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-porxo | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra damunt de tots els paraments i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran porxo a la planta baixa obert a l'exterior mitjançant una galeria de cinc arcs escarsers, que tenen els emmarcaments bastits en pedra granítica escairada. El portal d'accés, d'obertura rectangular i amb l'emmarcament arrebossat, es troba situat sota aquest porxo. La resta d'obertures de la construcció presenten les mateixes característiques tipològiques que el portal. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol amb la mateixa pedra que els arcs del porxo.</p> | 08256-10 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>Segons sembla, la casa fou construïda pels voltants dels anys 50 del segle XX. Es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial propietat de l'ajuntament de Barcelona. L'edifici està destinat a usos administratius i educatius relacionats amb la gestió de l'escola.</p> | 41.5258900,2.2583800 | 438127 | 4597404 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66031 | Can Borrell / Vil·la Consol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-villa-consol | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb un gran jardí lateral delimitat amb una tanca i dues construccions auxiliars aïllades a la part posteior de la finca. La casa presenta la coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al nord, compta amb tres grans obertures d'arc rebaixat (un portal i dos finestrals), amb els emmarcaments en relleu emblanquinats i guardapols de pedra. Del pis destaquen dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament més senzill que les anteriors, i un plafó central de ceràmica vidrada i acolorida, amb la inscripció de 'VIL·LA CONSOL' i la imatge de la Mare de Déu del Consol. La resta d'obertures de la construcció segueixen el mateix patró que les anteriors: al pis superior finestres rectangulars, mentre que a la planta baixa es combinen aquestes amb les d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color marronós, amb una motllura rectilínia resseguint la línia divisòria entre les dues plantes.</p> | 08256-17 | Carrer Santiago Rusiñol, 32-34, 08106 | <p>És probable que la casa fos bastida a principis del segle XX, cap a la dècada dels anys 30, com a casa d'estiueig. Segons el Cadastre, durant la dècada dels anys 70, la casa fou objecte d'una reforma.</p> | 41.5240200,2.2488200 | 437327 | 4597203 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 66033 | Casa Xesques / Can Xesques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xesques-can-xesques | <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015).</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb una petita zona de pati davantera. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís sostingut amb mènsules motllurades damunt la façana de la plaça, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat a la planta baixa. Aquest portal compta amb un porticó de fusta reformat. Al pis hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat, decorat amb motius geomètrics de color vermell a la part de la llinda. Aquesta obertura té sortida a un gran balcó corregut que ocupa tota l'amplada de la façana, amb la llosana reformada i la barana de ferro treballat. Damunt del balcó hi ha un registre de ceràmica vermella que serveix per ventilar la coberta. La façana està rematada per un coronament ondulat que presenta un plafó central amb l'any 1925 pintat al mig. La façana de tramuntana només presenta tres senzilles obertures rectangulars. A l'interior, l'espai que ocupa la botiga està cobert amb un sostre de bigues i revoltons emblanquinat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-19 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>En principi, l'espai que ocupa la plaça Joan Matons era propietat de casa Xesques, però la van donar al poble de Santa Maria de Martorelles. El plataner de davant del pati de la casa fou plantat a principis del segle XX per un avantpassat de la família. L'edifici, que està destinat a botiga de queviures, ha estat objecte d'una gran reforma finalitzada pel mes de juny del 2015.</p> | 41.5193100,2.2537000 | 437730 | 4596677 | 1925 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66034 | Can Xalando / Can Castro / Can Panyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xalando-can-castro-can-panyelles | <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un cos de nova construcció adossat a la banda de ponent. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb tres obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Al pis hi ha dos grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments en relleu, i pintats de color marró. Estan decorats amb dues rosetes emblanquinades als extrems superiors i guardapols superior amb una lleugera forma de timpà. Ambdues obertures tenen sortida a un balcó corregut amb la llosaba motllurada i la barana de ferro. La llosana està sostinguda amb dues mènsules emblanquinades, decorades amb motius florals. La façana està rematada amb un voladís motllurat sostingut amb un seguit de mènsules emblanquinades i decorades. Les obertures de la resta de paraments són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Unes motllures rectilínies decoren la línia divisòria entre les diferents plantes.</p> | 08256-20 | Carrer de la Font del Ca, 1, 08106 | <p>En origen, la casa era coneguda per can Xalando. Cap a finals del segle XIX o principis del segle XX la va comprar i reformar el sr. López de Castro, il·lustre veí que va contribuïr a portar l'aigua corrent al poble. En l'actualitat, la construcció s'utilitza com a residència per a la gent gran.</p> | 41.5193000,2.2541400 | 437767 | 4596675 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un petit pati de planta triangular, al que s'accedeix per una porta de ferro treballat amb l'any 1891. Aquesta data podria correspondre a una reforma de tot l'edifici o només de la tanca exterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66036 | Masia de can Guillemí / Can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-guillemi-can-gallemi | XX | La coberta està pràcticament esfondrada. | <p>Masia aïllada i abandonada de planta rectangular, distribuïda en una sola planta baixa i amb la coberta de dos vessants esfondrada, tot i que conserva bona part de l'encavallada de fusta que la sostenia. La construcció presenta els portals d'accés d'arc de mig punt mentre que les finestres són d'obertura rectangular, ambdós elements bastits amb maons. En l'actualitat totes les obertures estan tapiades o tancades. Sota la coberta, a les façanes de llevant i ponent, es conserven dues petites obertures corresponents als forats de ventilació de la coberta. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter i amb les cantonades bastides també en maons. Conserva restes del revestiment arrebossat que cobria les parets interiors de la casa. A l'exterior, tant la façana orientada a llevant com la de ponent, també conserven bona part del revestiment que les cobria. A escassos metres de la masia hi ha un altre edifici força més enrunat que es correspon amb les antigues quadres pel bestiar. Tipològicament és idèntic a la construcció principal.</p> | 08256-22 | Camí de les Quatre Termes, 08106 | <p>En origen, la coberta estava bastida amb teula àrab.</p> | 41.5186000,2.2596400 | 438225 | 4596594 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66037 | Can Rosanes / Can Roscatlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosanes-can-roscatllo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 110, 111.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a uns 25 metres al sud-est d'un torrent sense cabal que desemboca al torrent de can Gurri, passada la bassa de can Girona. Per les restes conservades observem que l'edifici no era gaire gran i presentava una planta rectangular. En l'actualitat s'ha conservat dempeus l'extrem sud-est de la construcció i bona part del mur de migdia, amb un alçat màxim d'uns 2 metres. No s'observen restes de cap obertura ni tampoc de la coberta de l'edifici, així com de la distribució interior dels espais. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-23 | Camí d'Alella, 08106 | <p>En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, la casa ja apareix mencionada com una de les construccions de la vall del torrent de can Gurri. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font no localitzada.</p> | 41.5236100,2.2633100 | 438536 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per un desdibuixat corriol que s'agafa a la dreta del camí d'Alella, uns 100 metres més endavant de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66038 | Can Ros / Can Ros Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-can-ros-carlo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 111-113. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a tocar el marge dret del camí d'Alella, davant de la pedrera del mateix nom. Les restes conservades permeten observar un edifici de planta rectangular distribuït en dues estances, tot i que ha perdut la coberta i la part superior dels murs. En l'actualitat es conserven dos antics portals d'obertura rectangular, amb els emmarcaments bastits en maons, i un alçat màxim dels murs d'aproximadament 2 metres, amb alguns forats de bastida. En una de les estances es conserva una antiga cisterna subterrània de planta rectangular, amb revestiment a la part interior i una petita obertura quadrada bastida en pedra. Al mur de llevant es conserva una antiga finestra d'arc rebaixat bastida en maons tapiada. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-24 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Segons la informació que acompanya el plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes i amb els comentaris de Jaume Sindreu, la casa també era coneguda amb el nom de Ros Carló. Cap a la dècada del 1910-20, el mas de can Ros era utilitzat per allotjar als picapedrers forasters (majoritàriament valencians) que venien a treballar a les pedreres de can Girona, propietat del sr. Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', que les explotava per obtenir llambordes pels carrers de Barcelona. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font actualment despareguda. En l'actualitat, al costat de les restes de la casa, s'observa una instal·lació que forma part de la sèquia.</p> | 41.5220000,2.2655500 | 438721 | 4596967 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 400 metres de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè, davant la petita pedrera de can Ros, sota el marge dret del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66041 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-1 | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular i distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i la cornisa sostinguda amb mènsules motllurades. La façana principal, orientada a la plaça de l'Església i reformada, presenta un portal i dues finestres rectangulars a la planta baixa. Entre aquestes obertures hi ha un aplacat de pedra. Al pis, en canvi, hi ha un gran balcó que conserva els màstils de ferro per les banderes i el parament es troba arrebossat i pintat. La façana orientada al carrer Major presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades amb el mateix tipus d'aplacat que el de la façana principal i estan cobertes per un voladís de teula àrab. Al seu torn, les finestres tenen els ampits de pedra decorats amb una motllura inferior a mode de teula. La façana està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra aplacat també. Pel que fa a la façana orientada a la plaça del Rei hi ha dos finestres amb les mateixes característiques que les de la façana del carrer Major.</p> | 08256-27 | Carrer Major, 3-Plaça de l'Església, 1, 08106 | <p>Anteriorment, l'edifici era la seu de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles. El 4 de desembre de l'any 1992 s'inauguraren les noves instal·lacions del consistori municipal.</p> | 41.5195000,2.2534500 | 437709 | 4596698 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 66042 | Cases del nucli Colomer / Cases de l'entrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-nucli-colomer-cases-de-lentrada | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Els números 3 i 17-19 estan rehabilitades, mentre que els números 13-15 estan en procés de reforma. | <p>Conjunt de nou cases unifamiliars adossades en grups de dos vivendes, exceptuant el número 3, ja que es tracta d'un edifici aïllat. Tenen la planta rectangular i presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i les cornises sostingudes amb mènsules motllurades. Les cobertes de les golfes estan ressaltades respecte la resta de la teulada. Les vivendes estan distribuïdes en planta baixa i golfes, amb una petita zona enjardinada tant al davant com al darrera dels edificis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen els forats de ventilació de les cobertes, decorats amb motius florals. Els números 5-7 i 9-11 presenten un portal d'accés i una finestra al costat, mentre que els números 13-15 i 17-19 sumen una finestra més. Els paraments estan estucats i pintats en tons neutres i presenten decoració esgrafiada amb motius florals damunt de les obertures de les façanes principals dels números 9-11, 13-15 i 17-19, aquesta última rehabilitada. Menció a part mereix la casa número 3, coneguda com a can Mas i completament rehabilitada. Presenta un volum davanter adossat i una ampliació de planta poligonal a la part posterior, així com un bon jardí lateral. Les obertures són força més grans, d'arc rebaixat i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color verdós, fruit d'una reforma recent.</p> | 08256-28 | Carrer Santiago Rusinyol, 3-19, 08106 | <p>El conjunt també es coneix amb el nom de les Torres d'en Francesc.</p> | 41.5243700,2.2468600 | 437164 | 4597244 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Per accedir a les vivendes, cal pujar uns quants graons respecte al nivell del carrer Santiago Rusinyol. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66043 | Bassa de can Girona / Safareig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-girona-safareig-rodo | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103.</p> | XX | El revestiment superior està força degradat. | <p>Gran bassa o dipòsit de planta circular situada al marge dret del camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, en direcció a la font de la Mercè. Presenta un diàmetre d'entre 18 i 20 metres i una profunditat d'uns 10. Està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb abundant morter. La part de la bassa que està per sota del nivell del terreny compta amb un revestiment hidràulic, mentre que a la part superior el revestiment és arrebossat i està força malmès. Tota la banda nord-est de la construcció, just en el punt d'unió de les dues parts, presenta una mena de sòcol bastit en maons que s'expandeix a tot l'alçat a la banda de tramuntana. S'observen els registres per on cau l'aigua i una antiga obertura rectangular actualment tapiada, que donava accés a unes escales per baixar al fons de la bassa. A l'exterior, adossada a la banda de llevant, hi ha una petita construcció amb la coberta de dos vessants per on entra l'aigua de la sèquia cap a la bassa.</p> | 08256-29 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La bassa s'alimenta d'aigua mitjançant una sèquia d'un quilòmetre de llargada que s'inicia uns metres més amunt de la font de la Mercè, abans de l'encreuament dels camins que porten a Castellruf (dreta) i can Gurri (esquerra). Es tracta de l'aigua subterrània del torrent de can Gurri, captada mitjançant un pou amb una llarga mina i distribuït a través d'un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre fins a la bassa. Es tracta d'una bassa de reg amb una capacitat de 1500 metres cúbics que nodreix els camps de la finca de can Girona, així com també els terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, ambdues propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5240800,2.2628400 | 438497 | 4597200 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66046 | Font de can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-santpare | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 36-37. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101, 104. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XX | El mur està cobert d'abundant vegetació i molsa. | <p>Font formada per un mur de pedra i una pica adosssats a un petit talús de terra d'on brollava l'aigua, al costat d'una alzina. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de plàstic encastat al mur. La pica on queia l'aigua està bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció i presenta una planta semi-circular.</p> | 08256-32 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font està situada a uns 100 metres a l'est de les restes de la masia de can Santpare, que en l'actualitat es troben dins d'un gran bardissar situat al costat del camí que puja cap a can Gurri. Durant els anys 80 del segle XX, la zona fou utilitzada per la Granja Escola de can Girona per crear-hi una zona d'acampada (s'observen diverses construccions relacionades amb aquesta activitat: dipòsit o aljub de totxo, piques). Fou en aquesta època quan la font va ser refeta completament. La font, que no raja, agafava l'aigua del torrent de can Gurri mitjançant un tub de polietilè. Tot i això, sembla que anteriorment ja existia una altra font, que agafava l'aigua del mateix torrent. Mitjançant una canaleta de teules àrabs, l'aigua era conduïda fins a l'aljub que encara es pot observar damunt de la font. Des d'aquest, mitjançant un sistema de tubs i aixetes situat a sota, l'aigua arribava a les piques i a un antic safareig. Aquest sistema devia tenir, aproximadament, uns 200 metres de recorregut.</p> | 41.5191300,2.2728200 | 439325 | 4596643 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant fins arribar a una clariana que queda a mà esquerra i a la que s'accedeix per un camí sense sortida. Al fons d'aquesta clariana, a la dreta i al costat d'una alzina, hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66047 | Font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-merce | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 34-35. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97-98, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 114-115. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 54. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 113-114. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Merc%C3%A8 (Consulta: 15-12-2015).</p> | XX | <p>Font formada per un llarg mur de pedra al bell mig del qual hi ha el brollador, format per un tub de plàstic. L'aigua cau dins d'una pica de planta semi-circular que es troba envoltada per un paviment amb la mateixa planta, tot bastit en pedra. Una estreta canalització practicada al paviment permet que l'aigua de la pica discorri fins a un petit registre ubicat fora d'aquest. D'aquesta manera, l'aigua és aprofitada i no es perd. Al costat de la font hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-33 | Camí d'Alella-Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font fou inaugurada aproximadament a finals dels anys 70, el dia de la Mare de Déu de la Mercè, 24 de setembre. Se la va batejar amb el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica la font pertanyen a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. S'abasteix d'aigua gràcies a la sèquia que neix a partir d'una mina que està ubicada uns metres més amunt de la font, just a l'encreuament de camins i torrents. Mitjançant un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre, aquesta mina (d'uns 100 metres de llargada) subministrava aigua a tota la finca de can Girona i a les masies que en ella hi havien. L'any 1993, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral va encarregar l'arranjament de la font a un paleta del poble, en 'Picu' Marín. Es va revestir el mur amb lloses de pissarra i es va refer tant la pica com el paviment que l'envolta. Durant un temps, una branqueta feia de tap x evitar que el desguàs d'aigua fós massa gran.</p> | 41.5216000,2.2696500 | 439063 | 4596920 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, la bassa i les restes de can Ros i la seva pedrera. A uns 180 metres de la pedrera de can Ros, a l'encreuament, cal agafar el camí de la dreta que discorre en paral·lel al torrent de can Gurri. A uns 180 metres d'aquest encreuament hi ha la font, al marge esquerre del camí. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66049 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-4 | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 24-25. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 49. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 119. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Ferro_de_Martorelles (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | El mur de pedra està escardat i cobert de molsa. | <p>Font formada per un muret bastit en pedra lligada amb morter, situat en un petit talús de terra. Al centre del mur s'obre un arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, sostingut per dos brancals fets de pedra i maons. La part interior de l'arc està revestida amb un morter acolorit amb sulfat de ferro, fet que li dóna el color vermellós i taronja que la caracteritza. L'aigua brolla per un simple forat i cau en una pica de planta circular marcada a la roca. Damunt del broc hi ha una obertura rectangular a mode de registre, que deixa entreuveure un possible dipòsit o mina interior.</p> | 08256-35 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La font pren el seu nom pel gust de ferro que té la seva aigua, donat que és probable que travessi alguna veta d'aquest mineral, característic de la zona. L'aigua brolla sota de dos torrents, el sot dels Verreus i el dels Cirerers, que en aquest punt s'uneixen formant el torrent de la font Sunyera. La font fou rehabilitada als anys 50 del segle XX per en 'Picu' Marín, paleta i veí de la població. A escassos metres de la font, a la part alta del corriol, hi ha un exemplar de micaquer (nesprer del Japó) inusual dins del bosc.</p> | 41.5085200,2.2626800 | 438469 | 4595472 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que travessa un marcat torrent i fa un revolt. En aquest punt, a la dreta, surt un petit corriolet embardissat que porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. Dos rètols de fusta marquen la situació de la font i adverteixen que cal respectar-la i deixar l'entorn ben net. Alhora, un altre rètol indica que l'aigua no és potable. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66050 | La Bassassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassassa | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 26-27. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 48. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 141. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Bassasa (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | La zona està força emboscada i enxarcada. | <p>Bassa d'aigua enclotada i planta allargassada formada per un forat excavat al propi terreny, amb unes mesures aproximades de 15,5m de llargada per 2,5m d'amplada i una profunditat d'un metre. Tota la banda de migdia presenta un mur longitudinal bastit en pedra lligada amb morter que fa de resclosa. Mitjançant una petita obertura a la part inferior del mur, l'aigua és conduïda cap avall. Un arbre caigut al damunt de la bassa permet fer de pont per creuar.</p> | 08256-36 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La bassa es va construïr per poder emmagatzemar aigua i així poder refrescar les carboneres que s'explotaven al bosc, així com per poder regar uns horts que hi ha situats a uns 300 metres més avall. Un tub de polietilè permet fer aquesta tasca en l'actualitat. L'aigua de la bassa procedeix de la roca mare.</p> | 41.5091500,2.2632100 | 438514 | 4595542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que passem un altre nus de corriols i, posteriorment, deixem dos senders a la dreta. Passat aquest segon camí, després d'un suau revolt a la dreta, hi ha un emboscat corriol que marxa cap a la dreta i porta fins a la bassa. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66052 | Font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 98, 99, 101-102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1994). 'La font Sunyera'. El 9 Nou, 8 de gener. Suplement, p. 16. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 43.</p> | XIX-XX | <p>Font formada per un gran arc de mig punt que es troba obert al bell mig d'un talús forrat en pedra, que sosté el marge inferior dret del camí que porta a Tiana per la Romaguera. L'arc medeix 1,20m d'alçada aproximada i presenta la meitat inferior excavada a la roca i la superior bastida en obra, amb un revestiment arrebossat de guix i calç pintat amb sulfat de ferro. Damunt l'arc hi ha una pedra gravada amb la data 1889 i les inicials P i M. El broc és un simple tub encastat a la paret interior. L'aigua cau al paviment de pedra erosionada inferior i es deixa marxar cap a l'exterior. Al costat del toll on cau l'aigua hi ha un sortint de pedra a mode de repisa o banc. Davant de la font hi ha una agradable i gran esplanada farcida de plataners, i amb diverses pedres de grans dimensions per seure i descansar.</p> | 08256-38 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Sembla ser que l'amo de les terres on s'ubica la font era el propietari de la masia de can Sunyer de Martorelles. D'aquí vindria el fet que la bategés amb el nom de Sunyera quan la va construïr. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. L'aigua que abasteix la font prové d'una mina situada uns 60 metres més amunt, en el torrent de la font Sunyera. Està connectada amb la font mitjançant una mina subterrània. En l'actualitat, la font Sunyera té un cabal de 2.7 litres/minut.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font. Un rètol indica que l'aigua no té garanties sanitàries. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66053 | Font del Racó / Font Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-font-piera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 30-31. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 99-100. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Font situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la llera del torrent de can Gurri i a l'extrem de migdia d'una de les esplanades adaptades per fer acampada. Es tracta d'una mina que sorgeix d'un mur de roca mare. L'aigua llisca pel talús i, mitjançant un canal bastit en pedra i maons, va fins a un arqueta moderna. Des d'aquesta arqueta surt un tub que sobrepassa el mur que canalitza el torrent, just per sota del salt de can Girona. D'aquesta manera, l'aigua sobrant es retorna al torrent.</p> | 08256-39 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>El nom de Piera procedeix d'un dels propietaris de la finca, en Lluís Piera, que l'any 1920 se la va vendre a l'ajuntament de Barcelona, que encara n'és el propietari. L'aigua que recull la canalització subministra una bassa de rec situada uns metres més avall, i que probablement servia per regar la finca. També es recull cap a una conducció subterrània bastida l'any 1933, que porta l'aigua fins a la font de can Matons. Aquesta construcció, durant un temps, va servir per abastir d'aigua la població de Mollet del Vallès. L'aigua sobrant, com ja hem dit, es retorna al torrent. En una fotografia antiga es pot observar com al costat de la font hi havia una taula circular de ciment amb banc integrat per seure i reposar.</p> | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la font es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. Està ubicada al final d'una d'aquestes esplanades. Cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66054 | Font de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-girona | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XX | <p>Font artificial situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, davant de la façana principal, en un extrem de l'era. Està formada per una pedra rectangular de granit situada en vertical, amb uns grans encaixos laterals i una pica plana amb canalons. El broc surt de la part de dalt de la peça, consistent en una aixeta de ferro. L'aigua brolla dins d'un recipient de pedra de grans dimensions mòbil, que simplement està situat sota el raig.</p> | 08256-40 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>És força probable que en origen, aquesta peça formés part d'una premsa. No sembla que la font faci gaire temps que està construïda.</p> | 41.5251600,2.2602100 | 438279 | 4597322 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66055 | Font de can Matons / Font dels Porcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-matons-font-dels-porcs | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 14-15. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 99, 100, 102, 105. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 56.</p> | XX | Força degradada, amb alguns totxos trencats. | <p>Font situada sota la vinya de la masia de can Matons, al costat del camí que porta a Martorelles i d'un celler de grans dimensions que forma part de les instal·lacions de la masia, on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet). La font està formada per un petit mur bastit en totxo, que està adossat a la façana de tramuntana del celler. El broc es correspon amb simple tub d'acer que desaigua en una doble pica de planta rectangular de pedra treballada, amb els laterals arranjats amb totxos. Des d'aquí, una canonada subterrània connecta la font amb un safareig de planta quadrada bastit en pedra, que actualment fa les funcions de resclosa. Des d'aquest safareig, l'aigua passa a la gran bassa situada al costat, que fa les funcions de dipòsit. Està bastida en totxana lligada amb ciment i delimitada per un filat metàl·lic.</p> | 08256-41 | Camí de Martorelles-Horta de can Matons, 08106 | <p>A principis del segle XX, en Joan Matons, propietari de la masia de can Matons, va fer construïr una mina al torrent de can Gurri, a l'alçada de la masia de can Girona i de la font del Racó, amb la intenció de fer arribar l'aigua a les masies i els horts inferiors. Sota la masia de can Matons, a l'altra banda de l'actual carrer del camí de can Girona, va fer construïr la font, el safareig i la bassa que l'acompanyen. Posteriorment, l'any 1933, aquesta aigua també fou conduïda fins a Mollet del Vallès per abastir d'aigua aquesta població. L'ajuntament de Mollet del Vallès va cedir tota la xarxa al de Santa Maria de Martorelles l'any 2001. En l'actualitat, la conducció alimenta a la font i als horts del seu voltant. Sembla ser que durant un temps, els propietaris de la masia de can Matons van tenir porcs a l'edifici que hi ha al costat de la font, motiu pel qual va pendre aquest sobrenom. L'aigua de la font va estar prohibida per la contaminació de purins. El cabal de la font de can Matons és de 26.4 litres/minut.</p> | 41.5252000,2.2513300 | 437538 | 4597332 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Des de l'inici del carrer del camí de can Girona, a pocs metres de l'encreuament amb la Travessera del camí de can Girona, surt un camí de terra a mà dreta (camí del Fondo-camí de Martorelles-camí Ral) que porta cap a l'antiga horta de can Matons. Si el seguim uns 250 metres trobarem un plataner de grans dimensions i, darrera seu, les estructures que conformen la font. L'aigua de la font no és potable. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66056 | Font de Baix / Font de les Canals / Font de can Riulas / Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-font-de-les-canals-font-de-can-riulas-font-del-viver | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 16-17. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 98. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 42.</p> | XX | L'entorn està força degradat i l'estructura també. | <p>Font situada a la llera del torrent de la font Sunyera, al seu pas pel nucli urbà, sota el carrer de la Sagrera. Es tracta d'una font que sorgeix d'un talús de roca mare situat sota camí del Collet, al gual que creua el torrent. L'aigua brolla pel talús, però també es canalitza mitjançant un tub de plàstic de recent construcció. L'aigua que brolla cau dins del torrent, que en aquesta part està canalitzat amb pedres. Per accedir a la font cal baixar per unes escales d'obra amb la barana de ferro i dos replans.</p> | 08256-42 | Carrer de la Sagrera-Camí del Collet, 08106 | <p>Es tracta de la font principal del municipi, donada la proximitat amb el poble. Abans que l'any 1932 arribés l'aigua canalitzada a les cases, la gent anava a recollir l'aigua a aquesta font.</p> | 41.5181000,2.2537700 | 437735 | 4596542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel carrer de la Sagrera, a l'alçada de la Baixada de la Font. Cal baixar una rampa asfaltada per accedir a les escales que li donen accés, abans de creuar el torrent. Uns rètols indiquen que l'aigua de la font no és potable. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66057 | Font de can Roda / Font de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roda-font-de-sant-salvador | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 12-13. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 93, 96, 99, 102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 41.</p> | XIX-XX | El mur i el plafó de ceràmica estan molt degradats. | <p>Font formada per un mur central arrebossat amb el coronament arrodonit, que presenta un plafó de rajoles ceràmiques acolorides en un estat lamentable. De fet, tot el mur està ple de pintades i es troba en un estat deplorable. Sota del mur es localitza l'estructura de la font pròpiament dita. Consisteix en una estructura de planta rectangular bastida en maons i pedra, tot lligat amb morter. Al centre s'obre una petita canalització que dóna pas al broc, consistent en un simple tub de plàstic, que desaigua directament al torrent. A la banda dreta hi ha dues plataformes quadrades superposades que faciliten l'accés al brollador, mentre que a l'esquerra hi ha les escales que li donen accés, que enllacen amb la passera de ciment actual que salva el desnivell del torrent i permet creuar-lo.</p> | 08256-43 | Torrent de can Sunyer, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la font va ser totalment restaurada a finals del segle XIX, quan la família Bonaplata va comprar la masia i les terres que l'acompanyaven, inclosa la font. Tot i que en l'actualitat el plafó de rajoles acolorides està molt degradat, la imatge central és la de Sant Salvador, en honor al propietari de la masia Salvador Bonaplata. Antigament, una mica més avall de la font, hi havia hagut una taula i un banc d'obra per seure i descansar. Hi ha imatges antigues que mostren com era la passera en orígen. Es tractava d'un pont amb baranes de ciment a mode de troncs de fusta. El cabal de la font de can Roda és força escàs, 0,720 litres/minut, i l'aigua és molt apreciada perquè hi ha la creença que purifica el sistema renal.</p> | 41.5232200,2.2451800 | 437023 | 4597117 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A uns 200 metres de l'inici, cal agafar un estret corriol a mà dreta que porta fins a la font, després de creuar el torrent mitjançant una passera de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66059 | Molí de vent del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-castell | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 44. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 104. Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Molí de vent multi-aspa format per una estructura metàl·lica situada damunt d'un pou, del que s'extreu l'aigua. Consisteix en una torre de base quadrada coronada per una estructura circular formada per diverses aspes de color groc. Tot aquest conjunt és metàl·lic. La torre està anclada damunt d'un pou de planta quadrada bastit en maons i amb els paraments arrebossats, que presenta un coronament a mode de petita cúpula. Al bell mig d'aquesta hi ha el mecanisme mitjançant el qual l'aigua puja a través d'una bomba i per l'acció del vent.</p> | 08256-45 | Hort del Castell-Torrent de la font Sunyera, 08106 | <p>El molí fou comprat a l'empresa Tarragó de Montblanc, probablement a finals del segle XX. En orígen, la seva propietat era compartida entre dos propietaris diferents, tot i que finalment se'l quedaren només un. Era utilitzat per regar els horts que hi ha disposats entre el carrer de la Font del Ca i el torrent de can Gurri.</p> | 41.5175500,2.2550400 | 437840 | 4596480 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés al molí és pràcticament impossible donat que l'abundant vegetació del torrent i els horts que s'hi localitzen fan impossible arribar-hi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66061 | Rellotge de sol de can Ferriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ferriols | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XX | <p>Rellotge de sol de pedra artificial, del tipus vertical i orientat a migdia, que està situat a l'alçada del pis de la façana principal de la casa. És quadrat, amb el gnòmon de vareta de ferro i els nombres metàl·lics també. Les marques horàries van de les 6 de la tarda a les 6 del matí i segueixen la numeració romana, amb la línia de les 12 en vertical. Es tracta d'un rellotge prefabricat i, probablement, produït en sèrie.</p> | 08256-47 | Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 | 41.5178900,2.2555100 | 437880 | 4596518 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 66062 | Rellotge de sol de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-matons | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XIX-XX | Molt deteriorat. | <p>Rellotge de sol pintat del tipus circular, situat al centre del coronament de la façana principal de la masia de can Matons. No conserva les marques horàries ni tampoc la decoració que el caracteritzava, que era pintada. Del gnòmon no n'hi ha rastre, tot i que s'observa el seu encaix a la part superior del cercle.</p> | 08256-48 | Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 | <p>Aquest rellotge podria ser fruit d'una reforma efectuada a la casa entre els segles XIX i XX.</p> | 41.5257200,2.2505600 | 437474 | 4597391 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66064 | Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-1 | XIX-XX | <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada prop del dolmen de can Gurri, a l'altre marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> | 08256-50 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> | 41.5158500,2.2811500 | 440017 | 4596273 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66065 | Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-2 | XIX-XX | <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada al costat del dolmen de can Gurri, al mateix marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> | 08256-51 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> | 41.5169500,2.2802200 | 439941 | 4596396 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66070 | El Pont Vell / Pont del Torrent de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-vell-pont-del-torrent-de-les-canals | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/la-segregacio-de-martorelles/ (Consulta: 24-02-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search/label/Patrimoni%20Hist%C3%B2ric (Consulta: 24-02-2016).</p> | XX | <p>Pont de gran alçada situat al costat de la carretera d'accés a la població, un cop passat el nucli Colomer i la casa de can Borrell, al marge dret d'aquesta via. De fet, el pont es troba al inici del pas peatonal que discorre en paral·lel a la carretera. Consta d'un únic arc de mig punt bastit amb maons plans, amb les cantonades fetes de maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides carejada, disposada regularment. Presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una longitud de 30 i una amplada d'uns 9 metres. La part superior del pont té una barana bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de l'estructura, coronada amb un passamà bastit amb maons disposats a sardinell. El paviment superior és de terra.</p> | 08256-56 | Carretera BV-5006, km. 1,8, 08106 | <p>Antigament, el camí que unia les actuals poblacions de Martorelles i Santa Maria de Martorelles pujava seguint el mateix traçat actual fins a ca la Xica i, des d'aquí, anava cap a la Torre dels Galls i cap al camí de can Girona. Passava per sota la masia de can Matons cap al cementiri i, des d'allà, cap al poble de dalt. Als anys 20 del segle XX es va projectar una nova carretera asfaltada que en un principi havia d'arribar al poble de dalt, però que es va quedar a l'alçada de ca la Xica de Martorelles. El cost de la construcció d'un pont damunt del torrent de les Canals era excessiu. Per tant, la necessitat d'una carretera en condicions per accedir al poble era principal pels veïns de dalt. Un cop assolida la segregació dels dos pobles a finals de la dècada dels anys 20, i veient que la nova carretera no era prioritària per a la Diputació de Barcelona, els veïns de Santa Maria de Martorelles van iniciar la construcció d'aquesta via en el punt més conflictiu, el pas damunt del torrent de les Canals. D'aquesta manera es va construïr el Pont Vell. El pont fou construït pels paletes i la gent del poble a estones lliures, així com la carretera, que es va deixar de terra sense asfaltar. El traçat de la carretera actual no es va construïr fins a la dècada dels anys 50. En l'actualitat, el pont forma part del pas peatonal de seguretat que circula en paral·lel a la carretera BV-5006.</p> | 41.5235200,2.2495200 | 437385 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 66074 | Pedrera de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-ros | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada a la banda de tramuntana del terme municipal, a uns 400 metres de la bassa de can Girona en direcció Alella, al marge esquerre del camí. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 12 metres d'alçada, amb uns 25 metres d'amplada màxima i 28 metres de longitud respecte el camí. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-60 | Camí d'Alella, 08106 | <p>A principis del segle XX, el sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', va comprar la finca de can Girona (la masia i les seves terres) amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. La vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. Sabem que a la dècada del 1910-20, el mas de can Ros (situat al costat de la pedrera) era utilitzat per allotjar als picapedrers forasters (majoritàriament valencians) que venien a treballar a les pedreres de can Girona. La pedra que s'extreia es carregava als carros i era transportada fins a la cruïlla de la carretera de Martorelles amb el camí de can Girona. Des d'aquí, mitjançant camions i carros, era portada a l'estació de tren de Mollet del Vallès o bé a d'altres punts on fos demandada. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5220300,2.2659400 | 438754 | 4596970 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66075 | Pedrera de la font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-de-la-merce | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 112, 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada a uns 100 metres al sud de la font de la Mercè, en una cota superior, damunt del camí d'Alella. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 13 metres d'alçada, amb uns 40 metres d'amplada màxima i 33 metres de longitud respecte el desnivell existent amb el camí. La seva planta semi-còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. A l'extrem nord-est de l'esplanada que dóna accés a la pedrera s'observa un antic camí força degradat, que marxa en direcció nord cap a la font de la Mercè. Probablement es tracti d'un altre accés. A pocs metres al sud hi ha les restes de l'antiga ferreria que donava servei a la pedrera. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-61 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones'. La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. La pedrera era treballada per picapedrers que tallaven la pedra i la feien rodolar barranc avall fins al camí d'Alella, que passa per sota. Al costat de l'actual cruïlla de camins, la pedra es carregava als carros i era transportada fins a la cruïlla de la carretera de Martorelles amb el camí de can Girona. Des d'aquí, mitjançant camions i carros, era portada a l'estació de tren de Mollet del Vallès o bé a d'altres punts on fos demandada. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5208100,2.2698400 | 439078 | 4596832 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Al cap d'uns 50 metres per dins del bosc, arribem a la pedrera (passarem per davant les restes de la seva ferreria també). La pedrera està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66076 | Pedrera de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-girona | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Pràcticament no en queden restes. | <p>Pedrera situada dins del recinte de la masia de can Girona, al costat de la vaqueria i damunt de la font del Racó. De fet, en origen es deuria extendre des del camí d'Alella fins pràcticament a tocar el torrent de can Gurri. En l'actualitat, però, la zona ha estat arranjada i s'hi han anat bastint altres estructures relacionades amb les activitats a les que està destinada la finca. Presenta una alçada aproximada d'uns 16 metres respecte el nivell del camí, sense que s'aprecii cap planta predeterminada. La pedra que s'extreïa, de la mateixa manera que a la resta de pedreres del terme, era granit procedent dels massissos hercinians.</p> | 08256-62 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones'. La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. El cas d'aquesta pedrera és diferent, donat que entre els anys 1940-42 s'explotava per obtenir pedra per bastir els murs de la finca immediata a la masia i pel condicionament general de la finca. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5246800,2.2607200 | 438321 | 4597268 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 66077 | Pedrera de can Guillemí / Pedrera de can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-guillemi-pedrera-de-can-gallemi | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESBERT, Rosa Maria (1975). 'Características mecánicas del granito de Santa Maria de Martorelles (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, t. X, nº 1, p. 29-33. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113.</p> | XX | Amb esllavissaments. | <p>Pedrera situada al sud-est del nucli urbà, amb accés pel camí que puja als turons de can Guillemí i Castellruf, a escassa distància del poble. Consisteix en una impressionant foia o conca d'erosió allargassada de 110 metres d'alçada aproximada, amb uns 225 metres d'amplada màxima i 221 metres de longitud respecte el inici de l'explotació. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. El tall de la roca és força vertical en tot el seu perímetre i presenta una gran esplanada als peus de la paret de roca, en la que encara s'observen diverses piles de blocs de pedra escairats. A l'entrada a l'esplanada de la pedrera es concentren cinc edificacions aïllades, força degradades en l'actualitat. Es correponen amb edificis administratius, residencials i industrials relacionats amb l'activitat de la pedrera. En l'actualitat es troba abandonada, amb força vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i esllavissades en el terreny.</p> | 08256-63 | Camí de les Quatre Termes, 08106 | <p>És la pedrera més gran del terme i la més productiva quan s'explotava. A principis del segle XX, l'amo de la finca de can Girona i les seves pedreres, Lluís Piera, va intentar comprar-la en diverses ocasions sense èxit. Sembla ser que aquest fet, sumat a la frustració que les pedreres de la seva propietat no eren gaire productives, va provocar que el sr. Piera es vengués la finca de can Girona a l'ajuntament de Barcelona (any 1920). A la dècada dels anys 70, la pedrera era explotada per l'empresa Cyasa, S.A. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5171800,2.2615000 | 438379 | 4596435 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). El camí dóna accés tant a l'explotació com a les construccions que l'acompayen. També ens permet pujar a la part superior de la pedrera, amb unes vistes excepcionals. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66078 | Pedrera del camí de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-cami-de-la-font-sunyera | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESBERT, Rosa Maria (1975). 'Características mecánicas del granito de Santa Maria de Martorelles (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, t. X, nº 1, p. 29-33. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada al sud-est del nucli urbà, a uns 100 metres del final del carrer de la font Sunyera, al marge esquerre del camí, just en un encreuament amb un corriol que porta a uns horts. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 70 metres d'alçada, amb uns 80 metres d'amplada màxima i 140 metres de longitud respecte el camí. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-64 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>De la mateixa manera que a la resta d'explotacions, molta gent del poble treballava en aquesta pedrera. L'alcalde de Santa Maria de Martorelles Antoni Calvet i Armengol (1934-1936) hi treballà de picapedrer, entre d'altres. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5147300,2.2594400 | 438205 | 4596164 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 50 metres al nord es situa l'edifici anomenat de les Tolves, des d'on es carregava la pedra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 66079 | Les Tolves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tolves | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Espais oberts, amb abundant vegetació i zones amb runa acumulada. | <p>Edifici aïllat i mig enrunat situat a uns 50 metres de distància de la pedrera del camí de la font Sunyera, sota el camí que li dóna accés. Presenta una planta rectangular, amb la coberta plana i està distribuït en un sol nivell, amb quatre grans estances obertes a una gran esplanada que donava accés als camions. Aquests espais estan coberts amb voltes catalanes bastides amb maons plans i reforçades amb barres de ferro. Estan comunicades entre elles mitjançant petites obertures d'arc de mig punt obertes als murs laterals, que són de pedra escairada de diverses mides lligada amb abundant morter. De fet, la resta de la construcció presenta aquest mateix tipus de parament. A la part superior de la construcció, destaca una estructura de formigó i ferro amb encaixos utilitzada per la càrrega de la pedra. A uns 30 metres de distància al nord, a l'entrada a l'esplanada, hi ha un altre edifici de planta rectangular força més degradat que l'anterior. La part superior de la construcció està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada irregularment, i lligada amb abundant morter. La part inferior, en canvi, està bastida en bloc i és fruit d'una reforma posterior.</p> | 08256-65 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>L'edifici ha estat identificat com el carregador de la pedrera del camí de la font Sunyera. La pedra que s'extreia de la pedrera era matxacada. Llavors queia dins de les cambres-carregadors i d'allà era transportada fora del recinte. Unes vagonetes guiades per un cable d'acer transportaven la pedra d'un lloc a l'altre. El nom fa referència a les tremujes que s'utilitzaven per carregar la pedra matxacada.</p> | 41.5148700,2.2585800 | 438133 | 4596180 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/