Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66163 | Xarxa de camins forestals de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-forestals-de-santa-maria-de-martorelles | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | Determinats trams estan força degadats, amb torrenteres i esllavissaments de terra i pedra. | <p>Xarxa de camins forestals disseminats pel terme municipal de Santa Maria de Martorelles. Es tracta de sis vies amb una longitud compresa entre els 114 metres i els 398 metres, i una amplada que va dels 4,30 metres als 3,40 metres. En general, el paviment d'aquestes vies combina els trams asfaltats o formigonats més propers als nuclis urbans amb trams de terra sense cap tractament i afloraments de la pròpia roca mare, més característics de les zones boscoses per on discorren aquests camins. En la majoria de vies la circulació rodada no està permesa, en molts casos amb l'accés tancat amb cadenes, donada la inclusió d'alguns dels seus traçats dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Aquestes vies són: el camí de Sant Fost o del Collet, camí d'Alella, camí de Tiana per la Romaguera, camí de Tiana per Castellruf, camí de les quatre termes i camí de Vallromanes.</p> | 08256-149 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i d'entorn boscós. Són utilitzades per a la gestió, vigilància i defensa de les zones forestals. També són aptes per al transport d'aprofitaments forestals. En aquest sentit cal dir que les restriccions de trànsit no afecten aquestes activitats ni tampoc a les tasques gestionades pel Parc de la Serralada Litoral, a les zones on aquest té competències.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66163-foto-08256-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66163-foto-08256-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66162 | Poblat ibèric de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-castellruf | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446. CUYÀS I TOLOSA, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona: Gràfiques Duran, vol. II, p. 182-186. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, Josep (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers: Museu de Granollers, p. 11. GASULL, Pepa [et al.]. Resultat de les excavacions arqueològiques portades a terme a Castellruf (Mastorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Tribuna d'arqueologia, 1984-1985, p. 53-62. GASULL, P.; BLANCH, R.M.; GONZÁLEZ, A. [et al.] (1995). El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 074. LLAGOSTERA I OLLÉ, M.T. (1971). 'Vaso polípedo en Castell Ruf'. Amistad, Boletín del Museo Municipal de Badalona, 30, p. 4-5. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 317-322. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 97. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 58. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 13-18, 22-29.</p> | IV-I a.C. | Ple de vegetació que malmet les estructures. | <p>Jaciment arqueològic isolat i situat dalt del turó de Castellruf, prop del bosc d'en Mates. Presenta una extensió aproximada de 0,6 hectàrees i una planta més o menys ovalada, determinada per l'orografia del propi turó. Està format per una doble línia de muralla separada uns 13 metres. La muralla 1 recorre la plataforma superior del turó, mentre que la muralla 2 només es documenta pel vessant est. Tant a la plataforma superior com a l'espai entre muralles hi ha restes de construccions. Majoritàriament, les cases presenten plantes rectangulars i estan dividides en una, dues o tres estances. En general, totes les estructures del jaciment s'assenten damunt la roca mare i estan bastides en pedra sense desbastar lligada en sec, amb superposició de filades en alguns casos. La muralla compta amb fossa de cimentació, mentre que la resta de murs no tenen perque tenir-la. Medeix de mitjana 1,15 metres d'amplada i té un reompliment de pedra petita a l'interior. Els murs de les cases estan fets amb parament de pedra mitjana sense reomplir i s'hi obren un total de 8 portes flanquejades per brancals. Les habitacions anaven cobertes amb sostres de fusta i branques. Pel que fa als paviments, trobem el simple reaprofitament de la roca mare com a nivell de circulació, els empedrats de pedra de diverses mides i algun paviment de terra piconada a l'interior de les habitacions. A la muralla s'observen diverses obertures de mida petita, identificades com a sortida d'aigües. Es van documentar també tres fogars assentats a la roca mare sense solera prèvia de preparació. En una de les habitacions (número 9) es va documentar les restes d'un forn fet de tàpia i escòries de ferro en abundància. Es va identificar com un taller de ferrer que es va incendiar. En el corriol actual d'accés al jaciment es va documentar una sitja amb tapa de pedra, a l'interior de la qual només hi havia una llàntia. La cronologia de l'assentament ve determinada també per la ceràmica que s'hi documentà: de ceràmica àtica de mitjans del segle IV a.C. a la campaniana A de principis del segle I a.C. (i absència de campaniana B). Pel que sembla, durant el segle III a.C., el poblat patí una gran reestructuració amb la construcció de la muralla i les habitacions de la banda de tramuntana, que s'adossen a aquesta. Posteriorment es bastiren la resta de cases i s'ocuparen, fins que es van anar enderrocant per un procés de destrucció (documentació de diversos enderrocs). En la darrera fase es construeixen els empredrats i s'habiliten nous espais. El jaciment s'abandona cap a mitjans del segle I a.C.</p> | 08256-148 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>Les primeres intervencions arqueològiques documentades al poblat ibèric de Castellruf foren obra de l'Andrés Cueto, veí del poble i aficionat a l'arqueologia, a mitjans dels anys 50 del segle XX. Les seves tasques es concentraren en les habitacions documentades a la banda oest del turó, recollint un gran nombre de restes de ceràmica, òssos, ferro, peces lítiques, etc. Destaca un vas polípode de set peus adscrit al període Neolític, dins del Bronze final, i que a priori no tindria relació amb el poblat ibèric (no s'ha pogut localitzar la peça). Tant en Josep Maria Cuyàs, director del Museu de Badalona requerit pel propi Cueto, com el Baró d'Esponellà, delegat en Cap d'Excavacions Arqueològiques, estaven al corrent dels progressos al jaciment, tot i que no s'hi implicaren mai institucionalment. Entre els mesos d'abril i octubre del 1984, el Departament de Treball i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat dugueren a terme una intervenció arqueològica al jaciment, dins del programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics (en aquesta intervenció es fa referència a l'excavació furtiva d'en Cueto). Durant el mes de març de l'any 2014 es va fer una campanya de neteja de la densa vegetació que cobria les estructures, donat que des de la intervenció arqueològica dels anys 80 no s'havia fet res al jaciment. L'acció fou coordinada per l'empresa Àtics, dedicada a la gestió i difusió del patrimoni arqueològic, i hi participaren voluntaris d'arreu de l'estat espanyol i els ADF de la zona. El jaciment s'adscriu a una cronologia establerta entre el període de l'Ibèric Ple i Ibèric Final.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66161 | Can Girona / Can Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-girona-can-piera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 30-31. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SALVÀ ROSSELLÓ, Isabel (2014). Pla Especial Urbanístic de can Girona a Santa Maria de Martorelles. [Ajuntament de Barcelona: inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). http://www.eixestels.com/casa-de-colonies/can-girona/ (Consulta: 14-03-2016).</p> | XX | Revestiments degradats i alguns cossos auxiliars degradats. | <p>Masia aïllada de grans dimensions situada al peu del camí d'Alella, passat l'encreuament amb el camí de Montornès o del coll Mercader. Està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum original està situat al bell mig de la construcció. Té una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossats a la façana principal, orientada al sud-est, hi ha dos cossos rectangulars coberts amb terrasses superiors, que estan delimitades amb balustrades d'obra. El de la banda de llevant està organitzat en una sola planta i hi ha el portal d'accés a l'interior, d'arc de mig punt. El de ponent té planta baixa i pis, i presenta una torre a la cantonada de migdia, amb coberta de quatre vessants de teula. Adossats a la façana nord-est del volum principal hi ha dos cossos més, una torre de planta quadrada amb coberta de quatre aigües i quatre nivells, i un volum rectangular cobert amb una terrassa superior i tres pisos. Per la banda de darrera se li adossa un volum auxiliar d'un sol nivell, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. A la cantonada sud-oest del volum principal s'hi adossen dos edificis auxiliars més, que també estan cobertes amb terrasses superiors i organitzats en una i dues plantes. En general, la construcció presenta obertures rectangulars, d'arc de mig punt i d'arc escarser, i els volums estan rematats amb ràfecs motllurats. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol pintat en vermell. Davant la casa, passades unes feixes, hi ha un edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants distribuït en un sol nivell. Es tracta de l'antic estable de la masia. Presenta obertures d'arc de mig punt amb els emmarcaments bastits en maons i ràfec de dents de serra a la façana principal.</p> | 08256-147 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>La casa apareix mencionada en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol. Consta que a la casa de can Girona hi vivien 16 persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). Probablement era la casa més gran i important del terme. Posteriorment, la casa de can Girona apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa. Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la casa es va formar per la unificació del mas Mateu, el mas de la Mola i el mas del Poal. A finals del segle XIX, la finca era propietat de Manuel Girona, alcalde de Barcelona entre els anys 1876 i 1877. La idea era crear una granja que els permetés produïr els productes per abastir la casa que tenien a Barcelona. Uns anys més tard, en un article publicat l'any 1889 en el butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, la casa apareix mencionada com a can Girona. S'especifica que era molt gran, que tenia capella i una alta torre i, sobretot, que estava restaurada de feia poc. A principis del segle XIX, la casa va passar a mans d'en Lluís Piera, propietari de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', amb la intenció d'explotar les pedreres de la finca per obtenir pedra per fer les llambordes dels carrers de Barcelona. També la utilitzaven com a lloc d'esbarjo familiar, van recuperar la vinya malmesa per la fil·loxera i van plantar cirerers, que es convertiren en el producte estrella de la zona a mitjans del segle XX. L'any 1920, en Piera va vendre la finca a l'ajuntament de Barcelona. Primer la van destinar a centre de beneficiència mitjançant explotació agrícola i, l'any 1932, a casa de colònies de les escoles municipals de Barcelona. Durant la Guerra Civil, la casa acull nens refugiats d'altres zones (hi ha gent gran del poble que va venir com a refugiat i s'hi va quedar) i membres refugiats de la Generalitat, com per exemple el poeta i polític català Ventura Gassol. El conflicte bèl·lic arribà a la casa i fins i tot hi hagueren morts. Un cop acabat el conflicte, la casa es torna a destinar a les tasques agrícoles de beneficiència. Als anys 50, la finca serví de viver del servei de Parcs i Jardins de Barcelona (aquest viver es va traslladar a la finca de cal Mariano, actual Castell de Sant Foix, el 1978). L'any 1976, la finca es converteix en la primera granja escola de l'estat espanyol, tot i que es paralitza l'any 85 donat l'inadequat estat de conservació de la casa. Des de l'any 1992, can Girona està dedicada com a lloc de colònies i acampada en els terrenys de la seva finca. La finca s'abateix d'aigua mitjançant la mina o sèquia de can Girona o de la font de la Mercè.</p> | 41.5252800,2.2600200 | 438263 | 4597335 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66161-foto-08256-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66161-foto-08256-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66161-foto-08256-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66160 | Can Roda / Can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roda-can-mayoles | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1997). Recull toponomàstic de Martorelles: Vallès Oriental. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, Dalmau, p. 92. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 12, 13. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 36. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). VILLARROYA, Josep. 'La casa d'estiu dels Bonaplata'. El 9 Nou, 25 de juliol de 1994, suplement 'De pagès estant'. http://www.cellercanroda.cat/ct/benvingut.html (Consulta: 14-03-2016).</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que presenta dos cossos adossats a la banda sud-oest i un barri posterior delimitat amb una tanca d'obra. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta obertures majoritàriament d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons i la façana principal orientada al sud-est. A la planta baixa destaca un gran portal d'accés emmarcat per dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons simples reformats. A la segona planta hi ha tres grans finestrals trigeminats amb els ampits correguts i motllurats. El parament està rematat amb un doble ràfec de grans dimensions fet de maons. Les façanes laterals presenten un coronament esglaonat de maons també. A la part superior de la façana de tramuntana hi ha la següent inscripció pintada al parament: 'CAN 1867 RODA'. Adossats a aquestes façanes laterals hi ha dos volums de planta rectangular amb coberta d'un sol vessants de teula àrab, distribuïts en planta baixa i pis. En general tenen obertures d'arc rebaixat bastides en maons. A la planta baixa hi ha simples finestres mentre que al pis hi ha dues grans galeries cobertes amb bigues de fusta, i obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs rebaixats geminats bastits en maons. Presenten el mateix ràfec que el volum principal. Els dos cossos adossats a l'extrem sud-oest de la construcció estan reformats, tenen cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal hi ha una gran era de cairons de planta rectangular. També un magatzem aïllat i un safareig al bell mig de les vinyes. La zona del voltant de la casa està enjardinada.</p> | 08256-146 | Damunt del torrent de can Sunyer, 08106 | <p>El primer document on apareix mencionada la masia de can Roda és de l'any 1447 i està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Es tracta d'una declaració del propietari de can Roda, Joan Roda, sobre les seves possessions a Santa Maria de Martorelles. També es menciona que amb anterioritat, la casa és deia can Maïoles. Per la documentació consultada, la masia de can Roda va passar de ser una casa benestant a finals de l'edat mitjana a una hisenda pobre i en decadència a mitjans del segle XVII. Datat l'any 1625 es conserva un inventari dels béns del propietari de la masia que havia mort recentment que deixa clar això. De fet, en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol, consta que a la casa de can Roda només hi vivien dues persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa de can Roda o Infants Orfes. En aquest sentit, segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la hisenda de can Roda va ser subhastada pel procediment de públic encant, passant a mans de la Casa dels Infants Orfes. L'orfelinat la llogava o la tenia en masoveria, depenent dels seus interessos. Sindreu també fa referència que durant la guerra de la Independència (1808-1814), la casa va servir de quartel del somatent de Martorelles i Sant Fost. L'any 1811, els francesos que rondaven per la zona la van saquejar i incendiar. A finals del segle XIX, la casa fou adquirida per Salvador Bonaplata per convertir-la en la casa d'estiueig de la seva família. Era un industrial del tèxtil barceloní que va fundar la primer fàbrica de teixits a vapor. Segons Sindreu, el propietari va derruïr la casa antiga i va aixecar l'actual l'any 1872, uns metres més enllà d'on hi havia hagut l'antiga. Aquesta dada es contradiu directament amb la inscripció gravada al coronament de la façana lateral de la masia, on apareix l'any 1867 com a data de construcció. En l'actualitat, la casa és la seu del Celler can Roda on s'elaboren vins i caves de la DO Alella. També es fan jornades d'enoturisme i lloguer d'espai per fer celebracions privades.</p> | 41.5226000,2.2450300 | 437010 | 4597048 | 1867 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A l'Arxiu Municipal de Martorelles es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66159 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AJMC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lajmc | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Josep Maria Cuyàs (AJMC), custodiat pel Museu de Badalona des de l'any 1992. La documentació fa referència sobretot al patrimoni arqueològic del municipi. Es tracta en bona part de documentació manuscrita pel propi Cuyàs, referent a la descoberta del poblat ibèric del Turó d'en Guillemí i de les excavacions fetes als anys 50 del segle XX al poblat ibèric de Castellruf. Es conserven notes, cartes i retalls de premsa. També es conserven dues cartes manuscrites de mitjans del segle XIX (1823-24) del capellà de la parròquia de Santa Maria, Francisco Perallada.</p> | 08256-145 | Plaça de l'Assemblea de Catalunya, 1, 08911 Badalona | <p>En Josep Maria Cuyàs Tolosa fou un historiador badaloní que va impulsar la creació del Museu de Badalona, del que en va ser el primer director. Apassionat de la història de Badalona i de l'arqueologia en general, estava al corrent de les excavacions arqueològiques que es duien a terme al poble.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66158 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AHCB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lahcb | <p>ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XIII-XVII | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), a la casa de l'Ardiaca. La documentació que hi ha dipositada fa referència al fons municipal de pergamins de l'arxiu, amb un exemplar datat l'any 1291, diversos documents sense datar del fons de manuscrits referents a les parròquies de Barcelona (amb mencions a Santa Maria i Castellruf entre d'altres) i sis documents més del fons de caràcter privat, dins la secció d'arxius patrimonials, datats entre els anys 1343 i 1675. Apareixen mencions a Martorelles i Santa Maria de Martorelles. En general es tracta de capbreus, sentències, plets, actes testimonials, etc.</p> | 08256-144 | Carrer de Sant Llúcia, 1, 08002 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 94|119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66157 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ACB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lacb | <p>ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Catedral de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XI | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Capitular de Barcelona (ACB), dins de la mateixa Catedral. La documentació que hi ha dipositada fa referència al fons de pergamins de la secció de la Reial Audiència i està datada entre els anys 1003 i 1092. Apareixen mencions a Martorelles i Santa Maria de Martorelles. En general es tracta de documentació relacionada amb vendes de terra, donacions, testaments, testificacions en plets, etc.</p> | 08256-143 | Plaça de la Seu, s/n, 08002 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66156 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles al SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-al-spal | <p>TARRÉS MARTÍNEZ, Núria (2009). Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XX | <p>Petit fons documental gràfic relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. Es tracta d'un total de 16 imatges relatives a l'església parroquial de Santa Maria datades entre els anys 1913 i 1970. Entre d'altres destaquen 8 imatges de l'interior i l'exterior del temple, 5 més d'una creu processional datada entre els segles XV-XVI i una imatge de la Veracreu del segles XIV-XVI.</p> | 08256-142 | Carrer Comte d'Urgell, 187, 08036 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66155 | Cases del carrer Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-pau-casals | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | <p>Conjunt de quatre cases aïllades i envoltades de jardí, situades al Nucli Colomer, entre els carrers Pau Casals, de la Vinya d'en Calet, de la Pau i d'Antoni Gaudí (del terme municipal de Martorelles). Presenten plantes rectangulars i estan distribuïdes en planta baixa i golfes, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants exceptuant el número 5, que és a quatre aigües. Aquestes cobertes tenen voladissos sostinguts amb barbacanes de fusta i detalls ornamentals de ceràmica a la línia dels careners. En general, les cases presenten obertures rectangulars, d'arc de mig munt i d'arc escarser, amb els emmarcaments arrebossats. Els números 1 i 3 són tipològicament idèntics i presenten dos porxos adossats a les façanes davanteres i posteriors, amb cobertes independents. En el cas del número 1, el porxo davanter fou reconvertit en una ampliació de la part interior de la casa. La casa del número 5 és la més gran de totes i compta amb un volum davanter a mode de galeria tancada amb finestrals de vidre. Tant els eixos del carener com els detalls ornamentals de la coberta són bastits en ceràmica vidrada de color negre. El número 7 està més reformat que la resta i compta amb una teulada assimilada a una coberta holandesa. Les cases presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats, i tenen els forats de ventilació de les cobertes decorats amb motius florals.</p> | 08256-141 | Carrer Pau Casals, 1-7, 08106 | <p>És probable que les cases fossin bastides cap a la dècada dels anys 30 del segle XX i estiguessin relacionades amb l'estiueig de la gent de Barcelona. Els números 1 i 3 eren conegudes com les cases de l'Arturo, mentre que els números 5 i 7 eren les cases de la senyora Cristina o del Pasteler (era una família de Barcelona que tenien una pastisseria a la ciutat i estiuejaven al poble).</p> | 41.5248500,2.2464300 | 437129 | 4597297 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66154 | Canals d'aigua prop de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-daigua-prop-de-can-girona | XX | Revestiments degradats. | <p>Conjunt de canals d'aigua situats sota l'encreuament dels camins que porten a Alella i Montornès, entre la masia de can Girona i els terrenys del Castell de Sant Foix. En total són tres petits canals d'arc de mig punt utilitzats per canalitzar sobretot l'aigua de les pluges i abocar-la al torrent. Aquest torrent baixa des del coll Mercader fins a l'aiguabarreig amb el torrent de can Gurri, sota els terrenys d'acampada de la masia de can Girona. El canal més destacable prové de la finca del Castell de Sant Foix i no sembla que en l'actualitat s'utilitzi. Està bastit amb maons disposats a sardinell i recolzat damunt d'una base també d'obra. Un altre canal recull l'aigua que baixa de la zona de feixes de can Girona, canalitzant-la per sota el camí d'Alella. Està bastit en pedra lligada amb ciment actualment. El darrer canal prové dels camps de la masia de ca n'Oliveres passant també per sota la via. Es troba en mal estat de conservació i força tapat per la vegetació que cobreix la zona. Fou bastit en maons lligats amb abundant morter.</p> | 08256-140 | Camí d'Alella-Camí de Montornès del Vallès, 08106 | <p>Els canals foren dissenyats per canalitzar les aigües sobrants cap al torrent que ve del coll Mercader. Presenten diverses reparacions als paraments. El canal bastit en maons era utilitzat antigament per evacuar l'aigua de la finca del Castell de Sant Foix. En l'actualitat, aquesta tasca la fa una canonada situada a escassos metres del canal, en el mateix torrent.</p> | 41.5260500,2.2600800 | 438269 | 4597421 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66153 | Sèquia de la font de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-la-font-de-can-roda | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 13. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102.</p> | XIX-XX | Acumulació de vegetació a l'interior del canal. | <p>Sèquia situada a l'extrem de ponent del terme municipal, davant de la font de can Roda. De fet, les estructures documentades es situen a l'aiguabarreig entre el torrent de can Sunyer i el de la Font de Baix. En aquesta zona es localitza un canal que discorre per la base del talús que delimita la zona, creuant per sota el camí que dóna accés a la masia de can Roda mitjançant un pont. El canal és bastit d'obra i està arrebossat. Des del camí, el canal continua pel marge dret del torrent per davant de la font. En aquesta zona hi ha una petita resclosa amb comporta per regular el cabal d'aigua. Des d'aquest punt, la sèquia continua en direcció a Martorelles.</p> | 08256-139 | Torrent de can Sunyer, 08106 | <p>La sèquia de la font de can Roda neix a l'alçada del Pont vell i baixa en direcció Martorelles seguint el traçat del torrent de can Sunyer, per la riba dreta. Passa per davant de la font de can Roda i segueix en direcció al carrer Núria (Martorelles), on deixa anar l'aigua directament al torrent. Anteriorment, la sèquia desembocava al safareig de la masia de can Sunyer (Martorelles), que la utilitzava per regar els horts de la seva finca. Tot i que no hi ha constància documental, és probable que la sèquia fos propietat de la masia de can Sunyer.</p> | 41.5235400,2.2466900 | 437149 | 4597152 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66152 | Alzina dels Nuvis de la Treseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-nuvis-de-la-treseta | <p>Informació oral de Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | <p>Alzina (Quercus ilex) situada al marge dret del camí que porta a la font de can Gurri, prop de la font de la Treseta. Es tracta d'un exemplar d'entre 8 i 10 metres d'alçada per uns 9 metres d'amplada de copa mesurada linealment. La particularitat de l'exemplar és el tronc central, el qual es troba ramificat en dos grans troncs pràcticament des de la base, a escassos centímetres del terra. A partir d'aquí, els dos troncs pugen drets mentre es van entortolligant entre ells fins a arribar a la copa, de brancatge esclarisser.</p> | 08256-138 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>L'exemplar pren el nom del fet que els dos troncs es van entortolligant mentre pugen, com si fossin dos nuvis agafats.</p> | 41.5135400,2.2743700 | 439449 | 4596022 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que porta a la font de la Treseta. Passat aquest trencall, al marge dret del camí hi ha l'alzina. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66151 | Casa de la plaça Joan Matons, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-joan-matons-9 | XIX-XX | El revestiment arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un petit espai davanter delimitat amb una tanca de maons arrebossada. En general presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés, que és d'arc rebaixat. A la façana principal hi ha dues finestres al pis, que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i maons, disposat irregularment i lligat amb morter. S'observen diverses reparacions als paraments, amb pèrdua del revestiment arrebossat que cobreix tot l'exterior.</p> | 08256-137 | Plaça Joan Matons, 9, 08106 | 41.5194300,2.2539400 | 437750 | 4596690 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||
| 66150 | Casa del carrer de la Neu, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-neu-3 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars. A la façana principal hi ha dues finestres amb els emmarcaments bastits amb maons i la llinda de fusta, mentre que el portal d'accés presenta la llinda reformada i està protegit per un voladís de teula àrab sostingut amb bigues de fusta. El parament està rematat amb una cornisa reformada que també està sostinguda amb bigues de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, disposat regularment i lligat amb morter. La façana lateral, orientada a la plaça del Rei, està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08256-136 | Carrer de la Neu, 3, 08106 | 41.5193800,2.2534800 | 437712 | 4596685 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66147 | Premsa de vi de ca l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-ca-langel | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, davant la façana principal. Es tracta d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. Als seus peus hi ha un registre de planta quadrada per on queia el most.</p> | 08256-133 | Carrer del Pi, 3, 08106 | <p>El propietari de la casa va comprar la premsa de gàbia al restaurant can Rovira, prop de Montcada i Reixac.</p> | 41.5177200,2.2551700 | 437851 | 4596499 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66146 | Pou sota el carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-sota-el-carrer-del-pi | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Pou aïllat situat a la banda de migdia del nucli urbà, sota el carrer del Pi. Es tracta d'un pou de planta circular i estructura cònica, bastit en maons i cobert per una cupúla apuntada que forma part de la mateixa estructura. El pou és força profund donat que baixa fins al torrent, i compta amb una petita obertura rectangular reformada. La construcció deixa l'aparell d'obra vist exceptuant la coberta, que presenta un revestiment arrebossat.</p> | 08256-132 | Horts del Rector, 08106 | <p>Tot i que inicialment el pou era propietat de la família Torras, posteriorment passà a mans de la casa de can Ferriols. L'utilitzaven per pujar l'aigua del torrent cap a la seva casa, situada a la part superior del carrer de la Font del Ca. Amb l'arribada de l'aigua potable canalitzada al poble, a mitjans del segle XX, el pou va quedar inutilitzat.</p> | 41.5175400,2.2553500 | 437866 | 4596479 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66145 | Olivera de can Boc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-boc | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Olivera (Olea europaea) aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà, just a la cantonada del carrer Jesús. Es tracta d'un exemplar d'uns 4 metres d'alçada per uns 5 metres d'amplada de copa mesurada linealment. Presenta un tronc central ramificat en dues grans branques, la base del qual està oberta. Tot i que no es tracta d'un exemplar excepcional, s'ha inclòs pel fet de ser testimoni d'una de les cases antigues que formaven part del nucli antic de la població.</p> | 08256-131 | Carrer López de Castro-Carrer Jesús, 08106 | <p>Antigament, l'olivera formava part de la masia de can Boc.</p> | 41.5197100,2.2520500 | 437593 | 4596722 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 66144 | Pi del carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-del-pi-0 | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al bell mig del nucli urbà, entre els carrers de la Font del Ca i del Pi, dins del pati d'una de les cases. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres, i una amplada de copa d'uns 14 metres mesurada linealment. Té un tronc recte d'escorça rogenca, amb la capçada en forma de parasol, tot i que l'exemplar està lleugerament inclinat. A la part superior, el tronc central es ramifica en dos grans troncs secundaris una mica recargolats.</p> | 08256-130 | Carrer del Pi, 7-Carrer de la Font del Ca, 42, 08106 | <p>Tot i que no hi ha cap informació al respecte, podria ser que l'exemplar hagués donat el nom al carrer del Pi. Es considera que l'exemplar té més de cent anys.</p> | 41.5175800,2.2554100 | 437871 | 4596484 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 66143 | Bassa de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig de les vinyes de la finca de can Roda, al costat de l'avet centenari. Presenta una planta rectangular i amida uns 25 metres de llargada per 18 d'amplada. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat hidràulic interior, i delimitada amb una tanca metàl·lica. A l'extrem de tramuntana hi ha unes petites escales per accedir-hi, mentre que adossat a la banda de ponent hi ha un petit volum amb coberta d'un sol vessant, que alberga la maquinària per tenir l'aigua en condicions. Està bastit en maons i presenta un petit portal d'accés d'arc de mig punt tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08256-129 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la bassa va ser construïda a finals del segle XIX pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal, per poder tenir aigua per regar les vinyes després d'una severa sequera. Es nodria d'una mina subterrània que anava fins a la torrentera de l'Hort del Rector, que ell mateix havia fet construïr. Mitjançant un sistema de reguerons, l'aigua es distribuïa per regar els camps i les vinyes.</p> | 41.5211000,2.2468500 | 437160 | 4596881 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66142 | Avet de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Avet (Avies alba) situat en un extrem de la gran bassa de can Roda, al bell mig de les vinyes de la masia de can Roda, dins la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres, amb un perímetre d'uns 15 metres d'amplada mesurat linealment. Està format per un tronc central a partir del qual neix el brancatge, espès i tupit, en perpendicular al tronc. La disposició d'aquest brancatge dóna a l'exemplar una forma lleugerament piramidal.</p> | 08256-128 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'avet es va anar a buscar al nord d'Europa a finals del segle XIX, pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal.</p> | 41.5211400,2.2466700 | 437145 | 4596885 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66141 | Roc del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-pedro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVI | <p>Roc de granit de grans dimensions, situat davant de la façana principal de la rectoria. Està situat damunt d'un basament de planta quadrada de recent construcció i encadenat al mateix parament mitjançant dues cadenes de ferro agafades a dues anelles laterals. Damunt seu, adherit al parament de la façana, hi ha un plafó de ceràmica amb una inscripció referida al roc (veure fitxa pròpia).</p> | 08256-127 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, el roc del Pedró fou plantat en el límit del barri de la Sagrera, establert a redós de l'església, l'any 1587. Duia gravat a la pedra un ram de granellons de branca de murtrera, un arbust molt conegut a la zona en aquells temps. Aquests granellons eren coneguts com a murtarelles, origen del nom Martorelles.</p> | 41.5197400,2.2531800 | 437687 | 4596725 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66140 | La Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miranda | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. URTEAGA, L.; CAPDEVILA, J. (1993). 'Tres hitos en el establecimiento de la red geodésica en Cataluña'. Revista Ería, p. 293-307.</p> | XX | Ha perdut l'emblanquinat que cobria l'estructura. | <p>Estructura situada a uns 70 metres al nord del cim del turó d'en Galzeran, amb accés des d'un petit corriol. Presenta una planta quadrada situada damunt d'un basament fonamentat a la roca mare del turó. Està bastida amb maons, amb plafons de pedra centrals a cada costat. Al centre hi ha un pilar quadrat d'un metre d'alçada aproximadament, també bastit en maons. En una de les cares de l'estructura hi ha una placa ovalada trencada que fa referència a les sancions que es poden rebre si es malmet la construcció. També menciona que és un vèrtex geodèsic. A la cara orientada al sud, en una pedra situada als peus de l'estructura, hi ha una placa metàl·lica commemorativa del segon centenari de la medició, instal·lada pel municipi d'Alella: 'ALELLA A FRA AGUSTÍ CANELLES I CARRERES, ALPENS 1765-ALELLA 1818, EN EL II CENTENARI DEL MESURAMENT DEL MERIDIÀ DE DUNKERQUE-BARCELONA, 27 DE FEBRER DE 1994'.</p> | 08256-126 | Turó d'en Galzeran, 08106 | <p>Es tracta del vèrtex geodèsic que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París), per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). La designació original amb la que se'l coneixia era Mont-Matas i els observadors que estudiaren la zona foren Pierre Méchain i Jean Joseph Tranchot. Les actuacions es dugueren a terme els anys 1792 i 1803. Posteriorment, l'any 1871, l'observador fou l'enginyer militar català Joaquim Barraquer Rovira. A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons l'Àrea de Geodèsia del Instituto Geogràfico Nacional, l'element actual fou construït l'any 1977. En aquella època, l'estructura estava emblanquinada.</p> | 41.5046700,2.2666300 | 438795 | 4595042 | 1977 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66139 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-3 | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113.</p> | XX | Enrunat. | <p>Edifici completament enrunat i situat a l'inici del corriol que porta a la pedrera de la font de la Mercè. Es troba en una zona boscosa, amb abundant vegetació que tapa bona part de les estructures. De fet, només es conserva dempeus un tram de mur de més d'un metre d'alçada, que està bastit en pedra de la zona de diverses mides, lligada amb abundant morter.</p> | 08256-125 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Es tracta de l'antiga ferreria de la pedrera de la font de la Mercè. S'hi reparaven les eines que feien servir els picapedrers per extreure la pedra. De la mateixa manera que la pedrera forma part de la finca de can Girona, propietat de l'ajuntament de Barcelona des de l'any 1920-22.</p> | 41.5203100,2.2700000 | 439091 | 4596776 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Pocs metres més endavant trobarem les restes de la ferreria. L'edifici està situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||
| 66138 | Barraca prop del camí del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-del-collet | XIX | No té coberta i està plena de pintades. | <p>Barraca situada al mig d'una zona de vinyes, al costat d'un camí. Es tracta d'una barraca de planta rectangular fonamentada damunt de la roca mare, en el marge del camí. En origen tenia la coberta de dos vessants, tot i que en l'actualitat està esfondrada. Presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons, amb el marxapeu també de maons. Està bastida en maons i pedra de diverses mides disposada irregularment, amb els paraments arrebossats. A la façana principal hi ha una placa arrebossada i gravada amb un nom illegible i l'any 1891.</p> | 08256-124 | Vinya del camí del Collet, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya.</p> | 41.5182900,2.2504600 | 437459 | 4596566 | 1891 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66137 | Barraca de darrera del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-darrera-del-cementiri | XX | Molt reformada i força degradada. | <p>Barraca de vinya situada darrera del cementiri, en una zona d'antigues vinyes. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, tot i que en l'actualitat és una planxa metàl·lica. Presenta una única obertura rectangular per accedir-hi. Està bastida en maons, tot i que presenta diverses reparacions amb totxo.</p> | 08256-123 | Darrera del cementiri, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya. En l'actualitat s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5225100,2.2523800 | 437623 | 4597033 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66136 | Plafons de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-de-la-rectoria | XX | <p>Plafons situats a la façana principal de la rectoria, davant de l'església. Es tracta de tres plafons rectangulars bastits amb rajoles de ceràmica vidrada blanca, amb l'emmarcament i el text en negre. Un dels plafons està situat al costat del portal d'accés a la rectoria i fa referència al roc del Pedró: 'AQUEST TERMENAL DE PEDRA DIT EL ROC DEL PEDRÓ, VA ÉSSER PLANTAT AL LÍMIT DE LA SAGRERA EN L'ANY 1587'. Al seu costat, damunt la finestra, hi ha un altre plafó: 'A LA MEMÒRIA DE MOSSÈN FERRIOL LLAORSÍ QUE FOU RECTOR D'AQUESTA PARRÒQUIA DURANT MÈS DE 45 ANYS / DEL 1691 AL 1737'. El darrer plafó, de grans dimensions, està situat en el volum adossat a la façana i fa referència al temple: 'ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE MARTORELLES DE ESTIL ROMÀNIC, EN TRÀNSIT CAP AL GÒTIC CONSTRUÏDA FOU, DE BON ANTUVI, COM A SANTUARI. EN L'ANY 877. DESTRUÏDA BEN AVIAT, PEL MORO AL-MAN-SÜR, EN EL 985. REEDIFICADA DE BELL NOU, LA NAU CENTRAL I L'ABSIS, EN EL 1090. BENEÏDA I CONSAGRADA AL CULTE, EN EL 1105. LA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ, FOU ADOSSADA EN EL 1490. LA DE SANT MARTÍ (MÉS TARD DE SANT DOMINGO), EN EL 1568. LA DE SANT ISIDRE I LA DEL ROSER, FOREN AFEGIDES EN EL 1587. EL ROC DEL PEDRÓ, VA SER PLANTAT, TAMBÉ EN EL 1587. LA RESTAURACIÓ DEL COR, AMB JÀSSERA DE ROURE, EN EL 1776. FOU SAQUEJADA I INCENDIADA PELS FRANCESOS, EN EL 1809 SAQUEJADA NOVAMENT PER LA TURBAMULTA REVOLUCIONÀRIA EL 1936. REPOSICIÓ DE CAMPANES NOVES, EN 1940. REFORMA DEL BAPTISTERI, EN EL 1960. TANCAT EL RECINTE, AMB REIXAT DE FERRO, EN EL 1987. DESCOBERTA AQUESTA PLACA DEL MIL·LENARI EN EL 1988'.</p> | 08256-122 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Els plafons foren instal·lats i dissenyats per l'autor martorellenc Jaume Sindreu a finals dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Sindreu | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66135 | Plafó de la plaça Joan Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-placa-joan-matons | XX | <p>Plafó commemoratiu situat a la façana lateral de la casa Xesques, a la plaça Joan Matons. Es tracta d'un plafó rectangular de marbre que presenta la part superior esglaonada i una corona de llorer envoltada per decoració floral. Al centre hi ha una gran inscripció: 'EL PUEBLO DE SANTA MARIA DE MARTORELLAS RINDE HOMENAJE A SU HIJO PREDILECTO JUAN MATONS ESTANY / 25 7 59'.</p> | 08256-121 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>Joan Matons i Estany va ser alcalde de Santa Maria de Martorelles entre els anys 1916 i 1920. Fou assassinat per uns revolucionaris a Cànoves i Samalús l'any 1936.</p> | 41.5193100,2.2537600 | 437735 | 4596677 | 1959 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66134 | Aturant el Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aturant-el-temps | <p>'Santa Maria de Martorelles estrena una escultura de Mercè Ortega'. El 9 Nou, 16 de juliol de 1996, p. 12.</p> | XX | <p>Escultura commemorativa situada al final del passatge, en una zona enjardinada. Està formada per una placa de formigó rectangular que presenta una obertura central allargada segmentada amb fines barres de ferro. La placa està arrebossada i disposada damunt d'un basament rectangular. Al costat hi ha pedra que compta amb una altra placa de ferro gravada amb el nom de l'escultura, de la seva autora i l'any: 'ATURANT EL TEMPS / MERCÈ ORTEGA / ANY 1.996'.</p> | 08256-120 | Passatge Onze de Setembre, 08106 | 41.5200100,2.2537300 | 437733 | 4596755 | 1996 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mercè Ortega | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66133 | Casa al carrer López de Castro, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-lopez-de-castro-1 | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, situat sota la plaça Joan Matons. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal, amb doble ràfec de teula i dents de serra. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1950. Al costat hi ha una finestra amb el mateix tipus d'emmarcament. Les obertures del primer pis també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats, mentre que a la segona planta hi ha una filada de finestres d'arc de mig punt amb les impostes motllurades. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan arrebossades. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, i està bastit en pedra i maons.</p> | 08256-119 | Carrer López de Castro, 1, 08106 | 41.5191000,2.2536100 | 437722 | 4596654 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66132 | Societat Coral la Fló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-coral-la-flo | <p>Informació oral de Montse Egea (entrevista: 18-01-2016). 'La Societat Coral la Flor, de Martorelles, celebra 100 anys'. El 9 Nou, 25 d'abril de 2003, p. 49. ROVIRA I CUNÍ, F. Xavier (1995). 'El Coro del Dragó'. Revista Campsentelles, 1, p. 46-53. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 30. https://www.facebook.com/societatcorallaflo/timeline (Consulta: 10-03-2016).</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat per sota del nivell del carrer actual. Presenta la coberta d'un sol vessant de teula àrab i està organitzat en un sol nivell, amb obertures rectangulars. La façana principal presenta el parament exterior arrebossat i pintat, mentre que la façana lateral orientada a tramuntana deixa l'obra vista. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides disposada irregularment, amb les cantonades fetes de maons. De l'interior destaca el terra de paviment hidràulic de mosaic, decorat amb motius geomètrics i restaurat. Conserven també diverses fotografies antigues de les actuacions de la coral, així com un piano de fusta i l'estandart de la societat, amb la data 1903 gravada al teixit (les medalles que portava aquest estandart es van perdre).</p> | 08256-118 | Carrer d'Anselm Clavé, 3, 08106 | <p>La Societat Coral la Fló va ser fundada a Martorelles de Dalt (actual Santa Maria de Martorelles) el dia 1 de maig de l'any 1903. En origen, la coral era masculina. Els homes es reunien, menjaven i cantaven. S'ho prenien com una distracció, una manera de desconnectar. També feien algunes actuacions per les Caramelles i en trobades de cant coral a altres pobles. Les primeres participacions femenines tenen a veure amb la celebració del ball de Gitanes. Durant els primers anys del segle XX, per la festa major, la família Bonaplata (propietaris de la masia de can Roda) convidava la coral a fer una cantada a casa seva, la qual era oberta a tothom. Pels voltants de l'any 1925, de la mateixa societat va nèixer una escissió, el 'Coro del Dragó'. Es dedicaven a fer cantades per les masies i cases del terme durant la segona Pasqua i estava format pràcticament pels mateixos membres, per això també duien l'estandart de la societat. El seu repertori era local i satíric, i composaven les cançons ells mateixos. Durant l'actuació recollien la voluntat de la gent i amb el que arreplegaven feien un dinar a la font Sunyera. Es va acabar l'any 1936, amb l'inici de la Guerra Civil. Cal destacar que durant aquest conflicte, l'edifici de la Societat esdevingué la seu de la Lliga Catalana. No hi ha constància que la societat hagi escrit cançons pròpies i tampoc es conserva cap tipus d'arxiu documental (possible pèrdua durant la Guerra Civil) al marge de les fotografies antigues. A la dècada dels anys 80 del segle, el local de la societat va acollir una exposició de les peces documentades durant les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Castellruf. L'Andrés Cueto, artífex de les excavacions i regidor de cultura de l'ajuntament en aquell temps, en fou l'organitzador. L'any 2003 es celebraren els 100 anys de la fundació de la coral amb un cap de setmana ple d'activitats. Una placa commemorativa instal·lada a la façana de l'edifici en dóna fe. En l'actualitat, la coral és mixta, consta d'uns 25 membres i canten a cappella. L'entitat es regeix per una junta que té un mandat de 4 anys. La intenció és recuperar el cant coral fent actuacions al municipi, cantant per la festa major i també per Nadal. De fet, l'anterior junta va fer un intent de sardanes i es va intentar recuperar, durant dos anys, el ball de Gitanes. A més a més, celebren el dia del soci i organitzen un esplai infantil els dissabtes pel matí amb la intenció de captar el públic jove. L'edifici és propietat de la societat per mitjà d'una donació i foren els mateixos socis els que el van adequar. Tenen una part llogada a un negoci de restauració i una pista coberta amb escenari on s'organitzava la festa major del poble fins no fa gaires anys.</p> | 41.5198400,2.2543400 | 437784 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66132-foto-08256-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66132-foto-08256-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66132-foto-08256-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La junta actual vol recuperar el nom original de la societat, Fló. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||
| 66131 | Sequoia del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-del-castell-de-sant-foix | <p>Sequoia (Sequoia semprevirens) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 20 metres. Té un robust tronc central que des de la base es ramifica en dos grans branques. En general, el brancatge és força espès i tupit, neix a la base dels troncs i té una forma allargassada lleugerament triangular.</p> | 08256-117 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5251700,2.2577800 | 438076 | 4597324 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||||
| 66130 | Alzina del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-castell-de-sant-foix | <p>Alzina (Quercus ilex) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una circumferència aproximada d'uns 17 metres. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, a partir del qual es ramifiquen entre 7 i 9 branques secundàries. La copa, amb un brancatge espès i tupit, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant.</p> | 08256-116 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5260500,2.2573300 | 438039 | 4597423 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||||
| 66129 | Barraca de can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-bernades | XIX-XX | La façana de darrera està força degradada. | <p>Barraca de vinya reformada de planta rectangular, situada al bell mig d'una vinya, davant la masia de can Bernades. Està coberta per una volta d'arc de mig punt o de canó bastida amb maons plans, i exteriorment arrebossada. S'hi accedeix per una obertura rectangular orientada a migdia, amb els brancals bastits de maons. Als murs laterals s'hi obren petites finestres rectangulars bastides en maons també. Al costat, a la banda est, hi ha una cisterna o dipòsit que acumula aigua pel rec de la vinya. Els murs són bastits en pedra de diverses mides disposada irregularment i amb les cantonades fetes de maons.</p> | 08256-115 | Camí de Martorelles-Camí Ral, 08106 | <p>La barraca està relacionada amb el cultiu de la vinya i s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5242500,2.2529600 | 437673 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||
| 66128 | Àlber de la font de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-font-de-can-gurri | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 96.</p> | <p>Àlber (Populus alba) situat davant de la font de can Gurri, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 25 i 28 metres, i una copa d'uns 12 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un esvelt tronc central ramificat en tres grans branques. El brancatge de la copa és escàs i, en general, està força malmesa.</p> | 08256-114 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Fins l'any 2009 hi havia tres exemplars d'àlber a la font de can Gurri, però les fortes ventades d'aquell any en van tombar dos. La capçalera de l'àlber sobresurt per damunt de la resta d'arbres que hi ha a la zona, marcant una fita reconeguda. Segons sembla, l'arbre podria ser centenari.</p> | 41.5158700,2.2767400 | 439649 | 4596279 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font de can Gurri. L'arbre es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66127 | El Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 1. http://somdedalt.blogspot.com.es/2012/10/els-arbres-monumentals-i-singulars-del.html (Consulta: 10-03-2016).</p> | Bona part del tronc central està buit. | <p>Lledoner (Celtis australis) situat al bell mig del nucli urbà, a la plaça de l'Església. Es tracta d'un vell exemplar que presenta una alçada aproximada d'uns 8 metres, amb una copa d'uns 6 metres d'amplada mesurada linealment. La principal característica de l'exemplar és que el tronc central, d'un metre aproximat de diàmetre, està inclinat i completament buit, i malgrat tot l'arbre és viu. A dalt de tot, el tronc es ramifica en dos troncs secundaris disposats a diferent nivell. El brancatge de la copa és espès i lleugerament arrodonit. L'arbre està situat dins d'una jardinera de planta circular bastida amb pedra i maons.</p> | 08256-113 | Plaça de l'Església-Carrer del Lledoner, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'exemplar podria tenir més de 150 anys. Pel que ell mateix explica, a mitjans del segle XIX, va patir una crema que li va fer perdre bona part del tronc. Al seu costat hi havia un altre exemplar bessó que es cremà completament.</p> | 41.5196600,2.2531600 | 437685 | 4596716 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66126 | El Plàtan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-platan | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | <p>Plataner (Platanus hispanica) situat sota la vinya de la masia de can Matons, al costat de l'antic camí que porta a Martorelles i de la font de can Matons. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una copa d'uns 22 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es troba en bona part soterrat. El brancatge de la copa és molt alt i neix a partir de tres troncs secundaris que surten del tronc central. La disposició d'aquest brancatge dóna a la copa una forma lleugerament circular. L'exemplar es troba aïllat d'altres espècies en una zona de vinya i horts molt plana, que fa que es vegi des de diversos punts.</p> | 08256-112 | Camí de Martorelles-Horta de can Matons, 08106 | 41.5251700,2.2512100 | 437528 | 4597329 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66125 | Vall del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-del-torrent-de-can-gurri | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines.</p> | <p>Vall situada a la banda de tramuntana del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, entre la masia de can Girona i el coll de la font de can Gurri. Segueix en bona part el recorregut del torrent de can Gurri, que li dóna nom, i les seves terres pertanyen als municipis de Santa Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes. El relleu que recorre la vall va dels 450 metres del punt més alt fins als 180 metres de la part més baixa. La part més estreta de la vall és el tram inicial, des de la masia fins a la font de la Mercè, caracteritzada per la verneda del Sot dels Arbres per exemple. A partir de la font, donat l'aiguabarreig de diversos torrents que s'uneixen, la vall s'eixampla. Els punts limítrofs d'aquesta part més amplia van des del turó del castell de Sant Miquel, al nord-oest, fins al turó de Castellruf, al sud-est. Els sòls són majoritàriment granítics intercalats amb dics i filons de quars i d'altres minerals. La meteorització del granit, que la converteix en sauló, s'acumula als peus dels vessants donant lloc a diverses pedreres, avui en dia abandonades. Pel que fa a la vegetació, cal dir que és típica de la regió mediterrània, amb domini de l'alzinar i el marfull, i dividida en boscos, brolles i garrigues. Quant a la fauna, cal dir que està determinada per la densitat de la vegetació que es dóna en certes zones. Així trobem tant ratolins de bosc i tudons com salamandres, guineus, porcs senglars, etc.</p> | 08256-111 | Extrem de tramuntana del terme municipal, 08106 | <p>Tot i que en l'actualitat aquesta vall està pràcticament deshabitada, era una de les zones del terme municipal amb més presència humana entre els segles XVIII i XX. El carboneig, l'explotació de les pedreres i la gran quantitat d'aigua que s'hi podia trobar feien que la vall fos apta per desenvolupar aquestes activitats econòmiques i també per residir-hi. Bona mostra d'això són les masies enrunades que encara s'hi conserven, així com la gran quantitat de fonts, les restes d'antigues carboneres i les pedreres en estat d'abandó actualment.</p> | 41.5225000,2.2646100 | 438643 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La vall està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||
| 66124 | Costum del Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-carnestoltes | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 142.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum propi de la zona de Martorelles durant les festes del Carnestoltes. Es tracta d'una variant del ball o joc del Tio fresco, que es ballava a tot Catalunya i també a determinades zones de València, i que tenia diverses variants depenent de l'àrea geogràfica on es manifestés. A Martorelles, els diablots del ball de Gitanes portaven una gran perruca d'estopa molt estarrufada, que els donava una aparença còmica i grotesca. La duïen durant els dies que durava el Carnestoltes i, en la darrera actuació, cremaven la perruca davant de tothom.</p> | 08256-101 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. El ball o joc del Tio fresco, també conegut com Pallari o Tio tio, consistia en una llarga filera de balladors que duien un ninot de paper lligat a la camisa i una teia encesa (o similar) a la mà. Consistia en cremar el paper del ballador més immediat, fins que només quedés un ballador sense cremar. Aquest costum anava acompanyat d'una cançó generalment curta, que variava depenent de la zona. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament. Actualment, el ball de Gitanes continua essent una tradició molt arrelada al poble de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66123 | Costum del Tió de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-tio-de-nadal | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. I, p. 42.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el dia 24 de desembre, i que té relació amb el tió de Nadal. Pel que sembla, antigament garrotejaven el tió la vigília de Nadal, i fins l'endemà, no donava els seus fruits.</p> | 08256-100 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66122 | Dita de Martorelles i altres pobles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-martorelles-i-altres-pobles | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.43.</p> | XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita utilitzada a la contrada, tot i que també fa referència a d'altres indrets de Catalunya, relacionada a les possessions privades i personals de les persones. Diu així: 'Tant a Sant Fost com a Murtureïes, a Sant Guim com a Vallfogona, a Riudecols com a Besalú, ni l'ase ni les escunelles, ni els quartos ni la dona, no es deixen a ningú'.</p> | 08256-99 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta dita era coneguda i popular a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, cap a mitjans del segle XVII. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la dita es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 66121 | Quarteta de les femelles de can Sunyer i dels mascles de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarteta-de-les-femelles-de-can-sunyer-i-dels-mascles-de-can-matons | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.39.</p> | XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb dos dels llinatges més destacables de la contrada, els de can Sunyer i els de can Matons. Diu així: 'A can Sunyer, bones femelles, i bons mascles a can Matons. Que per poder fer bones estelles, primer s'han de tenir tions'.</p> | 08256-98 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, a mitjans del segle XVII, corria una quarteta que feia referència a les masies de can Sunyer (de Martorelles en l'actualitat) i can Matons (Santa Maria de Martorelles). La quarteta recull el fet que a can Matons només hi naixien homes, mentre que a can Sunyer abundaven les dones. La documentació de l'època reafirma aquesta tesi.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 66120 | Dita del masover de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-masover-de-can-coll | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.24.</p> | XVI-XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb una de les cases més destacables de la contrada, la masia de can Coll, i els seus habitants. Diu així: 'Com el masover de can Coll, que com que té l'ase massa vell, ha de traginar la càrrega al clatell'.</p> | 08256-97 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, entre finals del segle XVI i principis del XVII, la propietària de can Coll, Eulàlia Coll, vídua i sense fills, només tenia un ase molt vell i atrotinat per llaurar i traginar. Aquest fet provocava que el masover que l'ajudava, en Pau Pons, hagués de fer pràcticament tota la feina ell sol. Datat l'any 1602, existeix un document signat pels dos personatges, que deixa constància de la compra d'un bou llaurador a en Salvador de can Sunyer.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | ||||||||||||
| 66119 | Romanço dels malalts de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanco-dels-malalts-de-martorelles | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.11.</p> | XIX | <p>Antic romanço utilitzat a la contrada en relació a les dures condicions socials de l'època. Diu així: '- Sabeu que feien els de Martorelles de Dalt, quan començaven a sentir-se el cos malalt? És ben cert, perquè està escrit en una làmina. Ja començaven a pregar per la seva ànima'.</p> | 08256-96 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquest romanço es va començar a popularitzar durant la segona meitat del segle XIX, arran de l'epidèmia de pesta i còlera que va assolar la població en aquella època.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66118 | Corranda de les noies de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-les-noies-de-martorelles | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 9.</p> | XIX-XX | <p>Antiga corranda utilitzada a la contrada en relació a les ínfimes condicions socials de les dones i al pas del temps. Diu així: '- Per què no tenen gaire durada, ni viuen una joventut il·lusionada les noies i fadrines de Martorelles? - Perquè amb els anys es va fent velles'.</p> | 08256-95 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta corranda era utilitzada a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la corranda es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66117 | Bosqueters, destralers i carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosqueters-destralers-i-carboners | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> | XIX-XX | <p>Dita relacionada amb les principals activitats econòmiques de les tres parròquies més destacables de la contrada. Íntegrament, la dita diu així: 'Els de Cabanyes, bosqueters; els de Sant Fost, destralers; els de Martorelles, carboners'.</p> | 08256-94 | <p>La dita fa referència a les activitats econòmiques forestals que es desenvolupaven en aquests pobles, abans que Sant Cebrià de Cabanyes fos unit a Sant Fost de Campsentelles. Els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles, on eren explotats per a l'extracció de carbó, llenya, fusta, etc.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66116 | Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboners-de-martorelles-emmascarats-de-galtes-i-orelles | <p>PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 16. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> | XIX-XX | <p>Dita molt popular a la zona en relació a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles'.</p> | 08256-93 | <p>Aquesta dita fa referència a l'aspecte que deurien oferir els carboners quan tornaven de treballar al bosc. El carboneig va ser una activitat molt important per a les poblacions de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, fins a finals del segle XIX o principis del segle XX. Segons en Jaume Sindreu, autor martorellenc, la dita era utilitzada pels habitants de Sant Fost i Cabanyes per ridiculitzar als de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66115 | A Martorelles, carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 472. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | <p>Dita molt popular a la zona i que fa referència a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'A Martorelles, carboners'.</p> | 08256-92 | <p>Fins fa poc temps, el carboneig (elaboració del carbó d'alzina i rabassó) era una activitat molt important als pobles de Santa Maria de Martorelles i Martorelles. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66114 | Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dins-un-bosc | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1967. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una variant de la dita més coneguda del terme, però canviant el mot Cabanyes per Reixac. Diu així: 'Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'.</p> | 08256-91 | <p>Reixac era una antiga parròquia propera a Sant Cebrià de Cabanyes, que fou unida al municipi de Montcada. Martorelles i Sant Fost formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. Sant Pere de Reixac, en canvi, no pertanyia a la baronia. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66113 | Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1000. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX | <p>Es tracta de la dita més popular de la contrada, en referència a aquestes tres parròquies i a l'entorn forestal on es localitzaven en origen. Diu així: 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc'.</p> | 08256-90 | <p>Aquesta dita ja apareix referenciada al 'Diccionario Geográfico Estadístico Histórico' de Pascual Madoz de l'any 1845. Les tres parròquies, quan Cabanyes era independent de Sant Fost, eren veïnes i formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 | |||||||||||||
| 66112 | Llegenda de Tots Sants a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 164. CATALÀ I ROCA, Pere (1996). Llegendes de castells catalans. Barcelona: Dalmau, p. 79.</p> | <p>'Diuen que al Castell Ruf, la nit de Tots Sants, tenen cita tots els antics possessors -dames i cavallers- del ja inexistent castell, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen, sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals'.</p> | 08256-89 | <p>La llegenda està extreta del llibre 'Llegendes dels castells catalans' de Pere Català i Roca. Tot i això, fou recollida per primer cop pel folklorista català Joan Amades a la seva obra 'Folklore de Catalunya', dins del volum Rondallística (any 1950).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 10:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.