Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66018 | El Castell / Casa Bru / Can Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-casa-bru-can-bru | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles.</p> | XIX | <p>Edifici de planta més o menys rectangular conformada per diversos cossos adossats, amb un pati davanter tancat. Presenta les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El volum central presenta la façana principal orientada a migdia, al pati davanter. Compta amb dos portals d'arc de mig punt arrebossats i disposats a mode de dovelles de pedra. Les dues finestres del pis són d'obertura rectangular, en aquest cas amb els emmarcaments arrebossats a mode de carreus de pedra i els ampits de pedra motllurats. La part superior de la façana està coronada per una sèrie d'arcuacions rematades amb merlets esglaonats. Adossat a la banda de ponent hi ha un cos de planta allargassada més avançat que el volum central. Combina obertures rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc escarser, totes arrebossades amb el mateix revestiment que cobreix el parament, tot i que pintat d'un color diferent a mode d'emmarcament. La part superior de la façana principal està rematada amb una sèrie de tres pinacles intercalats amb merlets, mentre que la façana de ponent presenta una balustrada amb pilars rematats amb capitells motllurats. El cos adossat a la banda de llevant uneix el volum central amb un annex construït recentment, de planta rectangular. Compta amb una senzilla obertura rectangular a la planta baixa i una finestra d'arc rebaixat reformada, amb les impostes i l'ampit motllurats, al pis. El coronament està rematat amb una sèrie de quatre pinacles intercalats amb merlets, de la mateixa factura que els que es troben en el volum de ponent, creant l'efecte de dues torres fortificades que defensen el cos central. La resta de volums s'adossen a la banda de tramuntana del conjunt principal. L'edifici, que combina la pedra i el maó per a la seva construcció, presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar, en darrer terme, el portal d'accés al pati des del carrer del Pi. Es tracta d'una gran porta de ferro treballat emmarcada per dues pilastres amb els basaments i els capitells motllurats, i el fusts decorats amb casetons.</p> | 08256-4 | Carrer del Pi, 2-Carrer de la Font del Ca, 34, 08106 | <p>És força probable que l'actual estructura arquitectònica es correspongui amb una reforma efectuada a finals del segle XIX en una antiga masia del poble. No es descarta que l'edifici hagués estat una clínica en algun moment determinat (probablement del dr. Pi) donada la distribució que es conservava al interior fins a la darrera gran reforma: un passadís molt llarg que recorria bona part de l'edifici i donava accés a petites habitacions individuals.</p> | 41.5178700,2.2548200 | 437822 | 4596516 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66019 | Can Dunyó / Can Donyó de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dunyo-can-donyo-de-la-sagrera | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 38. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVI-XVIII | Reformada. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en una única planta. El carener de la teulada està disposat en perpendicular a la façana principal, amb un doble ràfec de teula invertida i dents de serra. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la façana de tramuntana hi ha una única finestra d'obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La construcció està bastida amb carreus ben treballats i pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08256-5 | Plaça del Rei, 1, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626 consta que la casa de can Dunyó tenia 12 persones censades (la tercera en ordre d'importància després de can Girona i can Carrencà). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Formava part de la barriada de la Sagrera, zona on l'església tenia més alous, lluïsmes i censals que en la resta del terme. Sembla ser que en origen, la casa pairal de can Dunyó era molt més gran que l'actual. Fou dividida i segregada en diversos habitatges. En l'actualitat, l'edifici éstà destinat a casal cultural i s'hi realitzen exposicions d'art, de fotografia…</p> | 41.5194900,2.2533000 | 437697 | 4596697 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66022 | Can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-0 | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 10. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada d'una zona enjardinada delimitada per una tanca. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el vessant de migdia força més llarg que el de tramuntana. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals en relleu i arrebossats, a mode de carreus. Està cobert amb un petit voladís de teula àrab. Al pis destaquen quatre petites finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu arrebossats. La resta d'obertures de la construcció presenten la mateixa tipologia que les de la façana principal. L'edifici presenta els paraments arrebossats.</p> | 08256-8 | Camí de Martorelles-Camí Ral, 08106 | <p>La casa ja apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes, amb el nom de 'Casa Barnadas'. A mitjans del segle XIX, la masia pertanyia al Noi Gran de can Bernades, que era empeltador de vinyes i havia heretat la casa del seu avi.</p> | 41.5242000,2.2559400 | 437922 | 4597218 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66023 | Can Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mariano | <p>AJUNTAMENT DE BARCELONA (1985). L'Escola-viver Castell de Sant Foix. Barcelona: Publicacions de l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai davanter tancat al que s'accedeix mitjançant dos grans portals oberts al viver. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen les tres finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. Davant d'aquesta façana es dibuixa una zona de pati semi-tancada respecte a la resta del viver. Per la banda de migdia, aquest espai està delimitat per un seguit de bancs d'obra per seure, intercalats amb pilars quadrats amb les impostes motllurades. Per la banda de tramuntana, en canvi, l'espai està tancat per un edifici de planta rectangular organitzat en una sola planta, amb la coberta d'un sol vessant. Entre la masia i aquest volum destaca un gran portal rectangular cobert amb un voladís de teula àrab de dos vessants. Per la banda de ponent destaca un altre portal de les mateixes característiques que l'anterior. Al costat d'aquest portal, destaca un plafó de grans dimensions de ceràmica vidrada i acolorida,ornamentat amb gerros i motius florals. La resta de la construcció es complementa amb dos cossos auxiliars rectangulars adossats a les façanes de ponent i migdia del volum principal. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa, i planta baixa i pis. Compten amb simples obertures rectangulars arrebossades com la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08256-9 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>L'antiga finca de can Mariano va ser comprada per Lluís Piera a principis del segle XX per afegir-la a la finca de can Girona, també de la seva propietat. Des de l'any 1922, la finca pertany a l'ajuntament de Barcelona. Entre d'altres usos, la casa va servir per acollir exiliats de la guerra i també a beneficiència i ensenyament. Cap als anys 60 del segle XX, la finca es va destinar a viver municipal de Parcs i Jardins per obtenir plantes ornamentals destinades als jardins públics de Barcelona. Posteriorment, també es va destinar a granja-escola, casa de colònies i casal d'estiu. Entre els anys 1976-78, l'ajuntament de Barcelona comença a fer funcionar el centre pilot 'Castell de Sant Foix' i restaura la masia, que es destina a escola. D'aquesta manera va entrar en funcionament l'escola de jardineria i el viver del Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial. Actualment, la casa es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5258700,2.2569200 | 438005 | 4597403 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66024 | Casa del Porxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-porxo | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra damunt de tots els paraments i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran porxo a la planta baixa obert a l'exterior mitjançant una galeria de cinc arcs escarsers, que tenen els emmarcaments bastits en pedra granítica escairada. El portal d'accés, d'obertura rectangular i amb l'emmarcament arrebossat, es troba situat sota aquest porxo. La resta d'obertures de la construcció presenten les mateixes característiques tipològiques que el portal. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol amb la mateixa pedra que els arcs del porxo.</p> | 08256-10 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>Segons sembla, la casa fou construïda pels voltants dels anys 50 del segle XX. Es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial propietat de l'ajuntament de Barcelona. L'edifici està destinat a usos administratius i educatius relacionats amb la gestió de l'escola.</p> | 41.5258900,2.2583800 | 438127 | 4597404 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66026 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-2 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 2.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, que presenta una ampliació en forma d'L a la banda de tramuntana, i que es troba envoltada d'un gran jardí lateral al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser de grans dimensions, ubicat a l'alçada del carrer. L'edifici original presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangulars al pis. Totes tenen els emmarcaments arrebossats i pintats. Tant a la façana principal com a la de tramuntana hi ha balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Adossats a la façana de tramuntana hi ha tres cossos auxiliars de planta rectangular i disposats en forma d'L. Presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. Un porxo cobert comunica les tres construccions, de les que destaca la de l'extrem de llevant, que es troba oberta a l'exterior i està coberta amb una encavallada de fusta reformada. Les obertures són d'arc rebaixat i tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Alhora, només el volum principal té bona part de les parets cobertes d'heura.</p> | 08256-12 | Carrer del camí de can Girona-Carrer can Flor, 08106 | <p>Adossada a la façana de ponent hi ha la masia de can Pere Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. Segons la propietària de la casa, a la teulada es conserva una teula datada l'any 1883. Podria correspondre al moment de construcció de la masia o bé a una reforma de la pròpia teulada.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66027 | Can Pere Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-miquelo | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, amb un petit cos auxiliar adossat a la banda de tramuntana. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent fruit d'una reforma posterior a la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Destaquen les obertures de la façana de migdia, donat que presenten els emmarcaments bastits amb maons a mode de carreus. A la planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt, mentre que al pis hi ha un balcó amb la llosana motllurada i una finestra amb l'ampit motllurat també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-13 | Carrer del camí de can Girona, 18, 08106 | <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la masia de can Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. De totes maneres, la casa està força més transformada que la seva comstrucció bessona.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66029 | Can Oliva / Cal Músic / Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliva-cal-music-can-xicola | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i restaurat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular amb pati davanter i jardí lateral. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, té l'accés al final d'aquesta via, a peu pla amb el jardí. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula invertida. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. Està cobert amb un porxo de sostre pla bastit amb bigues. Als costats hi ha tres finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro. Al pis hi ha una sèrie de finestres d'obertura rectangular amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant la central, que està emmarcada amb carreus de pedra i té la llinda plana gravada amb la següent inscripció: 'OLIVA 1941'. La finestra de les golfes és d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de ceràmica. La resta d'obertures d'aquest volum són simples, rectangulars i arrebossades. Situats a la banda nord-oest del pati hi ha dos cossos auxiliars amb les cobertes d'un sol vessant de teula àrab, distribuïts en una i dues plantes. La construcció presenta tant la façana principal com la de llevant arrebossades i emblanquinades, mentre que la resta deixen l'aparell de l'obra vist (bastit en pedra i maons disposat en filades més o menys regulars). Els cossos auxiliars també estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-15 | Carrer de la Font del Ca, 55, 08106 | <p>Durant un temps, la casa havia estat propietat de la família Xicola de baix, de Martorelles. A mitjans del segle XX, els propietaris van regalar un sant Crist a l'església de Santa Maria. Gràcies a aquest fet, la processó de Corpus pujava de l'església cap a la casa, donava la volta a l'interior del jardí i tornava a sortir per baixar altre cop fins a l'església.</p> | 41.5178000,2.2560700 | 437926 | 4596507 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66030 | Can Guillemí / Manso Lloret / Mas Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guillemi-manso-lloret-mas-mascaro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45, 50. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb una gran zona d'aparcament pavimentada al davant. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula i dents de serra. La part central de la teulada, que es correspon amb les golfes, es troba sobrealçada respecte la resta de l'estructura. El volum està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Presenta un gran portal d'arc escarser amb els brancals bastits amb carreus de pedra. S'hi accedeix mitjançant una lleu rampa pavimentada. Damunt del portal hi ha una placa gravada amb la següent inscripció: '23 FEBRERO AÑO DE 1801/MANSO. LLORET./ANTES GUILLEMÍ.'. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars, la de migdia amb l'emmarcament arrebossat i la de tramuntana emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Al primer pis, al centre, destaca un balcó simple amb obertura rectangular, llosana motllurada i barana de ferro. La llosana està sostinguda per dues grans mènsules decorades amb motius florals i dues testes femenines. La resta d'oberturtes són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la segona planta hi ha un balcó central simple més petit que l'anterior i dues finestres d'arc de mig punt per banda, amb els ampits correguts. L'altre volum es troba adossat a la façana de migdia. És rectangular, està distribuït en dues plantes i cobert per una terrasa superior, delimitada amb barana de ferro i pilars de maons. La construcció combina les oberturtes rectangulars amb d'altres d'arc de mig punt, totes amb els ampits de ceràmica. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A la façana principal, un sòcol de pedra ressegueix tot el parament.</p> | 08256-16 | Carrer de Sant Domènec, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, en origen la casa era coneguda com a mas Mascaró. A mitjans del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel del Este' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En l'actualitat, l'edifici està segregat en diversos habitatges independents.</p> | 41.5189800,2.2546500 | 437809 | 4596640 | 1801 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66031 | Can Borrell / Vil·la Consol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-villa-consol | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb un gran jardí lateral delimitat amb una tanca i dues construccions auxiliars aïllades a la part posteior de la finca. La casa presenta la coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al nord, compta amb tres grans obertures d'arc rebaixat (un portal i dos finestrals), amb els emmarcaments en relleu emblanquinats i guardapols de pedra. Del pis destaquen dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament més senzill que les anteriors, i un plafó central de ceràmica vidrada i acolorida, amb la inscripció de 'VIL·LA CONSOL' i la imatge de la Mare de Déu del Consol. La resta d'obertures de la construcció segueixen el mateix patró que les anteriors: al pis superior finestres rectangulars, mentre que a la planta baixa es combinen aquestes amb les d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color marronós, amb una motllura rectilínia resseguint la línia divisòria entre les dues plantes.</p> | 08256-17 | Carrer Santiago Rusiñol, 32-34, 08106 | <p>És probable que la casa fos bastida a principis del segle XX, cap a la dècada dels anys 30, com a casa d'estiueig. Segons el Cadastre, durant la dècada dels anys 70, la casa fou objecte d'una reforma.</p> | 41.5240200,2.2488200 | 437327 | 4597203 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66032 | Can Rifà / Mas Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-mas-piera | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i amb una zona de pati davantera. El volum principal es situa a la banda de llevant del conjunt. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula emblanquinat. Consta de planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, ja que es troba emmarcat amb carreus de pedra. Els altres dos volums tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, el central amb una terrassa davantera a la part superior. Des del carrer de la Baixada de la Font s'accedeix al pati mitjançant un portal d'arc rebaixat que presenta un voladís amb teulada d'un sol vessant. Damunt la porta del garatge, situada al costat de l'anterior, destaca una llinda de pedra encastada al parament amb l'any 1879 gravat al centre. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-18 | Carrer de la Baixada de la Font, 6-Passatge de l'Amistat, 1, 08106 | <p>Sembla ser que en origen, la casa es coneixia com el mas Piera i estava format per la unió de dos petits masos que ja existien prèviament, el mas de Nabarnada i el del Viver. Durant un temps, als baixos de la casa, hi va haver un forn que treballava el forner de can Riules.</p> | 41.5188100,2.2536900 | 437729 | 4596621 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66033 | Casa Xesques / Can Xesques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xesques-can-xesques | <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015).</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb una petita zona de pati davantera. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís sostingut amb mènsules motllurades damunt la façana de la plaça, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat a la planta baixa. Aquest portal compta amb un porticó de fusta reformat. Al pis hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat, decorat amb motius geomètrics de color vermell a la part de la llinda. Aquesta obertura té sortida a un gran balcó corregut que ocupa tota l'amplada de la façana, amb la llosana reformada i la barana de ferro treballat. Damunt del balcó hi ha un registre de ceràmica vermella que serveix per ventilar la coberta. La façana està rematada per un coronament ondulat que presenta un plafó central amb l'any 1925 pintat al mig. La façana de tramuntana només presenta tres senzilles obertures rectangulars. A l'interior, l'espai que ocupa la botiga està cobert amb un sostre de bigues i revoltons emblanquinat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-19 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>En principi, l'espai que ocupa la plaça Joan Matons era propietat de casa Xesques, però la van donar al poble de Santa Maria de Martorelles. El plataner de davant del pati de la casa fou plantat a principis del segle XX per un avantpassat de la família. L'edifici, que està destinat a botiga de queviures, ha estat objecte d'una gran reforma finalitzada pel mes de juny del 2015.</p> | 41.5193100,2.2537000 | 437730 | 4596677 | 1925 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66035 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-11 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 10. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?tipus=5&info=480&menu=16&cat=194&cat_dir=194 (Consulta: 10-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Recinte de planta irregular allargassada, format per dos grans espais disposats a diferent nivell i delimitats amb una tanca respecte l'exterior. El primer espai es correspon amb el cementiri original. És de planta quadrada, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un gran portal d'accés d'arc conopial sostingut amb pilastres adossades a la tanca de pedra i maons que envolta el recinte. L'arc està decorat amb unes motllures rectilínies i rematat per una cornisa de maons coronada amb una creu de ferro. Les pilastres presenten el basament decorat amb motius geomètrics i el fust amb quatre cassetons. Estan rematades amb capitells motllurats i decorats amb dents de serra a la part superior i gotes a l'inferior. A l'extrem de migdia de la tanca s'obre un altre portal d'accés més petit, amb els emmarcaments bastits amb maons. Al interior del recinte, l'espai s'organitza mitjançant tres carrers disposats en perpendicular a la façana principal, definits pels propis columbaris que alberguen els nínxols. En total són sis columbaris de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dos vessants, organitzats en quatre o cinc registres diferenciats de nínxols. Majoritàriament, els nínxols presenten obertures d'arc de mig punt i d'arc rebaixat, tot i que els que corresponen a ampliacions posteriors són rectangulars, i estan numerats. Al bell mig del recinte, davant l'entrada principal, hi ha una creu llatina de ferro de color negre situada damunt d'un basament tronco-piramidal emblanquinat i decorat. Davant seu encara es conserven uns quants xiprers. Al marge dels nínxols, dins del recinte hi ha diverses inhumacions efectuades al subsòl i un petit panteó privat situat a l'extrem nord-oest. Presenta una forma de petita capella emblanquinada, amb teulada de dos vessant i portal d'arc de mig punt. L'altre espai que completa el recinte del cementiri es correspon amb una ampliació més moderna de les instal·lacions. El recinte presenta els paraments exteriors bastits amb pedra i maons, i es conserva bona part del revestiment arrebossat que els cobria. A l'interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-21 | Carrer de les Escoles, s/n, 08106 | <p>Antigament, el cementiri vell o fossar estava situat a la banda de migdia de l'església de Santa Maria, tocant la façana sud, on ara hi ha el baptisteri. Cap a mitjans del segle XIX es va produir la necessitat de construïr un cementiri nou, donat que el vell estava saturat i el nombre d'habitants havia crescut, alhora que els conflictes bèl·lics i les epidèmies de l'època feien estralls en la població catalana. Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'any 1873, el nou cementiri ja estava construït. El cementiri està gestionat per la Mancomunitat Intermunicipal de Martorelles i Santa Maria de Martorelles, que precisament es va crear per donar aquest servei funerari als dos municipis. El mes d'octubre de l'any 2014 s'iniciaren les obres de construcció del nou cementiri mancomunat de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> | 41.5223700,2.2538600 | 437746 | 4597016 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66041 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-1 | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular i distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i la cornisa sostinguda amb mènsules motllurades. La façana principal, orientada a la plaça de l'Església i reformada, presenta un portal i dues finestres rectangulars a la planta baixa. Entre aquestes obertures hi ha un aplacat de pedra. Al pis, en canvi, hi ha un gran balcó que conserva els màstils de ferro per les banderes i el parament es troba arrebossat i pintat. La façana orientada al carrer Major presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades amb el mateix tipus d'aplacat que el de la façana principal i estan cobertes per un voladís de teula àrab. Al seu torn, les finestres tenen els ampits de pedra decorats amb una motllura inferior a mode de teula. La façana està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra aplacat també. Pel que fa a la façana orientada a la plaça del Rei hi ha dos finestres amb les mateixes característiques que les de la façana del carrer Major.</p> | 08256-27 | Carrer Major, 3-Plaça de l'Església, 1, 08106 | <p>Anteriorment, l'edifici era la seu de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles. El 4 de desembre de l'any 1992 s'inauguraren les noves instal·lacions del consistori municipal.</p> | 41.5195000,2.2534500 | 437709 | 4596698 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66043 | Bassa de can Girona / Safareig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-girona-safareig-rodo | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103.</p> | XX | El revestiment superior està força degradat. | <p>Gran bassa o dipòsit de planta circular situada al marge dret del camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, en direcció a la font de la Mercè. Presenta un diàmetre d'entre 18 i 20 metres i una profunditat d'uns 10. Està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb abundant morter. La part de la bassa que està per sota del nivell del terreny compta amb un revestiment hidràulic, mentre que a la part superior el revestiment és arrebossat i està força malmès. Tota la banda nord-est de la construcció, just en el punt d'unió de les dues parts, presenta una mena de sòcol bastit en maons que s'expandeix a tot l'alçat a la banda de tramuntana. S'observen els registres per on cau l'aigua i una antiga obertura rectangular actualment tapiada, que donava accés a unes escales per baixar al fons de la bassa. A l'exterior, adossada a la banda de llevant, hi ha una petita construcció amb la coberta de dos vessants per on entra l'aigua de la sèquia cap a la bassa.</p> | 08256-29 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La bassa s'alimenta d'aigua mitjançant una sèquia d'un quilòmetre de llargada que s'inicia uns metres més amunt de la font de la Mercè, abans de l'encreuament dels camins que porten a Castellruf (dreta) i can Gurri (esquerra). Es tracta de l'aigua subterrània del torrent de can Gurri, captada mitjançant un pou amb una llarga mina i distribuït a través d'un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre fins a la bassa. Es tracta d'una bassa de reg amb una capacitat de 1500 metres cúbics que nodreix els camps de la finca de can Girona, així com també els terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, ambdues propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5240800,2.2628400 | 438497 | 4597200 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66060 | Rellotge de sol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-1 | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-09-15).</p> | XVII-XIX | Força despintat, amb el gnòmon tort. | <p>Rellotge de sol pintat del tipus vertical declinant, situat a la façana principal de la rectoria, al costat de la finestra central del pis. És rectangular, amb el gnòmon de vareta de ferro amb un cercle al pol i doble marc de color ocre i blau, aquest darrer de mida més gran. L'interior és pintat de color groc. Es conserven les marques horàries de les 8 del matí a la 1 de la tarda i segueixen la numeració aràbiga, amb la línia de les 12 en vertical. La cantonada sud-est del rellotge està trencada per un dels carreus i part del coronament de la finestra del pis. Està orientat al sud-est.</p> | 08256-46 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>El gnòmon de vareta es troba mal orientat perquè un cable elèctric que creuava la façana durant un temps el va moure.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66061 | Rellotge de sol de can Ferriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ferriols | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XX | <p>Rellotge de sol de pedra artificial, del tipus vertical i orientat a migdia, que està situat a l'alçada del pis de la façana principal de la casa. És quadrat, amb el gnòmon de vareta de ferro i els nombres metàl·lics també. Les marques horàries van de les 6 de la tarda a les 6 del matí i segueixen la numeració romana, amb la línia de les 12 en vertical. Es tracta d'un rellotge prefabricat i, probablement, produït en sèrie.</p> | 08256-47 | Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 | 41.5178900,2.2555100 | 437880 | 4596518 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66062 | Rellotge de sol de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-matons | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XIX-XX | Molt deteriorat. | <p>Rellotge de sol pintat del tipus circular, situat al centre del coronament de la façana principal de la masia de can Matons. No conserva les marques horàries ni tampoc la decoració que el caracteritzava, que era pintada. Del gnòmon no n'hi ha rastre, tot i que s'observa el seu encaix a la part superior del cercle.</p> | 08256-48 | Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 | <p>Aquest rellotge podria ser fruit d'una reforma efectuada a la casa entre els segles XIX i XX.</p> | 41.5257200,2.2505600 | 437474 | 4597391 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66067 | A prop del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-cementiri | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 188, 190. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 61. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16).</p> | III a.C.-V | Entorn cobert de vegetació. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la part posterior del cementiri, en els vessants sud i oest, en una antiga zona de vinyes. S'hi localitzaren fragments de ceràmica romana molt rodada i algún fragment de tègula, sense cap estructura visible.</p> | 08256-53 | Carretera BV-5006, km. 0,400, 08106 | <p>Les restes foren localitzades per l'arqueòleg granollerí Josep Estrada a la dècada dels anys 60 del segle XX, atribuïnt-les al període romà-imperial.</p> | 41.5224200,2.2529600 | 437671 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66070 | El Pont Vell / Pont del Torrent de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-vell-pont-del-torrent-de-les-canals | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/la-segregacio-de-martorelles/ (Consulta: 24-02-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search/label/Patrimoni%20Hist%C3%B2ric (Consulta: 24-02-2016).</p> | XX | <p>Pont de gran alçada situat al costat de la carretera d'accés a la població, un cop passat el nucli Colomer i la casa de can Borrell, al marge dret d'aquesta via. De fet, el pont es troba al inici del pas peatonal que discorre en paral·lel a la carretera. Consta d'un únic arc de mig punt bastit amb maons plans, amb les cantonades fetes de maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides carejada, disposada regularment. Presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una longitud de 30 i una amplada d'uns 9 metres. La part superior del pont té una barana bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de l'estructura, coronada amb un passamà bastit amb maons disposats a sardinell. El paviment superior és de terra.</p> | 08256-56 | Carretera BV-5006, km. 1,8, 08106 | <p>Antigament, el camí que unia les actuals poblacions de Martorelles i Santa Maria de Martorelles pujava seguint el mateix traçat actual fins a ca la Xica i, des d'aquí, anava cap a la Torre dels Galls i cap al camí de can Girona. Passava per sota la masia de can Matons cap al cementiri i, des d'allà, cap al poble de dalt. Als anys 20 del segle XX es va projectar una nova carretera asfaltada que en un principi havia d'arribar al poble de dalt, però que es va quedar a l'alçada de ca la Xica de Martorelles. El cost de la construcció d'un pont damunt del torrent de les Canals era excessiu. Per tant, la necessitat d'una carretera en condicions per accedir al poble era principal pels veïns de dalt. Un cop assolida la segregació dels dos pobles a finals de la dècada dels anys 20, i veient que la nova carretera no era prioritària per a la Diputació de Barcelona, els veïns de Santa Maria de Martorelles van iniciar la construcció d'aquesta via en el punt més conflictiu, el pas damunt del torrent de les Canals. D'aquesta manera es va construïr el Pont Vell. El pont fou construït pels paletes i la gent del poble a estones lliures, així com la carretera, que es va deixar de terra sense asfaltar. El traçat de la carretera actual no es va construïr fins a la dècada dels anys 50. En l'actualitat, el pont forma part del pas peatonal de seguretat que circula en paral·lel a la carretera BV-5006.</p> | 41.5235200,2.2495200 | 437385 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66071 | Camí de Martorelles / Camí Ral / Camí del Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-martorelles-cami-ral-cami-del-fondo | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | <p>Antic camí d'anar a Martorelles, el qual s'inicia al costat del cementiri i finalitza a la cruïlla entre el carrer del camí de can Girona i el carrer Montseny. La via té un traçat de 948 metres, amb una amplada mitjana de 3,85 metres i es troba en bon estat de conservació, tot i que amb irregularitats. El primer tram del traçat, del cementiri a la masia de can Bernades, presenta una amplada adequada al trànsit rodat, tot i que hi ha una petita restricció horaria que el regula. El segon tram, fins al torrent de can Gurri, és força més estret, mentre que el tram final torna a millorar. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada.</p> | 08256-57 | Cementiri-Carrer del camí de can Girona, 08106 | <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> | 41.5233100,2.2548500 | 437830 | 4597120 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66071-foto-08256-57-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66072 | Camí de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montornes-del-valles | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | El tram de la vinya de ca n'Oliveres està ple de torrenteres per l'acció de l'aigua. | <p>Antic camí d'anar a Montornès del Vallès, el qual s'inicia al final del carrer del camí de can Girona (davant del Castell Sant Foix) i finalitza al coll Mercader (dins del terme municipal de Montornès). La via té un traçat de 870 metres, tot i que el tram que discorre dins del terme municipal de Santa Maria de Martorelles amida uns 530 metres aproximadament. L'amplada mitjana és de 3,73 metres i es troba en un estat de conservació mitjà. El primer tram del traçat, del Castell Sant Foix a la cruïlla amb el camí d'Alella, presenta una amplada adequada al trànsit rodat. El segon tram, fins a la masia de ca n'Oliveres, és força més estret, mentre que el tram final, que passa per les vinyes de la masia, torna fer-se encara més estret, amb una pujada progressiva força erosionada per l'acció de l'aigua de la pluja. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada i afloraments de roca en certes parts del traçat. No hi ha cap restricció al trànsit rodat.</p> | 08256-58 | Castell Sant Foix-Pujada al coll Mercader, 08106 | <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> | 41.5275600,2.2601700 | 438278 | 4597588 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66074 | Pedrera de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-ros | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada a la banda de tramuntana del terme municipal, a uns 400 metres de la bassa de can Girona en direcció Alella, al marge esquerre del camí. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 12 metres d'alçada, amb uns 25 metres d'amplada màxima i 28 metres de longitud respecte el camí. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-60 | Camí d'Alella, 08106 | <p>A principis del segle XX, el sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', va comprar la finca de can Girona (la masia i les seves terres) amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. La vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. Sabem que a la dècada del 1910-20, el mas de can Ros (situat al costat de la pedrera) era utilitzat per allotjar als picapedrers forasters (majoritàriament valencians) que venien a treballar a les pedreres de can Girona. La pedra que s'extreia es carregava als carros i era transportada fins a la cruïlla de la carretera de Martorelles amb el camí de can Girona. Des d'aquí, mitjançant camions i carros, era portada a l'estació de tren de Mollet del Vallès o bé a d'altres punts on fos demandada. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5220300,2.2659400 | 438754 | 4596970 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66076 | Pedrera de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-girona | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Pràcticament no en queden restes. | <p>Pedrera situada dins del recinte de la masia de can Girona, al costat de la vaqueria i damunt de la font del Racó. De fet, en origen es deuria extendre des del camí d'Alella fins pràcticament a tocar el torrent de can Gurri. En l'actualitat, però, la zona ha estat arranjada i s'hi han anat bastint altres estructures relacionades amb les activitats a les que està destinada la finca. Presenta una alçada aproximada d'uns 16 metres respecte el nivell del camí, sense que s'aprecii cap planta predeterminada. La pedra que s'extreïa, de la mateixa manera que a la resta de pedreres del terme, era granit procedent dels massissos hercinians.</p> | 08256-62 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones'. La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. El cas d'aquesta pedrera és diferent, donat que entre els anys 1940-42 s'explotava per obtenir pedra per bastir els murs de la finca immediata a la masia i pel condicionament general de la finca. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5246800,2.2607200 | 438321 | 4597268 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66079 | Les Tolves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tolves | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Espais oberts, amb abundant vegetació i zones amb runa acumulada. | <p>Edifici aïllat i mig enrunat situat a uns 50 metres de distància de la pedrera del camí de la font Sunyera, sota el camí que li dóna accés. Presenta una planta rectangular, amb la coberta plana i està distribuït en un sol nivell, amb quatre grans estances obertes a una gran esplanada que donava accés als camions. Aquests espais estan coberts amb voltes catalanes bastides amb maons plans i reforçades amb barres de ferro. Estan comunicades entre elles mitjançant petites obertures d'arc de mig punt obertes als murs laterals, que són de pedra escairada de diverses mides lligada amb abundant morter. De fet, la resta de la construcció presenta aquest mateix tipus de parament. A la part superior de la construcció, destaca una estructura de formigó i ferro amb encaixos utilitzada per la càrrega de la pedra. A uns 30 metres de distància al nord, a l'entrada a l'esplanada, hi ha un altre edifici de planta rectangular força més degradat que l'anterior. La part superior de la construcció està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada irregularment, i lligada amb abundant morter. La part inferior, en canvi, està bastida en bloc i és fruit d'una reforma posterior.</p> | 08256-65 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>L'edifici ha estat identificat com el carregador de la pedrera del camí de la font Sunyera. La pedra que s'extreia de la pedrera era matxacada. Llavors queia dins de les cambres-carregadors i d'allà era transportada fora del recinte. Unes vagonetes guiades per un cable d'acer transportaven la pedra d'un lloc a l'altre. El nom fa referència a les tremujes que s'utilitzaven per carregar la pedra matxacada.</p> | 41.5148700,2.2585800 | 438133 | 4596180 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66080 | Sèquia de can Girona / Mina de la font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-can-girona-mina-de-la-font-de-la-merce | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 114-115.</p> | XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Séquia de prop d'un quilòmetre de llargada que discorre per la banda de tramuntana del terme municipal. S'inicia uns 100 metres més amunt de la font de la Mercè, just a l'encreuament entre els camins que porten a Alella i a Tiana per Castellruf. En aquest punt, un pou de planta quadrada que dóna accés a la mina, bastida en pedra, i que recull l'aigua subterrània del torrent. Mitjançant una canalització, l'aigua arriba a un gran dipòsit que fa de reserva de capçalera i filtra l'aigua. També es coneix com a fossa de fangs. És de grans dimensions i planta rectangular, amb la part superior arrodonida i un registre per poder-hi accedir. A partir d'aquí, una conducció feta d'obra porta l'aigua fins a la font de la Mercè i continua baixant en direcció a can Girona, amb diversos pous de registre de planta quadrada en el mateix tram. Davant la pedrera de can Ros n'hi ha dos d'aquests pous i, al costat de les restes de la masia, una canalització rectangular bastida en pedra. Uns metres més avall, al costat de les restes de can Rosanes, trobem un altre pou. En aquesta part, la canalització salva el desnivell que provoca un altre torrent mitjançant un aqueducte de cinc arcs rebaixats bastits en maons. Finalment, la conducció arriba a la bassa de can Girona i, posteriorment, a la masia.</p> | 08256-66 | Banda nord del terme municipal, 08106 | <p>La mina subministrava aigua a tota la finca de can Girona i era utilitzada tant per la masia com per regar els horts, els camps… També les masies de can Ros i can Rosanes aprofitaven el pas de le séquia per fer-ne fonts. En una ocasió es va netejar la fossa de fangs, extraient 9 metres cúbics de fang de dins del dipòsit.</p> | 41.5212600,2.2699300 | 439086 | 4596882 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66081 | Mina de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-matons | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 16-22. MORERA I CORTINES, Agustí (2015). 'La portada d'aigua de Santa Maria de Martorelles a Mollet del Vallès durant la II República'. Revista Notes, 31, p. 123-131.</p> | XX | La font de can Matons està força degradada i les casetes dels pous estan tapiades i en desús. | <p>Mina situada a la banda de tramuntana del terme municipal, entre les fonts del Racó (per sota de can Girona) i de can Matons. Presenta un recorregut d'uns 1200 metres i segueix el traçat del torrent de can Gurri fins a la font de can Matons. En total hi ha 8 pous de registre, cada 50 metres aproximadament, i una caseta de decantació i cloració situada aproximadament sota el carrer can Flor, a la llera del torrent. Els pous de registre més destacables (en total 5) estan situats a l'aiguabarreig entre el torrent de can Gurri i un altre torrent, per sota de les finques del Castell Sant Foix i can Girona. Estan formats per una caseta de planta quadrada d'1x1 metres, amb coberta a quatre aigües i bastida amb maons. Presenten una única obertura, en l'actualitat tapiada amb totxos. Pel que fa a la caseta és de planta rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i obertures rectangulars. Al interior presenta uns compartiments rectangulars superposats, utilitzats per decantar la sorra i els cossos sòlids de l'aigua. La instal·lació per a la cloració es troba en desús. Des d'aquesta caseta, l'aigua surt canalitzada per una conducció d'uns 20 centímetres que la finalitza a la font de can Matons. Entre les estructures de la font destaca el pericó, que presenta dues tapes de formigó i serveix per desviar l'aigua per regar els horts de la zona.</p> | 08256-67 | Horta de can Matons, 08106 | <p>El 14 de març de 1933, el propietari de la mina Jaime Subirà i Baró la va vendre a l'alcalde de l'ajuntament de Mollet del Vallès, Feliu Tura i Valldeoriola, que volia portar més aigua cap al seu minicipi per tal d'abastir la seva creixent població. La intenció era construïr una caseta per protegir el punt de captació de l'aigua i una canonada d'amiant i ciment que la portaria fins a un dipòsit situat prop de la Torre dels Galls de Martorelles. Les obres van anar a càrrec de l'ajuntament de Mollet del Vallès. Pel que sembla, el subministre es va abandonar pel trencament de l'antic pont sobre el riu Besós i pel millor i major abastiment per part de la Xarxa ATLL. Posteriorment, el 25 de setembre de l'any 2001, el consistori molletà va aprovar la cessió de la mina i totes les seves instal·lacions a l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, que l'acceptà el 27 de febrer de 2002. La mina ha rebut diverses denominacions amb el pas del temps: mina de can Coll, mina de can Subirà i mina de can Font. Les casetes dels pous de registre són prefabricades i, en origen, comptaven amb portes metàl·liques. Foren tapiades per evitar accidents un cop la mina va deixar de subministrar aigua a la població. En l'actualitat, la mina no abasteix a cap població i la seva aigua s'aprofita per regar els horts dels voltants. L'aigua de la font no és apta pel consum humà.</p> | 41.5252000,2.2513300 | 437538 | 4597332 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66083 | Plafó d'Adam i Eva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-dadam-i-eva | <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). Del Mogent al Besós: Mollet del Vallès, la Roca del Vallès, Vilanova delVallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Vallromanes, Martorelles, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, la Llagosta. [Girona]: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 51.</p> | XX | <p>Plafó de rajoles situat a la tanca d'una casa situada darrera de la rectoria, al final del carrer Lledoner. Consisteix en un plafó rectangular fet de trencadís de rajola ceràmica vidrada acolorida, amb la representació d'Adam i Eva. Ambdues figures van nues i Eva porta la poma a la mà. Darrera seu també hi ha representat el pomer i la serp, enroscada al tronc. La resta de la tanca també està decorada amb plafons de trencadís. En aquest cas són diverses representacions animalístiques (granota, llop, tortuga…) emmarcades dins orles circulars de diversos colors, així com alguna representació paisatgística també.</p> | 08256-69 | Carrer del Lledoner, 18, 08106 | <p>La composició és obra de Josep Salvà, propietari de la casa on trobem el plafó. És probable que fos dissenyat i realitzat pels voltants dels anys 80 del segle XX, entre els anys 1983 i 1985.</p> | 41.5196900,2.2530800 | 437679 | 4596719 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Salvà | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66084 | Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles al Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuix-de-lesglesia-de-santa-maria-de-martorelles-al-mas | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultLightboxView/result.t2.collection_lightbox.$TspTitleLink.link&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=0&sp=3&sp=Slightbox_3x4&sp=0&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=T&sp=1 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XX | <p>Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles custodiat al Museu d'Art de Sabadell (MAS). Es tracta d'un dibuix sobre cartró fet a ploma damunt de cartolina. S'hi representa l'extrem sud-est del temple des de l'exterior. Es pot observar part de la sagristia, l'absis romànic i la part superior del campanar. A la dreta hi ha una antiga olivera i les cases que delimiten el carrer que comunica la plaça de l'Església amb la de Mossèn Josep Paituví. A la banda inferior esquerre del dibuix hi ha la signatura de l'autor, Masvidal, i la data: '25-VII-1981'.</p> | 08256-70 | Carrer Doctor Puig, 16, 08201 Sabadell | <p>El dibuix és obra del dibuixant sabadellenc Agustí Masvidal Salavert. El títol oficial de l'obra és: 'Martorelles de Dalt (Santa Maria)'. Es diposità al museu mitjançant una donació efectuada el 14 de juliol de l'any 2002.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1981 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Agustí Masvidal Salavert | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66086 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Informació oral d'Anna Torrero (entrevista: 14-01-2016). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21.</p> | V a.C-XX | <p>Col·lecció de peces artístiques situada dins de l'ajuntament del poble, tant a la planta baixa com al pis. Es tracta d'una col·lecció heterogènia formada per 18-20 quadres, una àmfora i un banc amb caixa. L'àmfora és ibèrica, era apta per transportar líquids i salaons i procedeix del jaciment arqueològic del Turó de can Guillemí. Pel que fa al banc, cal dir que és de fusta i presenta un respatller força gran amb el coronament arrodonit i motllurat. Sota el seient hi ha un espai per emmagatzemar que es podia tancar amb clau (s'observa el forat del pany). Quant als quadres, cal dir que tots presenten la tècnica de l'oli sobre tela i representen principalment paisatges del nucli urbà com determinats carrers, l'església, la plaça Joan Matons, etc. També hi ha dos bodegons.</p> | 08256-72 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'àmfora ibèrica fou donada per l'Andrés Cueto a l'ajuntament pels voltants de l'any 1955. Pel que sembla, inicialment en va donar dues, però l'altre es va trencar i li fou retornada. El banc de fusta procedeix de can Dunyó, que en l'actualitat fa les funcions de casal cultural del poble. Tots els olis procedeixen d'un concurs de pintura ràpida que organitzava l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, entre finals dels anys 70 i principis dels 90 del segle XX. El consistori pagava dos dels tres premis que s'atorgaven i es quedava les obres. Damunt la guixeta de la secretaria de l'ajuntament hi ha dos quadres de Ramón Ferriols Nadal de finals dels anys 70. També hi ha obres de l'artista d'origen malagueny Manel Doblas de finals dels anys 80.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66088 | Costum del Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Martorelles els duia a la vinya. Allà es ressava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> | 08256-102 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Vallirana i Piera. Si tenim en compte la relació tradicional de Santa Maria de Martorelles i Martorelles amb el món del vi i de la vinya (i que ambdues poblacions formaven un sol municipi fins a la dècada dels anys 20 del segle XX), és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66089 | Costum de la Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-quaresma | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 824.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles per la Quaresma, en concret, el Dissabte de Glòria. Després de la cerimònia litúrgica de la benedicció de la pica baptismal, a Martorelles hi havia la creença que el primer nen que es bategés moria abans de l'any.</p> | 08256-103 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Antigament, el Dissabte de Glòria es feia un toc d'al·leluia a l'església i després es procedia a celebrar les cerimònies litúrgiques de la benedicció i producció del foc nou, i de la benedicció de les fonts baptismals i de les piques. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66091 | Parc de la Serralada Litoral / EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-ein-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AAVV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. [Inèdit]. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. LOIRE, Roser (2001). 'Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral'. Revista L'Atzavara, 9, p. 63-70.</p> | <p>Tota la banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, en concret, 184,4 hectàrees. Es tracta d'un espai protegit d'interès natural de 4.707,8 hectàrees (EIN), repartit entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La seva altitud no sobrepassa els 800 metres. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, característic de la zona de sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</p> | 08256-105 | Banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>L'any 1992 es crea el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, com a conseqüència de la coordinació entre alguns ajuntaments de la zona, per tal de resoldre els problemes territorials que patien. El parc comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, regulat pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (inclòs al PEIN), en resposta al compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Recentment també s'hi ha afegit del Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'objectiu d'aquest PEIN és assegurar la protecció bàsica dels espais naturals regulant els usos i les activitats, així com impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona i promoure activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5130300,2.2679700 | 438915 | 4595969 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66094 | Carbonera del Bosc d'en Sunyer 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-bosc-den-sunyer-1 | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines, p. 33-34. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | Força malmesa. | <p>Antiga carbonera situada en un alzinar del sot del Arbres, al costat del corriol que porta des del camí d'Alella (a l'alçada de can Ros) fins darrera la masia de can Bernades. Es tracta d'un forat de planta allargada més o menys rectangular, que presenta una fondària d'uns 40 centímetres. Per la banda que dóna al corriol que li dóna accés, està delimitat per una filada de pedres irregulars posades modernament.</p> | 08256-108 | Bosc d'en Sunyer-Sot dels Arbres, 08106 | <p>El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.5212700,2.2645000 | 438633 | 4596887 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66095 | Carbonera del Bosc d'en Sunyer 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-bosc-den-sunyer-2 | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines, p. 33-34. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | La planta està molt desdibuixada. | <p>Antiga carbonera situada en un alzinar del sot del Arbres, al costat del corriol que porta des del camí d'Alella (a l'alçada de can Ros) fins darrera la masia de can Bernades. Es tracta d'un forat de planta allargada més o menys rectangular, delimitat per una filada de pedres irregulars posades modernament, per la banda que dóna al camí d'accés.</p> | 08256-109 | Bosc d'en Sunyer-Sot dels Arbres, 08106 | <p>El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.5219000,2.2628900 | 438499 | 4596958 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66096 | Turó d'en Galzeran / Turó d'en Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-galzeran-turo-den-mates | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/muntanyes-de-la-serralada-de-marina/ (Consulta: 10-03-2016).</p> | <p>Turó característic de la contrada situat en el límit dels termes municipals de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i d'Alella i Tiana (Maresme). Està situat a 484 msnm i permet una panoràmica de 360 graus damunt la plana del Vallès i la línia de costa. Es poden observar, entre d'altres punts, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i, fins i tot, el Cadí i els Pirineus. Malgrat això, els matolls de la zona i la pròpia situació del cim tapen una mica la visió sobre el Barcelonès, la costa i les serres del Vallès. Dalt del cim hi ha una gran torre d'observació i vigilància contra els incendis forestals.</p> | 08256-110 | Extrem de migdia del terme municipal, 08106 | <p>El turó d'en Galzeran marca un dels límits entre el Parc de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina. A escassos metres al nord del cim del turó hi ha un vèrtex geodèsic situat damunt d'una base d'obra, que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París) per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons en Josep Marín, veí de Santa Maria de Martorelles, a la torre de vigilància contra incendis també se la coneix com a 'Torre Alfa'.</p> | 41.5046900,2.2666400 | 438796 | 4595044 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||||
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66101 | Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-martorelles | XX | <p>Arxiu municipal situat en una de les plantes inferiors de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des del 1926 fins a l'actualitat. La documentació inventariada es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques tancades i està guardada en arxius definitius i en arxivadors convencionals. L'arxiu està destinat íntegrament a la documentació municipal i està classificat en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Secretaria (1932-2005), Intervenció (1928-2004), Contribucions i impostos de l'estat (1929-2002), Estadística (1926-1995), Correspondència (1929-2004), Reclutament i assumptes militars (1929-1994), Urbanisme (1930-2003) i Serveis (1958-2005).</p> | 08256-78 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'arxiu resta pendent d'actualització des de principis de l'any 2006. En aquell moment, la secretària accidental del moment es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu establint el quadre classificatori. Bona part de la documentació més antiga referent al municipi es troba dipositada a l'Arxiu Municipal de Martorelles (cal recordar que les dues poblacions es segregaren l'any 1927).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66104 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AHN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lahn | <p>DÍEZ DE LOS RÍOS SAN JUAN, M. Teresa (1992). Inventari de la documentació de la Generalitat de Catalunya al Archivo Histórico Nacional sección Guerra Civil. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, p. 72, 107, 147. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21-22.</p> | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a la secció de la Guerra Civil de l'Arxiu Històric Nacional (AHN), a Salamanca (conegut en l'actualitat com a Centre Documental de la Memòria Històrica). Es tracta de la documentació relativa a la confiscació de béns per part de l'ajuntament de Martorelles de Dalt i a la composició del mateix consistori. Està datada entre els anys 1936-1937 i arxivada en lligalls (en el cas de Martorelles i Santa Maria de Martorelles són els lligalls 216 i 306). S'hi localitzen les actes de l'ocupació de l'església parroquial, de la rectoria i de les propietats de la parròquia, amb data 5 d'agost del 1936 i signades per l'alcalde Feliu Coll. També hi ha l'acta d'ocupació de les propietats de la companyia d'aigües del municipi. Posteriorment, datada el 26 de juny del 1937, hi ha una llista amb la relació de tots els béns intervinguts del municipi per part de l'ajuntament. I, en darrer terme, un expedient de protesta d'una veïna del poble pels abusos soferts per part del consistori (multa, confiscació de propietats i embargament del compte bancari). Pel que fa als documents relatius a la composició de l'ajuntament, s'hi localitza una relació dels membres del consistori datada el 17 d'octubre del 1936 i un expedient relatiu a l'entrada a l'ajuntament de dos membres del sindicat UGT.</p> | 08256-81 | Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | <p>Es tracta de la documentació requisada per les tropes franquistes a Catalunya després de la Guerra Civil (1939), i que té relació amb la població de Santa Maria de Martorelles. Aquesta documentació té a veure amb les incautacions i ocupacions de les propietats de gent considerada feixista a diversos municipis de Catalunya. La Generalitat va reclamar aquesta documentació als ajuntaments per decret l'any 1937, i les tropes franquistes la van confiscar a les conselleries de Justícia i Governació de la Generalitat de Catalunya al final de la guerra.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1936-37 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66105 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AMM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lamm | XV-XVIII | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Martorelles (AMM). D'entre els documents més antics i destacables hi ha una còpia de la confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. També destaca el Llibre de la Cana de l'any 1754, amb la relació de les contribucions del terme i en el que apareixen diverses cases de la població, i un plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750 pel rector Josep Antoni Casasayes, en el que apareixen els drets i alous que tenia l'església dins del terme. Va acompanyat per un escrit de Jaume Sindreu que ajuda a clarificar conceptes. També es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia de can Roda, probablement de principis del segle XX. Pel que fa al fons particular d'en Jaume Sindreu, que està dipositat en aquest arxiu, hi ha alguns documents originals provinents de la parròquia de Santa Maria de Martorelles, datats entre el segle XV i el XVIII. Entre d'altres hi ha testaments, últimes voluntats, inventaris, registre d'enterraments i de documents eclesiàstics, actes de concòrdia, funcionament de l'església i atribucions del rector, censals, deutes i delmes. També destaca un rebut d'una imatge de Sant Isidro i Querubí per a la parròquia de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08256-82 | Plaça de l'Ajuntament, 1, 08107 Martorelles | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66107 | Festa Major de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Programes d'actes de la Festa Major de Santa Maria de Martorelles (anys 1974, 1976, 1977, 1978, 1980, 1983). Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles, [Inèdit]. https://www.facebook.com/festamajor.stamariademartorelles (Consulta: 07-03-2016). http://antondensi.blogspot.com.es/search?q=santa+maria+de+martorelles (Consulta: 07-03-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search?q=festa+major (Consulta: 07-03-2016).</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles es celebra el segon cap de setmana del mes de juliol des de l'any 2013. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes més tradicionals que es van repetint en cada edició. Un d'aquests actes és el repic inicial de campanes que dóna el tret de sortida a la festa, així com el pregó davant de l'ajuntament. Les exposicions de pintura i manualitats, el cercavila dels gegants de Martorelles pels carrers del poble, el Ball de Gitanes de Martorelles, la guerra d'aigua i el ball de nit també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (representacions teatrals, espectacles de titelles, contes i rondalles, concerts, torneig de petanca, cursa de BTT, etc.). En les darreres edicions també s'ha inclòs un concert a càrrec de la Societat Coral la Fló, que es fa a l'església, i la baixada de carros de Castellruf. Des de l'any 2012, la Festa Major s'ha obert a diferents punts del municipi, creant actes a llocs tant diversos com les places Joan Matons i de l'Església, l'esplanada de la font Sunyera, la pista poliesportiva, així com a d'altres carrers del nucli urbà i zones del terme municipal (cursa de BTT Turó d'en Galzeran, tir al plat a la Pedrera, etc.).</p> | 08256-84 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles està organitzada per la Comissió de Festes de l'ajuntament. Antigament, els actes es feien a la pista de la Societat Coral la Fló, tot i que l'any 2011 es van traslladar a la nova pista poliesportiva municipal. L'any següent, però, hi hagué una gran novetat: la majoria dels actes més importants es traslladaren a la plaça Joan Matons, al bell mig del nucli urbà. D'aquesta manera es va contribuïr a incrementar la participació i l'ambient festiu. També es van incloure altres localitzacions com l'esplanada de la font Sunyera, la plaça de l'Església o determinats carrers del poble. L'any 2013, en canvi, la novetat fou el canvi de data de la celebració (sempre es feia el cap de setmana següent al dia 19 de juliol i, des d'aquest any, es va avançar a l'anterior cap de setmana). En les edicions dels anys 70 del segle XX es feia el ball del fanalet, una película de cinema el divendres a la nit i les Gitanes de Martorelles ja pujaven a ballar al poble. Als anys 80 ja es celebrava la tirada de tir al plat.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66108 | Festa de la Patrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-patrona | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44. https://picasaweb.google.com/115008495103699355951 (Consulta: 08-03-2016).</p> | XX | <p>La Festa de la Patrona de Santa Maria de Martorelles es celebra pels voltants del dia 8 de setembre, nativitat de la Verge Maria. Els actes s'inicien amb la Missa de la Patrona, que es celebra el dissabte per la tarda a l'església de Santa Maria. L'endemà, a la plaça de l'Església, s'organitza una trepitjada de raïm infantil, en la que s'hi pot trobar una premsa de gàbia i els cossis per trepitjar el raïm. A la mateixa plaça es fa un concert-vermut. Posteriorment, a la pista de la Societat Coral la Fló, es fa una arrossada popular. En la darrera edició també s'ha inclòs un concurs de pastissos en categoria infantil i adults.</p> | 08256-85 | Nucli urbà de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església amb cantaires forasters. Es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre' i es feia una processó que anava fins al roc del Pedró, fita que marcava el final de la sagrera del temple. També es feien ballades a la plaça del Lledoner. Era un dia de festa grossa per tot el poble. Actualment, la trepitjada de raïm infantil dóna el tret de sortida als actes relacionats amb el món de la vinya i el vi que es duen a terme durant la tardor a la població de Santa Maria de Martorelles, donada la vinculació dels cellers del poble amb la D.O. Alella.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66109 | Cireres de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cireres-de-martorelles-0 | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016). VALLS, Jordi (2014). 'L'entrevista. Joan Vallbona Esteve'. Butlletí Informatiu Municipal Dalt la Vall, 4, p. 8. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/on-es-fan-les-cireres-de-martorelles-/ (Consulta: 08-03-2016).</p> | XX | Consum privat residual. | <p>La cirera de Martorelles era molt apreciada a bona part del territori a mitjans del segle XX. Es tractava d'una cirera de color vermell fosc, amb la cua llarga i de gust molt dolç. Era coneguda amb els noms de reginal, garrafal, cireres de Sant Pere i cireres del país.</p> | 08256-86 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>En origen, a les vinyes de Santa Maria de Martorelles, tothom hi tenia 4 o 5 cirerers. De fet, les vinyes que perdien ceps posaven cirerers. A la dècada dels anys 50 del segle XX, les cireres de Martorelles ja eren ben conegudes arreu. Hi havia cirerers escampats cap a la zona de can Barbeta i can Nofre (terme municipal de Montornès del Vallès), a la zona del mas Lledó (Sant Fost de Campsentelles) o prop de la font Sunyera. Els productors eren gent del poble, però els cirerers es feien majoritàriament en terres dels termes municipals veïns. Segons en Joan Vallbona, durant l'època de recollida de les cireres, la plaça Joan Matons era el punt de càrrega. Al final del dia, els carreters de can Rifà i can Pep carregaven totes les cireres que s'havien recollit durant el dia, per baixar a vendre-les al Born de Barcelona. També es venien a amics i familiars, a botigues dels pobles de la contrada i a la gent que anava a comprar-les a la casa de pagès. Es venien pel doble o el triple del preu de les altres. Cap a la dècada dels anys 60 s'havien arribat a carregar al camió unes 200 caixes en un sol dia. Amb l'aparició de la competència d'altres indrets i el traspàs del Born a Mercabarna, la producció va caure en picat. En l'actualitat, la gent en fa un cultiu residual pel seu ús personal.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66110 | Denominació d'origen Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/denominacio-dorigen-alella | XX | <p>La Denominació d'Origen Alella inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona. També inclou els municipis del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès i la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral i estan distribuïdes en parcel·les esglaonades entre els 90 i 260 msnm. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, terreny arenós d'origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Els cellers de Santa Maria de Martorelles adscrits a aquesta DO són el celler de can Roda i el celler de can Matons, on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet).</p> | 08256-87 | Avinguda Sant Mateu, 2, 08328 Alella | <p>La tradició del vi i el conreu de la vinya en el territori de la Denominació d'Origen Alella ve testimoniat per gran quantitat de jaciments arqueològics d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell i Marc valeri Marcial, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades. Des del seus origens, la DO Alella tenia com a objectiu la protecció de l'autenticitat dels vins d'Alella. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consell Regulador de la Denominación d'Origen Alella i l'any 1955 s'aprova el primer reglament. En l'actualitat, la masia de can Magarola és la seu de la DO Alella.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1953 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66110-foto-08256-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66110-foto-08256-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66111 | Llegenda d'Almançor a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dalmancor-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 163-164.</p> | <p>'Diuen que quan Almançor va cremar Barcelona (985), van guanyar la batalla del Pla de Matabous (als voltants de la Mogoda), i els àrabs van matar els cristians que trobaven. Castellruf i Sant Miquel van ser els refugis del comte Sunyer i els seus homes. El fill bastard d'Almançor, el jove Abd-el Muzafar, juntament amb 300 homes, va posar setge a Castellruf i al castell de Sant Miquel, demostrant una clara superioritat numèrica. No hi va haver lluita ni matança, no hi trobem restes humanes ni òssos sepultats. El castell no va ser cremat ni envestit, només assetjat. La rendició va ser força ràpida, i llastimós el fet que els cristians haguessin de destruir la seva fortalesa. Els enderrocs van haver d'escampar-se i dispersar-se per tal que no poguessin reconstruir-lo. Després d'això va retenir captius els joves i més forçuts i als vells i les dones els va donar la llibertat. Tot el poble de Martorelles va quedar destruït i l'església cremada, sense objectes de culte. L'havien utilitzat com a estable per als seus cavalls'.</p> | 08256-88 | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||||
| 66112 | Llegenda de Tots Sants a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 164. CATALÀ I ROCA, Pere (1996). Llegendes de castells catalans. Barcelona: Dalmau, p. 79.</p> | <p>'Diuen que al Castell Ruf, la nit de Tots Sants, tenen cita tots els antics possessors -dames i cavallers- del ja inexistent castell, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen, sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals'.</p> | 08256-89 | <p>La llegenda està extreta del llibre 'Llegendes dels castells catalans' de Pere Català i Roca. Tot i això, fou recollida per primer cop pel folklorista català Joan Amades a la seva obra 'Folklore de Catalunya', dins del volum Rondallística (any 1950).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||||||
| 66113 | Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1000. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX | <p>Es tracta de la dita més popular de la contrada, en referència a aquestes tres parròquies i a l'entorn forestal on es localitzaven en origen. Diu així: 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc'.</p> | 08256-90 | <p>Aquesta dita ja apareix referenciada al 'Diccionario Geográfico Estadístico Histórico' de Pascual Madoz de l'any 1845. Les tres parròquies, quan Cabanyes era independent de Sant Fost, eren veïnes i formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66114 | Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dins-un-bosc | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1967. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una variant de la dita més coneguda del terme, però canviant el mot Cabanyes per Reixac. Diu així: 'Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'.</p> | 08256-91 | <p>Reixac era una antiga parròquia propera a Sant Cebrià de Cabanyes, que fou unida al municipi de Montcada. Martorelles i Sant Fost formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. Sant Pere de Reixac, en canvi, no pertanyia a la baronia. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc