Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66015 | Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-martorelles | <p>CANDELA, Roger. Santa Maria de Martorelles. La sagrera i la parròquia. [Barcelona: inèdit]. Catalunya Romànica XVIII. El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 379. CUYÀS, Josep Mª. 'Descubrimiento de pinturas murales en Badalona y de un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. Diario de Barcelona, 10 gener 1957, p. 24. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCIA-MORENO, Consol; MAS, Jordi (2013). 'Esglésies del Baix Vallès d'origen romànic'. Revista Notes, 28, p. 124-152. GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Valles Oriental 23. Barcelona: Pòrtic, p. 363. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, 2000, p. 809-810. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. JUAN, Xavier de (2004). Guia del Parc de la Serralada Litoral: EIN La Conreria, Sant Mateu, Céllecs. Barcelona: Pòrtic, p. 43-44. MARTÍ I BONET, Josep M. (1981). Vallès Oriental. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 655-662. MARTÍ I BONET, Josep M. (2008). El Martiri dels temples. Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Arquebisbat de Barcelona, parròquies de fora la ciutat. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 323-324. MILÀ I RIFÀ, Ferran (2006). Martorelles, la fe d'un poble. [Martorelles]: Parròquia de Sant Joaquim de Martorelles, La Trona, p. 33-40. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, núm. 17, p. 24-25. RIERA M., P. 'Un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. El Noticiero universal, 18 març 1957, p. 11. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2013). 'L'església de Santa Maria de Martorelles: arquitectura i procés evolutiu'. Revista Notes, 28, p. 115-124. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 47. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El Romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, cop., p. 216-217. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XI-XX | <p>Església d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La nau està coberta per una volta de canó lleugerament rebaixada i dividida en quatre trams mitjançant tres arcs torals adovellats. L'arc més proper a l'entrada és de mig punt, mentre que els altres dos són apuntats. Al seu torn, l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera i s'obre a la nau a través d'un arc triomfal que presenta una lleugera forma de ferradura. Presenta tres finestres atrompetades que marquen un arc de ferradura lleuger. En els murs laterals de la nau s'obren cinc capelles, dues a la banda de tramuntana i tres més a la banda de migdia, les quals es comuniquen mitjançant arcs de mig punt adovellats. Les dues capelles més properes al presbiteri estan cobertes per voltes de creueria, amb les claus decorades amb les imatges de sant Llorenç i sant Sebastià i les arestes recolzades damunt mènsules decorades amb el tetramorfos. Ambdues capelles s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells de pedra i motllurats, amb guardapols conopials rematats amb les imatges de Crist crucificat i d'un floró. Des de la capella de la banda de migdia s'accedeix a la sagristia mitjançant un portal rectangular bastit amb carreus de pedra. Aquesta es troba dividida en dos espais comunicats entre sí. La primera cambra està coberta per una volta d'aresta emblanquinada mentre que el segon espai presenta un sostre de bigues de fusta i revoltons, emblanquinat també. La resta de capelles laterals presenten molta menys fondària que les anteriors i estan cobertes per voltes d'aresta emblanquinades. Les dues centrals s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells molt rebaixats i bastits amb maons disposats a sardinell. La darrera capella presenta la volta sostinguda amb culs de llàntia i s'obre a la nau a través d'un arc de mig punt lleugerament apuntat. Pel que fa al campanar, que es troba reforçat externament amb un talús de factura moderna, és de planta quadrada, d'un sol cos i està coronat amb merlets esglaonats. A la part superior presenta quatre obertures adovellades d'arc de mig punt. A la banda de llevant hi ha el portal d'accés, d'obertura rectangular i bastit en maons, al que s'accedeix per unes estretes escales de maons adossades al talús de l'absis. Quant al baptisteri, de factura recent i al que s'accedeix des de la capella del mig de la banda de migdia, presenta una planta semicircular coberta per una teulada de tres vessants, amb un porxo obert a l'exterior mitjançant tres grans arcs de mig punt arrebossats. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc rebaixat adovellat decorat amb motllures. En destaca l'escut de pedra situat a la clau de l'arc, que representa l'anagrama de l'Assumpció de Maria acompanyat d'un bonet i les claus de Sant Pere. Damunt del portal hi ha un òcul atrompetat amb vitrall acolorit. La façana està rematada amb un coronament ondulat a mode de cornisa. Tant la façana principal com la de migdia presenten els paraments arrebossats i pintats, mentre que la façana nord, el campanar i l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Tant el campanar com l'absis compten amb carreus de pedra escairats disposats en filades més o menys regulars. Al interior del temple, la volta de la nau està arrebossada i tant els murs laterals com l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Les filades inferiors d'aquest absis són d'aparell romànic.</p> | 08256-1 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria la trobem en una permuta que el bisbe de Barcelona fa amb un tal Guillem de l'església de Sant Martí, a canvi d'unes cases i terres situades a prop de la parròquia de Santa Maria. És de l'any 1005 i ja es menciona a l'església com parròquia. En aquell temps depenia del terme del castell de Castellruf. Pel que sembla, el temple té el seu origen en una capella o santuari construïda l'any 877, que fou destruïda per la incursió sarraïna en terres catalanes a finals del segle X. Durant tot el segle XI es van succeïnt les referències documentals a l'església amb denominacions com 'Santa Maria de Marturellias' o 'Martoiliis' (Martí i Bonet 1981: 655). Del segle XII hi ha constància d'un pergamí datat el 27 de juliol de 1105 pel bisbe de Barcelona Berenguer, en el que es deixa constància de la consagració de l'església de Santa Maria 'in comitatu Barcinonensi in Vallensi in loco nuncupato Martoreles' (Martí i Bonet 1981: 655). En aquest document també s'indiquen els pagaments anuals, la situació del cementiri, els límits parroquials… Del mateix any, però datat l'1 de desembre, hi ha constància de la dotació de la llàntia. I posteriorment, l'any 1161, el bisbe Guillem fa donació de l'església amb els seus alous, béns i sagrera a la canongia de la seu de Barcelona. La parròquia tenia una capellania unida a la prepositura del capítol de la seu, amb dret de patronat. Juntament amb les esglésies de Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes, l'església de Santa Maria pagava els drets de la visita pastoral. Les primeres visites pastorals documentades són del anys 1379 i 1403. Del segle XIV (any 1383) tenim constància d'una reparació de la teulada de l'església per la qual el rector devia 25 lliures. La minuta fou assumida pels feligresos ja que el rector havia mort. Al segle XVI es documenten diverses llicències per a la construcció de capelles laterals (la primera fou construïda l'any 1490): el 1569, el bisbe de Barcelona dóna permís per la construcció de la capella de Sant Llorenç; el 1584, la capella de la Mare de Déu del Roser; i el 1587, el vicari general dóna permís per la capella de Sant Isidre davant de l'anterior. De finals de segle (1591) cal destacar el manament per a la construcció d'una nova sagristia. Del 1600, a conseqüència de l'acabament de la pesta, destaca una llicència otorgada per l'auditor del bisbe per pintar l'altar de Sant Isidre, amb la figura del sant al mig. Cal destacar que el temple comptava amb un cor situat als peus, amb tarima i barana de fusta. Fou bastit entre els segles XVI-XVII, reformat l'any 1776 i eliminat a finals del segle passat. El temple va servir durant la Guerra Civil per albergar refugiats i també fou saquejat i malmès interiorment. De fet, tant l'església com la rectoria es van destinar a casa del sindicat CNT i, l'any 1936, passaren momentàniament a ser 'propietat de l'ajuntament, pe ésser béns comunals o parroquials' (Pérez, 1996: 21). Entre els anys 1939-40, mossèn Salvador Balletbó va iniciar-ne la reconstrucció, començant pel condicionament i neteja dels murs. Es va restituïr la taula de l'altar major, la imatge titular i d'altres imatges. L'any 1941 es van beneïr les campanes i, entre els anys 1951 i 1953, s'anaren restaurant les capelles laterals, els altars i també el presbiteri. A finals del 1956 es varen descobrir les pintures murals, fruit d'aquestes reformes. Finalment, l'any 1957 es va construïr el nou baptisteri i es va ampliar la construcció (Martí i Bonet 2008). En darrer terme tenim notícia que l'any 1994, el bisbat es va vendre l'edifici de la rectoria per poder reformar l'església.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins la tramada que toca al presbiteri, a banda i banda, s'observen dos arcs de mig punt tapiats que probablement indiquen l'antiga presència de dues absidioles laterals. També destaquen restes de pintura mural figurativa (podria ser l'apòstol sant Jaume) situades al intradós de l'arc toral més proper al presbiteri, així com restes de decoració geomètrica. La pica beneitera del baptisteri, amb recipient apetxinat i fust llis decorat amb motllures, és semblant a les de la rodalia i està datada del segle XVII. La imatge de la Verge amb l'Infant situada a l'absis del temple és de factura moderna i correspon a la reproducció d'una altra escultura procedent de Sant Joan de les Abadesses. L'absis data del segle XI, tot i que la part superior de l'estructura ha estat reformada de la mateixa manera que el campanar, que també presenta una base d'origen romànic. La volta de la nau i els arcs torals són romànics, de transició al gòtic. La sagristia també es va construir dins l'etapa medieval. Les dues capelles laterals més properes al presbiteri daten dels segles XV-XVI, mentre que la resta de capelles són del segle XVII. La façana principal, d'estil barroc-neoclàssic, està datada al segle XVIII, tot i que ha estat molt reformada al llarg del temps. En darrer terme el baptisteri, bastit a mitjans del segle passat. | 85|92|93|94|96|98|99|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66016 | Castell de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellruf | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau editors, v. 2, p.311. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. FARÍAS ZURITA, Víctor (2002). 'Las fortificaciones medievales del Vallès (siglos IX-XIII). Un inventario a partir de las fuentes escritas'. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23, p. 28. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. IPA (2007). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 82. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XI-XIII | No es conserva cap estructura arquitectònica visible (ni de cap tipus) relacionada amb el castell. | <p>Possible jaciment arqueològic consistent en les restes de l'antic castell de Castellruf, situat en el mateix turó on es va documentar el poblat ibèric del mateix nom. Malgrat això, en les diverses excavacions arqueològiques que s'han realitzat a la zona, no s'han pogut documentar restes de cronologia medieval.</p> | 08256-2 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>El terme i el castell de Castellruf són esmentats per primera vegada l'any 1018 com a 'castrum Radulfus, super Martorelias' (Farías, 2002: 28). Posteriorment, l'any 1060 en els 'Libri antiquitatis' de la catedral de Barcelona apareix com a 'castro vocitato Radolph'. L'any 1141, Berenguer Bernat de Cabanyes deixa el castell i totes les seves pertinences a la seva filla Adelaida (o Azalaida o Adaleda) que, al seu torn, el cedeix al seu marit Guerau l'any 1159. Posteriorment, l'any 1175, Guerau fa testament abans d'anar a Tolosa amb el rei, deixant el castell i totes les seves pertinences a mans del seu fill Pere de Rocavert. Del segle XIII (any 1225), tenim constància que el senyor del 'castri Radulfi' era Bernat de Santvicenç, tot i que aquesta referència desapareix dels documents en posterioritat. Finalment, dins del període de les guerres carlines, hi ha constància que el capitost Isidre Dunyó va fer servir les runes d'una antiga construcció situades al turó de Castellruf com amagatall. En aquest sentit, sembla apropiat pensar que en algun moment de l'alta edat mitjana (probablement a conseqüència de la dominació sarraïna) s'aprofitaren els vestigis de l'antic poblat ibèric per construir una fortificació que protegís la població i la vila. Les escasses referències documentals del castell de Castellruf fan pensar en una vida curta i en una funció de control sobre el territori de la zona.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La parròquia de Santa Maria de Martorelles depenia en els seus inicis de la jurisdicció del castell. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||
| 66017 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-7 | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. MARTÍ I BONET, Josep M. (2008). El Martiri dels temples. Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Arquebisbat de Barcelona, parròquies de fora la ciutat. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 323-324. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XVI-XVIII | Una bona part de la teulada està esfondrada. | <p>Edifici cantoner de planta irregular format per tres cossos adossats, amb un espai de jardí a la part posterior de la finca. El volum principal, dividit en dues crugies, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Al pis, damunt del portal, destaca una única finestra d'obertura rectangular, amb els brancals i l'ampit bastits amb carreus de pedra ben escairats. El brancal de la banda esquerra talla la part inferior dreta d'un antic rellotge de sol (veure fitxa pròpia). La llinda és de pedra, amb el coronament ondulat i decorat amb unes motllures rectilínies laterals. Les finestres de les golfes són d'obertura rectangular i de mida petita, amb els emmarcaments arrebossats. Els altres dos volums que conformen l'edificació presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis. El de la banda de migdia presenta senzilles finestres d'obertura rectangular, amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Del pis, i oberta a la façana principal, destaca una finestra balconera rectangular amb llinda de fusta i barana de ferro. L'altre volum està adossat a l'extrem de tramuntana de la façana principal i també presenta senzilles obertures rectangulars. Destaca la llinda de maons disposats a sardinell de la finestra del pis. La construcció, de paredat, està bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter i disposat irregularment. Els paraments presenten restes de diferents capes d'arrebossats i pintats.</p> | 08256-3 | Plaça de l'Església, 2-Plaça Mossèn Josep Paituví, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol, consta que a la rectoria era habitada per 4 persones (Sindreu 1985: cap. 4). La casa va servir durant la Guerra Civil per albergar refugiats, de la mateixa manera que l'església, tot i que la rectoria no va patir grans desperfectes. De fet, tant l'església com la rectoria es van destinar a casa del sindicat CNT i, l'any 1936, passaren momentàniament a ser 'propietat de l'ajuntament, pe ésser béns comunals o parroquials' (Pérez, 1996: 21). Sabem també que durant la dècada dels anys 40 del segle XX, una part de l'edifici estava destinat a escola. També tenim notícia que durant força temps, l'edifici albergava l'arxiu parroquial de Santa Maria, el qual es va traslladar a l'església donat el mal estat de conservació de la construcció. Per últim, tenim notícia que l'any 1994, el bisbat es va vendre l'edifici de la rectoria per poder reformar l'església.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66017-foto-08256-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66017-foto-08256-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66017-foto-08256-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a l'edifici està delimitat per una tanca de ferro que aïlla tant la rectoria com l'església de les places Mossèn Josep Paituví i de l'Església. Adherits a la façana principal hi ha dos grans plafons de rajola blanca instal·lats per en Jaume Sindreu (veure fitxa pròpia), així com el denominat Roc del Pedró (veure fitxa pròpia). A la part posterior de la finca, al marge del jardí, hi ha dues petites construccions annexes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66018 | El Castell / Casa Bru / Can Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-casa-bru-can-bru | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles.</p> | XIX | <p>Edifici de planta més o menys rectangular conformada per diversos cossos adossats, amb un pati davanter tancat. Presenta les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El volum central presenta la façana principal orientada a migdia, al pati davanter. Compta amb dos portals d'arc de mig punt arrebossats i disposats a mode de dovelles de pedra. Les dues finestres del pis són d'obertura rectangular, en aquest cas amb els emmarcaments arrebossats a mode de carreus de pedra i els ampits de pedra motllurats. La part superior de la façana està coronada per una sèrie d'arcuacions rematades amb merlets esglaonats. Adossat a la banda de ponent hi ha un cos de planta allargassada més avançat que el volum central. Combina obertures rectangulars, d'arc rebaixat i d'arc escarser, totes arrebossades amb el mateix revestiment que cobreix el parament, tot i que pintat d'un color diferent a mode d'emmarcament. La part superior de la façana principal està rematada amb una sèrie de tres pinacles intercalats amb merlets, mentre que la façana de ponent presenta una balustrada amb pilars rematats amb capitells motllurats. El cos adossat a la banda de llevant uneix el volum central amb un annex construït recentment, de planta rectangular. Compta amb una senzilla obertura rectangular a la planta baixa i una finestra d'arc rebaixat reformada, amb les impostes i l'ampit motllurats, al pis. El coronament està rematat amb una sèrie de quatre pinacles intercalats amb merlets, de la mateixa factura que els que es troben en el volum de ponent, creant l'efecte de dues torres fortificades que defensen el cos central. La resta de volums s'adossen a la banda de tramuntana del conjunt principal. L'edifici, que combina la pedra i el maó per a la seva construcció, presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar, en darrer terme, el portal d'accés al pati des del carrer del Pi. Es tracta d'una gran porta de ferro treballat emmarcada per dues pilastres amb els basaments i els capitells motllurats, i el fusts decorats amb casetons.</p> | 08256-4 | Carrer del Pi, 2-Carrer de la Font del Ca, 34, 08106 | <p>És força probable que l'actual estructura arquitectònica es correspongui amb una reforma efectuada a finals del segle XIX en una antiga masia del poble. No es descarta que l'edifici hagués estat una clínica en algun moment determinat (probablement del dr. Pi) donada la distribució que es conservava al interior fins a la darrera gran reforma: un passadís molt llarg que recorria bona part de l'edifici i donava accés a petites habitacions individuals.</p> | 41.5178700,2.2548200 | 437822 | 4596516 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66018-foto-08256-4-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66019 | Can Dunyó / Can Donyó de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dunyo-can-donyo-de-la-sagrera | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 38. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVI-XVIII | Reformada. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en una única planta. El carener de la teulada està disposat en perpendicular a la façana principal, amb un doble ràfec de teula invertida i dents de serra. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la façana de tramuntana hi ha una única finestra d'obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La construcció està bastida amb carreus ben treballats i pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08256-5 | Plaça del Rei, 1, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626 consta que la casa de can Dunyó tenia 12 persones censades (la tercera en ordre d'importància després de can Girona i can Carrencà). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Formava part de la barriada de la Sagrera, zona on l'església tenia més alous, lluïsmes i censals que en la resta del terme. Sembla ser que en origen, la casa pairal de can Dunyó era molt més gran que l'actual. Fou dividida i segregada en diversos habitatges. En l'actualitat, l'edifici éstà destinat a casal cultural i s'hi realitzen exposicions d'art, de fotografia…</p> | 41.5194900,2.2533000 | 437697 | 4596697 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66020 | Can Coll / Mas Gebalí / Mas Cirera / Mas Golorons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-mas-gebali-mas-cirera-mas-golorons | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 44. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 105. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). TRAPERO FRÍAS, Julián (2014). 'Futur equipament de can Coll'. Butlletí Informatiu Municipal Dalt la Vall, 4, p. 3.</p> | XVI-XVIII | Algunes obertures estan tapiades amb maons i els cossos auxiliars sense tancar i coberts de vegetació. | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular allargassada. El volum principal, ubicat a la banda sud-est de la construcció, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula invertida. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb l'emmarcament emblanquinat. Al pis destaca un balcó simple d'obertura rectangular, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars, les de les golfes tapiades. Adossat a l'extrem de migdia del parament hi ha un petit cos auxiliar de planta baixa, amb la coberta d'un sol vessant i bastit en maons. La resta de volums de la construcció tenen les cobertes de la teula àrab d'un sol vessant i consten de planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars en general molt reformades. En general, la construcció és de paredat i està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, maons i tot lligat amb abundant morter. Tant la façana principal com el volum auxiliar davanter presenten els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-6 | Camí del Pruneller, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol, consta que la casa era habitada per 6 persones (Sindreu 1985: cap. 4). A partir del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel de Poniente' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. De fet, a la façana principal de la casa hi ha un plafó de rajoles blanques on es llegeix 'CUARTEL DE PONIENTE 1'. Al voltant de l'any 1750, la casa era coneguda com a mas Golorons perquè era propietat de fra Pere Màrtir de Golorons, prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà). Amb anterioritat a aquesta data, la masia era coneguda com a can Gevalí. El safareig de la masia s'abastia amb l'aigua de la mina de la Font Sunyera a través d'una sèquia. Alhora, per la banda de la riera, una altra sèquia procedent de la font del Pi també abastia la masia d'aigua. Actualment, aquesta font està desapareguda (tot i que és probable que resti amagada entre l'abundant vegetació que cobreix la zona, aproximadament sota el carrer del Pi). Tant la masia com els terrenys que l'acompanyen seran objecte d'un conveni urbanístic que farà que l'edifici passi a ser propietat municipal en un futur no molt llunyà.</p> | 41.5204600,2.2519200 | 437583 | 4596806 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La façana principal presenta un gran rellotge de sol, tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp ja que l'accés a la masia està delimitat amb una tanca. A escassos metres a migdia de la casa hi ha un gran safareig en desús cobert de vegetació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66021 | Can Matons / Mas Terrades / Mas Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matons-mas-terrades-mas-febrer | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2003). 'La Santa Eulàlia de can Matons'. Revista Campsentelles, 6, p. 21-22. ROVIRA I CUNÍ, F. X. (2000). 'Sobre la vinya i el vi'. Revista Campsentelles, 5, p. 34-36. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 36, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). http://picasaweb.google.com/115008495103699355951/CANMATONS?feat=directlink</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb la típica distribució interior dividida en tres crugies. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal central d'arc de mig punt al que s'accedeix mitjançant tres graons bastits amb maons. Damunt seu hi ha un senzill finestral d'obertura rectangular amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La part central d'aquesta façana està rematada amb un plafó rectangular lleument ornamentat i coronat per un antic rellotge de sol circular en mal estat de conservació. La resta d'obertures presents a la façana es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, tot i que les del pis superior conserven els ampits de pedra motllurats. A l'extrem de llevant destaca un gran portal rectangular que dóna accés al celler. En canvi, a l'extrem de migdia, hi ha un portal d'arc rebaixat bastit en maons i, al pis, dues finestres d'arc rebaixat sostingudes per un pilar central amb la imposta motllurada. A l'interior, les estances són espaioses, cobertes amb sostres de bigues i revoltons (cuina) i també soleres de bigues i llates de fusta. També es conserven paviments de rajola originals i portals d'arc rebaixat per accedir a certes cambres. A la banda de migdia, amb accés des del interior de la masia, hi ha un porxo cobert amb una solera de llates i bigues de fusta, i obert a un jardí lateral que està delimitat amb una tanca de pedra amb obertures tapiades. La construcció és bastida en pedra de diverses mides i maons lligat amb morter i disposat irregularment. La façana principal presenta el parament arrebossat i emblanquinat.</p> | 08256-7 | Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 | <p>Segons la documentació consultada, podríem dir que la masia era coneguda com a mas Terrades fins a principis del segle XV (1410). Posteriorment, fins l'any 1578, passà a ser el mas Febrer, i després, es va conèixer amb el nom actual. De fet, la documentació relacionada amb la casa i els seus membres es remunta a principis del segle XIII (Sindreu 1990: cap. 36). En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol,consta que la casa era habitada per 8 persones (Sindreu 1985: cap. 4). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous en aquesta masia. Sembla ser que la masia tenia al seu interior una sala que feia les funcions de capella o oratori, i en la que hi havia una fornícula que, durant un temps, havia albergat una talla romànica amb la imatge de Santa Eulàlia. La fornícula estava situada a la primera planta de la casa. Dins del context de la Guerra del Francès (1808-1814), a la masia s'hi amagaren algunes personalitats de Mollet del Vallès. Probablement fou en posterioritat a la batalla de Mollet (1810), pels volts de Sant Antoni Abat, ja que hi ha constància que els francesos ocuparen el poble en aquells dies. Segons la documentació consultada, sembla ser que a la façana sud-oest de la masia es conserven les restes d'un antic rellotge de sol datat l'any 1770 (no s'ha pogut documentar durant la feina de camp). És probable que en origen, la façana principal de la construcció fós aquesta i no pas l'actual. O bé que una ampliació posterior a la construcció original provoqués que el rellotge restés amagat darrera les dues finestres d'arc rebaixat del pis. Cap als anys 80 del segle XX, la masia fou objecte d'una remodelació i es construí el porxo amb sortida al jardí lateral. Alhora, també es començaren a construir les instal·lacions de l'actual celler. En l'actualitat, la masia és la seu social del celler on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet i Marquès d'Alella).</p> | 41.5257200,2.2505600 | 437474 | 4597391 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la llosana del balcó es conserva una placa de rajoles blanques amb la inscripció 'CUARTEL DEL NORTE'. Davant la façana principal destaca l'era, de planta irregular i bastida amb cairons. Està ben conservada. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66022 | Can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-0 | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 10. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada d'una zona enjardinada delimitada per una tanca. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el vessant de migdia força més llarg que el de tramuntana. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un portal d'accés d'obertura rectangular amb els brancals en relleu i arrebossats, a mode de carreus. Està cobert amb un petit voladís de teula àrab. Al pis destaquen quatre petites finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu arrebossats. La resta d'obertures de la construcció presenten la mateixa tipologia que les de la façana principal. L'edifici presenta els paraments arrebossats.</p> | 08256-8 | Camí de Martorelles-Camí Ral, 08106 | <p>La casa ja apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes, amb el nom de 'Casa Barnadas'. A mitjans del segle XIX, la masia pertanyia al Noi Gran de can Bernades, que era empeltador de vinyes i havia heretat la casa del seu avi.</p> | 41.5242000,2.2559400 | 437922 | 4597218 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66022-foto-08256-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66023 | Can Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mariano | <p>AJUNTAMENT DE BARCELONA (1985). L'Escola-viver Castell de Sant Foix. Barcelona: Publicacions de l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i amb un espai davanter tancat al que s'accedeix mitjançant dos grans portals oberts al viver. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen les tres finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. Davant d'aquesta façana es dibuixa una zona de pati semi-tancada respecte a la resta del viver. Per la banda de migdia, aquest espai està delimitat per un seguit de bancs d'obra per seure, intercalats amb pilars quadrats amb les impostes motllurades. Per la banda de tramuntana, en canvi, l'espai està tancat per un edifici de planta rectangular organitzat en una sola planta, amb la coberta d'un sol vessant. Entre la masia i aquest volum destaca un gran portal rectangular cobert amb un voladís de teula àrab de dos vessants. Per la banda de ponent destaca un altre portal de les mateixes característiques que l'anterior. Al costat d'aquest portal, destaca un plafó de grans dimensions de ceràmica vidrada i acolorida,ornamentat amb gerros i motius florals. La resta de la construcció es complementa amb dos cossos auxiliars rectangulars adossats a les façanes de ponent i migdia del volum principal. Presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa, i planta baixa i pis. Compten amb simples obertures rectangulars arrebossades com la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08256-9 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>L'antiga finca de can Mariano va ser comprada per Lluís Piera a principis del segle XX per afegir-la a la finca de can Girona, també de la seva propietat. Des de l'any 1922, la finca pertany a l'ajuntament de Barcelona. Entre d'altres usos, la casa va servir per acollir exiliats de la guerra i també a beneficiència i ensenyament. Cap als anys 60 del segle XX, la finca es va destinar a viver municipal de Parcs i Jardins per obtenir plantes ornamentals destinades als jardins públics de Barcelona. Posteriorment, també es va destinar a granja-escola, casa de colònies i casal d'estiu. Entre els anys 1976-78, l'ajuntament de Barcelona comença a fer funcionar el centre pilot 'Castell de Sant Foix' i restaura la masia, que es destina a escola. D'aquesta manera va entrar en funcionament l'escola de jardineria i el viver del Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial. Actualment, la casa es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5258700,2.2569200 | 438005 | 4597403 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66023-foto-08256-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66024 | Casa del Porxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-porxo | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://castellsantfoix.blogspot.com.es/ (Consulta: 09-02-2016).</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra damunt de tots els paraments i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un gran porxo a la planta baixa obert a l'exterior mitjançant una galeria de cinc arcs escarsers, que tenen els emmarcaments bastits en pedra granítica escairada. El portal d'accés, d'obertura rectangular i amb l'emmarcament arrebossat, es troba situat sota aquest porxo. La resta d'obertures de la construcció presenten les mateixes característiques tipològiques que el portal. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol amb la mateixa pedra que els arcs del porxo.</p> | 08256-10 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>Segons sembla, la casa fou construïda pels voltants dels anys 50 del segle XX. Es troba situada dins dels terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, un centre educatiu públic d'educació especial propietat de l'ajuntament de Barcelona. L'edifici està destinat a usos administratius i educatius relacionats amb la gestió de l'escola.</p> | 41.5258900,2.2583800 | 438127 | 4597404 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66024-foto-08256-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66025 | Ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliveres | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i rehabilitada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal consta de tres volums adossats amb cobertes independents. El volum central presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula motllurat sostingut amb petites mènsules decorades. A banda i banda, els volums laterals compten amb teulades d'un sol vessant sense ràfecs. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular al que s'accedeix mitjançant dos graons. Està cobert per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. La resta d'obertures del parament són idèntiques: rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el gran portal d'arc escarser que dóna accés al garatge i les finestres del pis, les quals marquen un lleuger arc rebaixat i tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana posterior de la masia hi ha un volum d'un sol nivell i amb la coberta d'un sol vessant, bastit en maons. D'aquesta façana destaca el ràfec de dents de serra corresponent al tram de teulada del volum central. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que a la façana principal i a la de llevant ha estat reformat més recentment. És bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter.</p> | 08256-11 | Camí de Montornès, 08106 | 41.5271000,2.2597200 | 438240 | 4597537 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda de ponent de la masia hi ha un tancat per les ovelles amb un volum rectangular de dos pisos destinat al bestiar. Davant la casa hi ha un edifici de construcció actual. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66026 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-2 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 2.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, que presenta una ampliació en forma d'L a la banda de tramuntana, i que es troba envoltada d'un gran jardí lateral al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser de grans dimensions, ubicat a l'alçada del carrer. L'edifici original presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangulars al pis. Totes tenen els emmarcaments arrebossats i pintats. Tant a la façana principal com a la de tramuntana hi ha balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Adossats a la façana de tramuntana hi ha tres cossos auxiliars de planta rectangular i disposats en forma d'L. Presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. Un porxo cobert comunica les tres construccions, de les que destaca la de l'extrem de llevant, que es troba oberta a l'exterior i està coberta amb una encavallada de fusta reformada. Les obertures són d'arc rebaixat i tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Alhora, només el volum principal té bona part de les parets cobertes d'heura.</p> | 08256-12 | Carrer del camí de can Girona-Carrer can Flor, 08106 | <p>Adossada a la façana de ponent hi ha la masia de can Pere Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. Segons la propietària de la casa, a la teulada es conserva una teula datada l'any 1883. Podria correspondre al moment de construcció de la masia o bé a una reforma de la pròpia teulada.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66027 | Can Pere Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-miquelo | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, amb un petit cos auxiliar adossat a la banda de tramuntana. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent fruit d'una reforma posterior a la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Destaquen les obertures de la façana de migdia, donat que presenten els emmarcaments bastits amb maons a mode de carreus. A la planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt, mentre que al pis hi ha un balcó amb la llosana motllurada i una finestra amb l'ampit motllurat també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-13 | Carrer del camí de can Girona, 18, 08106 | <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la masia de can Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. De totes maneres, la casa està força més transformada que la seva comstrucció bessona.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66028 | Can Ferriols / Can Torras de Badalona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferriols-can-torras-de-badalona | <p>Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb una zona de pati davanter i jardí posterior. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, compta amb una rampa asfaltada que dóna accés al pati, mitjançant una gran porta de ferro emmarcada per dos grans pilars bastits amb maons. La casa presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes i organitzat en tres crugies. La part més destacable és la façana principal, orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i presenten un emmarcament en relleu arrebossat i pintat d'un color marronós. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, cobert per un voladís d'un sol vessant a mode de porxo, i dues finestres per banda. En canvi, al pis, hi ha dues finestres laterals i tres balcons simples centrals, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. L'obertura de les golfes es correspon amb una finestra geminada amb el mateix emmarcament que les anteriors. La façana està coronada amb un gran fris ondulat que no deixa veure la teulada i que està rematat amb un plafó central sense decorar. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Tant a la banda de ponent com a tramuntana hi ha dos cossos aïllats auxiliars que complementen la construcció.</p> | 08256-14 | Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 | <p>Sembla ser que l'edifici actual es fruit d'alguna reforma posterior a la seva construcció.</p> | 41.5178900,2.2555100 | 437880 | 4596518 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66028-foto-08256-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al pis, al costat del balcó, hi ha un petit rellotge de sol (veure fitxa pròpia). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66029 | Can Oliva / Cal Músic / Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliva-cal-music-can-xicola | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i restaurat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular amb pati davanter i jardí lateral. La construcció, que es troba més elevada respecte al nivell del carrer, té l'accés al final d'aquesta via, a peu pla amb el jardí. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula invertida. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. Està cobert amb un porxo de sostre pla bastit amb bigues. Als costats hi ha tres finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro. Al pis hi ha una sèrie de finestres d'obertura rectangular amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant la central, que està emmarcada amb carreus de pedra i té la llinda plana gravada amb la següent inscripció: 'OLIVA 1941'. La finestra de les golfes és d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de ceràmica. La resta d'obertures d'aquest volum són simples, rectangulars i arrebossades. Situats a la banda nord-oest del pati hi ha dos cossos auxiliars amb les cobertes d'un sol vessant de teula àrab, distribuïts en una i dues plantes. La construcció presenta tant la façana principal com la de llevant arrebossades i emblanquinades, mentre que la resta deixen l'aparell de l'obra vist (bastit en pedra i maons disposat en filades més o menys regulars). Els cossos auxiliars també estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-15 | Carrer de la Font del Ca, 55, 08106 | <p>Durant un temps, la casa havia estat propietat de la família Xicola de baix, de Martorelles. A mitjans del segle XX, els propietaris van regalar un sant Crist a l'església de Santa Maria. Gràcies a aquest fet, la processó de Corpus pujava de l'església cap a la casa, donava la volta a l'interior del jardí i tornava a sortir per baixar altre cop fins a l'església.</p> | 41.5178000,2.2560700 | 437926 | 4596507 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66029-foto-08256-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66030 | Can Guillemí / Manso Lloret / Mas Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guillemi-manso-lloret-mas-mascaro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45, 50. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb una gran zona d'aparcament pavimentada al davant. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i doble ràfec de teula i dents de serra. La part central de la teulada, que es correspon amb les golfes, es troba sobrealçada respecte la resta de l'estructura. El volum està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Presenta un gran portal d'arc escarser amb els brancals bastits amb carreus de pedra. S'hi accedeix mitjançant una lleu rampa pavimentada. Damunt del portal hi ha una placa gravada amb la següent inscripció: '23 FEBRERO AÑO DE 1801/MANSO. LLORET./ANTES GUILLEMÍ.'. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars, la de migdia amb l'emmarcament arrebossat i la de tramuntana emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Al primer pis, al centre, destaca un balcó simple amb obertura rectangular, llosana motllurada i barana de ferro. La llosana està sostinguda per dues grans mènsules decorades amb motius florals i dues testes femenines. La resta d'oberturtes són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la segona planta hi ha un balcó central simple més petit que l'anterior i dues finestres d'arc de mig punt per banda, amb els ampits correguts. L'altre volum es troba adossat a la façana de migdia. És rectangular, està distribuït en dues plantes i cobert per una terrasa superior, delimitada amb barana de ferro i pilars de maons. La construcció combina les oberturtes rectangulars amb d'altres d'arc de mig punt, totes amb els ampits de ceràmica. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A la façana principal, un sòcol de pedra ressegueix tot el parament.</p> | 08256-16 | Carrer de Sant Domènec, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, en origen la casa era coneguda com a mas Mascaró. A mitjans del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel del Este' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En l'actualitat, l'edifici està segregat en diversos habitatges independents.</p> | 41.5189800,2.2546500 | 437809 | 4596640 | 1801 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66030-foto-08256-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66031 | Can Borrell / Vil·la Consol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-villa-consol | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb un gran jardí lateral delimitat amb una tanca i dues construccions auxiliars aïllades a la part posteior de la finca. La casa presenta la coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al nord, compta amb tres grans obertures d'arc rebaixat (un portal i dos finestrals), amb els emmarcaments en relleu emblanquinats i guardapols de pedra. Del pis destaquen dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament més senzill que les anteriors, i un plafó central de ceràmica vidrada i acolorida, amb la inscripció de 'VIL·LA CONSOL' i la imatge de la Mare de Déu del Consol. La resta d'obertures de la construcció segueixen el mateix patró que les anteriors: al pis superior finestres rectangulars, mentre que a la planta baixa es combinen aquestes amb les d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color marronós, amb una motllura rectilínia resseguint la línia divisòria entre les dues plantes.</p> | 08256-17 | Carrer Santiago Rusiñol, 32-34, 08106 | <p>És probable que la casa fos bastida a principis del segle XX, cap a la dècada dels anys 30, com a casa d'estiueig. Segons el Cadastre, durant la dècada dels anys 70, la casa fou objecte d'una reforma.</p> | 41.5240200,2.2488200 | 437327 | 4597203 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66032 | Can Rifà / Mas Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-mas-piera | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i amb una zona de pati davantera. El volum principal es situa a la banda de llevant del conjunt. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula emblanquinat. Consta de planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, ja que es troba emmarcat amb carreus de pedra. Els altres dos volums tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, el central amb una terrassa davantera a la part superior. Des del carrer de la Baixada de la Font s'accedeix al pati mitjançant un portal d'arc rebaixat que presenta un voladís amb teulada d'un sol vessant. Damunt la porta del garatge, situada al costat de l'anterior, destaca una llinda de pedra encastada al parament amb l'any 1879 gravat al centre. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-18 | Carrer de la Baixada de la Font, 6-Passatge de l'Amistat, 1, 08106 | <p>Sembla ser que en origen, la casa es coneixia com el mas Piera i estava format per la unió de dos petits masos que ja existien prèviament, el mas de Nabarnada i el del Viver. Durant un temps, als baixos de la casa, hi va haver un forn que treballava el forner de can Riules.</p> | 41.5188100,2.2536900 | 437729 | 4596621 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66033 | Casa Xesques / Can Xesques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xesques-can-xesques | <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015).</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb una petita zona de pati davantera. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís sostingut amb mènsules motllurades damunt la façana de la plaça, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat a la planta baixa. Aquest portal compta amb un porticó de fusta reformat. Al pis hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat, decorat amb motius geomètrics de color vermell a la part de la llinda. Aquesta obertura té sortida a un gran balcó corregut que ocupa tota l'amplada de la façana, amb la llosana reformada i la barana de ferro treballat. Damunt del balcó hi ha un registre de ceràmica vermella que serveix per ventilar la coberta. La façana està rematada per un coronament ondulat que presenta un plafó central amb l'any 1925 pintat al mig. La façana de tramuntana només presenta tres senzilles obertures rectangulars. A l'interior, l'espai que ocupa la botiga està cobert amb un sostre de bigues i revoltons emblanquinat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-19 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>En principi, l'espai que ocupa la plaça Joan Matons era propietat de casa Xesques, però la van donar al poble de Santa Maria de Martorelles. El plataner de davant del pati de la casa fou plantat a principis del segle XX per un avantpassat de la família. L'edifici, que està destinat a botiga de queviures, ha estat objecte d'una gran reforma finalitzada pel mes de juny del 2015.</p> | 41.5193100,2.2537000 | 437730 | 4596677 | 1925 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66034 | Can Xalando / Can Castro / Can Panyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xalando-can-castro-can-panyelles | <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015). Informació facilitada pel sr. Joan Sanjuan (entrevista: 04-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un cos de nova construcció adossat a la banda de ponent. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb tres obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Al pis hi ha dos grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments en relleu, i pintats de color marró. Estan decorats amb dues rosetes emblanquinades als extrems superiors i guardapols superior amb una lleugera forma de timpà. Ambdues obertures tenen sortida a un balcó corregut amb la llosaba motllurada i la barana de ferro. La llosana està sostinguda amb dues mènsules emblanquinades, decorades amb motius florals. La façana està rematada amb un voladís motllurat sostingut amb un seguit de mènsules emblanquinades i decorades. Les obertures de la resta de paraments són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Unes motllures rectilínies decoren la línia divisòria entre les diferents plantes.</p> | 08256-20 | Carrer de la Font del Ca, 1, 08106 | <p>En origen, la casa era coneguda per can Xalando. Cap a finals del segle XIX o principis del segle XX la va comprar i reformar el sr. López de Castro, il·lustre veí que va contribuïr a portar l'aigua corrent al poble. En l'actualitat, la construcció s'utilitza com a residència per a la gent gran.</p> | 41.5193000,2.2541400 | 437767 | 4596675 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66034-foto-08256-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal hi ha un petit pati de planta triangular, al que s'accedeix per una porta de ferro treballat amb l'any 1891. Aquesta data podria correspondre a una reforma de tot l'edifici o només de la tanca exterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66035 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-11 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 10. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?tipus=5&info=480&menu=16&cat=194&cat_dir=194 (Consulta: 10-02-2016).</p> | XIX-XX | <p>Recinte de planta irregular allargassada, format per dos grans espais disposats a diferent nivell i delimitats amb una tanca respecte l'exterior. El primer espai es correspon amb el cementiri original. És de planta quadrada, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un gran portal d'accés d'arc conopial sostingut amb pilastres adossades a la tanca de pedra i maons que envolta el recinte. L'arc està decorat amb unes motllures rectilínies i rematat per una cornisa de maons coronada amb una creu de ferro. Les pilastres presenten el basament decorat amb motius geomètrics i el fust amb quatre cassetons. Estan rematades amb capitells motllurats i decorats amb dents de serra a la part superior i gotes a l'inferior. A l'extrem de migdia de la tanca s'obre un altre portal d'accés més petit, amb els emmarcaments bastits amb maons. Al interior del recinte, l'espai s'organitza mitjançant tres carrers disposats en perpendicular a la façana principal, definits pels propis columbaris que alberguen els nínxols. En total són sis columbaris de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dos vessants, organitzats en quatre o cinc registres diferenciats de nínxols. Majoritàriament, els nínxols presenten obertures d'arc de mig punt i d'arc rebaixat, tot i que els que corresponen a ampliacions posteriors són rectangulars, i estan numerats. Al bell mig del recinte, davant l'entrada principal, hi ha una creu llatina de ferro de color negre situada damunt d'un basament tronco-piramidal emblanquinat i decorat. Davant seu encara es conserven uns quants xiprers. Al marge dels nínxols, dins del recinte hi ha diverses inhumacions efectuades al subsòl i un petit panteó privat situat a l'extrem nord-oest. Presenta una forma de petita capella emblanquinada, amb teulada de dos vessant i portal d'arc de mig punt. L'altre espai que completa el recinte del cementiri es correspon amb una ampliació més moderna de les instal·lacions. El recinte presenta els paraments exteriors bastits amb pedra i maons, i es conserva bona part del revestiment arrebossat que els cobria. A l'interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-21 | Carrer de les Escoles, s/n, 08106 | <p>Antigament, el cementiri vell o fossar estava situat a la banda de migdia de l'església de Santa Maria, tocant la façana sud, on ara hi ha el baptisteri. Cap a mitjans del segle XIX es va produir la necessitat de construïr un cementiri nou, donat que el vell estava saturat i el nombre d'habitants havia crescut, alhora que els conflictes bèl·lics i les epidèmies de l'època feien estralls en la població catalana. Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'any 1873, el nou cementiri ja estava construït. El cementiri està gestionat per la Mancomunitat Intermunicipal de Martorelles i Santa Maria de Martorelles, que precisament es va crear per donar aquest servei funerari als dos municipis. El mes d'octubre de l'any 2014 s'iniciaren les obres de construcció del nou cementiri mancomunat de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> | 41.5223700,2.2538600 | 437746 | 4597016 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66035-foto-08256-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66036 | Masia de can Guillemí / Can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-guillemi-can-gallemi | XX | La coberta està pràcticament esfondrada. | <p>Masia aïllada i abandonada de planta rectangular, distribuïda en una sola planta baixa i amb la coberta de dos vessants esfondrada, tot i que conserva bona part de l'encavallada de fusta que la sostenia. La construcció presenta els portals d'accés d'arc de mig punt mentre que les finestres són d'obertura rectangular, ambdós elements bastits amb maons. En l'actualitat totes les obertures estan tapiades o tancades. Sota la coberta, a les façanes de llevant i ponent, es conserven dues petites obertures corresponents als forats de ventilació de la coberta. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter i amb les cantonades bastides també en maons. Conserva restes del revestiment arrebossat que cobria les parets interiors de la casa. A l'exterior, tant la façana orientada a llevant com la de ponent, també conserven bona part del revestiment que les cobria. A escassos metres de la masia hi ha un altre edifici força més enrunat que es correspon amb les antigues quadres pel bestiar. Tipològicament és idèntic a la construcció principal.</p> | 08256-22 | Camí de les Quatre Termes, 08106 | <p>En origen, la coberta estava bastida amb teula àrab.</p> | 41.5186000,2.2596400 | 438225 | 4596594 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66037 | Can Rosanes / Can Roscatlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosanes-can-roscatllo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 110, 111.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a uns 25 metres al sud-est d'un torrent sense cabal que desemboca al torrent de can Gurri, passada la bassa de can Girona. Per les restes conservades observem que l'edifici no era gaire gran i presentava una planta rectangular. En l'actualitat s'ha conservat dempeus l'extrem sud-est de la construcció i bona part del mur de migdia, amb un alçat màxim d'uns 2 metres. No s'observen restes de cap obertura ni tampoc de la coberta de l'edifici, així com de la distribució interior dels espais. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-23 | Camí d'Alella, 08106 | <p>En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, la casa ja apareix mencionada com una de les construccions de la vall del torrent de can Gurri. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font no localitzada.</p> | 41.5236100,2.2633100 | 438536 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per un desdibuixat corriol que s'agafa a la dreta del camí d'Alella, uns 100 metres més endavant de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66038 | Can Ros / Can Ros Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-can-ros-carlo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 111-113. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a tocar el marge dret del camí d'Alella, davant de la pedrera del mateix nom. Les restes conservades permeten observar un edifici de planta rectangular distribuït en dues estances, tot i que ha perdut la coberta i la part superior dels murs. En l'actualitat es conserven dos antics portals d'obertura rectangular, amb els emmarcaments bastits en maons, i un alçat màxim dels murs d'aproximadament 2 metres, amb alguns forats de bastida. En una de les estances es conserva una antiga cisterna subterrània de planta rectangular, amb revestiment a la part interior i una petita obertura quadrada bastida en pedra. Al mur de llevant es conserva una antiga finestra d'arc rebaixat bastida en maons tapiada. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-24 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Segons la informació que acompanya el plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes i amb els comentaris de Jaume Sindreu, la casa també era coneguda amb el nom de Ros Carló. Cap a la dècada del 1910-20, el mas de can Ros era utilitzat per allotjar als picapedrers forasters (majoritàriament valencians) que venien a treballar a les pedreres de can Girona, propietat del sr. Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', que les explotava per obtenir llambordes pels carrers de Barcelona. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font actualment despareguda. En l'actualitat, al costat de les restes de la casa, s'observa una instal·lació que forma part de la sèquia.</p> | 41.5220000,2.2655500 | 438721 | 4596967 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 400 metres de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè, davant la petita pedrera de can Ros, sota el marge dret del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66039 | Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicola-0 | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XIX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, al marge dret d'un estret corriol que neix al camí d'Alella. Les restes conservades permeten observar un edifici de grans dimensions i planta rectangular distribuït en un sol espai. No s'observen rastres de la coberta i els murs estan força enrunats, amb un alçat màxim conservat d'un metre i mig, i alguns forats de bastida. En l'actualitat tampoc es conserva cap obertura visible. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-25 | Bosc d'en Sunyer, 08106 | <p>La casa ja apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes, amb el nom de 'Casa Xicola'.</p> | 41.5189200,2.2684200 | 438958 | 4596623 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 80 metres del camí d'Alella dins del bosc, en direcció al turó de Castellruf. S'hi accedeix per un estret corriol que neix al marge dret del camí, abans d'arribar als plans d'en Xicola, i marxa en direcció nord. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66040 | Ca la Treseta / Ca la Tereseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-treseta-ca-la-tereseta | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 110.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, prop de la font del mateix nom. Donada l'abundant vegetació que cobreix la zona i el mal estat de conservació de les restes no es pot apreciar ni la planta ni el perímetre original que tenia l'edifici, tot i que és probable que fos rectangular. Només s'ha pogut documentar un pany de paret d'un metre aproximat d'alçada conservada, bastit en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen pedres de mida petita utilitzades per regularitzar els paraments.</p> | 08256-26 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | 41.5137000,2.2743400 | 439447 | 4596039 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 20 metres dins del bosc per una pista forestal que porta a una de les torres de la línia d'alta tensió, en direcció a la font d'en Gurri. S'hi accedeix per un corriol que neix al marge esquerre d'aquest camí. Es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66041 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-1 | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular i distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i la cornisa sostinguda amb mènsules motllurades. La façana principal, orientada a la plaça de l'Església i reformada, presenta un portal i dues finestres rectangulars a la planta baixa. Entre aquestes obertures hi ha un aplacat de pedra. Al pis, en canvi, hi ha un gran balcó que conserva els màstils de ferro per les banderes i el parament es troba arrebossat i pintat. La façana orientada al carrer Major presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades amb el mateix tipus d'aplacat que el de la façana principal i estan cobertes per un voladís de teula àrab. Al seu torn, les finestres tenen els ampits de pedra decorats amb una motllura inferior a mode de teula. La façana està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra aplacat també. Pel que fa a la façana orientada a la plaça del Rei hi ha dos finestres amb les mateixes característiques que les de la façana del carrer Major.</p> | 08256-27 | Carrer Major, 3-Plaça de l'Església, 1, 08106 | <p>Anteriorment, l'edifici era la seu de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles. El 4 de desembre de l'any 1992 s'inauguraren les noves instal·lacions del consistori municipal.</p> | 41.5195000,2.2534500 | 437709 | 4596698 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66042 | Cases del nucli Colomer / Cases de l'entrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-nucli-colomer-cases-de-lentrada | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Els números 3 i 17-19 estan rehabilitades, mentre que els números 13-15 estan en procés de reforma. | <p>Conjunt de nou cases unifamiliars adossades en grups de dos vivendes, exceptuant el número 3, ja que es tracta d'un edifici aïllat. Tenen la planta rectangular i presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i les cornises sostingudes amb mènsules motllurades. Les cobertes de les golfes estan ressaltades respecte la resta de la teulada. Les vivendes estan distribuïdes en planta baixa i golfes, amb una petita zona enjardinada tant al davant com al darrera dels edificis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen els forats de ventilació de les cobertes, decorats amb motius florals. Els números 5-7 i 9-11 presenten un portal d'accés i una finestra al costat, mentre que els números 13-15 i 17-19 sumen una finestra més. Els paraments estan estucats i pintats en tons neutres i presenten decoració esgrafiada amb motius florals damunt de les obertures de les façanes principals dels números 9-11, 13-15 i 17-19, aquesta última rehabilitada. Menció a part mereix la casa número 3, coneguda com a can Mas i completament rehabilitada. Presenta un volum davanter adossat i una ampliació de planta poligonal a la part posterior, així com un bon jardí lateral. Les obertures són força més grans, d'arc rebaixat i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color verdós, fruit d'una reforma recent.</p> | 08256-28 | Carrer Santiago Rusinyol, 3-19, 08106 | <p>El conjunt també es coneix amb el nom de les Torres d'en Francesc.</p> | 41.5243700,2.2468600 | 437164 | 4597244 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Per accedir a les vivendes, cal pujar uns quants graons respecte al nivell del carrer Santiago Rusinyol. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66043 | Bassa de can Girona / Safareig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-girona-safareig-rodo | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103.</p> | XX | El revestiment superior està força degradat. | <p>Gran bassa o dipòsit de planta circular situada al marge dret del camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, en direcció a la font de la Mercè. Presenta un diàmetre d'entre 18 i 20 metres i una profunditat d'uns 10. Està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb abundant morter. La part de la bassa que està per sota del nivell del terreny compta amb un revestiment hidràulic, mentre que a la part superior el revestiment és arrebossat i està força malmès. Tota la banda nord-est de la construcció, just en el punt d'unió de les dues parts, presenta una mena de sòcol bastit en maons que s'expandeix a tot l'alçat a la banda de tramuntana. S'observen els registres per on cau l'aigua i una antiga obertura rectangular actualment tapiada, que donava accés a unes escales per baixar al fons de la bassa. A l'exterior, adossada a la banda de llevant, hi ha una petita construcció amb la coberta de dos vessants per on entra l'aigua de la sèquia cap a la bassa.</p> | 08256-29 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La bassa s'alimenta d'aigua mitjançant una sèquia d'un quilòmetre de llargada que s'inicia uns metres més amunt de la font de la Mercè, abans de l'encreuament dels camins que porten a Castellruf (dreta) i can Gurri (esquerra). Es tracta de l'aigua subterrània del torrent de can Gurri, captada mitjançant un pou amb una llarga mina i distribuït a través d'un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre fins a la bassa. Es tracta d'una bassa de reg amb una capacitat de 1500 metres cúbics que nodreix els camps de la finca de can Girona, així com també els terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, ambdues propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5240800,2.2628400 | 438497 | 4597200 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66044 | Font de can Gurri / Font d'en Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurri-font-den-gurri | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 38-39. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 112, 114. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 52. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 111. http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-2015). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Can_Gurri (Consulta: 19-11-2015).</p> | XVIII | La coronació feta en maons està força desgradada. | <p>Font de planta rectangular semi-soterrada, amb una profunditat aproximada d'un metre i bastida en pedra. De fet, l'espai està delimitat per tres murets bastits en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç, i coronats amb un sòcol bastit amb maons disposats a pla. A la banda de ponent hi ha unes grans escales de pedra que permeten baixar fins al brollador. Consisteix en un curt tub de ferro d'on brolla l'aigua, que es troba encastat al marge sud-est de l'estructura. Aquesta aigua es recull dins d'una pica rectangular excavada a la roca, situada a la cantonada de llevant de la construcció. Damunt del brollador hi ha dues inscripcions gravades a la roca, tot i que estan força degradades. La primera diu: 'DESDE TEMPS (?) / QUI HA PRETES CANVIAR (?) / SEGUIR HAL SER INFORMA (?)'. La segona inscripció fa així: 'FON DEL F(?) / COD(?)BOS 1794'. Al costat de la font hi ha un rètol de fusta on hi ha la següent llegenda: 'FONT D'EN GURRI / DÉU VOS GUARDI DE / PRENDRE MAL I DE FER-NE'. També hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua de la font és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-30 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Es tracta de la font que subministrava aigua tant a l'antiga masia de can Gurri i els seus horts, com als carboners, traginers i vianants que treballaven i transitaven per la zona. Actualment, la masia es troba derruïda a escassa distància de la font, a l'esplanada d'on surt el corriol que hi condueix. Tant la font com el mas ja apareixen referenciats en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En un article publicat l'any 1889 al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana es parla de la font de can Gurri com una font 'fresca i abundosa' (Sanjuan 2012: 111). Durant l'època de l'explotació de les pedreres de la finca de can Girona, un mosso aiguader carregava l'aigua de la font amb un carro i la subministrava als picapedrers. La font està envoltada d'una abundant vegetació de la que destaca un gran àlber. Dos exemplars més van caure durant les fortes ventades de principis de l'any 2009. Foren aprofitats com a bancs per seure.</p> | 41.5158600,2.2767600 | 439651 | 4596277 | 1794 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||
| 66045 | Font de ca la Treseta / Font del Llorer / Font del Llorerer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-treseta-font-del-llorer-font-del-llorerer | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 40-41. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GORDI I SERRAT, Josep (1997). 'Un passeig pels boscos del Vallès Oriental (dels alzinars de Castellruf a la fageda de la Sauva Negre'. Revista Notes, 11, p. 169. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 114. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 109. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Ca_la_Teresa (Consulta: 19-11-2015). Http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-2015).</p> | XVIII-XIX | Els murs estan coberts d'abundant vegetació i algunes soques els travessen. | <p>Font formada per un mur de pedra que forra el petit talús d'on brolla l'aigua, en una zona emboscada. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de ferro encastat al mur. L'aigua és recollida per una pica circular encastada al paviment de la font (és un recipient), que presenta un decantador pel qual l'aigua passa cap a la teula àrab que la condueix, la qual també està encastada al paviment. Des d'aquí, l'aigua es perd pels voltants. Al costat de la font hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-31 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>A poca distància de la font en direcció nord, hi ha les restes de l'antiga masia de ca la Tereseta o Treseta, a la que probablement subministrava aigua i de la que agafa el nom. En origen, prop de la font, hi havia dues mines i tres o quatre llorers dels que probablement agafa l'altre sobrenom amb la que se la coneix. Dels llorers encara en queda un, situat damunt de l'estructura i ubicat entre les dues mines anteriors, que no s'han pogut localitzar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. Aquests arbres foren plantats probablement pels habitants de la masia, ja que no són autòctons de la zona. La font fou senyalitzada per uns voluntaris badalonins fa uns anys, amb rètols de fusta que indicaven la seva ubicació.</p> | 41.5137100,2.2740800 | 439425 | 4596041 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66045-foto-08256-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66045-foto-08256-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66045-foto-08256-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que s'endinsa cap al bosc. A uns 25 metres aproximadament hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66046 | Font de can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-santpare | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 36-37. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101, 104. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XX | El mur està cobert d'abundant vegetació i molsa. | <p>Font formada per un mur de pedra i una pica adosssats a un petit talús de terra d'on brollava l'aigua, al costat d'una alzina. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de plàstic encastat al mur. La pica on queia l'aigua està bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció i presenta una planta semi-circular.</p> | 08256-32 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font està situada a uns 100 metres a l'est de les restes de la masia de can Santpare, que en l'actualitat es troben dins d'un gran bardissar situat al costat del camí que puja cap a can Gurri. Durant els anys 80 del segle XX, la zona fou utilitzada per la Granja Escola de can Girona per crear-hi una zona d'acampada (s'observen diverses construccions relacionades amb aquesta activitat: dipòsit o aljub de totxo, piques). Fou en aquesta època quan la font va ser refeta completament. La font, que no raja, agafava l'aigua del torrent de can Gurri mitjançant un tub de polietilè. Tot i això, sembla que anteriorment ja existia una altra font, que agafava l'aigua del mateix torrent. Mitjançant una canaleta de teules àrabs, l'aigua era conduïda fins a l'aljub que encara es pot observar damunt de la font. Des d'aquest, mitjançant un sistema de tubs i aixetes situat a sota, l'aigua arribava a les piques i a un antic safareig. Aquest sistema devia tenir, aproximadament, uns 200 metres de recorregut.</p> | 41.5191300,2.2728200 | 439325 | 4596643 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant fins arribar a una clariana que queda a mà esquerra i a la que s'accedeix per un camí sense sortida. Al fons d'aquesta clariana, a la dreta i al costat d'una alzina, hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66047 | Font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-merce | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 34-35. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97-98, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 114-115. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 54. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 113-114. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Merc%C3%A8 (Consulta: 15-12-2015).</p> | XX | <p>Font formada per un llarg mur de pedra al bell mig del qual hi ha el brollador, format per un tub de plàstic. L'aigua cau dins d'una pica de planta semi-circular que es troba envoltada per un paviment amb la mateixa planta, tot bastit en pedra. Una estreta canalització practicada al paviment permet que l'aigua de la pica discorri fins a un petit registre ubicat fora d'aquest. D'aquesta manera, l'aigua és aprofitada i no es perd. Al costat de la font hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-33 | Camí d'Alella-Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font fou inaugurada aproximadament a finals dels anys 70, el dia de la Mare de Déu de la Mercè, 24 de setembre. Se la va batejar amb el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica la font pertanyen a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. S'abasteix d'aigua gràcies a la sèquia que neix a partir d'una mina que està ubicada uns metres més amunt de la font, just a l'encreuament de camins i torrents. Mitjançant un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre, aquesta mina (d'uns 100 metres de llargada) subministrava aigua a tota la finca de can Girona i a les masies que en ella hi havien. L'any 1993, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral va encarregar l'arranjament de la font a un paleta del poble, en 'Picu' Marín. Es va revestir el mur amb lloses de pissarra i es va refer tant la pica com el paviment que l'envolta. Durant un temps, una branqueta feia de tap x evitar que el desguàs d'aigua fós massa gran.</p> | 41.5216000,2.2696500 | 439063 | 4596920 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, la bassa i les restes de can Ros i la seva pedrera. A uns 180 metres de la pedrera de can Ros, a l'encreuament, cal agafar el camí de la dreta que discorre en paral·lel al torrent de can Gurri. A uns 180 metres d'aquest encreuament hi ha la font, al marge esquerre del camí. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66048 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-8 | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 22-23. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 50. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 114-115. http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-15). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Teula (Consulta: 19-11-15).</p> | XVIII-XIX | <p>Font formada per un únic broc de ferro en forma de teula, que es troba encastat a l'extrem esquerre d'una gran paret de pedra granítica natural d'on brolla l'aigua. El raig cau dins d'una pica de planta circular que està treballada en una gran pedra. La zona està disposada en pendent, fet pel qual es va construïr un mur de pedra de la zona uns metres més avall. Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, degut a l'abundant vegetació que cobreix la paret, hi ha una petita escletxa damunt del brollador on apareix una imatge de la Mare de Déu. Dos rètols de fusta indiquen la situació exacte d'aquesta font.</p> | 08256-34 | Vall del torrent de la font Sunyera, 08106 | <p>La font agafa el seu nom del broc per on raja l'aigua, que té forma de teula. És força probable que la teula originària fos de terrissa, tot i que en l'actualitat ha estat restituïda i és de ferro. Antigament, els llenyataires que treballaven pels voltants de la font demanaven a les seves dones doble tupí per dinar, donat que l'aigua que raja és molt lleugera i fa venir gana.</p> | 41.5115600,2.2655300 | 438710 | 4595808 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal agafar el de l'esquerra, que fa pujada i ens porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66049 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-4 | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 24-25. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 49. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 119. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Ferro_de_Martorelles (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | El mur de pedra està escardat i cobert de molsa. | <p>Font formada per un muret bastit en pedra lligada amb morter, situat en un petit talús de terra. Al centre del mur s'obre un arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, sostingut per dos brancals fets de pedra i maons. La part interior de l'arc està revestida amb un morter acolorit amb sulfat de ferro, fet que li dóna el color vermellós i taronja que la caracteritza. L'aigua brolla per un simple forat i cau en una pica de planta circular marcada a la roca. Damunt del broc hi ha una obertura rectangular a mode de registre, que deixa entreuveure un possible dipòsit o mina interior.</p> | 08256-35 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La font pren el seu nom pel gust de ferro que té la seva aigua, donat que és probable que travessi alguna veta d'aquest mineral, característic de la zona. L'aigua brolla sota de dos torrents, el sot dels Verreus i el dels Cirerers, que en aquest punt s'uneixen formant el torrent de la font Sunyera. La font fou rehabilitada als anys 50 del segle XX per en 'Picu' Marín, paleta i veí de la població. A escassos metres de la font, a la part alta del corriol, hi ha un exemplar de micaquer (nesprer del Japó) inusual dins del bosc.</p> | 41.5085200,2.2626800 | 438469 | 4595472 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que travessa un marcat torrent i fa un revolt. En aquest punt, a la dreta, surt un petit corriolet embardissat que porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. Dos rètols de fusta marquen la situació de la font i adverteixen que cal respectar-la i deixar l'entorn ben net. Alhora, un altre rètol indica que l'aigua no és potable. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66050 | La Bassassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassassa | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 26-27. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 48. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 141. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Bassasa (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | La zona està força emboscada i enxarcada. | <p>Bassa d'aigua enclotada i planta allargassada formada per un forat excavat al propi terreny, amb unes mesures aproximades de 15,5m de llargada per 2,5m d'amplada i una profunditat d'un metre. Tota la banda de migdia presenta un mur longitudinal bastit en pedra lligada amb morter que fa de resclosa. Mitjançant una petita obertura a la part inferior del mur, l'aigua és conduïda cap avall. Un arbre caigut al damunt de la bassa permet fer de pont per creuar.</p> | 08256-36 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La bassa es va construïr per poder emmagatzemar aigua i així poder refrescar les carboneres que s'explotaven al bosc, així com per poder regar uns horts que hi ha situats a uns 300 metres més avall. Un tub de polietilè permet fer aquesta tasca en l'actualitat. L'aigua de la bassa procedeix de la roca mare.</p> | 41.5091500,2.2632100 | 438514 | 4595542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que passem un altre nus de corriols i, posteriorment, deixem dos senders a la dreta. Passat aquest segon camí, després d'un suau revolt a la dreta, hi ha un emboscat corriol que marxa cap a la dreta i porta fins a la bassa. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66051 | Font del Ca / Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ca-font-de-sant-domenec | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 20-21. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 92, 93, 98. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2003). 'La Santa Eulàlia de can Matons'. Revista Campsentelles, 6, p. 22. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 44-47.</p> | XVIII-XX | L'estructura està coberta de molsa. | <p>Font formada per un mur bastit en pedra i maons amb la part superior arrodonida, que presenta un senzill broc circular per on s'escola l'aigua. Aquesta cau dins d'una pica de planta rectangular excavada a la roca que li fa de paviment. A banda i banda d'aquesta pica hi ha dos petits murets de pedra adaptats com a bancs per seure. Damunt del broc destaca un plafó rectangular de rajoles ceràmiques acolorides, protegit amb una reixa de ferro. S'hi representa la imatge del sant acompanyat d'un gos, el nom de la font i una llegenda a la part inferior: 'TU ENS VAS DONAR LLARGAMENT L'AIGUA DE LA SAVIESA / ANY 1769'. Alhora, a la part inferior de la reixa protectora, també s'observa l'any 1769 fet en ferro. Entre el plafó i el brollador, destaca una pedra gravada amb el nom de l'element: 'FONT DE SANT DOMENEC I DEL CA / 1769'.</p> | 08256-37 | Bosc d'en Guillemí-Vinya d'en Feliu, 08106 | <p>Un dels atributs iconogràfics de Sant Domènec era que sempre anava acompanyat d'un gos. El fet que a la font se la conegui amb el sobrenom de 'Ca' prové de la denominació utilitzada per un mallorquí que treballava per la zona. Segons la llegenda, el promotor de la font fou en Lluís Piera i el nom de Sant Domènec fou suggerit pel rector de la parròquia de Santa Maria. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Hi ha constància documental que a mitjans del mes de març de l'any 1809, a la font del Ca, hi va haver una gran batalla entre un nombrós grup de catalans i un destacament francès de l'exèrcit napoleònic que venia de la Conreria i anava cap al poble. En total van morir uns 15 homes, majoritàriament de Martorelles però també de Mollet i La Garriga. Pràcticament fins a finals del segle XX, cada 8 d'agost (diada de Sant Domènec) s'hi celebrava un aplec molt freqüentat per la gent de la rodalia. El plafó de rajoles ceràmiques no és l'original, donat que un veí ceramista del poble el va refer ja que es trobava molt malmès (segle XX). També sabem que durant un temps hi havia hagut una aixeta amb robinet, però va desaparèixer.</p> | 41.5116800,2.2611800 | 438347 | 4595824 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font Sunyera. Allà, a mà esquerra, s'inicia un caminet ascendent que cal seguir fins arribar a una clariana, a l'esquerra de la qual hi ha la font. Dos rètols marquen la situació de la font i adverteixen que cal respectar-la i deixar l'entorn ben net. Alhora, un altre rètol indica que l'aigua no és potable. A pocs metres de la font hi ha una taula de fusta amb bancs integrats per descansar i una cova excavada al talús del terreny. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66052 | Font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 98, 99, 101-102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1994). 'La font Sunyera'. El 9 Nou, 8 de gener. Suplement, p. 16. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 43.</p> | XIX-XX | <p>Font formada per un gran arc de mig punt que es troba obert al bell mig d'un talús forrat en pedra, que sosté el marge inferior dret del camí que porta a Tiana per la Romaguera. L'arc medeix 1,20m d'alçada aproximada i presenta la meitat inferior excavada a la roca i la superior bastida en obra, amb un revestiment arrebossat de guix i calç pintat amb sulfat de ferro. Damunt l'arc hi ha una pedra gravada amb la data 1889 i les inicials P i M. El broc és un simple tub encastat a la paret interior. L'aigua cau al paviment de pedra erosionada inferior i es deixa marxar cap a l'exterior. Al costat del toll on cau l'aigua hi ha un sortint de pedra a mode de repisa o banc. Davant de la font hi ha una agradable i gran esplanada farcida de plataners, i amb diverses pedres de grans dimensions per seure i descansar.</p> | 08256-38 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Sembla ser que l'amo de les terres on s'ubica la font era el propietari de la masia de can Sunyer de Martorelles. D'aquí vindria el fet que la bategés amb el nom de Sunyera quan la va construïr. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. L'aigua que abasteix la font prové d'una mina situada uns 60 metres més amunt, en el torrent de la font Sunyera. Està connectada amb la font mitjançant una mina subterrània. En l'actualitat, la font Sunyera té un cabal de 2.7 litres/minut.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font. Un rètol indica que l'aigua no té garanties sanitàries. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66053 | Font del Racó / Font Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-font-piera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 30-31. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 99-100. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Font situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la llera del torrent de can Gurri i a l'extrem de migdia d'una de les esplanades adaptades per fer acampada. Es tracta d'una mina que sorgeix d'un mur de roca mare. L'aigua llisca pel talús i, mitjançant un canal bastit en pedra i maons, va fins a un arqueta moderna. Des d'aquesta arqueta surt un tub que sobrepassa el mur que canalitza el torrent, just per sota del salt de can Girona. D'aquesta manera, l'aigua sobrant es retorna al torrent.</p> | 08256-39 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>El nom de Piera procedeix d'un dels propietaris de la finca, en Lluís Piera, que l'any 1920 se la va vendre a l'ajuntament de Barcelona, que encara n'és el propietari. L'aigua que recull la canalització subministra una bassa de rec situada uns metres més avall, i que probablement servia per regar la finca. També es recull cap a una conducció subterrània bastida l'any 1933, que porta l'aigua fins a la font de can Matons. Aquesta construcció, durant un temps, va servir per abastir d'aigua la població de Mollet del Vallès. L'aigua sobrant, com ja hem dit, es retorna al torrent. En una fotografia antiga es pot observar com al costat de la font hi havia una taula circular de ciment amb banc integrat per seure i reposar.</p> | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la font es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. Està ubicada al final d'una d'aquestes esplanades. Cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66054 | Font de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-girona | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XX | <p>Font artificial situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, davant de la façana principal, en un extrem de l'era. Està formada per una pedra rectangular de granit situada en vertical, amb uns grans encaixos laterals i una pica plana amb canalons. El broc surt de la part de dalt de la peça, consistent en una aixeta de ferro. L'aigua brolla dins d'un recipient de pedra de grans dimensions mòbil, que simplement està situat sota el raig.</p> | 08256-40 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>És força probable que en origen, aquesta peça formés part d'una premsa. No sembla que la font faci gaire temps que està construïda.</p> | 41.5251600,2.2602100 | 438279 | 4597322 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66055 | Font de can Matons / Font dels Porcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-matons-font-dels-porcs | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 14-15. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 99, 100, 102, 105. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 56.</p> | XX | Força degradada, amb alguns totxos trencats. | <p>Font situada sota la vinya de la masia de can Matons, al costat del camí que porta a Martorelles i d'un celler de grans dimensions que forma part de les instal·lacions de la masia, on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet). La font està formada per un petit mur bastit en totxo, que està adossat a la façana de tramuntana del celler. El broc es correspon amb simple tub d'acer que desaigua en una doble pica de planta rectangular de pedra treballada, amb els laterals arranjats amb totxos. Des d'aquí, una canonada subterrània connecta la font amb un safareig de planta quadrada bastit en pedra, que actualment fa les funcions de resclosa. Des d'aquest safareig, l'aigua passa a la gran bassa situada al costat, que fa les funcions de dipòsit. Està bastida en totxana lligada amb ciment i delimitada per un filat metàl·lic.</p> | 08256-41 | Camí de Martorelles-Horta de can Matons, 08106 | <p>A principis del segle XX, en Joan Matons, propietari de la masia de can Matons, va fer construïr una mina al torrent de can Gurri, a l'alçada de la masia de can Girona i de la font del Racó, amb la intenció de fer arribar l'aigua a les masies i els horts inferiors. Sota la masia de can Matons, a l'altra banda de l'actual carrer del camí de can Girona, va fer construïr la font, el safareig i la bassa que l'acompanyen. Posteriorment, l'any 1933, aquesta aigua també fou conduïda fins a Mollet del Vallès per abastir d'aigua aquesta població. L'ajuntament de Mollet del Vallès va cedir tota la xarxa al de Santa Maria de Martorelles l'any 2001. En l'actualitat, la conducció alimenta a la font i als horts del seu voltant. Sembla ser que durant un temps, els propietaris de la masia de can Matons van tenir porcs a l'edifici que hi ha al costat de la font, motiu pel qual va pendre aquest sobrenom. L'aigua de la font va estar prohibida per la contaminació de purins. El cabal de la font de can Matons és de 26.4 litres/minut.</p> | 41.5252000,2.2513300 | 437538 | 4597332 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Des de l'inici del carrer del camí de can Girona, a pocs metres de l'encreuament amb la Travessera del camí de can Girona, surt un camí de terra a mà dreta (camí del Fondo-camí de Martorelles-camí Ral) que porta cap a l'antiga horta de can Matons. Si el seguim uns 250 metres trobarem un plataner de grans dimensions i, darrera seu, les estructures que conformen la font. L'aigua de la font no és potable. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66056 | Font de Baix / Font de les Canals / Font de can Riulas / Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-font-de-les-canals-font-de-can-riulas-font-del-viver | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 16-17. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 98. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 42.</p> | XX | L'entorn està força degradat i l'estructura també. | <p>Font situada a la llera del torrent de la font Sunyera, al seu pas pel nucli urbà, sota el carrer de la Sagrera. Es tracta d'una font que sorgeix d'un talús de roca mare situat sota camí del Collet, al gual que creua el torrent. L'aigua brolla pel talús, però també es canalitza mitjançant un tub de plàstic de recent construcció. L'aigua que brolla cau dins del torrent, que en aquesta part està canalitzat amb pedres. Per accedir a la font cal baixar per unes escales d'obra amb la barana de ferro i dos replans.</p> | 08256-42 | Carrer de la Sagrera-Camí del Collet, 08106 | <p>Es tracta de la font principal del municipi, donada la proximitat amb el poble. Abans que l'any 1932 arribés l'aigua canalitzada a les cases, la gent anava a recollir l'aigua a aquesta font.</p> | 41.5181000,2.2537700 | 437735 | 4596542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66056-foto-08256-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel carrer de la Sagrera, a l'alçada de la Baixada de la Font. Cal baixar una rampa asfaltada per accedir a les escales que li donen accés, abans de creuar el torrent. Uns rètols indiquen que l'aigua de la font no és potable. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66057 | Font de can Roda / Font de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roda-font-de-sant-salvador | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 12-13. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 93, 96, 99, 102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 41.</p> | XIX-XX | El mur i el plafó de ceràmica estan molt degradats. | <p>Font formada per un mur central arrebossat amb el coronament arrodonit, que presenta un plafó de rajoles ceràmiques acolorides en un estat lamentable. De fet, tot el mur està ple de pintades i es troba en un estat deplorable. Sota del mur es localitza l'estructura de la font pròpiament dita. Consisteix en una estructura de planta rectangular bastida en maons i pedra, tot lligat amb morter. Al centre s'obre una petita canalització que dóna pas al broc, consistent en un simple tub de plàstic, que desaigua directament al torrent. A la banda dreta hi ha dues plataformes quadrades superposades que faciliten l'accés al brollador, mentre que a l'esquerra hi ha les escales que li donen accés, que enllacen amb la passera de ciment actual que salva el desnivell del torrent i permet creuar-lo.</p> | 08256-43 | Torrent de can Sunyer, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la font va ser totalment restaurada a finals del segle XIX, quan la família Bonaplata va comprar la masia i les terres que l'acompanyaven, inclosa la font. Tot i que en l'actualitat el plafó de rajoles acolorides està molt degradat, la imatge central és la de Sant Salvador, en honor al propietari de la masia Salvador Bonaplata. Antigament, una mica més avall de la font, hi havia hagut una taula i un banc d'obra per seure i descansar. Hi ha imatges antigues que mostren com era la passera en orígen. Es tractava d'un pont amb baranes de ciment a mode de troncs de fusta. El cabal de la font de can Roda és força escàs, 0,720 litres/minut, i l'aigua és molt apreciada perquè hi ha la creença que purifica el sistema renal.</p> | 41.5232200,2.2451800 | 437023 | 4597117 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A uns 200 metres de l'inici, cal agafar un estret corriol a mà dreta que porta fins a la font, després de creuar el torrent mitjançant una passera de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66058 | Font de can Bernades / Font d'en Beu-i-tapa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bernades-font-den-beu-i-tapa | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 28-29. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 100, 101, 104. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 55.</p> | XIX-XX | L'estructura està trencada i coberta de vegetació. Queda colgada amb les riades. | <p>Font situada al marge de migdia del torrent de can Gurri, tocant a la mateixa llera i sota la masia de can Bernades. Està formada per una petita fornícula d'arc de mig punt bastida en maons plans, amb els brancals fets també de maons, tot i que disposats a sardinell. L'aigua brollava mitjançant un simple broc encastat a la roca, d'on aflorava l'aigua.</p> | 08256-44 | Sota can Bernades-Torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font agafa el sobrenom de Beu-i-tapa del fet que sempre havia tingut un cabal molt escàs, de manera que calia tapar-la després d'haver-la fet servir, per no pedre l'aigua o que s'assequés. També se'n diu de can Bernades per la proximitat amb la masia del mateix nom. L'any 2009, la font fou recuperada donat que feia temps que estava completament colgada de terra per les diferents riades que s'havien anat succeïnt. Quan rajava, l'aigua d'aquesta font sortia directament de la roca mare.</p> | 41.5242900,2.2571400 | 438022 | 4597227 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66058-foto-08256-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66058-foto-08256-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66058-foto-08256-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel corriol que passa pel costat de la masia de can Bernades i va en direcció als terrenys d'acampada de can Girona. Just a l'encreuament entre el torrent de can Gurri i un altre torrent, cal agafar un estret sender cap a l'esquerra i baixar uns 50 metres fins a la font, situada al marge de migdia de la llera del torrent. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66059 | Molí de vent del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-castell | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 44. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 104. Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Molí de vent multi-aspa format per una estructura metàl·lica situada damunt d'un pou, del que s'extreu l'aigua. Consisteix en una torre de base quadrada coronada per una estructura circular formada per diverses aspes de color groc. Tot aquest conjunt és metàl·lic. La torre està anclada damunt d'un pou de planta quadrada bastit en maons i amb els paraments arrebossats, que presenta un coronament a mode de petita cúpula. Al bell mig d'aquesta hi ha el mecanisme mitjançant el qual l'aigua puja a través d'una bomba i per l'acció del vent.</p> | 08256-45 | Hort del Castell-Torrent de la font Sunyera, 08106 | <p>El molí fou comprat a l'empresa Tarragó de Montblanc, probablement a finals del segle XX. En orígen, la seva propietat era compartida entre dos propietaris diferents, tot i que finalment se'l quedaren només un. Era utilitzat per regar els horts que hi ha disposats entre el carrer de la Font del Ca i el torrent de can Gurri.</p> | 41.5175500,2.2550400 | 437840 | 4596480 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66059-foto-08256-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés al molí és pràcticament impossible donat que l'abundant vegetació del torrent i els horts que s'hi localitzen fan impossible arribar-hi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66060 | Rellotge de sol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-1 | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-09-15).</p> | XVII-XIX | Força despintat, amb el gnòmon tort. | <p>Rellotge de sol pintat del tipus vertical declinant, situat a la façana principal de la rectoria, al costat de la finestra central del pis. És rectangular, amb el gnòmon de vareta de ferro amb un cercle al pol i doble marc de color ocre i blau, aquest darrer de mida més gran. L'interior és pintat de color groc. Es conserven les marques horàries de les 8 del matí a la 1 de la tarda i segueixen la numeració aràbiga, amb la línia de les 12 en vertical. La cantonada sud-est del rellotge està trencada per un dels carreus i part del coronament de la finestra del pis. Està orientat al sud-est.</p> | 08256-46 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>El gnòmon de vareta es troba mal orientat perquè un cable elèctric que creuava la façana durant un temps el va moure.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66061 | Rellotge de sol de can Ferriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ferriols | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XX | <p>Rellotge de sol de pedra artificial, del tipus vertical i orientat a migdia, que està situat a l'alçada del pis de la façana principal de la casa. És quadrat, amb el gnòmon de vareta de ferro i els nombres metàl·lics també. Les marques horàries van de les 6 de la tarda a les 6 del matí i segueixen la numeració romana, amb la línia de les 12 en vertical. Es tracta d'un rellotge prefabricat i, probablement, produït en sèrie.</p> | 08256-47 | Carrer de la Font del Ca, 45, 08106 | 41.5178900,2.2555100 | 437880 | 4596518 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66061-foto-08256-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66062 | Rellotge de sol de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-matons | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XIX-XX | Molt deteriorat. | <p>Rellotge de sol pintat del tipus circular, situat al centre del coronament de la façana principal de la masia de can Matons. No conserva les marques horàries ni tampoc la decoració que el caracteritzava, que era pintada. Del gnòmon no n'hi ha rastre, tot i que s'observa el seu encaix a la part superior del cercle.</p> | 08256-48 | Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 | <p>Aquest rellotge podria ser fruit d'una reforma efectuada a la casa entre els segles XIX i XX.</p> | 41.5257200,2.2505600 | 437474 | 4597391 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66063 | Fita de la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-cartoixa-de-montalegre-0 | <p>IPASL (2008). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 113. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 162. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fita_Cartoixana_I (Consulta: 23-02-2016).</p> | XVIII | La part superior de la peça està trencada. | <p>Fita de pedra granítica en forma de prisma, situada a uns 80 metres de distància del dolmen de can Gurri, en el mateix marge del camí. Li falta la part superior de la peça i està clavada al terreny forestal de la zona, força tapada per la vegetació. A la cara frontal de la peça, orientada al camí, s'observen una sèrie de marques disposades en vertical que es troben esculpides en baix relleu. A la cara posterior, en canvi, hi ha dos àngles superposats.</p> | 08256-49 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>És probable que es tracti d'una de les fites de propietat dels terrenys de la Cartoixa de Montalegre, els quals s'extenien des de la Conreria fins pràcticament al coll de Parpers. Un plànol datat l'any 1724, i que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, indicava la situació d'aquestes fites, les quals tenen motius religiosos esculpits al frontal. Els motius més comuns són la creu i el xiprer, símbol de la immortalitat. Pel que fa als àngles superposats de la cara posterior, se'n desconeix el significat tot i que pot estar relacionat amb els censos que havien de cobrar, les prestacions agràries o els drets dominicals, com el dret de tempteig.</p> | 41.5170900,2.2800400 | 439926 | 4596412 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66064 | Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-1 | XIX-XX | <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada prop del dolmen de can Gurri, a l'altre marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> | 08256-50 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> | 41.5158500,2.2811500 | 440017 | 4596273 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/