Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66160 | Can Roda / Can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roda-can-mayoles | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1997). Recull toponomàstic de Martorelles: Vallès Oriental. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, Dalmau, p. 92. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 12, 13. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 36. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). VILLARROYA, Josep. 'La casa d'estiu dels Bonaplata'. El 9 Nou, 25 de juliol de 1994, suplement 'De pagès estant'. http://www.cellercanroda.cat/ct/benvingut.html (Consulta: 14-03-2016).</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que presenta dos cossos adossats a la banda sud-oest i un barri posterior delimitat amb una tanca d'obra. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta obertures majoritàriament d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons i la façana principal orientada al sud-est. A la planta baixa destaca un gran portal d'accés emmarcat per dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons simples reformats. A la segona planta hi ha tres grans finestrals trigeminats amb els ampits correguts i motllurats. El parament està rematat amb un doble ràfec de grans dimensions fet de maons. Les façanes laterals presenten un coronament esglaonat de maons també. A la part superior de la façana de tramuntana hi ha la següent inscripció pintada al parament: 'CAN 1867 RODA'. Adossats a aquestes façanes laterals hi ha dos volums de planta rectangular amb coberta d'un sol vessants de teula àrab, distribuïts en planta baixa i pis. En general tenen obertures d'arc rebaixat bastides en maons. A la planta baixa hi ha simples finestres mentre que al pis hi ha dues grans galeries cobertes amb bigues de fusta, i obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs rebaixats geminats bastits en maons. Presenten el mateix ràfec que el volum principal. Els dos cossos adossats a l'extrem sud-oest de la construcció estan reformats, tenen cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal hi ha una gran era de cairons de planta rectangular. També un magatzem aïllat i un safareig al bell mig de les vinyes. La zona del voltant de la casa està enjardinada.</p> | 08256-146 | Damunt del torrent de can Sunyer, 08106 | <p>El primer document on apareix mencionada la masia de can Roda és de l'any 1447 i està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Es tracta d'una declaració del propietari de can Roda, Joan Roda, sobre les seves possessions a Santa Maria de Martorelles. També es menciona que amb anterioritat, la casa és deia can Maïoles. Per la documentació consultada, la masia de can Roda va passar de ser una casa benestant a finals de l'edat mitjana a una hisenda pobre i en decadència a mitjans del segle XVII. Datat l'any 1625 es conserva un inventari dels béns del propietari de la masia que havia mort recentment que deixa clar això. De fet, en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol, consta que a la casa de can Roda només hi vivien dues persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa de can Roda o Infants Orfes. En aquest sentit, segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la hisenda de can Roda va ser subhastada pel procediment de públic encant, passant a mans de la Casa dels Infants Orfes. L'orfelinat la llogava o la tenia en masoveria, depenent dels seus interessos. Sindreu també fa referència que durant la guerra de la Independència (1808-1814), la casa va servir de quartel del somatent de Martorelles i Sant Fost. L'any 1811, els francesos que rondaven per la zona la van saquejar i incendiar. A finals del segle XIX, la casa fou adquirida per Salvador Bonaplata per convertir-la en la casa d'estiueig de la seva família. Era un industrial del tèxtil barceloní que va fundar la primer fàbrica de teixits a vapor. Segons Sindreu, el propietari va derruïr la casa antiga i va aixecar l'actual l'any 1872, uns metres més enllà d'on hi havia hagut l'antiga. Aquesta dada es contradiu directament amb la inscripció gravada al coronament de la façana lateral de la masia, on apareix l'any 1867 com a data de construcció. En l'actualitat, la casa és la seu del Celler can Roda on s'elaboren vins i caves de la DO Alella. També es fan jornades d'enoturisme i lloguer d'espai per fer celebracions privades.</p> | 41.5226000,2.2450300 | 437010 | 4597048 | 1867 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A l'Arxiu Municipal de Martorelles es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66057 | Font de can Roda / Font de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roda-font-de-sant-salvador | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 12-13. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 93, 96, 99, 102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 41.</p> | XIX-XX | El mur i el plafó de ceràmica estan molt degradats. | <p>Font formada per un mur central arrebossat amb el coronament arrodonit, que presenta un plafó de rajoles ceràmiques acolorides en un estat lamentable. De fet, tot el mur està ple de pintades i es troba en un estat deplorable. Sota del mur es localitza l'estructura de la font pròpiament dita. Consisteix en una estructura de planta rectangular bastida en maons i pedra, tot lligat amb morter. Al centre s'obre una petita canalització que dóna pas al broc, consistent en un simple tub de plàstic, que desaigua directament al torrent. A la banda dreta hi ha dues plataformes quadrades superposades que faciliten l'accés al brollador, mentre que a l'esquerra hi ha les escales que li donen accés, que enllacen amb la passera de ciment actual que salva el desnivell del torrent i permet creuar-lo.</p> | 08256-43 | Torrent de can Sunyer, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la font va ser totalment restaurada a finals del segle XIX, quan la família Bonaplata va comprar la masia i les terres que l'acompanyaven, inclosa la font. Tot i que en l'actualitat el plafó de rajoles acolorides està molt degradat, la imatge central és la de Sant Salvador, en honor al propietari de la masia Salvador Bonaplata. Antigament, una mica més avall de la font, hi havia hagut una taula i un banc d'obra per seure i descansar. Hi ha imatges antigues que mostren com era la passera en orígen. Es tractava d'un pont amb baranes de ciment a mode de troncs de fusta. El cabal de la font de can Roda és força escàs, 0,720 litres/minut, i l'aigua és molt apreciada perquè hi ha la creença que purifica el sistema renal.</p> | 41.5232200,2.2451800 | 437023 | 4597117 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66057-foto-08256-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A uns 200 metres de l'inici, cal agafar un estret corriol a mà dreta que porta fins a la font, després de creuar el torrent mitjançant una passera de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66155 | Cases del carrer Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-pau-casals | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | <p>Conjunt de quatre cases aïllades i envoltades de jardí, situades al Nucli Colomer, entre els carrers Pau Casals, de la Vinya d'en Calet, de la Pau i d'Antoni Gaudí (del terme municipal de Martorelles). Presenten plantes rectangulars i estan distribuïdes en planta baixa i golfes, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants exceptuant el número 5, que és a quatre aigües. Aquestes cobertes tenen voladissos sostinguts amb barbacanes de fusta i detalls ornamentals de ceràmica a la línia dels careners. En general, les cases presenten obertures rectangulars, d'arc de mig munt i d'arc escarser, amb els emmarcaments arrebossats. Els números 1 i 3 són tipològicament idèntics i presenten dos porxos adossats a les façanes davanteres i posteriors, amb cobertes independents. En el cas del número 1, el porxo davanter fou reconvertit en una ampliació de la part interior de la casa. La casa del número 5 és la més gran de totes i compta amb un volum davanter a mode de galeria tancada amb finestrals de vidre. Tant els eixos del carener com els detalls ornamentals de la coberta són bastits en ceràmica vidrada de color negre. El número 7 està més reformat que la resta i compta amb una teulada assimilada a una coberta holandesa. Les cases presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats, i tenen els forats de ventilació de les cobertes decorats amb motius florals.</p> | 08256-141 | Carrer Pau Casals, 1-7, 08106 | <p>És probable que les cases fossin bastides cap a la dècada dels anys 30 del segle XX i estiguessin relacionades amb l'estiueig de la gent de Barcelona. Els números 1 i 3 eren conegudes com les cases de l'Arturo, mentre que els números 5 i 7 eren les cases de la senyora Cristina o del Pasteler (era una família de Barcelona que tenien una pastisseria a la ciutat i estiuejaven al poble).</p> | 41.5248500,2.2464300 | 437129 | 4597297 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66142 | Avet de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Avet (Avies alba) situat en un extrem de la gran bassa de can Roda, al bell mig de les vinyes de la masia de can Roda, dins la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres, amb un perímetre d'uns 15 metres d'amplada mesurat linealment. Està format per un tronc central a partir del qual neix el brancatge, espès i tupit, en perpendicular al tronc. La disposició d'aquest brancatge dóna a l'exemplar una forma lleugerament piramidal.</p> | 08256-128 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'avet es va anar a buscar al nord d'Europa a finals del segle XIX, pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal.</p> | 41.5211400,2.2466700 | 437145 | 4596885 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66153 | Sèquia de la font de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-la-font-de-can-roda | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 13. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102.</p> | XIX-XX | Acumulació de vegetació a l'interior del canal. | <p>Sèquia situada a l'extrem de ponent del terme municipal, davant de la font de can Roda. De fet, les estructures documentades es situen a l'aiguabarreig entre el torrent de can Sunyer i el de la Font de Baix. En aquesta zona es localitza un canal que discorre per la base del talús que delimita la zona, creuant per sota el camí que dóna accés a la masia de can Roda mitjançant un pont. El canal és bastit d'obra i està arrebossat. Des del camí, el canal continua pel marge dret del torrent per davant de la font. En aquesta zona hi ha una petita resclosa amb comporta per regular el cabal d'aigua. Des d'aquest punt, la sèquia continua en direcció a Martorelles.</p> | 08256-139 | Torrent de can Sunyer, 08106 | <p>La sèquia de la font de can Roda neix a l'alçada del Pont vell i baixa en direcció Martorelles seguint el traçat del torrent de can Sunyer, per la riba dreta. Passa per davant de la font de can Roda i segueix en direcció al carrer Núria (Martorelles), on deixa anar l'aigua directament al torrent. Anteriorment, la sèquia desembocava al safareig de la masia de can Sunyer (Martorelles), que la utilitzava per regar els horts de la seva finca. Tot i que no hi ha constància documental, és probable que la sèquia fos propietat de la masia de can Sunyer.</p> | 41.5235400,2.2466900 | 437149 | 4597152 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66143 | Bassa de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig de les vinyes de la finca de can Roda, al costat de l'avet centenari. Presenta una planta rectangular i amida uns 25 metres de llargada per 18 d'amplada. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat hidràulic interior, i delimitada amb una tanca metàl·lica. A l'extrem de tramuntana hi ha unes petites escales per accedir-hi, mentre que adossat a la banda de ponent hi ha un petit volum amb coberta d'un sol vessant, que alberga la maquinària per tenir l'aigua en condicions. Està bastit en maons i presenta un petit portal d'accés d'arc de mig punt tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08256-129 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la bassa va ser construïda a finals del segle XIX pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal, per poder tenir aigua per regar les vinyes després d'una severa sequera. Es nodria d'una mina subterrània que anava fins a la torrentera de l'Hort del Rector, que ell mateix havia fet construïr. Mitjançant un sistema de reguerons, l'aigua es distribuïa per regar els camps i les vinyes.</p> | 41.5211000,2.2468500 | 437160 | 4596881 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66042 | Cases del nucli Colomer / Cases de l'entrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-nucli-colomer-cases-de-lentrada | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Els números 3 i 17-19 estan rehabilitades, mentre que els números 13-15 estan en procés de reforma. | <p>Conjunt de nou cases unifamiliars adossades en grups de dos vivendes, exceptuant el número 3, ja que es tracta d'un edifici aïllat. Tenen la planta rectangular i presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i les cornises sostingudes amb mènsules motllurades. Les cobertes de les golfes estan ressaltades respecte la resta de la teulada. Les vivendes estan distribuïdes en planta baixa i golfes, amb una petita zona enjardinada tant al davant com al darrera dels edificis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen els forats de ventilació de les cobertes, decorats amb motius florals. Els números 5-7 i 9-11 presenten un portal d'accés i una finestra al costat, mentre que els números 13-15 i 17-19 sumen una finestra més. Els paraments estan estucats i pintats en tons neutres i presenten decoració esgrafiada amb motius florals damunt de les obertures de les façanes principals dels números 9-11, 13-15 i 17-19, aquesta última rehabilitada. Menció a part mereix la casa número 3, coneguda com a can Mas i completament rehabilitada. Presenta un volum davanter adossat i una ampliació de planta poligonal a la part posterior, així com un bon jardí lateral. Les obertures són força més grans, d'arc rebaixat i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color verdós, fruit d'una reforma recent.</p> | 08256-28 | Carrer Santiago Rusinyol, 3-19, 08106 | <p>El conjunt també es coneix amb el nom de les Torres d'en Francesc.</p> | 41.5243700,2.2468600 | 437164 | 4597244 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66042-foto-08256-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Per accedir a les vivendes, cal pujar uns quants graons respecte al nivell del carrer Santiago Rusinyol. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66073 | Corriol de la Ruta de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol-de-la-ruta-de-les-fonts | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | Alguns trams són força estrets, amb torrenteres i desnivells pronunciats. | <p>Sender de recorregut circular disseminat per tot el terme municipal de Santa Maria de Martorelles. Presenta una longitud total de 10.678 metres, amb sortida i finalització al torrent de can Sunyer, en el límit municipal amb la població de Martorelles. En general, les vies són estretes i discorren per zones forestals i boscoses majoritàriament. Tot i això, el seu recorregut està intercalat amb trams de camins que formen part de la xarxa viària del municipi, que enllacen els diferents trams d'aquest corriol. El recorregut s'inicia en el torrent de can Sunyer, prop de la font de can Roda, i avança pel mig del bosc fins a travessar les vinyes de la masia de can Roda. Aquesta part és coneguda com el camí del Pruneller i finalitza a la masia de can Coll i al carrer del Carme. Després de travessar el nucli urbà, el recorregut continua pel camí de Tiana per la Romaguera fins a la font Sunyera. En aquest punt, el traçat es desvia cap a la font del Cà fins al bosc d'en Mates, on torna a enllaçar amb l'anterior camí en el límit municipal amb Sant Fost de Campsentelles. Des d'aquí, i en direcció est, el recorregut enllaça amb el camí de Tiana per Castellruf fins al bosc de les Quatre Termes. Des d'aquest punt, el recorregut marxa en direcció nord-est passant per sota el coll de la Font d'en Gurri, fins que enllaça amb el camí d'Alella primer i el de Vallromanes segon. Després de discorre bona part del traçat pel terme de Vallromanes (masia i vinyes de can Barbeta) i de Montornès del Vallès (coll Mercader), el recorregut enllaça amb el camí de Montornès fins a la masia de ca n'Oliveres. Uns metres més avall, a la cruïlla amb el camí d'Alella (al costat de can Girona), s'agafa el darrer tram del recorregut fins a la masia de can Bernades. En aquest punt enllaça amb l'antic camí d'anar a Martorelles (camí Ral) fins al cementiri i, posteriorment, passant pel mig del poble, torna al punt inicial entre el carrer del Carme i el camí del Pruneller.</p> | 08256-59 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>Aquests corriols estan catalogats com a senders o camins històrics. Només són aptes per a la circulació dels vianants. Les fonts que es poden veure en aquest recorregut són les següents: font Sunyera, font del Cà, la Bassassa, font del Ferro, font del Llorer, font de can Gurri i font d'en Beu-i-tapa.</p> | 41.5233300,2.2468900 | 437166 | 4597128 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66073-foto-08256-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bona part del recorregut està dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66031 | Can Borrell / Vil·la Consol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-villa-consol | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb un gran jardí lateral delimitat amb una tanca i dues construccions auxiliars aïllades a la part posteior de la finca. La casa presenta la coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al nord, compta amb tres grans obertures d'arc rebaixat (un portal i dos finestrals), amb els emmarcaments en relleu emblanquinats i guardapols de pedra. Del pis destaquen dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament més senzill que les anteriors, i un plafó central de ceràmica vidrada i acolorida, amb la inscripció de 'VIL·LA CONSOL' i la imatge de la Mare de Déu del Consol. La resta d'obertures de la construcció segueixen el mateix patró que les anteriors: al pis superior finestres rectangulars, mentre que a la planta baixa es combinen aquestes amb les d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color marronós, amb una motllura rectilínia resseguint la línia divisòria entre les dues plantes.</p> | 08256-17 | Carrer Santiago Rusiñol, 32-34, 08106 | <p>És probable que la casa fos bastida a principis del segle XX, cap a la dècada dels anys 30, com a casa d'estiueig. Segons el Cadastre, durant la dècada dels anys 70, la casa fou objecte d'una reforma.</p> | 41.5240200,2.2488200 | 437327 | 4597203 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66031-foto-08256-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66070 | El Pont Vell / Pont del Torrent de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-vell-pont-del-torrent-de-les-canals | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/la-segregacio-de-martorelles/ (Consulta: 24-02-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search/label/Patrimoni%20Hist%C3%B2ric (Consulta: 24-02-2016).</p> | XX | <p>Pont de gran alçada situat al costat de la carretera d'accés a la població, un cop passat el nucli Colomer i la casa de can Borrell, al marge dret d'aquesta via. De fet, el pont es troba al inici del pas peatonal que discorre en paral·lel a la carretera. Consta d'un únic arc de mig punt bastit amb maons plans, amb les cantonades fetes de maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides carejada, disposada regularment. Presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una longitud de 30 i una amplada d'uns 9 metres. La part superior del pont té una barana bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de l'estructura, coronada amb un passamà bastit amb maons disposats a sardinell. El paviment superior és de terra.</p> | 08256-56 | Carretera BV-5006, km. 1,8, 08106 | <p>Antigament, el camí que unia les actuals poblacions de Martorelles i Santa Maria de Martorelles pujava seguint el mateix traçat actual fins a ca la Xica i, des d'aquí, anava cap a la Torre dels Galls i cap al camí de can Girona. Passava per sota la masia de can Matons cap al cementiri i, des d'allà, cap al poble de dalt. Als anys 20 del segle XX es va projectar una nova carretera asfaltada que en un principi havia d'arribar al poble de dalt, però que es va quedar a l'alçada de ca la Xica de Martorelles. El cost de la construcció d'un pont damunt del torrent de les Canals era excessiu. Per tant, la necessitat d'una carretera en condicions per accedir al poble era principal pels veïns de dalt. Un cop assolida la segregació dels dos pobles a finals de la dècada dels anys 20, i veient que la nova carretera no era prioritària per a la Diputació de Barcelona, els veïns de Santa Maria de Martorelles van iniciar la construcció d'aquesta via en el punt més conflictiu, el pas damunt del torrent de les Canals. D'aquesta manera es va construïr el Pont Vell. El pont fou construït pels paletes i la gent del poble a estones lliures, així com la carretera, que es va deixar de terra sense asfaltar. El traçat de la carretera actual no es va construïr fins a la dècada dels anys 50. En l'actualitat, el pont forma part del pas peatonal de seguretat que circula en paral·lel a la carretera BV-5006.</p> | 41.5235200,2.2495200 | 437385 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66070-foto-08256-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66138 | Barraca prop del camí del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-del-collet | XIX | No té coberta i està plena de pintades. | <p>Barraca situada al mig d'una zona de vinyes, al costat d'un camí. Es tracta d'una barraca de planta rectangular fonamentada damunt de la roca mare, en el marge del camí. En origen tenia la coberta de dos vessants, tot i que en l'actualitat està esfondrada. Presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons, amb el marxapeu també de maons. Està bastida en maons i pedra de diverses mides disposada irregularment, amb els paraments arrebossats. A la façana principal hi ha una placa arrebossada i gravada amb un nom illegible i l'any 1891.</p> | 08256-124 | Vinya del camí del Collet, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya.</p> | 41.5182900,2.2504600 | 437459 | 4596566 | 1891 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66021 | Can Matons / Mas Terrades / Mas Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matons-mas-terrades-mas-febrer | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2003). 'La Santa Eulàlia de can Matons'. Revista Campsentelles, 6, p. 21-22. ROVIRA I CUNÍ, F. X. (2000). 'Sobre la vinya i el vi'. Revista Campsentelles, 5, p. 34-36. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 36, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). http://picasaweb.google.com/115008495103699355951/CANMATONS?feat=directlink</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb la típica distribució interior dividida en tres crugies. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal central d'arc de mig punt al que s'accedeix mitjançant tres graons bastits amb maons. Damunt seu hi ha un senzill finestral d'obertura rectangular amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La part central d'aquesta façana està rematada amb un plafó rectangular lleument ornamentat i coronat per un antic rellotge de sol circular en mal estat de conservació. La resta d'obertures presents a la façana es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, tot i que les del pis superior conserven els ampits de pedra motllurats. A l'extrem de llevant destaca un gran portal rectangular que dóna accés al celler. En canvi, a l'extrem de migdia, hi ha un portal d'arc rebaixat bastit en maons i, al pis, dues finestres d'arc rebaixat sostingudes per un pilar central amb la imposta motllurada. A l'interior, les estances són espaioses, cobertes amb sostres de bigues i revoltons (cuina) i també soleres de bigues i llates de fusta. També es conserven paviments de rajola originals i portals d'arc rebaixat per accedir a certes cambres. A la banda de migdia, amb accés des del interior de la masia, hi ha un porxo cobert amb una solera de llates i bigues de fusta, i obert a un jardí lateral que està delimitat amb una tanca de pedra amb obertures tapiades. La construcció és bastida en pedra de diverses mides i maons lligat amb morter i disposat irregularment. La façana principal presenta el parament arrebossat i emblanquinat.</p> | 08256-7 | Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 | <p>Segons la documentació consultada, podríem dir que la masia era coneguda com a mas Terrades fins a principis del segle XV (1410). Posteriorment, fins l'any 1578, passà a ser el mas Febrer, i després, es va conèixer amb el nom actual. De fet, la documentació relacionada amb la casa i els seus membres es remunta a principis del segle XIII (Sindreu 1990: cap. 36). En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol,consta que la casa era habitada per 8 persones (Sindreu 1985: cap. 4). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous en aquesta masia. Sembla ser que la masia tenia al seu interior una sala que feia les funcions de capella o oratori, i en la que hi havia una fornícula que, durant un temps, havia albergat una talla romànica amb la imatge de Santa Eulàlia. La fornícula estava situada a la primera planta de la casa. Dins del context de la Guerra del Francès (1808-1814), a la masia s'hi amagaren algunes personalitats de Mollet del Vallès. Probablement fou en posterioritat a la batalla de Mollet (1810), pels volts de Sant Antoni Abat, ja que hi ha constància que els francesos ocuparen el poble en aquells dies. Segons la documentació consultada, sembla ser que a la façana sud-oest de la masia es conserven les restes d'un antic rellotge de sol datat l'any 1770 (no s'ha pogut documentar durant la feina de camp). És probable que en origen, la façana principal de la construcció fós aquesta i no pas l'actual. O bé que una ampliació posterior a la construcció original provoqués que el rellotge restés amagat darrera les dues finestres d'arc rebaixat del pis. Cap als anys 80 del segle XX, la masia fou objecte d'una remodelació i es construí el porxo amb sortida al jardí lateral. Alhora, també es començaren a construir les instal·lacions de l'actual celler. En l'actualitat, la masia és la seu social del celler on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet i Marquès d'Alella).</p> | 41.5257200,2.2505600 | 437474 | 4597391 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66021-foto-08256-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la llosana del balcó es conserva una placa de rajoles blanques amb la inscripció 'CUARTEL DEL NORTE'. Davant la façana principal destaca l'era, de planta irregular i bastida amb cairons. Està ben conservada. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66062 | Rellotge de sol de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-matons | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-11-15).</p> | XIX-XX | Molt deteriorat. | <p>Rellotge de sol pintat del tipus circular, situat al centre del coronament de la façana principal de la masia de can Matons. No conserva les marques horàries ni tampoc la decoració que el caracteritzava, que era pintada. Del gnòmon no n'hi ha rastre, tot i que s'observa el seu encaix a la part superior del cercle.</p> | 08256-48 | Carrer del camí de can Girona, 21, 08106 | <p>Aquest rellotge podria ser fruit d'una reforma efectuada a la casa entre els segles XIX i XX.</p> | 41.5257200,2.2505600 | 437474 | 4597391 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66062-foto-08256-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66126 | El Plàtan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-platan | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | <p>Plataner (Platanus hispanica) situat sota la vinya de la masia de can Matons, al costat de l'antic camí que porta a Martorelles i de la font de can Matons. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una copa d'uns 22 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es troba en bona part soterrat. El brancatge de la copa és molt alt i neix a partir de tres troncs secundaris que surten del tronc central. La disposició d'aquest brancatge dóna a la copa una forma lleugerament circular. L'exemplar es troba aïllat d'altres espècies en una zona de vinya i horts molt plana, que fa que es vegi des de diversos punts.</p> | 08256-112 | Camí de Martorelles-Horta de can Matons, 08106 | 41.5251700,2.2512100 | 437528 | 4597329 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66055 | Font de can Matons / Font dels Porcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-matons-font-dels-porcs | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 14-15. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 99, 100, 102, 105. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 56.</p> | XX | Força degradada, amb alguns totxos trencats. | <p>Font situada sota la vinya de la masia de can Matons, al costat del camí que porta a Martorelles i d'un celler de grans dimensions que forma part de les instal·lacions de la masia, on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet). La font està formada per un petit mur bastit en totxo, que està adossat a la façana de tramuntana del celler. El broc es correspon amb simple tub d'acer que desaigua en una doble pica de planta rectangular de pedra treballada, amb els laterals arranjats amb totxos. Des d'aquí, una canonada subterrània connecta la font amb un safareig de planta quadrada bastit en pedra, que actualment fa les funcions de resclosa. Des d'aquest safareig, l'aigua passa a la gran bassa situada al costat, que fa les funcions de dipòsit. Està bastida en totxana lligada amb ciment i delimitada per un filat metàl·lic.</p> | 08256-41 | Camí de Martorelles-Horta de can Matons, 08106 | <p>A principis del segle XX, en Joan Matons, propietari de la masia de can Matons, va fer construïr una mina al torrent de can Gurri, a l'alçada de la masia de can Girona i de la font del Racó, amb la intenció de fer arribar l'aigua a les masies i els horts inferiors. Sota la masia de can Matons, a l'altra banda de l'actual carrer del camí de can Girona, va fer construïr la font, el safareig i la bassa que l'acompanyen. Posteriorment, l'any 1933, aquesta aigua també fou conduïda fins a Mollet del Vallès per abastir d'aigua aquesta població. L'ajuntament de Mollet del Vallès va cedir tota la xarxa al de Santa Maria de Martorelles l'any 2001. En l'actualitat, la conducció alimenta a la font i als horts del seu voltant. Sembla ser que durant un temps, els propietaris de la masia de can Matons van tenir porcs a l'edifici que hi ha al costat de la font, motiu pel qual va pendre aquest sobrenom. L'aigua de la font va estar prohibida per la contaminació de purins. El cabal de la font de can Matons és de 26.4 litres/minut.</p> | 41.5252000,2.2513300 | 437538 | 4597332 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66055-foto-08256-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Des de l'inici del carrer del camí de can Girona, a pocs metres de l'encreuament amb la Travessera del camí de can Girona, surt un camí de terra a mà dreta (camí del Fondo-camí de Martorelles-camí Ral) que porta cap a l'antiga horta de can Matons. Si el seguim uns 250 metres trobarem un plataner de grans dimensions i, darrera seu, les estructures que conformen la font. L'aigua de la font no és potable. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66081 | Mina de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-matons | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 16-22. MORERA I CORTINES, Agustí (2015). 'La portada d'aigua de Santa Maria de Martorelles a Mollet del Vallès durant la II República'. Revista Notes, 31, p. 123-131.</p> | XX | La font de can Matons està força degradada i les casetes dels pous estan tapiades i en desús. | <p>Mina situada a la banda de tramuntana del terme municipal, entre les fonts del Racó (per sota de can Girona) i de can Matons. Presenta un recorregut d'uns 1200 metres i segueix el traçat del torrent de can Gurri fins a la font de can Matons. En total hi ha 8 pous de registre, cada 50 metres aproximadament, i una caseta de decantació i cloració situada aproximadament sota el carrer can Flor, a la llera del torrent. Els pous de registre més destacables (en total 5) estan situats a l'aiguabarreig entre el torrent de can Gurri i un altre torrent, per sota de les finques del Castell Sant Foix i can Girona. Estan formats per una caseta de planta quadrada d'1x1 metres, amb coberta a quatre aigües i bastida amb maons. Presenten una única obertura, en l'actualitat tapiada amb totxos. Pel que fa a la caseta és de planta rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i obertures rectangulars. Al interior presenta uns compartiments rectangulars superposats, utilitzats per decantar la sorra i els cossos sòlids de l'aigua. La instal·lació per a la cloració es troba en desús. Des d'aquesta caseta, l'aigua surt canalitzada per una conducció d'uns 20 centímetres que la finalitza a la font de can Matons. Entre les estructures de la font destaca el pericó, que presenta dues tapes de formigó i serveix per desviar l'aigua per regar els horts de la zona.</p> | 08256-67 | Horta de can Matons, 08106 | <p>El 14 de març de 1933, el propietari de la mina Jaime Subirà i Baró la va vendre a l'alcalde de l'ajuntament de Mollet del Vallès, Feliu Tura i Valldeoriola, que volia portar més aigua cap al seu minicipi per tal d'abastir la seva creixent població. La intenció era construïr una caseta per protegir el punt de captació de l'aigua i una canonada d'amiant i ciment que la portaria fins a un dipòsit situat prop de la Torre dels Galls de Martorelles. Les obres van anar a càrrec de l'ajuntament de Mollet del Vallès. Pel que sembla, el subministre es va abandonar pel trencament de l'antic pont sobre el riu Besós i pel millor i major abastiment per part de la Xarxa ATLL. Posteriorment, el 25 de setembre de l'any 2001, el consistori molletà va aprovar la cessió de la mina i totes les seves instal·lacions a l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, que l'acceptà el 27 de febrer de 2002. La mina ha rebut diverses denominacions amb el pas del temps: mina de can Coll, mina de can Subirà i mina de can Font. Les casetes dels pous de registre són prefabricades i, en origen, comptaven amb portes metàl·liques. Foren tapiades per evitar accidents un cop la mina va deixar de subministrar aigua a la població. En l'actualitat, la mina no abasteix a cap població i la seva aigua s'aprofita per regar els horts dels voltants. L'aigua de la font no és apta pel consum humà.</p> | 41.5252000,2.2513300 | 437538 | 4597332 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66081-foto-08256-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66020 | Can Coll / Mas Gebalí / Mas Cirera / Mas Golorons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-mas-gebali-mas-cirera-mas-golorons | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 44. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 105. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 45. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). TRAPERO FRÍAS, Julián (2014). 'Futur equipament de can Coll'. Butlletí Informatiu Municipal Dalt la Vall, 4, p. 3.</p> | XVI-XVIII | Algunes obertures estan tapiades amb maons i els cossos auxiliars sense tancar i coberts de vegetació. | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular allargassada. El volum principal, ubicat a la banda sud-est de la construcció, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula invertida. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb l'emmarcament emblanquinat. Al pis destaca un balcó simple d'obertura rectangular, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars, les de les golfes tapiades. Adossat a l'extrem de migdia del parament hi ha un petit cos auxiliar de planta baixa, amb la coberta d'un sol vessant i bastit en maons. La resta de volums de la construcció tenen les cobertes de la teula àrab d'un sol vessant i consten de planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars en general molt reformades. En general, la construcció és de paredat i està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, maons i tot lligat amb abundant morter. Tant la façana principal com el volum auxiliar davanter presenten els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-6 | Camí del Pruneller, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol, consta que la casa era habitada per 6 persones (Sindreu 1985: cap. 4). A partir del segle XVII, la masia fou coneguda com a 'Cuartel de Poniente' donat que s'hi refugiaven els soldats que fugien de França (en concret, els que havien format part dels Terços de Flandes) i tornaven a casa. De fet, a la façana principal de la casa hi ha un plafó de rajoles blanques on es llegeix 'CUARTEL DE PONIENTE 1'. Al voltant de l'any 1750, la casa era coneguda com a mas Golorons perquè era propietat de fra Pere Màrtir de Golorons, prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà). Amb anterioritat a aquesta data, la masia era coneguda com a can Gevalí. El safareig de la masia s'abastia amb l'aigua de la mina de la Font Sunyera a través d'una sèquia. Alhora, per la banda de la riera, una altra sèquia procedent de la font del Pi també abastia la masia d'aigua. Actualment, aquesta font està desapareguda (tot i que és probable que resti amagada entre l'abundant vegetació que cobreix la zona, aproximadament sota el carrer del Pi). Tant la masia com els terrenys que l'acompanyen seran objecte d'un conveni urbanístic que farà que l'edifici passi a ser propietat municipal en un futur no molt llunyà.</p> | 41.5204600,2.2519200 | 437583 | 4596806 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66020-foto-08256-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La façana principal presenta un gran rellotge de sol, tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp ja que l'accés a la masia està delimitat amb una tanca. A escassos metres a migdia de la casa hi ha un gran safareig en desús cobert de vegetació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66145 | Olivera de can Boc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-boc | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Olivera (Olea europaea) aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà, just a la cantonada del carrer Jesús. Es tracta d'un exemplar d'uns 4 metres d'alçada per uns 5 metres d'amplada de copa mesurada linealment. Presenta un tronc central ramificat en dues grans branques, la base del qual està oberta. Tot i que no es tracta d'un exemplar excepcional, s'ha inclòs pel fet de ser testimoni d'una de les cases antigues que formaven part del nucli antic de la població.</p> | 08256-131 | Carrer López de Castro-Carrer Jesús, 08106 | <p>Antigament, l'olivera formava part de la masia de can Boc.</p> | 41.5197100,2.2520500 | 437593 | 4596722 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||||
| 66026 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-2 | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 2.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, que presenta una ampliació en forma d'L a la banda de tramuntana, i que es troba envoltada d'un gran jardí lateral al que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser de grans dimensions, ubicat a l'alçada del carrer. L'edifici original presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures d'arc rebaixat a la planta baixa i rectangulars al pis. Totes tenen els emmarcaments arrebossats i pintats. Tant a la façana principal com a la de tramuntana hi ha balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Adossats a la façana de tramuntana hi ha tres cossos auxiliars de planta rectangular i disposats en forma d'L. Presenten les cobertes de teula àrab de dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. Un porxo cobert comunica les tres construccions, de les que destaca la de l'extrem de llevant, que es troba oberta a l'exterior i està coberta amb una encavallada de fusta reformada. Les obertures són d'arc rebaixat i tenen els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Alhora, només el volum principal té bona part de les parets cobertes d'heura.</p> | 08256-12 | Carrer del camí de can Girona-Carrer can Flor, 08106 | <p>Adossada a la façana de ponent hi ha la masia de can Pere Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. Segons la propietària de la casa, a la teulada es conserva una teula datada l'any 1883. Podria correspondre al moment de construcció de la masia o bé a una reforma de la pròpia teulada.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66026-foto-08256-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66027 | Can Pere Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-miquelo | XVIII-XIX | <p>Masia reformada de planta rectangular, amb un petit cos auxiliar adossat a la banda de tramuntana. Presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent fruit d'una reforma posterior a la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Destaquen les obertures de la façana de migdia, donat que presenten els emmarcaments bastits amb maons a mode de carreus. A la planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt, mentre que al pis hi ha un balcó amb la llosana motllurada i una finestra amb l'ampit motllurat també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08256-13 | Carrer del camí de can Girona, 18, 08106 | <p>Adossada a la façana de llevant hi ha la masia de can Miqueló (veure fitxa pròpia). De fet, en origen, les dues cases formaven part de la mateixa finca, família i construcció, tot i que en l'actualitat pertanyen a propietaris diferents. De totes maneres, la casa està força més transformada que la seva comstrucció bessona.</p> | 41.5256200,2.2521400 | 437606 | 4597379 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66027-foto-08256-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66137 | Barraca de darrera del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-darrera-del-cementiri | XX | Molt reformada i força degradada. | <p>Barraca de vinya situada darrera del cementiri, en una zona d'antigues vinyes. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, tot i que en l'actualitat és una planxa metàl·lica. Presenta una única obertura rectangular per accedir-hi. Està bastida en maons, tot i que presenta diverses reparacions amb totxo.</p> | 08256-123 | Darrera del cementiri, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya. En l'actualitat s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5225100,2.2523800 | 437623 | 4597033 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66067 | A prop del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-cementiri | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 188, 190. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 61. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16).</p> | III a.C.-V | Entorn cobert de vegetació. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la part posterior del cementiri, en els vessants sud i oest, en una antiga zona de vinyes. S'hi localitzaren fragments de ceràmica romana molt rodada i algún fragment de tègula, sense cap estructura visible.</p> | 08256-53 | Carretera BV-5006, km. 0,400, 08106 | <p>Les restes foren localitzades per l'arqueòleg granollerí Josep Estrada a la dècada dels anys 60 del segle XX, atribuïnt-les al període romà-imperial.</p> | 41.5224200,2.2529600 | 437671 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66129 | Barraca de can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-bernades | XIX-XX | La façana de darrera està força degradada. | <p>Barraca de vinya reformada de planta rectangular, situada al bell mig d'una vinya, davant la masia de can Bernades. Està coberta per una volta d'arc de mig punt o de canó bastida amb maons plans, i exteriorment arrebossada. S'hi accedeix per una obertura rectangular orientada a migdia, amb els brancals bastits de maons. Als murs laterals s'hi obren petites finestres rectangulars bastides en maons també. Al costat, a la banda est, hi ha una cisterna o dipòsit que acumula aigua pel rec de la vinya. Els murs són bastits en pedra de diverses mides disposada irregularment i amb les cantonades fetes de maons.</p> | 08256-115 | Camí de Martorelles-Camí Ral, 08106 | <p>La barraca està relacionada amb el cultiu de la vinya i s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5242500,2.2529600 | 437673 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66083 | Plafó d'Adam i Eva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-dadam-i-eva | <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). Del Mogent al Besós: Mollet del Vallès, la Roca del Vallès, Vilanova delVallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Vallromanes, Martorelles, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, la Llagosta. [Girona]: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 51.</p> | XX | <p>Plafó de rajoles situat a la tanca d'una casa situada darrera de la rectoria, al final del carrer Lledoner. Consisteix en un plafó rectangular fet de trencadís de rajola ceràmica vidrada acolorida, amb la representació d'Adam i Eva. Ambdues figures van nues i Eva porta la poma a la mà. Darrera seu també hi ha representat el pomer i la serp, enroscada al tronc. La resta de la tanca també està decorada amb plafons de trencadís. En aquest cas són diverses representacions animalístiques (granota, llop, tortuga…) emmarcades dins orles circulars de diversos colors, així com alguna representació paisatgística també.</p> | 08256-69 | Carrer del Lledoner, 18, 08106 | <p>La composició és obra de Josep Salvà, propietari de la casa on trobem el plafó. És probable que fos dissenyat i realitzat pels voltants dels anys 80 del segle XX, entre els anys 1983 i 1985.</p> | 41.5196900,2.2530800 | 437679 | 4596719 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Salvà | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66127 | El Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 1. http://somdedalt.blogspot.com.es/2012/10/els-arbres-monumentals-i-singulars-del.html (Consulta: 10-03-2016).</p> | Bona part del tronc central està buit. | <p>Lledoner (Celtis australis) situat al bell mig del nucli urbà, a la plaça de l'Església. Es tracta d'un vell exemplar que presenta una alçada aproximada d'uns 8 metres, amb una copa d'uns 6 metres d'amplada mesurada linealment. La principal característica de l'exemplar és que el tronc central, d'un metre aproximat de diàmetre, està inclinat i completament buit, i malgrat tot l'arbre és viu. A dalt de tot, el tronc es ramifica en dos troncs secundaris disposats a diferent nivell. El brancatge de la copa és espès i lleugerament arrodonit. L'arbre està situat dins d'una jardinera de planta circular bastida amb pedra i maons.</p> | 08256-113 | Plaça de l'Església-Carrer del Lledoner, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'exemplar podria tenir més de 150 anys. Pel que ell mateix explica, a mitjans del segle XIX, va patir una crema que li va fer perdre bona part del tronc. Al seu costat hi havia un altre exemplar bessó que es cremà completament.</p> | 41.5196600,2.2531600 | 437685 | 4596716 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66141 | Roc del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-pedro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVI | <p>Roc de granit de grans dimensions, situat davant de la façana principal de la rectoria. Està situat damunt d'un basament de planta quadrada de recent construcció i encadenat al mateix parament mitjançant dues cadenes de ferro agafades a dues anelles laterals. Damunt seu, adherit al parament de la façana, hi ha un plafó de ceràmica amb una inscripció referida al roc (veure fitxa pròpia).</p> | 08256-127 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, el roc del Pedró fou plantat en el límit del barri de la Sagrera, establert a redós de l'església, l'any 1587. Duia gravat a la pedra un ram de granellons de branca de murtrera, un arbust molt conegut a la zona en aquells temps. Aquests granellons eren coneguts com a murtarelles, origen del nom Martorelles.</p> | 41.5197400,2.2531800 | 437687 | 4596725 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66017 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-7 | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. MARTÍ I BONET, Josep M. (2008). El Martiri dels temples. Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Arquebisbat de Barcelona, parròquies de fora la ciutat. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 323-324. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XVI-XVIII | Una bona part de la teulada està esfondrada. | <p>Edifici cantoner de planta irregular format per tres cossos adossats, amb un espai de jardí a la part posterior de la finca. El volum principal, dividit en dues crugies, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Al pis, damunt del portal, destaca una única finestra d'obertura rectangular, amb els brancals i l'ampit bastits amb carreus de pedra ben escairats. El brancal de la banda esquerra talla la part inferior dreta d'un antic rellotge de sol (veure fitxa pròpia). La llinda és de pedra, amb el coronament ondulat i decorat amb unes motllures rectilínies laterals. Les finestres de les golfes són d'obertura rectangular i de mida petita, amb els emmarcaments arrebossats. Els altres dos volums que conformen l'edificació presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis. El de la banda de migdia presenta senzilles finestres d'obertura rectangular, amb els emmarcaments arrebossats, a la planta baixa. Del pis, i oberta a la façana principal, destaca una finestra balconera rectangular amb llinda de fusta i barana de ferro. L'altre volum està adossat a l'extrem de tramuntana de la façana principal i també presenta senzilles obertures rectangulars. Destaca la llinda de maons disposats a sardinell de la finestra del pis. La construcció, de paredat, està bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter i disposat irregularment. Els paraments presenten restes de diferents capes d'arrebossats i pintats.</p> | 08256-3 | Plaça de l'Església, 2-Plaça Mossèn Josep Paituví, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626, fet pel rector mossèn Pau Querol, consta que a la rectoria era habitada per 4 persones (Sindreu 1985: cap. 4). La casa va servir durant la Guerra Civil per albergar refugiats, de la mateixa manera que l'església, tot i que la rectoria no va patir grans desperfectes. De fet, tant l'església com la rectoria es van destinar a casa del sindicat CNT i, l'any 1936, passaren momentàniament a ser 'propietat de l'ajuntament, pe ésser béns comunals o parroquials' (Pérez, 1996: 21). Sabem també que durant la dècada dels anys 40 del segle XX, una part de l'edifici estava destinat a escola. També tenim notícia que durant força temps, l'edifici albergava l'arxiu parroquial de Santa Maria, el qual es va traslladar a l'església donat el mal estat de conservació de la construcció. Per últim, tenim notícia que l'any 1994, el bisbat es va vendre l'edifici de la rectoria per poder reformar l'església.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66017-foto-08256-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66017-foto-08256-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66017-foto-08256-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a l'edifici està delimitat per una tanca de ferro que aïlla tant la rectoria com l'església de les places Mossèn Josep Paituví i de l'Església. Adherits a la façana principal hi ha dos grans plafons de rajola blanca instal·lats per en Jaume Sindreu (veure fitxa pròpia), així com el denominat Roc del Pedró (veure fitxa pròpia). A la part posterior de la finca, al marge del jardí, hi ha dues petites construccions annexes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66060 | Rellotge de sol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-1 | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 30-09-15).</p> | XVII-XIX | Força despintat, amb el gnòmon tort. | <p>Rellotge de sol pintat del tipus vertical declinant, situat a la façana principal de la rectoria, al costat de la finestra central del pis. És rectangular, amb el gnòmon de vareta de ferro amb un cercle al pol i doble marc de color ocre i blau, aquest darrer de mida més gran. L'interior és pintat de color groc. Es conserven les marques horàries de les 8 del matí a la 1 de la tarda i segueixen la numeració aràbiga, amb la línia de les 12 en vertical. La cantonada sud-est del rellotge està trencada per un dels carreus i part del coronament de la finestra del pis. Està orientat al sud-est.</p> | 08256-46 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>El gnòmon de vareta es troba mal orientat perquè un cable elèctric que creuava la façana durant un temps el va moure.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66060-foto-08256-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66136 | Plafons de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-de-la-rectoria | XX | <p>Plafons situats a la façana principal de la rectoria, davant de l'església. Es tracta de tres plafons rectangulars bastits amb rajoles de ceràmica vidrada blanca, amb l'emmarcament i el text en negre. Un dels plafons està situat al costat del portal d'accés a la rectoria i fa referència al roc del Pedró: 'AQUEST TERMENAL DE PEDRA DIT EL ROC DEL PEDRÓ, VA ÉSSER PLANTAT AL LÍMIT DE LA SAGRERA EN L'ANY 1587'. Al seu costat, damunt la finestra, hi ha un altre plafó: 'A LA MEMÒRIA DE MOSSÈN FERRIOL LLAORSÍ QUE FOU RECTOR D'AQUESTA PARRÒQUIA DURANT MÈS DE 45 ANYS / DEL 1691 AL 1737'. El darrer plafó, de grans dimensions, està situat en el volum adossat a la façana i fa referència al temple: 'ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE MARTORELLES DE ESTIL ROMÀNIC, EN TRÀNSIT CAP AL GÒTIC CONSTRUÏDA FOU, DE BON ANTUVI, COM A SANTUARI. EN L'ANY 877. DESTRUÏDA BEN AVIAT, PEL MORO AL-MAN-SÜR, EN EL 985. REEDIFICADA DE BELL NOU, LA NAU CENTRAL I L'ABSIS, EN EL 1090. BENEÏDA I CONSAGRADA AL CULTE, EN EL 1105. LA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ, FOU ADOSSADA EN EL 1490. LA DE SANT MARTÍ (MÉS TARD DE SANT DOMINGO), EN EL 1568. LA DE SANT ISIDRE I LA DEL ROSER, FOREN AFEGIDES EN EL 1587. EL ROC DEL PEDRÓ, VA SER PLANTAT, TAMBÉ EN EL 1587. LA RESTAURACIÓ DEL COR, AMB JÀSSERA DE ROURE, EN EL 1776. FOU SAQUEJADA I INCENDIADA PELS FRANCESOS, EN EL 1809 SAQUEJADA NOVAMENT PER LA TURBAMULTA REVOLUCIONÀRIA EL 1936. REPOSICIÓ DE CAMPANES NOVES, EN 1940. REFORMA DEL BAPTISTERI, EN EL 1960. TANCAT EL RECINTE, AMB REIXAT DE FERRO, EN EL 1987. DESCOBERTA AQUESTA PLACA DEL MIL·LENARI EN EL 1988'.</p> | 08256-122 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Els plafons foren instal·lats i dissenyats per l'autor martorellenc Jaume Sindreu a finals dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Sindreu | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66019 | Can Dunyó / Can Donyó de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dunyo-can-donyo-de-la-sagrera | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 38. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVI-XVIII | Reformada. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en una única planta. El carener de la teulada està disposat en perpendicular a la façana principal, amb un doble ràfec de teula invertida i dents de serra. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la façana de tramuntana hi ha una única finestra d'obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats. La construcció està bastida amb carreus ben treballats i pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08256-5 | Plaça del Rei, 1, 08106 | <p>En el cens parroquial de l'any 1626 consta que la casa de can Dunyó tenia 12 persones censades (la tercera en ordre d'importància després de can Girona i can Carrencà). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Formava part de la barriada de la Sagrera, zona on l'església tenia més alous, lluïsmes i censals que en la resta del terme. Sembla ser que en origen, la casa pairal de can Dunyó era molt més gran que l'actual. Fou dividida i segregada en diversos habitatges. En l'actualitat, l'edifici éstà destinat a casal cultural i s'hi realitzen exposicions d'art, de fotografia…</p> | 41.5194900,2.2533000 | 437697 | 4596697 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66019-foto-08256-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66041 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-1 | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular i distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i la cornisa sostinguda amb mènsules motllurades. La façana principal, orientada a la plaça de l'Església i reformada, presenta un portal i dues finestres rectangulars a la planta baixa. Entre aquestes obertures hi ha un aplacat de pedra. Al pis, en canvi, hi ha un gran balcó que conserva els màstils de ferro per les banderes i el parament es troba arrebossat i pintat. La façana orientada al carrer Major presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades amb el mateix tipus d'aplacat que el de la façana principal i estan cobertes per un voladís de teula àrab. Al seu torn, les finestres tenen els ampits de pedra decorats amb una motllura inferior a mode de teula. La façana està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra aplacat també. Pel que fa a la façana orientada a la plaça del Rei hi ha dos finestres amb les mateixes característiques que les de la façana del carrer Major.</p> | 08256-27 | Carrer Major, 3-Plaça de l'Església, 1, 08106 | <p>Anteriorment, l'edifici era la seu de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles. El 4 de desembre de l'any 1992 s'inauguraren les noves instal·lacions del consistori municipal.</p> | 41.5195000,2.2534500 | 437709 | 4596698 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66041-foto-08256-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66015 | Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-martorelles | <p>CANDELA, Roger. Santa Maria de Martorelles. La sagrera i la parròquia. [Barcelona: inèdit]. Catalunya Romànica XVIII. El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 379. CUYÀS, Josep Mª. 'Descubrimiento de pinturas murales en Badalona y de un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. Diario de Barcelona, 10 gener 1957, p. 24. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCIA-MORENO, Consol; MAS, Jordi (2013). 'Esglésies del Baix Vallès d'origen romànic'. Revista Notes, 28, p. 124-152. GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Valles Oriental 23. Barcelona: Pòrtic, p. 363. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, 2000, p. 809-810. IPA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. JUAN, Xavier de (2004). Guia del Parc de la Serralada Litoral: EIN La Conreria, Sant Mateu, Céllecs. Barcelona: Pòrtic, p. 43-44. MARTÍ I BONET, Josep M. (1981). Vallès Oriental. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 655-662. MARTÍ I BONET, Josep M. (2008). El Martiri dels temples. Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Arquebisbat de Barcelona, parròquies de fora la ciutat. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 323-324. MILÀ I RIFÀ, Ferran (2006). Martorelles, la fe d'un poble. [Martorelles]: Parròquia de Sant Joaquim de Martorelles, La Trona, p. 33-40. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, núm. 17, p. 24-25. RIERA M., P. 'Un poblado ibérico en Santa Maria de Martorellas'. El Noticiero universal, 18 març 1957, p. 11. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2013). 'L'església de Santa Maria de Martorelles: arquitectura i procés evolutiu'. Revista Notes, 28, p. 115-124. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 47. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El Romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, cop., p. 216-217. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XI-XX | <p>Església d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La nau està coberta per una volta de canó lleugerament rebaixada i dividida en quatre trams mitjançant tres arcs torals adovellats. L'arc més proper a l'entrada és de mig punt, mentre que els altres dos són apuntats. Al seu torn, l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera i s'obre a la nau a través d'un arc triomfal que presenta una lleugera forma de ferradura. Presenta tres finestres atrompetades que marquen un arc de ferradura lleuger. En els murs laterals de la nau s'obren cinc capelles, dues a la banda de tramuntana i tres més a la banda de migdia, les quals es comuniquen mitjançant arcs de mig punt adovellats. Les dues capelles més properes al presbiteri estan cobertes per voltes de creueria, amb les claus decorades amb les imatges de sant Llorenç i sant Sebastià i les arestes recolzades damunt mènsules decorades amb el tetramorfos. Ambdues capelles s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells de pedra i motllurats, amb guardapols conopials rematats amb les imatges de Crist crucificat i d'un floró. Des de la capella de la banda de migdia s'accedeix a la sagristia mitjançant un portal rectangular bastit amb carreus de pedra. Aquesta es troba dividida en dos espais comunicats entre sí. La primera cambra està coberta per una volta d'aresta emblanquinada mentre que el segon espai presenta un sostre de bigues de fusta i revoltons, emblanquinat també. La resta de capelles laterals presenten molta menys fondària que les anteriors i estan cobertes per voltes d'aresta emblanquinades. Les dues centrals s'obren a la nau mitjançant dos grans arcs carpanells molt rebaixats i bastits amb maons disposats a sardinell. La darrera capella presenta la volta sostinguda amb culs de llàntia i s'obre a la nau a través d'un arc de mig punt lleugerament apuntat. Pel que fa al campanar, que es troba reforçat externament amb un talús de factura moderna, és de planta quadrada, d'un sol cos i està coronat amb merlets esglaonats. A la part superior presenta quatre obertures adovellades d'arc de mig punt. A la banda de llevant hi ha el portal d'accés, d'obertura rectangular i bastit en maons, al que s'accedeix per unes estretes escales de maons adossades al talús de l'absis. Quant al baptisteri, de factura recent i al que s'accedeix des de la capella del mig de la banda de migdia, presenta una planta semicircular coberta per una teulada de tres vessants, amb un porxo obert a l'exterior mitjançant tres grans arcs de mig punt arrebossats. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc rebaixat adovellat decorat amb motllures. En destaca l'escut de pedra situat a la clau de l'arc, que representa l'anagrama de l'Assumpció de Maria acompanyat d'un bonet i les claus de Sant Pere. Damunt del portal hi ha un òcul atrompetat amb vitrall acolorit. La façana està rematada amb un coronament ondulat a mode de cornisa. Tant la façana principal com la de migdia presenten els paraments arrebossats i pintats, mentre que la façana nord, el campanar i l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Tant el campanar com l'absis compten amb carreus de pedra escairats disposats en filades més o menys regulars. Al interior del temple, la volta de la nau està arrebossada i tant els murs laterals com l'absis deixen l'aparell de pedra vist. Les filades inferiors d'aquest absis són d'aparell romànic.</p> | 08256-1 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>La primera referència documental de l'església de Santa Maria la trobem en una permuta que el bisbe de Barcelona fa amb un tal Guillem de l'església de Sant Martí, a canvi d'unes cases i terres situades a prop de la parròquia de Santa Maria. És de l'any 1005 i ja es menciona a l'església com parròquia. En aquell temps depenia del terme del castell de Castellruf. Pel que sembla, el temple té el seu origen en una capella o santuari construïda l'any 877, que fou destruïda per la incursió sarraïna en terres catalanes a finals del segle X. Durant tot el segle XI es van succeïnt les referències documentals a l'església amb denominacions com 'Santa Maria de Marturellias' o 'Martoiliis' (Martí i Bonet 1981: 655). Del segle XII hi ha constància d'un pergamí datat el 27 de juliol de 1105 pel bisbe de Barcelona Berenguer, en el que es deixa constància de la consagració de l'església de Santa Maria 'in comitatu Barcinonensi in Vallensi in loco nuncupato Martoreles' (Martí i Bonet 1981: 655). En aquest document també s'indiquen els pagaments anuals, la situació del cementiri, els límits parroquials… Del mateix any, però datat l'1 de desembre, hi ha constància de la dotació de la llàntia. I posteriorment, l'any 1161, el bisbe Guillem fa donació de l'església amb els seus alous, béns i sagrera a la canongia de la seu de Barcelona. La parròquia tenia una capellania unida a la prepositura del capítol de la seu, amb dret de patronat. Juntament amb les esglésies de Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes, l'església de Santa Maria pagava els drets de la visita pastoral. Les primeres visites pastorals documentades són del anys 1379 i 1403. Del segle XIV (any 1383) tenim constància d'una reparació de la teulada de l'església per la qual el rector devia 25 lliures. La minuta fou assumida pels feligresos ja que el rector havia mort. Al segle XVI es documenten diverses llicències per a la construcció de capelles laterals (la primera fou construïda l'any 1490): el 1569, el bisbe de Barcelona dóna permís per la construcció de la capella de Sant Llorenç; el 1584, la capella de la Mare de Déu del Roser; i el 1587, el vicari general dóna permís per la capella de Sant Isidre davant de l'anterior. De finals de segle (1591) cal destacar el manament per a la construcció d'una nova sagristia. Del 1600, a conseqüència de l'acabament de la pesta, destaca una llicència otorgada per l'auditor del bisbe per pintar l'altar de Sant Isidre, amb la figura del sant al mig. Cal destacar que el temple comptava amb un cor situat als peus, amb tarima i barana de fusta. Fou bastit entre els segles XVI-XVII, reformat l'any 1776 i eliminat a finals del segle passat. El temple va servir durant la Guerra Civil per albergar refugiats i també fou saquejat i malmès interiorment. De fet, tant l'església com la rectoria es van destinar a casa del sindicat CNT i, l'any 1936, passaren momentàniament a ser 'propietat de l'ajuntament, pe ésser béns comunals o parroquials' (Pérez, 1996: 21). Entre els anys 1939-40, mossèn Salvador Balletbó va iniciar-ne la reconstrucció, començant pel condicionament i neteja dels murs. Es va restituïr la taula de l'altar major, la imatge titular i d'altres imatges. L'any 1941 es van beneïr les campanes i, entre els anys 1951 i 1953, s'anaren restaurant les capelles laterals, els altars i també el presbiteri. A finals del 1956 es varen descobrir les pintures murals, fruit d'aquestes reformes. Finalment, l'any 1957 es va construïr el nou baptisteri i es va ampliar la construcció (Martí i Bonet 2008). En darrer terme tenim notícia que l'any 1994, el bisbat es va vendre l'edifici de la rectoria per poder reformar l'església.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66015-foto-08256-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins la tramada que toca al presbiteri, a banda i banda, s'observen dos arcs de mig punt tapiats que probablement indiquen l'antiga presència de dues absidioles laterals. També destaquen restes de pintura mural figurativa (podria ser l'apòstol sant Jaume) situades al intradós de l'arc toral més proper al presbiteri, així com restes de decoració geomètrica. La pica beneitera del baptisteri, amb recipient apetxinat i fust llis decorat amb motllures, és semblant a les de la rodalia i està datada del segle XVII. La imatge de la Verge amb l'Infant situada a l'absis del temple és de factura moderna i correspon a la reproducció d'una altra escultura procedent de Sant Joan de les Abadesses. L'absis data del segle XI, tot i que la part superior de l'estructura ha estat reformada de la mateixa manera que el campanar, que també presenta una base d'origen romànic. La volta de la nau i els arcs torals són romànics, de transició al gòtic. La sagristia també es va construir dins l'etapa medieval. Les dues capelles laterals més properes al presbiteri daten dels segles XV-XVI, mentre que la resta de capelles són del segle XVII. La façana principal, d'estil barroc-neoclàssic, està datada al segle XVIII, tot i que ha estat molt reformada al llarg del temps. En darrer terme el baptisteri, bastit a mitjans del segle passat. | 85|92|93|94|96|98|99|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66090 | Goigs al Gloriós Naixement de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-glorios-naixement-de-la-verge-maria | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS AL GLORIÓS NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA MARE DE JESÚS REDEMPTOR NOSTRE, que es canten en la ésglesia parroquial de Santa Maria de Martorelles: Mare del Omnipotent causa de nostra alegria: Alabem tots gran Maria lo vostre Naixement / Ab eterno gran Senyora decretà la Trinitat que lo Fill fos encarnat en Vos resplendent aurora; y en vostre ventre plasent passible Home se faria. Alabem tots… / Elegint-vos Déu Princesa antes que lo món creàs, ja digna mare capàs vos feu gràcia y puresa; per rompre el cap al Serpent armant-vos de valentia. Alabem tots… / Sens esta preparació de adornar temple matern no podia el Fill Etern operar la Encarnació; doncs si tots estem devent a vos la redemptió pia. Ala bem tots… / De llinatge de Reis grans lo origen Reina prenguereu en Natzaret vos nasquereu de Joachim y Anna sants; la tristesa encontinent mudareu en alegria. Alabem tots… / En lo punt que foreu nada tots los angels, verge pura vos pujareu ab dolçura en la gloria, essent dotada de veure a Déu patent més que tota Hyerarchia. Alabem tots… / Davant la cort gloriosa Déu altissim que os creà nom Maria vos posà elegint-vos per esposa però ocultant-vos lo intent de esser mare, que volia. Alabem tots… / Tots los angels y homes tots cels, y tota criatura enhorabonas, Reyna pura vos rendeixen molt decots; posant la ditxa excel·lent que en Vos sola Déu fia. Alabem tots… / Benvinguda al mon siau Vos que als homes dau vistoria als angels crescuda gloria y a Déu vostre ser donau; per vos se mostra clement li qui sens Vos no ho seria. Alabem tots…/ Los angels fan festa a Déu perque reyna los ha dat lo infern haveu destrossat posant-lo baix vostre peu; los cels obriu piament per aquell que en Vos confia. Alabem tots… / Creixeu Princesa graciosa que de màrtirs los llorers de Verges lliris enters vos aguarden victoriosa; lo Fill de Déu impacient espera en Vos un bon dia. Alabem tots… / Soberana Emperatriu patrona de Martorelles assistiu vostres ovelles que a vostra guarda teniu; y a Jesús ab rendiment servint sempre ab vostra guia. Alabem tots. / Si'l mal de tota la gent en Vos tot se remedia. Alabem tots gran Maria lo vostre Sant Naixement'. A la part final del goig hi ha una oració que clausura el text i que es recitava col·lectivament entre els feligresos. Està escrita en llatí.</p> | 08256-104 | Església de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església i es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre'. Malgrat això, en l'actualitat els goigs no es canten. S'han pogut localitzar tres exemplars d'aquest goig editats en impremtes diferents, amb petites variacions entre elles. Hi ha un exemplar de la impremta de la vídua Torras, situada a la plaça del Bonsuccés de Barcelona, que presenta una imatge central de la verge amb el nen en braços (ambdós coronats), emmarcada per dos gerros amb flors. Tot i que no hi consta la data, l'exemplar ha de ser anterior a l'any 1878, data de tancament de la impremta. Un altre exemplar sense datar procedeix de la llibreria Font de Barcelona: 'BARCELONA: LLIBRERIA DE FONT DEVANT LAS ESCALAS DE LA SEO', literalment. Incorpora una imatge central de la verge entronitzada amb el nen a la falda (ambdós coronats), envoltada de frares i situada als peus de la muntanya de Montserrat (hi ha representat tant el santuari com totes les ermites de la muntanya). És l'únic exemplar que no diu on es canten els goigs. Probablement es pugui datar dins del segle XX. Pel que fa al darrer exemplar, cal dir que és una reimpressió de goigs antics feta l'any 1951 per Sabater. Presenta una imatge central de la verge dempeus amb aureola, amb el nen en braços (ambdós coronats). Als peus del podi on es situa hi ha decoració floral.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pels Amics dels Goigs. | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66102 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorelles | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, 17, p. 25. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/una-primera-ullada-a-larxiu/ (Consulta: 26-02-2016).</p> | XVIII-XX | <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositat dins l'església, en uns armaris situats a la sagristia i al baptisteri del temple. En general està força ben conservat, tot i que alguns lligalls haurien de ser restaurats. Les dates extremes entre les que es mou l'arxiu són de l'any 1548 a la dècada del 1970 i la documentació està escrita en català i castellà. L'arxiu recull actes notarials de transaccions, testaments, registres matrimonials i de baptisme, confirmacions i pagaments al cementiri, entre d'altres. En concret s'hi localitzen els llibres de testaments d'entre els anys 1700 i 1854, els de baptismes (1859-1875), tres llibres de matrimonis (1859-1884, 1885-1935, dècada dels anys 50 del segle XX) i tres més de defuncions (1859-1880, 1959-1976, 1929-1959). També hi ha un llibre amb documentació relativa a d'altres parròquies (1913) i el llibre de comptabilitat de l'obra. També es conserva el Missale Romanum datat el 1799 i diverses fotografies antigues del temple emmarcades.</p> | 08256-79 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Tenim notícia de l'estat de l'arxiu parroquial de Santa Maria l'any 1882. En una publicació editada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques es parla de l'arxiu: 'L'arxiu conté curiosos plechs de pergamins dels sigles XIII, XIV y XV y posteriors, comprenent concordias entre los Barons de Moguda y los PP. De Montalegre, per rahó del senyorío del terme, reconeixement de drets reals etc y una curiosa Butlla d'Alexandre V, ab la bulla de plom que penja del pergamí del any 1361; y com á notabilíssima l'acta de la consagració de l'iglesia, en la que consta que ho fou als VI de las kalendas d'Agost de 1105, firmada per Bernat, Bisbe de Barcelona, y demás assistents al acte' (Pérez, 2014: 25). Tot i això, sabem que l'acta de consagració del temple es va perdre i la resta de la documentació no està dipositada a l'església en l'actualitat. Pel que fa a la documentació més recent, des de la dècada dels anys 40 del segle XX fins a l'actualitat, està dipositada a la rectoria de Martorelles. Fins l'any 2011, l'arxiu parroquial de Santa Maria estava situat a l'edifici de la rectoria, davant del temple, però fou traslladat a l'església donat el seu mal estat de conservació. En aquest moment també hi havia un exemplar del Goigs a la Verge Maria (que es cantaven a la parròquia), un informe sobre la parròquia del 1942 (visita pastoral), un plànol del cementiri i uns projectes d'altars per a l'església dels anys 50.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bona part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada actualment a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (veure fitxa pròpia). | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66150 | Casa del carrer de la Neu, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-neu-3 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars. A la façana principal hi ha dues finestres amb els emmarcaments bastits amb maons i la llinda de fusta, mentre que el portal d'accés presenta la llinda reformada i està protegit per un voladís de teula àrab sostingut amb bigues de fusta. El parament està rematat amb una cornisa reformada que també està sostinguda amb bigues de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, disposat regularment i lligat amb morter. La façana lateral, orientada a la plaça del Rei, està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08256-136 | Carrer de la Neu, 3, 08106 | 41.5193800,2.2534800 | 437712 | 4596685 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66133 | Casa al carrer López de Castro, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-lopez-de-castro-1 | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, situat sota la plaça Joan Matons. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal, amb doble ràfec de teula i dents de serra. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1950. Al costat hi ha una finestra amb el mateix tipus d'emmarcament. Les obertures del primer pis també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats, mentre que a la segona planta hi ha una filada de finestres d'arc de mig punt amb les impostes motllurades. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan arrebossades. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, i està bastit en pedra i maons.</p> | 08256-119 | Carrer López de Castro, 1, 08106 | 41.5191000,2.2536100 | 437722 | 4596654 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||
| 66032 | Can Rifà / Mas Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-mas-piera | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia urbana de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i amb una zona de pati davantera. El volum principal es situa a la banda de llevant del conjunt. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i el ràfec de teula emblanquinat. Consta de planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Cal exceptuar el portal d'accés principal, ja que es troba emmarcat amb carreus de pedra. Els altres dos volums tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, el central amb una terrassa davantera a la part superior. Des del carrer de la Baixada de la Font s'accedeix al pati mitjançant un portal d'arc rebaixat que presenta un voladís amb teulada d'un sol vessant. Damunt la porta del garatge, situada al costat de l'anterior, destaca una llinda de pedra encastada al parament amb l'any 1879 gravat al centre. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-18 | Carrer de la Baixada de la Font, 6-Passatge de l'Amistat, 1, 08106 | <p>Sembla ser que en origen, la casa es coneixia com el mas Piera i estava format per la unió de dos petits masos que ja existien prèviament, el mas de Nabarnada i el del Viver. Durant un temps, als baixos de la casa, hi va haver un forn que treballava el forner de can Riules.</p> | 41.5188100,2.2536900 | 437729 | 4596621 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66032-foto-08256-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66033 | Casa Xesques / Can Xesques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xesques-can-xesques | <p>Informació oral del sr. Joan Vallbona (entrevista: 04-12-2015).</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb una petita zona de pati davantera. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un voladís sostingut amb mènsules motllurades damunt la façana de la plaça, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un gran portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat a la planta baixa. Aquest portal compta amb un porticó de fusta reformat. Al pis hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat, decorat amb motius geomètrics de color vermell a la part de la llinda. Aquesta obertura té sortida a un gran balcó corregut que ocupa tota l'amplada de la façana, amb la llosana reformada i la barana de ferro treballat. Damunt del balcó hi ha un registre de ceràmica vermella que serveix per ventilar la coberta. La façana està rematada per un coronament ondulat que presenta un plafó central amb l'any 1925 pintat al mig. La façana de tramuntana només presenta tres senzilles obertures rectangulars. A l'interior, l'espai que ocupa la botiga està cobert amb un sostre de bigues i revoltons emblanquinat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08256-19 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>En principi, l'espai que ocupa la plaça Joan Matons era propietat de casa Xesques, però la van donar al poble de Santa Maria de Martorelles. El plataner de davant del pati de la casa fou plantat a principis del segle XX per un avantpassat de la família. L'edifici, que està destinat a botiga de queviures, ha estat objecte d'una gran reforma finalitzada pel mes de juny del 2015.</p> | 41.5193100,2.2537000 | 437730 | 4596677 | 1925 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66033-foto-08256-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66134 | Aturant el Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aturant-el-temps | <p>'Santa Maria de Martorelles estrena una escultura de Mercè Ortega'. El 9 Nou, 16 de juliol de 1996, p. 12.</p> | XX | <p>Escultura commemorativa situada al final del passatge, en una zona enjardinada. Està formada per una placa de formigó rectangular que presenta una obertura central allargada segmentada amb fines barres de ferro. La placa està arrebossada i disposada damunt d'un basament rectangular. Al costat hi ha pedra que compta amb una altra placa de ferro gravada amb el nom de l'escultura, de la seva autora i l'any: 'ATURANT EL TEMPS / MERCÈ ORTEGA / ANY 1.996'.</p> | 08256-120 | Passatge Onze de Setembre, 08106 | 41.5200100,2.2537300 | 437733 | 4596755 | 1996 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mercè Ortega | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||
| 66084 | Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles al Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuix-de-lesglesia-de-santa-maria-de-martorelles-al-mas | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultLightboxView/result.t2.collection_lightbox.$TspTitleLink.link&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=0&sp=3&sp=Slightbox_3x4&sp=0&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=T&sp=1 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XX | <p>Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles custodiat al Museu d'Art de Sabadell (MAS). Es tracta d'un dibuix sobre cartró fet a ploma damunt de cartolina. S'hi representa l'extrem sud-est del temple des de l'exterior. Es pot observar part de la sagristia, l'absis romànic i la part superior del campanar. A la dreta hi ha una antiga olivera i les cases que delimiten el carrer que comunica la plaça de l'Església amb la de Mossèn Josep Paituví. A la banda inferior esquerre del dibuix hi ha la signatura de l'autor, Masvidal, i la data: '25-VII-1981'.</p> | 08256-70 | Carrer Doctor Puig, 16, 08201 Sabadell | <p>El dibuix és obra del dibuixant sabadellenc Agustí Masvidal Salavert. El títol oficial de l'obra és: 'Martorelles de Dalt (Santa Maria)'. Es diposità al museu mitjançant una donació efectuada el 14 de juliol de l'any 2002.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1981 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Agustí Masvidal Salavert | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66086 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Informació oral d'Anna Torrero (entrevista: 14-01-2016). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21.</p> | V a.C-XX | <p>Col·lecció de peces artístiques situada dins de l'ajuntament del poble, tant a la planta baixa com al pis. Es tracta d'una col·lecció heterogènia formada per 18-20 quadres, una àmfora i un banc amb caixa. L'àmfora és ibèrica, era apta per transportar líquids i salaons i procedeix del jaciment arqueològic del Turó de can Guillemí. Pel que fa al banc, cal dir que és de fusta i presenta un respatller força gran amb el coronament arrodonit i motllurat. Sota el seient hi ha un espai per emmagatzemar que es podia tancar amb clau (s'observa el forat del pany). Quant als quadres, cal dir que tots presenten la tècnica de l'oli sobre tela i representen principalment paisatges del nucli urbà com determinats carrers, l'església, la plaça Joan Matons, etc. També hi ha dos bodegons.</p> | 08256-72 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'àmfora ibèrica fou donada per l'Andrés Cueto a l'ajuntament pels voltants de l'any 1955. Pel que sembla, inicialment en va donar dues, però l'altre es va trencar i li fou retornada. El banc de fusta procedeix de can Dunyó, que en l'actualitat fa les funcions de casal cultural del poble. Tots els olis procedeixen d'un concurs de pintura ràpida que organitzava l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, entre finals dels anys 70 i principis dels 90 del segle XX. El consistori pagava dos dels tres premis que s'atorgaven i es quedava les obres. Damunt la guixeta de la secretaria de l'ajuntament hi ha dos quadres de Ramón Ferriols Nadal de finals dels anys 70. També hi ha obres de l'artista d'origen malagueny Manel Doblas de finals dels anys 80.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66088 | Costum del Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Martorelles els duia a la vinya. Allà es ressava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> | 08256-102 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Vallirana i Piera. Si tenim en compte la relació tradicional de Santa Maria de Martorelles i Martorelles amb el món del vi i de la vinya (i que ambdues poblacions formaven un sol municipi fins a la dècada dels anys 20 del segle XX), és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66089 | Costum de la Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-quaresma | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 824.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles per la Quaresma, en concret, el Dissabte de Glòria. Després de la cerimònia litúrgica de la benedicció de la pica baptismal, a Martorelles hi havia la creença que el primer nen que es bategés moria abans de l'any.</p> | 08256-103 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Antigament, el Dissabte de Glòria es feia un toc d'al·leluia a l'església i després es procedia a celebrar les cerimònies litúrgiques de la benedicció i producció del foc nou, i de la benedicció de les fonts baptismals i de les piques. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||||||
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||||
| 66099 | Pergamí del segle XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xi | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 26, Reg. 2209. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=2209 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XI | El document està força mutilat, sobretot a la part inferior. | <p>Pergamí del segle XI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Es tracta d'una venda de terra feta a Santa Maria de Martorelles i està escrit en llatí. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre i el nom de 'Martorelles' escrit en una de les cantonades superiors del document. Tant la part inferior com el lateral esquerre del document estan força degradats, amb diversos estrips.</p> | 08256-76 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una donació efectuada per Miret i Sans.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66100 | Pergamí de l'any 1616 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1616 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 483, Reg. 21680. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=21680 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XVII | <p>Pergamí de l'any 1616 dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Presenta unes mesures de 403 x 537 milímetres i està escrit en català i llatí. Es tracta d'una sentència del compromís arbitral entre Francesc Estella, pagès i hostaler de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, i els tutors i curadors dels hereus de Joan Malloles, àlies Tries, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, sobre els drets i el repartiment de l'herència. El notari que ho certifica és en Jaume Llenguart, notari públic de Granollers. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre en una de les cantonades inferiors del document i un resum del tema a la cantonada superior dreta.</p> | 08256-77 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada a l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1616 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | |||||||
| 66101 | Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-martorelles | XX | <p>Arxiu municipal situat en una de les plantes inferiors de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des del 1926 fins a l'actualitat. La documentació inventariada es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques tancades i està guardada en arxius definitius i en arxivadors convencionals. L'arxiu està destinat íntegrament a la documentació municipal i està classificat en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Secretaria (1932-2005), Intervenció (1928-2004), Contribucions i impostos de l'estat (1929-2002), Estadística (1926-1995), Correspondència (1929-2004), Reclutament i assumptes militars (1929-1994), Urbanisme (1930-2003) i Serveis (1958-2005).</p> | 08256-78 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'arxiu resta pendent d'actualització des de principis de l'any 2006. En aquell moment, la secretària accidental del moment es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu establint el quadre classificatori. Bona part de la documentació més antiga referent al municipi es troba dipositada a l'Arxiu Municipal de Martorelles (cal recordar que les dues poblacions es segregaren l'any 1927).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 | ||||||||||
| 66103 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ADB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-ladb | XIII-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) custodia bona part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles. La documentació està dipositada en 21 caixes i indexada, amb unes dates extremes de l'any 1205 al segle XX. S'organitza en Escriptures civils (1540-1624), Testaments (1564-1629), Censals (1736) i Capbreus (1696), Delmes, Fundacions i Censos (1636-1760), Capítols Matrimonials (1690) i Consentiments Paterns (1850-següents), Confraria del Roser (segle XVII- 1830) i Aniversaris (segle XIX), Celebracions de Misses (1625, 1748, 1815) amb la relació dels noms de les families del poble i dels aranzels, Confessions i Comunions (pasquals, segle XIX), Delmes (segle XVII), Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes i Impressos (segles XVIII-XIX), Capbreus, Aniversaris, Censals i Administració del Roser (segles XVI-XIX), Administracions (segles XVII-XIX), Documentació varia (segle XVI), Economia (segle XIX), Fundació d'una capellania (segle XIX), Consueta Martorelles (segle XIX) i Delmes (segles XV-XVI), Llibres Sacramentals i Pergamins de baptismes, matrimonis, òbits i defuncions (segles XVI-XX). Pel que fa als pergamins, n'hi ha un total de 28 datats entre l'any 1205 i 1599. Es troben en força mal estat de conservació i fan referència a testaments, censals, donacions, vendes, etc. El fons també inclou microfilms de sèries documentals de l'arxiu parroquial (Defuncions, Capítols Matrimonials, Matrimonis i Baptismes dels segles XVI-XIX) i diverses visites pastorals entre els anys 1307 i 1892. Per últim, cal destacar les dades que apareixen a l'Elenchus, redactat el mes de gener de l'any 1921, on hi ha una relació de totes les cases que fan referència a la parròquia de Santa Maria de Martorelles (terres, horts, etc.).</p> | 08256-80 | Carrer del Bisbe, 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona es troba dipositat dins del Palau Episcopal de l'Arquebisbat de Barcelona, al costat de la catedral. Custodia el fons documental que genera la cúria diocesana, així com dels fons que hi té en dipòsit. No se sap ben bé quan va arribar part de l'arxiu parroquial de Santa Maria a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), tot i que és probable que fos durant la primera meitat del segle XX (abans del conflicte bèl·lic).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada a la pròpia església (veure fitxa pròpia). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc