Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66079 | Les Tolves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tolves | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Espais oberts, amb abundant vegetació i zones amb runa acumulada. | <p>Edifici aïllat i mig enrunat situat a uns 50 metres de distància de la pedrera del camí de la font Sunyera, sota el camí que li dóna accés. Presenta una planta rectangular, amb la coberta plana i està distribuït en un sol nivell, amb quatre grans estances obertes a una gran esplanada que donava accés als camions. Aquests espais estan coberts amb voltes catalanes bastides amb maons plans i reforçades amb barres de ferro. Estan comunicades entre elles mitjançant petites obertures d'arc de mig punt obertes als murs laterals, que són de pedra escairada de diverses mides lligada amb abundant morter. De fet, la resta de la construcció presenta aquest mateix tipus de parament. A la part superior de la construcció, destaca una estructura de formigó i ferro amb encaixos utilitzada per la càrrega de la pedra. A uns 30 metres de distància al nord, a l'entrada a l'esplanada, hi ha un altre edifici de planta rectangular força més degradat que l'anterior. La part superior de la construcció està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada irregularment, i lligada amb abundant morter. La part inferior, en canvi, està bastida en bloc i és fruit d'una reforma posterior.</p> | 08256-65 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>L'edifici ha estat identificat com el carregador de la pedrera del camí de la font Sunyera. La pedra que s'extreia de la pedrera era matxacada. Llavors queia dins de les cambres-carregadors i d'allà era transportada fora del recinte. Unes vagonetes guiades per un cable d'acer transportaven la pedra d'un lloc a l'altre. El nom fa referència a les tremujes que s'utilitzaven per carregar la pedra matxacada.</p> | 41.5148700,2.2585800 | 438133 | 4596180 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66079-foto-08256-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66078 | Pedrera del camí de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-cami-de-la-font-sunyera | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESBERT, Rosa Maria (1975). 'Características mecánicas del granito de Santa Maria de Martorelles (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, t. X, nº 1, p. 29-33. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada al sud-est del nucli urbà, a uns 100 metres del final del carrer de la font Sunyera, al marge esquerre del camí, just en un encreuament amb un corriol que porta a uns horts. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 70 metres d'alçada, amb uns 80 metres d'amplada màxima i 140 metres de longitud respecte el camí. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-64 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>De la mateixa manera que a la resta d'explotacions, molta gent del poble treballava en aquesta pedrera. L'alcalde de Santa Maria de Martorelles Antoni Calvet i Armengol (1934-1936) hi treballà de picapedrer, entre d'altres. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5147300,2.2594400 | 438205 | 4596164 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66078-foto-08256-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 50 metres al nord es situa l'edifici anomenat de les Tolves, des d'on es carregava la pedra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66036 | Masia de can Guillemí / Can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-guillemi-can-gallemi | XX | La coberta està pràcticament esfondrada. | <p>Masia aïllada i abandonada de planta rectangular, distribuïda en una sola planta baixa i amb la coberta de dos vessants esfondrada, tot i que conserva bona part de l'encavallada de fusta que la sostenia. La construcció presenta els portals d'accés d'arc de mig punt mentre que les finestres són d'obertura rectangular, ambdós elements bastits amb maons. En l'actualitat totes les obertures estan tapiades o tancades. Sota la coberta, a les façanes de llevant i ponent, es conserven dues petites obertures corresponents als forats de ventilació de la coberta. La construcció està bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter i amb les cantonades bastides també en maons. Conserva restes del revestiment arrebossat que cobria les parets interiors de la casa. A l'exterior, tant la façana orientada a llevant com la de ponent, també conserven bona part del revestiment que les cobria. A escassos metres de la masia hi ha un altre edifici força més enrunat que es correspon amb les antigues quadres pel bestiar. Tipològicament és idèntic a la construcció principal.</p> | 08256-22 | Camí de les Quatre Termes, 08106 | <p>En origen, la coberta estava bastida amb teula àrab.</p> | 41.5186000,2.2596400 | 438225 | 4596594 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66036-foto-08256-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66025 | Ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliveres | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i rehabilitada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal consta de tres volums adossats amb cobertes independents. El volum central presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula motllurat sostingut amb petites mènsules decorades. A banda i banda, els volums laterals compten amb teulades d'un sol vessant sense ràfecs. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular al que s'accedeix mitjançant dos graons. Està cobert per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. La resta d'obertures del parament són idèntiques: rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el gran portal d'arc escarser que dóna accés al garatge i les finestres del pis, les quals marquen un lleuger arc rebaixat i tenen els ampits motllurats. Adossat a la façana posterior de la masia hi ha un volum d'un sol nivell i amb la coberta d'un sol vessant, bastit en maons. D'aquesta façana destaca el ràfec de dents de serra corresponent al tram de teulada del volum central. La construcció presenta els paraments arrebossats, tot i que a la façana principal i a la de llevant ha estat reformat més recentment. És bastida en pedra sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter.</p> | 08256-11 | Camí de Montornès, 08106 | 41.5271000,2.2597200 | 438240 | 4597537 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66025-foto-08256-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda de ponent de la masia hi ha un tancat per les ovelles amb un volum rectangular de dos pisos destinat al bestiar. Davant la casa hi ha un edifici de construcció actual. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 66161 | Can Girona / Can Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-girona-can-piera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 30-31. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SALVÀ ROSSELLÓ, Isabel (2014). Pla Especial Urbanístic de can Girona a Santa Maria de Martorelles. [Ajuntament de Barcelona: inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). http://www.eixestels.com/casa-de-colonies/can-girona/ (Consulta: 14-03-2016).</p> | XX | Revestiments degradats i alguns cossos auxiliars degradats. | <p>Masia aïllada de grans dimensions situada al peu del camí d'Alella, passat l'encreuament amb el camí de Montornès o del coll Mercader. Està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum original està situat al bell mig de la construcció. Té una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossats a la façana principal, orientada al sud-est, hi ha dos cossos rectangulars coberts amb terrasses superiors, que estan delimitades amb balustrades d'obra. El de la banda de llevant està organitzat en una sola planta i hi ha el portal d'accés a l'interior, d'arc de mig punt. El de ponent té planta baixa i pis, i presenta una torre a la cantonada de migdia, amb coberta de quatre vessants de teula. Adossats a la façana nord-est del volum principal hi ha dos cossos més, una torre de planta quadrada amb coberta de quatre aigües i quatre nivells, i un volum rectangular cobert amb una terrassa superior i tres pisos. Per la banda de darrera se li adossa un volum auxiliar d'un sol nivell, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. A la cantonada sud-oest del volum principal s'hi adossen dos edificis auxiliars més, que també estan cobertes amb terrasses superiors i organitzats en una i dues plantes. En general, la construcció presenta obertures rectangulars, d'arc de mig punt i d'arc escarser, i els volums estan rematats amb ràfecs motllurats. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol pintat en vermell. Davant la casa, passades unes feixes, hi ha un edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants distribuït en un sol nivell. Es tracta de l'antic estable de la masia. Presenta obertures d'arc de mig punt amb els emmarcaments bastits en maons i ràfec de dents de serra a la façana principal.</p> | 08256-147 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>La casa apareix mencionada en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol. Consta que a la casa de can Girona hi vivien 16 persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). Probablement era la casa més gran i important del terme. Posteriorment, la casa de can Girona apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa. Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la casa es va formar per la unificació del mas Mateu, el mas de la Mola i el mas del Poal. A finals del segle XIX, la finca era propietat de Manuel Girona, alcalde de Barcelona entre els anys 1876 i 1877. La idea era crear una granja que els permetés produïr els productes per abastir la casa que tenien a Barcelona. Uns anys més tard, en un article publicat l'any 1889 en el butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, la casa apareix mencionada com a can Girona. S'especifica que era molt gran, que tenia capella i una alta torre i, sobretot, que estava restaurada de feia poc. A principis del segle XIX, la casa va passar a mans d'en Lluís Piera, propietari de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', amb la intenció d'explotar les pedreres de la finca per obtenir pedra per fer les llambordes dels carrers de Barcelona. També la utilitzaven com a lloc d'esbarjo familiar, van recuperar la vinya malmesa per la fil·loxera i van plantar cirerers, que es convertiren en el producte estrella de la zona a mitjans del segle XX. L'any 1920, en Piera va vendre la finca a l'ajuntament de Barcelona. Primer la van destinar a centre de beneficiència mitjançant explotació agrícola i, l'any 1932, a casa de colònies de les escoles municipals de Barcelona. Durant la Guerra Civil, la casa acull nens refugiats d'altres zones (hi ha gent gran del poble que va venir com a refugiat i s'hi va quedar) i membres refugiats de la Generalitat, com per exemple el poeta i polític català Ventura Gassol. El conflicte bèl·lic arribà a la casa i fins i tot hi hagueren morts. Un cop acabat el conflicte, la casa es torna a destinar a les tasques agrícoles de beneficiència. Als anys 50, la finca serví de viver del servei de Parcs i Jardins de Barcelona (aquest viver es va traslladar a la finca de cal Mariano, actual Castell de Sant Foix, el 1978). L'any 1976, la finca es converteix en la primera granja escola de l'estat espanyol, tot i que es paralitza l'any 85 donat l'inadequat estat de conservació de la casa. Des de l'any 1992, can Girona està dedicada com a lloc de colònies i acampada en els terrenys de la seva finca. La finca s'abateix d'aigua mitjançant la mina o sèquia de can Girona o de la font de la Mercè.</p> | 41.5252800,2.2600200 | 438263 | 4597335 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66161-foto-08256-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66161-foto-08256-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66161-foto-08256-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66154 | Canals d'aigua prop de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-daigua-prop-de-can-girona | XX | Revestiments degradats. | <p>Conjunt de canals d'aigua situats sota l'encreuament dels camins que porten a Alella i Montornès, entre la masia de can Girona i els terrenys del Castell de Sant Foix. En total són tres petits canals d'arc de mig punt utilitzats per canalitzar sobretot l'aigua de les pluges i abocar-la al torrent. Aquest torrent baixa des del coll Mercader fins a l'aiguabarreig amb el torrent de can Gurri, sota els terrenys d'acampada de la masia de can Girona. El canal més destacable prové de la finca del Castell de Sant Foix i no sembla que en l'actualitat s'utilitzi. Està bastit amb maons disposats a sardinell i recolzat damunt d'una base també d'obra. Un altre canal recull l'aigua que baixa de la zona de feixes de can Girona, canalitzant-la per sota el camí d'Alella. Està bastit en pedra lligada amb ciment actualment. El darrer canal prové dels camps de la masia de ca n'Oliveres passant també per sota la via. Es troba en mal estat de conservació i força tapat per la vegetació que cobreix la zona. Fou bastit en maons lligats amb abundant morter.</p> | 08256-140 | Camí d'Alella-Camí de Montornès del Vallès, 08106 | <p>Els canals foren dissenyats per canalitzar les aigües sobrants cap al torrent que ve del coll Mercader. Presenten diverses reparacions als paraments. El canal bastit en maons era utilitzat antigament per evacuar l'aigua de la finca del Castell de Sant Foix. En l'actualitat, aquesta tasca la fa una canonada situada a escassos metres del canal, en el mateix torrent.</p> | 41.5260500,2.2600800 | 438269 | 4597421 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 66072 | Camí de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montornes-del-valles | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | X-XXI | El tram de la vinya de ca n'Oliveres està ple de torrenteres per l'acció de l'aigua. | <p>Antic camí d'anar a Montornès del Vallès, el qual s'inicia al final del carrer del camí de can Girona (davant del Castell Sant Foix) i finalitza al coll Mercader (dins del terme municipal de Montornès). La via té un traçat de 870 metres, tot i que el tram que discorre dins del terme municipal de Santa Maria de Martorelles amida uns 530 metres aproximadament. L'amplada mitjana és de 3,73 metres i es troba en un estat de conservació mitjà. El primer tram del traçat, del Castell Sant Foix a la cruïlla amb el camí d'Alella, presenta una amplada adequada al trànsit rodat. El segon tram, fins a la masia de ca n'Oliveres, és força més estret, mentre que el tram final, que passa per les vinyes de la masia, torna fer-se encara més estret, amb una pujada progressiva força erosionada per l'acció de l'aigua de la pluja. El ferm consisteix en un paviment de terra sense tractament, amb capes de rodadura de grava compactada i afloraments de roca en certes parts del traçat. No hi ha cap restricció al trànsit rodat.</p> | 08256-58 | Castell Sant Foix-Pujada al coll Mercader, 08106 | <p>La via està catalogada com a camí rural. Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i principalment donen accés als nuclis rurals, cases aïllades, etc. També són utilitzades per a la millora d'infraestructures agrícoles, ramaderes o forestals. En general, els ferms poden estar estabilitzats o pavimentats i permeten la circulació permanent, en determinats casos amb restriccions.</p> | 41.5275600,2.2601700 | 438278 | 4597588 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66072-foto-08256-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66054 | Font de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-girona | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XX | <p>Font artificial situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, davant de la façana principal, en un extrem de l'era. Està formada per una pedra rectangular de granit situada en vertical, amb uns grans encaixos laterals i una pica plana amb canalons. El broc surt de la part de dalt de la peça, consistent en una aixeta de ferro. L'aigua brolla dins d'un recipient de pedra de grans dimensions mòbil, que simplement està situat sota el raig.</p> | 08256-40 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>És força probable que en origen, aquesta peça formés part d'una premsa. No sembla que la font faci gaire temps que està construïda.</p> | 41.5251600,2.2602100 | 438279 | 4597322 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66054-foto-08256-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66053 | Font del Racó / Font Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-font-piera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 30-31. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 99-100. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Font situada dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la llera del torrent de can Gurri i a l'extrem de migdia d'una de les esplanades adaptades per fer acampada. Es tracta d'una mina que sorgeix d'un mur de roca mare. L'aigua llisca pel talús i, mitjançant un canal bastit en pedra i maons, va fins a un arqueta moderna. Des d'aquesta arqueta surt un tub que sobrepassa el mur que canalitza el torrent, just per sota del salt de can Girona. D'aquesta manera, l'aigua sobrant es retorna al torrent.</p> | 08256-39 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>El nom de Piera procedeix d'un dels propietaris de la finca, en Lluís Piera, que l'any 1920 se la va vendre a l'ajuntament de Barcelona, que encara n'és el propietari. L'aigua que recull la canalització subministra una bassa de rec situada uns metres més avall, i que probablement servia per regar la finca. També es recull cap a una conducció subterrània bastida l'any 1933, que porta l'aigua fins a la font de can Matons. Aquesta construcció, durant un temps, va servir per abastir d'aigua la població de Mollet del Vallès. L'aigua sobrant, com ja hem dit, es retorna al torrent. En una fotografia antiga es pot observar com al costat de la font hi havia una taula circular de ciment amb banc integrat per seure i reposar.</p> | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66053-foto-08256-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la font es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. Està ubicada al final d'una d'aquestes esplanades. Cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66093 | Salt de can Girona / Salt del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-girona-salt-del-torrent-de-can-gurri | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 115.</p> | <p>Salt d'aigua al torrent de can Gurri que està situat dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la font del Racó. Es tracta d'un salt natural en origen, que fou delimitat per les estructures que conformen la font. L'aigua del torrent passa per dins d'una estructura de pedra situada uns metres per damunt de la font. Mitjançant una curta canalització d'arc de mig punt oberta en aquest mur, i bastida en maons, l'aigua cau damunt la llera del torrent creant una baixada gradual determinada per la pròpia llera, que es troba aterrassada. Per la banda de tramuntana, el salt està delimitat per un mur de pedra que ressegueix la riba del torrent uns metres més enllà.</p> | 08256-107 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la zona es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. El salt està ubicat al final d'una d'aquestes esplanades. Des de la casa, cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. El salt es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 66076 | Pedrera de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-girona | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Pràcticament no en queden restes. | <p>Pedrera situada dins del recinte de la masia de can Girona, al costat de la vaqueria i damunt de la font del Racó. De fet, en origen es deuria extendre des del camí d'Alella fins pràcticament a tocar el torrent de can Gurri. En l'actualitat, però, la zona ha estat arranjada i s'hi han anat bastint altres estructures relacionades amb les activitats a les que està destinada la finca. Presenta una alçada aproximada d'uns 16 metres respecte el nivell del camí, sense que s'aprecii cap planta predeterminada. La pedra que s'extreïa, de la mateixa manera que a la resta de pedreres del terme, era granit procedent dels massissos hercinians.</p> | 08256-62 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones'. La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. El cas d'aquesta pedrera és diferent, donat que entre els anys 1940-42 s'explotava per obtenir pedra per bastir els murs de la finca immediata a la masia i pel condicionament general de la finca. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5246800,2.2607200 | 438321 | 4597268 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66076-foto-08256-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66052 | Font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 98, 99, 101-102. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1994). 'La font Sunyera'. El 9 Nou, 8 de gener. Suplement, p. 16. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 43.</p> | XIX-XX | <p>Font formada per un gran arc de mig punt que es troba obert al bell mig d'un talús forrat en pedra, que sosté el marge inferior dret del camí que porta a Tiana per la Romaguera. L'arc medeix 1,20m d'alçada aproximada i presenta la meitat inferior excavada a la roca i la superior bastida en obra, amb un revestiment arrebossat de guix i calç pintat amb sulfat de ferro. Damunt l'arc hi ha una pedra gravada amb la data 1889 i les inicials P i M. El broc és un simple tub encastat a la paret interior. L'aigua cau al paviment de pedra erosionada inferior i es deixa marxar cap a l'exterior. Al costat del toll on cau l'aigua hi ha un sortint de pedra a mode de repisa o banc. Davant de la font hi ha una agradable i gran esplanada farcida de plataners, i amb diverses pedres de grans dimensions per seure i descansar.</p> | 08256-38 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Sembla ser que l'amo de les terres on s'ubica la font era el propietari de la masia de can Sunyer de Martorelles. D'aquí vindria el fet que la bategés amb el nom de Sunyera quan la va construïr. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. L'aigua que abasteix la font prové d'una mina situada uns 60 metres més amunt, en el torrent de la font Sunyera. Està connectada amb la font mitjançant una mina subterrània. En l'actualitat, la font Sunyera té un cabal de 2.7 litres/minut.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66052-foto-08256-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font. Un rètol indica que l'aigua no té garanties sanitàries. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66082 | Mina de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 2-15.</p> | XIX-XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Mina situada a la banda de migdia del nucli urbà, entre la font Sunyera i el poble. La mina s'inicia uns 60 metres més amunt de la font i presenta una conducció d'uns 1500 metres de recorregut amb pous de registre cada 50-100 metres. En el punt inicial hi ha un pou de registre que dóna accés a la mina, formada per una galeria excavada a la roca que recull l'aigua. Des d'aquest punt, una altra galertia condueix l'aigua fins a la font, al costat de la qual hi ha un altre pou. La conducció marxa en direcció al poble. Al final de l'esplanada de la font destaca un gran pou de captació d'aigües de planta circular i tapa metàl·lica, que té una profunditat de més de 8 metres. Des d'aquí, l'aigua és conduïda fins a un dipòsit de distribució situat al inici del carrer de la font Sunyera. Consta d'una caseta amb teulada de dues aigues bastit en totxo i emblanquinat. Mitjançant una altra galeria, l'aigua també arriba a un altre pou situat a l'Hort del Rector (a l'alçada del carrer Sagrera, dins del torrent). Des del primer dipòsit es distribuïa aigua a tota la població. En total hi ha uns 13 pous de registre de planta circular bastits en maons.</p> | 08256-68 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Inicialment, l'any 1932, l'alcalde Joan Matons va iniciar les obres de canalització per poder subministrar aigua al poble. El sr. López de Castro es va fer càrrec del cost d'aquestes obres. La conducció baixava pel camí de Tiana, passava per can Guillemí fins al safareig del poble, que estava situat on actualment trobem la Societat Coral la Flor. Des d'aquí continuava fins al safareig de can Coll. L'any 1956, la població s'abastia d'aigua mitjançant dues captacions per galeria: la Mineta i la font Sunyera. Ambdues galeries arribaven fins al dipòsit del carrer de la font Sunyera i subministraven aigua al poble. El 1958, prop de la font Sunyera, es va excavar una altra galeria que també fou connectada al dipòsit. Entre els anys 1959-60, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va realitzar unes obres per millorar la captació d'aigua mitjançant una galeria revestida sota la llera del torrent. També van construïr el pou de captació de l'Hort del Rector. El recorregut actual vindria a ser: camí de Tiana, carrer de la Font del Ca, carrer del Pi. L'any 1961 es va perforar un altre pou per sobre de la font Sunyera i el 1962 es va reconstruïr i ampliar el pou del final de l'esplanada de la font. Entre els anys 1967-69, es van fer obres de millora a l'Hort del Rector i, entre el 1980-81, es van fer les obres per a la connexió amb les aigües del riu Ter mitjançant un dipòsit regulador connectat a tres punts de la xarxa municipal (carrers Anselm Clavé, Lledoner i López de Castro). Posteriorment, entre 1983-84, la xarxa fou adaptada als nous cabdals que procedien del riu Ter amb la intenció d'evitar avaries. S'instal·laren reguladors de la pressió i vàlvules de retenció. Per últim, l'any 1985 es va donar la gestió del servei municipal d'abastament d'aigua a l'empresa SAUR. Actualment, la mina només abasteix a la font Sunyera i el pou de l'Hort del Rector s'utilitza per regar els horts de la zona. La resta de les instal·lacions ja no funcionen. El dipòsit del carrer de la font Sunyera és des del 2005 propietat privada, donat que l'ajuntament se'l va vendre a un veí de la població.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66051 | Font del Ca / Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ca-font-de-sant-domenec | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 20-21. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 92, 93, 98. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2003). 'La Santa Eulàlia de can Matons'. Revista Campsentelles, 6, p. 22. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 23. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 44-47.</p> | XVIII-XX | L'estructura està coberta de molsa. | <p>Font formada per un mur bastit en pedra i maons amb la part superior arrodonida, que presenta un senzill broc circular per on s'escola l'aigua. Aquesta cau dins d'una pica de planta rectangular excavada a la roca que li fa de paviment. A banda i banda d'aquesta pica hi ha dos petits murets de pedra adaptats com a bancs per seure. Damunt del broc destaca un plafó rectangular de rajoles ceràmiques acolorides, protegit amb una reixa de ferro. S'hi representa la imatge del sant acompanyat d'un gos, el nom de la font i una llegenda a la part inferior: 'TU ENS VAS DONAR LLARGAMENT L'AIGUA DE LA SAVIESA / ANY 1769'. Alhora, a la part inferior de la reixa protectora, també s'observa l'any 1769 fet en ferro. Entre el plafó i el brollador, destaca una pedra gravada amb el nom de l'element: 'FONT DE SANT DOMENEC I DEL CA / 1769'.</p> | 08256-37 | Bosc d'en Guillemí-Vinya d'en Feliu, 08106 | <p>Un dels atributs iconogràfics de Sant Domènec era que sempre anava acompanyat d'un gos. El fet que a la font se la conegui amb el sobrenom de 'Ca' prové de la denominació utilitzada per un mallorquí que treballava per la zona. Segons la llegenda, el promotor de la font fou en Lluís Piera i el nom de Sant Domènec fou suggerit pel rector de la parròquia de Santa Maria. Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. Hi ha constància documental que a mitjans del mes de març de l'any 1809, a la font del Ca, hi va haver una gran batalla entre un nombrós grup de catalans i un destacament francès de l'exèrcit napoleònic que venia de la Conreria i anava cap al poble. En total van morir uns 15 homes, majoritàriament de Martorelles però també de Mollet i La Garriga. Pràcticament fins a finals del segle XX, cada 8 d'agost (diada de Sant Domènec) s'hi celebrava un aplec molt freqüentat per la gent de la rodalia. El plafó de rajoles ceràmiques no és l'original, donat que un veí ceramista del poble el va refer ja que es trobava molt malmès (segle XX). També sabem que durant un temps hi havia hagut una aixeta amb robinet, però va desaparèixer.</p> | 41.5116800,2.2611800 | 438347 | 4595824 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66051-foto-08256-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del poble pels carrers de la Font del Ca i de la Font Sunyera. Un cop arribats al final del carrer, entrem dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Creuem la cadena i continuem uns 400 metres fins arribar a la font Sunyera. Allà, a mà esquerra, s'inicia un caminet ascendent que cal seguir fins arribar a una clariana, a l'esquerra de la qual hi ha la font. Dos rètols marquen la situació de la font i adverteixen que cal respectar-la i deixar l'entorn ben net. Alhora, un altre rètol indica que l'aigua no és potable. A pocs metres de la font hi ha una taula de fusta amb bancs integrats per descansar i una cova excavada al talús del terreny. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66092 | Cova de la font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-sant-domenec | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 20. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XVIII-XX | Ha patit algun esllavissament de terra. | <p>Cova situada a escassos metres a ponent de la font del Ca o de Sant Domènec, en un marge que delimita l'esplanada que li dóna accés, al costat d'una taula de picnic que hi ha instal·lada. Es tracta d'un forat excavat a la roca mare del marge, que amida uns 3 metres de fondària per 2 d'alçada aproximadament, i que presenta una planta irregular. La coberta de l'espai interior és rebaixada, així com l'obertura que li dóna accés, que està força degradada.</p> | 08256-106 | Bosc d'en Guillemí-Vinya d'en Feliu, 08106 | <p>Antigament, la cova tenia una porta i feia les mateixes funcions que una barraca de pedra seca, servia per guardar les eines i resguardar-se en cas de mal temps.</p> | 41.5118900,2.2612500 | 438353 | 4595848 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66077 | Pedrera de can Guillemí / Pedrera de can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-guillemi-pedrera-de-can-gallemi | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESBERT, Rosa Maria (1975). 'Características mecánicas del granito de Santa Maria de Martorelles (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, t. X, nº 1, p. 29-33. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113.</p> | XX | Amb esllavissaments. | <p>Pedrera situada al sud-est del nucli urbà, amb accés pel camí que puja als turons de can Guillemí i Castellruf, a escassa distància del poble. Consisteix en una impressionant foia o conca d'erosió allargassada de 110 metres d'alçada aproximada, amb uns 225 metres d'amplada màxima i 221 metres de longitud respecte el inici de l'explotació. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. El tall de la roca és força vertical en tot el seu perímetre i presenta una gran esplanada als peus de la paret de roca, en la que encara s'observen diverses piles de blocs de pedra escairats. A l'entrada a l'esplanada de la pedrera es concentren cinc edificacions aïllades, força degradades en l'actualitat. Es correponen amb edificis administratius, residencials i industrials relacionats amb l'activitat de la pedrera. En l'actualitat es troba abandonada, amb força vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i esllavissades en el terreny.</p> | 08256-63 | Camí de les Quatre Termes, 08106 | <p>És la pedrera més gran del terme i la més productiva quan s'explotava. A principis del segle XX, l'amo de la finca de can Girona i les seves pedreres, Lluís Piera, va intentar comprar-la en diverses ocasions sense èxit. Sembla ser que aquest fet, sumat a la frustració que les pedreres de la seva propietat no eren gaire productives, va provocar que el sr. Piera es vengués la finca de can Girona a l'ajuntament de Barcelona (any 1920). A la dècada dels anys 70, la pedrera era explotada per l'empresa Cyasa, S.A. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5171800,2.2615000 | 438379 | 4596435 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66077-foto-08256-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). El camí dóna accés tant a l'explotació com a les construccions que l'acompayen. També ens permet pujar a la part superior de la pedrera, amb unes vistes excepcionals. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66049 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-4 | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 24-25. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 49. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 119. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Ferro_de_Martorelles (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | El mur de pedra està escardat i cobert de molsa. | <p>Font formada per un muret bastit en pedra lligada amb morter, situat en un petit talús de terra. Al centre del mur s'obre un arc de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, sostingut per dos brancals fets de pedra i maons. La part interior de l'arc està revestida amb un morter acolorit amb sulfat de ferro, fet que li dóna el color vermellós i taronja que la caracteritza. L'aigua brolla per un simple forat i cau en una pica de planta circular marcada a la roca. Damunt del broc hi ha una obertura rectangular a mode de registre, que deixa entreuveure un possible dipòsit o mina interior.</p> | 08256-35 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La font pren el seu nom pel gust de ferro que té la seva aigua, donat que és probable que travessi alguna veta d'aquest mineral, característic de la zona. L'aigua brolla sota de dos torrents, el sot dels Verreus i el dels Cirerers, que en aquest punt s'uneixen formant el torrent de la font Sunyera. La font fou rehabilitada als anys 50 del segle XX per en 'Picu' Marín, paleta i veí de la població. A escassos metres de la font, a la part alta del corriol, hi ha un exemplar de micaquer (nesprer del Japó) inusual dins del bosc.</p> | 41.5085200,2.2626800 | 438469 | 4595472 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66049-foto-08256-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que travessa un marcat torrent i fa un revolt. En aquest punt, a la dreta, surt un petit corriolet embardissat que porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. Dos rètols de fusta marquen la situació de la font i adverteixen que cal respectar-la i deixar l'entorn ben net. Alhora, un altre rètol indica que l'aigua no és potable. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66043 | Bassa de can Girona / Safareig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-girona-safareig-rodo | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103.</p> | XX | El revestiment superior està força degradat. | <p>Gran bassa o dipòsit de planta circular situada al marge dret del camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, en direcció a la font de la Mercè. Presenta un diàmetre d'entre 18 i 20 metres i una profunditat d'uns 10. Està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb abundant morter. La part de la bassa que està per sota del nivell del terreny compta amb un revestiment hidràulic, mentre que a la part superior el revestiment és arrebossat i està força malmès. Tota la banda nord-est de la construcció, just en el punt d'unió de les dues parts, presenta una mena de sòcol bastit en maons que s'expandeix a tot l'alçat a la banda de tramuntana. S'observen els registres per on cau l'aigua i una antiga obertura rectangular actualment tapiada, que donava accés a unes escales per baixar al fons de la bassa. A l'exterior, adossada a la banda de llevant, hi ha una petita construcció amb la coberta de dos vessants per on entra l'aigua de la sèquia cap a la bassa.</p> | 08256-29 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La bassa s'alimenta d'aigua mitjançant una sèquia d'un quilòmetre de llargada que s'inicia uns metres més amunt de la font de la Mercè, abans de l'encreuament dels camins que porten a Castellruf (dreta) i can Gurri (esquerra). Es tracta de l'aigua subterrània del torrent de can Gurri, captada mitjançant un pou amb una llarga mina i distribuït a través d'un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre fins a la bassa. Es tracta d'una bassa de reg amb una capacitat de 1500 metres cúbics que nodreix els camps de la finca de can Girona, així com també els terrenys de l'Escola Viver Castell de Sant Foix, ambdues propietat de l'ajuntament de Barcelona.</p> | 41.5240800,2.2628400 | 438497 | 4597200 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66043-foto-08256-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66095 | Carbonera del Bosc d'en Sunyer 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-bosc-den-sunyer-2 | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines, p. 33-34. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | La planta està molt desdibuixada. | <p>Antiga carbonera situada en un alzinar del sot del Arbres, al costat del corriol que porta des del camí d'Alella (a l'alçada de can Ros) fins darrera la masia de can Bernades. Es tracta d'un forat de planta allargada més o menys rectangular, delimitat per una filada de pedres irregulars posades modernament, per la banda que dóna al camí d'accés.</p> | 08256-109 | Bosc d'en Sunyer-Sot dels Arbres, 08106 | <p>El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.5219000,2.2628900 | 438499 | 4596958 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66050 | La Bassassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassassa | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 26-27. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 48. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 141. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Bassasa (Consulta: 19-11-15).</p> | XX | La zona està força emboscada i enxarcada. | <p>Bassa d'aigua enclotada i planta allargassada formada per un forat excavat al propi terreny, amb unes mesures aproximades de 15,5m de llargada per 2,5m d'amplada i una profunditat d'un metre. Tota la banda de migdia presenta un mur longitudinal bastit en pedra lligada amb morter que fa de resclosa. Mitjançant una petita obertura a la part inferior del mur, l'aigua és conduïda cap avall. Un arbre caigut al damunt de la bassa permet fer de pont per creuar.</p> | 08256-36 | Vall del torrent de la font Sunyera-Bosc d'en Mates, 08106 | <p>La bassa es va construïr per poder emmagatzemar aigua i així poder refrescar les carboneres que s'explotaven al bosc, així com per poder regar uns horts que hi ha situats a uns 300 metres més avall. Un tub de polietilè permet fer aquesta tasca en l'actualitat. L'aigua de la bassa procedeix de la roca mare.</p> | 41.5091500,2.2632100 | 438514 | 4595542 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66050-foto-08256-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal seguir el de la dreta fins que passem un altre nus de corriols i, posteriorment, deixem dos senders a la dreta. Passat aquest segon camí, després d'un suau revolt a la dreta, hi ha un emboscat corriol que marxa cap a la dreta i porta fins a la bassa. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66037 | Can Rosanes / Can Roscatlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosanes-can-roscatllo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 110, 111.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a uns 25 metres al sud-est d'un torrent sense cabal que desemboca al torrent de can Gurri, passada la bassa de can Girona. Per les restes conservades observem que l'edifici no era gaire gran i presentava una planta rectangular. En l'actualitat s'ha conservat dempeus l'extrem sud-est de la construcció i bona part del mur de migdia, amb un alçat màxim d'uns 2 metres. No s'observen restes de cap obertura ni tampoc de la coberta de l'edifici, així com de la distribució interior dels espais. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-23 | Camí d'Alella, 08106 | <p>En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, la casa ja apareix mencionada com una de les construccions de la vall del torrent de can Gurri. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font no localitzada.</p> | 41.5236100,2.2633100 | 438536 | 4597147 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66037-foto-08256-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per un desdibuixat corriol que s'agafa a la dreta del camí d'Alella, uns 100 metres més endavant de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66094 | Carbonera del Bosc d'en Sunyer 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-bosc-den-sunyer-1 | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines, p. 33-34. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | Força malmesa. | <p>Antiga carbonera situada en un alzinar del sot del Arbres, al costat del corriol que porta des del camí d'Alella (a l'alçada de can Ros) fins darrera la masia de can Bernades. Es tracta d'un forat de planta allargada més o menys rectangular, que presenta una fondària d'uns 40 centímetres. Per la banda que dóna al corriol que li dóna accés, està delimitat per una filada de pedres irregulars posades modernament.</p> | 08256-108 | Bosc d'en Sunyer-Sot dels Arbres, 08106 | <p>El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.5212700,2.2645000 | 438633 | 4596887 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66125 | Vall del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-del-torrent-de-can-gurri | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines.</p> | <p>Vall situada a la banda de tramuntana del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, entre la masia de can Girona i el coll de la font de can Gurri. Segueix en bona part el recorregut del torrent de can Gurri, que li dóna nom, i les seves terres pertanyen als municipis de Santa Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes. El relleu que recorre la vall va dels 450 metres del punt més alt fins als 180 metres de la part més baixa. La part més estreta de la vall és el tram inicial, des de la masia fins a la font de la Mercè, caracteritzada per la verneda del Sot dels Arbres per exemple. A partir de la font, donat l'aiguabarreig de diversos torrents que s'uneixen, la vall s'eixampla. Els punts limítrofs d'aquesta part més amplia van des del turó del castell de Sant Miquel, al nord-oest, fins al turó de Castellruf, al sud-est. Els sòls són majoritàriment granítics intercalats amb dics i filons de quars i d'altres minerals. La meteorització del granit, que la converteix en sauló, s'acumula als peus dels vessants donant lloc a diverses pedreres, avui en dia abandonades. Pel que fa a la vegetació, cal dir que és típica de la regió mediterrània, amb domini de l'alzinar i el marfull, i dividida en boscos, brolles i garrigues. Quant a la fauna, cal dir que està determinada per la densitat de la vegetació que es dóna en certes zones. Així trobem tant ratolins de bosc i tudons com salamandres, guineus, porcs senglars, etc.</p> | 08256-111 | Extrem de tramuntana del terme municipal, 08106 | <p>Tot i que en l'actualitat aquesta vall està pràcticament deshabitada, era una de les zones del terme municipal amb més presència humana entre els segles XVIII i XX. El carboneig, l'explotació de les pedreres i la gran quantitat d'aigua que s'hi podia trobar feien que la vall fos apta per desenvolupar aquestes activitats econòmiques i també per residir-hi. Bona mostra d'això són les masies enrunades que encara s'hi conserven, així com la gran quantitat de fonts, les restes d'antigues carboneres i les pedreres en estat d'abandó actualment.</p> | 41.5225000,2.2646100 | 438643 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La vall està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 66048 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-8 | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 22-23. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 50. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 114-115. http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-15). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Teula (Consulta: 19-11-15).</p> | XVIII-XIX | <p>Font formada per un únic broc de ferro en forma de teula, que es troba encastat a l'extrem esquerre d'una gran paret de pedra granítica natural d'on brolla l'aigua. El raig cau dins d'una pica de planta circular que està treballada en una gran pedra. La zona està disposada en pendent, fet pel qual es va construïr un mur de pedra de la zona uns metres més avall. Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, degut a l'abundant vegetació que cobreix la paret, hi ha una petita escletxa damunt del brollador on apareix una imatge de la Mare de Déu. Dos rètols de fusta indiquen la situació exacte d'aquesta font.</p> | 08256-34 | Vall del torrent de la font Sunyera, 08106 | <p>La font agafa el seu nom del broc per on raja l'aigua, que té forma de teula. És força probable que la teula originària fos de terrissa, tot i que en l'actualitat ha estat restituïda i és de ferro. Antigament, els llenyataires que treballaven pels voltants de la font demanaven a les seves dones doble tupí per dinar, donat que l'aigua que raja és molt lleugera i fa venir gana.</p> | 41.5115600,2.2655300 | 438710 | 4595808 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66048-foto-08256-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop situats sota el turó de Castellruf, a l'encreuament de camins, cal agafar el que marxa en direcció oest cap al poble. A uns 30 metres agafarem un estret corriol que surt a mà esquerra. Baixem pel corriol fins arribar a una zona més planera, i després fins a un encreuament d'altres corriols. Cal agafar el de l'esquerra, que fa pujada i ens porta fins a la font. També s'hi pot anar pel camí de la font Sunyera i pel corriol que porta a la font del Ca. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66038 | Can Ros / Can Ros Carló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-can-ros-carlo | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 111-113. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, a tocar el marge dret del camí d'Alella, davant de la pedrera del mateix nom. Les restes conservades permeten observar un edifici de planta rectangular distribuït en dues estances, tot i que ha perdut la coberta i la part superior dels murs. En l'actualitat es conserven dos antics portals d'obertura rectangular, amb els emmarcaments bastits en maons, i un alçat màxim dels murs d'aproximadament 2 metres, amb alguns forats de bastida. En una de les estances es conserva una antiga cisterna subterrània de planta rectangular, amb revestiment a la part interior i una petita obertura quadrada bastida en pedra. Al mur de llevant es conserva una antiga finestra d'arc rebaixat bastida en maons tapiada. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-24 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Segons la informació que acompanya el plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes i amb els comentaris de Jaume Sindreu, la casa també era coneguda amb el nom de Ros Carló. Cap a la dècada del 1910-20, el mas de can Ros era utilitzat per allotjar als picapedrers forasters (majoritàriament valencians) que venien a treballar a les pedreres de can Girona, propietat del sr. Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', que les explotava per obtenir llambordes pels carrers de Barcelona. La casa aprofitava el pas de la sèquia que nodreix la bassa de can Girona per treure'n aigua mitjançant una font actualment despareguda. En l'actualitat, al costat de les restes de la casa, s'observa una instal·lació que forma part de la sèquia.</p> | 41.5220000,2.2655500 | 438721 | 4596967 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66038-foto-08256-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 400 metres de la bassa de can Girona en direcció a la font de la Mercè, davant la petita pedrera de can Ros, sota el marge dret del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66074 | Pedrera de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-ros | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 108, 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada a la banda de tramuntana del terme municipal, a uns 400 metres de la bassa de can Girona en direcció Alella, al marge esquerre del camí. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 12 metres d'alçada, amb uns 25 metres d'amplada màxima i 28 metres de longitud respecte el camí. La seva planta còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-60 | Camí d'Alella, 08106 | <p>A principis del segle XX, el sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', va comprar la finca de can Girona (la masia i les seves terres) amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. La vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. Sabem que a la dècada del 1910-20, el mas de can Ros (situat al costat de la pedrera) era utilitzat per allotjar als picapedrers forasters (majoritàriament valencians) que venien a treballar a les pedreres de can Girona. La pedra que s'extreia es carregava als carros i era transportada fins a la cruïlla de la carretera de Martorelles amb el camí de can Girona. Des d'aquí, mitjançant camions i carros, era portada a l'estació de tren de Mollet del Vallès o bé a d'altres punts on fos demandada. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5220300,2.2659400 | 438754 | 4596970 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66074-foto-08256-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66016 | Castell de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellruf | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau editors, v. 2, p.311. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. FARÍAS ZURITA, Víctor (2002). 'Las fortificaciones medievales del Vallès (siglos IX-XIII). Un inventario a partir de las fuentes escritas'. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23, p. 28. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. IPA (2007). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 82. http://www.santamariademartorelles.cat/index.php?menu=124 (Consulta: 14-10-14).</p> | XI-XIII | No es conserva cap estructura arquitectònica visible (ni de cap tipus) relacionada amb el castell. | <p>Possible jaciment arqueològic consistent en les restes de l'antic castell de Castellruf, situat en el mateix turó on es va documentar el poblat ibèric del mateix nom. Malgrat això, en les diverses excavacions arqueològiques que s'han realitzat a la zona, no s'han pogut documentar restes de cronologia medieval.</p> | 08256-2 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>El terme i el castell de Castellruf són esmentats per primera vegada l'any 1018 com a 'castrum Radulfus, super Martorelias' (Farías, 2002: 28). Posteriorment, l'any 1060 en els 'Libri antiquitatis' de la catedral de Barcelona apareix com a 'castro vocitato Radolph'. L'any 1141, Berenguer Bernat de Cabanyes deixa el castell i totes les seves pertinences a la seva filla Adelaida (o Azalaida o Adaleda) que, al seu torn, el cedeix al seu marit Guerau l'any 1159. Posteriorment, l'any 1175, Guerau fa testament abans d'anar a Tolosa amb el rei, deixant el castell i totes les seves pertinences a mans del seu fill Pere de Rocavert. Del segle XIII (any 1225), tenim constància que el senyor del 'castri Radulfi' era Bernat de Santvicenç, tot i que aquesta referència desapareix dels documents en posterioritat. Finalment, dins del període de les guerres carlines, hi ha constància que el capitost Isidre Dunyó va fer servir les runes d'una antiga construcció situades al turó de Castellruf com amagatall. En aquest sentit, sembla apropiat pensar que en algun moment de l'alta edat mitjana (probablement a conseqüència de la dominació sarraïna) s'aprofitaren els vestigis de l'antic poblat ibèric per construir una fortificació que protegís la població i la vila. Les escasses referències documentals del castell de Castellruf fan pensar en una vida curta i en una funció de control sobre el territori de la zona.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66016-foto-08256-2-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La parròquia de Santa Maria de Martorelles depenia en els seus inicis de la jurisdicció del castell. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||
| 66162 | Poblat ibèric de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-castellruf | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446. CUYÀS I TOLOSA, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona: Gràfiques Duran, vol. II, p. 182-186. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, Josep (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers: Museu de Granollers, p. 11. GASULL, Pepa [et al.]. Resultat de les excavacions arqueològiques portades a terme a Castellruf (Mastorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Tribuna d'arqueologia, 1984-1985, p. 53-62. GASULL, P.; BLANCH, R.M.; GONZÁLEZ, A. [et al.] (1995). El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 074. LLAGOSTERA I OLLÉ, M.T. (1971). 'Vaso polípedo en Castell Ruf'. Amistad, Boletín del Museo Municipal de Badalona, 30, p. 4-5. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 317-322. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 97. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 58. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 13-18, 22-29.</p> | IV-I a.C. | Ple de vegetació que malmet les estructures. | <p>Jaciment arqueològic isolat i situat dalt del turó de Castellruf, prop del bosc d'en Mates. Presenta una extensió aproximada de 0,6 hectàrees i una planta més o menys ovalada, determinada per l'orografia del propi turó. Està format per una doble línia de muralla separada uns 13 metres. La muralla 1 recorre la plataforma superior del turó, mentre que la muralla 2 només es documenta pel vessant est. Tant a la plataforma superior com a l'espai entre muralles hi ha restes de construccions. Majoritàriament, les cases presenten plantes rectangulars i estan dividides en una, dues o tres estances. En general, totes les estructures del jaciment s'assenten damunt la roca mare i estan bastides en pedra sense desbastar lligada en sec, amb superposició de filades en alguns casos. La muralla compta amb fossa de cimentació, mentre que la resta de murs no tenen perque tenir-la. Medeix de mitjana 1,15 metres d'amplada i té un reompliment de pedra petita a l'interior. Els murs de les cases estan fets amb parament de pedra mitjana sense reomplir i s'hi obren un total de 8 portes flanquejades per brancals. Les habitacions anaven cobertes amb sostres de fusta i branques. Pel que fa als paviments, trobem el simple reaprofitament de la roca mare com a nivell de circulació, els empedrats de pedra de diverses mides i algun paviment de terra piconada a l'interior de les habitacions. A la muralla s'observen diverses obertures de mida petita, identificades com a sortida d'aigües. Es van documentar també tres fogars assentats a la roca mare sense solera prèvia de preparació. En una de les habitacions (número 9) es va documentar les restes d'un forn fet de tàpia i escòries de ferro en abundància. Es va identificar com un taller de ferrer que es va incendiar. En el corriol actual d'accés al jaciment es va documentar una sitja amb tapa de pedra, a l'interior de la qual només hi havia una llàntia. La cronologia de l'assentament ve determinada també per la ceràmica que s'hi documentà: de ceràmica àtica de mitjans del segle IV a.C. a la campaniana A de principis del segle I a.C. (i absència de campaniana B). Pel que sembla, durant el segle III a.C., el poblat patí una gran reestructuració amb la construcció de la muralla i les habitacions de la banda de tramuntana, que s'adossen a aquesta. Posteriorment es bastiren la resta de cases i s'ocuparen, fins que es van anar enderrocant per un procés de destrucció (documentació de diversos enderrocs). En la darrera fase es construeixen els empredrats i s'habiliten nous espais. El jaciment s'abandona cap a mitjans del segle I a.C.</p> | 08256-148 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>Les primeres intervencions arqueològiques documentades al poblat ibèric de Castellruf foren obra de l'Andrés Cueto, veí del poble i aficionat a l'arqueologia, a mitjans dels anys 50 del segle XX. Les seves tasques es concentraren en les habitacions documentades a la banda oest del turó, recollint un gran nombre de restes de ceràmica, òssos, ferro, peces lítiques, etc. Destaca un vas polípode de set peus adscrit al període Neolític, dins del Bronze final, i que a priori no tindria relació amb el poblat ibèric (no s'ha pogut localitzar la peça). Tant en Josep Maria Cuyàs, director del Museu de Badalona requerit pel propi Cueto, com el Baró d'Esponellà, delegat en Cap d'Excavacions Arqueològiques, estaven al corrent dels progressos al jaciment, tot i que no s'hi implicaren mai institucionalment. Entre els mesos d'abril i octubre del 1984, el Departament de Treball i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat dugueren a terme una intervenció arqueològica al jaciment, dins del programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics (en aquesta intervenció es fa referència a l'excavació furtiva d'en Cueto). Durant el mes de març de l'any 2014 es va fer una campanya de neteja de la densa vegetació que cobria les estructures, donat que des de la intervenció arqueològica dels anys 80 no s'havia fet res al jaciment. L'acció fou coordinada per l'empresa Àtics, dedicada a la gestió i difusió del patrimoni arqueològic, i hi participaren voluntaris d'arreu de l'estat espanyol i els ADF de la zona. El jaciment s'adscriu a una cronologia establerta entre el període de l'Ibèric Ple i Ibèric Final.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66140 | La Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miranda | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. URTEAGA, L.; CAPDEVILA, J. (1993). 'Tres hitos en el establecimiento de la red geodésica en Cataluña'. Revista Ería, p. 293-307.</p> | XX | Ha perdut l'emblanquinat que cobria l'estructura. | <p>Estructura situada a uns 70 metres al nord del cim del turó d'en Galzeran, amb accés des d'un petit corriol. Presenta una planta quadrada situada damunt d'un basament fonamentat a la roca mare del turó. Està bastida amb maons, amb plafons de pedra centrals a cada costat. Al centre hi ha un pilar quadrat d'un metre d'alçada aproximadament, també bastit en maons. En una de les cares de l'estructura hi ha una placa ovalada trencada que fa referència a les sancions que es poden rebre si es malmet la construcció. També menciona que és un vèrtex geodèsic. A la cara orientada al sud, en una pedra situada als peus de l'estructura, hi ha una placa metàl·lica commemorativa del segon centenari de la medició, instal·lada pel municipi d'Alella: 'ALELLA A FRA AGUSTÍ CANELLES I CARRERES, ALPENS 1765-ALELLA 1818, EN EL II CENTENARI DEL MESURAMENT DEL MERIDIÀ DE DUNKERQUE-BARCELONA, 27 DE FEBRER DE 1994'.</p> | 08256-126 | Turó d'en Galzeran, 08106 | <p>Es tracta del vèrtex geodèsic que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París), per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). La designació original amb la que se'l coneixia era Mont-Matas i els observadors que estudiaren la zona foren Pierre Méchain i Jean Joseph Tranchot. Les actuacions es dugueren a terme els anys 1792 i 1803. Posteriorment, l'any 1871, l'observador fou l'enginyer militar català Joaquim Barraquer Rovira. A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons l'Àrea de Geodèsia del Instituto Geogràfico Nacional, l'element actual fou construït l'any 1977. En aquella època, l'estructura estava emblanquinada.</p> | 41.5046700,2.2666300 | 438795 | 4595042 | 1977 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66096 | Turó d'en Galzeran / Turó d'en Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-galzeran-turo-den-mates | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/muntanyes-de-la-serralada-de-marina/ (Consulta: 10-03-2016).</p> | <p>Turó característic de la contrada situat en el límit dels termes municipals de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i d'Alella i Tiana (Maresme). Està situat a 484 msnm i permet una panoràmica de 360 graus damunt la plana del Vallès i la línia de costa. Es poden observar, entre d'altres punts, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i, fins i tot, el Cadí i els Pirineus. Malgrat això, els matolls de la zona i la pròpia situació del cim tapen una mica la visió sobre el Barcelonès, la costa i les serres del Vallès. Dalt del cim hi ha una gran torre d'observació i vigilància contra els incendis forestals.</p> | 08256-110 | Extrem de migdia del terme municipal, 08106 | <p>El turó d'en Galzeran marca un dels límits entre el Parc de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina. A escassos metres al nord del cim del turó hi ha un vèrtex geodèsic situat damunt d'una base d'obra, que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París) per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons en Josep Marín, veí de Santa Maria de Martorelles, a la torre de vigilància contra incendis també se la coneix com a 'Torre Alfa'.</p> | 41.5046900,2.2666400 | 438796 | 4595044 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 66068 | Dolmen de Castellruf / Dolmen Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-castellruf-dolmen-fabregues | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia'. Revista Notes, 26, p. 140. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. 'El poblat ibèric de Castellruf'. El 9 Nou, 21 de gener de 1994. Suplement baix Vallès, p. 1. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2006). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 073. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 28-29. https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Castellruf (Consulta: 24-02-2016).</p> | Una part de l'estructura ha estat desplaçada. | <p>Sepulcre megalític del tipus galeria coberta catalana, format per una cambra tancada amb quatre grans lloses verticals i una altra horitzontal que fa de coberta. En total, el conjunt amida aproximadament 1,60 metres de llargada per 1,50 metres d'amplada i una alçada d'uns 60 centímetres. Pel que fa a la llosa de la banda oest, pot ser que estigui una mica moguda. De fet, la cambra interior resta una mica oberta per la banda de ponent. La llosa que fa de tapa té una forma més o menys triangular. No s'observen restes del túmul.</p> | 08256-54 | Camí al turó d'en Galzeran, 08106 | <p>El nom de Fàbregues prové del seu descobridor, mossèn Fàbregues, del seminari de la Conreria. Segons sembla, entre els anys 1939 i 1942, un grup de religiosos d'aquest seminari excavaven els boscos de la Serralada Litoral a la recerca de restes arqueològiques. L'estructura s'adscriu al període Calcolític (2200-1800 a.c.), dins del Neolític final. Al interior del dolmen s'hi va trobar un punyal de bronze, tot i que no hi ha notícies de com va ser la troballa. L'any 2001, el Museu de Mataró va fer una prospecció a la zona emmarcada dins del projecte 'El poblament prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)'.</p> | 41.5131200,2.2669500 | 438830 | 4595980 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66068-foto-08256-54-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2021-10-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El recorregut més directe per anar al dolmen és pel camí de les Quatre Termes, que s'agafa a la sortida del nucli urbà, al final del carrer de la Font del Ca (una pista de terra ascendent que s'agafa a l'esquerra del carrer). Cal anar pujant sense desviar-se, passant per la pedrera de can Guillemí, fins que s'arriba sota el turó de Castellruf, en un encreuament de camins. Cal agafar el de la dreta (direcció sud) i, a uns 50 metres, un trencall al marge dret ens porta fins al dolmen, uns 15 metres dins del bosc. Aquest darrer accés està senyalitzat i adaptat amb unns graons de fusta per facilitar la pujada. El dolmen es troba dins del límits del Parc de la Serralada Litoral. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||
| 66091 | Parc de la Serralada Litoral / EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-ein-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AAVV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. [Inèdit]. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. LOIRE, Roser (2001). 'Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral'. Revista L'Atzavara, 9, p. 63-70.</p> | <p>Tota la banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, en concret, 184,4 hectàrees. Es tracta d'un espai protegit d'interès natural de 4.707,8 hectàrees (EIN), repartit entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La seva altitud no sobrepassa els 800 metres. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, característic de la zona de sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</p> | 08256-105 | Banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>L'any 1992 es crea el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, com a conseqüència de la coordinació entre alguns ajuntaments de la zona, per tal de resoldre els problemes territorials que patien. El parc comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, regulat pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (inclòs al PEIN), en resposta al compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Recentment també s'hi ha afegit del Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'objectiu d'aquest PEIN és assegurar la protecció bàsica dels espais naturals regulant els usos i les activitats, així com impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona i promoure activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5130300,2.2679700 | 438915 | 4595969 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66039 | Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicola-0 | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit).</p> | XVIII-XIX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, al marge dret d'un estret corriol que neix al camí d'Alella. Les restes conservades permeten observar un edifici de grans dimensions i planta rectangular distribuït en un sol espai. No s'observen rastres de la coberta i els murs estan força enrunats, amb un alçat màxim conservat d'un metre i mig, i alguns forats de bastida. En l'actualitat tampoc es conserva cap obertura visible. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen fragments de maons per regularitzar els paraments i pedres desbastades de mida més gran a les cantonades. A l'interior s'observen restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08256-25 | Bosc d'en Sunyer, 08106 | <p>La casa ja apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes, amb el nom de 'Casa Xicola'.</p> | 41.5189200,2.2684200 | 438958 | 4596623 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66039-foto-08256-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 80 metres del camí d'Alella dins del bosc, en direcció al turó de Castellruf. S'hi accedeix per un estret corriol que neix al marge dret del camí, abans d'arribar als plans d'en Xicola, i marxa en direcció nord. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66047 | Font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-merce | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 34-35. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97-98, 101. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. Projecte de restauració de fonts al Parc Natural de la Serralada Litoral. Setembre 2015 [Inèdit]. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 114-115. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 54. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 113-114. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Merc%C3%A8 (Consulta: 15-12-2015).</p> | XX | <p>Font formada per un llarg mur de pedra al bell mig del qual hi ha el brollador, format per un tub de plàstic. L'aigua cau dins d'una pica de planta semi-circular que es troba envoltada per un paviment amb la mateixa planta, tot bastit en pedra. Una estreta canalització practicada al paviment permet que l'aigua de la pica discorri fins a un petit registre ubicat fora d'aquest. D'aquesta manera, l'aigua és aprofitada i no es perd. Al costat de la font hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-33 | Camí d'Alella-Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font fou inaugurada aproximadament a finals dels anys 70, el dia de la Mare de Déu de la Mercè, 24 de setembre. Se la va batejar amb el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica la font pertanyen a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. S'abasteix d'aigua gràcies a la sèquia que neix a partir d'una mina que està ubicada uns metres més amunt de la font, just a l'encreuament de camins i torrents. Mitjançant un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre, aquesta mina (d'uns 100 metres de llargada) subministrava aigua a tota la finca de can Girona i a les masies que en ella hi havien. L'any 1993, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral va encarregar l'arranjament de la font a un paleta del poble, en 'Picu' Marín. Es va revestir el mur amb lloses de pissarra i es va refer tant la pica com el paviment que l'envolta. Durant un temps, una branqueta feia de tap x evitar que el desguàs d'aigua fós massa gran.</p> | 41.5216000,2.2696500 | 439063 | 4596920 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66047-foto-08256-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella, un cop passada la masia de can Girona, la bassa i les restes de can Ros i la seva pedrera. A uns 180 metres de la pedrera de can Ros, a l'encreuament, cal agafar el camí de la dreta que discorre en paral·lel al torrent de can Gurri. A uns 180 metres d'aquest encreuament hi ha la font, al marge esquerre del camí. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha prevista una actuació d'arranjament en els propers temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66075 | Pedrera de la font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-de-la-merce | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Memòria. Annex 2: Dictamen geològic'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 112, 113. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/les-pedreres-de-can-girona/ (Consulta: 15-02-2016).</p> | XX | Coberta de vegetació i amb algun esllavissament. | <p>Pedrera situada a uns 100 metres al sud de la font de la Mercè, en una cota superior, damunt del camí d'Alella. Consisteix en una foia o conca d'erosió allargassada d'uns 13 metres d'alçada, amb uns 40 metres d'amplada màxima i 33 metres de longitud respecte el desnivell existent amb el camí. La seva planta semi-còncava li ve donada per la mateixa acció d'extreure la pedra, la qual consisteix en granit procedent dels massissos hercinians. A l'extrem nord-est de l'esplanada que dóna accés a la pedrera s'observa un antic camí força degradat, que marxa en direcció nord cap a la font de la Mercè. Probablement es tracti d'un altre accés. A pocs metres al sud hi ha les restes de l'antiga ferreria que donava servei a la pedrera. En l'actualitat, la pedrera es troba en mal estat de conservació, amb abundant vegetació que cobreix la zona (arbusts, matolls i arbres) i algunes esllavissades en el terreny.</p> | 08256-61 | Camí d'Alella, 08106 | <p>La pedrera forma part de la finca de can Girona, la qual va ser adquirida a principis del segle XX pel sr. Lluís Piera, accionista de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones'. La va comprar amb la intenció d'explotar les pedreres que s'hi localitzaven, per obtenir llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. En aquella època donaven feina a molta gent del poble i de fora. Tot i això, la vida d'aquestes pedreres no va ser gaire llarga donat que l'any 1920, el sr. Piera es va vendre tota la finca a l'ajuntament de Barcelona. La pedrera era treballada per picapedrers que tallaven la pedra i la feien rodolar barranc avall fins al camí d'Alella, que passa per sota. Al costat de l'actual cruïlla de camins, la pedra es carregava als carros i era transportada fins a la cruïlla de la carretera de Martorelles amb el camí de can Girona. Des d'aquí, mitjançant camions i carros, era portada a l'estació de tren de Mollet del Vallès o bé a d'altres punts on fos demandada. Pel que fa al tipus de pedra que caracteritza el terme municipal, cal dir que són granodiorites força homogènies, amb una textura granuda i constituïdes per plagiòclasi (mineral predominant), quars, feldspat potàssic i biotita.</p> | 41.5208100,2.2698400 | 439078 | 4596832 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66075-foto-08256-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Al cap d'uns 50 metres per dins del bosc, arribem a la pedrera (passarem per davant les restes de la seva ferreria també). La pedrera està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66080 | Sèquia de can Girona / Mina de la font de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-can-girona-mina-de-la-font-de-la-merce | <p>CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 103. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 114-115.</p> | XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Séquia de prop d'un quilòmetre de llargada que discorre per la banda de tramuntana del terme municipal. S'inicia uns 100 metres més amunt de la font de la Mercè, just a l'encreuament entre els camins que porten a Alella i a Tiana per Castellruf. En aquest punt, un pou de planta quadrada que dóna accés a la mina, bastida en pedra, i que recull l'aigua subterrània del torrent. Mitjançant una canalització, l'aigua arriba a un gran dipòsit que fa de reserva de capçalera i filtra l'aigua. També es coneix com a fossa de fangs. És de grans dimensions i planta rectangular, amb la part superior arrodonida i un registre per poder-hi accedir. A partir d'aquí, una conducció feta d'obra porta l'aigua fins a la font de la Mercè i continua baixant en direcció a can Girona, amb diversos pous de registre de planta quadrada en el mateix tram. Davant la pedrera de can Ros n'hi ha dos d'aquests pous i, al costat de les restes de la masia, una canalització rectangular bastida en pedra. Uns metres més avall, al costat de les restes de can Rosanes, trobem un altre pou. En aquesta part, la canalització salva el desnivell que provoca un altre torrent mitjançant un aqueducte de cinc arcs rebaixats bastits en maons. Finalment, la conducció arriba a la bassa de can Girona i, posteriorment, a la masia.</p> | 08256-66 | Banda nord del terme municipal, 08106 | <p>La mina subministrava aigua a tota la finca de can Girona i era utilitzada tant per la masia com per regar els horts, els camps… També les masies de can Ros i can Rosanes aprofitaven el pas de le séquia per fer-ne fonts. En una ocasió es va netejar la fossa de fangs, extraient 9 metres cúbics de fang de dins del dipòsit.</p> | 41.5212600,2.2699300 | 439086 | 4596882 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66080-foto-08256-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66139 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-3 | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113.</p> | XX | Enrunat. | <p>Edifici completament enrunat i situat a l'inici del corriol que porta a la pedrera de la font de la Mercè. Es troba en una zona boscosa, amb abundant vegetació que tapa bona part de les estructures. De fet, només es conserva dempeus un tram de mur de més d'un metre d'alçada, que està bastit en pedra de la zona de diverses mides, lligada amb abundant morter.</p> | 08256-125 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Es tracta de l'antiga ferreria de la pedrera de la font de la Mercè. S'hi reparaven les eines que feien servir els picapedrers per extreure la pedra. De la mateixa manera que la pedrera forma part de la finca de can Girona, propietat de l'ajuntament de Barcelona des de l'any 1920-22.</p> | 41.5203100,2.2700000 | 439091 | 4596776 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Pocs metres més endavant trobarem les restes de la ferreria. L'edifici està situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66046 | Font de can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-santpare | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 36-37. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96, 101, 104. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XX | El mur està cobert d'abundant vegetació i molsa. | <p>Font formada per un mur de pedra i una pica adosssats a un petit talús de terra d'on brollava l'aigua, al costat d'una alzina. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de plàstic encastat al mur. La pica on queia l'aigua està bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció i presenta una planta semi-circular.</p> | 08256-32 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>La font està situada a uns 100 metres a l'est de les restes de la masia de can Santpare, que en l'actualitat es troben dins d'un gran bardissar situat al costat del camí que puja cap a can Gurri. Durant els anys 80 del segle XX, la zona fou utilitzada per la Granja Escola de can Girona per crear-hi una zona d'acampada (s'observen diverses construccions relacionades amb aquesta activitat: dipòsit o aljub de totxo, piques). Fou en aquesta època quan la font va ser refeta completament. La font, que no raja, agafava l'aigua del torrent de can Gurri mitjançant un tub de polietilè. Tot i això, sembla que anteriorment ja existia una altra font, que agafava l'aigua del mateix torrent. Mitjançant una canaleta de teules àrabs, l'aigua era conduïda fins a l'aljub que encara es pot observar damunt de la font. Des d'aquest, mitjançant un sistema de tubs i aixetes situat a sota, l'aigua arribava a les piques i a un antic safareig. Aquest sistema devia tenir, aproximadament, uns 200 metres de recorregut.</p> | 41.5191300,2.2728200 | 439325 | 4596643 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66046-foto-08256-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant fins arribar a una clariana que queda a mà esquerra i a la que s'accedeix per un camí sense sortida. Al fons d'aquesta clariana, a la dreta i al costat d'una alzina, hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66045 | Font de ca la Treseta / Font del Llorer / Font del Llorerer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-treseta-font-del-llorer-font-del-llorerer | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 40-41. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 96. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GORDI I SERRAT, Josep (1997). 'Un passeig pels boscos del Vallès Oriental (dels alzinars de Castellruf a la fageda de la Sauva Negre'. Revista Notes, 11, p. 169. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 114. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 109. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Ca_la_Teresa (Consulta: 19-11-2015). Http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-2015).</p> | XVIII-XIX | Els murs estan coberts d'abundant vegetació i algunes soques els travessen. | <p>Font formada per un mur de pedra que forra el petit talús d'on brolla l'aigua, en una zona emboscada. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de ferro encastat al mur. L'aigua és recollida per una pica circular encastada al paviment de la font (és un recipient), que presenta un decantador pel qual l'aigua passa cap a la teula àrab que la condueix, la qual també està encastada al paviment. Des d'aquí, l'aigua es perd pels voltants. Al costat de la font hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-31 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>A poca distància de la font en direcció nord, hi ha les restes de l'antiga masia de ca la Tereseta o Treseta, a la que probablement subministrava aigua i de la que agafa el nom. En origen, prop de la font, hi havia dues mines i tres o quatre llorers dels que probablement agafa l'altre sobrenom amb la que se la coneix. Dels llorers encara en queda un, situat damunt de l'estructura i ubicat entre les dues mines anteriors, que no s'han pogut localitzar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. Aquests arbres foren plantats probablement pels habitants de la masia, ja que no són autòctons de la zona. La font fou senyalitzada per uns voluntaris badalonins fa uns anys, amb rètols de fusta que indicaven la seva ubicació.</p> | 41.5137100,2.2740800 | 439425 | 4596041 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66045-foto-08256-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66045-foto-08256-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66045-foto-08256-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que s'endinsa cap al bosc. A uns 25 metres aproximadament hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66040 | Ca la Treseta / Ca la Tereseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-treseta-ca-la-tereseta | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 110.</p> | XIX-XX | Enrunada. | <p>Masia aïllada i completament enrunada situada en una zona boscosa, prop de la font del mateix nom. Donada l'abundant vegetació que cobreix la zona i el mal estat de conservació de les restes no es pot apreciar ni la planta ni el perímetre original que tenia l'edifici, tot i que és probable que fos rectangular. Només s'ha pogut documentar un pany de paret d'un metre aproximat d'alçada conservada, bastit en pedra sense desbastar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. També s'observen pedres de mida petita utilitzades per regularitzar els paraments.</p> | 08256-26 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | 41.5137000,2.2743400 | 439447 | 4596039 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66040-foto-08256-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situada a uns 20 metres dins del bosc per una pista forestal que porta a una de les torres de la línia d'alta tensió, en direcció a la font d'en Gurri. S'hi accedeix per un corriol que neix al marge esquerre d'aquest camí. Es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 66152 | Alzina dels Nuvis de la Treseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-nuvis-de-la-treseta | <p>Informació oral de Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | <p>Alzina (Quercus ilex) situada al marge dret del camí que porta a la font de can Gurri, prop de la font de la Treseta. Es tracta d'un exemplar d'entre 8 i 10 metres d'alçada per uns 9 metres d'amplada de copa mesurada linealment. La particularitat de l'exemplar és el tronc central, el qual es troba ramificat en dos grans troncs pràcticament des de la base, a escassos centímetres del terra. A partir d'aquí, els dos troncs pugen drets mentre es van entortolligant entre ells fins a arribar a la copa, de brancatge esclarisser.</p> | 08256-138 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>L'exemplar pren el nom del fet que els dos troncs es van entortolligant mentre pugen, com si fossin dos nuvis agafats.</p> | 41.5135400,2.2743700 | 439449 | 4596022 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que porta a la font de la Treseta. Passat aquest trencall, al marge dret del camí hi ha l'alzina. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 66128 | Àlber de la font de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-font-de-can-gurri | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 96.</p> | <p>Àlber (Populus alba) situat davant de la font de can Gurri, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 25 i 28 metres, i una copa d'uns 12 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un esvelt tronc central ramificat en tres grans branques. El brancatge de la copa és escàs i, en general, està força malmesa.</p> | 08256-114 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Fins l'any 2009 hi havia tres exemplars d'àlber a la font de can Gurri, però les fortes ventades d'aquell any en van tombar dos. La capçalera de l'àlber sobresurt per damunt de la resta d'arbres que hi ha a la zona, marcant una fita reconeguda. Segons sembla, l'arbre podria ser centenari.</p> | 41.5158700,2.2767400 | 439649 | 4596279 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font de can Gurri. L'arbre es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 66044 | Font de can Gurri / Font d'en Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurri-font-den-gurri | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 38-39. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 97. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 109, 112, 114. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 51. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. 52. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca'. Revista Lauro, 19, p. 22-23. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 111. http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-2015). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Can_Gurri (Consulta: 19-11-2015).</p> | XVIII | La coronació feta en maons està força desgradada. | <p>Font de planta rectangular semi-soterrada, amb una profunditat aproximada d'un metre i bastida en pedra. De fet, l'espai està delimitat per tres murets bastits en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç, i coronats amb un sòcol bastit amb maons disposats a pla. A la banda de ponent hi ha unes grans escales de pedra que permeten baixar fins al brollador. Consisteix en un curt tub de ferro d'on brolla l'aigua, que es troba encastat al marge sud-est de l'estructura. Aquesta aigua es recull dins d'una pica rectangular excavada a la roca, situada a la cantonada de llevant de la construcció. Damunt del brollador hi ha dues inscripcions gravades a la roca, tot i que estan força degradades. La primera diu: 'DESDE TEMPS (?) / QUI HA PRETES CANVIAR (?) / SEGUIR HAL SER INFORMA (?)'. La segona inscripció fa així: 'FON DEL F(?) / COD(?)BOS 1794'. Al costat de la font hi ha un rètol de fusta on hi ha la següent llegenda: 'FONT D'EN GURRI / DÉU VOS GUARDI DE / PRENDRE MAL I DE FER-NE'. També hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua de la font és natural, però sense garanties sanitàries.</p> | 08256-30 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Es tracta de la font que subministrava aigua tant a l'antiga masia de can Gurri i els seus horts, com als carboners, traginers i vianants que treballaven i transitaven per la zona. Actualment, la masia es troba derruïda a escassa distància de la font, a l'esplanada d'on surt el corriol que hi condueix. Tant la font com el mas ja apareixen referenciats en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En un article publicat l'any 1889 al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana es parla de la font de can Gurri com una font 'fresca i abundosa' (Sanjuan 2012: 111). Durant l'època de l'explotació de les pedreres de la finca de can Girona, un mosso aiguader carregava l'aigua de la font amb un carro i la subministrava als picapedrers. La font està envoltada d'una abundant vegetació de la que destaca un gran àlber. Dos exemplars més van caure durant les fortes ventades de principis de l'any 2009. Foren aprofitats com a bancs per seure.</p> | 41.5158600,2.2767600 | 439651 | 4596277 | 1794 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66044-foto-08256-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||
| 66063 | Fita de la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-cartoixa-de-montalegre-0 | <p>IPASL (2008). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 113. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 162. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fita_Cartoixana_I (Consulta: 23-02-2016).</p> | XVIII | La part superior de la peça està trencada. | <p>Fita de pedra granítica en forma de prisma, situada a uns 80 metres de distància del dolmen de can Gurri, en el mateix marge del camí. Li falta la part superior de la peça i està clavada al terreny forestal de la zona, força tapada per la vegetació. A la cara frontal de la peça, orientada al camí, s'observen una sèrie de marques disposades en vertical que es troben esculpides en baix relleu. A la cara posterior, en canvi, hi ha dos àngles superposats.</p> | 08256-49 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>És probable que es tracti d'una de les fites de propietat dels terrenys de la Cartoixa de Montalegre, els quals s'extenien des de la Conreria fins pràcticament al coll de Parpers. Un plànol datat l'any 1724, i que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, indicava la situació d'aquestes fites, les quals tenen motius religiosos esculpits al frontal. Els motius més comuns són la creu i el xiprer, símbol de la immortalitat. Pel que fa als àngles superposats de la cara posterior, se'n desconeix el significat tot i que pot estar relacionat amb els censos que havien de cobrar, les prestacions agràries o els drets dominicals, com el dret de tempteig.</p> | 41.5170900,2.2800400 | 439926 | 4596412 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66063-foto-08256-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 66065 | Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-2 | XIX-XX | <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada al costat del dolmen de can Gurri, al mateix marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> | 08256-51 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> | 41.5169500,2.2802200 | 439941 | 4596396 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66065-foto-08256-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 66064 | Fita del camí del Coll de la font d'en Gurri 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-del-coll-de-la-font-den-gurri-1 | XIX-XX | <p>Fita de pedra granítica picada en forma de prisma, situada prop del dolmen de can Gurri, a l'altre marge del camí. Està clavada al terreny forestal de la zona i força tapada per la vegetació. La cara frontal de la peça, orientada al bosc, presenta una inscripció esculpida en baix relleu amb la següent llegenda: 'M / B-Y-M'. El revers és llis, sense inscripcions ni relleus.</p> | 08256-50 | Camí del coll de la Font d'en Gurri, 08106 | <p>Es tracta d'una fita que marcava els límits d'una propietat.</p> | 41.5158500,2.2811500 | 440017 | 4596273 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66064-foto-08256-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal estar atent al marge del camí perquè es camufla fàcilment entre la vegetació de la zona. Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc