Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66165 | Castell de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-miralles | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum III. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Santa Maria de Miralles (pp.1880-82) està signat per Meritxell Niñá Jové. Els castells catalans. Vol. V, p. 444-471. Dalmau editor. Barcelona. 1960. Arxiu Històric SCCM. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | X | En ruïna. | <p>Conjunt fortificat constituït per dues parts i que s'acomoda a la topografia del lloc. La part superior o sobirana està formada per una edificació rectangular d'uns 1.000m2 que conserva part de les parets, de maçoneria irregular, i en algunes parts en opus spicatum. Els quatre murs sobrepassen a la major part del perímetre els 3 m. d'alçada i emmarquen un espai - torre residencial d'angles arrodonits que amida de 28'7 a 31 m. de longitud i de 20'6 a 23 m. d'amplada. Nomes es conserva una de les quatre cantonades, la SE; les altres tres estan ensorrades. S'accedia al recinte per una porta situada a l'extrem septentrional del mur O. que s'obria a la primera planta, de la qual es conserva únicament el brancal meridional. Sembla que hi ha una altra entrada, bastant destruïda, a la banda septentrional del mur E. Aquesta porta es completava amb altres forats en forma de finestra concretats en quatre espitlleres (que tenen una amplada interior de 45 cm.) d'esqueixada simple disposades al mur nord per sota del ressalt. També es van obrir espitlleres a la zona SE i al mur O. El sistema constructiu es senzill: pedres o carreus als costats exteriors amb una barreja de pedra i morter a l'interior del mur, possiblement sense encofrats. Els murs també presenten finestres espoliades i forats de viga. Sota els murs s'aprecia la construcció d'un fossat exterior. A sota trobem (orientada a migdia) una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada que mira a la vall i que està definida per dues torres. A l'extrem oriental es conserva una gran torre albarrana quadrada, de guàrdia, que podria ser de la baixa edat mitjana (gótica, segle XIII) però que hauria subtituit una altra de fundacional. A l'extrem occidental hi ha una torre més petita, semicircular, que podria ser, com el castell, del segle X. Presenta una longitut interior de 5'4 m., una amplada de 1'9 m. i uns murs de 80 cm. Els murs presenten una ampada i una tècnica, amb pedra petita i morter de calç, com les del castell. En aquest recinte (jussà) es trobava l'antic poble medieval de Miralles (Poble Vell, fitxa 126), del que només queden alguns murs de cases enderrocades, can Tarragó (fitxa 125), Can Gol (fitxa 127) i l'anomenada església del castell o de Santa Maria de Miralles (veure fitxa 4). Segons l'estudi arqueològic fet per Júlia Miquel en el Marc del Pla Director (SPAL, 2016), l'angle oriental del recinte subirà podria ser d'origen andalusí.</p> | 08257-1 | Sector central del municipi. | <p>Aquest castell formava part de la línia defensiva que permeté el repoblament de la comarca cap a ponent a finals del segle X. Pertangué als Cervelló i després a la baronia de la Llacuna. L'any 960 (28 de juliol) ja és mencionat (kastrum Miralias) en l'acta de cessió del Compte de Barcelona i d'Osona Borrell II a Isarn, fill de Sal·la de sant Benet, del Castell de la Roqueta, en que s'assenyalava com una de les afrontacions del Castrum de la Roqueta. El 978 'Miralia' apareix en una butlla El 897 el Compte Borrell cedeix la meitat dels drets i propietats del terme del castell de Miralles al Bisbat de Vic, el qual l'infeudà a Ennyec Bonfill de Cervelló, al que Borrell ja li havia cedit l'altre meitat. La continuïtat del domini dels Cervelló es palesa entre els segles X i XIV. El 1108 Alamany hereda el castell del seu pare Hug de Cervelló. El 1079 els Cervelló reten fidelitat al Bisbe de Vic. Durant el segle XII es documenta el cognom Miralles vinculat a la castlania del Castell, sempre sota el domini dels Cervelló. El 1193 Guerau d'Alamany deixa el castell en testament al seu fill Guillem de Cervelló, que, mort aquest, passa a Guerau de Cervelló, i d'aquest, a la seva filla Felipa. Galcerà de Miralles (S.XIII), veguer del rei, es dirigí a les sots-vegueries de Manresa i Berga, anunciant la prolongació de la treva en la guerra de Jaume II contra el rei de Mallorca. Un nou Guerau de Cervelló, el 1347, s'intitula Senyor de la Baronia de la Llacuna. El castell de Miralles pertany ara a aquesta baronia, que passà dels Cervelló a la família Alagó (barons d'Alfajarín) . Posteriorment la baronia passa als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, i al segle XIX, als marquesos d'Aitona i Moja. El castell de Miralles tingué un paper molt important en la guerra contra Joan II, ja que a finals de febrer de 1463, Gonzalvo de Mendoza aconsegueix que la guarnició es posi al costat de la Generalitat, però el mes d'abril Arnau de Cervelló, comissari del rei, ocupa el castell. L'any 1845 es cita el castell com totalment enderrocat. Fins a la guerra civil (1936), formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs encara estaven habitades algunes de la part baixa. Al 1842 hi havia 6 famílies.</p> | 41.5184300,1.5187800 | 376407 | 4597369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez- Ma. del Agua Cortés | El Castell es situa dalt d'un turó dins la Serralada de Miralles (a la Serra de Queralt). S'arriba en cotxe fins al recinte inferior des de la C-37. Es puja a la part subirana a peu per un camí protegit per una barana de fusta, que surt de l'església (obres fetes a càrrec del Consell Comarcal). Hi ha un conveni entre ajuntament i bisbat per restaurar l'església. A la carretera C-37 (igualada-Valls) hi ha un trencall que indica el castell amb un cartell de Gen Cat (Medi Ambient), al Km. 11'8. El camí de la carretera al castell amida uns 800m. El castell de Miralles ofereix una excepcional vista panoràmica. Existeix un projecte de 2002 d'intervenció parcial del Castell, presentat per l'Ajuntament , signat per l'arquitecte Camil Queraltó Ventura. No es va executar. A rel d'una petició de l'Ajuntament a la Diputació (SPAL) de l'any 2012, demanant la restauració del Castell i un ajut tècnic per elaborar el Pla Director del Castell, l'any 2016 l'SPAL va fer lliurament del 'Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles' (Forgas Arquitectes; desembre 2015). Proposa un seguit d'actuacions amb un pressupost total de 496.000 € Iva inclós. L'any 2015 es van renovar els plafons informatius del castell, amb la instal·lació de dos de nous, en el marc d'una subvenció de la DIBA. El 2017 es va realitzar una actuació a la torre de Llevant del castell (part jussana), consistent en la instal·lació a l'interior d'una escala i divreros pisos de fusta per tal de bastir un mirador. L'actuació no comportà restauració estricta de la torre. L'obra va ser una iniciativa de l'ajuntament, dirigida per l'arquitecte Carles Solsona Piña, finançada i supervisada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La foto 1 correspon a aquesta actuació (2017, ajuntament de Miralles). El castell de Miralles està inclós dins el projecte 'Anoia. Terra de Castells' promogut pel Consell Comarcal, que difon turísticament els castells mitjançant una aplicacío de mòbil, entre d'altres recursos. La propietat del castell està dividida entre l'ajuntament (castell part subirana i camins), bisbat de Sant Feliu de Llobregat (església) i 4 finques privades (recinte jussà limitat per la muralla).Hi ha un litigi sobre els límits de propietat entre l'ajuntament i el Bisbat. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 66166 | Església de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-roma | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6048 (Rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219</p> | XV-XVI | <p>Església d'una sola nau, rectangular, d'estil gòtic, molt transformada. Conserva l'empremta gótica especialment a les voltes interiors en dos trams de la nau, malgrat les modificacions modernes efectuades. Hi ha claus de volta en forma de medalló. Presenta al mur de ponent una porta d'entrada, adovellada, de mig punt, i un campanar d'espadanya central. Hi té adossada la rectoria.</p> | 08257-2 | Sant Romà | <p>Tot i que tal vegada tingui un origen romànic anterior (el seu titular, Sant Romà, és un sant antic), aquesta església, d'estil gòtic, està documentada des del 1413. En aquest moment s'esmenta amb el nom de Florençola, i més tard serà coneguda com de Sant Romà de Françola. Al segle XV era una simple capella de la parròquia del Castell. Antigament era d'una nau, amb volta apuntada, d'arcs encreuats i sostre a dues aigües. Al segle XV s'amplia i es pot observar la diferència d'alçada entre totes dues parts. Cap al 1890 la façana de migdia apareix amb una porta adovellada, una finestra d'espitlleres i un campanar d'espadanya amb dos cloquers. Al 1910 el campanar ha desaparegut i s'hi ha construït al costat oriental una casa de pagès. Al 1911 o al 1915 (segons les fonts) la església del Castell perd la parroquialitat del terme i li serà traspassada a Sant Romà. Per aquest motiu fou restaurada el 1913. L'església es va allargar i si li afegí l'absis actual. A la nau s'incorporen capelletes laterals semicirculars.La planta es transforma en planta de creu llatina allargant els laterals abans d'arribar a la capçalera. El campanar fou retallat. El 1916 es construí la rectoria. Vers 1925 es va ampliar el temple, i es va reformar la façana (sobrealçada d'estil orientalitzant) i es basteix un nou campanar d'espadanya central. També s'observa (a les fotos antigues) un cobert rural afegit a ponent. Degut al canvi de parroquialitat, havien estat traslladades les imatges i els retaules de l'església del Castell a la nova parròquia, que desaparegueren durant la guerra Civil (1936-39). En el període de la guerra, l'església es remodela novament, se li retiren els símbols religiosos i és utilitzada com a escola i magatzem. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserva una fotografia del 17.3.1934 on s'aprecia el altar major, que va ser destruït totalment el 1936, i una altra foto de l'1-1-1937 on es veu com la façana ha perdut el seu aspecte original (es totalment llisa, sense cap signe religiós). A l'any 1940 s'hi intervé puntualment per restaurar-hi el culte. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserven tres fotografies del 17.4.1947 on s'hi aprecia un altar provisional a l'interior i un reforç de dos contraforts a la façana que emmarquen la porta d'accés. Als anys 60 (1964) l'església fou novament restaurada, afegint-se un frontis triangular a la façana.</p> | 41.4991600,1.5298500 | 377294 | 4595214 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Església de Françola. Des de 1911 (1915 segons altres fonts) es l'església parroquial del terme, quan es va traslladar la parroquialitat des de l'esglèsia de Santa Maria de Miralles o del Castell. Les claus estàn a l'ajuntament. Molt a prop del Mas de Sant Romà, enrunat (fitxa 5). A l'interior es conserva un quadre antic barroc representant a Sant Pere i a Sant Pau. Una de les capelles laterals està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, representat en un retaule on apareixen diverses escenes de la seva vida. Una altra capella està dedicada a tres àngels al·legòrics de la missa i la comunió. A les altres dues capelles, més senzilles, apareix una Mare de Déu i el Sant Crist, aquest just a l'entrada on també trobem una pila baptismal de marbre, tancada en un petit recinte per un reixat de ferro forjat, de base quadrada i peu molt elaborat. El cor és molt senzill, amb barana de fusta. A l'altar major hi ha, en una fornícula, una figura de Sant Romà. A l'entorn de l'esglèsia, a l'exterior, hi ha un corró. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66167 | Fita de l'Aubareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-laubareda-0 | DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016). Núria Cabañas. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Sant Martí de Tous. 2017 | XIX-XX | Fita monolítica de pedra sorrenca en forma de prisma rectangular coronada amb semicercle. . Té gravades les inscripcions T i M a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Miralles). Es situa a la partida de l'Aubereda, al punt d'intersecció entre l'eix del camí de Santa Maria de Miralles a Tous i el marge sud del torrent de l'Aubereda. | 08257-3 | Extrem N. del terme. La Coma. | 41.5411100,1.5225800 | 376767 | 4599882 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa a la partió entre els termes municipals de Santa Maria de Miralles i Sant Martí deTous. Es la fita 2 de la delimitació arbitrada per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016).Fotos: Pere Tardà/Núria Cabañas (Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. 2017) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66168 | Església de Santa Maria de Miralles o de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-miralles-o-de-santa-maria-del-castell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum III. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Santa Maria de Miralles (pp.1880-82) està signat per Meritxell Niñá Jové. Els castells catalans. Vol. V, p. 444-471. Dalmau editor. Barcelona. 1960. Arxiu Històric SCCM. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988) Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | XII-XIII | Restaurada 1948 i 1956 SCCM DIBA. Nova restauració SPAL DIBA 2015. | <p>Església romànica. Planta totalment rectangular: l'interior és d'una sola nau, amb volta de canó, desprovista d'absis. Aparell amb carreus ben treballats, polits, de mides notables (50 x 30 cm). Se li afegi una capella quadrangular al mig de la paret nord. Un altra capella quadrada adossada a la paret de migdia, a la dreta de la portalada, va desaparèixer durant el segle XX (al mateix temps que la rectoria, a l'esquerra de la portalada). La nau es coberta per una volta de pedra lleugerament apuntada, que arrenca d'una simple cornisa a la banda nord, inexistent a la part sud. Te 5 finestres, tres a la façana sud, una a llevant i una altra a ponent. Les tres del mur sud són clarament posteriors a l'edifici romànic (una d'elles de perfil cruciforme). La finestra del mur de ponent, retocada, conserva una columneta central amb la seva base. La finestra del mur de llevant és la única que té doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt adovellat, força matusser. Podria ser la única original. L'única entrada es troba a la façana sud: es tracta d'un petit portal d'arc de mig punt fornit d'amples dovelles extradossades amb una arquivolta integrada per lloses estretes i que sobresurten del perfil del mur, com un guardapols, o com un fris. L'arquivolta estava suportada per columnes avui desaparegudes, una de les quals possiblement fou aprofitada per construïr la finestra de ponent. L'edifici està dotat d'un campanar d'espadanya. Es un temple romànic tardá de finals del XII o ja del XIII, que ha patit remodelacions posteriors. A l'interior ja no conserva els elements originaris que han estat substituits per una nova pica baptismal al seu costat occidental i una Mare de Déu amb nen al costat oriental on hi hauria l'altar, element que tampoc està. Interiorment és una sola nau d'arc de mig punt tallada a ponent per la presència del cor suportat per un arc rebaixat. També hi ha presència de fornícules i en una d'elles es pot observar la presència en algun moment de pintura mural. El terra presenta en alguns punts rejoles més antigues decorades amb semicercles incisos.</p> | 08257-4 | Castell de Miralles. Sector central del municipi. | <p>Es un edifici romànic tardat contruït entre finals del segle XII i el segle XIII. Mentre la primera menció del castell es del 960, la primera de l'església es del 29 de maig de1303, quan el bisbe de Barcelona Ponç de Gualbes visita les parròquies del bisbat al'inici del seu mandat. Aquell any el bisbe no es preocupà de l'estat del temple, sino que inquirí sobre la moralitat dels sacerdots i dels feligresos de la parròquia, que sembla que no s'ajustava als costums de l'època. Sembla ser que el rector Ramon Bonias i el vicari Berenguer Estalella foren acusats de concubinat. En una descripció antiga es diu que a l'interior es conservava una imatge de la Verge i alguns retaules. L'altar de la Mare de Déu del Roser tenia uns retaules gòtics molt ben conservats. La Verge éra de fusta, tenia uns 50cm. D'alçat i sembla que era molt antiga. L'altar major de Santa Maria era del Renaixement. També es descriu una 'porta adornada per un bonic dibuix format per grossos claus de ferro forjat afectant quadrats allargats en forma de 'losange'. Tots aquest elements van desaparèixer pressuntament durant la guerra 1936-39. Sembla que imatges i retaules havien estat traslladats a partir de 1911 a l'església de Sant Romà, degut al canvi de parroquialitat, d'on van desapareixer durant la Guerra Civil. Durant la Guerra l'església va patir danys. A l'inici del conflicte es van descarnar les façanes de ponent i migdia per tal de fer servir els carreus per la construcció de les noves escoles. Avui són visibles al sòcol de les antigues escoles públiques. També es van fer malbé part de la rectoria i de la sagristia, adosades a banda i banda del portal romànic a midia, avui desapareguts. Com a testimoni del desmuntage de la façana es conserven fotos amb els carreus arrancats, a l'Arxiu Comarcal d'Igualada. Del mateix arxiu coneixem per una foto que a l'1 de febrer de 1939 ja s'hi va instal·lar un altar provisional, i per una altra foto del 23 d'abril (o de maig) de1948 que en aquesta data es va inaugurar una primera restauració 'popular' de l'església, amb una festa i un aplec. Es quan s'acaba de desmuntar l'espadanya, el comunidor, la sagristia, i es van folrar novament les façanes amb carreus. El 1955 el rector, mossen Daniel Canals, va demanar al president de la Diputació 3000 ptes. per restaurar l'església 'enormemente deteriorada por los rojos' (segons instància 14.1.1955 conservada a l'arxiu de l'SPAL). Camil Pallás, cap del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació visita l'immoble. En un carta dirigida a Pallàs el 1956, Mossen Canals insisteix en la necessitat d'invertir 3000 ptes per completar la reconstrucció de la finestra de ponent. Es dedueix per aquesta carta que la esglesia havia estat reconstruïda amb anterioritat com a conseqüència de 'los destrozos de la revolución roja'. Finalment, la DIBA concedeix la subvenció ( a l'Arxiu del SPAL es conserva l'ofici de 3.5.1956 de comunicació de la concessió i les factures). Es dessigna el cap de la SCCM supervisor de les obres. El contratista és Josep Valls, d'Orpí. Es van aprofitar pedres i teules de les cases del Poble Vell per restaurar l'església. S'aborda la reconstrucció parcial del finestral de ponent (desmuntat durant la guerra) sota la supervisió de Pallàs. Segons el projecte presentat el 2014 a l'SPAL per l'ajuntament, elaborat per l'arquitecte Solsona, per arranjar la coberta de l'església, a partir de 1940 es van refer murs i cobertes, i que s'ha de reparar i corregir la finestra de doble esqueixada, que està malmesa, de la que es va fer una reconstrucció amb poca cura'. El projecte vol corregir, probablement, la reconstrucció errònia de la finestra de ponent feta per Pallàs el 1956. El 2015 ha tingut lloc una nova intervenció de restauació.</p> | 41.5183200,1.5187200 | 376401 | 4597357 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez- Ma. del Agua Cortés | Es situa sota el turó del Castell dins la Serralada de Miralles, formant part del conjunt del castell. S'ubica a l'esplanada inferior o part jussana del castell. Església parroquial fins a principis de segle: el 1911 (1915 segons altres fonts) deixà d'ésser parròquia del poble i aquesta es traslladà a l'ermita de Sant Romà. L'església del Castell contenia un retaule gòtic a l'altar de la Mare de Déu del Roser. (a A AAVV 2014 hi ha una planta). Actualment, a dins l'església, dins una fornícula d'arc de mig punt practicada al mur i que arrenca del sól, hi ha una pica baptismal. Segons la Catalunya Romànica (annex pag. 528), és d'una sola peça de pedra, amb peu massís (en forma de copa), de forma octogonal, desprovista de decoració, i tardana. Les mides són: 104 cm. Diàmetre boca exterior; 88 cm. Diàmetre boca interior; 100 cm. Alçada; 49 cm profunditat del recipient. L'església està tancada (tenen la clau a l'ajuntament). S'hi practica el culte ocasionalment (un cop a l'any, per l'Aplec del Castell, fitxa 65). El 2014 ajuntament i bisbat han signat un conveni per obres de manteniment (projecte de restauració DIBA SPAL) i cedint el dret a l'ajuntament a fer activitats. Segons informes de l'SPAL de la DIBA (2012), l'església té importants patologies. El cor està en estat precari. La llosa del paviment s'ha després dels murs laterals de la nau. Cal reforçar la coberta. La finestra de ponent està mal reconstruïda. El 2014 l'SPAL de la DIBA, a petició de l'ajuntament, elabora un projecte per retaurar el cor i la coberta, signat per l'arquitecte Carles Solsona Pina (febrer 2014). Les obres s'executen el 2on semestre de 2015. La actuació -de la DIBA- ha consistit en la restauració del cor, la reparació del paviment de la pica baptismal i la substitució de la il·luminació interior per llums LED. També s'ha fet un nou altar de fusta i s'han renovat els bancs. Finalment, l'any 2016 l'SPAL de la DIBA lliura a l'ajuntament el 'Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles' (Forgas Arquitectes; desembre 2015), que inclou l'església. Actualment, l'altar està presidit per una escultura de la Marede déu amb nen, en forma de relleu aplicat a la paret de la capçalera, obra de Miquel Senserrich Vives, de Tous, donació de la família Tarragó. Coneixem, per una foto del 23.4.1948, que hi havia un plafó de ceràmica de majòlica amb una figura de la verge. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 66170 | Tombes procedents de la necròpolis del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-procedents-de-la-necropolis-del-serral | Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V | Tres tombes procedents del jaciment altmedieval de El Serral, traslladades i instal·lades amb finalitats divulgatives i ornamentals al costat exterior de l'església de sant Romà, al costat de l'absis, a l'aire lliure. | 08257-6 | Sant Romà | Son tres de les tombes del jaciment excavat el 1995 (veure fitxa jaciment 57). El conjunt arqueològic estava composat per setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. | 41.4992400,1.5298100 | 377291 | 4595223 | 1997 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-2.jpg | Inexistent | Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 1995 es va excavar la necròpolis tardoantiga de El Serral (S.IV-V) a càrrec de Jordina Sales. Al destruir-se el jaciment, es van recuperar i traslladar i instal·lar tres tombes (veure fitxa jaciment 57). Hi ha un plafó explicatiu amb plantes (Ajuntament-DIBA). Segons ell, el projecte i execució del conjunt va ser a càrrec d'ARA (Area de Recerques Arqueològiques de la Catalunya Central) i Ramon Ferres i Borràs, amb el suport de l'Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Octubre 1997. | 84|80 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66173 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-2 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Casa de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes i teulada a dues aigües est-oest amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana posterior (oest, que dona a la carretera), hi ha finestres en planta baixa i balcons de llosa amb barana de ferro forjat a la primera planta i petites finestres a la planta de les golfes. Tota la façana és simètrica. La porta actual queda al costat sud donant a un petit pati interior. Hi ha un petit sòcol que sobresurt. Al nord té un petit edifici adosat amb una teulada abocada a oest i façana de pedra. La porta és d'arc rebaixat amb finestra al seu costat nord. A la primera planta hi ha dues finestres. El sòcol de l'edifici principal continua en aquest edifici. L'entrada principal a la casa dona a un pati rodejat per altres edificis més moderns i coberts. | 08257-9 | Al Nord del terme. Prop del Km. 53 de la carretera C-37, | La casa correspon a l'antiga casa de ca l'Escolà que hi havia al Poble Vell, al recinte jussà del castell. Precisament correspon a la única casa existent actualment, reconstruïda seguint el perímetre exacte de l'antiga casa de ca l'Escolà, avui coneguda com Can Tarragó (fitxa num. 125 ). Segons la propietat, el seu avi va fer la casa a principis del segle XX, en aquest punt de la carretera que és precisament el més proper al castell, doncs la casa es situa enfront al camí que mena al castell. Can Escolà, considerada una masia moderna al llistat de Riba (1988), no apareix al nomenclàtor de 1860, per la qual cosa l'hem de situar en un moment no anterior a finals del segle XIX. La casa apareix al Mapa IGE de 1914. | 41.5181500,1.5248900 | 376916 | 4597330 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | L'edifici es troba alineat a la carretera i actualment és un restaurant. Tot l'interior (planta baixa dedicada a restaurant) està remodelat modernament. El paviment conserva els cairons originals. Al costat sud de l'edifici es conserven a la paret dos boixos (per tant era el celler) corresponents als cups de vi que es trobaven (encara se'n conserven restes) just a sobre, a la primera planta. El local està decorat amb objectes de pagesia. Les plantes superiors conserven el mobiliari tradicional del segle XX. Ca l'Escolà podria haver funcionat també com a escola en algun moment. Al pati i a l'entorn de la casa s'observen nombrosos guardarodes i altres elements de pedra conservats i instal·lats per la propietat. La casa s'ubica molt propera pel nord a la riba dreta del torrent de ca l'Escolà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66174 | Cal Quintana i Cal Benito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quintana-i-cal-benito | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Dues cases adossades amb diferent orientació, corresponents a propietats diferents. Cal Benito és una casa rectangular orientada NE-SO, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener paral·lel a la façana principal. Les plantes baixa i primera estan en part soterrades, amb el costat nord-oest en contacte amb el terreny. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al SE, la qual té una porta d'arc rebaixat rodejat de maó en llibre, centrada vers l'edifici original. A la dreta té una altra porta, així com un parell de finestres. A la planta pis, sobre la porta principal, llueix un petit balcó de llosa amb barana de ferro forjat. A tota la primera planta hi ha tres finestres quadrades amb ampit. La casa presenta un edifici de planta rectangular adosat al SO, més petit però de similars característiques, i amb la mateixa orientació i sentit de la coberta. Està sense arrebossar i les finestres presenten llindes de fusta. També presenta un altre cos adossat pel costat NO. Cal Benito s'adossa per la seva cara SE a Cal Quintana. Cal Quintana és una casa rectangular orientada NO-SE, en forma de ela, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener perpendicular a la façana principal (la coberta es comuna i amb la mateixa orientació que Can Benito). El costat NO de la coberta es molt més llarga. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al NE, la qual té una porta d'arc rebaixat , descentrada. A l'esquerra presenta una altra porta, així com un quatre finestres rectangulars. A la planta pis, a l'esquerra, s'obre a la façana un petit balcó, així com quatre finestres més a la dreta, rectangulars. Davant la façana de Cal Quintana hi ha un parell de coberts o corrals, aïllats, de planta única, amb coberta a una vessant. | 08257-10 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 amb el nom de can Quintana. Riba (1988, 211-212) cita Quintana dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al mapa IGE de 1914 com a 'casas'. Cal pensar per tant que al segle XIX la casa --abans de la segregació en dues- era Can Quintana, i que fou construida amb anterioritat a la reforma de 1860, documentada per la pedra gravada. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Conjunt de dos masies adossades, resultat de la segregació d'una única masia originària de gran volum i dimensions (al projecte de catàleg de masies consten en dues fitxes separades). En una de les partes arrebossades (façana SE) de Can Quintana, en planta baixa, s'observa una pedra la data gravada 1860. El conjunt presenta un volum contundent, indici d'una vitalitat econòmica considerable que va anar perdent força a partir de la segregació. La rellevància volumètrica de la masia no es correspon amb el llenguatge arquitectònic ni amb la seva austeritat constructiva. Foto 1 i 3: Cal Benito; Foto 2: Cal Quintana. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66178 | Mas de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-francola | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XX | Conjunt de diverses construccions agropecuàries al voltant d'una casa més antiga. L'edifici original, que es situa al nord, consisteix en un gran casal, de planta trapezoïdal, de tres plantes amb coberta a doble vessant. Actualment té una funció residencial. Al costat nord es veuen els paraments de l'edifici antic amb pedra ben escairada de bella factura, amb almenys dos moments de construcció, que podrien remontar-se a època baixmedieval o moderna, i que posen de manifest dos o més ampliacions del mas original. En aquest sector sobresurt un cos quadrat en forma de torre, amb paraments de carreus també ben escairats. Sembla que a la banda sud de l'edifici primigeni es construí modernament tot un cos afegit longitudinal amb coberta descendent, mes baix, que deixa a la vista una galeria de quatre petites finestes amb arc de mig punt a la tercera planta de l'edifici original, que donaven al sud. En aquest cos afegit es troba la porta principal actual del mas (orientada a migdia), que dona a un pati interior, ubicat al sud de l'edifici original, i limitat a l'est per un petit edifici i al sud, per un gran edifici, ambdos d'usos productius. En aquest espais hem pogut constatar la presència d'una antiga premsa de vi, de la que queden alguns elements. També es conserven els cups El pati interior queda tancat pel costat oest per un tercer edifici de serveis. Aquest edifici, juntament amb dos altres edificis o coberts d'us productiu que es troben adosats a la façana oest de l'edifici antic, flanquegen l'actual entrada a la finca, una cleda que dona al pati interior. L'edifici que flanqueja l'entrada al sud presenta, al llarg de la façana oest, un tancat exterior rectangular amb bancs de pedra que recorda un jardí de les cases benestants. Al clos d'aquest jardí, en un dels bancs revestits de ceràmica de quadrícula blanca i blava, apareixen les inicials JA que identifiquen el propietari Josep Alemany; també es pot veure un umbracle metàl·lic amb la data de 1926 calada en una planxa metàl·lica decorativa. L'edifici que tanca el pati interior pel sud presenta una entrada exterior, al sud, amb una data gravada a la pedra de la llinda: 1803. També presenta un altre cobert més modern, adosat. Igualment al costat nordest, l'edifici original presenta un altra edifici adossat, d'usos productius, de construcció recent. Entre els dos cobert adossats a la façana oest que hem esmentat, es pot observar parcialment l'antiga façana oest de l'edifici més antic, en la que s'observa una gran porta d'accés, que hauria pogut ser l'entrada principal de l'antic mas en un moment anterior. De forma separada al conjunt descrit, i al oest del mateix, encara trobem un altra edifici d'usos productius (tal vegada masoveria en altra moment), actualment dedicada, en part, a garatge i taller. Es un edifici quadrat amb coberta a doble vessant que limita a l'oest amb la Riera de Miralles i amb el Pont de la Françola | 08257-14 | Pla de Françola. Est del terme prop de la Riera de Miralles | La casa apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Fransola. Riba (1988, 211-212) el cita com a Florençola dins del grup de masies antigues (fins el segle XVII). En el mapa IGE de 1914 també apareix com a 'Mas de Fensola'. Tenim dues dates rotulades al mateix edifici (1803 i 1926) que donen fe reformes modernes. Però tant per les caracterìstiques constructives com per les fonts documentals podem remontar el seu origen al segle XV. Apareix citada al segle XV amb el seu nom originari, Florensola. Al 1567 apareix vinculada a la família de Pere Joan Carbonell. A 1599 a Miquel Recasens, família que a mitjans de segle apareix vinculada a Mas Dapontils i ja apareix amb la forma de mas Françola. Al testament d'Antoni Doménech de 1633 apareix citat Bernat Domenech de mas Françola. A partir del s. XVIII la masia pertany a la família Alemany. Al 1731 apareix com a propietari en Josep Alemany i al 1775 d'en Miquel Alemany. Els propitaris, al segle XIX, foren Miquel Alemany i Palet i Josep Alemany i Ferrer (al 1830 el seu propietari és en Josep Alemany), i al segle XX foren Josep i Ramon Alemany i Ventosa. (En un banc del jardi apareixen les lletres JA de Josep Alemany i l'any 1926 en una planxa metàl·lica). La mare del pintor i dibuixant igualadí, Miquel Llacuna Alemany (1915-1967), era filla de Mas Françola. El pintor va passar llargues etapes de la seva infància a la masia. Al 1978 els Alemany vengueren la finca a Antoni i Pere Mata Fuentes. El 1980 el Mas de Françola i moltes finques del voltant (unes 290 ha. De superfície) van ser adquirides a la família Mata per la societat 'Françola S.A.', dirigida per l'empresari vineter vilafranquí Miquel Torres i Carbó (de la prestigiosa Bodegas Torres), que ha programat les replantacions de vinya de forma altament eficient i competitiva. Al capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, que havien heredat la baronia de la Llacuna i de Miralles i que per tant eren senyors de les terres de Santa Maria de Miralles, hi ha una referència a una agrupació de finques del mas de Florençola. Es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles(que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens), conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. Els de Florençola paguen el delme de tots els fruits i collites i també carnalatge, amb un cabrit, un anyell,un poll, dues gallines, un porcell si tenen truja i sis formatges. També paguen 3 sous al Priorat de la Llacuna i 3 quartans de forment per al llum sagramental de l'església de Miralles, que alhora també rep les primícies. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. La greu rierada del 17 d'agost de 1921 comprotà l'enderrocament d'alguns edifics annexos al Mas. Segons Ribas (1988) els tres molins fitxats (de Dalt, del Mig i de Baix) més el molí Vell foren actius fins el segle XIX i formaven part de l'heretat Mas de Françola. | 41.5086300,1.5430400 | 378413 | 4596247 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com a Mas de Florençola. Aquest mas no tenia un molí dintre del conjunt. Sembla que el Molí de Baix o d'en Serenes pertanyia al mas. Pero hi ha que destacar que en el camí de la Censada Nova, davant el mas, i a tocar del pont, hi ha fragmens de moles trencades.Als terrenys de vinya del voltant es conrea majoritàriament la varietat sauvingon blanc, amb la qual la propietat, l'empresa vitivinícola Torres, produeix el vi batejat amb el nom de 'Fransola'. | 94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66179 | Creu de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-francola | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6052 (Rev. 1991) Inventari fotogràfic Arxiu Comarcal d'Igualada. Martínez Palou, Sílvia; Galí, David . Memòria Valorada Restauració de la Creu de Françola. Santa Maria de Miralles. SPAL. Diputació de Barcelona. 2016.</p> | XIV | Restaurat per l'SPAL el 2017. | <p>Creu de terme, de pedra, d'estil gòtic. S'hi representa, a una banda, Crist Crucificat flanquejat per dos àngels i a l'altra, la Mare de Déu prenent el nen Jesús amb el braç dret i amb una mena de ceptre a la mà dreta, flanquejada també per un àngel músic a cada banda. Tant la base del fust com el capitell, que té un treball escultòric d'emmarcament a manera de finestra gòtica lobulada a cada cara, presenten inscripcions amb lletres gòtiques, força desgastades. El peu de la creu té representat un cérvol a les dues cares oposades corresponents a les de la creu i flors de lis a les restants. Aquest cèrvid es el símbol heràldic dels Alemany-Cervelló, que foren els senyors del castell de Miralles del S. X al XV. Aquest fet i les característiques escultòriques fan pensar en una cronologia del segle XIV. La creu té les dues puntes dels costats centrals i la superior coronades per sengles florons. A sota, un capitell octogonal presenta diversos relleus amb representacions arquitectòniques. La columna o fust, de secció octogonal, és moderna (1940). La base on s'assenta el fust és un sòcol de tipus octogonal. La creu descansa sobre una graonada amb un pedestal quadrat d'angles aixamfranats.</p> | 08257-15 | Al camí de Mas Françola (Original: Finca El Maset Bodegues Torres Pacs del Penedés) | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu de Françola és més aviat d'aquest darrer tipus, doncs no indica cap terme (es troba al centre del terme de Miralles), al contrari de l'altre creu, la del Pla (fitxa 108) que si que indica la termenal entre Miralles i La Llacuna. La creu presenta els cèrvols de l'escut heràldic dels Cervelló a totes les cares, indicant al bell mig del seu terme la seva pertinença a la família que va senyorejar el castell de Miralles des del segle X fins més enllà del segle XV. Des de 1308 el terme estava en mans de la branca secundària de la Llacuna-Vilademàger. Destruïda parcialment el 1936 durant la Guerra Civil ('en el periodo marxista'). Els fragments van ser guardats, i amb ells va ser restaurada al 1940 a Igualada al taller del marbrista Ramon Perelló i reposada in situ. Al 1962 va ser reinstal·lada de nou, però llavors la creu original fou substituïda per una rèplica. L'Original es troba a Pacs del Penedès.. El peu de la creu va ser girat 180 graus i ara cadascun dels escuts del Cervelló (que no son ben bé iguals, per que un dels cèrvols està lleugerament inclinat) es troba en un costat diferent.</p> | 41.5093300,1.5355400 | 377788 | 4596335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al camí que va al Mas Françola, al costat del torrent de Françola que baixa des del Clot de Comarroques fins la Riera de Miralles. Deteriorada durant la Guerra Civil i restaurada i reposada al 1940. La columna o fust es moderna i fou afegida el 1940. Avui sabem que cap el 1962 (és possible que ja al 1940) la creu original (únicament) va ser substituïda per una rèplica per part de la propietat dels terrenys (caves Torres). Per tant, aquesta fitxa reflecteix dues creus: la creu original, que està exposada al centre de visitants de les Bodegues Torres, a la Finca El Maset s/n 08796 Pacs del Penedès, instal·lada sobre una base i columna de factura recent, i la creu in situ, composta d'una còpia de la creu posada el 1962(o el 1940), sobre el fust modern de 1940. L'any 2014 la columna presentava una profunda esquerda i la propietat va realitzar una reparació provisional i d'urgència del fust consistent amb un estintolament amb fustes lligades. També estava molt emboscada la base. A petició de l'ajuntament (2015), la creu i la columna fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona l'estiu del 2017, a rel del conveni signat entre la propietat, l'ajuntament i la Diputació (Pressupost: 23.388,5 euros) A la columna hi ha la següent inscripció: 'PAX. Destruïda por los rojos XXV-VII-MCMXXXVI. Restaurada por José Alemany Ventura XII-V-MCMXL'. Se sembla a la Creu del Pla (fitxa 108, prop del terme de La Llacuna). Com a paral·lels propers, també podem citar les creus d'en Ràfols (Les Cabanyes) i la de Cal Escuder (La Granada), a l'Alt Penedès. Foto 1: Creu restaurada 2017 (Ajuntament de Miralles); Foto 2 i foto 3: Fotos autor Mapa abans restauració (2015), amb el fust estintolat. La fitxa 167 (Arxiu Comarcal Igialada) inclou una foto antiga de la creu. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 66181 | Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morgades | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XIX | Es tracta d'una edificació composta per tres cases i altres construccions complementàries. La planta es rectangular i presenta teulades a dos vessants de teula àrab. Dos de les cases (una és la més meridional) tenen només dues plantes mentre que una tercera presenta planta principal, planta pis i golfes. L'edifici també presenta a més dos edificis adossats. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat amb maó en llibre i cantons en maó. La resta del parament està encimentat. | 08257-17 | Al sector E. del municipi. Vessant de la Serra de Fontfregona | Aquest mas d'origen medieval era conegut al segle XV com Mas l'Stalella. Consta com Can Morgádes al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Morgades dins del grup de masies de a partir del segle XVII. També apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (C. Morgades) i en el Mapa IGE de 1914 (Cal Morgades). Però es força més antiga, d'època baixmedieval, si la identifiquem com el Mas Stalella. El primer propietari citat en un document de 1490 és en Gaspar Soler de mas Stalella. Sembla que aquesta propietat i mas Soler pertanyien a la mateixa família doncs a un document de l'any 1500 apareix citat en Magí Stalella dels Masos Soleres. A l'any 1552 apareix com a propietari Antoni Gerald i al 1596 es cita una premsa vinculada a la masia. Al capbreu de 1682 el propietari és en Francesc Morgades. A l'any 1683 en Francesc Morgades és el batlle de Miralles. Al testament de Jaume Palau de mas Palau, any 1770, apareixen com a límitrofs de les seves finques un seguit de propietaris, un dels citats és Francesc de Morgades indicant que abans la masia era coneguda com Stalella. També se cita la presència d'un molí fariner. Al segle XIX se l'anomena Molí Vell (seria el Molí de Dalt, fitxa 16) Al segle XVIII torna a aparéixer un Mas Estalella o de Valdeserver però és dubtós que es trobés ubicat a Santa Maria de Miralles. A un document de 1858 apareix com hereu d'una finca a Santa Maria de Miralles, Juan Estalella Vidal , hereu d'en Magí Estalella farmacèutic del Vendrell. Casa molt reformada als segles XVIII i XIX. | 41.5038900,1.5432500 | 378421 | 4595720 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Prop de la casa hi ha la font i bassa de can Morgades (fitxa 73). El Moli de Dalt (fitxa 16) hi hauria pertangut. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66183 | Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. https://calramonetdemiralles.cat/ | XIX-XX | Conjunt de 6 edificis de planta rectangular adossats i orientats cap a ponent i orient.. Les teulades són de dues vessants a nord i sud i de teula àrab. L'edifici principal, que constitueix l'antiga masia, està situat a llevant del conjunt, és de planta rectangular i es compon de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. A ponent de l'edifici principal, adossat a la façana de ponent d'aquest, s'aixeca l'edifici que antigament va acollir usos socials, el qual és de planta rectangular. Els edificis més externs són els més moderns i tenen teulada a 4 aigües. Les parets estàn emblanquinades majoritàriament i d'altres són de pedra o obra vista. Les façanes al tapar-se les unes a les altres només deixen a la vista les més modernes. La façana oriental pertany a un dels edificis més antics i presenta unes petites finestres quadrades a la planta de les golfes i unes petites balconades a la primera planta. | 08257-19 | A l'est del terme, al centre del municipi, al Km. 51 de la carretera C-37 | Cal Ramonet té un alt valor històric i identitari per a Santa Maria de Miralles: antigament va acollir l'antiga escola, i va fer funcions de sala de teatre (hi havia escenari) i ball (on avui hi ha el menjador del restaurant), barberia, correus, telèfon públic (un dels primers del poble) i botiga. Fins i tot podria haver acollit l'ajuntament. Igualment, era el lloc de celebració de l'antiga Festa major de Santa Creu, actualment perduda, i tal vegada la seu social de la germandat de Sant Sebastià, que l'organitzava. La casa, antigament, havia tingut premsa, cups i celler per a fabricar vi. Segons els actuals propietaris, la casa la va construir Pere Vives a finals del segle XIX, i el nom de Ramonet vindria d'una altra casa, Cal Ton Ramonet (fitxa 165) o cal Jaume Ramonet (prop de l'anterior, ja en terme de la Llacuna). El net de Pere Vives, Josep Vives, va ser alcalde. Segons el web del restaurant, can Ramonet es restaurant des del 1884, i ha estat regentat pels besavis, avis i pares dels actuals. El 1885 els besavis Pere i Emília van obrir Can Ramonet als caçadors i als treballadors del bosc i dels camps de conreu per convertir-lo en restaurant i fonda. Aviat s'hi celebraren les primeres festes majors de Miralles. Els avis Josep i Consol, seguint la tradició, van consolidar Can Ramonet com a casa del poble (com a centre cultural), ja que s'hi realitzaven balls cada diumenge i sessions de teatre i cinema. Des del 1942 fou botiga de queviures i estafeta de correus. La seva filla, la Neus, continuà amb el restaurant de 1976 a 2014. Ara els besnéts han reobert una nova etapa. Apareix com a Can Ramonet al Mapa IGE de 1914 però no apareix al Nomenclàtor de 1860. Cal pensar, per tant, que es una de les cases noves que es van edificar al peu de la nova carretera en paral·lel a l'abandonament del Poble Vell (Castell) (Segle XIX) | 41.5055000,1.5332700 | 377591 | 4595913 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez/Pedro Barbado | Actualment és un restaurant. Va tancar el 2014 per fer reformes, i va obrir novament uns anys després, també com a masia de turisme rural.A l'entorn de l'edifici (patis, parking, etc), i amb funcions decoratives, hi ha diversos elements mobles: corrons, guardarrodes, botes petites (aprofitades com a jardineres), piques de pedra, una base i un cargol de premsa de vi de gàbia, etc. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66185 | Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-soler-0 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVI-XX | Molt restaurada | Casa molt gran orientada Nord-Sud (amb lleugera inclinació NE-SO), reformada i rehabilitada en temps recents, composta per diversos volums.L'edifici central del conjunt és el que presenta major volum i està cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana amb la porta principal es situa a l'oest. La estructura de la casa és complexa, amb almenys dos plantes i diversos altells. El portal no està centrat i esta constituit per una porta ampla amb brancals i arc adovellat i rebaixat, de pedra, de factura força recent. A banda i banda s'adivinen cossos adossats. A la planta més elevada hi llueix una galeria oberta parcialment a la façana. Davant de la façana principal s'ubica un gran pati pavimentat amb cairons. Tot el conjunt està delimitat per una tanca, amb l'entrada situada a l'oest del conjunt. En front la façana existeix un cobert de dos plantes que presenta una gran coberta de fusta. | 08257-21 | A l'est del terme, a la carretera C-37 Km. 51 | El Mas Soler està inclòs al Nomenclàtor de 1860 (com a Solé), en la categoria de 'alqueria'. Era una casa gran, important. Riba (1988, 211-212) cita Soler al grup de masies antigues (fins el segle XVII). També apareix al mapa IGE de 1914 com a 'can Solé'. Tenim citats els Soler des del segle XVI, pel que podem suposar que la casa ja existiria en aquest segle. L'any 1500 s'esmenta documentalment Magí Stalella dels Masos Solers, la qual cosa fa pensar que probablement en aquesta època, Cal Morgades i Mas Soler pertanyien a la mateixa família. El cognom Soler apareix al fogatge de 1553 com Claramunt de Soler. El mas apareix citat al a la Cort del Batlle a 1555 com a propietat de Bartolomeu de Claramunt. Al testament d'Antoni Domenech de l'any 1633 apareix citada la finca com a propietat d'en Magí Claramunt. Al 1685 es cita a un Josep Soler de Mas Soler. Al 1732 el propietari del mas és Isidre Soler. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareixen citats Isidre i Francesc Soler de Mas Soler. Al testament de Jaume Palau de Mas Palau de la casa Blanca apareix citat el mas com a propietat d'en Joan Soler. Els Soler podrien haver estat els propietaris de les mines de bauxita de la Serra de Fontfregona. Segons fonts orals (actual propietat), la casa va deixar de ser propietat de la familia Soler a mitjans de la segona meitat del segle XX, Aquesta, abans de vendre la casa, la va reformar en profunditat. | 41.5041500,1.5303600 | 377346 | 4595767 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: cal Pas.Està ubicat en un turó elevat que domina ampliament la plana que s'obre a l'Est, definida per la Riera de Miralles. La posició enlairada de la masia, per sobre de la carretera d'Igualada i lesplanes agrícoles de llevant, acompanyada de la contundència volumètrica de la seva arquitectura, determina que el Mas Soler sigui una referència d'especial valor en el paisatge de Santa Maria de Miralles.La façana principal es situa a la cara oposada. A l'altra banda de la riera la casa hi tenia terrenys (mines). Una tarja de forja situada a la planta baixa porta la data de 1845, i la llar de foc de la primera planta està coronada per una peça de pedra que porta gravada la data de 1861. No es pot assegurar que es tracti d'elements originals de la masia. La casa té a l'interior nombroses col·leccions d'objectes de caire popular i rural (ceràmica, eines de pagés...) i a l'exterior conserva diversos elements de pedra, com 5 guarda-rodes, rodes de molí, piques, etc. i altres elements agropecuaris, com una premsa de vi de gàbia. Al nord del pati s'observa un gran pou-cisterna fet de pedra vista, que ja no està en funcionament. A prop s'hi situa un safareig. Al tros que hi ha davant la tanca de la finca s'exhibeixen diversos elements, sobretot de ferro, relacionats amb sistemes de premsat, de procedències alienes al territori. Destaca un trull d'oli procedent d'Artesa de Segre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66189 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt refeta en la seva aparença exterior | Edifici principal de tres pisos (planta baixa, planta pis i golgfes) i de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb caiguda a nord i suda i amb el carener paral·lel a la façana principal. Té la façana principal orientada al S., emblanquinada, amb finestres de petites dimensions amb ampit, amb un portal central d'arc rebaixat. Presenta 3 cossos afegits un resseguint la façana nord, una continuació d'aquest al costat est i un altre perpendicular a la cantonada sud. | 08257-25 | Sector central oriental del terme municipal. Camí de Cal Morgades. | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (amb el nom de C. Andreu) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Andreu) | 41.5026500,1.5327900 | 377546 | 4595598 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Es situa en una plana de conreu prop de la desembocadura del torrent de Fontanilles amb la riera de Miralles | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66190 | Mas de Múnia i Can Flabiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-munia-i-can-flabiol | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219 MARTÍ, RAMON (1997). Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu Bitlles. Ceràmica medieval Catalana. Actes de la taula Rodona celebrada a Barcelona els dies 15 i 16.11.1994. Barcelona, Diputació de Barcelona, Col. 1 'Quaderns científics i tècnics' Num. 9 p. 275 GIBERT REBULL, JORDI (2005). La integració a Al-Andalus dels territoris a Ponent del Llobregat. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Num. XVI (2005) p. 39-72. IEC. Barcelona. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XVIII | Ca La Múnia, molt restaurada. Cal Flabiol, regular | El Mas de Múnia o de La Múnia (o d'Almúnia) és una masia orientada N-S de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta a doble ves0sant a nord i sud i amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal es situa a migdia. L'entrada principal es situa a la dreta de la façana. Presenta arc rebaixat de pedra. La porta de fusta mostra una data gravada amb caràcters antics: 1879. La dovella central de l'arc rebaixat de la porta mostra la mateixa data gravada. A l'esquerra de la façana s'obre una finestra quadrada, La planta pis presenta dues balconades de llosana de pedra de cantell rodò i barana de ferro forjat, amb arc rebaixats i brancals i dovelles de maons. Les golfes mostres dues petites obertures quadrades. La paret oriental de la casa mostra dues petites troneres que es van respectar quan es va restaurar la casa. A aquesta paret oriental se li adosa un cos quadrangular d'un sol pis amb terrassa superior, que antigament era més alt. El paviment de la planta baixa és de cairons originals pero tota la casa té un aire d'haver estat construïda o absolutament reformada al segle XIX. Cal Flabiol presenta la mateixa estructura: orientació N-S; planta baixa, planta pis i golfes; i coberta a doble vessant a nord i sud, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal es situa, en canvi, a l'oest, mostrant la coberta a doble vessant en façana. La casa està adosada a Ca la Munia per l'est (és a dir, el parament oest de ca la Múnia i el parament est de Cal Flaviol són compartits; sembla esser que les dues cases estaven comunicades a través d'aquest mur, segons fons de les actuals propietats). La façana presenta dues portes a planta baixa, articulades simètricament, i de forma rectangular. La de la dreta, amb llinda de fusta, és l'accés a la casa, i la de l'esquerra, amb llinda de maons, és l'accés al celler. Sembla que una part de l'edifici, el de la part esquerra (el del celler), està construit amb posterioritat, segons les traces de la façana. La planta pis presenta cinc finestres rectangulars senzilles (més una de tapiada, i les golfes, una finestra gran central, sota teulada. El celler conserva part de les estructures originals, principalment les botes. La premsa i la tina es conserven a la planta superior. Davant la façana de ca la Múnia hi ha un pati enllosat i en front hi ha un altre edifici composat per un celler (que conserva restes força malmeses de les bòtes), de finals del S. XIX, en part excavat al terreny natural, i cobert amb volta catalana, i a sobre, per altres estructures com coberts i corrals. Per la part posterior, hi ha una estructura amb façana a migdia i amb tres obertures que podrien haver estat l'acces als cups i a la premsa de vi, que es situarien sobre el celler. A l'est d'aquest edifici descrit (celler), hi ha un tercer edific, exent, de dos pisos, amb coberta a doble vessant, que devia ser pallissa i posteriorment garatge, construit amb posterioritat (anys 20 o 30 S. XX). Davant la façana de Cal Flaviol hi ha un pati tancat, amb un accés amb brancals de totxo, i en el camí d'accés, a uns 100m. De la casa, hi ha restes d'una pallissa de planta rectangular, amb les parets enrunades i sense sostre, amb un mur de compartimentació a l'interior i dues portes d'entrada. | 08257-26 | Sector sud-est del municipi. Sant Romà i carrerada de la Llacuna. Vessants Serra Fontfregona, | Apareix com a Múnia al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) el cita com a Armúnia dins del grup de masies antigues (dels segles X a XVII). Al Mapa Almera/Brossa de 1900 apareix com L'Almúnia i al mapa IGE de 1914 apareix com a Mas de Múnia. Per cites documentals podem remuntar la seva cronologia a la baixa edat mitjana, i per raons toponímiques, com veurem, podriem recular fins a època andalusí. Podem inferir reformes profundes de la casa al segle XIX (tenim la data 1879 gravada al portal de la façana). Aquest mas seria un dels primers nascuts a l'època de la repoblació ja que el seu topònim (Múnia) és d'origen àrab: 'al munya' significa horta. El topònim Almunia, segons Gibert (2006) i Martí (1997), correspon a una explotació agrícola periurbana o rural de dimensions considerables, d'època islàmica, que podria pertànyer a l'autoritat emiral, i que te associada estructures d'irrigació. Aquests autors destaquen que aquest lloc de Miralles es relaciona amb una masia tradicional amb una font i a un petit sistema hidràulic. A un document de l'any 1555 la casa apareix citada com Mas d'Almunia, propietat d'Andreu Alemany. A l'any 1569 apareix citada com Mas Almunia i com a propietat d'Antoni Alemany. Vinculada a la masia hi havia un molí actualment no existent. Al 1644 apareixen citats en un pleit Joan Valls d'Almunia i Joan Vivó d'Almunia. Al 1669 el propietari és Pere Alemany, i en el mateix document apareix Jaume Joan Vivó de mas Almunia. És possible que es refereixi a l'altre casa situada al costat de Ca La Múnia, Cal Flabiol. L'antic mas d'Almúnia figura, en les capbrevacions dels segles XVI i XVII, com a propietat de la família Vivó. La família Vivó va ser molt rellevant en la vida social i política de Miralles durant tota l'Edat Moderna. L'any 1633, el rector de Vilademager és en Jaume Vivó; el 1659 el batlle és en Jaume Vivó, i el mateix o un altre Jaume Vivó apareix com a batlle el 1687. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareix citat Josep Vivó, pagès del mas d'Almúnia. Segons el capbreu de 1522 la casa i les seves terres pagaven a la baronia de la Llacuna i Miralles els corresponents censos i delmes, d'entre altres prestacions, d'acord amb el següent detall: 2 quarteres i 11 quartans de forment; 5 quarteres de civada; 4 quartans d'ordi; 1 gallina i mitja; 2 conills; 2 garves d'ordi; 1 'joya' amb parell; 1 dia de 'tirada' d'home amb mula; 1 dia de 'femada' amb un animal; 1 jornal de 'batuda' amb un home i una mula; 1 dia de verema i 3 dies de 'tragí' amb un home i un animal; 1 quartà de vi; 1 fogassa i mitja i un sou i sis diners en moneda. En el capbreu de 1682 es mantenen aquestes prestacions llevat de la variació de donar 20 diners en lloc dels 2 conills, i 9 quartans d'ordi en lloc de les 2 garbes d'ordi i del quartà de vi. En la major part del segle XIX el mas d'Almúnia fou propietat de Francesc Ferrer i Carner i successors. Segons fonts orals (actual propietat), Ca la Múnia, segons documents originals conservats a la casa, es remunta al menys a mitjans del segle XV, i es va refer de nou cap els anys 80 del segle XIX, quan Josep Farré Carné, procedent de Sant Joan de Mediona, va reformar profundament la casa i la va remuntar un pis. Poc després, segons l'actual propietat, Ca la Múnia va ser la primera explotació de Miralles que va conreuar la nova vinya americana després de la crisi de la filoxera. | 41.4943600,1.5267400 | 377025 | 4594686 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les dues cases comparteixen un mur i estaven comunicades d'antic, internament, però tenen camins d'accès diferents i fa anys que tenen propietaris diferents. Probablement Cal Flabiol fou construïda posteriorment com ampliació de La Múnia (També citada com Almúnia) o segregada de Ca la Múnia en època recent (no apareix als mapes del segle XX). Per aixó fitxem les dues cases de forma comuna com a Conjunt Arquitectònic. Les NNSS del planejament municipal també les considera un sol element. Al Catàleg de Masies estan com a dos cases separades : Mas de Múnia (Fitxa 40) i Can Flaviol (fitxa 41). Aquestes dues cases han donat lloc al denominat Veïnat de La Múnia, composat per un conjunt d'unes 9 cases dels anys 70 de la Carrerada de La Llacuna davant Ca La Múnia, més unes altres cases com Cal Guillem, Cal Rodriguez, i una tercera casa, que es troben darrera Ca La Múnia. Són cases modernes que no hem fitxat. Ca la Múnia té un parell o tres de piques de pedra i un corró a l'exterior.Fotos. 1: Cal Flaviol a primer terme; a darrera, Ca La Múnia. 2: Ca La Múnia; 3. Cal Flaviol. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66193 | Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vila | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XX | Restaurada | Gran casa de planta rectangular , amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, orientada NE-SO, i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es veu rehabilitada de vell nou (presenta un arrebossat modern a tot el perimetre). La entrada de l'edifici està a la façana contrària a la carretera (Sudest). Als extrems és situen dos annexos adossats, integrats en aquesta façana atès que segueixen la silueta a doble vessant de l'immoble. El cos adossat al SO presenta, en canvi, un retranqueig respecte la façana oposada. La porta, situada en el punt central, sota el canvi de rasant de la teulada, constitueix una obertura estreta, enmarcada dins un arc de mig punt rebaixat. Tant les dovelles com els montants estan fets de rajola plana. L'edifici consta de planta baixa (porta i 4 finestres), planta pis (5 finestres) i golfes (sense obertures). El cos afegit del SO presenta una gran porta de vehicles. L'altre cos cos afegit té tres petites finestres. Les finestres són obertures simples, sense emmarcar. | 08257-29 | Sud del terme, al Km. 49 de la carretera C-37 | Sembla que el Mas Vilar original estava situat a l'altre costat de la carretera, al N. La casa fou enderrocada del tot (no queden restes) -segurament al fer-se la nova carretera Valls-Igualada- i modernament, a finals del XIX o principis del XX, es va construir la nova casa que avui coneixem, i que fou totalment restaurada posteriorment. Inclòs al Nomenclàtor de 1860 (Mas Vilà). Riba (1988, 211-212) cita Vilar al del grup de masies antigues (fins el segle XVII). Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (com a M. Vilà) i en el mapa IGE 1914 (com a Mas Vilà). Les tres primeres mencions es deuen referir a la casa primigènia, i la quarta, a la casa actual. Mas Vilar (la casa original) apareix citada al 1529. Al 1705 apareix com a propietat d'en Mariano Terrida. | 41.4938500,1.5187800 | 376360 | 4594640 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Vilar. Altres noms: Cal Cabrit. Tot l'entorn de la casa està ornamentat amb uns 10 corrons i 6 guarda-rodes o guarda-cantons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66195 | Cal Pau de Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-mas-vila | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Reformada de bell nou. | Casa de planta rectangular, de dimensions modestes, molt restaurada, situada en un petit promontori entre camps de conreu. L'edifici principal està orientat N-S amb la façana a l'est, amb coberta a doble vessant amb caiguda N-S amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Presenta un cos afegit al nord i un altre de petit adossat a la façana est. La façana presenta sócol de pedra i parets arrebossades amb una porta centrada amb arc rebaixat, amb brancals que segueixen el sòcol de pedra, i de factura recent. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra rectangular, a llinda. La planta pis està definit per un gran balcó modern, amb una altra finestra al costat. Les golfes presenten un parell de petites obertures. | 08257-31 | Al sud del terme, a La Ventosa. Al Km. 14 de la carretera B-220 | La casa apareixeria, tot i que sense nom, al Mapa Almera/Brossa de 1900. Probablement, i atès el topònim, deuria estar vinculada al Mas Vilar (fitxa 29). | 41.4941200,1.5098500 | 375615 | 4594683 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Vilar. Hi ha corrons i piques al jardí. Pou de pedra de planta circular al costat del camí d'accés. Pouadossat a la façana est. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66196 | Cal Mateu o Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-o-mas-formich | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVIII-XX | Molt restaurat | Edifici de planta rectangular de planta baixa, planta primera i golfes, i façana de parament de pedra, que dona al sud-est. Presenta a la façana principal una porta de maó en llibre i arc rebaixat al centre i dues finestres d'arc rebaixat a banda i banda amb motllura de maó en llibre i ampit. A la segona planta presenta un balcó central amb obertura d'arc rebaixat enmarcat amb maó i amb llosana de maó, encara que ja no té barana si no que tota l'obertura està tancada amb ferro forjat. Dues finestres l'acompanyen amb motllura de maó en llibre i ampit de maó. A les golfes una obertura central rodona. Totes les finestres estan tancades per reixes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües a est i oest i la coberta és de teula àrab. | 08257-32 | Sector sud oest del terme. La Ventosa. | Aquest mas apareix citat al 1740 com a propietat d'en Jaume Claramunt amb la nota de que antigament s'anomenava Santacana. Mas Sanctacana apareix citat al fogatge de 1497. Les masies Mateu i Formic són citades -per separat- per Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix, tot i que sense nom, i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Mateo. Tot plegat fa pensar que la casa te l'origen, al menys, al segle XVIII, tot i que va ser reformada (recordem la placa amb la data 1870) al segle XIX i obviament al segle XX. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | A la segona planta entre el balcó i la finestra oest hi ha un rellotge de sol sobre rajola (fitxa 107) i una placa de ceràmica amb la data 1870 | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66197 | Cal Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maura | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Masia de planta rectangular i tres cossos d'estil basilical. La crugia central està composta de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants en direcció sud oest-nord est, de carener perpendicular a la façana principal; i amb les crugies laterals compostes de planta de baixa i planta primera amb coberta a una vessant. La porta principal té una llinda de fusta i rebranca de cantell, a la primera planta hi ha un balcó de llosana i barana de ferro i a la tercera planta una petita finestra amb ampit descentrada en direcció sud oest. Al cos lateral de ponent hi ha dues finestres, més gran la de la planta inferior, amb reixat de ferro forjat. Al cos oriental hi ha només una finestra a la planta superior amb reixat de ferro forjat; l'altra finestra inferior ha desaparegut per instal·lar-hi una escala exterior que va a un edifici adjacent. Hi ha altres annexes construïts. Sòcol de pedra al voltant de la façana, de factura recent. Hi ha una aixeta al costat est de la porta i dos fanals a banda i banda. | 08257-33 | Sector sud oest del terme, al costat del km. 13 de la carretera B-220 | Can Maura segons el Nomenclàtor de 1860. En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Maura i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Maura. | 41.4994700,1.5020700 | 374976 | 4595288 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | En alguns mapes transcrit com Cal Maure. Situat en un promontori boscós proper a la riba esquerra de la riera de les Colomines, al costat de la carretera B-220. Pou amb coberta de pavelló de pissarra, i plafó de ceràmica amb imatge de sant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66199 | Mas Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pinye | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Casa molt modificada, amb molts coberts i afegits, sobretot a la part posterior, que conformen un pati interior davant la porta principal, a migdia. L'edifici principal, original, compost de planta baixa, planta primera i planta segona, està orientat N-S i es de planta quasi quadrada, amb coberta a doble vessant. A la banda sud se li ha adossat un cos estret, rematat amb un acabat ondulat i cobert per una terrassa plana per sota del nivell de la teulada a doble vessant que cobreix l'edifici original, i que enmarca la façana principal. La porta principal, construïda als anys 70 dels segle XX, presenta un arc adovellat de punt rodó rebaixat i la dovella central presenta la inscripció J.A i a sota gravat l'any 1932. Les dovelles i les pedres dels brancals procedeixen d'un edifici noble. La façana principal evidencia planta baixa i planta pis, aquest amb dues balconades simètriques. | 08257-35 | Al Sud Oest del terme. Entre la Riera de Colomines i el Bosc de Serral | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Piner i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Mas Piñé. Segons la propietat, Mas Pinyer estava constituïda antigament per dues cases que es van unificar als voltants dels anys 30 del segle XX. A aquest moment correspon la fesomia general de l'immoble. La casa no ha estat remodelada des de llavors, excepte l'arrebossat exterior i la nova porta construïda als anys 70. | 41.4927600,1.5022300 | 374976 | 4594543 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Pinyer. Les lletres de la porta J.A. Corresponen al propietari que va fer fer la porta als anys 70, Joan Argelich, i no a l'any 1932, data que es va posar als anys 70 per evocar la gran remodelació feta a la casa als anys 30. En la reforma dels anys 30, es van utilitzar pedres provinents de duescases enrunades, prop de la masia de cal Rubió, anomenades el Castellot. Diversos elements reaprofitats en aquesta reforma, com la porta, amb brancals i arc rebaixat de pedra, provenen del castell de la Llacuna.La casa també ha estat identificada com a Can Barretes, però no és un nom relacionat directament amb la casa, sinó que era el sobrenom de la família que habita la Casa, els Argelich, que procedeixen de can Morgades. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66200 | Carrerada de La Llacuna a Santa Coloma de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-llacuna-a-santa-coloma-de-queralt | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Asfaltat | Carrerada que des de la Creu del Pla travessa la riera de Miralles entre el Pas i cal Domingo i s'adreça cap a Santa Coloma de Queralt (camí de la Segarra) pel camí que passa per Mas d'en Reures, Mas Pinyer i cal Torrossola . | 08257-36 | Sud Oest del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.4923900,1.5034200 | 375075 | 4594500 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | A la banda esquerra (mirant a Sta. Coloma de Queralt) hi ha un petit rec canalitzat que segueix la carretera. Es paral·lel a la Riera de les Colomines. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66202 | Cal Rubió o Cal Peritxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubio-o-cal-peritxot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Restaurada | Casa de planta rectangular orientada N-S amb coberta de teula de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Restaurada i rehabilitada. L'edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana principal presenta una porta principal simple, rectangular, sense decorar, com les finestres (tres a la primera planta, quadrades, i tres a la segona, triangulars). La planta baixa presenta tres finestres més, i una altra porta, a la banda dreta. A banda i banda de la façana principal, s'hi observem dos cossos adossats, un de gran a mà esquerra, i un de petit, a mà dreta. A la banda dreta de la casa, i enmarcant per la banda nord un pati davant la façana principal, es situen dos edificis exempts, un de gran i un de petit, d'usos agropequaris. | 08257-38 | Al SO del terme, als peus de la Serra de Pinyol | Rubió segons el Nomenclàtor de 1860. També citada com a Rubió al Mapa Almera/Brossa de 1900. Darreres reformes el 1968. | 41.4868100,1.4932700 | 374217 | 4593896 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes Cal Rúbio. Segons els actuals propietaris, el nom més antic seria Cal Peritxot però a l'escriptura consta Cal Rubió, ja que la finca es troba al Turó d'en Rubió. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66203 | Cal Segarresos i Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segarresos-i-cal-pau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XVIII-XX | Treballs recents de restauració executats (2014). | Conjunt format per la masia dels Segarresos (edifici principal) i per la casa petita del Segarresos (abans Cal Pau), l'antic habitatges dels masovers que s'hi adossa a la part posterior (actualment formen part d'una sola finca). La casa principal és una masia de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures de la façana principal són noves i poc rellevants, sense decorar. La porta d'accés és petita, centrada, i presenta un senzill balcó al capdamunt, també centrat. El balcó, de llosana de pedra, presenta una data gravada.: 1872. Tot l'immoble està arrebossat. Davant la façana es visible una gran era feta amb paviment de lloses petites. La masoveria o Cal Pau és un edifici de planta rectangular adossat a la façana oest-nord-oest de l'edifici principal. Es compon de planta baixa i planta primera, amb coberta de teula a una vessant. Presenta finestres petites quadrades a llina. Es comunica interiorment amb l'edifici principal. | 08257-39 | Sector sud del municipi. | Citada al Nomenclàtor de 1860 com a Segarrésos. Tambe surt citada al Mapa Almera/Brossa com a 1900 com a Segarresos i al mapa IGE de 1914 surt grafiada sense nom. Segons els actuals propietaris, el nom de la casa procediria dels primers moradors, que serien originaris de La Segarra. L'actual casa es del segle XIX: es tracta d'una ampliació de l'anterior casa, que era més petita (al balcó hi ha gravada la data 1872). L'avi dels actuals propietaris era el masover de la casa i la va comprar als amos, als anys 40 del segle XX.. Així les dues cases es van unificar. Fins llavors els masovers sempre havien viscut a la masoveria (Can Pau) mentre els amos vivien a Els Segarresos. Tenim una cita del segle XVIII. Segons el capbreu encarregat al notari igualadí Francesc Melción per Pere d'Alcántara, duc de Cardona-Medinaceli (que visqué fins el 1790) per censar les seves terres de Miralles, la finca més important era el mas dels Segarresos, que comprenia també els masos de la Costa i Sant Genís, amb vuitanta jornals de llaurar, i que eren ocupats per Francesc Camps i Lafarga, calceter d'Igualada. Pagaven el delme al baró (és a dir, als Cardona-Medinaceli, hereus dels Montcada, marquesos d'Aitona i barons de Miralles i de La Llacuna) i la primícia a la parròquia de Santa Maria de Miralles. Els ducs de Cardona-Medinaceli van conservar el domini de Miralles fins anys després de les lleis abolicionistes de 1811, 1823 i 1837. La qüestió no es va resoldre fins a rebre una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 1898, que confirmava l'acabament de les senyories jurisdiccionals. | 41.4794900,1.4930600 | 374185 | 4593083 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Ubicat a la cruïlla entre la C-37 i el camí de can Segarresos a Can Magí, a tocar Km.46 de la carretera C-37. Activitat agrícola important, a part d'ús residencial. En el marc de les obres de millora que impulsa la propietat, han repicat una de les parets laterals, posant al descobert un parament de pedres ben escairades i de bona qualitat, sobretot les que fan cantonera. Cal Pau podria datar de 1850. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66204 | Grony de Miralles i Agulla Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grony-de-miralles-i-agulla-grossa | <p>Ruta de la Serra. Ajuntament de Santa Maria de Miralles http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm</p> | <p>Es tracta d'un conjunt muntanyós amb dos cims. Per una banda, l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui; per tant, esdevé un punt d'observació privilegiat. El Grony de Miralles separa les rieres de Tous i la Carme, ambdues afluents de l'Anoia. Des del punt de vista geològic, el Grony i l'Agulla Grossa corresponent a afloraments de calcàries de l'Eocè mitjà ( Bartonià), d'origen marí. Aquestes constitueixen la formació Collbàs, de la qual forma part també les zones esculloses de la Tossa de Montbui.</p> | 08257-40 | El Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | 41.5165800,1.4921700 | 374183 | 4597202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2020-02-06 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La panoràmica des de l'Agulla Grossa s'estén fins Montserrat , el Baix Llobregat , les serres litorals de Collserola i el massís de Garraf. A ponent, l'església i el castell de la Roqueta i l'horitzó clou amb les muntanyes de Prades. Als peus de l'Agulla Grossa, es divisa una gran panoràmica dels camps de conreus i de vinyes. Des de l'ajuntament es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles; una d'elles, la de la Serra, proposa conèixer aquest conjunt. | 2153 | 5.1 | 1787 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66206 | Riera de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-miralles | La riera de Miralles i / o del Carme és l'afluent més important del riu Anoia i neix al coll de la Rovira Seca, dins el terme municipal de Querol (comarca de l'Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i Ancosa. Flueix en direcció sud-oest fins a la Pobla de Claramunt, pels termes de La Llacuna, Miralles i Carme. En el seu recorregut s'ubiquen antics molins fariners i paperers, on es troba l'aiguabarreig amb el riu Anoia. Amb un recorregut total de 23'6 km, té un cabdal de 167 litres per segon, una mesura de 17'36 hectòmetre per any, i drena una conca de 104 quilòmetres quadrats. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins fariners, dos dels quals pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles i del Carme. La riera de Miralles forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107). | 08257-42 | Riera de Miralles. Oest del terme. | Fins el segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los. | 41.5070400,1.5377700 | 377970 | 4596078 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | L'ajuntament, promou diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles i concretament una proposta de descoberta del paisatge, història i fauna: la Ruta de la Serra, del Castell, de les vinyes, la plana i la Serra de Miralles - Queralt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66207 | Pont de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-francola | Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 p. 221. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6050 (Rev. 1991) | Pont d'un sol arc, rebaixat, fet de pedra i maó, amb un pla molt ample, damunt la Riera de Miralles, i a tocar del Mas Françola (fitxa 14). L'adovellat de l'arc està format per una doble filera de maons verticals. El parament del pont, sense reforços ni contraforts, està composat per maçoneria de pedra irregular. El pas amida uns 3 m. d'ample. La varana de pedra té uns 130 cm. d'alçada. | 08257-43 | Camí de Mas Françola. Plans de Françola. Est del terme. | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | Robust: permet el pas de camions. Corró a les proximitats.La foto num. 3 correspon a l'IPAC (Foto Joan Tous 1982). Actualment l'ull de l'arc quasi no es veu per la frondositat de la vegetació. El costat de migdia del pont dona a una resclosa contruïda a la riera que avui dia no s'aprecia a causa de l'abundant vegetació. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66223 | Antigues escoles i ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-i-ajuntament | XX | Es tracta de dos edificis. El més gran, que anteriorment estava destinat a escoles i a l'ajuntament, és l'actual 'local' social, de titularitat municipal, on es celebren actes de divers format. El més petit, antigament la casa del mestre, és la seu actual de l'ajuntament. | 08257-59 | Carretera C-37 prop del Km. 50 | L'ajuntament, abans del seu actual emplaçament, es situava a l'edifici gran, el de les antigues escoles, on ocupava un petit espai. Part dels carreus del sócol de l'antiga escola pertanyen a l'església de Santa Maria del Castell (fitxa 4), que va patir un intens desmuntage parcial al principi de la Guerra Civil (1936-37) tot i que la finalització de l'escola no va tenir lloc oficialment fins a principis dels anys 40. Amb anterioritat a la construcció de l'edifici de les Escoles (anys 30-40 del segle XX), l'ajuntament s'ubicava a Cal Ramonet (fixa 19) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66223-foto-08257-59-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al local, a les antigues escoles, hi ha una gran sala on es celebren actes, exposicions, etc. I un petit local tancat destinat a magatzem municipal i a arxiu municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66225 | Sireni del Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-del-turo-dels-campassos | Josep Romero Marsal ( 2001) .Turó dels Campassos ( Santa Maria de Miralles, Anoia). Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/ | Restaurat | Restes fòssils d'un sirèni, un vertebrat marí, mamífer herbívor aqüàtic, del gènere Prototherium, que vivia en aigües poc profundes, tropicals i càlides ara fa entre 42 i 49 milions d'anys. Mesurava entre 2 i 3 m. de llarg i podia pesar 400 kg. | 08257-61 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Cal Boyer. Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada. | A la conca d'Igualada i a tota la part septentrional de la Depressió Central catalana , durant el periode eocènic (de 34 a 55 MA), es varen enregistrar dues importants transgressions o 'entrades de mar' provinents del NW, la qual cosa va afavorir la formació de zones eculloses i la presència de vertebrats marins. El 17 de novembre de 2016 amb la inauguració de l'exposició 'Un mamífer aquàtic de 45 milions d'anys: el sireni de Santa Maria de Miralles' al Museu de la Pell d'Igualada, va cloure el projecte principal de la secció de Geologia i Paleontologia del CECI de posar en valor (restauració i exposició) les restes del manatí fòssil de Santa Maria de Miralles. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez; Lluís Rius Font | Parents actuals d'aquells sirenis són els manetins i els dugongs. Son les més antigues restes de vertebrat de la Conca d'Igualada. Va ser localitzat al Turó dels Campassos a finals de 1997 i recuperat en el marc d'unes excavacions d'urgència efectuades el 1998, sota la direcció del geòleg Josep Romero i Marsal. Restaurat pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) el 2013. El 2016 es va oficialitzar, per part de la Generalitat, el dipòsit definitiu de la peça, fins llavors en mans del CECI, al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. La peça s'exposà al Museu en una mostra temporal, del 17.11.2016 al 8.1.2017. El 19.11.16 es va celebrar al Museu una Jornada d'Història Natural a l'entorn dels sirenis en ocasió de l'ingrès definitiu del sireni de Miralles al centre. | 124|123 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66226 | Fons arqueològics de Miralles dipositats al Museu de la Pell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-miralles-dipositats-al-museu-de-la-pell-digualada | Es tracta de lots de materials arqueològics, com fragments ceràmics o restes faunístiques, apareguts al municipi. La seva cronologia inclou peces neolítiques, de l'Edat del Bronze, ibèriques i romanes. Molts dels materials han estat recollits pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) Hi ha peces dels següents jaciments: la Socarrada, Cal Garracurt, Cova de Mas Vilà, Ponent de Mas Colomines, Mas Freixet, Cal Melitó, Fontanilles, Ca l'Albert, Mas d'en Sol, els Segarresos, Cal Sansó, torrent de la Creu de Françola, cova de Valldecerves, Cal Pompet i el Serral. També hi ha un pany i clau descontextualitzats. | 08257-62 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. c/ Dr. Joan Mercader. Cal Boyer. 08700-Igualada | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 78|79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66227 | Fons de l'Arxiu Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-digualada | http://www.igualada.cat/cat/Igualada-per-Temes/Cultura/Arxiu-Comarcal-de-l-Anoia | XV-XIX | El fons de documents referents a Santa Maria de Miralles provenen de l'Arxiu Parroquial d'Igualada conservat a l'Arxiu Comarcal i inclou: un llibre de censals de morts de data 1400, testaments des del segle XV, causes judicials des del segle XV, contractes de compra i venda des del segle XVI i relacions d'obres centrades sobretot en el segle XVIII. ACAN 10-41 Parròquia de Santa Maria d'Igualada - Llibre de censals morts de Miralles i altres llocs (1400-1402). - Mateu Vilella i Magda, venen un violari a Joan Francolí, prevere de Santa Maria de Miralles. 15-09-1607. - Testament d'Antoni Puigdengoles del castell de Miralles. 17-07-1440. - Miralles. Procés judicial a la Cort de... (1687). - Miralles. Registre de la Cort de ... (1699 -1705) | 08257-63 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66229 | Aplec del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell | Aplec que es celebra anualment el 1er. diumenge després de la 2a. Pasqua -Pentecosta- o de la Santissima Trinitat . Consistetix en una caminada al voltant del castell pel matí, en una ruta diferent cada any, que surt i acaba al mateix castell (itinerari circular). Primer es fa un ezmorzar (butifarrada) a la part jussana del castell, i després, la caminada. En acabat es celebra una santa missa a l'esglèsia de Santa Maria del Castell. La festa acaba a l'hora de dinar. De vegades. s'organitzen al lloc espectacles, concerts o jocs per la canalla. Organitza l'ajuntament. | 08257-65 | Castell de Miralles | 41.5181300,1.5190500 | 376429 | 4597336 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 2014 va correspondre al 15 de juny.Crèdits fotogràfics:Foto 1. Aplec del Castell 2014. Foto: ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.Foto 2. Aplec del Castell. Caminada 2012 (3.6.12) Foto: ajuntamentFoto 3. Aplec del Castell. En motiu restauració església. 23 d'abril1948. Foto: Arxiu Comarcal d'Igualada. Num. Reg. 03024. Autor: J. Castelltort | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66230 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-27 | Festa major d'estiu del municipi, que correspon al 15 d'agost (Mare de Deu de l'Assumpció). Les activitats són les típiques d'una festa major: caminada, concurs de bitlles, balls, missa, sopars.... Els sopars i balls es celebren a la plaça de l'Esglèsia. Organitza una comissió de la festa Major amb el suport de l'Ajuntament i el patrocini de la DIBA i del Consell Comarcal, així com dels tres restaurants del municipi, les bodegues Torres, Petromiralles i altres. | 08257-66 | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La festa major corresponent a 2014 va tenir lloc el dijous14, divendres 15 i dissabte 16 d'agost i va consistir en: la 15a caminada popular; una missa solemne a l'església de Sant Roman, una exposició 'les motos dels nostres avis' a les antigues escoles, un sopar de festa major, un concert i ball, un concurs de bitlles catalanes, activitats per la mainada, amb un espectacle infantil, un sopar de germanor amb una sobretaula amb actuació de l'humorista Joan Pera i un ball a càrrec d'un grup musical.A Cal Ramonet, s'havien cuinat per la festa major paelles d'arrós per a més de mil personesCredits fotogràfics: fotos subministrades per l'ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66231 | EIN Sistema Prelitoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sistema-prelitoral-central | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/plans_especials_de_proteccio_del_medi_natural_i_del_paisatge/plans_delimitacio/fitxers_estatics/ancosa_montagut_carbasi_serra_miralles_queralt.pdf</p> | <p>Espai d'Interès Natural que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (abans Carbasí, Serra de Miralles - Queralt i Ancosa-Montagut). L'espai comprèn territoris de les comarques de l'Alt Camp (municipis de Bellprat i Querol) i l'Anoia (municipis de Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles i La Llacuna). A Miralles compren: a) La Serra de Miralles-Queralt, una ampla franja de menys de 2 km, al NO del terme, paral·lela a la línia divisòria amb els municips de Bellprat i Sant Martí de Tous. El limit SE es la carretera C-37 fins el camí de Cal Puça. En aquest punt el límit enfila cap el SO seguint una linia que voreja el balç de Fontanilles i segueix fins prop de les Coromines. La Serra de Miralles - Queralt presenta l'interès de constituir un espai de transició entre les últimes digitacions dels altiplans centrals i les serres prelitorals centrals. Les seves dues vessants, una de matís continental, i l'altra de matís mediterrani, compten amb una vegetació i una fauna adaptades a la climatologia respectiva. L'espai reuneix un conjunt geològic d'especial interès per presentar un vessant interior continentalitzat i un vessant meridional de caràcter marí. És ric amb relleus calcaris degut a un fenomen de carstificació, i per tant sovintejen grutes i balmes. Els valors paleontològics també són rellevants doncs l'espai és ric en afloraments fòssils (al Turó de la Censada; al Torrent dels Cups; i al Turó de Solà de les Colomines) . L'element d'interès geològic principal es el Balç de Fontanilles. El mantell vegetal està compost, essencialment, de boscos d'alzina i arbredes secundàries de pi blanc. A les obagues resten retalls de rouredes de fulla petita i pinedes de pinassa, a la part més septentrional. Els solells presenten brolles de romaní i bruc d'hivern. Els boscos de ribera estan presents de forma més fragmentària, als torrents i rieres, amb salzeres i omedes. Pel que fa a la flora, es pot trobar el ruac, el genollet i el galzeran. En definitiva, la serra de Miralles és un bon representant de la diversitat paisagística de la Depressió Central oriental. Els ambients de rocam i el seu relleu permeten una població de fauna cavernícola de notable interès; d'altra banda, la diversitat de biòtops fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. b) La serra de Fontfregona, una franja que ocupa al SE un sector limítrof amb la Llacuna, i que forma part de la serra d'Ancosa-Montagut. Les dues franges estan separades a Santa Maria de Miralles per la vall definida per la mateixa riera de Miralles</p> | 08257-67 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NO del terme; Serra de Fontfregona. SE del terme. | <p>Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5232100,1.5122500 | 375871 | 4597909 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Des de l'ajuntament, es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles: les rutes de la Serra i de la Plana permeten el coneixement i el gaudi de la Serra de Miralles. L'espai natural Serra de Miralles-Queralt, segons el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN (Carbasí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut ; gener 2000) presenta els següents límits. Prenent com a punt inicial la cruïlla entre el riu Boix i la carretera B-220 (el punt més occidental de l'espai), i seguint el costat nord de l'espai, el límit discorre seguint el riu Boix aigües amunt, passant per camins, recs i rieres que discorren en sentit est-oest per l'obaga de de la serra de Queralt-Miralles, tot passant per cal Caselles, la Mare de Déu de la Roqueta, cal Macip, can Gol, la Fou, can Vidal, can Milà i can Prim. A l'extrem oriental envolta la Tossa, també a través de camins, amb el canvi sobtat del pendent en zones agrícoles. Pel vessant sud, gran part de l'espai segueix tot amotllant-se al peu de la solana de les esmentades serres seguint principalment les carreteres C-37, a l'extrem més oriental, i B-220, en l'extrem occidental, a més de diferents camins que en sentit est a oest travessen pel vessant sud de la serralada. Part de la superfície de l'EIN està classificat com a espai Xarxa Natura 2000 degut a la rellevància de la fauna, sobretot cavernícola. Superfície total de l'espai: 2.886,89 Ha Superfície al municipi de Miralles: 769,60 ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66232 | Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Balma gegant . Hi ha un salt vertical d'aigua davant la balma, que cau al fons del barranc, on hi ha un pèlag. La balma presenta una font (amb el cartell 'aigua no clorada') i un safareig -rentador. | 08257-68 | Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073700,1.5048600 | 375224 | 4596161 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'hi accedeix des de la pista no asfaltada per un curt camí a mà esquerra amb passera i recorregut en fusta. El camí està reforçat per un mur de contenció. Hi ha un rètol explicatiu de l'Ajuntament pagat pel PEIN, a la pista. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66233 | Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-campassos | <p>G. Pilleri, J.Biosca and L.Via The tertiary Sirenia of Catalonia ( 1898). Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern). Switzerland. http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/#prettyPhoto</p> | <p>Jaciment paleontològic de vertebrat marí del paleògen d'edat Eocè, on fou trobat un exemplar de Prototherium del Bartonià, amb connexió anatòmica, almenys 14 vertebres, costelles i crani. segons les NNSS 2002 de l'ajuntament, afloren restes d'ossos de sirènid a la vessant dreta del torrent. En aquesta zona, els estrats geològics, formats per sorres molt compactades, apareixen amb un bossament subvertical, la qual cosa ha afavorit la capacitat erosiva del torrent, que ha causat l'afloriment de la fauna esmentada a la seva vessant dreta (costelles, vèrtebres).</p> | 08257-69 | Vessant sud - sud est del Turó dels Campassos. NE del terme. | <p>Restes de vertebrats localitzades i excavades per Pep Romero a través de CECI ( Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada). La presencia de sirenis ja era coneguda per les col·leccions dipositades al Museu del Seminari de Barcelona en el sector del Castell de Santa Maria de Miralles, localitzades per Lluís Via al 1949. Destaquem altres troballes del mateix nivell d' importància a Tona com a Prototherium Solei o el Prototherium montserratensis trobat a Castellbell i el Vilar</p> | 41.5262600,1.5336600 | 377663 | 4598218 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-2.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Hi va aparèixer al 1997 el Sireni que està en mans del CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) (Fitxa 61) | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66234 | Font de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roma | Ruta de Plana, Serra de Miralles-Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | XX | Font amb una façana arquitectònica de pedra irregular amb 5 plafons encastats de 4 rajoles cadascun, en forma romboidal, amb decoracions florals en blau sobre blanc. A la part baixa brolla l'aigua amb una canonada. La font està enmarcada per un espai obrat en pedra, de forma trapezoidal amb banqueta correguda, Presenta quatre columnes de pedra i dues viguetes de formigó, que serveixen per sostenir una coberta vegetal. Al mig de l'espai hi ha dos columnes o corrons verticals, i una gran llosa plana al terra. Tot l'espai está enllosat. | 08257-70 | Sant Romà. Sud del terme. | 41.4980200,1.5311800 | 377403 | 4595086 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba prop del Mas Sant Romà, en el camí que va del mas a la Múnia. D'aquest surt un camí a la dreta, indicat i senyalitzat, i al cap de uns 50m. es troba la font.L'ambient té interès natural. La font està envoltada d'àlbers, pollancres, arç blanc i canyís, i d'un bosc de ribera, amb gran diversitat d'espècies, prop de la Riera de Miralles. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66237 | Font de Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-morgades | XVIII-XIX | Font situada en la zona alta del safareig de cal Morgades, amb brollador d'uralita i base formada per pedres en forma de pica arran de terra. La seva proximitat presenta banc de pedra tosca, avui coberts per la vegetació. Les aigües son aprofitades pel omplir la bassa en que tenia la funció de safareig, on conserva l'enllosat reclinat per facilitar l'acció de fregar en el seu sector de ponent, el més accessible per rentar. | 08257-73 | Cal Morgades. Est del municipi. | 41.5041600,1.5438800 | 378474 | 4595750 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66238 | Font de Múnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-munia | cobert de vegetació zona del safareig i banc de pedra | Font situada al marge del camí de la Font , molt proper al nucli de cases de la Múnia, en una zona enclotada, protegida per un mur de pedra amb estructura de banc i safareig. Font de brollador simple de metall i pica de pedra a terra. Les aigües alimenten un safareig, avui en desús però ben conservat, amb lloses reclinades per rentar la roba. El safareig fa de bassa per regar als horts, actualment en producció. A la part del camí que va a l'horta observem dues estructures de pedra, semicirculars, que antigament feien de distribuïdor de l'aigua. En la part d'entrada del camí de la font hi ha una banc de pedra, antigament cobert per una gelosia , un espai romantic per les parelles d'enamorats. | 08257-74 | La Múnia. Sud del terme. | 41.4948600,1.5270200 | 377050 | 4594741 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66238-foto-08257-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66238-foto-08257-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de BarcelonaLluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El camí d'accés al safareig es tallat per una tanca de fusta. la Múnia podria ser un topònim àrab | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66240 | Font de Cal Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-domenech | Font activa, situada en l'antic camí de can Domènech a uns dos centenars de metres de la masia del mateix nom, de brollador simple i pica de pedra a peu de terra. Les aigües provenen d'una antiga mina d'aigua situada pocs metres més amunt. Les aigües son recollides per un rec cobert de molses, fins alimentar a un antic safareig, avui en desús, situat en el mateix marge del camí . | 08257-76 | Sector central del municipi, a l'extrem oriental de les Planes de Ca l'Erzet | 41.5093200,1.5295200 | 377286 | 4596343 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66240-foto-08257-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66240-foto-08257-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El safareig està en bones condicions, unicament resta cobert de vegetació en el seu perímetre, fuit del seu desús.Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66241 | Font del Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Petita font situada al camí que dona en el Balç de Fontanilles, abrigat sota la zona d'inici de la mateixa balma. La zona de surgència natural a la capçalera de la balma amb presència de falzia ( Adiantum). Les seves aigües alimenten el petit safareig de pedra. La font apareix en la zona de contacte entre les calcàries i les argiles vermelles. | 08257-77 | Balç de Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073600,1.5048000 | 375219 | 4596160 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Trobem un cartell on ens informa que és una balma i la seva importància arqueològica. Com a curiositat, trobem un petit pessebre dipositat pel grup de jubilats del dimarts. Zona privilegiada per l'aixopluc i per l'aprofitament d aigua corrent per veure i rentar la roba al safareig amb lloses de pedra. S'accedeix des de la pista per un curt camí protegit per una tanca de fusta. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66246 | Xarxa Natura 2000 dins l'EIN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-dins-lein | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p> | <p>L'Espai Serra de Miralles-Queralt, que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (fitxa 67), inclou una zona de protecció de fauna en el marc de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110015), en el marc de la denominació menys explícita de Sistema Prelitoral Central. La singularitat fisiogràfica, paisatgística, geològica i paleontològica de l'espai, i sobretot la importància de la fauna cavernícola, justifica aquesta protecció. Els ambients de rocam i el seu relleu que afavoreix la població de fauna cavernícola de notable interès i, d'altra banda, la diversitat de biòtops, fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. Els relleus calcaris i càrstics, rics en cavitats subterrànies, són habitats per fauna cavernícola de gran interès, amb espècies endèmiques com el coleòpter Tycobitinus Listai i els ratpenats de cova, especialment protegits per la directiva de la UE. En quan a vertebrats, a l'espai hi crien l'àliga daurada i el duc i també es detecta presència de l'àliga quatribarrada, de la terrerola vulgar, del gripau corredor i de la serp de ferradura.</p> | 08257-82 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NE del terme | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-01-31 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament. Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura. D'aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoni natural i, a més, s'ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies que millor el representen. Actualment a Catalunya existeixen 115 espais que estan declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i 73 com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D'entre els primers, 29 d'ells ja han estat declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) culminant, així el procediment de desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país (dades a 31 de desembre de 2013). | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66247 | Aqüífer Carme - Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_19_def.pdf | Aquífers present en tot el perímetre de nord, est i sud del municipi, en una franja d'uns 1,5 km. d'amplada, en la zona de drenatge de la riera del Carme, que forma part de l'Aqüífer Carme-Capellades que ocupa un sector important de l'Anoia. Les calcàries amb alveolina de la formació Orpí de la serra de Fontfregona i Freixes, en contacte amb els materials més impermeables de l'Eocè, situat a la plana , afavoreixen la seva surgència, tot i que la complexitat i àmbit d'aquest aqüífers es molt més important afectat per grans estructures estructurals de major abast. | 08257-83 | Riera del Carme. Sud est del terme. | Aquest aqüífer forma part d una zona de drenatge molt més important anomenat aqüífer de les calcaries paleògenes i triàsiques de Gaià - Anoia (sector Anoia). Bàsicament format per una estructura geològica d'encavalcament d'antics materials paleozoic, mesozoic i del paleògen. En aquest context, l'orogènesi alpina va comportar la compartimentació i plegament d'antics materials ja dipositats del paleògen, Juràssic, Triàsic i Palezoic, Els materials de diferent permeabilitat han produint tres aqüífers, què, en contacte amb el sistema de falles de Capellades, crea una bretxa d'alta permeabilitat que afavoreix la surgència d'aigües interiors. | 41.5093500,1.5426300 | 378380 | 4596327 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66247-foto-08257-83-1.jpg | Legal | Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluis Rius i Font | L'aqüífer protegit Carme-Capellades està regulat pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, essent d'aplicació allò establert a l'Edicte de 18 de juny de 2001, pel qual es dóna publicitat a l'Acord de 3 de maig de 2001, mitjançant el qual s'aprova la declaració provisional de sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades, i l'Edicte de 28 de desembre de 2006, pel qual es dóna publicitat a l'Acord d'11 de desembre de 2006 del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació d'extraccions de l'aqüífer Carme-Capellades. L'aqüífer de Carme-Capellades està afectat per l'esmentat decret 328/1988, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i que per tant declara sobreexplotat el de Carme-Capellades. Aquest aqüífer s'estén des del sector oriental del municipi de Santa Maria de Miralles fins a Cabrera d'Anoia. En el terme municipal de Santa Maria de Miralles ocupa una superfície de 777,5 ha. Com a mesura de gestió de l'aqüífer, l'any 2003 es va constituir la Junta Central d'Usuaris de l'aqüífer de Carme-Capellades i l'any 2006 l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar el Pla d'ordenació d'extraccions, que situa Santa Maria de Miralles a l'àrea de recàrrega de l'aqüífer. | 123|124|125 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66248 | Turó de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-vinya-vella | <p>http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm</p> | <p>Turó de 736 metres, que dona nom a les antigues zones de conreu a peu de la Serra de Miralles, El Turó de la Vinya havia estat zona de producció de vinya , però , l'abandonament d'aquesta activitat ha propiciat la colonització del bosc.</p> | 08257-84 | Serra de Miralles.Nord del terme. | 41.5225000,1.5126600 | 375904 | 4597830 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66248-foto-08257-84-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Des de l'ajuntament, espromouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles, una proposta de descoberta del paisatge, història i fauna: la Ruta de la Serra, del Castell, de les vinyes, la plana i la Serra de Miralles - Queralt. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66249 | Font de Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-gol-0 | XVIII-XIX | Font protegida en forma de mina ben treballada a base de pedra i volta per set dovelles que conformen un arc de mig punt. Presenta una porta de metall per protegir el seu interior. Actualment presenta l'aquífer amb aigua. | 08257-85 | Pista del torrent de cal Gol. Nord del Municipi | 41.5190800,1.5153300 | 376120 | 4597447 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66249-foto-08257-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66249-foto-08257-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La font esta al marge de la del camí del torrent de cal Gol, just a tocar el camí que va a la plana nort del Turó del Castell. La seva datació podria arribar fins a l'època medieval per la factura i la ubicació, tot i que la manca de documentació no ens permet aproximar-la.Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d'Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66250 | Barraca de vinya al Bosc de La Costa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-bosc-de-la-costa-1 | Barraca de pedra seca de planta rodona i amb parets rectes, cúpula rodona i porta amb una pedra que tanca una aproximació de fileres. | 08257-86 | Bosc de La Costa, al S del terme. | 41.4857200,1.5182500 | 376300 | 4593739 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma part de l'inventari del Centre d'Estudis Llacunencs amb el n. 39 (Foto 1, CELL) | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 66251 | Barraca de vinya al Bosc de La Costa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-bosc-de-la-costa-2 | Barraca de pedra seca amb parets fent de contraforts amb una cúpula circular igual que la planta. Porta recta amb dintell d'una sola pedra plana, una mica esbiaxada. Està coberta de vegetació. Tot el lloc està envoltant de nombroses feixes de pedra seca. | 08257-87 | Bosc de La Costa, al S del terme, prop de la Creu del Pla | 41.4848900,1.5185200 | 376321 | 4593646 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66251-foto-08257-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66251-foto-08257-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma part de l'inventari del Centre d'Estudis Llacunencs amb el n. 40 (Foto 1 facilitada pel CELL) | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66254 | Alzina de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-domingo | AAVV. Arbres de la Comarca de l'Anoia singulars i monumentals. Quaderns d'introducció a la Naturalesa 4 | Alzina anterior a la casa actual de cal Domingo (Fitxa 30), de tronc bifurcat, de tres abraçades de diàmetre de tronc i capçada ben desenvolupada, d'uns 13 metres de diàmetre. El seu aspecte es molt regular i simètric, donat que no te competidors propers. L' alzina situada al marge de la carretera C-37, davant de la cal Domingo. La seva edat aproximada seria d'uns 80 anys . | 08257-90 | Km. 48 de la carretera C-37, davant de cal Domingo. Sud del terme. | Segons fonts orals durant la Guerra Civil sota l'alzina s'hi amagava un tanc | 41.4880800,1.5090400 | 375536 | 4594014 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66254-foto-08257-90-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66256 | Camí Vell de la Llacuna a Igualada / Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna-a-igualada-carrerada-de-la-llacuna | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Teresa Navas Ferrer (2007) Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona . | Camí que ve de la Llacuna entrant al terme de Miralles per la Creu del Pla, passa per La Múnia, Sant Romà, ca la Ramona, La Françola i Cal Serenes, i a prop de les ruïnes de La Fassina segueix la partió del terme municipal per, prop de cal Coca, adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui). | 08257-92 | SE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa menor de camins. En el 1900 es projecta la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles al marge al ser un sector poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 que s'executarà el tram de la B-213 de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per una xarxa que incloïa La Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de la BV213 de Santa Maria de Miralles a Igualada, passant per Santa Margarida de Montbui. El 1918 trobem, ja definitives, les noves carreteres entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Santa Margarida de Montbui. Aquesta nova xarxa es sobreposa i substitueix l'antiga xarxa de camins rurals, i sobretot el camí vell de La Llacuna a Igualada (i que coincideix amb la Carrerada). La carrerada de la Llacuna té la característica de ser una via d'enllaç entre els dos grans eixos de transhumància: la carrerada de la Cerdanya i el camí de la Segarra o carrerada de Coll d'Arca, que surten de Vilanova i la Geltrú i de Torredembarra respectivament per anar a les pastures pirinenques. El terme municipal de Miralles és una zona de pas dels antics ramats d'ovelles que feien la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès i el Garraf. En aquest context, hi ha documentat el traçat de la carrerada de la Llacuna pel seu pas pel terme de Santa Maria de Miralles, tenint en compte que la Carrerada no es un camí únic sinó un itinerari amb un sentit determinat amb ramificacions laterals. En un primer inici el seu traçat coincideix amb el camí vell de la Llacuna a Igualada, que comença a la Creu del Pla fins la Múnia, Françola i Molí de Baix, sortint del terme municipal, prop de cal Coca, per adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui) i seguir després per Sant Genís i La Llavinera cap al Santuari de Pinós. | 41.5111600,1.5436700 | 378470 | 4596527 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Xavier Menédez OPC Diba | En els mapes s'esmenta, en el tram més proper a La Llacuna, com Carrerada de la Llacuna i, més endavant, com Camí de la Llacuna a la Censada Nova. Hem decidit unificar en una sola fitxa la Carrerada de la Llacuna i el Camí Vell.La Censada Nova es una gran casa de Santa Margarida de Montbui. El fet de presentar encara avui el seu topònim en la cartografia actual posa en evidencia la seva utilitat com a via de comunicació principal. La carrerada de la Llacuna està pendent de classificació per la Generalitat (llei 3/1995 de vies pecuàries) | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66257 | Ca la Parda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-parda | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Molt restaurada | Masia de planta rectangular cmposta de planta principal i planta pis, amb teulada de dues vessants que cauen en direcció nord-oest i sud-est respectivament, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana antiga estava al costat sud-est però tant la finestra com la port d'arc de mig punt han estat tapiats i la façana encimentada. La porta principal dona ara a l'interior d'un pati al costat nord-est i que donant al camí presenta una porta d'arc rebaixat amb maons col·locats en llibret i el mur està coronat per unes fileres de teules. Hi ha uns altres petits coberts i edificis annexes vinculats a l'edifici principal. Existeix un pou isolat prop de la casa, al NO. | 08257-93 | Planes de ca l'Erzet. Sector centre del municipi al costat del camí de les Planes de ca l'Erzet | 41.5073200,1.5274700 | 377111 | 4596124 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66258 | Cal Miqueló o Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-o-cal-bitxo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Està ben conservada i s'han fet restauracions | Masia de planta rectangular d'un sol cos i de paraments de pedra, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de dues aigües que cauen a est i oest,.amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana al sector est compta amb una porta d'arc de mig punt envoltat de carreus de pedra. Té tres pisos d'alçada i a cada pis compta amb petites finestres quadrades. En el sector sud hi ha una estructura afegida de planta rectangular i només compta amb un pis d'alçada. Externament té les mateixes característiques tot i que té una teulada d'una sola vessant al sud. Al N. presenta un altre edifici, aïllat, més modern. Exteriorment està tancada en el seu perímetre per una tanca d'obra. | 08257-94 | Sector central del municipi, al costat de la carretera C-37 | Absent del Nomenclàtor de 1860 i dels repertoris de Riba (1988). Grafiada al Mapa IGE 1914 (com a 'casa', sense nom). | 41.5112200,1.5307400 | 377391 | 4596552 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Al vessant del Turó de La Fassina. En alguns mapes la casa està grafiada com La Fassina. La Fassina era una casa avui dia desapareguda, que va ser enderrocada als anys 90, i que es situava davant de Can Bitxo, a l'altre costat del camí que mena a La Françola. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66259 | Mur de pedra seca de Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-de-ca-lalbet | Mur de pedra seca en dos trams separats per la riera i seguint la carretera B-2131. Són murs d'un metre d'alçada i amb uns 7-8 metres de longitud. | 08257-95 | Sector nord-est del municipi molt a prop de Ca l'Albet i al costat de la B-2131 | 41.5240600,1.5337200 | 377664 | 4597973 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/