Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66260 | Ca la Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ramona | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Molt reformada | Casa de planta rectangular de petites dimensions, amb planta baixa i primera, i amb teulada partida en dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal orientada a ponent presenta una porta de fusta en un arc rebaixat amb maons plans i una finestra quadrada de petit format i ampit de rajola. La façana està emblanquinada. L'edifici principal presenta dos cossos adossats i un petit tancat. | 08257-96 | Sector est del municipi. Pla de Françola , al vessant de la Serra de Fontfregona | Apareix al Mapa IGE 1914 (com a 'casa'). | 41.5076000,1.5442700 | 378513 | 4596131 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Darrera la casa hi ha un pou circular. Deu correspondre a una petita explotació vitivinícola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66261 | Premsa de vi de gàbia del Restaurant Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-gabia-del-restaurant-miralles | XX | A l'aire lliure | Petita premsa de vi, de gàbia, moderna. La gàbia o canastra és de forma troncocónica o cilíndrica, feta amb llistons travessers de fusta reforçats per tres anells paral·lels horitzontals de ferro. Conserva la maquinària de premsa a l'interior, tota de ferro, sobresortint el cargol i la femella, amb el mecanisme de pressió o palanca de vaivé. El basament és una recreació de la cassola o pica de pedra, que presenta el corresponen bec per on fluia el most, que s'escolava per entre les obertures de la gabia. | 08257-97 | L'Empalme. Cruïlla entre la carretera de La Llacuna BP-2121 i la carretera a Valls C-37 | La premsa correspon a la casa de pagès que existia en aquest lloc abans de la construcció de la benzinera i el restaurant, anomenada La Palma. De fet l'actual restaurant segueix el perímetre de l'antiga casa, que va ser totalment transformada. La part on avui hi ha el bar corresponia al graner i al carro. La casa va ser construida cap el 1935 quan els propietaris, rabassaires i procedents del Mas Formich, van poder construir amb els seus estalvis una nova casa a la cruilla de les dues carreteres. | 41.4906600,1.5138800 | 375945 | 4594293 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66261-foto-08257-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El bé es de titularitat privada però està exposat a la via pública. El lloc es diu també Quatre Carreteres, l'Hostal de Miralles o L'Empalma. L'element es troba darrera la façana posterior del restaurant Miralles, al costa de la benzinera de Petromiralles, en un indret on aparquen els cotxes. L'entorn del restaurant també està decorat amb bòtes reaprofitades com a testos de plantes. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66272 | Creu del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pla | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 Valls i Prat, Marcel·lí. Cronologia històrica de la Llacuna. 1984 Llenas i Costa, Ramon. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú. 1980 Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna. Diputació de Barcelona/ Ajuntament de la Llacuna 2012 (Autor: Joan Garcia Targa)</p> | XV | Erosió i desgast | <p>Creu de terme, de pedra, gòtica. Presenta capitell esculturat amb quatre figures humanes o sants i dos escuts, un amb els símbols heràldics dels Cervelló (es la cara que mira a La Llacuna) i l'altre amb una campana sobremuntada amb un sol i una figura borrosa, que podria ser una pinya, símbol de la família Miralles (aquesta darrera es la cara que mira a Santa Maria de Miralles). En una cara presenta la verge, i en l'altra, la crucifixió. El fust es una columna llisa hexagonal i la base descansa sobre tres graons de planta quadrada.</p> | 08257-108 | Carretera La Llacuna-Igualada, a la banda dreta, a la partió entre els dos termes | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu del Pla es del primer tipus ja que indica la partió entre dos termes, al contrari de l'altre creu de Miralles, la de Françola (fitxa 15). Cal recordar que la fortalesa de Vilademàger (La Llacuna) va passar a partir de 1079 als Cervelló, que gaudien del domini com a feudataris del Comte de Barcelona, fins que va passar als Montcada i desprès als Ducs de Medinaceli.</p> | 41.4826600,1.5186700 | 376329 | 4593398 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Està a la partió de dos termes, La Llacuna i Santa Maria de Miralles, per tant té també una funció termenal. L'IPAC de la GC, la situa a la Llacuna (num. 5839). En determinada bibliografia, se la situa a la Llacuna (p.e Generalitat de C. 1997; veure bibliografia). El Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna també l'inclou (fitxa num. 87). És BCIN d'acord amb el Decret 571/1963 de 19-03-63 i segons la Llei 16/1985 (BOE 155, 29-06-85), així com la llei 9(1993 de patrimoni cultural de Catalunya. Tot a aquest alt grau de protecció legal, es troba a peu de carretera i és un element fàcil de ser malmès o sostret. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66274 | Pou prop del Mas d'en Reure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-del-mas-den-reure | XX | El cup s'està degradant | Pou circular de pedra, amb una boca de pou de metro i mig d'alçada, i coberta per una trapa i pedres, fet d'obra de maçoneria irregular de pedres parcialment arrebossada, que presenta, adosat pel seu costat SE, un cup o dipòsit de planta quadrada pavimentat i recobert (sól i parets) amb cairons grans quadrats | 08257-110 | Mas d'en Reure. Sud Oest del terme. | 41.5100800,1.5209200 | 376569 | 4596439 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba al mig d'un camp de conreu de cereal, per la qual cosa l'accés és dificultós, per que el camp està llaurat o pendent de sega, segons estació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66283 | Barraca del Coll d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-dorpi | Es troba a l'inventari de la Wikipedra (Inventari de barraques de pedra seca de l'Observatori del Paisatge de Catalunya) amb Codi: 6879. Data reg: 14.4.2012. Autor fitxa: Josep Ma. Mateu- Ed. Piolet. També al Mapa del patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró). MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | No restaurada. L'estructura s'hauria de consolidar. | Barraca de planta circular, feta amb pedruscall de mida mitjana. Presenta doble capa de pedres. La porta amida 100 cm. d'alçada. Presenta obertura en esqueixada així que l'amplada exterior es de 98 cm. i la interior, de 78 cm. La porta esta coberta per una llinda formada per una llosa plana, i a sobre, dues lloses planes més. | 08257-119 | Coll d'Orpí. Extrem E. del terme. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos l'aixopluc, per guardar-hi eines o com a alberg de bestiar. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen els materials que es tenen més a l'abast. | 41.5123900,1.5580000 | 379668 | 4596643 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F Xavier Menéndez | Està a la partió del terme amb Orpí. No està clar a quin dels dos termes està (segons els mapes consultats, la delimitació termenal varia). Aquest element també està inclos al Mapa del Patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró).S'hi accedeix, des de Miralles, per una pista que surt del camí de la Llacuna de la Censada Nova a l'alçada de Ca La Ramona, en direcció Est, cap a Orpí, i des d'Orpí, per una pista que passa per sota Mas d'en Bosc cap a l'oest, fins a Rofes. Al costat de la barraca hi ha una gran torre elèctrica. Venint de Miralles, la barraca es situa a la part esquerra arran de la pista, tenint la torre elèctrrica en front.En aquest tipus de barraques, per a la seva construcció, s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es començava des de baix, de manera que la seva forma cònica culminava en una gran llosa superior. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta habitualment a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66286 | Pou de El Corralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-corralet | XX | Pou de planta circular, construit amb pedra irregular, de mida gran. Actualment amida 155 cm. d'alçada màxima i en un extrem s'aprecien restes de les teules d'una antiga coberta descendent. El dìametre exterior és de 205 cm i l'interior, de 136 cm. Presenta una obertura quadrada oberta en esqueixada (100 cm. amplada exterior, 58 cm. amplada interior) dotada d'un marxapeu elevat, en obra, que culmina amb una llosa plana. Un desaigue travessa el pou. | 08257-122 | Camí del Bon Portell al Sud Oest del terme | 41.4902100,1.4963400 | 374480 | 4594269 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al mig d'un camp de conreu, molt a prop de les ruïnes de El Corralet, cap al SE de l'antiga casa. L'aigua és ben visible. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66288 | Resclosa de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sant-roma | XX | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles, en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. Fa més d'un metre d'alçada i té forma lleugerament curvada. L'aigua hi circula perfectament. | 08257-124 | Riera de Miralles, entre ca l'Oreneta i el mas de sant Romà | 41.5015100,1.5338000 | 377628 | 4595470 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí de Dalt (Fitxa 16) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66301 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | No ha estat restaurada. | Casa de pagès amb planta baixa, planta pis i golfes, orientada SO-NE amb coberta a doble vessant amb caiguda a SO i NE, amb el carener perpendicular a la façana principal. La banda SO de l'edifici presenta un rebaix respecte la coberta, per la qual cosa sembla que un cos se li afegeixi per aquesta banda. Els paraments són de pedra vista, irregular. La façana principal dona al SE, i està caracteritzada per una porta amb arc rebaixat, amb els límits arrebossats. La porta està acompanyada en planta baixa per tres finestres quadrangulars, una d'elles petita. El pis està presidit per un gran balcó central amb llosana de pedra situat sobre la porta, amb tres finestres quadrangulars al costat. Les golfes presenten una petita obertura a la façana. Diversos coosos arquitectònics i coberts lleugers per a corrals i llenyeres s'adossen al llarg de l'edifici. | 08257-137 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Sort). Segons fonts orals, la casa data al menys del segle XIX, i posteriorment va ser ampliada amb un segon pis. | 41.4966100,1.5173200 | 376243 | 4594949 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També esmentada com a Cal Sort. Manté les funcions de casa de pagès, amb pocs canvis. Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Ratou. A l'exterior de la casa hi ha diverses lloses propvinents de les tanques de l'antiga carretera. Al pati de la masia es conserven dues teules amb les següents inscripcions fetes al fang: en una diu Juan Grau 1931, i en l'altra, 1931. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66306 | Font de Cal Rebordosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-rebordosa | XX | Dipòsit rectangular fet d'obra, arrebossat, ple d'aigua, que s'omple a partir d'una canonada que hi desemboca. Està al costat d'un petit torrent. | 08257-142 | Pla de la Quintana, al NE del terme. | 41.5147500,1.5294300 | 377288 | 4596946 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba darrera de can Rebordosa, actualment coneguda com a Can Marqués. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 66308 | Cova de Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mas-vila | Badiella, E.; Fustagueras, J.; Indurain, J. (1977). Estudi geoespeleològic de les cavitats dels voltants del poble de la Llacuna. SIS (5) / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa: 53-65. Centre Excursionista de Terrassa. | Petita cova de 24 m. de recorregut , s'entorn calcari. S'ubica en una cinglera voltada de bosc que corre paral·lela a la carretera C-37 d'Igualada a Valls, a la dreta de la riera de Carme. La cova està situada a la base de la cinglera, en el límit entre aquesta i el pendent boscós, enfront del mas Vilar (fitxa 29) i sota el Pla de Nonell. En el fons i zona superior d'una gran balma d'uns 15 metres d'ample per uns 6 metres d'alt es localitzen tres boques que per sengles conductes, de poca alçada, desemboquen en una àmplia sala d'uns 2 metres d'alt. Des del fons d'aquesta cambra, lleugerament remuntant, segueix una altra galeria de dimensions més reduïdes i que acaba tancant-se als pocs metres. En el centre d'aquesta galeria existeix una xemeneia que puja uns 3 metres. El vestíbul té una altura d'uns 8 metres, una amplada a la boca d'uns19 metres i una profunditat d'aproximadament de 10 metres.Tota la cavitat, tant parets com sostre i sòl, presenten un emmascarament prou important de formes litogèniques. Al fons de la balma s'hi obren diferents forats, uns per donar llum i altres d'accés. A la cinglera, a dreta i esquerra de la cova, hi ha altres petites baumes. Per les característiques del material recuperat (excavacions 1930 i prospecció 1985), cal classificar el jaciment com una cova natural d'habitació sense estructures i d'enterrament. La cronologia aniria, possiblement, des del Neolític Final-Eneolític fins al Bronze Final III (amb inclusió de materials hallstàttics), ja en un procés de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro (2500-650 aC). | 08257-144 | Sector sud-oest del municipi | De ben segur coneguda des de temps remots. El gener del 1951, en una visita a la Plana d'Ancosa per part de membres del GES- CMB, diuen haver explorat la Cova del Mas Milà, que possiblement és la mateixa que quatre anys més tard, l'abril del 1955 tornen a visitar i ja la citen com a Cova de Mas Vilà, encara que d'aquestes dues exploracions només queda constància al llibre d'activitats del GES. La primera cita concreta que coneixem és l'aportada per membres de la SIS-CE Terrassa que la visiten i topografien l'agost del 1976. | 41.4901200,1.5258400 | 376942 | 4594216 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66308-foto-08257-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66308-foto-08257-144-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com cova de la Françola (en alguns mapes, de Can Vilar). La cova està recollida al web espeleoindex. La cova ha proporcionat evidències d'habitat i enterraments des del Neolític Final i eneolític fins el Bronze Final (veure fitxa de jaciment, 51). També presenta dos murs de pedra seca, que corren paral·lels a l'entrada, relativament moderns. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.Entenem que no està inclos com a tal (com a cova) a les NNSS de l'Ajuntament (2002), doncs aquest el que fa es inclore'l com a jaciment. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66309 | Capbreu de 1682 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1682-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219</p> | XVII | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari Bartomeu Costa per encàrrec de la baronessa de Miralles amb molta informació sobre el règim senyorial del castell i el terme de Santa Maria de Miralles. Per exemple, hi ha referències a una agrupació de finques del mas de Florençola, on es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens, conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. El capbreu de 1682 incorpora els antecedents del capbreu de 1522 però hi estableix algunes reduccions en relació al de 1522. Per exemple, la finca del Puig Rubiol, de 6 jornals de vinya, el 1522, que llavors pagava un cens anual de dues quarteres de forment, ara, al 1682, la baronesa li atorga una rebaixa consistent en pagar només una quartera de forment i una 'tassa de vi grech, bo, ardent i fi'. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. El capbreu també parla del Molí Vell, declarat per Francesc Morgades (anteriorment havia estat declarat per Antoni Estalella en la capbrevació de 1522 i per Jaume Palau en la de 1649). Corresponien a aquest molí uns 40 jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també paguen els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen 5 sous a benefici de Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim.</p> | 08257-145 | Arxiu de la Corona d'Aragó Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, mort el 1674, i que fou lloctinent general de Catalunya entre 1647 i 1652. Els Montcada, marquesos d'Aitona, eren per herència barons de la Llacuna i de Miralles i senyors de les terres de Santa Maria de Miralles.</p> | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Bartomeu Costa, notari | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66314 | Creu de Coma-roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-coma-roques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Creu de ferro situada al cim del Turó de Coma-roques, constituïda per dues barres metàl·liques primes entrecreuades perpendicularment, de secció circular, que presenta una figura de crist crucificat | 08257-150 | Turó de Coma-roques. NO del terme. Fent partió amb Sant Martí de Tous | Abans era de fusta. Sembla que la va erigir gent de Tous per commemorar una pesta que va haver a Sant Martí de Tous. La creu podria ser obra d'Enric Senserrich, escultor de Tous. Creiem que es tracta de la mateixa creu que cita Ribas (1988, 218) -un gran crucifix de ferro forjat al cim del Puig de la Ferriola- | 41.5195100,1.5061000 | 375351 | 4597508 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està ubicada al cim del turó, a la partió amb el municipi de Sant Martí de Tous, dintre del terme de Santa Maria de Miralles per pocs metres. El turó s'eleva darrera del puig on s'ubica el Castell. Les dues fotos, corresponents a una caminada de 2012, han estat facilitades per l'ajuntament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66320 | Forn de guix de Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-fontfregona | XX | Estructura circular amb parets de pedra, possiblement un forn de guix (per la mida i morfologia, podria ser un pou de neu però ens inclinem per un forn de guix doncs sabem que la casa de Fontfregona, de la Llacuna, produia guix). El fons no s'aprecia per que està ple de terra i pinassa (hi ha, de fet, tres pins a l'interior). El perímetre de l'estructura està definit per un mur corregut, circular irregular, amb maçoneria poc acurada; la paret presenta dues obertures rectangulars. El diàmetre és excepcionalment gran. | 08257-156 | Serra de Fontfregona. Est del terme | 41.5066000,1.5516200 | 379125 | 4596010 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està a prop del Mas de Fontfregona (terme de La Llacuna) (a 200 m. en línia recte), pero el forn està en terme de Miralles | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.