Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66263 | Material arqueològic del Sepulcre de Santa Maria de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-sepulcre-de-santa-maria-de-miralles | Bosch Gimpera, Pere. Sepulcre de Santa Maria de Miralles. a: Crónica de la Secció Arqueològica. Annuari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) 1913-15, vol. 2, p. 811-12. Barcelona, 1915. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000102/00000036.pdf RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Són 9 peces procedents d'un sepulcre excavat l'any 1914 en el terme de santa Maria de Miralles, sense precisar el lloc exacte, que es troben dipositades a la reserva del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Les peces, amb el num. de registre MAC, són les segünets: 16354- collaret; 16455- destral; 16456- destral; 16457- destral; 16458- ganivet; 16459- ganivet; 16460- ganivet, frag.;16461- cisell, frag.; 16462- cisell, frag. El lot coincideix amb les peces descrites a l'article de Bosch Gimpera a l'Anuari de l'IEC, 1915, vol. 2, p. 811-12. | 08257-99 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Parc de Montjuïc. s/n 08003 - Barcelona | 'A la fi de desembre del 1914 fou trobat al terme de Santa Maria de Miralles un sepulcre el contingut del qual fou adquirit pel Museu Municipal de Barcelona'. Així comença el breu article publicat per P. Bosch Gimpera al butlletí IEC de 1915. Els materials estan localitzats perfectament a l'actual MAC, d'acord amb la informació facilitada pel Museu. També es diu que Mn. R. Lloses va facilitat informació sobre la troballa i el pla del sepulcre (l'article publica planta i secció del sepulcre i una foto amb els materials). El sepulcre estava fet en una cavitat ovalada folrada de lloses de pedra i tapada per una gran llosa. L'esquelet, que no es conservà, estava en posició supina, de E. a W. amb el cap a l'E. L'aixovar estava format per tres destrals polides de fibrolita, trapetzoidals; dues escarpres de quarcita; quatre ganivets de silex (dos de sencers); i un collar de denes de malaquita. No aparegué ni ceràmica ni metall. Es dataria a finals del neolític o principis de l'eneolític. Segons Bosch, el supulcre te paral·lels amb Los Millares. Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, es tracta d'un enterrament d'un sol individu en caixa de lloses, o sepulcre de fossa, pertanyent al neolític mitjà-recent català (3500-2500 a.n.e.) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Aquest jaciment està inclos a les NNSS de l'Ajuntament. Segons aquest instrument de planejament, el jaciment està 'destruït, il·localitzable 1914'. Segons l'article de l'IEC, efectivament, es va trobar el 1914 a Santa Maria de Miralles sense concretar emplaçament dins del terme. Per tant, no es fa fitxa de jaciment pero si dels materials dipositats al MAC. A l'Arxiu Històric del MAC es conserva una mena de memòria de la intervenció de Santa Maria de Miralles, amb el croquis i l'inventari. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66266 | Cal Campís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campis | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt transformada | Edifici de planta rectangular i de tres plantes (planta baixa, planta primera i golfes), amb coberta a dues vessants, en direcció est-oest i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És un edifici molt retocat. A la façana que dona al sud hi ha una porta principal d'arc molt rebaixat i finestres amb motllura de dimensions similars a la porta i que presenten les mateixes característiques que les finestres de la segona planta. A les golfes hi ha tres finestres més petites en galeria amb arc de mig punt, motllurades i molt juntes. Hi ha altres petits edificis adjacents. | 08257-102 | Turó de Cal Campís. Oest del terme. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Campix i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Casa. | 41.4914800,1.4946000 | 374337 | 4594412 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Transcrit també als mapes com Cal Campins. Abans conegut com Cal Jaumet | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66267 | Cal Pompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pompo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Molt restaurat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants, en direcció est-oest i de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana està molt refeta i encalada i presenta una estructura simètrica amb una porta central d'arc rebaixat i dos finestres a banda i banda; a la segona planta s'observa un balcó de llosana al centre i dues finestres a cada costat; i al pis de les golfes destaquen tres petites finestres de igual mida. Rodejant l'edifici hi ha petites edificacions adjacents i vinculades a la producció i l'emmagatzematge. | 08257-103 | Planes de ca l'Erzet i vessant SO de la Serra de Miralles Centre del terme. | 41.5082700,1.5214400 | 376609 | 4596238 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Pou al N. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66268 | Mur de pedra seca prop de ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-prop-de-ca-laleix | XIX-XX | Mur de pedra seca que limita dos camps i suporten una terrassa de terra conreada. La direcció que segueix és nord-sud. Són pedres de tamany petit i mitjà. Hi ha uns esglaons poc treballats al costat nord que possibilita accedir entre un camp i un altre. | 08257-104 | Al costat oest de la C-37. Sector N del terme | 41.5201900,1.5250700 | 376935 | 4597556 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66268-foto-08257-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66268-foto-08257-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66271 | Rellotge de sol de Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-formich | XX | Rellotge de sol ubicat al costat de ponent de la façana de Mas Formich (Fitxa 32). Es tracta de 6 rajoles de ceràmica sobre una llosa de ciment encarat cap a ponent. A més dels números en xifres romanes hi ha un marc amb motius florals i dues figures al·legòriques de l'agricultura. | 08257-107 | Mas Formich. Sector sud oest del terme. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||||
| 66273 | Mas d'en Reure. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-reure | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Casa de planta rectangular quasi quadrada amb coberta de teula a doble vessant, orientada NE-SO amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana amb la porta principal dona al SE. La porta original està tapada amb una porta metàlica, però podria ser d'arc de mig punt, atès que sobresurt parcialment part dels carreus de pedra del brancal esquerra. A la part superior hi apareix gravada una data: 1880. A l'esquerra presenta una finestra gran, senzilla; a la dreta, una de més petita. Al centre de la façana principal, sobre el portal, llueix una balconada amb llosana de pedra i obertura a llinda que presideix la planta pis, amb dues finestres petites a banda i banda. Les golfes estan dotades de una petita finestra central i dos ulls de bou ovalats a banda i banda. Tota la façana, i la globalitat de la casa, està arrebossada. Davant de la porta s'observa un paviment de lloses. La casa presenta al voltant diversos coberts o corrals. A destacar la coberta de bigues d'un d'ells. | 08257-109 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Pissa i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Pichas. | 41.4919400,1.5042100 | 375140 | 4594449 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: Can Pixes. En alguns llocs consta com a Mas d'en Roure (reure vol dir roure). Podria ser dels anys 30 segons el propietari però a la façana consta la data 1880. En el jardí anterior hi ha corrons i diversos estris agrícoles com a elements decoratius. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66275 | Pont petit prop del Mas d'en Reure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-prop-del-mas-den-reure | XX | Pont de pedra de petites dimensions amb un sol ull en arc de mig punt sobre una petita riera seca (Riera d'Es Colomines), L'arc està constituit per un primera filada de petites dovelles d'argila (maons o rajola), i a sobre, una segona filada de pedres més grans disposades com a dovelles. La resta de l'estructura fins el nivell de pas està constituïda per maçoneria de pedra irregular. La superficie de pas, estreta, indica que tenia un ús peatonal. | 08257-111 | Mas d'en reure. Sud Oest del terme. | 41.4926500,1.5025300 | 375001 | 4594531 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La riera és més aviat una canalització artificial, que recorre el costat SO de la carrerada que va de la carretera C-37 en direcció Bellpart, i que es troba al SO de la carretera que va de la Llacuna a Santa Maria de Queralt (B-220) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66276 | Goig del Gloriós San Cristo de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-san-cristo-de-miralles | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | XIX | Encara que ja no es canta | Goig dedicat al Sant Crist i amb la següent lletra: Puig en Creu esteu clavat Per remey del Pecador R. Perdoneu las nostras culpas, Misericordia, Senyor Vos, Rey meu, per enriquirnos Vos dignareu de baixar Del seno de l'Etern Pare A n'aquest mon de treballs, Hont vostra sang deramareu Prenda de infinit valor. Perdoneu, etc. Per treballs y per tristesas Vos sereu molt afligit Dins d'un hort ab tres deixebles La mes tenebrosa nit; No es la menor de totas Veurer un amich traïdor. Perdoneu, etc. Com al mes ruhi dels homes Vareu ser pres i lligat, Y ab molts i grans vituperis A Jerusalem portat, Y allí va maná asotarvos Pilat jutge ab son mal cor Perdoneu, etc. La corona que os posaren Fou per escarni i afront, De punxagudes espinas Per darvos pena i dolor Y tot per lo be del home Objecte de vostre amor Perdoneu, etc. Lo feixuch pes de la Creu Vau portar fins al Calvari, Sufrint pel camí la befa D'aquell poble temerari; Y puig Jesucrist sufrireu Per fernos molt gran fabor Perdoneunos, etc. Vostras robas preciosas Van jugarse'ls malfactors Y despullat enclavaren En Creu vostre diví cos. Allí entremitj de dos lladres Vareu dar al un perdó Perdoneu, etc. Quand en aqueix arbre os miro Així ab los brasos oberts, Nos cridau á penitencia De tots nostres desacerts; Gran error seria'l nostre Si no deyam de bon cor Perdoneu, etc. Per aquesta Santa Imatge Cobran los malats salut, Y la terra mes estéril Dona copiosos fruyts, Dels pobres es sumo amparo Y per tots inmens tresor. Perdoneu, etc. Tornada: Per vostra sang preciosa, Per vostres treballs i afronts, Perdoneu les nostres culpas Misericordia, Senyor. | 08257-112 | Sant Romà | El document fa esment al Sant Crist que és de data 1633. El document és del segle XIX | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Goig que ens han fet arribar l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66277 | Fons documental de Miralles de l'Arxiu Parroquial de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-miralles-de-larxiu-parroquial-de-carme | <p>Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz. Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010.</p> | XVII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Carme es troba custodiat al despatx de la Rectoria de Carme, en dos armaris metàl·lics amb estanteries. S'hi conserva la documentació relativa a les parròquies de Carme, Orpí i Miralles. El conjunt està compost per varis llibres i algún document solt. Es tracta de llibres d'òbits o defuncions, capítols matrimonials, baptismes, testaments, comunions, llibres de comptes de la parròquia i 'consueta'.</p> | 08257-113 | C/ Sant Martí, 42 08787 Carme | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66277-foto-08257-113-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Informació extreta del Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010. La foto també pertant a l'esmentat mapa (J. Sales-N. Salazar) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66278 | Bosc d'utilitat pública CUP 59 Els Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dutilitat-publica-cup-59-els-segarresos | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_boscos_publics/dar_que_son_boscos_publics/</p> | <p>Dins de l'espai protegit del Sistema Prelitoral Central s'hi troba la forest pública dels Segarresos . Aquest bosc, que ocupa una superfície de 68,4 ha al sud-oest del municipi, situat al Turó de Pixallits i a la solana de la Serra de Pinyol, i que va estar afectat per un incendi l'any 1974, està inclòs al Catàleg de Boscos d'Utilitat Pública (CUP) definit per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Aquesta forest va ser declarada refugi de fauna salvatge mitjançant la Resolució MAH/3785/2009, de 4 de desembre, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics que hi ha. Aquesta declaració implica la prohibició de qualsevol tipus d'activitat cinegètica i de captura d'animals.</p> | 08257-114 | Serra de Pinyol, prop del Turó de Pixallits. SO del terme. | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població. Aquest va esdevenir públic al 1978 amb la finalitat de prevenir de la erosió o zones inundable. La gran variabilitat d'espais que ocupen i la diversitat d'ecosistemes on són presents, els doten d'una gran diversitat des del punt de vista geològic, climàtic i, per tant, florístic, faunístic i paisatgístic. Durant els últims decennis s'ha produït una sèrie de canvis importants en els usos tradicionals dels boscos que ha provocat una modificació en les condicions de demanda sobre l'ús dels boscos i la manera de gestionar-los. Tant és així que, actualment, la gestió forestal dels boscos públics, té com a objectiu la compatibilització de les funcions de producció amb les funcions ecològiques i les funcions socials. Així doncs, als boscos públics tenim representada la vegetació de les tres regions biogeogràfiques presents a Catalunya: la boreoalpina (amb predomini de pinedes de pi negre, avetoses i prats alpins), l'eurosiberiana (amb pinedes de pi roig, rouredes i fagedes) i la mediterrània (amb alzinars, carrascars, brolles, màquies, matollars,...), a més de la vegetació de ribera. D'altra banda, aquesta heterogeneïtat d'ecosistemes, fa que en moltes de les forests públiques, a més de la funció de producció de fusta, que durant anys ha estat una font de progrés i desenvolupament dels pobles de muntanya, en l'actualitat prenguin especial importància altres funcions ambientals, socials i de protecció del medi natural. | 2151 | 5.2 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66279 | La Caseta de Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-ca-latzet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Petit edifici d'una sola planta, de planta quadrada, amb coberta de teules a doble vessant amb orientació NE-SO, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una porta centrada amb arc rebaixat, amb dues grans finestres amb la mateixa forma, a cada banda. Ha estat remodelat totalment a l'interior per la nova propietat. A la part posterior (NO) presenta un cobert annex. Davant la casa hi ha un ample pati, i a l'est d'aquest, hi ha un cobert per cavalls. A l'altre extrem del pati es situa el Cup Nou de Ca l'Artzet (fitxa 116). | 08257-115 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Aquesta caseta pertanyia a Ca l'Atzet (fitxa 22) i a l'àvia de Can Jordana, | 41.4919500,1.5045600 | 375169 | 4594450 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc i el mas original (Ca l'Atzet, fitxa 22), segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. Forma un petit nucli amb Ca l'Atzet (fitxa 22), Cal Massip (la masoveria, fitxa 23) i el Cup Nou de Ca l'Atzet (fitxa 116). La Caseta de ca l'Atzet és la construcció que ocupa l'extrem NO del conjunt. Aquesta caseta també es coneix per altres noms: la Caseta de la Mestressa i la del tercer home (doncs la propietària es va casar tres cops) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66280 | El Cup Nou de Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cup-nou-de-ca-latzet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Totalment restaurat | Edifici d'una sola planta i sòtan de planta rectangular amb coberta de doble vessat de teules, orientades NE-SO. A l'extrem SE hi ha un petit edifici adossat que correspon a un gran cup, totalment remodelat. D'aquest es conserven els accessos al cup per la banda NE i SO. | 08257-116 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Aquest edifici era el Cup Nou de la casa de Ca l'Atzet (fitxa 22), un cup més gran i més modern construït posteriorment als de la casa original, i que es va instal·lar uns metres al NO, a l'altra banda de can Massip, amb un edifici aïllat. | 41.5055800,1.5205400 | 376529 | 4595940 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66280-foto-08257-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66280-foto-08257-116-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc i el mas original (Ca l'Atzet, fitxa 22), segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. Forma un petit nucli amb Ca l'Atzet (fitxa 22), Cal Massip (la masoveria, fitxa 23) i la Caseta de Ca l'Atzet (fitxa 115). L'actual edifici ha estat remodelat completament , i ampliat, per convertir-lo en taller de la ceramista Mary Gumà, pero encara es conserva, totalment reconstruit, el cup original (o l'espai que ocupava), actualment ple d'obra artística de la ceramista. Aquest edifici conté la col·lecció de pintura de Virtuts García Reixach (fitxa 117) i la col·lecció de ceràmica de Mary Gumà (fitxa 118) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66289 | Cal Tarragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarrago | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016</p> | XVIII-XX | Totalment restaurada sobre l'edifici original | <p>Edifici composat de dos cossos rectangulars i altres de complementaris. El principal està orientat nord-sud, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant, orientada nord-sud, el carener paral·lel a la façana principalLa façana dona a migdia. La porta està definida per un arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra. Presenta una finestra quadrada just a sobre, que correspon a la planta pis. La resta de finestres estan enmarcades d'obra. Tots els paraments són de pedra vista i segons la propietat, són producte de remontar modernament les parets originals, de manera que els sócols són originals fins a una alçada considerable. A l'esquerra de la porta s'adossa sobre la façana un cos quadrat que podria correspondre a l'emplaçament de l'antic cup. En un altre sector de l'edificació es dreça una estructura similar, que podria correspondre a un segon cup.</p> | 08257-125 | Recinte jussà del castell (Poble Vell), aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>La casa correspon a l'antiga casa de ca l'Escolà que hi havia al Poble Vell. Es tracta de la única casa existent actualment al recinte jussà del Castell, reconstruïda seguint el perímetre exacte de l'antiga casa de ca l'Escolà, avui coneguda com Can Tarragó. Un cop abandonat el Poble vell, la familia va fer la nova casa a la carretera C-37, a principis del S. XX, just davant del camí que des de la carretera duu al castell, i que va heredar l'antic nom de quan estava al Poble Vell, Can Escolà (fitxa num. 9). Actualment és un restaurant.</p> | 41.5182900,1.5191200 | 376435 | 4597353 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66289-foto-08257-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66289-foto-08257-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També conegut per Ca l'Escolà. Està situat a llevant de l'Església. Al pati es conserven un seguit d'elements mobles de pedra: una peanya o llosana de balcó decorada per tres costats amb motllura, posada sobre un fragment de corró cilíndric força gruixut; 2 corrons més; 1 possible bugader o pica d'oli, circular, que no és d'aquesta zona; 5 guardarrodes. Protecció: l'hem posat com a BCIN per que la casa està dins del recinte del Castell (si més no de la part jussana), que està declarat BIC pel decret de castells 1949 | 98 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66295 | Cal Ton Pastor o Cal Fadrí del Pompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-pastor-o-cal-fadri-del-pompo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Restaurada | Casa composta per dos cosos rectangulars que conformen una L. Presenta una orientació SO-NE, i l'edifici principal, una petita casa amb coberta a doble vessant SE-NO, amb el carener perpendicular a la façana principal, està composat per planta baixa,pis i golfes, amb una orientació de façana al SE, pràcticament a migdia. La porta principal és rectangular, amb llinda una mica elevada, i llindar recte. Les finestres de la façana -quatre, una en planta baixa i tres al primer pis- són senzilles, petites i quadrades. La finestra de les golfes té acabat pentagonal. L'altre edifici s'adossa parcialment al costat dret de la façana descrita, i consisteix en tres cossos, un primer de planta quadrada de dos pisos i amb porta, amb teulada a una vessant,; un segon cos rectangular, més allargat, d'una sola planta, amb teulada a doble vessant (amb una orientació contrària a la del cos anterior) i amb una porta gran per a usos agrícoles; i un tercer cos allargat disposat paral·lelament a la part posterior dels dos cossos esmentats, i també paral·lel al camí. Aquests darrers elements constructius corresponen a les antigues dependències agropecuàries (celler i cups; així ho fan pensar les grans portes que s'hi obren, una d'elles al camí). Excepte aquesta façana posterior que dona al camí, tot el conjunt està perfectament enblanquinat. | 08257-131 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet, a la vessant SO de la Serra de Miralles | Aquesta casa podria correspondre a Can Francolí, citada al Nomenclàtor de 1860 | 41.5078300,1.5196900 | 376462 | 4596191 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66296 | Cal Correu o Cal Pallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-correu-o-cal-pallers | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Totalment transformada | Casa totalment transformada en un edifici residencial, de planta baixa i pis. Te planta quadrada, amb coberta asimètrica a doble vessant orientada E-O amb el carener paral·lel a la façana principal, i porxo al davant amb coberta a una vessant. L'entrada principal es situa a l'oest, sota aquest porxo. La façana principal (O.) i la posterior (E.) estan arrebossades, mentre que la paret N presenta un acabat de pedra vista amb maçoneria irregular però molt ben acabada. | 08257-132 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | 41.5047100,1.5235800 | 376781 | 4595839 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Pallés, segons el Projecte de Catàleg de Masies Sembla que té un origen força antic, però l'edifici ha estat profundament transformat.El jardi està decorat amb diveres escultures, algunes d'art contemporani | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66297 | Mas Retou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-retou | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX.-XX | Masia de planta quadrangular que presenta una orientació SO-NE, amb coberta a doble vessant SE-NO, amb el carener paral·lel a la façana principal, i composta per planta baixa, pis i golfes. La façana, al SE, dona pràcticament a migdia, i està arrebossada. La porta principal és rectangular, senzilla, amb llindar recte. Les finestres de la façana principal corresponents a la planta pis són senzilles, grans i amb arc rebaixat, sense brancals de pedra. Se li adossen quatre cossos complementaris; un d'ells és un antic cup de vi. El principal s'adossa al costat NE de l'edifici principal: també és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant amb la mateixa orientació que el principal, i amb parets de pedra vista irregular. | 08257-133 | Barri del Mas Retou. Camí de Mas Retou | Apareix al Papa IGE 1914 com a Mas Ratou. Molt transformada al segle XX. | 41.5046700,1.5082200 | 375499 | 4595857 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Mas Ratou en alguns mapes. Es situa a la part nord del complex residencial (que no urbanització) del Mas Ratou (la casa li dona nom al barri), compost per un conjunt d'una vintena de cases de recent construcció, bastant separades entre elles, comunicades per diversos vials, en un context de parcel·les numerades i del·limitades. Tot i la seva dispersió, és la concentració de poblament més 'densa' de tot Miralles. Es troba a mig camí entre les Planes de l'Otzet (amb qui comunica per una pista que passa per Fontanilles) i l'ajuntament, amb qui comunica per una carretera asfaltada que passa pel cementiri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66299 | Cal Pilot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pilot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Restaurada | Casa molt restaurada, de planta quadrada, orientada E-O, amb una mica de desviació (SO-NE), amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant amb caiguda a E. i a O. La façana principal dona pràcticament a migdia. Te porta central i dues finestres laterals en planta baixa, tres finestres a la planta primera, i una finestra d'arc rodò a les golfes. La façana posterior presenta finestres rectangulars (dues a planta baixa i tres al pis). L'edifici ha estat ampliat a llevant i a ponent amb dos cossos respectius adossats d'una sola planta amb coberta d'una sola vessant descendent a est i oest, respectivament. | 08257-135 | Nord del terme. Carretera C-37 Valls-Igualada Km 53'5 | 41.5213800,1.5296000 | 377315 | 4597682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66299-foto-08257-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Can Pilot també es coneix com a Can Carreres, segons el catàleg de masies. La casa o Caseta de Cal Pilot Nou (no fitxada), molt aprop de la casa, a l'altra banda de la carretera, corresponia als masovers de Cal Pilot | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66300 | Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de planta quadrada orientada Est-Oest (amb una petita desviació SO-NE) amb planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb caiguda a O. I E i amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal dóna a migdia i presenta una porta central amb arc rebaixat amb brancal i dovelles de maons. La planta baixa té dues finestres quadrades a llinda, banda i banda. La planta pis presenta tres finestres rectangulars amb una única llosa com a llinda. Tota la casa està arrebossada però deixa veure les cantoneres, fetes de pedres de bona qualitat. La casa compta a llevant amb un cos afegit, en gran part, un porxo obert, amb una coberta descendent en direcció E. | 08257-136 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Ca l'Agustí) | 41.4967500,1.5195200 | 376427 | 4594961 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Ratou. Pou al darrere de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66302 | Ca L' Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-arturo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de planta quadrada orientada SO-NE amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de doble vessant amb caiguda a SO-NE amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal dóna al SE, pràcticament a migdia, i presenta una porta amb arc rebaixat amb brancal i dovelles de maons, amb una finestra quadrada a cada costat. La planta pis presenta tres finestres amb arc rebaixat, i les golfes, una obertura central circular en ull de bou. Els paraments de la casa són de pedra vista, i les pedres cantoneres no presenten diferencies constructives. La casa compta al costat NE amb un petit cos afegit, i amb un parell més de porxos adhetits als paraments externs. | 08257-138 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Carabassé), | 41.4973400,1.5185100 | 376344 | 4595028 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Cal Carbasser (en alguns mapes, Cal Carabasser o Cabasser). Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Retou. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66303 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-3 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt restaurada | Casa molt senzilla, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, orientada NE-SO, i amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal i caiguda cap al NE i SO. La façana principal es troba al SO. Actualment està arrebossada al complet. La planta baixa presenta dues portes de forma rectangular, i el pis presenta tres petites finestres quadrades. A la casa se li adossa un cobert allargat pel NE i altres cossos quadrangulars.. | 08257-139 | Prop de la carretera C-37, al NE del terme. | La casa podria haver estat construïda als volts del 1917. Correspon a una de les cases que hi havia al Poble Vell, que pertanyia al campaner de l'església parroquial, i que a l'abandonar-se el poble, es va instal·lar en aquest lloc. Per això la casa es diu cal Campaner. Per aquesta raó no apareix al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988) cita Can Campaner a la seva llista de cases modernes (a partir S. XVII). Apareix també al mapa IGE de 1914 (Cal Campané), per la qual cosa cal deduir que es anterior a 1917. | 41.5172400,1.5288300 | 377243 | 4597223 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66303-foto-08257-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66303-foto-08257-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Situat entre les masies de ca l'Escolà i cal Garracurt, entre el camí i el torrent de ca l'Escolà. Pou al costat de llevant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66304 | Cal Garracurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garracurt | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Molt restaurada | Casa molt senzilla, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, orientada NE-SO, i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i amb caiguda cap al NE-SO. La façana es troba al SE. Es molt senzilla, actualment està arrebossada (emblanquinada) al complet. La planta baixa presenta una porta amb arc rebaixat amb un parell de finestres quadrades a banda i banda, i el pis presenta un balcó central molt estret i dues petites finestres quadrades a cada costat. A la casa se li adossen dos coberts quadrats als costats SO i NE amb cobertes descendents a una vessant en la mateixa direcció. Més enllà, al NO, apareix un altre petit edifici, aïllat, modern. | 08257-140 | Prop de la carretera C-37, al NE del terme. | Riba (1988) cita el mas a la seva llista de cases modernes (a partir S. XVII). Apareix també al mapa IGE de 1914. No apareix al Nomenclàtor de 1860 | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'exterior de la casa hi ha tres pedres de molí i tres corrons. La casa ha sofert pocs canvis a l'interior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66305 | Cal Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV | Deficiències en els paraments de façana i en la tanca o baluard de llevant. | Gran masia pairal composta principalment per dos cases adosades disposades en la mateixa direcció (orientació NE-SO), i ambdues, amb coberta a doble vessant amb caiguda al NO i SE i amb planta baixa, planta pis i golfes. L'edifici més meridional és més gran i presenta planta rectangular, en forma d'ela. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del NO que la del SE). La façana principal es situa al SE, i al centre de la façana, totalment arrebossada, s'ubica la porta d'arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra. Presenta dues finestes quadrades a cada costat. A la planta pis s'observen tres finestres, simètriques, amb arc de mig punt. Més amunt es veuen, sobre les anteriors, tres finestres molt petites amb la mateix forma, corresponents a les golfes. Actualment, sembla que aquest accés no és actualment utilitzat. A la façana oposada (NO), s'observa un cos adossat modern i una porta d'accés a la casa, de forma rectangular, que és la que actualment s'utilitza. L'edifici més septentrional és més petit i presenta planta quadrada. Té coberta a dues vessants de carener paral·lel a la façana de llevant. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del SE que la del NO). La façana principal, arrebossada, es situa al SE. La planta pis està caracteritzada per una galeria amb cinc finestres d'arc de mig punt. Tota la façana SE (dels dos edificis) presenta un ample pati delimitat per una reixa de ferro. La porta principal del tancat llueix una data amb números fets de ferro forjat: 1882. El NE del pati està delimitat per un tercer edifici, un cobert antic d'una sola planta, situat al NE de la casa més septentrional, i amb la mateixa orientació que aquesta, amb coberta a doble vessant amb la caiguda orientada a NE i SO. Just davant de la casa septentrional, per la façana posterior (NO), es situen dos edificis circulars adossats o juxtaposats entre ells (més aviat un sol edifici en forma de 8), que corresponen a dos antics cups. Un és més gran que l'altre. Estan construïts sobre una plataforma elevada rectangular, de pedra. Cada cup presenta una porta rectangular elevada en relació al sól exterior, accesible a través d'escales. L'accés a la masia està actualment situat al costat de ponent. | 08257-141 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 (Can Paláu). Riba (1988, 211-212) cita Palau tant al del grup de masies antigues (fins el segle XVII) com de les posteriors al segle XVII. També apareix al Mapa IGE de 1914. El cognom apareix al fogatge de 1497 i a 1552 on és citat un Antoni Palau de mas Palau. Al 1669 apareix citat Jaume Palau de mas Palau de la Casa Blanca que per dates ha de ser el mateix Jaume Palau que apareix en la mateixa data com a batlle de Miralles. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareix citat Andreu Palau, pagès. Al 1771 apareix citat Josep Ferrer de Mas Palau. Per tant, la casa podria datar de finals del segle XV, amb successives reformes posteriors. Segons el masover, hi havia una inscripció amb guix ja desapareguda amb la data 1782 (informació Catàleg de Masies). La reixa de llevant té la data de 1882. Segons fons orals locals, la casa té una capella-oratori dedicat a Sant Antoni a l'interior. En aquesta capella s'hi va fer la primera missa després de la Guerra Civil, atès que la església del Castell havia quedat malmesa i la de Sant Romà s'havia convertit en un magatzem. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En un dels cups es conserva una petita premsa de gàbia. La casa es situa al final del camí asfaltat que surt de la C-37(Km. 52) en direcció Can Borràs i Can Quintana.Cal Palau constitueix una de les peces més singulars de l'arquitectura de Santa Maria de Miralles, especialment la seva façana orientada a llevant, conseqüència d'una reforma que probablement es va fer a principi del segle XX utilitzant un repertori historicista propi de l'època: ràfec amb estructura de fusta, fris ornamental de maó, obertures emmarcades amb pedra,portalada de mig punt amb motius decoratius vegetals, galeria d'arcades, etc. La seva arquitectura presenta també elements característics de l'activitat agrícola desenvolupada, com són els dos cups adossats a façana de ponent, conformant, el seu conjunt, una volumetria rellevant que, per la seva posició enlairada, constitueix una de les fites més notables del paisatgedel Pla de Can Quintana. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66307 | Avenc de l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lapotecari | Web Espeleoindex. http://espeleoindex.com/crearPDF.php?id=853 Conesa, X. (1989). GREV (Avenc de l'Apotecari). ANCOSA. Supl. de La Veu d'Anoia (març). Igualada. | Petit avenc de gairebé 5 m. de fondària i 20 m. de recorregut. Entorn Calcari. Es baixa un petit pou de 3 metres de fondària i d'una amplada entre 40 i 60 centímetres fins arribar a una sala, allargada i plena de blocs, d'uns 8 metres de llarg. Des de la base del pou, i en direcció SE, a uns 2 metres s'arriba a un pas estret que s'hagué de desobstruir, que comunica amb una sala (5 metres de llarg per 1,40 d'alt i de 0,60 a 1,20 d'ample) molt concrecionada per formacions totalment blanques. Aquí s'assoleix el punt de màxima fondària: - 4,80 metres. | 08257-143 | Pla de l'Apotecari. Sector sud oest del municipi | Localitzat pel Sr. Josep Vidal, de la Llacuna, el qual informà a membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú (GREV) que durant el mes de gener de 1986 van procedir a la seva desobstrucció i exploració total. | 41.4869000,1.5279400 | 377111 | 4593856 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La cova està recollida al web espeleoindex. S'ubica al pla de l'Apotecari, a uns 120 metres de la línia divisòria dels termes de la La Llacuna i Santa Maria de Miralles. Des de la Llacuna cal prendre la carretera BP-2121 en direcció a Miralles fins arribar a la creu del Pla. S'ha de seguir una pista forestal a la dreta que passa pel costat de les antigues pedreres i quasi sempre segueix per la part ombrívola de la muntanya, on des d'alguns punt es veu l'encreuament de la carretera de Miralles. Cap al final el camí puja sobtadament, abans d'arribar al pla creua una línia elèctrica i dalt la plana es troba l'antic camí de les Vilates. L'avenc es troba a uns120 metres abans d'arribar i a uns 12 metres del camí a la banda E. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66310 | Cal Marqués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Totalment reconstruïda | Casa de planta quadrada totalment renovada i rehabilitada recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i paral·lel a la façana, que dona al SE, i que presenta porta i finestres rectangulars, així com un sòcol de pedra. La planta baixa està en part soterrada, amb el costat SO en contacte amb el terreny. Presenta dos cossos rectangulars complementaris adossats a la banda NO, més un edifici aïllat al SE. | 08257-146 | NE del terme. Pla de can Quintana | L'antiga casa pertanyia a La Françola i els seus moradors treballaven pels amos de La Françola. Podria remontar-se en origen al segle XIX, amb profundes reformes al llarg del segle XX. Podria ser la casa Can Borràs del Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Citada com a Cal Rebordosa al Mapa IGE de 1914. | 41.5147000,1.5295100 | 377295 | 4596940 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com a Cal Rebordosa (al Projecte de catàleg de Masies, on consta com Cal Marqués, també afirma que antigament es deia Cal Franciolí i Cal Rebordosa). Aquesta casa podria ser l'antigament coneguda com a Can Borràs, inclosa al Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Però no hem pogut constatar la equivalència. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66311 | Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Totalment reconstruïda | Casa de planta rectangular totalment renovada i rehabilitada recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al NE. A la planta baixa s'observa un portal central d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera, tres balcons d'obertura a llinda i barana bombada de ferro forjat. A les golfes, tres finestres petites d'arc rebaixat. Al cos principal se li adossen fins a 4 cossos complementaris. | 08257-147 | NE del terme. Pla de can Quintana | L'antiga casa pertanyia a La Françola i els seus moradors treballaven pels amos de La Françola. El fet que cal Felip no apareixi en el mapa planimètric del municipi realitzat l'any 1914 per la Mancomunitat de Catalunya (Mapa IGE 1914) fa pensar que la casa es posterior a aquesta data. | 41.5140800,1.5281500 | 377180 | 4596873 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66311-foto-08257-147-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66312 | Cal Pixallits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pixallits | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici totalment rehabilitat recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa i pis amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al SE. La façana, amb un cos adossat a cada banda, presenta entrada i finestres rectangulars. | 08257-148 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix citada al Nomenclàtor de 1860 com a Can Pixallits També apareix al Mapa IGE de 1914 amb el nom de Cal Pixallit. Riba (1988, 211-212) cita Pixallits dins del grup de masies de a partir del segle XVII. | 41.4802200,1.4964100 | 374466 | 4593159 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Segons el Catàleg de Masies, la casa també té el nom de Cal Santacana, que és el nom anterior (més antic). L'edifici es totalment nou i no conserva elements exteriors visibles antics, pero la casa existia almenys des del segle XIX ja que apareix citada al Nomenclàtor de 1860. Hi ha corrons a l'entorn. L'any 2016 es va tramitar un Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'edificabilitat i usos a la masia de Can Pixallits que inclou un recordatori en cas de descubriment de restes. A tocar amb la Riera de Miralles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66313 | Torre Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-jordana-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Habitatge o casa d'estiueg, de planta quadrada, orientada NO-SE, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a quatre vessants. La façana principal dona al SE i està caracteritzada per una entrada estreta centrada. A l'esquerra -al S.- hi ha un cos adosat de forma semicircular, i a l'esquerra, una pergola, que s'adossa a la façana per sobre una gran finestra rectangular. El pis presenta en façana tres finestres rectangulars, la central, més petita. Tot l'edifici està arrebossat de blanc. L'immoble es situa sobre d'un podi elevat tancat amb balustres a la façana principal, i travessat per unes escales que porten directament a la porta de l'habitatge. | 08257-149 | Planes de l'Arzet. Al centre del terme | La va fer construir el Sr. Jordana, natural de Cervera, que va fer fortuna a Cuba. En tornar, comprà els terrenys de bona part de la Plana de l'Arzet i va edificar la Torre Jordana com a torre d'estiueig cap el 1953 (es la única torre d'estiueig de Miralles). Després es va anar venent les cases i les parcel·les. | 41.5086500,1.5199700 | 376487 | 4596282 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66313-foto-08257-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com la Torre.Sobre la porta d'entrada hi ha una placa de ceràmica amb la data 1953. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66316 | Cal Felip de l'Obada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-de-lobada | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Casa que consta de planta baixa, pis i golfes, de planta quadrangular, orientada d'est a oest, amb coberta de doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al S. La façana, a migdia, es compon d'una entrada senzilla centrada amb arc rebaixat, amb dos finestres rectangulars horitzontals a banda i banda. El primer pis presenta tres finestes rectangulars verticals, idèntiques i simètriques. El punt més alt i centrat de la façana, sota el carener, presenta un petit òcul circular, corresponent a les golfes. A banda i banda de l'edifici principal descrit, s'hi adosen diversos cossos afegits. El de la dreta ( a l'E.) -que correspon a un magatzem amb una entrada gran per a vehicles indistrials- és allargat i presenta coberta descendent cap a l'est. Tot l'edifici està uniformement arrebossat. | 08257-152 | E del terme. Serra de Fontfregona | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (C. Felip) i en el Mapa IGE de 1914 (Cal Felip). Aquest fet i la perda gravada amb l'any 1881 ens indiquen una cronologia de al menys segle XIX. | 41.5026200,1.5513000 | 379091 | 4595568 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba entre el Coll de la Llebre i la Serra de Fontfregona, al final del tram de Miralles del camí del Pla de Fonts que ve de Can Cisquet i Can Morgades (camí de Can Morgades), a tocar amb la partió del terme de la Llacuna. De fet, la partió passa pel mig de la casa. El camí s'adreça al Pla de Fonts (La Llacuna). La següent casa del camí és can Genet, ja a La Llacuna.A l'exterior de la masia, es conserva una pedra coronada amb arc rodó que porta la inscripció central CAN FELIP 1881 i una inscripció inferior a l'extrem dret amb les inicials J.J. i una data de la qual només s'identifica un 1 com a primera xifra (Catàleg de Masies) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66317 | Cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisquet-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Casa reformada modernament | Casa que presenta el cos principal i original de planta quadrangular. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis sota teulada, i està orientada NE-SO, amb coberta de doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al SE. La façana es compon d'una entrada senzilla centrada amb arc rebaixat, amb dos finestres verticals de la mateixa forma, a banda i banda. El primer pis presenta tres finestes rectangulars verticals, estant la del mig a una alçada lleugerament superior. El segon pis presenta tres finestres, més gran la central que es troba sota el carener, i que correspon a les golfes. A banda i banda de l'edifici principal descrit, s'hi adosen dos cossos afegits d'una planta amb coberta a una vessant.. El de la dreta (a l'NE. ) presenta coberta descendent cap al NE i dona la volta a l'edifici cobrint part de la façana posterior (NO) . Tot l'edifici està uniformement acabat amb pedra vista de tamany mitjà i irregular. | 08257-153 | E del terme. Serra de Fontfregona. | Es troba al Mapa IGE de 1914 com a cal Cisquet | 41.5003500,1.5421500 | 378323 | 4595329 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66317-foto-08257-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66317-foto-08257-153-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66318 | Fita de terme del Pla dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-pla-dels-frares-0 | DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016). Núria Cabañas. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Sant Martí de Tous. 2017 | XIX-XX | Fita de pedra en forma de prisma recte triangular d'uns vint centímetres de costat a la base i quaranta-cinc centímetres d'alçària. Té gravades les inscripcions T 18, M 24 i M 2 a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous, de Santa Margarida de Montbui i de Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Montbui; M de Miralles). La fita està desenterrada. Es situa a la partida del Pla dels Frares, al capdamunt d'una divisòria d'aigües, a uns dos-cents seixanta-cinc metres al nord del marge nord de la carretera C-37 i a uns quatre-cents cinquanta metres a l'oest de la Censada (SM de Montbui). | 08257-154 | Pla dels Frares. Punt on conflueix la partió dels termes de Miralles, Tous i Montbui. NE del terme | 41.5327600,1.5351800 | 377802 | 4598937 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al punt exacte on conflueixen els termes municipals de Santa Maria de Miralles, Sant Martí deTous i Santa Margarida de Montbui. Es la fita 8 de la delimitació arbitrada per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016).Fotos: Pere Tardà/Núria Cabañas (Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. 2017) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66321 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal d'Igualada. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-digualada | XX | L'Arxiu Comarcal d'Igualada inclou un fons de 29 fotografies que van de l'any 1928 a l'any 1974, la majoria de Procopi Llucià (que consta com a autor). Tres corresponen a la creu de Françola (1931, 1940, 1940); una a la Creu del Pla (1928); sis a l'esglèsia de Sant Romà (1934, 1937, tres de 1947, 1974); nou a l'esglèsia de sant Maria de Miralles o del Castell (3 de 1934, 3 de 1937, 1939, 1948, aplec al Castell de 1948); sis a la visita del Governador Civil Antonio Correa Veglison el 5 de maig de 1944; i quatre més de paisatges i objectes diversos. | 08257-157 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Procopi Llucià i altres | Part del fons fotogràgic és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la comarca entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66324 | Fons de Ciències Naturals de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ciencies-naturals-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 23 peces de la secció de Paleontologia que corresponen a fauna representativa marina de l'eocé (totes de malacologia i d'invertebrats excepte una, la 4632), i una peça de la secció de mineralogia. Totes les peces són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles) i a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés, tot i que alguns casos corresponen a donacions procedents de recol·leccions d'afeccionats locals com mossèn Lluis Via, Xavier Virela, Rossend Olivella o Pere Giró Romeu. Els objectes fitxats són els següents: peça de corall ( num. de registre 14022 ); roca calcària amb diversos foraminífers del gènere Discocyclina pratti i Discocyclina ardiaci ( 4216); esquelets de coralls fossilitzats ( 4278); així com peces marines amb la següent denominació : GE NUMMULITES (4237 i 4251); GE NUMMULITES ES PERFORATUS (4241, 4261 i 4262); GE DISCOCYCLINA (4250); GE PORITES (4266); GE ROTULARIA (4296 i 4297); NC BRIOZOU (4305 i 4306); GE SPONDYLUS (4329); NC BIVALVA ( 4339 i 4342); NC GASTEROPODE (4367 i 4369); NC DECAPODE (4387 i 4389); GE SCHIZASTER (Equínid) (4607); i GE ODONTASPIS (2 dents de peix) (4632). La única peça de la secció de Mineralogia és un exemplar de cristalls de guix, de procedència desconeguda, i sense que consti la font i forma d'ingrés. (num. de registre 3175).</p> | 08257-160 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||||
| 66325 | Fons d'arqueologia de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-darqueologia-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 28 conjunts o peces fitxades de la secció d'Arqueologia. D'elles, 23 corresponen a jaciments concrets -18 són de la Cova de Mas Vilar- , i la resta, cinc, són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles). Per altra banda, a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés. Els objectes fitxats són els següents (entre parèntesi, num. de registre) a). Peces que es troben en caixes compartides amb altres jaciments. Es tracta de diverses peces litològiques. Jaciment: Bosc del Cosme (16167) Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diversos fragments de ceràmica. Castell de Miralles(16168); diverses peces de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Segarresos. Paleolític. (16172); diverses peces de ceràmica. Jaciment: Cova de Miralles(16274). Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diverses peces de talla de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Sílex Vall de Serves Clot Miralles. Prehistòria (16179). Cal dir que la Cova de Vall de Serves es terme de La Llacuna.; diverses peces lítiques i de ceràmica. Jaciment: Cova de Mas Vilà (Vilar). Neolític final i Bronze final. (16284) b). Destrals o percussors -“pedres de llamp”- de basalt, pulides, sense procedència. Són 5 peces (16345, 16359, 16403, 16414, 16443) c). Jaciment Cova Mas Vilà (Vilar) (fitxa 51). Es tracta de 17 peces: punta de sílex (1870); petxina perforada per ornament (1871); denes cilíndriques d'os ( 1872); denes esfèriques d'os (1873); dena discoïdal de petxina (1874,1876 i 1877); dena discoïdal d'os (1875); punyal de bronze (fulla) (1894); 9 fragments amb forma de vasos de ceràmica (2340, 2341, 2342, 2343, 2345, 2435, 2436, 2437). Les peces d'ornament (petxina i denes), la punta de sílex i el punyal corresponen al Bronze inicial. Els fragments ceràmics, al bronze final.</p> | 08257-161 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 77|78|79|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66326 | Ca L'Oreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loreneta | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt transformat modernament | L'edifici principal, de planta rectangular, està compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal està orientada a sud-est i presenta un portal central a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda, de diferents dimensions. A la planta primera s'observen tres finestres, a llinda, d'iguals dimensions. L'edifici principal presenta tres cossos complementaris adossats, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant, més un conjunt aïllat format per tres cossos juxtaposats, situats a migdia de l'edifici principal. | 08257-162 | SE del terme. Carrerada de la Llacuna. | Citat per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al Mapa IGE 1914 com a Ca l'Oreneta. Molt transformada al segle XX. | 41.4998500,1.5333200 | 377585 | 4595286 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66326-foto-08257-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66326-foto-08257-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda per Can Joan dels Bous. S'ubica a la Carrerada de la Llacuna, a la riba esquerra de la Riera de Miralles, tocant a la Riera, a prop del Mas Sentromà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66327 | La Casanova o Cal Torrossolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-o-cal-torrossolla | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal format per dos cossos adossats, amb cinc cossos complemetraris adossats més. El cos del davant de l'edifici principal presenta planta rectangular allargada i està compost de planta baixa, planta primera i planta segona, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. El cos del darrera, adossat a l'anterior, de planta quadrada, està format per planta baixa, planta primera i planta segona i presenta coberta a dues vessants de carener asimètric perpendicular a la façana principal. La façana principal, arrebossada, està orientada a sud-est, i presenta un portal central a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera s'observa un balcó central amb llosana volada i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta segona, es veu un altre balcó amb la barana entre els brancals i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. | 08257-163 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | Segons el Catàleg de Masies, correspon a La Casa Nova del Camí citada al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860. Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (La Casanova) i en el Mapa IGE de 1914 (Casanova). Podria haver estat vinculada al Mas de Segarresos. | 41.5276500,1.4985700 | 374738 | 4598422 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66327-foto-08257-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Torrossolla al Projecte de Catàleg de Masies. Foto: Projecte de Catàleg de Masies. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66329 | Cal Ton Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-ramonet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal de planta rectangular allargada, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, amb un cos complementari adossat a la façana de migdia. La façana principal està orientada a llevant i presenta a la planta baixa un portal central d'arc rebaixat, amb brancals i arc de maó, flanquejat per dues finestres a llinda i amb reixa. A la planta primera s'observen tres finestres a llinda Sota del carener hi ha una obertura cegada, amb ull de bou circular de maó. | 08257-165 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el Mapa IGE de 1914, amb el nom Can Ramonet. Segons els actuals propietaris del Restaurant Can Ramonet (fitxa 19), el Pere Vives que a finals del segle XIX va construïr aquella casa podria haver portat el sobrenom de Ramonet de Cal Ton Ramonet | 41.4748600,1.4886500 | 373808 | 4592576 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66329-foto-08257-165-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Ton Ramonet o Cal Tom Ramonet. Ubicat a tocar amb la Riera de Miralles | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66330 | Capbreu del segle XVIII a l'Arxiu Històric de Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-del-segle-xviii-a-larxiu-historic-de-tarragona | GRAU I PUJOL, JOSEP M.T., Notícia d'un capbreu de Santa Maria de Miralles de mitjans del segle XVIII a Tarragona. Revista Recull 8. Santa Coloma de Queralt. (2003) ps. 48-50 http://www.carrutxa.cat/biblioteca/index.php?arxiu=fitxa&ide=136&origen=autor&cerca=GRAU%20I%20PUJOL,%20JOSEP%20M.T.# | XVIII | Capbreu realitzat els anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró de dit lloc, Antoni de Magarola i Sentmenat, en nom del qual actua el seu fill Josep de Magarola i de Clariana, el qual a la vegada, delegà en la persona de Josep Bertran, pagès i familiar del Sant Ofici de Vila-seca la seva representació. Es troba dins del Fons Notarial de Tarragona de l'escrivà Francesc Albinyana Cosidor,caixa 504, registre 594 de l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT). La capbrevació ocupa els folis 151 a 205. Sabem que l'anterior capbreu l'havia redactat el notari igualadí Bartomeu Costa el 1682 (exerceix la professió del 1675 al 1719), que es troba a l'ACA (fitxa 145). La primera confessió del document, com és habitual, la fa l'ajuntament de Santa Maria, és a dir, els regidors, els quals afirmen posseir una botiga contigua a les cases de la Masia de Jaume Vivó, un casal derruït al costat de la rectoria, un jornal de terra erma i 12 de campa al coll de les tres serres. Després segueixen les confessions de la resta de propietaris: -Josep Alemany. -Joan Alemany Domènech, pagès del mas de la Riera. -Jaume Ferrer, pagès del mas Fontpugona. (Podria ser Fontfregona de La Llacuna) -Miquel Gual pagès i Madrona Santacana, cònjuges i el seu fill Jaume, del mateix ofici. -Andreu Palau, pagès. -Francesca, vídua de Josep Sans, pagès de Miralles. -Isidre i Francesc Soler del mas homònim. -Gaspar Vives, pagès del mas Guitart i Rosa Albet, cònjuges. -Josep Vivó, pagès del mas d'Almúnia. -Col·legi de les Escoles Pies, d'Igualada. Als dipòsits de l'Arxiu Històric de Tarragona també hi ha els llibres de la comptaduria d'Hipoteques de Montblanc a partir del 1768, any de la seva creació, que inclouen enregistraments d'escriptures de Bellprat, Santa Maria de Miralles i Santa Margarida de Montbui. El mateix centre conserva fragments dels fons de la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt (1270-1760) i del senyoriu dels comtes de Queralt (1206-1612), aquest darrer repartit entre Barcelona (ACA, Biblioteca de Catalunya), Madrid (AHNM, secció clergat) i Montblanc (AHCMO) No cal dir que són abundants les referències de localitats de l'Anoia, la Segarra, la Conca i el Penedès. | 08257-166 | Arxiu Històric de Tarragona. Rambla Vella, 30, 43003 Tarragona | Les poblacions situades a la confluència de divisions civils o eclesiàstiques presenten certes dificultats per al seu estudi històric a causa de la dispersió de les fonts documentals. A la comarca de l'Anoia, Santa Maria de Miralles n'és un bon exemple. A l'època moderna el municipi depenia del partit de Montblanc (corregiment de Tarragona) i la parròquia al Bisbat de Barcelona; els seus habitants solien freqüentar els mercats de Santa Coloma de Queralt, Igualada o la Llacuna, on trobaven també els serveis del notari. Avui la documentació d'aquestes notaries és a Igualada, Tarragona i Barcelona, en arxius de la Generalitat o de l'Estat. A l'Arxiu Històric de Tarragona el fons notarial colomí s'inicia a finals del segle XIII i acaba el 1799. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1761 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals.La noticia de l'existència d'aquest document ha estat publicada per Josep Grau i Pujol però hi ha estat buidat ni estudiat a fons. El seu buidatge ha de facilitar informació sobre la transmissió de la propietat, amb anotacions de testaments, capítols matrimonials, compra-vendes, permutes, renúncies, embargaments, establiments emfitèutics, etc. També es detallen els conreus, la superfície de les parcel·les, les càrregues de censos i delmes, els noms antics dels masos, etc. Pot ser útil per a la història agrària, la toponímia i la genealogia.A través de la lectura de les confessions observem la percepció en el terme de Santa Maria de Miralles de censos per part d'altres institucions, com la sagristia de la capella del castell de Miralles, el priorat de la Llacuna i l'església de Foix. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66169 | Mas de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sant-roma | Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.Num. 9047 (Rev. 1991) Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XIV-XX | En ruïna, abandonat. Des del primer trimestre de 2015 els edificis estan protegits per una tanca metàl·lica | Masia de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes (amb galeria), orientada NO-SE, amb coberta amb dues vessants amb caiguda a NE i SO. La façana principal es situa al SE. La porta és d'arc de mig punt, amb portal adovellat. S'hi accedeix a través d'un espai esglaonat tancat, amb porta. Presenta diversos cossos edificats adossats o al voltant (habitages , corrals, un celler). Destaca un edifici d'una planta rectangular amb tres obertures que conté 4 cups soterrats cilíndrics, recobers de cairons vidrats. | 08257-5 | Sant Romà. | Inclòs al Nomenclàtor de 1860 (Sant Romá). Riba (1988, 211-212) cita Sant Romà al del grup de masies antigues (fins el segle XVII). Documentada des del segle XIV com a Mas Romano. Era una residència senyorial. Segons Riba (1988, 211), a partir del segle XIV, Sant Romà sorgeix a Miralles com a nou nucli -a més del creat a l'entorn de l'església i al peu del castell- atès que tenim documentat el matrimoni, concertat el 1351, entre el cavaller Guillem de Sant Romà i Elisenda, filla de Pere V de Queralt i d'Alamanda de Rocabertí, barons del Veí Castell de Queralt. El 1359 Guillem de Sant Romà fou nomenat batlle baronial de Miralles i era alhora procurador de Guillem Ramon de Cervelló, senyor del Castell de Miralles i Baró de la Llacuna. Així doncs la masia de Sant Romà fou la casa delmadora durant la segona meitat del segle XIV. En el capbreu de 1408 la masia de Sant Romà fou declarada per Antoni de Sant Romà i en la capbrevació de 1522 ho és per Joan de sant Romà. Al segle XV s'edifica l'església, a pocs metres (la relació amb el mas no és clara). A l'any 1517 el propietari del Mas és en Pere Vivó. Al 1552 el propietari és en Jacob Vivó. També apareix citat al mateix document en Joan Vivó de Mas del Goreb, una altra unitat o una propietat vinculada. Al 1672 apareix com a propietat de Jacob Vivó. En la capbrevació de 1682 al lloc de sant Romà hi consten dues cases: una és declarada per Jacint Pujador i una altre per Jaume Vivó, la qual fa partió amb l'església de sant Romà. La família Vivó serà una de les protagonistes de la vida social i política de Miralles durant tota l'Edat Moderna. A l'any 1633 el rector de Vilademager és en Jaume Vivó, al 1659 el batlle és en Jaume Vivó, i el mateix o un altre Jaume Vivó apareix com a batlle el 1687. Al capbreu de 1761 es parla també de la masia de Jaume Vivó, al costat de la qual hi havia una botiga dels regidors de l'ajuntament. Al 1793 el 'bayle' és en Juan Vivó. Durant el segle XVII Mas Almúnia i Mas Pontons també són propietats de membres de la família Vivó. | 41.4989200,1.5288700 | 377212 | 4595189 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les tres cases enrunades situades al SE de l'edifici principal corresponen a cases de masovers amb els noms de Ca l'Elvira, Cal Palles i Cal Tardà. El conjunt de masia, cases i coverts forma part d'un conjunt més ampli que conforma el nucli de Sant Romà, integrat també per l'esglèsia i la rectoria (fitxa 2), a pocs metres del Mas. A prop es situa la font de Sant Romà (fitxa 70). El Mas està al costat d'una riera (que desguassa a la Riera de Miralles) en un lloc ric en vegetació. Al costat, camps de blat. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66172 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Estat d'abandó tot i que s'hi viu | Habitage de petites dimensions de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, presenta un portal i finestra a la planta baixa, dos balcons a la planta primera i dues finestres a les golfes. A la casa se li adossen tres edificis o coberts annexos, més moderns. | 08257-8 | Extrem NE. Del terme, molt aprop del terme d'Orpí | Riba (1988, 211-212) cita Coca dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Podria ser el Can Cocs que surt citat al Nomenclàtor de 1860. També apareix al Mapa de l'IGE de 1914. | 41.5211700,1.5418900 | 378340 | 4597641 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa entre el torrent de cal Coca i el dels Cups. La finca està tancada i no es pot visualitzar la façana principal | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66175 | Molí de Baix o de cal Serenes (La Molinera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-cal-serenes-la-molinera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26445 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Construit de bell nou sobre l'antic molí, als anys 80 del segle XX. | Habitage de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, orientada al sud - sudest amb el carener perpendicular a la façana principal. A la part posterior (N-NO) presenta un cobert adosat. Es tracta d'un habitatge senzill d'autoconstrucció bastit als anys 80 que va refer totalment l'edifici precedent, un antic molí fariner de planta quadrada, del que no queden traces. A l'actual celler (semisoterrat) hi havia restes del molí | 08257-11 | Est del municipi. Pla de la Françola als vessants del Bosc Negre | Aquest molí fariner era antigament propietat del Mas La Françola o Florençola (Fitxa 14). El moliner era masover de La Françola. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica Cal Serenes amb el nom de 'El Molí nóu' (segons el Catàleg de Masies). Apareix, grafiat i sense nom, al Mapa IGEde 1914. Podria remontar-se al segle XVIII, però les reformes operades al segle XX l'han alterat del tot. Cal Serenes o el molí de Baix, el molí del Mig i el molí de Dalt, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). | 41.5147600,1.5455800 | 378636 | 4596924 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66175-foto-08257-11-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica a l'esquerra de la Riera de Miralles, i a tocar de la mateixa. Als voltants hi ha restes de l'antic rec o canalització soterrada (Fitxa 91). L'actual propietari ha batejat l'immoble com 'La Molinera' en record de l'antic molí. La fitxa de l'IPAC diu que era del segle XIX. Val a dir que en alguns mapes (com el de l'ICGC) hem trobat diferenciats Cal Serenes del Molí de Baix, en dos emplaçaments propers. Hem comprobat que ambos coses són el mateix. En aquests mapes s'ubicava erròniament el Molí del Baix al lloc on hi ha les ruïnes de La Fassina (fitxa 12) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66176 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-7 | Està enrunat i cobert de vegetació | Ruïnes d'un edifici, sense coberta. Només queden dempeus les quatre parets i ja no tenen connexió en algun punt. L'edifici era de planta quadrangular amb uns 12 metres de costat. Els paraments són de pedra irregular. | 08257-12 | Al costat del camí de la Llacuna a la Censada Nova | Per informacions orals, era una fàbrica d'aiguardent. Als anys 20 del segle XX va ser malmesa per una rierada. L'amo hauria traslladat la destil·leria a Montbui,on s'hauria instal·lat a un edifici que més tard fou casa consistorial de Santa Margarida de Montbui (Poble Vell). | 41.5154400,1.5434200 | 378457 | 4597002 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | El nom es deu a l'existència d'una antiga destil·leria d'aiguardent | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66186 | Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-latzet | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XVIII | Edifici abandonat i ruïnós en part. La porta està tancada per evitar que ningú pugui entrar perquè l'edifici està en runes, pero es pot accedir per darrera (Oest). S'han realitzat reparacions recents. | Masia de planta rectangular amb tres pisos d'alçada (soterrani, planta baixa, planta pis, golfes) amb teulada, de teula corba, de dues vessants que cauen a nord-est i sud-oest. Presenta parets de pedra irregular i tàpia emblanquinades i amb façana a nord. En molt mal estat, malgrat algunes obres recents per evitar l'ensorrament. A l'Est, davant de can Massip, presenta un altre edifici annex, amb dos cups de vi ben conservats, circulars, de cairons vidrats. A sota es situa el celler, amb voltes de pedra, on s'aprecien els boixos i diverses tines de fusta. Més a l'est es localitza una altra dependència semisoterrada, potser un altre celler (no te mobiliari). Davant dels dos cups citats, sota un cobert de recent construcció, hi ha restes d'un altre cup de cairons vidrats totalment enfonsat. Encara es conserva l'estructura bàsica de ferro d'una premsa de gàvia de forma troncocónica o cilíndrica, a la que li falten els llistons travessers de fusta. S'aprecia també al paviment la cassola o pica de pedra, que presenta el corresponen bec per on fluia el most, i que anava a parar a un altre celler soterrat al que s'accedeix des de dins de la casa, i que presenta encara nombroses tines i botes de fusta in situ. Dins l'edifici encara hi ha un tercer celler ple de tines. Al costat de la premsa de gàbia hi ha una porta que accedeix a la casa, a la paret E, actualment tancada. Aquesta porta està emmarcada per trossos d'una biga de secció quadrangular que pertanyia a una gran premsa. El fragment principal està situat com a llinda de la porta i al centre presenta un dibuix decoratiu incís, que inclou una creu i una orla o senefa, en forma de bulb, que cicunscriu una data: 1873 (la darrera xifra no és segura), coronada per una creu patent. Darrera la decoració s'aprecia el forat del cargol de la biga. Entre aquesta porta i els dos cups hi ha un pontó de fusta que sembla apuntalar el cobert, i que presenta fustes prependiculars per fer-lo girar. Les diferents cambres de la planta noble i del segon pis no conserven mobiliari i tenen un aspecte pobre. Es conserva un forn incomplet en planta baixa. La porta principal (al N.) està emmarcada per carreus de pedra carreuada sense que s'aprecii clarament la volta de la llinda; per sota de l'hipotètic arc original és visible un arc rebaixat de descàrrega, de totxo, posterior. A la paret nord-est hi ha un contrafort de pedra, que sembla de construcció recent. | 08257-22 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Ca l'Adzet sembla el nom actual d'un mas denominat Osset al fogatge de 1497. A 1687 apareix citat Pere Adzet de mas Coll. Aquest mas apareix en un document anterior propietat de Joan Claramunt que també apareix com a propietari de mas Delenza, potser una transcripció diferent de Mas de l'Osset/Otzet/Adzet. Al segle XIX encara apareix el nom de Mas Ozet. Aquest mas també era conegut com Mas Heures. Riba (1988, 211-212) cita Odset i Osset (com dos cases diferents) com a masos antics (entre els segles X i XVII) i Can Acset dins del grup de masos a partir del segle XVII. Al nomenclàtor de 1860 hi apareix com a Can Acset. com a 'alqueria' (casa gran). En algun moment la masia va estar dividida en dues cases, de noms ca l'Atzet i cal Guerxo, les quals, possiblement, s'accedien independentment, una per la façana nord i l'altra per la sud. Els elements descrits (tres cups, celler amb botes, premsa de gàbia i piques,...) testimonien l'especialització del mas en producció vitivinícola. | 41.5053000,1.5209200 | 376560 | 4595909 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado / F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc, segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Acset, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. També Osset i Ozet. Entenem que es refereixen al mateix topònim i a la mateixa casa, d'origen antic. També es coneixia com a Mas Heures. En algun moment s'hi adossà un altra casa, independent; segons fonts orals, seria can Guerxo. La casa forma un petit nucli amb Cal Massip (la masoveria, fitxa 23), la Caseta de Ca l'Atzet (fitxa 115) i el Cup Nou de Ca l'Atzet (fitza 116). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66194 | Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domingo-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Abandonat | Masia de planta quadrada, composta de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Presenta una porta central en arc de mig punt amb carreus careners i dovelles. Les dovelles de la porta conserven encara la pintura blava. El balcó central amb llosana de pedra es superposa a l'arc adovellat. La façana es completa amb dues finestres més a la planta pis, sense decorar, i petits finestrons en planta baixa i golfes. La façana presenta també un rellotge de sol, sobre un rectangle arrebossat que sobresurt. El parament es de pedruscall irregular, i conserva parcialment l'arrebossat. Davant la façana hi ha un pati totalment tancat, al que s'accedeix per una porta de fusta. Al pati, a l'esquerra de l'entrada, hi ha un pou, i a la dreta, un galliner. A l'esquerra, hi ha un annex amb coberta a doble vessant. La tanca exterior que rodeja el pati i continua rodejant els edificis ha estat restaurada. Al voltant de l'edifici principal, hi ha un seguit d'edificacions: el cobert esmentat, un segon cobert a una vessant, un pati, un edifici modern i una quadra, amb un seguit d'espais de comunicació tancats a l'aire lliure. La quadra , de planta quadrada, conserva la coberta original ( a una vessant, amb un pendent bastant pronunciat), amb bigues de fusta amb dues entrades, i amb una gran pilastra central. En un dels coberts, a la part posterior de la masia, es poden veure dos cups circulars de parets de cairons vidrats que han estat retallats per tal de convertir l'espai en corral. Les teulades presenten moltes pedres per assegurar les teules. | 08257-30 | Sud del terme, al Km. 48 de la carretera C-37 | Apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Domingo. Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (com a C.Domingo) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Domingo). Dedicada, tal com palesen diferents elements conservats (cellers, cups, premses, botes, etc.) a la producció vitivinícola. També produia cereal. | 41.4889300,1.5119900 | 375784 | 4594104 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A la sala de la masia, hi ha una fornícula que al seu dia va albergar una verge del Roser.. Alzina monumental (fitxa 90) a l'entorn | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66201 | Cal Fonts i Ca L'Oriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fonts-i-ca-loriano | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX | Abandonada. Esquerda profunda al parament de la part posterior. | Gran masia de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Planta totalment rectangular, exenta, sense edificis o coberts adosats. Presenta un mur de 2 m. perpendicular a la façana que separa l'espai frontal del mas en dos. Per tant, cal deduir que la masia es partí per la meitat conventint-se en dos habitatges. Els dos habitatges segregats tenen escales independents. La façana principal, orientada a SE, per tant, presenta dues portes, a esquerra i dreta, de traç rectangular, gens antigues. Es de suposar que l'entrada original es devia situar al mig de la façana, on s'entrega el mur perpendicular. L'arrebossat no permet apreciar cap rastre d'aquesta porta. El primer pis presenta quatre senzilles finestres simètriques, sense cantoneres de pedra. A les golfes hi ha 4 finestrons petits. El parament, de predruscall irregular, conserva l'arrebossat. Les cantoneres, en canvi, presenten carreus de bona factura | 08257-37 | Extrem SO del terme. Prop del Km. 47 de la carretera C-37 | Apareix en el Mapa Almera/Brossa de 1900 com a C. Forcs. | 41.4847700,1.5030600 | 375030 | 4593655 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66201-foto-08257-37-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les portes estan tapiades, posteriorment reventades. Sota al tapiat s'aprecien les portes de fusta, antigues. Absolutament exempta de cossos afegits. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66205 | Ca la Llebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llebra | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XIX-XX | En ruïnes | Restes d'un antic mas. Hi ha estructures a banda i banda del camí que duu al Grony o a l'Agulla Grossa. A l'esquerra, restes d'un gran corral rectangular amb una tanca completa, sense coberta, i una porta. Les cantoneres presenten carreus ben escairats. A la dreta, les restes del mas, un edifici quadrangular absolutament emboscat, del que s'adivina difícilment la forma i les estances. La part més visible de l'edifici és un forn rodejat d'una tanca, amb una única porta d'accés que dona al camí esmentat. | 08257-41 | Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | Les ruïnes de Ca la Llebra podrien correspondre als masos de Grony o d'Agulla Grossa. Aquests dos masos els cita Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). No apareix al Nomenvclàtor de 1860, així que molt probablement el mas ja estava abandonat en aquesta data. | 41.5174700,1.4941100 | 374346 | 4597298 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'esquerra del camí o pista que porta a Sant Martí de Tous, a la cantonada que forma aquest i el camí que porta al Grony o Agulla Grossa (el collet que separa les dues elevacions). A prop de l'inici del GR 7. El cim que s'aixeca a llevant és l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66212 | Camp de Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-cal-guerxo | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11687. 1985 (rev. 1991) | Zona coberta de vegetació | Jaciment situat en un petit turó al costat est del camp de Cal Guerxo. Necrópolis de cronologia indeterminada (romana o medieval). En aquest indret, en la part alta del turó, es van localitzar diverses sepultures de lloses (cinc o sis). No s'ha trobat ceràmica. | 08257-48 | Sector sud oest del municipi. Prop de la Granja de Rubió | Jaciment descobert pel Sr. Pere Argelich de Mas Pinyer. | 41.4885000,1.4963200 | 374475 | 4594079 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es tracta d'un terreny erm amb zones de bosc.La Carta Arqueologica classifica el jaciment com 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis' de cronologia indeterminada, romana o medieval (218 aC - 1492) | 83|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66214 | Collet Coma del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-coma-del-mas | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11690. 1985 (rev. 1991) | S. XII-XV | Zona coberta de vegetació | Jaciment medieval sense restes d'habitat a la vista, situat al peu del Collet. Es van recollir materials arqueològics en superfície en una àrea d'uns 60 m2. Es tracta de ceràmiques grises medievals i en verd-manganès. El conjunt es data entre els segles XII i XIII. No es van localitzar estructures, les quals possiblement haurien estat destruïdes per l'erosió. | 08257-50 | Sector central del municipi entre Cal Puça i el Castell | Jaciment descobert per Josep Serra. | 41.5152400,1.5169300 | 376246 | 4597018 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment està situat en un terreny erm, en una zona de xaragalls, poc després de la línia elèctrica en direcció al castell, al peu del Collet.Segons la Carta Arqueològica, el jaciment es classifica com a Lloc d'habitació sense estructures d'epoca medieval (1150-1492).Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66217 | Prop de Ca l'Albet (o Ca l'Albert) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-ca-lalbet-o-ca-lalbert | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7561. 1985 (rev. 1991) JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon. 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4, p.69-70. | IIIaC-VdC | Jaciment ibèric i romà en superfície, sense estructures a la vista, situat a prop del Mas Ca l'Albet, a banda i banda de la carretera BV-2131, en un context de bosc de pins i antiga explotació agropecuària. L'any 1985, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es pogué apreciar cap indici constructiu, però sí la presència superficial, en el sector de la vinya, d'un percutor i alguns pocs esclats de sílex. La prospecció superficial associada a la Carta Arqueològica (1985) va proporcionar alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d'ús comú (grans gerres ovoides, vores planes o lleugerament exvasades, pastes bicolors i monocolors i també algun fragment sense forma d'àmfora ibèrica), així com un fragment de fons de plat de 'sigillata'clara D. | 08257-53 | Al nord del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 5 de febrer del 1983. | 41.5251700,1.5388000 | 378090 | 4598089 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66217-foto-08257-53-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es troba al peu mateix i a banda i banda de la carretera BV-2131que mena a Carme, a l'alçada de Ca l'Albert (o Ca l'Albet), aproximadament a 1 km de la cruïlla amb la carretera C-37 de Santa Maria de Miralles a Igualada.Segons la Carta Arqueològica (1985), el jaciment es troba en una zona de bosc de pins i antiga vinya abandonada. L'any 1991 (revisió de la carta), el jaciment s'estenia per un camp de cereals i un terreny erm, cobert de matolls i alguns pins.Tipològicament, el jaciment es classifica com a lloc d'habitació corresponent al moment ibèric final i a l'etapa romana baiximperial (pel fragment de TSCD)Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Referència núm. M-2). | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66218 | Prop de les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-les-colomines | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7554. 1985 (rev. 1991) | XVI-XII aC | Cobert de vegetació | Jaciment situat a prop del mas de Les Colomines. Per arribar al jaciment cal agafar un camí que surt de l'esmentat mas i que puja vers la muntanya d'Àguila Grossa. Passats uns camps de cereals, en un punt on el camí descriu un revolt molt tancat i on afloren unes roques sota les quals hi passa un torrent, el Sr. Morros hi recollí ceràmica, concretament un total de 33 fragments de ceràmica que semblen pertànyer a una mateixa peça o, en tot cas, de característiques consemblants. Es tracta de ceràmica feta a mà, pròpia de recipients ovoides i de notables dimensions, amb la vora lleugerament enfora, llavi pla que en la seva part superior està decorat amb digitacions i amb un cordó horitzontal afegit, amb impressions digitals, sota el coll. La ceràmica és poc allisada tant a l'interiorcom a l'exterior, i conté abundós desgreixant de quars i de color negrós a l'interior i vermellós a l'exterior.La ceràmica d'aquestes característiques pertany a l'Edat del Bronze, tot i que podria correspondre a un BronzeMig-Final I. L'any 1985, en la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià captipus d'estructura ni cap fragment de ceràmica, però sí una fulla de sílex molt interessant, així com dos esclats del mateix material. | 08257-54 | Zona oest del municipi al nord de les Colomines. Al camí de Cal Figueres | Jaciment descobert pel Sr. A. Morros d'Igualada, que ho comunicà a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1972. | 41.5076900,1.4859100 | 373643 | 4596225 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El Mas Les Colomines (fitxa 34) està situat al km 12 de la carretera B-220 que va dels Quatre Camins o de la Llacuna a Santa Coloma de Queralt. Cal pendre un camí a la dreta. Es situa prop del terme de Bellprat.Cronologia: Bronze Mig - Bronze Final I (1550-1150 aC), segons carta ArqueològicaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núms. de referència: M-134 i M-336). | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66221 | Necròpoli del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropoli-del-serral | SALES CARBONELL, J.. 'Necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Anoia)'. A: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2001. p.207-208. Preactes. SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; SERRA GARCIA, J. 'La necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Barcelona). Novetats sobre les necròpolis rurals durant l'antiguitat tardana'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. [Castelló de la Plana] Vol. 17 (1996), p.419-433. Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 11691 (rev. 1991) Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Àrea Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V dC | Jaciment probablement desaparegut | Conjunt arqueològic excavat que proporcionà setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O amb el cap dels individus mirant a llevant, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. El fons de cabana excavat al mig de les fosses era de planta ovalada i estava retallada al terra natural sense preparació. Estava construïda amb materials peribles. Els materials arqueològics que la cabana proporcionà són: ceràmica grollera de cuina (precursora de l'alt medieval), TS clara africana i alguns elements de metall, vidre i lítics. Els amuntagaments de pedra detectats podrien haver sostingut les estructures de la coberta. | 08257-57 | Bosc del Serral. Sector Sud del terme. | El jaciment fou descobert durant els treballs d'adequació del terreny per a plantar-hi vinya. L'excavació va tenir lloc en el marc d'una intervenció arqueològica d'urgència realitzada del 23 d'octubre al 10 de novembre de 1995 promoguda i finançada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat i dirigida per Jordina Sales i Carbonell. El jaciment fou posteriorment destruït a causa dels esmentats treballs agrícoles. Una part del jaciment -3 tombes de cista- van ser traslladat i reconstruït al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6) | 41.4858900,1.5015300 | 374905 | 4593782 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Paleocristià|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un cop realitzada el 1995 la excavació, el terreny fou rebaixat i el jaciment fou destruït, pel que es poc probable que quedin noves restes. Tres de les tombes de cista van ser traslladades i reconstruïdes al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6). El jaciment estava ubicat en un terreny erm en un petit turó dins la vall de la riera de Santa Maria de Miralles, vall situada al sud-est de la serra del Pinyol, a prop del límit amb l'Alt Camp i la Conca de Barberà.La Carta Arqueològica classifica el jaciment com a 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis ', d'època romana a visigòtica (del III al VIII)No es habitual l'associació entre una estructura d'habitat i una necròpoli, que estan associades habitualment a una capella. Els materials de la cabana permeten datar la necròpolis. | 84|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml