Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66204 | Grony de Miralles i Agulla Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grony-de-miralles-i-agulla-grossa | <p>Ruta de la Serra. Ajuntament de Santa Maria de Miralles http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm</p> | <p>Es tracta d'un conjunt muntanyós amb dos cims. Per una banda, l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui; per tant, esdevé un punt d'observació privilegiat. El Grony de Miralles separa les rieres de Tous i la Carme, ambdues afluents de l'Anoia. Des del punt de vista geològic, el Grony i l'Agulla Grossa corresponent a afloraments de calcàries de l'Eocè mitjà ( Bartonià), d'origen marí. Aquestes constitueixen la formació Collbàs, de la qual forma part també les zones esculloses de la Tossa de Montbui.</p> | 08257-40 | El Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | 41.5165800,1.4921700 | 374183 | 4597202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2020-02-06 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La panoràmica des de l'Agulla Grossa s'estén fins Montserrat , el Baix Llobregat , les serres litorals de Collserola i el massís de Garraf. A ponent, l'església i el castell de la Roqueta i l'horitzó clou amb les muntanyes de Prades. Als peus de l'Agulla Grossa, es divisa una gran panoràmica dels camps de conreus i de vinyes. Des de l'ajuntament es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles; una d'elles, la de la Serra, proposa conèixer aquest conjunt. | 2153 | 5.1 | 1787 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66206 | Riera de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-miralles | La riera de Miralles i / o del Carme és l'afluent més important del riu Anoia i neix al coll de la Rovira Seca, dins el terme municipal de Querol (comarca de l'Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i Ancosa. Flueix en direcció sud-oest fins a la Pobla de Claramunt, pels termes de La Llacuna, Miralles i Carme. En el seu recorregut s'ubiquen antics molins fariners i paperers, on es troba l'aiguabarreig amb el riu Anoia. Amb un recorregut total de 23'6 km, té un cabdal de 167 litres per segon, una mesura de 17'36 hectòmetre per any, i drena una conca de 104 quilòmetres quadrats. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins fariners, dos dels quals pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles i del Carme. La riera de Miralles forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107). | 08257-42 | Riera de Miralles. Oest del terme. | Fins el segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los. | 41.5070400,1.5377700 | 377970 | 4596078 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | L'ajuntament, promou diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles i concretament una proposta de descoberta del paisatge, història i fauna: la Ruta de la Serra, del Castell, de les vinyes, la plana i la Serra de Miralles - Queralt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66214 | Collet Coma del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-coma-del-mas | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11690. 1985 (rev. 1991) | S. XII-XV | Zona coberta de vegetació | Jaciment medieval sense restes d'habitat a la vista, situat al peu del Collet. Es van recollir materials arqueològics en superfície en una àrea d'uns 60 m2. Es tracta de ceràmiques grises medievals i en verd-manganès. El conjunt es data entre els segles XII i XIII. No es van localitzar estructures, les quals possiblement haurien estat destruïdes per l'erosió. | 08257-50 | Sector central del municipi entre Cal Puça i el Castell | Jaciment descobert per Josep Serra. | 41.5152400,1.5169300 | 376246 | 4597018 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment està situat en un terreny erm, en una zona de xaragalls, poc després de la línia elèctrica en direcció al castell, al peu del Collet.Segons la Carta Arqueològica, el jaciment es classifica com a Lloc d'habitació sense estructures d'epoca medieval (1150-1492).Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66219 | Prop del Mas d'en Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-mas-den-sol | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7557. 1985 (rev. 1991) | Jaciment situat en un terreny erm, en una esplanada ,antigament una vinya, actualment coberta de matolls i envoltada de bosc, situada al costat d'un camí, entre La Torre Jordana i el mas d'en Sol, a uns 300 metres cap a llevant d'aquesta darrera casa. Fou descobert durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1985). No s'aprecià cap tipus d'estructura, però sí una certa quantitat de peces de sílex, algun fragment de ceràmica sense forma, d'aspecte del Bronze, i un fragment de destral de basalt polida.Sembla que es tracta d'un lloc d'habitació a l'aire lliure on s'hi havia tallat sílex. També cal indicar la presència de fragments de ceràmica gris medieval. El sílex és d'una certa qualitat. Hi surten fragments amorfs, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. En general no hi ha concreció i, quant a l'alteració, cal indicar un marcat índex de pàtina. No s'ha apreciat desgast, és a dir ,que són peces de sílex rodades, i algunes porten restes de còrtex, Hi ha unes laminetes microlítiques i ascles de tamany regular i no s'ha apreciat cap còdol. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es trobaren abundants esclatsde sílex en superfície, però no es localitzà cap fragment de ceràmica. Segons la Carta Arqueològica, es un lloc d'habitació sense estructures i un taller o centre de producció de sílex., amb cronologia de Bronze (entre 1800 i 650) | 08257-55 | Al centre del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 3 de març de 1985. | 41.5093300,1.5119700 | 375821 | 4596369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En aquest lloc hi havia una vinya, avui abandonada, i per això els materials surten barrejats en superfície degut a les feines de conreu. Les peces del taller de sílex no estaven en el seu lloc originari. Per arribar a aquest jaciment cal agafar un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera C-37 en direcció a Santa Maria de Miralles i, concretament, de davant mateix de cal Ramonet, passat un grup de tres cases (mas de Cal Pompo, mas de Cal Pompei i Torre Jordana). Aproximadament a uns 300 metres d'aquestes cases, a mà dreta i abans d'arribar al mas d'en Sol, hi ha una desviació que cal seguir sempre a mà esquerra fins arribar a una vinya al peu del camí envoltada de bosc de pins, on es troba el jaciment. Al cantó de migdia hi ha un serrat i a uns 300 m. cap a ponent hi ha el mas d'en Sol, al solell, és a dir, a la cara oposadaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núm. de referència: M-319). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66222 | Torrent de Cal Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-puca | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11689. 1985 (rev. 1991) | Jaciment medieval amb estrucures d'habitat, situat en un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó. En aquest lloc es documentà una estructura rectangular de paret seca i es trobaren petits fragments de ceràmica gris medieval. | 08257-58 | Sector oest del municipi, a prop del camí de cal Puça | Jaciment descobert pel Sr. Josep Serra l'any 1993. | 41.5140200,1.5064500 | 375369 | 4596897 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es situa en un terreny erm d'un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó, poc abans de la intersecció amb la línia d'alta tensió, i just per sota de la línia elèctrica. Presenta dos forats de furtius.Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia.A la Carta Arqueològica el jaciment està classificat com a 'Lloc d'habitació amb estructures conservades' d'epoca medieval (400-1492). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66228 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-35 | XIX-XX | Es composa de dos fons: Un fons ordenat i classificat per la Generalitat (fins 1994), per l'Arxiu Comarcal d'Igualada, amb quadre de classificació. Un fons pendent d'ordenació arxivística (tota la documentació posterior a 1994 fins avui). Disposem del Quadro de Classificació del fons fet fins 1994 (una còpia a l'ajuntament amb data 2004 i una copia de l'inventari que te l'Arxiu Comarcal d'Igualada en data 2014; ambdos documents coincideixen tot i estar ordenats diferentment). L'inventari consta de diversos lligalls corresponents al segle XX i 2a. meitat del XIX. Destaquem les següents sèries: Llibres d'actes i de sessions (1902-1979); també de plens i de la C. Permanent. També actes Junta Municipal 1908-24 i Llibres ressol. d'alcaldia 1952-72; Jefatura Local Movimiento 1970-76; FET i de las JONS; Secretaria Jutjat de pau 1969-1976; 1952-1984; Corresponedència des de 1946; Expropiacions construcció FFCC Transversal 1884; Comptes des de 1946; Pressupostos 1933-1993; Cadastre 1953-93: Contribucions 1851-1994 Sanitat; obres; Projecte Escola 1937; Escoles Quintes 1939-1982; Cens població; Eleccions, cens electoral; Registre Civil; Matrimonis; neixements; defuncions; | 08257-64 | Ajuntament de Santa Maria de Miralles i Antigues Escoles. C-37 Km. 50 | L'Arxiu Comarcal va classificar in situ el fons el 1994, sense traslladar-lo al Comarcal d'Igualada. Des de llavors no s'ha fet tractament arxivístic. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | L'ajuntament disposa d'un fons informal i no ordenat de fotografies, pròpies i donades per gent del poble (en motiu d'una exposició que es va fer a les escoles), sobre la vida municipal i sobre gent del poble. També disposa de copia del fons fotogràfic de l'Arxiu Comarcal d'Igualada corresponent a Miralles (fotografies de la 1a. meitat del S. XX, corresponents al Castell, a l'església, al Poble Vell i a Sant Romà) | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66231 | EIN Sistema Prelitoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sistema-prelitoral-central | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/plans_especials_de_proteccio_del_medi_natural_i_del_paisatge/plans_delimitacio/fitxers_estatics/ancosa_montagut_carbasi_serra_miralles_queralt.pdf</p> | <p>Espai d'Interès Natural que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (abans Carbasí, Serra de Miralles - Queralt i Ancosa-Montagut). L'espai comprèn territoris de les comarques de l'Alt Camp (municipis de Bellprat i Querol) i l'Anoia (municipis de Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles i La Llacuna). A Miralles compren: a) La Serra de Miralles-Queralt, una ampla franja de menys de 2 km, al NO del terme, paral·lela a la línia divisòria amb els municips de Bellprat i Sant Martí de Tous. El limit SE es la carretera C-37 fins el camí de Cal Puça. En aquest punt el límit enfila cap el SO seguint una linia que voreja el balç de Fontanilles i segueix fins prop de les Coromines. La Serra de Miralles - Queralt presenta l'interès de constituir un espai de transició entre les últimes digitacions dels altiplans centrals i les serres prelitorals centrals. Les seves dues vessants, una de matís continental, i l'altra de matís mediterrani, compten amb una vegetació i una fauna adaptades a la climatologia respectiva. L'espai reuneix un conjunt geològic d'especial interès per presentar un vessant interior continentalitzat i un vessant meridional de caràcter marí. És ric amb relleus calcaris degut a un fenomen de carstificació, i per tant sovintejen grutes i balmes. Els valors paleontològics també són rellevants doncs l'espai és ric en afloraments fòssils (al Turó de la Censada; al Torrent dels Cups; i al Turó de Solà de les Colomines) . L'element d'interès geològic principal es el Balç de Fontanilles. El mantell vegetal està compost, essencialment, de boscos d'alzina i arbredes secundàries de pi blanc. A les obagues resten retalls de rouredes de fulla petita i pinedes de pinassa, a la part més septentrional. Els solells presenten brolles de romaní i bruc d'hivern. Els boscos de ribera estan presents de forma més fragmentària, als torrents i rieres, amb salzeres i omedes. Pel que fa a la flora, es pot trobar el ruac, el genollet i el galzeran. En definitiva, la serra de Miralles és un bon representant de la diversitat paisagística de la Depressió Central oriental. Els ambients de rocam i el seu relleu permeten una població de fauna cavernícola de notable interès; d'altra banda, la diversitat de biòtops fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. b) La serra de Fontfregona, una franja que ocupa al SE un sector limítrof amb la Llacuna, i que forma part de la serra d'Ancosa-Montagut. Les dues franges estan separades a Santa Maria de Miralles per la vall definida per la mateixa riera de Miralles</p> | 08257-67 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NO del terme; Serra de Fontfregona. SE del terme. | <p>Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5232100,1.5122500 | 375871 | 4597909 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Des de l'ajuntament, es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles: les rutes de la Serra i de la Plana permeten el coneixement i el gaudi de la Serra de Miralles. L'espai natural Serra de Miralles-Queralt, segons el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN (Carbasí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut ; gener 2000) presenta els següents límits. Prenent com a punt inicial la cruïlla entre el riu Boix i la carretera B-220 (el punt més occidental de l'espai), i seguint el costat nord de l'espai, el límit discorre seguint el riu Boix aigües amunt, passant per camins, recs i rieres que discorren en sentit est-oest per l'obaga de de la serra de Queralt-Miralles, tot passant per cal Caselles, la Mare de Déu de la Roqueta, cal Macip, can Gol, la Fou, can Vidal, can Milà i can Prim. A l'extrem oriental envolta la Tossa, també a través de camins, amb el canvi sobtat del pendent en zones agrícoles. Pel vessant sud, gran part de l'espai segueix tot amotllant-se al peu de la solana de les esmentades serres seguint principalment les carreteres C-37, a l'extrem més oriental, i B-220, en l'extrem occidental, a més de diferents camins que en sentit est a oest travessen pel vessant sud de la serralada. Part de la superfície de l'EIN està classificat com a espai Xarxa Natura 2000 degut a la rellevància de la fauna, sobretot cavernícola. Superfície total de l'espai: 2.886,89 Ha Superfície al municipi de Miralles: 769,60 ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66232 | Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Balma gegant . Hi ha un salt vertical d'aigua davant la balma, que cau al fons del barranc, on hi ha un pèlag. La balma presenta una font (amb el cartell 'aigua no clorada') i un safareig -rentador. | 08257-68 | Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073700,1.5048600 | 375224 | 4596161 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'hi accedeix des de la pista no asfaltada per un curt camí a mà esquerra amb passera i recorregut en fusta. El camí està reforçat per un mur de contenció. Hi ha un rètol explicatiu de l'Ajuntament pagat pel PEIN, a la pista. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66235 | Font del Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pas | sense camí i molta bardissa | Font situada entre la riera de Miralles i la rasa del Serral. Aquesta font respon a un brollador natural, sense estructura., proper a la masia del Pas. | 08257-71 | Riera de Miralles | 41.4878400,1.5115900 | 375748 | 4593983 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66236 | Font dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-segarresos | sense camí i molta bardissa | Brollador natural de la riera dels Sagaressos, en el seu tram final, gairebé a tocar a la riera del Miralles. La soca morta d'un arbre vell es el testimoni de la proximitat de la font | 08257-72 | Els Segarresos.SO del terme. Prop de la carretera c-37 (Km. 45) | 41.4771900,1.4914000 | 374042 | 4592830 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La posició en el geovisor IDEC ( Infrastructures de dades espacials de Catalunya) és sensiblement diferent. La localització segons el nostre confident, i ortofoto del 1956 confirmen zones mes arborades que no pas la resta de la riera.. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66238 | Font de Múnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-munia | cobert de vegetació zona del safareig i banc de pedra | Font situada al marge del camí de la Font , molt proper al nucli de cases de la Múnia, en una zona enclotada, protegida per un mur de pedra amb estructura de banc i safareig. Font de brollador simple de metall i pica de pedra a terra. Les aigües alimenten un safareig, avui en desús però ben conservat, amb lloses reclinades per rentar la roba. El safareig fa de bassa per regar als horts, actualment en producció. A la part del camí que va a l'horta observem dues estructures de pedra, semicirculars, que antigament feien de distribuïdor de l'aigua. En la part d'entrada del camí de la font hi ha una banc de pedra, antigament cobert per una gelosia , un espai romantic per les parelles d'enamorats. | 08257-74 | La Múnia. Sud del terme. | 41.4948600,1.5270200 | 377050 | 4594741 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66238-foto-08257-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66238-foto-08257-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de BarcelonaLluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El camí d'accés al safareig es tallat per una tanca de fusta. la Múnia podria ser un topònim àrab | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66239 | Font del Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-soler | La font antiga s'ha perdut i resten estructures actuals | Font situada al marge del camí que dona a la masia de Mas Soler, just per sota del camí de Ca la Parda . Font molt transformada; avui disposa d'una cisterna de formigó i aixeta d'aigua. | 08257-75 | Mas Soler. Sud del municipi. | 41.5057900,1.5290800 | 377242 | 4595951 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66239-foto-08257-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66239-foto-08257-75-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66241 | Font del Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Petita font situada al camí que dona en el Balç de Fontanilles, abrigat sota la zona d'inici de la mateixa balma. La zona de surgència natural a la capçalera de la balma amb presència de falzia ( Adiantum). Les seves aigües alimenten el petit safareig de pedra. La font apareix en la zona de contacte entre les calcàries i les argiles vermelles. | 08257-77 | Balç de Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073600,1.5048000 | 375219 | 4596160 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Trobem un cartell on ens informa que és una balma i la seva importància arqueològica. Com a curiositat, trobem un petit pessebre dipositat pel grup de jubilats del dimarts. Zona privilegiada per l'aixopluc i per l'aprofitament d aigua corrent per veure i rentar la roba al safareig amb lloses de pedra. S'accedeix des de la pista per un curt camí protegit per una tanca de fusta. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66242 | Font de Cal Pixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pixes | sense camí i molta bardissa | Brollador natural en el costat dret del torrent que va fins al mas d'en Reure, sense estructura. De fet es tracta del nivell freàtic amb aflorament d'aigua. | 08257-78 | Font de cal Pixes. Torrent de Mas d'en Reure. Sud del terme. | 41.4894400,1.5071500 | 375381 | 4594168 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66242-foto-08257-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66243 | Font de ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescola | sense camí i molta bardissa | Font de brollador natural, aprofitada antigament per proveir d'aigua a una antiga piscina envoltada per un conjunt de xiprers arrenglerats. Actualment la font es abandonada i difícil de localitzar per les bardisses. | 08257-79 | Marge de la carretera C-37 a l'alçada del torrent de l'Escolà | Antigament la font per proveïa d'aigua a una antiga piscina. Aquesta va ser el motiu de discussió entre els propietaris fins esdevenir l'abandonament de la font i de l'estructura de la piscina, encara visible i coberta de vegetació. Un conjunt ajardinat a base de xiprers | 41.5191300,1.5240300 | 376846 | 4597440 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66243-foto-08257-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66243-foto-08257-79-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos, de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi (Serra de Fontfregona, Coll de la Llebre i Coll d Orpí) presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66244 | Carrerada de Collderes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-collderes | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Carrerada que sortint de Françola puja cap a coll de la Llebre, cap a Rofes i d'allí cap a Sant Sadurní. | 08257-80 | Serra de Fontfregona. Est del terme. | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.5039600,1.5502100 | 379002 | 4595718 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66245 | Font i bassa de Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-ca-lalbet | XX | La font està totalment perduda | Surgència actualment perduda, practicada al sol. No hi ha restes visibles, excepte uns forats practicats al sól. Uns metres més enllà en direcció Sud hi ha una bassa obrada de forma elíptica, orientada nord-sud, que recollia i recull les aigues de l'antiga font. S'observa una petita tuberia que nodreix la bassa al costat nord. El límit oest de la bassa està conformat per la roca natural; el límit est està conformat pel camí que ve de la font. A l'extrem sud de la bassa s'hi observa el desaigüe amb una estructura d'obra que mena a una canalització que porta l'aigua en direcció la masia i la riera. En dos punts la canalització està parcialment coberta per dues lloses de pedra i en un tercer punt per una passera de ciment. | 08257-81 | Ca l'Albet, al NE del terme | 41.5240400,1.5327600 | 377584 | 4597972 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66245-foto-08257-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66245-foto-08257-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un pagès ens ha indicat el lloc exacte de la font: actualment es veuen encara restes del forat al terra d'on sortia la déu. Està molt malmesa i coberta de terra i vegetació: la depressió on es col·locava el recipient està colgat, quasi totalment obliterat. Es troba al costat d'un camí que ve del nord, seguint el curs d'un torrent sec. El camí creua el torrent i mena a la font i pocs metres després a la bassa esmentada. El camí segueix travessant uns camps de conreu i s'encamina al sud, al mas Ca l'Albet (fitxa 7). L'aigua s'ha canalitzat a través de tuberia. Una part s'escola en direcció a la riera. Hi ha diferents registres o arquetes. Amb la font es regaven uns horts que hi ha entre el camí i el torrent, actualment inexistents. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66246 | Xarxa Natura 2000 dins l'EIN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-dins-lein | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p> | <p>L'Espai Serra de Miralles-Queralt, que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (fitxa 67), inclou una zona de protecció de fauna en el marc de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110015), en el marc de la denominació menys explícita de Sistema Prelitoral Central. La singularitat fisiogràfica, paisatgística, geològica i paleontològica de l'espai, i sobretot la importància de la fauna cavernícola, justifica aquesta protecció. Els ambients de rocam i el seu relleu que afavoreix la població de fauna cavernícola de notable interès i, d'altra banda, la diversitat de biòtops, fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. Els relleus calcaris i càrstics, rics en cavitats subterrànies, són habitats per fauna cavernícola de gran interès, amb espècies endèmiques com el coleòpter Tycobitinus Listai i els ratpenats de cova, especialment protegits per la directiva de la UE. En quan a vertebrats, a l'espai hi crien l'àliga daurada i el duc i també es detecta presència de l'àliga quatribarrada, de la terrerola vulgar, del gripau corredor i de la serp de ferradura.</p> | 08257-82 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NE del terme | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-01-31 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament. Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura. D'aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoni natural i, a més, s'ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies que millor el representen. Actualment a Catalunya existeixen 115 espais que estan declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i 73 com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D'entre els primers, 29 d'ells ja han estat declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) culminant, així el procediment de desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país (dades a 31 de desembre de 2013). | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66248 | Turó de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-vinya-vella | <p>http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm</p> | <p>Turó de 736 metres, que dona nom a les antigues zones de conreu a peu de la Serra de Miralles, El Turó de la Vinya havia estat zona de producció de vinya , però , l'abandonament d'aquesta activitat ha propiciat la colonització del bosc.</p> | 08257-84 | Serra de Miralles.Nord del terme. | 41.5225000,1.5126600 | 375904 | 4597830 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66248-foto-08257-84-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Des de l'ajuntament, espromouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles, una proposta de descoberta del paisatge, història i fauna: la Ruta de la Serra, del Castell, de les vinyes, la plana i la Serra de Miralles - Queralt. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66250 | Barraca de vinya al Bosc de La Costa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-bosc-de-la-costa-1 | Barraca de pedra seca de planta rodona i amb parets rectes, cúpula rodona i porta amb una pedra que tanca una aproximació de fileres. | 08257-86 | Bosc de La Costa, al S del terme. | 41.4857200,1.5182500 | 376300 | 4593739 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma part de l'inventari del Centre d'Estudis Llacunencs amb el n. 39 (Foto 1, CELL) | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 66252 | Goigs a Llaor de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu | ja no es canta | Goigs a llaor de la Mare de Déu venerada a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Des del cel ens acarona el vostre amor maternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra primera edat ja fou iris de puresa, brillant en Vós la grandesa que Déu us havia dat, fent-vos sa Mare, se us dóna el mateix Verb eternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Quan l'Àngel us visità Plena-de-gràcia us deia, i Tota-Formosa us veia, tal com Déu us va crear. La puresa original de part del Cel us pregona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Vau donar consentiment a la divina ambaixada i així foóreu adorada Mare de l'Omnipotent. Pel vostreamor sense igual jamai Déu no ens abandona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Sacrificat al Calvari, salvà el món, el vostre Fill, guardeu-nos de tot perill i del pecat, que és desvari. El vostre amor és senyal que el Bon Jesús ens perdona De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra imatge sagrada ens omple el cor d'alegria, i els pobles, nit i dia, amb himnes sou verenada. El vostre nom virginal virtut i gràcia ens dóna. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal Després que els moros desferen els vostres temples, fent guerra els veïns d'aquesta serra en nom vostre els combaterem conquereix fama immortal el vescomte de Cardona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Tornada: Entre Vic i Tarragona teniu aquest setial. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! | 08257-88 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66254 | Alzina de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-domingo | AAVV. Arbres de la Comarca de l'Anoia singulars i monumentals. Quaderns d'introducció a la Naturalesa 4 | Alzina anterior a la casa actual de cal Domingo (Fitxa 30), de tronc bifurcat, de tres abraçades de diàmetre de tronc i capçada ben desenvolupada, d'uns 13 metres de diàmetre. El seu aspecte es molt regular i simètric, donat que no te competidors propers. L' alzina situada al marge de la carretera C-37, davant de la cal Domingo. La seva edat aproximada seria d'uns 80 anys . | 08257-90 | Km. 48 de la carretera C-37, davant de cal Domingo. Sud del terme. | Segons fonts orals durant la Guerra Civil sota l'alzina s'hi amagava un tanc | 41.4880800,1.5090400 | 375536 | 4594014 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66254-foto-08257-90-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66263 | Material arqueològic del Sepulcre de Santa Maria de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-sepulcre-de-santa-maria-de-miralles | Bosch Gimpera, Pere. Sepulcre de Santa Maria de Miralles. a: Crónica de la Secció Arqueològica. Annuari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) 1913-15, vol. 2, p. 811-12. Barcelona, 1915. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000102/00000036.pdf RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Són 9 peces procedents d'un sepulcre excavat l'any 1914 en el terme de santa Maria de Miralles, sense precisar el lloc exacte, que es troben dipositades a la reserva del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Les peces, amb el num. de registre MAC, són les segünets: 16354- collaret; 16455- destral; 16456- destral; 16457- destral; 16458- ganivet; 16459- ganivet; 16460- ganivet, frag.;16461- cisell, frag.; 16462- cisell, frag. El lot coincideix amb les peces descrites a l'article de Bosch Gimpera a l'Anuari de l'IEC, 1915, vol. 2, p. 811-12. | 08257-99 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Parc de Montjuïc. s/n 08003 - Barcelona | 'A la fi de desembre del 1914 fou trobat al terme de Santa Maria de Miralles un sepulcre el contingut del qual fou adquirit pel Museu Municipal de Barcelona'. Així comença el breu article publicat per P. Bosch Gimpera al butlletí IEC de 1915. Els materials estan localitzats perfectament a l'actual MAC, d'acord amb la informació facilitada pel Museu. També es diu que Mn. R. Lloses va facilitat informació sobre la troballa i el pla del sepulcre (l'article publica planta i secció del sepulcre i una foto amb els materials). El sepulcre estava fet en una cavitat ovalada folrada de lloses de pedra i tapada per una gran llosa. L'esquelet, que no es conservà, estava en posició supina, de E. a W. amb el cap a l'E. L'aixovar estava format per tres destrals polides de fibrolita, trapetzoidals; dues escarpres de quarcita; quatre ganivets de silex (dos de sencers); i un collar de denes de malaquita. No aparegué ni ceràmica ni metall. Es dataria a finals del neolític o principis de l'eneolític. Segons Bosch, el supulcre te paral·lels amb Los Millares. Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, es tracta d'un enterrament d'un sol individu en caixa de lloses, o sepulcre de fossa, pertanyent al neolític mitjà-recent català (3500-2500 a.n.e.) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Aquest jaciment està inclos a les NNSS de l'Ajuntament. Segons aquest instrument de planejament, el jaciment està 'destruït, il·localitzable 1914'. Segons l'article de l'IEC, efectivament, es va trobar el 1914 a Santa Maria de Miralles sense concretar emplaçament dins del terme. Per tant, no es fa fitxa de jaciment pero si dels materials dipositats al MAC. A l'Arxiu Històric del MAC es conserva una mena de memòria de la intervenció de Santa Maria de Miralles, amb el croquis i l'inventari. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66270 | Font del Coco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coco | Ple de vegetació i bardissa | Brollador natural, situat al costat esquerra de la Riera de Miralles, entre Cal Domingo i la Costa . En el conreu de la riba dreta trobem un caqui, lloc on hi havia el camí que baixava a la riera. | 08257-106 | Sud del terme. Riera de Miralles | Segons conversa amb el Sr. Pere Argelich Pujadó, l'origen del nom de la font del cocó prové de l'època del seu besavi, inicis del XX, . Un berenar va ser el moriu d'aquest topònim, donat que el seu besavi va anar a la font amb un coco i, mitja closca va ser deixada al costat de la font com a got . Aquest perdurà durant un temps fins arrelar-se com a topònim. | 41.4881800,1.5141300 | 375961 | 4594018 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66270-foto-08257-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66270-foto-08257-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | En els mapes apareix com a Font del Cocó. Està en el límit amb el municipi de La Llacuna | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66271 | Rellotge de sol de Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-formich | XX | Rellotge de sol ubicat al costat de ponent de la façana de Mas Formich (Fitxa 32). Es tracta de 6 rajoles de ceràmica sobre una llosa de ciment encarat cap a ponent. A més dels números en xifres romanes hi ha un marc amb motius florals i dues figures al·legòriques de l'agricultura. | 08257-107 | Mas Formich. Sector sud oest del terme. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 66276 | Goig del Gloriós San Cristo de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-san-cristo-de-miralles | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | XIX | Encara que ja no es canta | Goig dedicat al Sant Crist i amb la següent lletra: Puig en Creu esteu clavat Per remey del Pecador R. Perdoneu las nostras culpas, Misericordia, Senyor Vos, Rey meu, per enriquirnos Vos dignareu de baixar Del seno de l'Etern Pare A n'aquest mon de treballs, Hont vostra sang deramareu Prenda de infinit valor. Perdoneu, etc. Per treballs y per tristesas Vos sereu molt afligit Dins d'un hort ab tres deixebles La mes tenebrosa nit; No es la menor de totas Veurer un amich traïdor. Perdoneu, etc. Com al mes ruhi dels homes Vareu ser pres i lligat, Y ab molts i grans vituperis A Jerusalem portat, Y allí va maná asotarvos Pilat jutge ab son mal cor Perdoneu, etc. La corona que os posaren Fou per escarni i afront, De punxagudes espinas Per darvos pena i dolor Y tot per lo be del home Objecte de vostre amor Perdoneu, etc. Lo feixuch pes de la Creu Vau portar fins al Calvari, Sufrint pel camí la befa D'aquell poble temerari; Y puig Jesucrist sufrireu Per fernos molt gran fabor Perdoneunos, etc. Vostras robas preciosas Van jugarse'ls malfactors Y despullat enclavaren En Creu vostre diví cos. Allí entremitj de dos lladres Vareu dar al un perdó Perdoneu, etc. Quand en aqueix arbre os miro Així ab los brasos oberts, Nos cridau á penitencia De tots nostres desacerts; Gran error seria'l nostre Si no deyam de bon cor Perdoneu, etc. Per aquesta Santa Imatge Cobran los malats salut, Y la terra mes estéril Dona copiosos fruyts, Dels pobres es sumo amparo Y per tots inmens tresor. Perdoneu, etc. Tornada: Per vostra sang preciosa, Per vostres treballs i afronts, Perdoneu les nostres culpas Misericordia, Senyor. | 08257-112 | Sant Romà | El document fa esment al Sant Crist que és de data 1633. El document és del segle XIX | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Goig que ens han fet arribar l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66278 | Bosc d'utilitat pública CUP 59 Els Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dutilitat-publica-cup-59-els-segarresos | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_boscos_publics/dar_que_son_boscos_publics/</p> | <p>Dins de l'espai protegit del Sistema Prelitoral Central s'hi troba la forest pública dels Segarresos . Aquest bosc, que ocupa una superfície de 68,4 ha al sud-oest del municipi, situat al Turó de Pixallits i a la solana de la Serra de Pinyol, i que va estar afectat per un incendi l'any 1974, està inclòs al Catàleg de Boscos d'Utilitat Pública (CUP) definit per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Aquesta forest va ser declarada refugi de fauna salvatge mitjançant la Resolució MAH/3785/2009, de 4 de desembre, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics que hi ha. Aquesta declaració implica la prohibició de qualsevol tipus d'activitat cinegètica i de captura d'animals.</p> | 08257-114 | Serra de Pinyol, prop del Turó de Pixallits. SO del terme. | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població. Aquest va esdevenir públic al 1978 amb la finalitat de prevenir de la erosió o zones inundable. La gran variabilitat d'espais que ocupen i la diversitat d'ecosistemes on són presents, els doten d'una gran diversitat des del punt de vista geològic, climàtic i, per tant, florístic, faunístic i paisatgístic. Durant els últims decennis s'ha produït una sèrie de canvis importants en els usos tradicionals dels boscos que ha provocat una modificació en les condicions de demanda sobre l'ús dels boscos i la manera de gestionar-los. Tant és així que, actualment, la gestió forestal dels boscos públics, té com a objectiu la compatibilització de les funcions de producció amb les funcions ecològiques i les funcions socials. Així doncs, als boscos públics tenim representada la vegetació de les tres regions biogeogràfiques presents a Catalunya: la boreoalpina (amb predomini de pinedes de pi negre, avetoses i prats alpins), l'eurosiberiana (amb pinedes de pi roig, rouredes i fagedes) i la mediterrània (amb alzinars, carrascars, brolles, màquies, matollars,...), a més de la vegetació de ribera. D'altra banda, aquesta heterogeneïtat d'ecosistemes, fa que en moltes de les forests públiques, a més de la funció de producció de fusta, que durant anys ha estat una font de progrés i desenvolupament dels pobles de muntanya, en l'actualitat prenguin especial importància altres funcions ambientals, socials i de protecció del medi natural. | 2151 | 5.2 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66306 | Font de Cal Rebordosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-rebordosa | XX | Dipòsit rectangular fet d'obra, arrebossat, ple d'aigua, que s'omple a partir d'una canonada que hi desemboca. Està al costat d'un petit torrent. | 08257-142 | Pla de la Quintana, al NE del terme. | 41.5147500,1.5294300 | 377288 | 4596946 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba darrera de can Rebordosa, actualment coneguda com a Can Marqués. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66307 | Avenc de l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lapotecari | Web Espeleoindex. http://espeleoindex.com/crearPDF.php?id=853 Conesa, X. (1989). GREV (Avenc de l'Apotecari). ANCOSA. Supl. de La Veu d'Anoia (març). Igualada. | Petit avenc de gairebé 5 m. de fondària i 20 m. de recorregut. Entorn Calcari. Es baixa un petit pou de 3 metres de fondària i d'una amplada entre 40 i 60 centímetres fins arribar a una sala, allargada i plena de blocs, d'uns 8 metres de llarg. Des de la base del pou, i en direcció SE, a uns 2 metres s'arriba a un pas estret que s'hagué de desobstruir, que comunica amb una sala (5 metres de llarg per 1,40 d'alt i de 0,60 a 1,20 d'ample) molt concrecionada per formacions totalment blanques. Aquí s'assoleix el punt de màxima fondària: - 4,80 metres. | 08257-143 | Pla de l'Apotecari. Sector sud oest del municipi | Localitzat pel Sr. Josep Vidal, de la Llacuna, el qual informà a membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú (GREV) que durant el mes de gener de 1986 van procedir a la seva desobstrucció i exploració total. | 41.4869000,1.5279400 | 377111 | 4593856 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La cova està recollida al web espeleoindex. S'ubica al pla de l'Apotecari, a uns 120 metres de la línia divisòria dels termes de la La Llacuna i Santa Maria de Miralles. Des de la Llacuna cal prendre la carretera BP-2121 en direcció a Miralles fins arribar a la creu del Pla. S'ha de seguir una pista forestal a la dreta que passa pel costat de les antigues pedreres i quasi sempre segueix per la part ombrívola de la muntanya, on des d'alguns punt es veu l'encreuament de la carretera de Miralles. Cap al final el camí puja sobtadament, abans d'arribar al pla creua una línia elèctrica i dalt la plana es troba l'antic camí de les Vilates. L'avenc es troba a uns120 metres abans d'arribar i a uns 12 metres del camí a la banda E. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66308 | Cova de Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mas-vila | Badiella, E.; Fustagueras, J.; Indurain, J. (1977). Estudi geoespeleològic de les cavitats dels voltants del poble de la Llacuna. SIS (5) / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa: 53-65. Centre Excursionista de Terrassa. | Petita cova de 24 m. de recorregut , s'entorn calcari. S'ubica en una cinglera voltada de bosc que corre paral·lela a la carretera C-37 d'Igualada a Valls, a la dreta de la riera de Carme. La cova està situada a la base de la cinglera, en el límit entre aquesta i el pendent boscós, enfront del mas Vilar (fitxa 29) i sota el Pla de Nonell. En el fons i zona superior d'una gran balma d'uns 15 metres d'ample per uns 6 metres d'alt es localitzen tres boques que per sengles conductes, de poca alçada, desemboquen en una àmplia sala d'uns 2 metres d'alt. Des del fons d'aquesta cambra, lleugerament remuntant, segueix una altra galeria de dimensions més reduïdes i que acaba tancant-se als pocs metres. En el centre d'aquesta galeria existeix una xemeneia que puja uns 3 metres. El vestíbul té una altura d'uns 8 metres, una amplada a la boca d'uns19 metres i una profunditat d'aproximadament de 10 metres.Tota la cavitat, tant parets com sostre i sòl, presenten un emmascarament prou important de formes litogèniques. Al fons de la balma s'hi obren diferents forats, uns per donar llum i altres d'accés. A la cinglera, a dreta i esquerra de la cova, hi ha altres petites baumes. Per les característiques del material recuperat (excavacions 1930 i prospecció 1985), cal classificar el jaciment com una cova natural d'habitació sense estructures i d'enterrament. La cronologia aniria, possiblement, des del Neolític Final-Eneolític fins al Bronze Final III (amb inclusió de materials hallstàttics), ja en un procés de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro (2500-650 aC). | 08257-144 | Sector sud-oest del municipi | De ben segur coneguda des de temps remots. El gener del 1951, en una visita a la Plana d'Ancosa per part de membres del GES- CMB, diuen haver explorat la Cova del Mas Milà, que possiblement és la mateixa que quatre anys més tard, l'abril del 1955 tornen a visitar i ja la citen com a Cova de Mas Vilà, encara que d'aquestes dues exploracions només queda constància al llibre d'activitats del GES. La primera cita concreta que coneixem és l'aportada per membres de la SIS-CE Terrassa que la visiten i topografien l'agost del 1976. | 41.4901200,1.5258400 | 376942 | 4594216 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66308-foto-08257-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66308-foto-08257-144-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com cova de la Françola (en alguns mapes, de Can Vilar). La cova està recollida al web espeleoindex. La cova ha proporcionat evidències d'habitat i enterraments des del Neolític Final i eneolític fins el Bronze Final (veure fitxa de jaciment, 51). També presenta dos murs de pedra seca, que corren paral·lels a l'entrada, relativament moderns. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.Entenem que no està inclos com a tal (com a cova) a les NNSS de l'Ajuntament (2002), doncs aquest el que fa es inclore'l com a jaciment. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66309 | Capbreu de 1682 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1682-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219</p> | XVII | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari Bartomeu Costa per encàrrec de la baronessa de Miralles amb molta informació sobre el règim senyorial del castell i el terme de Santa Maria de Miralles. Per exemple, hi ha referències a una agrupació de finques del mas de Florençola, on es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens, conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. El capbreu de 1682 incorpora els antecedents del capbreu de 1522 però hi estableix algunes reduccions en relació al de 1522. Per exemple, la finca del Puig Rubiol, de 6 jornals de vinya, el 1522, que llavors pagava un cens anual de dues quarteres de forment, ara, al 1682, la baronesa li atorga una rebaixa consistent en pagar només una quartera de forment i una 'tassa de vi grech, bo, ardent i fi'. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. El capbreu també parla del Molí Vell, declarat per Francesc Morgades (anteriorment havia estat declarat per Antoni Estalella en la capbrevació de 1522 i per Jaume Palau en la de 1649). Corresponien a aquest molí uns 40 jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també paguen els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen 5 sous a benefici de Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim.</p> | 08257-145 | Arxiu de la Corona d'Aragó Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, mort el 1674, i que fou lloctinent general de Catalunya entre 1647 i 1652. Els Montcada, marquesos d'Aitona, eren per herència barons de la Llacuna i de Miralles i senyors de les terres de Santa Maria de Miralles.</p> | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Bartomeu Costa, notari | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66321 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal d'Igualada. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-digualada | XX | L'Arxiu Comarcal d'Igualada inclou un fons de 29 fotografies que van de l'any 1928 a l'any 1974, la majoria de Procopi Llucià (que consta com a autor). Tres corresponen a la creu de Françola (1931, 1940, 1940); una a la Creu del Pla (1928); sis a l'esglèsia de Sant Romà (1934, 1937, tres de 1947, 1974); nou a l'esglèsia de sant Maria de Miralles o del Castell (3 de 1934, 3 de 1937, 1939, 1948, aplec al Castell de 1948); sis a la visita del Governador Civil Antonio Correa Veglison el 5 de maig de 1944; i quatre més de paisatges i objectes diversos. | 08257-157 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Procopi Llucià i altres | Part del fons fotogràgic és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la comarca entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66324 | Fons de Ciències Naturals de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ciencies-naturals-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 23 peces de la secció de Paleontologia que corresponen a fauna representativa marina de l'eocé (totes de malacologia i d'invertebrats excepte una, la 4632), i una peça de la secció de mineralogia. Totes les peces són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles) i a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés, tot i que alguns casos corresponen a donacions procedents de recol·leccions d'afeccionats locals com mossèn Lluis Via, Xavier Virela, Rossend Olivella o Pere Giró Romeu. Els objectes fitxats són els següents: peça de corall ( num. de registre 14022 ); roca calcària amb diversos foraminífers del gènere Discocyclina pratti i Discocyclina ardiaci ( 4216); esquelets de coralls fossilitzats ( 4278); així com peces marines amb la següent denominació : GE NUMMULITES (4237 i 4251); GE NUMMULITES ES PERFORATUS (4241, 4261 i 4262); GE DISCOCYCLINA (4250); GE PORITES (4266); GE ROTULARIA (4296 i 4297); NC BRIOZOU (4305 i 4306); GE SPONDYLUS (4329); NC BIVALVA ( 4339 i 4342); NC GASTEROPODE (4367 i 4369); NC DECAPODE (4387 i 4389); GE SCHIZASTER (Equínid) (4607); i GE ODONTASPIS (2 dents de peix) (4632). La única peça de la secció de Mineralogia és un exemplar de cristalls de guix, de procedència desconeguda, i sense que consti la font i forma d'ingrés. (num. de registre 3175).</p> | 08257-160 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||||
| 66330 | Capbreu del segle XVIII a l'Arxiu Històric de Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-del-segle-xviii-a-larxiu-historic-de-tarragona | GRAU I PUJOL, JOSEP M.T., Notícia d'un capbreu de Santa Maria de Miralles de mitjans del segle XVIII a Tarragona. Revista Recull 8. Santa Coloma de Queralt. (2003) ps. 48-50 http://www.carrutxa.cat/biblioteca/index.php?arxiu=fitxa&ide=136&origen=autor&cerca=GRAU%20I%20PUJOL,%20JOSEP%20M.T.# | XVIII | Capbreu realitzat els anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró de dit lloc, Antoni de Magarola i Sentmenat, en nom del qual actua el seu fill Josep de Magarola i de Clariana, el qual a la vegada, delegà en la persona de Josep Bertran, pagès i familiar del Sant Ofici de Vila-seca la seva representació. Es troba dins del Fons Notarial de Tarragona de l'escrivà Francesc Albinyana Cosidor,caixa 504, registre 594 de l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT). La capbrevació ocupa els folis 151 a 205. Sabem que l'anterior capbreu l'havia redactat el notari igualadí Bartomeu Costa el 1682 (exerceix la professió del 1675 al 1719), que es troba a l'ACA (fitxa 145). La primera confessió del document, com és habitual, la fa l'ajuntament de Santa Maria, és a dir, els regidors, els quals afirmen posseir una botiga contigua a les cases de la Masia de Jaume Vivó, un casal derruït al costat de la rectoria, un jornal de terra erma i 12 de campa al coll de les tres serres. Després segueixen les confessions de la resta de propietaris: -Josep Alemany. -Joan Alemany Domènech, pagès del mas de la Riera. -Jaume Ferrer, pagès del mas Fontpugona. (Podria ser Fontfregona de La Llacuna) -Miquel Gual pagès i Madrona Santacana, cònjuges i el seu fill Jaume, del mateix ofici. -Andreu Palau, pagès. -Francesca, vídua de Josep Sans, pagès de Miralles. -Isidre i Francesc Soler del mas homònim. -Gaspar Vives, pagès del mas Guitart i Rosa Albet, cònjuges. -Josep Vivó, pagès del mas d'Almúnia. -Col·legi de les Escoles Pies, d'Igualada. Als dipòsits de l'Arxiu Històric de Tarragona també hi ha els llibres de la comptaduria d'Hipoteques de Montblanc a partir del 1768, any de la seva creació, que inclouen enregistraments d'escriptures de Bellprat, Santa Maria de Miralles i Santa Margarida de Montbui. El mateix centre conserva fragments dels fons de la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt (1270-1760) i del senyoriu dels comtes de Queralt (1206-1612), aquest darrer repartit entre Barcelona (ACA, Biblioteca de Catalunya), Madrid (AHNM, secció clergat) i Montblanc (AHCMO) No cal dir que són abundants les referències de localitats de l'Anoia, la Segarra, la Conca i el Penedès. | 08257-166 | Arxiu Històric de Tarragona. Rambla Vella, 30, 43003 Tarragona | Les poblacions situades a la confluència de divisions civils o eclesiàstiques presenten certes dificultats per al seu estudi històric a causa de la dispersió de les fonts documentals. A la comarca de l'Anoia, Santa Maria de Miralles n'és un bon exemple. A l'època moderna el municipi depenia del partit de Montblanc (corregiment de Tarragona) i la parròquia al Bisbat de Barcelona; els seus habitants solien freqüentar els mercats de Santa Coloma de Queralt, Igualada o la Llacuna, on trobaven també els serveis del notari. Avui la documentació d'aquestes notaries és a Igualada, Tarragona i Barcelona, en arxius de la Generalitat o de l'Estat. A l'Arxiu Històric de Tarragona el fons notarial colomí s'inicia a finals del segle XIII i acaba el 1799. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1761 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals.La noticia de l'existència d'aquest document ha estat publicada per Josep Grau i Pujol però hi ha estat buidat ni estudiat a fons. El seu buidatge ha de facilitar informació sobre la transmissió de la propietat, amb anotacions de testaments, capítols matrimonials, compra-vendes, permutes, renúncies, embargaments, establiments emfitèutics, etc. També es detallen els conreus, la superfície de les parcel·les, les càrregues de censos i delmes, els noms antics dels masos, etc. Pot ser útil per a la història agrària, la toponímia i la genealogia.A través de la lectura de les confessions observem la percepció en el terme de Santa Maria de Miralles de censos per part d'altres institucions, com la sagristia de la capella del castell de Miralles, el priorat de la Llacuna i l'església de Foix. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66213 | Coll del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-del-bosc | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11688. 1985 (rev. 1991) | Jaciment sense estructures d'habitat amb materials superficials del Bronze, ibèrics i medievals situat al peu del turó del Coll del Bosc. Segons la Carta Arqueològica, els materials recollits en superfície, molt dispersos, consistiren en nombrosos fragments de ceràmica a mà aparentment del Bronze i, més escadusserament, fragments de ceràmica ibèrica oxidada i de gris medieval. També apareixeren alguns fragments de sílex. No es van observar estructures. | 08257-49 | Sector central del municipi a prop del camí de cal Puça | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.5133200,1.5126500 | 375885 | 4596811 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | Les restes es troben en tota la zona desforestada per la línia d'alta tensió situada entre el jaciment de Fontanilles i el Torrent de la Puça, al peu del turó del Coll del Bosc.Segons la Carta Arqueològica, el jaciment es classifica com a Lloc d'habitació sense estructures de cronologia del Bronze (1800-650a), Ferro-Ibèric (650-50 a) i Medieval (400-1492).Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | 80|81|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66247 | Aqüífer Carme - Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_19_def.pdf | Aquífers present en tot el perímetre de nord, est i sud del municipi, en una franja d'uns 1,5 km. d'amplada, en la zona de drenatge de la riera del Carme, que forma part de l'Aqüífer Carme-Capellades que ocupa un sector important de l'Anoia. Les calcàries amb alveolina de la formació Orpí de la serra de Fontfregona i Freixes, en contacte amb els materials més impermeables de l'Eocè, situat a la plana , afavoreixen la seva surgència, tot i que la complexitat i àmbit d'aquest aqüífers es molt més important afectat per grans estructures estructurals de major abast. | 08257-83 | Riera del Carme. Sud est del terme. | Aquest aqüífer forma part d una zona de drenatge molt més important anomenat aqüífer de les calcaries paleògenes i triàsiques de Gaià - Anoia (sector Anoia). Bàsicament format per una estructura geològica d'encavalcament d'antics materials paleozoic, mesozoic i del paleògen. En aquest context, l'orogènesi alpina va comportar la compartimentació i plegament d'antics materials ja dipositats del paleògen, Juràssic, Triàsic i Palezoic, Els materials de diferent permeabilitat han produint tres aqüífers, què, en contacte amb el sistema de falles de Capellades, crea una bretxa d'alta permeabilitat que afavoreix la surgència d'aigües interiors. | 41.5093500,1.5426300 | 378380 | 4596327 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66247-foto-08257-83-1.jpg | Legal | Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluis Rius i Font | L'aqüífer protegit Carme-Capellades està regulat pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, essent d'aplicació allò establert a l'Edicte de 18 de juny de 2001, pel qual es dóna publicitat a l'Acord de 3 de maig de 2001, mitjançant el qual s'aprova la declaració provisional de sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades, i l'Edicte de 28 de desembre de 2006, pel qual es dóna publicitat a l'Acord d'11 de desembre de 2006 del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació d'extraccions de l'aqüífer Carme-Capellades. L'aqüífer de Carme-Capellades està afectat per l'esmentat decret 328/1988, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i que per tant declara sobreexplotat el de Carme-Capellades. Aquest aqüífer s'estén des del sector oriental del municipi de Santa Maria de Miralles fins a Cabrera d'Anoia. En el terme municipal de Santa Maria de Miralles ocupa una superfície de 777,5 ha. Com a mesura de gestió de l'aqüífer, l'any 2003 es va constituir la Junta Central d'Usuaris de l'aqüífer de Carme-Capellades i l'any 2006 l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar el Pla d'ordenació d'extraccions, que situa Santa Maria de Miralles a l'àrea de recàrrega de l'aqüífer. | 123|124|125 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66182 | Mina de bauxita d'en Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-bauxita-den-soler | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Explotació a cel obert i conjunt de boques de mina propera a la masia de cal Cisquet i a la zona obaga de la Serra de Fontfregona. Aquestes varen ser explotades a cel obert des de 1931 fins a 1965 per a extreure mineral que s'utilitzava per a la preparació de compostos d'alumini i la producció de sulfat d'alúmnia i també com a colorant de materials de construcció i, fins i tot, per la comercialització de minerals per a col·leccionistes. El mineral de bauxita es troba en els rebliments d'origen kàrstic, en la zona discordant entre les calcàries triàsiques i les eocèniques. La bauxita es un mineral ric amb components d'alumini en forma d'hidròxid. | 08257-18 | Est del terme. Serra de Fontfregona | Aquesta mina podria correspondre a la Mina Maria, que el 1931 va ser objecte de concessió estatal. L'explotació de la Mina Maria, prop de la Obaga del Soler, amb una afectació de 240.000 m2, va ser concedida a favor de Joaquim Molins i Figueres, que el 1936 la va transferir a la societat Ciments Molins S.A. L'any 1948 fou venuda a la companyia La Alquímia S.A. Aquesta mina corresponia a una finca que pertanyia a cal Soler (fitxa 21, casa que està a l'altre costat de la C-37, i des de la que es veu tot el sector miner). A prop de la mina hi havia hagut una barraca d'obra on s'hi havia instal·lat l'encarregat que gestionava la mina de bauxita, en el mateix lloc on anys més tard -cap el 1972, anys després del tancament de la mina- s'hi construí l'actual casa coneguda com Can Raspall. | 41.4974900,1.5414300 | 378257 | 4595012 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66182-foto-08257-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66182-foto-08257-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Es podria tracta de la Mina Maria. Al web municipal trobem informació de boques de mina del sector: Mina de Ferro ( Adelaida) i de Bauxita (Maria) , a l'obaga del Soler, obertes el 1931. També sobre la Mina Carmen, prop del Coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 mines de bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66188 | Cal Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puca | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Es troba molt refeta | Edifici de 4 cossos de planta rectangular orientats nord-sud amb teulada de dues vessants a nord i sud excepte el cos més gran central que ho fa a est-oest. El cos principal presenta el carener perpendicular a la façana principal. La teulada és de teula àrab. La façana principal que dona al camí de cal Puça està molt refeta i encimentada. De les tres plantes del cos central només donen al camí dues; l'altra planta, ara convertida en entrada està a la part posterior i a una cota més baixa que el camí, ja que la planta baixa està soterrada, amb el costat nord en contacte amb el terreny. Les finestres són petites amb reixa de ferro i un petit ampit de rajola. A la cara est les finestres són més grans amb llinda de fusta. | 08257-24 | Sector central del terme municipal. Camí de Cal Puça | Can Pussa segons el Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Puça dins del grup de masies de a partir del segle XVII. També apareix al mapa IGE de 1914 (Cal Pusa). Per tant documentada al segle XIX i segurament construïda al XVIII, tot i que ha esta molt reformada durant el segle XX. | 41.5121600,1.5200100 | 376497 | 4596672 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66188-foto-08257-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66188-foto-08257-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Mola de molí com a taula, a l'exterior. Situada a la riba esquerra del torrent de cal Puça | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66189 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt refeta en la seva aparença exterior | Edifici principal de tres pisos (planta baixa, planta pis i golgfes) i de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb caiguda a nord i suda i amb el carener paral·lel a la façana principal. Té la façana principal orientada al S., emblanquinada, amb finestres de petites dimensions amb ampit, amb un portal central d'arc rebaixat. Presenta 3 cossos afegits un resseguint la façana nord, una continuació d'aquest al costat est i un altre perpendicular a la cantonada sud. | 08257-25 | Sector central oriental del terme municipal. Camí de Cal Morgades. | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (amb el nom de C. Andreu) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Andreu) | 41.5026500,1.5327900 | 377546 | 4595598 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Es situa en una plana de conreu prop de la desembocadura del torrent de Fontanilles amb la riera de Miralles | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66209 | Bòbila de Can Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-maura | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 40781 (Rev. 2012). RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Hi ha parets caigudes i l'interior està molt deixat degut a l'abandonament de l'activitat | Nau rectangular d'uns 75 m de llargada i 15 d'amplada. L'estructura se sustenta sobre pilars de ciment forjat i vigues metàl·liques i les parets són de maó. La teulada de fibrociment és de dues vessants en direcció sud oest/nord oest. | 08257-45 | Sector sud oest del terme | Funcionà de 1968 a 1974. Aprofitava les argiles vermelles de l'entorn. | 41.4991300,1.5035400 | 375098 | 4595249 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66209-foto-08257-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66209-foto-08257-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Fitxat per la Generalitat (IPASC) com a Rajoleria de Can Maura. Cap interès arquitectònic. Recentment el solar s'està convertint en un circuit (privat) de pràctiques de vehicles (quads, 4x4...). La Foto 2 (interior de la rajoleria) ha estat extreta de l'IPAC Generalitat de Catalunya (foto: agents rurals 2011). | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66223 | Antigues escoles i ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-i-ajuntament | XX | Es tracta de dos edificis. El més gran, que anteriorment estava destinat a escoles i a l'ajuntament, és l'actual 'local' social, de titularitat municipal, on es celebren actes de divers format. El més petit, antigament la casa del mestre, és la seu actual de l'ajuntament. | 08257-59 | Carretera C-37 prop del Km. 50 | L'ajuntament, abans del seu actual emplaçament, es situava a l'edifici gran, el de les antigues escoles, on ocupava un petit espai. Part dels carreus del sócol de l'antiga escola pertanyen a l'església de Santa Maria del Castell (fitxa 4), que va patir un intens desmuntage parcial al principi de la Guerra Civil (1936-37) tot i que la finalització de l'escola no va tenir lloc oficialment fins a principis dels anys 40. Amb anterioritat a la construcció de l'edifici de les Escoles (anys 30-40 del segle XX), l'ajuntament s'ubicava a Cal Ramonet (fixa 19) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66223-foto-08257-59-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al local, a les antigues escoles, hi ha una gran sala on es celebren actes, exposicions, etc. I un petit local tancat destinat a magatzem municipal i a arxiu municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66224 | GR 7-2. Camí de Bellprat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-7-2-cami-de-bellprat | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memoria de les Normes Subsidiaries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Serra de Miralles- Queralt, Mapa 1.15000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | trams accidentats i cal un manteniment de conservació | Sender de gran recorregut que travessa integrament pel PEIN Serra de Miralles - Queralt i que arriba a Tarragona. Passa pel castell de Queralt i entra al municipi de Miralles per l'Agulla Grossa i travessa el PEIN pel bellmig de la Serra de Miralles seguint en paral·lel el liímit amb el municipi de Sant Martí de Tous, fins els Cups de Sant Joan, on s'incorpora a la carretera C-37 per entrar a Santa Margarida de Montbui on passa per davant de la Censada en direcció Montserrat. | 08257-60 | Camí de Bellprat. NE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunició entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles amb una via de comunició poc eficient pel começ. . No serà fins el Pla de camins del 1908 el tram de de la B-213. de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme . En aquest context es perseguia una comunició ràpida per la xarxa de Pobla de Claramunt i Iguada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui de la BV213 , restant així comunicat a la xarxa principal del comerç amb Igualada .El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa una xarxa de camins rurals com el camí vell d Igualada, de la creu del Pla cap a Munia i Françola, i d aquí a la carretera c-37 ( que coincidein amb la Carrerada). El camí de Sant Romà a les Colomines passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat) passant per Mas Pinyer. En aquest context trobem també senders i carrerades, traçats d una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellpart amb Igualada i, d altra banda, la transhumància entre el Pirineu i les planes del Penedès. | 41.5209300,1.5030900 | 375102 | 4597670 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66224-foto-08257-60-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El Sender de gran recorregut GR7-2 presenta unes consideracions especifiques com a camí paisagístic, inclòs dins l'àmbit del PEIN i per tant condicionat per les determinacions sectorials corresponents | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66237 | Font de Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-morgades | XVIII-XIX | Font situada en la zona alta del safareig de cal Morgades, amb brollador d'uralita i base formada per pedres en forma de pica arran de terra. La seva proximitat presenta banc de pedra tosca, avui coberts per la vegetació. Les aigües son aprofitades pel omplir la bassa en que tenia la funció de safareig, on conserva l'enllosat reclinat per facilitar l'acció de fregar en el seu sector de ponent, el més accessible per rentar. | 08257-73 | Cal Morgades. Est del municipi. | 41.5041600,1.5438800 | 378474 | 4595750 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66240 | Font de Cal Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-domenech | Font activa, situada en l'antic camí de can Domènech a uns dos centenars de metres de la masia del mateix nom, de brollador simple i pica de pedra a peu de terra. Les aigües provenen d'una antiga mina d'aigua situada pocs metres més amunt. Les aigües son recollides per un rec cobert de molses, fins alimentar a un antic safareig, avui en desús, situat en el mateix marge del camí . | 08257-76 | Sector central del municipi, a l'extrem oriental de les Planes de Ca l'Erzet | 41.5093200,1.5295200 | 377286 | 4596343 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66240-foto-08257-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66240-foto-08257-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El safareig està en bones condicions, unicament resta cobert de vegetació en el seu perímetre, fuit del seu desús.Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66249 | Font de Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-gol-0 | XVIII-XIX | Font protegida en forma de mina ben treballada a base de pedra i volta per set dovelles que conformen un arc de mig punt. Presenta una porta de metall per protegir el seu interior. Actualment presenta l'aquífer amb aigua. | 08257-85 | Pista del torrent de cal Gol. Nord del Municipi | 41.5190800,1.5153300 | 376120 | 4597447 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66249-foto-08257-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66249-foto-08257-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La font esta al marge de la del camí del torrent de cal Gol, just a tocar el camí que va a la plana nort del Turó del Castell. La seva datació podria arribar fins a l'època medieval per la factura i la ubicació, tot i que la manca de documentació no ens permet aproximar-la.Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d'Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66251 | Barraca de vinya al Bosc de La Costa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-bosc-de-la-costa-2 | Barraca de pedra seca amb parets fent de contraforts amb una cúpula circular igual que la planta. Porta recta amb dintell d'una sola pedra plana, una mica esbiaxada. Està coberta de vegetació. Tot el lloc està envoltant de nombroses feixes de pedra seca. | 08257-87 | Bosc de La Costa, al S del terme, prop de la Creu del Pla | 41.4848900,1.5185200 | 376321 | 4593646 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66251-foto-08257-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66251-foto-08257-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma part de l'inventari del Centre d'Estudis Llacunencs amb el n. 40 (Foto 1 facilitada pel CELL) | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66253 | Goig del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | Ja no es canta | Goig en honor al Sant Crist venerat a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En la vostra santa imatge contemplem el nostre Espòs que se'ns llira en maridatge fent-nos do d'ànima i cos. Per aquestes esposalles que amb nosaltres celebreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Bon Jesus, obert de braços, vostre amor ens fa germans. A Vós vénen nostres passos, i ens amoixen vostres mans. L'odi foll de les baralles lluny d'ací foragiteu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Vos heu dit: 'Cor que m'estimi de la creu sap el camí' Qui l'amor us escatima té el seu cor fred i mesquí No us darem pas les deixalles, si d'estimar us ensenyeu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Allà a l'hort de les olives, compadint el nostre fang vostres penes són tan vives, que arribeu a suar sang. Perdoneu les nostres falles per la sang que allà sueu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Els flagells i la corona us feriren cruelment. Vostre exemple ens esperona a seguir-vos fidelment. Despullats de faramelles, prop de Vós sempre ens tindreu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Pel carrer de l'Amargura, com si fóssiu un vil cuc, us fa caure en terra dura de la creu el pes feixuc. Menysprant folles rialles, us farem de Cirineu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Dalt del cim del mont Calvari la gran obra s'acompleix: sou l'Anyell que, victimari, de la culpa ens redimeix. Vostra sang romp les mortalles i els grillons de l'home reu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Encoratja i ens consola vostra creu que és el camí per a aprendre en vostra escola el bell llibre del sofrir. Vostre amor no té muralles; cap a Vós el món atreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Cercarem vostra abraçada esperant el bes etern, sota vostra creu sagrada que ens defensa de l'infern. Deu-nos força en les batalles, que el perill assetja arreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En salut i en malaltia d'aquest poble oïu els clams: beneïu cada masia, fecundeu els nostres camps. Doni feina a falç i dalles ja madur, nostre conreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Tornada: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu | 08257-89 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria. L'associació d'Amics dels Goigs tenien un exemplar del mateix goig però amb un format diferent. | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66253-foto-08257-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66265 | Pont dela carretera B-220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dela-carretera-b-220 | XX | Té desperfectes i ja no està en ús. | Pont d'un sol ull construït en pedra i amb uns 5 metres d'amplada per uns 15 de llargada. Presenta una barana de pedra en tres segments, un de central que ocupa la part principal del pont i dos amb ampits més petits a les entrades al pont. Totes elles estan acabades en forma arrodonida. L'arc està acompanyat per dos contraforts de forma arrodonida i l'arc té dovelles de pedra. El timpà i l'intradós també són de pedra treballada però de parament horitzontal. | 08257-101 | Carretera B-220. Al sector sud-oest del terme municipal | A l'any 1929 era un camí veïnal en construcció. A l'any 1936 encara estava en construcció. El pont es devia construir a mitjans de segle XX. S'ha realitzat un nou viaducte més ampli i aquest ha quedat inutilitzat. | 41.5002100,1.4993500 | 374750 | 4595375 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Formava part de l'antiga carretera de La Llacuna a Bellprat. Es de mitjans del S. XX | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66268 | Mur de pedra seca prop de ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-prop-de-ca-laleix | XIX-XX | Mur de pedra seca que limita dos camps i suporten una terrassa de terra conreada. La direcció que segueix és nord-sud. Són pedres de tamany petit i mitjà. Hi ha uns esglaons poc treballats al costat nord que possibilita accedir entre un camp i un altre. | 08257-104 | Al costat oest de la C-37. Sector N del terme | 41.5201900,1.5250700 | 376935 | 4597556 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66268-foto-08257-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66268-foto-08257-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66277 | Fons documental de Miralles de l'Arxiu Parroquial de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-miralles-de-larxiu-parroquial-de-carme | <p>Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz. Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010.</p> | XVII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Carme es troba custodiat al despatx de la Rectoria de Carme, en dos armaris metàl·lics amb estanteries. S'hi conserva la documentació relativa a les parròquies de Carme, Orpí i Miralles. El conjunt està compost per varis llibres i algún document solt. Es tracta de llibres d'òbits o defuncions, capítols matrimonials, baptismes, testaments, comunions, llibres de comptes de la parròquia i 'consueta'.</p> | 08257-113 | C/ Sant Martí, 42 08787 Carme | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66277-foto-08257-113-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Informació extreta del Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010. La foto també pertant a l'esmentat mapa (J. Sales-N. Salazar) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 151,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc