Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66171 | Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbet | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. Edició. Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Una casa reconstruida. Les altres tres abandonades | Conjunt de quatre cases i diversos coberts enrunats, que conformen un conjunt global de planta quadrangular. La primera casa, la principal, reconstruïda i actualment habitada, es una petit edifici de pedra vista irregular, amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientat a migdia. Llueix una inscripció amb rajola actual: 'Albet principal'. Presenta a la part posterior diversos coberts en desús i un cup circular amb paviment de cairons, a l'aire lliure. En aquest sector es dreça una nova casa, abandonada, de pedra vista irregular, també de planta baixa i pis i amb coberta a doble vessant. La porta i finestres són molt simples (sense dovelles, ampits o cantoneres). Compta amb un petit edifici tancat, adosat, (amb tota seguretat, un altre cup) que presenta una entrada a mitja alçada del parament, i que s'annexa a l'anterior cup esmentat. Finalment, la quarta edificació presenta una coberta a una sola vessant i un gran entrada, sense finestres. Se li adossa un cobert més baix a una sola vessant. | 08257-7 | Veïnat de Ca l'Albet. Turó dels Campasos. Al nord del terme. | Sabem que existia al segle XIX però podria datar del segle XVIII. Es deia Can Albet segons el Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Albet dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al Mapa ICE 1914. | 41.5230500,1.5327000 | 377577 | 4597863 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com Ca l'Albert. La casa principal també es coneix com Can Palomas i una de les altres, Cal Roser (segons el Catàleg de masies 2016). Aquest conjunt de cases constituïen el veïnat de ca l'Albet i posteriorment han donat lloc a un 'barri' de cases noves al voltant de les antigues: tres cases unifamiliars o xalets (Albet 1, 2 i 3) i dos mes, de la segona meitat del segle XX. Es troba entre el torrent dels Cups i el de Can Pilot, al peu del Turó dels Campassos.En l'enjardinament d'una de les cases noves s'observa una pedra de molí, corrons, guardabarreres, piques i altres elements de pedra | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66172 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Estat d'abandó tot i que s'hi viu | Habitage de petites dimensions de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, presenta un portal i finestra a la planta baixa, dos balcons a la planta primera i dues finestres a les golfes. A la casa se li adossen tres edificis o coberts annexos, més moderns. | 08257-8 | Extrem NE. Del terme, molt aprop del terme d'Orpí | Riba (1988, 211-212) cita Coca dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Podria ser el Can Cocs que surt citat al Nomenclàtor de 1860. També apareix al Mapa de l'IGE de 1914. | 41.5211700,1.5418900 | 378340 | 4597641 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa entre el torrent de cal Coca i el dels Cups. La finca està tancada i no es pot visualitzar la façana principal | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66173 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-2 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Casa de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes i teulada a dues aigües est-oest amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana posterior (oest, que dona a la carretera), hi ha finestres en planta baixa i balcons de llosa amb barana de ferro forjat a la primera planta i petites finestres a la planta de les golfes. Tota la façana és simètrica. La porta actual queda al costat sud donant a un petit pati interior. Hi ha un petit sòcol que sobresurt. Al nord té un petit edifici adosat amb una teulada abocada a oest i façana de pedra. La porta és d'arc rebaixat amb finestra al seu costat nord. A la primera planta hi ha dues finestres. El sòcol de l'edifici principal continua en aquest edifici. L'entrada principal a la casa dona a un pati rodejat per altres edificis més moderns i coberts. | 08257-9 | Al Nord del terme. Prop del Km. 53 de la carretera C-37, | La casa correspon a l'antiga casa de ca l'Escolà que hi havia al Poble Vell, al recinte jussà del castell. Precisament correspon a la única casa existent actualment, reconstruïda seguint el perímetre exacte de l'antiga casa de ca l'Escolà, avui coneguda com Can Tarragó (fitxa num. 125 ). Segons la propietat, el seu avi va fer la casa a principis del segle XX, en aquest punt de la carretera que és precisament el més proper al castell, doncs la casa es situa enfront al camí que mena al castell. Can Escolà, considerada una masia moderna al llistat de Riba (1988), no apareix al nomenclàtor de 1860, per la qual cosa l'hem de situar en un moment no anterior a finals del segle XIX. La casa apareix al Mapa IGE de 1914. | 41.5181500,1.5248900 | 376916 | 4597330 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | L'edifici es troba alineat a la carretera i actualment és un restaurant. Tot l'interior (planta baixa dedicada a restaurant) està remodelat modernament. El paviment conserva els cairons originals. Al costat sud de l'edifici es conserven a la paret dos boixos (per tant era el celler) corresponents als cups de vi que es trobaven (encara se'n conserven restes) just a sobre, a la primera planta. El local està decorat amb objectes de pagesia. Les plantes superiors conserven el mobiliari tradicional del segle XX. Ca l'Escolà podria haver funcionat també com a escola en algun moment. Al pati i a l'entorn de la casa s'observen nombrosos guardarodes i altres elements de pedra conservats i instal·lats per la propietat. La casa s'ubica molt propera pel nord a la riba dreta del torrent de ca l'Escolà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66176 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-7 | Està enrunat i cobert de vegetació | Ruïnes d'un edifici, sense coberta. Només queden dempeus les quatre parets i ja no tenen connexió en algun punt. L'edifici era de planta quadrangular amb uns 12 metres de costat. Els paraments són de pedra irregular. | 08257-12 | Al costat del camí de la Llacuna a la Censada Nova | Per informacions orals, era una fàbrica d'aiguardent. Als anys 20 del segle XX va ser malmesa per una rierada. L'amo hauria traslladat la destil·leria a Montbui,on s'hauria instal·lat a un edifici que més tard fou casa consistorial de Santa Margarida de Montbui (Poble Vell). | 41.5154400,1.5434200 | 378457 | 4597002 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | El nom es deu a l'existència d'una antiga destil·leria d'aiguardent | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66177 | Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26446 (Rev. 1993) HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Antic molí fariner i casa. L'edifici consta de dos cossos rectangulars juxtaposats en forma de L. El cos més antic, al N., on hi havia el molí, te forma rectangular i disposa de planta baixa i pis, a mes d'un semisoterrani. Presenta coberta de teules a doble vessant, i està disposat d'E a O. En l'extrem NE d'aquest edifici es conserva un àmbit semisoterrat en que s'aprecia encara una de les moles del molí ( actualment l'espai està ple de mals endreços i no es pot descriure). Per l'extrem SE s'hi adosa un cos rectangular, de dues plantes, i amb coberta de teula, en direcció N-S, corresponent a un moment posterior, que fa funcions d'habitatge (la porta principal es trova a llevant, un portal amb llinda de fusta i brancals de carreus). També presenta un cos corresponent a un cup de planta arrodonida, amb coberta a una vessant, adossat a les façanes posteriors dels volums nord i sud, a més d'altres tres petits coberts adossats. | 08257-13 | A l'Est del terme, entre el Pla de Françola i el Bosc Negre, a tocar a la Riera de Miralles | La data gravada que hem esmentat més amunt (1759) es confirma que el molí estava en funcionament, al menys, a mitjans del segle XVIII. Segons el projecte de Catáleg de Masies el molí del Mig (fitxa 17) correspondria al 'Molí de més avall' del Nomenclàtor de 1860. També apareix com a 'Molino' al Mapa IGE DE 1914. El molí del Mig, el molí de Dalt i Cal Serenes o el molí de Baix, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926) (Catàleg de Masies) | 41.5117200,1.5425300 | 378376 | 4596591 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La foto 3 (Mola ) correspon a l'IPAC Generalitat de Catalunya (Foto: agents rurals 2011). En aquest espai s'observa, gravada sobre una llinda de porta, de fusta, i dins d'una sanefa coronada per una creu, la següent inscripció: 'ayn 1759' (ayn -amb l'n a l'inrevés- correspon a 'any') | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66180 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26447 (Rev. 1991). HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XVI-XX | Antic molí fariner de planta quadrada, amb paraments de carreuons mitjans ben treballats, orientat al N-NO. Presenta al SE un seguit de construccions adossades posteriorment, en forma d'ela, de dues plantes, que actualment serveixen d'habitatge. Al SO també presenta, a la part posterior del molí turriforme, un altre cober adossat, per a garatge. La teulada del molí, d'una sola pendent, està inclinada en direcció N, i presenta coberta de teula àrab. Al costat O. Hi ha adossada una petita absidiola semicircular i amb teula àrab. La porta, que no és l'original, està a l'edifici adossat, al costat sud est i presenta una llinda de fusta. | 08257-16 | A l'Este del terme. Pla de Françola, al vessant de la Serra de Fontfregona. | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica el Molí de Dalt amb el nom de El Molí Vell (segons el Catàleg de Masies). El Mapa IEG de 1914 també hi apareix (com a molino). Però la seva fundació, com a molí fariner, es podria remuntar fins al segle XVI. En el capbreu de 1522, el Molí de Dalt és declarat per Antoni Estalella, en el de 1649, per Jaume Palau, i en el de 1682, per Francesc Morgades. Corresponien a aquest molí uns quaranta jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també pagaven els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen cinc sous de benefici a Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim. Els molins de Dalt, del Mig i de Baix van formar part de la finca de Mas Françola, i al llarg dels anys van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). Però el Moli de Dalt devia pertanyer al Mas de Cal Morgades (fitxa 17), abans Mas Stalela. | 41.5068300,1.5418500 | 378310 | 4596049 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | S'ubica a la dreta de la Riera de Miralles. Es el primer de la sèrie de molins fariners de la Riera. El que havia estat la bassa, actualment desapareguda, està plantada de pomeres. Es veuen restes de la canal de sortida del molí cap a la riera, excavada al sól. Hi ha un corró a l'entorn. No s'ha pogut entrar a l'interior. Hi ha notícies de que es conserven part de les estructures de l'antic molí. Així ho afirma el rètol que hi ha a l'aqüeducte del rec (fitxa 44), en el que s'afirma que al Molí de Dalt es conserva perfectament l'habitage superior dins la torre, i a sota, la dependència amb la mola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66185 | Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-soler-0 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVI-XX | Molt restaurada | Casa molt gran orientada Nord-Sud (amb lleugera inclinació NE-SO), reformada i rehabilitada en temps recents, composta per diversos volums.L'edifici central del conjunt és el que presenta major volum i està cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana amb la porta principal es situa a l'oest. La estructura de la casa és complexa, amb almenys dos plantes i diversos altells. El portal no està centrat i esta constituit per una porta ampla amb brancals i arc adovellat i rebaixat, de pedra, de factura força recent. A banda i banda s'adivinen cossos adossats. A la planta més elevada hi llueix una galeria oberta parcialment a la façana. Davant de la façana principal s'ubica un gran pati pavimentat amb cairons. Tot el conjunt està delimitat per una tanca, amb l'entrada situada a l'oest del conjunt. En front la façana existeix un cobert de dos plantes que presenta una gran coberta de fusta. | 08257-21 | A l'est del terme, a la carretera C-37 Km. 51 | El Mas Soler està inclòs al Nomenclàtor de 1860 (com a Solé), en la categoria de 'alqueria'. Era una casa gran, important. Riba (1988, 211-212) cita Soler al grup de masies antigues (fins el segle XVII). També apareix al mapa IGE de 1914 com a 'can Solé'. Tenim citats els Soler des del segle XVI, pel que podem suposar que la casa ja existiria en aquest segle. L'any 1500 s'esmenta documentalment Magí Stalella dels Masos Solers, la qual cosa fa pensar que probablement en aquesta època, Cal Morgades i Mas Soler pertanyien a la mateixa família. El cognom Soler apareix al fogatge de 1553 com Claramunt de Soler. El mas apareix citat al a la Cort del Batlle a 1555 com a propietat de Bartolomeu de Claramunt. Al testament d'Antoni Domenech de l'any 1633 apareix citada la finca com a propietat d'en Magí Claramunt. Al 1685 es cita a un Josep Soler de Mas Soler. Al 1732 el propietari del mas és Isidre Soler. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareixen citats Isidre i Francesc Soler de Mas Soler. Al testament de Jaume Palau de Mas Palau de la casa Blanca apareix citat el mas com a propietat d'en Joan Soler. Els Soler podrien haver estat els propietaris de les mines de bauxita de la Serra de Fontfregona. Segons fonts orals (actual propietat), la casa va deixar de ser propietat de la familia Soler a mitjans de la segona meitat del segle XX, Aquesta, abans de vendre la casa, la va reformar en profunditat. | 41.5041500,1.5303600 | 377346 | 4595767 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: cal Pas.Està ubicat en un turó elevat que domina ampliament la plana que s'obre a l'Est, definida per la Riera de Miralles. La posició enlairada de la masia, per sobre de la carretera d'Igualada i lesplanes agrícoles de llevant, acompanyada de la contundència volumètrica de la seva arquitectura, determina que el Mas Soler sigui una referència d'especial valor en el paisatge de Santa Maria de Miralles.La façana principal es situa a la cara oposada. A l'altra banda de la riera la casa hi tenia terrenys (mines). Una tarja de forja situada a la planta baixa porta la data de 1845, i la llar de foc de la primera planta està coronada per una peça de pedra que porta gravada la data de 1861. No es pot assegurar que es tracti d'elements originals de la masia. La casa té a l'interior nombroses col·leccions d'objectes de caire popular i rural (ceràmica, eines de pagés...) i a l'exterior conserva diversos elements de pedra, com 5 guarda-rodes, rodes de molí, piques, etc. i altres elements agropecuaris, com una premsa de vi de gàbia. Al nord del pati s'observa un gran pou-cisterna fet de pedra vista, que ja no està en funcionament. A prop s'hi situa un safareig. Al tros que hi ha davant la tanca de la finca s'exhibeixen diversos elements, sobretot de ferro, relacionats amb sistemes de premsat, de procedències alienes al territori. Destaca un trull d'oli procedent d'Artesa de Segre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66193 | Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vila | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XX | Restaurada | Gran casa de planta rectangular , amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, orientada NE-SO, i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es veu rehabilitada de vell nou (presenta un arrebossat modern a tot el perimetre). La entrada de l'edifici està a la façana contrària a la carretera (Sudest). Als extrems és situen dos annexos adossats, integrats en aquesta façana atès que segueixen la silueta a doble vessant de l'immoble. El cos adossat al SO presenta, en canvi, un retranqueig respecte la façana oposada. La porta, situada en el punt central, sota el canvi de rasant de la teulada, constitueix una obertura estreta, enmarcada dins un arc de mig punt rebaixat. Tant les dovelles com els montants estan fets de rajola plana. L'edifici consta de planta baixa (porta i 4 finestres), planta pis (5 finestres) i golfes (sense obertures). El cos afegit del SO presenta una gran porta de vehicles. L'altre cos cos afegit té tres petites finestres. Les finestres són obertures simples, sense emmarcar. | 08257-29 | Sud del terme, al Km. 49 de la carretera C-37 | Sembla que el Mas Vilar original estava situat a l'altre costat de la carretera, al N. La casa fou enderrocada del tot (no queden restes) -segurament al fer-se la nova carretera Valls-Igualada- i modernament, a finals del XIX o principis del XX, es va construir la nova casa que avui coneixem, i que fou totalment restaurada posteriorment. Inclòs al Nomenclàtor de 1860 (Mas Vilà). Riba (1988, 211-212) cita Vilar al del grup de masies antigues (fins el segle XVII). Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (com a M. Vilà) i en el mapa IGE 1914 (com a Mas Vilà). Les tres primeres mencions es deuen referir a la casa primigènia, i la quarta, a la casa actual. Mas Vilar (la casa original) apareix citada al 1529. Al 1705 apareix com a propietat d'en Mariano Terrida. | 41.4938500,1.5187800 | 376360 | 4594640 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Vilar. Altres noms: Cal Cabrit. Tot l'entorn de la casa està ornamentat amb uns 10 corrons i 6 guarda-rodes o guarda-cantons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66194 | Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domingo-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Abandonat | Masia de planta quadrada, composta de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Presenta una porta central en arc de mig punt amb carreus careners i dovelles. Les dovelles de la porta conserven encara la pintura blava. El balcó central amb llosana de pedra es superposa a l'arc adovellat. La façana es completa amb dues finestres més a la planta pis, sense decorar, i petits finestrons en planta baixa i golfes. La façana presenta també un rellotge de sol, sobre un rectangle arrebossat que sobresurt. El parament es de pedruscall irregular, i conserva parcialment l'arrebossat. Davant la façana hi ha un pati totalment tancat, al que s'accedeix per una porta de fusta. Al pati, a l'esquerra de l'entrada, hi ha un pou, i a la dreta, un galliner. A l'esquerra, hi ha un annex amb coberta a doble vessant. La tanca exterior que rodeja el pati i continua rodejant els edificis ha estat restaurada. Al voltant de l'edifici principal, hi ha un seguit d'edificacions: el cobert esmentat, un segon cobert a una vessant, un pati, un edifici modern i una quadra, amb un seguit d'espais de comunicació tancats a l'aire lliure. La quadra , de planta quadrada, conserva la coberta original ( a una vessant, amb un pendent bastant pronunciat), amb bigues de fusta amb dues entrades, i amb una gran pilastra central. En un dels coberts, a la part posterior de la masia, es poden veure dos cups circulars de parets de cairons vidrats que han estat retallats per tal de convertir l'espai en corral. Les teulades presenten moltes pedres per assegurar les teules. | 08257-30 | Sud del terme, al Km. 48 de la carretera C-37 | Apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Domingo. Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (com a C.Domingo) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Domingo). Dedicada, tal com palesen diferents elements conservats (cellers, cups, premses, botes, etc.) a la producció vitivinícola. També produia cereal. | 41.4889300,1.5119900 | 375784 | 4594104 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A la sala de la masia, hi ha una fornícula que al seu dia va albergar una verge del Roser.. Alzina monumental (fitxa 90) a l'entorn | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66195 | Cal Pau de Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-mas-vila | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Reformada de bell nou. | Casa de planta rectangular, de dimensions modestes, molt restaurada, situada en un petit promontori entre camps de conreu. L'edifici principal està orientat N-S amb la façana a l'est, amb coberta a doble vessant amb caiguda N-S amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Presenta un cos afegit al nord i un altre de petit adossat a la façana est. La façana presenta sócol de pedra i parets arrebossades amb una porta centrada amb arc rebaixat, amb brancals que segueixen el sòcol de pedra, i de factura recent. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra rectangular, a llinda. La planta pis està definit per un gran balcó modern, amb una altra finestra al costat. Les golfes presenten un parell de petites obertures. | 08257-31 | Al sud del terme, a La Ventosa. Al Km. 14 de la carretera B-220 | La casa apareixeria, tot i que sense nom, al Mapa Almera/Brossa de 1900. Probablement, i atès el topònim, deuria estar vinculada al Mas Vilar (fitxa 29). | 41.4941200,1.5098500 | 375615 | 4594683 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Vilar. Hi ha corrons i piques al jardí. Pou de pedra de planta circular al costat del camí d'accés. Pouadossat a la façana est. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66199 | Mas Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pinye | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Casa molt modificada, amb molts coberts i afegits, sobretot a la part posterior, que conformen un pati interior davant la porta principal, a migdia. L'edifici principal, original, compost de planta baixa, planta primera i planta segona, està orientat N-S i es de planta quasi quadrada, amb coberta a doble vessant. A la banda sud se li ha adossat un cos estret, rematat amb un acabat ondulat i cobert per una terrassa plana per sota del nivell de la teulada a doble vessant que cobreix l'edifici original, i que enmarca la façana principal. La porta principal, construïda als anys 70 dels segle XX, presenta un arc adovellat de punt rodó rebaixat i la dovella central presenta la inscripció J.A i a sota gravat l'any 1932. Les dovelles i les pedres dels brancals procedeixen d'un edifici noble. La façana principal evidencia planta baixa i planta pis, aquest amb dues balconades simètriques. | 08257-35 | Al Sud Oest del terme. Entre la Riera de Colomines i el Bosc de Serral | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Piner i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Mas Piñé. Segons la propietat, Mas Pinyer estava constituïda antigament per dues cases que es van unificar als voltants dels anys 30 del segle XX. A aquest moment correspon la fesomia general de l'immoble. La casa no ha estat remodelada des de llavors, excepte l'arrebossat exterior i la nova porta construïda als anys 70. | 41.4927600,1.5022300 | 374976 | 4594543 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Pinyer. Les lletres de la porta J.A. Corresponen al propietari que va fer fer la porta als anys 70, Joan Argelich, i no a l'any 1932, data que es va posar als anys 70 per evocar la gran remodelació feta a la casa als anys 30. En la reforma dels anys 30, es van utilitzar pedres provinents de duescases enrunades, prop de la masia de cal Rubió, anomenades el Castellot. Diversos elements reaprofitats en aquesta reforma, com la porta, amb brancals i arc rebaixat de pedra, provenen del castell de la Llacuna.La casa també ha estat identificada com a Can Barretes, però no és un nom relacionat directament amb la casa, sinó que era el sobrenom de la família que habita la Casa, els Argelich, que procedeixen de can Morgades. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66202 | Cal Rubió o Cal Peritxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubio-o-cal-peritxot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Restaurada | Casa de planta rectangular orientada N-S amb coberta de teula de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Restaurada i rehabilitada. L'edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana principal presenta una porta principal simple, rectangular, sense decorar, com les finestres (tres a la primera planta, quadrades, i tres a la segona, triangulars). La planta baixa presenta tres finestres més, i una altra porta, a la banda dreta. A banda i banda de la façana principal, s'hi observem dos cossos adossats, un de gran a mà esquerra, i un de petit, a mà dreta. A la banda dreta de la casa, i enmarcant per la banda nord un pati davant la façana principal, es situen dos edificis exempts, un de gran i un de petit, d'usos agropequaris. | 08257-38 | Al SO del terme, als peus de la Serra de Pinyol | Rubió segons el Nomenclàtor de 1860. També citada com a Rubió al Mapa Almera/Brossa de 1900. Darreres reformes el 1968. | 41.4868100,1.4932700 | 374217 | 4593896 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes Cal Rúbio. Segons els actuals propietaris, el nom més antic seria Cal Peritxot però a l'escriptura consta Cal Rubió, ja que la finca es troba al Turó d'en Rubió. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66203 | Cal Segarresos i Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segarresos-i-cal-pau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XVIII-XX | Treballs recents de restauració executats (2014). | Conjunt format per la masia dels Segarresos (edifici principal) i per la casa petita del Segarresos (abans Cal Pau), l'antic habitatges dels masovers que s'hi adossa a la part posterior (actualment formen part d'una sola finca). La casa principal és una masia de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures de la façana principal són noves i poc rellevants, sense decorar. La porta d'accés és petita, centrada, i presenta un senzill balcó al capdamunt, també centrat. El balcó, de llosana de pedra, presenta una data gravada.: 1872. Tot l'immoble està arrebossat. Davant la façana es visible una gran era feta amb paviment de lloses petites. La masoveria o Cal Pau és un edifici de planta rectangular adossat a la façana oest-nord-oest de l'edifici principal. Es compon de planta baixa i planta primera, amb coberta de teula a una vessant. Presenta finestres petites quadrades a llina. Es comunica interiorment amb l'edifici principal. | 08257-39 | Sector sud del municipi. | Citada al Nomenclàtor de 1860 com a Segarrésos. Tambe surt citada al Mapa Almera/Brossa com a 1900 com a Segarresos i al mapa IGE de 1914 surt grafiada sense nom. Segons els actuals propietaris, el nom de la casa procediria dels primers moradors, que serien originaris de La Segarra. L'actual casa es del segle XIX: es tracta d'una ampliació de l'anterior casa, que era més petita (al balcó hi ha gravada la data 1872). L'avi dels actuals propietaris era el masover de la casa i la va comprar als amos, als anys 40 del segle XX.. Així les dues cases es van unificar. Fins llavors els masovers sempre havien viscut a la masoveria (Can Pau) mentre els amos vivien a Els Segarresos. Tenim una cita del segle XVIII. Segons el capbreu encarregat al notari igualadí Francesc Melción per Pere d'Alcántara, duc de Cardona-Medinaceli (que visqué fins el 1790) per censar les seves terres de Miralles, la finca més important era el mas dels Segarresos, que comprenia també els masos de la Costa i Sant Genís, amb vuitanta jornals de llaurar, i que eren ocupats per Francesc Camps i Lafarga, calceter d'Igualada. Pagaven el delme al baró (és a dir, als Cardona-Medinaceli, hereus dels Montcada, marquesos d'Aitona i barons de Miralles i de La Llacuna) i la primícia a la parròquia de Santa Maria de Miralles. Els ducs de Cardona-Medinaceli van conservar el domini de Miralles fins anys després de les lleis abolicionistes de 1811, 1823 i 1837. La qüestió no es va resoldre fins a rebre una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 1898, que confirmava l'acabament de les senyories jurisdiccionals. | 41.4794900,1.4930600 | 374185 | 4593083 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Ubicat a la cruïlla entre la C-37 i el camí de can Segarresos a Can Magí, a tocar Km.46 de la carretera C-37. Activitat agrícola important, a part d'ús residencial. En el marc de les obres de millora que impulsa la propietat, han repicat una de les parets laterals, posant al descobert un parament de pedres ben escairades i de bona qualitat, sobretot les que fan cantonera. Cal Pau podria datar de 1850. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66205 | Ca la Llebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llebra | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XIX-XX | En ruïnes | Restes d'un antic mas. Hi ha estructures a banda i banda del camí que duu al Grony o a l'Agulla Grossa. A l'esquerra, restes d'un gran corral rectangular amb una tanca completa, sense coberta, i una porta. Les cantoneres presenten carreus ben escairats. A la dreta, les restes del mas, un edifici quadrangular absolutament emboscat, del que s'adivina difícilment la forma i les estances. La part més visible de l'edifici és un forn rodejat d'una tanca, amb una única porta d'accés que dona al camí esmentat. | 08257-41 | Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | Les ruïnes de Ca la Llebra podrien correspondre als masos de Grony o d'Agulla Grossa. Aquests dos masos els cita Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). No apareix al Nomenvclàtor de 1860, així que molt probablement el mas ja estava abandonat en aquesta data. | 41.5174700,1.4941100 | 374346 | 4597298 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'esquerra del camí o pista que porta a Sant Martí de Tous, a la cantonada que forma aquest i el camí que porta al Grony o Agulla Grossa (el collet que separa les dues elevacions). A prop de l'inici del GR 7. El cim que s'aixeca a llevant és l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66207 | Pont de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-francola | Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 p. 221. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6050 (Rev. 1991) | Pont d'un sol arc, rebaixat, fet de pedra i maó, amb un pla molt ample, damunt la Riera de Miralles, i a tocar del Mas Françola (fitxa 14). L'adovellat de l'arc està format per una doble filera de maons verticals. El parament del pont, sense reforços ni contraforts, està composat per maçoneria de pedra irregular. El pas amida uns 3 m. d'ample. La varana de pedra té uns 130 cm. d'alçada. | 08257-43 | Camí de Mas Françola. Plans de Françola. Est del terme. | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | Robust: permet el pas de camions. Corró a les proximitats.La foto num. 3 correspon a l'IPAC (Foto Joan Tous 1982). Actualment l'ull de l'arc quasi no es veu per la frondositat de la vegetació. El costat de migdia del pont dona a una resclosa contruïda a la riera que avui dia no s'aprecia a causa de l'abundant vegetació. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66208 | Pont del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec | Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 p. 221. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6051 (Rev. 1991) | Petit aqüeducte de conducció d'aigua. Construit amb maçoneria irregular de pedra i totxo. Travessa de forma aèria la Riera de Miralles, per sobre d'aquesta, a nivell del camí. Devia portar l'aigua des dels molins de la zona de la Françola (Molí de Dalt) cap a la zona de Sant Romà (Font de Sant Romà). Forma part del sistema hidràulic dels molins (fitxa 91) | 08257-44 | Camí de cal Morgades. Riera de Miralles. Est del terme. | 41.5026100,1.5360500 | 377818 | 4595588 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | El lloc ha estat desbrossat recentment (2017 o 2018) i ara es veu bé l'element. Foto 1: Foto facilitada per l'ajuntament el 2018, amb l'element net de vegetació. Foto 2: foto antiga IPAC (Foto Joan Tous 1982) en la que es veu la canal superior, Foto 3: Foto feta per l'autor Mapa 2015 (amb la vegetació cobrint l'element; no es podia apreciar la estructura).Hi ha un rètol de senyalització informativa instal·lat per l'ajuntament i per la Generalitat (Espai natural) titulat 'aqüeductes i molins fariners'. Segons aquest rètol, està documentat que aquest aqüeducte (del que es desconeix la cronologia) transportava aïgua a 4 molins de gra fariners: el Molí de Dalt (fitxa 16), el Molí de Baix (fitxa 11), el Molí Vell, i el Molí Nou. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66229 | Aplec del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell | Aplec que es celebra anualment el 1er. diumenge després de la 2a. Pasqua -Pentecosta- o de la Santissima Trinitat . Consistetix en una caminada al voltant del castell pel matí, en una ruta diferent cada any, que surt i acaba al mateix castell (itinerari circular). Primer es fa un ezmorzar (butifarrada) a la part jussana del castell, i després, la caminada. En acabat es celebra una santa missa a l'esglèsia de Santa Maria del Castell. La festa acaba a l'hora de dinar. De vegades. s'organitzen al lloc espectacles, concerts o jocs per la canalla. Organitza l'ajuntament. | 08257-65 | Castell de Miralles | 41.5181300,1.5190500 | 376429 | 4597336 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 2014 va correspondre al 15 de juny.Crèdits fotogràfics:Foto 1. Aplec del Castell 2014. Foto: ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.Foto 2. Aplec del Castell. Caminada 2012 (3.6.12) Foto: ajuntamentFoto 3. Aplec del Castell. En motiu restauració església. 23 d'abril1948. Foto: Arxiu Comarcal d'Igualada. Num. Reg. 03024. Autor: J. Castelltort | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66230 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-27 | Festa major d'estiu del municipi, que correspon al 15 d'agost (Mare de Deu de l'Assumpció). Les activitats són les típiques d'una festa major: caminada, concurs de bitlles, balls, missa, sopars.... Els sopars i balls es celebren a la plaça de l'Esglèsia. Organitza una comissió de la festa Major amb el suport de l'Ajuntament i el patrocini de la DIBA i del Consell Comarcal, així com dels tres restaurants del municipi, les bodegues Torres, Petromiralles i altres. | 08257-66 | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La festa major corresponent a 2014 va tenir lloc el dijous14, divendres 15 i dissabte 16 d'agost i va consistir en: la 15a caminada popular; una missa solemne a l'església de Sant Roman, una exposició 'les motos dels nostres avis' a les antigues escoles, un sopar de festa major, un concert i ball, un concurs de bitlles catalanes, activitats per la mainada, amb un espectacle infantil, un sopar de germanor amb una sobretaula amb actuació de l'humorista Joan Pera i un ball a càrrec d'un grup musical.A Cal Ramonet, s'havien cuinat per la festa major paelles d'arrós per a més de mil personesCredits fotogràfics: fotos subministrades per l'ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66234 | Font de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roma | Ruta de Plana, Serra de Miralles-Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | XX | Font amb una façana arquitectònica de pedra irregular amb 5 plafons encastats de 4 rajoles cadascun, en forma romboidal, amb decoracions florals en blau sobre blanc. A la part baixa brolla l'aigua amb una canonada. La font està enmarcada per un espai obrat en pedra, de forma trapezoidal amb banqueta correguda, Presenta quatre columnes de pedra i dues viguetes de formigó, que serveixen per sostenir una coberta vegetal. Al mig de l'espai hi ha dos columnes o corrons verticals, i una gran llosa plana al terra. Tot l'espai está enllosat. | 08257-70 | Sant Romà. Sud del terme. | 41.4980200,1.5311800 | 377403 | 4595086 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba prop del Mas Sant Romà, en el camí que va del mas a la Múnia. D'aquest surt un camí a la dreta, indicat i senyalitzat, i al cap de uns 50m. es troba la font.L'ambient té interès natural. La font està envoltada d'àlbers, pollancres, arç blanc i canyís, i d'un bosc de ribera, amb gran diversitat d'espècies, prop de la Riera de Miralles. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66255 | Sistema hidràulic dels molins de la Riera de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-hidraulic-dels-molins-de-la-riera-de-miralles | XIX-XX | Conjunt de canalitzacions, recs, basses, rescloses i altres estructures soterrades o a la vista que conformaven el sistema de circulació de les aigües procedents de la Riera de Miralles vinculats als molins fariners existents en aquest sector. El recorregut aniria des dels voltants de sant Romà fins al Molí de Baix, seguint la Riera de Miralles (fitxa 42) i l'aquïfer Carme- Capellades (fitxa 83) i paral·lel a la carrerada o camí de la Llacuna (fitxa 28), al llarg d'uns 2 - 2'5 Km. El conjunt inclou els molins que encara es conserven (Moli de dalt, fitxa 16; Molí del Mig, fitxa 13; Molí de Baix, fitxa 11) i les estructures singulars i visibles (com l'Aqüeducte o Pont del Rec, fitxa 44 i les rescloses de La Françola, fitxa 123, i la resclosa de Sant Romà, fitxa 124) i així com les mines i estructures de canalització soterrades construides en volta de totxo que sobreviuen en alguns trams, abans i després de l'aqüeducte o pont del Rec. El rec discurria soterrat o a l'aire lliure, al mig dels camps. Els actuals conreus de ceps de vinya han desdibuixat o eliminat els rec. També hi ha encara visible, però molt malmesa, l'entrada al rec soterrat a uns 100m.al sud de la casa o molí de Baix o les Serenes. També s'observen recs en superficie excavats al sól, ja fora d'ús, als voltants del Molí de Dalt. També s'inclouen les basses dels molins, que no hem pogut identificar. La del Molí de Dalt va ser eliminada. | 08257-91 | De Sant Romà al Molí de Baix al llarg de la Riera de Miralles, a l'Est del terme | 41.5096100,1.5432000 | 378428 | 4596356 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A les NNSS de l'Ajuntament (2002) aquest element està conformat com dos de difents: Sistema hidràulic Sant Romà-Molí de Dalt. Inclouria la resclosa de Sant Romà i el Rec i el Molí de Dalt, amb la seva bassa, així com l'aqüducte o pont del Rec incloent la canalització soterrada en volta.Sistema hidràulic Françola-Molí del Mig-Molí de Dalt. Inclouria la Resclosa de la Françola, el rec (que en alguns trams discorre soterrat, cobert amb volta de totxo) així com els molins del Mig i de Baix amb les seves respectives basses.La Foto 1 correspon a una boca d'entrada de mina a 100 m. al sud del Molí de baix. Foto: IPAC, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la GC ( Agents rurals 2011). Actualment aquesta entrada està molt més malmesa, quasi no es percep.La Foto 2 correspon a un tram de rec superficial prop del Moli de baixLa Foto 3 correspon a un tram de rec superficial entre la Françola i el Molí de DaltLes coordenades UTM corresponen a | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66257 | Ca la Parda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-parda | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Molt restaurada | Masia de planta rectangular cmposta de planta principal i planta pis, amb teulada de dues vessants que cauen en direcció nord-oest i sud-est respectivament, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana antiga estava al costat sud-est però tant la finestra com la port d'arc de mig punt han estat tapiats i la façana encimentada. La porta principal dona ara a l'interior d'un pati al costat nord-est i que donant al camí presenta una porta d'arc rebaixat amb maons col·locats en llibret i el mur està coronat per unes fileres de teules. Hi ha uns altres petits coberts i edificis annexes vinculats a l'edifici principal. Existeix un pou isolat prop de la casa, al NO. | 08257-93 | Planes de ca l'Erzet. Sector centre del municipi al costat del camí de les Planes de ca l'Erzet | 41.5073200,1.5274700 | 377111 | 4596124 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66259 | Mur de pedra seca de Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-de-ca-lalbet | Mur de pedra seca en dos trams separats per la riera i seguint la carretera B-2131. Són murs d'un metre d'alçada i amb uns 7-8 metres de longitud. | 08257-95 | Sector nord-est del municipi molt a prop de Ca l'Albet i al costat de la B-2131 | 41.5240600,1.5337200 | 377664 | 4597973 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66260 | Ca la Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ramona | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Molt reformada | Casa de planta rectangular de petites dimensions, amb planta baixa i primera, i amb teulada partida en dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal orientada a ponent presenta una porta de fusta en un arc rebaixat amb maons plans i una finestra quadrada de petit format i ampit de rajola. La façana està emblanquinada. L'edifici principal presenta dos cossos adossats i un petit tancat. | 08257-96 | Sector est del municipi. Pla de Françola , al vessant de la Serra de Fontfregona | Apareix al Mapa IGE 1914 (com a 'casa'). | 41.5076000,1.5442700 | 378513 | 4596131 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Darrera la casa hi ha un pou circular. Deu correspondre a una petita explotació vitivinícola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66262 | El Corralet o Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralet-o-cal-guerxo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX | Està enrunat | Antic mas en ruïnes. S'adivina una estructura rectangular amb una orientació NE-SO. Tot i que al costat hi passa el camí, la façana principal podria trobar-se al cantó oposat (al SE). A l'extrem més occidental de la planta, a tocar el camí, s'observen les restes d'un cup circular amb cairons, i al costat, una estructura que sobresurt del mur principal de forma poligonal vers el camí. La resta de la planta s'observa amb dificultats a causa de la vegetació. | 08257-98 | Serra de Pinyol. Camí del Bon Portell al Sud Oest del terme | Segons fonts orals, la casa va ser fundada al segle XIX per una família procedent de Ca L'Atzet. Correspon al Corralet d'en Domingo del Nomenclator de 1860. Apareix al Mapa IGE de1914 com a Casa (sense nom). La casa va quedar molt afectada pel gran incendi d'agost de 1975 que va cremar tot el sector de Sant Magí | 41.4914800,1.4946000 | 374337 | 4594412 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També denominat el Corralet de Cal Domingo | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66273 | Mas d'en Reure. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-reure | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Casa de planta rectangular quasi quadrada amb coberta de teula a doble vessant, orientada NE-SO amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana amb la porta principal dona al SE. La porta original està tapada amb una porta metàlica, però podria ser d'arc de mig punt, atès que sobresurt parcialment part dels carreus de pedra del brancal esquerra. A la part superior hi apareix gravada una data: 1880. A l'esquerra presenta una finestra gran, senzilla; a la dreta, una de més petita. Al centre de la façana principal, sobre el portal, llueix una balconada amb llosana de pedra i obertura a llinda que presideix la planta pis, amb dues finestres petites a banda i banda. Les golfes estan dotades de una petita finestra central i dos ulls de bou ovalats a banda i banda. Tota la façana, i la globalitat de la casa, està arrebossada. Davant de la porta s'observa un paviment de lloses. La casa presenta al voltant diversos coberts o corrals. A destacar la coberta de bigues d'un d'ells. | 08257-109 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Pissa i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Pichas. | 41.4919400,1.5042100 | 375140 | 4594449 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: Can Pixes. En alguns llocs consta com a Mas d'en Roure (reure vol dir roure). Podria ser dels anys 30 segons el propietari però a la façana consta la data 1880. En el jardí anterior hi ha corrons i diversos estris agrícoles com a elements decoratius. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66274 | Pou prop del Mas d'en Reure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-del-mas-den-reure | XX | El cup s'està degradant | Pou circular de pedra, amb una boca de pou de metro i mig d'alçada, i coberta per una trapa i pedres, fet d'obra de maçoneria irregular de pedres parcialment arrebossada, que presenta, adosat pel seu costat SE, un cup o dipòsit de planta quadrada pavimentat i recobert (sól i parets) amb cairons grans quadrats | 08257-110 | Mas d'en Reure. Sud Oest del terme. | 41.5100800,1.5209200 | 376569 | 4596439 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba al mig d'un camp de conreu de cereal, per la qual cosa l'accés és dificultós, per que el camp està llaurat o pendent de sega, segons estació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66275 | Pont petit prop del Mas d'en Reure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-prop-del-mas-den-reure | XX | Pont de pedra de petites dimensions amb un sol ull en arc de mig punt sobre una petita riera seca (Riera d'Es Colomines), L'arc està constituit per un primera filada de petites dovelles d'argila (maons o rajola), i a sobre, una segona filada de pedres més grans disposades com a dovelles. La resta de l'estructura fins el nivell de pas està constituïda per maçoneria de pedra irregular. La superficie de pas, estreta, indica que tenia un ús peatonal. | 08257-111 | Mas d'en reure. Sud Oest del terme. | 41.4926500,1.5025300 | 375001 | 4594531 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La riera és més aviat una canalització artificial, que recorre el costat SO de la carrerada que va de la carretera C-37 en direcció Bellpart, i que es troba al SO de la carretera que va de la Llacuna a Santa Maria de Queralt (B-220) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66279 | La Caseta de Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-ca-latzet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Petit edifici d'una sola planta, de planta quadrada, amb coberta de teules a doble vessant amb orientació NE-SO, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una porta centrada amb arc rebaixat, amb dues grans finestres amb la mateixa forma, a cada banda. Ha estat remodelat totalment a l'interior per la nova propietat. A la part posterior (NO) presenta un cobert annex. Davant la casa hi ha un ample pati, i a l'est d'aquest, hi ha un cobert per cavalls. A l'altre extrem del pati es situa el Cup Nou de Ca l'Artzet (fitxa 116). | 08257-115 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Aquesta caseta pertanyia a Ca l'Atzet (fitxa 22) i a l'àvia de Can Jordana, | 41.4919500,1.5045600 | 375169 | 4594450 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc i el mas original (Ca l'Atzet, fitxa 22), segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. Forma un petit nucli amb Ca l'Atzet (fitxa 22), Cal Massip (la masoveria, fitxa 23) i el Cup Nou de Ca l'Atzet (fitxa 116). La Caseta de ca l'Atzet és la construcció que ocupa l'extrem NO del conjunt. Aquesta caseta també es coneix per altres noms: la Caseta de la Mestressa i la del tercer home (doncs la propietària es va casar tres cops) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66280 | El Cup Nou de Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cup-nou-de-ca-latzet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Totalment restaurat | Edifici d'una sola planta i sòtan de planta rectangular amb coberta de doble vessat de teules, orientades NE-SO. A l'extrem SE hi ha un petit edifici adossat que correspon a un gran cup, totalment remodelat. D'aquest es conserven els accessos al cup per la banda NE i SO. | 08257-116 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Aquest edifici era el Cup Nou de la casa de Ca l'Atzet (fitxa 22), un cup més gran i més modern construït posteriorment als de la casa original, i que es va instal·lar uns metres al NO, a l'altra banda de can Massip, amb un edifici aïllat. | 41.5055800,1.5205400 | 376529 | 4595940 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66280-foto-08257-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66280-foto-08257-116-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc i el mas original (Ca l'Atzet, fitxa 22), segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. Forma un petit nucli amb Ca l'Atzet (fitxa 22), Cal Massip (la masoveria, fitxa 23) i la Caseta de Ca l'Atzet (fitxa 115). L'actual edifici ha estat remodelat completament , i ampliat, per convertir-lo en taller de la ceramista Mary Gumà, pero encara es conserva, totalment reconstruit, el cup original (o l'espai que ocupava), actualment ple d'obra artística de la ceramista. Aquest edifici conté la col·lecció de pintura de Virtuts García Reixach (fitxa 117) i la col·lecció de ceràmica de Mary Gumà (fitxa 118) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66283 | Barraca del Coll d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-dorpi | Es troba a l'inventari de la Wikipedra (Inventari de barraques de pedra seca de l'Observatori del Paisatge de Catalunya) amb Codi: 6879. Data reg: 14.4.2012. Autor fitxa: Josep Ma. Mateu- Ed. Piolet. També al Mapa del patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró). MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | No restaurada. L'estructura s'hauria de consolidar. | Barraca de planta circular, feta amb pedruscall de mida mitjana. Presenta doble capa de pedres. La porta amida 100 cm. d'alçada. Presenta obertura en esqueixada així que l'amplada exterior es de 98 cm. i la interior, de 78 cm. La porta esta coberta per una llinda formada per una llosa plana, i a sobre, dues lloses planes més. | 08257-119 | Coll d'Orpí. Extrem E. del terme. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos l'aixopluc, per guardar-hi eines o com a alberg de bestiar. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen els materials que es tenen més a l'abast. | 41.5123900,1.5580000 | 379668 | 4596643 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F Xavier Menéndez | Està a la partió del terme amb Orpí. No està clar a quin dels dos termes està (segons els mapes consultats, la delimitació termenal varia). Aquest element també està inclos al Mapa del Patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró).S'hi accedeix, des de Miralles, per una pista que surt del camí de la Llacuna de la Censada Nova a l'alçada de Ca La Ramona, en direcció Est, cap a Orpí, i des d'Orpí, per una pista que passa per sota Mas d'en Bosc cap a l'oest, fins a Rofes. Al costat de la barraca hi ha una gran torre elèctrica. Venint de Miralles, la barraca es situa a la part esquerra arran de la pista, tenint la torre elèctrrica en front.En aquest tipus de barraques, per a la seva construcció, s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es començava des de baix, de manera que la seva forma cònica culminava en una gran llosa superior. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta habitualment a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66284 | Barraca de la Mina de bauxita de Serra d'en Pinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-mina-de-bauxita-de-serra-den-pinyol | XX | Sostre enfonsat | Barraca de planta circular, feta amb grans pedres planes a la base i pedruscall de mida mitjana més amunt. La porta presenta obertura en esqueixada i esta coberta per una llinda formada per una llosa plana gruixuda. Presenta el sostre enfonsat. | 08257-120 | Turó dels Segarresos Serra d'en Pinyol. Sud Oest del terme | 41.4864100,1.4805400 | 373153 | 4593870 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Associada a la mina de Bauxita de Serra d'en Pinyol (fitxa 121) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66285 | Mina de Bauxita de Serra d'en Pinyol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-bauxita-de-serra-den-pinyol | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Hi ha molts despreniments. La boca i la trinxera d'accés estan molt cobertes per la vegetació. | Boca de mina practicada al terreny, horitzontal, de molt poca profunditat. Davant de la boca hi ha una trinxera d'accés excavada a l'aire lliure. | 08257-121 | Turó dels Segarresos. Serra d'en Pinyol. Sud Oest del terme | Aquesta mina podria correspondre a la Mina Eulàlia, una de les 5 mines de bauxita explotades al terme. Fou l'empresa Alquímia S.A. la que el 1946 obté el permís d'explotació de la mina de bauxita Eulàlia, amb afectació de 240.000 m2, a les partides de la Serra del Tubau i la Costa de Rubió, que en part eren terres de Bellprat. | 41.4863800,1.4805000 | 373150 | 4593867 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Podria correspondre a la Mina Eulàlia.La ubicació UTM és aproximada. Dona la sensació que es una mina inacabada. Molt aprop hi ha una cabana de pedra seca (fitxa 120) que te una relació directe amb la mina (per aixoplugar-se els minaires, guardar les eines, etc). Molt possiblement es va fer per a extracció de bauxita (per produir alumini). Es troba a la vessant ascendent cap a Bellprat entre els masos de Els Segarresos i can Peritxot. La pista per anar-hi és la que surt de can Torrossolla passant pel Corralet. Al E. del terme, a la zona de Can Raspall, es van explotar mines de bauxita al menys des de 1911 a 1965 (veure mina fitxa 18). Al web municipal trobem informació d'altres boques de mina: Mina de Ferro , Adelaida i de Bauxita la Maria , a l'obaga del Soler 1931 i Mina Carmen prop del coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 minesde bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66286 | Pou de El Corralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-corralet | XX | Pou de planta circular, construit amb pedra irregular, de mida gran. Actualment amida 155 cm. d'alçada màxima i en un extrem s'aprecien restes de les teules d'una antiga coberta descendent. El dìametre exterior és de 205 cm i l'interior, de 136 cm. Presenta una obertura quadrada oberta en esqueixada (100 cm. amplada exterior, 58 cm. amplada interior) dotada d'un marxapeu elevat, en obra, que culmina amb una llosa plana. Un desaigue travessa el pou. | 08257-122 | Camí del Bon Portell al Sud Oest del terme | 41.4902100,1.4963400 | 374480 | 4594269 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al mig d'un camp de conreu, molt a prop de les ruïnes de El Corralet, cap al SE de l'antiga casa. L'aigua és ben visible. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66287 | Resclosa de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-francola | XX | Està molt emboscada | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles (Fitxa 42), en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. | 08257-123 | Riera de Miralles, al costat del Mas de La Françola | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa davant del Mas Françola (fitxa 14) i pràcticament a sota el Pont de Françola (fitxa 43). Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí del Mig (fitxa 13) i el de Baix (Fitxa 11). | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66288 | Resclosa de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sant-roma | XX | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles, en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. Fa més d'un metre d'alçada i té forma lleugerament curvada. L'aigua hi circula perfectament. | 08257-124 | Riera de Miralles, entre ca l'Oreneta i el mas de sant Romà | 41.5015100,1.5338000 | 377628 | 4595470 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí de Dalt (Fitxa 16) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66292 | Can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samso-0 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. | En ruïnes | Ruïnes d'un gran edifici, de planta quadrangular, fet de maçoneria irregular de pedres sense arrebossar. Es conserven algunes parets (una està caiguda, de forma quasi sencera, de forma plana sobre el sól) i s'observen algunes finestres, petites i quadrades. En una de les parets sobresurt una estructura circular. A l'exterior, prop d'un dels murs perimetrals, s'aprecia un petit dipósit de líquids, allargat, cobert de volta de canó. L'edifici està disposat de forma paral·lela a un esperó de roca, que protegeix i amaga la casa. Entre el mur de la casa i la roca hi ha un espai tancat aprofitat com a possible corral. | 08257-128 | Entre la Serra del Buscarró i el Turó de Can Meliton | Casa citada com a Can Samsó al nomenclator de 1860-. Riba (1988, 211-212) la cita dins del grup de masies més modernes (del segle XVII en endavant). | 41.5127200,1.5178100 | 376315 | 4596737 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66292-foto-08257-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66292-foto-08257-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66292-foto-08257-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al mig d'un bosc a ma dreta del camí de ve de can Puça i s'adreça al Grony de Miralles. Segons fons orals, tenia una font de clot i un forn de pa. Creiem que correspon a Can Samsó, una casa citada al Nomenclàtor de 1860 i al llistat de masos de Riba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66293 | Forn de calç del camí de can Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-can-puca | XIX-XX | Estructura circular i de forma troncocònica, amb les parets de pedra, cobertes per un arrebossat dur, cuit i fort, que servia per fabricar calç. El fons no s'aprecia per que està ple de terra i pinasa, pero amida més de dos metres i mig de fondària. El perímetre de l'estructura està definit per un mur corregut, circular, de pedres irregulars, per sobre de les parets arrebosssades. | 08257-129 | Entre la Serra del Buscarró i el Turó de Can Meliton. Al Nord del treme. | 41.5114500,1.5145000 | 376036 | 4596601 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66293-foto-08257-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66293-foto-08257-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66293-foto-08257-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica a tocar el camí que va de can Puça al Grony de Miralles (a ma dreta del camí), en un punt proper a una torre elèctrica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66294 | Mas d'En Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-sol | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | En ruïnes. Durant el 2015 està sent objecte de rehabilitació | Petit mas força enrunat, en procés de rehabilitació per a usos residencials. Te forma rectangular amb una orientació N-S amb una lleugera desviació SO-NE, amb façana i entrada principal al SE, pràcticament a migdia. La coberta, parcialment esfonsada, es a doble vessant, en direcció N-S amb el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici presenta planta baixa i pis. Els paraments, arrebossats, són de pedra irregular, amb un acabat molt pobre i amb cantoneres senzilles i poc treballades. La porta principal, a la façana meridional, és estreta i presenta un arc rebaixat de maons. La finestra del costat i les dues de la planta pis són quadrades, obertes al parament, sense brancals. L'edifici presenta dos petits cossos afegits a la part SO, a l'esquerra de la porta principal. El més oriental està cobert amb teula amb una única vessant cap al NE. A la paret SO hi ha altres afegits, que semblen corrals. En un hi ha un dipòsit quadrangular soterrat. A l'exterior s'observa, prop de la casa, a l'oest, un cup circular de vi recobert internament amb cairons vidrats, ensorrat parcialment, A la part SO de l'edifici hi són visibles les accions de restauració en curs (paviment i teulada) | 08257-130 | Al centre del terme, entre Mas Retou i les Planes de Ca l'Erzet, al vessant S de Serra de Boscarró | Aquest edifici va quedar abandonat i enrunat després d'uns luctuosos successos ocorreguts a la casa, escenari d'un terrible assassinat (un parricidi), molts anys enrera. La casa, ja en ruïnes, va ser objecte d'un intent no reexit de recuperació per part d'uns llogaters. La casa va romandre novament en abandó fins que a l'any 2014 la nova propietat ha iniciat obres de rehabilitació. | 41.5072800,1.5118600 | 375808 | 4596141 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66295 | Cal Ton Pastor o Cal Fadrí del Pompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-pastor-o-cal-fadri-del-pompo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Restaurada | Casa composta per dos cosos rectangulars que conformen una L. Presenta una orientació SO-NE, i l'edifici principal, una petita casa amb coberta a doble vessant SE-NO, amb el carener perpendicular a la façana principal, està composat per planta baixa,pis i golfes, amb una orientació de façana al SE, pràcticament a migdia. La porta principal és rectangular, amb llinda una mica elevada, i llindar recte. Les finestres de la façana -quatre, una en planta baixa i tres al primer pis- són senzilles, petites i quadrades. La finestra de les golfes té acabat pentagonal. L'altre edifici s'adossa parcialment al costat dret de la façana descrita, i consisteix en tres cossos, un primer de planta quadrada de dos pisos i amb porta, amb teulada a una vessant,; un segon cos rectangular, més allargat, d'una sola planta, amb teulada a doble vessant (amb una orientació contrària a la del cos anterior) i amb una porta gran per a usos agrícoles; i un tercer cos allargat disposat paral·lelament a la part posterior dels dos cossos esmentats, i també paral·lel al camí. Aquests darrers elements constructius corresponen a les antigues dependències agropecuàries (celler i cups; així ho fan pensar les grans portes que s'hi obren, una d'elles al camí). Excepte aquesta façana posterior que dona al camí, tot el conjunt està perfectament enblanquinat. | 08257-131 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet, a la vessant SO de la Serra de Miralles | Aquesta casa podria correspondre a Can Francolí, citada al Nomenclàtor de 1860 | 41.5078300,1.5196900 | 376462 | 4596191 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66297 | Mas Retou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-retou | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX.-XX | Masia de planta quadrangular que presenta una orientació SO-NE, amb coberta a doble vessant SE-NO, amb el carener paral·lel a la façana principal, i composta per planta baixa, pis i golfes. La façana, al SE, dona pràcticament a migdia, i està arrebossada. La porta principal és rectangular, senzilla, amb llindar recte. Les finestres de la façana principal corresponents a la planta pis són senzilles, grans i amb arc rebaixat, sense brancals de pedra. Se li adossen quatre cossos complementaris; un d'ells és un antic cup de vi. El principal s'adossa al costat NE de l'edifici principal: també és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant amb la mateixa orientació que el principal, i amb parets de pedra vista irregular. | 08257-133 | Barri del Mas Retou. Camí de Mas Retou | Apareix al Papa IGE 1914 com a Mas Ratou. Molt transformada al segle XX. | 41.5046700,1.5082200 | 375499 | 4595857 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Mas Ratou en alguns mapes. Es situa a la part nord del complex residencial (que no urbanització) del Mas Ratou (la casa li dona nom al barri), compost per un conjunt d'una vintena de cases de recent construcció, bastant separades entre elles, comunicades per diversos vials, en un context de parcel·les numerades i del·limitades. Tot i la seva dispersió, és la concentració de poblament més 'densa' de tot Miralles. Es troba a mig camí entre les Planes de l'Otzet (amb qui comunica per una pista que passa per Fontanilles) i l'ajuntament, amb qui comunica per una carretera asfaltada que passa pel cementiri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66298 | Teuleria de La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-costa | XX | Practicament no queden vestigis. El forn no es pot veure per que està sota uns esbarzers | Restes d'un antic obrador i forn de teules i maons. El forn tal vegada es va desmuntar, però en el seu emplaçament no es pot observar cap vestigi a causa d'una gran massa d'esbarzers. Als voltants hi ha restes dels estreps (fets d'obra, amb maons i totxanes) on s'anclava la maquinària del forn. Tampoc queden restes de la barraca on descansaven i feien guàrdia els fornadors. Encara es veu el camp o era on s'extenien per secar les teules i maons, i a on devien haver les pasteres, segons fonts orals. | 08257-134 | Carretera de La Llacuna (BP 2121) prop del Km. 33 | A finals dels anys 50 del segle XX la teuleria (que ja havia funcionat en etapes anteriors i que llavors estava en desús) ) va ser llogada i explotada de nou i per darrera vegada per una família procedent de Lleida que posteriorment , tres o quatre anys després, es traslladà a Sant Martí Sarroca on fundaren una nova bóvila. Aquesta darrera etapa d'explotació va durar, per tant, molt pocs anys. | 41.4872100,1.5177800 | 376264 | 4593905 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66298-foto-08257-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66298-foto-08257-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66298-foto-08257-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba al costat nord del Mas de la Costa o de La Barquera (Fitxa 27)A dins de la casa, al lloc de la premsa de vi, es conserven alguns elements mobles de fusta per fabricar (amotllat i tallar) maons i teules, corresponents a la teuleria. La producció consistia en teules, totxanes, rajoles i frares (rajoles petites). L'argila s'extreia de l'entorn. La terra es triturava mitjancant trills tirats per rucs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66300 | Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de planta quadrada orientada Est-Oest (amb una petita desviació SO-NE) amb planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb caiguda a O. I E i amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal dóna a migdia i presenta una porta central amb arc rebaixat amb brancal i dovelles de maons. La planta baixa té dues finestres quadrades a llinda, banda i banda. La planta pis presenta tres finestres rectangulars amb una única llosa com a llinda. Tota la casa està arrebossada però deixa veure les cantoneres, fetes de pedres de bona qualitat. La casa compta a llevant amb un cos afegit, en gran part, un porxo obert, amb una coberta descendent en direcció E. | 08257-136 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Ca l'Agustí) | 41.4967500,1.5195200 | 376427 | 4594961 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Ratou. Pou al darrere de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66301 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | No ha estat restaurada. | Casa de pagès amb planta baixa, planta pis i golfes, orientada SO-NE amb coberta a doble vessant amb caiguda a SO i NE, amb el carener perpendicular a la façana principal. La banda SO de l'edifici presenta un rebaix respecte la coberta, per la qual cosa sembla que un cos se li afegeixi per aquesta banda. Els paraments són de pedra vista, irregular. La façana principal dona al SE, i està caracteritzada per una porta amb arc rebaixat, amb els límits arrebossats. La porta està acompanyada en planta baixa per tres finestres quadrangulars, una d'elles petita. El pis està presidit per un gran balcó central amb llosana de pedra situat sobre la porta, amb tres finestres quadrangulars al costat. Les golfes presenten una petita obertura a la façana. Diversos coosos arquitectònics i coberts lleugers per a corrals i llenyeres s'adossen al llarg de l'edifici. | 08257-137 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Sort). Segons fonts orals, la casa data al menys del segle XIX, i posteriorment va ser ampliada amb un segon pis. | 41.4966100,1.5173200 | 376243 | 4594949 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També esmentada com a Cal Sort. Manté les funcions de casa de pagès, amb pocs canvis. Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Ratou. A l'exterior de la casa hi ha diverses lloses propvinents de les tanques de l'antiga carretera. Al pati de la masia es conserven dues teules amb les següents inscripcions fetes al fang: en una diu Juan Grau 1931, i en l'altra, 1931. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66302 | Ca L' Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-arturo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de planta quadrada orientada SO-NE amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de doble vessant amb caiguda a SO-NE amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal dóna al SE, pràcticament a migdia, i presenta una porta amb arc rebaixat amb brancal i dovelles de maons, amb una finestra quadrada a cada costat. La planta pis presenta tres finestres amb arc rebaixat, i les golfes, una obertura central circular en ull de bou. Els paraments de la casa són de pedra vista, i les pedres cantoneres no presenten diferencies constructives. La casa compta al costat NE amb un petit cos afegit, i amb un parell més de porxos adhetits als paraments externs. | 08257-138 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Carabassé), | 41.4973400,1.5185100 | 376344 | 4595028 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Cal Carbasser (en alguns mapes, Cal Carabasser o Cabasser). Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Retou. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66303 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-3 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt restaurada | Casa molt senzilla, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, orientada NE-SO, i amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal i caiguda cap al NE i SO. La façana principal es troba al SO. Actualment està arrebossada al complet. La planta baixa presenta dues portes de forma rectangular, i el pis presenta tres petites finestres quadrades. A la casa se li adossa un cobert allargat pel NE i altres cossos quadrangulars.. | 08257-139 | Prop de la carretera C-37, al NE del terme. | La casa podria haver estat construïda als volts del 1917. Correspon a una de les cases que hi havia al Poble Vell, que pertanyia al campaner de l'església parroquial, i que a l'abandonar-se el poble, es va instal·lar en aquest lloc. Per això la casa es diu cal Campaner. Per aquesta raó no apareix al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988) cita Can Campaner a la seva llista de cases modernes (a partir S. XVII). Apareix també al mapa IGE de 1914 (Cal Campané), per la qual cosa cal deduir que es anterior a 1917. | 41.5172400,1.5288300 | 377243 | 4597223 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66303-foto-08257-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66303-foto-08257-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Situat entre les masies de ca l'Escolà i cal Garracurt, entre el camí i el torrent de ca l'Escolà. Pou al costat de llevant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66304 | Cal Garracurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garracurt | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Molt restaurada | Casa molt senzilla, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, orientada NE-SO, i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i amb caiguda cap al NE-SO. La façana es troba al SE. Es molt senzilla, actualment està arrebossada (emblanquinada) al complet. La planta baixa presenta una porta amb arc rebaixat amb un parell de finestres quadrades a banda i banda, i el pis presenta un balcó central molt estret i dues petites finestres quadrades a cada costat. A la casa se li adossen dos coberts quadrats als costats SO i NE amb cobertes descendents a una vessant en la mateixa direcció. Més enllà, al NO, apareix un altre petit edifici, aïllat, modern. | 08257-140 | Prop de la carretera C-37, al NE del terme. | Riba (1988) cita el mas a la seva llista de cases modernes (a partir S. XVII). Apareix també al mapa IGE de 1914. No apareix al Nomenclàtor de 1860 | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'exterior de la casa hi ha tres pedres de molí i tres corrons. La casa ha sofert pocs canvis a l'interior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66305 | Cal Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV | Deficiències en els paraments de façana i en la tanca o baluard de llevant. | Gran masia pairal composta principalment per dos cases adosades disposades en la mateixa direcció (orientació NE-SO), i ambdues, amb coberta a doble vessant amb caiguda al NO i SE i amb planta baixa, planta pis i golfes. L'edifici més meridional és més gran i presenta planta rectangular, en forma d'ela. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del NO que la del SE). La façana principal es situa al SE, i al centre de la façana, totalment arrebossada, s'ubica la porta d'arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra. Presenta dues finestes quadrades a cada costat. A la planta pis s'observen tres finestres, simètriques, amb arc de mig punt. Més amunt es veuen, sobre les anteriors, tres finestres molt petites amb la mateix forma, corresponents a les golfes. Actualment, sembla que aquest accés no és actualment utilitzat. A la façana oposada (NO), s'observa un cos adossat modern i una porta d'accés a la casa, de forma rectangular, que és la que actualment s'utilitza. L'edifici més septentrional és més petit i presenta planta quadrada. Té coberta a dues vessants de carener paral·lel a la façana de llevant. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del SE que la del NO). La façana principal, arrebossada, es situa al SE. La planta pis està caracteritzada per una galeria amb cinc finestres d'arc de mig punt. Tota la façana SE (dels dos edificis) presenta un ample pati delimitat per una reixa de ferro. La porta principal del tancat llueix una data amb números fets de ferro forjat: 1882. El NE del pati està delimitat per un tercer edifici, un cobert antic d'una sola planta, situat al NE de la casa més septentrional, i amb la mateixa orientació que aquesta, amb coberta a doble vessant amb la caiguda orientada a NE i SO. Just davant de la casa septentrional, per la façana posterior (NO), es situen dos edificis circulars adossats o juxtaposats entre ells (més aviat un sol edifici en forma de 8), que corresponen a dos antics cups. Un és més gran que l'altre. Estan construïts sobre una plataforma elevada rectangular, de pedra. Cada cup presenta una porta rectangular elevada en relació al sól exterior, accesible a través d'escales. L'accés a la masia està actualment situat al costat de ponent. | 08257-141 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 (Can Paláu). Riba (1988, 211-212) cita Palau tant al del grup de masies antigues (fins el segle XVII) com de les posteriors al segle XVII. També apareix al Mapa IGE de 1914. El cognom apareix al fogatge de 1497 i a 1552 on és citat un Antoni Palau de mas Palau. Al 1669 apareix citat Jaume Palau de mas Palau de la Casa Blanca que per dates ha de ser el mateix Jaume Palau que apareix en la mateixa data com a batlle de Miralles. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareix citat Andreu Palau, pagès. Al 1771 apareix citat Josep Ferrer de Mas Palau. Per tant, la casa podria datar de finals del segle XV, amb successives reformes posteriors. Segons el masover, hi havia una inscripció amb guix ja desapareguda amb la data 1782 (informació Catàleg de Masies). La reixa de llevant té la data de 1882. Segons fons orals locals, la casa té una capella-oratori dedicat a Sant Antoni a l'interior. En aquesta capella s'hi va fer la primera missa després de la Guerra Civil, atès que la església del Castell havia quedat malmesa i la de Sant Romà s'havia convertit en un magatzem. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En un dels cups es conserva una petita premsa de gàbia. La casa es situa al final del camí asfaltat que surt de la C-37(Km. 52) en direcció Can Borràs i Can Quintana.Cal Palau constitueix una de les peces més singulars de l'arquitectura de Santa Maria de Miralles, especialment la seva façana orientada a llevant, conseqüència d'una reforma que probablement es va fer a principi del segle XX utilitzant un repertori historicista propi de l'època: ràfec amb estructura de fusta, fris ornamental de maó, obertures emmarcades amb pedra,portalada de mig punt amb motius decoratius vegetals, galeria d'arcades, etc. La seva arquitectura presenta també elements característics de l'activitat agrícola desenvolupada, com són els dos cups adossats a façana de ponent, conformant, el seu conjunt, una volumetria rellevant que, per la seva posició enlairada, constitueix una de les fites més notables del paisatgedel Pla de Can Quintana. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66310 | Cal Marqués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Totalment reconstruïda | Casa de planta quadrada totalment renovada i rehabilitada recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i paral·lel a la façana, que dona al SE, i que presenta porta i finestres rectangulars, així com un sòcol de pedra. La planta baixa està en part soterrada, amb el costat SO en contacte amb el terreny. Presenta dos cossos rectangulars complementaris adossats a la banda NO, més un edifici aïllat al SE. | 08257-146 | NE del terme. Pla de can Quintana | L'antiga casa pertanyia a La Françola i els seus moradors treballaven pels amos de La Françola. Podria remontar-se en origen al segle XIX, amb profundes reformes al llarg del segle XX. Podria ser la casa Can Borràs del Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Citada com a Cal Rebordosa al Mapa IGE de 1914. | 41.5147000,1.5295100 | 377295 | 4596940 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com a Cal Rebordosa (al Projecte de catàleg de Masies, on consta com Cal Marqués, també afirma que antigament es deia Cal Franciolí i Cal Rebordosa). Aquesta casa podria ser l'antigament coneguda com a Can Borràs, inclosa al Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Però no hem pogut constatar la equivalència. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66312 | Cal Pixallits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pixallits | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici totalment rehabilitat recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa i pis amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al SE. La façana, amb un cos adossat a cada banda, presenta entrada i finestres rectangulars. | 08257-148 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix citada al Nomenclàtor de 1860 com a Can Pixallits També apareix al Mapa IGE de 1914 amb el nom de Cal Pixallit. Riba (1988, 211-212) cita Pixallits dins del grup de masies de a partir del segle XVII. | 41.4802200,1.4964100 | 374466 | 4593159 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Segons el Catàleg de Masies, la casa també té el nom de Cal Santacana, que és el nom anterior (més antic). L'edifici es totalment nou i no conserva elements exteriors visibles antics, pero la casa existia almenys des del segle XIX ja que apareix citada al Nomenclàtor de 1860. Hi ha corrons a l'entorn. L'any 2016 es va tramitar un Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'edificabilitat i usos a la masia de Can Pixallits que inclou un recordatori en cas de descubriment de restes. A tocar amb la Riera de Miralles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66314 | Creu de Coma-roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-coma-roques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Creu de ferro situada al cim del Turó de Coma-roques, constituïda per dues barres metàl·liques primes entrecreuades perpendicularment, de secció circular, que presenta una figura de crist crucificat | 08257-150 | Turó de Coma-roques. NO del terme. Fent partió amb Sant Martí de Tous | Abans era de fusta. Sembla que la va erigir gent de Tous per commemorar una pesta que va haver a Sant Martí de Tous. La creu podria ser obra d'Enric Senserrich, escultor de Tous. Creiem que es tracta de la mateixa creu que cita Ribas (1988, 218) -un gran crucifix de ferro forjat al cim del Puig de la Ferriola- | 41.5195100,1.5061000 | 375351 | 4597508 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està ubicada al cim del turó, a la partió amb el municipi de Sant Martí de Tous, dintre del terme de Santa Maria de Miralles per pocs metres. El turó s'eleva darrera del puig on s'ubica el Castell. Les dues fotos, corresponents a una caminada de 2012, han estat facilitades per l'ajuntament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml