Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66289 | Cal Tarragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarrago | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016</p> | XVIII-XX | Totalment restaurada sobre l'edifici original | <p>Edifici composat de dos cossos rectangulars i altres de complementaris. El principal està orientat nord-sud, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant, orientada nord-sud, el carener paral·lel a la façana principalLa façana dona a migdia. La porta està definida per un arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra. Presenta una finestra quadrada just a sobre, que correspon a la planta pis. La resta de finestres estan enmarcades d'obra. Tots els paraments són de pedra vista i segons la propietat, són producte de remontar modernament les parets originals, de manera que els sócols són originals fins a una alçada considerable. A l'esquerra de la porta s'adossa sobre la façana un cos quadrat que podria correspondre a l'emplaçament de l'antic cup. En un altre sector de l'edificació es dreça una estructura similar, que podria correspondre a un segon cup.</p> | 08257-125 | Recinte jussà del castell (Poble Vell), aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>La casa correspon a l'antiga casa de ca l'Escolà que hi havia al Poble Vell. Es tracta de la única casa existent actualment al recinte jussà del Castell, reconstruïda seguint el perímetre exacte de l'antiga casa de ca l'Escolà, avui coneguda com Can Tarragó. Un cop abandonat el Poble vell, la familia va fer la nova casa a la carretera C-37, a principis del S. XX, just davant del camí que des de la carretera duu al castell, i que va heredar l'antic nom de quan estava al Poble Vell, Can Escolà (fitxa num. 9). Actualment és un restaurant.</p> | 41.5182900,1.5191200 | 376435 | 4597353 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66289-foto-08257-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66289-foto-08257-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També conegut per Ca l'Escolà. Està situat a llevant de l'Església. Al pati es conserven un seguit d'elements mobles de pedra: una peanya o llosana de balcó decorada per tres costats amb motllura, posada sobre un fragment de corró cilíndric força gruixut; 2 corrons més; 1 possible bugader o pica d'oli, circular, que no és d'aquesta zona; 5 guardarrodes. Protecció: l'hem posat com a BCIN per que la casa està dins del recinte del Castell (si més no de la part jussana), que està declarat BIC pel decret de castells 1949 | 98 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66299 | Cal Pilot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pilot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Restaurada | Casa molt restaurada, de planta quadrada, orientada E-O, amb una mica de desviació (SO-NE), amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant amb caiguda a E. i a O. La façana principal dona pràcticament a migdia. Te porta central i dues finestres laterals en planta baixa, tres finestres a la planta primera, i una finestra d'arc rodò a les golfes. La façana posterior presenta finestres rectangulars (dues a planta baixa i tres al pis). L'edifici ha estat ampliat a llevant i a ponent amb dos cossos respectius adossats d'una sola planta amb coberta d'una sola vessant descendent a est i oest, respectivament. | 08257-135 | Nord del terme. Carretera C-37 Valls-Igualada Km 53'5 | 41.5213800,1.5296000 | 377315 | 4597682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66299-foto-08257-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Can Pilot també es coneix com a Can Carreres, segons el catàleg de masies. La casa o Caseta de Cal Pilot Nou (no fitxada), molt aprop de la casa, a l'altra banda de la carretera, corresponia als masovers de Cal Pilot | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66313 | Torre Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-jordana-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Habitatge o casa d'estiueg, de planta quadrada, orientada NO-SE, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a quatre vessants. La façana principal dona al SE i està caracteritzada per una entrada estreta centrada. A l'esquerra -al S.- hi ha un cos adosat de forma semicircular, i a l'esquerra, una pergola, que s'adossa a la façana per sobre una gran finestra rectangular. El pis presenta en façana tres finestres rectangulars, la central, més petita. Tot l'edifici està arrebossat de blanc. L'immoble es situa sobre d'un podi elevat tancat amb balustres a la façana principal, i travessat per unes escales que porten directament a la porta de l'habitatge. | 08257-149 | Planes de l'Arzet. Al centre del terme | La va fer construir el Sr. Jordana, natural de Cervera, que va fer fortuna a Cuba. En tornar, comprà els terrenys de bona part de la Plana de l'Arzet i va edificar la Torre Jordana com a torre d'estiueig cap el 1953 (es la única torre d'estiueig de Miralles). Després es va anar venent les cases i les parcel·les. | 41.5086500,1.5199700 | 376487 | 4596282 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66313-foto-08257-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com la Torre.Sobre la porta d'entrada hi ha una placa de ceràmica amb la data 1953. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66183 | Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. https://calramonetdemiralles.cat/ | XIX-XX | Conjunt de 6 edificis de planta rectangular adossats i orientats cap a ponent i orient.. Les teulades són de dues vessants a nord i sud i de teula àrab. L'edifici principal, que constitueix l'antiga masia, està situat a llevant del conjunt, és de planta rectangular i es compon de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. A ponent de l'edifici principal, adossat a la façana de ponent d'aquest, s'aixeca l'edifici que antigament va acollir usos socials, el qual és de planta rectangular. Els edificis més externs són els més moderns i tenen teulada a 4 aigües. Les parets estàn emblanquinades majoritàriament i d'altres són de pedra o obra vista. Les façanes al tapar-se les unes a les altres només deixen a la vista les més modernes. La façana oriental pertany a un dels edificis més antics i presenta unes petites finestres quadrades a la planta de les golfes i unes petites balconades a la primera planta. | 08257-19 | A l'est del terme, al centre del municipi, al Km. 51 de la carretera C-37 | Cal Ramonet té un alt valor històric i identitari per a Santa Maria de Miralles: antigament va acollir l'antiga escola, i va fer funcions de sala de teatre (hi havia escenari) i ball (on avui hi ha el menjador del restaurant), barberia, correus, telèfon públic (un dels primers del poble) i botiga. Fins i tot podria haver acollit l'ajuntament. Igualment, era el lloc de celebració de l'antiga Festa major de Santa Creu, actualment perduda, i tal vegada la seu social de la germandat de Sant Sebastià, que l'organitzava. La casa, antigament, havia tingut premsa, cups i celler per a fabricar vi. Segons els actuals propietaris, la casa la va construir Pere Vives a finals del segle XIX, i el nom de Ramonet vindria d'una altra casa, Cal Ton Ramonet (fitxa 165) o cal Jaume Ramonet (prop de l'anterior, ja en terme de la Llacuna). El net de Pere Vives, Josep Vives, va ser alcalde. Segons el web del restaurant, can Ramonet es restaurant des del 1884, i ha estat regentat pels besavis, avis i pares dels actuals. El 1885 els besavis Pere i Emília van obrir Can Ramonet als caçadors i als treballadors del bosc i dels camps de conreu per convertir-lo en restaurant i fonda. Aviat s'hi celebraren les primeres festes majors de Miralles. Els avis Josep i Consol, seguint la tradició, van consolidar Can Ramonet com a casa del poble (com a centre cultural), ja que s'hi realitzaven balls cada diumenge i sessions de teatre i cinema. Des del 1942 fou botiga de queviures i estafeta de correus. La seva filla, la Neus, continuà amb el restaurant de 1976 a 2014. Ara els besnéts han reobert una nova etapa. Apareix com a Can Ramonet al Mapa IGE de 1914 però no apareix al Nomenclàtor de 1860. Cal pensar, per tant, que es una de les cases noves que es van edificar al peu de la nova carretera en paral·lel a l'abandonament del Poble Vell (Castell) (Segle XIX) | 41.5055000,1.5332700 | 377591 | 4595913 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez/Pedro Barbado | Actualment és un restaurant. Va tancar el 2014 per fer reformes, i va obrir novament uns anys després, també com a masia de turisme rural.A l'entorn de l'edifici (patis, parking, etc), i amb funcions decoratives, hi ha diversos elements mobles: corrons, guardarrodes, botes petites (aprofitades com a jardineres), piques de pedra, una base i un cargol de premsa de vi de gàbia, etc. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66191 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-1 | Ramon Llenas i Costa. Apunts històrics de La Llacuna. Editorial Gràfiques Ferpala, Vilanova i la Geltrú (1980) pag. 155. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVII-XX | Hi ha un esquerda a la façana recentment reparada. La propietat ha col·locat dos tirants metàl·lics interns, per evitar més esquerdes. | Gran edifici civil, de planta rectangular, i de gran alçada, que presenta diversos cossos afegits i una certa complexitat arquitectònica. No te estructura de masia. L'edifici principal i original, rodejat tot ell per afegits posteriors, té planta rectangular(amb un cos sortint a ponent) i està perfectament orientat E-O, amb la façana principal al sud. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes, aquestes de gran alçada. La coberta, a doble vessant, cau a sud i nord, amb el carener asimètric paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Els paraments són de pedra irregular però les cantoneres presenten grans carreus de gran qualitat. La façana presenta una porta centrada d'arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra de bona qualitat, amb arrebossat posterior. A la planta pis s'observen dos finestres quadrades i balcó de llosana triangular. Les golfes, practicament un segon pis, llueixen grans finestrons. A l'esquerra de la porta hi ha adossat un cos rectangular, amb coberta descendent a sud, que va tenir un ús com a trull d'oli. Al pati es conserva desplaçat una pica doble de pedra, d'oli. Davant de la façana, a migdia, hi ha un estret pati tancat amb accessos al conjunt tant a l'est com a l'oest. El pati està limitat a sud per un edifici allargat i estret, corregut (té la mateixa llargada que la casa), i amb una coberta descendent a nord, destinat a corrals i bestiar. Adossat a l'edifici original, a l'oest, i a l'exterior de la porta oest que dóna accés al pati, es troba un altre cos de planta quadrada amb coberta descendent cap a sud, que també foren corrals. A la part nord de l'edifici original. i tapant de forma correguda tota la façana nord a l'alcada de la planta baixa, s'hi va construir un gran cobert d'una sola planta, amb coberta d'una sola vessant amb caiguda al nord, i sense obertures. Per sobre, es pot veure la façana nord de la casa original, amb 3 finestres quadrades a la planta baixa i 5 més a la planta pis (dues son petites), a més d'una més, tapiada. Una de les finestres presenta un tapiat parcial amb un ull central obert (fent més petita la finestra). Les golfes també presenten finestres, més petites. Pel que fa a les dues facanes curtes de l'edifici principal, cal citar un petit cos afegit pel costat oest, amb coberta descendent a l'O (antigament, davant, hi havia hagut un altre edifici destinat a corrals) i tot un cos estret corregut a la façana est, amb coberta d'una vessant amb caiguda a l'est. A l'extrem sud d'aquest cos allargat adossat es situen les cuines. En un dels costats exteriors de l'edifici s'aprecia un antic tancat -sembla que no tenia sostre- amb paviment de cairons ceràmics, que correspon a un antic corral de porcs. L'interior de la casa conserva l'estructura antiga i un mobiliari sobri. La planta baixa presenta un distribuidor petit amb paviment de cairons. A má dreta, cap a l'oest, s'accedeix a unes dependències limitades a sud i nord per unes parets de pedra que podrien correspondre a façanes anterior, doncs a sud i nord hi ha uns portals adovellats de noble factura, actualment tapiats. En aquesta dependència hi ha el cup de vi, soterrat, de forma quadrada, amb cairons vidrats, i la premsa. La coberta és de vigues de reure (roure). Per fonts orals sabem que a la planta baixa antigament hi havia un gran foc de rotllo, central, amb campana. Posteriorment la casa es va anar compartimentant. La planta pis està composta per moltíssimes habitacions (actualment dormitoris). Les golfes, amplíssimes, van acollir un colomar durant un temps. Actualment s'hi ha instal·lat uns tirants de ferro per impedir l'esberlament dels murs. | 08257-27 | Extrem S. del terme, tocant a La Llacuna. Carretera de La Llacuna (BP 2121) prop del Km. 33 | Apareix al Nomenclàtor de 1860 i al Mapa IGE de 1914 com 'La Costa'. Desconeixem l'origen i la història de la casa, que podria ser força antiga. Està en un lloc estratègic en el antic camí o carrerada que anava de la Llacuna a Igualada. Sabem que fa uns anys un conjunt de documents històrics de la casa van ser cremats. La Costa està referenciada antigament com a Casa dels Jueus. Segons informacions recollides i publicades en part per historiadors locals llacunecs, a la Llacuna hi havia hagut una petita aljama jueva. N'hi ha bastant constància documental però no s'han trobat fins ara restes materials. Consta que hi havia sinagoga, escola i uns banys, molt probablement situats al carrer de'n Granell, que antigament se n'havia dit carrer dels Jueus, i un fossar que pels afrontaments se suposa emplaçat en un camp situat a uns 150 m de la vila pel camí de cal Menció, sempre a la Llacuna. Al menys fins 1870, en escriptures de propietat, es conservava el topònim 'Les Costes de Natan', que es remunta a època medieval, i que fa referència al sector fronterer amb Miralles, on es situa La Costa. Natan és clarament un nom jueu, i podria correspondre al primer propietari d'aquestes terres, que s'ha conservat amb posterioritat a l'expulsió dels jueus (1492). En un capbreu del Priorat figura que aquestes terres estaven a tocar la Riera de l'Anoia (avui de Miralles). Segons Llenas (1980: 155), s'ha comprovat que la casa del jueu Natan era la Masia de la Costa. Després de l'expulsió, els veïns van adquirir les terres de les Costes. Sabem que el 1527, Estefania de Cervelló, del monestir del Priorat, posseeix unes terres a Les Costes de Natan. Tenim més cites de nous propietaris llacunencs al segle XVII a Les Costes. També tenim notícies orals de que la casa fou hostal. També s'ha relacionat la casa amb els carlins, però l'unic que hem recollit és un tradició oral, que l'actual propietat havia sentit a dir als seus avis, els quals ho havien sentit als seus avis, sobre l'existència de tres culs d'olla plens d'or que hi havia a la casa i que un grup armat, a l'època dels carlins s'amagava a la casa per vigilar aquest tresor. També es coneix que durant la Guerra Civil (1936-39) es van amagar a La Costa algunes famílies dels masos dels voltants. Per altra banda, segons el capbreu encarregat al notari igualadí Francesc Melción per Pere d'Alcántara, duc de Cardona-Medinaceli (que visqué fins el 1790) per censar les seves terres de Miralles, la finca més important era el mas dels Segarresos, que comprenia també els masos de la Costa i Sant Genís, amb vuitanta jornals de llaurar, i que eren ocupats per Francesc Camps i Lafarga, calceter d'Igualada. Pagaven el delme al baró (és a dir, als Cardona-Medinaceli, hereus dels Montcada, marquesos d'Aitona i barons de Miralles i de La Llacuna) i la primícia a la parròquia de Santa Maria de Miralles. Els ducs de Cardona-Medinaceli van conservar el domini de Miralles fins anys després de les lleis abolicionistes de 1811, 1823 i 1837. La qüestió no es va resoldre fins a rebre una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 1898, que confirmava l'acabament de les senyories jurisdiccionals. | 41.4871800,1.5179400 | 376277 | 4593901 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66191-foto-08257-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66191-foto-08257-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66191-foto-08257-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | També coneguda com la Barquera. Corró al voltant de la casa. A l'interior, a la part occidental de la casa, hi ha una sala amb el cup soterrat, reconstruït, i diversos elements relacionats amb l'explotació del vi, com una premsa de gàvia que conserva els pilons (la maquinària de ferro presenta la següent llegenda: fabricado por Antonio Ratera. Igualada), una trepitjadora i tres portadores. També hi ha alguns elements mobles per fabricar maons i teules corresponents a la teuleria (Fitxa 134) que hi havia a tocar a la casa, al costat nord. La casa està envoltada de bosc, en explotació. Als corrals i estables es conserven les estaques de roure per lligar el bestiar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66192 | Camí antic de la Llacuna a Sant Magí de Brufaganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-la-llacuna-a-sant-magi-de-brufaganya | Camí antic -possible carrerada- que anava de La Llacuna (procedent de Vilafranca del Penedès) a Sant Magí de Brufaganya. Camí perpendicular a la carretera C-37 que a l'alçada del Mas de Els Segarresos (a ma dreta venint d'Igualada) enfila direcció NO i cap el Grony- Després s'adreça a l'O. (entre els turons del Grony i de Pixallits) i surt del terme municipal en direcció Sant Magí. | 08257-28 | Extrem SO del terme | A Igualada existeixen les Festes de Sant Magí. La festa consisteix en una portada d'aigües de Sant Magí de Brufaganya cap a Igualada. Tradicionalment es realitza el dia 16 d'agost. Es tracta d'una festa d'Igualada, que es desenvolupa a Igualada i a Sant Magí (Pontils). Però la comitiva passava per Santa Maria de Miralles. La festa no es pròpia de Miralles, i el poble no la considera seva. Simplement, Miralles és lloc de pas. Venint d'Igualada, travessaven Miralles per les carreteres C-37 i B-220. Per tant, no s'anava pel camí antic de la Llacuna a Sant Magí de Brufaganya ja que aquest camí venia de la Llacuna, procedent de Vilafranca i del Penedès. Era l'antic camí a Sant Magí des de La Llacuna, no des d'Igualada. Segons un estudi sobre el paisatge i territori de Sant Magí de Brufaganya que realitza l'Institut d'Arqueologia Clàssica (ICAC) a càrrec de Graham R. Jones, la Vall i la Serra de Brufaganya hostatja un important santuari objecte de pelegrinatge d'almenys des del segle XVI, per les seves aigües miraculoses que curaven malalties de la pell com la verola. No descarten una devoció més antiga, per que el culte a Sant Magí pot tenir els seus orígens a la tardoantiguitat. A Sant Magí, segons l'estudi, s'entrecreuaven el camí de pelegrinatge i un antic camí de transhumància. Entenem que el primer era la ruta que venia d'Igualada (i de Tarragona), però que el segon pot ser el camí que hem fitxat, que prové de Vilafranca i de La Llacuna. | 41.4811200,1.4877700 | 373747 | 4593272 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66192-foto-08257-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66192-foto-08257-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menédez Pablo OPC Diputació de Barcelona | Sant Magí de Brufaganya és una nucli de població i un santuari situat al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà, província de Tarragona), no lluny del terme de Santa Maria de Miralles. La carretera principal a Sant Magí passant per Miralles no era aquesta, sinó la que venia d'Igualada. Venint d'Igualada, s'accedeix a Sant Magí per la carretera B-220 que es dirigeix a Pontils i a Santa Coloma de Queralt. Abans d'arribar a Pontils hi ha una desviació a mà esquerra (TV-2012). Des d'Igualada es ve per la carretera de Valls (C-37) i a l'alçada de la cruïlla on hi ha l'Hostal de Miralles (L'Empalma), es pren la carretera B-220 que ve de La Llacuna i s'adreça, per Les Colomines, a Santa Coloma de Queralt. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66196 | Cal Mateu o Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-o-mas-formich | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVIII-XX | Molt restaurat | Edifici de planta rectangular de planta baixa, planta primera i golfes, i façana de parament de pedra, que dona al sud-est. Presenta a la façana principal una porta de maó en llibre i arc rebaixat al centre i dues finestres d'arc rebaixat a banda i banda amb motllura de maó en llibre i ampit. A la segona planta presenta un balcó central amb obertura d'arc rebaixat enmarcat amb maó i amb llosana de maó, encara que ja no té barana si no que tota l'obertura està tancada amb ferro forjat. Dues finestres l'acompanyen amb motllura de maó en llibre i ampit de maó. A les golfes una obertura central rodona. Totes les finestres estan tancades per reixes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües a est i oest i la coberta és de teula àrab. | 08257-32 | Sector sud oest del terme. La Ventosa. | Aquest mas apareix citat al 1740 com a propietat d'en Jaume Claramunt amb la nota de que antigament s'anomenava Santacana. Mas Sanctacana apareix citat al fogatge de 1497. Les masies Mateu i Formic són citades -per separat- per Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix, tot i que sense nom, i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Mateo. Tot plegat fa pensar que la casa te l'origen, al menys, al segle XVIII, tot i que va ser reformada (recordem la placa amb la data 1870) al segle XIX i obviament al segle XX. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | A la segona planta entre el balcó i la finestra oest hi ha un rellotge de sol sobre rajola (fitxa 107) i una placa de ceràmica amb la data 1870 | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66197 | Cal Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maura | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Masia de planta rectangular i tres cossos d'estil basilical. La crugia central està composta de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants en direcció sud oest-nord est, de carener perpendicular a la façana principal; i amb les crugies laterals compostes de planta de baixa i planta primera amb coberta a una vessant. La porta principal té una llinda de fusta i rebranca de cantell, a la primera planta hi ha un balcó de llosana i barana de ferro i a la tercera planta una petita finestra amb ampit descentrada en direcció sud oest. Al cos lateral de ponent hi ha dues finestres, més gran la de la planta inferior, amb reixat de ferro forjat. Al cos oriental hi ha només una finestra a la planta superior amb reixat de ferro forjat; l'altra finestra inferior ha desaparegut per instal·lar-hi una escala exterior que va a un edifici adjacent. Hi ha altres annexes construïts. Sòcol de pedra al voltant de la façana, de factura recent. Hi ha una aixeta al costat est de la porta i dos fanals a banda i banda. | 08257-33 | Sector sud oest del terme, al costat del km. 13 de la carretera B-220 | Can Maura segons el Nomenclàtor de 1860. En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Maura i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Maura. | 41.4994700,1.5020700 | 374976 | 4595288 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | En alguns mapes transcrit com Cal Maure. Situat en un promontori boscós proper a la riba esquerra de la riera de les Colomines, al costat de la carretera B-220. Pou amb coberta de pavelló de pissarra, i plafó de ceràmica amb imatge de sant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66200 | Carrerada de La Llacuna a Santa Coloma de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-llacuna-a-santa-coloma-de-queralt | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Asfaltat | Carrerada que des de la Creu del Pla travessa la riera de Miralles entre el Pas i cal Domingo i s'adreça cap a Santa Coloma de Queralt (camí de la Segarra) pel camí que passa per Mas d'en Reures, Mas Pinyer i cal Torrossola . | 08257-36 | Sud Oest del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.4923900,1.5034200 | 375075 | 4594500 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | A la banda esquerra (mirant a Sta. Coloma de Queralt) hi ha un petit rec canalitzat que segueix la carretera. Es paral·lel a la Riera de les Colomines. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66256 | Camí Vell de la Llacuna a Igualada / Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna-a-igualada-carrerada-de-la-llacuna | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Teresa Navas Ferrer (2007) Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona . | Camí que ve de la Llacuna entrant al terme de Miralles per la Creu del Pla, passa per La Múnia, Sant Romà, ca la Ramona, La Françola i Cal Serenes, i a prop de les ruïnes de La Fassina segueix la partió del terme municipal per, prop de cal Coca, adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui). | 08257-92 | SE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa menor de camins. En el 1900 es projecta la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles al marge al ser un sector poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 que s'executarà el tram de la B-213 de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per una xarxa que incloïa La Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de la BV213 de Santa Maria de Miralles a Igualada, passant per Santa Margarida de Montbui. El 1918 trobem, ja definitives, les noves carreteres entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Santa Margarida de Montbui. Aquesta nova xarxa es sobreposa i substitueix l'antiga xarxa de camins rurals, i sobretot el camí vell de La Llacuna a Igualada (i que coincideix amb la Carrerada). La carrerada de la Llacuna té la característica de ser una via d'enllaç entre els dos grans eixos de transhumància: la carrerada de la Cerdanya i el camí de la Segarra o carrerada de Coll d'Arca, que surten de Vilanova i la Geltrú i de Torredembarra respectivament per anar a les pastures pirinenques. El terme municipal de Miralles és una zona de pas dels antics ramats d'ovelles que feien la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès i el Garraf. En aquest context, hi ha documentat el traçat de la carrerada de la Llacuna pel seu pas pel terme de Santa Maria de Miralles, tenint en compte que la Carrerada no es un camí únic sinó un itinerari amb un sentit determinat amb ramificacions laterals. En un primer inici el seu traçat coincideix amb el camí vell de la Llacuna a Igualada, que comença a la Creu del Pla fins la Múnia, Françola i Molí de Baix, sortint del terme municipal, prop de cal Coca, per adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui) i seguir després per Sant Genís i La Llavinera cap al Santuari de Pinós. | 41.5111600,1.5436700 | 378470 | 4596527 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Xavier Menédez OPC Diba | En els mapes s'esmenta, en el tram més proper a La Llacuna, com Carrerada de la Llacuna i, més endavant, com Camí de la Llacuna a la Censada Nova. Hem decidit unificar en una sola fitxa la Carrerada de la Llacuna i el Camí Vell.La Censada Nova es una gran casa de Santa Margarida de Montbui. El fet de presentar encara avui el seu topònim en la cartografia actual posa en evidencia la seva utilitat com a via de comunicació principal. La carrerada de la Llacuna està pendent de classificació per la Generalitat (llei 3/1995 de vies pecuàries) | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66266 | Cal Campís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campis | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt transformada | Edifici de planta rectangular i de tres plantes (planta baixa, planta primera i golfes), amb coberta a dues vessants, en direcció est-oest i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És un edifici molt retocat. A la façana que dona al sud hi ha una porta principal d'arc molt rebaixat i finestres amb motllura de dimensions similars a la porta i que presenten les mateixes característiques que les finestres de la segona planta. A les golfes hi ha tres finestres més petites en galeria amb arc de mig punt, motllurades i molt juntes. Hi ha altres petits edificis adjacents. | 08257-102 | Turó de Cal Campís. Oest del terme. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Campix i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Casa. | 41.4914800,1.4946000 | 374337 | 4594412 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Transcrit també als mapes com Cal Campins. Abans conegut com Cal Jaumet | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66267 | Cal Pompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pompo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Molt restaurat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants, en direcció est-oest i de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana està molt refeta i encalada i presenta una estructura simètrica amb una porta central d'arc rebaixat i dos finestres a banda i banda; a la segona planta s'observa un balcó de llosana al centre i dues finestres a cada costat; i al pis de les golfes destaquen tres petites finestres de igual mida. Rodejant l'edifici hi ha petites edificacions adjacents i vinculades a la producció i l'emmagatzematge. | 08257-103 | Planes de ca l'Erzet i vessant SO de la Serra de Miralles Centre del terme. | 41.5082700,1.5214400 | 376609 | 4596238 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Pou al N. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66269 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII | En ruïnes. Està a punt de caure les poques pedres que encara estan a lloc. | Restes de murs de pedra d'uns 15 metres d'alçada en direcció est-oest i que corresponen a les ruïnes del mas conegut com a ca l'Aleix. La façana principal està orientada a sud-est. Del mas resta el perímetre de murs de paredat comú, que deurien conformar un edifici principal de planta quadrada compost de planta baixa i planta primera, amb cossos complementaris adossats, i un cos aïllat destinat a masoveria o corrals. Es poden identificar algunes estances, com la cuina, el celler, tres cups de vi, etc. S'observen obertures amb llindes de fusta i brancals de pedra, bigues de fusta, reixes, restes d'una premsa, restes d'escales, etc. A la part oest es concentren restes amb pedres caigudes. L'aparell emprat són blocs de pedra a mig treballar de proporcions mitjanes. A uns metres al NO s'ubica un altre edifici, de planta, rectangular, amb dues grans estances,que podria ser la masoveria. | 08257-105 | Sector N del terme. Al costat oest de la C-37, prop del Km. 54 | No hem pogut identificar el mas amb cap dels topònims antics documentats. Devia desenvolupar una notable activitat vitivinícola al segle XIX. | 41.5205400,1.5263000 | 377038 | 4597593 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66269-foto-08257-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66269-foto-08257-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66269-foto-08257-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Situada en un petit turó boscós dels darrers estreps de la serra del Còdol, al peu de la carretera C-37 de Valls a Igualada, a la riba dreta del torrent de cal Pilot. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66174 | Cal Quintana i Cal Benito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quintana-i-cal-benito | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Dues cases adossades amb diferent orientació, corresponents a propietats diferents. Cal Benito és una casa rectangular orientada NE-SO, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener paral·lel a la façana principal. Les plantes baixa i primera estan en part soterrades, amb el costat nord-oest en contacte amb el terreny. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al SE, la qual té una porta d'arc rebaixat rodejat de maó en llibre, centrada vers l'edifici original. A la dreta té una altra porta, així com un parell de finestres. A la planta pis, sobre la porta principal, llueix un petit balcó de llosa amb barana de ferro forjat. A tota la primera planta hi ha tres finestres quadrades amb ampit. La casa presenta un edifici de planta rectangular adosat al SO, més petit però de similars característiques, i amb la mateixa orientació i sentit de la coberta. Està sense arrebossar i les finestres presenten llindes de fusta. També presenta un altre cos adossat pel costat NO. Cal Benito s'adossa per la seva cara SE a Cal Quintana. Cal Quintana és una casa rectangular orientada NO-SE, en forma de ela, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener perpendicular a la façana principal (la coberta es comuna i amb la mateixa orientació que Can Benito). El costat NO de la coberta es molt més llarga. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al NE, la qual té una porta d'arc rebaixat , descentrada. A l'esquerra presenta una altra porta, així com un quatre finestres rectangulars. A la planta pis, a l'esquerra, s'obre a la façana un petit balcó, així com quatre finestres més a la dreta, rectangulars. Davant la façana de Cal Quintana hi ha un parell de coberts o corrals, aïllats, de planta única, amb coberta a una vessant. | 08257-10 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 amb el nom de can Quintana. Riba (1988, 211-212) cita Quintana dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al mapa IGE de 1914 com a 'casas'. Cal pensar per tant que al segle XIX la casa --abans de la segregació en dues- era Can Quintana, i que fou construida amb anterioritat a la reforma de 1860, documentada per la pedra gravada. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Conjunt de dos masies adossades, resultat de la segregació d'una única masia originària de gran volum i dimensions (al projecte de catàleg de masies consten en dues fitxes separades). En una de les partes arrebossades (façana SE) de Can Quintana, en planta baixa, s'observa una pedra la data gravada 1860. El conjunt presenta un volum contundent, indici d'una vitalitat econòmica considerable que va anar perdent força a partir de la segregació. La rellevància volumètrica de la masia no es correspon amb el llenguatge arquitectònic ni amb la seva austeritat constructiva. Foto 1 i 3: Cal Benito; Foto 2: Cal Quintana. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66181 | Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morgades | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XIX | Es tracta d'una edificació composta per tres cases i altres construccions complementàries. La planta es rectangular i presenta teulades a dos vessants de teula àrab. Dos de les cases (una és la més meridional) tenen només dues plantes mentre que una tercera presenta planta principal, planta pis i golfes. L'edifici també presenta a més dos edificis adossats. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat amb maó en llibre i cantons en maó. La resta del parament està encimentat. | 08257-17 | Al sector E. del municipi. Vessant de la Serra de Fontfregona | Aquest mas d'origen medieval era conegut al segle XV com Mas l'Stalella. Consta com Can Morgádes al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Morgades dins del grup de masies de a partir del segle XVII. També apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (C. Morgades) i en el Mapa IGE de 1914 (Cal Morgades). Però es força més antiga, d'època baixmedieval, si la identifiquem com el Mas Stalella. El primer propietari citat en un document de 1490 és en Gaspar Soler de mas Stalella. Sembla que aquesta propietat i mas Soler pertanyien a la mateixa família doncs a un document de l'any 1500 apareix citat en Magí Stalella dels Masos Soleres. A l'any 1552 apareix com a propietari Antoni Gerald i al 1596 es cita una premsa vinculada a la masia. Al capbreu de 1682 el propietari és en Francesc Morgades. A l'any 1683 en Francesc Morgades és el batlle de Miralles. Al testament de Jaume Palau de mas Palau, any 1770, apareixen com a límitrofs de les seves finques un seguit de propietaris, un dels citats és Francesc de Morgades indicant que abans la masia era coneguda com Stalella. També se cita la presència d'un molí fariner. Al segle XIX se l'anomena Molí Vell (seria el Molí de Dalt, fitxa 16) Al segle XVIII torna a aparéixer un Mas Estalella o de Valdeserver però és dubtós que es trobés ubicat a Santa Maria de Miralles. A un document de 1858 apareix com hereu d'una finca a Santa Maria de Miralles, Juan Estalella Vidal , hereu d'en Magí Estalella farmacèutic del Vendrell. Casa molt reformada als segles XVIII i XIX. | 41.5038900,1.5432500 | 378421 | 4595720 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Prop de la casa hi ha la font i bassa de can Morgades (fitxa 73). El Moli de Dalt (fitxa 16) hi hauria pertangut. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66184 | Cal Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domenech | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XX | Esquerdes i reforços estructurals a la façana de llevant | Masia amb diverses dependències agrícoles i residencials al voltant. L'edifici principal és de planta rectangular, compost de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Al seu voltant hi ha alguns edificis, principalment tancats i magatzems. La casa presenta una entrada direcció est amb una porta d'arc rebaixat de maó en llibre i cantons de maó. La façana està emblanquinada però deixa veure que una de les actuals finestres era prèviament una finestra d'arc. Un dels tancats presenta una porta d'arc rebaixat amb maons en llibre. | 08257-20 | Sector central del municipi, a l'extrem oriental de les Planes de Ca l'Erzet | El cognom Domènec ja apareix citat al fogatge de 1497 i al de 1553. Al 1685 apareix Jacob Doménech de Cal Riera, una masia no identificada però que podria estar vinculada a Cal Domènec. A 1740 al Testament de Jaume Palau de mas Palau es cita a Jaume Doménech de la Riera. Citada com a Can Domènech al Nomenclàtor de 1860. L'origen de la casa, per tant, es podria remuntrar al segle XV. | 41.5090000,1.5287400 | 377220 | 4596308 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66184-foto-08257-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66184-foto-08257-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66184-foto-08257-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Grafiat cal Domènech al projecte de Catàleg de Masies.Pou aïllat al S de l'edifici | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66186 | Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-latzet | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XVIII | Edifici abandonat i ruïnós en part. La porta està tancada per evitar que ningú pugui entrar perquè l'edifici està en runes, pero es pot accedir per darrera (Oest). S'han realitzat reparacions recents. | Masia de planta rectangular amb tres pisos d'alçada (soterrani, planta baixa, planta pis, golfes) amb teulada, de teula corba, de dues vessants que cauen a nord-est i sud-oest. Presenta parets de pedra irregular i tàpia emblanquinades i amb façana a nord. En molt mal estat, malgrat algunes obres recents per evitar l'ensorrament. A l'Est, davant de can Massip, presenta un altre edifici annex, amb dos cups de vi ben conservats, circulars, de cairons vidrats. A sota es situa el celler, amb voltes de pedra, on s'aprecien els boixos i diverses tines de fusta. Més a l'est es localitza una altra dependència semisoterrada, potser un altre celler (no te mobiliari). Davant dels dos cups citats, sota un cobert de recent construcció, hi ha restes d'un altre cup de cairons vidrats totalment enfonsat. Encara es conserva l'estructura bàsica de ferro d'una premsa de gàvia de forma troncocónica o cilíndrica, a la que li falten els llistons travessers de fusta. S'aprecia també al paviment la cassola o pica de pedra, que presenta el corresponen bec per on fluia el most, i que anava a parar a un altre celler soterrat al que s'accedeix des de dins de la casa, i que presenta encara nombroses tines i botes de fusta in situ. Dins l'edifici encara hi ha un tercer celler ple de tines. Al costat de la premsa de gàbia hi ha una porta que accedeix a la casa, a la paret E, actualment tancada. Aquesta porta està emmarcada per trossos d'una biga de secció quadrangular que pertanyia a una gran premsa. El fragment principal està situat com a llinda de la porta i al centre presenta un dibuix decoratiu incís, que inclou una creu i una orla o senefa, en forma de bulb, que cicunscriu una data: 1873 (la darrera xifra no és segura), coronada per una creu patent. Darrera la decoració s'aprecia el forat del cargol de la biga. Entre aquesta porta i els dos cups hi ha un pontó de fusta que sembla apuntalar el cobert, i que presenta fustes prependiculars per fer-lo girar. Les diferents cambres de la planta noble i del segon pis no conserven mobiliari i tenen un aspecte pobre. Es conserva un forn incomplet en planta baixa. La porta principal (al N.) està emmarcada per carreus de pedra carreuada sense que s'aprecii clarament la volta de la llinda; per sota de l'hipotètic arc original és visible un arc rebaixat de descàrrega, de totxo, posterior. A la paret nord-est hi ha un contrafort de pedra, que sembla de construcció recent. | 08257-22 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Ca l'Adzet sembla el nom actual d'un mas denominat Osset al fogatge de 1497. A 1687 apareix citat Pere Adzet de mas Coll. Aquest mas apareix en un document anterior propietat de Joan Claramunt que també apareix com a propietari de mas Delenza, potser una transcripció diferent de Mas de l'Osset/Otzet/Adzet. Al segle XIX encara apareix el nom de Mas Ozet. Aquest mas també era conegut com Mas Heures. Riba (1988, 211-212) cita Odset i Osset (com dos cases diferents) com a masos antics (entre els segles X i XVII) i Can Acset dins del grup de masos a partir del segle XVII. Al nomenclàtor de 1860 hi apareix com a Can Acset. com a 'alqueria' (casa gran). En algun moment la masia va estar dividida en dues cases, de noms ca l'Atzet i cal Guerxo, les quals, possiblement, s'accedien independentment, una per la façana nord i l'altra per la sud. Els elements descrits (tres cups, celler amb botes, premsa de gàbia i piques,...) testimonien l'especialització del mas en producció vitivinícola. | 41.5053000,1.5209200 | 376560 | 4595909 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado / F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc, segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Acset, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. També Osset i Ozet. Entenem que es refereixen al mateix topònim i a la mateixa casa, d'origen antic. També es coneixia com a Mas Heures. En algun moment s'hi adossà un altra casa, independent; segons fonts orals, seria can Guerxo. La casa forma un petit nucli amb Cal Massip (la masoveria, fitxa 23), la Caseta de Ca l'Atzet (fitxa 115) i el Cup Nou de Ca l'Atzet (fitza 116). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66187 | Cal Massip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massip-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Molt restaurada. Ha perdut la seva fesomia original | Edifici de planta rectangular de petites dimensions molt restaurada. La teulada de teula corba és de dues vessants que cauen a nord-est i sud-oest amb el carener perpendicular a la façana principal. Té dos pisos d'alçada i la seva façana principal dona al sud-est i presenta una porta i 4 finestres ubicades de manera simètrica amb dues a cada planta a costat i costat de la porta. Totes les obertures estan tancades amb forjats de ferro. La façana està encalada i té un sòcol decorat amb petites pedres. L'edifici principal presenta dos cossos adossats. | 08257-23 | A la zona central del municipi. Planes de Ca l'Alzet | Apareix citada en un document de 1770. Can Massip podria haver estat la masoveria de Ca l'Atzet. Molt reformada posteriorment. | 41.5054500,1.5207300 | 376545 | 4595926 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66187-foto-08257-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66187-foto-08257-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma un petit nucli amb Ca l'Otzet o Atzet (Fitxa 22), i també amb la Castea de Ca l'Atzet i el Cup de Ca l'Atzet (fitxes 115 i 116) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66258 | Cal Miqueló o Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-o-cal-bitxo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Està ben conservada i s'han fet restauracions | Masia de planta rectangular d'un sol cos i de paraments de pedra, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de dues aigües que cauen a est i oest,.amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana al sector est compta amb una porta d'arc de mig punt envoltat de carreus de pedra. Té tres pisos d'alçada i a cada pis compta amb petites finestres quadrades. En el sector sud hi ha una estructura afegida de planta rectangular i només compta amb un pis d'alçada. Externament té les mateixes característiques tot i que té una teulada d'una sola vessant al sud. Al N. presenta un altre edifici, aïllat, més modern. Exteriorment està tancada en el seu perímetre per una tanca d'obra. | 08257-94 | Sector central del municipi, al costat de la carretera C-37 | Absent del Nomenclàtor de 1860 i dels repertoris de Riba (1988). Grafiada al Mapa IGE 1914 (com a 'casa', sense nom). | 41.5112200,1.5307400 | 377391 | 4596552 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Al vessant del Turó de La Fassina. En alguns mapes la casa està grafiada com La Fassina. La Fassina era una casa avui dia desapareguda, que va ser enderrocada als anys 90, i que es situava davant de Can Bitxo, a l'altre costat del camí que mena a La Françola. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66291 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol | <p>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | XVIII-XIX | En estat de ruïna i envaït per la vegetació. L'any 2015 s'hi ha fet treballs de desforestació. | <p>Ruïnes d'un gran casal (450 m2) de varies plantes, del que només queden algunes parets, i envoltat d'altres edificis i coberts, a banda i banda del camí. L'edifici situat més a llevant correspondria a un molí d'oli. L'edifici principal (que seguiex una orientació NO-SE) presenta grans finestrals amb arc de maons rebaixat. S'aprecien altres finestres quadrades i un forn. En planta baixa s'adivina el celler, amb un arc rebaixat de maons; en una de les parets es conserva un boix corresponent als cups de vi. Un altre dels edificis consisteix en un cos rectangular d'us industrial que presenta tres petites troneres. Més allunyada, al sud, cap a la vall, hi ha restes del que podria haver estat una pallissa. Murs de 60 cm. gruix. Paraments de pedra amb morter de calç i elements ceràmics.</p> | 08257-127 | Recinte Jussà del Castell, aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>Formava part del Poble Vell de Miralles, dins el recinte jussà del Castell, que fou abanadonat a finals del segle XIX</p> | 41.5184100,1.5174100 | 376292 | 4597369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66291-foto-08257-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66291-foto-08257-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66291-foto-08257-127-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa a 70 m. a ponent de l'església, i als peus del castell per la part oest, a 32 m de la muralla del recinte sobirà.. S'hi arriba seguint seguint un camí des de l'esglèsia, que després de Can Gol també duu fins el castell. Sembla que es tractava d'un edifici isolat i aïllat respecte del Poble vell, possiblement construit amb posterioritat a aquest. Protecció: l'hem posat com a BCIN per que la casa està dins del recinte del Castell (si més no de la part jussana), que està declarat BIC pel decret de castells 1949 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66296 | Cal Correu o Cal Pallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-correu-o-cal-pallers | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Totalment transformada | Casa totalment transformada en un edifici residencial, de planta baixa i pis. Te planta quadrada, amb coberta asimètrica a doble vessant orientada E-O amb el carener paral·lel a la façana principal, i porxo al davant amb coberta a una vessant. L'entrada principal es situa a l'oest, sota aquest porxo. La façana principal (O.) i la posterior (E.) estan arrebossades, mentre que la paret N presenta un acabat de pedra vista amb maçoneria irregular però molt ben acabada. | 08257-132 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | 41.5047100,1.5235800 | 376781 | 4595839 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Pallés, segons el Projecte de Catàleg de Masies Sembla que té un origen força antic, però l'edifici ha estat profundament transformat.El jardi està decorat amb diveres escultures, algunes d'art contemporani | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66218 | Prop de les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-les-colomines | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7554. 1985 (rev. 1991) | XVI-XII aC | Cobert de vegetació | Jaciment situat a prop del mas de Les Colomines. Per arribar al jaciment cal agafar un camí que surt de l'esmentat mas i que puja vers la muntanya d'Àguila Grossa. Passats uns camps de cereals, en un punt on el camí descriu un revolt molt tancat i on afloren unes roques sota les quals hi passa un torrent, el Sr. Morros hi recollí ceràmica, concretament un total de 33 fragments de ceràmica que semblen pertànyer a una mateixa peça o, en tot cas, de característiques consemblants. Es tracta de ceràmica feta a mà, pròpia de recipients ovoides i de notables dimensions, amb la vora lleugerament enfora, llavi pla que en la seva part superior està decorat amb digitacions i amb un cordó horitzontal afegit, amb impressions digitals, sota el coll. La ceràmica és poc allisada tant a l'interiorcom a l'exterior, i conté abundós desgreixant de quars i de color negrós a l'interior i vermellós a l'exterior.La ceràmica d'aquestes característiques pertany a l'Edat del Bronze, tot i que podria correspondre a un BronzeMig-Final I. L'any 1985, en la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià captipus d'estructura ni cap fragment de ceràmica, però sí una fulla de sílex molt interessant, així com dos esclats del mateix material. | 08257-54 | Zona oest del municipi al nord de les Colomines. Al camí de Cal Figueres | Jaciment descobert pel Sr. A. Morros d'Igualada, que ho comunicà a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1972. | 41.5076900,1.4859100 | 373643 | 4596225 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El Mas Les Colomines (fitxa 34) està situat al km 12 de la carretera B-220 que va dels Quatre Camins o de la Llacuna a Santa Coloma de Queralt. Cal pendre un camí a la dreta. Es situa prop del terme de Bellprat.Cronologia: Bronze Mig - Bronze Final I (1550-1150 aC), segons carta ArqueològicaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núms. de referència: M-134 i M-336). | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66210 | Prop de Cal Garracurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-cal-garracurt | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7556. 1985 (rev. 1991) ENRICH HOJA, Joan. 'Nuevos yacimientos de sílex de superficie en la comarca del Anoia'. Información Arqueológica. 19, p.23. | Taller de producció de sílex situat entre els masos de Cal Garracurt i Cal Campaner, a prop de la Rasa de Lió que passa per Ca l'Escolà, en un context de bosc de pins. Per arribar-hi cal agafar un trencall que de la carretera C-222 d'Igualada a Valls porta cap a cal Garracurt. Poc després de passar pel costat de la masia, cal agafar un trencall a mà esquerra que, passant entre vinyes, porta a uns camps situats prop de la Rasa de Lió, entre aquesta i un petit turó boscós. El jaciment es trobava en un pendent a mà dreta d'aquest trencall, en el lloc on ara hi ha una gran torre elèctrica. Durant la construcció d'aquesta torre s'obrí un camí d'accés que arrasà el jaciment. L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica no s'aprecià superficialment cap tipus d'estructura. Pels materials recollits en superficie quan es produí la descoberta el 1975, i sense coneixer el lloc exacte originari, s'interpreta com un petit taller de sílex, on no hi han aparegut còdols, però sí fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de talla. No presenten coronació, però sí restes de còrtex, amb algunes peces fortament patinades. També hi ha indicis de tallamicrolítica, algun raspador sobre fulla, petites fulles i nuclis d'extracció. En aquest lloc també s'han recollit alguns pocs fragments de ceràmica d'aspecte del Bronze i ibèrica sense forma. L'any 1991, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, tan sols es localitzà un parell de petits esclats de sílex. | 08257-46 | Pla de can Quintana. A prop del camí de Cal Campaner. Est del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1975. | 41.5176400,1.5318400 | 377495 | 4597263 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Malmés per la construcció de la torre elèctrica.Els materials estan al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. de referència P-29).La Carta Arqueològica no proposa cronologia | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66179 | Creu de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-francola | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6052 (Rev. 1991) Inventari fotogràfic Arxiu Comarcal d'Igualada. Martínez Palou, Sílvia; Galí, David . Memòria Valorada Restauració de la Creu de Françola. Santa Maria de Miralles. SPAL. Diputació de Barcelona. 2016.</p> | XIV | Restaurat per l'SPAL el 2017. | <p>Creu de terme, de pedra, d'estil gòtic. S'hi representa, a una banda, Crist Crucificat flanquejat per dos àngels i a l'altra, la Mare de Déu prenent el nen Jesús amb el braç dret i amb una mena de ceptre a la mà dreta, flanquejada també per un àngel músic a cada banda. Tant la base del fust com el capitell, que té un treball escultòric d'emmarcament a manera de finestra gòtica lobulada a cada cara, presenten inscripcions amb lletres gòtiques, força desgastades. El peu de la creu té representat un cérvol a les dues cares oposades corresponents a les de la creu i flors de lis a les restants. Aquest cèrvid es el símbol heràldic dels Alemany-Cervelló, que foren els senyors del castell de Miralles del S. X al XV. Aquest fet i les característiques escultòriques fan pensar en una cronologia del segle XIV. La creu té les dues puntes dels costats centrals i la superior coronades per sengles florons. A sota, un capitell octogonal presenta diversos relleus amb representacions arquitectòniques. La columna o fust, de secció octogonal, és moderna (1940). La base on s'assenta el fust és un sòcol de tipus octogonal. La creu descansa sobre una graonada amb un pedestal quadrat d'angles aixamfranats.</p> | 08257-15 | Al camí de Mas Françola (Original: Finca El Maset Bodegues Torres Pacs del Penedés) | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu de Françola és més aviat d'aquest darrer tipus, doncs no indica cap terme (es troba al centre del terme de Miralles), al contrari de l'altre creu, la del Pla (fitxa 108) que si que indica la termenal entre Miralles i La Llacuna. La creu presenta els cèrvols de l'escut heràldic dels Cervelló a totes les cares, indicant al bell mig del seu terme la seva pertinença a la família que va senyorejar el castell de Miralles des del segle X fins més enllà del segle XV. Des de 1308 el terme estava en mans de la branca secundària de la Llacuna-Vilademàger. Destruïda parcialment el 1936 durant la Guerra Civil ('en el periodo marxista'). Els fragments van ser guardats, i amb ells va ser restaurada al 1940 a Igualada al taller del marbrista Ramon Perelló i reposada in situ. Al 1962 va ser reinstal·lada de nou, però llavors la creu original fou substituïda per una rèplica. L'Original es troba a Pacs del Penedès.. El peu de la creu va ser girat 180 graus i ara cadascun dels escuts del Cervelló (que no son ben bé iguals, per que un dels cèrvols està lleugerament inclinat) es troba en un costat diferent.</p> | 41.5093300,1.5355400 | 377788 | 4596335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al camí que va al Mas Françola, al costat del torrent de Françola que baixa des del Clot de Comarroques fins la Riera de Miralles. Deteriorada durant la Guerra Civil i restaurada i reposada al 1940. La columna o fust es moderna i fou afegida el 1940. Avui sabem que cap el 1962 (és possible que ja al 1940) la creu original (únicament) va ser substituïda per una rèplica per part de la propietat dels terrenys (caves Torres). Per tant, aquesta fitxa reflecteix dues creus: la creu original, que està exposada al centre de visitants de les Bodegues Torres, a la Finca El Maset s/n 08796 Pacs del Penedès, instal·lada sobre una base i columna de factura recent, i la creu in situ, composta d'una còpia de la creu posada el 1962(o el 1940), sobre el fust modern de 1940. L'any 2014 la columna presentava una profunda esquerda i la propietat va realitzar una reparació provisional i d'urgència del fust consistent amb un estintolament amb fustes lligades. També estava molt emboscada la base. A petició de l'ajuntament (2015), la creu i la columna fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona l'estiu del 2017, a rel del conveni signat entre la propietat, l'ajuntament i la Diputació (Pressupost: 23.388,5 euros) A la columna hi ha la següent inscripció: 'PAX. Destruïda por los rojos XXV-VII-MCMXXXVI. Restaurada por José Alemany Ventura XII-V-MCMXL'. Se sembla a la Creu del Pla (fitxa 108, prop del terme de La Llacuna). Com a paral·lels propers, també podem citar les creus d'en Ràfols (Les Cabanyes) i la de Cal Escuder (La Granada), a l'Alt Penedès. Foto 1: Creu restaurada 2017 (Ajuntament de Miralles); Foto 2 i foto 3: Fotos autor Mapa abans restauració (2015), amb el fust estintolat. La fitxa 167 (Arxiu Comarcal Igialada) inclou una foto antiga de la creu. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66272 | Creu del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pla | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 Valls i Prat, Marcel·lí. Cronologia històrica de la Llacuna. 1984 Llenas i Costa, Ramon. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú. 1980 Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna. Diputació de Barcelona/ Ajuntament de la Llacuna 2012 (Autor: Joan Garcia Targa)</p> | XV | Erosió i desgast | <p>Creu de terme, de pedra, gòtica. Presenta capitell esculturat amb quatre figures humanes o sants i dos escuts, un amb els símbols heràldics dels Cervelló (es la cara que mira a La Llacuna) i l'altre amb una campana sobremuntada amb un sol i una figura borrosa, que podria ser una pinya, símbol de la família Miralles (aquesta darrera es la cara que mira a Santa Maria de Miralles). En una cara presenta la verge, i en l'altra, la crucifixió. El fust es una columna llisa hexagonal i la base descansa sobre tres graons de planta quadrada.</p> | 08257-108 | Carretera La Llacuna-Igualada, a la banda dreta, a la partió entre els dos termes | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu del Pla es del primer tipus ja que indica la partió entre dos termes, al contrari de l'altre creu de Miralles, la de Françola (fitxa 15). Cal recordar que la fortalesa de Vilademàger (La Llacuna) va passar a partir de 1079 als Cervelló, que gaudien del domini com a feudataris del Comte de Barcelona, fins que va passar als Montcada i desprès als Ducs de Medinaceli.</p> | 41.4826600,1.5186700 | 376329 | 4593398 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Està a la partió de dos termes, La Llacuna i Santa Maria de Miralles, per tant té també una funció termenal. L'IPAC de la GC, la situa a la Llacuna (num. 5839). En determinada bibliografia, se la situa a la Llacuna (p.e Generalitat de C. 1997; veure bibliografia). El Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna també l'inclou (fitxa num. 87). És BCIN d'acord amb el Decret 571/1963 de 19-03-63 i segons la Llei 16/1985 (BOE 155, 29-06-85), així com la llei 9(1993 de patrimoni cultural de Catalunya. Tot a aquest alt grau de protecció legal, es troba a peu de carretera i és un element fàcil de ser malmès o sostret. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66166 | Església de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-roma | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6048 (Rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219</p> | XV-XVI | <p>Església d'una sola nau, rectangular, d'estil gòtic, molt transformada. Conserva l'empremta gótica especialment a les voltes interiors en dos trams de la nau, malgrat les modificacions modernes efectuades. Hi ha claus de volta en forma de medalló. Presenta al mur de ponent una porta d'entrada, adovellada, de mig punt, i un campanar d'espadanya central. Hi té adossada la rectoria.</p> | 08257-2 | Sant Romà | <p>Tot i que tal vegada tingui un origen romànic anterior (el seu titular, Sant Romà, és un sant antic), aquesta església, d'estil gòtic, està documentada des del 1413. En aquest moment s'esmenta amb el nom de Florençola, i més tard serà coneguda com de Sant Romà de Françola. Al segle XV era una simple capella de la parròquia del Castell. Antigament era d'una nau, amb volta apuntada, d'arcs encreuats i sostre a dues aigües. Al segle XV s'amplia i es pot observar la diferència d'alçada entre totes dues parts. Cap al 1890 la façana de migdia apareix amb una porta adovellada, una finestra d'espitlleres i un campanar d'espadanya amb dos cloquers. Al 1910 el campanar ha desaparegut i s'hi ha construït al costat oriental una casa de pagès. Al 1911 o al 1915 (segons les fonts) la església del Castell perd la parroquialitat del terme i li serà traspassada a Sant Romà. Per aquest motiu fou restaurada el 1913. L'església es va allargar i si li afegí l'absis actual. A la nau s'incorporen capelletes laterals semicirculars.La planta es transforma en planta de creu llatina allargant els laterals abans d'arribar a la capçalera. El campanar fou retallat. El 1916 es construí la rectoria. Vers 1925 es va ampliar el temple, i es va reformar la façana (sobrealçada d'estil orientalitzant) i es basteix un nou campanar d'espadanya central. També s'observa (a les fotos antigues) un cobert rural afegit a ponent. Degut al canvi de parroquialitat, havien estat traslladades les imatges i els retaules de l'església del Castell a la nova parròquia, que desaparegueren durant la guerra Civil (1936-39). En el període de la guerra, l'església es remodela novament, se li retiren els símbols religiosos i és utilitzada com a escola i magatzem. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserva una fotografia del 17.3.1934 on s'aprecia el altar major, que va ser destruït totalment el 1936, i una altra foto de l'1-1-1937 on es veu com la façana ha perdut el seu aspecte original (es totalment llisa, sense cap signe religiós). A l'any 1940 s'hi intervé puntualment per restaurar-hi el culte. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserven tres fotografies del 17.4.1947 on s'hi aprecia un altar provisional a l'interior i un reforç de dos contraforts a la façana que emmarquen la porta d'accés. Als anys 60 (1964) l'església fou novament restaurada, afegint-se un frontis triangular a la façana.</p> | 41.4991600,1.5298500 | 377294 | 4595214 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Església de Françola. Des de 1911 (1915 segons altres fonts) es l'església parroquial del terme, quan es va traslladar la parroquialitat des de l'esglèsia de Santa Maria de Miralles o del Castell. Les claus estàn a l'ajuntament. Molt a prop del Mas de Sant Romà, enrunat (fitxa 5). A l'interior es conserva un quadre antic barroc representant a Sant Pere i a Sant Pau. Una de les capelles laterals està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, representat en un retaule on apareixen diverses escenes de la seva vida. Una altra capella està dedicada a tres àngels al·legòrics de la missa i la comunió. A les altres dues capelles, més senzilles, apareix una Mare de Déu i el Sant Crist, aquest just a l'entrada on també trobem una pila baptismal de marbre, tancada en un petit recinte per un reixat de ferro forjat, de base quadrada i peu molt elaborat. El cor és molt senzill, amb barana de fusta. A l'altar major hi ha, en una fornícula, una figura de Sant Romà. A l'entorn de l'esglèsia, a l'exterior, hi ha un corró. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66211 | Jaciment de Can Melitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-melito | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7562. 1985 (rev. 1991) | II - I ac | Jaciment ibèric sense cap estructura visible, amb materials superficials, ubicat al marge esquerre del torrent del Balç de Fontanilles, prop del mas de Cal Melitó (en ruïnes). La prospecció superficial derivada de la realització de la Carta Arqueològica va proporcionar certa quantitat de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú i pastes bicolors, pertanyent a gerres grans i mitjanes, vores planes i exvasades, sense decoració. També es recolliren fragments d'àmfora ibèrica, de bona cuita i pastes bicolors; un fragment del cos d'una àmfora d'aspecte sorrenc; una vora d'un vas tipus 'kalathos'; un fragment d'un vas bitroncocònic (no de ceràmica grisa); un fragment d'un fons amb umbus; alguns fragments de nanses de pastes bicolors i també algun fragment de ceràmica ibèrica feta a mà, amb molt de desgreixant de quars. En una acumulació de pedres a l'extrem del camp es recolliren diversos fragments d'una mateixa àmfora. Cal indicar l'absència de ceràmica romana. | 08257-47 | Fontanilles i Turó de Can Melitó. Centre del terme. | Jaciment identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'octubre del 1980. | 41.5072600,1.5072700 | 375425 | 4596146 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Melitó o Can Melitón. El jaciment s'ubica al marge esquerre del torrent del Balç de Fontanilles, a uns 50 metres a ponent (al nord-oest) del mas enrunat de Cal Melitó, en un context de camps de conreu de cereals. A la part oposada de l'esmentat torrent es veu el mas Retou. El radi de dispersió de la ceràmica és aproximadament d'uns 20 metres, concentrat a uns 30 metres al nord-oest de l'esmentat mas, en un pendent orientat a migdia, damunt d'una rasa. L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica no es pogué apreciar cap indici constructiu. Cal classificar el jaciment (segons la Carta Arqueològica) com a hàbitat, lloc d'habitació sense estructures, de característiques desconegudes, corresponent a l'etapa final del món ibèric.Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. De referència: 132) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66216 | Jaciment de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-fontanilles | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7559. 1985 (rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | III-II aC | Jaciment d'època ibèrica -possible poblat- ubicat en un terreny erm envoltat d'un bosc de pins amb bardissa, a uns 200 metres en direcció nord del Balç de Fontanilles, i per sobre d'aquest, i a uns 900 metres de l'altra estació ibèrica de Cal Melitó L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es pogueren apreciar, a mitja falda de la muntanya, murs i parets tapats en part per les terres arrossegades per l'erosió de la part superior i escapçats en els seus extrems per dues rases fondes. Així doncs, es pot parlar de l'existència d'un mur general de contenció que es pot arribar a seguir en una longitud aproximada d'uns 38 metres i que limita el possible poblat pel seu costat nord. També hi ha alguna paret mitgera orientada radialment i recolzada a l'esmentat mur general de contenció, que formaria les estances. En principi, sembla que només es conserva la part del darrera a causa de l'erosió del pendent. Cal remarcar l'absència de ceràmica pròpiament romana i considerar la probabilitat de l'existència en aquest lloc d'un forn de terrissa. La ceràmica recollida superficialment apareix amb notable quantitat i es composa de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica a mà, ceràmica ibèrica a torn (roja, grisa i pintada) i algun fragment d'àmfora púnica. Per tant, es tracta d'un possible poblat ibèric amb estructures, i els seus materials de recollida superficial donen una cronologia entre l'Ibèric Ple i el Final, és a dir, a l'entorn dels segles III-II aC. | 08257-52 | Fontanilles. Al centre del terme. | El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'octubre del 1980. A Riba (1988, 211), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, s'esmenta el mur de contenció que limitava el poblat pel costat N. i també algunes parets mitgeres recolzades radialment al mur esmentat formant els habitacles. També esmenta la recollida superficial de ceràmica campaniana A, ibèrica feta a mà, ibèrica pintada amb cercles concèntrics de color vermellós, grisa monòcroma, àmfora ibèrica de la costa catalana i de tipus púnic, i també fragments d'un plat escorredor o filtre, que correspondrien als segles III-II aC. | 41.5086600,1.5052400 | 375258 | 4596304 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Per arribar al jaciment cal agafar un camí carreter que surt de la carretera de Valls a Igualada C-37, concretament del punt on hi ha les Escoles de Miralles, que passa pel cementiri i que s'adreça al mas Ratou. Passat el llit del torrent de Fontanilles (poc abans hi ha un corriol que condueix a la balma i font de Fontanilles, fitxa 68), s'arriba a l'aiguabarreig dels dos barrancs. Llavors cal enfilar-se per un costerut i erosionat camí que enllaça amb un altre de transversal. A la costa i en el punt d'enllaç surten molts fragments de ceràmica ibèrica. La Carta Arqueològica inclou el següent inventari de materials recollits en superfície: varis petits fragments de ceràmica campaniana, un d'ells pertanyent a la vora d'un plat de peix de la forma 23 de campaniana A (S. III aC); alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà de pastes grolleres amb desengreixant de quars i fons pla, un d'ells decorat amb un cordó amb incisions; un fragment de ceràmica ibèrica a torn pintada amb uns cercles concèntrics de color vinós; alguns (molt pocs) fragments de ceràmica grisa monòcroma; moltes vores i part dels cossos de ceràmica ibèrica a torn d'ús comú, a base de petites, mitjanes i grans gerres de perfil globular, vores planes o lleugerament enfora, nanses de diferents tipus (bífides, planes amb estries, de secció circular, horitzontals a la boca, tril·lobades, etc.); un abocador lateral inferior pertanyent a un gran vas; fragments d'un plat escorredor o d'un filtre amb els forats fets abans de la cuita; una vora tipus kàlathos; varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana, sense coll i fons cònic, a base de pastes bicolors i monòcromes; algun fragment d'àmfora tipus púnic de color groc-palla amb els típics estriats; fons còncau d'una gerra o vas globular; fragments de vasos bicònics; colls de vasets caliciformes; i peces discoïdals retallades en ceràmica.Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Núms. de referència: M-133, M-257, M-258 i M-394) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66165 | Castell de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-miralles | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum III. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Santa Maria de Miralles (pp.1880-82) està signat per Meritxell Niñá Jové. Els castells catalans. Vol. V, p. 444-471. Dalmau editor. Barcelona. 1960. Arxiu Històric SCCM. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | X | En ruïna. | <p>Conjunt fortificat constituït per dues parts i que s'acomoda a la topografia del lloc. La part superior o sobirana està formada per una edificació rectangular d'uns 1.000m2 que conserva part de les parets, de maçoneria irregular, i en algunes parts en opus spicatum. Els quatre murs sobrepassen a la major part del perímetre els 3 m. d'alçada i emmarquen un espai - torre residencial d'angles arrodonits que amida de 28'7 a 31 m. de longitud i de 20'6 a 23 m. d'amplada. Nomes es conserva una de les quatre cantonades, la SE; les altres tres estan ensorrades. S'accedia al recinte per una porta situada a l'extrem septentrional del mur O. que s'obria a la primera planta, de la qual es conserva únicament el brancal meridional. Sembla que hi ha una altra entrada, bastant destruïda, a la banda septentrional del mur E. Aquesta porta es completava amb altres forats en forma de finestra concretats en quatre espitlleres (que tenen una amplada interior de 45 cm.) d'esqueixada simple disposades al mur nord per sota del ressalt. També es van obrir espitlleres a la zona SE i al mur O. El sistema constructiu es senzill: pedres o carreus als costats exteriors amb una barreja de pedra i morter a l'interior del mur, possiblement sense encofrats. Els murs també presenten finestres espoliades i forats de viga. Sota els murs s'aprecia la construcció d'un fossat exterior. A sota trobem (orientada a migdia) una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada que mira a la vall i que està definida per dues torres. A l'extrem oriental es conserva una gran torre albarrana quadrada, de guàrdia, que podria ser de la baixa edat mitjana (gótica, segle XIII) però que hauria subtituit una altra de fundacional. A l'extrem occidental hi ha una torre més petita, semicircular, que podria ser, com el castell, del segle X. Presenta una longitut interior de 5'4 m., una amplada de 1'9 m. i uns murs de 80 cm. Els murs presenten una ampada i una tècnica, amb pedra petita i morter de calç, com les del castell. En aquest recinte (jussà) es trobava l'antic poble medieval de Miralles (Poble Vell, fitxa 126), del que només queden alguns murs de cases enderrocades, can Tarragó (fitxa 125), Can Gol (fitxa 127) i l'anomenada església del castell o de Santa Maria de Miralles (veure fitxa 4). Segons l'estudi arqueològic fet per Júlia Miquel en el Marc del Pla Director (SPAL, 2016), l'angle oriental del recinte subirà podria ser d'origen andalusí.</p> | 08257-1 | Sector central del municipi. | <p>Aquest castell formava part de la línia defensiva que permeté el repoblament de la comarca cap a ponent a finals del segle X. Pertangué als Cervelló i després a la baronia de la Llacuna. L'any 960 (28 de juliol) ja és mencionat (kastrum Miralias) en l'acta de cessió del Compte de Barcelona i d'Osona Borrell II a Isarn, fill de Sal·la de sant Benet, del Castell de la Roqueta, en que s'assenyalava com una de les afrontacions del Castrum de la Roqueta. El 978 'Miralia' apareix en una butlla El 897 el Compte Borrell cedeix la meitat dels drets i propietats del terme del castell de Miralles al Bisbat de Vic, el qual l'infeudà a Ennyec Bonfill de Cervelló, al que Borrell ja li havia cedit l'altre meitat. La continuïtat del domini dels Cervelló es palesa entre els segles X i XIV. El 1108 Alamany hereda el castell del seu pare Hug de Cervelló. El 1079 els Cervelló reten fidelitat al Bisbe de Vic. Durant el segle XII es documenta el cognom Miralles vinculat a la castlania del Castell, sempre sota el domini dels Cervelló. El 1193 Guerau d'Alamany deixa el castell en testament al seu fill Guillem de Cervelló, que, mort aquest, passa a Guerau de Cervelló, i d'aquest, a la seva filla Felipa. Galcerà de Miralles (S.XIII), veguer del rei, es dirigí a les sots-vegueries de Manresa i Berga, anunciant la prolongació de la treva en la guerra de Jaume II contra el rei de Mallorca. Un nou Guerau de Cervelló, el 1347, s'intitula Senyor de la Baronia de la Llacuna. El castell de Miralles pertany ara a aquesta baronia, que passà dels Cervelló a la família Alagó (barons d'Alfajarín) . Posteriorment la baronia passa als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, i al segle XIX, als marquesos d'Aitona i Moja. El castell de Miralles tingué un paper molt important en la guerra contra Joan II, ja que a finals de febrer de 1463, Gonzalvo de Mendoza aconsegueix que la guarnició es posi al costat de la Generalitat, però el mes d'abril Arnau de Cervelló, comissari del rei, ocupa el castell. L'any 1845 es cita el castell com totalment enderrocat. Fins a la guerra civil (1936), formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs encara estaven habitades algunes de la part baixa. Al 1842 hi havia 6 famílies.</p> | 41.5184300,1.5187800 | 376407 | 4597369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez- Ma. del Agua Cortés | El Castell es situa dalt d'un turó dins la Serralada de Miralles (a la Serra de Queralt). S'arriba en cotxe fins al recinte inferior des de la C-37. Es puja a la part subirana a peu per un camí protegit per una barana de fusta, que surt de l'església (obres fetes a càrrec del Consell Comarcal). Hi ha un conveni entre ajuntament i bisbat per restaurar l'església. A la carretera C-37 (igualada-Valls) hi ha un trencall que indica el castell amb un cartell de Gen Cat (Medi Ambient), al Km. 11'8. El camí de la carretera al castell amida uns 800m. El castell de Miralles ofereix una excepcional vista panoràmica. Existeix un projecte de 2002 d'intervenció parcial del Castell, presentat per l'Ajuntament , signat per l'arquitecte Camil Queraltó Ventura. No es va executar. A rel d'una petició de l'Ajuntament a la Diputació (SPAL) de l'any 2012, demanant la restauració del Castell i un ajut tècnic per elaborar el Pla Director del Castell, l'any 2016 l'SPAL va fer lliurament del 'Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles' (Forgas Arquitectes; desembre 2015). Proposa un seguit d'actuacions amb un pressupost total de 496.000 € Iva inclós. L'any 2015 es van renovar els plafons informatius del castell, amb la instal·lació de dos de nous, en el marc d'una subvenció de la DIBA. El 2017 es va realitzar una actuació a la torre de Llevant del castell (part jussana), consistent en la instal·lació a l'interior d'una escala i divreros pisos de fusta per tal de bastir un mirador. L'actuació no comportà restauració estricta de la torre. L'obra va ser una iniciativa de l'ajuntament, dirigida per l'arquitecte Carles Solsona Piña, finançada i supervisada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La foto 1 correspon a aquesta actuació (2017, ajuntament de Miralles). El castell de Miralles està inclós dins el projecte 'Anoia. Terra de Castells' promogut pel Consell Comarcal, que difon turísticament els castells mitjançant una aplicacío de mòbil, entre d'altres recursos. La propietat del castell està dividida entre l'ajuntament (castell part subirana i camins), bisbat de Sant Feliu de Llobregat (església) i 4 finques privades (recinte jussà limitat per la muralla).Hi ha un litigi sobre els límits de propietat entre l'ajuntament i el Bisbat. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66220 | Jaciment dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-segarresos | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 1985 (rev. 1991) | Petit taller de sílex o lloc d'habitació a l'aire lliure ubicat a uns 100 metres al N. de la masia dels Segarresos (Fitxa 39), en un context de bosc de pins, a prop d'uns camps de conreu de cereals. L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc per tal d'evidenciar l'existència d'aquest taller, es localitzaren alguns esclats de sílex en dos sectors - Aproximadament a uns 100 metres al nord de la masia, uns esclats de sílex molt patinats,barrejats amb fragments de ceràmica cuita a foc oxidant i de pasta bicolor i monocroma, així com també de terrissa gris medieval. L'aspecte de la ceràmica oxidant és de tradició tardoromana o de l'Alta Edat Mitjana, com la de Coromines d'Aguilar de Segarra (Bages). -Tres esclats de sílex i varis fragments de sílex en brut, localitzats en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. No s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es localitzaren alguns fragments ceràmics superficials i algun fragment de sílex en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. També es localitzaren esclats de sílex en una zona boscosa situada uns 100 metres al nord de la masia dels Segarresos i alguns esclats en el camp llaurat de darrera la masia, com a uns 70 metres al nord. Es tracta de dos jaciments, segons la Carta Arqueològica (IPAC) (1991) - Centre de producció o taller de Sílex. Paleolític - Jaciment desconegut medieval (des de època visigòtica a segle XIII. 401-1230) | 08257-56 | Sector sud del municipi. Al camí de Can Segarresos a Sant Magí | 41.4808200,1.4888800 | 373839 | 4593237 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | No hi ha restes visibles. Actualment és una explotació agropecuària. Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. de referència: M-321) i al Museu de Vilafranca del Penedès | 85|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66227 | Fons de l'Arxiu Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-digualada | http://www.igualada.cat/cat/Igualada-per-Temes/Cultura/Arxiu-Comarcal-de-l-Anoia | XV-XIX | El fons de documents referents a Santa Maria de Miralles provenen de l'Arxiu Parroquial d'Igualada conservat a l'Arxiu Comarcal i inclou: un llibre de censals de morts de data 1400, testaments des del segle XV, causes judicials des del segle XV, contractes de compra i venda des del segle XVI i relacions d'obres centrades sobretot en el segle XVIII. ACAN 10-41 Parròquia de Santa Maria d'Igualada - Llibre de censals morts de Miralles i altres llocs (1400-1402). - Mateu Vilella i Magda, venen un violari a Joan Francolí, prevere de Santa Maria de Miralles. 15-09-1607. - Testament d'Antoni Puigdengoles del castell de Miralles. 17-07-1440. - Miralles. Procés judicial a la Cort de... (1687). - Miralles. Registre de la Cort de ... (1699 -1705) | 08257-63 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66290 | Poble Vell de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-vell-de-miralles | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988)</p> | XIV-XIX | En estat de ruïna. L'any 2015 s'hi ha fet treballs de desforestació. | <p>Conjunt de cases enrunades situades a l'esplanada (orientada a migdia) que conforma el recinte jussà del Castell de Miralles (Fitxa 1), limitat per la muralla enderrocada que mira a la vall i que està definida per dues torres i el mateix castell. En aquest recinte es trobava l'antic poble medieval de Miralles, del que només queden alguns murs de cases enderrocades, adossades a la part interior de la muralla, i l'anomenada església del castell o de Santa Maria de Miralles (fitxa 4) així com la única casa actualment habitada en el lloc (Can Tarragó, fitxa 125), al costat de l'església, casa que correspon a l'antiga casa L'Escolà. Dins de les estructures de l'antic poblat que corresponen a aquesta fitxa destaquem: una cisterna; un habitage de forma quadrada que podria ser de la família Torrents (foto 2), prop de la muralla; l'antiga esplanada de davant (i a llevant) de l'esglèsia que correspon a l'antic cementiri, que fou traslladat; restes d'un altre habitatge conegut com 'La Casilla', sobre el cementiri i a llevant de l'església, del que s'aprecia una estructura rodona que podria ser un forn de pa (foto 3); etc. A 70 m. a ponent de l'esglèsia es troben les restes d'un gran casal, Can Gol (amb fitxa pròpia, 127)</p> | 08257-126 | Recinte Jussà del Castell, aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>Fins al segle XIX el nucli urbà de Miralles es concentrava a l'esplanada inferior o recinte jussà del Castell, al voltant de l'Església parroquial de Santa Maria del Castell. L'any 1845 es cita el castell com totalment enderrocat. Al 1842 hi havia 6 famílies.Hi ha fotografies antigues del poble on es veu, per exemple, l'era comunal que es situava davant el cementiri i l'església. De forma gradual, el nucli habitat es va abandonant i les families es traslladen a la vall, on a finals del segle XIX construeixen noves cases al llarg de la Carrerada de la Llacuna (antiga carretera a Igualada) i de la nova carretera Valls-Igualada (actual C-37) a banda i banda de la Riera de Miralles, bastint el model actual de poblament dispers. L'església perd la parroquialitat, que es trasllada a Sant Romà (1911 o 1915). Fins a la guerra civil (1936), el Poble Vell formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs es seguiren habitant algunes dependències de la part baixa. El Nomenclàtor de 1860 també inclou Santa Maria de Mirálles com a Lugar. Entenc que es refereix a l'antic poble, el nucli històric concentrat a la part jussana del Castell.</p> | 41.5178900,1.5188300 | 376410 | 4597309 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66290-foto-08257-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66290-foto-08257-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66290-foto-08257-126-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||
| 66169 | Mas de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sant-roma | Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.Num. 9047 (Rev. 1991) Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XIV-XX | En ruïna, abandonat. Des del primer trimestre de 2015 els edificis estan protegits per una tanca metàl·lica | Masia de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes (amb galeria), orientada NO-SE, amb coberta amb dues vessants amb caiguda a NE i SO. La façana principal es situa al SE. La porta és d'arc de mig punt, amb portal adovellat. S'hi accedeix a través d'un espai esglaonat tancat, amb porta. Presenta diversos cossos edificats adossats o al voltant (habitages , corrals, un celler). Destaca un edifici d'una planta rectangular amb tres obertures que conté 4 cups soterrats cilíndrics, recobers de cairons vidrats. | 08257-5 | Sant Romà. | Inclòs al Nomenclàtor de 1860 (Sant Romá). Riba (1988, 211-212) cita Sant Romà al del grup de masies antigues (fins el segle XVII). Documentada des del segle XIV com a Mas Romano. Era una residència senyorial. Segons Riba (1988, 211), a partir del segle XIV, Sant Romà sorgeix a Miralles com a nou nucli -a més del creat a l'entorn de l'església i al peu del castell- atès que tenim documentat el matrimoni, concertat el 1351, entre el cavaller Guillem de Sant Romà i Elisenda, filla de Pere V de Queralt i d'Alamanda de Rocabertí, barons del Veí Castell de Queralt. El 1359 Guillem de Sant Romà fou nomenat batlle baronial de Miralles i era alhora procurador de Guillem Ramon de Cervelló, senyor del Castell de Miralles i Baró de la Llacuna. Així doncs la masia de Sant Romà fou la casa delmadora durant la segona meitat del segle XIV. En el capbreu de 1408 la masia de Sant Romà fou declarada per Antoni de Sant Romà i en la capbrevació de 1522 ho és per Joan de sant Romà. Al segle XV s'edifica l'església, a pocs metres (la relació amb el mas no és clara). A l'any 1517 el propietari del Mas és en Pere Vivó. Al 1552 el propietari és en Jacob Vivó. També apareix citat al mateix document en Joan Vivó de Mas del Goreb, una altra unitat o una propietat vinculada. Al 1672 apareix com a propietat de Jacob Vivó. En la capbrevació de 1682 al lloc de sant Romà hi consten dues cases: una és declarada per Jacint Pujador i una altre per Jaume Vivó, la qual fa partió amb l'església de sant Romà. La família Vivó serà una de les protagonistes de la vida social i política de Miralles durant tota l'Edat Moderna. A l'any 1633 el rector de Vilademager és en Jaume Vivó, al 1659 el batlle és en Jaume Vivó, i el mateix o un altre Jaume Vivó apareix com a batlle el 1687. Al capbreu de 1761 es parla també de la masia de Jaume Vivó, al costat de la qual hi havia una botiga dels regidors de l'ajuntament. Al 1793 el 'bayle' és en Juan Vivó. Durant el segle XVII Mas Almúnia i Mas Pontons també són propietats de membres de la família Vivó. | 41.4989200,1.5288700 | 377212 | 4595189 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les tres cases enrunades situades al SE de l'edifici principal corresponen a cases de masovers amb els noms de Ca l'Elvira, Cal Palles i Cal Tardà. El conjunt de masia, cases i coverts forma part d'un conjunt més ampli que conforma el nucli de Sant Romà, integrat també per l'esglèsia i la rectoria (fitxa 2), a pocs metres del Mas. A prop es situa la font de Sant Romà (fitxa 70). El Mas està al costat d'una riera (que desguassa a la Riera de Miralles) en un lloc ric en vegetació. Al costat, camps de blat. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66190 | Mas de Múnia i Can Flabiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-munia-i-can-flabiol | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219 MARTÍ, RAMON (1997). Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu Bitlles. Ceràmica medieval Catalana. Actes de la taula Rodona celebrada a Barcelona els dies 15 i 16.11.1994. Barcelona, Diputació de Barcelona, Col. 1 'Quaderns científics i tècnics' Num. 9 p. 275 GIBERT REBULL, JORDI (2005). La integració a Al-Andalus dels territoris a Ponent del Llobregat. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Num. XVI (2005) p. 39-72. IEC. Barcelona. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XVIII | Ca La Múnia, molt restaurada. Cal Flabiol, regular | El Mas de Múnia o de La Múnia (o d'Almúnia) és una masia orientada N-S de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta a doble ves0sant a nord i sud i amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal es situa a migdia. L'entrada principal es situa a la dreta de la façana. Presenta arc rebaixat de pedra. La porta de fusta mostra una data gravada amb caràcters antics: 1879. La dovella central de l'arc rebaixat de la porta mostra la mateixa data gravada. A l'esquerra de la façana s'obre una finestra quadrada, La planta pis presenta dues balconades de llosana de pedra de cantell rodò i barana de ferro forjat, amb arc rebaixats i brancals i dovelles de maons. Les golfes mostres dues petites obertures quadrades. La paret oriental de la casa mostra dues petites troneres que es van respectar quan es va restaurar la casa. A aquesta paret oriental se li adosa un cos quadrangular d'un sol pis amb terrassa superior, que antigament era més alt. El paviment de la planta baixa és de cairons originals pero tota la casa té un aire d'haver estat construïda o absolutament reformada al segle XIX. Cal Flabiol presenta la mateixa estructura: orientació N-S; planta baixa, planta pis i golfes; i coberta a doble vessant a nord i sud, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal es situa, en canvi, a l'oest, mostrant la coberta a doble vessant en façana. La casa està adosada a Ca la Munia per l'est (és a dir, el parament oest de ca la Múnia i el parament est de Cal Flaviol són compartits; sembla esser que les dues cases estaven comunicades a través d'aquest mur, segons fons de les actuals propietats). La façana presenta dues portes a planta baixa, articulades simètricament, i de forma rectangular. La de la dreta, amb llinda de fusta, és l'accés a la casa, i la de l'esquerra, amb llinda de maons, és l'accés al celler. Sembla que una part de l'edifici, el de la part esquerra (el del celler), està construit amb posterioritat, segons les traces de la façana. La planta pis presenta cinc finestres rectangulars senzilles (més una de tapiada, i les golfes, una finestra gran central, sota teulada. El celler conserva part de les estructures originals, principalment les botes. La premsa i la tina es conserven a la planta superior. Davant la façana de ca la Múnia hi ha un pati enllosat i en front hi ha un altre edifici composat per un celler (que conserva restes força malmeses de les bòtes), de finals del S. XIX, en part excavat al terreny natural, i cobert amb volta catalana, i a sobre, per altres estructures com coberts i corrals. Per la part posterior, hi ha una estructura amb façana a migdia i amb tres obertures que podrien haver estat l'acces als cups i a la premsa de vi, que es situarien sobre el celler. A l'est d'aquest edifici descrit (celler), hi ha un tercer edific, exent, de dos pisos, amb coberta a doble vessant, que devia ser pallissa i posteriorment garatge, construit amb posterioritat (anys 20 o 30 S. XX). Davant la façana de Cal Flaviol hi ha un pati tancat, amb un accés amb brancals de totxo, i en el camí d'accés, a uns 100m. De la casa, hi ha restes d'una pallissa de planta rectangular, amb les parets enrunades i sense sostre, amb un mur de compartimentació a l'interior i dues portes d'entrada. | 08257-26 | Sector sud-est del municipi. Sant Romà i carrerada de la Llacuna. Vessants Serra Fontfregona, | Apareix com a Múnia al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) el cita com a Armúnia dins del grup de masies antigues (dels segles X a XVII). Al Mapa Almera/Brossa de 1900 apareix com L'Almúnia i al mapa IGE de 1914 apareix com a Mas de Múnia. Per cites documentals podem remuntar la seva cronologia a la baixa edat mitjana, i per raons toponímiques, com veurem, podriem recular fins a època andalusí. Podem inferir reformes profundes de la casa al segle XIX (tenim la data 1879 gravada al portal de la façana). Aquest mas seria un dels primers nascuts a l'època de la repoblació ja que el seu topònim (Múnia) és d'origen àrab: 'al munya' significa horta. El topònim Almunia, segons Gibert (2006) i Martí (1997), correspon a una explotació agrícola periurbana o rural de dimensions considerables, d'època islàmica, que podria pertànyer a l'autoritat emiral, i que te associada estructures d'irrigació. Aquests autors destaquen que aquest lloc de Miralles es relaciona amb una masia tradicional amb una font i a un petit sistema hidràulic. A un document de l'any 1555 la casa apareix citada com Mas d'Almunia, propietat d'Andreu Alemany. A l'any 1569 apareix citada com Mas Almunia i com a propietat d'Antoni Alemany. Vinculada a la masia hi havia un molí actualment no existent. Al 1644 apareixen citats en un pleit Joan Valls d'Almunia i Joan Vivó d'Almunia. Al 1669 el propietari és Pere Alemany, i en el mateix document apareix Jaume Joan Vivó de mas Almunia. És possible que es refereixi a l'altre casa situada al costat de Ca La Múnia, Cal Flabiol. L'antic mas d'Almúnia figura, en les capbrevacions dels segles XVI i XVII, com a propietat de la família Vivó. La família Vivó va ser molt rellevant en la vida social i política de Miralles durant tota l'Edat Moderna. L'any 1633, el rector de Vilademager és en Jaume Vivó; el 1659 el batlle és en Jaume Vivó, i el mateix o un altre Jaume Vivó apareix com a batlle el 1687. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareix citat Josep Vivó, pagès del mas d'Almúnia. Segons el capbreu de 1522 la casa i les seves terres pagaven a la baronia de la Llacuna i Miralles els corresponents censos i delmes, d'entre altres prestacions, d'acord amb el següent detall: 2 quarteres i 11 quartans de forment; 5 quarteres de civada; 4 quartans d'ordi; 1 gallina i mitja; 2 conills; 2 garves d'ordi; 1 'joya' amb parell; 1 dia de 'tirada' d'home amb mula; 1 dia de 'femada' amb un animal; 1 jornal de 'batuda' amb un home i una mula; 1 dia de verema i 3 dies de 'tragí' amb un home i un animal; 1 quartà de vi; 1 fogassa i mitja i un sou i sis diners en moneda. En el capbreu de 1682 es mantenen aquestes prestacions llevat de la variació de donar 20 diners en lloc dels 2 conills, i 9 quartans d'ordi en lloc de les 2 garbes d'ordi i del quartà de vi. En la major part del segle XIX el mas d'Almúnia fou propietat de Francesc Ferrer i Carner i successors. Segons fonts orals (actual propietat), Ca la Múnia, segons documents originals conservats a la casa, es remunta al menys a mitjans del segle XV, i es va refer de nou cap els anys 80 del segle XIX, quan Josep Farré Carné, procedent de Sant Joan de Mediona, va reformar profundament la casa i la va remuntar un pis. Poc després, segons l'actual propietat, Ca la Múnia va ser la primera explotació de Miralles que va conreuar la nova vinya americana després de la crisi de la filoxera. | 41.4943600,1.5267400 | 377025 | 4594686 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les dues cases comparteixen un mur i estaven comunicades d'antic, internament, però tenen camins d'accès diferents i fa anys que tenen propietaris diferents. Probablement Cal Flabiol fou construïda posteriorment com ampliació de La Múnia (També citada com Almúnia) o segregada de Ca la Múnia en època recent (no apareix als mapes del segle XX). Per aixó fitxem les dues cases de forma comuna com a Conjunt Arquitectònic. Les NNSS del planejament municipal també les considera un sol element. Al Catàleg de Masies estan com a dos cases separades : Mas de Múnia (Fitxa 40) i Can Flaviol (fitxa 41). Aquestes dues cases han donat lloc al denominat Veïnat de La Múnia, composat per un conjunt d'unes 9 cases dels anys 70 de la Carrerada de La Llacuna davant Ca La Múnia, més unes altres cases com Cal Guillem, Cal Rodriguez, i una tercera casa, que es troben darrera Ca La Múnia. Són cases modernes que no hem fitxat. Ca la Múnia té un parell o tres de piques de pedra i un corró a l'exterior.Fotos. 1: Cal Flaviol a primer terme; a darrera, Ca La Múnia. 2: Ca La Múnia; 3. Cal Flaviol. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66198 | Les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-colomines | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. MADOZ IBÁÑEZ, PASCUAL, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid. (1845-1850) Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XIII-XVIII | Bona part dels edificis adjacents es troben enrunats | Conjunt d'edificacions que consta d'un edifici principal al costat nord i dos blocs d'edificis un al sud i un altre al sud oest separats entre ells pel camí que envolta l'edifici principal. Aquest és un edifici de planta rectangular irregular amb un cos prinicipal de dues plantes i golfes i encalat i dos edificiacions afegides. També es poden veure restes d'una estructura que devia ser el mas antic o restes d'altres construccions. La façana principal, encalada, presenta en la seva segona planta quatre finestres amb ampit i arc i dues obertures més petites i en la planta baixa dos finestres cuadrangulars, un petit balcó i la porta principal vorejada de dovelles formant un arc rebaixat. La teulada és de teula corba i a dues vessants nord-sud de carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici sud de planta rectangular el cos principal és una mica més elevat. La teulada és de dues vessants nord sud. Al costat nord presenta unes eixides. Aquestes construccions són en pedra. Al costat oest es troben diferents edificacions adjacents en molt mal estat de conservació i que ja no conserven la coberta. | 08257-34 | Vessants occidentals Turó d'en Solà i Serra de Buscarró. Oest del terme | Inicialment va ser un domini del monestir de Santes Creus per una donació feta el 1272 per Pelegrí de Santa Coloma. Aquesta possessió monacal els fou confirmada per Pere de Queralt el 1277 i els seus fills la repetiren el 1284. En el capbreu de 1522 el Mas de les Coromines apareix com pertanyent a Marc Alemany. També apareix citada a l'any 1552 com a propietat de Marc Alemany i al 1555 de Joan Alemany. Al testament d'Antoni Doménech, de l'any 1633, apareix com a propietari de la casa Gaspar Alemany. A l'any 1645 la casa és propietat d'en Joan Alemany. Segons el capbreu de 1682 la casa pertany a Josep Alemany, que també és propietari dels masos de l'Agulla Grossa, del Formic i de la Torre, amb trenta jornals de terra. Entre censos i delmes, paguen cada any 1 quartera de forment, 4 quarteres i 6 quartans de civada, 5 gallines i 6 diners, a més de satisfer el carnalatge. També paguen segons aquest capbreu 6 quartans de forment i 3 sous al benefici de sant Miquel de Boix i lliuren altres 6 quartans de forment per a la llàntia del Santíssim de Miralles. Al segle XVIII apareix citada al 1740 com a propietat d'en Josep Alemany. El seu nom originari és Les Coromines. Segons Riba (1988, 217), es troba citada en documents dels segles XVI-XVI la capella de sant Joan Baptista de Les Colomines, actualment desapareguda (segons algunes fonts, el 1607). Citada com Las Colomínas al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Coromines dins del grup de masies masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com Las Colominas i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Corominas. Segons P. Madoz (el Diccionari de 1849), a la masia hi havia un hostal, al peu de la carretera de Miralles a Bellprat i Santa Maria de Queralt. La finca va ser molt transformada al segle XIX, época en que es va especialitzar en la producció vitivinícola. Segons fonts orals locals, Les Colomines va ser hospital durant la Guerra Civil. Sembla que anteriorment (1935) havia estat sanatori (tal vegada en projecte). A causa de l'amistat dels propietaris amb la familia real espanyola, s'explica que el rei Joan Carles I va fer estades a Les Colomines. | 41.5049500,1.4901700 | 373993 | 4595914 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Els dos edificis meridionals corresponen a Can Menut i a Cal Pep de Mas d'Ensol. Cal Menut es una de les cases de la llista de cases de Riba (1988) posteriors al segle XVII. L'edifici septentrional, més noble, és el Mas Les Colomines o Ses Colomines, antigament Les Coromines (al poble també diuen 'Les Esclomines'). Una de les cases adossades seria Ca l'Enriqueta. El conjunt es situa prop del terme de Bellprat. El conjunt té un forn i també hi ha cups. Bassa al sud-oest. A la planta soterrani de la façana de migdia, en una pedra de gres roig situada sobre una porta d'arc carpanell hi ha la inscripció 1860. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66178 | Mas de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-francola | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XX | Conjunt de diverses construccions agropecuàries al voltant d'una casa més antiga. L'edifici original, que es situa al nord, consisteix en un gran casal, de planta trapezoïdal, de tres plantes amb coberta a doble vessant. Actualment té una funció residencial. Al costat nord es veuen els paraments de l'edifici antic amb pedra ben escairada de bella factura, amb almenys dos moments de construcció, que podrien remontar-se a època baixmedieval o moderna, i que posen de manifest dos o més ampliacions del mas original. En aquest sector sobresurt un cos quadrat en forma de torre, amb paraments de carreus també ben escairats. Sembla que a la banda sud de l'edifici primigeni es construí modernament tot un cos afegit longitudinal amb coberta descendent, mes baix, que deixa a la vista una galeria de quatre petites finestes amb arc de mig punt a la tercera planta de l'edifici original, que donaven al sud. En aquest cos afegit es troba la porta principal actual del mas (orientada a migdia), que dona a un pati interior, ubicat al sud de l'edifici original, i limitat a l'est per un petit edifici i al sud, per un gran edifici, ambdos d'usos productius. En aquest espais hem pogut constatar la presència d'una antiga premsa de vi, de la que queden alguns elements. També es conserven els cups El pati interior queda tancat pel costat oest per un tercer edifici de serveis. Aquest edifici, juntament amb dos altres edificis o coberts d'us productiu que es troben adosats a la façana oest de l'edifici antic, flanquegen l'actual entrada a la finca, una cleda que dona al pati interior. L'edifici que flanqueja l'entrada al sud presenta, al llarg de la façana oest, un tancat exterior rectangular amb bancs de pedra que recorda un jardí de les cases benestants. Al clos d'aquest jardí, en un dels bancs revestits de ceràmica de quadrícula blanca i blava, apareixen les inicials JA que identifiquen el propietari Josep Alemany; també es pot veure un umbracle metàl·lic amb la data de 1926 calada en una planxa metàl·lica decorativa. L'edifici que tanca el pati interior pel sud presenta una entrada exterior, al sud, amb una data gravada a la pedra de la llinda: 1803. També presenta un altre cobert més modern, adosat. Igualment al costat nordest, l'edifici original presenta un altra edifici adossat, d'usos productius, de construcció recent. Entre els dos cobert adossats a la façana oest que hem esmentat, es pot observar parcialment l'antiga façana oest de l'edifici més antic, en la que s'observa una gran porta d'accés, que hauria pogut ser l'entrada principal de l'antic mas en un moment anterior. De forma separada al conjunt descrit, i al oest del mateix, encara trobem un altra edifici d'usos productius (tal vegada masoveria en altra moment), actualment dedicada, en part, a garatge i taller. Es un edifici quadrat amb coberta a doble vessant que limita a l'oest amb la Riera de Miralles i amb el Pont de la Françola | 08257-14 | Pla de Françola. Est del terme prop de la Riera de Miralles | La casa apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Fransola. Riba (1988, 211-212) el cita com a Florençola dins del grup de masies antigues (fins el segle XVII). En el mapa IGE de 1914 també apareix com a 'Mas de Fensola'. Tenim dues dates rotulades al mateix edifici (1803 i 1926) que donen fe reformes modernes. Però tant per les caracterìstiques constructives com per les fonts documentals podem remontar el seu origen al segle XV. Apareix citada al segle XV amb el seu nom originari, Florensola. Al 1567 apareix vinculada a la família de Pere Joan Carbonell. A 1599 a Miquel Recasens, família que a mitjans de segle apareix vinculada a Mas Dapontils i ja apareix amb la forma de mas Françola. Al testament d'Antoni Doménech de 1633 apareix citat Bernat Domenech de mas Françola. A partir del s. XVIII la masia pertany a la família Alemany. Al 1731 apareix com a propietari en Josep Alemany i al 1775 d'en Miquel Alemany. Els propitaris, al segle XIX, foren Miquel Alemany i Palet i Josep Alemany i Ferrer (al 1830 el seu propietari és en Josep Alemany), i al segle XX foren Josep i Ramon Alemany i Ventosa. (En un banc del jardi apareixen les lletres JA de Josep Alemany i l'any 1926 en una planxa metàl·lica). La mare del pintor i dibuixant igualadí, Miquel Llacuna Alemany (1915-1967), era filla de Mas Françola. El pintor va passar llargues etapes de la seva infància a la masia. Al 1978 els Alemany vengueren la finca a Antoni i Pere Mata Fuentes. El 1980 el Mas de Françola i moltes finques del voltant (unes 290 ha. De superfície) van ser adquirides a la família Mata per la societat 'Françola S.A.', dirigida per l'empresari vineter vilafranquí Miquel Torres i Carbó (de la prestigiosa Bodegas Torres), que ha programat les replantacions de vinya de forma altament eficient i competitiva. Al capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, que havien heredat la baronia de la Llacuna i de Miralles i que per tant eren senyors de les terres de Santa Maria de Miralles, hi ha una referència a una agrupació de finques del mas de Florençola. Es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles(que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens), conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. Els de Florençola paguen el delme de tots els fruits i collites i també carnalatge, amb un cabrit, un anyell,un poll, dues gallines, un porcell si tenen truja i sis formatges. També paguen 3 sous al Priorat de la Llacuna i 3 quartans de forment per al llum sagramental de l'església de Miralles, que alhora també rep les primícies. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. La greu rierada del 17 d'agost de 1921 comprotà l'enderrocament d'alguns edifics annexos al Mas. Segons Ribas (1988) els tres molins fitxats (de Dalt, del Mig i de Baix) més el molí Vell foren actius fins el segle XIX i formaven part de l'heretat Mas de Françola. | 41.5086300,1.5430400 | 378413 | 4596247 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com a Mas de Florençola. Aquest mas no tenia un molí dintre del conjunt. Sembla que el Molí de Baix o d'en Serenes pertanyia al mas. Pero hi ha que destacar que en el camí de la Censada Nova, davant el mas, i a tocar del pont, hi ha fragmens de moles trencades.Als terrenys de vinya del voltant es conrea majoritàriament la varietat sauvingon blanc, amb la qual la propietat, l'empresa vitivinícola Torres, produeix el vi batejat amb el nom de 'Fransola'. | 94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66226 | Fons arqueològics de Miralles dipositats al Museu de la Pell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-miralles-dipositats-al-museu-de-la-pell-digualada | Es tracta de lots de materials arqueològics, com fragments ceràmics o restes faunístiques, apareguts al municipi. La seva cronologia inclou peces neolítiques, de l'Edat del Bronze, ibèriques i romanes. Molts dels materials han estat recollits pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) Hi ha peces dels següents jaciments: la Socarrada, Cal Garracurt, Cova de Mas Vilà, Ponent de Mas Colomines, Mas Freixet, Cal Melitó, Fontanilles, Ca l'Albert, Mas d'en Sol, els Segarresos, Cal Sansó, torrent de la Creu de Françola, cova de Valldecerves, Cal Pompet i el Serral. També hi ha un pany i clau descontextualitzats. | 08257-62 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. c/ Dr. Joan Mercader. Cal Boyer. 08700-Igualada | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 78|79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 66215 | Jaciment de la Cova de Mas Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-vilar | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7560. 1985 (rev. 1991) GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio. 'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña.'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. SIAP. Diputació Provincial de Castelló. MASACHS BOLET, José Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. A: XIII Congreso Nacional de Arqueología. Vilafranca del Penedès, 1976. Reeditat del de 1973 a Huelva. PUIG LARRAZ. 'Cavernas y simas de España'. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico. XXI, núm. . TARRADELL, M.. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives, 1983. FERRER SOLER, Alberto. 'Una infiltración de la cultura pirenaica a través de las sierras del Penedés y Conca d'Òdena'. A: A: Actas y Comunicaciones de la Iª Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedés y Conca d'Òdena. Martorell, 1950. p.94-102. ENRICH, Jordi. 'La Cueva de 'Mas Vilà''. Bisemanario Igualada. p.5. Ruta de Plana, Serra de Miralles-Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Cova calcària amb evidències d'habitat i enterraments des del Neolític Final i eneolític fins el Bronze Final, ubicada en una cinglera voltada de bosc que corre paral·lela a la carretera C-37 d'Igualada a Valls, a la dreta de la riera de Carme. La cova està situada a la base de la cinglera, en el límit entre aquesta i el pendent boscós, enfront del mas Vilar (fitxa 29) i sota el Pla de Nonell. La cova té una gran entrada i dues galeries. El vestíbul té una altura d'uns 8 metres, una amplada a la boca d'uns19 metres i una profunditat d'aproximadament de 10 metres. En l'actualitat conté dos murs de pedra seca, que corren paral·lels a l'entrada, relativament moderns. Al fons de la balma s'hi obren diferents forats, uns per donar llum i altres d'accés. A la cinglera, a dreta i esquerra de la cova, hi ha altres petites baumes. Per les característiques del material recuperat (excavacions 1930 i prospecció 1985), cal classificar el jaciment com una cova natural d'habitació sense estructures i d'enterrament. La cronologia aniria, possiblement, des del Neolític Final-Eneolític fins al Bronze Final III (amb inclusió de materials hallstàttics), ja en un procés de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro (2500-650 aC). | 08257-51 | Serra de Fontfregona. Sector sud del municipi | S'hi practicaren excavacions l'any 1930 a càrrec del Pare Grivé del Museu de Vilafranca del Penedès (els materials es troben en aquest museu). S'hi van recollir materials durant la realització de la carta Arqueològica (1985) Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, entre els materials dipositats al Museu de Vilafranca cal destacar un punyal, una punta de fletxa, un punxó i un anell, tot de bronze; una punta de sílex amb aletes i peduncle; diverses ceràmiques pertanyents a diferents fases de l'edat del bronze; un botó d'ós amb perforació en V; un gra de calaïta; tres denes de petxina i una d'ivori. Segons fons orals locals, s'hi amagaren veïns durant la Guerra El SIS-CE Terrassa, entitat espeleològica que visita la cova el 1976, esmenta erròniament la cova, en alguns treballs arqueològics,com si fos la Cova de Valldecerves i li atribueixen un patrimoni arqueològic que segurament correspon a aquesta última, tot i que a la Cova de Mas Vilar també s'han fet excavacions. | 41.4901200,1.5258400 | 376942 | 4594216 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Cova de Françola. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.Els materials procedents de les excavacions efectuades per M. Grivé l'any 1930 i conservats avui dia en el Museu de Vilafranca del Penedès són: una punta de quarsita amigdaloide i de talla monofacial; una punta de sílex amb aletes i peduncle; una fulla de sílex de color marró i secció trapezial; un fragment de destral de serpentina; un raspador de sílex discoïdal; un gra de cal·laïta i tres de calcària; tres denes de petxina i una d'ivori; un penjoll de petxina perforada; un botó d'os amb perforació en forma de V; un punxó d'os; un punyal amb un 89'28% de contingut de coure, de 8,5 cm de longitud; una punta de fletxa de bronze pedunculada; un punxó de secció rectangular i un fragment d'anell del mateix metall; un vas carenat, fragments de casquets esfèrics, alguns fragments decorats amb cordons i mugrons, ceràmica de vores bisellades, plats o tapes d'urnes cineràries, decorats amb acanalats i clotets, etc.L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, s'observaren superficialment els següents materials, actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia: Fragment d'un gran vas amb una llengüeta a la vora i, sota mateix, un mugró amb aplicacions de fang a l'exterior i quasi un brunyit a l'interior propi del Bronze Antic i Mig; Fragment d'una vora bisellada, ben brunyida i de color negrós, de pasta porosa, amb desengreixant de quars; Dos fragments de vores de grans urnes, vores exvasades i llavis bisellats. Les vores són lleugerament convexes per fora i còncaves per dins. Cal destacar que estan adornades amb un cordó incís en la zona d'inflexió vora-cos; Un fragment de vora i cos pertanyent a una petita urna globular, perfectament brunyida, amb la vora enfora i el llavi lleugerament bisellat, amb una decoració amb acanalats (tècnica b de Maluquer) amb clotets impresos suaument i també motius incisos en espiga; Dents humanes.La Cova de Mas Vilà és segurament la que en la bibliografia antiga anomenen Cova de Françola, encara que aquest extrem no és del tot segur. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66170 | Tombes procedents de la necròpolis del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-procedents-de-la-necropolis-del-serral | Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V | Tres tombes procedents del jaciment altmedieval de El Serral, traslladades i instal·lades amb finalitats divulgatives i ornamentals al costat exterior de l'església de sant Romà, al costat de l'absis, a l'aire lliure. | 08257-6 | Sant Romà | Son tres de les tombes del jaciment excavat el 1995 (veure fitxa jaciment 57). El conjunt arqueològic estava composat per setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. | 41.4992400,1.5298100 | 377291 | 4595223 | 1997 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-2.jpg | Inexistent | Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 1995 es va excavar la necròpolis tardoantiga de El Serral (S.IV-V) a càrrec de Jordina Sales. Al destruir-se el jaciment, es van recuperar i traslladar i instal·lar tres tombes (veure fitxa jaciment 57). Hi ha un plafó explicatiu amb plantes (Ajuntament-DIBA). Segons ell, el projecte i execució del conjunt va ser a càrrec d'ARA (Area de Recerques Arqueològiques de la Catalunya Central) i Ramon Ferres i Borràs, amb el suport de l'Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Octubre 1997. | 84|80 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66221 | Necròpoli del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropoli-del-serral | SALES CARBONELL, J.. 'Necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Anoia)'. A: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2001. p.207-208. Preactes. SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; SERRA GARCIA, J. 'La necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Barcelona). Novetats sobre les necròpolis rurals durant l'antiguitat tardana'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. [Castelló de la Plana] Vol. 17 (1996), p.419-433. Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 11691 (rev. 1991) Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Àrea Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V dC | Jaciment probablement desaparegut | Conjunt arqueològic excavat que proporcionà setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O amb el cap dels individus mirant a llevant, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. El fons de cabana excavat al mig de les fosses era de planta ovalada i estava retallada al terra natural sense preparació. Estava construïda amb materials peribles. Els materials arqueològics que la cabana proporcionà són: ceràmica grollera de cuina (precursora de l'alt medieval), TS clara africana i alguns elements de metall, vidre i lítics. Els amuntagaments de pedra detectats podrien haver sostingut les estructures de la coberta. | 08257-57 | Bosc del Serral. Sector Sud del terme. | El jaciment fou descobert durant els treballs d'adequació del terreny per a plantar-hi vinya. L'excavació va tenir lloc en el marc d'una intervenció arqueològica d'urgència realitzada del 23 d'octubre al 10 de novembre de 1995 promoguda i finançada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat i dirigida per Jordina Sales i Carbonell. El jaciment fou posteriorment destruït a causa dels esmentats treballs agrícoles. Una part del jaciment -3 tombes de cista- van ser traslladat i reconstruït al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6) | 41.4858900,1.5015300 | 374905 | 4593782 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Paleocristià|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un cop realitzada el 1995 la excavació, el terreny fou rebaixat i el jaciment fou destruït, pel que es poc probable que quedin noves restes. Tres de les tombes de cista van ser traslladades i reconstruïdes al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6). El jaciment estava ubicat en un terreny erm en un petit turó dins la vall de la riera de Santa Maria de Miralles, vall situada al sud-est de la serra del Pinyol, a prop del límit amb l'Alt Camp i la Conca de Barberà.La Carta Arqueològica classifica el jaciment com a 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis ', d'època romana a visigòtica (del III al VIII)No es habitual l'associació entre una estructura d'habitat i una necròpoli, que estan associades habitualment a una capella. Els materials de la cabana permeten datar la necròpolis. | 84|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66325 | Fons d'arqueologia de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-darqueologia-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 28 conjunts o peces fitxades de la secció d'Arqueologia. D'elles, 23 corresponen a jaciments concrets -18 són de la Cova de Mas Vilar- , i la resta, cinc, són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles). Per altra banda, a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés. Els objectes fitxats són els següents (entre parèntesi, num. de registre) a). Peces que es troben en caixes compartides amb altres jaciments. Es tracta de diverses peces litològiques. Jaciment: Bosc del Cosme (16167) Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diversos fragments de ceràmica. Castell de Miralles(16168); diverses peces de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Segarresos. Paleolític. (16172); diverses peces de ceràmica. Jaciment: Cova de Miralles(16274). Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diverses peces de talla de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Sílex Vall de Serves Clot Miralles. Prehistòria (16179). Cal dir que la Cova de Vall de Serves es terme de La Llacuna.; diverses peces lítiques i de ceràmica. Jaciment: Cova de Mas Vilà (Vilar). Neolític final i Bronze final. (16284) b). Destrals o percussors -“pedres de llamp”- de basalt, pulides, sense procedència. Són 5 peces (16345, 16359, 16403, 16414, 16443) c). Jaciment Cova Mas Vilà (Vilar) (fitxa 51). Es tracta de 17 peces: punta de sílex (1870); petxina perforada per ornament (1871); denes cilíndriques d'os ( 1872); denes esfèriques d'os (1873); dena discoïdal de petxina (1874,1876 i 1877); dena discoïdal d'os (1875); punyal de bronze (fulla) (1894); 9 fragments amb forma de vasos de ceràmica (2340, 2341, 2342, 2343, 2345, 2435, 2436, 2437). Les peces d'ornament (petxina i denes), la punta de sílex i el punyal corresponen al Bronze inicial. Els fragments ceràmics, al bronze final.</p> | 08257-161 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 77|78|79|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66225 | Sireni del Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-del-turo-dels-campassos | Josep Romero Marsal ( 2001) .Turó dels Campassos ( Santa Maria de Miralles, Anoia). Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/ | Restaurat | Restes fòssils d'un sirèni, un vertebrat marí, mamífer herbívor aqüàtic, del gènere Prototherium, que vivia en aigües poc profundes, tropicals i càlides ara fa entre 42 i 49 milions d'anys. Mesurava entre 2 i 3 m. de llarg i podia pesar 400 kg. | 08257-61 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Cal Boyer. Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada. | A la conca d'Igualada i a tota la part septentrional de la Depressió Central catalana , durant el periode eocènic (de 34 a 55 MA), es varen enregistrar dues importants transgressions o 'entrades de mar' provinents del NW, la qual cosa va afavorir la formació de zones eculloses i la presència de vertebrats marins. El 17 de novembre de 2016 amb la inauguració de l'exposició 'Un mamífer aquàtic de 45 milions d'anys: el sireni de Santa Maria de Miralles' al Museu de la Pell d'Igualada, va cloure el projecte principal de la secció de Geologia i Paleontologia del CECI de posar en valor (restauració i exposició) les restes del manatí fòssil de Santa Maria de Miralles. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez; Lluís Rius Font | Parents actuals d'aquells sirenis són els manetins i els dugongs. Son les més antigues restes de vertebrat de la Conca d'Igualada. Va ser localitzat al Turó dels Campassos a finals de 1997 i recuperat en el marc d'unes excavacions d'urgència efectuades el 1998, sota la direcció del geòleg Josep Romero i Marsal. Restaurat pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) el 2013. El 2016 es va oficialitzar, per part de la Generalitat, el dipòsit definitiu de la peça, fins llavors en mans del CECI, al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. La peça s'exposà al Museu en una mostra temporal, del 17.11.2016 al 8.1.2017. El 19.11.16 es va celebrar al Museu una Jornada d'Història Natural a l'entorn dels sirenis en ocasió de l'ingrès definitiu del sireni de Miralles al centre. | 124|123 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66233 | Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-campassos | <p>G. Pilleri, J.Biosca and L.Via The tertiary Sirenia of Catalonia ( 1898). Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern). Switzerland. http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/#prettyPhoto</p> | <p>Jaciment paleontològic de vertebrat marí del paleògen d'edat Eocè, on fou trobat un exemplar de Prototherium del Bartonià, amb connexió anatòmica, almenys 14 vertebres, costelles i crani. segons les NNSS 2002 de l'ajuntament, afloren restes d'ossos de sirènid a la vessant dreta del torrent. En aquesta zona, els estrats geològics, formats per sorres molt compactades, apareixen amb un bossament subvertical, la qual cosa ha afavorit la capacitat erosiva del torrent, que ha causat l'afloriment de la fauna esmentada a la seva vessant dreta (costelles, vèrtebres).</p> | 08257-69 | Vessant sud - sud est del Turó dels Campassos. NE del terme. | <p>Restes de vertebrats localitzades i excavades per Pep Romero a través de CECI ( Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada). La presencia de sirenis ja era coneguda per les col·leccions dipositades al Museu del Seminari de Barcelona en el sector del Castell de Santa Maria de Miralles, localitzades per Lluís Via al 1949. Destaquem altres troballes del mateix nivell d' importància a Tona com a Prototherium Solei o el Prototherium montserratensis trobat a Castellbell i el Vilar</p> | 41.5262600,1.5336600 | 377663 | 4598218 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-2.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Hi va aparèixer al 1997 el Sireni que està en mans del CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) (Fitxa 61) | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66175 | Molí de Baix o de cal Serenes (La Molinera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-cal-serenes-la-molinera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26445 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Construit de bell nou sobre l'antic molí, als anys 80 del segle XX. | Habitage de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, orientada al sud - sudest amb el carener perpendicular a la façana principal. A la part posterior (N-NO) presenta un cobert adosat. Es tracta d'un habitatge senzill d'autoconstrucció bastit als anys 80 que va refer totalment l'edifici precedent, un antic molí fariner de planta quadrada, del que no queden traces. A l'actual celler (semisoterrat) hi havia restes del molí | 08257-11 | Est del municipi. Pla de la Françola als vessants del Bosc Negre | Aquest molí fariner era antigament propietat del Mas La Françola o Florençola (Fitxa 14). El moliner era masover de La Françola. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica Cal Serenes amb el nom de 'El Molí nóu' (segons el Catàleg de Masies). Apareix, grafiat i sense nom, al Mapa IGEde 1914. Podria remontar-se al segle XVIII, però les reformes operades al segle XX l'han alterat del tot. Cal Serenes o el molí de Baix, el molí del Mig i el molí de Dalt, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). | 41.5147600,1.5455800 | 378636 | 4596924 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66175-foto-08257-11-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica a l'esquerra de la Riera de Miralles, i a tocar de la mateixa. Als voltants hi ha restes de l'antic rec o canalització soterrada (Fitxa 91). L'actual propietari ha batejat l'immoble com 'La Molinera' en record de l'antic molí. La fitxa de l'IPAC diu que era del segle XIX. Val a dir que en alguns mapes (com el de l'ICGC) hem trobat diferenciats Cal Serenes del Molí de Baix, en dos emplaçaments propers. Hem comprobat que ambos coses són el mateix. En aquests mapes s'ubicava erròniament el Molí del Baix al lloc on hi ha les ruïnes de La Fassina (fitxa 12) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66201 | Cal Fonts i Ca L'Oriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fonts-i-ca-loriano | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX | Abandonada. Esquerda profunda al parament de la part posterior. | Gran masia de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Planta totalment rectangular, exenta, sense edificis o coberts adosats. Presenta un mur de 2 m. perpendicular a la façana que separa l'espai frontal del mas en dos. Per tant, cal deduir que la masia es partí per la meitat conventint-se en dos habitatges. Els dos habitatges segregats tenen escales independents. La façana principal, orientada a SE, per tant, presenta dues portes, a esquerra i dreta, de traç rectangular, gens antigues. Es de suposar que l'entrada original es devia situar al mig de la façana, on s'entrega el mur perpendicular. L'arrebossat no permet apreciar cap rastre d'aquesta porta. El primer pis presenta quatre senzilles finestres simètriques, sense cantoneres de pedra. A les golfes hi ha 4 finestrons petits. El parament, de predruscall irregular, conserva l'arrebossat. Les cantoneres, en canvi, presenten carreus de bona factura | 08257-37 | Extrem SO del terme. Prop del Km. 47 de la carretera C-37 | Apareix en el Mapa Almera/Brossa de 1900 com a C. Forcs. | 41.4847700,1.5030600 | 375030 | 4593655 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66201-foto-08257-37-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les portes estan tapiades, posteriorment reventades. Sota al tapiat s'aprecien les portes de fusta, antigues. Absolutament exempta de cossos afegits. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66261 | Premsa de vi de gàbia del Restaurant Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-gabia-del-restaurant-miralles | XX | A l'aire lliure | Petita premsa de vi, de gàbia, moderna. La gàbia o canastra és de forma troncocónica o cilíndrica, feta amb llistons travessers de fusta reforçats per tres anells paral·lels horitzontals de ferro. Conserva la maquinària de premsa a l'interior, tota de ferro, sobresortint el cargol i la femella, amb el mecanisme de pressió o palanca de vaivé. El basament és una recreació de la cassola o pica de pedra, que presenta el corresponen bec per on fluia el most, que s'escolava per entre les obertures de la gabia. | 08257-97 | L'Empalme. Cruïlla entre la carretera de La Llacuna BP-2121 i la carretera a Valls C-37 | La premsa correspon a la casa de pagès que existia en aquest lloc abans de la construcció de la benzinera i el restaurant, anomenada La Palma. De fet l'actual restaurant segueix el perímetre de l'antiga casa, que va ser totalment transformada. La part on avui hi ha el bar corresponia al graner i al carro. La casa va ser construida cap el 1935 quan els propietaris, rabassaires i procedents del Mas Formich, van poder construir amb els seus estalvis una nova casa a la cruilla de les dues carreteres. | 41.4906600,1.5138800 | 375945 | 4594293 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66261-foto-08257-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El bé es de titularitat privada però està exposat a la via pública. El lloc es diu també Quatre Carreteres, l'Hostal de Miralles o L'Empalma. L'element es troba darrera la façana posterior del restaurant Miralles, al costa de la benzinera de Petromiralles, en un indret on aparquen els cotxes. L'entorn del restaurant també està decorat amb bòtes reaprofitades com a testos de plantes. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66311 | Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Totalment reconstruïda | Casa de planta rectangular totalment renovada i rehabilitada recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al NE. A la planta baixa s'observa un portal central d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera, tres balcons d'obertura a llinda i barana bombada de ferro forjat. A les golfes, tres finestres petites d'arc rebaixat. Al cos principal se li adossen fins a 4 cossos complementaris. | 08257-147 | NE del terme. Pla de can Quintana | L'antiga casa pertanyia a La Françola i els seus moradors treballaven pels amos de La Françola. El fet que cal Felip no apareixi en el mapa planimètric del municipi realitzat l'any 1914 per la Mancomunitat de Catalunya (Mapa IGE 1914) fa pensar que la casa es posterior a aquesta data. | 41.5140800,1.5281500 | 377180 | 4596873 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66311-foto-08257-147-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66327 | La Casanova o Cal Torrossolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-o-cal-torrossolla | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal format per dos cossos adossats, amb cinc cossos complemetraris adossats més. El cos del davant de l'edifici principal presenta planta rectangular allargada i està compost de planta baixa, planta primera i planta segona, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. El cos del darrera, adossat a l'anterior, de planta quadrada, està format per planta baixa, planta primera i planta segona i presenta coberta a dues vessants de carener asimètric perpendicular a la façana principal. La façana principal, arrebossada, està orientada a sud-est, i presenta un portal central a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera s'observa un balcó central amb llosana volada i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta segona, es veu un altre balcó amb la barana entre els brancals i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. | 08257-163 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | Segons el Catàleg de Masies, correspon a La Casa Nova del Camí citada al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860. Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (La Casanova) i en el Mapa IGE de 1914 (Casanova). Podria haver estat vinculada al Mas de Segarresos. | 41.5276500,1.4985700 | 374738 | 4598422 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66327-foto-08257-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Torrossolla al Projecte de Catàleg de Masies. Foto: Projecte de Catàleg de Masies. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66329 | Cal Ton Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-ramonet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal de planta rectangular allargada, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, amb un cos complementari adossat a la façana de migdia. La façana principal està orientada a llevant i presenta a la planta baixa un portal central d'arc rebaixat, amb brancals i arc de maó, flanquejat per dues finestres a llinda i amb reixa. A la planta primera s'observen tres finestres a llinda Sota del carener hi ha una obertura cegada, amb ull de bou circular de maó. | 08257-165 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el Mapa IGE de 1914, amb el nom Can Ramonet. Segons els actuals propietaris del Restaurant Can Ramonet (fitxa 19), el Pere Vives que a finals del segle XIX va construïr aquella casa podria haver portat el sobrenom de Ramonet de Cal Ton Ramonet | 41.4748600,1.4886500 | 373808 | 4592576 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66329-foto-08257-165-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Ton Ramonet o Cal Tom Ramonet. Ubicat a tocar amb la Riera de Miralles | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66167 | Fita de l'Aubareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-laubareda-0 | DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016). Núria Cabañas. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Sant Martí de Tous. 2017 | XIX-XX | Fita monolítica de pedra sorrenca en forma de prisma rectangular coronada amb semicercle. . Té gravades les inscripcions T i M a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Miralles). Es situa a la partida de l'Aubereda, al punt d'intersecció entre l'eix del camí de Santa Maria de Miralles a Tous i el marge sud del torrent de l'Aubereda. | 08257-3 | Extrem N. del terme. La Coma. | 41.5411100,1.5225800 | 376767 | 4599882 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa a la partió entre els termes municipals de Santa Maria de Miralles i Sant Martí deTous. Es la fita 2 de la delimitació arbitrada per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016).Fotos: Pere Tardà/Núria Cabañas (Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. 2017) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/