Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66166 | Església de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-roma | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6048 (Rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219</p> | XV-XVI | <p>Església d'una sola nau, rectangular, d'estil gòtic, molt transformada. Conserva l'empremta gótica especialment a les voltes interiors en dos trams de la nau, malgrat les modificacions modernes efectuades. Hi ha claus de volta en forma de medalló. Presenta al mur de ponent una porta d'entrada, adovellada, de mig punt, i un campanar d'espadanya central. Hi té adossada la rectoria.</p> | 08257-2 | Sant Romà | <p>Tot i que tal vegada tingui un origen romànic anterior (el seu titular, Sant Romà, és un sant antic), aquesta església, d'estil gòtic, està documentada des del 1413. En aquest moment s'esmenta amb el nom de Florençola, i més tard serà coneguda com de Sant Romà de Françola. Al segle XV era una simple capella de la parròquia del Castell. Antigament era d'una nau, amb volta apuntada, d'arcs encreuats i sostre a dues aigües. Al segle XV s'amplia i es pot observar la diferència d'alçada entre totes dues parts. Cap al 1890 la façana de migdia apareix amb una porta adovellada, una finestra d'espitlleres i un campanar d'espadanya amb dos cloquers. Al 1910 el campanar ha desaparegut i s'hi ha construït al costat oriental una casa de pagès. Al 1911 o al 1915 (segons les fonts) la església del Castell perd la parroquialitat del terme i li serà traspassada a Sant Romà. Per aquest motiu fou restaurada el 1913. L'església es va allargar i si li afegí l'absis actual. A la nau s'incorporen capelletes laterals semicirculars.La planta es transforma en planta de creu llatina allargant els laterals abans d'arribar a la capçalera. El campanar fou retallat. El 1916 es construí la rectoria. Vers 1925 es va ampliar el temple, i es va reformar la façana (sobrealçada d'estil orientalitzant) i es basteix un nou campanar d'espadanya central. També s'observa (a les fotos antigues) un cobert rural afegit a ponent. Degut al canvi de parroquialitat, havien estat traslladades les imatges i els retaules de l'església del Castell a la nova parròquia, que desaparegueren durant la guerra Civil (1936-39). En el període de la guerra, l'església es remodela novament, se li retiren els símbols religiosos i és utilitzada com a escola i magatzem. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserva una fotografia del 17.3.1934 on s'aprecia el altar major, que va ser destruït totalment el 1936, i una altra foto de l'1-1-1937 on es veu com la façana ha perdut el seu aspecte original (es totalment llisa, sense cap signe religiós). A l'any 1940 s'hi intervé puntualment per restaurar-hi el culte. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserven tres fotografies del 17.4.1947 on s'hi aprecia un altar provisional a l'interior i un reforç de dos contraforts a la façana que emmarquen la porta d'accés. Als anys 60 (1964) l'església fou novament restaurada, afegint-se un frontis triangular a la façana.</p> | 41.4991600,1.5298500 | 377294 | 4595214 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Església de Françola. Des de 1911 (1915 segons altres fonts) es l'església parroquial del terme, quan es va traslladar la parroquialitat des de l'esglèsia de Santa Maria de Miralles o del Castell. Les claus estàn a l'ajuntament. Molt a prop del Mas de Sant Romà, enrunat (fitxa 5). A l'interior es conserva un quadre antic barroc representant a Sant Pere i a Sant Pau. Una de les capelles laterals està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, representat en un retaule on apareixen diverses escenes de la seva vida. Una altra capella està dedicada a tres àngels al·legòrics de la missa i la comunió. A les altres dues capelles, més senzilles, apareix una Mare de Déu i el Sant Crist, aquest just a l'entrada on també trobem una pila baptismal de marbre, tancada en un petit recinte per un reixat de ferro forjat, de base quadrada i peu molt elaborat. El cor és molt senzill, amb barana de fusta. A l'altar major hi ha, en una fornícula, una figura de Sant Romà. A l'entorn de l'esglèsia, a l'exterior, hi ha un corró. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66168 | Església de Santa Maria de Miralles o de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-miralles-o-de-santa-maria-del-castell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum III. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Santa Maria de Miralles (pp.1880-82) està signat per Meritxell Niñá Jové. Els castells catalans. Vol. V, p. 444-471. Dalmau editor. Barcelona. 1960. Arxiu Històric SCCM. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988) Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | XII-XIII | Restaurada 1948 i 1956 SCCM DIBA. Nova restauració SPAL DIBA 2015. | <p>Església romànica. Planta totalment rectangular: l'interior és d'una sola nau, amb volta de canó, desprovista d'absis. Aparell amb carreus ben treballats, polits, de mides notables (50 x 30 cm). Se li afegi una capella quadrangular al mig de la paret nord. Un altra capella quadrada adossada a la paret de migdia, a la dreta de la portalada, va desaparèixer durant el segle XX (al mateix temps que la rectoria, a l'esquerra de la portalada). La nau es coberta per una volta de pedra lleugerament apuntada, que arrenca d'una simple cornisa a la banda nord, inexistent a la part sud. Te 5 finestres, tres a la façana sud, una a llevant i una altra a ponent. Les tres del mur sud són clarament posteriors a l'edifici romànic (una d'elles de perfil cruciforme). La finestra del mur de ponent, retocada, conserva una columneta central amb la seva base. La finestra del mur de llevant és la única que té doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt adovellat, força matusser. Podria ser la única original. L'única entrada es troba a la façana sud: es tracta d'un petit portal d'arc de mig punt fornit d'amples dovelles extradossades amb una arquivolta integrada per lloses estretes i que sobresurten del perfil del mur, com un guardapols, o com un fris. L'arquivolta estava suportada per columnes avui desaparegudes, una de les quals possiblement fou aprofitada per construïr la finestra de ponent. L'edifici està dotat d'un campanar d'espadanya. Es un temple romànic tardá de finals del XII o ja del XIII, que ha patit remodelacions posteriors. A l'interior ja no conserva els elements originaris que han estat substituits per una nova pica baptismal al seu costat occidental i una Mare de Déu amb nen al costat oriental on hi hauria l'altar, element que tampoc està. Interiorment és una sola nau d'arc de mig punt tallada a ponent per la presència del cor suportat per un arc rebaixat. També hi ha presència de fornícules i en una d'elles es pot observar la presència en algun moment de pintura mural. El terra presenta en alguns punts rejoles més antigues decorades amb semicercles incisos.</p> | 08257-4 | Castell de Miralles. Sector central del municipi. | <p>Es un edifici romànic tardat contruït entre finals del segle XII i el segle XIII. Mentre la primera menció del castell es del 960, la primera de l'església es del 29 de maig de1303, quan el bisbe de Barcelona Ponç de Gualbes visita les parròquies del bisbat al'inici del seu mandat. Aquell any el bisbe no es preocupà de l'estat del temple, sino que inquirí sobre la moralitat dels sacerdots i dels feligresos de la parròquia, que sembla que no s'ajustava als costums de l'època. Sembla ser que el rector Ramon Bonias i el vicari Berenguer Estalella foren acusats de concubinat. En una descripció antiga es diu que a l'interior es conservava una imatge de la Verge i alguns retaules. L'altar de la Mare de Déu del Roser tenia uns retaules gòtics molt ben conservats. La Verge éra de fusta, tenia uns 50cm. D'alçat i sembla que era molt antiga. L'altar major de Santa Maria era del Renaixement. També es descriu una 'porta adornada per un bonic dibuix format per grossos claus de ferro forjat afectant quadrats allargats en forma de 'losange'. Tots aquest elements van desaparèixer pressuntament durant la guerra 1936-39. Sembla que imatges i retaules havien estat traslladats a partir de 1911 a l'església de Sant Romà, degut al canvi de parroquialitat, d'on van desapareixer durant la Guerra Civil. Durant la Guerra l'església va patir danys. A l'inici del conflicte es van descarnar les façanes de ponent i migdia per tal de fer servir els carreus per la construcció de les noves escoles. Avui són visibles al sòcol de les antigues escoles públiques. També es van fer malbé part de la rectoria i de la sagristia, adosades a banda i banda del portal romànic a midia, avui desapareguts. Com a testimoni del desmuntage de la façana es conserven fotos amb els carreus arrancats, a l'Arxiu Comarcal d'Igualada. Del mateix arxiu coneixem per una foto que a l'1 de febrer de 1939 ja s'hi va instal·lar un altar provisional, i per una altra foto del 23 d'abril (o de maig) de1948 que en aquesta data es va inaugurar una primera restauració 'popular' de l'església, amb una festa i un aplec. Es quan s'acaba de desmuntar l'espadanya, el comunidor, la sagristia, i es van folrar novament les façanes amb carreus. El 1955 el rector, mossen Daniel Canals, va demanar al president de la Diputació 3000 ptes. per restaurar l'església 'enormemente deteriorada por los rojos' (segons instància 14.1.1955 conservada a l'arxiu de l'SPAL). Camil Pallás, cap del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació visita l'immoble. En un carta dirigida a Pallàs el 1956, Mossen Canals insisteix en la necessitat d'invertir 3000 ptes per completar la reconstrucció de la finestra de ponent. Es dedueix per aquesta carta que la esglesia havia estat reconstruïda amb anterioritat com a conseqüència de 'los destrozos de la revolución roja'. Finalment, la DIBA concedeix la subvenció ( a l'Arxiu del SPAL es conserva l'ofici de 3.5.1956 de comunicació de la concessió i les factures). Es dessigna el cap de la SCCM supervisor de les obres. El contratista és Josep Valls, d'Orpí. Es van aprofitar pedres i teules de les cases del Poble Vell per restaurar l'església. S'aborda la reconstrucció parcial del finestral de ponent (desmuntat durant la guerra) sota la supervisió de Pallàs. Segons el projecte presentat el 2014 a l'SPAL per l'ajuntament, elaborat per l'arquitecte Solsona, per arranjar la coberta de l'església, a partir de 1940 es van refer murs i cobertes, i que s'ha de reparar i corregir la finestra de doble esqueixada, que està malmesa, de la que es va fer una reconstrucció amb poca cura'. El projecte vol corregir, probablement, la reconstrucció errònia de la finestra de ponent feta per Pallàs el 1956. El 2015 ha tingut lloc una nova intervenció de restauació.</p> | 41.5183200,1.5187200 | 376401 | 4597357 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez- Ma. del Agua Cortés | Es situa sota el turó del Castell dins la Serralada de Miralles, formant part del conjunt del castell. S'ubica a l'esplanada inferior o part jussana del castell. Església parroquial fins a principis de segle: el 1911 (1915 segons altres fonts) deixà d'ésser parròquia del poble i aquesta es traslladà a l'ermita de Sant Romà. L'església del Castell contenia un retaule gòtic a l'altar de la Mare de Déu del Roser. (a A AAVV 2014 hi ha una planta). Actualment, a dins l'església, dins una fornícula d'arc de mig punt practicada al mur i que arrenca del sól, hi ha una pica baptismal. Segons la Catalunya Romànica (annex pag. 528), és d'una sola peça de pedra, amb peu massís (en forma de copa), de forma octogonal, desprovista de decoració, i tardana. Les mides són: 104 cm. Diàmetre boca exterior; 88 cm. Diàmetre boca interior; 100 cm. Alçada; 49 cm profunditat del recipient. L'església està tancada (tenen la clau a l'ajuntament). S'hi practica el culte ocasionalment (un cop a l'any, per l'Aplec del Castell, fitxa 65). El 2014 ajuntament i bisbat han signat un conveni per obres de manteniment (projecte de restauració DIBA SPAL) i cedint el dret a l'ajuntament a fer activitats. Segons informes de l'SPAL de la DIBA (2012), l'església té importants patologies. El cor està en estat precari. La llosa del paviment s'ha després dels murs laterals de la nau. Cal reforçar la coberta. La finestra de ponent està mal reconstruïda. El 2014 l'SPAL de la DIBA, a petició de l'ajuntament, elabora un projecte per retaurar el cor i la coberta, signat per l'arquitecte Carles Solsona Pina (febrer 2014). Les obres s'executen el 2on semestre de 2015. La actuació -de la DIBA- ha consistit en la restauració del cor, la reparació del paviment de la pica baptismal i la substitució de la il·luminació interior per llums LED. També s'ha fet un nou altar de fusta i s'han renovat els bancs. Finalment, l'any 2016 l'SPAL de la DIBA lliura a l'ajuntament el 'Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles' (Forgas Arquitectes; desembre 2015), que inclou l'església. Actualment, l'altar està presidit per una escultura de la Marede déu amb nen, en forma de relleu aplicat a la paret de la capçalera, obra de Miquel Senserrich Vives, de Tous, donació de la família Tarragó. Coneixem, per una foto del 23.4.1948, que hi havia un plafó de ceràmica de majòlica amb una figura de la verge. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 66169 | Mas de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sant-roma | Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.Num. 9047 (Rev. 1991) Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XIV-XX | En ruïna, abandonat. Des del primer trimestre de 2015 els edificis estan protegits per una tanca metàl·lica | Masia de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes (amb galeria), orientada NO-SE, amb coberta amb dues vessants amb caiguda a NE i SO. La façana principal es situa al SE. La porta és d'arc de mig punt, amb portal adovellat. S'hi accedeix a través d'un espai esglaonat tancat, amb porta. Presenta diversos cossos edificats adossats o al voltant (habitages , corrals, un celler). Destaca un edifici d'una planta rectangular amb tres obertures que conté 4 cups soterrats cilíndrics, recobers de cairons vidrats. | 08257-5 | Sant Romà. | Inclòs al Nomenclàtor de 1860 (Sant Romá). Riba (1988, 211-212) cita Sant Romà al del grup de masies antigues (fins el segle XVII). Documentada des del segle XIV com a Mas Romano. Era una residència senyorial. Segons Riba (1988, 211), a partir del segle XIV, Sant Romà sorgeix a Miralles com a nou nucli -a més del creat a l'entorn de l'església i al peu del castell- atès que tenim documentat el matrimoni, concertat el 1351, entre el cavaller Guillem de Sant Romà i Elisenda, filla de Pere V de Queralt i d'Alamanda de Rocabertí, barons del Veí Castell de Queralt. El 1359 Guillem de Sant Romà fou nomenat batlle baronial de Miralles i era alhora procurador de Guillem Ramon de Cervelló, senyor del Castell de Miralles i Baró de la Llacuna. Així doncs la masia de Sant Romà fou la casa delmadora durant la segona meitat del segle XIV. En el capbreu de 1408 la masia de Sant Romà fou declarada per Antoni de Sant Romà i en la capbrevació de 1522 ho és per Joan de sant Romà. Al segle XV s'edifica l'església, a pocs metres (la relació amb el mas no és clara). A l'any 1517 el propietari del Mas és en Pere Vivó. Al 1552 el propietari és en Jacob Vivó. També apareix citat al mateix document en Joan Vivó de Mas del Goreb, una altra unitat o una propietat vinculada. Al 1672 apareix com a propietat de Jacob Vivó. En la capbrevació de 1682 al lloc de sant Romà hi consten dues cases: una és declarada per Jacint Pujador i una altre per Jaume Vivó, la qual fa partió amb l'església de sant Romà. La família Vivó serà una de les protagonistes de la vida social i política de Miralles durant tota l'Edat Moderna. A l'any 1633 el rector de Vilademager és en Jaume Vivó, al 1659 el batlle és en Jaume Vivó, i el mateix o un altre Jaume Vivó apareix com a batlle el 1687. Al capbreu de 1761 es parla també de la masia de Jaume Vivó, al costat de la qual hi havia una botiga dels regidors de l'ajuntament. Al 1793 el 'bayle' és en Juan Vivó. Durant el segle XVII Mas Almúnia i Mas Pontons també són propietats de membres de la família Vivó. | 41.4989200,1.5288700 | 377212 | 4595189 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les tres cases enrunades situades al SE de l'edifici principal corresponen a cases de masovers amb els noms de Ca l'Elvira, Cal Palles i Cal Tardà. El conjunt de masia, cases i coverts forma part d'un conjunt més ampli que conforma el nucli de Sant Romà, integrat també per l'esglèsia i la rectoria (fitxa 2), a pocs metres del Mas. A prop es situa la font de Sant Romà (fitxa 70). El Mas està al costat d'una riera (que desguassa a la Riera de Miralles) en un lloc ric en vegetació. Al costat, camps de blat. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66171 | Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbet | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. Edició. Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Una casa reconstruida. Les altres tres abandonades | Conjunt de quatre cases i diversos coberts enrunats, que conformen un conjunt global de planta quadrangular. La primera casa, la principal, reconstruïda i actualment habitada, es una petit edifici de pedra vista irregular, amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientat a migdia. Llueix una inscripció amb rajola actual: 'Albet principal'. Presenta a la part posterior diversos coberts en desús i un cup circular amb paviment de cairons, a l'aire lliure. En aquest sector es dreça una nova casa, abandonada, de pedra vista irregular, també de planta baixa i pis i amb coberta a doble vessant. La porta i finestres són molt simples (sense dovelles, ampits o cantoneres). Compta amb un petit edifici tancat, adosat, (amb tota seguretat, un altre cup) que presenta una entrada a mitja alçada del parament, i que s'annexa a l'anterior cup esmentat. Finalment, la quarta edificació presenta una coberta a una sola vessant i un gran entrada, sense finestres. Se li adossa un cobert més baix a una sola vessant. | 08257-7 | Veïnat de Ca l'Albet. Turó dels Campasos. Al nord del terme. | Sabem que existia al segle XIX però podria datar del segle XVIII. Es deia Can Albet segons el Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Albet dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al Mapa ICE 1914. | 41.5230500,1.5327000 | 377577 | 4597863 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com Ca l'Albert. La casa principal també es coneix com Can Palomas i una de les altres, Cal Roser (segons el Catàleg de masies 2016). Aquest conjunt de cases constituïen el veïnat de ca l'Albet i posteriorment han donat lloc a un 'barri' de cases noves al voltant de les antigues: tres cases unifamiliars o xalets (Albet 1, 2 i 3) i dos mes, de la segona meitat del segle XX. Es troba entre el torrent dels Cups i el de Can Pilot, al peu del Turó dels Campassos.En l'enjardinament d'una de les cases noves s'observa una pedra de molí, corrons, guardabarreres, piques i altres elements de pedra | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66172 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Estat d'abandó tot i que s'hi viu | Habitage de petites dimensions de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, presenta un portal i finestra a la planta baixa, dos balcons a la planta primera i dues finestres a les golfes. A la casa se li adossen tres edificis o coberts annexos, més moderns. | 08257-8 | Extrem NE. Del terme, molt aprop del terme d'Orpí | Riba (1988, 211-212) cita Coca dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Podria ser el Can Cocs que surt citat al Nomenclàtor de 1860. També apareix al Mapa de l'IGE de 1914. | 41.5211700,1.5418900 | 378340 | 4597641 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa entre el torrent de cal Coca i el dels Cups. La finca està tancada i no es pot visualitzar la façana principal | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66173 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-2 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Casa de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes i teulada a dues aigües est-oest amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana posterior (oest, que dona a la carretera), hi ha finestres en planta baixa i balcons de llosa amb barana de ferro forjat a la primera planta i petites finestres a la planta de les golfes. Tota la façana és simètrica. La porta actual queda al costat sud donant a un petit pati interior. Hi ha un petit sòcol que sobresurt. Al nord té un petit edifici adosat amb una teulada abocada a oest i façana de pedra. La porta és d'arc rebaixat amb finestra al seu costat nord. A la primera planta hi ha dues finestres. El sòcol de l'edifici principal continua en aquest edifici. L'entrada principal a la casa dona a un pati rodejat per altres edificis més moderns i coberts. | 08257-9 | Al Nord del terme. Prop del Km. 53 de la carretera C-37, | La casa correspon a l'antiga casa de ca l'Escolà que hi havia al Poble Vell, al recinte jussà del castell. Precisament correspon a la única casa existent actualment, reconstruïda seguint el perímetre exacte de l'antiga casa de ca l'Escolà, avui coneguda com Can Tarragó (fitxa num. 125 ). Segons la propietat, el seu avi va fer la casa a principis del segle XX, en aquest punt de la carretera que és precisament el més proper al castell, doncs la casa es situa enfront al camí que mena al castell. Can Escolà, considerada una masia moderna al llistat de Riba (1988), no apareix al nomenclàtor de 1860, per la qual cosa l'hem de situar en un moment no anterior a finals del segle XIX. La casa apareix al Mapa IGE de 1914. | 41.5181500,1.5248900 | 376916 | 4597330 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | L'edifici es troba alineat a la carretera i actualment és un restaurant. Tot l'interior (planta baixa dedicada a restaurant) està remodelat modernament. El paviment conserva els cairons originals. Al costat sud de l'edifici es conserven a la paret dos boixos (per tant era el celler) corresponents als cups de vi que es trobaven (encara se'n conserven restes) just a sobre, a la primera planta. El local està decorat amb objectes de pagesia. Les plantes superiors conserven el mobiliari tradicional del segle XX. Ca l'Escolà podria haver funcionat també com a escola en algun moment. Al pati i a l'entorn de la casa s'observen nombrosos guardarodes i altres elements de pedra conservats i instal·lats per la propietat. La casa s'ubica molt propera pel nord a la riba dreta del torrent de ca l'Escolà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66174 | Cal Quintana i Cal Benito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quintana-i-cal-benito | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Dues cases adossades amb diferent orientació, corresponents a propietats diferents. Cal Benito és una casa rectangular orientada NE-SO, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener paral·lel a la façana principal. Les plantes baixa i primera estan en part soterrades, amb el costat nord-oest en contacte amb el terreny. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al SE, la qual té una porta d'arc rebaixat rodejat de maó en llibre, centrada vers l'edifici original. A la dreta té una altra porta, així com un parell de finestres. A la planta pis, sobre la porta principal, llueix un petit balcó de llosa amb barana de ferro forjat. A tota la primera planta hi ha tres finestres quadrades amb ampit. La casa presenta un edifici de planta rectangular adosat al SO, més petit però de similars característiques, i amb la mateixa orientació i sentit de la coberta. Està sense arrebossar i les finestres presenten llindes de fusta. També presenta un altre cos adossat pel costat NO. Cal Benito s'adossa per la seva cara SE a Cal Quintana. Cal Quintana és una casa rectangular orientada NO-SE, en forma de ela, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener perpendicular a la façana principal (la coberta es comuna i amb la mateixa orientació que Can Benito). El costat NO de la coberta es molt més llarga. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al NE, la qual té una porta d'arc rebaixat , descentrada. A l'esquerra presenta una altra porta, així com un quatre finestres rectangulars. A la planta pis, a l'esquerra, s'obre a la façana un petit balcó, així com quatre finestres més a la dreta, rectangulars. Davant la façana de Cal Quintana hi ha un parell de coberts o corrals, aïllats, de planta única, amb coberta a una vessant. | 08257-10 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 amb el nom de can Quintana. Riba (1988, 211-212) cita Quintana dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al mapa IGE de 1914 com a 'casas'. Cal pensar per tant que al segle XIX la casa --abans de la segregació en dues- era Can Quintana, i que fou construida amb anterioritat a la reforma de 1860, documentada per la pedra gravada. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Conjunt de dos masies adossades, resultat de la segregació d'una única masia originària de gran volum i dimensions (al projecte de catàleg de masies consten en dues fitxes separades). En una de les partes arrebossades (façana SE) de Can Quintana, en planta baixa, s'observa una pedra la data gravada 1860. El conjunt presenta un volum contundent, indici d'una vitalitat econòmica considerable que va anar perdent força a partir de la segregació. La rellevància volumètrica de la masia no es correspon amb el llenguatge arquitectònic ni amb la seva austeritat constructiva. Foto 1 i 3: Cal Benito; Foto 2: Cal Quintana. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66175 | Molí de Baix o de cal Serenes (La Molinera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-cal-serenes-la-molinera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26445 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Construit de bell nou sobre l'antic molí, als anys 80 del segle XX. | Habitage de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, orientada al sud - sudest amb el carener perpendicular a la façana principal. A la part posterior (N-NO) presenta un cobert adosat. Es tracta d'un habitatge senzill d'autoconstrucció bastit als anys 80 que va refer totalment l'edifici precedent, un antic molí fariner de planta quadrada, del que no queden traces. A l'actual celler (semisoterrat) hi havia restes del molí | 08257-11 | Est del municipi. Pla de la Françola als vessants del Bosc Negre | Aquest molí fariner era antigament propietat del Mas La Françola o Florençola (Fitxa 14). El moliner era masover de La Françola. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica Cal Serenes amb el nom de 'El Molí nóu' (segons el Catàleg de Masies). Apareix, grafiat i sense nom, al Mapa IGEde 1914. Podria remontar-se al segle XVIII, però les reformes operades al segle XX l'han alterat del tot. Cal Serenes o el molí de Baix, el molí del Mig i el molí de Dalt, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). | 41.5147600,1.5455800 | 378636 | 4596924 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66175-foto-08257-11-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica a l'esquerra de la Riera de Miralles, i a tocar de la mateixa. Als voltants hi ha restes de l'antic rec o canalització soterrada (Fitxa 91). L'actual propietari ha batejat l'immoble com 'La Molinera' en record de l'antic molí. La fitxa de l'IPAC diu que era del segle XIX. Val a dir que en alguns mapes (com el de l'ICGC) hem trobat diferenciats Cal Serenes del Molí de Baix, en dos emplaçaments propers. Hem comprobat que ambos coses són el mateix. En aquests mapes s'ubicava erròniament el Molí del Baix al lloc on hi ha les ruïnes de La Fassina (fitxa 12) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66176 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-7 | Està enrunat i cobert de vegetació | Ruïnes d'un edifici, sense coberta. Només queden dempeus les quatre parets i ja no tenen connexió en algun punt. L'edifici era de planta quadrangular amb uns 12 metres de costat. Els paraments són de pedra irregular. | 08257-12 | Al costat del camí de la Llacuna a la Censada Nova | Per informacions orals, era una fàbrica d'aiguardent. Als anys 20 del segle XX va ser malmesa per una rierada. L'amo hauria traslladat la destil·leria a Montbui,on s'hauria instal·lat a un edifici que més tard fou casa consistorial de Santa Margarida de Montbui (Poble Vell). | 41.5154400,1.5434200 | 378457 | 4597002 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | El nom es deu a l'existència d'una antiga destil·leria d'aiguardent | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66177 | Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26446 (Rev. 1993) HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Antic molí fariner i casa. L'edifici consta de dos cossos rectangulars juxtaposats en forma de L. El cos més antic, al N., on hi havia el molí, te forma rectangular i disposa de planta baixa i pis, a mes d'un semisoterrani. Presenta coberta de teules a doble vessant, i està disposat d'E a O. En l'extrem NE d'aquest edifici es conserva un àmbit semisoterrat en que s'aprecia encara una de les moles del molí ( actualment l'espai està ple de mals endreços i no es pot descriure). Per l'extrem SE s'hi adosa un cos rectangular, de dues plantes, i amb coberta de teula, en direcció N-S, corresponent a un moment posterior, que fa funcions d'habitatge (la porta principal es trova a llevant, un portal amb llinda de fusta i brancals de carreus). També presenta un cos corresponent a un cup de planta arrodonida, amb coberta a una vessant, adossat a les façanes posteriors dels volums nord i sud, a més d'altres tres petits coberts adossats. | 08257-13 | A l'Est del terme, entre el Pla de Françola i el Bosc Negre, a tocar a la Riera de Miralles | La data gravada que hem esmentat més amunt (1759) es confirma que el molí estava en funcionament, al menys, a mitjans del segle XVIII. Segons el projecte de Catáleg de Masies el molí del Mig (fitxa 17) correspondria al 'Molí de més avall' del Nomenclàtor de 1860. També apareix com a 'Molino' al Mapa IGE DE 1914. El molí del Mig, el molí de Dalt i Cal Serenes o el molí de Baix, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926) (Catàleg de Masies) | 41.5117200,1.5425300 | 378376 | 4596591 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La foto 3 (Mola ) correspon a l'IPAC Generalitat de Catalunya (Foto: agents rurals 2011). En aquest espai s'observa, gravada sobre una llinda de porta, de fusta, i dins d'una sanefa coronada per una creu, la següent inscripció: 'ayn 1759' (ayn -amb l'n a l'inrevés- correspon a 'any') | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66178 | Mas de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-francola | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XX | Conjunt de diverses construccions agropecuàries al voltant d'una casa més antiga. L'edifici original, que es situa al nord, consisteix en un gran casal, de planta trapezoïdal, de tres plantes amb coberta a doble vessant. Actualment té una funció residencial. Al costat nord es veuen els paraments de l'edifici antic amb pedra ben escairada de bella factura, amb almenys dos moments de construcció, que podrien remontar-se a època baixmedieval o moderna, i que posen de manifest dos o més ampliacions del mas original. En aquest sector sobresurt un cos quadrat en forma de torre, amb paraments de carreus també ben escairats. Sembla que a la banda sud de l'edifici primigeni es construí modernament tot un cos afegit longitudinal amb coberta descendent, mes baix, que deixa a la vista una galeria de quatre petites finestes amb arc de mig punt a la tercera planta de l'edifici original, que donaven al sud. En aquest cos afegit es troba la porta principal actual del mas (orientada a migdia), que dona a un pati interior, ubicat al sud de l'edifici original, i limitat a l'est per un petit edifici i al sud, per un gran edifici, ambdos d'usos productius. En aquest espais hem pogut constatar la presència d'una antiga premsa de vi, de la que queden alguns elements. També es conserven els cups El pati interior queda tancat pel costat oest per un tercer edifici de serveis. Aquest edifici, juntament amb dos altres edificis o coberts d'us productiu que es troben adosats a la façana oest de l'edifici antic, flanquegen l'actual entrada a la finca, una cleda que dona al pati interior. L'edifici que flanqueja l'entrada al sud presenta, al llarg de la façana oest, un tancat exterior rectangular amb bancs de pedra que recorda un jardí de les cases benestants. Al clos d'aquest jardí, en un dels bancs revestits de ceràmica de quadrícula blanca i blava, apareixen les inicials JA que identifiquen el propietari Josep Alemany; també es pot veure un umbracle metàl·lic amb la data de 1926 calada en una planxa metàl·lica decorativa. L'edifici que tanca el pati interior pel sud presenta una entrada exterior, al sud, amb una data gravada a la pedra de la llinda: 1803. També presenta un altre cobert més modern, adosat. Igualment al costat nordest, l'edifici original presenta un altra edifici adossat, d'usos productius, de construcció recent. Entre els dos cobert adossats a la façana oest que hem esmentat, es pot observar parcialment l'antiga façana oest de l'edifici més antic, en la que s'observa una gran porta d'accés, que hauria pogut ser l'entrada principal de l'antic mas en un moment anterior. De forma separada al conjunt descrit, i al oest del mateix, encara trobem un altra edifici d'usos productius (tal vegada masoveria en altra moment), actualment dedicada, en part, a garatge i taller. Es un edifici quadrat amb coberta a doble vessant que limita a l'oest amb la Riera de Miralles i amb el Pont de la Françola | 08257-14 | Pla de Françola. Est del terme prop de la Riera de Miralles | La casa apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Fransola. Riba (1988, 211-212) el cita com a Florençola dins del grup de masies antigues (fins el segle XVII). En el mapa IGE de 1914 també apareix com a 'Mas de Fensola'. Tenim dues dates rotulades al mateix edifici (1803 i 1926) que donen fe reformes modernes. Però tant per les caracterìstiques constructives com per les fonts documentals podem remontar el seu origen al segle XV. Apareix citada al segle XV amb el seu nom originari, Florensola. Al 1567 apareix vinculada a la família de Pere Joan Carbonell. A 1599 a Miquel Recasens, família que a mitjans de segle apareix vinculada a Mas Dapontils i ja apareix amb la forma de mas Françola. Al testament d'Antoni Doménech de 1633 apareix citat Bernat Domenech de mas Françola. A partir del s. XVIII la masia pertany a la família Alemany. Al 1731 apareix com a propietari en Josep Alemany i al 1775 d'en Miquel Alemany. Els propitaris, al segle XIX, foren Miquel Alemany i Palet i Josep Alemany i Ferrer (al 1830 el seu propietari és en Josep Alemany), i al segle XX foren Josep i Ramon Alemany i Ventosa. (En un banc del jardi apareixen les lletres JA de Josep Alemany i l'any 1926 en una planxa metàl·lica). La mare del pintor i dibuixant igualadí, Miquel Llacuna Alemany (1915-1967), era filla de Mas Françola. El pintor va passar llargues etapes de la seva infància a la masia. Al 1978 els Alemany vengueren la finca a Antoni i Pere Mata Fuentes. El 1980 el Mas de Françola i moltes finques del voltant (unes 290 ha. De superfície) van ser adquirides a la família Mata per la societat 'Françola S.A.', dirigida per l'empresari vineter vilafranquí Miquel Torres i Carbó (de la prestigiosa Bodegas Torres), que ha programat les replantacions de vinya de forma altament eficient i competitiva. Al capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, que havien heredat la baronia de la Llacuna i de Miralles i que per tant eren senyors de les terres de Santa Maria de Miralles, hi ha una referència a una agrupació de finques del mas de Florençola. Es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles(que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens), conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. Els de Florençola paguen el delme de tots els fruits i collites i també carnalatge, amb un cabrit, un anyell,un poll, dues gallines, un porcell si tenen truja i sis formatges. També paguen 3 sous al Priorat de la Llacuna i 3 quartans de forment per al llum sagramental de l'església de Miralles, que alhora també rep les primícies. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. La greu rierada del 17 d'agost de 1921 comprotà l'enderrocament d'alguns edifics annexos al Mas. Segons Ribas (1988) els tres molins fitxats (de Dalt, del Mig i de Baix) més el molí Vell foren actius fins el segle XIX i formaven part de l'heretat Mas de Françola. | 41.5086300,1.5430400 | 378413 | 4596247 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com a Mas de Florençola. Aquest mas no tenia un molí dintre del conjunt. Sembla que el Molí de Baix o d'en Serenes pertanyia al mas. Pero hi ha que destacar que en el camí de la Censada Nova, davant el mas, i a tocar del pont, hi ha fragmens de moles trencades.Als terrenys de vinya del voltant es conrea majoritàriament la varietat sauvingon blanc, amb la qual la propietat, l'empresa vitivinícola Torres, produeix el vi batejat amb el nom de 'Fransola'. | 94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66179 | Creu de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-francola | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6052 (Rev. 1991) Inventari fotogràfic Arxiu Comarcal d'Igualada. Martínez Palou, Sílvia; Galí, David . Memòria Valorada Restauració de la Creu de Françola. Santa Maria de Miralles. SPAL. Diputació de Barcelona. 2016.</p> | XIV | Restaurat per l'SPAL el 2017. | <p>Creu de terme, de pedra, d'estil gòtic. S'hi representa, a una banda, Crist Crucificat flanquejat per dos àngels i a l'altra, la Mare de Déu prenent el nen Jesús amb el braç dret i amb una mena de ceptre a la mà dreta, flanquejada també per un àngel músic a cada banda. Tant la base del fust com el capitell, que té un treball escultòric d'emmarcament a manera de finestra gòtica lobulada a cada cara, presenten inscripcions amb lletres gòtiques, força desgastades. El peu de la creu té representat un cérvol a les dues cares oposades corresponents a les de la creu i flors de lis a les restants. Aquest cèrvid es el símbol heràldic dels Alemany-Cervelló, que foren els senyors del castell de Miralles del S. X al XV. Aquest fet i les característiques escultòriques fan pensar en una cronologia del segle XIV. La creu té les dues puntes dels costats centrals i la superior coronades per sengles florons. A sota, un capitell octogonal presenta diversos relleus amb representacions arquitectòniques. La columna o fust, de secció octogonal, és moderna (1940). La base on s'assenta el fust és un sòcol de tipus octogonal. La creu descansa sobre una graonada amb un pedestal quadrat d'angles aixamfranats.</p> | 08257-15 | Al camí de Mas Françola (Original: Finca El Maset Bodegues Torres Pacs del Penedés) | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu de Françola és més aviat d'aquest darrer tipus, doncs no indica cap terme (es troba al centre del terme de Miralles), al contrari de l'altre creu, la del Pla (fitxa 108) que si que indica la termenal entre Miralles i La Llacuna. La creu presenta els cèrvols de l'escut heràldic dels Cervelló a totes les cares, indicant al bell mig del seu terme la seva pertinença a la família que va senyorejar el castell de Miralles des del segle X fins més enllà del segle XV. Des de 1308 el terme estava en mans de la branca secundària de la Llacuna-Vilademàger. Destruïda parcialment el 1936 durant la Guerra Civil ('en el periodo marxista'). Els fragments van ser guardats, i amb ells va ser restaurada al 1940 a Igualada al taller del marbrista Ramon Perelló i reposada in situ. Al 1962 va ser reinstal·lada de nou, però llavors la creu original fou substituïda per una rèplica. L'Original es troba a Pacs del Penedès.. El peu de la creu va ser girat 180 graus i ara cadascun dels escuts del Cervelló (que no son ben bé iguals, per que un dels cèrvols està lleugerament inclinat) es troba en un costat diferent.</p> | 41.5093300,1.5355400 | 377788 | 4596335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al camí que va al Mas Françola, al costat del torrent de Françola que baixa des del Clot de Comarroques fins la Riera de Miralles. Deteriorada durant la Guerra Civil i restaurada i reposada al 1940. La columna o fust es moderna i fou afegida el 1940. Avui sabem que cap el 1962 (és possible que ja al 1940) la creu original (únicament) va ser substituïda per una rèplica per part de la propietat dels terrenys (caves Torres). Per tant, aquesta fitxa reflecteix dues creus: la creu original, que està exposada al centre de visitants de les Bodegues Torres, a la Finca El Maset s/n 08796 Pacs del Penedès, instal·lada sobre una base i columna de factura recent, i la creu in situ, composta d'una còpia de la creu posada el 1962(o el 1940), sobre el fust modern de 1940. L'any 2014 la columna presentava una profunda esquerda i la propietat va realitzar una reparació provisional i d'urgència del fust consistent amb un estintolament amb fustes lligades. També estava molt emboscada la base. A petició de l'ajuntament (2015), la creu i la columna fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona l'estiu del 2017, a rel del conveni signat entre la propietat, l'ajuntament i la Diputació (Pressupost: 23.388,5 euros) A la columna hi ha la següent inscripció: 'PAX. Destruïda por los rojos XXV-VII-MCMXXXVI. Restaurada por José Alemany Ventura XII-V-MCMXL'. Se sembla a la Creu del Pla (fitxa 108, prop del terme de La Llacuna). Com a paral·lels propers, també podem citar les creus d'en Ràfols (Les Cabanyes) i la de Cal Escuder (La Granada), a l'Alt Penedès. Foto 1: Creu restaurada 2017 (Ajuntament de Miralles); Foto 2 i foto 3: Fotos autor Mapa abans restauració (2015), amb el fust estintolat. La fitxa 167 (Arxiu Comarcal Igialada) inclou una foto antiga de la creu. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 66180 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26447 (Rev. 1991). HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XVI-XX | Antic molí fariner de planta quadrada, amb paraments de carreuons mitjans ben treballats, orientat al N-NO. Presenta al SE un seguit de construccions adossades posteriorment, en forma d'ela, de dues plantes, que actualment serveixen d'habitatge. Al SO també presenta, a la part posterior del molí turriforme, un altre cober adossat, per a garatge. La teulada del molí, d'una sola pendent, està inclinada en direcció N, i presenta coberta de teula àrab. Al costat O. Hi ha adossada una petita absidiola semicircular i amb teula àrab. La porta, que no és l'original, està a l'edifici adossat, al costat sud est i presenta una llinda de fusta. | 08257-16 | A l'Este del terme. Pla de Françola, al vessant de la Serra de Fontfregona. | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica el Molí de Dalt amb el nom de El Molí Vell (segons el Catàleg de Masies). El Mapa IEG de 1914 també hi apareix (com a molino). Però la seva fundació, com a molí fariner, es podria remuntar fins al segle XVI. En el capbreu de 1522, el Molí de Dalt és declarat per Antoni Estalella, en el de 1649, per Jaume Palau, i en el de 1682, per Francesc Morgades. Corresponien a aquest molí uns quaranta jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també pagaven els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen cinc sous de benefici a Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim. Els molins de Dalt, del Mig i de Baix van formar part de la finca de Mas Françola, i al llarg dels anys van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). Però el Moli de Dalt devia pertanyer al Mas de Cal Morgades (fitxa 17), abans Mas Stalela. | 41.5068300,1.5418500 | 378310 | 4596049 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | S'ubica a la dreta de la Riera de Miralles. Es el primer de la sèrie de molins fariners de la Riera. El que havia estat la bassa, actualment desapareguda, està plantada de pomeres. Es veuen restes de la canal de sortida del molí cap a la riera, excavada al sól. Hi ha un corró a l'entorn. No s'ha pogut entrar a l'interior. Hi ha notícies de que es conserven part de les estructures de l'antic molí. Així ho afirma el rètol que hi ha a l'aqüeducte del rec (fitxa 44), en el que s'afirma que al Molí de Dalt es conserva perfectament l'habitage superior dins la torre, i a sota, la dependència amb la mola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66181 | Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morgades | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XIX | Es tracta d'una edificació composta per tres cases i altres construccions complementàries. La planta es rectangular i presenta teulades a dos vessants de teula àrab. Dos de les cases (una és la més meridional) tenen només dues plantes mentre que una tercera presenta planta principal, planta pis i golfes. L'edifici també presenta a més dos edificis adossats. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat amb maó en llibre i cantons en maó. La resta del parament està encimentat. | 08257-17 | Al sector E. del municipi. Vessant de la Serra de Fontfregona | Aquest mas d'origen medieval era conegut al segle XV com Mas l'Stalella. Consta com Can Morgádes al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Morgades dins del grup de masies de a partir del segle XVII. També apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (C. Morgades) i en el Mapa IGE de 1914 (Cal Morgades). Però es força més antiga, d'època baixmedieval, si la identifiquem com el Mas Stalella. El primer propietari citat en un document de 1490 és en Gaspar Soler de mas Stalella. Sembla que aquesta propietat i mas Soler pertanyien a la mateixa família doncs a un document de l'any 1500 apareix citat en Magí Stalella dels Masos Soleres. A l'any 1552 apareix com a propietari Antoni Gerald i al 1596 es cita una premsa vinculada a la masia. Al capbreu de 1682 el propietari és en Francesc Morgades. A l'any 1683 en Francesc Morgades és el batlle de Miralles. Al testament de Jaume Palau de mas Palau, any 1770, apareixen com a límitrofs de les seves finques un seguit de propietaris, un dels citats és Francesc de Morgades indicant que abans la masia era coneguda com Stalella. També se cita la presència d'un molí fariner. Al segle XIX se l'anomena Molí Vell (seria el Molí de Dalt, fitxa 16) Al segle XVIII torna a aparéixer un Mas Estalella o de Valdeserver però és dubtós que es trobés ubicat a Santa Maria de Miralles. A un document de 1858 apareix com hereu d'una finca a Santa Maria de Miralles, Juan Estalella Vidal , hereu d'en Magí Estalella farmacèutic del Vendrell. Casa molt reformada als segles XVIII i XIX. | 41.5038900,1.5432500 | 378421 | 4595720 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Prop de la casa hi ha la font i bassa de can Morgades (fitxa 73). El Moli de Dalt (fitxa 16) hi hauria pertangut. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66182 | Mina de bauxita d'en Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-bauxita-den-soler | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Explotació a cel obert i conjunt de boques de mina propera a la masia de cal Cisquet i a la zona obaga de la Serra de Fontfregona. Aquestes varen ser explotades a cel obert des de 1931 fins a 1965 per a extreure mineral que s'utilitzava per a la preparació de compostos d'alumini i la producció de sulfat d'alúmnia i també com a colorant de materials de construcció i, fins i tot, per la comercialització de minerals per a col·leccionistes. El mineral de bauxita es troba en els rebliments d'origen kàrstic, en la zona discordant entre les calcàries triàsiques i les eocèniques. La bauxita es un mineral ric amb components d'alumini en forma d'hidròxid. | 08257-18 | Est del terme. Serra de Fontfregona | Aquesta mina podria correspondre a la Mina Maria, que el 1931 va ser objecte de concessió estatal. L'explotació de la Mina Maria, prop de la Obaga del Soler, amb una afectació de 240.000 m2, va ser concedida a favor de Joaquim Molins i Figueres, que el 1936 la va transferir a la societat Ciments Molins S.A. L'any 1948 fou venuda a la companyia La Alquímia S.A. Aquesta mina corresponia a una finca que pertanyia a cal Soler (fitxa 21, casa que està a l'altre costat de la C-37, i des de la que es veu tot el sector miner). A prop de la mina hi havia hagut una barraca d'obra on s'hi havia instal·lat l'encarregat que gestionava la mina de bauxita, en el mateix lloc on anys més tard -cap el 1972, anys després del tancament de la mina- s'hi construí l'actual casa coneguda com Can Raspall. | 41.4974900,1.5414300 | 378257 | 4595012 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66182-foto-08257-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66182-foto-08257-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Es podria tracta de la Mina Maria. Al web municipal trobem informació de boques de mina del sector: Mina de Ferro ( Adelaida) i de Bauxita (Maria) , a l'obaga del Soler, obertes el 1931. També sobre la Mina Carmen, prop del Coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 mines de bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66183 | Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. https://calramonetdemiralles.cat/ | XIX-XX | Conjunt de 6 edificis de planta rectangular adossats i orientats cap a ponent i orient.. Les teulades són de dues vessants a nord i sud i de teula àrab. L'edifici principal, que constitueix l'antiga masia, està situat a llevant del conjunt, és de planta rectangular i es compon de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. A ponent de l'edifici principal, adossat a la façana de ponent d'aquest, s'aixeca l'edifici que antigament va acollir usos socials, el qual és de planta rectangular. Els edificis més externs són els més moderns i tenen teulada a 4 aigües. Les parets estàn emblanquinades majoritàriament i d'altres són de pedra o obra vista. Les façanes al tapar-se les unes a les altres només deixen a la vista les més modernes. La façana oriental pertany a un dels edificis més antics i presenta unes petites finestres quadrades a la planta de les golfes i unes petites balconades a la primera planta. | 08257-19 | A l'est del terme, al centre del municipi, al Km. 51 de la carretera C-37 | Cal Ramonet té un alt valor històric i identitari per a Santa Maria de Miralles: antigament va acollir l'antiga escola, i va fer funcions de sala de teatre (hi havia escenari) i ball (on avui hi ha el menjador del restaurant), barberia, correus, telèfon públic (un dels primers del poble) i botiga. Fins i tot podria haver acollit l'ajuntament. Igualment, era el lloc de celebració de l'antiga Festa major de Santa Creu, actualment perduda, i tal vegada la seu social de la germandat de Sant Sebastià, que l'organitzava. La casa, antigament, havia tingut premsa, cups i celler per a fabricar vi. Segons els actuals propietaris, la casa la va construir Pere Vives a finals del segle XIX, i el nom de Ramonet vindria d'una altra casa, Cal Ton Ramonet (fitxa 165) o cal Jaume Ramonet (prop de l'anterior, ja en terme de la Llacuna). El net de Pere Vives, Josep Vives, va ser alcalde. Segons el web del restaurant, can Ramonet es restaurant des del 1884, i ha estat regentat pels besavis, avis i pares dels actuals. El 1885 els besavis Pere i Emília van obrir Can Ramonet als caçadors i als treballadors del bosc i dels camps de conreu per convertir-lo en restaurant i fonda. Aviat s'hi celebraren les primeres festes majors de Miralles. Els avis Josep i Consol, seguint la tradició, van consolidar Can Ramonet com a casa del poble (com a centre cultural), ja que s'hi realitzaven balls cada diumenge i sessions de teatre i cinema. Des del 1942 fou botiga de queviures i estafeta de correus. La seva filla, la Neus, continuà amb el restaurant de 1976 a 2014. Ara els besnéts han reobert una nova etapa. Apareix com a Can Ramonet al Mapa IGE de 1914 però no apareix al Nomenclàtor de 1860. Cal pensar, per tant, que es una de les cases noves que es van edificar al peu de la nova carretera en paral·lel a l'abandonament del Poble Vell (Castell) (Segle XIX) | 41.5055000,1.5332700 | 377591 | 4595913 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez/Pedro Barbado | Actualment és un restaurant. Va tancar el 2014 per fer reformes, i va obrir novament uns anys després, també com a masia de turisme rural.A l'entorn de l'edifici (patis, parking, etc), i amb funcions decoratives, hi ha diversos elements mobles: corrons, guardarrodes, botes petites (aprofitades com a jardineres), piques de pedra, una base i un cargol de premsa de vi de gàbia, etc. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66184 | Cal Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domenech | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XX | Esquerdes i reforços estructurals a la façana de llevant | Masia amb diverses dependències agrícoles i residencials al voltant. L'edifici principal és de planta rectangular, compost de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Al seu voltant hi ha alguns edificis, principalment tancats i magatzems. La casa presenta una entrada direcció est amb una porta d'arc rebaixat de maó en llibre i cantons de maó. La façana està emblanquinada però deixa veure que una de les actuals finestres era prèviament una finestra d'arc. Un dels tancats presenta una porta d'arc rebaixat amb maons en llibre. | 08257-20 | Sector central del municipi, a l'extrem oriental de les Planes de Ca l'Erzet | El cognom Domènec ja apareix citat al fogatge de 1497 i al de 1553. Al 1685 apareix Jacob Doménech de Cal Riera, una masia no identificada però que podria estar vinculada a Cal Domènec. A 1740 al Testament de Jaume Palau de mas Palau es cita a Jaume Doménech de la Riera. Citada com a Can Domènech al Nomenclàtor de 1860. L'origen de la casa, per tant, es podria remuntrar al segle XV. | 41.5090000,1.5287400 | 377220 | 4596308 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66184-foto-08257-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66184-foto-08257-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66184-foto-08257-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Grafiat cal Domènech al projecte de Catàleg de Masies.Pou aïllat al S de l'edifici | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66185 | Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-soler-0 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVI-XX | Molt restaurada | Casa molt gran orientada Nord-Sud (amb lleugera inclinació NE-SO), reformada i rehabilitada en temps recents, composta per diversos volums.L'edifici central del conjunt és el que presenta major volum i està cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana amb la porta principal es situa a l'oest. La estructura de la casa és complexa, amb almenys dos plantes i diversos altells. El portal no està centrat i esta constituit per una porta ampla amb brancals i arc adovellat i rebaixat, de pedra, de factura força recent. A banda i banda s'adivinen cossos adossats. A la planta més elevada hi llueix una galeria oberta parcialment a la façana. Davant de la façana principal s'ubica un gran pati pavimentat amb cairons. Tot el conjunt està delimitat per una tanca, amb l'entrada situada a l'oest del conjunt. En front la façana existeix un cobert de dos plantes que presenta una gran coberta de fusta. | 08257-21 | A l'est del terme, a la carretera C-37 Km. 51 | El Mas Soler està inclòs al Nomenclàtor de 1860 (com a Solé), en la categoria de 'alqueria'. Era una casa gran, important. Riba (1988, 211-212) cita Soler al grup de masies antigues (fins el segle XVII). També apareix al mapa IGE de 1914 com a 'can Solé'. Tenim citats els Soler des del segle XVI, pel que podem suposar que la casa ja existiria en aquest segle. L'any 1500 s'esmenta documentalment Magí Stalella dels Masos Solers, la qual cosa fa pensar que probablement en aquesta època, Cal Morgades i Mas Soler pertanyien a la mateixa família. El cognom Soler apareix al fogatge de 1553 com Claramunt de Soler. El mas apareix citat al a la Cort del Batlle a 1555 com a propietat de Bartolomeu de Claramunt. Al testament d'Antoni Domenech de l'any 1633 apareix citada la finca com a propietat d'en Magí Claramunt. Al 1685 es cita a un Josep Soler de Mas Soler. Al 1732 el propietari del mas és Isidre Soler. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareixen citats Isidre i Francesc Soler de Mas Soler. Al testament de Jaume Palau de Mas Palau de la casa Blanca apareix citat el mas com a propietat d'en Joan Soler. Els Soler podrien haver estat els propietaris de les mines de bauxita de la Serra de Fontfregona. Segons fonts orals (actual propietat), la casa va deixar de ser propietat de la familia Soler a mitjans de la segona meitat del segle XX, Aquesta, abans de vendre la casa, la va reformar en profunditat. | 41.5041500,1.5303600 | 377346 | 4595767 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: cal Pas.Està ubicat en un turó elevat que domina ampliament la plana que s'obre a l'Est, definida per la Riera de Miralles. La posició enlairada de la masia, per sobre de la carretera d'Igualada i lesplanes agrícoles de llevant, acompanyada de la contundència volumètrica de la seva arquitectura, determina que el Mas Soler sigui una referència d'especial valor en el paisatge de Santa Maria de Miralles.La façana principal es situa a la cara oposada. A l'altra banda de la riera la casa hi tenia terrenys (mines). Una tarja de forja situada a la planta baixa porta la data de 1845, i la llar de foc de la primera planta està coronada per una peça de pedra que porta gravada la data de 1861. No es pot assegurar que es tracti d'elements originals de la masia. La casa té a l'interior nombroses col·leccions d'objectes de caire popular i rural (ceràmica, eines de pagés...) i a l'exterior conserva diversos elements de pedra, com 5 guarda-rodes, rodes de molí, piques, etc. i altres elements agropecuaris, com una premsa de vi de gàbia. Al nord del pati s'observa un gran pou-cisterna fet de pedra vista, que ja no està en funcionament. A prop s'hi situa un safareig. Al tros que hi ha davant la tanca de la finca s'exhibeixen diversos elements, sobretot de ferro, relacionats amb sistemes de premsat, de procedències alienes al territori. Destaca un trull d'oli procedent d'Artesa de Segre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66186 | Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-latzet | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XVIII | Edifici abandonat i ruïnós en part. La porta està tancada per evitar que ningú pugui entrar perquè l'edifici està en runes, pero es pot accedir per darrera (Oest). S'han realitzat reparacions recents. | Masia de planta rectangular amb tres pisos d'alçada (soterrani, planta baixa, planta pis, golfes) amb teulada, de teula corba, de dues vessants que cauen a nord-est i sud-oest. Presenta parets de pedra irregular i tàpia emblanquinades i amb façana a nord. En molt mal estat, malgrat algunes obres recents per evitar l'ensorrament. A l'Est, davant de can Massip, presenta un altre edifici annex, amb dos cups de vi ben conservats, circulars, de cairons vidrats. A sota es situa el celler, amb voltes de pedra, on s'aprecien els boixos i diverses tines de fusta. Més a l'est es localitza una altra dependència semisoterrada, potser un altre celler (no te mobiliari). Davant dels dos cups citats, sota un cobert de recent construcció, hi ha restes d'un altre cup de cairons vidrats totalment enfonsat. Encara es conserva l'estructura bàsica de ferro d'una premsa de gàvia de forma troncocónica o cilíndrica, a la que li falten els llistons travessers de fusta. S'aprecia també al paviment la cassola o pica de pedra, que presenta el corresponen bec per on fluia el most, i que anava a parar a un altre celler soterrat al que s'accedeix des de dins de la casa, i que presenta encara nombroses tines i botes de fusta in situ. Dins l'edifici encara hi ha un tercer celler ple de tines. Al costat de la premsa de gàbia hi ha una porta que accedeix a la casa, a la paret E, actualment tancada. Aquesta porta està emmarcada per trossos d'una biga de secció quadrangular que pertanyia a una gran premsa. El fragment principal està situat com a llinda de la porta i al centre presenta un dibuix decoratiu incís, que inclou una creu i una orla o senefa, en forma de bulb, que cicunscriu una data: 1873 (la darrera xifra no és segura), coronada per una creu patent. Darrera la decoració s'aprecia el forat del cargol de la biga. Entre aquesta porta i els dos cups hi ha un pontó de fusta que sembla apuntalar el cobert, i que presenta fustes prependiculars per fer-lo girar. Les diferents cambres de la planta noble i del segon pis no conserven mobiliari i tenen un aspecte pobre. Es conserva un forn incomplet en planta baixa. La porta principal (al N.) està emmarcada per carreus de pedra carreuada sense que s'aprecii clarament la volta de la llinda; per sota de l'hipotètic arc original és visible un arc rebaixat de descàrrega, de totxo, posterior. A la paret nord-est hi ha un contrafort de pedra, que sembla de construcció recent. | 08257-22 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Ca l'Adzet sembla el nom actual d'un mas denominat Osset al fogatge de 1497. A 1687 apareix citat Pere Adzet de mas Coll. Aquest mas apareix en un document anterior propietat de Joan Claramunt que també apareix com a propietari de mas Delenza, potser una transcripció diferent de Mas de l'Osset/Otzet/Adzet. Al segle XIX encara apareix el nom de Mas Ozet. Aquest mas també era conegut com Mas Heures. Riba (1988, 211-212) cita Odset i Osset (com dos cases diferents) com a masos antics (entre els segles X i XVII) i Can Acset dins del grup de masos a partir del segle XVII. Al nomenclàtor de 1860 hi apareix com a Can Acset. com a 'alqueria' (casa gran). En algun moment la masia va estar dividida en dues cases, de noms ca l'Atzet i cal Guerxo, les quals, possiblement, s'accedien independentment, una per la façana nord i l'altra per la sud. Els elements descrits (tres cups, celler amb botes, premsa de gàbia i piques,...) testimonien l'especialització del mas en producció vitivinícola. | 41.5053000,1.5209200 | 376560 | 4595909 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado / F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc, segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Acset, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. També Osset i Ozet. Entenem que es refereixen al mateix topònim i a la mateixa casa, d'origen antic. També es coneixia com a Mas Heures. En algun moment s'hi adossà un altra casa, independent; segons fonts orals, seria can Guerxo. La casa forma un petit nucli amb Cal Massip (la masoveria, fitxa 23), la Caseta de Ca l'Atzet (fitxa 115) i el Cup Nou de Ca l'Atzet (fitza 116). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66187 | Cal Massip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massip-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Molt restaurada. Ha perdut la seva fesomia original | Edifici de planta rectangular de petites dimensions molt restaurada. La teulada de teula corba és de dues vessants que cauen a nord-est i sud-oest amb el carener perpendicular a la façana principal. Té dos pisos d'alçada i la seva façana principal dona al sud-est i presenta una porta i 4 finestres ubicades de manera simètrica amb dues a cada planta a costat i costat de la porta. Totes les obertures estan tancades amb forjats de ferro. La façana està encalada i té un sòcol decorat amb petites pedres. L'edifici principal presenta dos cossos adossats. | 08257-23 | A la zona central del municipi. Planes de Ca l'Alzet | Apareix citada en un document de 1770. Can Massip podria haver estat la masoveria de Ca l'Atzet. Molt reformada posteriorment. | 41.5054500,1.5207300 | 376545 | 4595926 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66187-foto-08257-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66187-foto-08257-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma un petit nucli amb Ca l'Otzet o Atzet (Fitxa 22), i també amb la Castea de Ca l'Atzet i el Cup de Ca l'Atzet (fitxes 115 i 116) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66188 | Cal Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puca | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Es troba molt refeta | Edifici de 4 cossos de planta rectangular orientats nord-sud amb teulada de dues vessants a nord i sud excepte el cos més gran central que ho fa a est-oest. El cos principal presenta el carener perpendicular a la façana principal. La teulada és de teula àrab. La façana principal que dona al camí de cal Puça està molt refeta i encimentada. De les tres plantes del cos central només donen al camí dues; l'altra planta, ara convertida en entrada està a la part posterior i a una cota més baixa que el camí, ja que la planta baixa està soterrada, amb el costat nord en contacte amb el terreny. Les finestres són petites amb reixa de ferro i un petit ampit de rajola. A la cara est les finestres són més grans amb llinda de fusta. | 08257-24 | Sector central del terme municipal. Camí de Cal Puça | Can Pussa segons el Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Puça dins del grup de masies de a partir del segle XVII. També apareix al mapa IGE de 1914 (Cal Pusa). Per tant documentada al segle XIX i segurament construïda al XVIII, tot i que ha esta molt reformada durant el segle XX. | 41.5121600,1.5200100 | 376497 | 4596672 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66188-foto-08257-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66188-foto-08257-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Mola de molí com a taula, a l'exterior. Situada a la riba esquerra del torrent de cal Puça | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66189 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt refeta en la seva aparença exterior | Edifici principal de tres pisos (planta baixa, planta pis i golgfes) i de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb caiguda a nord i suda i amb el carener paral·lel a la façana principal. Té la façana principal orientada al S., emblanquinada, amb finestres de petites dimensions amb ampit, amb un portal central d'arc rebaixat. Presenta 3 cossos afegits un resseguint la façana nord, una continuació d'aquest al costat est i un altre perpendicular a la cantonada sud. | 08257-25 | Sector central oriental del terme municipal. Camí de Cal Morgades. | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (amb el nom de C. Andreu) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Andreu) | 41.5026500,1.5327900 | 377546 | 4595598 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Es situa en una plana de conreu prop de la desembocadura del torrent de Fontanilles amb la riera de Miralles | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66190 | Mas de Múnia i Can Flabiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-munia-i-can-flabiol | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219 MARTÍ, RAMON (1997). Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu Bitlles. Ceràmica medieval Catalana. Actes de la taula Rodona celebrada a Barcelona els dies 15 i 16.11.1994. Barcelona, Diputació de Barcelona, Col. 1 'Quaderns científics i tècnics' Num. 9 p. 275 GIBERT REBULL, JORDI (2005). La integració a Al-Andalus dels territoris a Ponent del Llobregat. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Num. XVI (2005) p. 39-72. IEC. Barcelona. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XVIII | Ca La Múnia, molt restaurada. Cal Flabiol, regular | El Mas de Múnia o de La Múnia (o d'Almúnia) és una masia orientada N-S de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta a doble ves0sant a nord i sud i amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal es situa a migdia. L'entrada principal es situa a la dreta de la façana. Presenta arc rebaixat de pedra. La porta de fusta mostra una data gravada amb caràcters antics: 1879. La dovella central de l'arc rebaixat de la porta mostra la mateixa data gravada. A l'esquerra de la façana s'obre una finestra quadrada, La planta pis presenta dues balconades de llosana de pedra de cantell rodò i barana de ferro forjat, amb arc rebaixats i brancals i dovelles de maons. Les golfes mostres dues petites obertures quadrades. La paret oriental de la casa mostra dues petites troneres que es van respectar quan es va restaurar la casa. A aquesta paret oriental se li adosa un cos quadrangular d'un sol pis amb terrassa superior, que antigament era més alt. El paviment de la planta baixa és de cairons originals pero tota la casa té un aire d'haver estat construïda o absolutament reformada al segle XIX. Cal Flabiol presenta la mateixa estructura: orientació N-S; planta baixa, planta pis i golfes; i coberta a doble vessant a nord i sud, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal es situa, en canvi, a l'oest, mostrant la coberta a doble vessant en façana. La casa està adosada a Ca la Munia per l'est (és a dir, el parament oest de ca la Múnia i el parament est de Cal Flaviol són compartits; sembla esser que les dues cases estaven comunicades a través d'aquest mur, segons fons de les actuals propietats). La façana presenta dues portes a planta baixa, articulades simètricament, i de forma rectangular. La de la dreta, amb llinda de fusta, és l'accés a la casa, i la de l'esquerra, amb llinda de maons, és l'accés al celler. Sembla que una part de l'edifici, el de la part esquerra (el del celler), està construit amb posterioritat, segons les traces de la façana. La planta pis presenta cinc finestres rectangulars senzilles (més una de tapiada, i les golfes, una finestra gran central, sota teulada. El celler conserva part de les estructures originals, principalment les botes. La premsa i la tina es conserven a la planta superior. Davant la façana de ca la Múnia hi ha un pati enllosat i en front hi ha un altre edifici composat per un celler (que conserva restes força malmeses de les bòtes), de finals del S. XIX, en part excavat al terreny natural, i cobert amb volta catalana, i a sobre, per altres estructures com coberts i corrals. Per la part posterior, hi ha una estructura amb façana a migdia i amb tres obertures que podrien haver estat l'acces als cups i a la premsa de vi, que es situarien sobre el celler. A l'est d'aquest edifici descrit (celler), hi ha un tercer edific, exent, de dos pisos, amb coberta a doble vessant, que devia ser pallissa i posteriorment garatge, construit amb posterioritat (anys 20 o 30 S. XX). Davant la façana de Cal Flaviol hi ha un pati tancat, amb un accés amb brancals de totxo, i en el camí d'accés, a uns 100m. De la casa, hi ha restes d'una pallissa de planta rectangular, amb les parets enrunades i sense sostre, amb un mur de compartimentació a l'interior i dues portes d'entrada. | 08257-26 | Sector sud-est del municipi. Sant Romà i carrerada de la Llacuna. Vessants Serra Fontfregona, | Apareix com a Múnia al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) el cita com a Armúnia dins del grup de masies antigues (dels segles X a XVII). Al Mapa Almera/Brossa de 1900 apareix com L'Almúnia i al mapa IGE de 1914 apareix com a Mas de Múnia. Per cites documentals podem remuntar la seva cronologia a la baixa edat mitjana, i per raons toponímiques, com veurem, podriem recular fins a època andalusí. Podem inferir reformes profundes de la casa al segle XIX (tenim la data 1879 gravada al portal de la façana). Aquest mas seria un dels primers nascuts a l'època de la repoblació ja que el seu topònim (Múnia) és d'origen àrab: 'al munya' significa horta. El topònim Almunia, segons Gibert (2006) i Martí (1997), correspon a una explotació agrícola periurbana o rural de dimensions considerables, d'època islàmica, que podria pertànyer a l'autoritat emiral, i que te associada estructures d'irrigació. Aquests autors destaquen que aquest lloc de Miralles es relaciona amb una masia tradicional amb una font i a un petit sistema hidràulic. A un document de l'any 1555 la casa apareix citada com Mas d'Almunia, propietat d'Andreu Alemany. A l'any 1569 apareix citada com Mas Almunia i com a propietat d'Antoni Alemany. Vinculada a la masia hi havia un molí actualment no existent. Al 1644 apareixen citats en un pleit Joan Valls d'Almunia i Joan Vivó d'Almunia. Al 1669 el propietari és Pere Alemany, i en el mateix document apareix Jaume Joan Vivó de mas Almunia. És possible que es refereixi a l'altre casa situada al costat de Ca La Múnia, Cal Flabiol. L'antic mas d'Almúnia figura, en les capbrevacions dels segles XVI i XVII, com a propietat de la família Vivó. La família Vivó va ser molt rellevant en la vida social i política de Miralles durant tota l'Edat Moderna. L'any 1633, el rector de Vilademager és en Jaume Vivó; el 1659 el batlle és en Jaume Vivó, i el mateix o un altre Jaume Vivó apareix com a batlle el 1687. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareix citat Josep Vivó, pagès del mas d'Almúnia. Segons el capbreu de 1522 la casa i les seves terres pagaven a la baronia de la Llacuna i Miralles els corresponents censos i delmes, d'entre altres prestacions, d'acord amb el següent detall: 2 quarteres i 11 quartans de forment; 5 quarteres de civada; 4 quartans d'ordi; 1 gallina i mitja; 2 conills; 2 garves d'ordi; 1 'joya' amb parell; 1 dia de 'tirada' d'home amb mula; 1 dia de 'femada' amb un animal; 1 jornal de 'batuda' amb un home i una mula; 1 dia de verema i 3 dies de 'tragí' amb un home i un animal; 1 quartà de vi; 1 fogassa i mitja i un sou i sis diners en moneda. En el capbreu de 1682 es mantenen aquestes prestacions llevat de la variació de donar 20 diners en lloc dels 2 conills, i 9 quartans d'ordi en lloc de les 2 garbes d'ordi i del quartà de vi. En la major part del segle XIX el mas d'Almúnia fou propietat de Francesc Ferrer i Carner i successors. Segons fonts orals (actual propietat), Ca la Múnia, segons documents originals conservats a la casa, es remunta al menys a mitjans del segle XV, i es va refer de nou cap els anys 80 del segle XIX, quan Josep Farré Carné, procedent de Sant Joan de Mediona, va reformar profundament la casa i la va remuntar un pis. Poc després, segons l'actual propietat, Ca la Múnia va ser la primera explotació de Miralles que va conreuar la nova vinya americana després de la crisi de la filoxera. | 41.4943600,1.5267400 | 377025 | 4594686 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les dues cases comparteixen un mur i estaven comunicades d'antic, internament, però tenen camins d'accès diferents i fa anys que tenen propietaris diferents. Probablement Cal Flabiol fou construïda posteriorment com ampliació de La Múnia (També citada com Almúnia) o segregada de Ca la Múnia en època recent (no apareix als mapes del segle XX). Per aixó fitxem les dues cases de forma comuna com a Conjunt Arquitectònic. Les NNSS del planejament municipal també les considera un sol element. Al Catàleg de Masies estan com a dos cases separades : Mas de Múnia (Fitxa 40) i Can Flaviol (fitxa 41). Aquestes dues cases han donat lloc al denominat Veïnat de La Múnia, composat per un conjunt d'unes 9 cases dels anys 70 de la Carrerada de La Llacuna davant Ca La Múnia, més unes altres cases com Cal Guillem, Cal Rodriguez, i una tercera casa, que es troben darrera Ca La Múnia. Són cases modernes que no hem fitxat. Ca la Múnia té un parell o tres de piques de pedra i un corró a l'exterior.Fotos. 1: Cal Flaviol a primer terme; a darrera, Ca La Múnia. 2: Ca La Múnia; 3. Cal Flaviol. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66191 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-1 | Ramon Llenas i Costa. Apunts històrics de La Llacuna. Editorial Gràfiques Ferpala, Vilanova i la Geltrú (1980) pag. 155. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVII-XX | Hi ha un esquerda a la façana recentment reparada. La propietat ha col·locat dos tirants metàl·lics interns, per evitar més esquerdes. | Gran edifici civil, de planta rectangular, i de gran alçada, que presenta diversos cossos afegits i una certa complexitat arquitectònica. No te estructura de masia. L'edifici principal i original, rodejat tot ell per afegits posteriors, té planta rectangular(amb un cos sortint a ponent) i està perfectament orientat E-O, amb la façana principal al sud. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes, aquestes de gran alçada. La coberta, a doble vessant, cau a sud i nord, amb el carener asimètric paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Els paraments són de pedra irregular però les cantoneres presenten grans carreus de gran qualitat. La façana presenta una porta centrada d'arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra de bona qualitat, amb arrebossat posterior. A la planta pis s'observen dos finestres quadrades i balcó de llosana triangular. Les golfes, practicament un segon pis, llueixen grans finestrons. A l'esquerra de la porta hi ha adossat un cos rectangular, amb coberta descendent a sud, que va tenir un ús com a trull d'oli. Al pati es conserva desplaçat una pica doble de pedra, d'oli. Davant de la façana, a migdia, hi ha un estret pati tancat amb accessos al conjunt tant a l'est com a l'oest. El pati està limitat a sud per un edifici allargat i estret, corregut (té la mateixa llargada que la casa), i amb una coberta descendent a nord, destinat a corrals i bestiar. Adossat a l'edifici original, a l'oest, i a l'exterior de la porta oest que dóna accés al pati, es troba un altre cos de planta quadrada amb coberta descendent cap a sud, que també foren corrals. A la part nord de l'edifici original. i tapant de forma correguda tota la façana nord a l'alcada de la planta baixa, s'hi va construir un gran cobert d'una sola planta, amb coberta d'una sola vessant amb caiguda al nord, i sense obertures. Per sobre, es pot veure la façana nord de la casa original, amb 3 finestres quadrades a la planta baixa i 5 més a la planta pis (dues son petites), a més d'una més, tapiada. Una de les finestres presenta un tapiat parcial amb un ull central obert (fent més petita la finestra). Les golfes també presenten finestres, més petites. Pel que fa a les dues facanes curtes de l'edifici principal, cal citar un petit cos afegit pel costat oest, amb coberta descendent a l'O (antigament, davant, hi havia hagut un altre edifici destinat a corrals) i tot un cos estret corregut a la façana est, amb coberta d'una vessant amb caiguda a l'est. A l'extrem sud d'aquest cos allargat adossat es situen les cuines. En un dels costats exteriors de l'edifici s'aprecia un antic tancat -sembla que no tenia sostre- amb paviment de cairons ceràmics, que correspon a un antic corral de porcs. L'interior de la casa conserva l'estructura antiga i un mobiliari sobri. La planta baixa presenta un distribuidor petit amb paviment de cairons. A má dreta, cap a l'oest, s'accedeix a unes dependències limitades a sud i nord per unes parets de pedra que podrien correspondre a façanes anterior, doncs a sud i nord hi ha uns portals adovellats de noble factura, actualment tapiats. En aquesta dependència hi ha el cup de vi, soterrat, de forma quadrada, amb cairons vidrats, i la premsa. La coberta és de vigues de reure (roure). Per fonts orals sabem que a la planta baixa antigament hi havia un gran foc de rotllo, central, amb campana. Posteriorment la casa es va anar compartimentant. La planta pis està composta per moltíssimes habitacions (actualment dormitoris). Les golfes, amplíssimes, van acollir un colomar durant un temps. Actualment s'hi ha instal·lat uns tirants de ferro per impedir l'esberlament dels murs. | 08257-27 | Extrem S. del terme, tocant a La Llacuna. Carretera de La Llacuna (BP 2121) prop del Km. 33 | Apareix al Nomenclàtor de 1860 i al Mapa IGE de 1914 com 'La Costa'. Desconeixem l'origen i la història de la casa, que podria ser força antiga. Està en un lloc estratègic en el antic camí o carrerada que anava de la Llacuna a Igualada. Sabem que fa uns anys un conjunt de documents històrics de la casa van ser cremats. La Costa està referenciada antigament com a Casa dels Jueus. Segons informacions recollides i publicades en part per historiadors locals llacunecs, a la Llacuna hi havia hagut una petita aljama jueva. N'hi ha bastant constància documental però no s'han trobat fins ara restes materials. Consta que hi havia sinagoga, escola i uns banys, molt probablement situats al carrer de'n Granell, que antigament se n'havia dit carrer dels Jueus, i un fossar que pels afrontaments se suposa emplaçat en un camp situat a uns 150 m de la vila pel camí de cal Menció, sempre a la Llacuna. Al menys fins 1870, en escriptures de propietat, es conservava el topònim 'Les Costes de Natan', que es remunta a època medieval, i que fa referència al sector fronterer amb Miralles, on es situa La Costa. Natan és clarament un nom jueu, i podria correspondre al primer propietari d'aquestes terres, que s'ha conservat amb posterioritat a l'expulsió dels jueus (1492). En un capbreu del Priorat figura que aquestes terres estaven a tocar la Riera de l'Anoia (avui de Miralles). Segons Llenas (1980: 155), s'ha comprovat que la casa del jueu Natan era la Masia de la Costa. Després de l'expulsió, els veïns van adquirir les terres de les Costes. Sabem que el 1527, Estefania de Cervelló, del monestir del Priorat, posseeix unes terres a Les Costes de Natan. Tenim més cites de nous propietaris llacunencs al segle XVII a Les Costes. També tenim notícies orals de que la casa fou hostal. També s'ha relacionat la casa amb els carlins, però l'unic que hem recollit és un tradició oral, que l'actual propietat havia sentit a dir als seus avis, els quals ho havien sentit als seus avis, sobre l'existència de tres culs d'olla plens d'or que hi havia a la casa i que un grup armat, a l'època dels carlins s'amagava a la casa per vigilar aquest tresor. També es coneix que durant la Guerra Civil (1936-39) es van amagar a La Costa algunes famílies dels masos dels voltants. Per altra banda, segons el capbreu encarregat al notari igualadí Francesc Melción per Pere d'Alcántara, duc de Cardona-Medinaceli (que visqué fins el 1790) per censar les seves terres de Miralles, la finca més important era el mas dels Segarresos, que comprenia també els masos de la Costa i Sant Genís, amb vuitanta jornals de llaurar, i que eren ocupats per Francesc Camps i Lafarga, calceter d'Igualada. Pagaven el delme al baró (és a dir, als Cardona-Medinaceli, hereus dels Montcada, marquesos d'Aitona i barons de Miralles i de La Llacuna) i la primícia a la parròquia de Santa Maria de Miralles. Els ducs de Cardona-Medinaceli van conservar el domini de Miralles fins anys després de les lleis abolicionistes de 1811, 1823 i 1837. La qüestió no es va resoldre fins a rebre una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 1898, que confirmava l'acabament de les senyories jurisdiccionals. | 41.4871800,1.5179400 | 376277 | 4593901 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66191-foto-08257-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66191-foto-08257-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66191-foto-08257-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | També coneguda com la Barquera. Corró al voltant de la casa. A l'interior, a la part occidental de la casa, hi ha una sala amb el cup soterrat, reconstruït, i diversos elements relacionats amb l'explotació del vi, com una premsa de gàvia que conserva els pilons (la maquinària de ferro presenta la següent llegenda: fabricado por Antonio Ratera. Igualada), una trepitjadora i tres portadores. També hi ha alguns elements mobles per fabricar maons i teules corresponents a la teuleria (Fitxa 134) que hi havia a tocar a la casa, al costat nord. La casa està envoltada de bosc, en explotació. Als corrals i estables es conserven les estaques de roure per lligar el bestiar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66193 | Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vila | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XX | Restaurada | Gran casa de planta rectangular , amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, orientada NE-SO, i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es veu rehabilitada de vell nou (presenta un arrebossat modern a tot el perimetre). La entrada de l'edifici està a la façana contrària a la carretera (Sudest). Als extrems és situen dos annexos adossats, integrats en aquesta façana atès que segueixen la silueta a doble vessant de l'immoble. El cos adossat al SO presenta, en canvi, un retranqueig respecte la façana oposada. La porta, situada en el punt central, sota el canvi de rasant de la teulada, constitueix una obertura estreta, enmarcada dins un arc de mig punt rebaixat. Tant les dovelles com els montants estan fets de rajola plana. L'edifici consta de planta baixa (porta i 4 finestres), planta pis (5 finestres) i golfes (sense obertures). El cos afegit del SO presenta una gran porta de vehicles. L'altre cos cos afegit té tres petites finestres. Les finestres són obertures simples, sense emmarcar. | 08257-29 | Sud del terme, al Km. 49 de la carretera C-37 | Sembla que el Mas Vilar original estava situat a l'altre costat de la carretera, al N. La casa fou enderrocada del tot (no queden restes) -segurament al fer-se la nova carretera Valls-Igualada- i modernament, a finals del XIX o principis del XX, es va construir la nova casa que avui coneixem, i que fou totalment restaurada posteriorment. Inclòs al Nomenclàtor de 1860 (Mas Vilà). Riba (1988, 211-212) cita Vilar al del grup de masies antigues (fins el segle XVII). Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (com a M. Vilà) i en el mapa IGE 1914 (com a Mas Vilà). Les tres primeres mencions es deuen referir a la casa primigènia, i la quarta, a la casa actual. Mas Vilar (la casa original) apareix citada al 1529. Al 1705 apareix com a propietat d'en Mariano Terrida. | 41.4938500,1.5187800 | 376360 | 4594640 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Vilar. Altres noms: Cal Cabrit. Tot l'entorn de la casa està ornamentat amb uns 10 corrons i 6 guarda-rodes o guarda-cantons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66194 | Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domingo-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Abandonat | Masia de planta quadrada, composta de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Presenta una porta central en arc de mig punt amb carreus careners i dovelles. Les dovelles de la porta conserven encara la pintura blava. El balcó central amb llosana de pedra es superposa a l'arc adovellat. La façana es completa amb dues finestres més a la planta pis, sense decorar, i petits finestrons en planta baixa i golfes. La façana presenta també un rellotge de sol, sobre un rectangle arrebossat que sobresurt. El parament es de pedruscall irregular, i conserva parcialment l'arrebossat. Davant la façana hi ha un pati totalment tancat, al que s'accedeix per una porta de fusta. Al pati, a l'esquerra de l'entrada, hi ha un pou, i a la dreta, un galliner. A l'esquerra, hi ha un annex amb coberta a doble vessant. La tanca exterior que rodeja el pati i continua rodejant els edificis ha estat restaurada. Al voltant de l'edifici principal, hi ha un seguit d'edificacions: el cobert esmentat, un segon cobert a una vessant, un pati, un edifici modern i una quadra, amb un seguit d'espais de comunicació tancats a l'aire lliure. La quadra , de planta quadrada, conserva la coberta original ( a una vessant, amb un pendent bastant pronunciat), amb bigues de fusta amb dues entrades, i amb una gran pilastra central. En un dels coberts, a la part posterior de la masia, es poden veure dos cups circulars de parets de cairons vidrats que han estat retallats per tal de convertir l'espai en corral. Les teulades presenten moltes pedres per assegurar les teules. | 08257-30 | Sud del terme, al Km. 48 de la carretera C-37 | Apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Domingo. Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (com a C.Domingo) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Domingo). Dedicada, tal com palesen diferents elements conservats (cellers, cups, premses, botes, etc.) a la producció vitivinícola. També produia cereal. | 41.4889300,1.5119900 | 375784 | 4594104 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A la sala de la masia, hi ha una fornícula que al seu dia va albergar una verge del Roser.. Alzina monumental (fitxa 90) a l'entorn | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66195 | Cal Pau de Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-mas-vila | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Reformada de bell nou. | Casa de planta rectangular, de dimensions modestes, molt restaurada, situada en un petit promontori entre camps de conreu. L'edifici principal està orientat N-S amb la façana a l'est, amb coberta a doble vessant amb caiguda N-S amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Presenta un cos afegit al nord i un altre de petit adossat a la façana est. La façana presenta sócol de pedra i parets arrebossades amb una porta centrada amb arc rebaixat, amb brancals que segueixen el sòcol de pedra, i de factura recent. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra rectangular, a llinda. La planta pis està definit per un gran balcó modern, amb una altra finestra al costat. Les golfes presenten un parell de petites obertures. | 08257-31 | Al sud del terme, a La Ventosa. Al Km. 14 de la carretera B-220 | La casa apareixeria, tot i que sense nom, al Mapa Almera/Brossa de 1900. Probablement, i atès el topònim, deuria estar vinculada al Mas Vilar (fitxa 29). | 41.4941200,1.5098500 | 375615 | 4594683 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Vilar. Hi ha corrons i piques al jardí. Pou de pedra de planta circular al costat del camí d'accés. Pouadossat a la façana est. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66196 | Cal Mateu o Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-o-mas-formich | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVIII-XX | Molt restaurat | Edifici de planta rectangular de planta baixa, planta primera i golfes, i façana de parament de pedra, que dona al sud-est. Presenta a la façana principal una porta de maó en llibre i arc rebaixat al centre i dues finestres d'arc rebaixat a banda i banda amb motllura de maó en llibre i ampit. A la segona planta presenta un balcó central amb obertura d'arc rebaixat enmarcat amb maó i amb llosana de maó, encara que ja no té barana si no que tota l'obertura està tancada amb ferro forjat. Dues finestres l'acompanyen amb motllura de maó en llibre i ampit de maó. A les golfes una obertura central rodona. Totes les finestres estan tancades per reixes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües a est i oest i la coberta és de teula àrab. | 08257-32 | Sector sud oest del terme. La Ventosa. | Aquest mas apareix citat al 1740 com a propietat d'en Jaume Claramunt amb la nota de que antigament s'anomenava Santacana. Mas Sanctacana apareix citat al fogatge de 1497. Les masies Mateu i Formic són citades -per separat- per Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix, tot i que sense nom, i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Mateo. Tot plegat fa pensar que la casa te l'origen, al menys, al segle XVIII, tot i que va ser reformada (recordem la placa amb la data 1870) al segle XIX i obviament al segle XX. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | A la segona planta entre el balcó i la finestra oest hi ha un rellotge de sol sobre rajola (fitxa 107) i una placa de ceràmica amb la data 1870 | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66197 | Cal Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maura | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Masia de planta rectangular i tres cossos d'estil basilical. La crugia central està composta de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants en direcció sud oest-nord est, de carener perpendicular a la façana principal; i amb les crugies laterals compostes de planta de baixa i planta primera amb coberta a una vessant. La porta principal té una llinda de fusta i rebranca de cantell, a la primera planta hi ha un balcó de llosana i barana de ferro i a la tercera planta una petita finestra amb ampit descentrada en direcció sud oest. Al cos lateral de ponent hi ha dues finestres, més gran la de la planta inferior, amb reixat de ferro forjat. Al cos oriental hi ha només una finestra a la planta superior amb reixat de ferro forjat; l'altra finestra inferior ha desaparegut per instal·lar-hi una escala exterior que va a un edifici adjacent. Hi ha altres annexes construïts. Sòcol de pedra al voltant de la façana, de factura recent. Hi ha una aixeta al costat est de la porta i dos fanals a banda i banda. | 08257-33 | Sector sud oest del terme, al costat del km. 13 de la carretera B-220 | Can Maura segons el Nomenclàtor de 1860. En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Maura i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Maura. | 41.4994700,1.5020700 | 374976 | 4595288 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | En alguns mapes transcrit com Cal Maure. Situat en un promontori boscós proper a la riba esquerra de la riera de les Colomines, al costat de la carretera B-220. Pou amb coberta de pavelló de pissarra, i plafó de ceràmica amb imatge de sant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66198 | Les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-colomines | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. MADOZ IBÁÑEZ, PASCUAL, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid. (1845-1850) Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XIII-XVIII | Bona part dels edificis adjacents es troben enrunats | Conjunt d'edificacions que consta d'un edifici principal al costat nord i dos blocs d'edificis un al sud i un altre al sud oest separats entre ells pel camí que envolta l'edifici principal. Aquest és un edifici de planta rectangular irregular amb un cos prinicipal de dues plantes i golfes i encalat i dos edificiacions afegides. També es poden veure restes d'una estructura que devia ser el mas antic o restes d'altres construccions. La façana principal, encalada, presenta en la seva segona planta quatre finestres amb ampit i arc i dues obertures més petites i en la planta baixa dos finestres cuadrangulars, un petit balcó i la porta principal vorejada de dovelles formant un arc rebaixat. La teulada és de teula corba i a dues vessants nord-sud de carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici sud de planta rectangular el cos principal és una mica més elevat. La teulada és de dues vessants nord sud. Al costat nord presenta unes eixides. Aquestes construccions són en pedra. Al costat oest es troben diferents edificacions adjacents en molt mal estat de conservació i que ja no conserven la coberta. | 08257-34 | Vessants occidentals Turó d'en Solà i Serra de Buscarró. Oest del terme | Inicialment va ser un domini del monestir de Santes Creus per una donació feta el 1272 per Pelegrí de Santa Coloma. Aquesta possessió monacal els fou confirmada per Pere de Queralt el 1277 i els seus fills la repetiren el 1284. En el capbreu de 1522 el Mas de les Coromines apareix com pertanyent a Marc Alemany. També apareix citada a l'any 1552 com a propietat de Marc Alemany i al 1555 de Joan Alemany. Al testament d'Antoni Doménech, de l'any 1633, apareix com a propietari de la casa Gaspar Alemany. A l'any 1645 la casa és propietat d'en Joan Alemany. Segons el capbreu de 1682 la casa pertany a Josep Alemany, que també és propietari dels masos de l'Agulla Grossa, del Formic i de la Torre, amb trenta jornals de terra. Entre censos i delmes, paguen cada any 1 quartera de forment, 4 quarteres i 6 quartans de civada, 5 gallines i 6 diners, a més de satisfer el carnalatge. També paguen segons aquest capbreu 6 quartans de forment i 3 sous al benefici de sant Miquel de Boix i lliuren altres 6 quartans de forment per a la llàntia del Santíssim de Miralles. Al segle XVIII apareix citada al 1740 com a propietat d'en Josep Alemany. El seu nom originari és Les Coromines. Segons Riba (1988, 217), es troba citada en documents dels segles XVI-XVI la capella de sant Joan Baptista de Les Colomines, actualment desapareguda (segons algunes fonts, el 1607). Citada com Las Colomínas al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Coromines dins del grup de masies masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com Las Colominas i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Corominas. Segons P. Madoz (el Diccionari de 1849), a la masia hi havia un hostal, al peu de la carretera de Miralles a Bellprat i Santa Maria de Queralt. La finca va ser molt transformada al segle XIX, época en que es va especialitzar en la producció vitivinícola. Segons fonts orals locals, Les Colomines va ser hospital durant la Guerra Civil. Sembla que anteriorment (1935) havia estat sanatori (tal vegada en projecte). A causa de l'amistat dels propietaris amb la familia real espanyola, s'explica que el rei Joan Carles I va fer estades a Les Colomines. | 41.5049500,1.4901700 | 373993 | 4595914 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Els dos edificis meridionals corresponen a Can Menut i a Cal Pep de Mas d'Ensol. Cal Menut es una de les cases de la llista de cases de Riba (1988) posteriors al segle XVII. L'edifici septentrional, més noble, és el Mas Les Colomines o Ses Colomines, antigament Les Coromines (al poble també diuen 'Les Esclomines'). Una de les cases adossades seria Ca l'Enriqueta. El conjunt es situa prop del terme de Bellprat. El conjunt té un forn i també hi ha cups. Bassa al sud-oest. A la planta soterrani de la façana de migdia, en una pedra de gres roig situada sobre una porta d'arc carpanell hi ha la inscripció 1860. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66199 | Mas Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pinye | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Casa molt modificada, amb molts coberts i afegits, sobretot a la part posterior, que conformen un pati interior davant la porta principal, a migdia. L'edifici principal, original, compost de planta baixa, planta primera i planta segona, està orientat N-S i es de planta quasi quadrada, amb coberta a doble vessant. A la banda sud se li ha adossat un cos estret, rematat amb un acabat ondulat i cobert per una terrassa plana per sota del nivell de la teulada a doble vessant que cobreix l'edifici original, i que enmarca la façana principal. La porta principal, construïda als anys 70 dels segle XX, presenta un arc adovellat de punt rodó rebaixat i la dovella central presenta la inscripció J.A i a sota gravat l'any 1932. Les dovelles i les pedres dels brancals procedeixen d'un edifici noble. La façana principal evidencia planta baixa i planta pis, aquest amb dues balconades simètriques. | 08257-35 | Al Sud Oest del terme. Entre la Riera de Colomines i el Bosc de Serral | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Piner i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Mas Piñé. Segons la propietat, Mas Pinyer estava constituïda antigament per dues cases que es van unificar als voltants dels anys 30 del segle XX. A aquest moment correspon la fesomia general de l'immoble. La casa no ha estat remodelada des de llavors, excepte l'arrebossat exterior i la nova porta construïda als anys 70. | 41.4927600,1.5022300 | 374976 | 4594543 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Pinyer. Les lletres de la porta J.A. Corresponen al propietari que va fer fer la porta als anys 70, Joan Argelich, i no a l'any 1932, data que es va posar als anys 70 per evocar la gran remodelació feta a la casa als anys 30. En la reforma dels anys 30, es van utilitzar pedres provinents de duescases enrunades, prop de la masia de cal Rubió, anomenades el Castellot. Diversos elements reaprofitats en aquesta reforma, com la porta, amb brancals i arc rebaixat de pedra, provenen del castell de la Llacuna.La casa també ha estat identificada com a Can Barretes, però no és un nom relacionat directament amb la casa, sinó que era el sobrenom de la família que habita la Casa, els Argelich, que procedeixen de can Morgades. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66201 | Cal Fonts i Ca L'Oriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fonts-i-ca-loriano | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX | Abandonada. Esquerda profunda al parament de la part posterior. | Gran masia de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Planta totalment rectangular, exenta, sense edificis o coberts adosats. Presenta un mur de 2 m. perpendicular a la façana que separa l'espai frontal del mas en dos. Per tant, cal deduir que la masia es partí per la meitat conventint-se en dos habitatges. Els dos habitatges segregats tenen escales independents. La façana principal, orientada a SE, per tant, presenta dues portes, a esquerra i dreta, de traç rectangular, gens antigues. Es de suposar que l'entrada original es devia situar al mig de la façana, on s'entrega el mur perpendicular. L'arrebossat no permet apreciar cap rastre d'aquesta porta. El primer pis presenta quatre senzilles finestres simètriques, sense cantoneres de pedra. A les golfes hi ha 4 finestrons petits. El parament, de predruscall irregular, conserva l'arrebossat. Les cantoneres, en canvi, presenten carreus de bona factura | 08257-37 | Extrem SO del terme. Prop del Km. 47 de la carretera C-37 | Apareix en el Mapa Almera/Brossa de 1900 com a C. Forcs. | 41.4847700,1.5030600 | 375030 | 4593655 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66201-foto-08257-37-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les portes estan tapiades, posteriorment reventades. Sota al tapiat s'aprecien les portes de fusta, antigues. Absolutament exempta de cossos afegits. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66202 | Cal Rubió o Cal Peritxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubio-o-cal-peritxot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Restaurada | Casa de planta rectangular orientada N-S amb coberta de teula de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Restaurada i rehabilitada. L'edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana principal presenta una porta principal simple, rectangular, sense decorar, com les finestres (tres a la primera planta, quadrades, i tres a la segona, triangulars). La planta baixa presenta tres finestres més, i una altra porta, a la banda dreta. A banda i banda de la façana principal, s'hi observem dos cossos adossats, un de gran a mà esquerra, i un de petit, a mà dreta. A la banda dreta de la casa, i enmarcant per la banda nord un pati davant la façana principal, es situen dos edificis exempts, un de gran i un de petit, d'usos agropequaris. | 08257-38 | Al SO del terme, als peus de la Serra de Pinyol | Rubió segons el Nomenclàtor de 1860. També citada com a Rubió al Mapa Almera/Brossa de 1900. Darreres reformes el 1968. | 41.4868100,1.4932700 | 374217 | 4593896 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes Cal Rúbio. Segons els actuals propietaris, el nom més antic seria Cal Peritxot però a l'escriptura consta Cal Rubió, ja que la finca es troba al Turó d'en Rubió. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66203 | Cal Segarresos i Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segarresos-i-cal-pau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XVIII-XX | Treballs recents de restauració executats (2014). | Conjunt format per la masia dels Segarresos (edifici principal) i per la casa petita del Segarresos (abans Cal Pau), l'antic habitatges dels masovers que s'hi adossa a la part posterior (actualment formen part d'una sola finca). La casa principal és una masia de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures de la façana principal són noves i poc rellevants, sense decorar. La porta d'accés és petita, centrada, i presenta un senzill balcó al capdamunt, també centrat. El balcó, de llosana de pedra, presenta una data gravada.: 1872. Tot l'immoble està arrebossat. Davant la façana es visible una gran era feta amb paviment de lloses petites. La masoveria o Cal Pau és un edifici de planta rectangular adossat a la façana oest-nord-oest de l'edifici principal. Es compon de planta baixa i planta primera, amb coberta de teula a una vessant. Presenta finestres petites quadrades a llina. Es comunica interiorment amb l'edifici principal. | 08257-39 | Sector sud del municipi. | Citada al Nomenclàtor de 1860 com a Segarrésos. Tambe surt citada al Mapa Almera/Brossa com a 1900 com a Segarresos i al mapa IGE de 1914 surt grafiada sense nom. Segons els actuals propietaris, el nom de la casa procediria dels primers moradors, que serien originaris de La Segarra. L'actual casa es del segle XIX: es tracta d'una ampliació de l'anterior casa, que era més petita (al balcó hi ha gravada la data 1872). L'avi dels actuals propietaris era el masover de la casa i la va comprar als amos, als anys 40 del segle XX.. Així les dues cases es van unificar. Fins llavors els masovers sempre havien viscut a la masoveria (Can Pau) mentre els amos vivien a Els Segarresos. Tenim una cita del segle XVIII. Segons el capbreu encarregat al notari igualadí Francesc Melción per Pere d'Alcántara, duc de Cardona-Medinaceli (que visqué fins el 1790) per censar les seves terres de Miralles, la finca més important era el mas dels Segarresos, que comprenia també els masos de la Costa i Sant Genís, amb vuitanta jornals de llaurar, i que eren ocupats per Francesc Camps i Lafarga, calceter d'Igualada. Pagaven el delme al baró (és a dir, als Cardona-Medinaceli, hereus dels Montcada, marquesos d'Aitona i barons de Miralles i de La Llacuna) i la primícia a la parròquia de Santa Maria de Miralles. Els ducs de Cardona-Medinaceli van conservar el domini de Miralles fins anys després de les lleis abolicionistes de 1811, 1823 i 1837. La qüestió no es va resoldre fins a rebre una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 1898, que confirmava l'acabament de les senyories jurisdiccionals. | 41.4794900,1.4930600 | 374185 | 4593083 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Ubicat a la cruïlla entre la C-37 i el camí de can Segarresos a Can Magí, a tocar Km.46 de la carretera C-37. Activitat agrícola important, a part d'ús residencial. En el marc de les obres de millora que impulsa la propietat, han repicat una de les parets laterals, posant al descobert un parament de pedres ben escairades i de bona qualitat, sobretot les que fan cantonera. Cal Pau podria datar de 1850. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66204 | Grony de Miralles i Agulla Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grony-de-miralles-i-agulla-grossa | <p>Ruta de la Serra. Ajuntament de Santa Maria de Miralles http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm</p> | <p>Es tracta d'un conjunt muntanyós amb dos cims. Per una banda, l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui; per tant, esdevé un punt d'observació privilegiat. El Grony de Miralles separa les rieres de Tous i la Carme, ambdues afluents de l'Anoia. Des del punt de vista geològic, el Grony i l'Agulla Grossa corresponent a afloraments de calcàries de l'Eocè mitjà ( Bartonià), d'origen marí. Aquestes constitueixen la formació Collbàs, de la qual forma part també les zones esculloses de la Tossa de Montbui.</p> | 08257-40 | El Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | 41.5165800,1.4921700 | 374183 | 4597202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2020-02-06 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La panoràmica des de l'Agulla Grossa s'estén fins Montserrat , el Baix Llobregat , les serres litorals de Collserola i el massís de Garraf. A ponent, l'església i el castell de la Roqueta i l'horitzó clou amb les muntanyes de Prades. Als peus de l'Agulla Grossa, es divisa una gran panoràmica dels camps de conreus i de vinyes. Des de l'ajuntament es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles; una d'elles, la de la Serra, proposa conèixer aquest conjunt. | 2153 | 5.1 | 1787 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66205 | Ca la Llebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llebra | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XIX-XX | En ruïnes | Restes d'un antic mas. Hi ha estructures a banda i banda del camí que duu al Grony o a l'Agulla Grossa. A l'esquerra, restes d'un gran corral rectangular amb una tanca completa, sense coberta, i una porta. Les cantoneres presenten carreus ben escairats. A la dreta, les restes del mas, un edifici quadrangular absolutament emboscat, del que s'adivina difícilment la forma i les estances. La part més visible de l'edifici és un forn rodejat d'una tanca, amb una única porta d'accés que dona al camí esmentat. | 08257-41 | Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | Les ruïnes de Ca la Llebra podrien correspondre als masos de Grony o d'Agulla Grossa. Aquests dos masos els cita Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). No apareix al Nomenvclàtor de 1860, així que molt probablement el mas ja estava abandonat en aquesta data. | 41.5174700,1.4941100 | 374346 | 4597298 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'esquerra del camí o pista que porta a Sant Martí de Tous, a la cantonada que forma aquest i el camí que porta al Grony o Agulla Grossa (el collet que separa les dues elevacions). A prop de l'inici del GR 7. El cim que s'aixeca a llevant és l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66209 | Bòbila de Can Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-maura | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 40781 (Rev. 2012). RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Hi ha parets caigudes i l'interior està molt deixat degut a l'abandonament de l'activitat | Nau rectangular d'uns 75 m de llargada i 15 d'amplada. L'estructura se sustenta sobre pilars de ciment forjat i vigues metàl·liques i les parets són de maó. La teulada de fibrociment és de dues vessants en direcció sud oest/nord oest. | 08257-45 | Sector sud oest del terme | Funcionà de 1968 a 1974. Aprofitava les argiles vermelles de l'entorn. | 41.4991300,1.5035400 | 375098 | 4595249 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66209-foto-08257-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66209-foto-08257-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Fitxat per la Generalitat (IPASC) com a Rajoleria de Can Maura. Cap interès arquitectònic. Recentment el solar s'està convertint en un circuit (privat) de pràctiques de vehicles (quads, 4x4...). La Foto 2 (interior de la rajoleria) ha estat extreta de l'IPAC Generalitat de Catalunya (foto: agents rurals 2011). | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66210 | Prop de Cal Garracurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-cal-garracurt | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7556. 1985 (rev. 1991) ENRICH HOJA, Joan. 'Nuevos yacimientos de sílex de superficie en la comarca del Anoia'. Información Arqueológica. 19, p.23. | Taller de producció de sílex situat entre els masos de Cal Garracurt i Cal Campaner, a prop de la Rasa de Lió que passa per Ca l'Escolà, en un context de bosc de pins. Per arribar-hi cal agafar un trencall que de la carretera C-222 d'Igualada a Valls porta cap a cal Garracurt. Poc després de passar pel costat de la masia, cal agafar un trencall a mà esquerra que, passant entre vinyes, porta a uns camps situats prop de la Rasa de Lió, entre aquesta i un petit turó boscós. El jaciment es trobava en un pendent a mà dreta d'aquest trencall, en el lloc on ara hi ha una gran torre elèctrica. Durant la construcció d'aquesta torre s'obrí un camí d'accés que arrasà el jaciment. L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica no s'aprecià superficialment cap tipus d'estructura. Pels materials recollits en superficie quan es produí la descoberta el 1975, i sense coneixer el lloc exacte originari, s'interpreta com un petit taller de sílex, on no hi han aparegut còdols, però sí fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de talla. No presenten coronació, però sí restes de còrtex, amb algunes peces fortament patinades. També hi ha indicis de tallamicrolítica, algun raspador sobre fulla, petites fulles i nuclis d'extracció. En aquest lloc també s'han recollit alguns pocs fragments de ceràmica d'aspecte del Bronze i ibèrica sense forma. L'any 1991, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, tan sols es localitzà un parell de petits esclats de sílex. | 08257-46 | Pla de can Quintana. A prop del camí de Cal Campaner. Est del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1975. | 41.5176400,1.5318400 | 377495 | 4597263 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Malmés per la construcció de la torre elèctrica.Els materials estan al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. de referència P-29).La Carta Arqueològica no proposa cronologia | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66211 | Jaciment de Can Melitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-melito | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7562. 1985 (rev. 1991) | II - I ac | Jaciment ibèric sense cap estructura visible, amb materials superficials, ubicat al marge esquerre del torrent del Balç de Fontanilles, prop del mas de Cal Melitó (en ruïnes). La prospecció superficial derivada de la realització de la Carta Arqueològica va proporcionar certa quantitat de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú i pastes bicolors, pertanyent a gerres grans i mitjanes, vores planes i exvasades, sense decoració. També es recolliren fragments d'àmfora ibèrica, de bona cuita i pastes bicolors; un fragment del cos d'una àmfora d'aspecte sorrenc; una vora d'un vas tipus 'kalathos'; un fragment d'un vas bitroncocònic (no de ceràmica grisa); un fragment d'un fons amb umbus; alguns fragments de nanses de pastes bicolors i també algun fragment de ceràmica ibèrica feta a mà, amb molt de desgreixant de quars. En una acumulació de pedres a l'extrem del camp es recolliren diversos fragments d'una mateixa àmfora. Cal indicar l'absència de ceràmica romana. | 08257-47 | Fontanilles i Turó de Can Melitó. Centre del terme. | Jaciment identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'octubre del 1980. | 41.5072600,1.5072700 | 375425 | 4596146 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Melitó o Can Melitón. El jaciment s'ubica al marge esquerre del torrent del Balç de Fontanilles, a uns 50 metres a ponent (al nord-oest) del mas enrunat de Cal Melitó, en un context de camps de conreu de cereals. A la part oposada de l'esmentat torrent es veu el mas Retou. El radi de dispersió de la ceràmica és aproximadament d'uns 20 metres, concentrat a uns 30 metres al nord-oest de l'esmentat mas, en un pendent orientat a migdia, damunt d'una rasa. L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica no es pogué apreciar cap indici constructiu. Cal classificar el jaciment (segons la Carta Arqueològica) com a hàbitat, lloc d'habitació sense estructures, de característiques desconegudes, corresponent a l'etapa final del món ibèric.Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. De referència: 132) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66212 | Camp de Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-cal-guerxo | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11687. 1985 (rev. 1991) | Zona coberta de vegetació | Jaciment situat en un petit turó al costat est del camp de Cal Guerxo. Necrópolis de cronologia indeterminada (romana o medieval). En aquest indret, en la part alta del turó, es van localitzar diverses sepultures de lloses (cinc o sis). No s'ha trobat ceràmica. | 08257-48 | Sector sud oest del municipi. Prop de la Granja de Rubió | Jaciment descobert pel Sr. Pere Argelich de Mas Pinyer. | 41.4885000,1.4963200 | 374475 | 4594079 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es tracta d'un terreny erm amb zones de bosc.La Carta Arqueologica classifica el jaciment com 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis' de cronologia indeterminada, romana o medieval (218 aC - 1492) | 83|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66213 | Coll del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-del-bosc | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11688. 1985 (rev. 1991) | Jaciment sense estructures d'habitat amb materials superficials del Bronze, ibèrics i medievals situat al peu del turó del Coll del Bosc. Segons la Carta Arqueològica, els materials recollits en superfície, molt dispersos, consistiren en nombrosos fragments de ceràmica a mà aparentment del Bronze i, més escadusserament, fragments de ceràmica ibèrica oxidada i de gris medieval. També apareixeren alguns fragments de sílex. No es van observar estructures. | 08257-49 | Sector central del municipi a prop del camí de cal Puça | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.5133200,1.5126500 | 375885 | 4596811 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | Les restes es troben en tota la zona desforestada per la línia d'alta tensió situada entre el jaciment de Fontanilles i el Torrent de la Puça, al peu del turó del Coll del Bosc.Segons la Carta Arqueològica, el jaciment es classifica com a Lloc d'habitació sense estructures de cronologia del Bronze (1800-650a), Ferro-Ibèric (650-50 a) i Medieval (400-1492).Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | 80|81|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66214 | Collet Coma del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-coma-del-mas | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11690. 1985 (rev. 1991) | S. XII-XV | Zona coberta de vegetació | Jaciment medieval sense restes d'habitat a la vista, situat al peu del Collet. Es van recollir materials arqueològics en superfície en una àrea d'uns 60 m2. Es tracta de ceràmiques grises medievals i en verd-manganès. El conjunt es data entre els segles XII i XIII. No es van localitzar estructures, les quals possiblement haurien estat destruïdes per l'erosió. | 08257-50 | Sector central del municipi entre Cal Puça i el Castell | Jaciment descobert per Josep Serra. | 41.5152400,1.5169300 | 376246 | 4597018 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment està situat en un terreny erm, en una zona de xaragalls, poc després de la línia elèctrica en direcció al castell, al peu del Collet.Segons la Carta Arqueològica, el jaciment es classifica com a Lloc d'habitació sense estructures d'epoca medieval (1150-1492).Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66215 | Jaciment de la Cova de Mas Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-vilar | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7560. 1985 (rev. 1991) GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio. 'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña.'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. SIAP. Diputació Provincial de Castelló. MASACHS BOLET, José Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. A: XIII Congreso Nacional de Arqueología. Vilafranca del Penedès, 1976. Reeditat del de 1973 a Huelva. PUIG LARRAZ. 'Cavernas y simas de España'. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico. XXI, núm. . TARRADELL, M.. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives, 1983. FERRER SOLER, Alberto. 'Una infiltración de la cultura pirenaica a través de las sierras del Penedés y Conca d'Òdena'. A: A: Actas y Comunicaciones de la Iª Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedés y Conca d'Òdena. Martorell, 1950. p.94-102. ENRICH, Jordi. 'La Cueva de 'Mas Vilà''. Bisemanario Igualada. p.5. Ruta de Plana, Serra de Miralles-Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Cova calcària amb evidències d'habitat i enterraments des del Neolític Final i eneolític fins el Bronze Final, ubicada en una cinglera voltada de bosc que corre paral·lela a la carretera C-37 d'Igualada a Valls, a la dreta de la riera de Carme. La cova està situada a la base de la cinglera, en el límit entre aquesta i el pendent boscós, enfront del mas Vilar (fitxa 29) i sota el Pla de Nonell. La cova té una gran entrada i dues galeries. El vestíbul té una altura d'uns 8 metres, una amplada a la boca d'uns19 metres i una profunditat d'aproximadament de 10 metres. En l'actualitat conté dos murs de pedra seca, que corren paral·lels a l'entrada, relativament moderns. Al fons de la balma s'hi obren diferents forats, uns per donar llum i altres d'accés. A la cinglera, a dreta i esquerra de la cova, hi ha altres petites baumes. Per les característiques del material recuperat (excavacions 1930 i prospecció 1985), cal classificar el jaciment com una cova natural d'habitació sense estructures i d'enterrament. La cronologia aniria, possiblement, des del Neolític Final-Eneolític fins al Bronze Final III (amb inclusió de materials hallstàttics), ja en un procés de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro (2500-650 aC). | 08257-51 | Serra de Fontfregona. Sector sud del municipi | S'hi practicaren excavacions l'any 1930 a càrrec del Pare Grivé del Museu de Vilafranca del Penedès (els materials es troben en aquest museu). S'hi van recollir materials durant la realització de la carta Arqueològica (1985) Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, entre els materials dipositats al Museu de Vilafranca cal destacar un punyal, una punta de fletxa, un punxó i un anell, tot de bronze; una punta de sílex amb aletes i peduncle; diverses ceràmiques pertanyents a diferents fases de l'edat del bronze; un botó d'ós amb perforació en V; un gra de calaïta; tres denes de petxina i una d'ivori. Segons fons orals locals, s'hi amagaren veïns durant la Guerra El SIS-CE Terrassa, entitat espeleològica que visita la cova el 1976, esmenta erròniament la cova, en alguns treballs arqueològics,com si fos la Cova de Valldecerves i li atribueixen un patrimoni arqueològic que segurament correspon a aquesta última, tot i que a la Cova de Mas Vilar també s'han fet excavacions. | 41.4901200,1.5258400 | 376942 | 4594216 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Cova de Françola. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.Els materials procedents de les excavacions efectuades per M. Grivé l'any 1930 i conservats avui dia en el Museu de Vilafranca del Penedès són: una punta de quarsita amigdaloide i de talla monofacial; una punta de sílex amb aletes i peduncle; una fulla de sílex de color marró i secció trapezial; un fragment de destral de serpentina; un raspador de sílex discoïdal; un gra de cal·laïta i tres de calcària; tres denes de petxina i una d'ivori; un penjoll de petxina perforada; un botó d'os amb perforació en forma de V; un punxó d'os; un punyal amb un 89'28% de contingut de coure, de 8,5 cm de longitud; una punta de fletxa de bronze pedunculada; un punxó de secció rectangular i un fragment d'anell del mateix metall; un vas carenat, fragments de casquets esfèrics, alguns fragments decorats amb cordons i mugrons, ceràmica de vores bisellades, plats o tapes d'urnes cineràries, decorats amb acanalats i clotets, etc.L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, s'observaren superficialment els següents materials, actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia: Fragment d'un gran vas amb una llengüeta a la vora i, sota mateix, un mugró amb aplicacions de fang a l'exterior i quasi un brunyit a l'interior propi del Bronze Antic i Mig; Fragment d'una vora bisellada, ben brunyida i de color negrós, de pasta porosa, amb desengreixant de quars; Dos fragments de vores de grans urnes, vores exvasades i llavis bisellats. Les vores són lleugerament convexes per fora i còncaves per dins. Cal destacar que estan adornades amb un cordó incís en la zona d'inflexió vora-cos; Un fragment de vora i cos pertanyent a una petita urna globular, perfectament brunyida, amb la vora enfora i el llavi lleugerament bisellat, amb una decoració amb acanalats (tècnica b de Maluquer) amb clotets impresos suaument i també motius incisos en espiga; Dents humanes.La Cova de Mas Vilà és segurament la que en la bibliografia antiga anomenen Cova de Françola, encara que aquest extrem no és del tot segur. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66216 | Jaciment de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-fontanilles | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7559. 1985 (rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | III-II aC | Jaciment d'època ibèrica -possible poblat- ubicat en un terreny erm envoltat d'un bosc de pins amb bardissa, a uns 200 metres en direcció nord del Balç de Fontanilles, i per sobre d'aquest, i a uns 900 metres de l'altra estació ibèrica de Cal Melitó L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es pogueren apreciar, a mitja falda de la muntanya, murs i parets tapats en part per les terres arrossegades per l'erosió de la part superior i escapçats en els seus extrems per dues rases fondes. Així doncs, es pot parlar de l'existència d'un mur general de contenció que es pot arribar a seguir en una longitud aproximada d'uns 38 metres i que limita el possible poblat pel seu costat nord. També hi ha alguna paret mitgera orientada radialment i recolzada a l'esmentat mur general de contenció, que formaria les estances. En principi, sembla que només es conserva la part del darrera a causa de l'erosió del pendent. Cal remarcar l'absència de ceràmica pròpiament romana i considerar la probabilitat de l'existència en aquest lloc d'un forn de terrissa. La ceràmica recollida superficialment apareix amb notable quantitat i es composa de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica a mà, ceràmica ibèrica a torn (roja, grisa i pintada) i algun fragment d'àmfora púnica. Per tant, es tracta d'un possible poblat ibèric amb estructures, i els seus materials de recollida superficial donen una cronologia entre l'Ibèric Ple i el Final, és a dir, a l'entorn dels segles III-II aC. | 08257-52 | Fontanilles. Al centre del terme. | El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'octubre del 1980. A Riba (1988, 211), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, s'esmenta el mur de contenció que limitava el poblat pel costat N. i també algunes parets mitgeres recolzades radialment al mur esmentat formant els habitacles. També esmenta la recollida superficial de ceràmica campaniana A, ibèrica feta a mà, ibèrica pintada amb cercles concèntrics de color vermellós, grisa monòcroma, àmfora ibèrica de la costa catalana i de tipus púnic, i també fragments d'un plat escorredor o filtre, que correspondrien als segles III-II aC. | 41.5086600,1.5052400 | 375258 | 4596304 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Per arribar al jaciment cal agafar un camí carreter que surt de la carretera de Valls a Igualada C-37, concretament del punt on hi ha les Escoles de Miralles, que passa pel cementiri i que s'adreça al mas Ratou. Passat el llit del torrent de Fontanilles (poc abans hi ha un corriol que condueix a la balma i font de Fontanilles, fitxa 68), s'arriba a l'aiguabarreig dels dos barrancs. Llavors cal enfilar-se per un costerut i erosionat camí que enllaça amb un altre de transversal. A la costa i en el punt d'enllaç surten molts fragments de ceràmica ibèrica. La Carta Arqueològica inclou el següent inventari de materials recollits en superfície: varis petits fragments de ceràmica campaniana, un d'ells pertanyent a la vora d'un plat de peix de la forma 23 de campaniana A (S. III aC); alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà de pastes grolleres amb desengreixant de quars i fons pla, un d'ells decorat amb un cordó amb incisions; un fragment de ceràmica ibèrica a torn pintada amb uns cercles concèntrics de color vinós; alguns (molt pocs) fragments de ceràmica grisa monòcroma; moltes vores i part dels cossos de ceràmica ibèrica a torn d'ús comú, a base de petites, mitjanes i grans gerres de perfil globular, vores planes o lleugerament enfora, nanses de diferents tipus (bífides, planes amb estries, de secció circular, horitzontals a la boca, tril·lobades, etc.); un abocador lateral inferior pertanyent a un gran vas; fragments d'un plat escorredor o d'un filtre amb els forats fets abans de la cuita; una vora tipus kàlathos; varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana, sense coll i fons cònic, a base de pastes bicolors i monòcromes; algun fragment d'àmfora tipus púnic de color groc-palla amb els típics estriats; fons còncau d'una gerra o vas globular; fragments de vasos bicònics; colls de vasets caliciformes; i peces discoïdals retallades en ceràmica.Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Núms. de referència: M-133, M-257, M-258 i M-394) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66217 | Prop de Ca l'Albet (o Ca l'Albert) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-ca-lalbet-o-ca-lalbert | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7561. 1985 (rev. 1991) JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon. 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4, p.69-70. | IIIaC-VdC | Jaciment ibèric i romà en superfície, sense estructures a la vista, situat a prop del Mas Ca l'Albet, a banda i banda de la carretera BV-2131, en un context de bosc de pins i antiga explotació agropecuària. L'any 1985, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es pogué apreciar cap indici constructiu, però sí la presència superficial, en el sector de la vinya, d'un percutor i alguns pocs esclats de sílex. La prospecció superficial associada a la Carta Arqueològica (1985) va proporcionar alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d'ús comú (grans gerres ovoides, vores planes o lleugerament exvasades, pastes bicolors i monocolors i també algun fragment sense forma d'àmfora ibèrica), així com un fragment de fons de plat de 'sigillata'clara D. | 08257-53 | Al nord del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 5 de febrer del 1983. | 41.5251700,1.5388000 | 378090 | 4598089 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66217-foto-08257-53-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es troba al peu mateix i a banda i banda de la carretera BV-2131que mena a Carme, a l'alçada de Ca l'Albert (o Ca l'Albet), aproximadament a 1 km de la cruïlla amb la carretera C-37 de Santa Maria de Miralles a Igualada.Segons la Carta Arqueològica (1985), el jaciment es troba en una zona de bosc de pins i antiga vinya abandonada. L'any 1991 (revisió de la carta), el jaciment s'estenia per un camp de cereals i un terreny erm, cobert de matolls i alguns pins.Tipològicament, el jaciment es classifica com a lloc d'habitació corresponent al moment ibèric final i a l'etapa romana baiximperial (pel fragment de TSCD)Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Referència núm. M-2). | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66218 | Prop de les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-les-colomines | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7554. 1985 (rev. 1991) | XVI-XII aC | Cobert de vegetació | Jaciment situat a prop del mas de Les Colomines. Per arribar al jaciment cal agafar un camí que surt de l'esmentat mas i que puja vers la muntanya d'Àguila Grossa. Passats uns camps de cereals, en un punt on el camí descriu un revolt molt tancat i on afloren unes roques sota les quals hi passa un torrent, el Sr. Morros hi recollí ceràmica, concretament un total de 33 fragments de ceràmica que semblen pertànyer a una mateixa peça o, en tot cas, de característiques consemblants. Es tracta de ceràmica feta a mà, pròpia de recipients ovoides i de notables dimensions, amb la vora lleugerament enfora, llavi pla que en la seva part superior està decorat amb digitacions i amb un cordó horitzontal afegit, amb impressions digitals, sota el coll. La ceràmica és poc allisada tant a l'interiorcom a l'exterior, i conté abundós desgreixant de quars i de color negrós a l'interior i vermellós a l'exterior.La ceràmica d'aquestes característiques pertany a l'Edat del Bronze, tot i que podria correspondre a un BronzeMig-Final I. L'any 1985, en la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià captipus d'estructura ni cap fragment de ceràmica, però sí una fulla de sílex molt interessant, així com dos esclats del mateix material. | 08257-54 | Zona oest del municipi al nord de les Colomines. Al camí de Cal Figueres | Jaciment descobert pel Sr. A. Morros d'Igualada, que ho comunicà a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1972. | 41.5076900,1.4859100 | 373643 | 4596225 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El Mas Les Colomines (fitxa 34) està situat al km 12 de la carretera B-220 que va dels Quatre Camins o de la Llacuna a Santa Coloma de Queralt. Cal pendre un camí a la dreta. Es situa prop del terme de Bellprat.Cronologia: Bronze Mig - Bronze Final I (1550-1150 aC), segons carta ArqueològicaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núms. de referència: M-134 i M-336). | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66219 | Prop del Mas d'en Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-mas-den-sol | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7557. 1985 (rev. 1991) | Jaciment situat en un terreny erm, en una esplanada ,antigament una vinya, actualment coberta de matolls i envoltada de bosc, situada al costat d'un camí, entre La Torre Jordana i el mas d'en Sol, a uns 300 metres cap a llevant d'aquesta darrera casa. Fou descobert durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1985). No s'aprecià cap tipus d'estructura, però sí una certa quantitat de peces de sílex, algun fragment de ceràmica sense forma, d'aspecte del Bronze, i un fragment de destral de basalt polida.Sembla que es tracta d'un lloc d'habitació a l'aire lliure on s'hi havia tallat sílex. També cal indicar la presència de fragments de ceràmica gris medieval. El sílex és d'una certa qualitat. Hi surten fragments amorfs, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. En general no hi ha concreció i, quant a l'alteració, cal indicar un marcat índex de pàtina. No s'ha apreciat desgast, és a dir ,que són peces de sílex rodades, i algunes porten restes de còrtex, Hi ha unes laminetes microlítiques i ascles de tamany regular i no s'ha apreciat cap còdol. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es trobaren abundants esclatsde sílex en superfície, però no es localitzà cap fragment de ceràmica. Segons la Carta Arqueològica, es un lloc d'habitació sense estructures i un taller o centre de producció de sílex., amb cronologia de Bronze (entre 1800 i 650) | 08257-55 | Al centre del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 3 de març de 1985. | 41.5093300,1.5119700 | 375821 | 4596369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En aquest lloc hi havia una vinya, avui abandonada, i per això els materials surten barrejats en superfície degut a les feines de conreu. Les peces del taller de sílex no estaven en el seu lloc originari. Per arribar a aquest jaciment cal agafar un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera C-37 en direcció a Santa Maria de Miralles i, concretament, de davant mateix de cal Ramonet, passat un grup de tres cases (mas de Cal Pompo, mas de Cal Pompei i Torre Jordana). Aproximadament a uns 300 metres d'aquestes cases, a mà dreta i abans d'arribar al mas d'en Sol, hi ha una desviació que cal seguir sempre a mà esquerra fins arribar a una vinya al peu del camí envoltada de bosc de pins, on es troba el jaciment. Al cantó de migdia hi ha un serrat i a uns 300 m. cap a ponent hi ha el mas d'en Sol, al solell, és a dir, a la cara oposadaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núm. de referència: M-319). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66220 | Jaciment dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-segarresos | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 1985 (rev. 1991) | Petit taller de sílex o lloc d'habitació a l'aire lliure ubicat a uns 100 metres al N. de la masia dels Segarresos (Fitxa 39), en un context de bosc de pins, a prop d'uns camps de conreu de cereals. L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc per tal d'evidenciar l'existència d'aquest taller, es localitzaren alguns esclats de sílex en dos sectors - Aproximadament a uns 100 metres al nord de la masia, uns esclats de sílex molt patinats,barrejats amb fragments de ceràmica cuita a foc oxidant i de pasta bicolor i monocroma, així com també de terrissa gris medieval. L'aspecte de la ceràmica oxidant és de tradició tardoromana o de l'Alta Edat Mitjana, com la de Coromines d'Aguilar de Segarra (Bages). -Tres esclats de sílex i varis fragments de sílex en brut, localitzats en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. No s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es localitzaren alguns fragments ceràmics superficials i algun fragment de sílex en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. També es localitzaren esclats de sílex en una zona boscosa situada uns 100 metres al nord de la masia dels Segarresos i alguns esclats en el camp llaurat de darrera la masia, com a uns 70 metres al nord. Es tracta de dos jaciments, segons la Carta Arqueològica (IPAC) (1991) - Centre de producció o taller de Sílex. Paleolític - Jaciment desconegut medieval (des de època visigòtica a segle XIII. 401-1230) | 08257-56 | Sector sud del municipi. Al camí de Can Segarresos a Sant Magí | 41.4808200,1.4888800 | 373839 | 4593237 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | No hi ha restes visibles. Actualment és una explotació agropecuària. Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. de referència: M-321) i al Museu de Vilafranca del Penedès | 85|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66221 | Necròpoli del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropoli-del-serral | SALES CARBONELL, J.. 'Necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Anoia)'. A: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2001. p.207-208. Preactes. SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; SERRA GARCIA, J. 'La necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Barcelona). Novetats sobre les necròpolis rurals durant l'antiguitat tardana'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. [Castelló de la Plana] Vol. 17 (1996), p.419-433. Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 11691 (rev. 1991) Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Àrea Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V dC | Jaciment probablement desaparegut | Conjunt arqueològic excavat que proporcionà setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O amb el cap dels individus mirant a llevant, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. El fons de cabana excavat al mig de les fosses era de planta ovalada i estava retallada al terra natural sense preparació. Estava construïda amb materials peribles. Els materials arqueològics que la cabana proporcionà són: ceràmica grollera de cuina (precursora de l'alt medieval), TS clara africana i alguns elements de metall, vidre i lítics. Els amuntagaments de pedra detectats podrien haver sostingut les estructures de la coberta. | 08257-57 | Bosc del Serral. Sector Sud del terme. | El jaciment fou descobert durant els treballs d'adequació del terreny per a plantar-hi vinya. L'excavació va tenir lloc en el marc d'una intervenció arqueològica d'urgència realitzada del 23 d'octubre al 10 de novembre de 1995 promoguda i finançada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat i dirigida per Jordina Sales i Carbonell. El jaciment fou posteriorment destruït a causa dels esmentats treballs agrícoles. Una part del jaciment -3 tombes de cista- van ser traslladat i reconstruït al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6) | 41.4858900,1.5015300 | 374905 | 4593782 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Paleocristià|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un cop realitzada el 1995 la excavació, el terreny fou rebaixat i el jaciment fou destruït, pel que es poc probable que quedin noves restes. Tres de les tombes de cista van ser traslladades i reconstruïdes al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6). El jaciment estava ubicat en un terreny erm en un petit turó dins la vall de la riera de Santa Maria de Miralles, vall situada al sud-est de la serra del Pinyol, a prop del límit amb l'Alt Camp i la Conca de Barberà.La Carta Arqueològica classifica el jaciment com a 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis ', d'època romana a visigòtica (del III al VIII)No es habitual l'associació entre una estructura d'habitat i una necròpoli, que estan associades habitualment a una capella. Els materials de la cabana permeten datar la necròpolis. | 84|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66222 | Torrent de Cal Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-puca | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11689. 1985 (rev. 1991) | Jaciment medieval amb estrucures d'habitat, situat en un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó. En aquest lloc es documentà una estructura rectangular de paret seca i es trobaren petits fragments de ceràmica gris medieval. | 08257-58 | Sector oest del municipi, a prop del camí de cal Puça | Jaciment descobert pel Sr. Josep Serra l'any 1993. | 41.5140200,1.5064500 | 375369 | 4596897 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es situa en un terreny erm d'un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó, poc abans de la intersecció amb la línia d'alta tensió, i just per sota de la línia elèctrica. Presenta dos forats de furtius.Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia.A la Carta Arqueològica el jaciment està classificat com a 'Lloc d'habitació amb estructures conservades' d'epoca medieval (400-1492). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/