Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66165 | Castell de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-miralles | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum III. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Santa Maria de Miralles (pp.1880-82) està signat per Meritxell Niñá Jové. Els castells catalans. Vol. V, p. 444-471. Dalmau editor. Barcelona. 1960. Arxiu Històric SCCM. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | X | En ruïna. | <p>Conjunt fortificat constituït per dues parts i que s'acomoda a la topografia del lloc. La part superior o sobirana està formada per una edificació rectangular d'uns 1.000m2 que conserva part de les parets, de maçoneria irregular, i en algunes parts en opus spicatum. Els quatre murs sobrepassen a la major part del perímetre els 3 m. d'alçada i emmarquen un espai - torre residencial d'angles arrodonits que amida de 28'7 a 31 m. de longitud i de 20'6 a 23 m. d'amplada. Nomes es conserva una de les quatre cantonades, la SE; les altres tres estan ensorrades. S'accedia al recinte per una porta situada a l'extrem septentrional del mur O. que s'obria a la primera planta, de la qual es conserva únicament el brancal meridional. Sembla que hi ha una altra entrada, bastant destruïda, a la banda septentrional del mur E. Aquesta porta es completava amb altres forats en forma de finestra concretats en quatre espitlleres (que tenen una amplada interior de 45 cm.) d'esqueixada simple disposades al mur nord per sota del ressalt. També es van obrir espitlleres a la zona SE i al mur O. El sistema constructiu es senzill: pedres o carreus als costats exteriors amb una barreja de pedra i morter a l'interior del mur, possiblement sense encofrats. Els murs també presenten finestres espoliades i forats de viga. Sota els murs s'aprecia la construcció d'un fossat exterior. A sota trobem (orientada a migdia) una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada que mira a la vall i que està definida per dues torres. A l'extrem oriental es conserva una gran torre albarrana quadrada, de guàrdia, que podria ser de la baixa edat mitjana (gótica, segle XIII) però que hauria subtituit una altra de fundacional. A l'extrem occidental hi ha una torre més petita, semicircular, que podria ser, com el castell, del segle X. Presenta una longitut interior de 5'4 m., una amplada de 1'9 m. i uns murs de 80 cm. Els murs presenten una ampada i una tècnica, amb pedra petita i morter de calç, com les del castell. En aquest recinte (jussà) es trobava l'antic poble medieval de Miralles (Poble Vell, fitxa 126), del que només queden alguns murs de cases enderrocades, can Tarragó (fitxa 125), Can Gol (fitxa 127) i l'anomenada església del castell o de Santa Maria de Miralles (veure fitxa 4). Segons l'estudi arqueològic fet per Júlia Miquel en el Marc del Pla Director (SPAL, 2016), l'angle oriental del recinte subirà podria ser d'origen andalusí.</p> | 08257-1 | Sector central del municipi. | <p>Aquest castell formava part de la línia defensiva que permeté el repoblament de la comarca cap a ponent a finals del segle X. Pertangué als Cervelló i després a la baronia de la Llacuna. L'any 960 (28 de juliol) ja és mencionat (kastrum Miralias) en l'acta de cessió del Compte de Barcelona i d'Osona Borrell II a Isarn, fill de Sal·la de sant Benet, del Castell de la Roqueta, en que s'assenyalava com una de les afrontacions del Castrum de la Roqueta. El 978 'Miralia' apareix en una butlla El 897 el Compte Borrell cedeix la meitat dels drets i propietats del terme del castell de Miralles al Bisbat de Vic, el qual l'infeudà a Ennyec Bonfill de Cervelló, al que Borrell ja li havia cedit l'altre meitat. La continuïtat del domini dels Cervelló es palesa entre els segles X i XIV. El 1108 Alamany hereda el castell del seu pare Hug de Cervelló. El 1079 els Cervelló reten fidelitat al Bisbe de Vic. Durant el segle XII es documenta el cognom Miralles vinculat a la castlania del Castell, sempre sota el domini dels Cervelló. El 1193 Guerau d'Alamany deixa el castell en testament al seu fill Guillem de Cervelló, que, mort aquest, passa a Guerau de Cervelló, i d'aquest, a la seva filla Felipa. Galcerà de Miralles (S.XIII), veguer del rei, es dirigí a les sots-vegueries de Manresa i Berga, anunciant la prolongació de la treva en la guerra de Jaume II contra el rei de Mallorca. Un nou Guerau de Cervelló, el 1347, s'intitula Senyor de la Baronia de la Llacuna. El castell de Miralles pertany ara a aquesta baronia, que passà dels Cervelló a la família Alagó (barons d'Alfajarín) . Posteriorment la baronia passa als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, i al segle XIX, als marquesos d'Aitona i Moja. El castell de Miralles tingué un paper molt important en la guerra contra Joan II, ja que a finals de febrer de 1463, Gonzalvo de Mendoza aconsegueix que la guarnició es posi al costat de la Generalitat, però el mes d'abril Arnau de Cervelló, comissari del rei, ocupa el castell. L'any 1845 es cita el castell com totalment enderrocat. Fins a la guerra civil (1936), formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs encara estaven habitades algunes de la part baixa. Al 1842 hi havia 6 famílies.</p> | 41.5184300,1.5187800 | 376407 | 4597369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez- Ma. del Agua Cortés | El Castell es situa dalt d'un turó dins la Serralada de Miralles (a la Serra de Queralt). S'arriba en cotxe fins al recinte inferior des de la C-37. Es puja a la part subirana a peu per un camí protegit per una barana de fusta, que surt de l'església (obres fetes a càrrec del Consell Comarcal). Hi ha un conveni entre ajuntament i bisbat per restaurar l'església. A la carretera C-37 (igualada-Valls) hi ha un trencall que indica el castell amb un cartell de Gen Cat (Medi Ambient), al Km. 11'8. El camí de la carretera al castell amida uns 800m. El castell de Miralles ofereix una excepcional vista panoràmica. Existeix un projecte de 2002 d'intervenció parcial del Castell, presentat per l'Ajuntament , signat per l'arquitecte Camil Queraltó Ventura. No es va executar. A rel d'una petició de l'Ajuntament a la Diputació (SPAL) de l'any 2012, demanant la restauració del Castell i un ajut tècnic per elaborar el Pla Director del Castell, l'any 2016 l'SPAL va fer lliurament del 'Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles' (Forgas Arquitectes; desembre 2015). Proposa un seguit d'actuacions amb un pressupost total de 496.000 € Iva inclós. L'any 2015 es van renovar els plafons informatius del castell, amb la instal·lació de dos de nous, en el marc d'una subvenció de la DIBA. El 2017 es va realitzar una actuació a la torre de Llevant del castell (part jussana), consistent en la instal·lació a l'interior d'una escala i divreros pisos de fusta per tal de bastir un mirador. L'actuació no comportà restauració estricta de la torre. L'obra va ser una iniciativa de l'ajuntament, dirigida per l'arquitecte Carles Solsona Piña, finançada i supervisada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La foto 1 correspon a aquesta actuació (2017, ajuntament de Miralles). El castell de Miralles està inclós dins el projecte 'Anoia. Terra de Castells' promogut pel Consell Comarcal, que difon turísticament els castells mitjançant una aplicacío de mòbil, entre d'altres recursos. La propietat del castell està dividida entre l'ajuntament (castell part subirana i camins), bisbat de Sant Feliu de Llobregat (església) i 4 finques privades (recinte jussà limitat per la muralla).Hi ha un litigi sobre els límits de propietat entre l'ajuntament i el Bisbat. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66167 | Fita de l'Aubareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-laubareda-0 | DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016). Núria Cabañas. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Sant Martí de Tous. 2017 | XIX-XX | Fita monolítica de pedra sorrenca en forma de prisma rectangular coronada amb semicercle. . Té gravades les inscripcions T i M a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Miralles). Es situa a la partida de l'Aubereda, al punt d'intersecció entre l'eix del camí de Santa Maria de Miralles a Tous i el marge sud del torrent de l'Aubereda. | 08257-3 | Extrem N. del terme. La Coma. | 41.5411100,1.5225800 | 376767 | 4599882 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa a la partió entre els termes municipals de Santa Maria de Miralles i Sant Martí deTous. Es la fita 2 de la delimitació arbitrada per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016).Fotos: Pere Tardà/Núria Cabañas (Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. 2017) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66170 | Tombes procedents de la necròpolis del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-procedents-de-la-necropolis-del-serral | Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V | Tres tombes procedents del jaciment altmedieval de El Serral, traslladades i instal·lades amb finalitats divulgatives i ornamentals al costat exterior de l'església de sant Romà, al costat de l'absis, a l'aire lliure. | 08257-6 | Sant Romà | Son tres de les tombes del jaciment excavat el 1995 (veure fitxa jaciment 57). El conjunt arqueològic estava composat per setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. | 41.4992400,1.5298100 | 377291 | 4595223 | 1997 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-2.jpg | Inexistent | Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 1995 es va excavar la necròpolis tardoantiga de El Serral (S.IV-V) a càrrec de Jordina Sales. Al destruir-se el jaciment, es van recuperar i traslladar i instal·lar tres tombes (veure fitxa jaciment 57). Hi ha un plafó explicatiu amb plantes (Ajuntament-DIBA). Segons ell, el projecte i execució del conjunt va ser a càrrec d'ARA (Area de Recerques Arqueològiques de la Catalunya Central) i Ramon Ferres i Borràs, amb el suport de l'Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Octubre 1997. | 84|80 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66192 | Camí antic de la Llacuna a Sant Magí de Brufaganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-la-llacuna-a-sant-magi-de-brufaganya | Camí antic -possible carrerada- que anava de La Llacuna (procedent de Vilafranca del Penedès) a Sant Magí de Brufaganya. Camí perpendicular a la carretera C-37 que a l'alçada del Mas de Els Segarresos (a ma dreta venint d'Igualada) enfila direcció NO i cap el Grony- Després s'adreça a l'O. (entre els turons del Grony i de Pixallits) i surt del terme municipal en direcció Sant Magí. | 08257-28 | Extrem SO del terme | A Igualada existeixen les Festes de Sant Magí. La festa consisteix en una portada d'aigües de Sant Magí de Brufaganya cap a Igualada. Tradicionalment es realitza el dia 16 d'agost. Es tracta d'una festa d'Igualada, que es desenvolupa a Igualada i a Sant Magí (Pontils). Però la comitiva passava per Santa Maria de Miralles. La festa no es pròpia de Miralles, i el poble no la considera seva. Simplement, Miralles és lloc de pas. Venint d'Igualada, travessaven Miralles per les carreteres C-37 i B-220. Per tant, no s'anava pel camí antic de la Llacuna a Sant Magí de Brufaganya ja que aquest camí venia de la Llacuna, procedent de Vilafranca i del Penedès. Era l'antic camí a Sant Magí des de La Llacuna, no des d'Igualada. Segons un estudi sobre el paisatge i territori de Sant Magí de Brufaganya que realitza l'Institut d'Arqueologia Clàssica (ICAC) a càrrec de Graham R. Jones, la Vall i la Serra de Brufaganya hostatja un important santuari objecte de pelegrinatge d'almenys des del segle XVI, per les seves aigües miraculoses que curaven malalties de la pell com la verola. No descarten una devoció més antiga, per que el culte a Sant Magí pot tenir els seus orígens a la tardoantiguitat. A Sant Magí, segons l'estudi, s'entrecreuaven el camí de pelegrinatge i un antic camí de transhumància. Entenem que el primer era la ruta que venia d'Igualada (i de Tarragona), però que el segon pot ser el camí que hem fitxat, que prové de Vilafranca i de La Llacuna. | 41.4811200,1.4877700 | 373747 | 4593272 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66192-foto-08257-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66192-foto-08257-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menédez Pablo OPC Diputació de Barcelona | Sant Magí de Brufaganya és una nucli de població i un santuari situat al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà, província de Tarragona), no lluny del terme de Santa Maria de Miralles. La carretera principal a Sant Magí passant per Miralles no era aquesta, sinó la que venia d'Igualada. Venint d'Igualada, s'accedeix a Sant Magí per la carretera B-220 que es dirigeix a Pontils i a Santa Coloma de Queralt. Abans d'arribar a Pontils hi ha una desviació a mà esquerra (TV-2012). Des d'Igualada es ve per la carretera de Valls (C-37) i a l'alçada de la cruïlla on hi ha l'Hostal de Miralles (L'Empalma), es pren la carretera B-220 que ve de La Llacuna i s'adreça, per Les Colomines, a Santa Coloma de Queralt. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66200 | Carrerada de La Llacuna a Santa Coloma de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-llacuna-a-santa-coloma-de-queralt | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Asfaltat | Carrerada que des de la Creu del Pla travessa la riera de Miralles entre el Pas i cal Domingo i s'adreça cap a Santa Coloma de Queralt (camí de la Segarra) pel camí que passa per Mas d'en Reures, Mas Pinyer i cal Torrossola . | 08257-36 | Sud Oest del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.4923900,1.5034200 | 375075 | 4594500 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | A la banda esquerra (mirant a Sta. Coloma de Queralt) hi ha un petit rec canalitzat que segueix la carretera. Es paral·lel a la Riera de les Colomines. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66206 | Riera de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-miralles | La riera de Miralles i / o del Carme és l'afluent més important del riu Anoia i neix al coll de la Rovira Seca, dins el terme municipal de Querol (comarca de l'Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i Ancosa. Flueix en direcció sud-oest fins a la Pobla de Claramunt, pels termes de La Llacuna, Miralles i Carme. En el seu recorregut s'ubiquen antics molins fariners i paperers, on es troba l'aiguabarreig amb el riu Anoia. Amb un recorregut total de 23'6 km, té un cabdal de 167 litres per segon, una mesura de 17'36 hectòmetre per any, i drena una conca de 104 quilòmetres quadrats. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins fariners, dos dels quals pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles i del Carme. La riera de Miralles forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107). | 08257-42 | Riera de Miralles. Oest del terme. | Fins el segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los. | 41.5070400,1.5377700 | 377970 | 4596078 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | L'ajuntament, promou diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles i concretament una proposta de descoberta del paisatge, història i fauna: la Ruta de la Serra, del Castell, de les vinyes, la plana i la Serra de Miralles - Queralt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66207 | Pont de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-francola | Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 p. 221. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6050 (Rev. 1991) | Pont d'un sol arc, rebaixat, fet de pedra i maó, amb un pla molt ample, damunt la Riera de Miralles, i a tocar del Mas Françola (fitxa 14). L'adovellat de l'arc està format per una doble filera de maons verticals. El parament del pont, sense reforços ni contraforts, està composat per maçoneria de pedra irregular. El pas amida uns 3 m. d'ample. La varana de pedra té uns 130 cm. d'alçada. | 08257-43 | Camí de Mas Françola. Plans de Françola. Est del terme. | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | Robust: permet el pas de camions. Corró a les proximitats.La foto num. 3 correspon a l'IPAC (Foto Joan Tous 1982). Actualment l'ull de l'arc quasi no es veu per la frondositat de la vegetació. El costat de migdia del pont dona a una resclosa contruïda a la riera que avui dia no s'aprecia a causa de l'abundant vegetació. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66208 | Pont del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec | Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 p. 221. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6051 (Rev. 1991) | Petit aqüeducte de conducció d'aigua. Construit amb maçoneria irregular de pedra i totxo. Travessa de forma aèria la Riera de Miralles, per sobre d'aquesta, a nivell del camí. Devia portar l'aigua des dels molins de la zona de la Françola (Molí de Dalt) cap a la zona de Sant Romà (Font de Sant Romà). Forma part del sistema hidràulic dels molins (fitxa 91) | 08257-44 | Camí de cal Morgades. Riera de Miralles. Est del terme. | 41.5026100,1.5360500 | 377818 | 4595588 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | El lloc ha estat desbrossat recentment (2017 o 2018) i ara es veu bé l'element. Foto 1: Foto facilitada per l'ajuntament el 2018, amb l'element net de vegetació. Foto 2: foto antiga IPAC (Foto Joan Tous 1982) en la que es veu la canal superior, Foto 3: Foto feta per l'autor Mapa 2015 (amb la vegetació cobrint l'element; no es podia apreciar la estructura).Hi ha un rètol de senyalització informativa instal·lat per l'ajuntament i per la Generalitat (Espai natural) titulat 'aqüeductes i molins fariners'. Segons aquest rètol, està documentat que aquest aqüeducte (del que es desconeix la cronologia) transportava aïgua a 4 molins de gra fariners: el Molí de Dalt (fitxa 16), el Molí de Baix (fitxa 11), el Molí Vell, i el Molí Nou. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66223 | Antigues escoles i ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-i-ajuntament | XX | Es tracta de dos edificis. El més gran, que anteriorment estava destinat a escoles i a l'ajuntament, és l'actual 'local' social, de titularitat municipal, on es celebren actes de divers format. El més petit, antigament la casa del mestre, és la seu actual de l'ajuntament. | 08257-59 | Carretera C-37 prop del Km. 50 | L'ajuntament, abans del seu actual emplaçament, es situava a l'edifici gran, el de les antigues escoles, on ocupava un petit espai. Part dels carreus del sócol de l'antiga escola pertanyen a l'església de Santa Maria del Castell (fitxa 4), que va patir un intens desmuntage parcial al principi de la Guerra Civil (1936-37) tot i que la finalització de l'escola no va tenir lloc oficialment fins a principis dels anys 40. Amb anterioritat a la construcció de l'edifici de les Escoles (anys 30-40 del segle XX), l'ajuntament s'ubicava a Cal Ramonet (fixa 19) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66223-foto-08257-59-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al local, a les antigues escoles, hi ha una gran sala on es celebren actes, exposicions, etc. I un petit local tancat destinat a magatzem municipal i a arxiu municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66224 | GR 7-2. Camí de Bellprat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-7-2-cami-de-bellprat | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memoria de les Normes Subsidiaries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Serra de Miralles- Queralt, Mapa 1.15000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | trams accidentats i cal un manteniment de conservació | Sender de gran recorregut que travessa integrament pel PEIN Serra de Miralles - Queralt i que arriba a Tarragona. Passa pel castell de Queralt i entra al municipi de Miralles per l'Agulla Grossa i travessa el PEIN pel bellmig de la Serra de Miralles seguint en paral·lel el liímit amb el municipi de Sant Martí de Tous, fins els Cups de Sant Joan, on s'incorpora a la carretera C-37 per entrar a Santa Margarida de Montbui on passa per davant de la Censada en direcció Montserrat. | 08257-60 | Camí de Bellprat. NE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunició entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles amb una via de comunició poc eficient pel começ. . No serà fins el Pla de camins del 1908 el tram de de la B-213. de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme . En aquest context es perseguia una comunició ràpida per la xarxa de Pobla de Claramunt i Iguada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui de la BV213 , restant així comunicat a la xarxa principal del comerç amb Igualada .El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa una xarxa de camins rurals com el camí vell d Igualada, de la creu del Pla cap a Munia i Françola, i d aquí a la carretera c-37 ( que coincidein amb la Carrerada). El camí de Sant Romà a les Colomines passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat) passant per Mas Pinyer. En aquest context trobem també senders i carrerades, traçats d una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellpart amb Igualada i, d altra banda, la transhumància entre el Pirineu i les planes del Penedès. | 41.5209300,1.5030900 | 375102 | 4597670 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66224-foto-08257-60-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El Sender de gran recorregut GR7-2 presenta unes consideracions especifiques com a camí paisagístic, inclòs dins l'àmbit del PEIN i per tant condicionat per les determinacions sectorials corresponents | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66225 | Sireni del Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-del-turo-dels-campassos | Josep Romero Marsal ( 2001) .Turó dels Campassos ( Santa Maria de Miralles, Anoia). Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/ | Restaurat | Restes fòssils d'un sirèni, un vertebrat marí, mamífer herbívor aqüàtic, del gènere Prototherium, que vivia en aigües poc profundes, tropicals i càlides ara fa entre 42 i 49 milions d'anys. Mesurava entre 2 i 3 m. de llarg i podia pesar 400 kg. | 08257-61 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Cal Boyer. Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada. | A la conca d'Igualada i a tota la part septentrional de la Depressió Central catalana , durant el periode eocènic (de 34 a 55 MA), es varen enregistrar dues importants transgressions o 'entrades de mar' provinents del NW, la qual cosa va afavorir la formació de zones eculloses i la presència de vertebrats marins. El 17 de novembre de 2016 amb la inauguració de l'exposició 'Un mamífer aquàtic de 45 milions d'anys: el sireni de Santa Maria de Miralles' al Museu de la Pell d'Igualada, va cloure el projecte principal de la secció de Geologia i Paleontologia del CECI de posar en valor (restauració i exposició) les restes del manatí fòssil de Santa Maria de Miralles. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez; Lluís Rius Font | Parents actuals d'aquells sirenis són els manetins i els dugongs. Son les més antigues restes de vertebrat de la Conca d'Igualada. Va ser localitzat al Turó dels Campassos a finals de 1997 i recuperat en el marc d'unes excavacions d'urgència efectuades el 1998, sota la direcció del geòleg Josep Romero i Marsal. Restaurat pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) el 2013. El 2016 es va oficialitzar, per part de la Generalitat, el dipòsit definitiu de la peça, fins llavors en mans del CECI, al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. La peça s'exposà al Museu en una mostra temporal, del 17.11.2016 al 8.1.2017. El 19.11.16 es va celebrar al Museu una Jornada d'Història Natural a l'entorn dels sirenis en ocasió de l'ingrès definitiu del sireni de Miralles al centre. | 124|123 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66226 | Fons arqueològics de Miralles dipositats al Museu de la Pell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-miralles-dipositats-al-museu-de-la-pell-digualada | Es tracta de lots de materials arqueològics, com fragments ceràmics o restes faunístiques, apareguts al municipi. La seva cronologia inclou peces neolítiques, de l'Edat del Bronze, ibèriques i romanes. Molts dels materials han estat recollits pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) Hi ha peces dels següents jaciments: la Socarrada, Cal Garracurt, Cova de Mas Vilà, Ponent de Mas Colomines, Mas Freixet, Cal Melitó, Fontanilles, Ca l'Albert, Mas d'en Sol, els Segarresos, Cal Sansó, torrent de la Creu de Françola, cova de Valldecerves, Cal Pompet i el Serral. També hi ha un pany i clau descontextualitzats. | 08257-62 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. c/ Dr. Joan Mercader. Cal Boyer. 08700-Igualada | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 78|79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 66227 | Fons de l'Arxiu Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-digualada | http://www.igualada.cat/cat/Igualada-per-Temes/Cultura/Arxiu-Comarcal-de-l-Anoia | XV-XIX | El fons de documents referents a Santa Maria de Miralles provenen de l'Arxiu Parroquial d'Igualada conservat a l'Arxiu Comarcal i inclou: un llibre de censals de morts de data 1400, testaments des del segle XV, causes judicials des del segle XV, contractes de compra i venda des del segle XVI i relacions d'obres centrades sobretot en el segle XVIII. ACAN 10-41 Parròquia de Santa Maria d'Igualada - Llibre de censals morts de Miralles i altres llocs (1400-1402). - Mateu Vilella i Magda, venen un violari a Joan Francolí, prevere de Santa Maria de Miralles. 15-09-1607. - Testament d'Antoni Puigdengoles del castell de Miralles. 17-07-1440. - Miralles. Procés judicial a la Cort de... (1687). - Miralles. Registre de la Cort de ... (1699 -1705) | 08257-63 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66228 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-35 | XIX-XX | Es composa de dos fons: Un fons ordenat i classificat per la Generalitat (fins 1994), per l'Arxiu Comarcal d'Igualada, amb quadre de classificació. Un fons pendent d'ordenació arxivística (tota la documentació posterior a 1994 fins avui). Disposem del Quadro de Classificació del fons fet fins 1994 (una còpia a l'ajuntament amb data 2004 i una copia de l'inventari que te l'Arxiu Comarcal d'Igualada en data 2014; ambdos documents coincideixen tot i estar ordenats diferentment). L'inventari consta de diversos lligalls corresponents al segle XX i 2a. meitat del XIX. Destaquem les següents sèries: Llibres d'actes i de sessions (1902-1979); també de plens i de la C. Permanent. També actes Junta Municipal 1908-24 i Llibres ressol. d'alcaldia 1952-72; Jefatura Local Movimiento 1970-76; FET i de las JONS; Secretaria Jutjat de pau 1969-1976; 1952-1984; Corresponedència des de 1946; Expropiacions construcció FFCC Transversal 1884; Comptes des de 1946; Pressupostos 1933-1993; Cadastre 1953-93: Contribucions 1851-1994 Sanitat; obres; Projecte Escola 1937; Escoles Quintes 1939-1982; Cens població; Eleccions, cens electoral; Registre Civil; Matrimonis; neixements; defuncions; | 08257-64 | Ajuntament de Santa Maria de Miralles i Antigues Escoles. C-37 Km. 50 | L'Arxiu Comarcal va classificar in situ el fons el 1994, sense traslladar-lo al Comarcal d'Igualada. Des de llavors no s'ha fet tractament arxivístic. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | L'ajuntament disposa d'un fons informal i no ordenat de fotografies, pròpies i donades per gent del poble (en motiu d'una exposició que es va fer a les escoles), sobre la vida municipal i sobre gent del poble. També disposa de copia del fons fotogràfic de l'Arxiu Comarcal d'Igualada corresponent a Miralles (fotografies de la 1a. meitat del S. XX, corresponents al Castell, a l'església, al Poble Vell i a Sant Romà) | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66229 | Aplec del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell | Aplec que es celebra anualment el 1er. diumenge després de la 2a. Pasqua -Pentecosta- o de la Santissima Trinitat . Consistetix en una caminada al voltant del castell pel matí, en una ruta diferent cada any, que surt i acaba al mateix castell (itinerari circular). Primer es fa un ezmorzar (butifarrada) a la part jussana del castell, i després, la caminada. En acabat es celebra una santa missa a l'esglèsia de Santa Maria del Castell. La festa acaba a l'hora de dinar. De vegades. s'organitzen al lloc espectacles, concerts o jocs per la canalla. Organitza l'ajuntament. | 08257-65 | Castell de Miralles | 41.5181300,1.5190500 | 376429 | 4597336 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 2014 va correspondre al 15 de juny.Crèdits fotogràfics:Foto 1. Aplec del Castell 2014. Foto: ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.Foto 2. Aplec del Castell. Caminada 2012 (3.6.12) Foto: ajuntamentFoto 3. Aplec del Castell. En motiu restauració església. 23 d'abril1948. Foto: Arxiu Comarcal d'Igualada. Num. Reg. 03024. Autor: J. Castelltort | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66230 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-27 | Festa major d'estiu del municipi, que correspon al 15 d'agost (Mare de Deu de l'Assumpció). Les activitats són les típiques d'una festa major: caminada, concurs de bitlles, balls, missa, sopars.... Els sopars i balls es celebren a la plaça de l'Esglèsia. Organitza una comissió de la festa Major amb el suport de l'Ajuntament i el patrocini de la DIBA i del Consell Comarcal, així com dels tres restaurants del municipi, les bodegues Torres, Petromiralles i altres. | 08257-66 | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La festa major corresponent a 2014 va tenir lloc el dijous14, divendres 15 i dissabte 16 d'agost i va consistir en: la 15a caminada popular; una missa solemne a l'església de Sant Roman, una exposició 'les motos dels nostres avis' a les antigues escoles, un sopar de festa major, un concert i ball, un concurs de bitlles catalanes, activitats per la mainada, amb un espectacle infantil, un sopar de germanor amb una sobretaula amb actuació de l'humorista Joan Pera i un ball a càrrec d'un grup musical.A Cal Ramonet, s'havien cuinat per la festa major paelles d'arrós per a més de mil personesCredits fotogràfics: fotos subministrades per l'ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66242 | Font de Cal Pixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pixes | sense camí i molta bardissa | Brollador natural en el costat dret del torrent que va fins al mas d'en Reure, sense estructura. De fet es tracta del nivell freàtic amb aflorament d'aigua. | 08257-78 | Font de cal Pixes. Torrent de Mas d'en Reure. Sud del terme. | 41.4894400,1.5071500 | 375381 | 4594168 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66242-foto-08257-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 66244 | Carrerada de Collderes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-collderes | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Carrerada que sortint de Françola puja cap a coll de la Llebre, cap a Rofes i d'allí cap a Sant Sadurní. | 08257-80 | Serra de Fontfregona. Est del terme. | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.5039600,1.5502100 | 379002 | 4595718 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 66247 | Aqüífer Carme - Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_19_def.pdf | Aquífers present en tot el perímetre de nord, est i sud del municipi, en una franja d'uns 1,5 km. d'amplada, en la zona de drenatge de la riera del Carme, que forma part de l'Aqüífer Carme-Capellades que ocupa un sector important de l'Anoia. Les calcàries amb alveolina de la formació Orpí de la serra de Fontfregona i Freixes, en contacte amb els materials més impermeables de l'Eocè, situat a la plana , afavoreixen la seva surgència, tot i que la complexitat i àmbit d'aquest aqüífers es molt més important afectat per grans estructures estructurals de major abast. | 08257-83 | Riera del Carme. Sud est del terme. | Aquest aqüífer forma part d una zona de drenatge molt més important anomenat aqüífer de les calcaries paleògenes i triàsiques de Gaià - Anoia (sector Anoia). Bàsicament format per una estructura geològica d'encavalcament d'antics materials paleozoic, mesozoic i del paleògen. En aquest context, l'orogènesi alpina va comportar la compartimentació i plegament d'antics materials ja dipositats del paleògen, Juràssic, Triàsic i Palezoic, Els materials de diferent permeabilitat han produint tres aqüífers, què, en contacte amb el sistema de falles de Capellades, crea una bretxa d'alta permeabilitat que afavoreix la surgència d'aigües interiors. | 41.5093500,1.5426300 | 378380 | 4596327 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66247-foto-08257-83-1.jpg | Legal | Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluis Rius i Font | L'aqüífer protegit Carme-Capellades està regulat pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, essent d'aplicació allò establert a l'Edicte de 18 de juny de 2001, pel qual es dóna publicitat a l'Acord de 3 de maig de 2001, mitjançant el qual s'aprova la declaració provisional de sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades, i l'Edicte de 28 de desembre de 2006, pel qual es dóna publicitat a l'Acord d'11 de desembre de 2006 del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació d'extraccions de l'aqüífer Carme-Capellades. L'aqüífer de Carme-Capellades està afectat per l'esmentat decret 328/1988, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i que per tant declara sobreexplotat el de Carme-Capellades. Aquest aqüífer s'estén des del sector oriental del municipi de Santa Maria de Miralles fins a Cabrera d'Anoia. En el terme municipal de Santa Maria de Miralles ocupa una superfície de 777,5 ha. Com a mesura de gestió de l'aqüífer, l'any 2003 es va constituir la Junta Central d'Usuaris de l'aqüífer de Carme-Capellades i l'any 2006 l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar el Pla d'ordenació d'extraccions, que situa Santa Maria de Miralles a l'àrea de recàrrega de l'aqüífer. | 123|124|125 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66252 | Goigs a Llaor de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu | ja no es canta | Goigs a llaor de la Mare de Déu venerada a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Des del cel ens acarona el vostre amor maternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra primera edat ja fou iris de puresa, brillant en Vós la grandesa que Déu us havia dat, fent-vos sa Mare, se us dóna el mateix Verb eternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Quan l'Àngel us visità Plena-de-gràcia us deia, i Tota-Formosa us veia, tal com Déu us va crear. La puresa original de part del Cel us pregona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Vau donar consentiment a la divina ambaixada i així foóreu adorada Mare de l'Omnipotent. Pel vostreamor sense igual jamai Déu no ens abandona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Sacrificat al Calvari, salvà el món, el vostre Fill, guardeu-nos de tot perill i del pecat, que és desvari. El vostre amor és senyal que el Bon Jesús ens perdona De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra imatge sagrada ens omple el cor d'alegria, i els pobles, nit i dia, amb himnes sou verenada. El vostre nom virginal virtut i gràcia ens dóna. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal Després que els moros desferen els vostres temples, fent guerra els veïns d'aquesta serra en nom vostre els combaterem conquereix fama immortal el vescomte de Cardona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Tornada: Entre Vic i Tarragona teniu aquest setial. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! | 08257-88 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 66253 | Goig del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | Ja no es canta | Goig en honor al Sant Crist venerat a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En la vostra santa imatge contemplem el nostre Espòs que se'ns llira en maridatge fent-nos do d'ànima i cos. Per aquestes esposalles que amb nosaltres celebreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Bon Jesus, obert de braços, vostre amor ens fa germans. A Vós vénen nostres passos, i ens amoixen vostres mans. L'odi foll de les baralles lluny d'ací foragiteu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Vos heu dit: 'Cor que m'estimi de la creu sap el camí' Qui l'amor us escatima té el seu cor fred i mesquí No us darem pas les deixalles, si d'estimar us ensenyeu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Allà a l'hort de les olives, compadint el nostre fang vostres penes són tan vives, que arribeu a suar sang. Perdoneu les nostres falles per la sang que allà sueu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Els flagells i la corona us feriren cruelment. Vostre exemple ens esperona a seguir-vos fidelment. Despullats de faramelles, prop de Vós sempre ens tindreu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Pel carrer de l'Amargura, com si fóssiu un vil cuc, us fa caure en terra dura de la creu el pes feixuc. Menysprant folles rialles, us farem de Cirineu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Dalt del cim del mont Calvari la gran obra s'acompleix: sou l'Anyell que, victimari, de la culpa ens redimeix. Vostra sang romp les mortalles i els grillons de l'home reu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Encoratja i ens consola vostra creu que és el camí per a aprendre en vostra escola el bell llibre del sofrir. Vostre amor no té muralles; cap a Vós el món atreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Cercarem vostra abraçada esperant el bes etern, sota vostra creu sagrada que ens defensa de l'infern. Deu-nos força en les batalles, que el perill assetja arreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En salut i en malaltia d'aquest poble oïu els clams: beneïu cada masia, fecundeu els nostres camps. Doni feina a falç i dalles ja madur, nostre conreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Tornada: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu | 08257-89 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria. L'associació d'Amics dels Goigs tenien un exemplar del mateix goig però amb un format diferent. | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66253-foto-08257-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66256 | Camí Vell de la Llacuna a Igualada / Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna-a-igualada-carrerada-de-la-llacuna | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Teresa Navas Ferrer (2007) Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona . | Camí que ve de la Llacuna entrant al terme de Miralles per la Creu del Pla, passa per La Múnia, Sant Romà, ca la Ramona, La Françola i Cal Serenes, i a prop de les ruïnes de La Fassina segueix la partió del terme municipal per, prop de cal Coca, adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui). | 08257-92 | SE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa menor de camins. En el 1900 es projecta la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles al marge al ser un sector poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 que s'executarà el tram de la B-213 de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per una xarxa que incloïa La Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de la BV213 de Santa Maria de Miralles a Igualada, passant per Santa Margarida de Montbui. El 1918 trobem, ja definitives, les noves carreteres entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Santa Margarida de Montbui. Aquesta nova xarxa es sobreposa i substitueix l'antiga xarxa de camins rurals, i sobretot el camí vell de La Llacuna a Igualada (i que coincideix amb la Carrerada). La carrerada de la Llacuna té la característica de ser una via d'enllaç entre els dos grans eixos de transhumància: la carrerada de la Cerdanya i el camí de la Segarra o carrerada de Coll d'Arca, que surten de Vilanova i la Geltrú i de Torredembarra respectivament per anar a les pastures pirinenques. El terme municipal de Miralles és una zona de pas dels antics ramats d'ovelles que feien la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès i el Garraf. En aquest context, hi ha documentat el traçat de la carrerada de la Llacuna pel seu pas pel terme de Santa Maria de Miralles, tenint en compte que la Carrerada no es un camí únic sinó un itinerari amb un sentit determinat amb ramificacions laterals. En un primer inici el seu traçat coincideix amb el camí vell de la Llacuna a Igualada, que comença a la Creu del Pla fins la Múnia, Françola i Molí de Baix, sortint del terme municipal, prop de cal Coca, per adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui) i seguir després per Sant Genís i La Llavinera cap al Santuari de Pinós. | 41.5111600,1.5436700 | 378470 | 4596527 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Xavier Menédez OPC Diba | En els mapes s'esmenta, en el tram més proper a La Llacuna, com Carrerada de la Llacuna i, més endavant, com Camí de la Llacuna a la Censada Nova. Hem decidit unificar en una sola fitxa la Carrerada de la Llacuna i el Camí Vell.La Censada Nova es una gran casa de Santa Margarida de Montbui. El fet de presentar encara avui el seu topònim en la cartografia actual posa en evidencia la seva utilitat com a via de comunicació principal. La carrerada de la Llacuna està pendent de classificació per la Generalitat (llei 3/1995 de vies pecuàries) | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66261 | Premsa de vi de gàbia del Restaurant Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-gabia-del-restaurant-miralles | XX | A l'aire lliure | Petita premsa de vi, de gàbia, moderna. La gàbia o canastra és de forma troncocónica o cilíndrica, feta amb llistons travessers de fusta reforçats per tres anells paral·lels horitzontals de ferro. Conserva la maquinària de premsa a l'interior, tota de ferro, sobresortint el cargol i la femella, amb el mecanisme de pressió o palanca de vaivé. El basament és una recreació de la cassola o pica de pedra, que presenta el corresponen bec per on fluia el most, que s'escolava per entre les obertures de la gabia. | 08257-97 | L'Empalme. Cruïlla entre la carretera de La Llacuna BP-2121 i la carretera a Valls C-37 | La premsa correspon a la casa de pagès que existia en aquest lloc abans de la construcció de la benzinera i el restaurant, anomenada La Palma. De fet l'actual restaurant segueix el perímetre de l'antiga casa, que va ser totalment transformada. La part on avui hi ha el bar corresponia al graner i al carro. La casa va ser construida cap el 1935 quan els propietaris, rabassaires i procedents del Mas Formich, van poder construir amb els seus estalvis una nova casa a la cruilla de les dues carreteres. | 41.4906600,1.5138800 | 375945 | 4594293 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66261-foto-08257-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El bé es de titularitat privada però està exposat a la via pública. El lloc es diu també Quatre Carreteres, l'Hostal de Miralles o L'Empalma. L'element es troba darrera la façana posterior del restaurant Miralles, al costa de la benzinera de Petromiralles, en un indret on aparquen els cotxes. L'entorn del restaurant també està decorat amb bòtes reaprofitades com a testos de plantes. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66263 | Material arqueològic del Sepulcre de Santa Maria de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-sepulcre-de-santa-maria-de-miralles | Bosch Gimpera, Pere. Sepulcre de Santa Maria de Miralles. a: Crónica de la Secció Arqueològica. Annuari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) 1913-15, vol. 2, p. 811-12. Barcelona, 1915. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000102/00000036.pdf RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Són 9 peces procedents d'un sepulcre excavat l'any 1914 en el terme de santa Maria de Miralles, sense precisar el lloc exacte, que es troben dipositades a la reserva del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Les peces, amb el num. de registre MAC, són les segünets: 16354- collaret; 16455- destral; 16456- destral; 16457- destral; 16458- ganivet; 16459- ganivet; 16460- ganivet, frag.;16461- cisell, frag.; 16462- cisell, frag. El lot coincideix amb les peces descrites a l'article de Bosch Gimpera a l'Anuari de l'IEC, 1915, vol. 2, p. 811-12. | 08257-99 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Parc de Montjuïc. s/n 08003 - Barcelona | 'A la fi de desembre del 1914 fou trobat al terme de Santa Maria de Miralles un sepulcre el contingut del qual fou adquirit pel Museu Municipal de Barcelona'. Així comença el breu article publicat per P. Bosch Gimpera al butlletí IEC de 1915. Els materials estan localitzats perfectament a l'actual MAC, d'acord amb la informació facilitada pel Museu. També es diu que Mn. R. Lloses va facilitat informació sobre la troballa i el pla del sepulcre (l'article publica planta i secció del sepulcre i una foto amb els materials). El sepulcre estava fet en una cavitat ovalada folrada de lloses de pedra i tapada per una gran llosa. L'esquelet, que no es conservà, estava en posició supina, de E. a W. amb el cap a l'E. L'aixovar estava format per tres destrals polides de fibrolita, trapetzoidals; dues escarpres de quarcita; quatre ganivets de silex (dos de sencers); i un collar de denes de malaquita. No aparegué ni ceràmica ni metall. Es dataria a finals del neolític o principis de l'eneolític. Segons Bosch, el supulcre te paral·lels amb Los Millares. Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, es tracta d'un enterrament d'un sol individu en caixa de lloses, o sepulcre de fossa, pertanyent al neolític mitjà-recent català (3500-2500 a.n.e.) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Aquest jaciment està inclos a les NNSS de l'Ajuntament. Segons aquest instrument de planejament, el jaciment està 'destruït, il·localitzable 1914'. Segons l'article de l'IEC, efectivament, es va trobar el 1914 a Santa Maria de Miralles sense concretar emplaçament dins del terme. Per tant, no es fa fitxa de jaciment pero si dels materials dipositats al MAC. A l'Arxiu Històric del MAC es conserva una mena de memòria de la intervenció de Santa Maria de Miralles, amb el croquis i l'inventari. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66265 | Pont dela carretera B-220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dela-carretera-b-220 | XX | Té desperfectes i ja no està en ús. | Pont d'un sol ull construït en pedra i amb uns 5 metres d'amplada per uns 15 de llargada. Presenta una barana de pedra en tres segments, un de central que ocupa la part principal del pont i dos amb ampits més petits a les entrades al pont. Totes elles estan acabades en forma arrodonida. L'arc està acompanyat per dos contraforts de forma arrodonida i l'arc té dovelles de pedra. El timpà i l'intradós també són de pedra treballada però de parament horitzontal. | 08257-101 | Carretera B-220. Al sector sud-oest del terme municipal | A l'any 1929 era un camí veïnal en construcció. A l'any 1936 encara estava en construcció. El pont es devia construir a mitjans de segle XX. S'ha realitzat un nou viaducte més ampli i aquest ha quedat inutilitzat. | 41.5002100,1.4993500 | 374750 | 4595375 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Formava part de l'antiga carretera de La Llacuna a Bellprat. Es de mitjans del S. XX | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66270 | Font del Coco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coco | Ple de vegetació i bardissa | Brollador natural, situat al costat esquerra de la Riera de Miralles, entre Cal Domingo i la Costa . En el conreu de la riba dreta trobem un caqui, lloc on hi havia el camí que baixava a la riera. | 08257-106 | Sud del terme. Riera de Miralles | Segons conversa amb el Sr. Pere Argelich Pujadó, l'origen del nom de la font del cocó prové de l'època del seu besavi, inicis del XX, . Un berenar va ser el moriu d'aquest topònim, donat que el seu besavi va anar a la font amb un coco i, mitja closca va ser deixada al costat de la font com a got . Aquest perdurà durant un temps fins arrelar-se com a topònim. | 41.4881800,1.5141300 | 375961 | 4594018 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66270-foto-08257-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66270-foto-08257-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | En els mapes apareix com a Font del Cocó. Està en el límit amb el municipi de La Llacuna | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66276 | Goig del Gloriós San Cristo de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-san-cristo-de-miralles | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | XIX | Encara que ja no es canta | Goig dedicat al Sant Crist i amb la següent lletra: Puig en Creu esteu clavat Per remey del Pecador R. Perdoneu las nostras culpas, Misericordia, Senyor Vos, Rey meu, per enriquirnos Vos dignareu de baixar Del seno de l'Etern Pare A n'aquest mon de treballs, Hont vostra sang deramareu Prenda de infinit valor. Perdoneu, etc. Per treballs y per tristesas Vos sereu molt afligit Dins d'un hort ab tres deixebles La mes tenebrosa nit; No es la menor de totas Veurer un amich traïdor. Perdoneu, etc. Com al mes ruhi dels homes Vareu ser pres i lligat, Y ab molts i grans vituperis A Jerusalem portat, Y allí va maná asotarvos Pilat jutge ab son mal cor Perdoneu, etc. La corona que os posaren Fou per escarni i afront, De punxagudes espinas Per darvos pena i dolor Y tot per lo be del home Objecte de vostre amor Perdoneu, etc. Lo feixuch pes de la Creu Vau portar fins al Calvari, Sufrint pel camí la befa D'aquell poble temerari; Y puig Jesucrist sufrireu Per fernos molt gran fabor Perdoneunos, etc. Vostras robas preciosas Van jugarse'ls malfactors Y despullat enclavaren En Creu vostre diví cos. Allí entremitj de dos lladres Vareu dar al un perdó Perdoneu, etc. Quand en aqueix arbre os miro Així ab los brasos oberts, Nos cridau á penitencia De tots nostres desacerts; Gran error seria'l nostre Si no deyam de bon cor Perdoneu, etc. Per aquesta Santa Imatge Cobran los malats salut, Y la terra mes estéril Dona copiosos fruyts, Dels pobres es sumo amparo Y per tots inmens tresor. Perdoneu, etc. Tornada: Per vostra sang preciosa, Per vostres treballs i afronts, Perdoneu les nostres culpas Misericordia, Senyor. | 08257-112 | Sant Romà | El document fa esment al Sant Crist que és de data 1633. El document és del segle XIX | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Goig que ens han fet arribar l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66278 | Bosc d'utilitat pública CUP 59 Els Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dutilitat-publica-cup-59-els-segarresos | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_boscos_publics/dar_que_son_boscos_publics/</p> | <p>Dins de l'espai protegit del Sistema Prelitoral Central s'hi troba la forest pública dels Segarresos . Aquest bosc, que ocupa una superfície de 68,4 ha al sud-oest del municipi, situat al Turó de Pixallits i a la solana de la Serra de Pinyol, i que va estar afectat per un incendi l'any 1974, està inclòs al Catàleg de Boscos d'Utilitat Pública (CUP) definit per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Aquesta forest va ser declarada refugi de fauna salvatge mitjançant la Resolució MAH/3785/2009, de 4 de desembre, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics que hi ha. Aquesta declaració implica la prohibició de qualsevol tipus d'activitat cinegètica i de captura d'animals.</p> | 08257-114 | Serra de Pinyol, prop del Turó de Pixallits. SO del terme. | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població. Aquest va esdevenir públic al 1978 amb la finalitat de prevenir de la erosió o zones inundable. La gran variabilitat d'espais que ocupen i la diversitat d'ecosistemes on són presents, els doten d'una gran diversitat des del punt de vista geològic, climàtic i, per tant, florístic, faunístic i paisatgístic. Durant els últims decennis s'ha produït una sèrie de canvis importants en els usos tradicionals dels boscos que ha provocat una modificació en les condicions de demanda sobre l'ús dels boscos i la manera de gestionar-los. Tant és així que, actualment, la gestió forestal dels boscos públics, té com a objectiu la compatibilització de les funcions de producció amb les funcions ecològiques i les funcions socials. Així doncs, als boscos públics tenim representada la vegetació de les tres regions biogeogràfiques presents a Catalunya: la boreoalpina (amb predomini de pinedes de pi negre, avetoses i prats alpins), l'eurosiberiana (amb pinedes de pi roig, rouredes i fagedes) i la mediterrània (amb alzinars, carrascars, brolles, màquies, matollars,...), a més de la vegetació de ribera. D'altra banda, aquesta heterogeneïtat d'ecosistemes, fa que en moltes de les forests públiques, a més de la funció de producció de fusta, que durant anys ha estat una font de progrés i desenvolupament dels pobles de muntanya, en l'actualitat prenguin especial importància altres funcions ambientals, socials i de protecció del medi natural. | 2151 | 5.2 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66287 | Resclosa de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-francola | XX | Està molt emboscada | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles (Fitxa 42), en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. | 08257-123 | Riera de Miralles, al costat del Mas de La Françola | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa davant del Mas Françola (fitxa 14) i pràcticament a sota el Pont de Françola (fitxa 43). Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí del Mig (fitxa 13) i el de Baix (Fitxa 11). | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66288 | Resclosa de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sant-roma | XX | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles, en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. Fa més d'un metre d'alçada i té forma lleugerament curvada. L'aigua hi circula perfectament. | 08257-124 | Riera de Miralles, entre ca l'Oreneta i el mas de sant Romà | 41.5015100,1.5338000 | 377628 | 4595470 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí de Dalt (Fitxa 16) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66309 | Capbreu de 1682 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1682-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219</p> | XVII | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari Bartomeu Costa per encàrrec de la baronessa de Miralles amb molta informació sobre el règim senyorial del castell i el terme de Santa Maria de Miralles. Per exemple, hi ha referències a una agrupació de finques del mas de Florençola, on es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens, conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. El capbreu de 1682 incorpora els antecedents del capbreu de 1522 però hi estableix algunes reduccions en relació al de 1522. Per exemple, la finca del Puig Rubiol, de 6 jornals de vinya, el 1522, que llavors pagava un cens anual de dues quarteres de forment, ara, al 1682, la baronesa li atorga una rebaixa consistent en pagar només una quartera de forment i una 'tassa de vi grech, bo, ardent i fi'. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. El capbreu també parla del Molí Vell, declarat per Francesc Morgades (anteriorment havia estat declarat per Antoni Estalella en la capbrevació de 1522 i per Jaume Palau en la de 1649). Corresponien a aquest molí uns 40 jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també paguen els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen 5 sous a benefici de Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim.</p> | 08257-145 | Arxiu de la Corona d'Aragó Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, mort el 1674, i que fou lloctinent general de Catalunya entre 1647 i 1652. Els Montcada, marquesos d'Aitona, eren per herència barons de la Llacuna i de Miralles i senyors de les terres de Santa Maria de Miralles.</p> | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Bartomeu Costa, notari | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66318 | Fita de terme del Pla dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-pla-dels-frares-0 | DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016). Núria Cabañas. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Sant Martí de Tous. 2017 | XIX-XX | Fita de pedra en forma de prisma recte triangular d'uns vint centímetres de costat a la base i quaranta-cinc centímetres d'alçària. Té gravades les inscripcions T 18, M 24 i M 2 a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous, de Santa Margarida de Montbui i de Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Montbui; M de Miralles). La fita està desenterrada. Es situa a la partida del Pla dels Frares, al capdamunt d'una divisòria d'aigües, a uns dos-cents seixanta-cinc metres al nord del marge nord de la carretera C-37 i a uns quatre-cents cinquanta metres a l'oest de la Censada (SM de Montbui). | 08257-154 | Pla dels Frares. Punt on conflueix la partió dels termes de Miralles, Tous i Montbui. NE del terme | 41.5327600,1.5351800 | 377802 | 4598937 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al punt exacte on conflueixen els termes municipals de Santa Maria de Miralles, Sant Martí deTous i Santa Margarida de Montbui. Es la fita 8 de la delimitació arbitrada per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016).Fotos: Pere Tardà/Núria Cabañas (Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. 2017) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66321 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal d'Igualada. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-digualada | XX | L'Arxiu Comarcal d'Igualada inclou un fons de 29 fotografies que van de l'any 1928 a l'any 1974, la majoria de Procopi Llucià (que consta com a autor). Tres corresponen a la creu de Françola (1931, 1940, 1940); una a la Creu del Pla (1928); sis a l'esglèsia de Sant Romà (1934, 1937, tres de 1947, 1974); nou a l'esglèsia de sant Maria de Miralles o del Castell (3 de 1934, 3 de 1937, 1939, 1948, aplec al Castell de 1948); sis a la visita del Governador Civil Antonio Correa Veglison el 5 de maig de 1944; i quatre més de paisatges i objectes diversos. | 08257-157 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Procopi Llucià i altres | Part del fons fotogràgic és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la comarca entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66324 | Fons de Ciències Naturals de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ciencies-naturals-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 23 peces de la secció de Paleontologia que corresponen a fauna representativa marina de l'eocé (totes de malacologia i d'invertebrats excepte una, la 4632), i una peça de la secció de mineralogia. Totes les peces són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles) i a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés, tot i que alguns casos corresponen a donacions procedents de recol·leccions d'afeccionats locals com mossèn Lluis Via, Xavier Virela, Rossend Olivella o Pere Giró Romeu. Els objectes fitxats són els següents: peça de corall ( num. de registre 14022 ); roca calcària amb diversos foraminífers del gènere Discocyclina pratti i Discocyclina ardiaci ( 4216); esquelets de coralls fossilitzats ( 4278); així com peces marines amb la següent denominació : GE NUMMULITES (4237 i 4251); GE NUMMULITES ES PERFORATUS (4241, 4261 i 4262); GE DISCOCYCLINA (4250); GE PORITES (4266); GE ROTULARIA (4296 i 4297); NC BRIOZOU (4305 i 4306); GE SPONDYLUS (4329); NC BIVALVA ( 4339 i 4342); NC GASTEROPODE (4367 i 4369); NC DECAPODE (4387 i 4389); GE SCHIZASTER (Equínid) (4607); i GE ODONTASPIS (2 dents de peix) (4632). La única peça de la secció de Mineralogia és un exemplar de cristalls de guix, de procedència desconeguda, i sense que consti la font i forma d'ingrés. (num. de registre 3175).</p> | 08257-160 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||||
| 66325 | Fons d'arqueologia de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-darqueologia-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 28 conjunts o peces fitxades de la secció d'Arqueologia. D'elles, 23 corresponen a jaciments concrets -18 són de la Cova de Mas Vilar- , i la resta, cinc, són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles). Per altra banda, a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés. Els objectes fitxats són els següents (entre parèntesi, num. de registre) a). Peces que es troben en caixes compartides amb altres jaciments. Es tracta de diverses peces litològiques. Jaciment: Bosc del Cosme (16167) Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diversos fragments de ceràmica. Castell de Miralles(16168); diverses peces de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Segarresos. Paleolític. (16172); diverses peces de ceràmica. Jaciment: Cova de Miralles(16274). Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diverses peces de talla de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Sílex Vall de Serves Clot Miralles. Prehistòria (16179). Cal dir que la Cova de Vall de Serves es terme de La Llacuna.; diverses peces lítiques i de ceràmica. Jaciment: Cova de Mas Vilà (Vilar). Neolític final i Bronze final. (16284) b). Destrals o percussors -“pedres de llamp”- de basalt, pulides, sense procedència. Són 5 peces (16345, 16359, 16403, 16414, 16443) c). Jaciment Cova Mas Vilà (Vilar) (fitxa 51). Es tracta de 17 peces: punta de sílex (1870); petxina perforada per ornament (1871); denes cilíndriques d'os ( 1872); denes esfèriques d'os (1873); dena discoïdal de petxina (1874,1876 i 1877); dena discoïdal d'os (1875); punyal de bronze (fulla) (1894); 9 fragments amb forma de vasos de ceràmica (2340, 2341, 2342, 2343, 2345, 2435, 2436, 2437). Les peces d'ornament (petxina i denes), la punta de sílex i el punyal corresponen al Bronze inicial. Els fragments ceràmics, al bronze final.</p> | 08257-161 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 77|78|79|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66330 | Capbreu del segle XVIII a l'Arxiu Històric de Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-del-segle-xviii-a-larxiu-historic-de-tarragona | GRAU I PUJOL, JOSEP M.T., Notícia d'un capbreu de Santa Maria de Miralles de mitjans del segle XVIII a Tarragona. Revista Recull 8. Santa Coloma de Queralt. (2003) ps. 48-50 http://www.carrutxa.cat/biblioteca/index.php?arxiu=fitxa&ide=136&origen=autor&cerca=GRAU%20I%20PUJOL,%20JOSEP%20M.T.# | XVIII | Capbreu realitzat els anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró de dit lloc, Antoni de Magarola i Sentmenat, en nom del qual actua el seu fill Josep de Magarola i de Clariana, el qual a la vegada, delegà en la persona de Josep Bertran, pagès i familiar del Sant Ofici de Vila-seca la seva representació. Es troba dins del Fons Notarial de Tarragona de l'escrivà Francesc Albinyana Cosidor,caixa 504, registre 594 de l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT). La capbrevació ocupa els folis 151 a 205. Sabem que l'anterior capbreu l'havia redactat el notari igualadí Bartomeu Costa el 1682 (exerceix la professió del 1675 al 1719), que es troba a l'ACA (fitxa 145). La primera confessió del document, com és habitual, la fa l'ajuntament de Santa Maria, és a dir, els regidors, els quals afirmen posseir una botiga contigua a les cases de la Masia de Jaume Vivó, un casal derruït al costat de la rectoria, un jornal de terra erma i 12 de campa al coll de les tres serres. Després segueixen les confessions de la resta de propietaris: -Josep Alemany. -Joan Alemany Domènech, pagès del mas de la Riera. -Jaume Ferrer, pagès del mas Fontpugona. (Podria ser Fontfregona de La Llacuna) -Miquel Gual pagès i Madrona Santacana, cònjuges i el seu fill Jaume, del mateix ofici. -Andreu Palau, pagès. -Francesca, vídua de Josep Sans, pagès de Miralles. -Isidre i Francesc Soler del mas homònim. -Gaspar Vives, pagès del mas Guitart i Rosa Albet, cònjuges. -Josep Vivó, pagès del mas d'Almúnia. -Col·legi de les Escoles Pies, d'Igualada. Als dipòsits de l'Arxiu Històric de Tarragona també hi ha els llibres de la comptaduria d'Hipoteques de Montblanc a partir del 1768, any de la seva creació, que inclouen enregistraments d'escriptures de Bellprat, Santa Maria de Miralles i Santa Margarida de Montbui. El mateix centre conserva fragments dels fons de la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt (1270-1760) i del senyoriu dels comtes de Queralt (1206-1612), aquest darrer repartit entre Barcelona (ACA, Biblioteca de Catalunya), Madrid (AHNM, secció clergat) i Montblanc (AHCMO) No cal dir que són abundants les referències de localitats de l'Anoia, la Segarra, la Conca i el Penedès. | 08257-166 | Arxiu Històric de Tarragona. Rambla Vella, 30, 43003 Tarragona | Les poblacions situades a la confluència de divisions civils o eclesiàstiques presenten certes dificultats per al seu estudi històric a causa de la dispersió de les fonts documentals. A la comarca de l'Anoia, Santa Maria de Miralles n'és un bon exemple. A l'època moderna el municipi depenia del partit de Montblanc (corregiment de Tarragona) i la parròquia al Bisbat de Barcelona; els seus habitants solien freqüentar els mercats de Santa Coloma de Queralt, Igualada o la Llacuna, on trobaven també els serveis del notari. Avui la documentació d'aquestes notaries és a Igualada, Tarragona i Barcelona, en arxius de la Generalitat o de l'Estat. A l'Arxiu Històric de Tarragona el fons notarial colomí s'inicia a finals del segle XIII i acaba el 1799. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1761 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals.La noticia de l'existència d'aquest document ha estat publicada per Josep Grau i Pujol però hi ha estat buidat ni estudiat a fons. El seu buidatge ha de facilitar informació sobre la transmissió de la propietat, amb anotacions de testaments, capítols matrimonials, compra-vendes, permutes, renúncies, embargaments, establiments emfitèutics, etc. També es detallen els conreus, la superfície de les parcel·les, les càrregues de censos i delmes, els noms antics dels masos, etc. Pot ser útil per a la història agrària, la toponímia i la genealogia.A través de la lectura de les confessions observem la percepció en el terme de Santa Maria de Miralles de censos per part d'altres institucions, com la sagristia de la capella del castell de Miralles, el priorat de la Llacuna i l'església de Foix. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66277 | Fons documental de Miralles de l'Arxiu Parroquial de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-miralles-de-larxiu-parroquial-de-carme | <p>Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz. Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010.</p> | XVII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Carme es troba custodiat al despatx de la Rectoria de Carme, en dos armaris metàl·lics amb estanteries. S'hi conserva la documentació relativa a les parròquies de Carme, Orpí i Miralles. El conjunt està compost per varis llibres i algún document solt. Es tracta de llibres d'òbits o defuncions, capítols matrimonials, baptismes, testaments, comunions, llibres de comptes de la parròquia i 'consueta'.</p> | 08257-113 | C/ Sant Martí, 42 08787 Carme | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66277-foto-08257-113-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Informació extreta del Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010. La foto també pertant a l'esmentat mapa (J. Sales-N. Salazar) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66166 | Església de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-roma | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6048 (Rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219</p> | XV-XVI | <p>Església d'una sola nau, rectangular, d'estil gòtic, molt transformada. Conserva l'empremta gótica especialment a les voltes interiors en dos trams de la nau, malgrat les modificacions modernes efectuades. Hi ha claus de volta en forma de medalló. Presenta al mur de ponent una porta d'entrada, adovellada, de mig punt, i un campanar d'espadanya central. Hi té adossada la rectoria.</p> | 08257-2 | Sant Romà | <p>Tot i que tal vegada tingui un origen romànic anterior (el seu titular, Sant Romà, és un sant antic), aquesta església, d'estil gòtic, està documentada des del 1413. En aquest moment s'esmenta amb el nom de Florençola, i més tard serà coneguda com de Sant Romà de Françola. Al segle XV era una simple capella de la parròquia del Castell. Antigament era d'una nau, amb volta apuntada, d'arcs encreuats i sostre a dues aigües. Al segle XV s'amplia i es pot observar la diferència d'alçada entre totes dues parts. Cap al 1890 la façana de migdia apareix amb una porta adovellada, una finestra d'espitlleres i un campanar d'espadanya amb dos cloquers. Al 1910 el campanar ha desaparegut i s'hi ha construït al costat oriental una casa de pagès. Al 1911 o al 1915 (segons les fonts) la església del Castell perd la parroquialitat del terme i li serà traspassada a Sant Romà. Per aquest motiu fou restaurada el 1913. L'església es va allargar i si li afegí l'absis actual. A la nau s'incorporen capelletes laterals semicirculars.La planta es transforma en planta de creu llatina allargant els laterals abans d'arribar a la capçalera. El campanar fou retallat. El 1916 es construí la rectoria. Vers 1925 es va ampliar el temple, i es va reformar la façana (sobrealçada d'estil orientalitzant) i es basteix un nou campanar d'espadanya central. També s'observa (a les fotos antigues) un cobert rural afegit a ponent. Degut al canvi de parroquialitat, havien estat traslladades les imatges i els retaules de l'església del Castell a la nova parròquia, que desaparegueren durant la guerra Civil (1936-39). En el període de la guerra, l'església es remodela novament, se li retiren els símbols religiosos i és utilitzada com a escola i magatzem. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserva una fotografia del 17.3.1934 on s'aprecia el altar major, que va ser destruït totalment el 1936, i una altra foto de l'1-1-1937 on es veu com la façana ha perdut el seu aspecte original (es totalment llisa, sense cap signe religiós). A l'any 1940 s'hi intervé puntualment per restaurar-hi el culte. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserven tres fotografies del 17.4.1947 on s'hi aprecia un altar provisional a l'interior i un reforç de dos contraforts a la façana que emmarquen la porta d'accés. Als anys 60 (1964) l'església fou novament restaurada, afegint-se un frontis triangular a la façana.</p> | 41.4991600,1.5298500 | 377294 | 4595214 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Església de Françola. Des de 1911 (1915 segons altres fonts) es l'església parroquial del terme, quan es va traslladar la parroquialitat des de l'esglèsia de Santa Maria de Miralles o del Castell. Les claus estàn a l'ajuntament. Molt a prop del Mas de Sant Romà, enrunat (fitxa 5). A l'interior es conserva un quadre antic barroc representant a Sant Pere i a Sant Pau. Una de les capelles laterals està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, representat en un retaule on apareixen diverses escenes de la seva vida. Una altra capella està dedicada a tres àngels al·legòrics de la missa i la comunió. A les altres dues capelles, més senzilles, apareix una Mare de Déu i el Sant Crist, aquest just a l'entrada on també trobem una pila baptismal de marbre, tancada en un petit recinte per un reixat de ferro forjat, de base quadrada i peu molt elaborat. El cor és molt senzill, amb barana de fusta. A l'altar major hi ha, en una fornícula, una figura de Sant Romà. A l'entorn de l'esglèsia, a l'exterior, hi ha un corró. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66168 | Església de Santa Maria de Miralles o de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-miralles-o-de-santa-maria-del-castell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum III. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Santa Maria de Miralles (pp.1880-82) està signat per Meritxell Niñá Jové. Els castells catalans. Vol. V, p. 444-471. Dalmau editor. Barcelona. 1960. Arxiu Històric SCCM. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988) Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | XII-XIII | Restaurada 1948 i 1956 SCCM DIBA. Nova restauració SPAL DIBA 2015. | <p>Església romànica. Planta totalment rectangular: l'interior és d'una sola nau, amb volta de canó, desprovista d'absis. Aparell amb carreus ben treballats, polits, de mides notables (50 x 30 cm). Se li afegi una capella quadrangular al mig de la paret nord. Un altra capella quadrada adossada a la paret de migdia, a la dreta de la portalada, va desaparèixer durant el segle XX (al mateix temps que la rectoria, a l'esquerra de la portalada). La nau es coberta per una volta de pedra lleugerament apuntada, que arrenca d'una simple cornisa a la banda nord, inexistent a la part sud. Te 5 finestres, tres a la façana sud, una a llevant i una altra a ponent. Les tres del mur sud són clarament posteriors a l'edifici romànic (una d'elles de perfil cruciforme). La finestra del mur de ponent, retocada, conserva una columneta central amb la seva base. La finestra del mur de llevant és la única que té doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt adovellat, força matusser. Podria ser la única original. L'única entrada es troba a la façana sud: es tracta d'un petit portal d'arc de mig punt fornit d'amples dovelles extradossades amb una arquivolta integrada per lloses estretes i que sobresurten del perfil del mur, com un guardapols, o com un fris. L'arquivolta estava suportada per columnes avui desaparegudes, una de les quals possiblement fou aprofitada per construïr la finestra de ponent. L'edifici està dotat d'un campanar d'espadanya. Es un temple romànic tardá de finals del XII o ja del XIII, que ha patit remodelacions posteriors. A l'interior ja no conserva els elements originaris que han estat substituits per una nova pica baptismal al seu costat occidental i una Mare de Déu amb nen al costat oriental on hi hauria l'altar, element que tampoc està. Interiorment és una sola nau d'arc de mig punt tallada a ponent per la presència del cor suportat per un arc rebaixat. També hi ha presència de fornícules i en una d'elles es pot observar la presència en algun moment de pintura mural. El terra presenta en alguns punts rejoles més antigues decorades amb semicercles incisos.</p> | 08257-4 | Castell de Miralles. Sector central del municipi. | <p>Es un edifici romànic tardat contruït entre finals del segle XII i el segle XIII. Mentre la primera menció del castell es del 960, la primera de l'església es del 29 de maig de1303, quan el bisbe de Barcelona Ponç de Gualbes visita les parròquies del bisbat al'inici del seu mandat. Aquell any el bisbe no es preocupà de l'estat del temple, sino que inquirí sobre la moralitat dels sacerdots i dels feligresos de la parròquia, que sembla que no s'ajustava als costums de l'època. Sembla ser que el rector Ramon Bonias i el vicari Berenguer Estalella foren acusats de concubinat. En una descripció antiga es diu que a l'interior es conservava una imatge de la Verge i alguns retaules. L'altar de la Mare de Déu del Roser tenia uns retaules gòtics molt ben conservats. La Verge éra de fusta, tenia uns 50cm. D'alçat i sembla que era molt antiga. L'altar major de Santa Maria era del Renaixement. També es descriu una 'porta adornada per un bonic dibuix format per grossos claus de ferro forjat afectant quadrats allargats en forma de 'losange'. Tots aquest elements van desaparèixer pressuntament durant la guerra 1936-39. Sembla que imatges i retaules havien estat traslladats a partir de 1911 a l'església de Sant Romà, degut al canvi de parroquialitat, d'on van desapareixer durant la Guerra Civil. Durant la Guerra l'església va patir danys. A l'inici del conflicte es van descarnar les façanes de ponent i migdia per tal de fer servir els carreus per la construcció de les noves escoles. Avui són visibles al sòcol de les antigues escoles públiques. També es van fer malbé part de la rectoria i de la sagristia, adosades a banda i banda del portal romànic a midia, avui desapareguts. Com a testimoni del desmuntage de la façana es conserven fotos amb els carreus arrancats, a l'Arxiu Comarcal d'Igualada. Del mateix arxiu coneixem per una foto que a l'1 de febrer de 1939 ja s'hi va instal·lar un altar provisional, i per una altra foto del 23 d'abril (o de maig) de1948 que en aquesta data es va inaugurar una primera restauració 'popular' de l'església, amb una festa i un aplec. Es quan s'acaba de desmuntar l'espadanya, el comunidor, la sagristia, i es van folrar novament les façanes amb carreus. El 1955 el rector, mossen Daniel Canals, va demanar al president de la Diputació 3000 ptes. per restaurar l'església 'enormemente deteriorada por los rojos' (segons instància 14.1.1955 conservada a l'arxiu de l'SPAL). Camil Pallás, cap del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació visita l'immoble. En un carta dirigida a Pallàs el 1956, Mossen Canals insisteix en la necessitat d'invertir 3000 ptes per completar la reconstrucció de la finestra de ponent. Es dedueix per aquesta carta que la esglesia havia estat reconstruïda amb anterioritat com a conseqüència de 'los destrozos de la revolución roja'. Finalment, la DIBA concedeix la subvenció ( a l'Arxiu del SPAL es conserva l'ofici de 3.5.1956 de comunicació de la concessió i les factures). Es dessigna el cap de la SCCM supervisor de les obres. El contratista és Josep Valls, d'Orpí. Es van aprofitar pedres i teules de les cases del Poble Vell per restaurar l'església. S'aborda la reconstrucció parcial del finestral de ponent (desmuntat durant la guerra) sota la supervisió de Pallàs. Segons el projecte presentat el 2014 a l'SPAL per l'ajuntament, elaborat per l'arquitecte Solsona, per arranjar la coberta de l'església, a partir de 1940 es van refer murs i cobertes, i que s'ha de reparar i corregir la finestra de doble esqueixada, que està malmesa, de la que es va fer una reconstrucció amb poca cura'. El projecte vol corregir, probablement, la reconstrucció errònia de la finestra de ponent feta per Pallàs el 1956. El 2015 ha tingut lloc una nova intervenció de restauació.</p> | 41.5183200,1.5187200 | 376401 | 4597357 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez- Ma. del Agua Cortés | Es situa sota el turó del Castell dins la Serralada de Miralles, formant part del conjunt del castell. S'ubica a l'esplanada inferior o part jussana del castell. Església parroquial fins a principis de segle: el 1911 (1915 segons altres fonts) deixà d'ésser parròquia del poble i aquesta es traslladà a l'ermita de Sant Romà. L'església del Castell contenia un retaule gòtic a l'altar de la Mare de Déu del Roser. (a A AAVV 2014 hi ha una planta). Actualment, a dins l'església, dins una fornícula d'arc de mig punt practicada al mur i que arrenca del sól, hi ha una pica baptismal. Segons la Catalunya Romànica (annex pag. 528), és d'una sola peça de pedra, amb peu massís (en forma de copa), de forma octogonal, desprovista de decoració, i tardana. Les mides són: 104 cm. Diàmetre boca exterior; 88 cm. Diàmetre boca interior; 100 cm. Alçada; 49 cm profunditat del recipient. L'església està tancada (tenen la clau a l'ajuntament). S'hi practica el culte ocasionalment (un cop a l'any, per l'Aplec del Castell, fitxa 65). El 2014 ajuntament i bisbat han signat un conveni per obres de manteniment (projecte de restauració DIBA SPAL) i cedint el dret a l'ajuntament a fer activitats. Segons informes de l'SPAL de la DIBA (2012), l'església té importants patologies. El cor està en estat precari. La llosa del paviment s'ha després dels murs laterals de la nau. Cal reforçar la coberta. La finestra de ponent està mal reconstruïda. El 2014 l'SPAL de la DIBA, a petició de l'ajuntament, elabora un projecte per retaurar el cor i la coberta, signat per l'arquitecte Carles Solsona Pina (febrer 2014). Les obres s'executen el 2on semestre de 2015. La actuació -de la DIBA- ha consistit en la restauració del cor, la reparació del paviment de la pica baptismal i la substitució de la il·luminació interior per llums LED. També s'ha fet un nou altar de fusta i s'han renovat els bancs. Finalment, l'any 2016 l'SPAL de la DIBA lliura a l'ajuntament el 'Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles' (Forgas Arquitectes; desembre 2015), que inclou l'església. Actualment, l'altar està presidit per una escultura de la Marede déu amb nen, en forma de relleu aplicat a la paret de la capçalera, obra de Miquel Senserrich Vives, de Tous, donació de la família Tarragó. Coneixem, per una foto del 23.4.1948, que hi havia un plafó de ceràmica de majòlica amb una figura de la verge. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66169 | Mas de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sant-roma | Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.Num. 9047 (Rev. 1991) Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XIV-XX | En ruïna, abandonat. Des del primer trimestre de 2015 els edificis estan protegits per una tanca metàl·lica | Masia de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes (amb galeria), orientada NO-SE, amb coberta amb dues vessants amb caiguda a NE i SO. La façana principal es situa al SE. La porta és d'arc de mig punt, amb portal adovellat. S'hi accedeix a través d'un espai esglaonat tancat, amb porta. Presenta diversos cossos edificats adossats o al voltant (habitages , corrals, un celler). Destaca un edifici d'una planta rectangular amb tres obertures que conté 4 cups soterrats cilíndrics, recobers de cairons vidrats. | 08257-5 | Sant Romà. | Inclòs al Nomenclàtor de 1860 (Sant Romá). Riba (1988, 211-212) cita Sant Romà al del grup de masies antigues (fins el segle XVII). Documentada des del segle XIV com a Mas Romano. Era una residència senyorial. Segons Riba (1988, 211), a partir del segle XIV, Sant Romà sorgeix a Miralles com a nou nucli -a més del creat a l'entorn de l'església i al peu del castell- atès que tenim documentat el matrimoni, concertat el 1351, entre el cavaller Guillem de Sant Romà i Elisenda, filla de Pere V de Queralt i d'Alamanda de Rocabertí, barons del Veí Castell de Queralt. El 1359 Guillem de Sant Romà fou nomenat batlle baronial de Miralles i era alhora procurador de Guillem Ramon de Cervelló, senyor del Castell de Miralles i Baró de la Llacuna. Així doncs la masia de Sant Romà fou la casa delmadora durant la segona meitat del segle XIV. En el capbreu de 1408 la masia de Sant Romà fou declarada per Antoni de Sant Romà i en la capbrevació de 1522 ho és per Joan de sant Romà. Al segle XV s'edifica l'església, a pocs metres (la relació amb el mas no és clara). A l'any 1517 el propietari del Mas és en Pere Vivó. Al 1552 el propietari és en Jacob Vivó. També apareix citat al mateix document en Joan Vivó de Mas del Goreb, una altra unitat o una propietat vinculada. Al 1672 apareix com a propietat de Jacob Vivó. En la capbrevació de 1682 al lloc de sant Romà hi consten dues cases: una és declarada per Jacint Pujador i una altre per Jaume Vivó, la qual fa partió amb l'església de sant Romà. La família Vivó serà una de les protagonistes de la vida social i política de Miralles durant tota l'Edat Moderna. A l'any 1633 el rector de Vilademager és en Jaume Vivó, al 1659 el batlle és en Jaume Vivó, i el mateix o un altre Jaume Vivó apareix com a batlle el 1687. Al capbreu de 1761 es parla també de la masia de Jaume Vivó, al costat de la qual hi havia una botiga dels regidors de l'ajuntament. Al 1793 el 'bayle' és en Juan Vivó. Durant el segle XVII Mas Almúnia i Mas Pontons també són propietats de membres de la família Vivó. | 41.4989200,1.5288700 | 377212 | 4595189 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les tres cases enrunades situades al SE de l'edifici principal corresponen a cases de masovers amb els noms de Ca l'Elvira, Cal Palles i Cal Tardà. El conjunt de masia, cases i coverts forma part d'un conjunt més ampli que conforma el nucli de Sant Romà, integrat també per l'esglèsia i la rectoria (fitxa 2), a pocs metres del Mas. A prop es situa la font de Sant Romà (fitxa 70). El Mas està al costat d'una riera (que desguassa a la Riera de Miralles) en un lloc ric en vegetació. Al costat, camps de blat. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66171 | Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbet | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. Edició. Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Una casa reconstruida. Les altres tres abandonades | Conjunt de quatre cases i diversos coberts enrunats, que conformen un conjunt global de planta quadrangular. La primera casa, la principal, reconstruïda i actualment habitada, es una petit edifici de pedra vista irregular, amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientat a migdia. Llueix una inscripció amb rajola actual: 'Albet principal'. Presenta a la part posterior diversos coberts en desús i un cup circular amb paviment de cairons, a l'aire lliure. En aquest sector es dreça una nova casa, abandonada, de pedra vista irregular, també de planta baixa i pis i amb coberta a doble vessant. La porta i finestres són molt simples (sense dovelles, ampits o cantoneres). Compta amb un petit edifici tancat, adosat, (amb tota seguretat, un altre cup) que presenta una entrada a mitja alçada del parament, i que s'annexa a l'anterior cup esmentat. Finalment, la quarta edificació presenta una coberta a una sola vessant i un gran entrada, sense finestres. Se li adossa un cobert més baix a una sola vessant. | 08257-7 | Veïnat de Ca l'Albet. Turó dels Campasos. Al nord del terme. | Sabem que existia al segle XIX però podria datar del segle XVIII. Es deia Can Albet segons el Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Albet dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al Mapa ICE 1914. | 41.5230500,1.5327000 | 377577 | 4597863 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com Ca l'Albert. La casa principal també es coneix com Can Palomas i una de les altres, Cal Roser (segons el Catàleg de masies 2016). Aquest conjunt de cases constituïen el veïnat de ca l'Albet i posteriorment han donat lloc a un 'barri' de cases noves al voltant de les antigues: tres cases unifamiliars o xalets (Albet 1, 2 i 3) i dos mes, de la segona meitat del segle XX. Es troba entre el torrent dels Cups i el de Can Pilot, al peu del Turó dels Campassos.En l'enjardinament d'una de les cases noves s'observa una pedra de molí, corrons, guardabarreres, piques i altres elements de pedra | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66172 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Estat d'abandó tot i que s'hi viu | Habitage de petites dimensions de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, presenta un portal i finestra a la planta baixa, dos balcons a la planta primera i dues finestres a les golfes. A la casa se li adossen tres edificis o coberts annexos, més moderns. | 08257-8 | Extrem NE. Del terme, molt aprop del terme d'Orpí | Riba (1988, 211-212) cita Coca dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Podria ser el Can Cocs que surt citat al Nomenclàtor de 1860. També apareix al Mapa de l'IGE de 1914. | 41.5211700,1.5418900 | 378340 | 4597641 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa entre el torrent de cal Coca i el dels Cups. La finca està tancada i no es pot visualitzar la façana principal | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66173 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-2 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Casa de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes i teulada a dues aigües est-oest amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana posterior (oest, que dona a la carretera), hi ha finestres en planta baixa i balcons de llosa amb barana de ferro forjat a la primera planta i petites finestres a la planta de les golfes. Tota la façana és simètrica. La porta actual queda al costat sud donant a un petit pati interior. Hi ha un petit sòcol que sobresurt. Al nord té un petit edifici adosat amb una teulada abocada a oest i façana de pedra. La porta és d'arc rebaixat amb finestra al seu costat nord. A la primera planta hi ha dues finestres. El sòcol de l'edifici principal continua en aquest edifici. L'entrada principal a la casa dona a un pati rodejat per altres edificis més moderns i coberts. | 08257-9 | Al Nord del terme. Prop del Km. 53 de la carretera C-37, | La casa correspon a l'antiga casa de ca l'Escolà que hi havia al Poble Vell, al recinte jussà del castell. Precisament correspon a la única casa existent actualment, reconstruïda seguint el perímetre exacte de l'antiga casa de ca l'Escolà, avui coneguda com Can Tarragó (fitxa num. 125 ). Segons la propietat, el seu avi va fer la casa a principis del segle XX, en aquest punt de la carretera que és precisament el més proper al castell, doncs la casa es situa enfront al camí que mena al castell. Can Escolà, considerada una masia moderna al llistat de Riba (1988), no apareix al nomenclàtor de 1860, per la qual cosa l'hem de situar en un moment no anterior a finals del segle XIX. La casa apareix al Mapa IGE de 1914. | 41.5181500,1.5248900 | 376916 | 4597330 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | L'edifici es troba alineat a la carretera i actualment és un restaurant. Tot l'interior (planta baixa dedicada a restaurant) està remodelat modernament. El paviment conserva els cairons originals. Al costat sud de l'edifici es conserven a la paret dos boixos (per tant era el celler) corresponents als cups de vi que es trobaven (encara se'n conserven restes) just a sobre, a la primera planta. El local està decorat amb objectes de pagesia. Les plantes superiors conserven el mobiliari tradicional del segle XX. Ca l'Escolà podria haver funcionat també com a escola en algun moment. Al pati i a l'entorn de la casa s'observen nombrosos guardarodes i altres elements de pedra conservats i instal·lats per la propietat. La casa s'ubica molt propera pel nord a la riba dreta del torrent de ca l'Escolà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66174 | Cal Quintana i Cal Benito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quintana-i-cal-benito | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Dues cases adossades amb diferent orientació, corresponents a propietats diferents. Cal Benito és una casa rectangular orientada NE-SO, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener paral·lel a la façana principal. Les plantes baixa i primera estan en part soterrades, amb el costat nord-oest en contacte amb el terreny. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al SE, la qual té una porta d'arc rebaixat rodejat de maó en llibre, centrada vers l'edifici original. A la dreta té una altra porta, així com un parell de finestres. A la planta pis, sobre la porta principal, llueix un petit balcó de llosa amb barana de ferro forjat. A tota la primera planta hi ha tres finestres quadrades amb ampit. La casa presenta un edifici de planta rectangular adosat al SO, més petit però de similars característiques, i amb la mateixa orientació i sentit de la coberta. Està sense arrebossar i les finestres presenten llindes de fusta. També presenta un altre cos adossat pel costat NO. Cal Benito s'adossa per la seva cara SE a Cal Quintana. Cal Quintana és una casa rectangular orientada NO-SE, en forma de ela, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener perpendicular a la façana principal (la coberta es comuna i amb la mateixa orientació que Can Benito). El costat NO de la coberta es molt més llarga. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al NE, la qual té una porta d'arc rebaixat , descentrada. A l'esquerra presenta una altra porta, així com un quatre finestres rectangulars. A la planta pis, a l'esquerra, s'obre a la façana un petit balcó, així com quatre finestres més a la dreta, rectangulars. Davant la façana de Cal Quintana hi ha un parell de coberts o corrals, aïllats, de planta única, amb coberta a una vessant. | 08257-10 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 amb el nom de can Quintana. Riba (1988, 211-212) cita Quintana dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al mapa IGE de 1914 com a 'casas'. Cal pensar per tant que al segle XIX la casa --abans de la segregació en dues- era Can Quintana, i que fou construida amb anterioritat a la reforma de 1860, documentada per la pedra gravada. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Conjunt de dos masies adossades, resultat de la segregació d'una única masia originària de gran volum i dimensions (al projecte de catàleg de masies consten en dues fitxes separades). En una de les partes arrebossades (façana SE) de Can Quintana, en planta baixa, s'observa una pedra la data gravada 1860. El conjunt presenta un volum contundent, indici d'una vitalitat econòmica considerable que va anar perdent força a partir de la segregació. La rellevància volumètrica de la masia no es correspon amb el llenguatge arquitectònic ni amb la seva austeritat constructiva. Foto 1 i 3: Cal Benito; Foto 2: Cal Quintana. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66175 | Molí de Baix o de cal Serenes (La Molinera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-cal-serenes-la-molinera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26445 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Construit de bell nou sobre l'antic molí, als anys 80 del segle XX. | Habitage de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, orientada al sud - sudest amb el carener perpendicular a la façana principal. A la part posterior (N-NO) presenta un cobert adosat. Es tracta d'un habitatge senzill d'autoconstrucció bastit als anys 80 que va refer totalment l'edifici precedent, un antic molí fariner de planta quadrada, del que no queden traces. A l'actual celler (semisoterrat) hi havia restes del molí | 08257-11 | Est del municipi. Pla de la Françola als vessants del Bosc Negre | Aquest molí fariner era antigament propietat del Mas La Françola o Florençola (Fitxa 14). El moliner era masover de La Françola. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica Cal Serenes amb el nom de 'El Molí nóu' (segons el Catàleg de Masies). Apareix, grafiat i sense nom, al Mapa IGEde 1914. Podria remontar-se al segle XVIII, però les reformes operades al segle XX l'han alterat del tot. Cal Serenes o el molí de Baix, el molí del Mig i el molí de Dalt, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). | 41.5147600,1.5455800 | 378636 | 4596924 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66175-foto-08257-11-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica a l'esquerra de la Riera de Miralles, i a tocar de la mateixa. Als voltants hi ha restes de l'antic rec o canalització soterrada (Fitxa 91). L'actual propietari ha batejat l'immoble com 'La Molinera' en record de l'antic molí. La fitxa de l'IPAC diu que era del segle XIX. Val a dir que en alguns mapes (com el de l'ICGC) hem trobat diferenciats Cal Serenes del Molí de Baix, en dos emplaçaments propers. Hem comprobat que ambos coses són el mateix. En aquests mapes s'ubicava erròniament el Molí del Baix al lloc on hi ha les ruïnes de La Fassina (fitxa 12) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66176 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-7 | Està enrunat i cobert de vegetació | Ruïnes d'un edifici, sense coberta. Només queden dempeus les quatre parets i ja no tenen connexió en algun punt. L'edifici era de planta quadrangular amb uns 12 metres de costat. Els paraments són de pedra irregular. | 08257-12 | Al costat del camí de la Llacuna a la Censada Nova | Per informacions orals, era una fàbrica d'aiguardent. Als anys 20 del segle XX va ser malmesa per una rierada. L'amo hauria traslladat la destil·leria a Montbui,on s'hauria instal·lat a un edifici que més tard fou casa consistorial de Santa Margarida de Montbui (Poble Vell). | 41.5154400,1.5434200 | 378457 | 4597002 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | El nom es deu a l'existència d'una antiga destil·leria d'aiguardent | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66177 | Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26446 (Rev. 1993) HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Antic molí fariner i casa. L'edifici consta de dos cossos rectangulars juxtaposats en forma de L. El cos més antic, al N., on hi havia el molí, te forma rectangular i disposa de planta baixa i pis, a mes d'un semisoterrani. Presenta coberta de teules a doble vessant, i està disposat d'E a O. En l'extrem NE d'aquest edifici es conserva un àmbit semisoterrat en que s'aprecia encara una de les moles del molí ( actualment l'espai està ple de mals endreços i no es pot descriure). Per l'extrem SE s'hi adosa un cos rectangular, de dues plantes, i amb coberta de teula, en direcció N-S, corresponent a un moment posterior, que fa funcions d'habitatge (la porta principal es trova a llevant, un portal amb llinda de fusta i brancals de carreus). També presenta un cos corresponent a un cup de planta arrodonida, amb coberta a una vessant, adossat a les façanes posteriors dels volums nord i sud, a més d'altres tres petits coberts adossats. | 08257-13 | A l'Est del terme, entre el Pla de Françola i el Bosc Negre, a tocar a la Riera de Miralles | La data gravada que hem esmentat més amunt (1759) es confirma que el molí estava en funcionament, al menys, a mitjans del segle XVIII. Segons el projecte de Catáleg de Masies el molí del Mig (fitxa 17) correspondria al 'Molí de més avall' del Nomenclàtor de 1860. També apareix com a 'Molino' al Mapa IGE DE 1914. El molí del Mig, el molí de Dalt i Cal Serenes o el molí de Baix, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926) (Catàleg de Masies) | 41.5117200,1.5425300 | 378376 | 4596591 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La foto 3 (Mola ) correspon a l'IPAC Generalitat de Catalunya (Foto: agents rurals 2011). En aquest espai s'observa, gravada sobre una llinda de porta, de fusta, i dins d'una sanefa coronada per una creu, la següent inscripció: 'ayn 1759' (ayn -amb l'n a l'inrevés- correspon a 'any') | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66178 | Mas de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-francola | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XX | Conjunt de diverses construccions agropecuàries al voltant d'una casa més antiga. L'edifici original, que es situa al nord, consisteix en un gran casal, de planta trapezoïdal, de tres plantes amb coberta a doble vessant. Actualment té una funció residencial. Al costat nord es veuen els paraments de l'edifici antic amb pedra ben escairada de bella factura, amb almenys dos moments de construcció, que podrien remontar-se a època baixmedieval o moderna, i que posen de manifest dos o més ampliacions del mas original. En aquest sector sobresurt un cos quadrat en forma de torre, amb paraments de carreus també ben escairats. Sembla que a la banda sud de l'edifici primigeni es construí modernament tot un cos afegit longitudinal amb coberta descendent, mes baix, que deixa a la vista una galeria de quatre petites finestes amb arc de mig punt a la tercera planta de l'edifici original, que donaven al sud. En aquest cos afegit es troba la porta principal actual del mas (orientada a migdia), que dona a un pati interior, ubicat al sud de l'edifici original, i limitat a l'est per un petit edifici i al sud, per un gran edifici, ambdos d'usos productius. En aquest espais hem pogut constatar la presència d'una antiga premsa de vi, de la que queden alguns elements. També es conserven els cups El pati interior queda tancat pel costat oest per un tercer edifici de serveis. Aquest edifici, juntament amb dos altres edificis o coberts d'us productiu que es troben adosats a la façana oest de l'edifici antic, flanquegen l'actual entrada a la finca, una cleda que dona al pati interior. L'edifici que flanqueja l'entrada al sud presenta, al llarg de la façana oest, un tancat exterior rectangular amb bancs de pedra que recorda un jardí de les cases benestants. Al clos d'aquest jardí, en un dels bancs revestits de ceràmica de quadrícula blanca i blava, apareixen les inicials JA que identifiquen el propietari Josep Alemany; també es pot veure un umbracle metàl·lic amb la data de 1926 calada en una planxa metàl·lica decorativa. L'edifici que tanca el pati interior pel sud presenta una entrada exterior, al sud, amb una data gravada a la pedra de la llinda: 1803. També presenta un altre cobert més modern, adosat. Igualment al costat nordest, l'edifici original presenta un altra edifici adossat, d'usos productius, de construcció recent. Entre els dos cobert adossats a la façana oest que hem esmentat, es pot observar parcialment l'antiga façana oest de l'edifici més antic, en la que s'observa una gran porta d'accés, que hauria pogut ser l'entrada principal de l'antic mas en un moment anterior. De forma separada al conjunt descrit, i al oest del mateix, encara trobem un altra edifici d'usos productius (tal vegada masoveria en altra moment), actualment dedicada, en part, a garatge i taller. Es un edifici quadrat amb coberta a doble vessant que limita a l'oest amb la Riera de Miralles i amb el Pont de la Françola | 08257-14 | Pla de Françola. Est del terme prop de la Riera de Miralles | La casa apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Fransola. Riba (1988, 211-212) el cita com a Florençola dins del grup de masies antigues (fins el segle XVII). En el mapa IGE de 1914 també apareix com a 'Mas de Fensola'. Tenim dues dates rotulades al mateix edifici (1803 i 1926) que donen fe reformes modernes. Però tant per les caracterìstiques constructives com per les fonts documentals podem remontar el seu origen al segle XV. Apareix citada al segle XV amb el seu nom originari, Florensola. Al 1567 apareix vinculada a la família de Pere Joan Carbonell. A 1599 a Miquel Recasens, família que a mitjans de segle apareix vinculada a Mas Dapontils i ja apareix amb la forma de mas Françola. Al testament d'Antoni Doménech de 1633 apareix citat Bernat Domenech de mas Françola. A partir del s. XVIII la masia pertany a la família Alemany. Al 1731 apareix com a propietari en Josep Alemany i al 1775 d'en Miquel Alemany. Els propitaris, al segle XIX, foren Miquel Alemany i Palet i Josep Alemany i Ferrer (al 1830 el seu propietari és en Josep Alemany), i al segle XX foren Josep i Ramon Alemany i Ventosa. (En un banc del jardi apareixen les lletres JA de Josep Alemany i l'any 1926 en una planxa metàl·lica). La mare del pintor i dibuixant igualadí, Miquel Llacuna Alemany (1915-1967), era filla de Mas Françola. El pintor va passar llargues etapes de la seva infància a la masia. Al 1978 els Alemany vengueren la finca a Antoni i Pere Mata Fuentes. El 1980 el Mas de Françola i moltes finques del voltant (unes 290 ha. De superfície) van ser adquirides a la família Mata per la societat 'Françola S.A.', dirigida per l'empresari vineter vilafranquí Miquel Torres i Carbó (de la prestigiosa Bodegas Torres), que ha programat les replantacions de vinya de forma altament eficient i competitiva. Al capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, que havien heredat la baronia de la Llacuna i de Miralles i que per tant eren senyors de les terres de Santa Maria de Miralles, hi ha una referència a una agrupació de finques del mas de Florençola. Es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles(que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens), conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. Els de Florençola paguen el delme de tots els fruits i collites i també carnalatge, amb un cabrit, un anyell,un poll, dues gallines, un porcell si tenen truja i sis formatges. També paguen 3 sous al Priorat de la Llacuna i 3 quartans de forment per al llum sagramental de l'església de Miralles, que alhora també rep les primícies. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. La greu rierada del 17 d'agost de 1921 comprotà l'enderrocament d'alguns edifics annexos al Mas. Segons Ribas (1988) els tres molins fitxats (de Dalt, del Mig i de Baix) més el molí Vell foren actius fins el segle XIX i formaven part de l'heretat Mas de Françola. | 41.5086300,1.5430400 | 378413 | 4596247 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com a Mas de Florençola. Aquest mas no tenia un molí dintre del conjunt. Sembla que el Molí de Baix o d'en Serenes pertanyia al mas. Pero hi ha que destacar que en el camí de la Censada Nova, davant el mas, i a tocar del pont, hi ha fragmens de moles trencades.Als terrenys de vinya del voltant es conrea majoritàriament la varietat sauvingon blanc, amb la qual la propietat, l'empresa vitivinícola Torres, produeix el vi batejat amb el nom de 'Fransola'. | 94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66179 | Creu de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-francola | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6052 (Rev. 1991) Inventari fotogràfic Arxiu Comarcal d'Igualada. Martínez Palou, Sílvia; Galí, David . Memòria Valorada Restauració de la Creu de Françola. Santa Maria de Miralles. SPAL. Diputació de Barcelona. 2016.</p> | XIV | Restaurat per l'SPAL el 2017. | <p>Creu de terme, de pedra, d'estil gòtic. S'hi representa, a una banda, Crist Crucificat flanquejat per dos àngels i a l'altra, la Mare de Déu prenent el nen Jesús amb el braç dret i amb una mena de ceptre a la mà dreta, flanquejada també per un àngel músic a cada banda. Tant la base del fust com el capitell, que té un treball escultòric d'emmarcament a manera de finestra gòtica lobulada a cada cara, presenten inscripcions amb lletres gòtiques, força desgastades. El peu de la creu té representat un cérvol a les dues cares oposades corresponents a les de la creu i flors de lis a les restants. Aquest cèrvid es el símbol heràldic dels Alemany-Cervelló, que foren els senyors del castell de Miralles del S. X al XV. Aquest fet i les característiques escultòriques fan pensar en una cronologia del segle XIV. La creu té les dues puntes dels costats centrals i la superior coronades per sengles florons. A sota, un capitell octogonal presenta diversos relleus amb representacions arquitectòniques. La columna o fust, de secció octogonal, és moderna (1940). La base on s'assenta el fust és un sòcol de tipus octogonal. La creu descansa sobre una graonada amb un pedestal quadrat d'angles aixamfranats.</p> | 08257-15 | Al camí de Mas Françola (Original: Finca El Maset Bodegues Torres Pacs del Penedés) | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu de Françola és més aviat d'aquest darrer tipus, doncs no indica cap terme (es troba al centre del terme de Miralles), al contrari de l'altre creu, la del Pla (fitxa 108) que si que indica la termenal entre Miralles i La Llacuna. La creu presenta els cèrvols de l'escut heràldic dels Cervelló a totes les cares, indicant al bell mig del seu terme la seva pertinença a la família que va senyorejar el castell de Miralles des del segle X fins més enllà del segle XV. Des de 1308 el terme estava en mans de la branca secundària de la Llacuna-Vilademàger. Destruïda parcialment el 1936 durant la Guerra Civil ('en el periodo marxista'). Els fragments van ser guardats, i amb ells va ser restaurada al 1940 a Igualada al taller del marbrista Ramon Perelló i reposada in situ. Al 1962 va ser reinstal·lada de nou, però llavors la creu original fou substituïda per una rèplica. L'Original es troba a Pacs del Penedès.. El peu de la creu va ser girat 180 graus i ara cadascun dels escuts del Cervelló (que no son ben bé iguals, per que un dels cèrvols està lleugerament inclinat) es troba en un costat diferent.</p> | 41.5093300,1.5355400 | 377788 | 4596335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al camí que va al Mas Françola, al costat del torrent de Françola que baixa des del Clot de Comarroques fins la Riera de Miralles. Deteriorada durant la Guerra Civil i restaurada i reposada al 1940. La columna o fust es moderna i fou afegida el 1940. Avui sabem que cap el 1962 (és possible que ja al 1940) la creu original (únicament) va ser substituïda per una rèplica per part de la propietat dels terrenys (caves Torres). Per tant, aquesta fitxa reflecteix dues creus: la creu original, que està exposada al centre de visitants de les Bodegues Torres, a la Finca El Maset s/n 08796 Pacs del Penedès, instal·lada sobre una base i columna de factura recent, i la creu in situ, composta d'una còpia de la creu posada el 1962(o el 1940), sobre el fust modern de 1940. L'any 2014 la columna presentava una profunda esquerda i la propietat va realitzar una reparació provisional i d'urgència del fust consistent amb un estintolament amb fustes lligades. També estava molt emboscada la base. A petició de l'ajuntament (2015), la creu i la columna fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona l'estiu del 2017, a rel del conveni signat entre la propietat, l'ajuntament i la Diputació (Pressupost: 23.388,5 euros) A la columna hi ha la següent inscripció: 'PAX. Destruïda por los rojos XXV-VII-MCMXXXVI. Restaurada por José Alemany Ventura XII-V-MCMXL'. Se sembla a la Creu del Pla (fitxa 108, prop del terme de La Llacuna). Com a paral·lels propers, també podem citar les creus d'en Ràfols (Les Cabanyes) i la de Cal Escuder (La Granada), a l'Alt Penedès. Foto 1: Creu restaurada 2017 (Ajuntament de Miralles); Foto 2 i foto 3: Fotos autor Mapa abans restauració (2015), amb el fust estintolat. La fitxa 167 (Arxiu Comarcal Igialada) inclou una foto antiga de la creu. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66180 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26447 (Rev. 1991). HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XVI-XX | Antic molí fariner de planta quadrada, amb paraments de carreuons mitjans ben treballats, orientat al N-NO. Presenta al SE un seguit de construccions adossades posteriorment, en forma d'ela, de dues plantes, que actualment serveixen d'habitatge. Al SO també presenta, a la part posterior del molí turriforme, un altre cober adossat, per a garatge. La teulada del molí, d'una sola pendent, està inclinada en direcció N, i presenta coberta de teula àrab. Al costat O. Hi ha adossada una petita absidiola semicircular i amb teula àrab. La porta, que no és l'original, està a l'edifici adossat, al costat sud est i presenta una llinda de fusta. | 08257-16 | A l'Este del terme. Pla de Françola, al vessant de la Serra de Fontfregona. | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica el Molí de Dalt amb el nom de El Molí Vell (segons el Catàleg de Masies). El Mapa IEG de 1914 també hi apareix (com a molino). Però la seva fundació, com a molí fariner, es podria remuntar fins al segle XVI. En el capbreu de 1522, el Molí de Dalt és declarat per Antoni Estalella, en el de 1649, per Jaume Palau, i en el de 1682, per Francesc Morgades. Corresponien a aquest molí uns quaranta jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també pagaven els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen cinc sous de benefici a Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim. Els molins de Dalt, del Mig i de Baix van formar part de la finca de Mas Françola, i al llarg dels anys van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). Però el Moli de Dalt devia pertanyer al Mas de Cal Morgades (fitxa 17), abans Mas Stalela. | 41.5068300,1.5418500 | 378310 | 4596049 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | S'ubica a la dreta de la Riera de Miralles. Es el primer de la sèrie de molins fariners de la Riera. El que havia estat la bassa, actualment desapareguda, està plantada de pomeres. Es veuen restes de la canal de sortida del molí cap a la riera, excavada al sól. Hi ha un corró a l'entorn. No s'ha pogut entrar a l'interior. Hi ha notícies de que es conserven part de les estructures de l'antic molí. Així ho afirma el rètol que hi ha a l'aqüeducte del rec (fitxa 44), en el que s'afirma que al Molí de Dalt es conserva perfectament l'habitage superior dins la torre, i a sota, la dependència amb la mola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc