Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66285 | Mina de Bauxita de Serra d'en Pinyol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-bauxita-de-serra-den-pinyol | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Hi ha molts despreniments. La boca i la trinxera d'accés estan molt cobertes per la vegetació. | Boca de mina practicada al terreny, horitzontal, de molt poca profunditat. Davant de la boca hi ha una trinxera d'accés excavada a l'aire lliure. | 08257-121 | Turó dels Segarresos. Serra d'en Pinyol. Sud Oest del terme | Aquesta mina podria correspondre a la Mina Eulàlia, una de les 5 mines de bauxita explotades al terme. Fou l'empresa Alquímia S.A. la que el 1946 obté el permís d'explotació de la mina de bauxita Eulàlia, amb afectació de 240.000 m2, a les partides de la Serra del Tubau i la Costa de Rubió, que en part eren terres de Bellprat. | 41.4863800,1.4805000 | 373150 | 4593867 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Podria correspondre a la Mina Eulàlia.La ubicació UTM és aproximada. Dona la sensació que es una mina inacabada. Molt aprop hi ha una cabana de pedra seca (fitxa 120) que te una relació directe amb la mina (per aixoplugar-se els minaires, guardar les eines, etc). Molt possiblement es va fer per a extracció de bauxita (per produir alumini). Es troba a la vessant ascendent cap a Bellprat entre els masos de Els Segarresos i can Peritxot. La pista per anar-hi és la que surt de can Torrossolla passant pel Corralet. Al E. del terme, a la zona de Can Raspall, es van explotar mines de bauxita al menys des de 1911 a 1965 (veure mina fitxa 18). Al web municipal trobem informació d'altres boques de mina: Mina de Ferro , Adelaida i de Bauxita la Maria , a l'obaga del Soler 1931 i Mina Carmen prop del coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 minesde bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66284 | Barraca de la Mina de bauxita de Serra d'en Pinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-mina-de-bauxita-de-serra-den-pinyol | XX | Sostre enfonsat | Barraca de planta circular, feta amb grans pedres planes a la base i pedruscall de mida mitjana més amunt. La porta presenta obertura en esqueixada i esta coberta per una llinda formada per una llosa plana gruixuda. Presenta el sostre enfonsat. | 08257-120 | Turó dels Segarresos Serra d'en Pinyol. Sud Oest del terme | 41.4864100,1.4805400 | 373153 | 4593870 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Associada a la mina de Bauxita de Serra d'en Pinyol (fitxa 121) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66246 | Xarxa Natura 2000 dins l'EIN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-dins-lein | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p> | <p>L'Espai Serra de Miralles-Queralt, que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (fitxa 67), inclou una zona de protecció de fauna en el marc de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110015), en el marc de la denominació menys explícita de Sistema Prelitoral Central. La singularitat fisiogràfica, paisatgística, geològica i paleontològica de l'espai, i sobretot la importància de la fauna cavernícola, justifica aquesta protecció. Els ambients de rocam i el seu relleu que afavoreix la població de fauna cavernícola de notable interès i, d'altra banda, la diversitat de biòtops, fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. Els relleus calcaris i càrstics, rics en cavitats subterrànies, són habitats per fauna cavernícola de gran interès, amb espècies endèmiques com el coleòpter Tycobitinus Listai i els ratpenats de cova, especialment protegits per la directiva de la UE. En quan a vertebrats, a l'espai hi crien l'àliga daurada i el duc i també es detecta presència de l'àliga quatribarrada, de la terrerola vulgar, del gripau corredor i de la serp de ferradura.</p> | 08257-82 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NE del terme | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-01-31 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament. Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura. D'aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoni natural i, a més, s'ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies que millor el representen. Actualment a Catalunya existeixen 115 espais que estan declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i 73 com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D'entre els primers, 29 d'ells ja han estat declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) culminant, així el procediment de desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país (dades a 31 de desembre de 2013). | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66278 | Bosc d'utilitat pública CUP 59 Els Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dutilitat-publica-cup-59-els-segarresos | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_boscos_publics/dar_que_son_boscos_publics/</p> | <p>Dins de l'espai protegit del Sistema Prelitoral Central s'hi troba la forest pública dels Segarresos . Aquest bosc, que ocupa una superfície de 68,4 ha al sud-oest del municipi, situat al Turó de Pixallits i a la solana de la Serra de Pinyol, i que va estar afectat per un incendi l'any 1974, està inclòs al Catàleg de Boscos d'Utilitat Pública (CUP) definit per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Aquesta forest va ser declarada refugi de fauna salvatge mitjançant la Resolució MAH/3785/2009, de 4 de desembre, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics que hi ha. Aquesta declaració implica la prohibició de qualsevol tipus d'activitat cinegètica i de captura d'animals.</p> | 08257-114 | Serra de Pinyol, prop del Turó de Pixallits. SO del terme. | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població. Aquest va esdevenir públic al 1978 amb la finalitat de prevenir de la erosió o zones inundable. La gran variabilitat d'espais que ocupen i la diversitat d'ecosistemes on són presents, els doten d'una gran diversitat des del punt de vista geològic, climàtic i, per tant, florístic, faunístic i paisatgístic. Durant els últims decennis s'ha produït una sèrie de canvis importants en els usos tradicionals dels boscos que ha provocat una modificació en les condicions de demanda sobre l'ús dels boscos i la manera de gestionar-los. Tant és així que, actualment, la gestió forestal dels boscos públics, té com a objectiu la compatibilització de les funcions de producció amb les funcions ecològiques i les funcions socials. Així doncs, als boscos públics tenim representada la vegetació de les tres regions biogeogràfiques presents a Catalunya: la boreoalpina (amb predomini de pinedes de pi negre, avetoses i prats alpins), l'eurosiberiana (amb pinedes de pi roig, rouredes i fagedes) i la mediterrània (amb alzinars, carrascars, brolles, màquies, matollars,...), a més de la vegetació de ribera. D'altra banda, aquesta heterogeneïtat d'ecosistemes, fa que en moltes de les forests públiques, a més de la funció de producció de fusta, que durant anys ha estat una font de progrés i desenvolupament dels pobles de muntanya, en l'actualitat prenguin especial importància altres funcions ambientals, socials i de protecció del medi natural. | 2151 | 5.2 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66218 | Prop de les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-les-colomines | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7554. 1985 (rev. 1991) | XVI-XII aC | Cobert de vegetació | Jaciment situat a prop del mas de Les Colomines. Per arribar al jaciment cal agafar un camí que surt de l'esmentat mas i que puja vers la muntanya d'Àguila Grossa. Passats uns camps de cereals, en un punt on el camí descriu un revolt molt tancat i on afloren unes roques sota les quals hi passa un torrent, el Sr. Morros hi recollí ceràmica, concretament un total de 33 fragments de ceràmica que semblen pertànyer a una mateixa peça o, en tot cas, de característiques consemblants. Es tracta de ceràmica feta a mà, pròpia de recipients ovoides i de notables dimensions, amb la vora lleugerament enfora, llavi pla que en la seva part superior està decorat amb digitacions i amb un cordó horitzontal afegit, amb impressions digitals, sota el coll. La ceràmica és poc allisada tant a l'interiorcom a l'exterior, i conté abundós desgreixant de quars i de color negrós a l'interior i vermellós a l'exterior.La ceràmica d'aquestes característiques pertany a l'Edat del Bronze, tot i que podria correspondre a un BronzeMig-Final I. L'any 1985, en la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià captipus d'estructura ni cap fragment de ceràmica, però sí una fulla de sílex molt interessant, així com dos esclats del mateix material. | 08257-54 | Zona oest del municipi al nord de les Colomines. Al camí de Cal Figueres | Jaciment descobert pel Sr. A. Morros d'Igualada, que ho comunicà a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1972. | 41.5076900,1.4859100 | 373643 | 4596225 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El Mas Les Colomines (fitxa 34) està situat al km 12 de la carretera B-220 que va dels Quatre Camins o de la Llacuna a Santa Coloma de Queralt. Cal pendre un camí a la dreta. Es situa prop del terme de Bellprat.Cronologia: Bronze Mig - Bronze Final I (1550-1150 aC), segons carta ArqueològicaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núms. de referència: M-134 i M-336). | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66192 | Camí antic de la Llacuna a Sant Magí de Brufaganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-la-llacuna-a-sant-magi-de-brufaganya | Camí antic -possible carrerada- que anava de La Llacuna (procedent de Vilafranca del Penedès) a Sant Magí de Brufaganya. Camí perpendicular a la carretera C-37 que a l'alçada del Mas de Els Segarresos (a ma dreta venint d'Igualada) enfila direcció NO i cap el Grony- Després s'adreça a l'O. (entre els turons del Grony i de Pixallits) i surt del terme municipal en direcció Sant Magí. | 08257-28 | Extrem SO del terme | A Igualada existeixen les Festes de Sant Magí. La festa consisteix en una portada d'aigües de Sant Magí de Brufaganya cap a Igualada. Tradicionalment es realitza el dia 16 d'agost. Es tracta d'una festa d'Igualada, que es desenvolupa a Igualada i a Sant Magí (Pontils). Però la comitiva passava per Santa Maria de Miralles. La festa no es pròpia de Miralles, i el poble no la considera seva. Simplement, Miralles és lloc de pas. Venint d'Igualada, travessaven Miralles per les carreteres C-37 i B-220. Per tant, no s'anava pel camí antic de la Llacuna a Sant Magí de Brufaganya ja que aquest camí venia de la Llacuna, procedent de Vilafranca i del Penedès. Era l'antic camí a Sant Magí des de La Llacuna, no des d'Igualada. Segons un estudi sobre el paisatge i territori de Sant Magí de Brufaganya que realitza l'Institut d'Arqueologia Clàssica (ICAC) a càrrec de Graham R. Jones, la Vall i la Serra de Brufaganya hostatja un important santuari objecte de pelegrinatge d'almenys des del segle XVI, per les seves aigües miraculoses que curaven malalties de la pell com la verola. No descarten una devoció més antiga, per que el culte a Sant Magí pot tenir els seus orígens a la tardoantiguitat. A Sant Magí, segons l'estudi, s'entrecreuaven el camí de pelegrinatge i un antic camí de transhumància. Entenem que el primer era la ruta que venia d'Igualada (i de Tarragona), però que el segon pot ser el camí que hem fitxat, que prové de Vilafranca i de La Llacuna. | 41.4811200,1.4877700 | 373747 | 4593272 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66192-foto-08257-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66192-foto-08257-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menédez Pablo OPC Diputació de Barcelona | Sant Magí de Brufaganya és una nucli de població i un santuari situat al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà, província de Tarragona), no lluny del terme de Santa Maria de Miralles. La carretera principal a Sant Magí passant per Miralles no era aquesta, sinó la que venia d'Igualada. Venint d'Igualada, s'accedeix a Sant Magí per la carretera B-220 que es dirigeix a Pontils i a Santa Coloma de Queralt. Abans d'arribar a Pontils hi ha una desviació a mà esquerra (TV-2012). Des d'Igualada es ve per la carretera de Valls (C-37) i a l'alçada de la cruïlla on hi ha l'Hostal de Miralles (L'Empalma), es pren la carretera B-220 que ve de La Llacuna i s'adreça, per Les Colomines, a Santa Coloma de Queralt. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66329 | Cal Ton Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-ramonet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal de planta rectangular allargada, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, amb un cos complementari adossat a la façana de migdia. La façana principal està orientada a llevant i presenta a la planta baixa un portal central d'arc rebaixat, amb brancals i arc de maó, flanquejat per dues finestres a llinda i amb reixa. A la planta primera s'observen tres finestres a llinda Sota del carener hi ha una obertura cegada, amb ull de bou circular de maó. | 08257-165 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el Mapa IGE de 1914, amb el nom Can Ramonet. Segons els actuals propietaris del Restaurant Can Ramonet (fitxa 19), el Pere Vives que a finals del segle XIX va construïr aquella casa podria haver portat el sobrenom de Ramonet de Cal Ton Ramonet | 41.4748600,1.4886500 | 373808 | 4592576 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66329-foto-08257-165-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Ton Ramonet o Cal Tom Ramonet. Ubicat a tocar amb la Riera de Miralles | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66220 | Jaciment dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-segarresos | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 1985 (rev. 1991) | Petit taller de sílex o lloc d'habitació a l'aire lliure ubicat a uns 100 metres al N. de la masia dels Segarresos (Fitxa 39), en un context de bosc de pins, a prop d'uns camps de conreu de cereals. L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc per tal d'evidenciar l'existència d'aquest taller, es localitzaren alguns esclats de sílex en dos sectors - Aproximadament a uns 100 metres al nord de la masia, uns esclats de sílex molt patinats,barrejats amb fragments de ceràmica cuita a foc oxidant i de pasta bicolor i monocroma, així com també de terrissa gris medieval. L'aspecte de la ceràmica oxidant és de tradició tardoromana o de l'Alta Edat Mitjana, com la de Coromines d'Aguilar de Segarra (Bages). -Tres esclats de sílex i varis fragments de sílex en brut, localitzats en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. No s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es localitzaren alguns fragments ceràmics superficials i algun fragment de sílex en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. També es localitzaren esclats de sílex en una zona boscosa situada uns 100 metres al nord de la masia dels Segarresos i alguns esclats en el camp llaurat de darrera la masia, com a uns 70 metres al nord. Es tracta de dos jaciments, segons la Carta Arqueològica (IPAC) (1991) - Centre de producció o taller de Sílex. Paleolític - Jaciment desconegut medieval (des de època visigòtica a segle XIII. 401-1230) | 08257-56 | Sector sud del municipi. Al camí de Can Segarresos a Sant Magí | 41.4808200,1.4888800 | 373839 | 4593237 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | No hi ha restes visibles. Actualment és una explotació agropecuària. Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. de referència: M-321) i al Museu de Vilafranca del Penedès | 85|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 66198 | Les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-colomines | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. MADOZ IBÁÑEZ, PASCUAL, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid. (1845-1850) Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XIII-XVIII | Bona part dels edificis adjacents es troben enrunats | Conjunt d'edificacions que consta d'un edifici principal al costat nord i dos blocs d'edificis un al sud i un altre al sud oest separats entre ells pel camí que envolta l'edifici principal. Aquest és un edifici de planta rectangular irregular amb un cos prinicipal de dues plantes i golfes i encalat i dos edificiacions afegides. També es poden veure restes d'una estructura que devia ser el mas antic o restes d'altres construccions. La façana principal, encalada, presenta en la seva segona planta quatre finestres amb ampit i arc i dues obertures més petites i en la planta baixa dos finestres cuadrangulars, un petit balcó i la porta principal vorejada de dovelles formant un arc rebaixat. La teulada és de teula corba i a dues vessants nord-sud de carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici sud de planta rectangular el cos principal és una mica més elevat. La teulada és de dues vessants nord sud. Al costat nord presenta unes eixides. Aquestes construccions són en pedra. Al costat oest es troben diferents edificacions adjacents en molt mal estat de conservació i que ja no conserven la coberta. | 08257-34 | Vessants occidentals Turó d'en Solà i Serra de Buscarró. Oest del terme | Inicialment va ser un domini del monestir de Santes Creus per una donació feta el 1272 per Pelegrí de Santa Coloma. Aquesta possessió monacal els fou confirmada per Pere de Queralt el 1277 i els seus fills la repetiren el 1284. En el capbreu de 1522 el Mas de les Coromines apareix com pertanyent a Marc Alemany. També apareix citada a l'any 1552 com a propietat de Marc Alemany i al 1555 de Joan Alemany. Al testament d'Antoni Doménech, de l'any 1633, apareix com a propietari de la casa Gaspar Alemany. A l'any 1645 la casa és propietat d'en Joan Alemany. Segons el capbreu de 1682 la casa pertany a Josep Alemany, que també és propietari dels masos de l'Agulla Grossa, del Formic i de la Torre, amb trenta jornals de terra. Entre censos i delmes, paguen cada any 1 quartera de forment, 4 quarteres i 6 quartans de civada, 5 gallines i 6 diners, a més de satisfer el carnalatge. També paguen segons aquest capbreu 6 quartans de forment i 3 sous al benefici de sant Miquel de Boix i lliuren altres 6 quartans de forment per a la llàntia del Santíssim de Miralles. Al segle XVIII apareix citada al 1740 com a propietat d'en Josep Alemany. El seu nom originari és Les Coromines. Segons Riba (1988, 217), es troba citada en documents dels segles XVI-XVI la capella de sant Joan Baptista de Les Colomines, actualment desapareguda (segons algunes fonts, el 1607). Citada com Las Colomínas al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Coromines dins del grup de masies masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com Las Colominas i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Corominas. Segons P. Madoz (el Diccionari de 1849), a la masia hi havia un hostal, al peu de la carretera de Miralles a Bellprat i Santa Maria de Queralt. La finca va ser molt transformada al segle XIX, época en que es va especialitzar en la producció vitivinícola. Segons fonts orals locals, Les Colomines va ser hospital durant la Guerra Civil. Sembla que anteriorment (1935) havia estat sanatori (tal vegada en projecte). A causa de l'amistat dels propietaris amb la familia real espanyola, s'explica que el rei Joan Carles I va fer estades a Les Colomines. | 41.5049500,1.4901700 | 373993 | 4595914 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Els dos edificis meridionals corresponen a Can Menut i a Cal Pep de Mas d'Ensol. Cal Menut es una de les cases de la llista de cases de Riba (1988) posteriors al segle XVII. L'edifici septentrional, més noble, és el Mas Les Colomines o Ses Colomines, antigament Les Coromines (al poble també diuen 'Les Esclomines'). Una de les cases adossades seria Ca l'Enriqueta. El conjunt es situa prop del terme de Bellprat. El conjunt té un forn i també hi ha cups. Bassa al sud-oest. A la planta soterrani de la façana de migdia, en una pedra de gres roig situada sobre una porta d'arc carpanell hi ha la inscripció 1860. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66236 | Font dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-segarresos | sense camí i molta bardissa | Brollador natural de la riera dels Sagaressos, en el seu tram final, gairebé a tocar a la riera del Miralles. La soca morta d'un arbre vell es el testimoni de la proximitat de la font | 08257-72 | Els Segarresos.SO del terme. Prop de la carretera c-37 (Km. 45) | 41.4771900,1.4914000 | 374042 | 4592830 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La posició en el geovisor IDEC ( Infrastructures de dades espacials de Catalunya) és sensiblement diferent. La localització segons el nostre confident, i ortofoto del 1956 confirmen zones mes arborades que no pas la resta de la riera.. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66328 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-4 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | La vegetació emmascara el mas | Mas en estat ruïnós, de planta trapezoïdal, amb la façana principal orientada a sud-oest.. Es conserven diferents paraments de murs i una estructura de dos arcs de mig punt de pedra que defineixen les estances, un dipòsit, un cup de vi i un forn de pa. El mas podria correspondre a tres habitatges. | 08257-164 | Al SO del terme, als peus de la Serra de Pinyol | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom). Als anys 30 del segle XX va nodrir de pedra constructiva la reforma de Mas Pinyé (fitxa 35), per la qual cosa cal deduir que ja estava enrunada. | 41.4850000,1.4924000 | 374141 | 4593696 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66328-foto-08257-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66328-foto-08257-164-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66204 | Grony de Miralles i Agulla Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grony-de-miralles-i-agulla-grossa | <p>Ruta de la Serra. Ajuntament de Santa Maria de Miralles http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm</p> | <p>Es tracta d'un conjunt muntanyós amb dos cims. Per una banda, l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui; per tant, esdevé un punt d'observació privilegiat. El Grony de Miralles separa les rieres de Tous i la Carme, ambdues afluents de l'Anoia. Des del punt de vista geològic, el Grony i l'Agulla Grossa corresponent a afloraments de calcàries de l'Eocè mitjà ( Bartonià), d'origen marí. Aquestes constitueixen la formació Collbàs, de la qual forma part també les zones esculloses de la Tossa de Montbui.</p> | 08257-40 | El Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | 41.5165800,1.4921700 | 374183 | 4597202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2020-02-06 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La panoràmica des de l'Agulla Grossa s'estén fins Montserrat , el Baix Llobregat , les serres litorals de Collserola i el massís de Garraf. A ponent, l'església i el castell de la Roqueta i l'horitzó clou amb les muntanyes de Prades. Als peus de l'Agulla Grossa, es divisa una gran panoràmica dels camps de conreus i de vinyes. Des de l'ajuntament es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles; una d'elles, la de la Serra, proposa conèixer aquest conjunt. | 2153 | 5.1 | 1787 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66203 | Cal Segarresos i Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segarresos-i-cal-pau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XVIII-XX | Treballs recents de restauració executats (2014). | Conjunt format per la masia dels Segarresos (edifici principal) i per la casa petita del Segarresos (abans Cal Pau), l'antic habitatges dels masovers que s'hi adossa a la part posterior (actualment formen part d'una sola finca). La casa principal és una masia de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures de la façana principal són noves i poc rellevants, sense decorar. La porta d'accés és petita, centrada, i presenta un senzill balcó al capdamunt, també centrat. El balcó, de llosana de pedra, presenta una data gravada.: 1872. Tot l'immoble està arrebossat. Davant la façana es visible una gran era feta amb paviment de lloses petites. La masoveria o Cal Pau és un edifici de planta rectangular adossat a la façana oest-nord-oest de l'edifici principal. Es compon de planta baixa i planta primera, amb coberta de teula a una vessant. Presenta finestres petites quadrades a llina. Es comunica interiorment amb l'edifici principal. | 08257-39 | Sector sud del municipi. | Citada al Nomenclàtor de 1860 com a Segarrésos. Tambe surt citada al Mapa Almera/Brossa com a 1900 com a Segarresos i al mapa IGE de 1914 surt grafiada sense nom. Segons els actuals propietaris, el nom de la casa procediria dels primers moradors, que serien originaris de La Segarra. L'actual casa es del segle XIX: es tracta d'una ampliació de l'anterior casa, que era més petita (al balcó hi ha gravada la data 1872). L'avi dels actuals propietaris era el masover de la casa i la va comprar als amos, als anys 40 del segle XX.. Així les dues cases es van unificar. Fins llavors els masovers sempre havien viscut a la masoveria (Can Pau) mentre els amos vivien a Els Segarresos. Tenim una cita del segle XVIII. Segons el capbreu encarregat al notari igualadí Francesc Melción per Pere d'Alcántara, duc de Cardona-Medinaceli (que visqué fins el 1790) per censar les seves terres de Miralles, la finca més important era el mas dels Segarresos, que comprenia també els masos de la Costa i Sant Genís, amb vuitanta jornals de llaurar, i que eren ocupats per Francesc Camps i Lafarga, calceter d'Igualada. Pagaven el delme al baró (és a dir, als Cardona-Medinaceli, hereus dels Montcada, marquesos d'Aitona i barons de Miralles i de La Llacuna) i la primícia a la parròquia de Santa Maria de Miralles. Els ducs de Cardona-Medinaceli van conservar el domini de Miralles fins anys després de les lleis abolicionistes de 1811, 1823 i 1837. La qüestió no es va resoldre fins a rebre una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 1898, que confirmava l'acabament de les senyories jurisdiccionals. | 41.4794900,1.4930600 | 374185 | 4593083 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Ubicat a la cruïlla entre la C-37 i el camí de can Segarresos a Can Magí, a tocar Km.46 de la carretera C-37. Activitat agrícola important, a part d'ús residencial. En el marc de les obres de millora que impulsa la propietat, han repicat una de les parets laterals, posant al descobert un parament de pedres ben escairades i de bona qualitat, sobretot les que fan cantonera. Cal Pau podria datar de 1850. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66202 | Cal Rubió o Cal Peritxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubio-o-cal-peritxot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Restaurada | Casa de planta rectangular orientada N-S amb coberta de teula de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Restaurada i rehabilitada. L'edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana principal presenta una porta principal simple, rectangular, sense decorar, com les finestres (tres a la primera planta, quadrades, i tres a la segona, triangulars). La planta baixa presenta tres finestres més, i una altra porta, a la banda dreta. A banda i banda de la façana principal, s'hi observem dos cossos adossats, un de gran a mà esquerra, i un de petit, a mà dreta. A la banda dreta de la casa, i enmarcant per la banda nord un pati davant la façana principal, es situen dos edificis exempts, un de gran i un de petit, d'usos agropequaris. | 08257-38 | Al SO del terme, als peus de la Serra de Pinyol | Rubió segons el Nomenclàtor de 1860. També citada com a Rubió al Mapa Almera/Brossa de 1900. Darreres reformes el 1968. | 41.4868100,1.4932700 | 374217 | 4593896 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes Cal Rúbio. Segons els actuals propietaris, el nom més antic seria Cal Peritxot però a l'escriptura consta Cal Rubió, ja que la finca es troba al Turó d'en Rubió. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66262 | El Corralet o Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralet-o-cal-guerxo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX | Està enrunat | Antic mas en ruïnes. S'adivina una estructura rectangular amb una orientació NE-SO. Tot i que al costat hi passa el camí, la façana principal podria trobar-se al cantó oposat (al SE). A l'extrem més occidental de la planta, a tocar el camí, s'observen les restes d'un cup circular amb cairons, i al costat, una estructura que sobresurt del mur principal de forma poligonal vers el camí. La resta de la planta s'observa amb dificultats a causa de la vegetació. | 08257-98 | Serra de Pinyol. Camí del Bon Portell al Sud Oest del terme | Segons fonts orals, la casa va ser fundada al segle XIX per una família procedent de Ca L'Atzet. Correspon al Corralet d'en Domingo del Nomenclator de 1860. Apareix al Mapa IGE de1914 com a Casa (sense nom). La casa va quedar molt afectada pel gran incendi d'agost de 1975 que va cremar tot el sector de Sant Magí | 41.4914800,1.4946000 | 374337 | 4594412 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També denominat el Corralet de Cal Domingo | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66266 | Cal Campís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campis | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt transformada | Edifici de planta rectangular i de tres plantes (planta baixa, planta primera i golfes), amb coberta a dues vessants, en direcció est-oest i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És un edifici molt retocat. A la façana que dona al sud hi ha una porta principal d'arc molt rebaixat i finestres amb motllura de dimensions similars a la porta i que presenten les mateixes característiques que les finestres de la segona planta. A les golfes hi ha tres finestres més petites en galeria amb arc de mig punt, motllurades i molt juntes. Hi ha altres petits edificis adjacents. | 08257-102 | Turó de Cal Campís. Oest del terme. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Campix i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Casa. | 41.4914800,1.4946000 | 374337 | 4594412 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Transcrit també als mapes com Cal Campins. Abans conegut com Cal Jaumet | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66205 | Ca la Llebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llebra | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XIX-XX | En ruïnes | Restes d'un antic mas. Hi ha estructures a banda i banda del camí que duu al Grony o a l'Agulla Grossa. A l'esquerra, restes d'un gran corral rectangular amb una tanca completa, sense coberta, i una porta. Les cantoneres presenten carreus ben escairats. A la dreta, les restes del mas, un edifici quadrangular absolutament emboscat, del que s'adivina difícilment la forma i les estances. La part més visible de l'edifici és un forn rodejat d'una tanca, amb una única porta d'accés que dona al camí esmentat. | 08257-41 | Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | Les ruïnes de Ca la Llebra podrien correspondre als masos de Grony o d'Agulla Grossa. Aquests dos masos els cita Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). No apareix al Nomenvclàtor de 1860, així que molt probablement el mas ja estava abandonat en aquesta data. | 41.5174700,1.4941100 | 374346 | 4597298 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'esquerra del camí o pista que porta a Sant Martí de Tous, a la cantonada que forma aquest i el camí que porta al Grony o Agulla Grossa (el collet que separa les dues elevacions). A prop de l'inici del GR 7. El cim que s'aixeca a llevant és l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66312 | Cal Pixallits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pixallits | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici totalment rehabilitat recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa i pis amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al SE. La façana, amb un cos adossat a cada banda, presenta entrada i finestres rectangulars. | 08257-148 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix citada al Nomenclàtor de 1860 com a Can Pixallits També apareix al Mapa IGE de 1914 amb el nom de Cal Pixallit. Riba (1988, 211-212) cita Pixallits dins del grup de masies de a partir del segle XVII. | 41.4802200,1.4964100 | 374466 | 4593159 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Segons el Catàleg de Masies, la casa també té el nom de Cal Santacana, que és el nom anterior (més antic). L'edifici es totalment nou i no conserva elements exteriors visibles antics, pero la casa existia almenys des del segle XIX ja que apareix citada al Nomenclàtor de 1860. Hi ha corrons a l'entorn. L'any 2016 es va tramitar un Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'edificabilitat i usos a la masia de Can Pixallits que inclou un recordatori en cas de descubriment de restes. A tocar amb la Riera de Miralles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66212 | Camp de Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-cal-guerxo | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11687. 1985 (rev. 1991) | Zona coberta de vegetació | Jaciment situat en un petit turó al costat est del camp de Cal Guerxo. Necrópolis de cronologia indeterminada (romana o medieval). En aquest indret, en la part alta del turó, es van localitzar diverses sepultures de lloses (cinc o sis). No s'ha trobat ceràmica. | 08257-48 | Sector sud oest del municipi. Prop de la Granja de Rubió | Jaciment descobert pel Sr. Pere Argelich de Mas Pinyer. | 41.4885000,1.4963200 | 374475 | 4594079 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es tracta d'un terreny erm amb zones de bosc.La Carta Arqueologica classifica el jaciment com 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis' de cronologia indeterminada, romana o medieval (218 aC - 1492) | 83|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66286 | Pou de El Corralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-corralet | XX | Pou de planta circular, construit amb pedra irregular, de mida gran. Actualment amida 155 cm. d'alçada màxima i en un extrem s'aprecien restes de les teules d'una antiga coberta descendent. El dìametre exterior és de 205 cm i l'interior, de 136 cm. Presenta una obertura quadrada oberta en esqueixada (100 cm. amplada exterior, 58 cm. amplada interior) dotada d'un marxapeu elevat, en obra, que culmina amb una llosa plana. Un desaigue travessa el pou. | 08257-122 | Camí del Bon Portell al Sud Oest del terme | 41.4902100,1.4963400 | 374480 | 4594269 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al mig d'un camp de conreu, molt a prop de les ruïnes de El Corralet, cap al SE de l'antiga casa. L'aigua és ben visible. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66196 | Cal Mateu o Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-o-mas-formich | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVIII-XX | Molt restaurat | Edifici de planta rectangular de planta baixa, planta primera i golfes, i façana de parament de pedra, que dona al sud-est. Presenta a la façana principal una porta de maó en llibre i arc rebaixat al centre i dues finestres d'arc rebaixat a banda i banda amb motllura de maó en llibre i ampit. A la segona planta presenta un balcó central amb obertura d'arc rebaixat enmarcat amb maó i amb llosana de maó, encara que ja no té barana si no que tota l'obertura està tancada amb ferro forjat. Dues finestres l'acompanyen amb motllura de maó en llibre i ampit de maó. A les golfes una obertura central rodona. Totes les finestres estan tancades per reixes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües a est i oest i la coberta és de teula àrab. | 08257-32 | Sector sud oest del terme. La Ventosa. | Aquest mas apareix citat al 1740 com a propietat d'en Jaume Claramunt amb la nota de que antigament s'anomenava Santacana. Mas Sanctacana apareix citat al fogatge de 1497. Les masies Mateu i Formic són citades -per separat- per Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix, tot i que sense nom, i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Mateo. Tot plegat fa pensar que la casa te l'origen, al menys, al segle XVIII, tot i que va ser reformada (recordem la placa amb la data 1870) al segle XIX i obviament al segle XX. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | A la segona planta entre el balcó i la finestra oest hi ha un rellotge de sol sobre rajola (fitxa 107) i una placa de ceràmica amb la data 1870 | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66271 | Rellotge de sol de Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-formich | XX | Rellotge de sol ubicat al costat de ponent de la façana de Mas Formich (Fitxa 32). Es tracta de 6 rajoles de ceràmica sobre una llosa de ciment encarat cap a ponent. A més dels números en xifres romanes hi ha un marc amb motius florals i dues figures al·legòriques de l'agricultura. | 08257-107 | Mas Formich. Sector sud oest del terme. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||||
| 66327 | La Casanova o Cal Torrossolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-o-cal-torrossolla | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal format per dos cossos adossats, amb cinc cossos complemetraris adossats més. El cos del davant de l'edifici principal presenta planta rectangular allargada i està compost de planta baixa, planta primera i planta segona, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. El cos del darrera, adossat a l'anterior, de planta quadrada, està format per planta baixa, planta primera i planta segona i presenta coberta a dues vessants de carener asimètric perpendicular a la façana principal. La façana principal, arrebossada, està orientada a sud-est, i presenta un portal central a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera s'observa un balcó central amb llosana volada i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta segona, es veu un altre balcó amb la barana entre els brancals i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. | 08257-163 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | Segons el Catàleg de Masies, correspon a La Casa Nova del Camí citada al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860. Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (La Casanova) i en el Mapa IGE de 1914 (Casanova). Podria haver estat vinculada al Mas de Segarresos. | 41.5276500,1.4985700 | 374738 | 4598422 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66327-foto-08257-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Torrossolla al Projecte de Catàleg de Masies. Foto: Projecte de Catàleg de Masies. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66265 | Pont dela carretera B-220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dela-carretera-b-220 | XX | Té desperfectes i ja no està en ús. | Pont d'un sol ull construït en pedra i amb uns 5 metres d'amplada per uns 15 de llargada. Presenta una barana de pedra en tres segments, un de central que ocupa la part principal del pont i dos amb ampits més petits a les entrades al pont. Totes elles estan acabades en forma arrodonida. L'arc està acompanyat per dos contraforts de forma arrodonida i l'arc té dovelles de pedra. El timpà i l'intradós també són de pedra treballada però de parament horitzontal. | 08257-101 | Carretera B-220. Al sector sud-oest del terme municipal | A l'any 1929 era un camí veïnal en construcció. A l'any 1936 encara estava en construcció. El pont es devia construir a mitjans de segle XX. S'ha realitzat un nou viaducte més ampli i aquest ha quedat inutilitzat. | 41.5002100,1.4993500 | 374750 | 4595375 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Formava part de l'antiga carretera de La Llacuna a Bellprat. Es de mitjans del S. XX | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66221 | Necròpoli del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropoli-del-serral | SALES CARBONELL, J.. 'Necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Anoia)'. A: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2001. p.207-208. Preactes. SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; SERRA GARCIA, J. 'La necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Barcelona). Novetats sobre les necròpolis rurals durant l'antiguitat tardana'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. [Castelló de la Plana] Vol. 17 (1996), p.419-433. Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 11691 (rev. 1991) Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Àrea Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V dC | Jaciment probablement desaparegut | Conjunt arqueològic excavat que proporcionà setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O amb el cap dels individus mirant a llevant, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. El fons de cabana excavat al mig de les fosses era de planta ovalada i estava retallada al terra natural sense preparació. Estava construïda amb materials peribles. Els materials arqueològics que la cabana proporcionà són: ceràmica grollera de cuina (precursora de l'alt medieval), TS clara africana i alguns elements de metall, vidre i lítics. Els amuntagaments de pedra detectats podrien haver sostingut les estructures de la coberta. | 08257-57 | Bosc del Serral. Sector Sud del terme. | El jaciment fou descobert durant els treballs d'adequació del terreny per a plantar-hi vinya. L'excavació va tenir lloc en el marc d'una intervenció arqueològica d'urgència realitzada del 23 d'octubre al 10 de novembre de 1995 promoguda i finançada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat i dirigida per Jordina Sales i Carbonell. El jaciment fou posteriorment destruït a causa dels esmentats treballs agrícoles. Una part del jaciment -3 tombes de cista- van ser traslladat i reconstruït al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6) | 41.4858900,1.5015300 | 374905 | 4593782 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Paleocristià|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un cop realitzada el 1995 la excavació, el terreny fou rebaixat i el jaciment fou destruït, pel que es poc probable que quedin noves restes. Tres de les tombes de cista van ser traslladades i reconstruïdes al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6). El jaciment estava ubicat en un terreny erm en un petit turó dins la vall de la riera de Santa Maria de Miralles, vall situada al sud-est de la serra del Pinyol, a prop del límit amb l'Alt Camp i la Conca de Barberà.La Carta Arqueològica classifica el jaciment com a 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis ', d'època romana a visigòtica (del III al VIII)No es habitual l'associació entre una estructura d'habitat i una necròpoli, que estan associades habitualment a una capella. Els materials de la cabana permeten datar la necròpolis. | 84|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66197 | Cal Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maura | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Masia de planta rectangular i tres cossos d'estil basilical. La crugia central està composta de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants en direcció sud oest-nord est, de carener perpendicular a la façana principal; i amb les crugies laterals compostes de planta de baixa i planta primera amb coberta a una vessant. La porta principal té una llinda de fusta i rebranca de cantell, a la primera planta hi ha un balcó de llosana i barana de ferro i a la tercera planta una petita finestra amb ampit descentrada en direcció sud oest. Al cos lateral de ponent hi ha dues finestres, més gran la de la planta inferior, amb reixat de ferro forjat. Al cos oriental hi ha només una finestra a la planta superior amb reixat de ferro forjat; l'altra finestra inferior ha desaparegut per instal·lar-hi una escala exterior que va a un edifici adjacent. Hi ha altres annexes construïts. Sòcol de pedra al voltant de la façana, de factura recent. Hi ha una aixeta al costat est de la porta i dos fanals a banda i banda. | 08257-33 | Sector sud oest del terme, al costat del km. 13 de la carretera B-220 | Can Maura segons el Nomenclàtor de 1860. En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Maura i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Maura. | 41.4994700,1.5020700 | 374976 | 4595288 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | En alguns mapes transcrit com Cal Maure. Situat en un promontori boscós proper a la riba esquerra de la riera de les Colomines, al costat de la carretera B-220. Pou amb coberta de pavelló de pissarra, i plafó de ceràmica amb imatge de sant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66199 | Mas Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pinye | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Casa molt modificada, amb molts coberts i afegits, sobretot a la part posterior, que conformen un pati interior davant la porta principal, a migdia. L'edifici principal, original, compost de planta baixa, planta primera i planta segona, està orientat N-S i es de planta quasi quadrada, amb coberta a doble vessant. A la banda sud se li ha adossat un cos estret, rematat amb un acabat ondulat i cobert per una terrassa plana per sota del nivell de la teulada a doble vessant que cobreix l'edifici original, i que enmarca la façana principal. La porta principal, construïda als anys 70 dels segle XX, presenta un arc adovellat de punt rodó rebaixat i la dovella central presenta la inscripció J.A i a sota gravat l'any 1932. Les dovelles i les pedres dels brancals procedeixen d'un edifici noble. La façana principal evidencia planta baixa i planta pis, aquest amb dues balconades simètriques. | 08257-35 | Al Sud Oest del terme. Entre la Riera de Colomines i el Bosc de Serral | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Piner i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Mas Piñé. Segons la propietat, Mas Pinyer estava constituïda antigament per dues cases que es van unificar als voltants dels anys 30 del segle XX. A aquest moment correspon la fesomia general de l'immoble. La casa no ha estat remodelada des de llavors, excepte l'arrebossat exterior i la nova porta construïda als anys 70. | 41.4927600,1.5022300 | 374976 | 4594543 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Pinyer. Les lletres de la porta J.A. Corresponen al propietari que va fer fer la porta als anys 70, Joan Argelich, i no a l'any 1932, data que es va posar als anys 70 per evocar la gran remodelació feta a la casa als anys 30. En la reforma dels anys 30, es van utilitzar pedres provinents de duescases enrunades, prop de la masia de cal Rubió, anomenades el Castellot. Diversos elements reaprofitats en aquesta reforma, com la porta, amb brancals i arc rebaixat de pedra, provenen del castell de la Llacuna.La casa també ha estat identificada com a Can Barretes, però no és un nom relacionat directament amb la casa, sinó que era el sobrenom de la família que habita la Casa, els Argelich, que procedeixen de can Morgades. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66275 | Pont petit prop del Mas d'en Reure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-prop-del-mas-den-reure | XX | Pont de pedra de petites dimensions amb un sol ull en arc de mig punt sobre una petita riera seca (Riera d'Es Colomines), L'arc està constituit per un primera filada de petites dovelles d'argila (maons o rajola), i a sobre, una segona filada de pedres més grans disposades com a dovelles. La resta de l'estructura fins el nivell de pas està constituïda per maçoneria de pedra irregular. La superficie de pas, estreta, indica que tenia un ús peatonal. | 08257-111 | Mas d'en reure. Sud Oest del terme. | 41.4926500,1.5025300 | 375001 | 4594531 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La riera és més aviat una canalització artificial, que recorre el costat SO de la carrerada que va de la carretera C-37 en direcció Bellpart, i que es troba al SO de la carretera que va de la Llacuna a Santa Maria de Queralt (B-220) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 66201 | Cal Fonts i Ca L'Oriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fonts-i-ca-loriano | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX | Abandonada. Esquerda profunda al parament de la part posterior. | Gran masia de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Planta totalment rectangular, exenta, sense edificis o coberts adosats. Presenta un mur de 2 m. perpendicular a la façana que separa l'espai frontal del mas en dos. Per tant, cal deduir que la masia es partí per la meitat conventint-se en dos habitatges. Els dos habitatges segregats tenen escales independents. La façana principal, orientada a SE, per tant, presenta dues portes, a esquerra i dreta, de traç rectangular, gens antigues. Es de suposar que l'entrada original es devia situar al mig de la façana, on s'entrega el mur perpendicular. L'arrebossat no permet apreciar cap rastre d'aquesta porta. El primer pis presenta quatre senzilles finestres simètriques, sense cantoneres de pedra. A les golfes hi ha 4 finestrons petits. El parament, de predruscall irregular, conserva l'arrebossat. Les cantoneres, en canvi, presenten carreus de bona factura | 08257-37 | Extrem SO del terme. Prop del Km. 47 de la carretera C-37 | Apareix en el Mapa Almera/Brossa de 1900 com a C. Forcs. | 41.4847700,1.5030600 | 375030 | 4593655 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66201-foto-08257-37-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les portes estan tapiades, posteriorment reventades. Sota al tapiat s'aprecien les portes de fusta, antigues. Absolutament exempta de cossos afegits. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66200 | Carrerada de La Llacuna a Santa Coloma de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-llacuna-a-santa-coloma-de-queralt | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Asfaltat | Carrerada que des de la Creu del Pla travessa la riera de Miralles entre el Pas i cal Domingo i s'adreça cap a Santa Coloma de Queralt (camí de la Segarra) pel camí que passa per Mas d'en Reures, Mas Pinyer i cal Torrossola . | 08257-36 | Sud Oest del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.4923900,1.5034200 | 375075 | 4594500 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | A la banda esquerra (mirant a Sta. Coloma de Queralt) hi ha un petit rec canalitzat que segueix la carretera. Es paral·lel a la Riera de les Colomines. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66209 | Bòbila de Can Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-maura | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 40781 (Rev. 2012). RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Hi ha parets caigudes i l'interior està molt deixat degut a l'abandonament de l'activitat | Nau rectangular d'uns 75 m de llargada i 15 d'amplada. L'estructura se sustenta sobre pilars de ciment forjat i vigues metàl·liques i les parets són de maó. La teulada de fibrociment és de dues vessants en direcció sud oest/nord oest. | 08257-45 | Sector sud oest del terme | Funcionà de 1968 a 1974. Aprofitava les argiles vermelles de l'entorn. | 41.4991300,1.5035400 | 375098 | 4595249 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66209-foto-08257-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66209-foto-08257-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Fitxat per la Generalitat (IPASC) com a Rajoleria de Can Maura. Cap interès arquitectònic. Recentment el solar s'està convertint en un circuit (privat) de pràctiques de vehicles (quads, 4x4...). La Foto 2 (interior de la rajoleria) ha estat extreta de l'IPAC Generalitat de Catalunya (foto: agents rurals 2011). | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66224 | GR 7-2. Camí de Bellprat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-7-2-cami-de-bellprat | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memoria de les Normes Subsidiaries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Serra de Miralles- Queralt, Mapa 1.15000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | trams accidentats i cal un manteniment de conservació | Sender de gran recorregut que travessa integrament pel PEIN Serra de Miralles - Queralt i que arriba a Tarragona. Passa pel castell de Queralt i entra al municipi de Miralles per l'Agulla Grossa i travessa el PEIN pel bellmig de la Serra de Miralles seguint en paral·lel el liímit amb el municipi de Sant Martí de Tous, fins els Cups de Sant Joan, on s'incorpora a la carretera C-37 per entrar a Santa Margarida de Montbui on passa per davant de la Censada en direcció Montserrat. | 08257-60 | Camí de Bellprat. NE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunició entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles amb una via de comunició poc eficient pel começ. . No serà fins el Pla de camins del 1908 el tram de de la B-213. de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme . En aquest context es perseguia una comunició ràpida per la xarxa de Pobla de Claramunt i Iguada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui de la BV213 , restant així comunicat a la xarxa principal del comerç amb Igualada .El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa una xarxa de camins rurals com el camí vell d Igualada, de la creu del Pla cap a Munia i Françola, i d aquí a la carretera c-37 ( que coincidein amb la Carrerada). El camí de Sant Romà a les Colomines passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat) passant per Mas Pinyer. En aquest context trobem també senders i carrerades, traçats d una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellpart amb Igualada i, d altra banda, la transhumància entre el Pirineu i les planes del Penedès. | 41.5209300,1.5030900 | 375102 | 4597670 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66224-foto-08257-60-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El Sender de gran recorregut GR7-2 presenta unes consideracions especifiques com a camí paisagístic, inclòs dins l'àmbit del PEIN i per tant condicionat per les determinacions sectorials corresponents | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66273 | Mas d'en Reure. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-reure | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Casa de planta rectangular quasi quadrada amb coberta de teula a doble vessant, orientada NE-SO amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana amb la porta principal dona al SE. La porta original està tapada amb una porta metàlica, però podria ser d'arc de mig punt, atès que sobresurt parcialment part dels carreus de pedra del brancal esquerra. A la part superior hi apareix gravada una data: 1880. A l'esquerra presenta una finestra gran, senzilla; a la dreta, una de més petita. Al centre de la façana principal, sobre el portal, llueix una balconada amb llosana de pedra i obertura a llinda que presideix la planta pis, amb dues finestres petites a banda i banda. Les golfes estan dotades de una petita finestra central i dos ulls de bou ovalats a banda i banda. Tota la façana, i la globalitat de la casa, està arrebossada. Davant de la porta s'observa un paviment de lloses. La casa presenta al voltant diversos coberts o corrals. A destacar la coberta de bigues d'un d'ells. | 08257-109 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Pissa i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Pichas. | 41.4919400,1.5042100 | 375140 | 4594449 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: Can Pixes. En alguns llocs consta com a Mas d'en Roure (reure vol dir roure). Podria ser dels anys 30 segons el propietari però a la façana consta la data 1880. En el jardí anterior hi ha corrons i diversos estris agrícoles com a elements decoratius. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66279 | La Caseta de Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-ca-latzet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Petit edifici d'una sola planta, de planta quadrada, amb coberta de teules a doble vessant amb orientació NE-SO, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una porta centrada amb arc rebaixat, amb dues grans finestres amb la mateixa forma, a cada banda. Ha estat remodelat totalment a l'interior per la nova propietat. A la part posterior (NO) presenta un cobert annex. Davant la casa hi ha un ample pati, i a l'est d'aquest, hi ha un cobert per cavalls. A l'altre extrem del pati es situa el Cup Nou de Ca l'Artzet (fitxa 116). | 08257-115 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Aquesta caseta pertanyia a Ca l'Atzet (fitxa 22) i a l'àvia de Can Jordana, | 41.4919500,1.5045600 | 375169 | 4594450 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc i el mas original (Ca l'Atzet, fitxa 22), segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. Forma un petit nucli amb Ca l'Atzet (fitxa 22), Cal Massip (la masoveria, fitxa 23) i el Cup Nou de Ca l'Atzet (fitxa 116). La Caseta de ca l'Atzet és la construcció que ocupa l'extrem NO del conjunt. Aquesta caseta també es coneix per altres noms: la Caseta de la Mestressa i la del tercer home (doncs la propietària es va casar tres cops) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66241 | Font del Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Petita font situada al camí que dona en el Balç de Fontanilles, abrigat sota la zona d'inici de la mateixa balma. La zona de surgència natural a la capçalera de la balma amb presència de falzia ( Adiantum). Les seves aigües alimenten el petit safareig de pedra. La font apareix en la zona de contacte entre les calcàries i les argiles vermelles. | 08257-77 | Balç de Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073600,1.5048000 | 375219 | 4596160 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Trobem un cartell on ens informa que és una balma i la seva importància arqueològica. Com a curiositat, trobem un petit pessebre dipositat pel grup de jubilats del dimarts. Zona privilegiada per l'aixopluc i per l'aprofitament d aigua corrent per veure i rentar la roba al safareig amb lloses de pedra. S'accedeix des de la pista per un curt camí protegit per una tanca de fusta. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66232 | Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Balma gegant . Hi ha un salt vertical d'aigua davant la balma, que cau al fons del barranc, on hi ha un pèlag. La balma presenta una font (amb el cartell 'aigua no clorada') i un safareig -rentador. | 08257-68 | Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073700,1.5048600 | 375224 | 4596161 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'hi accedeix des de la pista no asfaltada per un curt camí a mà esquerra amb passera i recorregut en fusta. El camí està reforçat per un mur de contenció. Hi ha un rètol explicatiu de l'Ajuntament pagat pel PEIN, a la pista. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66216 | Jaciment de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-fontanilles | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7559. 1985 (rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | III-II aC | Jaciment d'època ibèrica -possible poblat- ubicat en un terreny erm envoltat d'un bosc de pins amb bardissa, a uns 200 metres en direcció nord del Balç de Fontanilles, i per sobre d'aquest, i a uns 900 metres de l'altra estació ibèrica de Cal Melitó L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es pogueren apreciar, a mitja falda de la muntanya, murs i parets tapats en part per les terres arrossegades per l'erosió de la part superior i escapçats en els seus extrems per dues rases fondes. Així doncs, es pot parlar de l'existència d'un mur general de contenció que es pot arribar a seguir en una longitud aproximada d'uns 38 metres i que limita el possible poblat pel seu costat nord. També hi ha alguna paret mitgera orientada radialment i recolzada a l'esmentat mur general de contenció, que formaria les estances. En principi, sembla que només es conserva la part del darrera a causa de l'erosió del pendent. Cal remarcar l'absència de ceràmica pròpiament romana i considerar la probabilitat de l'existència en aquest lloc d'un forn de terrissa. La ceràmica recollida superficialment apareix amb notable quantitat i es composa de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica a mà, ceràmica ibèrica a torn (roja, grisa i pintada) i algun fragment d'àmfora púnica. Per tant, es tracta d'un possible poblat ibèric amb estructures, i els seus materials de recollida superficial donen una cronologia entre l'Ibèric Ple i el Final, és a dir, a l'entorn dels segles III-II aC. | 08257-52 | Fontanilles. Al centre del terme. | El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'octubre del 1980. A Riba (1988, 211), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, s'esmenta el mur de contenció que limitava el poblat pel costat N. i també algunes parets mitgeres recolzades radialment al mur esmentat formant els habitacles. També esmenta la recollida superficial de ceràmica campaniana A, ibèrica feta a mà, ibèrica pintada amb cercles concèntrics de color vermellós, grisa monòcroma, àmfora ibèrica de la costa catalana i de tipus púnic, i també fragments d'un plat escorredor o filtre, que correspondrien als segles III-II aC. | 41.5086600,1.5052400 | 375258 | 4596304 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Per arribar al jaciment cal agafar un camí carreter que surt de la carretera de Valls a Igualada C-37, concretament del punt on hi ha les Escoles de Miralles, que passa pel cementiri i que s'adreça al mas Ratou. Passat el llit del torrent de Fontanilles (poc abans hi ha un corriol que condueix a la balma i font de Fontanilles, fitxa 68), s'arriba a l'aiguabarreig dels dos barrancs. Llavors cal enfilar-se per un costerut i erosionat camí que enllaça amb un altre de transversal. A la costa i en el punt d'enllaç surten molts fragments de ceràmica ibèrica. La Carta Arqueològica inclou el següent inventari de materials recollits en superfície: varis petits fragments de ceràmica campaniana, un d'ells pertanyent a la vora d'un plat de peix de la forma 23 de campaniana A (S. III aC); alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà de pastes grolleres amb desengreixant de quars i fons pla, un d'ells decorat amb un cordó amb incisions; un fragment de ceràmica ibèrica a torn pintada amb uns cercles concèntrics de color vinós; alguns (molt pocs) fragments de ceràmica grisa monòcroma; moltes vores i part dels cossos de ceràmica ibèrica a torn d'ús comú, a base de petites, mitjanes i grans gerres de perfil globular, vores planes o lleugerament enfora, nanses de diferents tipus (bífides, planes amb estries, de secció circular, horitzontals a la boca, tril·lobades, etc.); un abocador lateral inferior pertanyent a un gran vas; fragments d'un plat escorredor o d'un filtre amb els forats fets abans de la cuita; una vora tipus kàlathos; varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana, sense coll i fons cònic, a base de pastes bicolors i monòcromes; algun fragment d'àmfora tipus púnic de color groc-palla amb els típics estriats; fons còncau d'una gerra o vas globular; fragments de vasos bicònics; colls de vasets caliciformes; i peces discoïdals retallades en ceràmica.Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Núms. de referència: M-133, M-257, M-258 i M-394) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66314 | Creu de Coma-roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-coma-roques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Creu de ferro situada al cim del Turó de Coma-roques, constituïda per dues barres metàl·liques primes entrecreuades perpendicularment, de secció circular, que presenta una figura de crist crucificat | 08257-150 | Turó de Coma-roques. NO del terme. Fent partió amb Sant Martí de Tous | Abans era de fusta. Sembla que la va erigir gent de Tous per commemorar una pesta que va haver a Sant Martí de Tous. La creu podria ser obra d'Enric Senserrich, escultor de Tous. Creiem que es tracta de la mateixa creu que cita Ribas (1988, 218) -un gran crucifix de ferro forjat al cim del Puig de la Ferriola- | 41.5195100,1.5061000 | 375351 | 4597508 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està ubicada al cim del turó, a la partió amb el municipi de Sant Martí de Tous, dintre del terme de Santa Maria de Miralles per pocs metres. El turó s'eleva darrera del puig on s'ubica el Castell. Les dues fotos, corresponents a una caminada de 2012, han estat facilitades per l'ajuntament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66222 | Torrent de Cal Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-puca | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11689. 1985 (rev. 1991) | Jaciment medieval amb estrucures d'habitat, situat en un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó. En aquest lloc es documentà una estructura rectangular de paret seca i es trobaren petits fragments de ceràmica gris medieval. | 08257-58 | Sector oest del municipi, a prop del camí de cal Puça | Jaciment descobert pel Sr. Josep Serra l'any 1993. | 41.5140200,1.5064500 | 375369 | 4596897 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es situa en un terreny erm d'un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó, poc abans de la intersecció amb la línia d'alta tensió, i just per sota de la línia elèctrica. Presenta dos forats de furtius.Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia.A la Carta Arqueològica el jaciment està classificat com a 'Lloc d'habitació amb estructures conservades' d'epoca medieval (400-1492). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66242 | Font de Cal Pixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pixes | sense camí i molta bardissa | Brollador natural en el costat dret del torrent que va fins al mas d'en Reure, sense estructura. De fet es tracta del nivell freàtic amb aflorament d'aigua. | 08257-78 | Font de cal Pixes. Torrent de Mas d'en Reure. Sud del terme. | 41.4894400,1.5071500 | 375381 | 4594168 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66242-foto-08257-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66211 | Jaciment de Can Melitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-melito | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7562. 1985 (rev. 1991) | II - I ac | Jaciment ibèric sense cap estructura visible, amb materials superficials, ubicat al marge esquerre del torrent del Balç de Fontanilles, prop del mas de Cal Melitó (en ruïnes). La prospecció superficial derivada de la realització de la Carta Arqueològica va proporcionar certa quantitat de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú i pastes bicolors, pertanyent a gerres grans i mitjanes, vores planes i exvasades, sense decoració. També es recolliren fragments d'àmfora ibèrica, de bona cuita i pastes bicolors; un fragment del cos d'una àmfora d'aspecte sorrenc; una vora d'un vas tipus 'kalathos'; un fragment d'un vas bitroncocònic (no de ceràmica grisa); un fragment d'un fons amb umbus; alguns fragments de nanses de pastes bicolors i també algun fragment de ceràmica ibèrica feta a mà, amb molt de desgreixant de quars. En una acumulació de pedres a l'extrem del camp es recolliren diversos fragments d'una mateixa àmfora. Cal indicar l'absència de ceràmica romana. | 08257-47 | Fontanilles i Turó de Can Melitó. Centre del terme. | Jaciment identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'octubre del 1980. | 41.5072600,1.5072700 | 375425 | 4596146 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Melitó o Can Melitón. El jaciment s'ubica al marge esquerre del torrent del Balç de Fontanilles, a uns 50 metres a ponent (al nord-oest) del mas enrunat de Cal Melitó, en un context de camps de conreu de cereals. A la part oposada de l'esmentat torrent es veu el mas Retou. El radi de dispersió de la ceràmica és aproximadament d'uns 20 metres, concentrat a uns 30 metres al nord-oest de l'esmentat mas, en un pendent orientat a migdia, damunt d'una rasa. L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica no es pogué apreciar cap indici constructiu. Cal classificar el jaciment (segons la Carta Arqueològica) com a hàbitat, lloc d'habitació sense estructures, de característiques desconegudes, corresponent a l'etapa final del món ibèric.Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. De referència: 132) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 66297 | Mas Retou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-retou | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX.-XX | Masia de planta quadrangular que presenta una orientació SO-NE, amb coberta a doble vessant SE-NO, amb el carener paral·lel a la façana principal, i composta per planta baixa, pis i golfes. La façana, al SE, dona pràcticament a migdia, i està arrebossada. La porta principal és rectangular, senzilla, amb llindar recte. Les finestres de la façana principal corresponents a la planta pis són senzilles, grans i amb arc rebaixat, sense brancals de pedra. Se li adossen quatre cossos complementaris; un d'ells és un antic cup de vi. El principal s'adossa al costat NE de l'edifici principal: també és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant amb la mateixa orientació que el principal, i amb parets de pedra vista irregular. | 08257-133 | Barri del Mas Retou. Camí de Mas Retou | Apareix al Papa IGE 1914 com a Mas Ratou. Molt transformada al segle XX. | 41.5046700,1.5082200 | 375499 | 4595857 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Mas Ratou en alguns mapes. Es situa a la part nord del complex residencial (que no urbanització) del Mas Ratou (la casa li dona nom al barri), compost per un conjunt d'una vintena de cases de recent construcció, bastant separades entre elles, comunicades per diversos vials, en un context de parcel·les numerades i del·limitades. Tot i la seva dispersió, és la concentració de poblament més 'densa' de tot Miralles. Es troba a mig camí entre les Planes de l'Otzet (amb qui comunica per una pista que passa per Fontanilles) i l'ajuntament, amb qui comunica per una carretera asfaltada que passa pel cementiri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66254 | Alzina de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-domingo | AAVV. Arbres de la Comarca de l'Anoia singulars i monumentals. Quaderns d'introducció a la Naturalesa 4 | Alzina anterior a la casa actual de cal Domingo (Fitxa 30), de tronc bifurcat, de tres abraçades de diàmetre de tronc i capçada ben desenvolupada, d'uns 13 metres de diàmetre. El seu aspecte es molt regular i simètric, donat que no te competidors propers. L' alzina situada al marge de la carretera C-37, davant de la cal Domingo. La seva edat aproximada seria d'uns 80 anys . | 08257-90 | Km. 48 de la carretera C-37, davant de cal Domingo. Sud del terme. | Segons fonts orals durant la Guerra Civil sota l'alzina s'hi amagava un tanc | 41.4880800,1.5090400 | 375536 | 4594014 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66254-foto-08257-90-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66195 | Cal Pau de Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-mas-vila | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Reformada de bell nou. | Casa de planta rectangular, de dimensions modestes, molt restaurada, situada en un petit promontori entre camps de conreu. L'edifici principal està orientat N-S amb la façana a l'est, amb coberta a doble vessant amb caiguda N-S amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Presenta un cos afegit al nord i un altre de petit adossat a la façana est. La façana presenta sócol de pedra i parets arrebossades amb una porta centrada amb arc rebaixat, amb brancals que segueixen el sòcol de pedra, i de factura recent. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra rectangular, a llinda. La planta pis està definit per un gran balcó modern, amb una altra finestra al costat. Les golfes presenten un parell de petites obertures. | 08257-31 | Al sud del terme, a La Ventosa. Al Km. 14 de la carretera B-220 | La casa apareixeria, tot i que sense nom, al Mapa Almera/Brossa de 1900. Probablement, i atès el topònim, deuria estar vinculada al Mas Vilar (fitxa 29). | 41.4941200,1.5098500 | 375615 | 4594683 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Vilar. Hi ha corrons i piques al jardí. Pou de pedra de planta circular al costat del camí d'accés. Pouadossat a la façana est. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66235 | Font del Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pas | sense camí i molta bardissa | Font situada entre la riera de Miralles i la rasa del Serral. Aquesta font respon a un brollador natural, sense estructura., proper a la masia del Pas. | 08257-71 | Riera de Miralles | 41.4878400,1.5115900 | 375748 | 4593983 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||||
| 66194 | Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domingo-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Abandonat | Masia de planta quadrada, composta de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Presenta una porta central en arc de mig punt amb carreus careners i dovelles. Les dovelles de la porta conserven encara la pintura blava. El balcó central amb llosana de pedra es superposa a l'arc adovellat. La façana es completa amb dues finestres més a la planta pis, sense decorar, i petits finestrons en planta baixa i golfes. La façana presenta també un rellotge de sol, sobre un rectangle arrebossat que sobresurt. El parament es de pedruscall irregular, i conserva parcialment l'arrebossat. Davant la façana hi ha un pati totalment tancat, al que s'accedeix per una porta de fusta. Al pati, a l'esquerra de l'entrada, hi ha un pou, i a la dreta, un galliner. A l'esquerra, hi ha un annex amb coberta a doble vessant. La tanca exterior que rodeja el pati i continua rodejant els edificis ha estat restaurada. Al voltant de l'edifici principal, hi ha un seguit d'edificacions: el cobert esmentat, un segon cobert a una vessant, un pati, un edifici modern i una quadra, amb un seguit d'espais de comunicació tancats a l'aire lliure. La quadra , de planta quadrada, conserva la coberta original ( a una vessant, amb un pendent bastant pronunciat), amb bigues de fusta amb dues entrades, i amb una gran pilastra central. En un dels coberts, a la part posterior de la masia, es poden veure dos cups circulars de parets de cairons vidrats que han estat retallats per tal de convertir l'espai en corral. Les teulades presenten moltes pedres per assegurar les teules. | 08257-30 | Sud del terme, al Km. 48 de la carretera C-37 | Apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Domingo. Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (com a C.Domingo) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Domingo). Dedicada, tal com palesen diferents elements conservats (cellers, cups, premses, botes, etc.) a la producció vitivinícola. També produia cereal. | 41.4889300,1.5119900 | 375784 | 4594104 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A la sala de la masia, hi ha una fornícula que al seu dia va albergar una verge del Roser.. Alzina monumental (fitxa 90) a l'entorn | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66294 | Mas d'En Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-sol | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | En ruïnes. Durant el 2015 està sent objecte de rehabilitació | Petit mas força enrunat, en procés de rehabilitació per a usos residencials. Te forma rectangular amb una orientació N-S amb una lleugera desviació SO-NE, amb façana i entrada principal al SE, pràcticament a migdia. La coberta, parcialment esfonsada, es a doble vessant, en direcció N-S amb el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici presenta planta baixa i pis. Els paraments, arrebossats, són de pedra irregular, amb un acabat molt pobre i amb cantoneres senzilles i poc treballades. La porta principal, a la façana meridional, és estreta i presenta un arc rebaixat de maons. La finestra del costat i les dues de la planta pis són quadrades, obertes al parament, sense brancals. L'edifici presenta dos petits cossos afegits a la part SO, a l'esquerra de la porta principal. El més oriental està cobert amb teula amb una única vessant cap al NE. A la paret SO hi ha altres afegits, que semblen corrals. En un hi ha un dipòsit quadrangular soterrat. A l'exterior s'observa, prop de la casa, a l'oest, un cup circular de vi recobert internament amb cairons vidrats, ensorrat parcialment, A la part SO de l'edifici hi són visibles les accions de restauració en curs (paviment i teulada) | 08257-130 | Al centre del terme, entre Mas Retou i les Planes de Ca l'Erzet, al vessant S de Serra de Boscarró | Aquest edifici va quedar abandonat i enrunat després d'uns luctuosos successos ocorreguts a la casa, escenari d'un terrible assassinat (un parricidi), molts anys enrera. La casa, ja en ruïnes, va ser objecte d'un intent no reexit de recuperació per part d'uns llogaters. La casa va romandre novament en abandó fins que a l'any 2014 la nova propietat ha iniciat obres de rehabilitació. | 41.5072800,1.5118600 | 375808 | 4596141 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 66219 | Prop del Mas d'en Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-mas-den-sol | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7557. 1985 (rev. 1991) | Jaciment situat en un terreny erm, en una esplanada ,antigament una vinya, actualment coberta de matolls i envoltada de bosc, situada al costat d'un camí, entre La Torre Jordana i el mas d'en Sol, a uns 300 metres cap a llevant d'aquesta darrera casa. Fou descobert durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1985). No s'aprecià cap tipus d'estructura, però sí una certa quantitat de peces de sílex, algun fragment de ceràmica sense forma, d'aspecte del Bronze, i un fragment de destral de basalt polida.Sembla que es tracta d'un lloc d'habitació a l'aire lliure on s'hi havia tallat sílex. També cal indicar la presència de fragments de ceràmica gris medieval. El sílex és d'una certa qualitat. Hi surten fragments amorfs, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. En general no hi ha concreció i, quant a l'alteració, cal indicar un marcat índex de pàtina. No s'ha apreciat desgast, és a dir ,que són peces de sílex rodades, i algunes porten restes de còrtex, Hi ha unes laminetes microlítiques i ascles de tamany regular i no s'ha apreciat cap còdol. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es trobaren abundants esclatsde sílex en superfície, però no es localitzà cap fragment de ceràmica. Segons la Carta Arqueològica, es un lloc d'habitació sense estructures i un taller o centre de producció de sílex., amb cronologia de Bronze (entre 1800 i 650) | 08257-55 | Al centre del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 3 de març de 1985. | 41.5093300,1.5119700 | 375821 | 4596369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En aquest lloc hi havia una vinya, avui abandonada, i per això els materials surten barrejats en superfície degut a les feines de conreu. Les peces del taller de sílex no estaven en el seu lloc originari. Per arribar a aquest jaciment cal agafar un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera C-37 en direcció a Santa Maria de Miralles i, concretament, de davant mateix de cal Ramonet, passat un grup de tres cases (mas de Cal Pompo, mas de Cal Pompei i Torre Jordana). Aproximadament a uns 300 metres d'aquestes cases, a mà dreta i abans d'arribar al mas d'en Sol, hi ha una desviació que cal seguir sempre a mà esquerra fins arribar a una vinya al peu del camí envoltada de bosc de pins, on es troba el jaciment. Al cantó de migdia hi ha un serrat i a uns 300 m. cap a ponent hi ha el mas d'en Sol, al solell, és a dir, a la cara oposadaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núm. de referència: M-319). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 66231 | EIN Sistema Prelitoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sistema-prelitoral-central | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/plans_especials_de_proteccio_del_medi_natural_i_del_paisatge/plans_delimitacio/fitxers_estatics/ancosa_montagut_carbasi_serra_miralles_queralt.pdf</p> | <p>Espai d'Interès Natural que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (abans Carbasí, Serra de Miralles - Queralt i Ancosa-Montagut). L'espai comprèn territoris de les comarques de l'Alt Camp (municipis de Bellprat i Querol) i l'Anoia (municipis de Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles i La Llacuna). A Miralles compren: a) La Serra de Miralles-Queralt, una ampla franja de menys de 2 km, al NO del terme, paral·lela a la línia divisòria amb els municips de Bellprat i Sant Martí de Tous. El limit SE es la carretera C-37 fins el camí de Cal Puça. En aquest punt el límit enfila cap el SO seguint una linia que voreja el balç de Fontanilles i segueix fins prop de les Coromines. La Serra de Miralles - Queralt presenta l'interès de constituir un espai de transició entre les últimes digitacions dels altiplans centrals i les serres prelitorals centrals. Les seves dues vessants, una de matís continental, i l'altra de matís mediterrani, compten amb una vegetació i una fauna adaptades a la climatologia respectiva. L'espai reuneix un conjunt geològic d'especial interès per presentar un vessant interior continentalitzat i un vessant meridional de caràcter marí. És ric amb relleus calcaris degut a un fenomen de carstificació, i per tant sovintejen grutes i balmes. Els valors paleontològics també són rellevants doncs l'espai és ric en afloraments fòssils (al Turó de la Censada; al Torrent dels Cups; i al Turó de Solà de les Colomines) . L'element d'interès geològic principal es el Balç de Fontanilles. El mantell vegetal està compost, essencialment, de boscos d'alzina i arbredes secundàries de pi blanc. A les obagues resten retalls de rouredes de fulla petita i pinedes de pinassa, a la part més septentrional. Els solells presenten brolles de romaní i bruc d'hivern. Els boscos de ribera estan presents de forma més fragmentària, als torrents i rieres, amb salzeres i omedes. Pel que fa a la flora, es pot trobar el ruac, el genollet i el galzeran. En definitiva, la serra de Miralles és un bon representant de la diversitat paisagística de la Depressió Central oriental. Els ambients de rocam i el seu relleu permeten una població de fauna cavernícola de notable interès; d'altra banda, la diversitat de biòtops fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. b) La serra de Fontfregona, una franja que ocupa al SE un sector limítrof amb la Llacuna, i que forma part de la serra d'Ancosa-Montagut. Les dues franges estan separades a Santa Maria de Miralles per la vall definida per la mateixa riera de Miralles</p> | 08257-67 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NO del terme; Serra de Fontfregona. SE del terme. | <p>Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5232100,1.5122500 | 375871 | 4597909 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Des de l'ajuntament, es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles: les rutes de la Serra i de la Plana permeten el coneixement i el gaudi de la Serra de Miralles. L'espai natural Serra de Miralles-Queralt, segons el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN (Carbasí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut ; gener 2000) presenta els següents límits. Prenent com a punt inicial la cruïlla entre el riu Boix i la carretera B-220 (el punt més occidental de l'espai), i seguint el costat nord de l'espai, el límit discorre seguint el riu Boix aigües amunt, passant per camins, recs i rieres que discorren en sentit est-oest per l'obaga de de la serra de Queralt-Miralles, tot passant per cal Caselles, la Mare de Déu de la Roqueta, cal Macip, can Gol, la Fou, can Vidal, can Milà i can Prim. A l'extrem oriental envolta la Tossa, també a través de camins, amb el canvi sobtat del pendent en zones agrícoles. Pel vessant sud, gran part de l'espai segueix tot amotllant-se al peu de la solana de les esmentades serres seguint principalment les carreteres C-37, a l'extrem més oriental, i B-220, en l'extrem occidental, a més de diferents camins que en sentit est a oest travessen pel vessant sud de la serralada. Part de la superfície de l'EIN està classificat com a espai Xarxa Natura 2000 degut a la rellevància de la fauna, sobretot cavernícola. Superfície total de l'espai: 2.886,89 Ha Superfície al municipi de Miralles: 769,60 ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 66213 | Coll del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-del-bosc | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11688. 1985 (rev. 1991) | Jaciment sense estructures d'habitat amb materials superficials del Bronze, ibèrics i medievals situat al peu del turó del Coll del Bosc. Segons la Carta Arqueològica, els materials recollits en superfície, molt dispersos, consistiren en nombrosos fragments de ceràmica a mà aparentment del Bronze i, més escadusserament, fragments de ceràmica ibèrica oxidada i de gris medieval. També apareixeren alguns fragments de sílex. No es van observar estructures. | 08257-49 | Sector central del municipi a prop del camí de cal Puça | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.5133200,1.5126500 | 375885 | 4596811 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | Les restes es troben en tota la zona desforestada per la línia d'alta tensió situada entre el jaciment de Fontanilles i el Torrent de la Puça, al peu del turó del Coll del Bosc.Segons la Carta Arqueològica, el jaciment es classifica com a Lloc d'habitació sense estructures de cronologia del Bronze (1800-650a), Ferro-Ibèric (650-50 a) i Medieval (400-1492).Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | 80|81|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/