Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66283 | Barraca del Coll d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-dorpi | Es troba a l'inventari de la Wikipedra (Inventari de barraques de pedra seca de l'Observatori del Paisatge de Catalunya) amb Codi: 6879. Data reg: 14.4.2012. Autor fitxa: Josep Ma. Mateu- Ed. Piolet. També al Mapa del patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró). MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | No restaurada. L'estructura s'hauria de consolidar. | Barraca de planta circular, feta amb pedruscall de mida mitjana. Presenta doble capa de pedres. La porta amida 100 cm. d'alçada. Presenta obertura en esqueixada així que l'amplada exterior es de 98 cm. i la interior, de 78 cm. La porta esta coberta per una llinda formada per una llosa plana, i a sobre, dues lloses planes més. | 08257-119 | Coll d'Orpí. Extrem E. del terme. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos l'aixopluc, per guardar-hi eines o com a alberg de bestiar. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen els materials que es tenen més a l'abast. | 41.5123900,1.5580000 | 379668 | 4596643 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F Xavier Menéndez | Està a la partió del terme amb Orpí. No està clar a quin dels dos termes està (segons els mapes consultats, la delimitació termenal varia). Aquest element també està inclos al Mapa del Patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró).S'hi accedeix, des de Miralles, per una pista que surt del camí de la Llacuna de la Censada Nova a l'alçada de Ca La Ramona, en direcció Est, cap a Orpí, i des d'Orpí, per una pista que passa per sota Mas d'en Bosc cap a l'oest, fins a Rofes. Al costat de la barraca hi ha una gran torre elèctrica. Venint de Miralles, la barraca es situa a la part esquerra arran de la pista, tenint la torre elèctrrica en front.En aquest tipus de barraques, per a la seva construcció, s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es començava des de baix, de manera que la seva forma cònica culminava en una gran llosa superior. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta habitualment a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66320 | Forn de guix de Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-fontfregona | XX | Estructura circular amb parets de pedra, possiblement un forn de guix (per la mida i morfologia, podria ser un pou de neu però ens inclinem per un forn de guix doncs sabem que la casa de Fontfregona, de la Llacuna, produia guix). El fons no s'aprecia per que està ple de terra i pinassa (hi ha, de fet, tres pins a l'interior). El perímetre de l'estructura està definit per un mur corregut, circular irregular, amb maçoneria poc acurada; la paret presenta dues obertures rectangulars. El diàmetre és excepcionalment gran. | 08257-156 | Serra de Fontfregona. Est del terme | 41.5066000,1.5516200 | 379125 | 4596010 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està a prop del Mas de Fontfregona (terme de La Llacuna) (a 200 m. en línia recte), pero el forn està en terme de Miralles | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66316 | Cal Felip de l'Obada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-de-lobada | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Casa que consta de planta baixa, pis i golfes, de planta quadrangular, orientada d'est a oest, amb coberta de doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al S. La façana, a migdia, es compon d'una entrada senzilla centrada amb arc rebaixat, amb dos finestres rectangulars horitzontals a banda i banda. El primer pis presenta tres finestes rectangulars verticals, idèntiques i simètriques. El punt més alt i centrat de la façana, sota el carener, presenta un petit òcul circular, corresponent a les golfes. A banda i banda de l'edifici principal descrit, s'hi adosen diversos cossos afegits. El de la dreta ( a l'E.) -que correspon a un magatzem amb una entrada gran per a vehicles indistrials- és allargat i presenta coberta descendent cap a l'est. Tot l'edifici està uniformement arrebossat. | 08257-152 | E del terme. Serra de Fontfregona | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (C. Felip) i en el Mapa IGE de 1914 (Cal Felip). Aquest fet i la perda gravada amb l'any 1881 ens indiquen una cronologia de al menys segle XIX. | 41.5026200,1.5513000 | 379091 | 4595568 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba entre el Coll de la Llebre i la Serra de Fontfregona, al final del tram de Miralles del camí del Pla de Fonts que ve de Can Cisquet i Can Morgades (camí de Can Morgades), a tocar amb la partió del terme de la Llacuna. De fet, la partió passa pel mig de la casa. El camí s'adreça al Pla de Fonts (La Llacuna). La següent casa del camí és can Genet, ja a La Llacuna.A l'exterior de la masia, es conserva una pedra coronada amb arc rodó que porta la inscripció central CAN FELIP 1881 i una inscripció inferior a l'extrem dret amb les inicials J.J. i una data de la qual només s'identifica un 1 com a primera xifra (Catàleg de Masies) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66244 | Carrerada de Collderes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-collderes | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Carrerada que sortint de Françola puja cap a coll de la Llebre, cap a Rofes i d'allí cap a Sant Sadurní. | 08257-80 | Serra de Fontfregona. Est del terme. | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.5039600,1.5502100 | 379002 | 4595718 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 66315 | Barraca prop de Cal Felip de l'Obada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-felip-de-lobada | Cúpula enfonsada parcialment | Barraca de pedra seca amb una cúpula circular igual que la planta. Porta recta que ha perdut el dintell. Per sobre d'aquest es percep una gran perdua de part de la cúpula de la barraca, de manera que es perllonga l'obertura de la porta cap el centre de la cúpula, que apareix esfondrada parcialment. | 08257-151 | E del terme. Coll de la Llebre | 41.5029400,1.5497000 | 378958 | 4595606 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66315-foto-08257-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66315-foto-08257-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66315-foto-08257-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66319 | Can Xerraminis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xerraminis | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XIX-XX | En ruïnes. Coberta de vegetació | Masia en ruïnes. Conserva una façana amb finestra central, amb brancals i arc rebaixat fetes de rajola. La maçoneria del parament, de pedruscall irregular, és de mala qualitat. La planta de l'edifici era rectangular, força allargada, de dimensions reduïdes. S'observa un nivell soterrat o sòtan. | 08257-155 | Serra de Fontfregona. Est del terme | Can Xerraminis apareix en el nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212)) inclou Xerraminis al llista de masies modernes (del segle XVII en endavant) | 41.5038700,1.5480500 | 378822 | 4595711 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66319-foto-08257-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66319-foto-08257-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66319-foto-08257-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66175 | Molí de Baix o de cal Serenes (La Molinera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-cal-serenes-la-molinera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26445 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Construit de bell nou sobre l'antic molí, als anys 80 del segle XX. | Habitage de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, orientada al sud - sudest amb el carener perpendicular a la façana principal. A la part posterior (N-NO) presenta un cobert adosat. Es tracta d'un habitatge senzill d'autoconstrucció bastit als anys 80 que va refer totalment l'edifici precedent, un antic molí fariner de planta quadrada, del que no queden traces. A l'actual celler (semisoterrat) hi havia restes del molí | 08257-11 | Est del municipi. Pla de la Françola als vessants del Bosc Negre | Aquest molí fariner era antigament propietat del Mas La Françola o Florençola (Fitxa 14). El moliner era masover de La Françola. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica Cal Serenes amb el nom de 'El Molí nóu' (segons el Catàleg de Masies). Apareix, grafiat i sense nom, al Mapa IGEde 1914. Podria remontar-se al segle XVIII, però les reformes operades al segle XX l'han alterat del tot. Cal Serenes o el molí de Baix, el molí del Mig i el molí de Dalt, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). | 41.5147600,1.5455800 | 378636 | 4596924 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66175-foto-08257-11-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica a l'esquerra de la Riera de Miralles, i a tocar de la mateixa. Als voltants hi ha restes de l'antic rec o canalització soterrada (Fitxa 91). L'actual propietari ha batejat l'immoble com 'La Molinera' en record de l'antic molí. La fitxa de l'IPAC diu que era del segle XIX. Val a dir que en alguns mapes (com el de l'ICGC) hem trobat diferenciats Cal Serenes del Molí de Baix, en dos emplaçaments propers. Hem comprobat que ambos coses són el mateix. En aquests mapes s'ubicava erròniament el Molí del Baix al lloc on hi ha les ruïnes de La Fassina (fitxa 12) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66260 | Ca la Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ramona | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Molt reformada | Casa de planta rectangular de petites dimensions, amb planta baixa i primera, i amb teulada partida en dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal orientada a ponent presenta una porta de fusta en un arc rebaixat amb maons plans i una finestra quadrada de petit format i ampit de rajola. La façana està emblanquinada. L'edifici principal presenta dos cossos adossats i un petit tancat. | 08257-96 | Sector est del municipi. Pla de Françola , al vessant de la Serra de Fontfregona | Apareix al Mapa IGE 1914 (com a 'casa'). | 41.5076000,1.5442700 | 378513 | 4596131 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Darrera la casa hi ha un pou circular. Deu correspondre a una petita explotació vitivinícola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66237 | Font de Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-morgades | XVIII-XIX | Font situada en la zona alta del safareig de cal Morgades, amb brollador d'uralita i base formada per pedres en forma de pica arran de terra. La seva proximitat presenta banc de pedra tosca, avui coberts per la vegetació. Les aigües son aprofitades pel omplir la bassa en que tenia la funció de safareig, on conserva l'enllosat reclinat per facilitar l'acció de fregar en el seu sector de ponent, el més accessible per rentar. | 08257-73 | Cal Morgades. Est del municipi. | 41.5041600,1.5438800 | 378474 | 4595750 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66256 | Camí Vell de la Llacuna a Igualada / Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna-a-igualada-carrerada-de-la-llacuna | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Teresa Navas Ferrer (2007) Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona . | Camí que ve de la Llacuna entrant al terme de Miralles per la Creu del Pla, passa per La Múnia, Sant Romà, ca la Ramona, La Françola i Cal Serenes, i a prop de les ruïnes de La Fassina segueix la partió del terme municipal per, prop de cal Coca, adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui). | 08257-92 | SE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa menor de camins. En el 1900 es projecta la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles al marge al ser un sector poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 que s'executarà el tram de la B-213 de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per una xarxa que incloïa La Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de la BV213 de Santa Maria de Miralles a Igualada, passant per Santa Margarida de Montbui. El 1918 trobem, ja definitives, les noves carreteres entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Santa Margarida de Montbui. Aquesta nova xarxa es sobreposa i substitueix l'antiga xarxa de camins rurals, i sobretot el camí vell de La Llacuna a Igualada (i que coincideix amb la Carrerada). La carrerada de la Llacuna té la característica de ser una via d'enllaç entre els dos grans eixos de transhumància: la carrerada de la Cerdanya i el camí de la Segarra o carrerada de Coll d'Arca, que surten de Vilanova i la Geltrú i de Torredembarra respectivament per anar a les pastures pirinenques. El terme municipal de Miralles és una zona de pas dels antics ramats d'ovelles que feien la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès i el Garraf. En aquest context, hi ha documentat el traçat de la carrerada de la Llacuna pel seu pas pel terme de Santa Maria de Miralles, tenint en compte que la Carrerada no es un camí únic sinó un itinerari amb un sentit determinat amb ramificacions laterals. En un primer inici el seu traçat coincideix amb el camí vell de la Llacuna a Igualada, que comença a la Creu del Pla fins la Múnia, Françola i Molí de Baix, sortint del terme municipal, prop de cal Coca, per adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui) i seguir després per Sant Genís i La Llavinera cap al Santuari de Pinós. | 41.5111600,1.5436700 | 378470 | 4596527 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Xavier Menédez OPC Diba | En els mapes s'esmenta, en el tram més proper a La Llacuna, com Carrerada de la Llacuna i, més endavant, com Camí de la Llacuna a la Censada Nova. Hem decidit unificar en una sola fitxa la Carrerada de la Llacuna i el Camí Vell.La Censada Nova es una gran casa de Santa Margarida de Montbui. El fet de presentar encara avui el seu topònim en la cartografia actual posa en evidencia la seva utilitat com a via de comunicació principal. La carrerada de la Llacuna està pendent de classificació per la Generalitat (llei 3/1995 de vies pecuàries) | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66176 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-7 | Està enrunat i cobert de vegetació | Ruïnes d'un edifici, sense coberta. Només queden dempeus les quatre parets i ja no tenen connexió en algun punt. L'edifici era de planta quadrangular amb uns 12 metres de costat. Els paraments són de pedra irregular. | 08257-12 | Al costat del camí de la Llacuna a la Censada Nova | Per informacions orals, era una fàbrica d'aiguardent. Als anys 20 del segle XX va ser malmesa per una rierada. L'amo hauria traslladat la destil·leria a Montbui,on s'hauria instal·lat a un edifici que més tard fou casa consistorial de Santa Margarida de Montbui (Poble Vell). | 41.5154400,1.5434200 | 378457 | 4597002 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | El nom es deu a l'existència d'una antiga destil·leria d'aiguardent | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66255 | Sistema hidràulic dels molins de la Riera de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-hidraulic-dels-molins-de-la-riera-de-miralles | XIX-XX | Conjunt de canalitzacions, recs, basses, rescloses i altres estructures soterrades o a la vista que conformaven el sistema de circulació de les aigües procedents de la Riera de Miralles vinculats als molins fariners existents en aquest sector. El recorregut aniria des dels voltants de sant Romà fins al Molí de Baix, seguint la Riera de Miralles (fitxa 42) i l'aquïfer Carme- Capellades (fitxa 83) i paral·lel a la carrerada o camí de la Llacuna (fitxa 28), al llarg d'uns 2 - 2'5 Km. El conjunt inclou els molins que encara es conserven (Moli de dalt, fitxa 16; Molí del Mig, fitxa 13; Molí de Baix, fitxa 11) i les estructures singulars i visibles (com l'Aqüeducte o Pont del Rec, fitxa 44 i les rescloses de La Françola, fitxa 123, i la resclosa de Sant Romà, fitxa 124) i així com les mines i estructures de canalització soterrades construides en volta de totxo que sobreviuen en alguns trams, abans i després de l'aqüeducte o pont del Rec. El rec discurria soterrat o a l'aire lliure, al mig dels camps. Els actuals conreus de ceps de vinya han desdibuixat o eliminat els rec. També hi ha encara visible, però molt malmesa, l'entrada al rec soterrat a uns 100m.al sud de la casa o molí de Baix o les Serenes. També s'observen recs en superficie excavats al sól, ja fora d'ús, als voltants del Molí de Dalt. També s'inclouen les basses dels molins, que no hem pogut identificar. La del Molí de Dalt va ser eliminada. | 08257-91 | De Sant Romà al Molí de Baix al llarg de la Riera de Miralles, a l'Est del terme | 41.5096100,1.5432000 | 378428 | 4596356 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A les NNSS de l'Ajuntament (2002) aquest element està conformat com dos de difents: Sistema hidràulic Sant Romà-Molí de Dalt. Inclouria la resclosa de Sant Romà i el Rec i el Molí de Dalt, amb la seva bassa, així com l'aqüducte o pont del Rec incloent la canalització soterrada en volta.Sistema hidràulic Françola-Molí del Mig-Molí de Dalt. Inclouria la Resclosa de la Françola, el rec (que en alguns trams discorre soterrat, cobert amb volta de totxo) així com els molins del Mig i de Baix amb les seves respectives basses.La Foto 1 correspon a una boca d'entrada de mina a 100 m. al sud del Molí de baix. Foto: IPAC, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la GC ( Agents rurals 2011). Actualment aquesta entrada està molt més malmesa, quasi no es percep.La Foto 2 correspon a un tram de rec superficial prop del Moli de baixLa Foto 3 correspon a un tram de rec superficial entre la Françola i el Molí de DaltLes coordenades UTM corresponen a | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66181 | Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morgades | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XIX | Es tracta d'una edificació composta per tres cases i altres construccions complementàries. La planta es rectangular i presenta teulades a dos vessants de teula àrab. Dos de les cases (una és la més meridional) tenen només dues plantes mentre que una tercera presenta planta principal, planta pis i golfes. L'edifici també presenta a més dos edificis adossats. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat amb maó en llibre i cantons en maó. La resta del parament està encimentat. | 08257-17 | Al sector E. del municipi. Vessant de la Serra de Fontfregona | Aquest mas d'origen medieval era conegut al segle XV com Mas l'Stalella. Consta com Can Morgádes al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Morgades dins del grup de masies de a partir del segle XVII. També apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (C. Morgades) i en el Mapa IGE de 1914 (Cal Morgades). Però es força més antiga, d'època baixmedieval, si la identifiquem com el Mas Stalella. El primer propietari citat en un document de 1490 és en Gaspar Soler de mas Stalella. Sembla que aquesta propietat i mas Soler pertanyien a la mateixa família doncs a un document de l'any 1500 apareix citat en Magí Stalella dels Masos Soleres. A l'any 1552 apareix com a propietari Antoni Gerald i al 1596 es cita una premsa vinculada a la masia. Al capbreu de 1682 el propietari és en Francesc Morgades. A l'any 1683 en Francesc Morgades és el batlle de Miralles. Al testament de Jaume Palau de mas Palau, any 1770, apareixen com a límitrofs de les seves finques un seguit de propietaris, un dels citats és Francesc de Morgades indicant que abans la masia era coneguda com Stalella. També se cita la presència d'un molí fariner. Al segle XIX se l'anomena Molí Vell (seria el Molí de Dalt, fitxa 16) Al segle XVIII torna a aparéixer un Mas Estalella o de Valdeserver però és dubtós que es trobés ubicat a Santa Maria de Miralles. A un document de 1858 apareix com hereu d'una finca a Santa Maria de Miralles, Juan Estalella Vidal , hereu d'en Magí Estalella farmacèutic del Vendrell. Casa molt reformada als segles XVIII i XIX. | 41.5038900,1.5432500 | 378421 | 4595720 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Prop de la casa hi ha la font i bassa de can Morgades (fitxa 73). El Moli de Dalt (fitxa 16) hi hauria pertangut. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66178 | Mas de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-francola | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XX | Conjunt de diverses construccions agropecuàries al voltant d'una casa més antiga. L'edifici original, que es situa al nord, consisteix en un gran casal, de planta trapezoïdal, de tres plantes amb coberta a doble vessant. Actualment té una funció residencial. Al costat nord es veuen els paraments de l'edifici antic amb pedra ben escairada de bella factura, amb almenys dos moments de construcció, que podrien remontar-se a època baixmedieval o moderna, i que posen de manifest dos o més ampliacions del mas original. En aquest sector sobresurt un cos quadrat en forma de torre, amb paraments de carreus també ben escairats. Sembla que a la banda sud de l'edifici primigeni es construí modernament tot un cos afegit longitudinal amb coberta descendent, mes baix, que deixa a la vista una galeria de quatre petites finestes amb arc de mig punt a la tercera planta de l'edifici original, que donaven al sud. En aquest cos afegit es troba la porta principal actual del mas (orientada a migdia), que dona a un pati interior, ubicat al sud de l'edifici original, i limitat a l'est per un petit edifici i al sud, per un gran edifici, ambdos d'usos productius. En aquest espais hem pogut constatar la presència d'una antiga premsa de vi, de la que queden alguns elements. També es conserven els cups El pati interior queda tancat pel costat oest per un tercer edifici de serveis. Aquest edifici, juntament amb dos altres edificis o coberts d'us productiu que es troben adosats a la façana oest de l'edifici antic, flanquegen l'actual entrada a la finca, una cleda que dona al pati interior. L'edifici que flanqueja l'entrada al sud presenta, al llarg de la façana oest, un tancat exterior rectangular amb bancs de pedra que recorda un jardí de les cases benestants. Al clos d'aquest jardí, en un dels bancs revestits de ceràmica de quadrícula blanca i blava, apareixen les inicials JA que identifiquen el propietari Josep Alemany; també es pot veure un umbracle metàl·lic amb la data de 1926 calada en una planxa metàl·lica decorativa. L'edifici que tanca el pati interior pel sud presenta una entrada exterior, al sud, amb una data gravada a la pedra de la llinda: 1803. També presenta un altre cobert més modern, adosat. Igualment al costat nordest, l'edifici original presenta un altra edifici adossat, d'usos productius, de construcció recent. Entre els dos cobert adossats a la façana oest que hem esmentat, es pot observar parcialment l'antiga façana oest de l'edifici més antic, en la que s'observa una gran porta d'accés, que hauria pogut ser l'entrada principal de l'antic mas en un moment anterior. De forma separada al conjunt descrit, i al oest del mateix, encara trobem un altra edifici d'usos productius (tal vegada masoveria en altra moment), actualment dedicada, en part, a garatge i taller. Es un edifici quadrat amb coberta a doble vessant que limita a l'oest amb la Riera de Miralles i amb el Pont de la Françola | 08257-14 | Pla de Françola. Est del terme prop de la Riera de Miralles | La casa apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Fransola. Riba (1988, 211-212) el cita com a Florençola dins del grup de masies antigues (fins el segle XVII). En el mapa IGE de 1914 també apareix com a 'Mas de Fensola'. Tenim dues dates rotulades al mateix edifici (1803 i 1926) que donen fe reformes modernes. Però tant per les caracterìstiques constructives com per les fonts documentals podem remontar el seu origen al segle XV. Apareix citada al segle XV amb el seu nom originari, Florensola. Al 1567 apareix vinculada a la família de Pere Joan Carbonell. A 1599 a Miquel Recasens, família que a mitjans de segle apareix vinculada a Mas Dapontils i ja apareix amb la forma de mas Françola. Al testament d'Antoni Doménech de 1633 apareix citat Bernat Domenech de mas Françola. A partir del s. XVIII la masia pertany a la família Alemany. Al 1731 apareix com a propietari en Josep Alemany i al 1775 d'en Miquel Alemany. Els propitaris, al segle XIX, foren Miquel Alemany i Palet i Josep Alemany i Ferrer (al 1830 el seu propietari és en Josep Alemany), i al segle XX foren Josep i Ramon Alemany i Ventosa. (En un banc del jardi apareixen les lletres JA de Josep Alemany i l'any 1926 en una planxa metàl·lica). La mare del pintor i dibuixant igualadí, Miquel Llacuna Alemany (1915-1967), era filla de Mas Françola. El pintor va passar llargues etapes de la seva infància a la masia. Al 1978 els Alemany vengueren la finca a Antoni i Pere Mata Fuentes. El 1980 el Mas de Françola i moltes finques del voltant (unes 290 ha. De superfície) van ser adquirides a la família Mata per la societat 'Françola S.A.', dirigida per l'empresari vineter vilafranquí Miquel Torres i Carbó (de la prestigiosa Bodegas Torres), que ha programat les replantacions de vinya de forma altament eficient i competitiva. Al capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, que havien heredat la baronia de la Llacuna i de Miralles i que per tant eren senyors de les terres de Santa Maria de Miralles, hi ha una referència a una agrupació de finques del mas de Florençola. Es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles(que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens), conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. Els de Florençola paguen el delme de tots els fruits i collites i també carnalatge, amb un cabrit, un anyell,un poll, dues gallines, un porcell si tenen truja i sis formatges. També paguen 3 sous al Priorat de la Llacuna i 3 quartans de forment per al llum sagramental de l'església de Miralles, que alhora també rep les primícies. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. La greu rierada del 17 d'agost de 1921 comprotà l'enderrocament d'alguns edifics annexos al Mas. Segons Ribas (1988) els tres molins fitxats (de Dalt, del Mig i de Baix) més el molí Vell foren actius fins el segle XIX i formaven part de l'heretat Mas de Françola. | 41.5086300,1.5430400 | 378413 | 4596247 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com a Mas de Florençola. Aquest mas no tenia un molí dintre del conjunt. Sembla que el Molí de Baix o d'en Serenes pertanyia al mas. Pero hi ha que destacar que en el camí de la Censada Nova, davant el mas, i a tocar del pont, hi ha fragmens de moles trencades.Als terrenys de vinya del voltant es conrea majoritàriament la varietat sauvingon blanc, amb la qual la propietat, l'empresa vitivinícola Torres, produeix el vi batejat amb el nom de 'Fransola'. | 94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66247 | Aqüífer Carme - Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_19_def.pdf | Aquífers present en tot el perímetre de nord, est i sud del municipi, en una franja d'uns 1,5 km. d'amplada, en la zona de drenatge de la riera del Carme, que forma part de l'Aqüífer Carme-Capellades que ocupa un sector important de l'Anoia. Les calcàries amb alveolina de la formació Orpí de la serra de Fontfregona i Freixes, en contacte amb els materials més impermeables de l'Eocè, situat a la plana , afavoreixen la seva surgència, tot i que la complexitat i àmbit d'aquest aqüífers es molt més important afectat per grans estructures estructurals de major abast. | 08257-83 | Riera del Carme. Sud est del terme. | Aquest aqüífer forma part d una zona de drenatge molt més important anomenat aqüífer de les calcaries paleògenes i triàsiques de Gaià - Anoia (sector Anoia). Bàsicament format per una estructura geològica d'encavalcament d'antics materials paleozoic, mesozoic i del paleògen. En aquest context, l'orogènesi alpina va comportar la compartimentació i plegament d'antics materials ja dipositats del paleògen, Juràssic, Triàsic i Palezoic, Els materials de diferent permeabilitat han produint tres aqüífers, què, en contacte amb el sistema de falles de Capellades, crea una bretxa d'alta permeabilitat que afavoreix la surgència d'aigües interiors. | 41.5093500,1.5426300 | 378380 | 4596327 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66247-foto-08257-83-1.jpg | Legal | Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluis Rius i Font | L'aqüífer protegit Carme-Capellades està regulat pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, essent d'aplicació allò establert a l'Edicte de 18 de juny de 2001, pel qual es dóna publicitat a l'Acord de 3 de maig de 2001, mitjançant el qual s'aprova la declaració provisional de sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades, i l'Edicte de 28 de desembre de 2006, pel qual es dóna publicitat a l'Acord d'11 de desembre de 2006 del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació d'extraccions de l'aqüífer Carme-Capellades. L'aqüífer de Carme-Capellades està afectat per l'esmentat decret 328/1988, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i que per tant declara sobreexplotat el de Carme-Capellades. Aquest aqüífer s'estén des del sector oriental del municipi de Santa Maria de Miralles fins a Cabrera d'Anoia. En el terme municipal de Santa Maria de Miralles ocupa una superfície de 777,5 ha. Com a mesura de gestió de l'aqüífer, l'any 2003 es va constituir la Junta Central d'Usuaris de l'aqüífer de Carme-Capellades i l'any 2006 l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar el Pla d'ordenació d'extraccions, que situa Santa Maria de Miralles a l'àrea de recàrrega de l'aqüífer. | 123|124|125 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66177 | Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26446 (Rev. 1993) HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Antic molí fariner i casa. L'edifici consta de dos cossos rectangulars juxtaposats en forma de L. El cos més antic, al N., on hi havia el molí, te forma rectangular i disposa de planta baixa i pis, a mes d'un semisoterrani. Presenta coberta de teules a doble vessant, i està disposat d'E a O. En l'extrem NE d'aquest edifici es conserva un àmbit semisoterrat en que s'aprecia encara una de les moles del molí ( actualment l'espai està ple de mals endreços i no es pot descriure). Per l'extrem SE s'hi adosa un cos rectangular, de dues plantes, i amb coberta de teula, en direcció N-S, corresponent a un moment posterior, que fa funcions d'habitatge (la porta principal es trova a llevant, un portal amb llinda de fusta i brancals de carreus). També presenta un cos corresponent a un cup de planta arrodonida, amb coberta a una vessant, adossat a les façanes posteriors dels volums nord i sud, a més d'altres tres petits coberts adossats. | 08257-13 | A l'Est del terme, entre el Pla de Françola i el Bosc Negre, a tocar a la Riera de Miralles | La data gravada que hem esmentat més amunt (1759) es confirma que el molí estava en funcionament, al menys, a mitjans del segle XVIII. Segons el projecte de Catáleg de Masies el molí del Mig (fitxa 17) correspondria al 'Molí de més avall' del Nomenclàtor de 1860. També apareix com a 'Molino' al Mapa IGE DE 1914. El molí del Mig, el molí de Dalt i Cal Serenes o el molí de Baix, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926) (Catàleg de Masies) | 41.5117200,1.5425300 | 378376 | 4596591 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La foto 3 (Mola ) correspon a l'IPAC Generalitat de Catalunya (Foto: agents rurals 2011). En aquest espai s'observa, gravada sobre una llinda de porta, de fusta, i dins d'una sanefa coronada per una creu, la següent inscripció: 'ayn 1759' (ayn -amb l'n a l'inrevés- correspon a 'any') | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66207 | Pont de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-francola | Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 p. 221. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6050 (Rev. 1991) | Pont d'un sol arc, rebaixat, fet de pedra i maó, amb un pla molt ample, damunt la Riera de Miralles, i a tocar del Mas Françola (fitxa 14). L'adovellat de l'arc està format per una doble filera de maons verticals. El parament del pont, sense reforços ni contraforts, està composat per maçoneria de pedra irregular. El pas amida uns 3 m. d'ample. La varana de pedra té uns 130 cm. d'alçada. | 08257-43 | Camí de Mas Françola. Plans de Françola. Est del terme. | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | Robust: permet el pas de camions. Corró a les proximitats.La foto num. 3 correspon a l'IPAC (Foto Joan Tous 1982). Actualment l'ull de l'arc quasi no es veu per la frondositat de la vegetació. El costat de migdia del pont dona a una resclosa contruïda a la riera que avui dia no s'aprecia a causa de l'abundant vegetació. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66287 | Resclosa de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-francola | XX | Està molt emboscada | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles (Fitxa 42), en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. | 08257-123 | Riera de Miralles, al costat del Mas de La Françola | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa davant del Mas Françola (fitxa 14) i pràcticament a sota el Pont de Françola (fitxa 43). Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí del Mig (fitxa 13) i el de Baix (Fitxa 11). | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66172 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Estat d'abandó tot i que s'hi viu | Habitage de petites dimensions de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, presenta un portal i finestra a la planta baixa, dos balcons a la planta primera i dues finestres a les golfes. A la casa se li adossen tres edificis o coberts annexos, més moderns. | 08257-8 | Extrem NE. Del terme, molt aprop del terme d'Orpí | Riba (1988, 211-212) cita Coca dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Podria ser el Can Cocs que surt citat al Nomenclàtor de 1860. També apareix al Mapa de l'IGE de 1914. | 41.5211700,1.5418900 | 378340 | 4597641 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa entre el torrent de cal Coca i el dels Cups. La finca està tancada i no es pot visualitzar la façana principal | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66317 | Cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisquet-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Casa reformada modernament | Casa que presenta el cos principal i original de planta quadrangular. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis sota teulada, i està orientada NE-SO, amb coberta de doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al SE. La façana es compon d'una entrada senzilla centrada amb arc rebaixat, amb dos finestres verticals de la mateixa forma, a banda i banda. El primer pis presenta tres finestes rectangulars verticals, estant la del mig a una alçada lleugerament superior. El segon pis presenta tres finestres, més gran la central que es troba sota el carener, i que correspon a les golfes. A banda i banda de l'edifici principal descrit, s'hi adosen dos cossos afegits d'una planta amb coberta a una vessant.. El de la dreta (a l'NE. ) presenta coberta descendent cap al NE i dona la volta a l'edifici cobrint part de la façana posterior (NO) . Tot l'edifici està uniformement acabat amb pedra vista de tamany mitjà i irregular. | 08257-153 | E del terme. Serra de Fontfregona. | Es troba al Mapa IGE de 1914 com a cal Cisquet | 41.5003500,1.5421500 | 378323 | 4595329 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66317-foto-08257-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66317-foto-08257-153-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66180 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26447 (Rev. 1991). HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XVI-XX | Antic molí fariner de planta quadrada, amb paraments de carreuons mitjans ben treballats, orientat al N-NO. Presenta al SE un seguit de construccions adossades posteriorment, en forma d'ela, de dues plantes, que actualment serveixen d'habitatge. Al SO també presenta, a la part posterior del molí turriforme, un altre cober adossat, per a garatge. La teulada del molí, d'una sola pendent, està inclinada en direcció N, i presenta coberta de teula àrab. Al costat O. Hi ha adossada una petita absidiola semicircular i amb teula àrab. La porta, que no és l'original, està a l'edifici adossat, al costat sud est i presenta una llinda de fusta. | 08257-16 | A l'Este del terme. Pla de Françola, al vessant de la Serra de Fontfregona. | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica el Molí de Dalt amb el nom de El Molí Vell (segons el Catàleg de Masies). El Mapa IEG de 1914 també hi apareix (com a molino). Però la seva fundació, com a molí fariner, es podria remuntar fins al segle XVI. En el capbreu de 1522, el Molí de Dalt és declarat per Antoni Estalella, en el de 1649, per Jaume Palau, i en el de 1682, per Francesc Morgades. Corresponien a aquest molí uns quaranta jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també pagaven els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen cinc sous de benefici a Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim. Els molins de Dalt, del Mig i de Baix van formar part de la finca de Mas Françola, i al llarg dels anys van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). Però el Moli de Dalt devia pertanyer al Mas de Cal Morgades (fitxa 17), abans Mas Stalela. | 41.5068300,1.5418500 | 378310 | 4596049 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | S'ubica a la dreta de la Riera de Miralles. Es el primer de la sèrie de molins fariners de la Riera. El que havia estat la bassa, actualment desapareguda, està plantada de pomeres. Es veuen restes de la canal de sortida del molí cap a la riera, excavada al sól. Hi ha un corró a l'entorn. No s'ha pogut entrar a l'interior. Hi ha notícies de que es conserven part de les estructures de l'antic molí. Així ho afirma el rètol que hi ha a l'aqüeducte del rec (fitxa 44), en el que s'afirma que al Molí de Dalt es conserva perfectament l'habitage superior dins la torre, i a sota, la dependència amb la mola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66182 | Mina de bauxita d'en Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-bauxita-den-soler | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Explotació a cel obert i conjunt de boques de mina propera a la masia de cal Cisquet i a la zona obaga de la Serra de Fontfregona. Aquestes varen ser explotades a cel obert des de 1931 fins a 1965 per a extreure mineral que s'utilitzava per a la preparació de compostos d'alumini i la producció de sulfat d'alúmnia i també com a colorant de materials de construcció i, fins i tot, per la comercialització de minerals per a col·leccionistes. El mineral de bauxita es troba en els rebliments d'origen kàrstic, en la zona discordant entre les calcàries triàsiques i les eocèniques. La bauxita es un mineral ric amb components d'alumini en forma d'hidròxid. | 08257-18 | Est del terme. Serra de Fontfregona | Aquesta mina podria correspondre a la Mina Maria, que el 1931 va ser objecte de concessió estatal. L'explotació de la Mina Maria, prop de la Obaga del Soler, amb una afectació de 240.000 m2, va ser concedida a favor de Joaquim Molins i Figueres, que el 1936 la va transferir a la societat Ciments Molins S.A. L'any 1948 fou venuda a la companyia La Alquímia S.A. Aquesta mina corresponia a una finca que pertanyia a cal Soler (fitxa 21, casa que està a l'altre costat de la C-37, i des de la que es veu tot el sector miner). A prop de la mina hi havia hagut una barraca d'obra on s'hi havia instal·lat l'encarregat que gestionava la mina de bauxita, en el mateix lloc on anys més tard -cap el 1972, anys després del tancament de la mina- s'hi construí l'actual casa coneguda com Can Raspall. | 41.4974900,1.5414300 | 378257 | 4595012 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66182-foto-08257-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66182-foto-08257-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Es podria tracta de la Mina Maria. Al web municipal trobem informació de boques de mina del sector: Mina de Ferro ( Adelaida) i de Bauxita (Maria) , a l'obaga del Soler, obertes el 1931. També sobre la Mina Carmen, prop del Coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 mines de bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66322 | Edifici industrial prop de cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-industrial-prop-de-cal-cisquet | XX | En ruïnes | Edifici de planta rectangular, que amida aproximadament 15 m x 6'5 m. Orientat SO-NE. L'edifici és de maçoneria de pedra irregular amb morter, de mala qualitat, sense arrebossar. Les quatre cantonades estan reforçades amb recubriment de ciment. Cadascun dels costats curts, al NE i al SO, presenta una obertura d'entrada de gran format. Els costats llargs presenten tres finestres rectangulars definides amb marcs de ciment pels quatre costats, reforçades amb una llinda gruixuda de ciment. Les finestres estan separades, a la part externa del parament, per tirades verticals d'arrebossat de ciment (4 en total, dos a les cantonades i dos al mig, que distribueixen les tres finestres). No hi restes de la coberta. | 08257-158 | Obaga de sant Romà. Est del terme. | 41.4999700,1.5413600 | 378256 | 4595288 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66322-foto-08257-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66322-foto-08257-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66322-foto-08257-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | No hem identificat l'ús de l'edifici, pero podria tenir a veure amb les mines de bauxita, com a oficines i magatzem d'eines i explosius. Està a 70 m. de Cal Cisquet en línia recte. Al costat de l'edifici hi ha una barraca circular (fitxa 159) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66323 | Barraca prop de cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-cisquet | XX | Barraca feta de pedra seca, de planta circular. Maçoneria irregular. Està sencera, però la cupula té força pérdua de pedres. La porta es rectangular i presenta una llinda amb dues pedres planes, però està reforçada per una llinda de ciment. | 08257-159 | Obaga de sant Romà. Est del terme. | 41.5000100,1.5412700 | 378249 | 4595292 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66323-foto-08257-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66323-foto-08257-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66323-foto-08257-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està a 80 m. de Cal Cisquet en línia recte, al costat de l'edifici industrial (fitxa 158). Per tant, podria tenir a veure amb l'explotació de les mines de bauxita. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66217 | Prop de Ca l'Albet (o Ca l'Albert) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-ca-lalbet-o-ca-lalbert | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7561. 1985 (rev. 1991) JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon. 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4, p.69-70. | IIIaC-VdC | Jaciment ibèric i romà en superfície, sense estructures a la vista, situat a prop del Mas Ca l'Albet, a banda i banda de la carretera BV-2131, en un context de bosc de pins i antiga explotació agropecuària. L'any 1985, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es pogué apreciar cap indici constructiu, però sí la presència superficial, en el sector de la vinya, d'un percutor i alguns pocs esclats de sílex. La prospecció superficial associada a la Carta Arqueològica (1985) va proporcionar alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d'ús comú (grans gerres ovoides, vores planes o lleugerament exvasades, pastes bicolors i monocolors i també algun fragment sense forma d'àmfora ibèrica), així com un fragment de fons de plat de 'sigillata'clara D. | 08257-53 | Al nord del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 5 de febrer del 1983. | 41.5251700,1.5388000 | 378090 | 4598089 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66217-foto-08257-53-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es troba al peu mateix i a banda i banda de la carretera BV-2131que mena a Carme, a l'alçada de Ca l'Albert (o Ca l'Albet), aproximadament a 1 km de la cruïlla amb la carretera C-37 de Santa Maria de Miralles a Igualada.Segons la Carta Arqueològica (1985), el jaciment es troba en una zona de bosc de pins i antiga vinya abandonada. L'any 1991 (revisió de la carta), el jaciment s'estenia per un camp de cereals i un terreny erm, cobert de matolls i alguns pins.Tipològicament, el jaciment es classifica com a lloc d'habitació corresponent al moment ibèric final i a l'etapa romana baiximperial (pel fragment de TSCD)Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Referència núm. M-2). | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66206 | Riera de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-miralles | La riera de Miralles i / o del Carme és l'afluent més important del riu Anoia i neix al coll de la Rovira Seca, dins el terme municipal de Querol (comarca de l'Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i Ancosa. Flueix en direcció sud-oest fins a la Pobla de Claramunt, pels termes de La Llacuna, Miralles i Carme. En el seu recorregut s'ubiquen antics molins fariners i paperers, on es troba l'aiguabarreig amb el riu Anoia. Amb un recorregut total de 23'6 km, té un cabdal de 167 litres per segon, una mesura de 17'36 hectòmetre per any, i drena una conca de 104 quilòmetres quadrats. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins fariners, dos dels quals pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles i del Carme. La riera de Miralles forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107). | 08257-42 | Riera de Miralles. Oest del terme. | Fins el segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los. | 41.5070400,1.5377700 | 377970 | 4596078 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | L'ajuntament, promou diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles i concretament una proposta de descoberta del paisatge, història i fauna: la Ruta de la Serra, del Castell, de les vinyes, la plana i la Serra de Miralles - Queralt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66208 | Pont del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec | Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 p. 221. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6051 (Rev. 1991) | Petit aqüeducte de conducció d'aigua. Construit amb maçoneria irregular de pedra i totxo. Travessa de forma aèria la Riera de Miralles, per sobre d'aquesta, a nivell del camí. Devia portar l'aigua des dels molins de la zona de la Françola (Molí de Dalt) cap a la zona de Sant Romà (Font de Sant Romà). Forma part del sistema hidràulic dels molins (fitxa 91) | 08257-44 | Camí de cal Morgades. Riera de Miralles. Est del terme. | 41.5026100,1.5360500 | 377818 | 4595588 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | El lloc ha estat desbrossat recentment (2017 o 2018) i ara es veu bé l'element. Foto 1: Foto facilitada per l'ajuntament el 2018, amb l'element net de vegetació. Foto 2: foto antiga IPAC (Foto Joan Tous 1982) en la que es veu la canal superior, Foto 3: Foto feta per l'autor Mapa 2015 (amb la vegetació cobrint l'element; no es podia apreciar la estructura).Hi ha un rètol de senyalització informativa instal·lat per l'ajuntament i per la Generalitat (Espai natural) titulat 'aqüeductes i molins fariners'. Segons aquest rètol, està documentat que aquest aqüeducte (del que es desconeix la cronologia) transportava aïgua a 4 molins de gra fariners: el Molí de Dalt (fitxa 16), el Molí de Baix (fitxa 11), el Molí Vell, i el Molí Nou. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66318 | Fita de terme del Pla dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-pla-dels-frares-0 | DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016). Núria Cabañas. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Sant Martí de Tous. 2017 | XIX-XX | Fita de pedra en forma de prisma recte triangular d'uns vint centímetres de costat a la base i quaranta-cinc centímetres d'alçària. Té gravades les inscripcions T 18, M 24 i M 2 a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous, de Santa Margarida de Montbui i de Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Montbui; M de Miralles). La fita està desenterrada. Es situa a la partida del Pla dels Frares, al capdamunt d'una divisòria d'aigües, a uns dos-cents seixanta-cinc metres al nord del marge nord de la carretera C-37 i a uns quatre-cents cinquanta metres a l'oest de la Censada (SM de Montbui). | 08257-154 | Pla dels Frares. Punt on conflueix la partió dels termes de Miralles, Tous i Montbui. NE del terme | 41.5327600,1.5351800 | 377802 | 4598937 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al punt exacte on conflueixen els termes municipals de Santa Maria de Miralles, Sant Martí deTous i Santa Margarida de Montbui. Es la fita 8 de la delimitació arbitrada per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016).Fotos: Pere Tardà/Núria Cabañas (Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. 2017) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66179 | Creu de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-francola | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6052 (Rev. 1991) Inventari fotogràfic Arxiu Comarcal d'Igualada. Martínez Palou, Sílvia; Galí, David . Memòria Valorada Restauració de la Creu de Françola. Santa Maria de Miralles. SPAL. Diputació de Barcelona. 2016.</p> | XIV | Restaurat per l'SPAL el 2017. | <p>Creu de terme, de pedra, d'estil gòtic. S'hi representa, a una banda, Crist Crucificat flanquejat per dos àngels i a l'altra, la Mare de Déu prenent el nen Jesús amb el braç dret i amb una mena de ceptre a la mà dreta, flanquejada també per un àngel músic a cada banda. Tant la base del fust com el capitell, que té un treball escultòric d'emmarcament a manera de finestra gòtica lobulada a cada cara, presenten inscripcions amb lletres gòtiques, força desgastades. El peu de la creu té representat un cérvol a les dues cares oposades corresponents a les de la creu i flors de lis a les restants. Aquest cèrvid es el símbol heràldic dels Alemany-Cervelló, que foren els senyors del castell de Miralles del S. X al XV. Aquest fet i les característiques escultòriques fan pensar en una cronologia del segle XIV. La creu té les dues puntes dels costats centrals i la superior coronades per sengles florons. A sota, un capitell octogonal presenta diversos relleus amb representacions arquitectòniques. La columna o fust, de secció octogonal, és moderna (1940). La base on s'assenta el fust és un sòcol de tipus octogonal. La creu descansa sobre una graonada amb un pedestal quadrat d'angles aixamfranats.</p> | 08257-15 | Al camí de Mas Françola (Original: Finca El Maset Bodegues Torres Pacs del Penedés) | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu de Françola és més aviat d'aquest darrer tipus, doncs no indica cap terme (es troba al centre del terme de Miralles), al contrari de l'altre creu, la del Pla (fitxa 108) que si que indica la termenal entre Miralles i La Llacuna. La creu presenta els cèrvols de l'escut heràldic dels Cervelló a totes les cares, indicant al bell mig del seu terme la seva pertinença a la família que va senyorejar el castell de Miralles des del segle X fins més enllà del segle XV. Des de 1308 el terme estava en mans de la branca secundària de la Llacuna-Vilademàger. Destruïda parcialment el 1936 durant la Guerra Civil ('en el periodo marxista'). Els fragments van ser guardats, i amb ells va ser restaurada al 1940 a Igualada al taller del marbrista Ramon Perelló i reposada in situ. Al 1962 va ser reinstal·lada de nou, però llavors la creu original fou substituïda per una rèplica. L'Original es troba a Pacs del Penedès.. El peu de la creu va ser girat 180 graus i ara cadascun dels escuts del Cervelló (que no son ben bé iguals, per que un dels cèrvols està lleugerament inclinat) es troba en un costat diferent.</p> | 41.5093300,1.5355400 | 377788 | 4596335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al camí que va al Mas Françola, al costat del torrent de Françola que baixa des del Clot de Comarroques fins la Riera de Miralles. Deteriorada durant la Guerra Civil i restaurada i reposada al 1940. La columna o fust es moderna i fou afegida el 1940. Avui sabem que cap el 1962 (és possible que ja al 1940) la creu original (únicament) va ser substituïda per una rèplica per part de la propietat dels terrenys (caves Torres). Per tant, aquesta fitxa reflecteix dues creus: la creu original, que està exposada al centre de visitants de les Bodegues Torres, a la Finca El Maset s/n 08796 Pacs del Penedès, instal·lada sobre una base i columna de factura recent, i la creu in situ, composta d'una còpia de la creu posada el 1962(o el 1940), sobre el fust modern de 1940. L'any 2014 la columna presentava una profunda esquerda i la propietat va realitzar una reparació provisional i d'urgència del fust consistent amb un estintolament amb fustes lligades. També estava molt emboscada la base. A petició de l'ajuntament (2015), la creu i la columna fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona l'estiu del 2017, a rel del conveni signat entre la propietat, l'ajuntament i la Diputació (Pressupost: 23.388,5 euros) A la columna hi ha la següent inscripció: 'PAX. Destruïda por los rojos XXV-VII-MCMXXXVI. Restaurada por José Alemany Ventura XII-V-MCMXL'. Se sembla a la Creu del Pla (fitxa 108, prop del terme de La Llacuna). Com a paral·lels propers, també podem citar les creus d'en Ràfols (Les Cabanyes) i la de Cal Escuder (La Granada), a l'Alt Penedès. Foto 1: Creu restaurada 2017 (Ajuntament de Miralles); Foto 2 i foto 3: Fotos autor Mapa abans restauració (2015), amb el fust estintolat. La fitxa 167 (Arxiu Comarcal Igialada) inclou una foto antiga de la creu. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 66259 | Mur de pedra seca de Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-de-ca-lalbet | Mur de pedra seca en dos trams separats per la riera i seguint la carretera B-2131. Són murs d'un metre d'alçada i amb uns 7-8 metres de longitud. | 08257-95 | Sector nord-est del municipi molt a prop de Ca l'Albet i al costat de la B-2131 | 41.5240600,1.5337200 | 377664 | 4597973 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 66233 | Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-campassos | <p>G. Pilleri, J.Biosca and L.Via The tertiary Sirenia of Catalonia ( 1898). Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern). Switzerland. http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/#prettyPhoto</p> | <p>Jaciment paleontològic de vertebrat marí del paleògen d'edat Eocè, on fou trobat un exemplar de Prototherium del Bartonià, amb connexió anatòmica, almenys 14 vertebres, costelles i crani. segons les NNSS 2002 de l'ajuntament, afloren restes d'ossos de sirènid a la vessant dreta del torrent. En aquesta zona, els estrats geològics, formats per sorres molt compactades, apareixen amb un bossament subvertical, la qual cosa ha afavorit la capacitat erosiva del torrent, que ha causat l'afloriment de la fauna esmentada a la seva vessant dreta (costelles, vèrtebres).</p> | 08257-69 | Vessant sud - sud est del Turó dels Campassos. NE del terme. | <p>Restes de vertebrats localitzades i excavades per Pep Romero a través de CECI ( Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada). La presencia de sirenis ja era coneguda per les col·leccions dipositades al Museu del Seminari de Barcelona en el sector del Castell de Santa Maria de Miralles, localitzades per Lluís Via al 1949. Destaquem altres troballes del mateix nivell d' importància a Tona com a Prototherium Solei o el Prototherium montserratensis trobat a Castellbell i el Vilar</p> | 41.5262600,1.5336600 | 377663 | 4598218 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-2.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Hi va aparèixer al 1997 el Sireni que està en mans del CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) (Fitxa 61) | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66288 | Resclosa de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sant-roma | XX | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles, en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. Fa més d'un metre d'alçada i té forma lleugerament curvada. L'aigua hi circula perfectament. | 08257-124 | Riera de Miralles, entre ca l'Oreneta i el mas de sant Romà | 41.5015100,1.5338000 | 377628 | 4595470 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí de Dalt (Fitxa 16) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66183 | Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. https://calramonetdemiralles.cat/ | XIX-XX | Conjunt de 6 edificis de planta rectangular adossats i orientats cap a ponent i orient.. Les teulades són de dues vessants a nord i sud i de teula àrab. L'edifici principal, que constitueix l'antiga masia, està situat a llevant del conjunt, és de planta rectangular i es compon de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. A ponent de l'edifici principal, adossat a la façana de ponent d'aquest, s'aixeca l'edifici que antigament va acollir usos socials, el qual és de planta rectangular. Els edificis més externs són els més moderns i tenen teulada a 4 aigües. Les parets estàn emblanquinades majoritàriament i d'altres són de pedra o obra vista. Les façanes al tapar-se les unes a les altres només deixen a la vista les més modernes. La façana oriental pertany a un dels edificis més antics i presenta unes petites finestres quadrades a la planta de les golfes i unes petites balconades a la primera planta. | 08257-19 | A l'est del terme, al centre del municipi, al Km. 51 de la carretera C-37 | Cal Ramonet té un alt valor històric i identitari per a Santa Maria de Miralles: antigament va acollir l'antiga escola, i va fer funcions de sala de teatre (hi havia escenari) i ball (on avui hi ha el menjador del restaurant), barberia, correus, telèfon públic (un dels primers del poble) i botiga. Fins i tot podria haver acollit l'ajuntament. Igualment, era el lloc de celebració de l'antiga Festa major de Santa Creu, actualment perduda, i tal vegada la seu social de la germandat de Sant Sebastià, que l'organitzava. La casa, antigament, havia tingut premsa, cups i celler per a fabricar vi. Segons els actuals propietaris, la casa la va construir Pere Vives a finals del segle XIX, i el nom de Ramonet vindria d'una altra casa, Cal Ton Ramonet (fitxa 165) o cal Jaume Ramonet (prop de l'anterior, ja en terme de la Llacuna). El net de Pere Vives, Josep Vives, va ser alcalde. Segons el web del restaurant, can Ramonet es restaurant des del 1884, i ha estat regentat pels besavis, avis i pares dels actuals. El 1885 els besavis Pere i Emília van obrir Can Ramonet als caçadors i als treballadors del bosc i dels camps de conreu per convertir-lo en restaurant i fonda. Aviat s'hi celebraren les primeres festes majors de Miralles. Els avis Josep i Consol, seguint la tradició, van consolidar Can Ramonet com a casa del poble (com a centre cultural), ja que s'hi realitzaven balls cada diumenge i sessions de teatre i cinema. Des del 1942 fou botiga de queviures i estafeta de correus. La seva filla, la Neus, continuà amb el restaurant de 1976 a 2014. Ara els besnéts han reobert una nova etapa. Apareix com a Can Ramonet al Mapa IGE de 1914 però no apareix al Nomenclàtor de 1860. Cal pensar, per tant, que es una de les cases noves que es van edificar al peu de la nova carretera en paral·lel a l'abandonament del Poble Vell (Castell) (Segle XIX) | 41.5055000,1.5332700 | 377591 | 4595913 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez/Pedro Barbado | Actualment és un restaurant. Va tancar el 2014 per fer reformes, i va obrir novament uns anys després, també com a masia de turisme rural.A l'entorn de l'edifici (patis, parking, etc), i amb funcions decoratives, hi ha diversos elements mobles: corrons, guardarrodes, botes petites (aprofitades com a jardineres), piques de pedra, una base i un cargol de premsa de vi de gàbia, etc. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66326 | Ca L'Oreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loreneta | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt transformat modernament | L'edifici principal, de planta rectangular, està compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal està orientada a sud-est i presenta un portal central a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda, de diferents dimensions. A la planta primera s'observen tres finestres, a llinda, d'iguals dimensions. L'edifici principal presenta tres cossos complementaris adossats, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant, més un conjunt aïllat format per tres cossos juxtaposats, situats a migdia de l'edifici principal. | 08257-162 | SE del terme. Carrerada de la Llacuna. | Citat per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al Mapa IGE 1914 com a Ca l'Oreneta. Molt transformada al segle XX. | 41.4998500,1.5333200 | 377585 | 4595286 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66326-foto-08257-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66326-foto-08257-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda per Can Joan dels Bous. S'ubica a la Carrerada de la Llacuna, a la riba esquerra de la Riera de Miralles, tocant a la Riera, a prop del Mas Sentromà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66245 | Font i bassa de Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-ca-lalbet | XX | La font està totalment perduda | Surgència actualment perduda, practicada al sol. No hi ha restes visibles, excepte uns forats practicats al sól. Uns metres més enllà en direcció Sud hi ha una bassa obrada de forma elíptica, orientada nord-sud, que recollia i recull les aigues de l'antiga font. S'observa una petita tuberia que nodreix la bassa al costat nord. El límit oest de la bassa està conformat per la roca natural; el límit est està conformat pel camí que ve de la font. A l'extrem sud de la bassa s'hi observa el desaigüe amb una estructura d'obra que mena a una canalització que porta l'aigua en direcció la masia i la riera. En dos punts la canalització està parcialment coberta per dues lloses de pedra i en un tercer punt per una passera de ciment. | 08257-81 | Ca l'Albet, al NE del terme | 41.5240400,1.5327600 | 377584 | 4597972 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66245-foto-08257-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66245-foto-08257-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un pagès ens ha indicat el lloc exacte de la font: actualment es veuen encara restes del forat al terra d'on sortia la déu. Està molt malmesa i coberta de terra i vegetació: la depressió on es col·locava el recipient està colgat, quasi totalment obliterat. Es troba al costat d'un camí que ve del nord, seguint el curs d'un torrent sec. El camí creua el torrent i mena a la font i pocs metres després a la bassa esmentada. El camí segueix travessant uns camps de conreu i s'encamina al sud, al mas Ca l'Albet (fitxa 7). L'aigua s'ha canalitzat a través de tuberia. Una part s'escola en direcció a la riera. Hi ha diferents registres o arquetes. Amb la font es regaven uns horts que hi ha entre el camí i el torrent, actualment inexistents. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||
| 66171 | Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbet | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. Edició. Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Una casa reconstruida. Les altres tres abandonades | Conjunt de quatre cases i diversos coberts enrunats, que conformen un conjunt global de planta quadrangular. La primera casa, la principal, reconstruïda i actualment habitada, es una petit edifici de pedra vista irregular, amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientat a migdia. Llueix una inscripció amb rajola actual: 'Albet principal'. Presenta a la part posterior diversos coberts en desús i un cup circular amb paviment de cairons, a l'aire lliure. En aquest sector es dreça una nova casa, abandonada, de pedra vista irregular, també de planta baixa i pis i amb coberta a doble vessant. La porta i finestres són molt simples (sense dovelles, ampits o cantoneres). Compta amb un petit edifici tancat, adosat, (amb tota seguretat, un altre cup) que presenta una entrada a mitja alçada del parament, i que s'annexa a l'anterior cup esmentat. Finalment, la quarta edificació presenta una coberta a una sola vessant i un gran entrada, sense finestres. Se li adossa un cobert més baix a una sola vessant. | 08257-7 | Veïnat de Ca l'Albet. Turó dels Campasos. Al nord del terme. | Sabem que existia al segle XIX però podria datar del segle XVIII. Es deia Can Albet segons el Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Albet dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al Mapa ICE 1914. | 41.5230500,1.5327000 | 377577 | 4597863 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com Ca l'Albert. La casa principal també es coneix com Can Palomas i una de les altres, Cal Roser (segons el Catàleg de masies 2016). Aquest conjunt de cases constituïen el veïnat de ca l'Albet i posteriorment han donat lloc a un 'barri' de cases noves al voltant de les antigues: tres cases unifamiliars o xalets (Albet 1, 2 i 3) i dos mes, de la segona meitat del segle XX. Es troba entre el torrent dels Cups i el de Can Pilot, al peu del Turó dels Campassos.En l'enjardinament d'una de les cases noves s'observa una pedra de molí, corrons, guardabarreres, piques i altres elements de pedra | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66189 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt refeta en la seva aparença exterior | Edifici principal de tres pisos (planta baixa, planta pis i golgfes) i de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb caiguda a nord i suda i amb el carener paral·lel a la façana principal. Té la façana principal orientada al S., emblanquinada, amb finestres de petites dimensions amb ampit, amb un portal central d'arc rebaixat. Presenta 3 cossos afegits un resseguint la façana nord, una continuació d'aquest al costat est i un altre perpendicular a la cantonada sud. | 08257-25 | Sector central oriental del terme municipal. Camí de Cal Morgades. | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (amb el nom de C. Andreu) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Andreu) | 41.5026500,1.5327900 | 377546 | 4595598 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Es situa en una plana de conreu prop de la desembocadura del torrent de Fontanilles amb la riera de Miralles | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66210 | Prop de Cal Garracurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-cal-garracurt | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7556. 1985 (rev. 1991) ENRICH HOJA, Joan. 'Nuevos yacimientos de sílex de superficie en la comarca del Anoia'. Información Arqueológica. 19, p.23. | Taller de producció de sílex situat entre els masos de Cal Garracurt i Cal Campaner, a prop de la Rasa de Lió que passa per Ca l'Escolà, en un context de bosc de pins. Per arribar-hi cal agafar un trencall que de la carretera C-222 d'Igualada a Valls porta cap a cal Garracurt. Poc després de passar pel costat de la masia, cal agafar un trencall a mà esquerra que, passant entre vinyes, porta a uns camps situats prop de la Rasa de Lió, entre aquesta i un petit turó boscós. El jaciment es trobava en un pendent a mà dreta d'aquest trencall, en el lloc on ara hi ha una gran torre elèctrica. Durant la construcció d'aquesta torre s'obrí un camí d'accés que arrasà el jaciment. L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica no s'aprecià superficialment cap tipus d'estructura. Pels materials recollits en superficie quan es produí la descoberta el 1975, i sense coneixer el lloc exacte originari, s'interpreta com un petit taller de sílex, on no hi han aparegut còdols, però sí fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de talla. No presenten coronació, però sí restes de còrtex, amb algunes peces fortament patinades. També hi ha indicis de tallamicrolítica, algun raspador sobre fulla, petites fulles i nuclis d'extracció. En aquest lloc també s'han recollit alguns pocs fragments de ceràmica d'aspecte del Bronze i ibèrica sense forma. L'any 1991, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, tan sols es localitzà un parell de petits esclats de sílex. | 08257-46 | Pla de can Quintana. A prop del camí de Cal Campaner. Est del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1975. | 41.5176400,1.5318400 | 377495 | 4597263 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Malmés per la construcció de la torre elèctrica.Els materials estan al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. de referència P-29).La Carta Arqueològica no proposa cronologia | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 66174 | Cal Quintana i Cal Benito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quintana-i-cal-benito | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Dues cases adossades amb diferent orientació, corresponents a propietats diferents. Cal Benito és una casa rectangular orientada NE-SO, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener paral·lel a la façana principal. Les plantes baixa i primera estan en part soterrades, amb el costat nord-oest en contacte amb el terreny. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al SE, la qual té una porta d'arc rebaixat rodejat de maó en llibre, centrada vers l'edifici original. A la dreta té una altra porta, així com un parell de finestres. A la planta pis, sobre la porta principal, llueix un petit balcó de llosa amb barana de ferro forjat. A tota la primera planta hi ha tres finestres quadrades amb ampit. La casa presenta un edifici de planta rectangular adosat al SO, més petit però de similars característiques, i amb la mateixa orientació i sentit de la coberta. Està sense arrebossar i les finestres presenten llindes de fusta. També presenta un altre cos adossat pel costat NO. Cal Benito s'adossa per la seva cara SE a Cal Quintana. Cal Quintana és una casa rectangular orientada NO-SE, en forma de ela, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener perpendicular a la façana principal (la coberta es comuna i amb la mateixa orientació que Can Benito). El costat NO de la coberta es molt més llarga. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al NE, la qual té una porta d'arc rebaixat , descentrada. A l'esquerra presenta una altra porta, així com un quatre finestres rectangulars. A la planta pis, a l'esquerra, s'obre a la façana un petit balcó, així com quatre finestres més a la dreta, rectangulars. Davant la façana de Cal Quintana hi ha un parell de coberts o corrals, aïllats, de planta única, amb coberta a una vessant. | 08257-10 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 amb el nom de can Quintana. Riba (1988, 211-212) cita Quintana dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al mapa IGE de 1914 com a 'casas'. Cal pensar per tant que al segle XIX la casa --abans de la segregació en dues- era Can Quintana, i que fou construida amb anterioritat a la reforma de 1860, documentada per la pedra gravada. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Conjunt de dos masies adossades, resultat de la segregació d'una única masia originària de gran volum i dimensions (al projecte de catàleg de masies consten en dues fitxes separades). En una de les partes arrebossades (façana SE) de Can Quintana, en planta baixa, s'observa una pedra la data gravada 1860. El conjunt presenta un volum contundent, indici d'una vitalitat econòmica considerable que va anar perdent força a partir de la segregació. La rellevància volumètrica de la masia no es correspon amb el llenguatge arquitectònic ni amb la seva austeritat constructiva. Foto 1 i 3: Cal Benito; Foto 2: Cal Quintana. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66304 | Cal Garracurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garracurt | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Molt restaurada | Casa molt senzilla, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, orientada NE-SO, i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i amb caiguda cap al NE-SO. La façana es troba al SE. Es molt senzilla, actualment està arrebossada (emblanquinada) al complet. La planta baixa presenta una porta amb arc rebaixat amb un parell de finestres quadrades a banda i banda, i el pis presenta un balcó central molt estret i dues petites finestres quadrades a cada costat. A la casa se li adossen dos coberts quadrats als costats SO i NE amb cobertes descendents a una vessant en la mateixa direcció. Més enllà, al NO, apareix un altre petit edifici, aïllat, modern. | 08257-140 | Prop de la carretera C-37, al NE del terme. | Riba (1988) cita el mas a la seva llista de cases modernes (a partir S. XVII). Apareix també al mapa IGE de 1914. No apareix al Nomenclàtor de 1860 | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'exterior de la casa hi ha tres pedres de molí i tres corrons. La casa ha sofert pocs canvis a l'interior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66305 | Cal Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV | Deficiències en els paraments de façana i en la tanca o baluard de llevant. | Gran masia pairal composta principalment per dos cases adosades disposades en la mateixa direcció (orientació NE-SO), i ambdues, amb coberta a doble vessant amb caiguda al NO i SE i amb planta baixa, planta pis i golfes. L'edifici més meridional és més gran i presenta planta rectangular, en forma d'ela. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del NO que la del SE). La façana principal es situa al SE, i al centre de la façana, totalment arrebossada, s'ubica la porta d'arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra. Presenta dues finestes quadrades a cada costat. A la planta pis s'observen tres finestres, simètriques, amb arc de mig punt. Més amunt es veuen, sobre les anteriors, tres finestres molt petites amb la mateix forma, corresponents a les golfes. Actualment, sembla que aquest accés no és actualment utilitzat. A la façana oposada (NO), s'observa un cos adossat modern i una porta d'accés a la casa, de forma rectangular, que és la que actualment s'utilitza. L'edifici més septentrional és més petit i presenta planta quadrada. Té coberta a dues vessants de carener paral·lel a la façana de llevant. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del SE que la del NO). La façana principal, arrebossada, es situa al SE. La planta pis està caracteritzada per una galeria amb cinc finestres d'arc de mig punt. Tota la façana SE (dels dos edificis) presenta un ample pati delimitat per una reixa de ferro. La porta principal del tancat llueix una data amb números fets de ferro forjat: 1882. El NE del pati està delimitat per un tercer edifici, un cobert antic d'una sola planta, situat al NE de la casa més septentrional, i amb la mateixa orientació que aquesta, amb coberta a doble vessant amb la caiguda orientada a NE i SO. Just davant de la casa septentrional, per la façana posterior (NO), es situen dos edificis circulars adossats o juxtaposats entre ells (més aviat un sol edifici en forma de 8), que corresponen a dos antics cups. Un és més gran que l'altre. Estan construïts sobre una plataforma elevada rectangular, de pedra. Cada cup presenta una porta rectangular elevada en relació al sól exterior, accesible a través d'escales. L'accés a la masia està actualment situat al costat de ponent. | 08257-141 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 (Can Paláu). Riba (1988, 211-212) cita Palau tant al del grup de masies antigues (fins el segle XVII) com de les posteriors al segle XVII. També apareix al Mapa IGE de 1914. El cognom apareix al fogatge de 1497 i a 1552 on és citat un Antoni Palau de mas Palau. Al 1669 apareix citat Jaume Palau de mas Palau de la Casa Blanca que per dates ha de ser el mateix Jaume Palau que apareix en la mateixa data com a batlle de Miralles. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareix citat Andreu Palau, pagès. Al 1771 apareix citat Josep Ferrer de Mas Palau. Per tant, la casa podria datar de finals del segle XV, amb successives reformes posteriors. Segons el masover, hi havia una inscripció amb guix ja desapareguda amb la data 1782 (informació Catàleg de Masies). La reixa de llevant té la data de 1882. Segons fons orals locals, la casa té una capella-oratori dedicat a Sant Antoni a l'interior. En aquesta capella s'hi va fer la primera missa després de la Guerra Civil, atès que la església del Castell havia quedat malmesa i la de Sant Romà s'havia convertit en un magatzem. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En un dels cups es conserva una petita premsa de gàbia. La casa es situa al final del camí asfaltat que surt de la C-37(Km. 52) en direcció Can Borràs i Can Quintana.Cal Palau constitueix una de les peces més singulars de l'arquitectura de Santa Maria de Miralles, especialment la seva façana orientada a llevant, conseqüència d'una reforma que probablement es va fer a principi del segle XX utilitzant un repertori historicista propi de l'època: ràfec amb estructura de fusta, fris ornamental de maó, obertures emmarcades amb pedra,portalada de mig punt amb motius decoratius vegetals, galeria d'arcades, etc. La seva arquitectura presenta també elements característics de l'activitat agrícola desenvolupada, com són els dos cups adossats a façana de ponent, conformant, el seu conjunt, una volumetria rellevant que, per la seva posició enlairada, constitueix una de les fites més notables del paisatgedel Pla de Can Quintana. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66234 | Font de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roma | Ruta de Plana, Serra de Miralles-Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | XX | Font amb una façana arquitectònica de pedra irregular amb 5 plafons encastats de 4 rajoles cadascun, en forma romboidal, amb decoracions florals en blau sobre blanc. A la part baixa brolla l'aigua amb una canonada. La font està enmarcada per un espai obrat en pedra, de forma trapezoidal amb banqueta correguda, Presenta quatre columnes de pedra i dues viguetes de formigó, que serveixen per sostenir una coberta vegetal. Al mig de l'espai hi ha dos columnes o corrons verticals, i una gran llosa plana al terra. Tot l'espai está enllosat. | 08257-70 | Sant Romà. Sud del terme. | 41.4980200,1.5311800 | 377403 | 4595086 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba prop del Mas Sant Romà, en el camí que va del mas a la Múnia. D'aquest surt un camí a la dreta, indicat i senyalitzat, i al cap de uns 50m. es troba la font.L'ambient té interès natural. La font està envoltada d'àlbers, pollancres, arç blanc i canyís, i d'un bosc de ribera, amb gran diversitat d'espècies, prop de la Riera de Miralles. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66258 | Cal Miqueló o Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-o-cal-bitxo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Està ben conservada i s'han fet restauracions | Masia de planta rectangular d'un sol cos i de paraments de pedra, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de dues aigües que cauen a est i oest,.amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana al sector est compta amb una porta d'arc de mig punt envoltat de carreus de pedra. Té tres pisos d'alçada i a cada pis compta amb petites finestres quadrades. En el sector sud hi ha una estructura afegida de planta rectangular i només compta amb un pis d'alçada. Externament té les mateixes característiques tot i que té una teulada d'una sola vessant al sud. Al N. presenta un altre edifici, aïllat, més modern. Exteriorment està tancada en el seu perímetre per una tanca d'obra. | 08257-94 | Sector central del municipi, al costat de la carretera C-37 | Absent del Nomenclàtor de 1860 i dels repertoris de Riba (1988). Grafiada al Mapa IGE 1914 (com a 'casa', sense nom). | 41.5112200,1.5307400 | 377391 | 4596552 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Al vessant del Turó de La Fassina. En alguns mapes la casa està grafiada com La Fassina. La Fassina era una casa avui dia desapareguda, que va ser enderrocada als anys 90, i que es situava davant de Can Bitxo, a l'altre costat del camí que mena a La Françola. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66185 | Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-soler-0 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVI-XX | Molt restaurada | Casa molt gran orientada Nord-Sud (amb lleugera inclinació NE-SO), reformada i rehabilitada en temps recents, composta per diversos volums.L'edifici central del conjunt és el que presenta major volum i està cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana amb la porta principal es situa a l'oest. La estructura de la casa és complexa, amb almenys dos plantes i diversos altells. El portal no està centrat i esta constituit per una porta ampla amb brancals i arc adovellat i rebaixat, de pedra, de factura força recent. A banda i banda s'adivinen cossos adossats. A la planta més elevada hi llueix una galeria oberta parcialment a la façana. Davant de la façana principal s'ubica un gran pati pavimentat amb cairons. Tot el conjunt està delimitat per una tanca, amb l'entrada situada a l'oest del conjunt. En front la façana existeix un cobert de dos plantes que presenta una gran coberta de fusta. | 08257-21 | A l'est del terme, a la carretera C-37 Km. 51 | El Mas Soler està inclòs al Nomenclàtor de 1860 (com a Solé), en la categoria de 'alqueria'. Era una casa gran, important. Riba (1988, 211-212) cita Soler al grup de masies antigues (fins el segle XVII). També apareix al mapa IGE de 1914 com a 'can Solé'. Tenim citats els Soler des del segle XVI, pel que podem suposar que la casa ja existiria en aquest segle. L'any 1500 s'esmenta documentalment Magí Stalella dels Masos Solers, la qual cosa fa pensar que probablement en aquesta època, Cal Morgades i Mas Soler pertanyien a la mateixa família. El cognom Soler apareix al fogatge de 1553 com Claramunt de Soler. El mas apareix citat al a la Cort del Batlle a 1555 com a propietat de Bartolomeu de Claramunt. Al testament d'Antoni Domenech de l'any 1633 apareix citada la finca com a propietat d'en Magí Claramunt. Al 1685 es cita a un Josep Soler de Mas Soler. Al 1732 el propietari del mas és Isidre Soler. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareixen citats Isidre i Francesc Soler de Mas Soler. Al testament de Jaume Palau de Mas Palau de la casa Blanca apareix citat el mas com a propietat d'en Joan Soler. Els Soler podrien haver estat els propietaris de les mines de bauxita de la Serra de Fontfregona. Segons fonts orals (actual propietat), la casa va deixar de ser propietat de la familia Soler a mitjans de la segona meitat del segle XX, Aquesta, abans de vendre la casa, la va reformar en profunditat. | 41.5041500,1.5303600 | 377346 | 4595767 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: cal Pas.Està ubicat en un turó elevat que domina ampliament la plana que s'obre a l'Est, definida per la Riera de Miralles. La posició enlairada de la masia, per sobre de la carretera d'Igualada i lesplanes agrícoles de llevant, acompanyada de la contundència volumètrica de la seva arquitectura, determina que el Mas Soler sigui una referència d'especial valor en el paisatge de Santa Maria de Miralles.La façana principal es situa a la cara oposada. A l'altra banda de la riera la casa hi tenia terrenys (mines). Una tarja de forja situada a la planta baixa porta la data de 1845, i la llar de foc de la primera planta està coronada per una peça de pedra que porta gravada la data de 1861. No es pot assegurar que es tracti d'elements originals de la masia. La casa té a l'interior nombroses col·leccions d'objectes de caire popular i rural (ceràmica, eines de pagés...) i a l'exterior conserva diversos elements de pedra, com 5 guarda-rodes, rodes de molí, piques, etc. i altres elements agropecuaris, com una premsa de vi de gàbia. Al nord del pati s'observa un gran pou-cisterna fet de pedra vista, que ja no està en funcionament. A prop s'hi situa un safareig. Al tros que hi ha davant la tanca de la finca s'exhibeixen diversos elements, sobretot de ferro, relacionats amb sistemes de premsat, de procedències alienes al territori. Destaca un trull d'oli procedent d'Artesa de Segre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66299 | Cal Pilot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pilot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Restaurada | Casa molt restaurada, de planta quadrada, orientada E-O, amb una mica de desviació (SO-NE), amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant amb caiguda a E. i a O. La façana principal dona pràcticament a migdia. Te porta central i dues finestres laterals en planta baixa, tres finestres a la planta primera, i una finestra d'arc rodò a les golfes. La façana posterior presenta finestres rectangulars (dues a planta baixa i tres al pis). L'edifici ha estat ampliat a llevant i a ponent amb dos cossos respectius adossats d'una sola planta amb coberta d'una sola vessant descendent a est i oest, respectivament. | 08257-135 | Nord del terme. Carretera C-37 Valls-Igualada Km 53'5 | 41.5213800,1.5296000 | 377315 | 4597682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66299-foto-08257-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Can Pilot també es coneix com a Can Carreres, segons el catàleg de masies. La casa o Caseta de Cal Pilot Nou (no fitxada), molt aprop de la casa, a l'altra banda de la carretera, corresponia als masovers de Cal Pilot | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66310 | Cal Marqués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Totalment reconstruïda | Casa de planta quadrada totalment renovada i rehabilitada recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i paral·lel a la façana, que dona al SE, i que presenta porta i finestres rectangulars, així com un sòcol de pedra. La planta baixa està en part soterrada, amb el costat SO en contacte amb el terreny. Presenta dos cossos rectangulars complementaris adossats a la banda NO, més un edifici aïllat al SE. | 08257-146 | NE del terme. Pla de can Quintana | L'antiga casa pertanyia a La Françola i els seus moradors treballaven pels amos de La Françola. Podria remontar-se en origen al segle XIX, amb profundes reformes al llarg del segle XX. Podria ser la casa Can Borràs del Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Citada com a Cal Rebordosa al Mapa IGE de 1914. | 41.5147000,1.5295100 | 377295 | 4596940 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com a Cal Rebordosa (al Projecte de catàleg de Masies, on consta com Cal Marqués, també afirma que antigament es deia Cal Franciolí i Cal Rebordosa). Aquesta casa podria ser l'antigament coneguda com a Can Borràs, inclosa al Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Però no hem pogut constatar la equivalència. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 66166 | Església de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-roma | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6048 (Rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219</p> | XV-XVI | <p>Església d'una sola nau, rectangular, d'estil gòtic, molt transformada. Conserva l'empremta gótica especialment a les voltes interiors en dos trams de la nau, malgrat les modificacions modernes efectuades. Hi ha claus de volta en forma de medalló. Presenta al mur de ponent una porta d'entrada, adovellada, de mig punt, i un campanar d'espadanya central. Hi té adossada la rectoria.</p> | 08257-2 | Sant Romà | <p>Tot i que tal vegada tingui un origen romànic anterior (el seu titular, Sant Romà, és un sant antic), aquesta església, d'estil gòtic, està documentada des del 1413. En aquest moment s'esmenta amb el nom de Florençola, i més tard serà coneguda com de Sant Romà de Françola. Al segle XV era una simple capella de la parròquia del Castell. Antigament era d'una nau, amb volta apuntada, d'arcs encreuats i sostre a dues aigües. Al segle XV s'amplia i es pot observar la diferència d'alçada entre totes dues parts. Cap al 1890 la façana de migdia apareix amb una porta adovellada, una finestra d'espitlleres i un campanar d'espadanya amb dos cloquers. Al 1910 el campanar ha desaparegut i s'hi ha construït al costat oriental una casa de pagès. Al 1911 o al 1915 (segons les fonts) la església del Castell perd la parroquialitat del terme i li serà traspassada a Sant Romà. Per aquest motiu fou restaurada el 1913. L'església es va allargar i si li afegí l'absis actual. A la nau s'incorporen capelletes laterals semicirculars.La planta es transforma en planta de creu llatina allargant els laterals abans d'arribar a la capçalera. El campanar fou retallat. El 1916 es construí la rectoria. Vers 1925 es va ampliar el temple, i es va reformar la façana (sobrealçada d'estil orientalitzant) i es basteix un nou campanar d'espadanya central. També s'observa (a les fotos antigues) un cobert rural afegit a ponent. Degut al canvi de parroquialitat, havien estat traslladades les imatges i els retaules de l'església del Castell a la nova parròquia, que desaparegueren durant la guerra Civil (1936-39). En el període de la guerra, l'església es remodela novament, se li retiren els símbols religiosos i és utilitzada com a escola i magatzem. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserva una fotografia del 17.3.1934 on s'aprecia el altar major, que va ser destruït totalment el 1936, i una altra foto de l'1-1-1937 on es veu com la façana ha perdut el seu aspecte original (es totalment llisa, sense cap signe religiós). A l'any 1940 s'hi intervé puntualment per restaurar-hi el culte. A l'Arxiu Comarcal d'Igualada es conserven tres fotografies del 17.4.1947 on s'hi aprecia un altar provisional a l'interior i un reforç de dos contraforts a la façana que emmarquen la porta d'accés. Als anys 60 (1964) l'església fou novament restaurada, afegint-se un frontis triangular a la façana.</p> | 41.4991600,1.5298500 | 377294 | 4595214 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Església de Françola. Des de 1911 (1915 segons altres fonts) es l'església parroquial del terme, quan es va traslladar la parroquialitat des de l'esglèsia de Santa Maria de Miralles o del Castell. Les claus estàn a l'ajuntament. Molt a prop del Mas de Sant Romà, enrunat (fitxa 5). A l'interior es conserva un quadre antic barroc representant a Sant Pere i a Sant Pau. Una de les capelles laterals està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, representat en un retaule on apareixen diverses escenes de la seva vida. Una altra capella està dedicada a tres àngels al·legòrics de la missa i la comunió. A les altres dues capelles, més senzilles, apareix una Mare de Déu i el Sant Crist, aquest just a l'entrada on també trobem una pila baptismal de marbre, tancada en un petit recinte per un reixat de ferro forjat, de base quadrada i peu molt elaborat. El cor és molt senzill, amb barana de fusta. A l'altar major hi ha, en una fornícula, una figura de Sant Romà. A l'entorn de l'esglèsia, a l'exterior, hi ha un corró. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 66252 | Goigs a Llaor de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu | ja no es canta | Goigs a llaor de la Mare de Déu venerada a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Des del cel ens acarona el vostre amor maternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra primera edat ja fou iris de puresa, brillant en Vós la grandesa que Déu us havia dat, fent-vos sa Mare, se us dóna el mateix Verb eternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Quan l'Àngel us visità Plena-de-gràcia us deia, i Tota-Formosa us veia, tal com Déu us va crear. La puresa original de part del Cel us pregona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Vau donar consentiment a la divina ambaixada i així foóreu adorada Mare de l'Omnipotent. Pel vostreamor sense igual jamai Déu no ens abandona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Sacrificat al Calvari, salvà el món, el vostre Fill, guardeu-nos de tot perill i del pecat, que és desvari. El vostre amor és senyal que el Bon Jesús ens perdona De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra imatge sagrada ens omple el cor d'alegria, i els pobles, nit i dia, amb himnes sou verenada. El vostre nom virginal virtut i gràcia ens dóna. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal Després que els moros desferen els vostres temples, fent guerra els veïns d'aquesta serra en nom vostre els combaterem conquereix fama immortal el vescomte de Cardona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Tornada: Entre Vic i Tarragona teniu aquest setial. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! | 08257-88 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||||||
| 66253 | Goig del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | Ja no es canta | Goig en honor al Sant Crist venerat a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En la vostra santa imatge contemplem el nostre Espòs que se'ns llira en maridatge fent-nos do d'ànima i cos. Per aquestes esposalles que amb nosaltres celebreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Bon Jesus, obert de braços, vostre amor ens fa germans. A Vós vénen nostres passos, i ens amoixen vostres mans. L'odi foll de les baralles lluny d'ací foragiteu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Vos heu dit: 'Cor que m'estimi de la creu sap el camí' Qui l'amor us escatima té el seu cor fred i mesquí No us darem pas les deixalles, si d'estimar us ensenyeu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Allà a l'hort de les olives, compadint el nostre fang vostres penes són tan vives, que arribeu a suar sang. Perdoneu les nostres falles per la sang que allà sueu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Els flagells i la corona us feriren cruelment. Vostre exemple ens esperona a seguir-vos fidelment. Despullats de faramelles, prop de Vós sempre ens tindreu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Pel carrer de l'Amargura, com si fóssiu un vil cuc, us fa caure en terra dura de la creu el pes feixuc. Menysprant folles rialles, us farem de Cirineu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Dalt del cim del mont Calvari la gran obra s'acompleix: sou l'Anyell que, victimari, de la culpa ens redimeix. Vostra sang romp les mortalles i els grillons de l'home reu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Encoratja i ens consola vostra creu que és el camí per a aprendre en vostra escola el bell llibre del sofrir. Vostre amor no té muralles; cap a Vós el món atreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Cercarem vostra abraçada esperant el bes etern, sota vostra creu sagrada que ens defensa de l'infern. Deu-nos força en les batalles, que el perill assetja arreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En salut i en malaltia d'aquest poble oïu els clams: beneïu cada masia, fecundeu els nostres camps. Doni feina a falç i dalles ja madur, nostre conreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Tornada: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu | 08257-89 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria. L'associació d'Amics dels Goigs tenien un exemplar del mateix goig però amb un format diferent. | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66253-foto-08257-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 66276 | Goig del Gloriós San Cristo de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-san-cristo-de-miralles | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | XIX | Encara que ja no es canta | Goig dedicat al Sant Crist i amb la següent lletra: Puig en Creu esteu clavat Per remey del Pecador R. Perdoneu las nostras culpas, Misericordia, Senyor Vos, Rey meu, per enriquirnos Vos dignareu de baixar Del seno de l'Etern Pare A n'aquest mon de treballs, Hont vostra sang deramareu Prenda de infinit valor. Perdoneu, etc. Per treballs y per tristesas Vos sereu molt afligit Dins d'un hort ab tres deixebles La mes tenebrosa nit; No es la menor de totas Veurer un amich traïdor. Perdoneu, etc. Com al mes ruhi dels homes Vareu ser pres i lligat, Y ab molts i grans vituperis A Jerusalem portat, Y allí va maná asotarvos Pilat jutge ab son mal cor Perdoneu, etc. La corona que os posaren Fou per escarni i afront, De punxagudes espinas Per darvos pena i dolor Y tot per lo be del home Objecte de vostre amor Perdoneu, etc. Lo feixuch pes de la Creu Vau portar fins al Calvari, Sufrint pel camí la befa D'aquell poble temerari; Y puig Jesucrist sufrireu Per fernos molt gran fabor Perdoneunos, etc. Vostras robas preciosas Van jugarse'ls malfactors Y despullat enclavaren En Creu vostre diví cos. Allí entremitj de dos lladres Vareu dar al un perdó Perdoneu, etc. Quand en aqueix arbre os miro Així ab los brasos oberts, Nos cridau á penitencia De tots nostres desacerts; Gran error seria'l nostre Si no deyam de bon cor Perdoneu, etc. Per aquesta Santa Imatge Cobran los malats salut, Y la terra mes estéril Dona copiosos fruyts, Dels pobres es sumo amparo Y per tots inmens tresor. Perdoneu, etc. Tornada: Per vostra sang preciosa, Per vostres treballs i afronts, Perdoneu les nostres culpas Misericordia, Senyor. | 08257-112 | Sant Romà | El document fa esment al Sant Crist que és de data 1633. El document és del segle XIX | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Goig que ens han fet arribar l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/