Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66266 | Cal Campís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campis | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt transformada | Edifici de planta rectangular i de tres plantes (planta baixa, planta primera i golfes), amb coberta a dues vessants, en direcció est-oest i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És un edifici molt retocat. A la façana que dona al sud hi ha una porta principal d'arc molt rebaixat i finestres amb motllura de dimensions similars a la porta i que presenten les mateixes característiques que les finestres de la segona planta. A les golfes hi ha tres finestres més petites en galeria amb arc de mig punt, motllurades i molt juntes. Hi ha altres petits edificis adjacents. | 08257-102 | Turó de Cal Campís. Oest del terme. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Campix i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Casa. | 41.4914800,1.4946000 | 374337 | 4594412 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Transcrit també als mapes com Cal Campins. Abans conegut com Cal Jaumet | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66267 | Cal Pompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pompo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Molt restaurat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants, en direcció est-oest i de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana està molt refeta i encalada i presenta una estructura simètrica amb una porta central d'arc rebaixat i dos finestres a banda i banda; a la segona planta s'observa un balcó de llosana al centre i dues finestres a cada costat; i al pis de les golfes destaquen tres petites finestres de igual mida. Rodejant l'edifici hi ha petites edificacions adjacents i vinculades a la producció i l'emmagatzematge. | 08257-103 | Planes de ca l'Erzet i vessant SO de la Serra de Miralles Centre del terme. | 41.5082700,1.5214400 | 376609 | 4596238 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Pou al N. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66268 | Mur de pedra seca prop de ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-prop-de-ca-laleix | XIX-XX | Mur de pedra seca que limita dos camps i suporten una terrassa de terra conreada. La direcció que segueix és nord-sud. Són pedres de tamany petit i mitjà. Hi ha uns esglaons poc treballats al costat nord que possibilita accedir entre un camp i un altre. | 08257-104 | Al costat oest de la C-37. Sector N del terme | 41.5201900,1.5250700 | 376935 | 4597556 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66268-foto-08257-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66268-foto-08257-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||
| 66269 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII | En ruïnes. Està a punt de caure les poques pedres que encara estan a lloc. | Restes de murs de pedra d'uns 15 metres d'alçada en direcció est-oest i que corresponen a les ruïnes del mas conegut com a ca l'Aleix. La façana principal està orientada a sud-est. Del mas resta el perímetre de murs de paredat comú, que deurien conformar un edifici principal de planta quadrada compost de planta baixa i planta primera, amb cossos complementaris adossats, i un cos aïllat destinat a masoveria o corrals. Es poden identificar algunes estances, com la cuina, el celler, tres cups de vi, etc. S'observen obertures amb llindes de fusta i brancals de pedra, bigues de fusta, reixes, restes d'una premsa, restes d'escales, etc. A la part oest es concentren restes amb pedres caigudes. L'aparell emprat són blocs de pedra a mig treballar de proporcions mitjanes. A uns metres al NO s'ubica un altre edifici, de planta, rectangular, amb dues grans estances,que podria ser la masoveria. | 08257-105 | Sector N del terme. Al costat oest de la C-37, prop del Km. 54 | No hem pogut identificar el mas amb cap dels topònims antics documentats. Devia desenvolupar una notable activitat vitivinícola al segle XIX. | 41.5205400,1.5263000 | 377038 | 4597593 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66269-foto-08257-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66269-foto-08257-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66269-foto-08257-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Situada en un petit turó boscós dels darrers estreps de la serra del Còdol, al peu de la carretera C-37 de Valls a Igualada, a la riba dreta del torrent de cal Pilot. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66270 | Font del Coco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coco | Ple de vegetació i bardissa | Brollador natural, situat al costat esquerra de la Riera de Miralles, entre Cal Domingo i la Costa . En el conreu de la riba dreta trobem un caqui, lloc on hi havia el camí que baixava a la riera. | 08257-106 | Sud del terme. Riera de Miralles | Segons conversa amb el Sr. Pere Argelich Pujadó, l'origen del nom de la font del cocó prové de l'època del seu besavi, inicis del XX, . Un berenar va ser el moriu d'aquest topònim, donat que el seu besavi va anar a la font amb un coco i, mitja closca va ser deixada al costat de la font com a got . Aquest perdurà durant un temps fins arrelar-se com a topònim. | 41.4881800,1.5141300 | 375961 | 4594018 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66270-foto-08257-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66270-foto-08257-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | En els mapes apareix com a Font del Cocó. Està en el límit amb el municipi de La Llacuna | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||
| 66271 | Rellotge de sol de Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-formich | XX | Rellotge de sol ubicat al costat de ponent de la façana de Mas Formich (Fitxa 32). Es tracta de 6 rajoles de ceràmica sobre una llosa de ciment encarat cap a ponent. A més dels números en xifres romanes hi ha un marc amb motius florals i dues figures al·legòriques de l'agricultura. | 08257-107 | Mas Formich. Sector sud oest del terme. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 66272 | Creu del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pla | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 Valls i Prat, Marcel·lí. Cronologia històrica de la Llacuna. 1984 Llenas i Costa, Ramon. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú. 1980 Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna. Diputació de Barcelona/ Ajuntament de la Llacuna 2012 (Autor: Joan Garcia Targa)</p> | XV | Erosió i desgast | <p>Creu de terme, de pedra, gòtica. Presenta capitell esculturat amb quatre figures humanes o sants i dos escuts, un amb els símbols heràldics dels Cervelló (es la cara que mira a La Llacuna) i l'altre amb una campana sobremuntada amb un sol i una figura borrosa, que podria ser una pinya, símbol de la família Miralles (aquesta darrera es la cara que mira a Santa Maria de Miralles). En una cara presenta la verge, i en l'altra, la crucifixió. El fust es una columna llisa hexagonal i la base descansa sobre tres graons de planta quadrada.</p> | 08257-108 | Carretera La Llacuna-Igualada, a la banda dreta, a la partió entre els dos termes | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu del Pla es del primer tipus ja que indica la partió entre dos termes, al contrari de l'altre creu de Miralles, la de Françola (fitxa 15). Cal recordar que la fortalesa de Vilademàger (La Llacuna) va passar a partir de 1079 als Cervelló, que gaudien del domini com a feudataris del Comte de Barcelona, fins que va passar als Montcada i desprès als Ducs de Medinaceli.</p> | 41.4826600,1.5186700 | 376329 | 4593398 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Està a la partió de dos termes, La Llacuna i Santa Maria de Miralles, per tant té també una funció termenal. L'IPAC de la GC, la situa a la Llacuna (num. 5839). En determinada bibliografia, se la situa a la Llacuna (p.e Generalitat de C. 1997; veure bibliografia). El Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna també l'inclou (fitxa num. 87). És BCIN d'acord amb el Decret 571/1963 de 19-03-63 i segons la Llei 16/1985 (BOE 155, 29-06-85), així com la llei 9(1993 de patrimoni cultural de Catalunya. Tot a aquest alt grau de protecció legal, es troba a peu de carretera i és un element fàcil de ser malmès o sostret. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||
| 66273 | Mas d'en Reure. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-reure | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Casa de planta rectangular quasi quadrada amb coberta de teula a doble vessant, orientada NE-SO amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana amb la porta principal dona al SE. La porta original està tapada amb una porta metàlica, però podria ser d'arc de mig punt, atès que sobresurt parcialment part dels carreus de pedra del brancal esquerra. A la part superior hi apareix gravada una data: 1880. A l'esquerra presenta una finestra gran, senzilla; a la dreta, una de més petita. Al centre de la façana principal, sobre el portal, llueix una balconada amb llosana de pedra i obertura a llinda que presideix la planta pis, amb dues finestres petites a banda i banda. Les golfes estan dotades de una petita finestra central i dos ulls de bou ovalats a banda i banda. Tota la façana, i la globalitat de la casa, està arrebossada. Davant de la porta s'observa un paviment de lloses. La casa presenta al voltant diversos coberts o corrals. A destacar la coberta de bigues d'un d'ells. | 08257-109 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Pissa i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Pichas. | 41.4919400,1.5042100 | 375140 | 4594449 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: Can Pixes. En alguns llocs consta com a Mas d'en Roure (reure vol dir roure). Podria ser dels anys 30 segons el propietari però a la façana consta la data 1880. En el jardí anterior hi ha corrons i diversos estris agrícoles com a elements decoratius. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66274 | Pou prop del Mas d'en Reure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-del-mas-den-reure | XX | El cup s'està degradant | Pou circular de pedra, amb una boca de pou de metro i mig d'alçada, i coberta per una trapa i pedres, fet d'obra de maçoneria irregular de pedres parcialment arrebossada, que presenta, adosat pel seu costat SE, un cup o dipòsit de planta quadrada pavimentat i recobert (sól i parets) amb cairons grans quadrats | 08257-110 | Mas d'en Reure. Sud Oest del terme. | 41.5100800,1.5209200 | 376569 | 4596439 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba al mig d'un camp de conreu de cereal, per la qual cosa l'accés és dificultós, per que el camp està llaurat o pendent de sega, segons estació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 66275 | Pont petit prop del Mas d'en Reure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-prop-del-mas-den-reure | XX | Pont de pedra de petites dimensions amb un sol ull en arc de mig punt sobre una petita riera seca (Riera d'Es Colomines), L'arc està constituit per un primera filada de petites dovelles d'argila (maons o rajola), i a sobre, una segona filada de pedres més grans disposades com a dovelles. La resta de l'estructura fins el nivell de pas està constituïda per maçoneria de pedra irregular. La superficie de pas, estreta, indica que tenia un ús peatonal. | 08257-111 | Mas d'en reure. Sud Oest del terme. | 41.4926500,1.5025300 | 375001 | 4594531 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La riera és més aviat una canalització artificial, que recorre el costat SO de la carrerada que va de la carretera C-37 en direcció Bellpart, i que es troba al SO de la carretera que va de la Llacuna a Santa Maria de Queralt (B-220) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 66276 | Goig del Gloriós San Cristo de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-san-cristo-de-miralles | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | XIX | Encara que ja no es canta | Goig dedicat al Sant Crist i amb la següent lletra: Puig en Creu esteu clavat Per remey del Pecador R. Perdoneu las nostras culpas, Misericordia, Senyor Vos, Rey meu, per enriquirnos Vos dignareu de baixar Del seno de l'Etern Pare A n'aquest mon de treballs, Hont vostra sang deramareu Prenda de infinit valor. Perdoneu, etc. Per treballs y per tristesas Vos sereu molt afligit Dins d'un hort ab tres deixebles La mes tenebrosa nit; No es la menor de totas Veurer un amich traïdor. Perdoneu, etc. Com al mes ruhi dels homes Vareu ser pres i lligat, Y ab molts i grans vituperis A Jerusalem portat, Y allí va maná asotarvos Pilat jutge ab son mal cor Perdoneu, etc. La corona que os posaren Fou per escarni i afront, De punxagudes espinas Per darvos pena i dolor Y tot per lo be del home Objecte de vostre amor Perdoneu, etc. Lo feixuch pes de la Creu Vau portar fins al Calvari, Sufrint pel camí la befa D'aquell poble temerari; Y puig Jesucrist sufrireu Per fernos molt gran fabor Perdoneunos, etc. Vostras robas preciosas Van jugarse'ls malfactors Y despullat enclavaren En Creu vostre diví cos. Allí entremitj de dos lladres Vareu dar al un perdó Perdoneu, etc. Quand en aqueix arbre os miro Així ab los brasos oberts, Nos cridau á penitencia De tots nostres desacerts; Gran error seria'l nostre Si no deyam de bon cor Perdoneu, etc. Per aquesta Santa Imatge Cobran los malats salut, Y la terra mes estéril Dona copiosos fruyts, Dels pobres es sumo amparo Y per tots inmens tresor. Perdoneu, etc. Tornada: Per vostra sang preciosa, Per vostres treballs i afronts, Perdoneu les nostres culpas Misericordia, Senyor. | 08257-112 | Sant Romà | El document fa esment al Sant Crist que és de data 1633. El document és del segle XIX | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Goig que ens han fet arribar l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 66277 | Fons documental de Miralles de l'Arxiu Parroquial de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-miralles-de-larxiu-parroquial-de-carme | <p>Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz. Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010.</p> | XVII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Carme es troba custodiat al despatx de la Rectoria de Carme, en dos armaris metàl·lics amb estanteries. S'hi conserva la documentació relativa a les parròquies de Carme, Orpí i Miralles. El conjunt està compost per varis llibres i algún document solt. Es tracta de llibres d'òbits o defuncions, capítols matrimonials, baptismes, testaments, comunions, llibres de comptes de la parròquia i 'consueta'.</p> | 08257-113 | C/ Sant Martí, 42 08787 Carme | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66277-foto-08257-113-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Informació extreta del Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010. La foto també pertant a l'esmentat mapa (J. Sales-N. Salazar) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 66278 | Bosc d'utilitat pública CUP 59 Els Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dutilitat-publica-cup-59-els-segarresos | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_boscos_publics/dar_que_son_boscos_publics/</p> | <p>Dins de l'espai protegit del Sistema Prelitoral Central s'hi troba la forest pública dels Segarresos . Aquest bosc, que ocupa una superfície de 68,4 ha al sud-oest del municipi, situat al Turó de Pixallits i a la solana de la Serra de Pinyol, i que va estar afectat per un incendi l'any 1974, està inclòs al Catàleg de Boscos d'Utilitat Pública (CUP) definit per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Aquesta forest va ser declarada refugi de fauna salvatge mitjançant la Resolució MAH/3785/2009, de 4 de desembre, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics que hi ha. Aquesta declaració implica la prohibició de qualsevol tipus d'activitat cinegètica i de captura d'animals.</p> | 08257-114 | Serra de Pinyol, prop del Turó de Pixallits. SO del terme. | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població. Aquest va esdevenir públic al 1978 amb la finalitat de prevenir de la erosió o zones inundable. La gran variabilitat d'espais que ocupen i la diversitat d'ecosistemes on són presents, els doten d'una gran diversitat des del punt de vista geològic, climàtic i, per tant, florístic, faunístic i paisatgístic. Durant els últims decennis s'ha produït una sèrie de canvis importants en els usos tradicionals dels boscos que ha provocat una modificació en les condicions de demanda sobre l'ús dels boscos i la manera de gestionar-los. Tant és així que, actualment, la gestió forestal dels boscos públics, té com a objectiu la compatibilització de les funcions de producció amb les funcions ecològiques i les funcions socials. Així doncs, als boscos públics tenim representada la vegetació de les tres regions biogeogràfiques presents a Catalunya: la boreoalpina (amb predomini de pinedes de pi negre, avetoses i prats alpins), l'eurosiberiana (amb pinedes de pi roig, rouredes i fagedes) i la mediterrània (amb alzinars, carrascars, brolles, màquies, matollars,...), a més de la vegetació de ribera. D'altra banda, aquesta heterogeneïtat d'ecosistemes, fa que en moltes de les forests públiques, a més de la funció de producció de fusta, que durant anys ha estat una font de progrés i desenvolupament dels pobles de muntanya, en l'actualitat prenguin especial importància altres funcions ambientals, socials i de protecció del medi natural. | 2151 | 5.2 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66279 | La Caseta de Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-ca-latzet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Petit edifici d'una sola planta, de planta quadrada, amb coberta de teules a doble vessant amb orientació NE-SO, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una porta centrada amb arc rebaixat, amb dues grans finestres amb la mateixa forma, a cada banda. Ha estat remodelat totalment a l'interior per la nova propietat. A la part posterior (NO) presenta un cobert annex. Davant la casa hi ha un ample pati, i a l'est d'aquest, hi ha un cobert per cavalls. A l'altre extrem del pati es situa el Cup Nou de Ca l'Artzet (fitxa 116). | 08257-115 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Aquesta caseta pertanyia a Ca l'Atzet (fitxa 22) i a l'àvia de Can Jordana, | 41.4919500,1.5045600 | 375169 | 4594450 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc i el mas original (Ca l'Atzet, fitxa 22), segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. Forma un petit nucli amb Ca l'Atzet (fitxa 22), Cal Massip (la masoveria, fitxa 23) i el Cup Nou de Ca l'Atzet (fitxa 116). La Caseta de ca l'Atzet és la construcció que ocupa l'extrem NO del conjunt. Aquesta caseta també es coneix per altres noms: la Caseta de la Mestressa i la del tercer home (doncs la propietària es va casar tres cops) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66280 | El Cup Nou de Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cup-nou-de-ca-latzet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Totalment restaurat | Edifici d'una sola planta i sòtan de planta rectangular amb coberta de doble vessat de teules, orientades NE-SO. A l'extrem SE hi ha un petit edifici adossat que correspon a un gran cup, totalment remodelat. D'aquest es conserven els accessos al cup per la banda NE i SO. | 08257-116 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Aquest edifici era el Cup Nou de la casa de Ca l'Atzet (fitxa 22), un cup més gran i més modern construït posteriorment als de la casa original, i que es va instal·lar uns metres al NO, a l'altra banda de can Massip, amb un edifici aïllat. | 41.5055800,1.5205400 | 376529 | 4595940 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66280-foto-08257-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66280-foto-08257-116-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc i el mas original (Ca l'Atzet, fitxa 22), segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. Forma un petit nucli amb Ca l'Atzet (fitxa 22), Cal Massip (la masoveria, fitxa 23) i la Caseta de Ca l'Atzet (fitxa 115). L'actual edifici ha estat remodelat completament , i ampliat, per convertir-lo en taller de la ceramista Mary Gumà, pero encara es conserva, totalment reconstruit, el cup original (o l'espai que ocupava), actualment ple d'obra artística de la ceramista. Aquest edifici conté la col·lecció de pintura de Virtuts García Reixach (fitxa 117) i la col·lecció de ceràmica de Mary Gumà (fitxa 118) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66283 | Barraca del Coll d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-dorpi | Es troba a l'inventari de la Wikipedra (Inventari de barraques de pedra seca de l'Observatori del Paisatge de Catalunya) amb Codi: 6879. Data reg: 14.4.2012. Autor fitxa: Josep Ma. Mateu- Ed. Piolet. També al Mapa del patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró). MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | No restaurada. L'estructura s'hauria de consolidar. | Barraca de planta circular, feta amb pedruscall de mida mitjana. Presenta doble capa de pedres. La porta amida 100 cm. d'alçada. Presenta obertura en esqueixada així que l'amplada exterior es de 98 cm. i la interior, de 78 cm. La porta esta coberta per una llinda formada per una llosa plana, i a sobre, dues lloses planes més. | 08257-119 | Coll d'Orpí. Extrem E. del terme. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos l'aixopluc, per guardar-hi eines o com a alberg de bestiar. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen els materials que es tenen més a l'abast. | 41.5123900,1.5580000 | 379668 | 4596643 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F Xavier Menéndez | Està a la partió del terme amb Orpí. No està clar a quin dels dos termes està (segons els mapes consultats, la delimitació termenal varia). Aquest element també està inclos al Mapa del Patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró).S'hi accedeix, des de Miralles, per una pista que surt del camí de la Llacuna de la Censada Nova a l'alçada de Ca La Ramona, en direcció Est, cap a Orpí, i des d'Orpí, per una pista que passa per sota Mas d'en Bosc cap a l'oest, fins a Rofes. Al costat de la barraca hi ha una gran torre elèctrica. Venint de Miralles, la barraca es situa a la part esquerra arran de la pista, tenint la torre elèctrrica en front.En aquest tipus de barraques, per a la seva construcció, s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es començava des de baix, de manera que la seva forma cònica culminava en una gran llosa superior. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta habitualment a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66284 | Barraca de la Mina de bauxita de Serra d'en Pinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-mina-de-bauxita-de-serra-den-pinyol | XX | Sostre enfonsat | Barraca de planta circular, feta amb grans pedres planes a la base i pedruscall de mida mitjana més amunt. La porta presenta obertura en esqueixada i esta coberta per una llinda formada per una llosa plana gruixuda. Presenta el sostre enfonsat. | 08257-120 | Turó dels Segarresos Serra d'en Pinyol. Sud Oest del terme | 41.4864100,1.4805400 | 373153 | 4593870 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Associada a la mina de Bauxita de Serra d'en Pinyol (fitxa 121) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 66285 | Mina de Bauxita de Serra d'en Pinyol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-bauxita-de-serra-den-pinyol | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Hi ha molts despreniments. La boca i la trinxera d'accés estan molt cobertes per la vegetació. | Boca de mina practicada al terreny, horitzontal, de molt poca profunditat. Davant de la boca hi ha una trinxera d'accés excavada a l'aire lliure. | 08257-121 | Turó dels Segarresos. Serra d'en Pinyol. Sud Oest del terme | Aquesta mina podria correspondre a la Mina Eulàlia, una de les 5 mines de bauxita explotades al terme. Fou l'empresa Alquímia S.A. la que el 1946 obté el permís d'explotació de la mina de bauxita Eulàlia, amb afectació de 240.000 m2, a les partides de la Serra del Tubau i la Costa de Rubió, que en part eren terres de Bellprat. | 41.4863800,1.4805000 | 373150 | 4593867 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Podria correspondre a la Mina Eulàlia.La ubicació UTM és aproximada. Dona la sensació que es una mina inacabada. Molt aprop hi ha una cabana de pedra seca (fitxa 120) que te una relació directe amb la mina (per aixoplugar-se els minaires, guardar les eines, etc). Molt possiblement es va fer per a extracció de bauxita (per produir alumini). Es troba a la vessant ascendent cap a Bellprat entre els masos de Els Segarresos i can Peritxot. La pista per anar-hi és la que surt de can Torrossolla passant pel Corralet. Al E. del terme, a la zona de Can Raspall, es van explotar mines de bauxita al menys des de 1911 a 1965 (veure mina fitxa 18). Al web municipal trobem informació d'altres boques de mina: Mina de Ferro , Adelaida i de Bauxita la Maria , a l'obaga del Soler 1931 i Mina Carmen prop del coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 minesde bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66286 | Pou de El Corralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-corralet | XX | Pou de planta circular, construit amb pedra irregular, de mida gran. Actualment amida 155 cm. d'alçada màxima i en un extrem s'aprecien restes de les teules d'una antiga coberta descendent. El dìametre exterior és de 205 cm i l'interior, de 136 cm. Presenta una obertura quadrada oberta en esqueixada (100 cm. amplada exterior, 58 cm. amplada interior) dotada d'un marxapeu elevat, en obra, que culmina amb una llosa plana. Un desaigue travessa el pou. | 08257-122 | Camí del Bon Portell al Sud Oest del terme | 41.4902100,1.4963400 | 374480 | 4594269 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al mig d'un camp de conreu, molt a prop de les ruïnes de El Corralet, cap al SE de l'antiga casa. L'aigua és ben visible. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 66287 | Resclosa de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-francola | XX | Està molt emboscada | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles (Fitxa 42), en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. | 08257-123 | Riera de Miralles, al costat del Mas de La Françola | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa davant del Mas Françola (fitxa 14) i pràcticament a sota el Pont de Françola (fitxa 43). Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí del Mig (fitxa 13) i el de Baix (Fitxa 11). | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 66288 | Resclosa de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sant-roma | XX | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles, en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. Fa més d'un metre d'alçada i té forma lleugerament curvada. L'aigua hi circula perfectament. | 08257-124 | Riera de Miralles, entre ca l'Oreneta i el mas de sant Romà | 41.5015100,1.5338000 | 377628 | 4595470 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí de Dalt (Fitxa 16) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 66289 | Cal Tarragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarrago | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016</p> | XVIII-XX | Totalment restaurada sobre l'edifici original | <p>Edifici composat de dos cossos rectangulars i altres de complementaris. El principal està orientat nord-sud, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant, orientada nord-sud, el carener paral·lel a la façana principalLa façana dona a migdia. La porta està definida per un arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra. Presenta una finestra quadrada just a sobre, que correspon a la planta pis. La resta de finestres estan enmarcades d'obra. Tots els paraments són de pedra vista i segons la propietat, són producte de remontar modernament les parets originals, de manera que els sócols són originals fins a una alçada considerable. A l'esquerra de la porta s'adossa sobre la façana un cos quadrat que podria correspondre a l'emplaçament de l'antic cup. En un altre sector de l'edificació es dreça una estructura similar, que podria correspondre a un segon cup.</p> | 08257-125 | Recinte jussà del castell (Poble Vell), aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>La casa correspon a l'antiga casa de ca l'Escolà que hi havia al Poble Vell. Es tracta de la única casa existent actualment al recinte jussà del Castell, reconstruïda seguint el perímetre exacte de l'antiga casa de ca l'Escolà, avui coneguda com Can Tarragó. Un cop abandonat el Poble vell, la familia va fer la nova casa a la carretera C-37, a principis del S. XX, just davant del camí que des de la carretera duu al castell, i que va heredar l'antic nom de quan estava al Poble Vell, Can Escolà (fitxa num. 9). Actualment és un restaurant.</p> | 41.5182900,1.5191200 | 376435 | 4597353 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66289-foto-08257-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66289-foto-08257-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També conegut per Ca l'Escolà. Està situat a llevant de l'Església. Al pati es conserven un seguit d'elements mobles de pedra: una peanya o llosana de balcó decorada per tres costats amb motllura, posada sobre un fragment de corró cilíndric força gruixut; 2 corrons més; 1 possible bugader o pica d'oli, circular, que no és d'aquesta zona; 5 guardarrodes. Protecció: l'hem posat com a BCIN per que la casa està dins del recinte del Castell (si més no de la part jussana), que està declarat BIC pel decret de castells 1949 | 98 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||
| 66290 | Poble Vell de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-vell-de-miralles | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988)</p> | XIV-XIX | En estat de ruïna. L'any 2015 s'hi ha fet treballs de desforestació. | <p>Conjunt de cases enrunades situades a l'esplanada (orientada a migdia) que conforma el recinte jussà del Castell de Miralles (Fitxa 1), limitat per la muralla enderrocada que mira a la vall i que està definida per dues torres i el mateix castell. En aquest recinte es trobava l'antic poble medieval de Miralles, del que només queden alguns murs de cases enderrocades, adossades a la part interior de la muralla, i l'anomenada església del castell o de Santa Maria de Miralles (fitxa 4) així com la única casa actualment habitada en el lloc (Can Tarragó, fitxa 125), al costat de l'església, casa que correspon a l'antiga casa L'Escolà. Dins de les estructures de l'antic poblat que corresponen a aquesta fitxa destaquem: una cisterna; un habitage de forma quadrada que podria ser de la família Torrents (foto 2), prop de la muralla; l'antiga esplanada de davant (i a llevant) de l'esglèsia que correspon a l'antic cementiri, que fou traslladat; restes d'un altre habitatge conegut com 'La Casilla', sobre el cementiri i a llevant de l'església, del que s'aprecia una estructura rodona que podria ser un forn de pa (foto 3); etc. A 70 m. a ponent de l'esglèsia es troben les restes d'un gran casal, Can Gol (amb fitxa pròpia, 127)</p> | 08257-126 | Recinte Jussà del Castell, aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>Fins al segle XIX el nucli urbà de Miralles es concentrava a l'esplanada inferior o recinte jussà del Castell, al voltant de l'Església parroquial de Santa Maria del Castell. L'any 1845 es cita el castell com totalment enderrocat. Al 1842 hi havia 6 famílies.Hi ha fotografies antigues del poble on es veu, per exemple, l'era comunal que es situava davant el cementiri i l'església. De forma gradual, el nucli habitat es va abandonant i les families es traslladen a la vall, on a finals del segle XIX construeixen noves cases al llarg de la Carrerada de la Llacuna (antiga carretera a Igualada) i de la nova carretera Valls-Igualada (actual C-37) a banda i banda de la Riera de Miralles, bastint el model actual de poblament dispers. L'església perd la parroquialitat, que es trasllada a Sant Romà (1911 o 1915). Fins a la guerra civil (1936), el Poble Vell formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs es seguiren habitant algunes dependències de la part baixa. El Nomenclàtor de 1860 també inclou Santa Maria de Mirálles com a Lugar. Entenc que es refereix a l'antic poble, el nucli històric concentrat a la part jussana del Castell.</p> | 41.5178900,1.5188300 | 376410 | 4597309 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66290-foto-08257-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66290-foto-08257-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66290-foto-08257-126-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||
| 66291 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol | <p>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | XVIII-XIX | En estat de ruïna i envaït per la vegetació. L'any 2015 s'hi ha fet treballs de desforestació. | <p>Ruïnes d'un gran casal (450 m2) de varies plantes, del que només queden algunes parets, i envoltat d'altres edificis i coberts, a banda i banda del camí. L'edifici situat més a llevant correspondria a un molí d'oli. L'edifici principal (que seguiex una orientació NO-SE) presenta grans finestrals amb arc de maons rebaixat. S'aprecien altres finestres quadrades i un forn. En planta baixa s'adivina el celler, amb un arc rebaixat de maons; en una de les parets es conserva un boix corresponent als cups de vi. Un altre dels edificis consisteix en un cos rectangular d'us industrial que presenta tres petites troneres. Més allunyada, al sud, cap a la vall, hi ha restes del que podria haver estat una pallissa. Murs de 60 cm. gruix. Paraments de pedra amb morter de calç i elements ceràmics.</p> | 08257-127 | Recinte Jussà del Castell, aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>Formava part del Poble Vell de Miralles, dins el recinte jussà del Castell, que fou abanadonat a finals del segle XIX</p> | 41.5184100,1.5174100 | 376292 | 4597369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66291-foto-08257-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66291-foto-08257-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66291-foto-08257-127-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa a 70 m. a ponent de l'església, i als peus del castell per la part oest, a 32 m de la muralla del recinte sobirà.. S'hi arriba seguint seguint un camí des de l'esglèsia, que després de Can Gol també duu fins el castell. Sembla que es tractava d'un edifici isolat i aïllat respecte del Poble vell, possiblement construit amb posterioritat a aquest. Protecció: l'hem posat com a BCIN per que la casa està dins del recinte del Castell (si més no de la part jussana), que està declarat BIC pel decret de castells 1949 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||
| 66292 | Can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samso-0 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. | En ruïnes | Ruïnes d'un gran edifici, de planta quadrangular, fet de maçoneria irregular de pedres sense arrebossar. Es conserven algunes parets (una està caiguda, de forma quasi sencera, de forma plana sobre el sól) i s'observen algunes finestres, petites i quadrades. En una de les parets sobresurt una estructura circular. A l'exterior, prop d'un dels murs perimetrals, s'aprecia un petit dipósit de líquids, allargat, cobert de volta de canó. L'edifici està disposat de forma paral·lela a un esperó de roca, que protegeix i amaga la casa. Entre el mur de la casa i la roca hi ha un espai tancat aprofitat com a possible corral. | 08257-128 | Entre la Serra del Buscarró i el Turó de Can Meliton | Casa citada com a Can Samsó al nomenclator de 1860-. Riba (1988, 211-212) la cita dins del grup de masies més modernes (del segle XVII en endavant). | 41.5127200,1.5178100 | 376315 | 4596737 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66292-foto-08257-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66292-foto-08257-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66292-foto-08257-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al mig d'un bosc a ma dreta del camí de ve de can Puça i s'adreça al Grony de Miralles. Segons fons orals, tenia una font de clot i un forn de pa. Creiem que correspon a Can Samsó, una casa citada al Nomenclàtor de 1860 i al llistat de masos de Riba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66293 | Forn de calç del camí de can Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-can-puca | XIX-XX | Estructura circular i de forma troncocònica, amb les parets de pedra, cobertes per un arrebossat dur, cuit i fort, que servia per fabricar calç. El fons no s'aprecia per que està ple de terra i pinasa, pero amida més de dos metres i mig de fondària. El perímetre de l'estructura està definit per un mur corregut, circular, de pedres irregulars, per sobre de les parets arrebosssades. | 08257-129 | Entre la Serra del Buscarró i el Turó de Can Meliton. Al Nord del treme. | 41.5114500,1.5145000 | 376036 | 4596601 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66293-foto-08257-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66293-foto-08257-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66293-foto-08257-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica a tocar el camí que va de can Puça al Grony de Miralles (a ma dreta del camí), en un punt proper a una torre elèctrica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 66294 | Mas d'En Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-sol | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | En ruïnes. Durant el 2015 està sent objecte de rehabilitació | Petit mas força enrunat, en procés de rehabilitació per a usos residencials. Te forma rectangular amb una orientació N-S amb una lleugera desviació SO-NE, amb façana i entrada principal al SE, pràcticament a migdia. La coberta, parcialment esfonsada, es a doble vessant, en direcció N-S amb el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici presenta planta baixa i pis. Els paraments, arrebossats, són de pedra irregular, amb un acabat molt pobre i amb cantoneres senzilles i poc treballades. La porta principal, a la façana meridional, és estreta i presenta un arc rebaixat de maons. La finestra del costat i les dues de la planta pis són quadrades, obertes al parament, sense brancals. L'edifici presenta dos petits cossos afegits a la part SO, a l'esquerra de la porta principal. El més oriental està cobert amb teula amb una única vessant cap al NE. A la paret SO hi ha altres afegits, que semblen corrals. En un hi ha un dipòsit quadrangular soterrat. A l'exterior s'observa, prop de la casa, a l'oest, un cup circular de vi recobert internament amb cairons vidrats, ensorrat parcialment, A la part SO de l'edifici hi són visibles les accions de restauració en curs (paviment i teulada) | 08257-130 | Al centre del terme, entre Mas Retou i les Planes de Ca l'Erzet, al vessant S de Serra de Boscarró | Aquest edifici va quedar abandonat i enrunat després d'uns luctuosos successos ocorreguts a la casa, escenari d'un terrible assassinat (un parricidi), molts anys enrera. La casa, ja en ruïnes, va ser objecte d'un intent no reexit de recuperació per part d'uns llogaters. La casa va romandre novament en abandó fins que a l'any 2014 la nova propietat ha iniciat obres de rehabilitació. | 41.5072800,1.5118600 | 375808 | 4596141 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66295 | Cal Ton Pastor o Cal Fadrí del Pompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-pastor-o-cal-fadri-del-pompo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Restaurada | Casa composta per dos cosos rectangulars que conformen una L. Presenta una orientació SO-NE, i l'edifici principal, una petita casa amb coberta a doble vessant SE-NO, amb el carener perpendicular a la façana principal, està composat per planta baixa,pis i golfes, amb una orientació de façana al SE, pràcticament a migdia. La porta principal és rectangular, amb llinda una mica elevada, i llindar recte. Les finestres de la façana -quatre, una en planta baixa i tres al primer pis- són senzilles, petites i quadrades. La finestra de les golfes té acabat pentagonal. L'altre edifici s'adossa parcialment al costat dret de la façana descrita, i consisteix en tres cossos, un primer de planta quadrada de dos pisos i amb porta, amb teulada a una vessant,; un segon cos rectangular, més allargat, d'una sola planta, amb teulada a doble vessant (amb una orientació contrària a la del cos anterior) i amb una porta gran per a usos agrícoles; i un tercer cos allargat disposat paral·lelament a la part posterior dels dos cossos esmentats, i també paral·lel al camí. Aquests darrers elements constructius corresponen a les antigues dependències agropecuàries (celler i cups; així ho fan pensar les grans portes que s'hi obren, una d'elles al camí). Excepte aquesta façana posterior que dona al camí, tot el conjunt està perfectament enblanquinat. | 08257-131 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet, a la vessant SO de la Serra de Miralles | Aquesta casa podria correspondre a Can Francolí, citada al Nomenclàtor de 1860 | 41.5078300,1.5196900 | 376462 | 4596191 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66296 | Cal Correu o Cal Pallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-correu-o-cal-pallers | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Totalment transformada | Casa totalment transformada en un edifici residencial, de planta baixa i pis. Te planta quadrada, amb coberta asimètrica a doble vessant orientada E-O amb el carener paral·lel a la façana principal, i porxo al davant amb coberta a una vessant. L'entrada principal es situa a l'oest, sota aquest porxo. La façana principal (O.) i la posterior (E.) estan arrebossades, mentre que la paret N presenta un acabat de pedra vista amb maçoneria irregular però molt ben acabada. | 08257-132 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | 41.5047100,1.5235800 | 376781 | 4595839 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Pallés, segons el Projecte de Catàleg de Masies Sembla que té un origen força antic, però l'edifici ha estat profundament transformat.El jardi està decorat amb diveres escultures, algunes d'art contemporani | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66297 | Mas Retou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-retou | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX.-XX | Masia de planta quadrangular que presenta una orientació SO-NE, amb coberta a doble vessant SE-NO, amb el carener paral·lel a la façana principal, i composta per planta baixa, pis i golfes. La façana, al SE, dona pràcticament a migdia, i està arrebossada. La porta principal és rectangular, senzilla, amb llindar recte. Les finestres de la façana principal corresponents a la planta pis són senzilles, grans i amb arc rebaixat, sense brancals de pedra. Se li adossen quatre cossos complementaris; un d'ells és un antic cup de vi. El principal s'adossa al costat NE de l'edifici principal: també és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant amb la mateixa orientació que el principal, i amb parets de pedra vista irregular. | 08257-133 | Barri del Mas Retou. Camí de Mas Retou | Apareix al Papa IGE 1914 com a Mas Ratou. Molt transformada al segle XX. | 41.5046700,1.5082200 | 375499 | 4595857 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Mas Ratou en alguns mapes. Es situa a la part nord del complex residencial (que no urbanització) del Mas Ratou (la casa li dona nom al barri), compost per un conjunt d'una vintena de cases de recent construcció, bastant separades entre elles, comunicades per diversos vials, en un context de parcel·les numerades i del·limitades. Tot i la seva dispersió, és la concentració de poblament més 'densa' de tot Miralles. Es troba a mig camí entre les Planes de l'Otzet (amb qui comunica per una pista que passa per Fontanilles) i l'ajuntament, amb qui comunica per una carretera asfaltada que passa pel cementiri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66298 | Teuleria de La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-costa | XX | Practicament no queden vestigis. El forn no es pot veure per que està sota uns esbarzers | Restes d'un antic obrador i forn de teules i maons. El forn tal vegada es va desmuntar, però en el seu emplaçament no es pot observar cap vestigi a causa d'una gran massa d'esbarzers. Als voltants hi ha restes dels estreps (fets d'obra, amb maons i totxanes) on s'anclava la maquinària del forn. Tampoc queden restes de la barraca on descansaven i feien guàrdia els fornadors. Encara es veu el camp o era on s'extenien per secar les teules i maons, i a on devien haver les pasteres, segons fonts orals. | 08257-134 | Carretera de La Llacuna (BP 2121) prop del Km. 33 | A finals dels anys 50 del segle XX la teuleria (que ja havia funcionat en etapes anteriors i que llavors estava en desús) ) va ser llogada i explotada de nou i per darrera vegada per una família procedent de Lleida que posteriorment , tres o quatre anys després, es traslladà a Sant Martí Sarroca on fundaren una nova bóvila. Aquesta darrera etapa d'explotació va durar, per tant, molt pocs anys. | 41.4872100,1.5177800 | 376264 | 4593905 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66298-foto-08257-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66298-foto-08257-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66298-foto-08257-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba al costat nord del Mas de la Costa o de La Barquera (Fitxa 27)A dins de la casa, al lloc de la premsa de vi, es conserven alguns elements mobles de fusta per fabricar (amotllat i tallar) maons i teules, corresponents a la teuleria. La producció consistia en teules, totxanes, rajoles i frares (rajoles petites). L'argila s'extreia de l'entorn. La terra es triturava mitjancant trills tirats per rucs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66299 | Cal Pilot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pilot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Restaurada | Casa molt restaurada, de planta quadrada, orientada E-O, amb una mica de desviació (SO-NE), amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant amb caiguda a E. i a O. La façana principal dona pràcticament a migdia. Te porta central i dues finestres laterals en planta baixa, tres finestres a la planta primera, i una finestra d'arc rodò a les golfes. La façana posterior presenta finestres rectangulars (dues a planta baixa i tres al pis). L'edifici ha estat ampliat a llevant i a ponent amb dos cossos respectius adossats d'una sola planta amb coberta d'una sola vessant descendent a est i oest, respectivament. | 08257-135 | Nord del terme. Carretera C-37 Valls-Igualada Km 53'5 | 41.5213800,1.5296000 | 377315 | 4597682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66299-foto-08257-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Can Pilot també es coneix com a Can Carreres, segons el catàleg de masies. La casa o Caseta de Cal Pilot Nou (no fitxada), molt aprop de la casa, a l'altra banda de la carretera, corresponia als masovers de Cal Pilot | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66300 | Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de planta quadrada orientada Est-Oest (amb una petita desviació SO-NE) amb planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb caiguda a O. I E i amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal dóna a migdia i presenta una porta central amb arc rebaixat amb brancal i dovelles de maons. La planta baixa té dues finestres quadrades a llinda, banda i banda. La planta pis presenta tres finestres rectangulars amb una única llosa com a llinda. Tota la casa està arrebossada però deixa veure les cantoneres, fetes de pedres de bona qualitat. La casa compta a llevant amb un cos afegit, en gran part, un porxo obert, amb una coberta descendent en direcció E. | 08257-136 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Ca l'Agustí) | 41.4967500,1.5195200 | 376427 | 4594961 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Ratou. Pou al darrere de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66301 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | No ha estat restaurada. | Casa de pagès amb planta baixa, planta pis i golfes, orientada SO-NE amb coberta a doble vessant amb caiguda a SO i NE, amb el carener perpendicular a la façana principal. La banda SO de l'edifici presenta un rebaix respecte la coberta, per la qual cosa sembla que un cos se li afegeixi per aquesta banda. Els paraments són de pedra vista, irregular. La façana principal dona al SE, i està caracteritzada per una porta amb arc rebaixat, amb els límits arrebossats. La porta està acompanyada en planta baixa per tres finestres quadrangulars, una d'elles petita. El pis està presidit per un gran balcó central amb llosana de pedra situat sobre la porta, amb tres finestres quadrangulars al costat. Les golfes presenten una petita obertura a la façana. Diversos coosos arquitectònics i coberts lleugers per a corrals i llenyeres s'adossen al llarg de l'edifici. | 08257-137 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Sort). Segons fonts orals, la casa data al menys del segle XIX, i posteriorment va ser ampliada amb un segon pis. | 41.4966100,1.5173200 | 376243 | 4594949 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També esmentada com a Cal Sort. Manté les funcions de casa de pagès, amb pocs canvis. Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Ratou. A l'exterior de la casa hi ha diverses lloses propvinents de les tanques de l'antiga carretera. Al pati de la masia es conserven dues teules amb les següents inscripcions fetes al fang: en una diu Juan Grau 1931, i en l'altra, 1931. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66302 | Ca L' Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-arturo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de planta quadrada orientada SO-NE amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de doble vessant amb caiguda a SO-NE amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal dóna al SE, pràcticament a migdia, i presenta una porta amb arc rebaixat amb brancal i dovelles de maons, amb una finestra quadrada a cada costat. La planta pis presenta tres finestres amb arc rebaixat, i les golfes, una obertura central circular en ull de bou. Els paraments de la casa són de pedra vista, i les pedres cantoneres no presenten diferencies constructives. La casa compta al costat NE amb un petit cos afegit, i amb un parell més de porxos adhetits als paraments externs. | 08257-138 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Carabassé), | 41.4973400,1.5185100 | 376344 | 4595028 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Cal Carbasser (en alguns mapes, Cal Carabasser o Cabasser). Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Retou. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66303 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-3 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt restaurada | Casa molt senzilla, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, orientada NE-SO, i amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal i caiguda cap al NE i SO. La façana principal es troba al SO. Actualment està arrebossada al complet. La planta baixa presenta dues portes de forma rectangular, i el pis presenta tres petites finestres quadrades. A la casa se li adossa un cobert allargat pel NE i altres cossos quadrangulars.. | 08257-139 | Prop de la carretera C-37, al NE del terme. | La casa podria haver estat construïda als volts del 1917. Correspon a una de les cases que hi havia al Poble Vell, que pertanyia al campaner de l'església parroquial, i que a l'abandonar-se el poble, es va instal·lar en aquest lloc. Per això la casa es diu cal Campaner. Per aquesta raó no apareix al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988) cita Can Campaner a la seva llista de cases modernes (a partir S. XVII). Apareix també al mapa IGE de 1914 (Cal Campané), per la qual cosa cal deduir que es anterior a 1917. | 41.5172400,1.5288300 | 377243 | 4597223 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66303-foto-08257-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66303-foto-08257-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Situat entre les masies de ca l'Escolà i cal Garracurt, entre el camí i el torrent de ca l'Escolà. Pou al costat de llevant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66304 | Cal Garracurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garracurt | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Molt restaurada | Casa molt senzilla, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, orientada NE-SO, i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i amb caiguda cap al NE-SO. La façana es troba al SE. Es molt senzilla, actualment està arrebossada (emblanquinada) al complet. La planta baixa presenta una porta amb arc rebaixat amb un parell de finestres quadrades a banda i banda, i el pis presenta un balcó central molt estret i dues petites finestres quadrades a cada costat. A la casa se li adossen dos coberts quadrats als costats SO i NE amb cobertes descendents a una vessant en la mateixa direcció. Més enllà, al NO, apareix un altre petit edifici, aïllat, modern. | 08257-140 | Prop de la carretera C-37, al NE del terme. | Riba (1988) cita el mas a la seva llista de cases modernes (a partir S. XVII). Apareix també al mapa IGE de 1914. No apareix al Nomenclàtor de 1860 | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'exterior de la casa hi ha tres pedres de molí i tres corrons. La casa ha sofert pocs canvis a l'interior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66305 | Cal Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV | Deficiències en els paraments de façana i en la tanca o baluard de llevant. | Gran masia pairal composta principalment per dos cases adosades disposades en la mateixa direcció (orientació NE-SO), i ambdues, amb coberta a doble vessant amb caiguda al NO i SE i amb planta baixa, planta pis i golfes. L'edifici més meridional és més gran i presenta planta rectangular, en forma d'ela. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del NO que la del SE). La façana principal es situa al SE, i al centre de la façana, totalment arrebossada, s'ubica la porta d'arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra. Presenta dues finestes quadrades a cada costat. A la planta pis s'observen tres finestres, simètriques, amb arc de mig punt. Més amunt es veuen, sobre les anteriors, tres finestres molt petites amb la mateix forma, corresponents a les golfes. Actualment, sembla que aquest accés no és actualment utilitzat. A la façana oposada (NO), s'observa un cos adossat modern i una porta d'accés a la casa, de forma rectangular, que és la que actualment s'utilitza. L'edifici més septentrional és més petit i presenta planta quadrada. Té coberta a dues vessants de carener paral·lel a la façana de llevant. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del SE que la del NO). La façana principal, arrebossada, es situa al SE. La planta pis està caracteritzada per una galeria amb cinc finestres d'arc de mig punt. Tota la façana SE (dels dos edificis) presenta un ample pati delimitat per una reixa de ferro. La porta principal del tancat llueix una data amb números fets de ferro forjat: 1882. El NE del pati està delimitat per un tercer edifici, un cobert antic d'una sola planta, situat al NE de la casa més septentrional, i amb la mateixa orientació que aquesta, amb coberta a doble vessant amb la caiguda orientada a NE i SO. Just davant de la casa septentrional, per la façana posterior (NO), es situen dos edificis circulars adossats o juxtaposats entre ells (més aviat un sol edifici en forma de 8), que corresponen a dos antics cups. Un és més gran que l'altre. Estan construïts sobre una plataforma elevada rectangular, de pedra. Cada cup presenta una porta rectangular elevada en relació al sól exterior, accesible a través d'escales. L'accés a la masia està actualment situat al costat de ponent. | 08257-141 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 (Can Paláu). Riba (1988, 211-212) cita Palau tant al del grup de masies antigues (fins el segle XVII) com de les posteriors al segle XVII. També apareix al Mapa IGE de 1914. El cognom apareix al fogatge de 1497 i a 1552 on és citat un Antoni Palau de mas Palau. Al 1669 apareix citat Jaume Palau de mas Palau de la Casa Blanca que per dates ha de ser el mateix Jaume Palau que apareix en la mateixa data com a batlle de Miralles. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareix citat Andreu Palau, pagès. Al 1771 apareix citat Josep Ferrer de Mas Palau. Per tant, la casa podria datar de finals del segle XV, amb successives reformes posteriors. Segons el masover, hi havia una inscripció amb guix ja desapareguda amb la data 1782 (informació Catàleg de Masies). La reixa de llevant té la data de 1882. Segons fons orals locals, la casa té una capella-oratori dedicat a Sant Antoni a l'interior. En aquesta capella s'hi va fer la primera missa després de la Guerra Civil, atès que la església del Castell havia quedat malmesa i la de Sant Romà s'havia convertit en un magatzem. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En un dels cups es conserva una petita premsa de gàbia. La casa es situa al final del camí asfaltat que surt de la C-37(Km. 52) en direcció Can Borràs i Can Quintana.Cal Palau constitueix una de les peces més singulars de l'arquitectura de Santa Maria de Miralles, especialment la seva façana orientada a llevant, conseqüència d'una reforma que probablement es va fer a principi del segle XX utilitzant un repertori historicista propi de l'època: ràfec amb estructura de fusta, fris ornamental de maó, obertures emmarcades amb pedra,portalada de mig punt amb motius decoratius vegetals, galeria d'arcades, etc. La seva arquitectura presenta també elements característics de l'activitat agrícola desenvolupada, com són els dos cups adossats a façana de ponent, conformant, el seu conjunt, una volumetria rellevant que, per la seva posició enlairada, constitueix una de les fites més notables del paisatgedel Pla de Can Quintana. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66306 | Font de Cal Rebordosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-rebordosa | XX | Dipòsit rectangular fet d'obra, arrebossat, ple d'aigua, que s'omple a partir d'una canonada que hi desemboca. Està al costat d'un petit torrent. | 08257-142 | Pla de la Quintana, al NE del terme. | 41.5147500,1.5294300 | 377288 | 4596946 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba darrera de can Rebordosa, actualment coneguda com a Can Marqués. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||||
| 66307 | Avenc de l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lapotecari | Web Espeleoindex. http://espeleoindex.com/crearPDF.php?id=853 Conesa, X. (1989). GREV (Avenc de l'Apotecari). ANCOSA. Supl. de La Veu d'Anoia (març). Igualada. | Petit avenc de gairebé 5 m. de fondària i 20 m. de recorregut. Entorn Calcari. Es baixa un petit pou de 3 metres de fondària i d'una amplada entre 40 i 60 centímetres fins arribar a una sala, allargada i plena de blocs, d'uns 8 metres de llarg. Des de la base del pou, i en direcció SE, a uns 2 metres s'arriba a un pas estret que s'hagué de desobstruir, que comunica amb una sala (5 metres de llarg per 1,40 d'alt i de 0,60 a 1,20 d'ample) molt concrecionada per formacions totalment blanques. Aquí s'assoleix el punt de màxima fondària: - 4,80 metres. | 08257-143 | Pla de l'Apotecari. Sector sud oest del municipi | Localitzat pel Sr. Josep Vidal, de la Llacuna, el qual informà a membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú (GREV) que durant el mes de gener de 1986 van procedir a la seva desobstrucció i exploració total. | 41.4869000,1.5279400 | 377111 | 4593856 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La cova està recollida al web espeleoindex. S'ubica al pla de l'Apotecari, a uns 120 metres de la línia divisòria dels termes de la La Llacuna i Santa Maria de Miralles. Des de la Llacuna cal prendre la carretera BP-2121 en direcció a Miralles fins arribar a la creu del Pla. S'ha de seguir una pista forestal a la dreta que passa pel costat de les antigues pedreres i quasi sempre segueix per la part ombrívola de la muntanya, on des d'alguns punt es veu l'encreuament de la carretera de Miralles. Cap al final el camí puja sobtadament, abans d'arribar al pla creua una línia elèctrica i dalt la plana es troba l'antic camí de les Vilates. L'avenc es troba a uns120 metres abans d'arribar i a uns 12 metres del camí a la banda E. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||
| 66308 | Cova de Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mas-vila | Badiella, E.; Fustagueras, J.; Indurain, J. (1977). Estudi geoespeleològic de les cavitats dels voltants del poble de la Llacuna. SIS (5) / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa: 53-65. Centre Excursionista de Terrassa. | Petita cova de 24 m. de recorregut , s'entorn calcari. S'ubica en una cinglera voltada de bosc que corre paral·lela a la carretera C-37 d'Igualada a Valls, a la dreta de la riera de Carme. La cova està situada a la base de la cinglera, en el límit entre aquesta i el pendent boscós, enfront del mas Vilar (fitxa 29) i sota el Pla de Nonell. En el fons i zona superior d'una gran balma d'uns 15 metres d'ample per uns 6 metres d'alt es localitzen tres boques que per sengles conductes, de poca alçada, desemboquen en una àmplia sala d'uns 2 metres d'alt. Des del fons d'aquesta cambra, lleugerament remuntant, segueix una altra galeria de dimensions més reduïdes i que acaba tancant-se als pocs metres. En el centre d'aquesta galeria existeix una xemeneia que puja uns 3 metres. El vestíbul té una altura d'uns 8 metres, una amplada a la boca d'uns19 metres i una profunditat d'aproximadament de 10 metres.Tota la cavitat, tant parets com sostre i sòl, presenten un emmascarament prou important de formes litogèniques. Al fons de la balma s'hi obren diferents forats, uns per donar llum i altres d'accés. A la cinglera, a dreta i esquerra de la cova, hi ha altres petites baumes. Per les característiques del material recuperat (excavacions 1930 i prospecció 1985), cal classificar el jaciment com una cova natural d'habitació sense estructures i d'enterrament. La cronologia aniria, possiblement, des del Neolític Final-Eneolític fins al Bronze Final III (amb inclusió de materials hallstàttics), ja en un procés de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro (2500-650 aC). | 08257-144 | Sector sud-oest del municipi | De ben segur coneguda des de temps remots. El gener del 1951, en una visita a la Plana d'Ancosa per part de membres del GES- CMB, diuen haver explorat la Cova del Mas Milà, que possiblement és la mateixa que quatre anys més tard, l'abril del 1955 tornen a visitar i ja la citen com a Cova de Mas Vilà, encara que d'aquestes dues exploracions només queda constància al llibre d'activitats del GES. La primera cita concreta que coneixem és l'aportada per membres de la SIS-CE Terrassa que la visiten i topografien l'agost del 1976. | 41.4901200,1.5258400 | 376942 | 4594216 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66308-foto-08257-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66308-foto-08257-144-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com cova de la Françola (en alguns mapes, de Can Vilar). La cova està recollida al web espeleoindex. La cova ha proporcionat evidències d'habitat i enterraments des del Neolític Final i eneolític fins el Bronze Final (veure fitxa de jaciment, 51). També presenta dos murs de pedra seca, que corren paral·lels a l'entrada, relativament moderns. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.Entenem que no està inclos com a tal (com a cova) a les NNSS de l'Ajuntament (2002), doncs aquest el que fa es inclore'l com a jaciment. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||
| 66309 | Capbreu de 1682 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1682-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219</p> | XVII | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari Bartomeu Costa per encàrrec de la baronessa de Miralles amb molta informació sobre el règim senyorial del castell i el terme de Santa Maria de Miralles. Per exemple, hi ha referències a una agrupació de finques del mas de Florençola, on es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens, conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. El capbreu de 1682 incorpora els antecedents del capbreu de 1522 però hi estableix algunes reduccions en relació al de 1522. Per exemple, la finca del Puig Rubiol, de 6 jornals de vinya, el 1522, que llavors pagava un cens anual de dues quarteres de forment, ara, al 1682, la baronesa li atorga una rebaixa consistent en pagar només una quartera de forment i una 'tassa de vi grech, bo, ardent i fi'. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. El capbreu també parla del Molí Vell, declarat per Francesc Morgades (anteriorment havia estat declarat per Antoni Estalella en la capbrevació de 1522 i per Jaume Palau en la de 1649). Corresponien a aquest molí uns 40 jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també paguen els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen 5 sous a benefici de Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim.</p> | 08257-145 | Arxiu de la Corona d'Aragó Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, mort el 1674, i que fou lloctinent general de Catalunya entre 1647 i 1652. Els Montcada, marquesos d'Aitona, eren per herència barons de la Llacuna i de Miralles i senyors de les terres de Santa Maria de Miralles.</p> | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Bartomeu Costa, notari | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 66310 | Cal Marqués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Totalment reconstruïda | Casa de planta quadrada totalment renovada i rehabilitada recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i paral·lel a la façana, que dona al SE, i que presenta porta i finestres rectangulars, així com un sòcol de pedra. La planta baixa està en part soterrada, amb el costat SO en contacte amb el terreny. Presenta dos cossos rectangulars complementaris adossats a la banda NO, més un edifici aïllat al SE. | 08257-146 | NE del terme. Pla de can Quintana | L'antiga casa pertanyia a La Françola i els seus moradors treballaven pels amos de La Françola. Podria remontar-se en origen al segle XIX, amb profundes reformes al llarg del segle XX. Podria ser la casa Can Borràs del Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Citada com a Cal Rebordosa al Mapa IGE de 1914. | 41.5147000,1.5295100 | 377295 | 4596940 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com a Cal Rebordosa (al Projecte de catàleg de Masies, on consta com Cal Marqués, també afirma que antigament es deia Cal Franciolí i Cal Rebordosa). Aquesta casa podria ser l'antigament coneguda com a Can Borràs, inclosa al Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Però no hem pogut constatar la equivalència. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 66311 | Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Totalment reconstruïda | Casa de planta rectangular totalment renovada i rehabilitada recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al NE. A la planta baixa s'observa un portal central d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera, tres balcons d'obertura a llinda i barana bombada de ferro forjat. A les golfes, tres finestres petites d'arc rebaixat. Al cos principal se li adossen fins a 4 cossos complementaris. | 08257-147 | NE del terme. Pla de can Quintana | L'antiga casa pertanyia a La Françola i els seus moradors treballaven pels amos de La Françola. El fet que cal Felip no apareixi en el mapa planimètric del municipi realitzat l'any 1914 per la Mancomunitat de Catalunya (Mapa IGE 1914) fa pensar que la casa es posterior a aquesta data. | 41.5140800,1.5281500 | 377180 | 4596873 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66311-foto-08257-147-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66312 | Cal Pixallits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pixallits | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici totalment rehabilitat recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa i pis amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al SE. La façana, amb un cos adossat a cada banda, presenta entrada i finestres rectangulars. | 08257-148 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix citada al Nomenclàtor de 1860 com a Can Pixallits També apareix al Mapa IGE de 1914 amb el nom de Cal Pixallit. Riba (1988, 211-212) cita Pixallits dins del grup de masies de a partir del segle XVII. | 41.4802200,1.4964100 | 374466 | 4593159 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Segons el Catàleg de Masies, la casa també té el nom de Cal Santacana, que és el nom anterior (més antic). L'edifici es totalment nou i no conserva elements exteriors visibles antics, pero la casa existia almenys des del segle XIX ja que apareix citada al Nomenclàtor de 1860. Hi ha corrons a l'entorn. L'any 2016 es va tramitar un Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'edificabilitat i usos a la masia de Can Pixallits que inclou un recordatori en cas de descubriment de restes. A tocar amb la Riera de Miralles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66313 | Torre Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-jordana-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Habitatge o casa d'estiueg, de planta quadrada, orientada NO-SE, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a quatre vessants. La façana principal dona al SE i està caracteritzada per una entrada estreta centrada. A l'esquerra -al S.- hi ha un cos adosat de forma semicircular, i a l'esquerra, una pergola, que s'adossa a la façana per sobre una gran finestra rectangular. El pis presenta en façana tres finestres rectangulars, la central, més petita. Tot l'edifici està arrebossat de blanc. L'immoble es situa sobre d'un podi elevat tancat amb balustres a la façana principal, i travessat per unes escales que porten directament a la porta de l'habitatge. | 08257-149 | Planes de l'Arzet. Al centre del terme | La va fer construir el Sr. Jordana, natural de Cervera, que va fer fortuna a Cuba. En tornar, comprà els terrenys de bona part de la Plana de l'Arzet i va edificar la Torre Jordana com a torre d'estiueig cap el 1953 (es la única torre d'estiueig de Miralles). Després es va anar venent les cases i les parcel·les. | 41.5086500,1.5199700 | 376487 | 4596282 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66313-foto-08257-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com la Torre.Sobre la porta d'entrada hi ha una placa de ceràmica amb la data 1953. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66314 | Creu de Coma-roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-coma-roques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Creu de ferro situada al cim del Turó de Coma-roques, constituïda per dues barres metàl·liques primes entrecreuades perpendicularment, de secció circular, que presenta una figura de crist crucificat | 08257-150 | Turó de Coma-roques. NO del terme. Fent partió amb Sant Martí de Tous | Abans era de fusta. Sembla que la va erigir gent de Tous per commemorar una pesta que va haver a Sant Martí de Tous. La creu podria ser obra d'Enric Senserrich, escultor de Tous. Creiem que es tracta de la mateixa creu que cita Ribas (1988, 218) -un gran crucifix de ferro forjat al cim del Puig de la Ferriola- | 41.5195100,1.5061000 | 375351 | 4597508 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està ubicada al cim del turó, a la partió amb el municipi de Sant Martí de Tous, dintre del terme de Santa Maria de Miralles per pocs metres. El turó s'eleva darrera del puig on s'ubica el Castell. Les dues fotos, corresponents a una caminada de 2012, han estat facilitades per l'ajuntament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66315 | Barraca prop de Cal Felip de l'Obada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-felip-de-lobada | Cúpula enfonsada parcialment | Barraca de pedra seca amb una cúpula circular igual que la planta. Porta recta que ha perdut el dintell. Per sobre d'aquest es percep una gran perdua de part de la cúpula de la barraca, de manera que es perllonga l'obertura de la porta cap el centre de la cúpula, que apareix esfondrada parcialment. | 08257-151 | E del terme. Coll de la Llebre | 41.5029400,1.5497000 | 378958 | 4595606 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66315-foto-08257-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66315-foto-08257-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66315-foto-08257-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||
| 66316 | Cal Felip de l'Obada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-de-lobada | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Casa que consta de planta baixa, pis i golfes, de planta quadrangular, orientada d'est a oest, amb coberta de doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al S. La façana, a migdia, es compon d'una entrada senzilla centrada amb arc rebaixat, amb dos finestres rectangulars horitzontals a banda i banda. El primer pis presenta tres finestes rectangulars verticals, idèntiques i simètriques. El punt més alt i centrat de la façana, sota el carener, presenta un petit òcul circular, corresponent a les golfes. A banda i banda de l'edifici principal descrit, s'hi adosen diversos cossos afegits. El de la dreta ( a l'E.) -que correspon a un magatzem amb una entrada gran per a vehicles indistrials- és allargat i presenta coberta descendent cap a l'est. Tot l'edifici està uniformement arrebossat. | 08257-152 | E del terme. Serra de Fontfregona | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (C. Felip) i en el Mapa IGE de 1914 (Cal Felip). Aquest fet i la perda gravada amb l'any 1881 ens indiquen una cronologia de al menys segle XIX. | 41.5026200,1.5513000 | 379091 | 4595568 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba entre el Coll de la Llebre i la Serra de Fontfregona, al final del tram de Miralles del camí del Pla de Fonts que ve de Can Cisquet i Can Morgades (camí de Can Morgades), a tocar amb la partió del terme de la Llacuna. De fet, la partió passa pel mig de la casa. El camí s'adreça al Pla de Fonts (La Llacuna). La següent casa del camí és can Genet, ja a La Llacuna.A l'exterior de la masia, es conserva una pedra coronada amb arc rodó que porta la inscripció central CAN FELIP 1881 i una inscripció inferior a l'extrem dret amb les inicials J.J. i una data de la qual només s'identifica un 1 com a primera xifra (Catàleg de Masies) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 66317 | Cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisquet-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Casa reformada modernament | Casa que presenta el cos principal i original de planta quadrangular. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis sota teulada, i està orientada NE-SO, amb coberta de doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al SE. La façana es compon d'una entrada senzilla centrada amb arc rebaixat, amb dos finestres verticals de la mateixa forma, a banda i banda. El primer pis presenta tres finestes rectangulars verticals, estant la del mig a una alçada lleugerament superior. El segon pis presenta tres finestres, més gran la central que es troba sota el carener, i que correspon a les golfes. A banda i banda de l'edifici principal descrit, s'hi adosen dos cossos afegits d'una planta amb coberta a una vessant.. El de la dreta (a l'NE. ) presenta coberta descendent cap al NE i dona la volta a l'edifici cobrint part de la façana posterior (NO) . Tot l'edifici està uniformement acabat amb pedra vista de tamany mitjà i irregular. | 08257-153 | E del terme. Serra de Fontfregona. | Es troba al Mapa IGE de 1914 com a cal Cisquet | 41.5003500,1.5421500 | 378323 | 4595329 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66317-foto-08257-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66317-foto-08257-153-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 2,66 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.