Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66318 | Fita de terme del Pla dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-pla-dels-frares-0 | DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016). Núria Cabañas. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Sant Martí de Tous. 2017 | XIX-XX | Fita de pedra en forma de prisma recte triangular d'uns vint centímetres de costat a la base i quaranta-cinc centímetres d'alçària. Té gravades les inscripcions T 18, M 24 i M 2 a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous, de Santa Margarida de Montbui i de Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Montbui; M de Miralles). La fita està desenterrada. Es situa a la partida del Pla dels Frares, al capdamunt d'una divisòria d'aigües, a uns dos-cents seixanta-cinc metres al nord del marge nord de la carretera C-37 i a uns quatre-cents cinquanta metres a l'oest de la Censada (SM de Montbui). | 08257-154 | Pla dels Frares. Punt on conflueix la partió dels termes de Miralles, Tous i Montbui. NE del terme | 41.5327600,1.5351800 | 377802 | 4598937 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al punt exacte on conflueixen els termes municipals de Santa Maria de Miralles, Sant Martí deTous i Santa Margarida de Montbui. Es la fita 8 de la delimitació arbitrada per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016).Fotos: Pere Tardà/Núria Cabañas (Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. 2017) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||
| 66319 | Can Xerraminis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xerraminis | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XIX-XX | En ruïnes. Coberta de vegetació | Masia en ruïnes. Conserva una façana amb finestra central, amb brancals i arc rebaixat fetes de rajola. La maçoneria del parament, de pedruscall irregular, és de mala qualitat. La planta de l'edifici era rectangular, força allargada, de dimensions reduïdes. S'observa un nivell soterrat o sòtan. | 08257-155 | Serra de Fontfregona. Est del terme | Can Xerraminis apareix en el nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212)) inclou Xerraminis al llista de masies modernes (del segle XVII en endavant) | 41.5038700,1.5480500 | 378822 | 4595711 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66319-foto-08257-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66319-foto-08257-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66319-foto-08257-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 66320 | Forn de guix de Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-fontfregona | XX | Estructura circular amb parets de pedra, possiblement un forn de guix (per la mida i morfologia, podria ser un pou de neu però ens inclinem per un forn de guix doncs sabem que la casa de Fontfregona, de la Llacuna, produia guix). El fons no s'aprecia per que està ple de terra i pinassa (hi ha, de fet, tres pins a l'interior). El perímetre de l'estructura està definit per un mur corregut, circular irregular, amb maçoneria poc acurada; la paret presenta dues obertures rectangulars. El diàmetre és excepcionalment gran. | 08257-156 | Serra de Fontfregona. Est del terme | 41.5066000,1.5516200 | 379125 | 4596010 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està a prop del Mas de Fontfregona (terme de La Llacuna) (a 200 m. en línia recte), pero el forn està en terme de Miralles | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||||
| 66321 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal d'Igualada. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-digualada | XX | L'Arxiu Comarcal d'Igualada inclou un fons de 29 fotografies que van de l'any 1928 a l'any 1974, la majoria de Procopi Llucià (que consta com a autor). Tres corresponen a la creu de Françola (1931, 1940, 1940); una a la Creu del Pla (1928); sis a l'esglèsia de Sant Romà (1934, 1937, tres de 1947, 1974); nou a l'esglèsia de sant Maria de Miralles o del Castell (3 de 1934, 3 de 1937, 1939, 1948, aplec al Castell de 1948); sis a la visita del Governador Civil Antonio Correa Veglison el 5 de maig de 1944; i quatre més de paisatges i objectes diversos. | 08257-157 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Procopi Llucià i altres | Part del fons fotogràgic és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la comarca entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||||||
| 66322 | Edifici industrial prop de cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-industrial-prop-de-cal-cisquet | XX | En ruïnes | Edifici de planta rectangular, que amida aproximadament 15 m x 6'5 m. Orientat SO-NE. L'edifici és de maçoneria de pedra irregular amb morter, de mala qualitat, sense arrebossar. Les quatre cantonades estan reforçades amb recubriment de ciment. Cadascun dels costats curts, al NE i al SO, presenta una obertura d'entrada de gran format. Els costats llargs presenten tres finestres rectangulars definides amb marcs de ciment pels quatre costats, reforçades amb una llinda gruixuda de ciment. Les finestres estan separades, a la part externa del parament, per tirades verticals d'arrebossat de ciment (4 en total, dos a les cantonades i dos al mig, que distribueixen les tres finestres). No hi restes de la coberta. | 08257-158 | Obaga de sant Romà. Est del terme. | 41.4999700,1.5413600 | 378256 | 4595288 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66322-foto-08257-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66322-foto-08257-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66322-foto-08257-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | No hem identificat l'ús de l'edifici, pero podria tenir a veure amb les mines de bauxita, com a oficines i magatzem d'eines i explosius. Està a 70 m. de Cal Cisquet en línia recte. Al costat de l'edifici hi ha una barraca circular (fitxa 159) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||
| 66323 | Barraca prop de cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-cisquet | XX | Barraca feta de pedra seca, de planta circular. Maçoneria irregular. Està sencera, però la cupula té força pérdua de pedres. La porta es rectangular i presenta una llinda amb dues pedres planes, però està reforçada per una llinda de ciment. | 08257-159 | Obaga de sant Romà. Est del terme. | 41.5000100,1.5412700 | 378249 | 4595292 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66323-foto-08257-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66323-foto-08257-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66323-foto-08257-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està a 80 m. de Cal Cisquet en línia recte, al costat de l'edifici industrial (fitxa 158). Per tant, podria tenir a veure amb l'explotació de les mines de bauxita. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||||
| 66324 | Fons de Ciències Naturals de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ciencies-naturals-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 23 peces de la secció de Paleontologia que corresponen a fauna representativa marina de l'eocé (totes de malacologia i d'invertebrats excepte una, la 4632), i una peça de la secció de mineralogia. Totes les peces són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles) i a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés, tot i que alguns casos corresponen a donacions procedents de recol·leccions d'afeccionats locals com mossèn Lluis Via, Xavier Virela, Rossend Olivella o Pere Giró Romeu. Els objectes fitxats són els següents: peça de corall ( num. de registre 14022 ); roca calcària amb diversos foraminífers del gènere Discocyclina pratti i Discocyclina ardiaci ( 4216); esquelets de coralls fossilitzats ( 4278); així com peces marines amb la següent denominació : GE NUMMULITES (4237 i 4251); GE NUMMULITES ES PERFORATUS (4241, 4261 i 4262); GE DISCOCYCLINA (4250); GE PORITES (4266); GE ROTULARIA (4296 i 4297); NC BRIOZOU (4305 i 4306); GE SPONDYLUS (4329); NC BIVALVA ( 4339 i 4342); NC GASTEROPODE (4367 i 4369); NC DECAPODE (4387 i 4389); GE SCHIZASTER (Equínid) (4607); i GE ODONTASPIS (2 dents de peix) (4632). La única peça de la secció de Mineralogia és un exemplar de cristalls de guix, de procedència desconeguda, i sense que consti la font i forma d'ingrés. (num. de registre 3175).</p> | 08257-160 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||||||||
| 66325 | Fons d'arqueologia de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-darqueologia-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 28 conjunts o peces fitxades de la secció d'Arqueologia. D'elles, 23 corresponen a jaciments concrets -18 són de la Cova de Mas Vilar- , i la resta, cinc, són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles). Per altra banda, a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés. Els objectes fitxats són els següents (entre parèntesi, num. de registre) a). Peces que es troben en caixes compartides amb altres jaciments. Es tracta de diverses peces litològiques. Jaciment: Bosc del Cosme (16167) Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diversos fragments de ceràmica. Castell de Miralles(16168); diverses peces de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Segarresos. Paleolític. (16172); diverses peces de ceràmica. Jaciment: Cova de Miralles(16274). Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diverses peces de talla de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Sílex Vall de Serves Clot Miralles. Prehistòria (16179). Cal dir que la Cova de Vall de Serves es terme de La Llacuna.; diverses peces lítiques i de ceràmica. Jaciment: Cova de Mas Vilà (Vilar). Neolític final i Bronze final. (16284) b). Destrals o percussors -“pedres de llamp”- de basalt, pulides, sense procedència. Són 5 peces (16345, 16359, 16403, 16414, 16443) c). Jaciment Cova Mas Vilà (Vilar) (fitxa 51). Es tracta de 17 peces: punta de sílex (1870); petxina perforada per ornament (1871); denes cilíndriques d'os ( 1872); denes esfèriques d'os (1873); dena discoïdal de petxina (1874,1876 i 1877); dena discoïdal d'os (1875); punyal de bronze (fulla) (1894); 9 fragments amb forma de vasos de ceràmica (2340, 2341, 2342, 2343, 2345, 2435, 2436, 2437). Les peces d'ornament (petxina i denes), la punta de sílex i el punyal corresponen al Bronze inicial. Els fragments ceràmics, al bronze final.</p> | 08257-161 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 77|78|79|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||
| 66326 | Ca L'Oreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loreneta | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt transformat modernament | L'edifici principal, de planta rectangular, està compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal està orientada a sud-est i presenta un portal central a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda, de diferents dimensions. A la planta primera s'observen tres finestres, a llinda, d'iguals dimensions. L'edifici principal presenta tres cossos complementaris adossats, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant, més un conjunt aïllat format per tres cossos juxtaposats, situats a migdia de l'edifici principal. | 08257-162 | SE del terme. Carrerada de la Llacuna. | Citat per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al Mapa IGE 1914 com a Ca l'Oreneta. Molt transformada al segle XX. | 41.4998500,1.5333200 | 377585 | 4595286 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66326-foto-08257-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66326-foto-08257-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda per Can Joan dels Bous. S'ubica a la Carrerada de la Llacuna, a la riba esquerra de la Riera de Miralles, tocant a la Riera, a prop del Mas Sentromà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||
| 66327 | La Casanova o Cal Torrossolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-o-cal-torrossolla | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal format per dos cossos adossats, amb cinc cossos complemetraris adossats més. El cos del davant de l'edifici principal presenta planta rectangular allargada i està compost de planta baixa, planta primera i planta segona, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. El cos del darrera, adossat a l'anterior, de planta quadrada, està format per planta baixa, planta primera i planta segona i presenta coberta a dues vessants de carener asimètric perpendicular a la façana principal. La façana principal, arrebossada, està orientada a sud-est, i presenta un portal central a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera s'observa un balcó central amb llosana volada i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta segona, es veu un altre balcó amb la barana entre els brancals i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. | 08257-163 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | Segons el Catàleg de Masies, correspon a La Casa Nova del Camí citada al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860. Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (La Casanova) i en el Mapa IGE de 1914 (Casanova). Podria haver estat vinculada al Mas de Segarresos. | 41.5276500,1.4985700 | 374738 | 4598422 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66327-foto-08257-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Torrossolla al Projecte de Catàleg de Masies. Foto: Projecte de Catàleg de Masies. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 66328 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-4 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | La vegetació emmascara el mas | Mas en estat ruïnós, de planta trapezoïdal, amb la façana principal orientada a sud-oest.. Es conserven diferents paraments de murs i una estructura de dos arcs de mig punt de pedra que defineixen les estances, un dipòsit, un cup de vi i un forn de pa. El mas podria correspondre a tres habitatges. | 08257-164 | Al SO del terme, als peus de la Serra de Pinyol | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom). Als anys 30 del segle XX va nodrir de pedra constructiva la reforma de Mas Pinyé (fitxa 35), per la qual cosa cal deduir que ja estava enrunada. | 41.4850000,1.4924000 | 374141 | 4593696 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66328-foto-08257-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66328-foto-08257-164-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 66329 | Cal Ton Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-ramonet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal de planta rectangular allargada, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, amb un cos complementari adossat a la façana de migdia. La façana principal està orientada a llevant i presenta a la planta baixa un portal central d'arc rebaixat, amb brancals i arc de maó, flanquejat per dues finestres a llinda i amb reixa. A la planta primera s'observen tres finestres a llinda Sota del carener hi ha una obertura cegada, amb ull de bou circular de maó. | 08257-165 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el Mapa IGE de 1914, amb el nom Can Ramonet. Segons els actuals propietaris del Restaurant Can Ramonet (fitxa 19), el Pere Vives que a finals del segle XIX va construïr aquella casa podria haver portat el sobrenom de Ramonet de Cal Ton Ramonet | 41.4748600,1.4886500 | 373808 | 4592576 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66329-foto-08257-165-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Ton Ramonet o Cal Tom Ramonet. Ubicat a tocar amb la Riera de Miralles | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 66330 | Capbreu del segle XVIII a l'Arxiu Històric de Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-del-segle-xviii-a-larxiu-historic-de-tarragona | GRAU I PUJOL, JOSEP M.T., Notícia d'un capbreu de Santa Maria de Miralles de mitjans del segle XVIII a Tarragona. Revista Recull 8. Santa Coloma de Queralt. (2003) ps. 48-50 http://www.carrutxa.cat/biblioteca/index.php?arxiu=fitxa&ide=136&origen=autor&cerca=GRAU%20I%20PUJOL,%20JOSEP%20M.T.# | XVIII | Capbreu realitzat els anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró de dit lloc, Antoni de Magarola i Sentmenat, en nom del qual actua el seu fill Josep de Magarola i de Clariana, el qual a la vegada, delegà en la persona de Josep Bertran, pagès i familiar del Sant Ofici de Vila-seca la seva representació. Es troba dins del Fons Notarial de Tarragona de l'escrivà Francesc Albinyana Cosidor,caixa 504, registre 594 de l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT). La capbrevació ocupa els folis 151 a 205. Sabem que l'anterior capbreu l'havia redactat el notari igualadí Bartomeu Costa el 1682 (exerceix la professió del 1675 al 1719), que es troba a l'ACA (fitxa 145). La primera confessió del document, com és habitual, la fa l'ajuntament de Santa Maria, és a dir, els regidors, els quals afirmen posseir una botiga contigua a les cases de la Masia de Jaume Vivó, un casal derruït al costat de la rectoria, un jornal de terra erma i 12 de campa al coll de les tres serres. Després segueixen les confessions de la resta de propietaris: -Josep Alemany. -Joan Alemany Domènech, pagès del mas de la Riera. -Jaume Ferrer, pagès del mas Fontpugona. (Podria ser Fontfregona de La Llacuna) -Miquel Gual pagès i Madrona Santacana, cònjuges i el seu fill Jaume, del mateix ofici. -Andreu Palau, pagès. -Francesca, vídua de Josep Sans, pagès de Miralles. -Isidre i Francesc Soler del mas homònim. -Gaspar Vives, pagès del mas Guitart i Rosa Albet, cònjuges. -Josep Vivó, pagès del mas d'Almúnia. -Col·legi de les Escoles Pies, d'Igualada. Als dipòsits de l'Arxiu Històric de Tarragona també hi ha els llibres de la comptaduria d'Hipoteques de Montblanc a partir del 1768, any de la seva creació, que inclouen enregistraments d'escriptures de Bellprat, Santa Maria de Miralles i Santa Margarida de Montbui. El mateix centre conserva fragments dels fons de la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt (1270-1760) i del senyoriu dels comtes de Queralt (1206-1612), aquest darrer repartit entre Barcelona (ACA, Biblioteca de Catalunya), Madrid (AHNM, secció clergat) i Montblanc (AHCMO) No cal dir que són abundants les referències de localitats de l'Anoia, la Segarra, la Conca i el Penedès. | 08257-166 | Arxiu Històric de Tarragona. Rambla Vella, 30, 43003 Tarragona | Les poblacions situades a la confluència de divisions civils o eclesiàstiques presenten certes dificultats per al seu estudi històric a causa de la dispersió de les fonts documentals. A la comarca de l'Anoia, Santa Maria de Miralles n'és un bon exemple. A l'època moderna el municipi depenia del partit de Montblanc (corregiment de Tarragona) i la parròquia al Bisbat de Barcelona; els seus habitants solien freqüentar els mercats de Santa Coloma de Queralt, Igualada o la Llacuna, on trobaven també els serveis del notari. Avui la documentació d'aquestes notaries és a Igualada, Tarragona i Barcelona, en arxius de la Generalitat o de l'Estat. A l'Arxiu Històric de Tarragona el fons notarial colomí s'inicia a finals del segle XIII i acaba el 1799. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1761 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals.La noticia de l'existència d'aquest document ha estat publicada per Josep Grau i Pujol però hi ha estat buidat ni estudiat a fons. El seu buidatge ha de facilitar informació sobre la transmissió de la propietat, amb anotacions de testaments, capítols matrimonials, compra-vendes, permutes, renúncies, embargaments, establiments emfitèutics, etc. També es detallen els conreus, la superfície de les parcel·les, les càrregues de censos i delmes, els noms antics dels masos, etc. Pot ser útil per a la història agrària, la toponímia i la genealogia.A través de la lectura de les confessions observem la percepció en el terme de Santa Maria de Miralles de censos per part d'altres institucions, com la sagristia de la capella del castell de Miralles, el priorat de la Llacuna i l'església de Foix. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 319,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml