Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66215 | Jaciment de la Cova de Mas Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-vilar | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7560. 1985 (rev. 1991) GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio. 'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña.'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. SIAP. Diputació Provincial de Castelló. MASACHS BOLET, José Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. A: XIII Congreso Nacional de Arqueología. Vilafranca del Penedès, 1976. Reeditat del de 1973 a Huelva. PUIG LARRAZ. 'Cavernas y simas de España'. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico. XXI, núm. . TARRADELL, M.. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives, 1983. FERRER SOLER, Alberto. 'Una infiltración de la cultura pirenaica a través de las sierras del Penedés y Conca d'Òdena'. A: A: Actas y Comunicaciones de la Iª Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedés y Conca d'Òdena. Martorell, 1950. p.94-102. ENRICH, Jordi. 'La Cueva de 'Mas Vilà''. Bisemanario Igualada. p.5. Ruta de Plana, Serra de Miralles-Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Cova calcària amb evidències d'habitat i enterraments des del Neolític Final i eneolític fins el Bronze Final, ubicada en una cinglera voltada de bosc que corre paral·lela a la carretera C-37 d'Igualada a Valls, a la dreta de la riera de Carme. La cova està situada a la base de la cinglera, en el límit entre aquesta i el pendent boscós, enfront del mas Vilar (fitxa 29) i sota el Pla de Nonell. La cova té una gran entrada i dues galeries. El vestíbul té una altura d'uns 8 metres, una amplada a la boca d'uns19 metres i una profunditat d'aproximadament de 10 metres. En l'actualitat conté dos murs de pedra seca, que corren paral·lels a l'entrada, relativament moderns. Al fons de la balma s'hi obren diferents forats, uns per donar llum i altres d'accés. A la cinglera, a dreta i esquerra de la cova, hi ha altres petites baumes. Per les característiques del material recuperat (excavacions 1930 i prospecció 1985), cal classificar el jaciment com una cova natural d'habitació sense estructures i d'enterrament. La cronologia aniria, possiblement, des del Neolític Final-Eneolític fins al Bronze Final III (amb inclusió de materials hallstàttics), ja en un procés de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro (2500-650 aC). | 08257-51 | Serra de Fontfregona. Sector sud del municipi | S'hi practicaren excavacions l'any 1930 a càrrec del Pare Grivé del Museu de Vilafranca del Penedès (els materials es troben en aquest museu). S'hi van recollir materials durant la realització de la carta Arqueològica (1985) Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, entre els materials dipositats al Museu de Vilafranca cal destacar un punyal, una punta de fletxa, un punxó i un anell, tot de bronze; una punta de sílex amb aletes i peduncle; diverses ceràmiques pertanyents a diferents fases de l'edat del bronze; un botó d'ós amb perforació en V; un gra de calaïta; tres denes de petxina i una d'ivori. Segons fons orals locals, s'hi amagaren veïns durant la Guerra El SIS-CE Terrassa, entitat espeleològica que visita la cova el 1976, esmenta erròniament la cova, en alguns treballs arqueològics,com si fos la Cova de Valldecerves i li atribueixen un patrimoni arqueològic que segurament correspon a aquesta última, tot i que a la Cova de Mas Vilar també s'han fet excavacions. | 41.4901200,1.5258400 | 376942 | 4594216 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Cova de Françola. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.Els materials procedents de les excavacions efectuades per M. Grivé l'any 1930 i conservats avui dia en el Museu de Vilafranca del Penedès són: una punta de quarsita amigdaloide i de talla monofacial; una punta de sílex amb aletes i peduncle; una fulla de sílex de color marró i secció trapezial; un fragment de destral de serpentina; un raspador de sílex discoïdal; un gra de cal·laïta i tres de calcària; tres denes de petxina i una d'ivori; un penjoll de petxina perforada; un botó d'os amb perforació en forma de V; un punxó d'os; un punyal amb un 89'28% de contingut de coure, de 8,5 cm de longitud; una punta de fletxa de bronze pedunculada; un punxó de secció rectangular i un fragment d'anell del mateix metall; un vas carenat, fragments de casquets esfèrics, alguns fragments decorats amb cordons i mugrons, ceràmica de vores bisellades, plats o tapes d'urnes cineràries, decorats amb acanalats i clotets, etc.L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, s'observaren superficialment els següents materials, actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia: Fragment d'un gran vas amb una llengüeta a la vora i, sota mateix, un mugró amb aplicacions de fang a l'exterior i quasi un brunyit a l'interior propi del Bronze Antic i Mig; Fragment d'una vora bisellada, ben brunyida i de color negrós, de pasta porosa, amb desengreixant de quars; Dos fragments de vores de grans urnes, vores exvasades i llavis bisellats. Les vores són lleugerament convexes per fora i còncaves per dins. Cal destacar que estan adornades amb un cordó incís en la zona d'inflexió vora-cos; Un fragment de vora i cos pertanyent a una petita urna globular, perfectament brunyida, amb la vora enfora i el llavi lleugerament bisellat, amb una decoració amb acanalats (tècnica b de Maluquer) amb clotets impresos suaument i també motius incisos en espiga; Dents humanes.La Cova de Mas Vilà és segurament la que en la bibliografia antiga anomenen Cova de Françola, encara que aquest extrem no és del tot segur. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66216 | Jaciment de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-fontanilles | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7559. 1985 (rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | III-II aC | Jaciment d'època ibèrica -possible poblat- ubicat en un terreny erm envoltat d'un bosc de pins amb bardissa, a uns 200 metres en direcció nord del Balç de Fontanilles, i per sobre d'aquest, i a uns 900 metres de l'altra estació ibèrica de Cal Melitó L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es pogueren apreciar, a mitja falda de la muntanya, murs i parets tapats en part per les terres arrossegades per l'erosió de la part superior i escapçats en els seus extrems per dues rases fondes. Així doncs, es pot parlar de l'existència d'un mur general de contenció que es pot arribar a seguir en una longitud aproximada d'uns 38 metres i que limita el possible poblat pel seu costat nord. També hi ha alguna paret mitgera orientada radialment i recolzada a l'esmentat mur general de contenció, que formaria les estances. En principi, sembla que només es conserva la part del darrera a causa de l'erosió del pendent. Cal remarcar l'absència de ceràmica pròpiament romana i considerar la probabilitat de l'existència en aquest lloc d'un forn de terrissa. La ceràmica recollida superficialment apareix amb notable quantitat i es composa de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica a mà, ceràmica ibèrica a torn (roja, grisa i pintada) i algun fragment d'àmfora púnica. Per tant, es tracta d'un possible poblat ibèric amb estructures, i els seus materials de recollida superficial donen una cronologia entre l'Ibèric Ple i el Final, és a dir, a l'entorn dels segles III-II aC. | 08257-52 | Fontanilles. Al centre del terme. | El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'octubre del 1980. A Riba (1988, 211), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, s'esmenta el mur de contenció que limitava el poblat pel costat N. i també algunes parets mitgeres recolzades radialment al mur esmentat formant els habitacles. També esmenta la recollida superficial de ceràmica campaniana A, ibèrica feta a mà, ibèrica pintada amb cercles concèntrics de color vermellós, grisa monòcroma, àmfora ibèrica de la costa catalana i de tipus púnic, i també fragments d'un plat escorredor o filtre, que correspondrien als segles III-II aC. | 41.5086600,1.5052400 | 375258 | 4596304 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Per arribar al jaciment cal agafar un camí carreter que surt de la carretera de Valls a Igualada C-37, concretament del punt on hi ha les Escoles de Miralles, que passa pel cementiri i que s'adreça al mas Ratou. Passat el llit del torrent de Fontanilles (poc abans hi ha un corriol que condueix a la balma i font de Fontanilles, fitxa 68), s'arriba a l'aiguabarreig dels dos barrancs. Llavors cal enfilar-se per un costerut i erosionat camí que enllaça amb un altre de transversal. A la costa i en el punt d'enllaç surten molts fragments de ceràmica ibèrica. La Carta Arqueològica inclou el següent inventari de materials recollits en superfície: varis petits fragments de ceràmica campaniana, un d'ells pertanyent a la vora d'un plat de peix de la forma 23 de campaniana A (S. III aC); alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà de pastes grolleres amb desengreixant de quars i fons pla, un d'ells decorat amb un cordó amb incisions; un fragment de ceràmica ibèrica a torn pintada amb uns cercles concèntrics de color vinós; alguns (molt pocs) fragments de ceràmica grisa monòcroma; moltes vores i part dels cossos de ceràmica ibèrica a torn d'ús comú, a base de petites, mitjanes i grans gerres de perfil globular, vores planes o lleugerament enfora, nanses de diferents tipus (bífides, planes amb estries, de secció circular, horitzontals a la boca, tril·lobades, etc.); un abocador lateral inferior pertanyent a un gran vas; fragments d'un plat escorredor o d'un filtre amb els forats fets abans de la cuita; una vora tipus kàlathos; varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana, sense coll i fons cònic, a base de pastes bicolors i monòcromes; algun fragment d'àmfora tipus púnic de color groc-palla amb els típics estriats; fons còncau d'una gerra o vas globular; fragments de vasos bicònics; colls de vasets caliciformes; i peces discoïdals retallades en ceràmica.Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Núms. de referència: M-133, M-257, M-258 i M-394) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66217 | Prop de Ca l'Albet (o Ca l'Albert) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-ca-lalbet-o-ca-lalbert | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7561. 1985 (rev. 1991) JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon. 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4, p.69-70. | IIIaC-VdC | Jaciment ibèric i romà en superfície, sense estructures a la vista, situat a prop del Mas Ca l'Albet, a banda i banda de la carretera BV-2131, en un context de bosc de pins i antiga explotació agropecuària. L'any 1985, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es pogué apreciar cap indici constructiu, però sí la presència superficial, en el sector de la vinya, d'un percutor i alguns pocs esclats de sílex. La prospecció superficial associada a la Carta Arqueològica (1985) va proporcionar alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d'ús comú (grans gerres ovoides, vores planes o lleugerament exvasades, pastes bicolors i monocolors i també algun fragment sense forma d'àmfora ibèrica), així com un fragment de fons de plat de 'sigillata'clara D. | 08257-53 | Al nord del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 5 de febrer del 1983. | 41.5251700,1.5388000 | 378090 | 4598089 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66217-foto-08257-53-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es troba al peu mateix i a banda i banda de la carretera BV-2131que mena a Carme, a l'alçada de Ca l'Albert (o Ca l'Albet), aproximadament a 1 km de la cruïlla amb la carretera C-37 de Santa Maria de Miralles a Igualada.Segons la Carta Arqueològica (1985), el jaciment es troba en una zona de bosc de pins i antiga vinya abandonada. L'any 1991 (revisió de la carta), el jaciment s'estenia per un camp de cereals i un terreny erm, cobert de matolls i alguns pins.Tipològicament, el jaciment es classifica com a lloc d'habitació corresponent al moment ibèric final i a l'etapa romana baiximperial (pel fragment de TSCD)Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Referència núm. M-2). | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 66218 | Prop de les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-les-colomines | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7554. 1985 (rev. 1991) | XVI-XII aC | Cobert de vegetació | Jaciment situat a prop del mas de Les Colomines. Per arribar al jaciment cal agafar un camí que surt de l'esmentat mas i que puja vers la muntanya d'Àguila Grossa. Passats uns camps de cereals, en un punt on el camí descriu un revolt molt tancat i on afloren unes roques sota les quals hi passa un torrent, el Sr. Morros hi recollí ceràmica, concretament un total de 33 fragments de ceràmica que semblen pertànyer a una mateixa peça o, en tot cas, de característiques consemblants. Es tracta de ceràmica feta a mà, pròpia de recipients ovoides i de notables dimensions, amb la vora lleugerament enfora, llavi pla que en la seva part superior està decorat amb digitacions i amb un cordó horitzontal afegit, amb impressions digitals, sota el coll. La ceràmica és poc allisada tant a l'interiorcom a l'exterior, i conté abundós desgreixant de quars i de color negrós a l'interior i vermellós a l'exterior.La ceràmica d'aquestes característiques pertany a l'Edat del Bronze, tot i que podria correspondre a un BronzeMig-Final I. L'any 1985, en la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià captipus d'estructura ni cap fragment de ceràmica, però sí una fulla de sílex molt interessant, així com dos esclats del mateix material. | 08257-54 | Zona oest del municipi al nord de les Colomines. Al camí de Cal Figueres | Jaciment descobert pel Sr. A. Morros d'Igualada, que ho comunicà a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1972. | 41.5076900,1.4859100 | 373643 | 4596225 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El Mas Les Colomines (fitxa 34) està situat al km 12 de la carretera B-220 que va dels Quatre Camins o de la Llacuna a Santa Coloma de Queralt. Cal pendre un camí a la dreta. Es situa prop del terme de Bellprat.Cronologia: Bronze Mig - Bronze Final I (1550-1150 aC), segons carta ArqueològicaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núms. de referència: M-134 i M-336). | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 66219 | Prop del Mas d'en Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-mas-den-sol | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7557. 1985 (rev. 1991) | Jaciment situat en un terreny erm, en una esplanada ,antigament una vinya, actualment coberta de matolls i envoltada de bosc, situada al costat d'un camí, entre La Torre Jordana i el mas d'en Sol, a uns 300 metres cap a llevant d'aquesta darrera casa. Fou descobert durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1985). No s'aprecià cap tipus d'estructura, però sí una certa quantitat de peces de sílex, algun fragment de ceràmica sense forma, d'aspecte del Bronze, i un fragment de destral de basalt polida.Sembla que es tracta d'un lloc d'habitació a l'aire lliure on s'hi havia tallat sílex. També cal indicar la presència de fragments de ceràmica gris medieval. El sílex és d'una certa qualitat. Hi surten fragments amorfs, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. En general no hi ha concreció i, quant a l'alteració, cal indicar un marcat índex de pàtina. No s'ha apreciat desgast, és a dir ,que són peces de sílex rodades, i algunes porten restes de còrtex, Hi ha unes laminetes microlítiques i ascles de tamany regular i no s'ha apreciat cap còdol. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es trobaren abundants esclatsde sílex en superfície, però no es localitzà cap fragment de ceràmica. Segons la Carta Arqueològica, es un lloc d'habitació sense estructures i un taller o centre de producció de sílex., amb cronologia de Bronze (entre 1800 i 650) | 08257-55 | Al centre del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 3 de març de 1985. | 41.5093300,1.5119700 | 375821 | 4596369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En aquest lloc hi havia una vinya, avui abandonada, i per això els materials surten barrejats en superfície degut a les feines de conreu. Les peces del taller de sílex no estaven en el seu lloc originari. Per arribar a aquest jaciment cal agafar un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera C-37 en direcció a Santa Maria de Miralles i, concretament, de davant mateix de cal Ramonet, passat un grup de tres cases (mas de Cal Pompo, mas de Cal Pompei i Torre Jordana). Aproximadament a uns 300 metres d'aquestes cases, a mà dreta i abans d'arribar al mas d'en Sol, hi ha una desviació que cal seguir sempre a mà esquerra fins arribar a una vinya al peu del camí envoltada de bosc de pins, on es troba el jaciment. Al cantó de migdia hi ha un serrat i a uns 300 m. cap a ponent hi ha el mas d'en Sol, al solell, és a dir, a la cara oposadaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núm. de referència: M-319). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66220 | Jaciment dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-segarresos | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 1985 (rev. 1991) | Petit taller de sílex o lloc d'habitació a l'aire lliure ubicat a uns 100 metres al N. de la masia dels Segarresos (Fitxa 39), en un context de bosc de pins, a prop d'uns camps de conreu de cereals. L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc per tal d'evidenciar l'existència d'aquest taller, es localitzaren alguns esclats de sílex en dos sectors - Aproximadament a uns 100 metres al nord de la masia, uns esclats de sílex molt patinats,barrejats amb fragments de ceràmica cuita a foc oxidant i de pasta bicolor i monocroma, així com també de terrissa gris medieval. L'aspecte de la ceràmica oxidant és de tradició tardoromana o de l'Alta Edat Mitjana, com la de Coromines d'Aguilar de Segarra (Bages). -Tres esclats de sílex i varis fragments de sílex en brut, localitzats en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. No s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es localitzaren alguns fragments ceràmics superficials i algun fragment de sílex en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. També es localitzaren esclats de sílex en una zona boscosa situada uns 100 metres al nord de la masia dels Segarresos i alguns esclats en el camp llaurat de darrera la masia, com a uns 70 metres al nord. Es tracta de dos jaciments, segons la Carta Arqueològica (IPAC) (1991) - Centre de producció o taller de Sílex. Paleolític - Jaciment desconegut medieval (des de època visigòtica a segle XIII. 401-1230) | 08257-56 | Sector sud del municipi. Al camí de Can Segarresos a Sant Magí | 41.4808200,1.4888800 | 373839 | 4593237 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | No hi ha restes visibles. Actualment és una explotació agropecuària. Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. de referència: M-321) i al Museu de Vilafranca del Penedès | 85|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 66221 | Necròpoli del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropoli-del-serral | SALES CARBONELL, J.. 'Necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Anoia)'. A: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2001. p.207-208. Preactes. SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; SERRA GARCIA, J. 'La necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Barcelona). Novetats sobre les necròpolis rurals durant l'antiguitat tardana'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. [Castelló de la Plana] Vol. 17 (1996), p.419-433. Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 11691 (rev. 1991) Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Àrea Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V dC | Jaciment probablement desaparegut | Conjunt arqueològic excavat que proporcionà setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O amb el cap dels individus mirant a llevant, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. El fons de cabana excavat al mig de les fosses era de planta ovalada i estava retallada al terra natural sense preparació. Estava construïda amb materials peribles. Els materials arqueològics que la cabana proporcionà són: ceràmica grollera de cuina (precursora de l'alt medieval), TS clara africana i alguns elements de metall, vidre i lítics. Els amuntagaments de pedra detectats podrien haver sostingut les estructures de la coberta. | 08257-57 | Bosc del Serral. Sector Sud del terme. | El jaciment fou descobert durant els treballs d'adequació del terreny per a plantar-hi vinya. L'excavació va tenir lloc en el marc d'una intervenció arqueològica d'urgència realitzada del 23 d'octubre al 10 de novembre de 1995 promoguda i finançada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat i dirigida per Jordina Sales i Carbonell. El jaciment fou posteriorment destruït a causa dels esmentats treballs agrícoles. Una part del jaciment -3 tombes de cista- van ser traslladat i reconstruït al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6) | 41.4858900,1.5015300 | 374905 | 4593782 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Paleocristià|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un cop realitzada el 1995 la excavació, el terreny fou rebaixat i el jaciment fou destruït, pel que es poc probable que quedin noves restes. Tres de les tombes de cista van ser traslladades i reconstruïdes al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6). El jaciment estava ubicat en un terreny erm en un petit turó dins la vall de la riera de Santa Maria de Miralles, vall situada al sud-est de la serra del Pinyol, a prop del límit amb l'Alt Camp i la Conca de Barberà.La Carta Arqueològica classifica el jaciment com a 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis ', d'època romana a visigòtica (del III al VIII)No es habitual l'associació entre una estructura d'habitat i una necròpoli, que estan associades habitualment a una capella. Els materials de la cabana permeten datar la necròpolis. | 84|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 66222 | Torrent de Cal Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-puca | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11689. 1985 (rev. 1991) | Jaciment medieval amb estrucures d'habitat, situat en un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó. En aquest lloc es documentà una estructura rectangular de paret seca i es trobaren petits fragments de ceràmica gris medieval. | 08257-58 | Sector oest del municipi, a prop del camí de cal Puça | Jaciment descobert pel Sr. Josep Serra l'any 1993. | 41.5140200,1.5064500 | 375369 | 4596897 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es situa en un terreny erm d'un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó, poc abans de la intersecció amb la línia d'alta tensió, i just per sota de la línia elèctrica. Presenta dos forats de furtius.Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia.A la Carta Arqueològica el jaciment està classificat com a 'Lloc d'habitació amb estructures conservades' d'epoca medieval (400-1492). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66223 | Antigues escoles i ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-i-ajuntament | XX | Es tracta de dos edificis. El més gran, que anteriorment estava destinat a escoles i a l'ajuntament, és l'actual 'local' social, de titularitat municipal, on es celebren actes de divers format. El més petit, antigament la casa del mestre, és la seu actual de l'ajuntament. | 08257-59 | Carretera C-37 prop del Km. 50 | L'ajuntament, abans del seu actual emplaçament, es situava a l'edifici gran, el de les antigues escoles, on ocupava un petit espai. Part dels carreus del sócol de l'antiga escola pertanyen a l'església de Santa Maria del Castell (fitxa 4), que va patir un intens desmuntage parcial al principi de la Guerra Civil (1936-37) tot i que la finalització de l'escola no va tenir lloc oficialment fins a principis dels anys 40. Amb anterioritat a la construcció de l'edifici de les Escoles (anys 30-40 del segle XX), l'ajuntament s'ubicava a Cal Ramonet (fixa 19) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66223-foto-08257-59-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al local, a les antigues escoles, hi ha una gran sala on es celebren actes, exposicions, etc. I un petit local tancat destinat a magatzem municipal i a arxiu municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66224 | GR 7-2. Camí de Bellprat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-7-2-cami-de-bellprat | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memoria de les Normes Subsidiaries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Serra de Miralles- Queralt, Mapa 1.15000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | trams accidentats i cal un manteniment de conservació | Sender de gran recorregut que travessa integrament pel PEIN Serra de Miralles - Queralt i que arriba a Tarragona. Passa pel castell de Queralt i entra al municipi de Miralles per l'Agulla Grossa i travessa el PEIN pel bellmig de la Serra de Miralles seguint en paral·lel el liímit amb el municipi de Sant Martí de Tous, fins els Cups de Sant Joan, on s'incorpora a la carretera C-37 per entrar a Santa Margarida de Montbui on passa per davant de la Censada en direcció Montserrat. | 08257-60 | Camí de Bellprat. NE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunició entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles amb una via de comunició poc eficient pel começ. . No serà fins el Pla de camins del 1908 el tram de de la B-213. de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme . En aquest context es perseguia una comunició ràpida per la xarxa de Pobla de Claramunt i Iguada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui de la BV213 , restant així comunicat a la xarxa principal del comerç amb Igualada .El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa una xarxa de camins rurals com el camí vell d Igualada, de la creu del Pla cap a Munia i Françola, i d aquí a la carretera c-37 ( que coincidein amb la Carrerada). El camí de Sant Romà a les Colomines passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat) passant per Mas Pinyer. En aquest context trobem també senders i carrerades, traçats d una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellpart amb Igualada i, d altra banda, la transhumància entre el Pirineu i les planes del Penedès. | 41.5209300,1.5030900 | 375102 | 4597670 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66224-foto-08257-60-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El Sender de gran recorregut GR7-2 presenta unes consideracions especifiques com a camí paisagístic, inclòs dins l'àmbit del PEIN i per tant condicionat per les determinacions sectorials corresponents | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 66225 | Sireni del Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-del-turo-dels-campassos | Josep Romero Marsal ( 2001) .Turó dels Campassos ( Santa Maria de Miralles, Anoia). Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/ | Restaurat | Restes fòssils d'un sirèni, un vertebrat marí, mamífer herbívor aqüàtic, del gènere Prototherium, que vivia en aigües poc profundes, tropicals i càlides ara fa entre 42 i 49 milions d'anys. Mesurava entre 2 i 3 m. de llarg i podia pesar 400 kg. | 08257-61 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Cal Boyer. Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada. | A la conca d'Igualada i a tota la part septentrional de la Depressió Central catalana , durant el periode eocènic (de 34 a 55 MA), es varen enregistrar dues importants transgressions o 'entrades de mar' provinents del NW, la qual cosa va afavorir la formació de zones eculloses i la presència de vertebrats marins. El 17 de novembre de 2016 amb la inauguració de l'exposició 'Un mamífer aquàtic de 45 milions d'anys: el sireni de Santa Maria de Miralles' al Museu de la Pell d'Igualada, va cloure el projecte principal de la secció de Geologia i Paleontologia del CECI de posar en valor (restauració i exposició) les restes del manatí fòssil de Santa Maria de Miralles. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez; Lluís Rius Font | Parents actuals d'aquells sirenis són els manetins i els dugongs. Son les més antigues restes de vertebrat de la Conca d'Igualada. Va ser localitzat al Turó dels Campassos a finals de 1997 i recuperat en el marc d'unes excavacions d'urgència efectuades el 1998, sota la direcció del geòleg Josep Romero i Marsal. Restaurat pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) el 2013. El 2016 es va oficialitzar, per part de la Generalitat, el dipòsit definitiu de la peça, fins llavors en mans del CECI, al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. La peça s'exposà al Museu en una mostra temporal, del 17.11.2016 al 8.1.2017. El 19.11.16 es va celebrar al Museu una Jornada d'Història Natural a l'entorn dels sirenis en ocasió de l'ingrès definitiu del sireni de Miralles al centre. | 124|123 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 66226 | Fons arqueològics de Miralles dipositats al Museu de la Pell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-miralles-dipositats-al-museu-de-la-pell-digualada | Es tracta de lots de materials arqueològics, com fragments ceràmics o restes faunístiques, apareguts al municipi. La seva cronologia inclou peces neolítiques, de l'Edat del Bronze, ibèriques i romanes. Molts dels materials han estat recollits pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) Hi ha peces dels següents jaciments: la Socarrada, Cal Garracurt, Cova de Mas Vilà, Ponent de Mas Colomines, Mas Freixet, Cal Melitó, Fontanilles, Ca l'Albert, Mas d'en Sol, els Segarresos, Cal Sansó, torrent de la Creu de Françola, cova de Valldecerves, Cal Pompet i el Serral. També hi ha un pany i clau descontextualitzats. | 08257-62 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. c/ Dr. Joan Mercader. Cal Boyer. 08700-Igualada | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 78|79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 66227 | Fons de l'Arxiu Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-digualada | http://www.igualada.cat/cat/Igualada-per-Temes/Cultura/Arxiu-Comarcal-de-l-Anoia | XV-XIX | El fons de documents referents a Santa Maria de Miralles provenen de l'Arxiu Parroquial d'Igualada conservat a l'Arxiu Comarcal i inclou: un llibre de censals de morts de data 1400, testaments des del segle XV, causes judicials des del segle XV, contractes de compra i venda des del segle XVI i relacions d'obres centrades sobretot en el segle XVIII. ACAN 10-41 Parròquia de Santa Maria d'Igualada - Llibre de censals morts de Miralles i altres llocs (1400-1402). - Mateu Vilella i Magda, venen un violari a Joan Francolí, prevere de Santa Maria de Miralles. 15-09-1607. - Testament d'Antoni Puigdengoles del castell de Miralles. 17-07-1440. - Miralles. Procés judicial a la Cort de... (1687). - Miralles. Registre de la Cort de ... (1699 -1705) | 08257-63 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 66228 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-35 | XIX-XX | Es composa de dos fons: Un fons ordenat i classificat per la Generalitat (fins 1994), per l'Arxiu Comarcal d'Igualada, amb quadre de classificació. Un fons pendent d'ordenació arxivística (tota la documentació posterior a 1994 fins avui). Disposem del Quadro de Classificació del fons fet fins 1994 (una còpia a l'ajuntament amb data 2004 i una copia de l'inventari que te l'Arxiu Comarcal d'Igualada en data 2014; ambdos documents coincideixen tot i estar ordenats diferentment). L'inventari consta de diversos lligalls corresponents al segle XX i 2a. meitat del XIX. Destaquem les següents sèries: Llibres d'actes i de sessions (1902-1979); també de plens i de la C. Permanent. També actes Junta Municipal 1908-24 i Llibres ressol. d'alcaldia 1952-72; Jefatura Local Movimiento 1970-76; FET i de las JONS; Secretaria Jutjat de pau 1969-1976; 1952-1984; Corresponedència des de 1946; Expropiacions construcció FFCC Transversal 1884; Comptes des de 1946; Pressupostos 1933-1993; Cadastre 1953-93: Contribucions 1851-1994 Sanitat; obres; Projecte Escola 1937; Escoles Quintes 1939-1982; Cens població; Eleccions, cens electoral; Registre Civil; Matrimonis; neixements; defuncions; | 08257-64 | Ajuntament de Santa Maria de Miralles i Antigues Escoles. C-37 Km. 50 | L'Arxiu Comarcal va classificar in situ el fons el 1994, sense traslladar-lo al Comarcal d'Igualada. Des de llavors no s'ha fet tractament arxivístic. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | L'ajuntament disposa d'un fons informal i no ordenat de fotografies, pròpies i donades per gent del poble (en motiu d'una exposició que es va fer a les escoles), sobre la vida municipal i sobre gent del poble. També disposa de copia del fons fotogràfic de l'Arxiu Comarcal d'Igualada corresponent a Miralles (fotografies de la 1a. meitat del S. XX, corresponents al Castell, a l'església, al Poble Vell i a Sant Romà) | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66229 | Aplec del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell | Aplec que es celebra anualment el 1er. diumenge després de la 2a. Pasqua -Pentecosta- o de la Santissima Trinitat . Consistetix en una caminada al voltant del castell pel matí, en una ruta diferent cada any, que surt i acaba al mateix castell (itinerari circular). Primer es fa un ezmorzar (butifarrada) a la part jussana del castell, i després, la caminada. En acabat es celebra una santa missa a l'esglèsia de Santa Maria del Castell. La festa acaba a l'hora de dinar. De vegades. s'organitzen al lloc espectacles, concerts o jocs per la canalla. Organitza l'ajuntament. | 08257-65 | Castell de Miralles | 41.5181300,1.5190500 | 376429 | 4597336 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 2014 va correspondre al 15 de juny.Crèdits fotogràfics:Foto 1. Aplec del Castell 2014. Foto: ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.Foto 2. Aplec del Castell. Caminada 2012 (3.6.12) Foto: ajuntamentFoto 3. Aplec del Castell. En motiu restauració església. 23 d'abril1948. Foto: Arxiu Comarcal d'Igualada. Num. Reg. 03024. Autor: J. Castelltort | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 66230 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-27 | Festa major d'estiu del municipi, que correspon al 15 d'agost (Mare de Deu de l'Assumpció). Les activitats són les típiques d'una festa major: caminada, concurs de bitlles, balls, missa, sopars.... Els sopars i balls es celebren a la plaça de l'Esglèsia. Organitza una comissió de la festa Major amb el suport de l'Ajuntament i el patrocini de la DIBA i del Consell Comarcal, així com dels tres restaurants del municipi, les bodegues Torres, Petromiralles i altres. | 08257-66 | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La festa major corresponent a 2014 va tenir lloc el dijous14, divendres 15 i dissabte 16 d'agost i va consistir en: la 15a caminada popular; una missa solemne a l'església de Sant Roman, una exposició 'les motos dels nostres avis' a les antigues escoles, un sopar de festa major, un concert i ball, un concurs de bitlles catalanes, activitats per la mainada, amb un espectacle infantil, un sopar de germanor amb una sobretaula amb actuació de l'humorista Joan Pera i un ball a càrrec d'un grup musical.A Cal Ramonet, s'havien cuinat per la festa major paelles d'arrós per a més de mil personesCredits fotogràfics: fotos subministrades per l'ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66231 | EIN Sistema Prelitoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sistema-prelitoral-central | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/plans_especials_de_proteccio_del_medi_natural_i_del_paisatge/plans_delimitacio/fitxers_estatics/ancosa_montagut_carbasi_serra_miralles_queralt.pdf</p> | <p>Espai d'Interès Natural que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (abans Carbasí, Serra de Miralles - Queralt i Ancosa-Montagut). L'espai comprèn territoris de les comarques de l'Alt Camp (municipis de Bellprat i Querol) i l'Anoia (municipis de Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles i La Llacuna). A Miralles compren: a) La Serra de Miralles-Queralt, una ampla franja de menys de 2 km, al NO del terme, paral·lela a la línia divisòria amb els municips de Bellprat i Sant Martí de Tous. El limit SE es la carretera C-37 fins el camí de Cal Puça. En aquest punt el límit enfila cap el SO seguint una linia que voreja el balç de Fontanilles i segueix fins prop de les Coromines. La Serra de Miralles - Queralt presenta l'interès de constituir un espai de transició entre les últimes digitacions dels altiplans centrals i les serres prelitorals centrals. Les seves dues vessants, una de matís continental, i l'altra de matís mediterrani, compten amb una vegetació i una fauna adaptades a la climatologia respectiva. L'espai reuneix un conjunt geològic d'especial interès per presentar un vessant interior continentalitzat i un vessant meridional de caràcter marí. És ric amb relleus calcaris degut a un fenomen de carstificació, i per tant sovintejen grutes i balmes. Els valors paleontològics també són rellevants doncs l'espai és ric en afloraments fòssils (al Turó de la Censada; al Torrent dels Cups; i al Turó de Solà de les Colomines) . L'element d'interès geològic principal es el Balç de Fontanilles. El mantell vegetal està compost, essencialment, de boscos d'alzina i arbredes secundàries de pi blanc. A les obagues resten retalls de rouredes de fulla petita i pinedes de pinassa, a la part més septentrional. Els solells presenten brolles de romaní i bruc d'hivern. Els boscos de ribera estan presents de forma més fragmentària, als torrents i rieres, amb salzeres i omedes. Pel que fa a la flora, es pot trobar el ruac, el genollet i el galzeran. En definitiva, la serra de Miralles és un bon representant de la diversitat paisagística de la Depressió Central oriental. Els ambients de rocam i el seu relleu permeten una població de fauna cavernícola de notable interès; d'altra banda, la diversitat de biòtops fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. b) La serra de Fontfregona, una franja que ocupa al SE un sector limítrof amb la Llacuna, i que forma part de la serra d'Ancosa-Montagut. Les dues franges estan separades a Santa Maria de Miralles per la vall definida per la mateixa riera de Miralles</p> | 08257-67 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NO del terme; Serra de Fontfregona. SE del terme. | <p>Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5232100,1.5122500 | 375871 | 4597909 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Des de l'ajuntament, es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles: les rutes de la Serra i de la Plana permeten el coneixement i el gaudi de la Serra de Miralles. L'espai natural Serra de Miralles-Queralt, segons el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN (Carbasí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut ; gener 2000) presenta els següents límits. Prenent com a punt inicial la cruïlla entre el riu Boix i la carretera B-220 (el punt més occidental de l'espai), i seguint el costat nord de l'espai, el límit discorre seguint el riu Boix aigües amunt, passant per camins, recs i rieres que discorren en sentit est-oest per l'obaga de de la serra de Queralt-Miralles, tot passant per cal Caselles, la Mare de Déu de la Roqueta, cal Macip, can Gol, la Fou, can Vidal, can Milà i can Prim. A l'extrem oriental envolta la Tossa, també a través de camins, amb el canvi sobtat del pendent en zones agrícoles. Pel vessant sud, gran part de l'espai segueix tot amotllant-se al peu de la solana de les esmentades serres seguint principalment les carreteres C-37, a l'extrem més oriental, i B-220, en l'extrem occidental, a més de diferents camins que en sentit est a oest travessen pel vessant sud de la serralada. Part de la superfície de l'EIN està classificat com a espai Xarxa Natura 2000 degut a la rellevància de la fauna, sobretot cavernícola. Superfície total de l'espai: 2.886,89 Ha Superfície al municipi de Miralles: 769,60 ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 66232 | Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Balma gegant . Hi ha un salt vertical d'aigua davant la balma, que cau al fons del barranc, on hi ha un pèlag. La balma presenta una font (amb el cartell 'aigua no clorada') i un safareig -rentador. | 08257-68 | Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073700,1.5048600 | 375224 | 4596161 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'hi accedeix des de la pista no asfaltada per un curt camí a mà esquerra amb passera i recorregut en fusta. El camí està reforçat per un mur de contenció. Hi ha un rètol explicatiu de l'Ajuntament pagat pel PEIN, a la pista. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66233 | Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-campassos | <p>G. Pilleri, J.Biosca and L.Via The tertiary Sirenia of Catalonia ( 1898). Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern). Switzerland. http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/#prettyPhoto</p> | <p>Jaciment paleontològic de vertebrat marí del paleògen d'edat Eocè, on fou trobat un exemplar de Prototherium del Bartonià, amb connexió anatòmica, almenys 14 vertebres, costelles i crani. segons les NNSS 2002 de l'ajuntament, afloren restes d'ossos de sirènid a la vessant dreta del torrent. En aquesta zona, els estrats geològics, formats per sorres molt compactades, apareixen amb un bossament subvertical, la qual cosa ha afavorit la capacitat erosiva del torrent, que ha causat l'afloriment de la fauna esmentada a la seva vessant dreta (costelles, vèrtebres).</p> | 08257-69 | Vessant sud - sud est del Turó dels Campassos. NE del terme. | <p>Restes de vertebrats localitzades i excavades per Pep Romero a través de CECI ( Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada). La presencia de sirenis ja era coneguda per les col·leccions dipositades al Museu del Seminari de Barcelona en el sector del Castell de Santa Maria de Miralles, localitzades per Lluís Via al 1949. Destaquem altres troballes del mateix nivell d' importància a Tona com a Prototherium Solei o el Prototherium montserratensis trobat a Castellbell i el Vilar</p> | 41.5262600,1.5336600 | 377663 | 4598218 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-2.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Hi va aparèixer al 1997 el Sireni que està en mans del CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) (Fitxa 61) | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66234 | Font de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roma | Ruta de Plana, Serra de Miralles-Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | XX | Font amb una façana arquitectònica de pedra irregular amb 5 plafons encastats de 4 rajoles cadascun, en forma romboidal, amb decoracions florals en blau sobre blanc. A la part baixa brolla l'aigua amb una canonada. La font està enmarcada per un espai obrat en pedra, de forma trapezoidal amb banqueta correguda, Presenta quatre columnes de pedra i dues viguetes de formigó, que serveixen per sostenir una coberta vegetal. Al mig de l'espai hi ha dos columnes o corrons verticals, i una gran llosa plana al terra. Tot l'espai está enllosat. | 08257-70 | Sant Romà. Sud del terme. | 41.4980200,1.5311800 | 377403 | 4595086 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba prop del Mas Sant Romà, en el camí que va del mas a la Múnia. D'aquest surt un camí a la dreta, indicat i senyalitzat, i al cap de uns 50m. es troba la font.L'ambient té interès natural. La font està envoltada d'àlbers, pollancres, arç blanc i canyís, i d'un bosc de ribera, amb gran diversitat d'espècies, prop de la Riera de Miralles. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66235 | Font del Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pas | sense camí i molta bardissa | Font situada entre la riera de Miralles i la rasa del Serral. Aquesta font respon a un brollador natural, sense estructura., proper a la masia del Pas. | 08257-71 | Riera de Miralles | 41.4878400,1.5115900 | 375748 | 4593983 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 66236 | Font dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-segarresos | sense camí i molta bardissa | Brollador natural de la riera dels Sagaressos, en el seu tram final, gairebé a tocar a la riera del Miralles. La soca morta d'un arbre vell es el testimoni de la proximitat de la font | 08257-72 | Els Segarresos.SO del terme. Prop de la carretera c-37 (Km. 45) | 41.4771900,1.4914000 | 374042 | 4592830 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La posició en el geovisor IDEC ( Infrastructures de dades espacials de Catalunya) és sensiblement diferent. La localització segons el nostre confident, i ortofoto del 1956 confirmen zones mes arborades que no pas la resta de la riera.. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66237 | Font de Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-morgades | XVIII-XIX | Font situada en la zona alta del safareig de cal Morgades, amb brollador d'uralita i base formada per pedres en forma de pica arran de terra. La seva proximitat presenta banc de pedra tosca, avui coberts per la vegetació. Les aigües son aprofitades pel omplir la bassa en que tenia la funció de safareig, on conserva l'enllosat reclinat per facilitar l'acció de fregar en el seu sector de ponent, el més accessible per rentar. | 08257-73 | Cal Morgades. Est del municipi. | 41.5041600,1.5438800 | 378474 | 4595750 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 66238 | Font de Múnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-munia | cobert de vegetació zona del safareig i banc de pedra | Font situada al marge del camí de la Font , molt proper al nucli de cases de la Múnia, en una zona enclotada, protegida per un mur de pedra amb estructura de banc i safareig. Font de brollador simple de metall i pica de pedra a terra. Les aigües alimenten un safareig, avui en desús però ben conservat, amb lloses reclinades per rentar la roba. El safareig fa de bassa per regar als horts, actualment en producció. A la part del camí que va a l'horta observem dues estructures de pedra, semicirculars, que antigament feien de distribuïdor de l'aigua. En la part d'entrada del camí de la font hi ha una banc de pedra, antigament cobert per una gelosia , un espai romantic per les parelles d'enamorats. | 08257-74 | La Múnia. Sud del terme. | 41.4948600,1.5270200 | 377050 | 4594741 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66238-foto-08257-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66238-foto-08257-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de BarcelonaLluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El camí d'accés al safareig es tallat per una tanca de fusta. la Múnia podria ser un topònim àrab | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66239 | Font del Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-soler | La font antiga s'ha perdut i resten estructures actuals | Font situada al marge del camí que dona a la masia de Mas Soler, just per sota del camí de Ca la Parda . Font molt transformada; avui disposa d'una cisterna de formigó i aixeta d'aigua. | 08257-75 | Mas Soler. Sud del municipi. | 41.5057900,1.5290800 | 377242 | 4595951 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66239-foto-08257-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66239-foto-08257-75-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 66240 | Font de Cal Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-domenech | Font activa, situada en l'antic camí de can Domènech a uns dos centenars de metres de la masia del mateix nom, de brollador simple i pica de pedra a peu de terra. Les aigües provenen d'una antiga mina d'aigua situada pocs metres més amunt. Les aigües son recollides per un rec cobert de molses, fins alimentar a un antic safareig, avui en desús, situat en el mateix marge del camí . | 08257-76 | Sector central del municipi, a l'extrem oriental de les Planes de Ca l'Erzet | 41.5093200,1.5295200 | 377286 | 4596343 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66240-foto-08257-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66240-foto-08257-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El safareig està en bones condicions, unicament resta cobert de vegetació en el seu perímetre, fuit del seu desús.Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 66241 | Font del Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Petita font situada al camí que dona en el Balç de Fontanilles, abrigat sota la zona d'inici de la mateixa balma. La zona de surgència natural a la capçalera de la balma amb presència de falzia ( Adiantum). Les seves aigües alimenten el petit safareig de pedra. La font apareix en la zona de contacte entre les calcàries i les argiles vermelles. | 08257-77 | Balç de Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073600,1.5048000 | 375219 | 4596160 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Trobem un cartell on ens informa que és una balma i la seva importància arqueològica. Com a curiositat, trobem un petit pessebre dipositat pel grup de jubilats del dimarts. Zona privilegiada per l'aixopluc i per l'aprofitament d aigua corrent per veure i rentar la roba al safareig amb lloses de pedra. S'accedeix des de la pista per un curt camí protegit per una tanca de fusta. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66242 | Font de Cal Pixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pixes | sense camí i molta bardissa | Brollador natural en el costat dret del torrent que va fins al mas d'en Reure, sense estructura. De fet es tracta del nivell freàtic amb aflorament d'aigua. | 08257-78 | Font de cal Pixes. Torrent de Mas d'en Reure. Sud del terme. | 41.4894400,1.5071500 | 375381 | 4594168 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66242-foto-08257-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 66243 | Font de ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescola | sense camí i molta bardissa | Font de brollador natural, aprofitada antigament per proveir d'aigua a una antiga piscina envoltada per un conjunt de xiprers arrenglerats. Actualment la font es abandonada i difícil de localitzar per les bardisses. | 08257-79 | Marge de la carretera C-37 a l'alçada del torrent de l'Escolà | Antigament la font per proveïa d'aigua a una antiga piscina. Aquesta va ser el motiu de discussió entre els propietaris fins esdevenir l'abandonament de la font i de l'estructura de la piscina, encara visible i coberta de vegetació. Un conjunt ajardinat a base de xiprers | 41.5191300,1.5240300 | 376846 | 4597440 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66243-foto-08257-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66243-foto-08257-79-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos, de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi (Serra de Fontfregona, Coll de la Llebre i Coll d Orpí) presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 66244 | Carrerada de Collderes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-collderes | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Carrerada que sortint de Françola puja cap a coll de la Llebre, cap a Rofes i d'allí cap a Sant Sadurní. | 08257-80 | Serra de Fontfregona. Est del terme. | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.5039600,1.5502100 | 379002 | 4595718 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 66245 | Font i bassa de Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-ca-lalbet | XX | La font està totalment perduda | Surgència actualment perduda, practicada al sol. No hi ha restes visibles, excepte uns forats practicats al sól. Uns metres més enllà en direcció Sud hi ha una bassa obrada de forma elíptica, orientada nord-sud, que recollia i recull les aigues de l'antiga font. S'observa una petita tuberia que nodreix la bassa al costat nord. El límit oest de la bassa està conformat per la roca natural; el límit est està conformat pel camí que ve de la font. A l'extrem sud de la bassa s'hi observa el desaigüe amb una estructura d'obra que mena a una canalització que porta l'aigua en direcció la masia i la riera. En dos punts la canalització està parcialment coberta per dues lloses de pedra i en un tercer punt per una passera de ciment. | 08257-81 | Ca l'Albet, al NE del terme | 41.5240400,1.5327600 | 377584 | 4597972 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66245-foto-08257-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66245-foto-08257-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un pagès ens ha indicat el lloc exacte de la font: actualment es veuen encara restes del forat al terra d'on sortia la déu. Està molt malmesa i coberta de terra i vegetació: la depressió on es col·locava el recipient està colgat, quasi totalment obliterat. Es troba al costat d'un camí que ve del nord, seguint el curs d'un torrent sec. El camí creua el torrent i mena a la font i pocs metres després a la bassa esmentada. El camí segueix travessant uns camps de conreu i s'encamina al sud, al mas Ca l'Albet (fitxa 7). L'aigua s'ha canalitzat a través de tuberia. Una part s'escola en direcció a la riera. Hi ha diferents registres o arquetes. Amb la font es regaven uns horts que hi ha entre el camí i el torrent, actualment inexistents. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 66246 | Xarxa Natura 2000 dins l'EIN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-dins-lein | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p> | <p>L'Espai Serra de Miralles-Queralt, que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (fitxa 67), inclou una zona de protecció de fauna en el marc de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110015), en el marc de la denominació menys explícita de Sistema Prelitoral Central. La singularitat fisiogràfica, paisatgística, geològica i paleontològica de l'espai, i sobretot la importància de la fauna cavernícola, justifica aquesta protecció. Els ambients de rocam i el seu relleu que afavoreix la població de fauna cavernícola de notable interès i, d'altra banda, la diversitat de biòtops, fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. Els relleus calcaris i càrstics, rics en cavitats subterrànies, són habitats per fauna cavernícola de gran interès, amb espècies endèmiques com el coleòpter Tycobitinus Listai i els ratpenats de cova, especialment protegits per la directiva de la UE. En quan a vertebrats, a l'espai hi crien l'àliga daurada i el duc i també es detecta presència de l'àliga quatribarrada, de la terrerola vulgar, del gripau corredor i de la serp de ferradura.</p> | 08257-82 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NE del terme | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-01-31 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament. Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura. D'aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoni natural i, a més, s'ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies que millor el representen. Actualment a Catalunya existeixen 115 espais que estan declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i 73 com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D'entre els primers, 29 d'ells ja han estat declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) culminant, així el procediment de desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país (dades a 31 de desembre de 2013). | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 66247 | Aqüífer Carme - Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_19_def.pdf | Aquífers present en tot el perímetre de nord, est i sud del municipi, en una franja d'uns 1,5 km. d'amplada, en la zona de drenatge de la riera del Carme, que forma part de l'Aqüífer Carme-Capellades que ocupa un sector important de l'Anoia. Les calcàries amb alveolina de la formació Orpí de la serra de Fontfregona i Freixes, en contacte amb els materials més impermeables de l'Eocè, situat a la plana , afavoreixen la seva surgència, tot i que la complexitat i àmbit d'aquest aqüífers es molt més important afectat per grans estructures estructurals de major abast. | 08257-83 | Riera del Carme. Sud est del terme. | Aquest aqüífer forma part d una zona de drenatge molt més important anomenat aqüífer de les calcaries paleògenes i triàsiques de Gaià - Anoia (sector Anoia). Bàsicament format per una estructura geològica d'encavalcament d'antics materials paleozoic, mesozoic i del paleògen. En aquest context, l'orogènesi alpina va comportar la compartimentació i plegament d'antics materials ja dipositats del paleògen, Juràssic, Triàsic i Palezoic, Els materials de diferent permeabilitat han produint tres aqüífers, què, en contacte amb el sistema de falles de Capellades, crea una bretxa d'alta permeabilitat que afavoreix la surgència d'aigües interiors. | 41.5093500,1.5426300 | 378380 | 4596327 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66247-foto-08257-83-1.jpg | Legal | Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluis Rius i Font | L'aqüífer protegit Carme-Capellades està regulat pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, essent d'aplicació allò establert a l'Edicte de 18 de juny de 2001, pel qual es dóna publicitat a l'Acord de 3 de maig de 2001, mitjançant el qual s'aprova la declaració provisional de sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades, i l'Edicte de 28 de desembre de 2006, pel qual es dóna publicitat a l'Acord d'11 de desembre de 2006 del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació d'extraccions de l'aqüífer Carme-Capellades. L'aqüífer de Carme-Capellades està afectat per l'esmentat decret 328/1988, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i que per tant declara sobreexplotat el de Carme-Capellades. Aquest aqüífer s'estén des del sector oriental del municipi de Santa Maria de Miralles fins a Cabrera d'Anoia. En el terme municipal de Santa Maria de Miralles ocupa una superfície de 777,5 ha. Com a mesura de gestió de l'aqüífer, l'any 2003 es va constituir la Junta Central d'Usuaris de l'aqüífer de Carme-Capellades i l'any 2006 l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar el Pla d'ordenació d'extraccions, que situa Santa Maria de Miralles a l'àrea de recàrrega de l'aqüífer. | 123|124|125 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66248 | Turó de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-vinya-vella | <p>http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm</p> | <p>Turó de 736 metres, que dona nom a les antigues zones de conreu a peu de la Serra de Miralles, El Turó de la Vinya havia estat zona de producció de vinya , però , l'abandonament d'aquesta activitat ha propiciat la colonització del bosc.</p> | 08257-84 | Serra de Miralles.Nord del terme. | 41.5225000,1.5126600 | 375904 | 4597830 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66248-foto-08257-84-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Des de l'ajuntament, espromouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles, una proposta de descoberta del paisatge, història i fauna: la Ruta de la Serra, del Castell, de les vinyes, la plana i la Serra de Miralles - Queralt. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 66249 | Font de Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-gol-0 | XVIII-XIX | Font protegida en forma de mina ben treballada a base de pedra i volta per set dovelles que conformen un arc de mig punt. Presenta una porta de metall per protegir el seu interior. Actualment presenta l'aquífer amb aigua. | 08257-85 | Pista del torrent de cal Gol. Nord del Municipi | 41.5190800,1.5153300 | 376120 | 4597447 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66249-foto-08257-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66249-foto-08257-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La font esta al marge de la del camí del torrent de cal Gol, just a tocar el camí que va a la plana nort del Turó del Castell. La seva datació podria arribar fins a l'època medieval per la factura i la ubicació, tot i que la manca de documentació no ens permet aproximar-la.Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d'Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 66250 | Barraca de vinya al Bosc de La Costa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-bosc-de-la-costa-1 | Barraca de pedra seca de planta rodona i amb parets rectes, cúpula rodona i porta amb una pedra que tanca una aproximació de fileres. | 08257-86 | Bosc de La Costa, al S del terme. | 41.4857200,1.5182500 | 376300 | 4593739 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma part de l'inventari del Centre d'Estudis Llacunencs amb el n. 39 (Foto 1, CELL) | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 66251 | Barraca de vinya al Bosc de La Costa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-bosc-de-la-costa-2 | Barraca de pedra seca amb parets fent de contraforts amb una cúpula circular igual que la planta. Porta recta amb dintell d'una sola pedra plana, una mica esbiaxada. Està coberta de vegetació. Tot el lloc està envoltant de nombroses feixes de pedra seca. | 08257-87 | Bosc de La Costa, al S del terme, prop de la Creu del Pla | 41.4848900,1.5185200 | 376321 | 4593646 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66251-foto-08257-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66251-foto-08257-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma part de l'inventari del Centre d'Estudis Llacunencs amb el n. 40 (Foto 1 facilitada pel CELL) | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 66252 | Goigs a Llaor de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu | ja no es canta | Goigs a llaor de la Mare de Déu venerada a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Des del cel ens acarona el vostre amor maternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra primera edat ja fou iris de puresa, brillant en Vós la grandesa que Déu us havia dat, fent-vos sa Mare, se us dóna el mateix Verb eternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Quan l'Àngel us visità Plena-de-gràcia us deia, i Tota-Formosa us veia, tal com Déu us va crear. La puresa original de part del Cel us pregona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Vau donar consentiment a la divina ambaixada i així foóreu adorada Mare de l'Omnipotent. Pel vostreamor sense igual jamai Déu no ens abandona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Sacrificat al Calvari, salvà el món, el vostre Fill, guardeu-nos de tot perill i del pecat, que és desvari. El vostre amor és senyal que el Bon Jesús ens perdona De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra imatge sagrada ens omple el cor d'alegria, i els pobles, nit i dia, amb himnes sou verenada. El vostre nom virginal virtut i gràcia ens dóna. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal Després que els moros desferen els vostres temples, fent guerra els veïns d'aquesta serra en nom vostre els combaterem conquereix fama immortal el vescomte de Cardona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Tornada: Entre Vic i Tarragona teniu aquest setial. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! | 08257-88 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||||
| 66253 | Goig del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | Ja no es canta | Goig en honor al Sant Crist venerat a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En la vostra santa imatge contemplem el nostre Espòs que se'ns llira en maridatge fent-nos do d'ànima i cos. Per aquestes esposalles que amb nosaltres celebreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Bon Jesus, obert de braços, vostre amor ens fa germans. A Vós vénen nostres passos, i ens amoixen vostres mans. L'odi foll de les baralles lluny d'ací foragiteu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Vos heu dit: 'Cor que m'estimi de la creu sap el camí' Qui l'amor us escatima té el seu cor fred i mesquí No us darem pas les deixalles, si d'estimar us ensenyeu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Allà a l'hort de les olives, compadint el nostre fang vostres penes són tan vives, que arribeu a suar sang. Perdoneu les nostres falles per la sang que allà sueu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Els flagells i la corona us feriren cruelment. Vostre exemple ens esperona a seguir-vos fidelment. Despullats de faramelles, prop de Vós sempre ens tindreu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Pel carrer de l'Amargura, com si fóssiu un vil cuc, us fa caure en terra dura de la creu el pes feixuc. Menysprant folles rialles, us farem de Cirineu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Dalt del cim del mont Calvari la gran obra s'acompleix: sou l'Anyell que, victimari, de la culpa ens redimeix. Vostra sang romp les mortalles i els grillons de l'home reu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Encoratja i ens consola vostra creu que és el camí per a aprendre en vostra escola el bell llibre del sofrir. Vostre amor no té muralles; cap a Vós el món atreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Cercarem vostra abraçada esperant el bes etern, sota vostra creu sagrada que ens defensa de l'infern. Deu-nos força en les batalles, que el perill assetja arreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En salut i en malaltia d'aquest poble oïu els clams: beneïu cada masia, fecundeu els nostres camps. Doni feina a falç i dalles ja madur, nostre conreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Tornada: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu | 08257-89 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria. L'associació d'Amics dels Goigs tenien un exemplar del mateix goig però amb un format diferent. | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66253-foto-08257-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66254 | Alzina de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-domingo | AAVV. Arbres de la Comarca de l'Anoia singulars i monumentals. Quaderns d'introducció a la Naturalesa 4 | Alzina anterior a la casa actual de cal Domingo (Fitxa 30), de tronc bifurcat, de tres abraçades de diàmetre de tronc i capçada ben desenvolupada, d'uns 13 metres de diàmetre. El seu aspecte es molt regular i simètric, donat que no te competidors propers. L' alzina situada al marge de la carretera C-37, davant de la cal Domingo. La seva edat aproximada seria d'uns 80 anys . | 08257-90 | Km. 48 de la carretera C-37, davant de cal Domingo. Sud del terme. | Segons fonts orals durant la Guerra Civil sota l'alzina s'hi amagava un tanc | 41.4880800,1.5090400 | 375536 | 4594014 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66254-foto-08257-90-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66255 | Sistema hidràulic dels molins de la Riera de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-hidraulic-dels-molins-de-la-riera-de-miralles | XIX-XX | Conjunt de canalitzacions, recs, basses, rescloses i altres estructures soterrades o a la vista que conformaven el sistema de circulació de les aigües procedents de la Riera de Miralles vinculats als molins fariners existents en aquest sector. El recorregut aniria des dels voltants de sant Romà fins al Molí de Baix, seguint la Riera de Miralles (fitxa 42) i l'aquïfer Carme- Capellades (fitxa 83) i paral·lel a la carrerada o camí de la Llacuna (fitxa 28), al llarg d'uns 2 - 2'5 Km. El conjunt inclou els molins que encara es conserven (Moli de dalt, fitxa 16; Molí del Mig, fitxa 13; Molí de Baix, fitxa 11) i les estructures singulars i visibles (com l'Aqüeducte o Pont del Rec, fitxa 44 i les rescloses de La Françola, fitxa 123, i la resclosa de Sant Romà, fitxa 124) i així com les mines i estructures de canalització soterrades construides en volta de totxo que sobreviuen en alguns trams, abans i després de l'aqüeducte o pont del Rec. El rec discurria soterrat o a l'aire lliure, al mig dels camps. Els actuals conreus de ceps de vinya han desdibuixat o eliminat els rec. També hi ha encara visible, però molt malmesa, l'entrada al rec soterrat a uns 100m.al sud de la casa o molí de Baix o les Serenes. També s'observen recs en superficie excavats al sól, ja fora d'ús, als voltants del Molí de Dalt. També s'inclouen les basses dels molins, que no hem pogut identificar. La del Molí de Dalt va ser eliminada. | 08257-91 | De Sant Romà al Molí de Baix al llarg de la Riera de Miralles, a l'Est del terme | 41.5096100,1.5432000 | 378428 | 4596356 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A les NNSS de l'Ajuntament (2002) aquest element està conformat com dos de difents: Sistema hidràulic Sant Romà-Molí de Dalt. Inclouria la resclosa de Sant Romà i el Rec i el Molí de Dalt, amb la seva bassa, així com l'aqüducte o pont del Rec incloent la canalització soterrada en volta.Sistema hidràulic Françola-Molí del Mig-Molí de Dalt. Inclouria la Resclosa de la Françola, el rec (que en alguns trams discorre soterrat, cobert amb volta de totxo) així com els molins del Mig i de Baix amb les seves respectives basses.La Foto 1 correspon a una boca d'entrada de mina a 100 m. al sud del Molí de baix. Foto: IPAC, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la GC ( Agents rurals 2011). Actualment aquesta entrada està molt més malmesa, quasi no es percep.La Foto 2 correspon a un tram de rec superficial prop del Moli de baixLa Foto 3 correspon a un tram de rec superficial entre la Françola i el Molí de DaltLes coordenades UTM corresponen a | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 66256 | Camí Vell de la Llacuna a Igualada / Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna-a-igualada-carrerada-de-la-llacuna | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Teresa Navas Ferrer (2007) Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona . | Camí que ve de la Llacuna entrant al terme de Miralles per la Creu del Pla, passa per La Múnia, Sant Romà, ca la Ramona, La Françola i Cal Serenes, i a prop de les ruïnes de La Fassina segueix la partió del terme municipal per, prop de cal Coca, adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui). | 08257-92 | SE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa menor de camins. En el 1900 es projecta la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles al marge al ser un sector poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 que s'executarà el tram de la B-213 de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per una xarxa que incloïa La Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de la BV213 de Santa Maria de Miralles a Igualada, passant per Santa Margarida de Montbui. El 1918 trobem, ja definitives, les noves carreteres entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Santa Margarida de Montbui. Aquesta nova xarxa es sobreposa i substitueix l'antiga xarxa de camins rurals, i sobretot el camí vell de La Llacuna a Igualada (i que coincideix amb la Carrerada). La carrerada de la Llacuna té la característica de ser una via d'enllaç entre els dos grans eixos de transhumància: la carrerada de la Cerdanya i el camí de la Segarra o carrerada de Coll d'Arca, que surten de Vilanova i la Geltrú i de Torredembarra respectivament per anar a les pastures pirinenques. El terme municipal de Miralles és una zona de pas dels antics ramats d'ovelles que feien la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès i el Garraf. En aquest context, hi ha documentat el traçat de la carrerada de la Llacuna pel seu pas pel terme de Santa Maria de Miralles, tenint en compte que la Carrerada no es un camí únic sinó un itinerari amb un sentit determinat amb ramificacions laterals. En un primer inici el seu traçat coincideix amb el camí vell de la Llacuna a Igualada, que comença a la Creu del Pla fins la Múnia, Françola i Molí de Baix, sortint del terme municipal, prop de cal Coca, per adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui) i seguir després per Sant Genís i La Llavinera cap al Santuari de Pinós. | 41.5111600,1.5436700 | 378470 | 4596527 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Xavier Menédez OPC Diba | En els mapes s'esmenta, en el tram més proper a La Llacuna, com Carrerada de la Llacuna i, més endavant, com Camí de la Llacuna a la Censada Nova. Hem decidit unificar en una sola fitxa la Carrerada de la Llacuna i el Camí Vell.La Censada Nova es una gran casa de Santa Margarida de Montbui. El fet de presentar encara avui el seu topònim en la cartografia actual posa en evidencia la seva utilitat com a via de comunicació principal. La carrerada de la Llacuna està pendent de classificació per la Generalitat (llei 3/1995 de vies pecuàries) | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66257 | Ca la Parda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-parda | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Molt restaurada | Masia de planta rectangular cmposta de planta principal i planta pis, amb teulada de dues vessants que cauen en direcció nord-oest i sud-est respectivament, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana antiga estava al costat sud-est però tant la finestra com la port d'arc de mig punt han estat tapiats i la façana encimentada. La porta principal dona ara a l'interior d'un pati al costat nord-est i que donant al camí presenta una porta d'arc rebaixat amb maons col·locats en llibret i el mur està coronat per unes fileres de teules. Hi ha uns altres petits coberts i edificis annexes vinculats a l'edifici principal. Existeix un pou isolat prop de la casa, al NO. | 08257-93 | Planes de ca l'Erzet. Sector centre del municipi al costat del camí de les Planes de ca l'Erzet | 41.5073200,1.5274700 | 377111 | 4596124 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 66258 | Cal Miqueló o Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-o-cal-bitxo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Està ben conservada i s'han fet restauracions | Masia de planta rectangular d'un sol cos i de paraments de pedra, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de dues aigües que cauen a est i oest,.amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana al sector est compta amb una porta d'arc de mig punt envoltat de carreus de pedra. Té tres pisos d'alçada i a cada pis compta amb petites finestres quadrades. En el sector sud hi ha una estructura afegida de planta rectangular i només compta amb un pis d'alçada. Externament té les mateixes característiques tot i que té una teulada d'una sola vessant al sud. Al N. presenta un altre edifici, aïllat, més modern. Exteriorment està tancada en el seu perímetre per una tanca d'obra. | 08257-94 | Sector central del municipi, al costat de la carretera C-37 | Absent del Nomenclàtor de 1860 i dels repertoris de Riba (1988). Grafiada al Mapa IGE 1914 (com a 'casa', sense nom). | 41.5112200,1.5307400 | 377391 | 4596552 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Al vessant del Turó de La Fassina. En alguns mapes la casa està grafiada com La Fassina. La Fassina era una casa avui dia desapareguda, que va ser enderrocada als anys 90, i que es situava davant de Can Bitxo, a l'altre costat del camí que mena a La Françola. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 66259 | Mur de pedra seca de Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-de-ca-lalbet | Mur de pedra seca en dos trams separats per la riera i seguint la carretera B-2131. Són murs d'un metre d'alçada i amb uns 7-8 metres de longitud. | 08257-95 | Sector nord-est del municipi molt a prop de Ca l'Albet i al costat de la B-2131 | 41.5240600,1.5337200 | 377664 | 4597973 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66260 | Ca la Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ramona | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Molt reformada | Casa de planta rectangular de petites dimensions, amb planta baixa i primera, i amb teulada partida en dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal orientada a ponent presenta una porta de fusta en un arc rebaixat amb maons plans i una finestra quadrada de petit format i ampit de rajola. La façana està emblanquinada. L'edifici principal presenta dos cossos adossats i un petit tancat. | 08257-96 | Sector est del municipi. Pla de Françola , al vessant de la Serra de Fontfregona | Apareix al Mapa IGE 1914 (com a 'casa'). | 41.5076000,1.5442700 | 378513 | 4596131 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Darrera la casa hi ha un pou circular. Deu correspondre a una petita explotació vitivinícola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 66261 | Premsa de vi de gàbia del Restaurant Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-gabia-del-restaurant-miralles | XX | A l'aire lliure | Petita premsa de vi, de gàbia, moderna. La gàbia o canastra és de forma troncocónica o cilíndrica, feta amb llistons travessers de fusta reforçats per tres anells paral·lels horitzontals de ferro. Conserva la maquinària de premsa a l'interior, tota de ferro, sobresortint el cargol i la femella, amb el mecanisme de pressió o palanca de vaivé. El basament és una recreació de la cassola o pica de pedra, que presenta el corresponen bec per on fluia el most, que s'escolava per entre les obertures de la gabia. | 08257-97 | L'Empalme. Cruïlla entre la carretera de La Llacuna BP-2121 i la carretera a Valls C-37 | La premsa correspon a la casa de pagès que existia en aquest lloc abans de la construcció de la benzinera i el restaurant, anomenada La Palma. De fet l'actual restaurant segueix el perímetre de l'antiga casa, que va ser totalment transformada. La part on avui hi ha el bar corresponia al graner i al carro. La casa va ser construida cap el 1935 quan els propietaris, rabassaires i procedents del Mas Formich, van poder construir amb els seus estalvis una nova casa a la cruilla de les dues carreteres. | 41.4906600,1.5138800 | 375945 | 4594293 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66261-foto-08257-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El bé es de titularitat privada però està exposat a la via pública. El lloc es diu també Quatre Carreteres, l'Hostal de Miralles o L'Empalma. L'element es troba darrera la façana posterior del restaurant Miralles, al costa de la benzinera de Petromiralles, en un indret on aparquen els cotxes. L'entorn del restaurant també està decorat amb bòtes reaprofitades com a testos de plantes. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 66262 | El Corralet o Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralet-o-cal-guerxo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX | Està enrunat | Antic mas en ruïnes. S'adivina una estructura rectangular amb una orientació NE-SO. Tot i que al costat hi passa el camí, la façana principal podria trobar-se al cantó oposat (al SE). A l'extrem més occidental de la planta, a tocar el camí, s'observen les restes d'un cup circular amb cairons, i al costat, una estructura que sobresurt del mur principal de forma poligonal vers el camí. La resta de la planta s'observa amb dificultats a causa de la vegetació. | 08257-98 | Serra de Pinyol. Camí del Bon Portell al Sud Oest del terme | Segons fonts orals, la casa va ser fundada al segle XIX per una família procedent de Ca L'Atzet. Correspon al Corralet d'en Domingo del Nomenclator de 1860. Apareix al Mapa IGE de1914 com a Casa (sense nom). La casa va quedar molt afectada pel gran incendi d'agost de 1975 que va cremar tot el sector de Sant Magí | 41.4914800,1.4946000 | 374337 | 4594412 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També denominat el Corralet de Cal Domingo | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 66263 | Material arqueològic del Sepulcre de Santa Maria de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-sepulcre-de-santa-maria-de-miralles | Bosch Gimpera, Pere. Sepulcre de Santa Maria de Miralles. a: Crónica de la Secció Arqueològica. Annuari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) 1913-15, vol. 2, p. 811-12. Barcelona, 1915. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000102/00000036.pdf RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Són 9 peces procedents d'un sepulcre excavat l'any 1914 en el terme de santa Maria de Miralles, sense precisar el lloc exacte, que es troben dipositades a la reserva del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Les peces, amb el num. de registre MAC, són les segünets: 16354- collaret; 16455- destral; 16456- destral; 16457- destral; 16458- ganivet; 16459- ganivet; 16460- ganivet, frag.;16461- cisell, frag.; 16462- cisell, frag. El lot coincideix amb les peces descrites a l'article de Bosch Gimpera a l'Anuari de l'IEC, 1915, vol. 2, p. 811-12. | 08257-99 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Parc de Montjuïc. s/n 08003 - Barcelona | 'A la fi de desembre del 1914 fou trobat al terme de Santa Maria de Miralles un sepulcre el contingut del qual fou adquirit pel Museu Municipal de Barcelona'. Així comença el breu article publicat per P. Bosch Gimpera al butlletí IEC de 1915. Els materials estan localitzats perfectament a l'actual MAC, d'acord amb la informació facilitada pel Museu. També es diu que Mn. R. Lloses va facilitat informació sobre la troballa i el pla del sepulcre (l'article publica planta i secció del sepulcre i una foto amb els materials). El sepulcre estava fet en una cavitat ovalada folrada de lloses de pedra i tapada per una gran llosa. L'esquelet, que no es conservà, estava en posició supina, de E. a W. amb el cap a l'E. L'aixovar estava format per tres destrals polides de fibrolita, trapetzoidals; dues escarpres de quarcita; quatre ganivets de silex (dos de sencers); i un collar de denes de malaquita. No aparegué ni ceràmica ni metall. Es dataria a finals del neolític o principis de l'eneolític. Segons Bosch, el supulcre te paral·lels amb Los Millares. Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, es tracta d'un enterrament d'un sol individu en caixa de lloses, o sepulcre de fossa, pertanyent al neolític mitjà-recent català (3500-2500 a.n.e.) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Aquest jaciment està inclos a les NNSS de l'Ajuntament. Segons aquest instrument de planejament, el jaciment està 'destruït, il·localitzable 1914'. Segons l'article de l'IEC, efectivament, es va trobar el 1914 a Santa Maria de Miralles sense concretar emplaçament dins del terme. Per tant, no es fa fitxa de jaciment pero si dels materials dipositats al MAC. A l'Arxiu Històric del MAC es conserva una mena de memòria de la intervenció de Santa Maria de Miralles, amb el croquis i l'inventari. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||
| 66265 | Pont dela carretera B-220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dela-carretera-b-220 | XX | Té desperfectes i ja no està en ús. | Pont d'un sol ull construït en pedra i amb uns 5 metres d'amplada per uns 15 de llargada. Presenta una barana de pedra en tres segments, un de central que ocupa la part principal del pont i dos amb ampits més petits a les entrades al pont. Totes elles estan acabades en forma arrodonida. L'arc està acompanyat per dos contraforts de forma arrodonida i l'arc té dovelles de pedra. El timpà i l'intradós també són de pedra treballada però de parament horitzontal. | 08257-101 | Carretera B-220. Al sector sud-oest del terme municipal | A l'any 1929 era un camí veïnal en construcció. A l'any 1936 encara estava en construcció. El pont es devia construir a mitjans de segle XX. S'ha realitzat un nou viaducte més ampli i aquest ha quedat inutilitzat. | 41.5002100,1.4993500 | 374750 | 4595375 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Formava part de l'antiga carretera de La Llacuna a Bellprat. Es de mitjans del S. XX | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.