Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85826 | Pla de la Bassa de can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-bassa-de-can-garriga | DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics, núm. 15), p. 50-51. PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1987). Memòria de l'excavació duta terme a la cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages). Treball inèdit consultable a Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. 225). PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1993). 'La cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages)', Estudis Universitaris Catalans (Homenatge a Miquel Tarradell). Vol. XXIX (setè de la tercera època), ed. Curial, Barcelona, p. 149-158. POU, Roser (2005). Memòria de la prospecció superficial dels terrenys afectats pel projecte de millora general. Desdoblament Eix Transversal carretera- C-25, tram Artés-Vic. Treball inèdit consultable a Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. X). | XXXV-XXVaC | Enterrament megalític, concretament del tipus cista, que es troba en un punt destacat de la carena de Segalers, actualment a pocs metres de la carretera BP-4313. Concretament es situa a la part alta d'un petit promontori allargassat, i té una orientació que segueix perfectament l'eix est-oest, sense cap mena de desviació respecte al nord magnètic. El sepulcre, que es pot incloure en el grup anomenat solsonià, està ben delimitat per lloses de pedra de gres, però no se n'ha conservat la coberta, i algunes de les lloses es troben partides. Les mides del megàlit són 2 m de llarg per 1,10 m d'ample i una alçària màxima conservada d'un metre. L'excavació que es va practicar a l'interior del megàlit no va proporcionar pràcticament restes, ja que havia estat espoliat prèviament. De tota manera, s'hi van poder recollir 30 fragments de terrissa corresponent a un vas de forma hemiesfèrica i amb una petita nansa de pont, assimilable al tipus 18 d'Ana M. Muñoz, així com 9 fragments d'ossos humans. Per les característiques generals de l'enterrament i la seva tipologia solsoniana, juntament amb la datació de la ceràmica, aquest megàlit es pot situar cronològicament vers el Neolític Mitjà (entre el 3500 i 2500 aC.). | 08258-4 | Sector central del terme municipal | 41.8902800,2.0584200 | 421886 | 4638023 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85826-foto-08258-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85826-foto-08258-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 1986 Guillem Rubió comunicà a Joan Surroca, conservador del Museu Arqueològic de Moià, l'existència d'aquesta tomba que, de fet, ja era coneguda per alguna gent del lloc, que l'havien espoliada anys abans. Davant del perill que comportava el fet de trobar-se al costat de la carretera i en un punt freqüentat per l'activitat forestal, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va realitzar una excavació d'urgència l'any 1987, sota la direcció de M. Àngels Petit. L'any 2005 s'hi va portar a terme una prospecció superficial dels terrenys de l'entorn, amb motiu del desdoblament de l'Eix Transversal. S'encarregà a l'empresa IGR EMAP i la va dirigir Roser Pou Calvet. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 85842 | Castell d'Aguiló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-daguilo | BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Castell d'Oló', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 385-388. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 461-463. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ, Pere; A.P (1976). 'Castell d'Oló i notícies del castell d'Aguiló'; Els Castells catalans, vol. V, Rafel Dalmau Editors, Barcelona, p. 782-792. PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 39-67. | X-XIII | Estat de conservacio desconegut. Molt possiblement les restes del castell, de conservar-se, es trobin molt arrasades. | El castell d'Aguiló era un satèl·lit del castell principal i cap del terme, que era el d'Oló. La seva raó de ser era que el castell principal quedava en una posició força enclotada i descentrada respecte al principal camí de la zona, que era el camí ral d'Avinyó a Vic. Aquest itinerari passava per la carenada de Segalers, en un recorregut semblant al que fa l'actual Eix Transversal. La carena separava les terres situades més al nord de la resta del terme. Per tot això, la funció del castell d'Aguiló era controlar la part nord-occidental, que inclou la vall de la Gavarresa i el final de la riera de Segalers. Aquests territoris formen una mena d'entrant del terme d'Oló, entre els d'Avinyó i Sant Feliu Sasserra i part del d'Oristà. La documentació assenyala que el castell estava situat en el puig que hi ha sobre el mas Ciuró. En realitat, però, se'n desconeix el seu emplaçament amb precisió. A més, amb el transcurs dels anys el castell va canviar de lloc una vegada, o sigui que va tenir dues ubicacions, i al segle XIV ja havia desaparegut. Amb el que actualment coneixem se'ns presenten diverses ubicacions possibles que podrien acollir les restes d'aquest castell medieval que, de ben segur, en cas de conservar-se han de ser molt escadusseres. L'emplaçament que se sol donar per suposat és a la part més alta i occidental del Serrat d'Aguiló (coordenades UTM ETRS89: 419403, 4638348). Aquesta és la interpretació més òbvia del fet que el castell es trobava en el puig que hi ha sobre el mas. Així consta en la fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) i fins i tot en els mapes de l'Institut Cartogràfic, on s'hi indica el 'Castell d'Aguiló'. Aquest indret és bo per les vistes dominants que té sobre la vall de la riera Gavarresa, i també sobre el camí antic que devia recórrer aquesta vall i que vertebrava els territoris situats al nord. Tanmateix, sobre el terreny no existeix cap vestigi que indiqui que en aquest indret hi podia haver hagut un castell. Un segon emplaçament possible és al cim d'aquest mateix serrat però a l'extrem nord (coordenades UTM ETR S89: 419540, 463879). Aquest indret també té bones vistes sobre la vall de la Gavarresa, però es troba en una zona on el cingle, molt vertical, s'ha anat erosionant, de manera que les possibles restes del castell podrien haver-se esllavissat. Un argument a favor d'aquesta hipòtesi és que a baix de la riera hom hi ha trobat algun carreu de grans dimensions i molt ben escairat que, tal vegada, s'hauria desprès de la part alta del cingle. Un tercer emplaçament possible és en un altre turó que es troba uns 250 m al sud-est del mas Ciuró (coordenades UTM ETR S89: 419333 4638091) . Segons els caçadors de la zona, és aquí que s'anomenava Serrat d'Aguiló. Aquesta localització està orientada, més que a la Gavarresa, cap a la vall de la riera de Segalers, sobre la qual té excel·lents vistes i, per tant, podia controlar el camí ral abans esmentat, que passava per la carena de Segalers. Prop del cim d'aquest turó hi trobem una barraca envoltada d'un munt d'enderrocs considerable. Aquest seria un punt que caldria explorar més en profunditat. Una altra possibilitat a tenir en compte és que la reconstrucció tardana del castell fos la torre de defensa que es troba al mas Ciuró. En efecte, en aquesta masia hi ha una sòlida torre que sol datar-se als segles XIV-XV. I encara podem afegir que Antoni Pladevall esmenta en relació al castell d'Aguiló l'existència de dos pous o cisternes i unes restes de parets (1991: 52). Aquests pous es troben entre l'emplaçament 1 i l'emplaçament 3; és a dir, al costat del camí que va a Berengueres i just al punt on aquest travessa un camp (coordenades UTM ETR S89: 419380, 4638132). Al nostre parer, no creiem que aquesta posició en una petita vall entre dos turons sigui la més apta per a un castell. Els pous abans tenien més fondària però encara es conserven. | 08258-20 | Sector nord-occidental del terme municipal | El castell d'Aguiló surt documentat per primera vegada l'any 981, segons es diu en la fitxa d'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Tal com hem dit, era un castell secundari vinculat al principal, el castell d'Oló, i devia estar custodiat pels seus castlans o cavallers guardians. Per un altre document de 1078 se sap que aleshores pertanyia a Folc Armengol, nét de Guillem d'Oló o de Mediona, igual que el castell d'Oló. Al llarg del segle XIII el territori de la Vall d'Aguiló al voltant d'aquest castell es va constituir com una quadra. Les quadres eren termes autònoms, ben delimitats, els senyors dels quals posseïen certa jurisdicció sobre el territori i els seus habitants. En aquesta època al front del castell hi havia una família noble, amb el rang de cavallers, que va adoptar el cognom d'Aguiló. Els primers representants coneguts són Arnau d'Aguiló i Guillem d'Aguiló (1267 a 1294). Al final del segle XIII sembla que el castell es va reedificar quan, en un pacte firmat el 1294, els senyors del castell d'Oló van donar llicència a Guillem d'Aguiló per a canviar de lloc el castell o reedificar-lo en un altre lloc, amb la condició de tenir-lo habitat almenys cinc dies a la setmana i que es donés potestat als senyors sempre que aquests li demanessin. A Guillem d'Aguiló el va succeir Ramon d'Aguiló, documentat entre 1394 i 1310. En aquest darrer any va morir i deixà els seus fills sota tutoria de la seva muller Blanca i dels senyors d'Oló. Quan Blanca va morir els seus marmessors van arrendar per cinc anys el castell a Guillem Gasull i la seva muller Guillermina. El darrer representant de la família Aguiló ben documentat és el cavaller Pere, fill de Ramon d'Aguiló i de Blanca. Segons la documentació del segle XIV la demarcació del castell d'Aguiló incloïa els masos Ciuró, Garriga, Jeremies, Abadia, Puigbarba, Ansepeus, Sala de Segalers, Berengueres i segurament alguns altres dels quals no n'ha arribat notícia i que van desaparèixer arran de la crisi baix-medieval. La família Aguiló tenia la propietat o drets sobre alguns d'aquests masos. Concretament, el 1329 consta que tenia drets sobre el mas Ciuró, molt proper al castell, i també que aquest any els Aguiló van vendre el mas Berengueres a un ric ciutadà de Vic, així com tot el delme que rebien a la vall i quadra d'Aguiló. D'altra banda, els senyors del castell d'Oló encara anaven més justos de diners i el 1333 van vendre a Ot de Montcada tot el terme d'Oló, dintre del qual s'hi comprenia la vall i quadra d'Aguiló. El dia 1 de gener de l'any següent els habitants de la Vall d'Aguiló van prestar homenatge al nou senyor del castell d'Oló i de la Vall d'Aguiló pels seus masos i persones. Tal com ja hem dit, el mas Ciuró tenia una vinculació molt directa amb el castell. Aquest mas té una torre que sol datar-se als segles XIV-XV, i sembla que va acollir la ferreria del castell ja que, per notícies orals, sabem que fa uns anys es va vendre una enclusa que es guardava a la casa i que tenia inscrita una data del segle XVI. A més, a uns 250 m hi havia un molí (el Molí del Ciuró) que conserva possibles restes medievals. Ambdues funcions solien ser monopoli del senyor. La denominació de quadra d'Aguiló es va mantenir fins el segle XVI, però al llarg del segle XV ja havia perdut importància perquè el seu terme o demarcació gairebé s'havia despoblat. De fet, des del segle XIV els territoris dels castells d'Oló i d'Aguiló es troben pràcticament refosos i sota un únic batlle (PLADEVALL, 1991: 53 ). | 41.8929600,2.0284500 | 419403 | 4638348 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85842-foto-08258-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85842-foto-08258-20-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas GüellBé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en virtut del decret de 22/04/1949. Data de publicació al BOE 05/05/1949. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 85902 | Cal Cases Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cases-xic | XIX-XX | Casa en ruïnes molt arrasada | Restes d'una antiga casa de pagès avui en ruïnes i pràcticament arrasada. Es troba uns 300 m al nord/nord-est de cal Cases, i tan sols en queden algunes estructures de fonamentació al costat del camí, a ponent. Són murs de maçoneria lligats amb morter i que adopten una distribució ortogonal. Amb unes restes tan escadusseres no és possible deduir com podia ser la casa però, com el seu nom indica, devia tractar-se d'una masoveria de Torrespaia, igual que cal Cases però encara més petita. | 08258-80 | Sector sud-est del terme municipal | No coneixem notícies antigues de cal Cases Xic, però devia ser, com cal Cases, una masoveria de Torrespaia. Tal vegada es devia aixecar al segle XVIII o principis del XIX. Ja al segle XX, els propietaris de Torrespaia vivien a Artés. | 41.8370900,2.0266000 | 419180 | 4632147 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85902-foto-08258-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85902-foto-08258-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 85908 | Puigpicó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigpico | XIX | En ruïnes | Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes, emplaçada a l'extrem d'un altiplà i a la vora del camí vell de Sant Joan d'Oló. Actualment en queden alguns murs, molt derruïts i només fins a l'alçada dels fonaments, enmig d'una clapa envaïda per la vegetació i amb abundants pedres i enderrocs. Pràcticament enganxada a les ruïnes s'aixeca una barraca de pedra seca, probablement construïda aprofitant les pedres de la casa. Els murs configuren un espai edificat de forma més o menys rectangular. La façana principal devia ser la de migdia, on ara hi ha la barraca, que és precisament la que es troba més esfondrada. | 08258-192 | Sector central del terme municipal | Aquesta casa no consta en els fogatges antics, ni tampoc en mapes o llistats de cases d'Oló de principis del segle XX. Devia tractar-se d'una modesta casa de pagès, probablement originada al final del segle XVIII o principis del XIX. Deu fer molt de temps que es troba abandonada, perquè en un mapa d'Oló de 1920 fet per l'Institut Geogràfic i Estadístic ja només hi consta la barraca. D'aquesta casa es diu que hi va venir a viure acabada de casar una filla de cal Mas, una important casa pairal situada a la punta de dalt del poble d'Oló. La noia estava contenta perquè des de l'esplanada on hi ha Puigpicó es té una bona vista del poble i cada dia es podia comunicar visualment amb la seva mare. A la barraca d'aquesta casa, així com en altres localitzacions de Santa Maria d'Oló, s'hi va rodar la pel·lícula “Penélope” (2017), de la directora Eva Vila. El seu pare era del poble, concretament de la casa de cal Quico Manyà. La pel·lícula és una revisió actualitzada de l'Odissea d'Homer. | 41.8634800,2.0226500 | 418885 | 4635080 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85908-foto-08258-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85908-foto-08258-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Canamasas GüellAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 85939 | Serrat de Mascarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-mascarell | desconegut | Jaciment que sembla potencialment molt fèrtil | Possible jaciment arqueològic, fins ara desconegut, tal vegada d'època protohistòrica. Les restes arqueològiques es troben a la part més alta del serrat i s'adapten a la forma d'un promontori rocallós que s'eleva lleugerament de l'entorn més aviat planer. S'estenen en una àmplia superfície que adopta una forma de L i que s'allarga una quarantena de metres aproximadament en sentit est-oest i uns 30 metres en sentit nord-sud. En aquesta àrea s'hi observen un seguit d'estructures al nivell de fonamentació que, per la part exterior (al nord i a ponent), semblen conformar una muralla que estaria construïda a l'extrem d'una massa rocosa. Aquesta possible muralla gira tot fent un angle recte en un punt on s'insinuen els fonaments d'una torre circular. La possible muralla està formada per blocs de pedra de mida diversa, però en general força grans i ben adaptats a les formes de la roca natural. Per la cara interior hi trobem altres estructures que semblen configurar estances o habitatges adossats entre si i amb la muralla. Aquests murs estan envoltats d'abundants enderrocs. En aquesta cara interior el terreny fa un pendent suau i, a un nivell més baix, s'hi veuen altres murs adaptats a l'orografia que podrien correspondre ja a feixes de conreu modernes. Un factor important a tenir en compte, tal com abans apuntàvem, és el caràcter estratègic de l'indret. A part de la situació dominant, cal dir que uns 160 m al sud-est hi passava en època medieval un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany, passava prop de l'actual mas Rovira i continuava cap a Rojans, el mas la Careta i Artés. En l'explotació superficial que hem practicat a l'indret no hem pogut recollir cap fragment de ceràmica que ens donés alguna pista sobre la cronologia del jaciment. | 08258-99 | Sector central del terme municipal | 41.8589100,2.0337300 | 419799 | 4634563 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85939-foto-08258-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85939-foto-08258-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jordi I Llorenç Rovira, del mas Rovira.Es troba emplaçat a la part més alta del serrat anomenat de Mascarell, d'una orografia més aviat suau i que s'aixeca entre la vall de la riera d'Oló i un antic camí que discorre a l'altra banda, per l'altiplà. És un indret dominant, amb bones vistes sobre la vall i també vers el turó on hi ha el poble d'Oló. Actualment és ocupat per una clapa de bosc de pi envoltada de conreus. Els habitants del mas Rovira, que coneixien aquestes restes i ens n'han informat, suposen que són molt antigues però no en coneixen cap informació concreta. Tenint en compte tot el que hem exposat, considerem que es pot descartar que les restes corresponguin a un mas o a altres construccions rurals més a l'ús. Més aviat la disposició allargassada de les estructures entorn d'una possible muralla ens indueixen a pensar que es pot tractar d'un poblat amb elements defensius i en una fase d'urbanisme molt incipient. Això el podria situar en un horitzó cronològic entorn de l'edat del ferro o en època ibèrica. Tanmateix, no podem descartar que es tracti d'una construcció més moderna i amb una funcionalitat que ens és desconeguda. Sigui com sigui, considerem que es tracta d'un jaciment amb prou elements d'interès per merèixer un estudi arqueològic més aprofundit ja que, en cas de confirmar-se la seva antiguitat, podria constituir un assentament en molt bones condicions de conservació, d'unes dimensions importants i amb uns estrats potencialment fèrtils. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 85948 | Necròpolis del Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-serrat-dels-moros-0 | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 190. | V-VIII | Les restes arqueològiques podrien conservar-se en força ben estat, però en l'estat actual és difícil precisar-ho | Necròpolis formada per un conjunt de cistes i situada al cim d'un turó dominant i amb excel·lents vistes. Podria correspondre a època alt-medieval o potser al segle XIX.Al cim del turó, actualment ocupat per bosc de pi, hi ha tres tombes que són perfectament visibles en l'estat actual, repartides en un radi força ampli d'uns 20 metres. Totes són orientades cap a l'est. La primera i més ben conservada està situada al vessant de ponent. És una cista de forma trapezial feta amb lloses de pedra, amb la part de la capçalera més estreta. Mesura 1,80 m de llargària i l'amplada interior va dels 0,30 als 0,40 m. La segona tomba es troba uns metres a llevant i sembla una cista infantil. La tercera es troba ja al vessant de ponent. També són visibles diversos forats on semblen insinuar-se altres sepultures, així com una gran llosa que ha quedat isolada. Sobre aquest jaciment hi ha dues hipòtesis possibles. La primera és que correspongui a una necròpolis alt-medieval, tal vegada d'època visigòtica (entorn dels segles VI i VII). Donen peu a pensar-ho diversos factors: l'emplaçament emblemàtic, les característiques de les cistes, fetes amb lloses grans i d'un gruix considerable o el fet que estiguin perfectament orientades cap a l'est. També el topònim de Serrat dels Moros, que és una denominació que sol referir-se a llocs on hi ha vestigis antics, o la proximitat al pas d'un camí antic. En efecte, per l'actual camí de l'Estany hi passava un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i continuava cap a Rojans, el mas la Careta i Artés. La segona possibilitat és que es tracti de tombes del segle XIX. A Oló hi ha una tradició que diu que en aquesta època hi va haver un brot de pesta que va provocar una gran mortaldat, i els difunts s'haurien enterrat en turons allunyats de la població. Es coneixen diferents indrets amb cistes similars, una d'elles prop del mas Torigues. Sembla que a principis del segle XIX a Oló ja hi havia una tradició d'invocar a Sant Sebastià (advocat en casos de pestes i epidèmies), una advocació que va tenir una important revifada al final del segle. La tradició popular atribueix les cistes d'aquesta tipologia a aquest episodi. Tanmateix, cal dir que en el cas de la necròpolis de Torigues, per exemple, les tombes tenen una orientació aleatòria (no pas cap a l'est) i semblen fetes d'una manera més senzilla. Per tot això, en el cas del Serrat dels Moros ens inclinaríem més per la datació alt-medieval. Però per confirmar la cronologia del jaciment caldria un estudi arqueològic més aprofundit. | 08258-108 | Prop del mas Sant Miquel, al sector central del terme municipal | 41.8737600,2.0768200 | 423393 | 4636172 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85948-foto-08258-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85948-foto-08258-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El turó constitueix una de les fites més altes de l'anomenat Serrat dels Moros, que s'aixeca a la part central de l'altiplà per on transcorre un antic camí que va cap a l'Estany i que devia ser un lloc de pas ja des d'antic. Per la banda nord es tenen magnífiques vistes cap a la vall de la riera d'Oló i fins el Pirineu, i per la banda de migdia s'albira fins la serra de Sant Llorenç del Munt i el cim de la Mola. Per tant, es tracta d'un turó que devia ser emblemàtic, amb una forma cònica que està rematada amb un segon promontori a la part més alta. Un tipus d'emplaçament que és habitual en les necròpolis alt-medievals. Informació oral facilitada per Oriol Garriga i Josep Canamasas Güell | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 85954 | Cal Llinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llinet | XIX-XX | En ruïnes | Antiga casa de pagès, avui en ruïnes, que està emplaçada en un terreny amb feixes, al costat del camí vell que anava cap a Vic. Tan sols en queden els fonaments de part dels murs perimetrals fins a una alçada màxima d'un metre aproximadament, els quals marquen un recinte en forma de rectangle. La part de migdia, on hi devia haver el portal, és la que es troba més esfondrada, i sembla que a la part davantera hi podien haver hagut alguns coberts. A l'angle sud-oest, el més ben conservat, s'hi observa un mur de maçoneria, amb una finestreta emmarcada amb llindes i brancals de pedra. L'indret és ple d'enderrocs. | 08258-114 | Sector central del terme municipal | Aquesta casa no apareix en fogatges ni en documentació antiga; per tant, suposem que era una de les casetes sorgides al final del segle XVIII o principis del XIX amb l'expansió de la vinya. Era una masoveria de l'Alberch (mas d'origen medieval situat a uns 400 metres) que en aquesta zona tenia dues masoveries més: cal Cucut i cal Ros. Aquestes dues van ser arrasades quan es va construir l'Eix Transversal. Totes aquestes casetes encara estaven habitades a començaments de segle XX, però poc després van quedar abandonades. Concretament, cal Llinet està situada al costat d'un camí que era l'anomenat 'camí vell de Vic', que passava pel raval de Santa Eulàlia i continuava per un traçat semblant a la l'actual carretera. | 41.8827800,2.0415000 | 420473 | 4637206 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85954-foto-08258-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85954-foto-08258-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Sala Vilar, de l'AlberchAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 85981 | Església de Sant Pere de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-vilanova | BENET, Albert; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Sant Jaume de Vilanova', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 393-395. FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p 73, 107, 197-198. OLAÑETA MOLINA, Juan Antonio (2014). 'Iglesia de Pere de Vilanova', Enciclopedia del Románico en Barcelona (vol. II). Fundación Santa Maria La Real; Centro de Estudios del Románico, Palencia, p. 1073-1074. | XI-XII | En ruïnes, pendent d'una excavació i/o consolidació | Ruïnes de l'església de Sant Pere de Vilanova, emplaçades sobre un petit promontori uns 300 metres al nord-est del mas Vilanova i amb perfecta comunicació visual amb el mas. Se'n conserven els fonaments del perímetre del temple fins a una alçada d'un metre aproximadament. Es tracta d'una església d'una sola nau, capçada amb absis semicircular orientat cap a llevant. La nau mesura 8 m de llarg per 2,9 d'ample. La part de l'absis és la que ha conservat en millors condicions el seu parament, fet amb carreus petits i allargats ben disposats en filades. La part de l'inici de la nau es troba més esfondrada. Per les seves característiques podria correspondre a una construcció de finals del segle XI. | 08258-141 | Prop del mas Vilanova, al sector nord-est del terme municipal | El lloc de Vilanova, dins del terme del castell d'Oló i de la parròquia de Santa Maria d'Oló, apareix documentat l'any 1093. Les primeres notícies són de l'església de Sant Jaume de Vilanova, que és una construcció romànica de finals del segle XI o principis del XII. L'any 1175 s'esmenta en el testament d'Arnau d'Oló, pertanyent a la família dels senyors del castell d'Oló. També hi ha altres referències, sobretot deixes de la Cúria Fumada de Vic, entre 1243 i 1372. Després sembla que devia quedar fora de culte. Cal dir que dins l'heretat del mas Vilanova hi havia una altra església: Sant Pere de Vilanova. Apareix documentada el 1063, i novament el 1206 juntament amb Sant Jaume, i al segle XIV se'n perd el rastre. Des d'aleshores devia quedar abandonada. Les restes d'aquesta església van ser identificades entorn de 1990, quan es preparava el llibre “Oló, un poble, una història”, i més o menys la notícia es recull en aquesta publicació (PLADEVALL, 1991: 197) i en la Catalunya Romànica (BENET i altres, 1984: 394). Actualment es pot confirmar plenament la seva existència. Segons la gent de la zona, el lloc on es troben les ruïnes es coneixia com el Serrat o el Turó de Sant Pere. | 41.8932800,2.0845900 | 424061 | 4638332 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85981-foto-08258-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85981-foto-08258-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 85994 | Tombes del Serrat de Torigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-del-serrat-de-torigues | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 190. | XIX | Estat del jaciment desconegut | Necròpolis consistent en un conjunt de tombes probablement del segle XIX. Està emplaçada a la falda d'un turó suau conegut com Serrat de Torigues, al costat del camí cap a l'Estany. Actualment hi ha visibles dues tombes del tipus cista, però segurament n'hi ha unes quantes més. Pel que sembla, les sepultures no estan orientades en una direcció específica. Aquesta necròpolis s'atribueix al segle XIX ja que a Oló hi ha una tradició que diu que en aquesta època hi va haver un brot de pesta que va provocar una gran mortaldat, i els difunts s'haurien enterrat en turons allunyats de la població. Es coneixen diferents indrets amb cistes similars. Sembla que a principis del segle XIX a Oló ja hi havia una tradició d'invocar a Sant Sebastià (advocat en casos de pestes i epidèmies), una advocació que va tenir una important revifada al final del segle. Aquesta epidèmia podria estar vinculada a l'origen de la devoció a Sant Sebastià al poble d'Oló. | 08258-154 | Sector central del terme municipal | 41.8643000,2.0450100 | 420742 | 4635151 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85994-foto-08258-154-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Oriol Garriga i Josep Canamasas Güell | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 86219 | Jaciment d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-daltimires | <p><span><span><span><span>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). <em>Atles del comtat de Manresa (798-993).</em> Barcelona, Rafael Dalmau Editor, P. 45.</span></span></span></span></p> | VI-XVIII | Estat de conservació del jaciment desconegut | <p><span><span><span>Possible jaciment arqueològic emplaçat a l’entorn de l’actual mas Altimires, que és un dels principals masos d’Oló, d’origen medieval. Fruit del treball de camp del present inventari vam localitzar a l’hort d’Altimires, situat uns 100 metres al sud-est de la masia, un fragment del que semblava una teula romana (<em>tegula</em>). Concretament, es trobava al costat d’on hi ha el viver de l’hort (coordenades UTM ETR S89: 418072, 4635328). Amb posterioritat, quan s’ha netejat en profunditat el fragment s’ha observat que tenia una inscripció que diu “ALGUE”. Això posa en qüestió l’autenticitat d’aquesta tegula, que tal vegada és una teula més moderna de tipus pla, amb una inscripció. Tanmateix, es tracta d’un cas molt estrany i totalment atípic. Per això, seria convenient portar a terme una prospecció més acurada d’aquest possible jaciment per tal d’extreure’n alguna conclusió més o menys fonamentada, ja que actualment els indicis són febles i contradictoris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi hauria diversos factors que reforçaven la hipòtesi d’un jaciment antic a Altimires. En primer lloc la importància històrica del mas Altimires, documentat des del segle XIV però ben segur molt més antic i que tenia un molí amb la particularitat de ser al mateix temps torre de guaita medieval, el qual es pot datar entorn dels segles XIII-XIV. Ja des d’època alt-medieval Altimires devia estar vinculat al senyor del castell d’Oló mitjançant aquesta torre-molí. En segon lloc, l’emplaçament del mas molt a prop de la carena per on passava el camí ral d’Avinyó a Vic, que era la principal via de comunicació de la zona i que podria tenir el seu origen en un camí de tradició íbero-romana. Aquest camí està documentat ja l’any 951 com a “strada manresana” i el 984 com a “estrada qui pergit per Serra de Olone”(BOLÓS; HURTADO, 2004: 45).</span></span></span></p> | 08258-397 | Masia d'Altimires, al sector central del terme municipal | 41.8663300,2.0114700 | 417961 | 4635408 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86219-foto-08258-397-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86219-foto-08258-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86219-altimires-jaciment-tegula.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El fragment de tegula és guardat pel responsable de l'Associació Castell d'Oló. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 86076 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-3 | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 190. Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https://www.olo.cat/catala/festes-i-fires/festa-major-dhivern-sant-sebastia.html | XIX-XXI | Tradició vigent | Festa que se celebra el 20 de gener en honor a sant Sebastià per haver protegit el poble d'una epidèmia de còlera a finals del segle XIX. Actualment es celebra una missa a l'església vella, que és l'única que s'hi fa en tot l'any, i fins no fa gaire encara es cantaven els tradicionals Goigs de Sant Sebastià. Aquest dia o el següent dia feiner és festiu a Oló i alguns anys l'Ajuntament ha programat una obra de teatre o alguna activitat especial per celebrar-ho. | 08258-234 | Santa Maria d'Oló | El culte a sant Sebastià, que és advocat en els casos de pestes i epidèmies, va tenir una important revifada a finals del segle XIX. Sembla, però, que a principis d'aquest segle ja tenia un cert arrelament a Santa Maria d'Oló. Consta que el 1838 la Confraria de les Dones feia celebrar un ofici i una processó en honor seu. Els anys 1884 i 1885 hi va haver a tot Catalunya una forta epidèmia de còlera que va provocar una gran mortaldat. A Santa Maria d'Oló, com en altres poblacions, es van fer invocacions a sant Sebastià per demanar-li que el còlera no arribés al poble. S'explica que l'epidèmia va arribar molt a prop perquè els ocells van morir fins al Torrent Fondo (entre Vilagur i Puigneró) i la serra Borina. Oló va fer un 'vot de poble' a sant Sebastià i, en agraïment, es celebra aquesta festa cada 20 de febrer. Tal com hem dit, sembla que la festa ja es feia anteriorment i en aquest moment s'oficialitzà de manera més solemne (FERRER i altres, 1991: 190). Per l'epidèmia de grip de 1918 es va tornar a invocar sant Sebastià, tot i que aquesta vegada el grip va provocar algunes víctimes. A la dècada de 1940 es va construir, prop de la masia del Perdols, un oratori dedicat a Sant Sebastià. El va fer Pepet Ollé Serarols, un paleta que durant la guerra s'havia passat al bàndol franquista i en acabar, en agraïment d'haver pogut tornar, va construir aquesta capelleta en terme d'aquesta masia d'on n'era fill. A la dècada de 1950 Sant Sebastià era una de les dues festes locals. Aleshores la seva celebració era únicament religiosa. Es feia una missa i el cant dels Goigs de Sant Sebastià. | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86076-foto-08258-234-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86077 | Diada del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-del-soler | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 192-193. Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https://www.olo.cat/catala/festes-i-fires/la-diada-del-soler.html | XX-XXI | Tradició vigent | Festa que va començar com una trobada de pares i nens del Moviment Júnior però que, amb el temps, ha esdevingut una trobada popular oberta a tothom. Es celebra el tercer cap de setmana de maig a la masia del Soler. El dissabte a la tarda els nens hi van caminant. Quan arriben paren les tendes, sopen i fan jocs de nit. El diumenge al matí moltes famílies del poble i de fora ajuden a parar taula i participen en l'arrossada popular que es fa a continuació. | 08258-235 | Masia del Soler, al sector nord-est del terme municipal | Aquesta festa es va organitzar per primera vegada el 13 de maig de 1973 per part del Moviment Júnior local, adreçada només a pares i nens que participaven en les activitats de l'entitat que es feien al mas Vilanova. Els primers anys es celebrava al mas i al seu entorn. Es feia una arrossada i a la capella romànica de Sant Jaume s'hi feia una missa de camp. El 1979 la festa es va traslladar al mas Soler, igualment espaiós i amb la possibilitat de disposar de la casa en cas de mal temps. Actualment ja no es fa missa al matí ni sardanes a la tarda, però durant molts anys es va mantenir aquesta tradició. Les sardanes en part es van deixar de fer perquè molts anys plovia. Darrerament, algun any s'ha fet espectacle musical, a vegades al matí o algun any a la tarda. | 41.8875300,2.0698200 | 422829 | 4637707 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86077-foto-08258-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86077-foto-08258-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Josep Canamasas GüellInformació facilitada per Josep Canamasas Güell | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86078 | Festa Major de Santa Maria d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-dolo | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 194, 201. Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https://www.olo.cat/catala/festes-i-fires/la-festa-major-destiu.html | XIX-XXI | Festa vigent | La festa major de Santa Maria d'Oló es celebra a finals d'agost (entorn del quart diumenge d'aquest mes) i dura sis dies. S'inicia el dijous al vespre amb el pregó i la projecció d'alguna pel·lícula o alguna xerrada. El dissabte es fa un repic general de campanes per donar per començada la festa des d'un punt de vista litúrgic. En la resta de dies es combinen activitats diverses destinades a totes les edats i públics: jocs infantils, baixada d'andròmines, tornejos esportius i jocs de taula, dinars, sopars... El diumenge al matí es celebra ofici solemne a l'església nova (fa uns anys hi intervenia el cor parroquial), i el dilluns missa de difunts. No hi falta el cercavila dels gegants, que sempre compta amb algunes colles convidades. Aquestes trobades de gegants es van començar el 1986. Finalment, el dimarts al migdia es fa l'acomiadament, amb un dinar i alguna actuació. | 08258-236 | Santa Maria d'Oló | Al segle XIX s'encarregava d'organitzar la festa major l'administració o confraria de la Mare de Déu dels Àngels, documentada ja el 1839. Això evidencia que en aquesta època, tal com era habitual, la festa tenia un caràcter predominantment religiós i, de manera progressiva, s'hi devien introduir actes de caire més lúdic. El 1896 el poble estava dividit en tres bàndols, i cadascun muntava el seu propi envelat. Una orquestra tocava a la plaça Major, una altra a la bassa del comú (a cal Pons) i la tercera a ca l'Ambrós, al carrer de la 'Mundosa'. Tradicionalment la festa es celebrava el quart diumenge de setembre. Així consta almenys l'any 1901. Però com que s'esqueia en temps de verema el 1906 l'Ajuntament acordà canviar la data pel quart diumenge d'agost, que és la que s'ha mantingut fins a l'actualitat (FERRER, 1991: 194). A la dècada de 1950 el programa era una mica més variat. Concretament, el 1958 el diumenge es feien tres misses (una de matinal, una de dialogada i a les 11 missa solemne, amb assistència de les autoritats). El dilluns es feia missa de difunts. Possiblement va ser aquest any l'última vegada que es van cantar els goigs tradicionals. Com a actes lúdics hi havia un festival infantil, espectacles d'humor, teatre, sardanes, un partit de futbol i castell de focs. Com a mínim des de la dècada dels cinquanta la festa major durava quatre dies, a la dècada de 1980 es va ampliar a cinc, i concretament a partir de l'any 1992 es va allargar fins als sis dies que dura en l'actualitat. Des de 1979 la festa major és organitzada per una comissió en la que hi participen diverses entitats en coordinació amb la regidoria de cultura de l'Ajuntament. | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86078-foto-08258-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86078-foto-08258-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Josep Canamasas GüellInformació facilitada per Josep Canamasas Güell | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86079 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-9 | Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https://www.olo.cat/catala/festes-i-fires/el-pessebre-vivent.html | XX-XXI | Tradició vigent | Pessebre vivent que s'organitza a Dalt del poble (nucli antic) el dissabte i diumenge abans de la Fira de Nadal. És l'únic pessebre vivent que es fa a la comarca del Moianès, i ha anat guanyant anomenada ja que, any rere any, es va millorant per tal d'aconseguir una presentació més acurada. Durant els dos dies els racons d'aquesta part del poble s'omplen amb quadres escènics de caràcter bíblic i estampes que evoquen els oficis i costums tradicionals. Algunes de les escenes que es representen són l'Anunciació, els pastors, el serrador, el celler, el terrisser, el fuster, el forjador, el fangador, les rentadores, la cuina, la taverna, el flabiolaire, el pelleter, les filadores, el menjador, el naixement, l'herbolària, les cosidores o el carreter. El recorregut s'acaba a la plaça del mercat amb un bon nombre de parades: de pa, fruita, vidre, bacallà, formatge... I al final hi sol haver pa torrat, botifarra i vi per a tothom. Mentre la gent menja pot contemplar, en una altra plaça, el ball que els dimonis fan a l'infern. Cal ressaltar que els figurants són els mateixos habitants del nucli antic, i en la major part dels casos són tots els membres de la família els que hi participen. El públic assistent ve majoritàriament dels pobles veïns, però també d'arreu de Catalunya. Ronda una mitjana d'unes 1.200 persones entre els dos dies. L'organització va a càrrec de l'Associació Castell d'Oló. | 08258-237 | Santa Maria d'Oló (Dalt del Poble) | El pessebre vivent va començar l'any 2013 quan, en un dinar de germanor, els veïns del nucli antic van decidir representar-lo. Anteriorment, pels volts de la dècada de 1970, ja se n'havien fet un parell de representacions, però a baix el poble i en un format més teatralitzat. Es va partir d'una sèrie d'escenes senzilles i clàssiques que s'han mantingut i millorat, i cada any se n'hi han afegit de noves, amb alguns canvis en les darreres edicions. En un principi només es feia una representació a l'any. Des del 2016 se'n fan dues: una el dissabte i l'altre el diumenge. Els primers anys constava que l'organització anava a càrrec dels veïns de Dalt del Poble, però com que no eren cap entitat ni tenien estatus legal des del 2017 l'acte depèn de l'Associació Castell d'Oló. Les primeres representacions van coincidir amb la Fira de Nadal, però ja fa tres anys que es representa el cap de setmana abans de la fira. | 41.8707000,2.0342200 | 419854 | 4635871 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86079-foto-08258-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86079-foto-08258-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas GüellFotografies de Josep Canamasas Güell | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86080 | Caminada popular d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-popular-dolo | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 193. Web Ajuntament Santa Maria d'Oló: https://www.olo.cat/actualitat/agenda/xxxviii-caminada-popular-dolo.html | XX-XXI | Activitat vigent | Caminada popular que es porta a terme l'últim diumenge de maig per indrets del terme d'Oló però amb un recorregut cada any diferent. Iniciada l'any 1982, és una de les més antigues de Catalunya. L'itinerari passa per cases de pagès, ermites, molins, etc. D'aquesta manera es dóna a conèixer el patrimoni històric i cultural del municipi. La llargada pot oscil·lar entre els 15 i els 20 km, amb un desnivell d'uns 200 metres. Al llarg dels anys gairebé no ha variat el tipus de caminada. Se surt a 2/4 de 8 del matí, hi ha quatre controls amb avituallaments i, més o menys al mig de la caminada, s'ofereix un esmorzar de pa amb botifarra. Al final també es dóna un record a cada participant. La mitjana dels participants ronda els 200, i s'ha arribat a un màxim de 300 persones. | 08258-238 | Diferents indrets del terme de Santa Maria d'Oló | La primera Caminada popular d'Oló es va fer el dia 20 de juny de 1982. La iniciativa va sorgir d'un grup de jovent del poble que habitualment anaven els diumenges al matí a caminar. Va ser amb motiu de la tercera Setmana Cultural (una idea que havia sorgit del Grup Cultural Guillem d'Oló) que la Comissió Municipal de Cultura i Festes va organitzar aquesta primera caminada. Durant uns anys va ser aquest mateix grup de joves qui anava organitzant l'activitat. El 1988 es va fundar l'Associació Castell d'Oló, i a partir d'aleshores aquesta entitat es va fer càrrec de la Caminada, des de la setena edició fins a la trentena, el 2011. La trentena edició va ser de transició i llavors va agafar-ne el relleu el Centre Excursionista d'Oló (CEO). En un principi la Caminada es feia el segon diumenge de juny, després va passar al primer diumenge i, des de la dissetena caminada, va quedar fixada en l'últim diumenge del mes de maig. | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86080-foto-08258-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86080-foto-08258-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas GüellFotografies de Josep Canamasas Güell | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86084 | Festa major de Sant Joan d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-dolo | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 194. | XIX-XXI | Festa actualment vigent | La festa major de Sant Joan d'Oló des de fa uns anys es celebra el primer diumenge d'agost (abans es feia el tercer diumenge d'agost), i dura tot el cap de setmana. El dissabte es fa un sopar popular, el diumenge es celebra la missa, que fins fa poc era cantada. També es realitzen activitats infantils, concert, un sopar de cloenda i es munten parades d'artesania a la placeta davant de l'església. | 08258-242 | Parròquia de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal | Originàriament la festa major de Sant Joan d'Oló es celebrava per les proximitats del 29 d'agost, coincidint amb la festivitat del degollament de sant Joan Baptista, patró de l'església. Normalment era el tercer diumenge d'agost. Com era habitual, en temps més reculats devia ser una festa preponderantment religiosa, i al llarg del segle XIX i del XX s'hi devien introduir progressivament actes més lúdics. A la dècada de 1940 l'acte central continuava sent la missa amb ofici cantat, habitualment amb l'orquestra Sol i Lluna d'Artés. També es feia processó al voltant de l'església, traient les banderes i els gonfanons. Durant molts anys a la sortida de missa es feia un repartiment de panets a tots els assistents, un costum que té paral·lels en la tradició de les festes del panellet, molt arrelades en alguns pobles de la Catalunya central. També es donava un ramet de flors. Les festes comptaven amb un programa editat. Incloïen un partit de futbol, que es feia en un camp que hi havia al costat de l'Estudi (actualment ca la Mestra), i els típics balls d'envelat, amb orquestra i acordionista. L'envelat es muntava un any a l'era de cal Fuster (al costat de l'església) i l'any següent a l'esplanada que hi ha al costat de l'Estudi. Es guarnia amb boixos i a la nit hi havia plantats llums de carburo. Cap al final de la dècada de 1950, coincidint amb l'època del despoblament del món rural, la festa major va deixar de fer-se durant uns anys. A la dècada següent es va reprendre amb la data ja canviada; és a dir, el primer diumenge d'agost, que és més propícia per a les tasques del camp. En els anys següents encara es feia la missa cantada, el futbol i en algunes ocasions una cursa popular, auto-cross o jocs infantils. | 41.8472800,2.0046100 | 417367 | 4633299 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86084-foto-08258-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86084-foto-08258-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Elvira Sors Vilaseca i Montse Mas.Fotografies fetes per Montse Antonell | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86103 | Focaifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focaifa | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 185-186, 193-194. | XX-XXI | Tradició no vigent | Festa que es va fer durant uns anys (des de 1985 fins al 2003) organitzada en un principi per la colla de geganters i grallers d'Oló i després per altres entitats. Durant el temps que es va fer va ser una festa molt popular i característica del poble. Es celebrava un dissabte de juliol, i consistia en una cercavila de gegants i grallers des de la plaça de Sant Antoni M. Claret fins a la Plaça Major. La geganta, anomenada Agneta, tirava pets de farina, i el gegant escopia aigua per la boca i també simulava que orinava. Després de la ballada de gegants hi havia ball i correfoc, i s'acabava amb una guerra de foc, aigua i farina. Precisament són les primeres lletres d'aquestes paraules les que formen el terme 'focaifa'. | 08258-261 | Plaça Sant Antoni M. Claret; Plaça Major | La Focaifa fou organitzada per tres entitats diferents. Del 1985 fins el 1992 la va organitzar la colla de Geganters d'Oló. Del 1994 al 1997 la va organitzar Radio 010, i del 1999 al 2003 el Col·lectiu de jovent d'Oló (KJO), els qual hi van introduir activitats musicals i de ball. En aquesta dècada hi va haver alguns anys que ja no es va celebrar perquè la festa va entrar en una dinàmica d'incivisme força important. El 2003 va ser l'última edició que es va fer. Malgrat tot, es va fer un intent per redreçar-la: els últims anys ja no es tirava farina sinó escuma, el correfoc s'encarregava a un grup semi-professional i el còctel es feia de fruites. Tot i això l'incivisme continuava. | 41.8737500,2.0357100 | 419982 | 4636208 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86103-foto-08258-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86103-foto-08258-261-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies fetes per Josep Canamasas GüellInformació facilitada per Josep Canamasas Güell i l'associació de Geganters | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86196 | Festa Major de Sant Feliu de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu-de-terrassola | BELLPUIG, Josep (1982-2007). Escrits sobre Sant Feliuet de Terrassola (treball inèdit). FERRER, Llorenç i altres (1991), 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 196-197. | XIX-XX | Festivitat no vigent | La festa major de Sant Feliu de Terrassola es celebrava per les proximitats de la diada del seu patró el primer diumenge d'agost. S'hi feia la missa solemne i s'hi cantaven els goigs de Sant Feliu de Terrassola, dels quals se'n conserven exemplars des del 1829. També s'hi devien fer actes de caràcter més lúdic, però el cert és que no en coneixem gaires detalls. La festa va deixar de celebrar-se a la dècada de 1980. A partir d'aleshores el que es feia era un aplec, que en cert manera substituïa la festa major, el dilluns de Pasqua florida. S'hi feia una ballada de sardanes, rifes de productes tradicionals com ara llonganisses, parades de productes artesanals i ball a la tarda. Això es va fer fins la dècada de 1990. | 08258-364 | Església parroquial de Sant Feliu de Terrassola, al sector nord-est del terme municipal | La parròquia de Sant Feliu de Terrassola es troba en una situació de frontera entre l'Estany i Santa Maria d'Oló, i sovint ha estat motiu de disputa entre aquests dos municipis. Durant un temps va aconseguir tenir una batllia pròpia i autònoma, que va durar entre 1780 i 1851, quan s'integrà dins el municipi de Santa Maria d'Oló. Com era habitual, en un principi la parròquia devia celebrar la festivitat del seu patró amb els actes litúrgics corresponents i, de manera progressiva, s'hi devien anar afegint actes de caire més lúdic, però no en tenim gaires notícies. La parròquia no tenia cap nucli urbà en les seves terres, només masos dispersos, i els més destacats es troben força a prop de l'església. Alguns d'aquests masos eren cases de caire senyorial que estaven en mans de famílies potentades, com era el cas de Rocafort, Rocabruna, Montcabrer o Vilanova. Qui va ser rector de la parròquia després de la guerra, mossèn Josep Bellpuig, en uns escrits memorialístics distingeix entre els seus feligresos els pagesos de tota la vida i els senyors: 'Però potser cap allà els anys 50 o 60 varen començar a venir els senyors, o sia els forasters. Els forasters varen resultar amables i atents i educats. Amb ells l'organització de la Parròquia va millorar (BELLPUIG, 1982: 17)'. Així doncs, la parròquia era el nucli que aglutinava els diversos masos i conferia una identitat pròpia a aquest territori; una identitat que es va mantenir viva fins ben entrat el segle XX. Una altra tradició que es feia a Sant Feliuet de Terrassola era l'aplec de les caramelles el dilluns de Pasqua, quan també es rifaven ous, xampany i llonganisses. Des de la dècada de 1970 l'església ha estat molt reformada. En aquesta època ja no hi havia mossèn regular i es van fer càrrec de la rectoria com a ermitans Joan Raurell i Lurdes Garriga, els quals van intentar dinamitzar la parròquia i la festa major, però el cert és que no se'n van sortir i al cap d'uns anys, a la dècada de 1980, coincidint amb el despoblament d'algunes de les poques masies que quedaven habitades, va deixar de celebrar-se la festa major. Actualment l'església continua oberta al culte com a parròquia de Terrassola, però s'hi fan poques misses. | 41.8945700,2.1024400 | 425543 | 4638460 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Lurdes Garriga Comas | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 86027 | Alzina de l'Espinalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lespinalt | Alzina de grans dimensions que està emplaçada uns 160 m al sud-est de la masia de l'Espinalt, enmig d'una petita clapa arbrada entre camps, al costat del camí. Té un tronc baix però robust i perfectament recte que mesura 3,30 m, una mida insuficient encara per ser declarat arbre monumental. El brancatge és abundant i ben equilibrat. | 08258-187 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8362100,2.0036900 | 417276 | 4632071 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86027-foto-08258-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86027-foto-08258-187-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 85827 | Salt d'Aigua del Molí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-moli-del-pla | Salt d'aigua de dimensions força espectaculars que es troba a la Riera del Molí just a l'indret on, al segle XVIII, s'hi va edificar un molí fariner, anomenat Molí del Pla 2. Precisament el molí aprofitava el potencial d'aquest desnivell provocat pel saltant. La riera del Molí és un curs fluvial força modest i d'escàs cabal, tributari de la Riera d'Oló, on desemboca al cap d'uns centenars de metres. En el sector proper a Sant Feliu de Terrassola la riera discorre per una fondalada ombrívola i frondosa. Just a tocar del molí, l'aigua cau per un tall vertical de la roca d'uns 10 metres d'alçada. El cingle és també força ample, de manera que al costat esquerre hi ha l'edificació del molí, pràcticament adossada a la roca. Habitualment per la riera hi baixa aigua tot l'any, tot i que la intensitat del salt depèn lògicament del règim de pluges. A la part baixa del salt es forma una petita esplanada totalment ombrívola on gairebé no hi entra el sol. Una cinquantena de metres riera avall trobem un altre salt d'aigua, aquest de menor alçada però aprofitat també amb la instal·lació d'un molí, tot i que de dimensions més modestes. És conegut com a Molí del Pla 1. | 08258-5 | Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal | 41.8922400,2.1001900 | 425354 | 4638203 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85827-foto-08258-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85827-foto-08258-5-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies 2 i 3 de Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85828 | Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-0 | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. | Espai natural inclòs dins el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) que abasta una extensa àrea de la comarca del Moianès a l'entorn de la capital, Moià, i que inclou diversos municipis, entre ells Santa Maria d'Oló. Concretament, l'àrea dins el terme municipal d'Oló es troba al nord d'aquest PEIN i conforma una llengua entorn de l'eix central del municipi que va d'est a oest, tot seguint el curs de la riera d'Oló. La superfície total del PEIN és de 10.583,77 ha, de les quals 1.426,15 es troben dins el terme de Santa Maria d'Oló; això suposa un 13,47 %. Aquest espai protegit comprèn una àmplia representació dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca del Moianès, situada en un dels extrems de l'àrea humida del nord-est de Catalunya. La flora i la vegetació d'aquest espai conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. A nivell faunístic és un bon representant de les espècies forestals amb influència mediterrània. També és remarcable la presència de destacades espècies pròpies dels ecosistemes fluvials, així com d'alguns indrets d'interès geològic; entre ells la zona del Brai, a tocar del nucli urbà d'Oló. El territori situat dins el terme d'Oló ve condicionat pel curs de la riera d'Oló, que transcorre per un paisatge d'orografia abrupta, modelada per l'erosió de l'aigua, amb cingles i terrasses fluvials, torrents que formen salts d'aigua i nombrosos xaragalls. La riera d'Oló presenta un cabal variable segons l'època de l'any, i en alguns moments de l'estiu arriba a quedar pràcticament seca. Als marges de la riera hi trobem vegetació riberenca que, en alguns trams, ha donat lloc a bosc de ribera. Aquests espais solen servir com a corredors biològics de moltes espècies. En aquest ecosistema de medi aquàtic hi trobem els peixos autòctons, com la bagra o el barb cua-roig; també una gran diversitat d'insectes aquàtics, entre els quals la papallona graèllsia, l'espiadimonis i diverses libèl·lules. Així mateix, hi és ben present el bernat pescaire i també s'hi han detectat alguns exemplars de llúdriga, un mamífer protegit i en perill d'extinció. Més enllà de l'entorn aquàtic al llarg de l'espai protegit s'aixequen també algunes formacions muntanyoses. D'est a oest, el Serrat Gran, la Serra de la Vila, la Serra del Castell i el Serrat de les Tosqueres. | 08258-6 | Eix central del terme municipal, entorn de la riera d'Oló | L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN l'any 1992 en virtut del decret 328/1992. Posteriorment es va ampliar l'espai protegit mitjançant el decret 166/2010. Així mateix, mitjançant el Pla especial se'n va fer la delimitació definitiva, que es va complementar amb un règim normatiu bàsic de protecció amb determinacions específiques per a aquest espai. | 41.8840000,2.0762500 | 423358 | 4637310 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85828-foto-08258-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85828-foto-08258-6-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85829 | Brai d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brai-dolo | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | La presència de les instal·lacions de la fàbrica Sauleda, vora la riera, condicionen en certa manera l'apreciació del paisatge. | Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal que deixa al descobert les diferents capes de sediments. L'anomenat Brai d'Oló es troba a la riera d'Oló al seu pas sota el poble, i s'estén riera avall uns quants quilòmetres. En realitat, forma part d'una important estructura geològica que, junt amb la falla del Guix de Sallent i l'anticlinal de Súria, recorre el Bages pràcticament d'est a oest. Els indrets més interessants per descobrir el Brai d'Oló són el Cingle del Macari i el Serrat del Segimon, situats a tocar del nucli d'Oló, a llevant, i un parell de quilòmetres més avall la Serra de Borina. Hi ha alguns llocs habilitats com a miradors des d'on es pot apreciar de manera privilegiada el fenomen d'aquestes formacions geològiques. El mirador sobre el Serrat del Segimon es troba en un turó al seu vessant sud, a l'altra banda del Torrent Salat. A dalt del poble, la Plaça de Baix o Plaça de la Independència té bones vistes sobre la vall de la riera i els dos turons. El procés de formació d'aquest brai és el següent. Durant l'oligocè, fa més de 23 milions d'anys, tota aquesta zona era molt plana. Durant la formació dels Pirineus, fa uns onze milions d'anys, forts moviments tectònics van provocar la formació d'un plec anticlinal; és a dir, amb la part del centre més aixecada que a les vores. Ho va facilitar el fet que anteriorment la Catalunya central havia estat ocupada per un mar, i la sal que s'havia acumulat al subsòl va actuar com a lubricant i va facilitar el lliscament de les capes superiors que van formar aquest plegament. Al lloc on es va formar el plec hi passava la riera d'Oló que, enlloc de desviar-se, simplement compensava l'aixecament enduent-se més terres i roques. Així es va anar formant l'anomenat brai d'Oló que avui es pot observar en aquesta vall (GIRABAL, 2016: 82). En el flanc nord-oest de l'anticlinal de Santa Maria d'Oló en general les capes de sediments s'han mantingut força horitzontals. En canvi, en el flanc sud-est les capes es troben inclinades verticalment, amb el cabussament (pendent) inclinat cap al sud. L'erosió provocada per la riera ha deixat ben al descobert els estrats, dipositats durant l'època de l'Eocè. En aquest sector la llera de la riera es troba vora la fondària on es localitzen els materials salins aixecats per l'anticlinal. Així, al turó de Dalt del Poble i al Cingle del Macari s'hi poden observar els estrats horitzontals, mentre que al Serrat del Segimon, una mica més avall, la disposició dels estrats ja és molt inclinada, pràcticament vertical. | 08258-7 | Sector central del terme municipal, vora el nucli urbà d'Oló | 41.8739700,2.0376400 | 420142 | 4636231 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85829-foto-08258-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85829-foto-08258-7-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85830 | Cingle del Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-del-macari | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | Cingle força espectacular i d'un gran interès geològic que està relacionat amb l'anomenat Brai d'Oló. Està emplaçat molt a la vora del poble d'Oló, al seu costat de llevant i sobre la riera d'Oló, i és un dels principals elements que dóna personalitat a aquest paisatge peculiar de l'entorn d'Oló. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal que deixa al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas el cingle del Macari es troba en una zona encara no afectada pel plec, de manera que els estrats són horitzontals; és a dir, en la mateixa disposició de quan s'hi van dipositar com a sediments. Com que la riera ha dut a terme una important tasca erosiva, el turó presenta un tall vertical on es poden veure perfectament els estrats, d'un color roig intens. Són margues i gresos característics de l'anomenada Formació Artés. S'hi distingeixen múltiples capes, dipositades en successives inundacions de l'antiga plana que hi havia fa més de 23 milions d'anys, durant l'Oligocè. Riera avall i no gaire lluny, els terrenys es troben ja afectats pel plec anticlinal, i al Serrat del Segimon, per exemple, podem observar com la disposició dels estrats ja és molt inclinada, pràcticament vertical. | 08258-8 | Sector central del terme municipal, a l'est del nucli urbà d'Oló | 41.8749800,2.0381100 | 420182 | 4636343 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85830-foto-08258-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85830-foto-08258-8-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85831 | Serrat del Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-segimon | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | Serrat d'un gran interès des del punt de vista geològic, ja que forma part de l'anomenat Brai d'Oló. El serrat s'estén al costat de llevant de la riera d'Oló, molt a prop del mateix poble d'Oló, i és un dels principals elements que dóna personalitat al paisatge peculiar de l'entorn d'aquesta localitat. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal, de manera que l'erosió de la riera ha deixat al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas, el Serrat de Segimon es troba de ple en la zona afectada pel plec anticlinal, que és un tipus de plegament en què el centre ha quedat més aixecat que les vores. L'eix de l'anticlinal es trobaria just a l'espai buit on la riera ha excavat la seva vall. Per això al Serrat del Segimon els estrats geològics estan inclinats cap al sud. En canvi, al Cingle del Macari, que es troba més al nord i encara no està afectat pel plegament, els estrats continuen disposats horitzontalment, tal com s'hi van dipositar com a sediments. Els materials del Serrat del Segimon són margues i gresos de l'anomenada Formació d'Artés, d'un color roig o rosat. Són una mica més antics que els del cingle del Macari, segurament a causa d'una falla en la que el marge sud es va elevar respecte al nord. El lloc ideal per observar el Serrat del Segimon és des del seu vessant sud, a l'altra banda del Torrent Salat. Pel turó que hi ha a aquesta banda puja un caminet que condueix cap a un mirador dotat amb un plafó informatiu sobre la geologia del lloc. Des d'aquest punt es pot apreciar perfectament la disposició fortament inclinada, gairebé vertical, dels estrats. En aquesta banda és el torrent Salat qui ha fet el treball erosiu tot deixant al descobert els estrats. | 08258-9 | Sector central del terme municipal, a l'est del nucli urbà d'Oló | 41.8724300,2.0391900 | 420269 | 4636059 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85831-foto-08258-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85831-foto-08258-9-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85833 | Font del Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roc-0 | GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 85. | Font emplaçada al costat de la riera d'Oló, força a prop del mateix poble d'Oló. Es troba en un planell fresc i ombrívol, aixoplugat per diferents plàtans. L'indret està equipat amb taules de pícnic i també compta amb un plafó informatiu del PEIN del Moianès. Es divideix en dues àrees. La que es troba al sud és la font antiga. Compta amb un parapet d'obra amb dos nivells de brolladors i piques. L'àrea més al nord es va arranjar a la dècada de 1970 i compta amb un sol brollador. En aquest sector l'aigua és molt abundosa i més amunt de la font hi ha diverses surgències naturals, sembla que de vetes diferents. Una està canalitzada en una mina i s'utilitza per regar els horts que hi ha al costat, i que es troben a una cota més alta que la font. En un d'aquests horts terrassats hi ha l'anomenada barraca del Jepet, que és una curiosa balma de pedra tosca. | 08258-11 | Sector central del terme municipal | 41.8693900,2.0366200 | 420052 | 4635724 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85833-foto-08258-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85833-foto-08258-11-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85834 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-6 | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. | La riera Gavarresa al seu pas pel terme de Santa Maria d'Oló transcorre per espais d'un gran interès natural i d'una remarcable bellesa paisatgística. La riera neix als Prepirineus, vora les muntanyes d'Alpens, i té una longitud de 60 Km fins que desemboca al Llobregat, després d'haver travessat el Lluçanès i el Moianès. En el seu curs mitjà la Gavarresa travessa el municipi de Santa Maria d'Oló pel seu sector nord-occidental. Ho fa en un tram amb poc pendent en què la riera perd velocitat i adopta una estructura en forma de meandres, obrint-se camí a mesura que ha anat desgastant el terreny. La riera ha anat erosionant els serrats per on passa i, com a resultat, n'han quedat unes cingleres espectaculars, amb unes parets verticals que deixen a la vista els estrats sedimentaris, fets de materials tous, com ara margues, gresos, guixos i argiles, normalment d'un color roig força intens. Tot just entrar al terme de Santa Maria d'Oló, a l'indret conegut com la Frau, la riera forma un gran meandre orientat cap al nord amb dos grans cingles, possiblement els més espectaculars: el cingle del Llop i el cingle Grona. Tot seguit, la riera forma un altre gran meandre al pla d'Aguiló, en aquest cas orientat cap al sud, amb un gran cingle al Serrat d'Aguiló. Més endavant, passada la masia de Ciuró, trobem meandres menors, però també amb importants cingles a la zona de les Sorreres i les Planes. Als marges de la Gavarresa hi trobem boscos de ribera habitats per salzeda amb sarga i albaredes amb vinca. Les imponents cingleres i els talussos que ha perforat la riera són un indret ideal perquè hi instal·lin els seus nius aus rapinyaires com l'aligot, però també l'esparver, l'astor, el xoriguer, el duc o el roquerol. | 08258-12 | Sector nord-occidental del terme | 41.8939700,2.0320800 | 419706 | 4638457 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85834-foto-08258-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85834-foto-08258-12-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85835 | Cingle del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-del-llop | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. | El Cingle del Llop, junt amb el Cingle Grona, és un dels més espectaculars de la riera Gavarresa. Ambdós es troben en un dels seus meandres, tot just entrar al terme de Santa Maria d'Oló. En aquest indret, prop de la Frau, la riera forma un gran meandre orientat cap al nord. Sobre la primera corba del meandre la riera ha anat erosionant el serrat anomenat Baga de cal Llop i ha configurat aquest imponent cingle. Des de la mateixa carena del serrat comença un gran tall pràcticament vertical que arriba fins a la riera. La paret adopta una forma arrodonida que va perfilant la mitja circumferència d'aquesta corba del meandre. I ben bé fregant els peus del cingle discorre la riera. És sorprenent el contrast entre el curs de la riera, que se situa en un terreny totalment planer i envoltada per un esplèndid bosc de ribera, i la paret vertical del cingle, d'un roig intens, que s'eleva fins a una alçada d'uns 70 metres. Tot i que l'ascensió a la part alta del serrat és una mica dificultosa, val la pena per poder contemplar una espectacular vista de tot el cingle. Una mica més endavant, en el sector més exterior del meandre, hi trobem el Cingle Grona. En el seu curs mitjà la riera Gavarresa travessa el municipi de Santa Maria d'Oló pel seu sector nord-occidental. És un tram amb poc pendent en què la riera perd velocitat i adopta una estructura en forma de meandres, obrint camí a mesura que va desgastant el terreny. La riera ha anat erosionant els serrats per on passa i, com a resultat, n'han quedat unes espectaculars cingleres que deixen a la vista els estrats sedimentaris, que són fets amb materials molt tous: margues, gresos, guixos i argiles, normalment d'un color roig força intens. | 08258-13 | Sector nord-occidental del terme | 41.8994500,2.0373200 | 420147 | 4639060 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85835-foto-08258-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85835-foto-08258-13-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85836 | Cingle Grona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-grona | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. | Remoció de terres a l'esplanada interior del meandre per destinar-les a conreu | El Cingle Grona, junt amb el Cingle del Llop, és un dels més espectaculars de la riera Gavarresa. Ambdós es troben en un dels seus meandres, tot just entrar al terme de Santa Maria d'Oló. En aquest indret, prop de la Frau, la riera forma un meandre de grans dimensions orientat cap al nord. En el sector més exterior del meandre la riera ha anat erosionant el serrat anomenat Costa Grona i ha configurat aquest cingle, d'una gran bellesa plàstica. La meitat inferior del serrat presenta un tall pràcticament vertical que deixa a la vista els estrats sedimentaris, d'un color rogenc. Ben bé als peus del cingle discorre la riera, que perfora literalment la paret del cingle i s'enfonsa sota la roca. Al costat s'aixequen els arbres d'un bosc de Ribera conformat tan sols per una estreta franja. Més enllà, en l'espai interior del meandre, s'obre una bona esplanada que permet tenir una vista de conjunt de tot el meandre. Un centenar de metres riera amunt, en la corba inicial del meandre, hi ha el Cingle del Llop. En el seu curs mitjà la riera Gavarresa travessa el municipi de Santa Maria d'Oló pel seu sector nord-occidental. És un tram amb poc pendent en què la riera perd velocitat i adopta una estructura en forma de meandres, obrint camí a mesura que va desgastant el terreny. La riera ha anat erosionant els serrats per on passa i, com a resultat, n'han quedat unes espectaculars cingleres que deixen a la vista els estrats sedimentaris, que són fets de materials molt tous: margues, gresos, guixos i argiles, normalment d'un color roig força intens. | 08258-14 | Sector nord-occidental del terme | 41.9023800,2.0375700 | 420172 | 4639385 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85836-foto-08258-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85836-foto-08258-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85837 | Serrat d'Aguiló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-daguilo | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Cingleres de la Gavarresa. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura. Ruta 3' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. | Turó prominent emplaçat vora la riera Gavarresa, a l'alçada de la masia del Ciuró. És un dels cims destacats d'aquesta contrada, amb el seu perfil més identificable a la cara nord, sobre la masia d'Orriols, on queda tallat per un cingle de paret vertical on són visibles els estrats sedimentaris de color vermellós. És un dels cingles característics que ha erosionat la riera Gavarresa al llarg dels diversos meandres que forma en aquesta zona. Les cares sud i est del serrat, en canvi, són de pendent molt més suau i en part conreats. El Serrat d'Aguiló té una alçada de 453 metres i, des del seu vessant nord i occidental, presenta unes magnífiques vistes sobre la conca de la Gavarresa i tot el territori que s'estén més al nord. Precisament en una de les puntes occidentals del turó hom suposa que hi havia emplaçat l'antic castell d'Aguiló, documentat en època medieval, del qual en quedarien unes restes molt escadusseres. | 08258-15 | Sector nord-occidental del terme | 41.8928900,2.0281300 | 419377 | 4638341 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 85841 | Serrat i Mirador del Picamill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-i-mirador-del-picamill | Anònim 'El poble i el seu entorn. Santa Maria d'Oló . Itinerari de paisatge i patrimoni. Ruta 6' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. | Turó característic proper al nucli d'Oló el cim del qual s'ha adequat com a mirador. Es troba entre els ravals de Rovirola i Santa Eulàlia, i vora la casa de cal Tripeta. Des de la banda de Rovirola el turó mostra el seu perfil més peculiar, en forma semblant a una gepa de camell. En el punt més alt, de 684 metres d'altitud, s'hi ha instal·lat el mirador, de petites dimensions, que consta d'un banc, una barana de fusta i un màstil amb la bandera catalana. Mirant en direcció nord s'obté una bona perspectiva que arriba fins les muntanyes del Pirineu: Port del Compte, Rasos de Peguera, el Cadí, Puigllaçada, Puigmal i Bastiments. Més en primer terme, destaca la vista sobre la Gavarresa i els diversos cingles que aquesta riera ha anat tallant al seu pas, i que contrasten pel color rogenc de la terra sobre un fons verd derivat de la important massa boscosa. A la cara oposada; és a dir, mirant cap sud, la vista és sobre el poble d'Oló, que queda enfonsat en els terrenys més baixos i ondulants a l'entorn de la Riera d'Oló. | 08258-19 | Sector central del terme municipal, prop del nucli d'Oló | 41.8810200,2.0305400 | 419562 | 4637020 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85841-foto-08258-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85841-foto-08258-19-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En alguns llocs és anomenat Serrt de cal Tripeta | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85846 | Cingleres dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingleres-dels-plans | Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. | Cingle característic d'aquest tram de la Riera d'Oló amb els estrats geològics, d'un color rosat, que han quedat al descobert per la tasca erosiva de la riera. Es troba molt a prop de l'església vella de Sant Joan d'Oló. Precisament en un dels extrems del turó on hi ha les restes d'aquesta església romànica s'hi ha adequat un petit mirador encarat cap a aquest espectacular cingle. En aquest sector la Riera d'Oló forma un ampli meandre. A la part de llevant, on la tasca erosiva de la riera ha estat més intensa, s'aixeca un serrat de forma triangular que en una de les seves cares presenta un tall pràcticament vertical, d'uns 80 metres. Ha deixat al descobert els materials sedimentaris, dipositats en estrats horitzontals. | 08258-24 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8528400,2.0004900 | 417032 | 4633920 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85846-foto-08258-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85846-foto-08258-24-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les indicacions d'accés (emplaçament) són per arribar al mirador | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 86025 | Font de Rosselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rosselles | Font emplaçada en un coster, prop d'un torrent que desemboca al Torrent de Rosselles, tributari de la riera d'Oló. Es troba a prop del mas Rosselles, però en propietat de Torigues. La font té un brollador en una pedra, que actualment raja de manera intermitent, enmig d'un entorn de bosc de pi. El mas Torigues capta aigua d'aquesta font. | 08258-185 | Sector central del terme municipal | 41.8676400,2.0492000 | 421094 | 4635518 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86025-foto-08258-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86025-foto-08258-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 86026 | Font de les Hortes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-hortes-0 | ANTONELL PEDRALS, Eva. Subministrament de les aigües potables a Santa Maria d'Oló. Treball de 3r de BUP, inèdit. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 102, 145-147. | XX | El pas de la carretera ha alterat l'entorn natural d'aquesta zona | Font situada al costat de la carretera local d'Oló a Sant Joan d'Oló, a la zona anomenada de les Hortes perquè antigament hi havia un bon nombre d'horts que es regaven amb l'aigua d'aquesta font. Ara la font consisteix en un senzill brollador situat pràcticament al marge de la carretera. A l'altre costat de la carretera hi ha un tancat que protegeix una mina que és un dels punts de captació per al subministrament d'aigües a Oló. | 08258-186 | Al sector central del terme municipal | Antigament la font era més avall, i estava equipada amb un viver i un safareig que utilitzaven les cases veïnes, com ara el Joncar. L'aigua d'aquesta font s'aprofitava per regar una àmplia zona d'horts situats a les terrasses inferiors, els quals eren menats per un bon nombre de pagesos. El 1863 hi havia una junta d'aigües de la font de les Hortes que, des de temps immemorials, s'encarregava de reglamentar l'ús de les aigües d'aquesta font per regar tots aquests horts. Qui no complia les normes era multat. El 1880 es van reunir els hortolans amb l'ajuntament per tractar de l'aprofitament de les fonts del Roc, de la Salada i del Molí. Hi havia una norma consuetudinària que establia que els dilluns tenien preferència els planters per regar, segurament perquè havien fet la compra el dia anterior al mercat dels diumenges de Moià. A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d'abastament d'aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l'Ajuntament sinó d'un particular. Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d'haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l'aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles. La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l'aigua havia d'arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba. Era l'any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l'aigua corrent a les cases aquell mateix any. En el llibre 'Oló, un poble, una història' es diu per error que l'any que arribà l'aigua va ser el 1913. Com que l'aigua d'aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant. Però els pagesos que regaven amb aquesta aigua s'hi van oposar. El conflicte es va resoldre donant una portadora d'aigua diària de franc als que deixaven passar els tubs pels seus horts. El 1932 Obradors va deixar el negoci de l'aigua i se'l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró. Ambdós van vendre el servei d'aigües a un administrador de finques, i l'any 1939 el propietari era Esteban Ollé. Després de la Guerra va caldre millorar la captació i es construí una mina a la font de les Hortes, la que hi ha a l'altra banda de la carretera. El 1962 el servei es va vendre a Josep Terricabres Palau de la Gleva, que va iniciar el procés de modernització. El 1976 Terricabres va vendre el servei a Josep Pons i Prat, que tenia com a soci Martí Jubany. A la dècada de 1990 els nous propietaris van haver de fer noves inversions i nous pous. El 2020 s'ha encarregat un pla director per evitar problemes en el subministrament, però el servei continua en mans d'aquesta empresa. | 41.8656500,2.0438600 | 420648 | 4635302 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86026-foto-08258-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86026-foto-08258-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 86028 | Les Fontetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontetes-1 | Font emplaçada uns 150 m al nord-est de la masia de Moratones, propera també a la font de Moratones. L'aigua surt per un brollador encastat a una pedra, enmig d'un entorn boscós. | 08258-188 | Sector central del terme municipal | 41.8597800,2.0284800 | 419364 | 4634664 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86028-foto-08258-188-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 86029 | Barraca del Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-jepet | Balma de pedra tosca que es troba als horts de la Font del Roc i que s'anomena barraca del Jepet perquè s'ha utilitzat tradicionalment per guardar-hi eines dels horts. Aquesta zona té una gran abundància d'aigua, i antigament un salt d'aigua queia per sobre la balma. A la roca encara s'hi poden veure alguns fòssils. | 08258-189 | Sector central del terme municipal | 41.8698400,2.0371200 | 420094 | 4635773 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86029-foto-08258-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 86030 | Font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-salada-1 | GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 83. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. | Zona afectada per les riuades | Font o punt de surgència d'aigües que, tal com indica el nom, són salades. Està emplaçada en una terrassa fluvial de la riera d'Oló, i ocupa una superfície d'uns vint metres on l'aigua aflora i crea bassals i un terreny pantanós. Aquesta surgència és activa durant tot l'any. Al costat hi podem veure un tamariu, un tipus d'arbre característic dels terrenys salinosos. A pocs metres per sota de la superfície hi discorren aigües que es tornen salades pel contacte amb els estrats salins que existeixen en aquesta zona de la Catalunya central, i que són els mateixos que s'exploten a les mines de potassa del Bages. La llera de la riera d'Oló es troba prop del nivell on es localitzen aquests estrats salins que han quedat aixecats a causa del plec anticlinal que hi ha en aquest sector, i que configura l'anomenat Brai d'Oló. Així mateix, prop de la fàbrica Sauleda, a la sortida del poble, hi ha l'anomenat torrent Salat, que en aquest indret desemboca a la riera d'Oló. Es diu que, en èpoques de misèria, en algunes cases d'Oló estalviaven la sal posant al menjar un raig d'aquesta aigua. | 08258-190 | Al sector central del terme municipal | 41.8642400,2.0206500 | 418720 | 4635167 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86030-foto-08258-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86030-foto-08258-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86031 | Cingle de Serra Borina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-de-serra-borina | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | Cingle tallat a la part sud-occidental de la serra Borina, una formació que s'estén al nord de la riera d'Oló, uns quilòmetres aigües avall del poble. És d'un gran interès geològic, ja que hi podem veure un tall espectacular del plec de l'anticlinal d'Oló. El plec ha quedat tallat per l'erosió de la riera, ja que forma part de l'anomenat Brai d'Oló. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal, de manera que l'erosió de la riera ha deixat al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas el tall que podem veure presenta uns materials fortament acolorits, d'un to vermellós o rosat. I els estrats són molt inclinats, gairebé verticals i rebregats, amb complicats plecs secundaris. Tot plegat configura un impressionant teló de fons que embelleix un dels costats de la vall de la riera d'Oló. La Serra Borina es troba en la zona afectada pel plec anticlinal, que és un tipus de plegament en què el centre ha quedat més aixecat que les vores. L'eix de l'anticlinal es trobaria just a l'espai buit on la riera ha excavat la seva vall. Per això els estrats geològics estan fortament inclinats. Els materials d'aquesta part de la Serra Borina corresponen a l'anomenada Formació d'Artés, d'un color roig o rosat. El lloc ideal per observar aquesta formació geològica és el camí que ressegueix la riera d'Oló, un quilòmetre i mig més avall del molí d'Altimires, en un indret on la riera fa un meandre que ha deixat una àmplia terrassa fluvial. | 08258-191 | Al sector central del terme municipal | 41.8630700,2.0151000 | 418258 | 4635042 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86031-foto-08258-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86031-foto-08258-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86057 | Basses de l'horta d'Armenteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-lhorta-darmenteres | Entorn en cert estat d'abandó | Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d'Armenteres i uns 150 m a l'est del mas. En aquest indret hi havia una important zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí. El del costat de llevant és de dimensions considerables. Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida. Fa uns any el propietari d'Armenteres, el mexicà Agustín Orea, hi va implantar nenúfars i flor de loto, i va rebatejar l'indret com a 'lago del loto'. També s'hi va instal·lar una palanca. | 08258-215 | Sector sud-oest del terme municipal | En aquest indret hi havia un gran zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d'origen mexicà i persona polifacètica. A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar 'Chamanasterio'. En els anys següents va rehabilitar la masia amb l'ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l'entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes. Entre d'altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l'estany de l'antiga horta d'Armenteres, i va batejar l'indret amb el nom de 'lago del Loto'. | 41.8500200,1.9991100 | 416914 | 4633609 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86057-foto-08258-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86057-foto-08258-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Lago del Loto | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86112 | Gorg de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-rocafort | Entorn abandonat i sense cuidar | Gorg de la riera d'Oló amb un petit salt d'aigua, emplaçat uns 300 metres a ponent del Pont de Rocafort i a prop també del Molí de Rocafort. En aquest indret, envoltat per una exuberant vegetació de ribera, la riera conforma un toll d'aigua força gran. No fa pas tants anys que encara solia venir-hi el jovent i la quitxalla a banyar-s'hi. | 08258-270 | Sector nord-est del terme municipal | 41.8970000,2.1056200 | 425810 | 4638727 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86112-foto-08258-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86112-foto-08258-270-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: la gent de l'Estany en diuen Gorg de la Torre | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 86133 | Font del Cura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cura | La font ha estat coberta amb un dipòsit | Antiga font que es troba en una petita fondalada uns 40 m al sud-oest del barri de Sant Tomàs. Tradicionalment era la font que utilitzava la gent d'aquest barri edificat a la dècada de 1930 als afores d'Oló. Era una font de clot i encara proporciona aigua, però a la dècada de 1980 el seu propietari va construir un dipòsit de totxo just al damunt de la font. La seva intenció era muntar una petita nau industrial tèxtil que havia de funcionar amb telers moderns de tipus hidràulic, els quals necessiten aigua per funcionar. Aquest projecte, però, no va reeixir. | 08258-291 | Rodalies del nucli urbà, prop del Barri de Sant Tomàs | 41.8759200,2.0367100 | 420067 | 4636448 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86133-foto-08258-291-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 86152 | Hort del Nanjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-nanjo | Hort urbà emplaçat a Dalt del Poble que és representatiu dels molts que hi havia a Oló, ja que antigament cada casa tenia el seu hort particular, que solia estar regat mitjançant una cisterna que recollia les aigües pluvials. Aquest hort ocupa una superfície modesta al costat de la casa de Cal Ferrer i molt a prop de cal Nanjo, que es troba a l'altra banda del carrer. L'hort és regat amb les aigües que venen canalitzades des de la teulada de cal Nanjo, passant per sota el carrer i emmagatzemades en una cisterna que està aixoplugada sota un cobert. Antigament en aquest sector hi havia una ferreria (la casa del costat és cal Ferrer) i encara s'hi troben mostres d'escòria. En aquesta zona, entre les cases de cal Ferrer, cal Xola, la Caseta d'en Ruvís i cal Puigneró, hi havia més horts de diferents propietaris. Es trobaven entre la part posterior de les cases i la muralla. | 08258-320 | Carrer de Sant Jordi. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) | 41.8704800,2.0345100 | 419878 | 4635847 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86152-foto-08258-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86152-foto-08258-320-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86215 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-14 | Entorn sense cuidar i de difícil accés | Font emplaçada en un coster del Serrat de la Manola, prop de la masia de la Riera. L'aigua raja per un brollador en un empedrat enmig d'una zona boscosa amb molt de boix. Sota el brollador s'ha format una superfície corba que recorda una teula. Al costat de la font s'ha habilitat un petit racó amb una taula circular i bancs fets de ciment però que imiten troncs de fusta. | 08258-393 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8409200,1.9880600 | 415985 | 4632609 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86215-foto-08258-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86215-foto-08258-393-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86218 | Viver i hort d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-i-hort-daltimires | <p>Hort amb un viver que pertany al mas Altimires i que és dels últims que en cara és menat pel seu propietari (Josep Euras Barniol) a la manera tradicional. Està emplaçat uns 100 metres al sud-est de la masia, i té una extensió d'uns 40 metres de llargària. A l'extrem nord-est hi ha un petit viver gairebé amagat entre la vegetació, amb una llosa que fa de safareig. L'hort es manté de manera molt curosa i seguint l'estil hortícola tradicional, fet que és especialment visible en l'encanyissat de les tomaqueres o en les barraques (coberts) fets de canyes.</p> | 08258-396 | Sector central del terme municipal | 41.8656300,2.0128200 | 418072 | 4635329 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 86220 | Gola de l'Escaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gola-de-lescaleta | Cingle o gola espectacular que es troba a la vall de la riera Gavarresa, sobre el pla anomenat de Jeremies i prop de la masia de la Vall. Després de transitar per l'extens pla, en aquest indret la riera fa un meandre. A la riba sud s'aixeca la paret d'aquest cingle de forma corba i de tall gairebé vertical que deixa al descobert els materials geològics propis de la formació d'Artés, d'un color rosat. Les margues i argiles, més toves, s'alternen amb estrats de roca més dura que formen uns queixals de formes anguloses que recorden una escala. D'aquí la denominació de gola de l'Escaleta. El desnivell entre la part alta del cingle i el pla de la riera és molt acusat, d'uns 100 metres. És interessant el contrast entre el vermell sec de la gola i el verd frondós del bosc de ribera que s'estén al llarg del curs fluvial tot conformant un paisatge de notable bellesa. | 08258-398 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8815600,2.0066000 | 417576 | 4637103 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86220-foto-08258-398-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 86221 | Font de Canamasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canamasses | Font que es troba a l'obaga de Canamasses, a la vall de la riera de Segalers i uns 700 metres al nord de la casa que té el mateix nom. Es tracta d'una font de clot, amb un cabal reduït però que no s'asseca mai. | 08258-399 | Sector nord-est del terme municipal | 41.8993700,2.0684900 | 422733 | 4639023 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86221-foto-08258-399-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85823 | Molí d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-daltimires | Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 32. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 72, 98-99, 104, 107, 114, 163-164, 217. | XIII-XVIII | Torre consolidada recentment. Habitatge en ruïna | Antic molí fariner que té la particularitat de ser al mateix temps una torre de defensa medieval. Es troba emplaçat vora la riera d'Oló, en un punt estratègic on hi havia una cruïlla del camí que anava d'Oló a Sant Joan d'Oló i que en aquest punt travessava la riera per una palanca. La resclosa on es feia la captació d'aigües del molí no s'ha conservat, però devia estar un quilòmetre aigües amunt. Del rec tan sols se'n conserven rastres als 80 m del tram final, al nord del camí. La torre de defensa i el molí van conviure des del principi. Així ens ho fa pensar el fet que la torre és una construcció unitària bastida en una sola fase, i no s'hi aprecien modificacions. Més endavant (probablement als segles XVII-XVIII) s'hi adossà al nord-oest la casa que servia com a habitatge del moliner. El conjunt, doncs, consta de les restes de la bassa, la torre-molí i l'habitatge semi-derruït. La bassa es troba al costat sud-est i se'n conserva tan sols el mur adossat a la torre, que era el més sòlid perquè havia d'aguantar la pressió de l'aigua. S'hi poden veure uns carreus en disposició semi-circular que corresponen al pou per on l'aigua queia cap al carcabà, però el forat és actualment colgat i cobert de vegetació. L'aigua del rec entrava a la bassa pel nord-est, a l'altre costat del camí. La torre-molí és una construcció perfectament regular i molt sòlida que s'ha conservat sencera, tot i que tenia alguns esvorancs i ha estat parcialment reconstruïda, especialment a la façana principal. És de planta quadrada i té quatre pisos, incloent-hi el nivell subterrani del carcabà. Per la seva tipologia podria datar-se als segles XIII-XV. L'aparell és fet amb carreus irregulars només desbastats però disposats en filades. L'accés principal és encarat vers el camí. Té una porta i una finestra superior amb una interessant llinda decorada amb el gravat de dues roses sexifòlies i una creu sobre un triangle. Les roses de sis fulles solen considerar-se una reminiscència del culte precristià al Sol. Però una altra interpretació, no necessàriament incompatible amb l'anterior, és que les dues circumferències al·ludeixen a les dues moles del molí. Així ho interpretava almenys un membre de la família Altimires que va decorar una llinda de la seva casa al poble d'Oló amb dues rodes que representen en aquest cas ben clarament les d'un molí. A la torre hi trobem altres elements petris de qualitat, com dos brancals de la porta principal amb motllures i, a la façana nord-oest, una finestreta amb arc monolític de punt rodó. Això indica que l'edifici tenia una certa rellevància des dels seus inicis. Al mateix temps, el seu caràcter defensiu és ben marcat per la presència d'espitlleres en tots els murs, i especialment a la part superior de la torre. En el nivell subterrani de la torre hi ha el carcabà, on l'aigua feia moure la roda. Al seu damunt hi ha una planta semi-soterrània, coberta amb volta de pedra. Aquí és on hi havia la instal·lació del molí, de la qual encara es conserva la mola sotana. També hi ha un arc apuntat, actualment tapiat, que comunicava amb el pou per on l'aigua queia cap al carcabà. Al seu damunt hi ha la planta baixa, accessible des del camí. També és coberta amb volta de canó i conserva restes d'una escala que conduïa al pis superior. El mur posterior presenta un gran esvoranc. La sortida del carcabà es troba uns metres enllà de la torre. L'habitatge del moliner queda adossat a la torre per ponent. Se'n conserven bàsicament els murs d'un dels angles fins a l'alçada de la coberta. Devia tenir dues plantes, i l'interior estava dividit en dues estances més una altra de posterior. És una construcció més senzilla que la de la torre, i per la seva tipologia podria datar-se als segles XVII-XVIII. A tocar de la riera s'ha conservat una curiosa estructura amb unes escales i una gran cadena que pertanyia a una palanca per travessar la riera. Perquè no se l'emportessin les riuades tenia un curiós sistema basculant o mòbil. | 08258-1 | Sector central del terme municipal | El fet de combinar una torre de defensa amb un molí és totalment atípic, però considerem que aquesta construcció fou concebuda amb aquesta doble funció ja des del seu inici. Hi ha qui creu, però, que el molí s'hi hauria instal·lat posteriorment. En tot cas, la funció com a torre de defensa és ben clara, i estava relacionada amb la posició estratègica de l'indret, que es troba en una cruïlla on el camí d'Oló a Sant Joan d'Oló travessava la riera per una palanca. Per la tipologia de la torre es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor del terme, ja que en època medieval els molins solien ser monopoli dels senyors, i més tenint en compte que la torre complia funcions defensives auxiliars del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí Tal vegada ho feien el Salvador o Berenguer d'Altimires que apareixen citats en un llistat de caps de casa que van participar en una reunió feta el 1394 per tractar de la redempció del terme d'Oló. Amb el temps la família devia aprofitar els drets adquirits i el molí va quedar com una propietat del mas Altimires. De tot això se'n dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell d'Oló i, per tant, ja des d'antic aquest mas situat a un quilòmetre aproximadament del molí va ser un dels més importants del terme. No es pot descartar que el Molí d'Altimires tingués alguna relació amb les infraestructures hidràuliques que ara formen part del el Molí del Coix, riera amunt i als peus del nucli d'Oló. Allà hi ha un interessant aqüeducte de datació desconeguda i un rec que travessa la roca, unes obres de força rellevància per a un simple molí particular. Per la cota d'altitud es pot deduir que el punt de captació d'aigües del molí d'Altimires devia trobar-se en aquella zona. Als segles XVII-XVIII es devia construir la casa del moliner, adossada a la torre. El molí va seguir funcionant fins el final del segle XIX. Encara una àvia de l'actual propietari d'Altimires l'havia vist en actiu. Recentment, la torre del molí ha estat objecte d'una obra de consolidació (se n'ha reconstruït la part del portal principal, que es trobava derruïda) i s'ha adequat com un punt d'interès d'una de les rutes al voltant d'Oló. | 41.8647500,2.0240500 | 419003 | 4635220 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85823-foto-08258-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85823-foto-08258-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85823-foto-08258-1-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El Molí d'Altimires forma part del Sender de la Riera d'Oló (Ruta 4) i compta amb bancs i un plafó informatiu del PEIN del Moianès. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 85824 | Molí del Pla 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla-2 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-31. | XVIII | En estat de semi-ruïna. Coberta esfondrada | Molí fariner que forma part d'un conjunt de dos molins situats molt a prop l'un de l'altre, a uns 50 m. Estan emplaçats a tocar de la Riera del Molí, en el seu pas per sota de Sant Feliu de Terrassola, en una fondalada estreta i de difícil accés. Aquest molí, anomenat número dos, era la instal·lació principal que acollia també l'habitatge del moliner. Es troba vora un espectacular salt d'aigua natural de la riera d'uns 10 m d'alçada. D'aquesta manera, tot i l'escàs cabal de la riera el marcat desnivell proporcionava força al salt d'aigua del molí. Aquest molí consta de la bassa i l'edificació pròpiament del molí, on hi havia també l'habitatge del moliner. La bassa és al costat sud i se'n conserven els murs nord i est. El rec que omplia la bassa havia de venir paral·lel a la riera i se'n pot intuir alguna traça però de seguida es perd. La resclosa devia trobar-se no gaire lluny, aproximadament uns 200 metres riera amunt, però no sembla que s'hagi conservat. Devia ser força senzilla, ja que la riera és molt estreta. A la part interior de la bassa es conserva el pou per on l'aigua queia cap al carcabà. Té uns dos metres de diàmetre i està revestit de maó. Al costat hi ha un sobreeixidor amb les marques i l'arqueta de tancament. L'edificació amb l'habitatge s'assenta en una cota inferior, a la part baixa del saltant. És al marge esquerre de la riera i adossada parcialment al cingle. És de planta més o menys quadrada, amb un cos adossat a ponent sobre un terreny amb desnivell. La casa ha conservat els murs exteriors però la teulada s'ha esfondrat. Constava de planta baixa més un pis i possiblement golfes, a més de la part subterrània del carcabà. La façana principal mira cap al sud. Té el portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, amb un arc de descàrrega al damunt i dues finestres. A l'interior, la planta baixa era coberta amb volta de pedra, ara mig esfondrada. Aquí és on hi havia la sala de mòlta, de la qual només es conserva la mola sotana. Al pis superior hi devia haver l'habitatge. El desguàs del carcabà devia ser al costat est, però actualment no se'n veu cap rastre. | 08258-2 | Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal | Tal com hem dit, a la riera denominada del Molí hi havia tres molins. Els dos molins denominats Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2 no podem assegurar que pertanyessin al mas el Pla, ja que es troben separats uns 700 m. En el molí del Pla 2 hi ha a la porta de l'edifici una inscripció del 1739. Però això no vol dir que el molí no fos anterior, tot i que la construcció actual sembla força homogènia. Més aviat fa la impressió que aquesta riera havia estat aprofitada des d'una època molt reculada, tal vegada medieval, mitjançant els diferents salts d'aigua. L'existència, per exemple, d'una espectacular cascada vora el Molí del Pla 2 facilitava el rendiment d'aquests molins en un curs fluvial de cabal molt modest. El molí del Visó o molí del Pla (que és el que es troba sota la masia) sí que pertanyia al mas El Pla. Així ho testimonia la inscripció de la dovella de l'any 1644, que fa referència a Joan Pla, que aleshores devia ser el propietari. Sembla, doncs, que aquest any es devia construir el molí. A més, una curiosa llinda que es troba a l'habitatge principal de la masia sembla fer referència a les moles del molí. Ja fa molt de temps que tots aquests molins deuen haver quedat en desús. Segons es diu en el llibre dedicat als molins del Moianès, el Molí del Pla 2 va funcionar 'fins a la passada maltempsada'. | 41.8922400,2.1001300 | 425349 | 4638203 | 1739 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85824-foto-08258-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85824-foto-08258-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1739 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 85825 | Molí del Pla 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla-1 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-31. | XVIII | En ruïna | Molí fariner que forma part d'un conjunt de dos molins situats molt a prop l'un de l'altre, a uns 50 m de distància. Són a tocar de la Riera del Molí, en el seu pas per sota de Sant Feliu de Terrassola, en una fondalada estreta i de difícil accés. Dels dos, aquest molí, anomenat número u, era el secundari, mentre que l'altre acollia la instal·lació principal i l'habitatge del moliner. Els dos molins aprofitaven dos respectius salts d'aigua naturals de la riera. En aquest cas el salt d'aigua era molt més modest, tan sols d'uns pocs metres. D'aquesta manera, tot i l'escàs cabal de la riera, el marcat desnivell dels salts proporcionava força als molins. Aquest molí només consta d'una petita bassa adjacent i de l'edifici del mateix molí. Aquest és de planta quadrada i tan sols se'n conserva el nivell del carcabà i els fonaments de la planta baixa. S'assenta en un terreny amb desnivell, pràcticament adossat a la roca que conforma el salt d'aigua de la riera. Al pis superior de l'edificació és on hi havia la sala de mòlta i encara s'hi conserva la mola sotana (és a dir, de les dues moles la que anava situada a la part inferior). El nivell inferior correspon al carcabà, que és la part per on transcorria l'aigua que feia girar la roda. Aquesta cambra es conserva intacta: allargassada i coberta amb volta de pedra. Té el forat de desguàs de forma quadrada. Pel que fa a la bassa, té una planta més o menys rectangular. En l'estat actual no s'hi aprecia el pou mitjançant el qual l'aigua queia cap al carcabà, que deu haver quedat colgat sota terra. Tampoc s'aprecia el rec o el sistema de captació de l'aigua cap a la bassa. Seria interessant poder establir la connexió entre la sortida d'aigua del molí principal, que actualment no és visible, i el seu aprofitament per nodrir la bassa d'aquest molí secundari. | 08258-3 | Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal | Tal com hem dit, a la riera denominada del Molí hi havia tres molins. Els dos molins denominats Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2 no podem assegurar que pertanyessin al mas el Pla, ja que es troben separats uns 700 m. En el molí del Pla 2 hi ha a la porta de l'edifici una inscripció del 1739. Però això no vol dir que el molí no fos anterior, tot i que la construcció actual sembla força homogènia. Més aviat fa la impressió que aquesta riera havia estat aprofitada des d'època molt reculada, tal vegada medieval, mitjançant els diferents salts d'aigua. L'existència, per exemple, d'una espectacular cascada vora el Molí del Pla 2 facilitava el rendiment d'aquests molins en un curs fluvial de cabal molt modest. El molí del Visó o molí del Pla (que és el que es troba sota la masia) sí que pertanyia al mas El Pla. Així ho testimonia la inscripció de la dovella de l'any 1644, que fa referència a Joan Pla, que aleshores devia ser el propietari. Sembla, doncs, que aquest any es devia construir el molí. A més, una curiosa llinda que es troba a l'habitatge principal de la masia sembla fer referència a les moles del molí. Ja fa molt de temps que tots aquests molins deuen haver quedat en desús. Segons es diu en el llibre dedicat als molins del Moianès, el Molí del Pla 2 va funcionar 'fins a la passada maltempsada'. | 41.8928900,2.1001700 | 425353 | 4638275 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85825-foto-08258-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85825-foto-08258-3-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 85832 | Rubís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubis | PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 107, 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 50. | XIV-XX | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada a un costat del Serrat anomenat del Rubís, amb bones vistes cap al nord. Té una planta força atípica, que consta de tres cossos sobreposats un davant de l'altre, amb alçades lleugerament diferents, més uns coberts situats al sud que formen un barri. Possiblement el cos més antic és el que es troba a la part central, després s'hi hauria afegit el que es troba a la part posterior (al nord), i finalment el que està adossat a la part davantera (al sud). Aquest últim és més estret i més alt (amb quatre plantes), ja que el terreny fa un pendent considerable per la banda de ponent. Al costat d'aquest cos avançat hi ha una terrassa per on s'accedeix a la planta residencial de la casa. Sembla que originàriament la façana principal era aquesta que s'aixeca rere la terrassa, on encara hi ha un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra. A la façana de ponent aquest cos té una interessant finestra amb motllures de pedra picada, possiblement dels segles XVII-XVIII. Els murs de la casa són de maçoneria i les obertures es distribueixen de manera força irregular. Algunes han estat modificades modernament. A la façana posterior hi ha un pou-cisterna, amb un dipòsit soterrani de dimensions considerables. El cobert situat al sud-est conserva un interessant forn de pa i una tina. | 08258-10 | Sector est del terme municipal | Aquest mas és d'origen medieval, i la primera referència que en coneixem és del 1394, quan en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Bernat de Rubís, de la parròquia de Santa Maria d'Oló; cal suposar que era el cap de casa d'aquest mas. En els fogatges de 1515 i 1553, en canvi, el Rubís no hi apareix. Cal suposar, però, que el mas va continuar i que s'engrandí sobretot en els segles XVII i XVIII, i tal vegada també al XIX, tal com sembla indicar la seva tipologia constructiva. Ja al segle XX en un llistat de cases rurals de 1930 consta que el Rubís estava habitada. A la dècada de 1970 el propietari va impulsar la creació d'una urbanització que no estava legalitzada. Tenia una oficina situada al bosc i va crear una vuitantena de parcel·les a la zona. Pel que fa a la masia pròpiament, a mitjans de segle XX havia quedat abandonada i es trobava en males condicions quan, entorn de 1990, la va comprar l'actual propietari, Juan Ortíz, que la va anar rehabilitant progressivament. En aquests darrers anys a les rodalies del Rubís hi ha sorgit una petita urbanització il·legal. | 41.8649200,2.0723700 | 423013 | 4635195 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85832-foto-08258-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85832-foto-08258-10-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 50 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació oral facilitada per Juan Ortiz | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 85839 | Capella de Sant Pere d'Oriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-doriols | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206. | XIX | Coberta que amenaça d'esfondrar-se, interior molt degradat i amb mostres de vandalisme | Petita capella rural construïda l'any 1866 en terrenys del mas Torre d'Oriols. Es troba emplaçada en un petit replà lateral d'un altiplà que actualment està conreat. Consta d'una sola nau, de planta rectangular, amb una petita sagristia adossada. La façana principal, encarada més o menys a ponent, només té un òcul superior i el portal, amb una llinda de pedra decorada que és l'únic ornament exterior. Al centre d'aquesta llinda hi ha gravat l'emblema papal, que inclou la mitra i dues claus, aquestes en al·lusió a sant Pere, titular de la capella. Al seu costat hi ha la data: 'Año 1866' i, a la part inferior, una inscripció que diu: 'Tibidabo claves regni celorum'; és a dir, et dono les claus del regne dels cels. Els murs de la construcció són de maçoneria, amb un arrebossat tradicional d'un color clar. Davant de la façana hi ha un petit replà per on baixava un caminet de dalt del turó. L'interior es troba degradat i en molt mal estat. Conserva restes d'una decoració neoclàssica, amb una coberta amb volta de canó amb llunetes feta de maó. A la part inicial de la nau hi ha un petit cor. | 08258-17 | Sector nord-occidental del terme municipal | Aquesta capella es troba dins la propietat de la Torre d'Oriols, un mas probablement d'origen medieval i que, juntament amb el de Torroella, era un dels més importants de la zona. Tal com indica la inscripció de la llinda, la capella es devia construir l'any 1866, cal suposar que per part dels propietaris del mas. El cert és que no en coneixem cap notícia històrica concreta. Només sabem que durant la Guerra Civil de 1936 fou saquejada i cremada. En els darrers anys el seu procés de degradació s'ha agreujat. La tipologia d'aquesta capella és molt semblant a la de Sant Francesc del mas Torroella, per la qual cosa hom suposa que les va construir el mateix metres de cases, servint-se dels mateixos plànols. La de Sant Francesc es va aixecar dos anys després. | 41.8989300,2.0215600 | 418839 | 4639017 | 1866 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85839-foto-08258-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85839-foto-08258-17-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Sant Pere de les Cigales, El topònim Oriols es troba escrit amb una erra o amb dues. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc