Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85925 | Abeurador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-municipal | XIX-XX | Abeurador situat en un lateral a l'inici del carrer Major. És format per una pica esculpida en un sol bloc de pedra, el qual és encastat al marge del carrer, davant de la casa de cal Jan. Ara té una aixeta moderna. Antigament tenia un petit cobert. Quan a la dècada de 1960 es va pavimentar el carrer aleshores va quedar encastat a sota. Per aquest indret arriba un camí amb forta pujada que ve de la font del Roc i que enllaçava amb el camí vell cap a Sant Joan d'Oló, que passava pel costat de la riera. Era, per tant, un dels accessos al poble. Encara fins ben entrat el segle XX els pagesos que es desplaçaven a Oló, sobretot les dones, hi deixaven lligades les mules o les burres. | 08258-375 | Carrer Major. Nucli urbà d'Oló | 41.8728600,2.0355800 | 419970 | 4636110 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85925-foto-08258-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85925-foto-08258-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86163 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-17 | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139. | XX | Edifici en forma de xalet o torre residencial que en el seu origen havia estat residència per a directius d'HEMALOSA, i darrerament del metge de l'empresa, i que actualment és la seu de l'Ajuntament. Es troba a l'avinguda Manuel López i al costat de l'antiga fàbrica, en un entorn actualment enjardinat. És una edificació no gaire gran, de planta més o menys quadrada amb un cos adossat a la part davantera, i consta de planta baixa més un pis. La composició arquitectònica és senzilla però elegant, de línies clares i amb un joc de volums interessant. A la façana principal, encarada a l'avinguda, hi destaca la presència de dos balcons. En el més gran s'hi ha habilitat a sota un vestíbul. Com a elements decoratius tan sols cal remarcar els cabirons de fusta de la teulada i sota el balcó principal, una discreta decoració a la barana del balcó i els forats de ventilació de formes triangulars que hi ha sota la teulada i també entre obertures. En la façana posterior el pinyó sota teulada consta d'una triada de finestres de punt rodó que donen a aquesta part un toc vagament noucentista. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. A la façana de llevant sobresurt una petita tribuna a planta baixa. En el vestíbul hi ha una capelleta feta de rajola que representa una marededéu. Està firmada per M. Pérez de los Santos. Cal dir que molt a prop hi ha un altre xalet, actualment dins la propietat de l'empresa FACA, que té una tipologia pràcticament idèntica. | 08258-331 | Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló | La casa de la vila ha tingut diferents ubicacions al llarg del temps. La situació més antiga era dalt del poble, a la casa dita Cal Terme, a l'antic carrer Mesón (actualment Sant Jordi) número 1. Durant la guerra es va traslladar a la rectoria. Acabada la guerra va anar en una casa de l'avinguda de Manuel López, en una casa on ara hi ha l'hostal. Més tard es va traslladar a cal Manant, una casa d'influència modernista situada al carrer Sant Antoni. La seva propietària era Consuelo Altimires Pons, pertanyent a una família benestant que s'havia traslladat a Barcelona. Quan va morir va deixar al poble d'Oló aquesta casa amb l'obligació de destinar-la a casa de la vila. Els hereus de confiança de la finada (el matrimoni Roger-Vidal, propietaris d'HEMALOSA) en van fer donació al municipi. El nou ajuntament fou inaugurat el 21 d'agost de 1961. Però el 1977 ja es va iniciar un avantprojecte per construir un nou edifici consistorial al carrer Barcelona sense número. Va estar enllestit a principis de la dècada de 1980, i també incloïa el dispensari municipal (FERRER i altres, 1991: 139). En aquest emplaçament l'Ajuntament s'hi va estar fins els volts de 1997. Dos anys abans (el 1995) s'havia comprat un dels xalets que s'havien edificat a la dècada de 1950 com a habitatges per als directius d'HEMALOSA amb la intenció d'instal·lar-hi la seu del consistori. Aquestes torres residencials estan situades a l'Avinguda Manuel López i, per tant, eren molt a prop de la fàbrica. N'hi ha dues: una era per a l'amo de la fàbrica i en l'altre, en els darrers temps, hi vivia el metge de l'empresa. Aquesta última havia estat desocupada des del tancament de la fàbrica, i és l'actual Ajuntament. Després d'una lleu rehabilitació, el nou Ajuntament s'inaugurà l'abril de 1997. Pels volts de 2003 es va portar a terme l'enjardinament de l'entorn. | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86163-foto-08258-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86163-foto-08258-331-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 85991 | Aljub d'aglans del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-daglans-del-verdaguer | XIX-XX | Aljub d'aglans situat a un costat del camí d'entrada a la masia del Verdaguer. Consisteix en una construcció de pedra seca similar a una barraca de vinya però que, en el seu interior, té una cavitat, actualment reblerta de terra, que servia per emmagatzemar-hi els aglans que es donaven de menjar als porcs. La construcció és de planta més o menys circular i adossada a un marge. La porta és estreta i queda protegida del camí per una rebava de la paret. La coberta és amb falsa cúpula de pedra i túmul de terra al damunt. Cal remarcar que es tracta d'un element ben singular entre les construccions auxiliars d'una casa de pagès, i que els actuals masovers, tot i que ja no l'utilitzen, mantenen viva la denominació 'aljub d'aglans', que no havíem sentit mai. | 08258-151 | A la masia del Verdaguer, al sector nord-est del terme municipal | 41.8922900,2.0787900 | 423579 | 4638228 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85991-foto-08258-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85991-foto-08258-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Ramona Rocadembosc | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 86019 | Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altimires | <p>FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 72, 98-99, 104, 107, 114, 163-164, 217. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 30.</p> | XIV-XX | <p>Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al replà d'un serrat que té al davant el torrent d'Altimires, tributari de la riera d'Oló. Entremig s'aixeca la Serra Borina. Consta de diversos cossos residencials adossats de ponent a llevant més coberts a oest i al sud (aquests últims formant un barri) i una pallissa al nord-est. El cos originari és el de ponent, on es conserva un gran portal adovellat i, a l'interior, un interessant celler sostingut amb arcs apuntats possiblement de l'època baix-medieval. Aquesta part de l'edifici és feta amb carreus perfectament escairats i disposats en filades, de manera que és un bon exemple de masia primerenca, tal vegada del segle XVII o anterior. Posteriorment (tal vegada al final del segle XVIII o ja al XIX) es va construir el cos residencial de llevant, que era la casa dels masovers. La façana de migdia d'aquesta nova construcció destaca per una àmplia galeria de dues plantes amb arcs de punt rodó. Possiblement també al segle XIX davant del cos antic s'hi adossà una construcció amb porxo, la qual dóna aixopluc el portal fins al punt que queda gairebé tapat. És format per dos trams de volta d'aresta i devia constituir l'accés principal a la masia, tot i que ara el pas exterior ha quedat tapiat. Aquest nou cos ampliava les estances de la casa dels amos i li proporcionava una terrassa davantera. Tal vegada la data d'aquesta nova construcció és el 1881, tal com indica la barana de la terrassa. En aquest segle XIX encara es van fer altres reformes, com ara el sobrealçament del cos antic per dotar-lo d'una nova galeria d'arcs al nivell de les golfes. El resultat de totes aquestes obres és una façana d'una gran solidesa i gairebé monumental, dominada per les diverses galeries. Contribueix a aquest efecte l'alçada considerable de l'edifici en aquest sector encarat a migdia, ja que s'assenta sobre un terreny amb pendent. La resta de façanes han conservat igualment les característiques constructives tradicionals, amb l'obra a pedra vista i les diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'interior de la casa també ha conservat la tipologia tradicional, ja que durant el segle XX les reformes que s'hi han fet han estat mínimes. Altres elements d'interès són un paviment fet de còdols davant del portal i aixoplugat sota el porxo, un segon celler on hi ha un forn de pa, la comuna, que sobresurt en forma de torreta davant de la terrassa, o el cobert de ponent amb una premsa de l'any 1909 i on antigament hi havia un trull d'oli. En aquesta zona es troben també les tres tines de la casa.</p> | 08258-179 | Al sector central del terme municipal | <p>Les primeres notícies que coneixem del mas medieval són del segle XIV. En la llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló el 1394 hi figuren diversos Altimires: Guillem d'Altimires per la parròquia de Santa Maria d'Oló, i Salvador Altimires i Berenguer d'Altimires per la parròquia de St. Joan d'Oló. Cal suposar que un d'ells era l'hereu del mas en aquest moment, segurament Guillem. En el fogatge de 1553 hi consta Anthoni Altimires, per la parròquia de St. Joan d'Oló. De tot això es dedueix que la família Altimires habitava aquest mas des d'època medieval, i segurament també algun altre de la zona. Els propietaris actuals són descendents directes d'aquesta família, tot i que en les últimes generacions el cognom Altimires s'ha perdut. La masia posseïa el molí anomenat d'Altimires, a la riera d'Oló. Tenia la particularitat de ser al mateix temps molí i torre de vigilància. Tal vegada es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor, ja que en època medieval els molins solien ser un monopoli senyorial, i més tenint en compte que, aprofitant la seva situació estratègica en una cruïlla del camí vell a Sant Joan d'Oló, complia una funció defensiva auxiliar del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí (tal vegada el Salvador o Berenguer d'Altimires abans esmentats, de la parròquia de St. Joan d'Oló) i amb el temps va quedar com una propietat seva. Per tant, es dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell, i ja des d'antic aquest devia ser un dels masos forts del terme. La tipologia del mas suggereix que va tenir un desenvolupament força precoç i que al segle XVII, o tal vegada abans, ja constituïa un casal de dimensions considerables. Al segle XVIII, i sobretot al XIX, es devia ampliar amb noves construccions. En aquest segle Altimires continuava sent una de les cases importants i els seus propietaris van destacar pel seu suport clar en favor de la causa carlista. A la masia hi va néixer Josep Altimires Marcet, un destacat militar carlí que va escriure ell mateix un extracte amb la seva biografia. Va néixer el 1809 i el 1834 s'allistà com a voluntari a un batalló. Va iniciar així una llarga carrera gairebé com a militar professional al servei del carlisme. Fins que tenia 66 anys va participar en quatre campanyes militars. Va exiliar-se a França en diverses ocasions, i el 1858 es casà amb Anna Vinyes, filla d'un fabricant de mistos de la Jonquera. Va participar en la guerra dels Matiners i l'acabà amb el grau de tinent coronel. Posteriorment fou nomenat Cap supermilitar dels corregiments de Barcelona i Mataró i Subdelegat de la reial Hisenda, entre molts altres càrrecs d'importància. Va arribar a Brigadier dels Reials Exèrcits. El seu germà gran, Salvador Altimires Marcet, també va participar en la primera guerra carlina, i encara un altre dels germans. El cas d'aquesta família suggereix que el carlisme devia tenir força adeptes al terme d'Oló, sobretot entre els grans propietaris de masies (FERRER, 1991: 163, 217). En el transcurs d'alguna de les carlinades la casa fou incendiada i encara avui es pot veure la pedra cremada en moltes de les estances. A més, la família va patir represàlies en el seu patrimoni i es va veure obligada a vendre el mas Torrecogussa (un altre edifici que en el seu origen havia estat una torre de guaita). Tot i això, l'heretat d'Altimires continuava sent una de les més grans del terme, i els seus propietaris solien presumir de poder desplaçar-se fins a l'església d'Oló sense haver de sortir de les seves terres. En un curiós dibuix que es conserva de la casa fet el 1891 es diu que 'la heredad tiene de extensión superficial 186 ha, 12 areas y 50 centiareas. Los frutos principales que se recogen son vino, trigo y aceite'. A la segona meitat del segle XIX la vinya havia pres ja molta importància. Llorenç FERRER (1991: 98-99) posa aquest mas com a exemple del conflicte que es va donar entre propietaris i rabassaires. Les vinyes del mas eren portades per rabassaires que, en aquells moments, començaven a reivindicar les propietats de les vinyes que des de feia molt temps conreaven mitjançant el contracte emfitèutic conegut com a Rabassa morta. Pels volts de 1860 es feu càrrec de la propietat Josep Altimires Marcet. Entre aquest any i el següent va firmar 17 contractes d'establiment de terres que no eren nous, només tenien la intenció de clarificar les relacions jurídiques amb els rabassaires, que amb els nous contractes passaven a ser simples parcers. Poc després es van firmar 25 contractes més fins el 1885. Durant aquesta etapa prèvia a l'arribada de la fil·loxera es constata una expansió de la vinya dins de la propietat Altimires. A partir de 1900, quan la fil·loxera havia destruït les vinyes, l'amo Altimires havia recuperat les terres i els nous contractes que es van fer deixaven molt clar que es tractava d'un simple arrendament, tot i que la resta de condicions continuaven sent pràcticament les mateixes que abans. El segle XX sembla que va ser menys brillant per al mas Altimires, que va entrar en un cert estancament que es reflecteix en l'estat actual de la masia, que pràcticament no ha sofert modificacions en els darrers anys. Pel que fa als propietaris del mas, ja hem dit que a mitjans de segle XIX ho era Josep Altimires Marcet. El següent hereu fou Josep Altimiras Viñas, que el 1891 era el propietari. El va succeir una pubilla, Maria Altimiras Calsina, que es casà amb Josep Euras Euras, procedent del mas amb aquest nom de la localitat de Perafita. El seu hereu fou Josep Euras Altimiras, i el propietari actual és Josep Euras Barniol, que continua portant l'explotació del mas.</p> | 41.8661800,2.0113100 | 417947 | 4635391 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86019-foto-08258-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86019-foto-08258-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 30 (Pla Especial Urbanístic 2011) A la masia es conserven uns pocs documents dels molts que n'hi havia relacionats amb el cabdill carlista Josep Altimires Marcet. L'edifici presenta les següents inscripcions: Inscripció en una llinda de la porta del barri: Iesus Maria 1645 (no pas 1516, com es diu en algun lloc, ja que els números donen peu a confusió) Data en una barana del terrat: 1881 Informació oral facilitada per Josep Euras Barniol | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 86027 | Alzina de l'Espinalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lespinalt | Alzina de grans dimensions que està emplaçada uns 160 m al sud-est de la masia de l'Espinalt, enmig d'una petita clapa arbrada entre camps, al costat del camí. Té un tronc baix però robust i perfectament recte que mesura 3,30 m, una mida insuficient encara per ser declarat arbre monumental. El brancatge és abundant i ben equilibrat. | 08258-187 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8362100,2.0036900 | 417276 | 4632071 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86027-foto-08258-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86027-foto-08258-187-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 86134 | Antics pisos per als treballadors d'HEMALOSA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-pisos-per-als-treballadors-dhemalosa | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 86, 124, 125, 216. | XX | Conjunt de pisos que foren construïts entre 1945 i 1960 per als treballadors de l'empresa Hemalosa, la més gran del poble i que volia seguir el model d'una colònia industrial. Consta de quatre blocs, situats a diferents alçades al costat de llevant de la carretera, en un terreny amb desnivell al qual s'hi accedeix mitjançant una sèrie d'escalinates per la part central. El bloc més interessant és el que està situat al sud-oest, que és el primer que es va construir. Consta de tres casetes adossades de dues plantes més golfes. La composició arquitectònica és de línies clares i senzilles, inspirades vagament en el noucentisme encara vigent als anys de postguerra. Tenen com a elements definitoris les triades de finestres a les golfes i els cabirons que sostenen els voladissos de les teulades. També és interessant la façana posterior d'aquest bloc, amb unes típiques eixides que recorden clarament les dels pisos obrers de les colònies industrials. En aquesta part intermèdia entre blocs hi trobem diferents magatzems per als habitants dels pisos. La resta d'habitatges es van construir després i segueixen més o menys la pauta estètica marcada per aquest primer bloc, però amb un caràcter més funcional. | 08258-292 | Avinguda de Manuel López, diversos números. Nucli urbà d'Oló | Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i fou viatjant de drogueria o de queviures. L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (coneguda popularment com a fàbrica López) que en els anys posteriors va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble. A la seva mort, el 1940, els hereus van passar a ser el matrimoni format per Joan M. Roger i Carme Vidal López, els quals crearen la raó social HEMALOSA, que era l'abreviació de 'Herederos de Manuel López'. Aquests van tenir una actitud més obertament paternalista i van intentar convertir Oló en una més de les colònies industrials tot impulsant i finançant alguns serveis al poble: l'asfaltat de la carretera, la construcció de pisos per treballadors, una església nova o un centre recreatiu. La seva intenció era que tota l'entrada al poble des de la carretera quedés sota el seu domini i s'assemblés a una colònia industrial. Entre els anys 1945 i 1960 l'empresa va construir aquests pisos per als treballadors, preveient que es necessitaria molta mà d'obra de fora, principalment de Valladolid, on l'empresa hi tenia diverses fàbriques. Es van edificar en diferents fases. Primer es van fer les cases més baixes al peu de la carretera, inspirades en l'estil noucentista. Després es van fer els blocs que segueixen més amunt al peu de carretera, i finalment els blocs de pisos més grans a la part de dalt. En total es van construir 48 habitatges repartits en quatre blocs de pisos, que tenien tres, quatre o sis habitacions. L'any 1977, quan l'empresa entrà en crisi, va posar a la venda els habitatges, donant preferència per comprar-los a les famílies que ja hi vivien de lloguer. | 41.8754900,2.0350100 | 419926 | 4636402 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86134-foto-08258-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86134-foto-08258-292-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86156 | Antiga Casa de la Vila (cal Terme) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila-cal-terme | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139. | XIV-XX | Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), probablement d'origen medieval i que durant força anys va ser l'Ajuntament. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Compta amb planta baixa més dos pisos. La part alta, però, és sobrealçada. Es tracta d'una casa d'estil popular que ha conservat la tipologia dels segles XVII-XVIII, quan devia adquirir la forma actual. La façana principal, encarada vers el carrer Sant Jordi, s'estructura en base a dos eixos d'obertures, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte les superiors. Per la part posterior la casa ha estat objecte d'una ampliació moderna. | 08258-324 | Carrer Sant Jordi, 1. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) | El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Aquesta casa formava part del primer cercle de la sagrera, tot i que no en coneixem notícies antigues gaire concretes. Tenia el sobrenom de cal Terme, cosa que suggereix que des de temps enrere havia estat la casa del comú o l'ajuntament. Com a mínim ho era des de principis del segle XX. Molt a la vora pel costat sud-est, ja sota els horts, hi havia una construcció més antiga (de la qual fa uns anys encara se'n podien veure les ruïnes) que formava part de la mateixa casa i que tal vegada havia estat la primera seu de la Casa del Comú. Durant la Guerra Civil de 1936 l'Ajuntament i el Comitè Revolucionari es van traslladar a la Rectoria. Acabada la guerra, la Casa de la Vila es va emplaçar a l'avinguda Manuel López, on ara hi ha l'hostal, i després ha tingut altres ubicacions. Els anys de la Guerra Civil s'enderrocà la casa que hi havia adossada a ponent, cal Rectoret, per obrir el pas que donava al cementi vell. Molta gent recorda que als baixos de la Casa de la Vila hi havia una cambra que feia funcions de calabós. Posteriorment, la casa es va vendre a particulars i ha estat reformada. | 41.8706400,2.0344700 | 419875 | 4635864 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86156-foto-08258-324-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 86150 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-4 | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139-141, 143-145. | XIX-XX | La casa necessitaria més manteniment i rehabilitació | Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) i que durant molts anys va ser l'escola municipal. És un edifici de planta irregular, parcialment entre mitgeres, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Antigament hi havies dues cases, que foren reformades a principis del segle XX per tal d'adequar l'immoble com a escola. L'edifici actual no té elements d'especial interès. La façana principal, encarada a la plaça, compta amb un porta lateral i diverses finestres de distribució més o menys regular. Antigament hi havia una altra porta a la dreta. Era la que donava accés a l'aula de les nenes, mentre que la de l'esquerra era l'entrada dels nens. Al primer pis hi ha dos balcons. Els murs són de maçoneria, actualment arrebossats. Durant el temps que va ser escola als baixos hi havia les dues aules, una per als nens i una altra per a les nenes. Al primer pis hi havia dos habitatges: un per al mestre i un altre per a la mestra. | 08258-318 | Plaça Independència, 1. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) | On ara hi ha aquest edifici originàriament hi havia dues cases. A finals del segle XIX una d'elles va començar a utilitzar-se com a escola, però el procés va ser llarg i amb múltiples canvis abans no s'adequà definitivament l'immoble. El 1881 s'havia acordat destinar els baixos de l'Ajuntament a escola, però no sabem si això va arribar a fer-se realitat. Sembla que aquest any l'escola va ser un temps a cal Pons (a l'actual carrer Sant Antoni, abans carrer Major). El 1882 l'escola es traslladà ja a la casa del carrer Mesón (actualment Plaça de Baix). Probablement al principi només hi havia la de nenes, ja que l'escola dels nens s'havia traslladat el 1885 al carrer de Vic, a la casa de Francesc Rodoreda. Amb tants trasllats va créixer la consciència que calia fer unes escoles noves. Fou per això que el 1901 en una reunió dels caps de família l'Ajuntament decidí adequar per a aquesta funció els immobles de la Plaça de Baix. Per això van comprar dues cases, que juntes sumaven els 200 m2 de l'edifici actual. No sabem si això s'acomplí immediatament o van haver de passar uns anys. No va ser fins el 1920 que s'acordà fer un pis sobre les aules, que va costar 1.800 pessetes i s'adjudicà a Josep Bascompte Sala. En aquest emplaçament de la plaça de Baix (oficialment anomenada de la Independència) l'escola municipal s'hi va mantenir durant molts anys, tot i que al poble van sorgir altres iniciatives d'escoles privades. La de nenes estava regentada per les monges i era al convent, i la de nens es feia al Centre Catòlic. Durant la Guerra Civil hi havia dues aules a l'escola de la Plaça de Baix, més una de pàrvuls a cal Terme; és a dir, a la Casa de la Vila. Anys més tard, a partir de 1953 es començaren a fer gestions per la construcció d'una escola més moderna. La tramitació va ser llarga, i no va ser fins el 1961 que es van inaugurar les escoles actuals. Tanmateix, aquesta casa de la Plaça de Baix va mantenir la funció educativa. Fins la dècada de 1980 s'hi feia el primer cicle de primària. A partir d'aleshores encara es va mantenir uns anys com a guarderia. Durant un temps la casa va acollir el Moviment Junior, i posteriorment l'Ajuntament la va vendre a un particular. En el llibre 'Oló, un poble, una història' es recullen en un llistat aproximat els mestres que han exercit a Santa Maria d'Oló (FERRER, 1991: 143-144). | 41.8704300,2.0342500 | 419856 | 4635841 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86150-foto-08258-318-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 86109 | Aqüeducte del Molí Xic de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-xic-de-rocafort | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 31. | XX | Aqüeducte que forma part de la canalització per portar aigua al Molí Xic de Rocafort. La captació d'aigües es feia a la zona on hi ha la font de la Deu, uns 150 m al nord del molí. Per tal de salvar el desnivell provocat pel pas d'un torrent es va construir aquest aqüeducte, que consta de dos murs de pedra, a banda i banda, i d'un conducte fet de formigó a la part central. L'aigua era conduïda a una petita caseta on hi havia una turbina que generava electricitat per al gran mas de Rocafort. Aquesta petita central elèctrica devia fer-se a la primera meitat del segle XX. | 08258-267 | Sector nord-est del terme municipal | No coneixem gaires notícies concretes d'aquest molí, que era anomenat Molí xic de Rocafort. Molt a prop hi ha el Molí de Rocafort, que probablement s'havia construït entorn del 1600, en el moment d'apogeu del mas Rocafort. Els Rocafort eren una família d'un alt nivell social i a principis del segle XX ja havien marxat a viure a Artés, de manera que conservaven el mas com a segona residència. Devien habilitar aquesta petita central elèctrica per generar electricitat per a la casa. Segons es diu en el llibre de molins del Moianès (AYMAMÍ; PALLARÈS, 1994: 31), tant el Molí de Rocafort com el Molí Xic haurien estat en funcionament fins la dècada de 1940. | 41.8987700,2.1091500 | 426105 | 4638921 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86109-foto-08258-267-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86024 | Aqüeducte i rec del Molí del Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-i-rec-del-moli-del-coix | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 105, 110. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet), p. 86. | XVIII | Aqüeducte en bon estat, rec en bona part perdut | Rec del Molí del Coix que en el seu tram final passa per un aqüeducte de dimensions considerables, poc abans d'arribar al molí. Tota la infraestructura es troba als peus del turó on s'assenta el nucli antic d'Oló, vora la riera d'Oló. El punt de captació on hi havia la resclosa es situa a l'anomenada Gola de la Galeta, uns 600 metres riera amunt (coordenades UTM ETRS80: 420021;4635880). En aquest indret la riera d'Oló feia una gola amb un giravolt on es produïen remolins, d'aquí el nom de Gola de la Galeta. Actualment el curs de la riera ha variat lleugerament, l'aigua passa a una cota més baixa i la resclosa ja fa anys que ha desaparegut, però es conserva l'inici del rec, actualment encimentat. El traçat del rec seguia la riba nord de la riera. Passava per un primer tram descobert, després per una canonada que estava suspesa a mitja alçada de la paret d'una roca (encara se'n poden veure vestigis), continuava per un altre tram al descobert, després per una mina artificial i, finalment, l'últim tram d'uns 150 m discorria per una mina natural entremig de la roca. La sortida d'aquesta mina, en forma d'una gran esquerda, encara es pot veure a pocs metres de l'aqüeducte. Fa uns anys era més fonda i encara es podia transitar força endins. L'aigua que baixava de la mina era canalitzada cap a l'aqüeducte. L'aqüeducte té uns 16 m de llargària i uns 2,60 d'ample. És una obra sòlida feta de maçoneria. Consta d'un arc principal, escarser, sota el qual hi passa el torrent Gros, que desemboca a la riera d'Oló. En el seu inici a llevant l'aqüeducte fa un gir i se sustenta sobre dos petits arcs secundaris. L'aigua passava canalitzada per una caixa interior coberta, i desembocava uns metres enllà en les dues basses que tenia el molí del Coix, situades uns 25 m al nord-est del molí. | 08258-184 | Prop del Molí del Coix, al sector central del terme municipal | No coneixem notícies antigues sobre el molí del Coix, i fins i tot ignorem quina denominació tenia antigament, ja que el sobrenom de Coix es refereix a l'últim moliner que el va fer anar i que era coix. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra del segle XVIII. Pel que fa a l'aqüeducte, es tracta d'una obra de bona qualitat tècnica però de datació incerta. Un aspecte a tenir en compte és que el molí d'Altimires, que es pot datar als segles XIII-XIV, tenia el seu punt de captació d'aigües probablement a la zona on ara hi ha el molí del Coix. Això es pot deduir per les cotes d'altitud. No es pot descartar que l'aqüeducte i les infraestructures hidràuliques ara associades al molí del Coix fossin originàriament del molí d'Altimires, que era segurament una fundació del senyor del terme. Tanmateix, amb la dades que ara tenim a la mà ens hem d'inclinar per datar l'aqüeducte, igual que el molí del Coix, a l'entorn del segle XVIII. El molí del Coix va funcionar fins els temps de la Guerra Civil, i fou un dels darrers en actiu. Posteriorment el rec encara s'utilitzava per regar alguns horts de la zona. | 41.8686200,2.0329500 | 419746 | 4635641 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86024-foto-08258-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86024-foto-08258-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas GüellFotografia 1 feta per Josep Canamasas, quan es va netejar l'entorn de l'aqüeducte | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 85931 | Armenteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armenteres | <p>DELGADO OREA, Edgar Efren (2020). <em>Armenteras y el Chamanasterior: 1000 años de historia</em>.</p> <p>FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 72, 107, 165.</p> <p>SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 12.</p> | XIX-XXI | <p>Masia de dimensions considerables, d'origen medieval, emplaçada en una esplanada propera a l'església romànica de Sant Joan d'Oló vell. El conjunt consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més dos pisos i golfes) que té un bon nombre de coberts annexos que s'allargassen cap al sud-oest, així com un pavelló de nova construcció polifuncional i un altre cobert antic al sud-est. El cos residencial inicialment era més petit i en un moment donat, sembla que fruit d'una important reforma al segle XVIII, es convertí en un gran casal de tres plantes, d'arquitectura molt regular. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una distribució en base a tres eixos d'obertures. El portal és adovellat, amb un interessant escut de Catalunya a la dovella central que també representa a la part inferior unes armes, possiblement en referència al significat del nom Armenteres. La resta d'obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i les de la façana principal han estat transformades en balcons. Els murs són de maçoneria i a pedra vista. En la façana sud-oest s'han adaptat antigues galeries i s'ha reconstruït l'espai amb un ampli porxo que enllaça amb els coberts adossats, molt ben rehabilitats i adaptats com a espais multifuncionals. Interiorment la masia conserva els espais tradicionals, mentre que la planta superior és la que ha sofert més modificacions per acollir els dormitoris del centre. A l'entorn de la masia i distribuïts per l'ampli espai de la finca s'han adequat múltiples indrets amb tòtems i altres elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes, per exemple a l'anomenat 'Lago del Loto'. En un lloc proper al camí d'accés es conserven algunes restes d'una serradora moderna que pertanyia al mas.</p> | 08258-91 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El mas Armenteres és d'origen medieval. La primera referència que en coneixem el del 1394, quan en la llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló hi figura Bernat Armenteres. Cal suposar que aleshores era l'hereu del mas. En el fogatge de 1515 hi apareix 'lo mas Armenteres', pertanyent a la parròquia de Sant Joan d'Oló. I en el fogatge de 1553 hi consta Valentí Armenteres. Està clar, doncs, que la família de cognom Armenteres eren els propietaris del mas, però no en coneixem notícies històriques més concretes, llevat de les inscripcions a la mateixa façana de la casa. La del 1646 ens indica que la masia ja tenia una certa rellevància, a jutjar per la rica decoració de caràcter religiós que es pot veure en la finestra. Al segle XVIII, i tal vegada també al llarg del XIX, Armenteres es transformà en un casal de dimensions considerables, però no en coneixem els detalls. Ja al segle XX, en plena Guerra Civil el 1936 l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos del municipi. Entorn de 1954 la família Llonch, que feia poc havien establert la seva segona residència a Sant Joan d'Oló, van comprar la finca d'Armenteres, que incloïa una caseta prop de l'església parroquial (cal Feliu). Els Llonch eren uns rics industrials de Sabadell, del sector de la llana, i es van estar al poble més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular, sobretot per l'alt tren de vida que portaven. Van fer reconstruir la caseta prop de la Rectoria per tal d'instal·lar-s'hi. Llavors s'anomenà cal Llonch i actualment és Armenteres de Dalt, i també la pallissa, actualment coneguda com a Torre d'Armenteres. Mentrestant, al mas Armenteres hi havia masovers, que fins els volts de 1965 eren la família Serra. Els Llonch es van estar a Sant Joan d'Oló fins els volts de 1985 quan, després d'haver-se arruïnat, van vendre les seves propietats. Joan Llonch Arquer va vendre el mas Armenteres a Agustín Orea, d'origen mexicà i persona polifacètica. Anteriorment havia format part de la comunitat instal·lada a la masia veïna de la Plana, fins que adquirí Armenteres i decidí crear el seu propi centre per fomentar activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins. En una llinda de la casa s'hi pot llegir el terme 'Chamanasterio'. La masia es va anar rehabilitant amb l'ajuda de voluntaris, i s'hi va instal·lar a viure també la família d'Orea. Actualment Armenteres és un espai comunitari que s'ofereix per a activitats i estades de caire divers.</p> <p>Els actuals propietaris han editat un llibre amb la història de la masia des dels seus inicis fins a l'actualitat (DELGADO, 2020).</p> | 41.8497000,1.9972400 | 416758 | 4633575 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85931-foto-08258-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85931-foto-08258-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 12 (Pla Especial Urbanístic 2011) Actualment ha estat transformada en un centre d'activitats i està envolada d'espais per a usos lúdics i diversos, però ha conservat molt bé la tipologia tradicional. L'edifici presenta les següents inscripcions: En una llinda de la façana nord-oest, primer pis: SATA. T. SAI[?] SANTISIM SACRAMENT ANY 1646 En una llinda de la façana nord-oest, segon pis: MDCCLXVIII (1768) Inscripció en un dels coberts: CHAMANASTERIOR 1212 2012 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 85970 | Armenteres de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armenteres-de-dalt | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 17. | XIX-XX | Casa rural reconstruïda pràcticament de nou pels volts de 1954 sobre una anterior i modesta casa de pagès. Forma part del nucli dispers que es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló. Consta d'un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més dos pisos i golfes) i té pràcticament a tocar la casa més petita anomenada Torre d'Armenteres, que inicialment eren els seus coberts i més endavant s'adaptà com a caseta auxiliar on s'allotjava el servei. Armenteres de Dalt és una edificació refeta gairebé de nova planta i concebuda com a segona residència d'una família d'alt nivell social. Les estructures són fetes amb formigó, però estilísticament la casa pren com a model les construccions rurals populars, i ho fa d'una manera gens ostentosa. L'entrada habitual és a la façana nord i dóna directament al primer pis. Hi veiem diferents finestres de punt rodó que evoquen les d'una masia tradicional, igual com les que trobem a la façana sud. La façana del sud-oest presenta diferents tipologies d'obertures, totes perfectament alineades en cadascun dels tres nivells, mentre que la façana de llevant és més regular. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i gairebé totes les finestres són emmarcades amb maó. | 08258-130 | Al nucli de Sant Joan d'Oló, al sector sud-oest del terme municipal | Originàriament aquesta casa es deia cal Feliu i devia ser una de les casetes que van sorgir al segle XIX a l'entorn de l'església de Sant Joan d'Oló. En aquest cas no era una masoveria dels Plans, com la resta, sinó del mas Armenteres. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Feliu consta com a habitada, però a mitjans de segle XX ja es trobava pràcticament en ruïnes. En aquests anys (entorn de 1952) van desembarcar a Sant Joan d'Oló la família Llonch. Eren uns rics industrial de Sabadell, del sector de la llana, i s'hi van estar més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular. Al principi venien per fer acampada a la zona, ja que eren afeccionats a l'excursionisme i a l'esquí. Van fer amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a establir-se a la Rectoria, on van adequar tot d'habitacions a les golfes. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana. Pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou la casa de cal Feliu, que va passar a ser coneguda com a cal Llonch. A la part de baix hi havia la pallissa o uns coberts (actualment la Torre d'Armenteres) que es va destinar a allotjament del servei. La família Llonch portava un alt tren de vida que contrastava amb l'ambient rural de Sant Joan d'Oló. Venien amb cotxes conduïts per xofers i acompanyats d'un gran nombre de servents. Teresa Moratonas (de la masia de la Canal) els va fer de minyona durant força anys. Són recordats per les seves aficions, com ara muntar a cavall, i sobretot perquè organitzaven uns banquets multitudinaris en els quals hi assistien representants de l'alta societat i la flor i nata de Sabadell, incloent-hi alcaldes, bisbes i oficials de la Guàrdia Civil. A Sabadell els Llonch vivien en una gran mansió. Joan Llonch, casat amb Rosa Arquer Costajussà, estava al capdavant de l'empresa. El matrimoni va tenir sis fills, tots mascles: Josep, Joaquim, Joan, Jordi, Ramon i Francesc. L'hereu, Josep Llonch Arquer, pels volts de la dècada de 1970 es va casar amb M. Assumpta Plans Fígols, filla dels propietaris del mas hegemònic de la parròquia: els Plans. A la jove parella els van muntar una moderna granja de vedells prop de la zona perquè fos la seva font de subsistència, però la granja va durar pocs anys. Segons es diu, aquesta generació no va saber mantenir el patrimoni, i tant els Llonch com els Plans van acabar arruïnats. Efectivament, en els anys següents l'imperi industrial dels Llonch va entrar progressivament en declivi, afectat per seriosos problemes judicials. Entorn de 1985 els Llonch van marxar de Sant Joan d'Oló i alguns d'ells es van establir a Navarcles. Aleshores els propietaris eren Joan Llonch Arquer i Ramon Arquer (un tiet), que van vendre les dues cases a tres germans de cognom Sala. Més tard, Armenteres de Dalt va quedar per Ramon Sala, i la Torre d'Armenteres per Joan Sala, que encara en són els propietaris. | 41.8465600,2.0045700 | 417363 | 4633219 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85970-foto-08258-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85970-foto-08258-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 17 (Pla Especial Urbanístic 2011)Altres denominacions: cal Feliu i cal LlonchInformació oral facilitada per Joan i Ramon Sala i Teresa Moratonas. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 86074 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-7 | <p>BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 216. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 180-181, 191-192. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 473. SENTIES ANTONELL, Marta ; JUBANY SÁNCHEZ, Míriam (2002). Bastoners d'Oló (Treball de recerca de 2n Batxillerat). VILÀ SABATA, Pilar; ROCA BUJONS, Maria (1984).Els bastoners de Sta. Maria d'Oló. Treball inèdit de Magisteri.</p> | XIX-XXI | Tradició vigent | <p><span><span><span>Ball tradicional que continua vigent a Santa Maria d’Oló de la mà de la colla de bastoners. Solen sortir a ballar en dues dates fixes: per Pasqua florida, juntament amb les Caramelles, i per la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, que cada any s’organitza en un poble diferent. Per la celebració de Pasqua florida al migdia totes les colles es concentren a la plaça de l’Església Nova per fer la cantada i ballada conjunta, després d’haver ballat per places i carrers del poble. També surten a ballar quan hi ha un esdeveniment important, com ara la visita d’una autoritat o el Correllengua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla dels bastoners es compon de vuit balladors: quatre s’anomenen paradors i quatre rematadors (un d’aquets quatre rematadors porta la bandera i és l’abanderat) . Actualment les quatre o cinc colles existents vesteixen igual: van vestits amb una brusa blanca, calces amples de color blanc, un faldell (que a la colla anomenen faldilla), uns camals amb cascavells, una faixa de color vermell i un barret de tipus canotier (típic dels anys 1920) folrat de roba de color blanc, amb una cinta groga o vermella (segons el porti un parador o un rematador). També porten unes cintes de colors situades al darrera i guarnides amb flors, i encara una cinta que travessa el pit i l’esquena, de la clavícula al maluc i d’esquerra a dreta amb color groc (si és un parador) i de dreta a esquerra i vermella (si és un rematador). Als peus calcen espardenyes de vetes de color blanc amb mitjons del mateix color. Els bastons són fets de fusta d’alzina; tenen una llargada de 45 cm i un diàmetre de 3,5 cm. Pel que fa al mocador, a Catalunya hi ha colles que el porten al cap i altres al barret. Oló forma part d’aquests segons, i hi ha una teoria que diu que els que el portaven al barret vénen de tradició de traginers i transhumància, mentre que el que els altres són més característics de la zona litoral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment els balls són els següents: l’airosa, el tralara o picotí xic, la processó, el saltador, el picotí gros, el rotllet i els quatre cantons. Pels volts de l’any 1985 s’hi va afegir una combinació de dos balls (el saltador i el picotí gros) a la qual se l’anomena el quatre per quatre. Els vuit balls antics segueixen la coreografia tradicional. L’any 2011 es van estrenar dos balls més. Són els balls anomenats el bastoner i el flabiolaire, amb música de Lluís Marmi i coreografia de Damià Güell i Sabata, que és qui actualment s’encarrega d’ensenyar les coreografies. Els balls nous mantenen en bona part la coreografia tradicional, però se n’hi ha afegit alguna que ballen altres colles de bastoners. L’any 2019 s’incorporà un altre ball nou anomenat Primera trobada, en record dels bastoners d’Oló que van organitzar la primera trobada de bastoners de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als instruments musicals que acompanyen el ball, aquests han anat variant amb el temps. Es va començar amb un flabiol de pastor. A la dècada de 1950 es tocava amb harmònica, als anys setanta es tornà al flabiol. En aquest moment es van escriure per primera vegada les partitures dels balls a càrrec del fabliolaire Lluís Coma. Els anys vuitanta es tocava amb flauta aguda, i en l’actualitat es torna a fer amb flabiol. Cal dir que Oló és dels pocs pobles on es manté només aquest instrument.</span></span></span></p> | 08258-232 | Santa Maria d'Oló | <p><span><span><span>Els bastoners a Oló ja devien existir al segle XIX o tal vegada amb anterioritat. La primera notícia coneguda, però, és del 2 de març de 1901, quan un grup de socis demanaven els vestits dels bastoners al president de la Congregació de Sant Lluís Gonçaga per poder sortir amb les Caramelles el dia de Pasqua. D’això es dedueix que no era una entitat organitzada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els tres anys de la guerra civil els bastoners van deixar de ballar. Després de la guerra alguns balls van sofrir modificacions. Va ser el cas de la Pastoreta, que es convertí en una peça titulada Marxa Real. Així mateix, els bastons es van pintar amb la bandera d’Espanya. Els anys 1950 un grup de dones, entre elles Maria Vila, decidiren confeccionar nous vestits amb roba donada per Manufactures Borràs. Els vestits antics s’havien fet malbé a causa de la humitat de la rectoria. Més endavant hi va haver breus períodes d’interrupció: a la dècada de 1960 (uns pocs anys) i també a la dècada de 1970. L’any 1977 es va crear una colla de balladors més joves: la colla dels petits. Quan s’unien les dues colles es podien aconseguir uns efectes coreogràfics força espectaculars i, a més, s’assegurava la renovació del grup amb components de noves generacions. Aquest mateix any Maria Oliveres va confeccionar una nova bandera dels bastoners, i des d’aleshores es balla amb dues banderes. Una la porta la colla dels grans i l’altra la colla dels petits.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un any abans, el 6 de juny de 1976, s’havia celebrat la primera Trobada Nacional de Bastoners a Oló. El grup de bastoners local va tenir una notable influència en el seu impuls. En aquesta primera edició, organitzada conjuntament amb el Grup Cultural Guillem d’Oló, hi van participar sis colles, incloent-hi la d’Oló. Aquesta trobada, organitzada cada any en un poble i per una colla diferent, ha arribat a aplegar més de 80 colles. L’any 1990, amb motiu de la celebració dels 1.100 anys de l’aparició escrita del nom d’Oló, es va fer una trobada de diferents generacions de persones que havien ballat amb els bastoners d’Oló. Va comptar amb cinc colles del poble. El 1996 les noies es van integrar al ball de bastons, a petició seva. El vestit que porten és el mateix del bastoners. També en aquesta dècada de 1990 Fina Sala Oliveras va dissenyar l’anagrama.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2000 es va celebrar una trobada titulada “25 anys de trobades i més de 100 ballades”. Aquest dia es va inaugurar el monument als bastoners que hi ha davant de l’església nova. El disseny és d’Albert Manubens. El 2008 es va presentar a Oló el llibre “32 anys de trobades i 22 anys de la coordinadora de ball de bastons”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquest darrer període s’ha ensenyat a tocar el ball de bastons als més petits i també el flabiol i la música dels balls a diferents generacions. Com ja hem dit, el 2011 es van estrenar dos balls nous: el bastoner i el fabliolaire. Pels volts de 2014 l’agrupació va redactar uns estatus per primera vegada. Actualment hi ha una junta que està al front de l’entitat. El 2015 es va celebrar una trobada titulada “40 anys de trobades” en la que es va convidar a les mateixes colles de l’any 1976 i s’hi va afegir la de Prats de Lluçanès, ja que aquest municipi cada any convida la colla d’Oló per la festa major.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pintura dels bastons ha anat variant al llarg del temps. A la dècada de 1910 estaven pintats en dues franges helicoïdals, una de negre i l’altre marró granat. Se’n conserven dos bastons. En la postguerra, tal com hem dit, es van pintar amb la bandera d’Espanya. L’any 1950, amb la vinguda de la mare de Deu de Fàtima, es van pintar de color blau i blanc, i a la dècada de 1970, quan es va reprendre el ball, s’assajava amb els bastons de la bandera d’Espanya (bastons vells) i es ballava amb bastons pintats amb la senyera. A partir de la dècada de 1980 els bastons no estan pintats, ja que d’aquesta manera tenen més bona sonoritat.</span></span></span></p> | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86074-foto-08258-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86074-foto-08258-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell, Damià Güell Sabata i Josep Güell Sabata. Fotografies facilitades per la Colla de bastoners i caramelles, i per Josep Canamasas Güell | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 85848 | Barraca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-0 | XXI | Recentment reconstruïda | Barraca de pedra seca, de planta rectangular i adossada a un terreny amb desnivell, vora la Riera d'Oló. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb túmul i plantes al damunt. La porta d'entrada és amb llinda de pedra plana. En aquest lloc hi havia dues barraques i, entorn de 2010, el Consorci del Moianès hi va fer una intervenció que va consistir en reconstruir una barraca amb part de les dues originàries. | 08258-26 | Sector central del terme municipal | 41.8655300,2.0261000 | 419174 | 4635305 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té al costat un plafó de l'Espai Natural Protegit del Moianès amb informació sobre les barraques de pedra seca. La zona està adequada amb un banc, ja que forma part d'un dels itineraris. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85857 | Barraca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca, de planta rectangular i de dimensions força grans, situada enmig d'un camp. Té el sostre amb bigues de fusta que suporten un túmul de terra al damunt. La porta d'entrada és amb llinda de fusta. | 08258-35 | Sector central del terme municipal | 41.8724100,2.0241400 | 419020 | 4636071 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85857-foto-08258-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85857-foto-08258-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85858 | Barraca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-1 | XIX-XX | Coberta esfondrada | Barraca de pedra seca, de planta quadrada. El sostre era amb bigues de fusta, a un sol vessant, però s'ha esfondrat. La porta és amb llinda de pedra plana. | 08258-36 | Sector central del terme municipal | 41.8715200,2.0242900 | 419031 | 4635972 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85859 | Barraca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-1 | XIX-XX | Semi-derruïda | Barraca de pedra seca, de planta quadrada i situada al marge d'un camp, al Pla de cal Portí. Es troba semi-derruïda, i només conserva dues parets. | 08258-37 | Sector central del terme municipal | 41.8755000,2.0219900 | 418845 | 4636416 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85860 | Barraca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13-1 | XIX-XX | Força derruïda | Barraca de pedra seca, de planta quadrada que es troba força derruïda, vora un camí. Només se'n conserva la part inferior. | 08258-38 | Sector central del terme municipal | 41.8741000,2.0229500 | 418923 | 4636259 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85861 | Barraca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14-1 | XX | Barraca de pedra seca, de planta quadrada. El sotre és amb falsa cúpula amb túmul de terra al damunt. La porta és amb llinda de pedra plana. | 08258-39 | Sector central del terme municipal | 41.8718000,2.0276300 | 419309 | 4636000 | 1906 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85861-foto-08258-39-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en brancal de la porta: 1906 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 85862 | Barraca 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15-2 | XIX-XX | Barraca de pedra seca que es troba pràcticament adossada a una altra barraca (al costat nord del conjunt). És de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula que conserva més o menys el túmul de terra al seu damunt. La porta és amb llinda de pedra plana. | 08258-40 | Sector central del terme municipal | 41.8806800,2.0498100 | 421160 | 4636965 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85862-foto-08258-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85862-foto-08258-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85863 | Barraca 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16-2 | XIX-XX | Barraca de pedra seca que es troba pràcticament adossada a una altra barraca (al costat sud del conjunt). És de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i túmul de terra al seu damunt. La porta és amb llinda de pedra plana. | 08258-41 | Sector central del terme municipal | 41.8806400,2.0498300 | 421162 | 4636960 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85863-foto-08258-41-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85864 | Barraca 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17-1 | XIX-XX | Lleus esllavissaments a la paret | Barraca de pedra seca de planta circular. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb túmul de terra. La porta és amb llinda de pedra plana. | 08258-42 | Sector central del terme municipal | 41.8801700,2.0475600 | 420973 | 4636910 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85864-foto-08258-42-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85865 | Barraca 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18-2 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra de planta quadrada, prop del mas el Pardols. La coberta era a un sol vessant, però s'ha perdut. | 08258-43 | Sector central del terme municipal | 41.8836100,2.0442900 | 420706 | 4637295 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85866 | Barraca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19-2 | XIX-XX | S'ha esfondrat la coberta | Barraca de pedra seca de planta rectangular, prop del raval de la Rovirola. El sostre devia ser de falsa cúpula, però s'ha esfondrat. | 08258-44 | Sector central del terme municipal | 41.8763100,2.0203200 | 418708 | 4636507 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85849 | Barraca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca, de planta quadrada i de petites dimensions. És adossada per la part posterior al terreny, vora la Riera d'Oló. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb túmul i plantes al damunt. La porta d'entrada és amb llinda de pedra plana. | 08258-27 | Sector central del terme municipal | 41.8653200,2.0256800 | 419139 | 4635282 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 85867 | Barraca 20 (de la Font de les Hortes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20-de-la-font-de-les-hortes | XIX | Coberta per la vegetació però ben conservada | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula que conserva el túmul de terra, actualment ple de vegetació. La porta és amb llinda de pedra plana. Està situada al costat de la Font de les Hortes, vora la carretera a Sant Joan d'Oló. Aquesta barraca va ser feta per constructors de barraques ceretans, els quals tenien gran domini de la tècnica de la pedra seca. Es pot observar en el fet que les pedres són de tamany més gros i estan disposades de manera diferent, moltes d'elles verticals. A més, té la particularitat que està datada al 1881, segons la inscripció. | 08258-45 | Sector central del terme municipal | 41.8652800,2.0440500 | 420663 | 4635260 | 1881 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85867-foto-08258-45-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra al costat de la porta: 1881 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 85868 | Barraca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21-2 | XIX-XX | Barraca de pedra seca, de planta irregular, adossada en un terreny amb desnivell, enmig d'un camp . Té coberta de falsa cúpula i porta amb llinda de pedra plana. | 08258-46 | Sector central del terme municipal | 41.8816900,2.0330600 | 419772 | 4637093 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 85869 | Barraca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22-1 | XIX-XX | Parets lleument esllavissades | Barraca de pedra seca, de planta irregular i atípica, amb una cambra més o menys circular que té adossat una mena de cobert lateral. El sostre és amb falsa cúpula, que conserva restes del túmul de terra que el cobria. La porta és amb llinda de pedra plana. | 08258-47 | Sector central del terme municipal | 41.8828200,2.0522300 | 421364 | 4637200 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85869-foto-08258-47-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85870 | Barraca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23-2 | XIX-XX | Barraca de pedra seca, de planta rectangular, parcialment adossada a un terreny amb desnivell, al marge d'un camp. Té el sostre de falsa cúpula amb túmul de terra al damunt. La porta és amb llinda de pedra plana. | 08258-48 | Sector central del terme municipal | 41.8831400,2.0394900 | 420307 | 4637248 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 85871 | Barraca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-24-2 | XIX-XX | Parcialment esfondrada | Barraca de pedra seca de planta irregular, adossada a un terreny amb desnivell, al marge d'un camp. El sostre era de falsa cúpula, però s'ha esfondrat i l'interior de la barraca ha quedat colmatat per les pedres. La porta és amb llinda de pedra plana. | 08258-49 | Sector central del terme municipal | 41.8835200,2.0398600 | 420338 | 4637289 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85871-foto-08258-49-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85892 | Barraca 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25-2 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca de planta circular, adossada al marge d'un camp. Té porta rectangular amb llinda de pedra plana i ha perdut la coberta. | 08258-70 | Prop de Rodoreda, sector central del terme municipal | 41.8694100,2.0592400 | 421929 | 4635705 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85893 | Barraca 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26-1 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, força gran. Està adossada al marge d'un camp, té porta rectangular amb llinda de pedra plana i coberta de falsa cúpula amb un túmul de pedres al damunt. L'interior conserva una lleixa de pedra. | 08258-71 | Prop de Rodoreda, sector central del terme municipal | 41.8703300,2.0582600 | 421849 | 4635808 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 85894 | Barraca 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-27-1 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, adossada al marge d'un camp. Té porta rectangular amb llinda de pedra plana, i la coberta de falsa cúpula amb túmul. Adossat a la façana té un banc de pedra. | 08258-72 | Prop de Sau, sector sud-est del terme municipal | 41.8465300,2.0378000 | 420121 | 4633184 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 85895 | Barraca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28-1 | XIX-XX | Barraca de pedra seca, força petita, de planta circular i adossada a un marge. Té porta rectangular amb llinda de pedra i coberta de falsa cúpula, sense túmul. | 08258-73 | Prop de Sau, sector sud-est del terme municipal | 41.8464000,2.0371500 | 420067 | 4633171 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 85896 | Barraca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29-1 | XIX-XX | En ruïna | Restes d'una barraca de pedra seca en ruïnes. És de planta circular i es troba al costat del camí que va a Vilarasau. | 08258-74 | Prop de ca l'Oller, sector sud-est del terme municipal | 41.8503500,2.0409400 | 420387 | 4633606 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85896-foto-08258-74-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 85850 | Barraca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-1 | XIX-XX | Coberta en bona part esfondrada | Barraca de pedra seca, de planta circular, amb el sostre de falsa cúpula, que en bona part s'ha esfondrat. | 08258-28 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8964100,2.0818600 | 423838 | 4638682 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85897 | Barraca 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-30-1 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca de planta circular, situada al costat del camí a la Careta. Té porta rectangular amb llina de pedra i ha perdut la coberta. | 08258-75 | Prop de la Careta, sector sud-est del terme municipal | 41.8398900,2.0334200 | 419749 | 4632451 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85897-foto-08258-75-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 86059 | Barraca 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-31-1 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca, de planta rectangular i adossada a un terreny amb desnivell. Li falta la coberta, que era a dues vessants. A l'interior conserva unes lleixes. | 08258-217 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8535900,1.9852600 | 415769 | 4634018 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86059-foto-08258-217-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 86060 | Barraca 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-32-1 | XIX-XX | Molt derruïda | Barraca de pedra seca ques es troba molt derruïda i pràcticament només en queden els fonaments. Era de planta quadrada. Està emplaçada al marge d'un camí. | 08258-218 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8510400,1.9896500 | 416130 | 4633731 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86061 | Barraca 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-33-0 | XIX-XX | Parcialment derruïda, ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca de planta rectangular, emplaçada en un replà al costat d'un camí. Es troba parcialment derruïda i ha perdut la coberta, que era a dues vessants. | 08258-219 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8531900,1.9904700 | 416201 | 4633969 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86062 | Barraca 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-34-0 | XIX-XX | Parcialment esfondrada | Barraca de pedra seca emplaçada prop del nucli de Sant Joan d'Oló. És de planta circular, amb la coberta de falsa cúpula, i es troba parcialment esfondrada. | 08258-220 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8466300,2.0023200 | 417176 | 4633229 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86062-foto-08258-220-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 86063 | Barraca 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-35-0 | XIX-XX | Molt derruïda | Barraca de pedra seca emplaçada prop del mas Rojans. És de planta circular i es troba en bona part esfondrada. | 08258-221 | Sector central del terme municipal | 41.8469900,2.0286600 | 419363 | 4633244 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86063-foto-08258-221-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere, Marc i Montse Mas Sors. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86064 | Barraca 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-36-1 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca emplaçada prop del mas Rojans. És de planta circular i ha perdut la part de la coberta, que devia ser de falsa cúpula. | 08258-222 | Sector central del terme municipal | 41.8479400,2.0275600 | 419273 | 4633350 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86064-foto-08258-222-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere, Marc i Montse Mas Sors. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86065 | Barraca 37 (de Rendenes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-37-de-rendenes | XIX-XX | Llinda trencada; part posterior lleument esfondrada | Barraca de pedra seca de grans dimensions i que té la particularitat que estava dividida en dues plantes. És a dir, a l'interior hi havia un sostre de fusta (que ja no es conserva), a l'estil d'un altell, on dormien els homes, mentre que a la planta inferior hi dormien les mules. La barraca és de planta circular, amb coberta de falsa cúpula que conserva part del túmul de terra. Té porta rectangular amb llinda plana. A la part alta el mur fa una petita cornisa que marca el nivell de l'altell. Aquesta barraca era utilitzada per bosquerols de la zona que treballaven en carboneres. | 08258-223 | Sector central del terme municipal | 41.8479400,2.0264800 | 419183 | 4633351 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86065-foto-08258-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86065-foto-08258-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Denominacions: barraca de Rendenes (així es denomina en un plafó del PEIN del Moianès) o barraca gran (així l'anomenen els propietaris de Rojans).Informació oral facilitada per Pere, Marc i Montse Mas Sors. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86066 | Barraca 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-38-0 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca emplaçada prop del mas Vilarasau. És de planta circular, adossada a un terreny amb pendent, i ha perdut la coberta. | 08258-224 | Sector sud-est del terme municipal | 41.8497100,2.0409700 | 420388 | 4633534 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86066-foto-08258-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 86067 | Barraca 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-39-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula que conserva el túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda de pedra plana. És coneguda popularment amb el sobrenom de Rei de la Indústria, en referència a un rodamón que, pels volts de la dècada de 1970, traficava amb pells de conills. | 08258-225 | Sector central del terme municipal | 41.8520500,2.0258500 | 419136 | 4633808 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86067-foto-08258-225-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 85851 | Barraca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-0 | XIX-XX | Coberta parcialment esfondrada i amb perill d'esfondrament total | Barraca de pedra seca, de planta circular i força gran. Té el sostre de falsa cúpula cobert amb túmul, que es troba parcialment esfondrada. La porta d'entrada és rectangular però li falta la llinda. | 08258-29 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8974700,2.0843100 | 424043 | 4638798 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86068 | Barraca 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-40-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula que conserva part del túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda plana. | 08258-226 | Sector nord-est del terme municipal | 41.8894800,2.0817000 | 423817 | 4637913 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86068-foto-08258-226-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 86069 | Barraca 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-41-0 | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula. Té porta rectangular amb llinda de pedra, que té una inscripció. És una barraca gran i de molta qualitat, feta amb la tècnica dels constructors de barraques ceretans, que es caracteritza per unes pedres més grosses del que és habitual, escairades i molt bone col·locades. | 08258-227 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8542500,2.0174900 | 418445 | 4634061 | 1884 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86069-foto-08258-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86069-foto-08258-227-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda: San Juan y Juan. Juan Nogé 1884Inscripció en una pedra interior prop de la porta: 1884 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 86070 | Barraca 42 (del Painó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-42-del-paino | XIX-XX | Barraca de pedra seca que adopta una forma singular i totalment atípica, en forma de volta de pedra lleugerament apuntada. Per la cara davantera té un muret que tanca la volta tot deixant un forat central que fa de porta. La barraca està parcialment adossada a un terreny amb desnivell. El Painó era el masover que menava aquestes terres, que actualment són propietat de Moratones. | 08258-228 | Al sector central del terme municipal | 41.8636100,2.0209700 | 418746 | 4635096 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86070-foto-08258-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86070-foto-08258-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: barraca de MoratonesAquesta barraca està senyalitzada dintre d'un dels itineraris a l'entorn de Santa Maria d'Oló | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml