Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78360 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X/XVIII | Can Sallent es troba a uns 120m a l'est del camí Ral del Ripollet, pel costat sud de la línia fèrria Papiol-Mollet, pràcticament al límit sud-oest del terrme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Can Sallent és una masia del segle XVIII, reformada i ampliada al segle XIX. És una construcció de planta rectangular, desenvolupada en planta baixa i en planta pis, amb coberta a dues aigües, de teula àrab. Presenta construccions més modernes adossades pel costat de llevant, fetes de maons i amb coberta de fibrociment. | 08260-193 | Camí Ral del Ripollet | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 988. Primera referència documental. El comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. Segle XIII. Les terres del Congostell que eren de la família dels Muntada de la vila de Sabadell esdevingueren un mas. 1383. El mas ja estava deshabitat. Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segles XVI i XVII. Notícies del Congostell. Documentació del benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell. La família pagesa que tenia la part més important pel que fa a extensió de l'alou del Congostell eren els Vallhonrat de Santiga, tot i que també eren propietaris útils els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. Segle XVII. A cada situació de deutes la família del mas Vallhonrat de Santiga fa servir les terres del Congostell com a garantia dels préstecs de diners en forma de censals morts. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. 1727-1743. Gabriel Vallhonrat lluita per evitar els embargaments. Finalment es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell per la via dels establiments emfitèutics amb un preu d'entrada i un cens anual. 1740 -1752. Les alienacions de patrimoni foren ràpides. Pràcticament es ven o s'estableix tot. 1752. Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la casa del mas Vallhonrat. L'establiment és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita. Ens referim a l'ocupació del territori als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. 1743. Es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. A partir d'aquest moment s'esmenta per separat algunes dades sobre els tres nous masos. 1742. Can Sallent de Santiga. Feren capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell Josep Sallent, pagès de Santiga, amb Marianna Grau. Segles XVIII-XIX. Els Sallent també esdevenen regidors i batlles de Santiga. 1869. Antoni Sallent Puigmartí com a hereu universal feia inventari dels béns que foren del seu pare Joan Sallent Font. El patrimoni acumulat per les diverses generacions de Sallent era força important. Mitjan segle XVIII-XXI. Des fa nou generacions la família Sallent habita al seu mas del Congostell. | 41.5161600,2.1642600 | 430264 | 4596395 | 988 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78360-foto-08260-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78360-foto-08260-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78360-foto-08260-193-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009). | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78361 | Can Medí o Can Juandó Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-medi-o-can-juando-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X/XVIII | Cal Medí o Can Juandó Nou es troba a uns 170m al sud del Camí Ral del Ripollet, entre Can Sallent i Can Juandó Vell. Cal Medí o Can Juandó Nou és un edifici del segle XVIII, reformat al segle XX, de planta rectangular, desenvolupat en planta baixa, planta pis i planta golfes, amb coberta a dues aigües i teula àrab. Les plantes superiors són de construcció moderna feta de maons, mentre que la planta baixa és feta amb còdols. | 08260-194 | Al sud del Camí Ral del Ripollet | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 988. Primera referència documental. El comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. Segle XIII. Les terres del Congostell que eren de la família dels Muntada de la vila de Sabadell esdevingueren un mas. 1383. El mas ja estava deshabitat. Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segles XVI i XVII. Notícies del Congostell. Documentació del benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell. El destí de les terres del Congostell estava directament lligat a l'ús i explotació que en feien els propietaris útils, és a dir els Vallhonrat, els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. Segle XVIII. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. 1727-1743. Gabriel Vallhonrat lluita per evitar els embargaments. Finalment es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell. 1743. Es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. 1743. Andreu Clavé rebé el primer establiment. 1740-1752. Pràcticament es ven o s'estableix tot el patrimoni. 1752. Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la casa del mas Vallhonrat. L'establiment és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita. Ens referim a l'ocupació del territori als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. Anys 70 – 1792. Entre aquests anys és documentat el fill d'Andreu Clavé, Josep. 1804. Joan Clavé, el besnét, va rebre de Josep Maria de Font i Espona un establiment perpetu de 2 quarteres de sembradura del mas Llobateres de Barberà. 1811. En casar-se Joan Clavé amb Àngela Vernet heretà tot el patrimoni del seu pare Pere Clavé. 1829. Joan Clavé fou un dels darrers batlles de Santiga. Segona meitat del segle XIX. Can Medí és el nom tardà amb el qual es coneixerà la casa. Conviu amb el renom Guillot sempre lligat a la família Clavé. 1878. Amillarament. Consta que can Medí o Guillot, tenia 2 hectàrees de secà aproximadament, i era propietat d'Andreu Clavé. 1895. Medí Clavé Folguera va fer la primera inscripció registral de la casa. Fa constar que la casa de camp anomenada Clavé o Guillot es troba formada per baixos i una primera planta de 30 pams de cara per 40 de fons. Segle XX. La casa de Can Medí és reformada i les terres són adquirides pels de can Juandó Vell. Això comporta encara una tercera denominació a aquesta casa, can Juandó Nou. Relacionat amb l'historial dels Clavé de Santiga s'ha de fer esment a la casa actual de l'Era de la Piella, dita també cal Guillot, per ser propietat de la família Clavé, descendents dels Clavé de Santiga. Aquesta casa es troba en terres del mas Bellsolà (Can Cirera). 1867. S'inscriu al registre de la propietat la peça de terra de pertinences del mas Bellsolà. 1901. Segons el padró municipal d'habitants, la casa ja era edificada i en ella vivien el matrimoni Bellver Solà, procedents ell de Matadepera, i ella de Gallifa. 1936. La casa ja era habitada per la família Clavé. | 41.5174500,2.1659500 | 430406 | 4596537 | 988 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009). | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78359 | Can Juandó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juando-vell | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X/XVIII | En runes | Can Juandó Vell es troba a uns 100m a l'est de Can Joandó Nou o Can Medí, a uns 250m al sud-est del camí Ral del Ripollet, i també pel costat sud de la línia fèrria Papiol-Mollet. Can Juandó és una casa del segle XVIII, que a l'any 1901, ja estava desahabitada. Actualment es troba en runes, conservant-se en mal estat les parets de fonamentació a l'alçada de la planta baixa | 08260-192 | Sud del camí Ral de Ripollet | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 988. Aquesta propietat va arribar a tenir unes 15Ha d'extensió aproximadament. Hi ha uns pocs i escollits topònims que poden 'presumir' de pertànyer al grup dels mil·lenaris, és a dir topònims amb més de mil anys d'antiguitat. En el cas dels topònims de Santa Perpètua, Mogoda i Santiga, per si mateixos ja formen part del grup del mil·lenari. En una segona categoría trobaríem aquells topònims també amb edats superiors al mil·leni que sols resten coneguts en els tractats d'història, és a dir, ja no són vius. Ara bé coneixem l'espai, el que designaven i la seva resurrecció només dependria que els tornem a posar al mapa. Entre aquests hi ha Canalies, o el Congostell. Són dos topònims tan antics com la història documentada del terme de Santa Perpètua, Mogoda o Santiga. El dia 10 de març de l'any 988 el comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. L'antic camí de Santa Perpètua a Sant Cugat, ha estat el nexe d'unió entre passat i present i el que ens permet situar fàcilment al mapa els topònims. Aquest camí que es caracteritza per haver sofert poques variacions en aquests darrers mil anys, és per tant un element cabdal del territori i hauria de tenir la mateixa consideració patrimonial com pot tenir la torre de la Ferrussa. Si refem l'itinerari del camí tranquil·lament i incorporem els topònims, la cosa quedaria més o menys així: 'camí de Sant Cugat que surt de la sagrera de Santa Perpètua passa per davant de can Bellsola, baixa per la costa de la Qüestió. Pel pla d'Omet travessa la riera d'Omet, puja fins les terres de Canalies, passa prop del mas Ferran i travessa la riera de Canalies. Comença la pujada fins arribar al Congostell on es troba amb el camí ral d'Arraona a Barcelona. El camí continua ja pels dominis de la casa de Santa Coloma al terme de Barberà'. Aquesta immersió virtual en un paisatge amb topònims perduts actualment però serveix per fer evident que el topònim Congostell té sentit i és fàcil de situar pels voltants de la cruïlla del camí de Ripollet i el que baixa de la Salut de Sabadell. Les terres del Congostell tocant al camí de Sant Cugat eren al segle XIII de la família dels Muntada de la vila de Sabadell. Segons va escriure Miquel Carreres Costajussà a Elements de la Història de Sabadell, '... un home memorable qui va fer un gran benefici al comú, Pere Sa Muntada. Era veí de Sabadell i pels vols de l'any 1283 va fundar l'Hospital. Li va donar per estatge una casa de la seva propietat... (a Sabadell)'. Carreres Costajussà també va escriure en referir-se als beneficis eclesiàstics fundats a Sant Feliu de Sabadell que 'L'altre benefici era el de Sant Joan Evangelista instituït per en Pere Sa Muntada, el mateix fundador de l'Hospital, de segur que al mateix temps o a poca diferència. El beneficiat de Sant Joan era, també, encarregat de l'Hospital i per això encara avui forma part de la Junta d'aquest establiment.' Les terres del Congostell esdevingueren un mas que l'any 1383 estava deshabitat, probablement a causa de les pestes dels temps de les mortalitats que esmenten els documents. Com ja s'ha esmentat en parlar dels masos de Vallhonrat, el dia 8 d'octubre de 1383 Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segons el mateix Carreres, el dia 8 de setembre de 1390 Bertran Samuntada, de Barcelona, patró del benefici i altar de Sant Joan Evangelista i de l'Hospital de Sabadell, trobant-se a Sabadell, al portal de la casa de dit Hospital amb els jurats i prohoms de dita vila, va fer donació al Comú del patronatge de l'Hospital i del benefici eclesiàstic, procurant tenir sempre preferència els candidats a beneficiats, els descendents del llinatge Samuntada. El document fou autenticat l'any 1588 pel notari de Sabadell Gabriel Ponç Tristany. Aquesta seria l'explicació de la senyoria al·lodial que els preveres beneficiats de Sant Feliu de Sabadell van mantenir fins a les desamortitzacions eclesiàstiques del segle XIX. En el decurs d'aquest segle, el prevere que obtenia el benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell, havia de vetllar per recaptar i tenir actualitzades les rendes dels béns que el fundador havia destinat per al manteniment del benefici. Gràcies a aquest control de les rendes que obligaven als preveres a portar curosament els comptes i la documentació del benefici així com els títols de propietat, tenim notícies del Congostell en el decurs dels segles XVI i XVII. Crida l'atenció les repetides actualitzacions dels drets de senyoria directa dels preveres i les cartes precàries fetes després de cada procés de capbrevació que es conserven d'aquest període: un nou establiment l'any 1556, un precari de l'any 1590, un del 1605 i un altre precari l'any 1659. La família pagesa que tenia la part més important pe que fa a extensió de l'alou del Congostell eren els Vallhonrat de Santiga, amb tot, els Lloberes de Santiga també tenien una part de terres i els Cabanyes de Reixac per una permuta feta amb Antic Vallhonrat l'any 1563 tenien també un camp de 8 quarteres de terra al Congostell. El destí d'aquestes terres del Congostell estava directament lligat a l'ús i explotació que en feien els propietaris útils, és a dir els Vallhonrat, els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. En el cas que ens interessa, que és el de les terres del Congostell en mans de la família del mas Vallhonrat de Santiga, veiem que segueixen la mateixa sort que la resta de terres del mas Vallhonrat, a cada situacióde deutes apurada, es fan servir si cal, com a garantia dels préstecs de diners en forma de censals morts. Així l'any 1632 Gaspar Lloreda, la seva dona, Elionor Vallhonrat, i el fill, Joan VallhonratCatalà, de més de 18 anys i menys de 25, venen a carta de gràcia un violari de preu de 59 lliures, 10 sous i pensió anual de 8 lliures a Joan Canesmasses, negociant de Barcelona. amb garantia de terres del mas Congostell. L'any 1685 Gaspar Vallhonrat, per pagar 158 lliures, 8 sous deguts a Bonaventura Bolló, també pagès de Santiga; per pagar 120 lliures a Miquel Colomer, mercader de Barcelona, per pagar les pensions d'un censal creat per Jaume Vallhonrat, per pagar el deute de 85 lliures de la causa pia de Nicolau Gener, i altres quantitats menors, ven un censal mort de preu 256 lliures i pensió 256 sous a favor de Jaume Llobet i Bolló, pagès també de Santiga amb especial obligació dels seus masos Vallhonrat i de l'Abadia, rònec, i un camp del mas Congostell. L'any 1687 Gaspar Vallhonrat, va vendre censal mort de preu 350 lliures i pensió 15 lliures, 10 sous, pagadors cada any a 15 de novembre a favor de Josep Romeu, ciutadà honrat de Barcelona, amb garantia del mas Congostell de la parròquia de Santiga, i una gran peça de terra dita el Ferreginal, tot alou del benefici de Sant Joan de la parroquial de la vila de Sabadell a cens de 4 diners per Nadal. L'any 1703 els germans Gaspar, Ramon i Miquel Vallhonrat venen un censal de preu 504 lliures i pensió anual de 25 lliures i 4 sous a favor de Francesc Canyameres, pagès de la parròquia de Sentmenat, amb garantia del mas Congostell. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. Entre 1727 i 1743 Gabriel Vallhonrat encara lluita per evitar els embargaments, segrestos de les rendes del mas Vallhonrat, finalment perduda tota esperança, per la via dels establiments emfitèutics amb un preu d'entrada i un cens anual es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell. Les alienacions de patrimoni foren ràpides, entre 1740 i 1752 pràcticament es ven o s'estableix tot. El dia 5 de setembre de 1752 Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la cas del mas Vallhonrat. L'establiment d'aquestes 10 quarteres de terra on hi havia la casa del mas Vallhonrat és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès, i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita i d'ocupació del territori, ens referim als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. L'any 1743 es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. El motiu és que el dia 20 de novembre d'aquest any, s'interposà una nova demanda de Caterina i Bartomeu Canyameres, i Teresa Vilar, vídua de Josep Vilar, notari de Barcelona, creditors, contra Gabriel Vallhonrat, sabater de Barcelona, i també contra Pau Umbert, Josep Sallent i Andreu Clavé, pagesos de Santiga, precisament els tres pagesos i caps de família que edifiquen casa als establiments de terres del mas Congostell. Les tres famílies segurament ja eren presents en alguna masoveria de Santiga abans de poder accedir a la propietat de la terra del mas Congostell. De fet, l'any 1638 als llistats d'armes i munició de Santiga ja apareix un Joan Umbert. A partir de l'any del convencionalisme de 1743 s'esmenta per separat algunes dades sobre els tres nous masos, tot i que sempre han estat en un conjunt força homogeni i en diversos moments de la seva recent història han hagut d'actuar conjuntament (procura de l'any 1783 de Josep Font i Josep Sallent, pagesos de Santiga a favor de Josep Sendil per fer causa a l'Audiència de Barcelona). El mateix dia també ho fan Margarida Umbert, vídua de Morató, i Maria Font, casada amb Josep Llargués. A la casa de can Juandó Vell correspondria allò de ser 'la primera de les cases, la germana gran, la primogènita'. El perquè? Segurament els Umbert eren dels parroquians de les tres cases, els més antics a Santiga. Ja s'ha dit que l'any 1638 hi havia un cap de casa de nom Joan Umbert. Però també cal informar que el renom Juandó és documentat l'any 1746, pràcticament abans que existeixi la casa. El dia 20 de gener de 1746 a la concòrdia que se signa entre Marianna Mimó, vídua de Josep Lloberes, pagès de Santiga, Mateu Lloberes, germà de l'anterior, tutors dels pubills Lloberes, i d'altra banda els creditors del difunt Josep Lloberes, s'esmenta com un dels parcers als quals s'ha notificat la concòrdia 'Pau Umbert, de Santiga, dit lo Joandó'. El qual paga 4 lliures de cens anualment al 21 de febrer, per una peça de terra de pertinences del mas Lloberes de Santiga. Pau Umbert, en 'Juandó', fou el que va fer edificar la casa en les terres establertes per Gabriel Vallhonrat. Com ja s'ha dit, va acumular terres del mas Vallhonrat i terres a can Lloberes. El succeí la seva filla Margarida, casada amb Josep Morató, els quals van fer d'establidors de peces de terra. L'any 1772 establien: - A Antoni Costa, bracer de Santa Perpètua de Mogoda, una peça del mas Congostell de 3 quarteres de sembradura. - A Francesc Salvatella de Ripollet, 3 quarteres a cens anual per Sant Joan de 6 ll i entrada de 3 ll - A Joan Amadó de Santiga 4 quarteres a cens per Sant Joan del mes de juny de 8 ll i entrada 4 ll - A Antoni Rius, rajoler de Ripollet, 3 quarteres a cens per Sant Joan de 6 lliures i entrada 3 ll. L'any 1774 establien una altra peça de terra d'una quartera d'extensió de pertinences del mas Congostell altre cop a Anton Costa. I aquest cop els establidors es reserven el pou que hi ha al capdamunt de la feixa de dita peça de terra. L'any 1857 consta que els propietaris eren Antoni 'Juandó' i Gaietà Blanc i Guardiola. L'any 1878 a l'amillarament consta que els germans Antoni,Ignasi i Josep Figueres Lluc, de Ripollet, eren els propietaris de terres de can Juandó Vell. També consta Gaietà Blanc i Guardiola, de Barcelona. Les terres ocupaven una superfície de prop de 9 ha de terreny, 7 ha de les quals eren de vinya i prop de 2 de cereal. A l'amillarament de l'any 1927, la vinya ocupava encara no 2 hectàrees de terra, la resta eren camps de secà. L'any 1901 can Juandó Vell ja no era habitat, Antoni Figueres Lluc i la seva dona, Josepa Ribosa Bosc, venen als de can Medí, el que avui coneixem com can Juandó Nou. L'any 1936 consta que el propietari de can Juandó Vell i el de can Medí era Joan Figueres Renom. | 41.5178500,2.1674800 | 430534 | 4596580 | 988 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78359-foto-08260-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78359-foto-08260-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78359-foto-08260-192-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009).Foto 3. Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78201 | Casa Colonial núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 5 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda Sis, n. 25. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular de 8 x 10m, desenvolupat en planta baixa i planta golfes. Damunt la gran pendent de la teulada destaquem els volums sobresortits de les finestres de la planta de les golfes. Això dóna a l'edifici un cert aire de xalet d'alta muntanya. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de les façanes i és sostingut per escaires de fusta. La coberta principal és a dues aigües, dues de curtes i dues de llargues. La coberta de les finestres de les golfes és dues aigües perpendiculars a coberta principal. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen l'espai volumètric i la teulada. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color groc-ataronjat amb sanefes llises de color grana fosc. Com a elements arquitectònics destaquem la teulada. La tanca original perimetral va ser substituïda per un mur de blocs de formigó vist. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives. | 08260-34 | Avinguda Sis, 25 (La Florida) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5190500,2.1912400 | 432518 | 4596695 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 78352 | Jardins casa Windish | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-casa-windish | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El recinte es troba tancat per obres. | Presenta aquest indret una instal·lació metàl·lica (tipus cobert) amb diferents departaments individualitzats que serveixen per a desar les eines dels pagesos. També sota cobert hi ha taules i bancs per a aixoplugar-se i descansar. | 08260-185 | Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Durant l'any 1996 es va realitzar un acondicionament del jardí. | 41.5196100,2.1906100 | 432466 | 4596758 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78352-foto-08260-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78352-foto-08260-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Dins aquest recinte hi ha el Centre Cívic La Florida. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78207 | Pavelló annex a la casa Windish | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-annex-a-la-casa-windish | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, Joan (1996). Coneguem Santa Perpètua. Recull d'articles. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | En obres, tot el recinte està tancat | El Pavelló annex a la casa Windisch, es troba situat a l'avinguda Nou, al barri de la Florida, en una finca de 7500m2, molt més gran que les parcel·les típiques de la ciutat-jardí de la Florida, amb un fort pendent dels terrenys entre l'avinguda Nou, que dóna accés al pavelló i l'avinguda Set, que dóna accés a la casa Windisch. Entre els dos edifici hi ha unes escalinates que els comuniquen i que donen accés a la planta soterrada del pavelló. El pavelló desenvolupat en una planta lliure de 10 x 25m, amb una alçada de 4m i una planta de serveis (despatxos, lavabos, magatzem) de 10 x 15m, soterrada amb una façana oberta i amb accés per la terrassa intermèdia, que salva el fort desnivell topogràfic. La planta superior té un sistema estructural format per pòrtics metàl·lics. La planta soterrani aprofita els murs de contenció com a estructurals. El forjat intermedi és de biguetes de formigó armat i cassetons. La coberta contínua, penjada dels pòrtics de la planta superior, del tipus invertida; capa de formigó cel·lular, impermeabilitzat, aïllament tèrmic i capa de graves. La coberta de la planta soterrani és a la vegada terrassa pavimentada de la sala polivalent i està composta per aïllament tèrmic, formigó cel·lular, impermeabilitzant, graves i paviment flotant al damunt. La geometria de les façanes presenten un volum únic, on els elements estructurals vistos marquen el ritme de la composició. La lleugeresa dels materials utilitzats a la façana contínua fan destacar l'horitzontalitat de la coberta plana. A la sala polivalent, els tancaments són de totxo vist (els fixes) i de vidre amb fusteries metàl·liques (els practicables). A la planta soterrani l'única façana vista és una gran vidriera amb fusteria de ferro. Com a elements arquitectònics destaquen el tractament transparent de les façanes i la coberta plana penjada amb el pòrtics metàl·lics de suport. És un exemple singular d'arquitectura contemporània pensada per a un ús social polivalent. Les seves proporcions i la seva transparència li donen un aspecte objectar. | 08260-40 | Avinguda Nou. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Va ser construït entre 1991 i 1993, com a pavelló annex a l'edifici existent denominat Casa Windisch que ha estat rehabilitat simultàniament per a seu del centre social del barri de la Florida. L'origen d'aquest es situa als anys 30 (segle XX), quan el seu propietari el va construir per a residència d'estiueig, rodejada d'un espaiós jardí romàntic. La família el va vendre a l'Ajuntament de la vila als voltants de 1985. Durant l'any 1996 s'estava realitzant el condicionament del jardí. | 41.5196700,2.1904200 | 432450 | 4596764 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78207-foto-08260-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78207-foto-08260-40-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Centre Cívic i Sala polivalent, construït i gestionat a iniciativa de l'Ajuntament.. El pavelló té a prop, però molt per sota, la pròpia casa Windisch, actualment rehabilitada.La finca té una vegetació ben desenvolupada, formada per masses boscoses autòctones i per exemples singulars. | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78306 | Sound hull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sound-hull | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Sound hull és una escultura que es troba dins els jardins de la casa Windish, en el barri de la Florida. Aquests es troben situats entre l'avinguda Nou i Set. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'autora: Aquests tubs musicals són metàfores de diferents significats, de diferents cultures i de diferents llenguatges. Cada objecte escultòric té diferents sons, com un reflex de la diversitat del món. En aquesta escultura la participació activa dels espectadors esdevé necessària per a completar-la. Colpejant amb les mans, l'escultura s'omple de so, de ritme i de sentit. La melodia que es crea i se sent esdevé comunicació, diàleg i interrelació. El diàleg, la música, però també la participació dels individus poden conformar una realitat que s'adapta a la nostra voluntat. Podem acabar fent una cançó dels nostres somnis insatisfets. Mides: base 190 x 195 x 260 cm, alçada 336 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111), acer inoxidable. | 08260-139 | Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Centre cívic La Florida. VI Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2001. | 41.5198700,2.1905200 | 432459 | 4596786 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Erika Inger | Només es veu des del carrer, el recinte actualment està tancat per obres de reforma. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78199 | Casa Colonial núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 3 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació n.18, fent cantonada amb la carretera N-152z. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona, que no ha sofert transformacions significatives a principi del segle XX. | 08260-32 | Avinguda de l'Estació, 18. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5198900,2.1960600 | 432921 | 4596784 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 78368 | Arbreda de la Riera Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-seca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | L' Arbreda de la Riera Seca es troba al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, vorejant la Riera Seca, a ponent del Parc d'Europa (Barri la Florida). Al seu extrem sud i a l'alçada de la Granja Girbau hi trobem el final del tram sud del camí del Padró. L' Arbreda de la Riera Seca és una arbreda fluvial que actua d'espai de refugi a una gran varietat d'ocells que s'alimenten del conreu de secà que envolta l'arbreda. Els gafarrons, els estornells, els pardals xarrecs produeixen, a la vesprada un escàndol considerable, tot lluitant per les millors branques per dormir. | 08260-201 | Al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda | 41.5202200,2.1763600 | 431278 | 4596836 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 78200 | Casa Colonial núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 4 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació, n.19. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 10 x 10m, desenvolupada en planta baixa, amb una torre quadrada de 2,5 x 2,5m i dues plantes d'alçada, que fa les funcions d'estudi i mirador, situada en una de les cantonades. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. El volum de la torre té la seva pròpia coberta, que com la resta de l'edifici és a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen les tres finestres i el volum de la torre i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-33 | Avinguda de l'Estació, 19. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5203500,2.1959900 | 432916 | 4596835 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 78308 | Natural system | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natural-system | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Natural system és una escultura situada a la zona central i en una petita elevació del Parc d'Europa, al barri de la Florida. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. Aquesta escultura Natural System representa les següents idees de l'artista: 'La biorecerca està desxifrant l'estructura bàsica de la vida, la visualitza i en permet el desenvolupament i les aplicacions dels coneixements. Aquesta escultura simbolitza la pauta genèrica del creixement des de tots els elements de la natura. A cada nivell 12 planxes d'acer simètriques han estat entrellaçades per a construir una estructura que es desenvolupa en formes rítmiques semblants a les que es poden trobar en els cristalls. La seva geometria triangular esdevé una rèplica de l'estructura molecular bàsica dels sistemes naturals. L'escultura representa la gènesi del creixement natural quan la nova vida sorgeix'. Mides: 200 x 200 x 330 cm Material: planxa de ferro (acer 111) de 3 mm | 08260-141 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc d'Europa. VI Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5210000,2.1823200 | 431776 | 4596918 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roland Mayer | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78221 | Salcies; Salzies; Paratge de Salzies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salcies-salzies-paratge-de-salzies | CASTELLS, Andreu; COSTA, Felip (1982). 'El jaciment epicardial a l'aire lliure de Salcies (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Ca Banús i Salcies. Pàg. 73-76. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, 1982. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX/-XXX | Destruït | El jaciment de les Salcies està situat a l'oest del nucli de Santa Perpètua de Mogoda, on limita amb el municipi de Barberà del Vallès, concretament a la zona que es situa entre el Polígon Industrial de Santiga i l'autopista Ap-7. El jaciment es localitzà en el decurs dels rebaixos efectuats a la construcció de l'autopista de Mollet al Papiol l'any 1975. El Grup Pro Arqueologia i Història del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda va recuperar restes arqueològiques que es van relacionar amb una possible estructura prehistòrica. Es van documentar fragments ceràmics (brunyides, cordons aplicats), material lític (un fragment de jaspi) i restes d'una estructura de la qual no es van poder precisar ni la forma ni les dimensions. Amb motiu de les obres d'ampliació del quart carril de la B-30, tram El Papiol- Montmeló i la creació d'una nova sortida a l'altura de la població de Santa Perpètua de Mogoda al polígon industrial de Santiga, es va portar a terme un control i seguiment arqueològic de les obres de rebaix i possible extracció de terres. El resultat va ser negatiu. El 2007 es va dur a terme una altra prospecció arqueològica superficial a l'àrea afectada pel Pla Especial per a l'ordenació d'espais lliures i d'equipaments a la zona C9 i C0 del Torrent de les Salcies. També es van obtenir resultats negatius, ja que no es van trobar restes de materials arqueològics en superfície a causa de les característiques del terreny que dificultaven la prospecció visual al camp. | 08260-54 | Al sud del Polígon Industrial de Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les Salzies. Els col·laboradors del Grup Pro-Arqueologia i Història del Museu de Santa Perpètua en van efectuar el salvament del material. | 41.5211500,2.1537100 | 429389 | 4596958 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 78559 | Parc d'Europa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-deuropa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc d'Europa es troba situat en el sud-oest del terme municipal, delimitat per ponent pel torrent de Polinyà i a llevant pel Passeig de Can Taió, en el barri de la Florida. Aquest parc engloba la vegetació típica de ribera a més a més d'uns exemplars magnífics de plataners. La combinació de la vegetació quasi autòctona, els caminets de dins del parc i els jocs infantils proporciona una estada agradable per a veïns i vianants. | 08260-207 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5213500,2.1819600 | 431746 | 4596957 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78559-foto-08260-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78559-foto-08260-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 78280 | La mina de Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-can-bernat | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Es desconeix el seu traçat malgrat hi baixa molta aigua. | La mina de Can Bernat segons informacions orals donades per Esteve Canyameres correspon a la mina de Can Mallol - Can Bernat. A l'alçada de Can Mallol hi tindria la seva captació. Actualment només se'n coneix un tram que es troba per sota la línia fèrria Papiol - Mollet, al sud del castell de Can Taió, entre la riera Seca i el camí del Padró. Es conserva un tram de mina al descobert que encara porta aigua fins a un petit aiguamoll, aquesta aigua avui es perd i les seves aigües deuen arribar a la riera Seca. La mina que porta aigua en molta abundància queda amagada dins una petita arbreda de ribera. Observem la mina en secció construïda i coberta amb volta de maons, per aquest motiu no es veu la seva alçària. La seva amplada aproximada ha d'estar entre els 60-70 cm. | 08260-113 | Can Mallol - Can Bernat | 4 de juliol de 1730. L'intendent general del Principat de Catalunya establí a Josep Güell i Soler, prevere beneficiat de la parroquial església de Santa Maria del Mar de Barcelona, com a privada persona, les aigües tant profundes com superficials de la riera de Santiga, des del cap de vall de la seva propietat del mas Prat de Santa Perpètua de Mogoda, fins al paratge davant de l'església de Santa Maria l'Antiga, amb facultat de poder fer mines i conduccions. 29 de desembre de 1779. Nou establiment de l'intendent general del Principat de Catalunya a favor de Teresa Vidal, vídua de Francesc Mas i Güell, difunt notari de Barcelona, i el seu fill Josep Francesc mas i Vidal, notari de la ciutat de Barcelona, de les aigües subterrànies i superficials de la riera de Santiga des del paratge davant de l'església de Santiga, fins al cap de vall de les terres del mas Prat, amb facultat de poder fer mines i conduccions. 1785 i posteriors. Josep Francesc Masvidal i Antoni Mallol acordaren obrir mina en la part d'orient de la riera de 100 canes. Diego Llobet i dit Josep Francesc Masvidal tenien projectada una mina que travessaria la riera de Santiga i aniria a terres de can Bruguera. Es formulen tres plets a la Reial Audiència a partir de 1784 amb els propietaris de la Ferrussa, plets que els magistrats de la Reial Audiència van refondre en un de sol contra els impediments dels propietaris de la Ferrussa. | 41.5218500,2.1756000 | 431216 | 4597018 | 1730 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78280-foto-08260-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78280-foto-08260-113-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | No catalogada pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Actualment es desconeix el seu traçat, no marcada sobre plànols, tot i que l'aigua hi baixa amb molta abundància.Sembla que antigament duria les seves aigües cap a dues basses de Can Bernat, una de les quals encara és visible, tot i que buida, l'altra es troba a l'altra banda del camí del Padró colmatada de runes i coberta de vegetació. Es coneix una fotografia antiga (segons informació oral de Pere Garcia) on es veu una de les basses amb mainada banyant-se amb el castell de Can Taió al fons. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78198 | Casa Colonial núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XX | La casa colonial n. 2 és un edifici situat a la barriada de la Florida, en el carrer Nou, davant per davant de l'avinguda Dotze, i a prop de l'Estació. És un edifici aïllat de planta rectangular de 10 x 14m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaca el volum de la tribuna de la planta pis que es converteix en un porxo d'accés a la planta baixa, suportat per dues columnes de pedra. Les balustrades dels balcons i la teulada són els elements ornamentals més significatius. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta com a estructura de suport. La coberta és de teula ceràmica a quatre aigües, capçada amb uns acabaments ornamentals ceràmics en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta. La composició de les obertures de les façanes no és significativa, destaquen l' espai volumètric, la teulada i les balustrades dels balcons. Les finestres de planta baixa tenen les llindes en arc i a la planta pis rectes. La tribuna de la façana, amb les columnes del porxo de planta baixa i el triple finestral subdividit també amb columnes de la planta pis donen un aire senyorial a l'edifici. Les parets són de totxo, arrebossades i amb un acabat que limita l'especejament d'obra de carreus. Destaquen com a elements arquitectònics les teulades i l'acabat de les façanes. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-31 | C/Nou, 14. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5219400,2.1950100 | 432836 | 4597013 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 78197 | Casa Colonial núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-1 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitació de 1994 | La Casa colonial n. 1 es troba situada a la barriada de la Florida, al carrer Tres, 16. És un edifici aïllat amb planta baixa, planta pis i golfes, d'estil colonial. Desenvolupat en planta quadrada de 10m x 10m. Hi destaquen reculades del seu volum i el porxo d'accés de la planta baixa que és converteix a la planta pis en terrassa amb balustrada. Les parets de càrrega són de totxo massís amb suport de bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana a dues aigües, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta i decorat amb cassetons de guix. La composició de les cobertes no és significativa, destaquen en canvi els volums, les teulades i la balustrada de la terrassa. Les llindes de les finestres adopten diferents formes: ondulada, triangular, recta... Les parets són de totxo, arrebossades i pintades. Les persianes són de llibrets de fusta. Com a element arquitectònic destaca el ràfec de la teulada. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives.1930-1940 | 08260-30 | C/Tres, núm. 16. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial i espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té millor connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) que amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, en quedar aïllada per una gran zona deshabitada. No obstant això, actualment, la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5222100,2.1915300 | 432546 | 4597045 | 1930 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78235 | La Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florida | MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'La Florida. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Enterrament col·lectiu'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 91-92. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arqueològiques a Catalunya n. 1. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 36. | -XXX/-XIII | Destruït | El jaciment La Florida va ser localitzat en obrir un carrer a la urbanització La Florida, que es situaria aproximadament a la meitat nord de l'illa de cases formada pel carrer Disset al nord i les Avingudes Vuit a llevant i Nou a ponent. Va ser excavat per R. Marcet i J. Morral, l'any 1980. El terreny on apareixien les restes estava constituït per una capa d'argila i a sobre d'aquesta hi havia una altra de sauló endurit. Morfològicament, el lloc d'enterrament estava format per una coberta de blocs o lloses de sauló endurit, sota de les quals es trobava la cambra sepulcral. Per la quantitat de pedres aparegudes al seu interior, els seus excavadors van proposar que estarien destinades a sostenir el sostre de lloses de sauló. L'estratigrafia estava formada per una capa superficial remoguda, una capa de sauló (dividida per una petita capa d'argila blanca) i una capa de graves i sorres. Les seves dimensions eren de set metres d'amplada i de dos metres i mig de fondària, essent la part excavada com a balma de 80cm. La disposició de les restes òssies (enterrament secundari, segons la valoració del excavadors) formaven amuntegaments disposats en paquets i ossos aïllats. Al sector oest es va localitzar part d'un esquelet en connexió anatòmica. Cal destacar que tan sols van ser tres els individus sencers: dos d'ells abraçats i en posició fetal. Sembla existir una diferenciació entre el sector nord i sud, que segons els seus excavadors es pot tractar d'una zona d'inhumació primària i una d'inhumació secundària. Els materials arqueològics que acompanyaven aquestes restes es reduïen a uns quants fragments de ceràmica llisos i una petxina. Durant els mesos de setembre i octubre de 2002, Mireia Pedro va realitzar un treball de reconeixement arqueològic en el marc de la recerca sobre 'Estudi de les coves i abrics amb estructures paradolmèniques al NE peninsular (Catalunya), inclosa en un projecte d'investigació del Seminari d'Estudis i Recerques (SERP) de la Universitat de Barcelona. El projecte contemplava el reconeixement In situ de diversos jaciments presumiblement de tipus paradolmènic així com la contrastació de la informació inicialment coneguda. Donat que el jaciment va ser destruït, només es va poder consultar les dades aportades pels seus excavadors, els quals l'interpretaren com una balma sepulcral col·lectiva. No obstant, però en aquest darrer estudi es proposa que podria tractar-se d'algun tipus d'hipogeu. El jaciment el daten entorn el Neolític Final i l'edat del Bronze. | 08260-68 | C/Disset, Avinguda Nou i Vuit. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5223900,2.1884200 | 432286 | 4597068 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 78362 | Can Lloberes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberes | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII/XVI | Can Lloberes es troba situada uns 110m al sud-oest del camí del Padró i a llevant de la Riera Seca, delimitada al sud per la via fèrria i al nord per camps de conreu que limiten amb el camí ral del Ripollet. Es troba a 120m del bosc de Can Taió. Can Lloberes és una masia del segle XVI molt reformada, de planta gairebé quadrada, desenvolupada en planta baixa i planta pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La geometria de les façanes és asimètrica respecte el portal adovellat que es troba a la planta baixa. A la planta baixa hi trobem quatre obertures, dues finestres rectangulars amb reixa de ferro a a banda i banda del portal principal d'accés a la masia, i un portal a la dreta. A la planta pis hi ha quatre obertures rectangulars que corresponen a petites finestres. La façana presenta restes d'un arrebossat pintat de blanc, que es conserva en molt mal estat, que deixa veure els materials emprats en la construcció de l'edifici: pedra de tamany destacable a les cantoneres, i pedra petita, còdols i maons en els murs perimetrals. S'observen obertures realitzades amb maó, com el portal de la dreta de la façana principal i una petita finestra localitzada a la façana est. Com a elements arquitectònics destaquem el portal adovellat d'entrada i les cantoneres reforçades amb pedres. Al costat de ponent hi ha una sèrie cossos afegits a l'estructura principal del mas. Destaca el cobert de pedra adossat directament a la masia amb coberta a una sola aigua de teula àrab. | 08260-195 | Entre la Riera Seca i el Camí del Padró | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. Les terres de can Lloberes havien estat terres del capítol de canonges de la Seu de Barcelona. 1031. Patrimoni del capítol de la Seu de Barcelona a Canalies. Hi ha una venda que per les afrontacions es podria atribuir al que serà més tard el mas Seriol. 1067. Venda a Mir Golfred procurador i representant dels canonges de la Seu de Barcelona, la meitat d'una casa amb terres i fruiters a Santiga a Canalies. Podria tractar-se de terres del mas Seriol o el seu successor can Lloberes. 1121. Testament d'Arnal Geribert d'Antiga. Deixa a la canònica de la Seu de Barcelona el mas que tenen a Canalies. 1137. Primera referència documental. Ciriol signa com a cap de casa en la donació del delme a la parròquia de Santa Perpètua. Segle XIII. Continuen les notícies sobre el mas Ciriol o Seriol. 1336. Visita parroquial a Santiga. Consta el rector Galceran de Ribes i els parroquians entrevistats: Asbert Ferran, Ferrer Ferran, Antic de Pont i Ramon Seriol. 1345. Es firma àpoca de pagament de 50 sous per part de Guillem Pere Pallerissa, canonge i procurador de Pere de Prat, paborde del mes de juny de la Seu de Barcelona, a favor d'Alamanda, vídua de Ramon de Seriol, pagès de Santiga, mort en 'intestia', un dels mals usos. 1361. Na Beatriu d'Horta, monja del Convent de Santa Maria de Jonqueres, firma àpoca de 2 florins d'Aragó per ajudar a maridar donzelles pobres, a favor de Ramon Seriol i Guillem de Feu, de Santiga, com a marmessors d'Elisenda, muller de Pere Bofí, difunt pagès de Santiga. Segle XV. Trobem altres notícies sobre els Seriol. 1471. Venda del mas Seriol de la parròquia de Santiga i una peça de terra de pertinences de dit mas situada però a la parròquia de Santa Perpètua, en alou de la pabordia del mes de juny de la Seu de Barcelona, a favor de Joan Bellsolà, pagès de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XV. El cas de la venda del mas Seriol fa pensar en l'extinció de la línia principal de pagesos del mas. 1555. Fins aquest any el mas Seriol estarà en mans de la família Bellsolà. Serà definitivament venut a Antic Llobera o Lloberes que ja consta com a cap de casa habitant a la parròquia i terme de Santiga al fogatge de 1553. XVI-XIX. Hi haurà continuïtat del mas fins a la venda a finals del s. XIX. Els Lloberes esdevindran gent de lletres a finals del s. XVI i també batlles de Santiga en diverses ocasions. El mas Lloberes en tots aquests segles no creix amb noves adquisicions de terres per la via dels establiments o les compravendes. 1825. Andreu Lloberes Banús, hereu del mas Lloberes va morir sens fer testament a l'edat de 68 anys. Jaume Lloberes i Font, era el primogènit, solter i va imposar el criteri que ell era l'hereu, i com a tal, va exercir administrant can Lloberes fins al 1872 que va morir. Va fer diverses segregacions de terres que pràcticament deixaven can Lloberes en la meitat del que era. 1876. S'arriba a un acord pel que feia a can Lloberes de repartir-se l'herència, recuperant totes les peces de terra que Jaume Lloberes havia establert a temps limitat i la venda a carta de gràcia d'una peça de terra a l'altre costat de la riera a la mare i fill Casajoana, de 42 quarteres d'extensió. 1878. Amillarament. Consta que la propietat de can Lloberes està en mans de 19 persones entre propietaris i parcers. El 90% dels camps de can Lloberes eren de sembrar, un 10 % eren vinyes. 1927. Amillarament. Can Lloberes tenia unes 6 ha de vinyes abandonades, 3,8 ha de cultivades, i 0,7 ha de regadiu. Finals del segle XIX. La casa de can Lloberes i terres de l'entorn són comprades per Jaume Baqué i Llong. Continuarà pràcticament durant tot el segle XX en mans de la família Baqué. | 41.5225100,2.1731200 | 431010 | 4597093 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78362-foto-08260-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78362-foto-08260-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78362-foto-08260-195-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Seriol, segons CANYAMERES (FITXA. Pàg. 219). | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78313 | Luz y sombra I - juego de sombras IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/luz-y-sombra-i-juego-de-sombras-iv | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | 'Luz y sombra I - juego de sombras IV' és una escultura situada a l'extrem nord del Parc d'Europa, al barri de la Florida, just al costat sud d'on arrenca un caminet que se'n va cap a ponent i travessa el torrent de Polinyà. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. L'escultura 'Luz y sombra I' té per objectiu reviure la fascinació i la sorpresa que hi ha a l'ombra. Mitjançant el camí del sol al matí es creen rombes sobre la superfície de projecció, que canvien de forma contínuament. Són produïts per les ombres que donen els acers a la llum del sol. A les dues de la tarda les ombres es converteixen en franges. Al llarg de la tarda, les franges es tornen a desfer i es converteixen de nou en rombes, cada cop més petits. Qui observi un temps l'escultura percebrà el canvi lent, qui passi de nou per l'escultura quedarà sorprès de veure-la diferent. Mides: 400 x 520 x 450 cm Material: acer, acer inox, formigó, sikatop blanc i colorant negre | 08260-146 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc d'Europa VIII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2003. | 41.5225400,2.1815700 | 431715 | 4597090 | 2003 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Martin Boettcher | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78250 | Florida nord - Escola Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/florida-nord-escola-bressol | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GUTIÉRREZ, Dani (2008). Intervenció arqueològica al turó de Florida nord (can Soldevila), escola Bressol Els Pins, bronze inicial. 1ª edat del ferro. Pàg. 86 - 96. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XX/-VIII | Destruït | El carrer Baronia està situat a la zona nord del barri de la Florida Nord, dins de la zona considerada com EPA a causa de la concentració de restes arqueològiques documentades. En relació al lloc afectat cal assenyalar la troballa, l'any 1998 de cinc fosses d'emmagatzematge pertanyent al bronze final / ferro (La Florida Nord - Can Soldevila). Com la descoberta, en 1980, d'una fossa sepulcral adscrita també a la fase de transició bronze final / ferro en el barri de la Florida. La construcció d'una escola bressol al solar del carrer de la Baronia va motivar un seguit d'intervencions arqueològiques preventives entre els anys 2003 i 2004. Es van documentar un total de 60 estructures prehistòriques, a més de diverses rases de vinya. De les estructures prehistòriques, 52 es relacionen amb el calcolític/bronze antic, i 8 amb el període del bronze final. Els tipus d'estructures en funció de la seva morfologia i dimensions es classifiquen de la següent manera: Fosses d'emmagatzematge o sitges: Calcolític / bronze antic: planta circular, perfil subesfèric o cilíndric, fons còncau, 80/100cm diàmetre de boca, i més d'un metre de profunditat. Bronze Final: secció troncocònica, fons pla o lleugerament còncau, 85/150cm diàmetre de boca,120/170cm diàmetre de base, i profunditat màxima 90 cm. Grans retalls: forma irregular, fins a 4 metre de llarg i quasi 2 m d'amplada i poca profunditat. La seva funció estaria relacionada amb l'extracció d'argiles. Retalls: forma ovalada irregular, fins a 3m de llar i quasi 2m d'amplada i poca profunditat. Es localitzen vorejant el gran retall central. De funció indeterminada tot i que es relaciona, igualment amb l'extracció d'argiles. Nínxol: Petita cavitat realitzada a l'interior d'una sitja, secció i planta hemisfèrica, d'uns 60 cm de llargada, amplada i alçada. D'altra banda, es destaca la troballa d'un cilindre d'argila cuita que probablement pertanyeria a la boca o xemeneia d'un forn. Té planta circular, un diàmetre exterior de 20cm, 5cm de gruix, i una alçada de 17cm. Podria pertànyer a una estructura de combustió tancada localitzada a la zona d'hàbitat del bronze final. En els nivell d'amortització i rebliment de les estructures, es va recuperar un nombre important de materials arqueològics. Destaca l'excessiva fragmentació i mala conservació dels mateixos. El nombre més elevat correspon a ceràmica feta a mà, seguit de restes de fauna i elements constructius (30%), així com una petita representació d'indústria lítica, dos objectes de bronze (un botó i resta de fosa) i alguns elements d'ornament personal, fets en os i petxina. | 08260-83 | Florida Nord - Carrer Baronia s/n | 41.5225700,2.1864800 | 432125 | 4597089 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | A la fitxa d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat apareix citat així sencer: Florida Nord - Carrer Baronia s/n (Florida nord - Escola Bressol). Es troba dins de l'àrea d'expectativa arqueològica de la Florida en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 78217 | Rellotge de sol de la Plaça alta, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-alta-2 | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 1079. | XIX-XX | El rellotge de sol de la Plaça Alta, 2 es troba situat a la façana principal de la masia de Ca l'Andal. Actualment totalment englobada dins el casc urbà, al barri de La Florida. El rellotge de sol és de tipus vertical declinant. Presenta un esgrafiat on hi figuren les inicials 'M.R.' i els anys '1808, 1960 i 1990'. | 08260-50 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5227200,2.1892100 | 432353 | 4597104 | 1808 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78217-foto-08260-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 78177 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XVIII-XIX | Ca l'Andal és un edifici de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX, que es troba al bell mig del barri de la Florida, a la plaça Alta, núm. 2. Actualment passa desapercebuda com a masia. El context de ciutat jardí en el que es troba, fa que hom pensi més en un xalet o casa aïllada de tipus urbà. És una masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i coberta a dues aigües sobre la façana. Es tracta tipològicament del tipus més senzill i pobre, mol desenvolupat durant el segle XVIII. Desenvolupada en planta baixa i primer pis. La façana no presenta cap tipus de decoració a excepció d'un rellotge de sol situat a la planta pis, entre les finestres centrals. La distribució de les obertures és simètrica a nivell de la planta baixa respecte el portal principal, tot i que sembla l'edifici s'hauria allargat en un altre cos afegit cap a l'oest (?), que és de fet l'únic que trenca l'harmonia del conjunt. En aquest hi trobem un altre portal fins i tot més gran que pot funcionar actualment com a entrada de garatge. La porta principal és d'arc rebaixat d'execució contemporània, feta a base de pedra molt petita aplacada, a l'igual que la resta d'obertures de la planta baixa. Les quatre finestres de la planta pis són rectangulars i realitzades amb pedra petita. Els murs de les façanes estan arrebossats i pintats de color grana. Com a elements arquitectònics destaca el rellotge de sol de la façana principal. | 08260-10 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:Finals del s. XVIII. Sembla que s'edifica una nova casa dins la propietat de Can Murtra. Segle XIX.1803. La finca de Can Murtra és partida en dues propietats. Una conserva la casa del mas Murtra, la pallissa i l'era, que van restar en la finca 'Can Murtra Vell', i l'altra situada a la part més septentrional de la finca serà la propietat coneguda com Can Murtra Nou, i més tard com ca l'Andal. Aquesta constava d'una porció petita de terra alou franc, una part era alou de la Cartoixa de Montalegre i la peça on hi havia la casa nova era alou de Sant Miquel del Fai, i una peça era alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem. 1822. En un debitori dels propietaris del mas Granollacs (la Granja Soldevila actual) consta escrit que afrontava a migdia amb el mas Murtra Nou. 1878. Amillarament. Can Murtra Nou estava compost de 5,38 ha de secà, 5,38 ha de vinya, 3.86 ha d'erms i 5,80 ha de bosc. En total la propietat Murtra Nou tenia 20,42 ha d'extensió. Segle XX. El nom de Ca l'Andal sembla ser que estaria relacionat amb el sobrenom de la propietat: 'Eudald' que en la forma oral popular seria Andal. Tot i que s'apunta també la hipòtesi que aquest nom sigui més antic, ja que el masover de Can Murtra a finals del segle XVIII, eren la família d‘Andal Pous. Els renoms, sobrenoms i malnoms, a vegades queden físicament a la casa, a vegades marxen amb la família que se'n porten el sobrenom de la casa. 1920. Venda de Can Murtra Vell. A afrontacions consta que termeneja amb ca l'Andal. 1925. Escolapi Càrcer i Duaso, de Barcelona, presentà un pla de fer la ciutat Jardí La Florida a la part de la finca de ca l'Andal, propietat d'Antoni Guitard i Llong. 1926. Es ven aquesta meitat de ca l'Andal propietat d'Antoni Guitard i Llong a favor d'Escolapi Càrcer Duaso, al preu de 22.600 pessetes. 1940. S'inscriu al Registre de la Propietat de Sabadell la segregació d'una parcel·la de 860 metres quadrats en la qual hi ha la casa de ca l'Andal, identificada amb el número 3 (nomenclàtor anterior a la urbanització). | 41.5227400,2.1891900 | 432351 | 4597106 | 1803 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Un dels antics noms d'aquesta masia era Mas Murtra Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78564 | Parc de la Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-pesseta | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc de la Pesseta es troba situat entre el carrer de la Baronia i el carrer Setze, al barri de la Florida. És de fet un antic bosc que ha esdevingut un parc format bàsicament per pins. És net de vegetació, amb caminets que el travessen. És un indret agradable que conserva un cert encant , amb bancs sota l'ombra dels pins que permeten aixoplogar-se del sol. Fora de l'arbrat hi ha una zona d'esbarjo infantil. | 08260-212 | Carrer de la Baronia - Carrer Setze. Barri de la Florida. | 41.5227600,2.1873600 | 432198 | 4597110 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 78365 | Bosc de Can Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-bisbe | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Al Bosc de Can Bisbe ens hi apropem per l'anomenat camí de Can Targa, una pista de terra estreta en força mal estat un cop passada la casa que dóna nom a l'esmentat camí. Després de Can Font hi un tram de camí recte que es troba tallat per una tanca. El bosc de Can Bisbe sorprèn pel seu bon estat de conservació i per la seva notable riquesa. Es tracta de la pineda més ben conservada del municipi amb un sotabosc de gramínies. Aquest espai natural compta amb el torrent de les Salzies, amb un notable canyar. Tot passejant es pot arribar a l'alzina de les tres branques. És l'indret més visitat per mamífers de gran mida, com la guineu. | 08260-198 | Torrent de les Salzies | 41.5229800,2.1540900 | 429423 | 4597161 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78365-foto-08260-198-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pot ser és el bosc més inaccessible per als perpetuencs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 78244 | La Florida Nord - Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florida-nord-can-soldevila | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XX/XVIII | Destruït | El jaciment de La Florida Nord - Can Soldevila es troba en els terrenys ocupats per la urbanització de la Florida, situada al sud-est del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, entre l'Avinguda Quinze, el Carrer Setze i el Passatge Major. El jaciment estava format per 5 sitges d'emmatzematge situables cronològicament tres d'elles, en un moment inicial del ferro (LFN_CS 1, LFN_CS 2 i LFN_CS 5) i les altres dues al bronze inicial (LFN_CS 3 i LFN_CS 4). Les estructures de l'edat del ferro eren de planta circular entre 136 i 214cm de diàmetre, de secció troncocònica i fons pla. Conservaven una fondària entre 100 i 54cm i al seu interior s'han recuperat fragments ceràmics amb cordons impresos situats a la inflexió entre el cos i al vora, nanses de cinta elevades, decoracions que combinen incisions, impressions i acanalats, bases planes, un peu anular... Les estructures de l'edat del bronze mostraven diferències morfològiques respecte les de l'edat del ferro. L'estructura LFN-CS 4 era de planta circular de 103cm de diàmetre, secció cilíndrica i fons còncau, amb una fondària conservada de 92cm. Al seu interior es van recuperar fragments ceràmics corresponent a dues tenalles de cos hemisfèric i base plana, una amb el coll diferenciat i l'altra amb la vora recta, que presenten 4 aplicacions en forma de llengüeta a la part mitja o superior del vas, i paral·leles a aquestes, 4 petits mugrons situats a l'alçada de la vora; un vas de tendència troncocònica de base plana i una nansa de cinta de secció aplanada amb decoració de petites línies incises al perímetre superior del vas, en contacte amb l'angle exterior del llavi i vàries aplicacions en forma de petits mugrons situats a l'alçada de la vora (4 d'elles situades sobre la nansa); algun fragment pertanyent a formes carenades. L'estructura LFN-CS 3 era de planta circular de 50 cm de diàmetre a la seva base, secció cilíndrica i fons còncau, amb una fondària conservada de 75cm. Es trobava seccionada verticalment i al seu interior es va recuperar molt poc material arqueològic, únicament algunes restes òssies corresponents a un ovicaprí i escassos fragments informes de ceràmica a mà. Tot i això, es va adscriure a aquest moment cronològic per la seva proximitat a l'estructura LFN-CS 4 i la seva similar morfologia constructiva. A part d'aquestes estructures també es va documentar una petita estructura probablement relacionada amb un sistema de canalització i distribució d'aigües pel conreu i diverses mines d'aigua d'època moderna. | 08260-77 | Avinguda Quinze, Carrer Setze i Passatge Major | 41.5230600,2.1866600 | 432140 | 4597144 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|94|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 78222 | Estela ibèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica | PERICOT, L. (1940). 'Lectura de la nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 170-171. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VELLOSO, J. (1940). 'Una nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 63. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990). | - II | L'Estela ibèrica es va localitzar aproximadament a la zona avui situada entre l'avinguda Canalis i el carrer Font dels Joncs, al barri de la Florida. L'estela ibèrica és de pedra sorrenca i les seves mides són: 1,07 x 0,52 x 0,31m. La inscripció que porta gravada presenta 38 signes ibèrics d'una fondària d'uns 5 mm i es disposa en 7 línies. L'estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics, va ser datada pels arqueòlegs al segle IIdC. La interpretació dels signes de l'estela ibèrica de Santa Perpètua de Mogoda, segons Manuel Gómez Moreno, una vegada suplerts enterament els signes inicials de les dues primeres línies: Allò que resta és segur. Bascones o Baintanes Ebanen an Runingica Ortin se igica siba itin (Vinyals, 1994: 63). | 08260-55 | Entre Avinguda Canalis i Carrer Font dels Joncs. Barri la Florida. | Pel mes de maig de 1939, J. Velloso va localitzar l'estela ibèrica en el bosquet de Can Soldevila que és molt aprop de la Florida, a les rodalies de la Granja Soldevila i situada a uns dos quilòmetres al sud est de Santa Perpètua. J. Velloso trobà l'estela superficialment. Aquesta formava part d'uns bancs situats en un petit bosc artificial. | 41.5234200,2.1855400 | 432047 | 4597184 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Coneguda també com Estela ibèrica de Can Soldevila (s. IIaC), segons RICART (1993: 170-171). Actualment l'original es troba exposada al Museu Arqueològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 - Barcelona). Hi ha una reproducció al fons del Museu de Santa Perpètua de Mogoda.Les coordenades corresponen a l'indret aproximat de la troballa.Foto 2. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a; VINYALS, 1994: 63. | 81|80 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 78358 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-7 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII/XIX | Esquerdes als murs de ponent. | La masia de Can Font es troba al nord de l'Ap-7 i a ponent de Can Targa. El seu accés es realitza des de la carretera B-140, de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on cal prendre el camí del Padró fins passada la Ferrussa, i continuar el camí de l'esquerra (cap a ponent) que voreja l'autopista pel nord. Una vegada travessada la Riera Seca trobem primer can Targa i després seguint el mateix camí Can Font. La casa actual, tant per orientació com per estructura aparent exterior no sembla ser una construcció del segle XVIII, sinó mes aviat de finals del XIX. Es troba rodejada de construccions modernes fetes de maons. L'edifici principal del mas és de planta rectangular desenvolupada en planta baixa, planta pis i golfes. A la planta baixa s'hi observen tres obertures, el portal principal d'entrada al centre i dues finestres a banda i banda. A la planta pis, i centrat respecte el portal principal hi trobem un balcó i dues finestres rectangulars a banda i banda. Al pis golfes només hi ha una petita finestra al centre de la façana. Les parets de les façanes es troben arrebossades. La coberta és a dues aigües de teula àrab. | 08260-191 | Al nord de l'Ap-7 i a ponent de Can Targa | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Pel que fa al mas Font, evidentment, aquesta propietat és també resultat de la disgregació del mas Vallhonrat. El cognom Font i la família Font són documentats a Santiga ja l'any 1773, any en què es confirma que ja tenien terres establertes pels Vallhonrat. L'any 1792 consta com a habitant a Santiga, Josep Font i Llargués, qui aconsegueix un establiment d'una peça de terra de 2 quarteres i ½ per vinya de Gaietà Pla i Guardia, propietari de can Cabanyes de Sant Pere de Reixac. Amb tot la casa actual, tant per orientació com per estructura aparent exterior no sembla ser una construcció del segle XVIII, sinó mes aviat de finals del XIX. L'any 1878 consta a l'amillarament que la casa denominada Font, era d'Antònia Mota Tinetí, amb una extensió de terra en la qual hi havia secà i vinya de 5 ha. Al padró de l'any 1901 consta que can Font de Santiga és habitat pel matrimoni Esteve Xicota Sala i Antònia Umbert Mota, possiblement filla de l'anterior propietària. L'any 1927 can Font era propietat segons l'amillarament de Joaquim Alemany i Garcia i l'any 1950 habitaven can Font Vicenç Guasch Molist de Parets del Vallès i la seva dona Magdalena Ramon (de Lliçà de Vall). | 41.5237400,2.1617100 | 430059 | 4597239 | 1773 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78358-foto-08260-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78358-foto-08260-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78358-foto-08260-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Targa i Can Font. Conegut antigament també com a Mas Vallhonrat (CANYAMERES, 2009).Foto 2. Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78572 | Castell de Can Taió - Can Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-can-taio-can-gomis | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa núm. 25. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa, Pàg. 199. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 21-28. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XI/XX | Els coloms s'han fet amos de teulades, merlets i torreons. Els vidres emplomats es van destruint progressivament. Els elements decoratius de coronació estan en equilibri precari. Murs de tancament exteriors ple de grafittis.Infrautilitzat, té moltes zones tancades i amb desús. | El castell de Can Taió es troba situat a la zona limítrof amb el nucli urbà, l'edifici està rodejat de camps de conreu i a la vessant nord per un bosc de pins. Des de la ciutat s'accedeix a través de l'antic camí de terra, vorejat per magnífics exemplars de plàtans, que mena al castell. Aquest camí d'uns 250m, ha quedat fora de l'actual propietat. Davant de la porta d'accés principal, a uns 100m hi passa la línia de ferrocarril de Renfe. El Castell de Can Taió - Can Gomis és un conjunt arquitectònic l'origen del qual és un gran casal del segle XVIII, reformat a principis del segle XX. S'hi accedeix per una porta entremig de dues torres, semblants a les del Monestir de Poblet. Aquesta porta, dóna entrada a un pati porticat de forma rectangular al qual donen les altres edificacions. El pati porticat està format per arcs de mig punt rebaixat que recorden a molts patis dels palaus renaixentistes florentins. L'edifici principal es situa a la part oposada de l'entrada. És de planta rectangular, distribuït en tres plantes i coronat per una galeria rematada per una filera de pinacles. Està cobert a quatre vessants. Els cossos que estan adossats estan coronats per merlets. A l'esquerra del cos central es troba la 'Torre de les aigües', d'estructura cilíndrica i que és el punt més alt del conjunt. A la banda dreta de l'entrada destaca la 'Torre del silenci', coberta amb una teulada cònica. L'edifici està inspirat en parts d'altres edificis històrics (les torres d'entrada del Monestir de Poblet, o les gàrgoles i agulles del Pati dels Tarongers de la Generalitat), és un edifici eclèctic, amb reminiscències de castell Medieval. Es tracta d'una construcció aïllada, composta per una sèrie de cossos annexes, situats conformant un pati central rectangular de 55 x 35m. El volum principal està emplaçat al nord del recinte, en el costat oposat a les dues torres bessones que emmarquen l'accés. Aquest cos està format per un volum central de 16m de façana per 20 de profunditat i quatre plantes i una ala a cada costat de 20 x 20m i dues plantes. Aquest volum té adossat a banda i banda, perpendicularment un cos porxat de 10m de profunditat de planta baixa amb dependències de servei que emmarquen el pati, girant fins tancar-lo amb les dues torres de quatre plantes de l'accés. A les cantonades del conjunt format per aquests cossos destaquen unes torres rectangulars de dues plantes coronades amb un merlet esglaonat. A sobre les dues ales porxades hi ha un cos central de 12 x 10m a l'esquerra i de 20 x 14m a la dreta. Les parets de càrrega són de totxo massís, forjats de bigues de ferro amb revoltons ceràmics. El forjat entre la planta soterrani i la planta primera és una volta de canó. La coberta de volum central principal de quatre plantes i els volums centrals situats sobre les ales porxades són a quatre aigües amb teula ceràmica vitrificada en escama de peix. La resta de volums, incloses les torres, tenen coberta plana pavimentada amb tova ceràmica. La façana principal és simètrica, amb finestres decorades amb motius gòtics. Destaquen la composició de l'ultima planta que incorpora dins d'un sòcol d'acabament ornamental les finestres i les agulles que sobresurten de la façana. Les parets són de totxo massís arrebossades i pintades. Les ornamentacions són de pedra vista. A nivell arquitectònic destaquen els merles esglaonats a la capçada dels cossos de coberta plana i de les torres, i les ornamentacions neogòtiques. És l'únic exemple d'arquitectura Noucentista Neogòtica del municipi. La magnitud de les seves dimensions i l'aspecte senyorial de la seva volumetria i riquesa ornamental li dóna moltes possibilitats de reutilització futura sobretot per a usos públics. | 08260-220 | Prop del torrent de Polinyà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 1093. Primera referència documental. 1121. Testament d'Arnal Geribert d'Antiga. Donació a la canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, del mas que tenia a Canalies i que era alou de la mateixa canònica. També dóna a la canònica de Barcelona l'alou d'Omet. Entre les referències que el situen s'esmenta la mansió de Ramon Guadall. 1137. Llistat de caps de casa que donen el delme a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Consta també el mas de Ramon Guadall (Can Taió). 1205. Apareix esmentat el nom Llobet d'Omet, relacionable amb el que serà el mas Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1275-1290. Llistats de lloçol. Confirmen l'existència del mas de Guillem Llobet i de Ramon Llobet. Entre les terres que formaran el patrimoni del mas Llobet i de Can Taió, existia el mas Soler, un extens mas medieval que després del segle XV restà fragmentat en mans dels Llobet, de Can Vaquer i Can Murtra. 1386. El mas Soler encara restava habitat. Principis del segle XV. Consta que Jaume Soler tenia el mas Soler, alou de Sant Miquel del Fai. 1446. Abans d'aquest any la peça de terra anomenada el Prat que havia estat del mas Soler ja s'havia establert als Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1456. Els Llobet (Ramon Valls, àlies Llobet) compren el mas Soler de la parròquia de Santa Perpètua. Segle XVI. El mas Llobet havia assolit una gran extensió de terres de diversos senyors al·lodials. Segle XVII. Comencen a evidenciar-se els problemes econòmics (endeutament crònic). 1637. Pau Pedró i Llobet i Bartomeu Pedró i Llobet venen a carta de gràcia dues peces de terra que tenen al pla d'Omet. 1647. Els Llobet venen perpètuament a Pere Joan Rossell, doctor en els dos drets, de Barcelona, el mas Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1647. Francesc Busquets, adroguer de Barcelona revèn a Pere Joan Rossell, dues peces de terra de pertinences del mas Llobet de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. 1665. Miquel Joan Rossell també tenia problemes econòmics. Ven el mas Llobet perpètuament a Antoni Pau Duran, adroguer de la ciutat de Barcelona. 1665-1847. Els Duran varen tenir la propietat de Can Taió (182 anys, 8 generacions). Finals del segle XVIII. Es documenta la família Altaió com els masovers del mas Llobet que perdura diverses generacions. Probablement és la causa del canvi de nom i substitució pel diminutiu d'Altaió, Taió, molt més fàcil de pronunciar. 1794. Moria Josep Francesc de Duran i de Puig. Aquest en testament va imposar un vincle per als descendents i hereus de la seva filla Gertrudis de Duran i de Duran. 1847. Els Milans, Don Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Don Ramon de Milans i de Gregorio, venen la propietat a Salvador Bonaplata i Corriol, fabricant de Barcelona. 1873. Morí Ramon Bonaplata Nadal. El lot de la propietat de Santa Perpètua de Mogoda, fou adjudicada a Joan Güell i Baucells. Aquest lot constava de la finca de Can Taió de Santa Perpètua i 4 mines (la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de Can Miró, la mina de la Vilanova o de la Font, i la mina de la Creueta). 1874. Heretà a Joan Güell i Baucells, la seva filla Josepa casada amb Oleguer de Gomis i de Ros. 1901. Josepa Güell morí. A l'inventari dels seus béns encara es descriu com era Can Taió abans de les reformes que el seu fill Miquel de Gomis i Güell va fer i que van donar l'aspecte actual de castell a la masia del segle XVIII. La finca dita casa Taió formada pels antics masos Bell·lloc, Soler i Llobet tenia dues cases. Una dita casa Miró senyalada amb el número 7 i l'altra casa Taió senyalada amb el número 6 constava de baixos, primer pis i part del segon amb galeries a cada costat i pati amb coberts. 1878. En total entre can Miró i can Taió hi havia 37 parcers de vinya. Aproximadament el 60% de les terres eren de vinya, un 20% de regadiu i un altre 20%, camps amb una petita porció de bosc de 3 ha a tocar la casa. Després de la fil·loxera els Gomis aniran recuperant l'administració directa de moltes peces de terra (antigues vinyes). Els regadius es mantindran amb arrendaments fins als anys cinquanta del segle XX. Després la propietat anirà sent portada directament fins que comencen les segregacions per urbanitzar, primer la Creueta, després la Serra, després el mas Costa. | 41.5240300,2.1762800 | 431275 | 4597260 | 1093 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Eclecticisme|Noucentisme|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors (mas Llobet, Mansione de Guadall). (RICART, 1993:21-28).És actualment centre d'atenció al menor i escola de FP de jardineria de l'Icas. | 92|94|96|98|102|106|116|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78357 | Can Targa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-targa-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XIX | La masia de Can Targa es troba al nord de l'Ap-7, entre Can Llobet i Can Font, i a 450m al sud-oest del camí del Padró. El seu accés es realitza des de la carretera B-140, de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on cal prendre el camí del Padró fins passada la Ferrussa, i continuar el camí de l'esquerra (cap a ponent) que voreja l'autopista pel nord. La masia es troba després de travessar la Riera Seca. Can Targa és avui un edifici de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal, amb coberta a dues aigües de teula àrab, rodejat de construccions annexades de maons. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, amb tres obertures a la planta baixa, un portal d'entrada al centre i dues obertures a banda i banda, totes elles rectangulars, i tres obertures també rectangulars a la planta pis. La façana és arrebossada i pintada. És una construcció senzilla de pedra, còdols i maons que no presenta exteriorment cap element arquitectònic destacable. | 08260-190 | Al nord de l'Ap-7, entre Can Llobet i Can Font | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:La primera referència documental data de l'any 1138. Segle XI. Aquest indret o petita vall on es troba l'actual Can Targa fou conegut amb el nom de Vallhonrat fins al segle XVIII. Formava part dels dominis de la casa de Canalies. Segle XII. Aquest indret anomenat Vallhonrat, 'Vallo Onrad' tenia a principis d'aquest segle un mas amb el mateix nom que habitava Guillem Dalmau. 1178. En el document de dotalia de la consagració de l‘església parroquial actual de Santa Perpètua de Mogoda consta que rep la meitat del delme del mas Vallhonrat de la parròquia de Santiga. 1157. Testament de Sança (d'Antiga). Dóna el mas de l'Abadia que era a la Vall de Canalies i en el que habita Bernat de Torelló. Aquest mas restarà sempre unit al mas Vallhonrat a partir probablement del segle XIII. Mitjan segle XIV. El mas Vallhonrat i la família cognominada amb el mateix nom es troba documentada després de les mortalitats per la pesta incorporant al patrimoni terres de masos rònecs veïns. 1383. Pere de Vallhonrat, pagès de Santiga compra el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Principis del segle XV. El mas Vallhonrat continua creixent amb diverses terres properes al Congostell, alou del monestir de Sant Miquel del Fai. 1522. Inici del procés d'endeutament crònic de la família del mas Vallhonrat que portarà a la desfeta d'aquest mas al segle XVIII. Segle XVII. Malgrat això descendents de la nissaga dels Vallhonrat es troben exercint les funcions de Batlle de Santiga. 1723. Mor Miquel Vallhonrat i Calçada sense descendència. Hereta un cosí de Barcelona, Gabriel Vallhonrat, sabater. El nou propietari intenta lluitar contra totes les amenaces que hi ha de disgregació de la propietat. 1740-1752. Pràcticament es ven o s'estableix tot. Es veuran forçats a establir tot el que hi havia a Santiga, el mas Congostell, el mas Abadia i el mas Vallhonrat. 1775. Darrera noticia dels Vallhonrat. Es fa inventari dels béns de Gabriel Vallhonrat, sabater de Barcelona habitant a Santa Perpètua de Mogoda, per part de la seva dona, Maria Teresa Robert, davant del notari de Caldes de Montbui. 1878. Amillarament. Consta que la propietat més gran dins el que s'anomenava paratge Vallhonrat, era a nom d'Antoni Tàrrega Alric, habitant a Terrassa. 1899. Nemesio Asensió Ibáñez de Caldes de Montbui inscriu una finca de la qual no té títol de propietat, que ha rebut en herència de Teresa Palet i Canyameres i vídua d'Antoni Tàrrega Alric. I que ven a Ramon Ricart i Tries, pagès de Sant Fost de Capcentelles. 1927. Can Targa encara era propietat dels Ricart de Sant Fost de Capcentelles. 1906. Habitaven a la casa el matrimoni Tort Alemany. Continua en mas de la mateixa família. | 41.5241000,2.1624800 | 430124 | 4597278 | 1138 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78357-foto-08260-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78357-foto-08260-190-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Targa i Can Font. Conegut antigament també com a Mas Vallhonrat (CANYAMERES, 2009).Tot i que la documentació identifica el mas Vallhonrat amb la propietat de can Targa, i en això Fermí Vinyals també coincidia, costa de creure que l'actual edifici de can Targa sigui el que queda de la casa del mas Vallhonrat. Si bé l'orientació sembla la pròpia d'una construcció anterior al segle XIX, l'estructura i les dimensions del que és avui dia, no es corresponen amb el que havia de ser una masia com ho era cal Rectoret, can Mallol, can Lloberes, etc.Foto 2. Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78202 | Casa Mudèjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mudejar | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Actualment s'està rehabilitant | La casa Mudèjar ocupa un solar situat entre el carrer Cinc, el carrer Sis i l'Avinguda Tres, davant de la Plaça dels Cinc Carrers, en el barri de la Florida. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular de 20 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis, amb una torre descentrada de tres plantes. L'edifici està compost per quatre volums adossats que reculen tant en alçada com en façana. Hi ha un cos al costat dret de la torre, i dos a l'esquerra. L'ornamentació de les façanes és d'estil àrab. A la façana posterior hi ha una tribuna en planta baixa que es converteix en terrassa a la planta pis. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta, a quatre aigües, de la torre és de teula ceràmica plana, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. Els altres cossos tenen terrat pla accessible i estan coronats per un merlet esglaonat. A la part posterior de la parcel·la, hi ha una sèrie de coberts de totxana vista, autoconstruïts. La situació de les obertures està en funció de les dependències a les quals serveixen. Hi ha un cert desordre compositiu i una barreja de diferents ornamentacions d'estil oriental. Destaquen la torre-mirador, i la tribuna amb cinc finestres de la façana posterior. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les finestres amb arc de ferradura són peces prefabricades de pedra artificial. Les llindes esglaonades de les finestres de la façana posterior són fetes amb totxo. Com a elements arquitectònics destaquem els diferents tipus de finestres: les d'estil àrab de la façana principal i les de llinda triangular esglaonada de la façana posterior. Aquest és un exemple únic i atípic dins la tipologia de caseta colonial de barri. La dimensió, tant de la parcel·la com de l'edifici, és molt més gran de l'habitual. El jardí pren un protagonisme que tampoc es dóna en la majoria d'edificacions de la zona. | 08260-35 | C/Cinc, 2 - C/Sis, 5 - Avinguda Tres. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5241800,2.1923500 | 432616 | 4597264 | 1920-30 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78367 | Bosc de Can Taió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-taio | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | En el camí del Padró hi trobem una pineda de pi blanc i pi pinyer que deu el seu nom al fet que es troba al costat del Castell de Can Taió. El bosc formava part d'una explotació forestal. A l'entrada del castell hi trobem cedres de grans dimensions. És a la nit quan els mussols campen arreu. | 08260-200 | En el camí del Padró | 41.5242900,2.1735500 | 431048 | 4597291 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78367-foto-08260-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78367-foto-08260-200-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 78272 | Camí ral del Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-ripollet | Plànol Projecte d'actualització del catàleg de camins rurals de santa Perpètua de Mogoda, març 2008. Número de referència del camí: 310. | XVI/XVIII | El Camí ral del Ripollet o camí ral vell de Ripollet a Santa Perpètua es troba situat al sud de l'autopista Ap- 7 i al nord del ferrocarril, travessant una plana agrícola, que va des del camí de la Salut, és a dir, des del sector sud-oest del terme municipal de Santa Perpètua fins a l'actual rotonda d'entrada al nucli de Santa Perpètua. Actualment hi ha un monument dedicats als carreters. El camí ral del Ripollet presenta una orientació del traçat que va de sud-oest a nord-est. El camí passa pel costat mateix de la Granja Vinyals, creua la Riera Seca primer, després més al nord el camí del Padró, el torrent de Polinyà i voreja per l'oest la zona de Can Filuà fins a la rotonda esmentada. És un camí de terra. | 08260-105 | Entre camí de la Salut i rotonda monument als carreters | 41.5243000,2.1695400 | 430713 | 4597295 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 78277 | La mina i Font de Can Taió o la mina Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-i-font-de-can-taio-o-la-mina-nova | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Desconegut | La mina de Can Miró o la mina Vella captaria les seves aigües en el torrent de Polinyà, a uns 200 m al nord de la carretera B-140, entre el carrer Violant d'Hongria i la carretera de Polinyà (polígon industrial de Can Vinyals). La mina de Can Miró o la mina Vella presenta una orientació general nord-oest sud-est, travessa la carretera B-140, resseguint més o menys el curs del torrent de Polinyà en línia força recta, malgrat els meandres. Les aigües drenaven la zona situada al sud de l'autopista Ap-7, passant a ponent i molt aprop de la granja Olivé. Creuaria el camí Ral del Ripollet a uns 40m a l'oest del torrent de Polinyà, i arribaria a Cal Gomis (Castell de Can Taió) per llevant, passant per la riba dreta del torrent de Polinyà i a uns 90 m paral·lel al camí del Padró. | 08260-110 | Cal Taió - Can Gomis | 5 de juliol de 1775. Establiment de l'intendent general de Catalunya del dret de cercar les aigües de la riera d'Omet per la banda de ponent de la mateixa a favor de D. Josep Francesc de Duran i de Puig. | 41.5245500,2.1760700 | 431258 | 4597317 | 1775 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 78301 | 5 móns, 5 mirades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-mons-5-mirades | <p>Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.</p> | XX | <p>L'escultura '5 móns, 5 mirades' es troba repartida en cinc punts diferents a la zona nord del Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument 5 móns, cinc mirades vol expressar les següents idees: 5 mirades, 5 llocs on situar-se, 5 móns privats, que ens inviten a entrar, a seure, a mirar al seu voltant, 5 móns iguals que ofereixen diferents vistes, 5 llocs per pensar, per descansar, 5 móns que configuren un món. Són com bombolles que ens aïllen i protegeixen de l'exterior i a la vegada ens deixen veure i relacionar amb tot el que ens envolta. De lluny semblem totalment transparents, es dilueixen en el paisatge. Però en realitat, la seva estructura configura una forma concreta, un espai privat en un petit cosmos. Seieu en el vostre món, ocupeu el vostre lloc. Com veieu l'exterior del vostre món? Mides: 5 esferes de 300 cm de diàmetre Material: ferro (acer 111) i fusta</p> | 08260-134 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.</p> | 41.5247200,2.1919200 | 432581 | 4597324 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | Aquest monument | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78224 | Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soldevila-1 | BOQUER, Sílvia; MIRET, Josep (1996). 'Noves estructures arqueològiques a Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda). Campanya de 1993'. ARRAHONA revista d'història. III època, núm. 18. Pàg. 69-80. Patronat dels Museus Municipals de la Ciutat, Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell. COSTA, Felip; GARCIA, Pere; MARCET, Roger; MAS, Josep (1982). 'El jaciment prehistòric de Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 9-48. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'Can Soldevila, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Sepulcre en fossa Can Soldevila VI'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 89-90. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arquològiques a Catalunya n. 1. MIRÓ, Carme; MOLIST, Núria (1982). 'Estudi de la fauna del jaciment de Can Soldevila III (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 55-60. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. VIVES, Elisenda (1982). 'Estudi antropològic de les restes òssies de la necròpolis de Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 49-54. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | -LX/V | Afectat parcialment per la realització de la via fèrria Mollet-El Papiol i per una rasa d'aigües. | El jaciment de Can Soldevila es troba situat entre l'avinguda de l'Onze de Setembre, l'avinguda de l'Estela Ibèrica i l'Avinguda Girona, partit en dos sectors per la línia del ferrocarril Papiol - Mollet. Ubicat al sud del centre de Santa Perpètua de Mogoda, entre aquest i el barri de la Florida. Es troba al cim d'una petita serra entre la riera de Caldes i el torrent de Can Sabau (terrenys actualment conreats). L'any 1978, a conseqüència de la realització de la via fèrria Mollet - El Papiol van sortir nombroses restes arqueològiques. L'any 1980 en obrir una rasa d'aigües van aparèixer més restes. Can Soldevila I: Es tracta d'una estructura circular de 100cm de fondària x 130cm de diàmetre. En el seu interior apareixen fragments de tubot i cendres. Material ceràmic del Bronze final. Can Soldevila II: Estructura de planta imprecisa, d'un diàmetre aproximat de 130cm. Material atribuïble al Bronze Final. Can Soldevila III: Sepulcre. Estructura circular de 120cm de diàmetre i 160cm de fondària. Es tracta d'un enterrament individual (a 50cm de l'esquelet s'hi trobà una gerra col·locada cap per avall i al seu costat unes restes de gos). El material indica una cronologia del Bronze Antic. Estructura IV: Estructura circular de 150cm de diàmetre. Apareix amb material del Neolític Antic Cardial. Estructura V: Estructura de planta circular de 165cm de diàmetre i 120cm de fondària. La sitja presenta un reompliment de pedres i poc material ceràmic, que la data en el Bronze Antic. Estructura VI: Estructura rectangular amb banquetes laterals i al mig una fossa amb una petita cambra (sepulcre de fossa). Les seves dimensions són 0,98m d'amplada, 2,55m de llargada des de la part oest fins al fons de l'absis de la cambra i 1,43m de fondària. La cambra contenia en el seu interior una inhumació individual. Cronològicament s'ha situat en el Neolític Mitjà. Estructura VII: Estructura de 150cm de diàmetre i 30cm de profunditat màxima. El material ceràmic la data com Neolític Antic Epicardial. Les restes faunístiques pertanyen a Canis familiaris, Sus csropha, Oryctolagus. Estructures VIII i IX: Estructures circulars que es daten en el Bronze Final. També es localitzaren 28 estructures rectangulars d'unes dimensions mitjanes de 90 x 40 x 15cm i disposades en agrupacions de manera paral·lela, la cronologia i la funció de les quals resta incerta ja que solament es recuperaren 2 fragments de ceràmica a mà. Estructura X: Fossa de forma circular, d'època romana, amb abundant presència de restes de tegula i dolia. Estructura XI: Fossa de forma arrodonida caracteritzada per la presència de nombrosos fragments de tegula i dolia. Els únics materials recuperats (tegula, dolia, maons i ceràmica comuna de fabricació local), solament ens permeten contextualitzar la fosa dins l'època romana. Estructura XII: Estructura de planta rectangular, amb els costats arrodonits i 1,95 x 1,75m de dimensions. Les parets eren verticals, el fons feia pendent de sud a nord i la potència màxima era de 85cm. A la part nord presentava una cambra inferior d'1,10 x 0,70 x 0,40m amb les parets lleugerament inclinades i el fons fent pendent de sud a nord. A l'interior de la cambra inferior, tocant a la paret nord i perfectament encaixada es trobà una llosa de considerables dimensions situada de manera vertical. Es recuperaren un total de 6 fragments de ceràmica informe feta a mà i un fragment cortical de sílex translúcid. La proximitat d'aquesta fossa a la sepultura VI i la seva tipologia, fan pensar en una cronologia del Neolític Mitjà. | 08260-57 | Av. 11 de setembre, Av. de l'estela ibèrica i Av. Girona (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'any 1978 els col·laboradors del Museu de Santa Perpètua realitzaren tres campanyes de salvament. | 41.5247600,2.1830900 | 431844 | 4597335 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També Can Soldevila I, Can Soldevila II, Can Soldevila III.El jaciment abasta dues àrees d'espectativa arqueològica (Serra de Granollacs o Granja Soldevila i Turó de Can Soldevila) dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78563 | Bosc de la Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-granja-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de la Granja Soldevila es troba situat a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El Bosc de la Granja Soldevila és la massa arbòria més coneguda i emblemàtica del municipi. Les zones naturalitzades del bosquet s'han anat artificialitzant, ja que ha quedat inclòs en l'àrea urbana, tot i així la diversitat faunística natural és molt elevada (rossinyol comú, tallarol, mallerenga, pitroig...). És un bosc plantat amb finalitat didàctica i per tant hi ha una rara diversitat d'espècies botàniques. | 08260-211 | Avinguda Girona, Ferrocarril Papiol-Mollet, Avinguda de l'Estela Ibèrica | 41.5247800,2.1853200 | 432030 | 4597336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 78364 | Bosc de Can Cadernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cadernera | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de Can Cadernera es troba al sud de Can Llobet i a ponent de Can Cadernera, en el camí d'accés cap a Can Targa i Can Font. S'hi accedeix des del camí del Padró, passant per Torreferrussa, on després cal seguir el camí paral·lel a l'autopista en direcció oest fins al camí de Can Targa, just fins arribar a la Riera Seca (Riera de Santiga) en el tram que va conduïda per sota l'autopista. Des d'aquest punt albirem l'extrem sud del Bosc de Can Cadernera. Els pins pinyers que el dominen són bastant espectaculars. No obstant això, les canyes, els àlbers i els plataners conformen l'arbreda fluvial de la Riera Seca, on el gripau i alguns ocells com el rossinyol bord, el gafarró, les mallerengues i la cadernera, presenten una comunitat reproductora. | 08260-197 | Al sud de Torreferrussa | 41.5248200,2.1635100 | 430211 | 4597357 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba delimitat per una tanca metàl·lica que protegeix l'explotació forestal. El torrent delimita les dues propietats principals que conformen el bosc. La més gran és la situada a llevant. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 78175 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIII - XVI | L'antic mas es troba totalment tancat, en desús, finestres tapiades. | L'antic mas Mallol es troba situat entre l'autopista Ap-7 i el camí Ral del Ripollet, a uns 200m a ponent d'aquest camí, i a 250m de la cruïlla entre el camí Ral del Ripollet i el Camí del Padró. L'edifici principal del mas correspon a una masia del segle XVI molt modificada als segles XVIII i XIX. Actualment els edificis habitats de Can Mallol on també hi ha les instal·lacions de la granja es troben situats un xic més al sud. L'antic Can Mallol està format per una sèrie de construccions de pedra, còdols i maons adossades a l'edifici principal, avui totes elles abandonades. La façana principal està constituïda per un cos afegit que emmascara l'edifici principal amb coberta a dues aigües. L'edifici que s'observa avui a la façana principal és una construcció rectangular desenvolupada en planta baixa i planta pis amb coberta a una sola aigua, que presenta a la planta baixa tres obertures, el portal d'entrada principal amb arcada de mig punt realitzat amb maó a centre, un altre portal rectangular a la seva esquerra i una finestra rectangular a la dreta. A la planta pis hi ha tres obertures rectangulars que corresponen a finestres. A la façana de llevant s'observa un altre portal a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. A l'esquerra o a ponent d'aques cos n'hi ha una altre també rectangular i a una sola aigua, que presenta un pis més. Les obertures de la planta pis, tan d'aquest cos com el de llevant i el portal d'entrada d'aquest últim es troben actualment tapiats amb obra vista. | 08260-8 | Al sud de l'Ap-7 i al nord del Camí Ral del Ripollet | Ressenya extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1275. Can Mallol apareix en els llistats de masos que paguen el llòçol a la casa de Canalies. La part més important del nucli original del mas Ferran està format per terres aloeres de la milícia del Temple de Jerusalem. 1290. Pareix documentat com a mas de na Maria Ferrana en el llistat de masos que paguen el llòçol a Bernat de Canalies. A principis del segle XIV apareix documentat Asbert de Ferran com a cap de casa i parroquià. 1400. Confessió en capbreu d'un altre Asbert Ferran al procurador del monestir de Sant Miquel del Fai. Segle XV. Incorporació del mas Moragues i el mas Soler a Sant Quirze de Terrassa. 1438. Els Ferran han incorporat també el mas Pons. En el decurs del segle XV es troben documentats membres de la família Ferran de Santiga, en actes de capítols matrimonials, comandes, treves i concòrdies entre pagesos de diversos pobles de la comarca. L'any 1499 consta Pere Ferran com a cap de casa del mas Ferran de Santiga. Segle XVI.1521. Consta Joan Salvà com a pagès i propietari del mas Ferran, situat a la parròquia de Santiga. El mas Ferran primigeni perd el nom del mas i és substituït pel de Mallol. Aquest estava situat a migdia de la torre de Canalies. 1552. Apareix documentat Joan Mallol, vidu d'Antiga Salvà i Ferran en uns capítols matrimonials. 1573. S'obre un període marcat pels problemes econòmics al mas Mallol, tant per pagar dots com altres deutes. 1587. Es fa l'escriptura de venda a carta de gràcia del Mas Mallol per pagar diversos deutes. La família hi continuà com a masovers. 1588. Joan Omet, Antoni Omet, Miquel Puiggalí i d'altres van agredir a bastonades els germans Mallol a la plaça de la parròquia de Santiga, després d'una discussió sobre deutes. Can Mallol retorna a la família ja que van poder salvar la carta de gràcia i tornar els diners de la venda de l'any 1587. Segle XVII. Nomenament com a batlles reials de membres de la família del mas Mallol. Segle XVIII.1797. Antoni Arimon i Mallol va fer 16 establiments de peces de terra de pertinences del mas Mallol, alou del monestir de Sant Cugat del Vallès, de les quals 8 peces corresponien a terres alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem i 33 al monestir de Sant Cugat del Vallès. 1798. Antoni Mallol fa establiments de terra a termini de 100 anys. Segle XIX.1802. Establiments de terra a termini de 100 anys. 1865. En l'inventari de béns que es fa després de la mort de Joaquím Arimon Mallol i Martíque es descriu una finca composta de 59 quarteres de terra campa, 16 quarteres de vinya, 1/2 d'arbreda, una casa de camp amb planta baixa i pis i 15 censos sobre establiments de terra. Segle XX.1900. La propietat de can Mallol constava d'unes 139,5 quarteres de terra d'extensió, de les quals 24 peces de terra estaven establertes i a rabassa morta a 24 parcers, amb un total de 64,5 quarteres d'extensió, quedant de conreu directe de can Mallol 75 quarteres de terra. 1901. Josep Arimon i Vidal, hisendat de Santiga, ven al seu cunyat, Pere Gusi i Guitard, una porció de terra de 51 quarteres de sembradura amb la casa composta de baixos i pis a dins, de pertinences del mas Mallol de Santiga. La venda fou motivada pels deutes que tenia. 1914. Antònia Margenat i Font, natural de Sentmenat, vídua de Josep Arimon i Vidal, féu inventari dels béns del seu marit. Els béns consistien en la casa del carrer Latorre de Sabadell i 88 quarteres de terra de l'antiga propietat Mallol de Santiga. La resta de la propietat venuda l'any 1901 ha continuat en mans dels Gusi. | 41.5250500,2.1672900 | 430526 | 4597380 | 1275 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Ferran | 94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78279 | La mina del mas Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-mas-costa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Desconegut. Una bona part del traçat s'ha de trobar desaparegut. | La mina del mas Costa captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, en la zona actualment ocupada pel polígon industrial de la Creueta, a uns 100m a l'est del carrer Catalunya, i a uns 50m de la Riera. Després seguiria el seu traçat creuant l'actual carrer de la Creueta, l'avinguda de Santiga, la Rambla, l'avinguda de Barcelona, i seguiria cap al sud el traçat de l'actual carrer de Puig i Cadafalch. Creuaria l'avinguda Onze de setembre, fins arribar a la Granja Soldevila per ponent. Una vegada aquí creuaria el ferrocarril Papiol - Mollet. i finalment al Mas Costa (Barri de la Florida). | 08260-112 | Poligon industrial de la Creueta - Mas Costa (La Florida) | 22 de maig de 1847. Joan Güell i Baucells revèn a Salvador Bonaplata i Corriol, representat pel seu fill Ramon Bonaplata i Nadal, el mas Bell·lloc i altres terres propietat de Don Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Don Ramon de Milans i de Gregorio, de pertinences del mas Llobet i una mina d'aigua dita mina del mas Costa que ve de la riera de Caldes i de la qual tenen facultat de regar trenta-sis hores cada setmana (des de les cinc del matí de dilluns fins les cinc de la tarda de dimarts). | 41.5251100,2.1863400 | 432116 | 4597371 | 1847 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons Esteve Canyameres aquesta mina ja no existeix, donat que aquesta ha d'haver patit la urbanització dels barris de Can Folguera i de la Florida. Però en la intervenció arqueològica realitzada al jaciment La Florida Nord - Can Soldevila se'n va localitzar sembla algun tram.Hipòtesi: És possible que se'n conservi algun tram dins la trama urbana del casc antic entre l'avinguda Barcelona i l'avinguda de Santiga. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 78255 | Parc de la Florida - Bosc de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-florida-bosc-de-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XXVIII/V | Desconegut | El jaciment Parc de la Florida - Bosc de Soldevila es troba situat al nord del Bosc de Soldevila, a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El jaciment Parc de la Florida va ser localitzat amb motiu del 'Proyecto de construcción del ramal Castellbisbal / Papiol - Mollet / Sant Fost. Adecuación de la línea en ancho internacional y ancho ibérico', quan es va realitzar un estudi d'impacte sobre el territori. Fent les prospeccions, es va documentar un fragment de tègula romana en un camí entre el nord del parc de la Florida i les vies del ferrocarril. Encara que s'hagi individualitzat en una sola fitxa, les restes podrien estar relacionades amb els jaciments romans de la zona de La Florida Nord i Can Soldevila. | 08260-88 | Nord del Bosc de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Al Bosc Soldevila es va trobar un dels enterraments més valuosos del Neolític (2800 - 2500aC). Es tracta de l'enterrament d'una dona situat al costat del camí de la Serra de Can Soldevila, segons consta a la memòria històrica del PEPPA de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5252800,2.1852300 | 432023 | 4597391 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78255-foto-08260-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78255-foto-08260-88-3.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment del Parc de la Florida surt esmentat com a Bosc Soldevila en una àrea d'expectativa arqueològica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78295 | Família universal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/familia-universal | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Família universal és un grup escultòric que trobem situat al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. Aquest grup escultòric està basat en el següent principi: 'L'energia ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma' (Albert Einsten). L'essència de la proposta és el principi de la conservació i de la reutilització dels materials amb una intenció estètica i comunicativa, per tal de donar-los un altre valor i un nou ús. Així ens trobem amb la transformació de l'energia d'un arbre en un pal de la llum (usat i desestimat per a la seva reutilització), i amb la transformació del pal en un grup escultòric. La reutilització del pal de la llum té la intenció de perllongar la seva vida mitjançant l'art a nivell testimonial o metafòric i homenatjar la família universal, com a símbol de continuïtat de tot allò que existeix. Mides: 90 x 85 x 380 cm Material: fusta reciclada | 08260-128 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. III Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1998. | 41.5254500,2.1936200 | 432723 | 4597404 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Anna Riverola i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78354 | Lledoner de Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-llobet | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 64, 69. | XX | protegit pel PEPPASPM | El Lledoner de Can Llobet es troba davant l'era de la masia de Can Llobet, que es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. | 08260-187 | Can Llobet | 41.5255100,2.1621200 | 430095 | 4597435 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 78296 | Silla luna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silla-luna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Silla luna' la trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Silla luna': és una metàfora que evoca l'encontre universal de cada home amb ell mateix. En sa quietud serena s'articula la poètica de les seves formes per a constituir un lloc sense temps. Tal com la lluna s'asseu sobre la nit en els seus cicles sempre renovant-se, l'home s'atura davant la seva soledat per a trobar la seva companyia autèntica. Les seqüències d'espais de reflexió, en sa senzillesa i rigor geomètric, es van elevant en aquest respatller-escala ascendint des d'allò més quotidià cap a espais de pensament i contemplació, fins a participar del nostre esperit, consciència de l'ésser. La recerca en aquest 'blau diàleg' queda impresa en la superfície amb els signes que busquen simplement comprendre's, romanent velluts per l'òxid, sobre aquesta fèrria cadira lluna que portem per quan necessitem aturar-nos i transcendir accedint als sentits autèntics de la nostra vida, enterrant els buits (vacíos) en l'obscuritat de la buidor (hueco). Mides: 85 x 130 x 400 cm Material: Perfileria de ferro (acer 111) i acer corten | 08260-129 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5255900,2.1932300 | 432691 | 4597419 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Yolanda Ellacuría Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78176 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Estructura molt ben conservada | Can Llobet es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. L'edifici principal del mas, correspon a una masia de nova planta edificada l'any 1882. Es tracta d'un edifici de tres cossos desenvolupat en planta baixa, planta pis i golfes. La façana és simètrica respecte el portal d'entrada. Destaca la seva balconada amb tres finestrals de la primera planta, els tres balcons petits de la segona i el terrat, darrera d'una barana en forma de merlet. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha un estel que corona, el punt central de la façana al nivell del terrat i els gerros amb motius florals que decoren la barana del terrat. El material és una barreja de còdols i maons, arrebossades i de color beix. Té dues naus laterals a banda i banda de planta baixa i planta pis amb porxo. L'escala és nova, amb paviment de terratzo. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. La planta de les golfes és de bigues de formigó. La coberta era originàriament coberta plana accessible que cobreix els tres cossos formant un terrat al nivell la planta tres. Hi ha terrats a banda i banda en el nivell de la planta dos. Aquests han quedat transformats en cobertes a tres aigües de teula àrab. | 08260-9 | Entre la Riera Seca i l'Ap-7 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1189. Primera referència sobre el mas Trilla. Segle XIII: 1220. Berenguer de Llàcera va vendre a Pere Vullpelleres i a Ramon de Vullpelleres, el seu mas de Trilla, franc alou, situat a la parròquia de Santiga prop de Canalies. 1221. Els Vullperes venen a Guillem Mercader, el mas de Canalies dit de Trilla. 1266. Sibil·la de Mercader, filla de Guillem de Mercader, ven a Pere de Capellades representant de la Pia Almoina de Barcelona, el mas de Trilla de Santiga. Segle XIII. El mas Trilla pagava a la casa de Canalies una quartera d'ordi i un quartà de vi pel dret de llòçol. Segle XIV. Els habitants del mas (pagesos propietaris útils) duen el cognom Tria. Segle XV. 1432. Bartomeu sa Tria o Tries, senyor útil i possessor del mas sa Tria de Santiga, confessa en capbreu que el tenia per Jaume Canyelles, prevere i procurador de la Pia Almoina de Barcelona. 1438. Consta un Antic Llobet, àlies Trilla, pagès de Santiga, que confessa al rector de la mateixa parròquia, que tenia una peça de terra dita la Pineda, de pertinences del mas Trilla, a cens anual de 9 sous. La nova denominació del mas Tria (Llobet) es consolida des de mitjan segle XV. Segle XVI.Capítols matrimonials referits a la família del mas, apareixen sempre esmenten amb el cognom i nom Llobet. 1553. Fogatge. La pubilla, Clara Llobet, casada amb Cebrià Lletget, cabaler del proper mas Lletget de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell, és anomenat de les dues maneres: Sebrià Leget àlias Lobet. Al llistat dels caps de casa de Santiga torna a aparèixer el mateix Cebrià i ara només amb el cognom de la dona: Cebrià Llobet. El patrimoni del mas Trilla augmenta amb terres alou del monestir de Sant Miquel del Fai de pertinences del mas rònec dit Pons, comprades al matrimoni Castellet Gasius, propietaris de la casa de Canalies, en aquest moment ja denominada la Ferrussa. Segle XVII: Al mas Llobet continuen els casaments de fills i filles, documentats a les cases de pagès de la comarca. 1620, 1623, 1629 i 1633. L'hereu Lluís Llobet, exerceix el càrrec de batlle de Santiga. 1629. Lluís Llobet formula demanda contra Pau Lloberes (pagès de Santiga) per empara de garbes i garberes. 1635. Lluís Llobet fou interrogat per l'oficial judicial, per malferir a cops de canó de pedrenyal a Nicolau Mallol, minyó d'uns 10 anys d'edat del veí mas Mallol. Segona meitat segle XVII. Mort prematura de l'hereu Josep Llobet. La pubilla morí força jove deixant els fills menors d'edat a càrrec del marit Bonaventura Bolló (probablement fill o descendent de la casa i mas del Bolló de Santa Eugènia de Berga a la plana de Vic). 1666. Bonaventura Bolló pledeja per la propietat de la Ferrussa, la qual aconsegueix per sentència favorable de la Reial Audiència. 1695-1693. Mor prematurament Jaume Llobet i Bolló heretant el seu germà Josep, adroguer a Barcelona que morí jove. El patrimoni Llobet passa a Marianna Llobet i Bolló, la germana gran casada al mas Güell de Polinyà. Així s''ajunten per qüestions de maridatge dos patrimonis de masos, el de la casa de Sant Martí de Polinyà (entre can Querol i can Garcia), i el del mas Llobet de Santiga, més les terres adquirides del mas Vallhonrat. Segle XVIII.1700. Marianna Llobet i Bolló, pubilla del mas Llobet de Santiga, feia testament en el qual deixava tancada la successió dels dos masos amb el nomenament del fill gran, Antoni Güell i Llobet, com hereu dels dos patrimonis Antoni Güell i Llobet. 1727. Antoni Güell i Llobet és excomunicat perquè tocà les campanes sens autorització, encén ciris i després els llençà a terra, dient públicament que no volia pagar el que devia al procurador de Sant Pere de les Puel·les, ni la multa prèvia a l'excomunicació. 1717. Antoni Güell i Llobet i el seu fill Mateu, com a propietari i hereu dels masos Llobet de Santiga i Güell de Polinyà respectivament, venen a Maria, vídua de Pau Querol, pagès de Polinyà, el mas Güell, abans dit Gili i abans de Sant Martí de Baix. 1741. Mateu Güell i Llobet inicià el costum dels establiments a rabassa morta. Segles XVIII-XIX: Els Llobet es caracteritzaren per intentar garantir la subsistència familiar amb la renda dinària procedent dels establiments a rabassa, masoveries i establiments emfitèutics a termini limitat i viure per sobre de les possibilitats reals del que donava el patrimoni. Segle XIX. 1819. L'endeutament crònic força que Pau Güell Torres i el seu fill, Pau Güell i Farell, haguessin de vendre a carta de gràcia a Josep Llobet i Vinyals, revenedor establert a Barcelona, el mas Puiggalí de Santiga, pel preu de 2.698 lliures catalanes. 1832. Venien el dret de recobrar la propietat a favor de Joaquima Vinyes, vídua de Josep Llobet i Vinyals, pel preu de 2.250 lliures catalanes i 18 sous. 1849. Teresa Torres, vídua de Francesc Güell Llobet i Farell, natural de Lliçà de Vall, fa inventari dels béns del seu difunt marit. 1848. Continuïtat dels problemes econòmics que s'agreugen per la mort de Francesc Güell i Llobet Farell. 1879. La vídua va tornar a casar-se i va tenir descendència. Per pagar els dots de les germanastres i de la mare va vendre perpètuament a Antoni Grasses i Riera, advocat de Barcelona, el mas Llobet de Santiga amb 33 drets reials de recobrar peces de terres establertes a termini. 1880. Poc temps després el nou propietari va vendre can Llobet a carta de gràcia a Josep Voltà i Vivé, fabricant tèxtil i també de Sabadell, la propietat del mas Llobet de Santiga i els 33 drets reials de peces de terra establertes a termini i a rabassa morta. 1882. El nou propietari va edificar una masia de nova planta, a mig camí entre casa colonial, torre d'estiueig i masia típica de tres cossos amb sala. Segle XX.1927. Amillarament. A can Llobet encara quedaven 14 parcers i l'establiment emfitèutic de can Cadernera. 1941. L'hereu del patrimoni Voltà fou Josep Cirera Voltà que va actualitzar el registre de la propietat i va inscriure al registre la titularitat de can Llobet a favor seu com a hereu de la seva mare i com a nét del fabricant sabadellenc Josep Voltà Vives. 1941-1942. Josep Cirera Voltà va vendre en dos lots, a Josep Agustí, la propietat de can Llobet. Poc temps després, la va vendre a en Joaquim Font. Però tampoc trigà gaire a vendre-la al carnisser barceloní, avi de l'actual propietari.' | 41.5256700,2.1620200 | 430087 | 4597453 | 1882 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Té una font i una bassa del 1892. Hi ha diversos coberts al davant de la casa i al vessant dret de la façana principal la torre d'un molí d'aigua, de maó massís i arrebossat i de color blanc, amb la seva bassa quadrada. La font i la bassa són al davant de la façana principal. Noms anteriors: Mas TrillaFoto 2. Autor: Canyameres. Any: 2003 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78297 | Habitacle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitacle | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | En procés de degradació | Habitacle és una escultura que trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Habitacle': El cau, el refugi, el recer; l'habitacle. L'espai que qualsevol ésser viu es construeix per a protegir-se de l'entorn hostil i de les inclemències meteorològiques i per a desenvolupar la seva vida amb normalitat és un tret comú tant en els pobles primitius com en els anomenats desenvolupats. Aquest habitacle, molt naïf i ancestral, pren forma de joc infantil. El material, un tronc d'eucaliptus, ens permet recuperar els elements naturals que han possibilitat el desenvolupament de l'espècie humana i retornar-los el protagonisme. Un desenvolupament que ens allunya del respecte necessari per la natura que ens envolta i la qual ens permet sobreviure. Un habitacle antediluvià ens recorda quin són els nostres orígens i quines són les nostres obligacions amb la nostra casa: el món. Mides: 158 x 285 x 280 cm Material: ferro (acer 111) i fusta d'eucaliptus. | 08260-130 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5257300,2.1928400 | 432659 | 4597435 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Josep Pons i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78270 | Molí de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-mogoda-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207. | -II/V | Desconegut. Sota 6-12m de fondària. | El jaciment del Molí de Mogoda formaria part d'un enclavament romà a la plana del Molí de Mogoda, situat a uns 100m cap a l'est del llit de la riera de Caldes i enterrat a uns 6-12m del nivell actual dels terrenys. Segons Pere Garcia del Grup Pro-Arqueologia al fons del museu municipal de Santa Perpètua de Mogoda hi vàries àmfores quasi senceres que procedeixen d'aquest indret. | 08260-103 | Plana del Molí de Mogoda - Est de la Riera de Caldes | 41.5257900,2.1972200 | 433024 | 4597438 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78270-foto-08260-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78270-foto-08260-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78270-foto-08260-103-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 78287 | L'espai del pensament. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespai-del-pensament | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'espai del pensament és una escultura situada en una rotonda en el passeig de la Florida, al costat sud de la línia del tren, en el barri de la Florida. Aquesta escultura fou concebuda expressament amb la voluntat d'arribar al màxim nombre de ciutadans. El projecte es basa sobre l'escolaritat del nen com a esperança de futur. La maleta, objecte escolar, oberta, conté una llibreta que recull anònims projectes en fulls. Plens de continguts insignificants i infantils, es poden transformar en grans sorpreses en el futur. Així com la molla uneix les dues parts de la llibreta, l'escultura és el veritable lligam entre els dos nuclis de la població. Les diferents inquietuds culturals poden ser incorporades a aquesta llibreta. El llapis, el reflex de l'expressió del pensament del nen, és l'eina de transmetre idees. Per l'infant tots aquests objectes formen un entorn que el marcarà culturalment, un entorn que també es deixarà intervenir i modificar. Un pensament en l'espai lliure. Mides: 250 x 335 x 700 cm. Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-120 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. 7 de març de 1993 | 41.5263700,2.1884600 | 432294 | 4597510 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jordi Dalmau, JL Ocaña Miranda, Jordi Riera, Montserrat Riera, Vicenç Soley | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78302 | La ciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ciutat | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | El monument 'la ciutat' es troba a la façana d'un edifici situat en el camí de la Granja, just abans d'entrar en el solar que actualment es fa servir com a aparcament. Cal alçar la vista amunt per localitzar-lo, sinó passa completament desapercebut per al vianant. 'La ciutat' vol expressar les següents idees de l'artista: Instal·lades sobre el mur d'aquest edifici un conjunt de petites cases envaeixen un espai, el redescobreixen, l'habiten en forma de petita ciutat. Aquest habitar és la base de l'escultura 'La ciutat', una peça que vol estar present, igual que els nostres records, en un espai que coneixem com a propi. L'escultura vol formar part de l'entorn, vol obrir una reflexió sobre el lloc on vivim i la relació que tenim amb aquest, vol resituar-nos, sorprendre'ns. Mides: 12 elements de 20 x 25 x 20 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111) | 08260-135 | Camí de la Granja (Granja Soldevila) - 08130 - Santa Perpètua de Mogoda | Camí de la Granja. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5265900,2.1867100 | 432148 | 4597536 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Xevi Roura i Pla | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 78298 | Pneumàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pneumatic | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Pneumàtic és una escultura situada uns metres al sud de la façana principal de la Granja Soldevila. Segons l'artista aquesta estructura en forma de cub enrajolat amb rajola blanca valenciana està disposat per a contenir aire comprimit. Considerant l'home com a acumulació, com a una associació de complements, i la vida com a una successió de complements, i la vida com a una successió d'adquisicions (materials i mentals), el concepte anhelat de buit funciona com una utopia davant el vertigen del ple. És la impossibilitat del buit, la condemna al complement, a l'acumulació. Queda sempre l'aire, però fins i tot eliminant-lo tenim sempre la forma ocupant un lloc. La pedra és una acumulació com a mínim d'aire, i actua com una interferència a la zona. Amb estètica 'thunderbird' i un color de confort 'retro' sembla una nevera portàtil enmig del bosc. Mides: 120 x 120 x 120 cm Material: Totxana, morter, rajola, griffi i acer inoxidable | 08260-131 | Jardí de la Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Jardí de la Granja, espai cultural. III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5266800,2.1858500 | 432076 | 4597546 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Dani Montlleó i Alsina | Es troba prop de les escultures Blau i de la Campana, situades al costat de l'edifici de la Granja. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||
| 78181 | Can Miró Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miro-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Can Miró es troba al mig d'una illa de cases de la urbanització de Can Taió , molt per sobre dels nivells dels carrers que l'envolten (C/ de les Camèlies, C/ de l'Iris i C/del Gessamí). Can Miró és avui un edifici sense cap interès arquitectònic. En la seva construcció es van reutilitzar les pedres de l'edifici principal de l'antic mas que va ser enderrocat durant la dècada dels anys 50 (segle XX). Sabem que l'antiga casa de Can Miró l'any 1901 estava assenyalada amb el número 7 i constava de planta baixa, planta pis i golfes, i una superfície d'uns tres-cents quaranta-quatre metres aproximadament. | 08260-14 | C/Gessamí, 1. Barri Can Taió (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. 1020. Les primeres referències documentals són referents a l'indret on se situarà posteriorment Can Miró, a llevant de la riera d'Omet. El mas Om, després mas Bell·lloc i finalment can Miró, a més de les terres pròpies del mas alou de la Seu de Barcelona, tenien parts o havien tingut parts d'altres masos que són esmentats molt aviat als documents. Segle XII.1137. Entre el llistat de caps de casa que donen el delme per la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda trobem entre d'altres Carbonell d'Om i Bernat Pere d'Om. Segle XIII. 1275 i 1290. Llistats de lloçol de Santa Perpètua. apareix altre cop el mas d'Om. Segle XIV. Canvi de nom de mas Om a Bell·lloc. 1386. Existència del llinatge Bell·lloc, en l'acte de possessió del delme de Santa Perpètua de Mogoda, Santiga i Mollet. Segle XV. Està documentat que els Bell·lloc adquireixen per la via de l'establiment emfitèutic terres de masos rònecs, masos deshabitats (mas Cirera, mas Font, can Fontanet i mas Costa). Segle XVI. A la segona meitat del segle XVI hi ha problemes econòmics del mas Bell·lloc que acabaran aproximadament 80 anys més tard amb la venda del mas. Segle XVII. 1667. Venda per la fórmula de la insolutumdació del mas Bell·lloc i altres peces de terra. Segles XVIII-XIX. El mas Bell·lloc entra a formar part del patrimoni dels Duran fins a mitjan segle XIX en règim de masoveria una part i d'administració directa l'altra. 1844. Venda del mas Bell·lloc a Joan Güell i Balcells. 1847. Venda del mas Bell·lloc a Salvador Bonaplata i Corriol. 1873. Els hereus tornen a vendre a Joan Güell i Baucells la finca de can Miró de Santa Perpètua de Mogoda amb la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de can Miró. Segle XX. 1901. La casa de can Miró constava de baixos, un pis i golfes amb una superfície de 340 m2. Després de la guerra civil, els masovers de can Miró es traslladen al Castell ateses les males condicions de can Miró. A principis dels anys cinquanta el propietari de can Taió construeix Can Miró Nou amb les pedres de la vella masia, per als treballadors. | 41.5266900,2.1800000 | 431588 | 4597552 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bell·lloc, Mas Om. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/