Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
78228 Timba d'en Humbert https://patrimonicultural.diba.cat/element/timba-den-humbert GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207-208. MARCET, R.; PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del neolític al Bronze Final.' Estudios de la Antigüedad, 2. -XIII/V Destruït, actualment urbanitzat (sota naus industrials) El jaciment Timba d'en Humbert es troba en terrenys plans, justament al límit entre els termes de Santa Perpètua i Polinyà, on es trobaren, superficialment, materials que cronològicament estarien datats entre el bronze final i l'època romana. 08260-61 C/València, C/Aragó, C/Catalunya Localitzat per membres del Grup de col·laboradors del museu de Santa Perpètua de Mogoda. 41.5406300,2.1770400 431356 4599102 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78228-foto-08260-61-1.jpg Legal Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. 79|80|81|83 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78582 Font dels Joncs 02 https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-joncs-02 AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. XX Coberta de terra La font dels joncs, que a hores d'ara es troba plena de terra, en l'indret de la riera de Santiga, era un espai de lleure per als perpetuencs. Les fonts naturals són un recurs natural d'incalculable riquesa tant ecològicament (hàbitats naturals per a espècies animals i vegetals) com socialment. 08260-231 Riera de Santiga 41.5412700,2.1470000 428851 4599197 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Des de l'ajuntament es té la voluntat de recuperar-la. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78348 Parc de Gallecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-gallecs <p>De Santa Perpètua de Mogoda a Gallecs. Consorci de Gallecs. Gallecs (Mollet del Vallès). Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Informatiu gratuït. VILAGINÉS, Jaume (2008). Cavallers, pagesos i templers. Santa Perpètua de Mogoda a l'edat mitjana (s. X-XIII). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Col·l. Fermí Vinyals, III Beca de Recerca SPM, Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 60. www.parcgallecs.cat</p> XI <p>El Parc de l'Espai d'Interès natural de Gallecs es troba també conservat en una franja allargada del terme municipal de Santa Perpètua, situada al nord-est, entre la carretera de Caldes i el camí de la Serra de Mollet. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. La major part d'aquest parc es troba dins el terme municipal de Mollet del Vallès. La singularitat i riquesa natural de Gallecs, la seva activitat agrícola, les zones de bosc i els rierols i rieres fan que Gallecs, s'hagi convertit en un espai d'acollida per a moltes espècies. La conservació de l'entorn natural, forestal i agrari, ha afavorit la protecció de les espècies autòctones pròpies d'aquests ecosistemes tant amenaçats al Vallès. Mostra d'això són els nombrosos estudis sobre els valors naturals de la zona per part de l'ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) i estudis de fauna que s'han realitzat des dels anys setanta fins ara pel naturalista Josep Ribas i Falomir sobre l'avifauna nidificant i migratòria de Gallecs. Gallecs és una peça clau com a connector biològic del territori metropolità que uneix les Serres litoral i Pre-litoral del sistema orogràfic de Catalunya. El principal objectiu en totes les actuacions sobre l'espai periurbà de Gallecs és la conservació i augment de la biodiversitat. Per aquest motiu s'han engegat programes que responen a criteris de sostenibilitat, tant pel que fa a l'agricultura com pel que fa a la gestió forestal, l'ús públic o la prevenció d'incendis. Gallecs, com altres connectors biològics que s'envolten de nuclis de població, on la densitat ha superat els límits del natural, ha estat sotmès a una forta pressió urbanística i industrial, com qualsevol espai periurbà. La realitat socioambiental del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és comú a diferents zones periurbanes europees, però la seva singularitat radica en la seva llarga història de preservació i defensa del territori. Sobre la base d'aquests antecedents és que el Consorci té com prioritat revaloritzar l'espai com un connector biològic situat en un mitjà periurbà sotmès a pressions i degradacions implícites. Atents als seus antecedents socials i a les múltiples possibilitats que presenta aquest espai periurbà, el Consorci treballa intensament per a integrar els aspectes ambientals, socials, culturals i econòmics que permetin el desenvolupament equitatiu de l'espai.</p> 08260-181 Entre la carretera de Caldes C-59 i el camí de la Serra de Mollet <p>El Topònim de 'Serra de Gallecs' es troba documentat des d'època medieval (segle XI) com a 'Serra de Galexs' (VILAGINÉS, 2007:60).</p> 41.5416000,2.1956800 432912 4599195 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-14 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas La inclusió de Gallecs al PEIN ha estat ja tramesa. Publicada la notícia a l'informatiu gratuït: Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. Les coordenades preses corresponen al sector sud, per sota l'autopista Ap-7, les corresponents al sector nord són les següents: x: 432477.28; y: 4600371; Z: 105m snm. 2153 5.1 1785 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78268 Carretera de Caldes amb l'autopista Ap-7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-caldes-amb-lautopista-ap-7 AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. -III/V Desconegut, destruït. . El jaciment 'Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7' es troba al costat sud de l'autopista esmentada, al nord-est del polígon CIM Vallès i al nord de can Banús. Hi ha notícies de l'any 1977 que fan referència a la troballa de ceràmica romana i de sitges, en l'entroncament de la carretera de Caldes amb l'autopista. 08260-101 Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7 41.5419800,2.1881100 432281 4599243 08260 Santa Perpètua de Mogoda Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78268-foto-08260-101-1.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. Aquesta àrea agafa també una franja allargada en sentit nord - sud situada a llevant de can Banús, fins a la vessant est d'un suau turó que domina per sobre de Can Banús.Per la zona nord-oest de l'àrea d'expectativa hi tenim grafia sobre el plànol d'estructura del territori al segle XIX, un tram curt de la mina de la Mogoda, que probablement no es conserva 83 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78555 Canyar de la timba de l'Humbert https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyar-de-la-timba-de-lhumbert AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. XX El Canyar de la timba de l'Humbert deu el seu nom a les timbes, construccions per a la defensa de la producció agrícola vers les inundacions de les rieres, que han esdevingut part del paisatge del nostre poble. Potser la timba de l'Humbert és la més famosa però també ens queda la més amagada. La vegetació de canyar actua de refugi a amfibis i ocells típics del canyar (rossinyol bord). 08260-203 Al sud de Ca n'Oller 41.5429600,2.1726100 430989 4599364 08260 Santa Perpètua de Mogoda Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78578 Camp sud d'en Ventura de l'Oller o Pla de les Serps https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-sud-den-ventura-de-loller-o-pla-de-les-serps AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207. -III/V Desconegut Hi ha notícies de la troballa d'un clavegueró romà al camp sud de Ca n'Oller. Forma part d'una Àrea d'Expectativa Arqueològica en el PEPPA de Santa Perpètua de Mogoda (amb el número de referència 28, en el plànol 1 de la memòria històrica). 08260-226 Poligon Industrial Ca l'Oller 41.5436000,2.1726000 430989 4599435 08260 Santa Perpètua de Mogoda Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78578-foto-08260-226-1.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Pere Garcia (investigador local de Santa Perpètua de Mogoda) em comenta que aquesta zona sempre l'han anomenat com a Pla de les Serps i la masia que hi ha Torre de les Serps. En els camps de conreu s'hi localitza, en èpoques que els camps estan llaurats, ceràmica romana en superfície. 83 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78193 Edifici Honda https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-honda AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. XX L'edifici Honda es troba situat en el polígon industrial Torre del Rector, en una illa situada entre els carrers Mar del Nord, on té el seu accés principal i el carrer del Japó que delimita l'illa pel costat nord. L'edifici es localitza dins d'una illa de 86000m2 propietat de l'empresa i s'aïlla dels sorolls de l'Ap-7 mitjançant una paret de vidre, inclinada, que recull tota la façana principal. L'edifici de volumetria específica aïllada, està format per dos edificis diferenciats però amb contacte per una de les seves cares. Un edifici longitudinal de planta baixa, planta pis de 1700m2 en planta, fa les vegades d'accés principal i conté les dependències administratives i de serveis de personal (vestidors, menjador per a 50 persones, aules). L'altre volum és una nau magatzem de 8600m2 en planta amb una alçada equivalent a tres pisos, de planta lliure, distribuïda segons l'ocasió. En el punt de contacte entre els dos, s'han creat uns patis oberts, que donen llum i ventilació als despatxos interiors amb jardí d'estil japonès. L'estructura de suport està feta a base de pilars i façanes de formigó en l'edifici administratiu, i de pilars, jàsseres i encavalcades metàl·liques en la nau magatzem. La coberta de l'edifici i administratiu és plana amb paviment de grava no accessible. La coberta de la nau magatzem de forma còncava és de xap d'alumini sobre jàsseres o metàl·liques foradades i encavalcades de tirants també metàl·lics. En el punt d'accés al recinte hi ha una petita cabina, amb els mateixos acabats de xapa metàl·lica, que fa les funcions de porteria i control d'accés. També hi ha una pista de conducció que ocupa uns 5000m2 en planta. En la composició de les façanes predomina l'horitzontalitat. La façana principal protegida per una gran mampara de vidre suportada per uns pilars metàl·lics inclinats, es reflecteix sobre un estany longitudinal. L'edifici magatzem és una gran caixa metàl·lica sense obertures, on destaca la seva coberta còncava. Els tancaments són fets amb peces de formigó prefabricades, vistes a l'interior i exteriorment recobertes per planxes d'alumini ondulat. Els tancaments són d'alumini. Quan a elements arquitectònics destaca la gran paret de vidre enfosquit, que fa les funcions de para-sol i barrera contra el soroll. També es converteix en façana principal i suport del logotip de l'empresa. És un exemple destacat d'arquitectura industrial contemporània, on s'han utilitzat materials i equipaments de nova tecnologia. 08260-26 C/ del Mar del Nord, 1. Poligon Industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) El 19 de maig de 1993, el president de la Generalitat de Catalunya inaugurà les dependències de l'empresa de fabricació de motocicletes Montesa-Honda. En l'actualitat s'ha construït la nau de magatzem i l'àrea administrativa i de serveis de personal. En un futur es completarà el complex amb una planta de producció i un centre de distribució de recanvis. 41.5436800,2.1844800 431980 4599435 1993 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Roser Amador i Lluís Domènech 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78247 Les Minetes o Forn de les Minetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-minetes-o-forn-de-les-minetes AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 49. XVII-XVIII No visitable. El jaciment de les Minetes es troba dins una zona verda interior d'un enllaç entre l'autopista Ap-7 i la carretera de Caldes C-59, a llevant del Polígon industrial Can Bernades Subirà. Antigament s'hi arribava per una drecera per a vianants, des d'una zona verda davant de la nau de l'empresa Honda, situada al sud-est del polígon. El Forn de les Minetes és un forn ceràmic modern, excavat totalment en les aigües al·luvials sedimentades en una suau vessant rebaixada i molt transformada. El forn és de planta quadrangular amb tendència lleugerament romboïdal de 260cm de costat. S'ha conservat solament la part inferior o fogaina i l'engraellat amb 20 forats rectangulars que tenen una mida entre 17 x 33 cm i 20 x 38cm, disposats en cinc línies de quatre forats cadascuna. Part dels forats tenen afegits uns maons travessats. Originàriament en tenien tots els forats, però durant els treballs del camp aquests s'han anat desprenent i s'ha malmès la part superior de la graella. La part inferior mesura aproximadament 300 x 250cm i al mig hi ha un pilar de planta circular irregular de 74-80cm de diàmetre, originàriament revestit de teules. Aquest pilar aguanta la graella superior i està perforat pels forats centrals donant-li un aspecte palmiforme. L'altura de la fogaina és de 165cm. La graella té la particularitat de ser molt gruixuda, entre 75 i 90cm. Tot el conjunt té una alçada de 260 cm. La portella de la fogaina té 170 cm d'altura i 75cm d'amplada i es troba centrada en el costat de ponent del forn. S'hi accedeix per un corredor excavat en una veta més endurida del sòl natural. L'entrada de la fogaina estava tancada fins a una alçada de 80cm per un mur flanquejats d'altres dos laterals fets de pedres i terracuita, deixant solament els 65cm superiors per tal de facilitar la regulació del tiratge. Exteriorment a la graella es va trobar conservada (campanya de 1970) part de les parets laterals de la cambra superior de cocció. Ni en aquell moment ni durant la intervenció de 1990 es van poder detectar restes de murs perimetrals exteriors al forn, cosa que indica que la cambra de cocció estava també excavada en el sòl natural. Exteriorment al forn es va detectar un nivell de cendres de 4cm de potència, per sota de la capa vegetal a uns 185cm de fondària. Aquest estrat contenia, a més, algun fragment de teula cremada i fragments de maó. Sembla que correspon a una neteja habitual del forn durant el seu funcionament. En resum, es pot dir que es tracta d'un típic forn per a coure ceràmica amb la fogaina i la cambra de cocció excavada en el sòl natural aprofitant el pendent natural. No es pot assegurar res sobre la cambra superior de cocció, que ha desaparegut totalment. La principal particularitat rau en la important gruixària de la graella i la seva gran solidesa, principalment deguda a una homogènia cocció. La cronologia del forn no es pot concretar degut a la manca del tester. Tant per la seva tipologia com pels materials trobats (tots corresponents a cronologies modernes) sembla que es tracta d'un forn d'època moderna. L'argumentació que es feu en el moment del seu descobriment en favor d'un origen ibèric, estava basada en la seva similitud amb un forn de Rubí que fou publicat com a possible forn ibèric. Tanmateix, no hi ha cap argument per defensar aquesta cronologia. 08260-80 Prop de l'encreuament Autopista A-7 amb la Crta. C-59 1967. El forn va ser trobat pel sr. Josep Humet i Vila en un camp a prop del lloc anomenat Les Minetes. Entre el desembre de 1967 i l'any 1970 es realitzaren diverses campanyes d'excavació i després fou tornat a tapar al 1986 a causa d'una remodelació del camp on s'ubica. Actualment segueix tapat però s'ha senyalitzat amb un conjunt de columnes de fusta que recorden d'una manera simbòlica la seva graella, realitzat per l'INCASOL amb el vist-i-plau del Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El març de 1990 es realitzà una intervenció arqueològica degut a que el forn es trobava en perill de desaparèixer degut al projecte de realització d'un enllaç de l'autopista B-30 amb la carretera procedent del poble de Palau de Plegamans. 41.5442500,2.1871800 432206 4599496 08260 Santa Perpètua de Mogoda Sense accés Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas També conegut per Forn de les Minetes (VINYALS, 1994: 49). Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Foto 1. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a VINYALS, 1994: 51. 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78234 Torre del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rector-0 SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). -III/V Parcialment destruït El jaciment Torre del Rector es troba en el vessant sud-oest d'un turó situat davant del polígon industrial Torre del Rector, a llevant de la carretera C-59 de Mollet a Caldes, i a uns 300m al nord-est de l'edifici Honda, també situat en l'esmentat polígon. Del jaciment es coneix la troballa de material arqueològic que aparegué superficialment, format bàsicament per fragments de tègula, dòlia i petits fragments ceràmics no determinables. Un marge tallava longitudinalment el jaciment, posant al descobert una estructura que possiblement podia tractar-se d'una sitja. L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica de control a causa dels moviments de terres efectuats amb motiu del desdoblament de la carretera C-59, que afectava, entre d'altres, aquest jaciment. Es prospectà el vessant sud d'un turó situat al davant del polígon industrial, en una superfície de 2900m2. Es localitzà una sitja que pel tipus de material ceràmic recollit en superfície, semblava pertànyer a cronologia tardoromana. 08260-67 Carretera de Caldes (C-59) 41.5454400,2.1878000 432259 4599627 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78334 Aplec de la Sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-3 http://www.sardanista.org/ Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). XX L'Aplec de la Sardana es celebra durant dos dies durant el primer cap de setmana de maig, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, a fer les ofrenes com cada any, ballant al final la sardana ja tradicional 'Toc d'Oració' a la plaça de l'església i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc. 08260-167 Bosc de la Torre del Rector. C/ Mar Adriàtic (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) El dia 29 de maig de l'any 1927 nasqué la idea de fundar el Foment de la Sardana i el dia 30 de juliol quedà fundada l'entitat nomenant president Fermí Vinyals, secretari Jaume Marbà i caixer José Valls. Es proposaren el repte d'organitzar l'aplec. Fou el 24 d'abril de l'any 1928 en el bosc de Mirapeix i varen tenir el suport i l'ajut del Foment de la Sardana de Barcelona, que els donà un cop de mà. Aquell primer aplec va ser un èxit, es va iniciar a la plaça de l´església perquè la gent no sabia arribar al bosc i es va començar amb la sardana 'Toc d'oració' de Pep Ventura, (des d'aleshores s´ha tocat sempre per iniciar l'aplec, després de la missa del sardanista i tot seguit la gent es desplaça cap al bosc). El Foment es va animar a seguir aquella tasca començada i varen continuar els cursets i les ballades. Es va celebrar el segon aplec i arribà el tercer, que es traslladà al bosc de la Torre, ja que el bosc de Mirapeix va ser talat. Fou en el sisè aplec quan s'estrenà la sardana 'L'Aplec' d'en Genís Sala, nascut a Sta. Perpètua (1889-1964) i d'ofici boter, però si avui encara se'l recorda, és per la seva gran passió: la música. Va compondre obres corals, sardanes i diverses peces musicals que, majoritàriament, feien referència a Sta. Perpètua. L'ajuntament, en agraïment, l'any 1966 va posar el seu nom a un carrer de la població i en aquest acte, l'Agrupació Sardanista va organitzar una audició dedicant-li per la seva tasca, una sardana del mestre Francesc Mas Ros: 'Mestre Genís'. L'aplec va continuar fins el 10 de maig de l'any 1936, dia en què se celebrava el 9è. Esclatada la Guerra Civil es deixà de fer. Però va ser l´any 1943 quan a Barcelona va haver-hi un governador anomenat Antonin F. De Correa y Véglison (membre del 'Consejo Nacional del Movimiento' i 'Procurador en las Cortes') que va arribar a autoritzar que es fes un altre cop l'aplec. No va ser fins el 6 de juny de l'any 1946 que es va reiniciar la festa, completant-se així la 10a. edició de l´Aplec de Sta. Perpètua. Una cosa que no es va aconseguir aleshores era fer els programes en català, això no esdevé fins més tard. Àdhuc l'entitat hagué de canviar el nom de Foment de la Sardana pel de Folklore Sta. Perpètua a l'any 1947 i va haver d'arrossegar-lo durant molts anys. Des d'aleshores l'aplec s'ha continuat celebrant ininterrompudament. L'any 1973 l'aplec es va celebrar al bosc de Ca n'Ollé i s'organitzaren diferents actes paral·lels: concurs de fotografia, focs de camp, etc. Arriba el 40è Aplec, hi ha moltes il·lusions posades, es vol que sigui un gran aplec. La vigília s'organitza un gran foc de camp i bivac en el mateix bosc de Ca n'Ollé . L'endemà missa, dinar de germanor, l'estrena de la Sardana '40 Aplecs' de T. Gil i Membrado i la presentació de la lletra de la sardana 'Santa Perpètua' de F. Mas Ros. L'any 1980 es va celebrar l'últim concurs de colles i tan sols hi va participar, de les colles de Sta. Perpètua, la Colla Perpetuenca, i tot i així fora de concurs, ja que estava pràcticament dissolta. Els actes del 50 Aplec van començar el 19 d'abril amb el veredicte del jurat del concurs de fotografia, el tema del qual era 'la Sardana i el Folklore Català'. Aquesta exposició es va poder visitar tots els dies festius fins al dia de l'Aplec. Per aquest acte es va comptar amb l'ajuda d'un gran amic i aficionat a la fotografia. La vigília de l'Aplec es va aconseguir treure al carrer, després de molts i molts anys, els gegants de Sta. Perpètua. Al capvespre, en el teatre del Centre Parroquial, es va celebrar la 15a Nit de la Sardana, gran final per escollir per votació popular la sardana de l'any entre les sardanes estrenades. En aquest acte, hi col·laborà la Coral Renaixença, fent una cantada mentre es realitzava el recompte de les votacions, i el grup de teatre Tàndem, que va muntar l'escenari. El dia de l'Aplec va seguir la tònica d'un GRAN APLEC. Es va augmentar el nombre de cobles i per primera vegada a Sta. Perpètua, es va organitzar un concurs de colles improvisades. També es van estrenar dues sardanes: 'Santa Perpètua 1928' d'en Josep Capell i ' Aplec d'Or' d'en Martirià Font. A tots els assistents, juntament amb l'entrada, se'ls va fer entrega d'una medalla de fang commemorativa del 50è Aplec i a les autoritats, entitats i persones que amb el seu ajut varen col·laborar per tirar endavant aquest gran somni, se'ls va lliurar un plat també de fang. En el 53è Aplec varen tenir la idea de fer unes barbacoes amb uns bidons tallats de dalt a baix i unes potes de ferro. Volien aconseguir que la gent que es quedava a dinar al bosc no hagués de fer foc d'una manera incontrolada i a la vegada donar un servei perquè els assistents no haguessin de marxar a dinar fora del recinte, per això també es regalava un got de vi amb el tiquet de l'entrada. L'any 1993, a causa del pacte que van signar l'Ajuntament i l'Institut Català del Sòl (Incasòl), l'Aplec va canviar de lloc novament, passant del bosc de Ca n'Ollé al bosc de la Torre. Aquest últim havia estat totalment arreglat: s'havia fet una gran plaça circular, que porta el nom de plaça de la Sardana El 60è Aplec, es va celebrar els dies 3, 4 i 5 de maig de l'any 1996. La festa va començar el divendres al vespre amb la inauguració de l'exposició 'La Sardana' i l'actuació de la Coral Renaixença. Els geganters també van sortir al carrer, celebrant així els 10 anys de la seva primera aparició. Fent una cercavila pels carrers de la nostra població van acabar a la plaça de l'Església, on els esperava la cobla per començar l'audició. Totes les sardanes que varen ser interpretades eren dedicades a Sta. Perpètua i Ràdio Sta. Perpètua les enregistrà en directe. Un cop acabat l'entrepà, l'Esbart Dansaire Montgrí ens va fer una demostració de l'evolució musical i coreogràfica dels 200 anys de la sardana, que portava per nom 'Trencats i Seguits'. A continuació es va fer la xerricada de cava i coca de vidre. I per acabar la festa del dissabte tothom va ballar al so de l'Orquestra Montgrins. L'endemà, com sempre a la nostra localitat, es va començar amb la missa del sardanista durant la qual un grup de mainada va fer les ofrenes, a continuació el 'Toc d'Oració' i després de les sardanes els amics del Grup d'Esplai El Refugi ens van fer més dolç el matí perquè tenien preparada xocolata i coca per a tots els assistents. Tothom es va dirigir cap al bosc de la Torre on junt amb l'entrada s'obsequiava amb una medalla de fang commemorativa del 60è Aplec. Aquests tres dies de festa van finalitzar amb una ballada de sardanes a la plaça de l'Església el diumenge a la nit. L'Aplec va ser un èxit de gent, tant el dissabte com el diumenge. Des d'aleshores l'hem continuat celebrant dos dies, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la ja típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, el 'Toc d'Oració' a la plaça i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc. L'any 2000 amb les innovacions informàtiques l'Aplec va tenir una pàgina Web. A l'hora de dinar s'organitzà un concurs d'allioli fet amb mà de morter. 41.5460700,2.1798100 431593 4599704 1928 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo Legal Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Enguany es celebra la 73ena edició (2-3 de maig de 2009). Entre les sardanes que es tocaran en destaquem dues: L'aplec de Santa Perpètua de J. Auferil i Tres cobles. Espurnes perpètues de J. Molina. 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78558 Bosc de la Torre del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-torre-del-rector AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. XX El parc conegut com a Bosc de la Torre del Rector queda delimitat per ponent per la riera de Caldes i per l'antic camí de Can Palau, i per llevant, pel carrer del Mar Adriàtic, en el polígon industrial Torre del Rector. Aquest bosc està format per una pineda i una plaça pavimentada de planta circular, on es celebra anualment l'Aplec de la Sardana. Ha estat un indret recuperat per a zona de pícnic. 08260-206 C/ Mar Adriàtic. Poligon industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) 41.5460700,2.1798100 431593 4599704 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78286 Mina de Mogoda https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-mogoda AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. BELLA, Carlos (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a una nau industrial de Can Roca (Poligon industrial de Can Bernades Subirà). Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental. Memòria inèdita, dipositada a l'Àrea de Coneixement i Recerca (Departament Cultura - Generalitat de Catalunya). BELLA, Carlos; CANTOS, José A. (2008). Notícia de la troballa d'una mina d'aigua al carrer del Mediterrani, al polígon industrial de Can Bernades Sobirà (Santa Perpètua de Mogoda). Pàg. 193-196. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. XV / XIX Trams documentats arqueològicament, trams destruïts. La Mina de Mogoda captava les aigües de la riera de Caldes que davallaven de Palau-solità i passaven pel costat est de Can Bernades Sobirà, Torre del Rector, pel mig d'on hi ha actualment construït l'edifici Honda, per l'oest de Can Banus, seguint la carretera de Caldes (C-59), i arribava a Mogoda per llevant dels Horts de la Plana del Molí. El tram documentat arqueològicament de la mina d'aigua es va localitzar en el Poligon de Can Bernades Sobirà en un solar situat a ponent de la Torre del Rector i al nord del carrer Mar Mediterrània. La mina d'aigua té una orientació de nordoest - sudest, i una alçada interior de 1,22m. La base de l'estructura està formada per fileres de maons massissos, col·locats directament sobre les sorres endurides, per damunt de les quals s'han aixecat les parets de pedra que presenten una petita inclinació. Per aquest motiu l'estructura és lleugerament més estreta a la base amb 51cm que a la part superior, on s'acaben les parets i comença la coberta (60cm). La segona filera està feta de còdols grans (arriben als 30cm) i no presenta morter a la banda externa. La resta de la paret està bastida amb còdols de mida variable, i s'observa com els còdols petits han servit per falcar els més grans. Aquesta part de la paret presenta per la banda externa una capa de morter de calç que gairebé no permet veure les pedres.Per la banda interna els còdols que formen les parets no tenen cap recobriment. La coberta de l'estructura està bastida amb maons massissos units amb morter de calç, formant una volta de canó. Si bé les superfícies internes de les parets no presenten grans variacions, en general la factura de l'estructura és poc acurada. Aquesta observació s'evidencia en les variacions del gruix de les juntes entre els maons, en els pastigots de morter, o en el fet que la primera filada de maons de la coberta es troba a una cota més baixa a la paret est, per la qual cosa la volta no és del tot simètrica (BELLA-CANTOS, 2008: 195). 08260-119 Palau Solità - Can Bernades - Torre del Rector - Can Banús - Mogoda Mina de Mogoda i drets del rec del Molí de Mogoda (CANYAMERES, 2009: 129-131): 29 de març de 1466. Establiment fet per Joan Sallent, lloctinent d'en Francesc Ramis, batlle general de Catalunya, a Bartomeu Anglí i a Pere Llorenç, pare de Bartomeu Llorenç, de les aigües de la riera de Caldes que davallen de Palau-solità. 16 de gener de 1489. Bartomeu Anglí i Bartomeu Llorenç, de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda, confessaren davant de Joan Sarriera, cavaller del consell de sa Majestat i batlle general dels reials feus, que tenien pel rei, l'aigua de la riera de Caldes que baixava de la parròquia de Palau-solità i la facultat de construir preses i brases. 16 de març de 1566. Lluís d'Icart, batlle general de Catalunya, establí al prior de la Cartoixa de Montalegre les aigües que surten del molí de Plegamans per dirigir-les al rec del seu molí de Mogoda, per moldre i regar les terres del monestir i encaminar les aigües al gorg de Mogoda, del qual les aigües per via recta s'encaminen als Molins Reials. 14 d'octubre de 1680. El batlle general de Catalunya, Ramon d'Oms i de Santa Pau, establí al prior de la Cartoixa de Montalegre les aigües que naixien sota l'ermita de Santa Magdalena a entrada de 40 sous i cens anual de 10 sous pagadors anualment el 14 d'octubre. Calia portar-la al molí de Mogoda. 3 de setembre de 1701. El prior de Montalegre manà que ningú agafés aigua del rec del Molí de Mogoda, en pública crida feta a la plaça de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda, sota pena de 3 lliures si és de dia, i 6 lliures si és de nit. Arran d'aquest manament Pere Faust Tagell, apotecari de Barcelona, Joan Camprubí, sastre de Barcelona, els hereus Anglí (posteriorment Francesc Clarassó, metge a Granollers), na Maria Anna de Peguera i de Vilana i Millàs, vídua de Josep Vilana, també de Barcelona, Francesc Cortès i Regàs, Francesc Banús i Francesc Casanoves, Isabel vídua de Joan Colomer i Joan Bellsolà, pagesos de Santa Perpètua de Mogoda, insten plet contra el prior de Montalegre per l'ús de l'aigua del rec del Molí de Mogoda. 1704. Consta que les terres per on passava el rec del molí de Mogoda que tenia el mas Fontanet a l'esquerra de la riera de Caldes, entre Ca l'Anglí i Can Bernades, eren propietat aquest any del col·legi i convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona. En Josep de Vilana, sempre havia mantingut a costes seves la neteja del rec quan passava per la seva finca, mitjançant el treball del masover i dels mossos de la casa. 1711. Una riuada va inundar quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda. Per això amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec de molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, per un torrent que hi ha sobre de les cases d'en Vilana. 1749. L'intendent de la Reial Cancelleria del Principat de Catalunya establí l'aigua que neix en la font que hi ha a la pròpia heretat de Santa Perpètua, propietat de la família Tagell, a Eulàlia Tagell i Pi. 1752. El prior de la Cartoixa demanà a la Reial Intendència del Principat que els establís les aigües subterrànies de la riera de Caldes, també des de l'ermita de Santa Magdalena, ja que 'és tal l'escassetat que experimentem d'aigües, que no sols no poden regar les terres de Moguda, però ni menys moldre en gairebé tot l'estiu'. Assabentada Eulàlia Tagell, plantejà plet en contra dels seus interessos per la finca que tenia a Santa Perpètua de Mogoda. Ja que li varen establir el dia 9/03/1749 l'aigua que naixien en terres pròpies, i aquesta concessió la podria afectar. 1777- L'intendent general del Principat de Catalunya establí les aigües del torrent de Caganell a Bonaventura Oller i Cuiàs, hereu del mas Oller de Santa Perpètua de Mogoda. 04/09/1784. L'intendent general del Principat de Catalunya establí a Diego Llobet, Antoni Mallol i PereLloberes, pagesos de la parròquia de Santiga, la facultat de cercar les aigües subterrànies en tot el torrent o riera de Santiga o de Canalies, i en la circumferència de ½ hora al voltant d'ella. 03/11/1824. El batlle general del Reial Patrimoni, Antoni Bonet Recasens, establí el dret d'aprofitar les aigües subterrànies fora de la llera de la riera de Caldes per regar dues feixes de terra de la propietat Xiol a Llorenç Mirapeix i Lloberes, comerciant de Barcelona. 41.5463700,2.1817900 431758 4599735 1466 08260 Santa Perpètua de Mogoda Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78286-foto-08260-119-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Documentada arqueològicament l'any 2007 en el tram del Polígon de Can Bernades Sobirà a l'alçada de la Torre del Rector (C/Mar Mediterrània), dins de l'àrea d'expectativa arqueològica inclosa en el PEPPASPM. Les coordenades que donem són les del tram excavat. Es troba inutilitzada, donat que encara que se'n conservi algun tram, ja no hi baixa aigua.A Canyameres (2009: 131) hi trobem reproduïdes dues fotografies de la mina del molí de Mogoda, realitzades per Fermí Vinyals, l'any 1972. De les dues la fotografia més gran representa el tipus descrit per Bella-Cantos (2008) en la intervenció arqueològica que van dur a terme i que ja s'ha exposat en l'anterior apartat. L'altra, la més petita, és interessant perquè ens documenta un tipus de construcció de la mina, lleugerament diferent. Per la fotografia observem com hi ha una base formada per peces rectangulars (probablement ceràmiques) i les parets laterals de l'estructura revestides d'aquest mateix material, així com és el menys usual una coberta formada per peces disposades en punta, que li donen un aspecte triangular.Autor Foto 1: Carlos Bella i Jose Antonio Cantos (Arqueociencia Serveis Culturals, SL). 98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78275 Camí Reial de Caldes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-caldes GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 343. XVI/XVIII El camí Reial de Caldes transcorre paral·lel a la Riera de Caldes, a uns 500m a l'est d'aquesta i travessa longitudinalment el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest camí anava de Vic a Barcelona passant per Santa Perpètua de Mogoda. Pel seu traçat actualment hi passa la carretera C-59. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien (Pla Director Santiga, 2008). 08260-108 Carretera C-59 En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros - d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres -. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infrastructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Aquest considera que, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI (Pla Director, 2008). 'Del camí reial que partia de Barcelona cap al Vallès en direcció a Vic, es bifurcava un ramal per l'indret de Cal Vaqué de la Llagosta que entroncava per la carena de la serra de can Granollacs (Can Soldevila), i del de sobre d'on avui hi ha el Pavelló d'Esports es dirigia a Can Filuà i d'allí baixava pel carrer dels Empedrats (avui Joaquim Malats), dirigint-se cap al nucli de la població perpetuenca fins on avui hi ha el carrer Fivaller. I allí s'entrecreuava amb el camí de Sabadell. El camí reial, des de l'esmentat encreuament, continuava cap al nord travessant la riera de Caldes, i seguia la ruta dels hostals del Jornet i del Fum, per continuar pel camí vell de Plegamans que passava pel carrer de Baix d'aquella població, ja que era la ruta antiga de Caldes' (Vinyals, 1994:343). 41.5464400,2.1871300 432204 4599739 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78184 Ca n'Oller https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 3. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa pàg. 79. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 135-142. XI-XVI Es la masia que millor conserva la tipologia respecte el seu ús original. La masia de Ca n'Oller es troba a ponent del polígon industrial de Ca n'Oller, prop de la Riera de Caldes, tocant a Polinyà, en un paratge agrícola que encara es conserva al nord, sud i oest. L'accés per un camí de terra és dificultós. Pateix d'un alt grau d'aïllament respecte el casc urbà al qual s'hi arriba pel carrer de Catalunya. L'edifici principal del mas correspon a una masia del segle XVI. Consta de tres cossos (14 x 16 m), i es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Orientada a migdia, té un cos adossat al vessant est que es fa servir de garatge. La planta baixa consta de menjador, cuina i rebost i la planta 1 amb les corresponents habitacions. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. A la nau central s'ha substituït per bigues de ferro i s'ha eliminat l'arc de pedra en el qual carregaven. En les dues naus de dreta i esquerra l'arc es manté. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Les construccions annexes estan formades per una sèrie de coberts d'obra vista (planta baixa més primer) sense arrebossar, un corral de vaques (planta baixa més primer) adossat a la casa a la banda oest i un habitatge unifamiliar en Planta baixa dels anys 60 (segle XX), a uns 40, enfront de la masia. Les façanes són simètriques respecte el portal adovellat d'entrada, amb tres finestres gòtiques, totes tres diferents quant a mida i motius; els dos forats a la planta baixa a banda i banda del portal són obertures noves. El tractament de les façanes està format per còdols i sorra, arrebossat en color blanc, deixant les llindes de les finestres i el portal de pedra sorrenca vista. Com a elements arquitectònics a destacar senyalem el portal rodó adovellat i les finestres, les petites escultures de les llindes, amb motius que fan referència a l'ofici d'oller. La conservació de l'estructura de suport està en bon estat, el forjat de la nau central en PB és nou, construït amb biguetes metàl·liques; la coberta està en bon estat, així com també la façana principal, est i oest. A la façana posterior de pedra i sorra vista hi ha reblum. L'estructura funcional està en bon estat, s'ha conservat l'original, amb cuina i banys totalment nous. L'entorn està també ben conservat. 08260-17 Polígon industrial de Ca n'Oller Ressenya històrica segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 79): Segle XI. La zona de ca n'Oller era habitada i la propietat de les terres estava perfectament repartida. 1018. Hi havia al voltant del riu Fontanet cases com les de Belmir. 1044. Es documenta per primera vegada el nom Fontanet Jussà referint-se a les terres que avui dia es coneixen per ca n'Oller. Segle XII. 1137. Signen com a caps de casa Pons Ramon de Fontanet, Guillem Berenguer de Fontanet i Arnal Ramon del mas Regulat de Fontanet. 1151. Consta que el mas Fontanet Jussà era propietat al·lodial dels canonges regulars de Santa Maria de Terrassa. 1163. Guillem de Santa Coloma, senyor de Polinyà, i el monestir de Santa Maria de Terrassa es disputaven la propietat dels masos de Bernat de Fontanet i l'anomenat mas Cirera, també alou del monestir de Santa Maria de Terrassa. 1182 i 1183. Guillema de Fontanet fa una sèrie de pactes amb el monestir de Santa Maria de Terrassa pels quals els dona terres de pertinences del mas Font. Segle XIII. 1228. El mas Font era habitat per una família cognominada Font. El canvi de nom de mas Fontanet Jussà o de Baix, per l'actual Oller, sembla que tingui a veure amb un maridatge a finals del segle XIII. Segle XIV. 1311. Confirmació de l'establiment del mas Font a Simó de Font pel prior de Santa Maria de Terrassa. A finals del segle XIV, després de les terribles epidèmies de pesta, el monestir de Santa Maria de Terrassa, intenta posar ordre en els seus béns terrenals i promou les capbrevacions o confessions dels pagesos que han quedat. Entre ells hi ha Bernat Oller, de Santa Perpètua de Mogoda, que el 9 d'abril de l'any 1398 confessa que és home propi, soliu i afocat del monestir. Segle XV. 1498. Joan Soler, usufructuari de la seva muller, Antònia Oller, confessava en capbreu a favor de l'administrador del monestir de Santa Maria de Terrassa, els masos Oller i Font de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XVI. 1514, Jaume Diumer i el seu fill, Narcís Diumer, pagesos de Santiga, venien el dret de recuperar una peça de terra de pertinences del mas Diumer de Santiga, a favor de Joan Soler àlies Oller, pubill del mas Oller. Segle XVII. 1647. La família Oller no vivia al mas, ja que a la llista d‘assistents a la reunió per iniciar les obres del campanar de la parròquia consta que va faltar a la crida en Guillem Bonet, el masover de casa Oller. Segle XVIII. Primera meitat. Regència del mas per una pubilla, n‘Arcàngela Oller, filla de Pau Oller, serà la darrera d'aquest cognom a la masia. Segona meitat. Hereta Bonaventura Cuiàs Oller. Va fer millores al mas i obtingué drets d'aigua de l'intendent general del Principat de Catalunya qui li va establir les aigües del torrent de Caganell l'any 1777. 1779. Se signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell entre Pere Cuiàs Oller i Giralt i Maria Comadran i Lledó. Segle XIX. 1820. Bernat Cuiàs Oller i Comadran tenia problemes econòmics greus. 1827 - 1830. Es ven totes les terres de l'antic mas Font. El principal comprador d'aquesta banda de la riera fou Josep Banús i Guasch, veí i propietari de Can Banús. El mas Oller o ca n'Oller, és pràcticament l'únic mas que malgrat els canvis i les crisis en diferents períodes històrics ha continuat en mans de la mateixa família de pagesos en els darrers 700 anys. 41.5466400,2.1717900 430925 4599773 1044 08260 Santa Perpètua de Mogoda Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Antic Mas Fontanet Jussà, segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 79).A davant de la masia hi ha una gran palmera i un pou de pedra. Totes les altres edificacions són molt recents i la majoria són coberts o naus per a bestiar.Foto 2. Autor: Canyameres. Any: 2009. 93|94|95|98|119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78560 Bosc de Ca n'Oller https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-noller AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. (2008). Plànol d'actualització del Catàleg de camins rurals de Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. XX Bé la zona arbrada, la resta és terreny erm. El bosc de Ca n'Oller es troba situat a ponent de la riera de Caldes, delimitat al nord per un camí d'accés a la central hidroelèctrica, i al sud pel carrer Sardenya. Pel mig del Bosc hi passa l'antic camí de Can Fontanet, que el travessa longitudinalment. El bosc de Ca n'Oller és una pineda de la falca agrícola de Ca n'Oller. Es troba en vies de recuperació com a parc. 08260-208 C/Sardenya (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) 41.5479700,2.1747800 431175 4599919 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78560-foto-08260-208-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas A l'extrem sud-est del bosc hi ha una petita parcel·la de propietat privada Reg. Cad: 1299407DF3919N. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78189 Torre del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rector AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. XII-XVIII Edifici i annexes rehabilitats. Recinte tancat. La masia Torre del Rector es troba ubicada al mig del Polígon Industrial Bernades Subirà, entre els carrers del Vallès, C/ del Mar Mediterrani i C/ del Mar Carib, rodejada de naus. La Torre del Rector, té una disposició tradicional de tres cossos i va ser molt reformada al segle XVIII donant-li un aspecte molt diferent de la casa de pagès. A la part central del pis, hi havia la residència del senyor propietari que només venia a passar temporades. L'origen de la part més antiga de l'edifici i la petita capella es podria situar cap al segle XVI. En el segle XVIII es construeix just adossada a la primera masia, una nova ampliació; és aquest conjunt el que ha arribat fins als nostres dies. La masia és de planta basilical, de tres crugies en planta quadrada de 15 x 15m) amb coberta a doble vessant. Aquesta construcció està adossada a l'edificació més antiga de 15 x 9m, amb dues crugies perpendiculars a les anteriors. En múltiples ampliacions s'han anat afegint edificacions adossades a banda i banda. A la banda esquerra hi ha una vaqueria amb tipologia de masia catalana de planta baixa i pis (18 x 14m), a la banda esquerra un paller amb planta baixa i pis (4,5 x 24m) i un estable amb planta baixa amb coberta a dues aigües (10 x 24m). L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La masia i la vaqueria tenen coberta a dues aigües de teula àrab amb encavallades, bigues i rastells de fusta. El paller té coberta a una aigua de teula àrab i bigues de fusta. L'estable té coberta a dues aigües de fibrociment amb encavallades i bigues de fusta. Davant de la vaqueria Granja Roca hi ha una era de tova ceràmica. Davant la masia i enfrontada a la seva façana principal hi ha una petita construcció de 4 x 6 m de parets de còdols i coberta a dues aigües, on es situava l'antiga capella.. El seu darrer ús vas ser un galliner. La façana de la masia principal és simètrica respecte a l'eix principal. Està distribuïda en tres pisos i la porta d'entrada ha perdut la seva forma original. A banda i banda del portal d'accés de la planta baixa hi ha finestres rectangulars. A la planta pis, hi ha un balcó central i finestres a banda i banda. A la tercera planta s'hi troben les golfes amb tres finestres amb llindes en arc. A la façana posterior, destaquen les tres finestres del pis superior amb arc de mig punt. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades amb esgrafiats. Les llindes, els ampits i brancals de finestres de planta baixa i planta pis són de pedra. Els de la planta tercera són de totxo massís. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha el merlet de coronament de la façana principal, que amaga la coberta, té forma ondulada acabada en peces ceràmiques. L'estructura funcional és l'original. 08260-22 C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) Ressenya històrica extreta de les fitxes de CANYAMERES, 2009: La torre del Rector és el resultat històric de l'agregació de diversos masos medievals i terres disperses a partir de la compravenda dels drets de propietat útil entre els segles XVI i XVII. Els antics masos medievals Torrents de Rovira i Morral, són el nucli principal de terres i de la casa que formaren al segle XVIII la propietat dels Tagell, a més de les terres del mas Salom o de l'Om, o del mas Aguiló. 1136. Primera referència al topònim Morral que fa referència a un mas amb totes les seves possessions i pertinences. 1137. Aquest mas era habitat per una família cognominada amb el nom del lloc i del mas, el cap de casa de la família era Arnal Ramon de Morral. Segles XII i XIII. Diferents notícies sobre el mas i la família Morral. Al segle XIII hi havia dues propietats habitades amb el nom de Morral. Exemple: 1275. Document del llòçol de Mogoda es troba esmentat el mas Torrents de Rovira i dos masos Morral. Després dels episodis de pesta del segle XIV continua existint un mas Morral i un mas Torrents de Rovira habitats i explotats per famílies cognominades Morral i Torrents. Segle XV. El mas Morral estava compost de terres de secà, horts, prats (terres de pastura prop de la riera i en zona d'inundació). La major part eren alou de la Comanda Hospitalera de Sant Joan de Jerusalem. Segle XVI. Segona meitat segle. El mas Morral tenia problemes econòmics. 1574. Es ven la propietat útil del Mas Morral a Salvador Boera, notari de Barcelona. Aquest també comprà el mas Torrents de Rovira, alou de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. 1553. El mas Torrents encara era habitat per la família cognominada amb el mateix nom que el mas. 1584 Joana, vídua de Salvador Boera, confessava que tenia el mas Morral per la Cartoixa de Montalegre i que el mas Torrents també era seu. Posteriorment els béns del notari Boera a Santa Perpètua de Mogoda passaren a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. 1593. El mas Torrents consta que s'havia venut a Rafel Costurer, un altre mercader de Barcelona. Segle XVII. El mas Torrents fou anomenat amb el nom de mas Costurer o Costurera pel temps en què fou regit per la vídua de Rafel Costurer, la vídua Costurera. 1645. L'església de Santa Maria del Mar de Barcelona fa venda perpètua de tot el mas Torrents de Rovira, el mas Morral i diverses peces de terra, situats a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. 1666. Els masos Torrents de Rovira i Morral són establerts pels successors de la vídua Messeguer a Pere Tagell. Els Tagell esdevenien propietaris d'una gran finca integrada per un mas principal, l'antic mas Torrents de Rovira, després dit Ferrer, i després Costurer, i un mas secundari, el mas Morral. 1740. El canonge Francesc Tagell era a Roma al servei del cardenal Colonna. En aquest moment escriví un extens poema satíric sobre la mort del papa Climent XII i l'elecció de Benet XIV, pel qual ha estat recordat. 1752. El canonge Francesc Tagell va fer construir un oratori a la casa. 1758. Testament d'Eulàlia Tagell i Pi. En el testament manà que tots els seus béns passessin al seu germà Francesc Tagell mentre visqués. Un cop mort aquest s'havia de subhastar tot en públic encant. Es fan diversos intents de fer la subhasta pública dels béns d'Eulàlia Tagell sense èxit. Finalment la propietat fou comprada per Don Manuel d'Amat i de Junyent (1700-1782), militar i polític, fill del primer marquès de Castellvell, arribà al grau de tinent general de l'exèrcit reial, i políticament al càrrec de virrei del Perú entre 1761 i 1776. 1777. El virrei retornà a Catalunya. Deixa com a llegat un mas totalment reformat al gust barroc de l'època. 1779. Manuel d'Amat i de Junyent es casà a Barcelona amb Francesca de Fivaller (la Virreina). 1782. La vídua en fou usufructuària fins que morí l'any 1791. 1773-1848. La propietat fou explotada en la forma clàssica de masoveria. 1778. La torre del Rector tenia declarades quasi 60 hectàrees (bosc, erms, regadiu, secà i vinya). 1848-1855. Esdevé propietari Jaume Pons, botiguer de la ciutat de Barcelona, la propietat situada al terme de Santa Perpètua i part a Palau-solità, i part a Polinyà. 41.5482400,2.1831200 431871 4599942 1136 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas També coneguda com a Can Roca, per un dels darrers propietaris, i per Mas Torrents de Rovira i Morral. Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica en el Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Foto 2: Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. 94|95|96|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78216 Rellotge de sol de la Torre del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-del-rector Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ XX Rellotge de sol de la Torre del Rector es troba a la façana de la masia coneguda com a Torre del Rector, situada en el carrer Mar del Carib, dins el polígon industrial Can Bernades Subirà . És tipus vertical declinant, realitzat sobre esgrafiat. Presenta una orientació Sud-Est. Les línies horàries es troben a les hores i les mitges hores, de les 5,30 a les 5, amb xifres aràbigues. 08260-49 C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) 41.5482400,2.1831200 431871 4599942 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78216-foto-08260-49-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Jaume Salichs. Càlculs: Eduard Farré. Fitxat com a Escola Taller Torre del Rector, Pol. Ind. Can Roc. Referència: 1074.L'escola taller va fer la restauració de la façana. Hi ha restes d'un antic quadrant en un petit edifici davant de la casa. 98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78236 Ca l'Oller. Camp Ventura Oller https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-camp-ventura-oller AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 66. -II/XVIII Parcialment destruït, sota una central elèctrica El jaciment Ca l'Oller o Camp d'en Ventura de l'Oller es troba situat al cim d'una petita elevació al marge dret de la Riera de Caldes, al nord del Polígon Industrial de Ca n'Oller. Es tracta d'una vil·la. Les restes documentades consisteixen en un conjunt d'habitacions que es separen per un gran mur central (amplada 70-80cm) de l'àrea oberta. La part edificada és travessada per un mur transversal que la divideix en dues parts, la nord encara no delimitada i la sud, dividida en tres petites estances. El paviment es troba molt deteriorat i bàsicament està constituït per terra batuda amb calç. A prop del conjunt, s'ha trobat una estructura formada per teules i tovot que delimita un espai ple de cendres, i s'interpretaria com un forn romà. També s'ha trobat una estructura rubefactada de planta circular excavada al subsòl (forn medieval), un retall de planta irregular i grans dimensions excavat al terreny natural (estructura per decantar o pastar d'argila, semblant a la de Can Banús II), 18 retalls de planta circular excavats al sòl natural reblerts de fragments ceràmics, pedres, carbons i cendres (sitges per emmagatzemar gra aprofitades com a abocadors), un retall allargat excavat al subsòl natural (interpretat com una estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera) i una estructura indeterminada bastida amb pedres i morter de calç (canal o probable clavegueram). L'amortització de les 18 sitges, gràcies a les ceràmiques trobades en el seu interior, s'han pogut datar entorn el segle XI i principis del segle XIII. L'estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i la canal donen una datació dels segle XVI i XVIII. El material ceràmic trobat és de fabricació local (ceràmica comuna, a torn i àmfores) i d'importació (terra sigil·lada). Entre les restes metàl·liques, es localitzen peces d'ornament (fíbules i plaques de bronze) i utensilis de treball agrícola i monedes (August, Galba i Vespasià). Tots aquest elements fan pensar que aquest jaciment constituïa un centre manufacturer important destinat bàsicament a la fabricació d'àmfores probablement dels tipus Dressel-1, Pascual 1 i Dressel 2-4, entre altres de menor importància. A més, també cal pensar, que l'assentament es troba ubicat en un entorn que permetia el proveïment de les matèries primeres imprescindibles per a la producció de ceràmica: argila, llenya i aigua. 08260-69 Polígon Industrial de Ca n'Oller (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) 1968. F. Martí Jusmet dóna la notícia de la troballa de fragments ceràmics a mà de pasta fosca, alguns decorats, amb incisions o amb cordó, en relleu, amb impressions i de ceràmiques a torn vermelloses. 1970. Els afeccionats locals realitzen les primeres prospeccions. 1985. Excavació dirigida per E. Sanmartí i R. Marcet. 1986. Excavació dirigida per E. Sanmartí i R. Marcet i J. Tremoleda. Campanya del 3 al 31 d'octubre. 1987. Excavació dirigida per E. Sanmartí i J. Tremoleda. Campanya de l'1 al 23 d'octubre. 41.5482600,2.1732600 431049 4599952 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78236-foto-08260-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78236-foto-08260-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78236-foto-08260-69-3.jpg Legal Romà|Medieval|Modern|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Vil·la romana als 'Camps del Ventura de Ca l'Oller. VINYALS (1994: 66); Plans d'ordenació, Jaciment: protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, com àrea d'expectativa arqueològica i paleontològica.El jaciment es troba també en terme municipal de Polinyà. 83|85|94|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78579 Jaciment Torre del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-torre-del-rector AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 200-218. I/V Destruït El Jaciment Torre del Rector es troba dins un recinte tancat on hi ha la masia coneguda com a Torre del Rector. En l'entorn d'aquest edifici, sembla que pel costat de ponent d'aquest es van localitzar restes ceràmiques, alguna sitja i un abocador amb grans quantitats de teules romanes. El jaciment va ser destruít en construir-se el poligon industrial. L'únic espai on es va efectuar una intervenció arqueològica va ser a un 'abocador de material on només hi havia restes de tègula i d'àmfora'. Aquest jaciment va ser situat cronològicament entre els inicis del segle IdC i un moment proper al final de l'imperi. 08260-227 Polígon industrial Can Bernades Subirà 41.5483600,2.1827400 431840 4599956 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78579-foto-08260-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78579-foto-08260-227-2.jpg Legal i física Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Aquesta zona es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica referenciada amb el número 35 dins la memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78213 Forn del Camp d'en Ventura de l'Oller https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-camp-den-ventura-de-loller AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. I El forn romà del camp d'en Ventura de l'Oller es troba en el Polígon industrial de Ca n'Oller, just en el límit del terme municipal de Polinyà. S'hi accedeix per un camí que travessa el polígon industrial i que comença al barri de la Creueta de Santa Perpètua. L'accés és difícil per la manca de senyalització. No hi ha camí que hi porti expressament, ni tan sols un sender, però així i tot no té pèrdua arribar-hi. Es troba a l'extrem nord-oest del Bosc de Ca n'Oller en la part elevada d'un marge que marca la topografia actual. De lluny s'observa l'habitacle construït per tal de preservar-lo, que de fet és una caseta de pilars i coberta de formigó amb tancaments laterals formats per un sòcol d'1m de totxo vist i la resta de l'alçada de reixa metàl·lica, que permeten la visió des de l'exterior de les restes del forn. Es troba a llevant d'una instal·lació elèctrica (Hidroelèctrica de Catalunya, propietària dels terrenys). Es tracta d'un forn ceràmic d'època romana construït a la fi del segle I dC que formava part d'una vila romana dedicada a la producció de ceràmica. És de planta rectangular, excavat en bona part en el substrat natural d'argiles. El seu praefurnium (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23m. La cambra de foc té 6m de longitud i 3,2m d'amplada. Està retallada en el mateix terreny natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d'1,6m a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d'orificis per on circulava l'aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espai entre les arcades de la cambra de foc. La conservació és força bona. Es conserva només, part de l'estança anterior al praefurnium. Dues de les arcades de la cambra de foc devien caure ja a l'època romana. De la graella en resten només dos terços, per tant es conserven 5 de les 7 rengleres de forats. De la cambra de cocció només es conserva l'arrencament de les parets que l'envolten, així com també el d'una obertura lateral per on es treien les peces un cop cuites. 08260-46 Polígon Industrial Ca n'Oller Fou descobert al 1991 i excavat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. L'any 1993 s'acaben les obres de consolidació i adequació. 41.5485000,2.1734700 431067 4599978 08260 Santa Perpètua de Mogoda Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Manca de senyalització d'accés, donat que la seva imatge no s'integra a l'indret ni suggereix però el seu contingut. És visitable si es demanen les claus. És un dels pocs vestigis arqueològics visitables de Santa Perpètua. 83|80 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78219 Can Bernades I https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-i GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 209. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). V- XV Destruït El jaciment de Can Bernades es troba localitzat en una illa del poligon industrial Can Bernades Subirà, situada entre els carrers Montsià, Vallès, Empordà, Ripollès i la carretera de Caldes (C-59). Es tracta d'una sitja amb material ceràmic medieval. 08260-52 C/ Montsià, 1. Polígon industrial Can Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) Els membres col·laboradors del Museu de Santa Perpètua de Mogoda realitzaren el salvament de les restes arqueològiques. 41.5504500,2.1845500 431993 4600186 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78219-foto-08260-52-1.jpg Inexistent Medieval|Visigot Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-12-16 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Les naus més antigues es van construir l'any 1982, segons figura al Cadastre. 85|87 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
78190 Granja Subirà https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-subira AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. XI-XVI En runes; es veuen restes de murs. La Granja Subirà es troba dins el polígon industrial que porta el seu nom, al nord de la població. Tot i que enrunada encara es conserven restes de les parets de l'antiga masia. En la memòria històrica del PEPPASPM s'esmenta que a la Granja Subirà hi ha parets que daten del segle XI i XII, que tenen una certa importància arqueològica. Al seu moment durant la realització del catàleg del Pla esmentat es va considerar que l'estructura de l'edificació havia sofert moltes transformacions modernes que l'havien alterat fortament, i que per aquest motiu i pel seu poc interès no s'havia inclòs en dit Catàleg. Com a explotació ramadera va ser pionera i s'hi podien trobar els mecanismes i artefactes vinculats a l'edificació, que es varen enginyar per a la millora productiva d'aquesta activitat. 08260-23 C/Berguedà, 14 N2-16. Polígon Industrial Can Bernades Subirà Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Primera referència documental és de l'any 1075. La història del mas Anglí, ca n'Anglí, o la Granja Sobirà comença amb la transformació d'una vila alt medieval, en casa forta o torre, amb una família propietària rural, que amb la feudalització del segle XI, esdevenen milites, cavallers. N'és un dels protagonistes Berenguer Guillem (de Rovira). Aquesta família noble rural a cada generació fa donacions pietoses a l'Església, i finalment s'extingeix, passant tot el que quedava a una orde militar, justament els templers. A l'orde, li interessa que les terres produeixin i farà establiments a pagesos. En les terres donades es fan assentaments i proliferen masos als segles XII i XIII. Aquests masos, després de les crisis demogràfiques del segle XIV, esdevenen la majoria rònecs, els pocs que han sobreviscut als segles XV i XVI pel procés de concentració i reorganització dels masos a la Catalunya Vella, després de la Sentència Arbitral de Guadalupe, acabaran incorporats a únic gran mas al nord-est del terme de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest mas seguirà a partir del segle XVI totes les etapes dels masos del Vallès. Passarà per la fase de l'endeutament crònic del segle XVII, la fase de ruïna de la família Anglí i la venda de les terres i el mas. La penetració del capital forà, bàsicament barceloní, converteix el mas Anglí en una masoveria. El canvi a mans foranes a mesura que aquells emprenedors són succeïts pels seus descendents, en un procés d'assegurar el rendisme i el privilegi, acaba portant a una altra venda a un nou personatge forà emprenedor i així fins a 200 anys, amb la darrera etapa de màxima expansió. A principis del s. XX, una família pagesa comprà el mas Anglí. Aquesta masia es reconvertí als nous productes demanats per la gran ciutat industrial i de serveis que és Barcelona, en la granja Sobirà. L'explotació de ca n'Anglí es decantà molt vers la ramaderia i especialment les vaques. Finalment el desenvolupament industrial i urbà acaba amb aquest mas i els seus 1.000 anys d'història. A principis dels anys setanta iniciaren una de les primers promocions industrials a la zona RVASA. La resta de terres no dedicades al polígon i la casa i granja foren expropiades el 1971 per l'ACTUR de Gallecs. 41.5534300,2.1801300 431627 4600521 1075 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78190-foto-08260-23-1.jpg Inexistent Romànic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas També coneguda per Ca l'Anglí o la domus o torre de Rovira.Destaquem que per aquests terrenys s'hi podria trobar algun tram de la mina d'aigua de Mogoda, donat que el solar no està urbanitzat. L'edifici principal hauria conservat, segons Canyameres, restes de la Torre Medieval. 92|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:57
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml