Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78561 | Solidària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solidaria | XXI | L'escultura Solidària es troba a la plaça de Miquel Martí i Pol en el barri de Can Folguera, entre el carrer de Pau Picasso i el Passeig de la Florida. Està feta d'acer corten i acer inoxidable. Les seves dimensions són de 1,98m x 0,54m x 0,585m. En la placa metàl·lica que identifica l'escultura s'hi llegeix el vers d'un poema de Miquel Martí i Pol que diu: 'Tots els camins proclamaran certeses'. | 08260-209 | Plaça Miquel Martí i Pol (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Aquesta escultura es va realitzar en homenatge al poeta Miquel i Martí i Pol (1929-2003. Roda de Ter) i va ser col·locada a la Plaça que duu el seu nom, el 3 de febrer de l'any 2007. | 41.5311900,2.1839800 | 431925 | 4598048 | 2007 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78561-foto-08260-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78561-foto-08260-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||
| 78562 | Parc del Calderí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-calderi | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc del Calderí cavalca entre dos municipis, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda, i en connexió directa amb Gallecs. El camí que voreja l'infraestructura industrial ens proporciona una vista pasisatgística interessant del municipi. El seu nom és en recordatori de la línia fèrria que va néixer el 1880 entre Mollet i Caldes anomenada el Calderí. El parc del Calderí es troba situat en suau turonet amb bones vistes cap a Gallecs, al peu de la carretera B-140, en direcció a Mollet. Des d'aquest punt unes escales realitzades amb travesses de fusta permeten accedir directament a la part més elevada del turó, que és també la més airejada. Des d'aquest punt parteix un camí ombrívol envoltat de vegetació molt variada. | 08260-210 | Polígon Industrial Les Vinyes de Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5363500,2.2006700 | 433323 | 4598608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||||||
| 78563 | Bosc de la Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-granja-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de la Granja Soldevila es troba situat a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El Bosc de la Granja Soldevila és la massa arbòria més coneguda i emblemàtica del municipi. Les zones naturalitzades del bosquet s'han anat artificialitzant, ja que ha quedat inclòs en l'àrea urbana, tot i així la diversitat faunística natural és molt elevada (rossinyol comú, tallarol, mallerenga, pitroig...). És un bosc plantat amb finalitat didàctica i per tant hi ha una rara diversitat d'espècies botàniques. | 08260-211 | Avinguda Girona, Ferrocarril Papiol-Mollet, Avinguda de l'Estela Ibèrica | 41.5247800,2.1853200 | 432030 | 4597336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||||||
| 78564 | Parc de la Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-pesseta | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc de la Pesseta es troba situat entre el carrer de la Baronia i el carrer Setze, al barri de la Florida. És de fet un antic bosc que ha esdevingut un parc format bàsicament per pins. És net de vegetació, amb caminets que el travessen. És un indret agradable que conserva un cert encant , amb bancs sota l'ombra dels pins que permeten aixoplogar-se del sol. Fora de l'arbrat hi ha una zona d'esbarjo infantil. | 08260-212 | Carrer de la Baronia - Carrer Setze. Barri de la Florida. | 41.5227600,2.1873600 | 432198 | 4597110 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||||
| 78565 | Parc de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-catalunya | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc de Catalunya es troba al Barri de Can Taió, en un solar situat entre els carrers de Pau Vila, Tierno Galván, Ausiàs March i Josep Carner. Presenta diferents serveis per a l'activitat lúdica de petits i grans com són els jocs infantils, una pista de patinatge, una font i una glorieta. És força bonic, amb un arbrat crescut perimetral i una zona més airejada al centre amb una font ornamental o petit estany acompanyat d'un gran desmai. | 08260-213 | C/de Pau Vila, C/Tierno Galván, C/Ausiàs March, C/Josep Carner | 41.5282600,2.1801700 | 431604 | 4597726 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78565-foto-08260-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78565-foto-08260-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||||
| 78566 | Parc de Tesanj | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-tesanj | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc de Tesanj es troba ocupant un solar al barri de Can Filuà, entre l'avinguda Sabadell, el carrer de Ramon Casas i el carrer de Josep Maria de Segarra, al nord-oest del nucli de Santa Perpètua. És un espai destinat a l'activitat lúdica de petits i grans amb jocs infantils i una font. L'arbrat està constituït per arbres de fulla caduca de força alçada. | 08260-214 | Avinguda Sabadell - C/de Ramon Casas - C/de Josep Maria de Segarra | 41.5339000,2.1761800 | 431277 | 4598355 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78566-foto-08260-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78566-foto-08260-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||||
| 78567 | Parc dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc dels Països Catalans es troba a llevant del Passeig de la Florida cantonada amb el carrer de Pablo Picasso, fent una falca allargada i triangular. És un petit espai de verd format per una zona d'esbarjo infantil, una font i un arbrat típic de Shinus Molle. A l'extrem nord de la plaça hi ha una escultura i bancs per seure. | 08260-215 | Passeig de la Florida - Carrer de Pablo Picasso | 41.5306500,2.1856000 | 432060 | 4597987 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78567-foto-08260-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78567-foto-08260-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||||
| 78568 | Parc de Federico Garcia Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-federico-garcia-lorca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc de Federico Garcia Lorca consta de diferents espais, un format per set oliveres magnífiques que caracteritzen el verd d'aquesta plaça i una zona d'esbarjo per a la mainada i una font. S'hi accedeix o bé pel C/Rovira i Virgili o per la Plaça de Can Folguera. | 08260-216 | Passeig de la Florida (Santa Perpetua de Mogoda) | 41.5321100,2.1849400 | 432006 | 4598150 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78568-foto-08260-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78568-foto-08260-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||||
| 78569 | Necròpolis paleoibèrica de la Granja Soley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-paleoiberica-de-la-granja-soley | GRAELLS, R. 'La vaixella metàl·lica protohistòrica a Catalunya (s. VII-VaC)'. Cypsela, 16. Girona. MUÑOZ, V. (2006). 'El Coll (Llinars del Vallès): una segona tomba del Ferro I'. Cypsela, 16. Girona. SANMARTÍ, Enric; BARBERÀ, Josep; COSTA, Felip; GARCIA, Pere (1982). 'Les troballes funeràries d'època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, Barcelona)'. Ampurias n. 44. Revista de prehistòria, arqueologia i etnologia. Pàg. 71-103. Diputació de Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -VI/-IV | Destruït | El jaciment es troba situat al nord de Can Castell i de la Crta de Sabadell a Mollet (B-140), a llevant de la riera de Santiga i a ponent del camí del Padró. El jaciment correspon a un enterrament aïllat, concretament a una tomba d'incineració d'un guerrer. Certs indicis, però podrien indicar l'existència d'una altra tomba separada. El material arqueològic es composa de ceràmica acompanyada d'objectes metàl·lics i faunístics. El material ceràmic a mà, es troba representat per vasos carenats d'una nansa, troncocònics i urnes; la ceràmica a torn per urnes d'orelletes i oenokoes, i el material metàl·lic per puntes de fletxes de bronze i objectes d'ornament personal com sivelles de cinturó, fíbules, anelles, recipients de bronze, etc. | 08260-217 | Entorn de Can Bruguera (Santa Perpètua de Mogoda) | Salvament realitzat l'any 1979 per part dels col·laboradors del museu de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5349100,2.1572600 | 429700 | 4598483 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78569-foto-08260-217-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment es coneix l'edifici com a Can Bruguera. | 81 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | |||||||
| 78570 | Campana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-1 | XX | La Campana, dedicada a Santa Maria de Santa Perpètua, es troba situada davant l'accés principal de la granja Soldevila. Es troba damunt una base d'obra vista de planta quadrada i subjectada amb una cadena a una barra metàl·lica ornamentada en espiral i que acaba a la part superior un xic cargolada. És de grans dimensions, fabricada en bronze. La campana data de l'1 de gener de 1909, i fou fabricada a Barcelona per Juan Dencausse. Aquesta presenta una subjecció a la part superior de nanses creuades, a la part més elevada ornamentades per cares de diferents animals que recorden els de les gàrgoles. De dalt a baix la campana es troba plantejada en tres espais o bandes, amb un tractament diferenciat. En la franja superior hi trobem tres grups de bandes concèntriques en relleu entre les quals s'observen decoracions amb motius vegetals. En l'espai central, pràcticament llis, s'hi troben dues figures, una d'un sant i l'altre de la Verge Maria, intercalades per la llegenda: Maria - Santa Perpètua - 1 enero 1909. Sota d'aquesta emmarcada dins una mena d'escut s'hi llegeix el nom del fabricant Juan Dencausse, amb seu a Barcelona. | 08260-218 | Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | La campana data de l'1 de gener de 1909, i fou fabricada a Barcelona per Juan Dencausse. | 41.5267300,2.1857200 | 432066 | 4597552 | 1909 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78570-foto-08260-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78570-foto-08260-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | |||||||||
| 78571 | Llegenda del Torrent dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-torrent-dels-morts | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XI/XV | Una llegenda explica que en l'indret es van batre dos senyors feudals, amb un grapat d'homes armats. La lluita provocà tantes morts que l'esdeveniment donà lloc a la toponímia de l'enclavament. | 08260-219 | Arbreda del Torrent dels Morts (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | |||||||||||||
| 78572 | Castell de Can Taió - Can Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-can-taio-can-gomis | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa núm. 25. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa, Pàg. 199. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 21-28. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XI/XX | Els coloms s'han fet amos de teulades, merlets i torreons. Els vidres emplomats es van destruint progressivament. Els elements decoratius de coronació estan en equilibri precari. Murs de tancament exteriors ple de grafittis.Infrautilitzat, té moltes zones tancades i amb desús. | El castell de Can Taió es troba situat a la zona limítrof amb el nucli urbà, l'edifici està rodejat de camps de conreu i a la vessant nord per un bosc de pins. Des de la ciutat s'accedeix a través de l'antic camí de terra, vorejat per magnífics exemplars de plàtans, que mena al castell. Aquest camí d'uns 250m, ha quedat fora de l'actual propietat. Davant de la porta d'accés principal, a uns 100m hi passa la línia de ferrocarril de Renfe. El Castell de Can Taió - Can Gomis és un conjunt arquitectònic l'origen del qual és un gran casal del segle XVIII, reformat a principis del segle XX. S'hi accedeix per una porta entremig de dues torres, semblants a les del Monestir de Poblet. Aquesta porta, dóna entrada a un pati porticat de forma rectangular al qual donen les altres edificacions. El pati porticat està format per arcs de mig punt rebaixat que recorden a molts patis dels palaus renaixentistes florentins. L'edifici principal es situa a la part oposada de l'entrada. És de planta rectangular, distribuït en tres plantes i coronat per una galeria rematada per una filera de pinacles. Està cobert a quatre vessants. Els cossos que estan adossats estan coronats per merlets. A l'esquerra del cos central es troba la 'Torre de les aigües', d'estructura cilíndrica i que és el punt més alt del conjunt. A la banda dreta de l'entrada destaca la 'Torre del silenci', coberta amb una teulada cònica. L'edifici està inspirat en parts d'altres edificis històrics (les torres d'entrada del Monestir de Poblet, o les gàrgoles i agulles del Pati dels Tarongers de la Generalitat), és un edifici eclèctic, amb reminiscències de castell Medieval. Es tracta d'una construcció aïllada, composta per una sèrie de cossos annexes, situats conformant un pati central rectangular de 55 x 35m. El volum principal està emplaçat al nord del recinte, en el costat oposat a les dues torres bessones que emmarquen l'accés. Aquest cos està format per un volum central de 16m de façana per 20 de profunditat i quatre plantes i una ala a cada costat de 20 x 20m i dues plantes. Aquest volum té adossat a banda i banda, perpendicularment un cos porxat de 10m de profunditat de planta baixa amb dependències de servei que emmarquen el pati, girant fins tancar-lo amb les dues torres de quatre plantes de l'accés. A les cantonades del conjunt format per aquests cossos destaquen unes torres rectangulars de dues plantes coronades amb un merlet esglaonat. A sobre les dues ales porxades hi ha un cos central de 12 x 10m a l'esquerra i de 20 x 14m a la dreta. Les parets de càrrega són de totxo massís, forjats de bigues de ferro amb revoltons ceràmics. El forjat entre la planta soterrani i la planta primera és una volta de canó. La coberta de volum central principal de quatre plantes i els volums centrals situats sobre les ales porxades són a quatre aigües amb teula ceràmica vitrificada en escama de peix. La resta de volums, incloses les torres, tenen coberta plana pavimentada amb tova ceràmica. La façana principal és simètrica, amb finestres decorades amb motius gòtics. Destaquen la composició de l'ultima planta que incorpora dins d'un sòcol d'acabament ornamental les finestres i les agulles que sobresurten de la façana. Les parets són de totxo massís arrebossades i pintades. Les ornamentacions són de pedra vista. A nivell arquitectònic destaquen els merles esglaonats a la capçada dels cossos de coberta plana i de les torres, i les ornamentacions neogòtiques. És l'únic exemple d'arquitectura Noucentista Neogòtica del municipi. La magnitud de les seves dimensions i l'aspecte senyorial de la seva volumetria i riquesa ornamental li dóna moltes possibilitats de reutilització futura sobretot per a usos públics. | 08260-220 | Prop del torrent de Polinyà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 1093. Primera referència documental. 1121. Testament d'Arnal Geribert d'Antiga. Donació a la canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, del mas que tenia a Canalies i que era alou de la mateixa canònica. També dóna a la canònica de Barcelona l'alou d'Omet. Entre les referències que el situen s'esmenta la mansió de Ramon Guadall. 1137. Llistat de caps de casa que donen el delme a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Consta també el mas de Ramon Guadall (Can Taió). 1205. Apareix esmentat el nom Llobet d'Omet, relacionable amb el que serà el mas Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1275-1290. Llistats de lloçol. Confirmen l'existència del mas de Guillem Llobet i de Ramon Llobet. Entre les terres que formaran el patrimoni del mas Llobet i de Can Taió, existia el mas Soler, un extens mas medieval que després del segle XV restà fragmentat en mans dels Llobet, de Can Vaquer i Can Murtra. 1386. El mas Soler encara restava habitat. Principis del segle XV. Consta que Jaume Soler tenia el mas Soler, alou de Sant Miquel del Fai. 1446. Abans d'aquest any la peça de terra anomenada el Prat que havia estat del mas Soler ja s'havia establert als Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1456. Els Llobet (Ramon Valls, àlies Llobet) compren el mas Soler de la parròquia de Santa Perpètua. Segle XVI. El mas Llobet havia assolit una gran extensió de terres de diversos senyors al·lodials. Segle XVII. Comencen a evidenciar-se els problemes econòmics (endeutament crònic). 1637. Pau Pedró i Llobet i Bartomeu Pedró i Llobet venen a carta de gràcia dues peces de terra que tenen al pla d'Omet. 1647. Els Llobet venen perpètuament a Pere Joan Rossell, doctor en els dos drets, de Barcelona, el mas Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1647. Francesc Busquets, adroguer de Barcelona revèn a Pere Joan Rossell, dues peces de terra de pertinences del mas Llobet de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. 1665. Miquel Joan Rossell també tenia problemes econòmics. Ven el mas Llobet perpètuament a Antoni Pau Duran, adroguer de la ciutat de Barcelona. 1665-1847. Els Duran varen tenir la propietat de Can Taió (182 anys, 8 generacions). Finals del segle XVIII. Es documenta la família Altaió com els masovers del mas Llobet que perdura diverses generacions. Probablement és la causa del canvi de nom i substitució pel diminutiu d'Altaió, Taió, molt més fàcil de pronunciar. 1794. Moria Josep Francesc de Duran i de Puig. Aquest en testament va imposar un vincle per als descendents i hereus de la seva filla Gertrudis de Duran i de Duran. 1847. Els Milans, Don Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Don Ramon de Milans i de Gregorio, venen la propietat a Salvador Bonaplata i Corriol, fabricant de Barcelona. 1873. Morí Ramon Bonaplata Nadal. El lot de la propietat de Santa Perpètua de Mogoda, fou adjudicada a Joan Güell i Baucells. Aquest lot constava de la finca de Can Taió de Santa Perpètua i 4 mines (la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de Can Miró, la mina de la Vilanova o de la Font, i la mina de la Creueta). 1874. Heretà a Joan Güell i Baucells, la seva filla Josepa casada amb Oleguer de Gomis i de Ros. 1901. Josepa Güell morí. A l'inventari dels seus béns encara es descriu com era Can Taió abans de les reformes que el seu fill Miquel de Gomis i Güell va fer i que van donar l'aspecte actual de castell a la masia del segle XVIII. La finca dita casa Taió formada pels antics masos Bell·lloc, Soler i Llobet tenia dues cases. Una dita casa Miró senyalada amb el número 7 i l'altra casa Taió senyalada amb el número 6 constava de baixos, primer pis i part del segon amb galeries a cada costat i pati amb coberts. 1878. En total entre can Miró i can Taió hi havia 37 parcers de vinya. Aproximadament el 60% de les terres eren de vinya, un 20% de regadiu i un altre 20%, camps amb una petita porció de bosc de 3 ha a tocar la casa. Després de la fil·loxera els Gomis aniran recuperant l'administració directa de moltes peces de terra (antigues vinyes). Els regadius es mantindran amb arrendaments fins als anys cinquanta del segle XX. Després la propietat anirà sent portada directament fins que comencen les segregacions per urbanitzar, primer la Creueta, després la Serra, després el mas Costa. | 41.5240300,2.1762800 | 431275 | 4597260 | 1093 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Eclecticisme|Noucentisme|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors (mas Llobet, Mansione de Guadall). (RICART, 1993:21-28).És actualment centre d'atenció al menor i escola de FP de jardineria de l'Icas. | 92|94|96|98|102|106|116|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||
| 78573 | Festa de l'arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-1 | RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. Pàg. 78. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | La festa de l'arbre de Santiga es fa al març. En la Festa de l'arbre es fa un homenatge a un poeta nacional, i també es col·loca una placa al mur dels sentiments, situat a la paret exterior del cementiri que dóna a la plaça de Santiga. | 08260-221 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Al 1907 s'instituí la festa de l'Arbre o Escolar, durant el transcurs de la qual s'ahvia d'avaluar els alumnes. El primer any, els mestres no van poder entregar premis perquè 'la asistencia a las escuelas es muy irregular, por razón que los alumnos se ven privados continuamente de poder asistir a las clases, y sobretodo durante unas épocas del año, en que sus padres los distraen de las obligaciones escolares por emplearlos, como auxiliares suyos para la práctica de diverssas operaciones agrícolas'. Més endavant, tot i millorar els resultats dels examens, els mestres insistiran reiteradament en el fet que cal una major assitència i dedicació a l'escola. Durant la Festa de l'Arbre, es premiava també als alumnes que, durant l'any, havien criat millor els cucs de seda. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1907 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78573-foto-08260-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78573-foto-08260-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||
| 78574 | Can Xiquet o Can Pepet Xiquet; Habitage a la Rambla 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xiquet-o-can-pepet-xiquet-habitage-a-la-rambla-29 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | Can Xiquet o Can Pepet Xiquet (o Habitage a la Rambla 29) és una vivenda unifamiliar d'estructura asimètrica que forma un xamfrà. Es troba en un indret cèntric de la població, a la cantonada entre la Rambla, l'eix tradicional del municipi, i el carrer del Pare Rodés. Consta de dues plantes i terrat. La planta inferior està formada per tres obertures, la porta principal i dues finestres, totes tres emmarcades per una decoració floral i geomètrica. Una sanefa ondulada separa les dues plantes. La planta superior té com a element que sobresurt la tribuna, que és de planta poligonal i oberta, situada damunt la porta principal. Aquesta planta està separada del terrat per una sanefa i una motllura. El terrat té un acabament en forma ondulada, seguint el ritme de les sanefes. Damunt la tribuna hi ha un motiu ornamental format per una estrella de sis puntes, amb una flor al mig. Tota la decoració està feta amb ceràmica vidriada de diferents colors. És una casa d'una sola crugia en cantonada, sobre una parcel·la de 4,9m x 20m. L'accés principal es fa a través de la Rambla per la façana curta on destaca la tribuna de la planta pis. La façana llarga dóna al carrer de Pare Rodés, per on hi ha accés a la construcció annexa del garatge. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. Cels rasos de guix i encanyissat, i paviments de mosaic ceràmic amb dibuixos geomètrics de colors. Una part de la coberta és a dues aigües, de teula àrab i la part davantera que dóna a la Rambla és un terrat accessible amb paviment de tova ceràmica, damunt del qual en els darrers anys s'hi ha afegit una nova planta. En el pati posterior, amb façana al carrer Pare Rodés hi ha construït un cobert de planta baixa més planta pis de paret de totxo i bigues de formigó amb coberta a una aigua de teula àrab. La planta baixa és un garatge amb accés des del carrer del Pare Rodés i la planta pis un magatzem amb accés des del pati. Les façanes són de composició molt simple, la façana més llarga només té dos forats rectangulars, un a cada planta, que corresponen al passadís de distribució. A la façana curta destaca el xamfrà amb la porta d'accés a la planta baixa i la tribuna pentagonal a la planta pis. Les parets són de totxo massís, arrebossada i pintada, amb ornamentacions amb rajola vitrificada. Com a elements arquitectònics destaquen la tribuna del xamfrà, el rosetó de guix de sota seu i l'estel de rajola ceràmica del damunt. Un dels pocs exemples d'utilització d'elements decoratius modernistes (rajoles de colors, sanefes, tribunes, etc.) a l'ornamentació de façanes del municipi. | 08260-222 | Rambla, 29 - C/Pare Rodés (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Edificada als anys 20 pel seu primer propietari (mestre d'obra) com a habitatge familiar d'una sola planta. En els anys quaranta se li afegeix la planta pis i els ornaments d'estil modernista. Actualment rehabilitada i amb una planta més enretirada de la façana, damunt del terrat. A la planta baixa hi ha una botiga. | 41.5351300,2.1816900 | 431738 | 4598488 | 1920 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Presenta actualment una planta més damunt de l'antic terrat, un xic enretirada de la façana, pintada en gris, de forma discreta. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | |||||||
| 78575 | Habitage al Carrer Sant Pau, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitage-al-carrer-sant-pau-9 | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XIX | Molt deixat, amb balcó parcialment tapiat. | L'habitage al Carrer Sant Pau, 9 és una vivenda aïllada amb caràcter de ruralia formada per planta baixa i un pis en el qual, hi ha una obertura amb balcó. L'edifici està tancat per un ràfec que sobresurt poc, que deuria fer de recollidor d'aigües. El material de construcció són còdols i totxos i la façana principal està arrebossada. | 08260-223 | Carrer Sant Pau, 9 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5344800,2.1797800 | 431578 | 4598417 | 1890 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78575-foto-08260-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78575-foto-08260-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78575-foto-08260-223-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | En la fitxa de l'IPAC està situat a la Rambla 27. No sembla habitada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | |||||||
| 78576 | Safareig de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Sense aigua | El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal. Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d'aigua tot i que en bon estat de conservació. El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora. Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n'oculta el parament. Tot i així aquest arrebossat s'ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l'estructura, quedant a la vista restes de l'antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat). El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals. A un dels extrems de l'estructura s'observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d'aigua que ompliria d'aigua neta el safareig. | 08260-224 | Barri de la Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5291900,2.1970300 | 433012 | 4597816 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78576-foto-08260-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78576-foto-08260-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d'una protecció específica. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||
| 78577 | Jaciment romà de Can Vinyalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-can-vinyalets | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut | El Jaciment romà de Can Vinyalets es troba situat al nord del polígon industrial de Can Vinyalets en una parcela localitzada a llevant del Restaurant de Can Vinyalets i al nord de la nau Volpack i del jaciment paleontològic de Can Vinyalets, i que actualment és un camp de conreu productiu. A llevant li queda el camí Vell de Polinyà a Ripollet, i a ponent la carretera de Polinyà. Aquest camp es troba protegit com a Àrea d'Expectativa Arqueològica de Can Vinyalets en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda (1996). Les troballes arqueològiques realitzades en aquest jaciment fan referència a la recuperació de materials ceràmics d'època romana en superfície. | 08260-225 | Poligon Industrial Can Vinyalets | Troballa de materials romans en superfície pel Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, segons ens informa Pere Garcia, membre actiu d'aquest grup. | 41.5403100,2.1684000 | 430635 | 4599073 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78577-foto-08260-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78577-foto-08260-225-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Àrea d'Expectativa Arqueològica de Can Vinyalets en el PEPPA, com a jaciment paleontològic. Recordem però les troballes arqueològiques d'època romana també al jaciment Can Vinyalets (Fitxa 83). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | |||||||
| 78578 | Camp sud d'en Ventura de l'Oller o Pla de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-sud-den-ventura-de-loller-o-pla-de-les-serps | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207. | -III/V | Desconegut | Hi ha notícies de la troballa d'un clavegueró romà al camp sud de Ca n'Oller. Forma part d'una Àrea d'Expectativa Arqueològica en el PEPPA de Santa Perpètua de Mogoda (amb el número de referència 28, en el plànol 1 de la memòria històrica). | 08260-226 | Poligon Industrial Ca l'Oller | 41.5436000,2.1726000 | 430989 | 4599435 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78578-foto-08260-226-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pere Garcia (investigador local de Santa Perpètua de Mogoda) em comenta que aquesta zona sempre l'han anomenat com a Pla de les Serps i la masia que hi ha Torre de les Serps. En els camps de conreu s'hi localitza, en èpoques que els camps estan llaurats, ceràmica romana en superfície. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||
| 78579 | Jaciment Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-torre-del-rector | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 200-218. | I/V | Destruït | El Jaciment Torre del Rector es troba dins un recinte tancat on hi ha la masia coneguda com a Torre del Rector. En l'entorn d'aquest edifici, sembla que pel costat de ponent d'aquest es van localitzar restes ceràmiques, alguna sitja i un abocador amb grans quantitats de teules romanes. El jaciment va ser destruít en construir-se el poligon industrial. L'únic espai on es va efectuar una intervenció arqueològica va ser a un 'abocador de material on només hi havia restes de tègula i d'àmfora'. Aquest jaciment va ser situat cronològicament entre els inicis del segle IdC i un moment proper al final de l'imperi. | 08260-227 | Polígon industrial Can Bernades Subirà | 41.5483600,2.1827400 | 431840 | 4599956 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78579-foto-08260-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78579-foto-08260-227-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Aquesta zona es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica referenciada amb el número 35 dins la memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | ||||||||
| 78580 | Safareig de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. | XIX-XX | Tot i que encara hi ha aigua l'entorn està protegit amb tanques de forma provisional. | El safareig de Santiga es troba a banda sud de la plaça de Santiga, davant per davant de l'església de Santiga i del castell de Mogoda i de l'antic camí Reial. Actualment no manté les funcions originals, ja no s'hi renta roba. Ha deixat de ser el punt de trobada on les dones de Santiga hi rentaven la roba. Malgrat tot el bon estat de conservació i el fet que es mantingui ple d'aigua fan d'aquest indret un punt de referència i identificació amb el passat. El safareig es composa d'un sol dipòsit, que conserva a la seva banda de llevant les antigues peces perimetrals de batre i ensabonar la roba, però la seva banda de ponent sembla de construcció més recent. A l'extrem sud-est del safareig hi ha un muret de protecció construït al damunt de la repisa on les dones hi recolzaven la roba per rentar-la. Aquest serveix de suport a una placa rectangular feta de rajoles quadrades de color beix, on s'hi llegeix amb lletres pintades de color verd el poema de J. Navarro que diu: 'El vell safareig que el vent pentina fa de mirall al verd Santiga'. | 08260-228 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Es diu que l'aigua que omplia el safareig provenia de la mina del castell de Santiga, i va ser utilitzada fins a mitjan segle XX. | 41.5345700,2.1521500 | 429273 | 4598449 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78580-foto-08260-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78580-foto-08260-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Està inclosa en la fitxa 29 (nucli de Santiga) del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, i gaudeix de protecció de l'entorn, nivell D, junt amb la font, el lledoner, l'olivera i el plataner. El safareig actualment serveix de reserva d'aigua en cas d'incendi. Al seu costat mateix hi ha una font a llevant i a ponent una simple capelleta de fusta dedicada a Nostra Senyora de l'Heura. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | |||||||
| 78581 | Fons Patrimonial de l'església de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-de-lesglesia-de-santiga | <p>Documentació interna Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidoria de Cultura.</p> | -II/XX | <p>El Fons Patrimonial de l'església de Santiga està format per les següents peces: 10. Gerro. Ceràmica esmaltada blanca 11. Rajola catalana. Ceràmica en verd i blanc. 12. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 13. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 14. Gerro. Ceràmica esmaltada de colors. 47. 2 fragments d'ara paleocristiana 48. 3 fragments de reproducció d'ara paleocristiana. 109. 7 fragments de ceràmica. Època romana. 110. 2 fragments de ceràmica romana. 111. 1 fragment d'àmfora romana. 112. 1 fragment d'àmfora romana. 113. 11 fragments de ceràmica. 115. 1 fragment de gerra, 116. 5 fragments de gerra. 117. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 118. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 119. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 120. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 121. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 122. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 123. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 124. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 125. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 126. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 127. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 128. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 129. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policromada. S. XVII. 131. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 132. 1 fragment de tassa. Ceràmica S. XVII. 133. 1 fragment de càntir. Ceràmica. Medieval. 22 bancs d'església 1 reclinatori 9 fragments de pedra procedents de l'altar i de diverses sepultures.</p> | 08260-229 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>En data de 4 de juliol de 2008 es fa el trasllat del fons patrimonial de l'església de Santiga, per mutu acord entre el Mossèn Jesús Corral i la Regidoria de cultura, es traslladen a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua, un conjunt de peces procedents de l'església de Santiga. Acord signat el 23 de desembre de 2008.</p> | 41.5346200,2.1527600 | 429324 | 4598454 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El 2099 estava traslladat a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 83|84|85|94|96|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 | |||||||
| 78582 | Font dels Joncs 02 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-joncs-02 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Coberta de terra | La font dels joncs, que a hores d'ara es troba plena de terra, en l'indret de la riera de Santiga, era un espai de lleure per als perpetuencs. Les fonts naturals són un recurs natural d'incalculable riquesa tant ecològicament (hàbitats naturals per a espècies animals i vegetals) com socialment. | 08260-231 | Riera de Santiga | 41.5412700,2.1470000 | 428851 | 4599197 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Des de l'ajuntament es té la voluntat de recuperar-la. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/