Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
66331 Platja de les Dunes https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-les-dunes Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008) Platja d'uns 800 metres de longitud situada a la banda sud de la línia de costa de Santa Susanna, entre la riera i el límit municipal amb Pineda de Mar. L'any 2002 l'Ajuntament de Santa Susanna va iniciar el pla d'ordenació de la zona. Atès que és una platja ben conservada, es va endegar un projecte de recuperació mediambiental que consisteix en consolidar i reconstruir les dunes i replantar la vegetació pròpia del litoral. Actualment hi ha un pla pilot d'una duna al costat del búnquer antiaeri, on trobem espècies botàniques com la lleteresa de platja (euphorbia paralias), l'esporobolus (sporobolus pungens), el passacamins marí (polygonummaritimum) o el melgó marí (medicago marina). 08261-91 Passeig Marítim 41.6271900,2.7068800 475583 4608426 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2019-11-29 00:00:00 Marc Bosch de Doria La duna està delimitada per una corda perimetral que indica una zona on no és permès trepitjar. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66333 Paret de Cal Tit https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-cal-tit XIX La construcció necessita petites reparacions. Conducció d'aigua d'uns 182 m de llargada que comunica una sínia ubicada a l'entrada de la finca de Cal Tit o Horta Vives, fins a una bassa d'aigua, situada al costat d'una barraca de camp. La canalització és de peces ceràmiques amb parets de maó i s'assenta al damunt d'un mur de pedra i maons lligats amb morter de calç, d'uns 50 cm d'amplada. Cada 10 m aproximadament s'aixeca un pilar de maons, buit per dins, que té un orifici de sortida d'aigua per regar els camps. Aquests pilars o canalitzacions de distribució d'aigua estaven encalats pels seus quatre costats, fet que evidencia que el rec actual aprofita les restes d'una conducció anterior, sobreelevada com un aqüeducte, que es devia reforçar a causa de la seva fragilitat. La paret acaba en un petit edifici de maons i calç on hi ha la sínia de distribució de l'aigua als camps. 08261-93 Horts de cal Tit (c. del Bou, s/n) 41.6346000,2.7043500 475375 4609250 08261 Santa Susanna Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria També conegut com a Rec de l'Horta Vives. 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66334 Fons d'art de l'Ajuntament de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-de-santa-susanna XX Col·lecció de quadres de temàtica paisatgística de Santa Susanna. Els autors de les obres són diferents pintors del poble o de fora, habitualment amateurs. Les obres provenen del concurs de pintura que durant dos anys va organitzar l'ajuntament. 08261-94 Pl. Catalunya, s/n Obres obtingudes a través del concurs de pintura ràpida que es va fer a Santa Susanna entre els anys 1984 a 1986. Des d'aleshores no s'ha tornat a celebrar i el fons d'art de l'ajuntament no s'ha ampliat. 41.6352700,2.7075700 475644 4609323 08261 Santa Susanna Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-3.jpg Inexistent Avantguardes|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Marc Bosch de Doria 107|98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66335 Escut heràldic de Can Ratés I https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-i <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> XIX <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de can Ratés. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'JAMAS PARA SIEMPRE' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baix a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> 08261-95 C. Montseny, s/n <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia de la família Poch l'any 1861 i la convertí en una finca senyorial. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> 41.6403300,2.7084400 475718 4609885 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic BCIN National Monument Record Commemoratiu 2020-10-07 00:00:00 Marc Bosch de Doria És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la capella de Santa Susanna. 119|98 47 1.3 1769 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66337 Escut heràldic de Can Ratés II https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-ii <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> XIX <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de la capella de Santa Susanna. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'PARA SIEMPRE JAMAS' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baixa a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> 08261-97 Capella de Santa Susanna <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia i la capella de Santa Susanna l'any 1861. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> 41.6381300,2.7092500 475785 4609640 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-27 00:00:00 Marc Bosch de Doria És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la masia de can Ratés. 119|98 47 1.3 1769 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66338 Arxiu Parroquial de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-susanna XX-XXI <p>L'arxiu parroquial de Santa Susanna es troba ubicat a la rectoria de l'església. S'hi conserva la documentació generada des de la dècada de 1940 fins l'actualitat. La major part es troba classificada en llibres, que s'ordenen cronològicament per Sagraments, com Baptismes, Confirmacions, Matrimonis i Defuncions, i altres documents administratius.</p> 08261-98 Església parroquial de Santa Susanna 41.6353900,2.7078000 475663 4609337 08261 Santa Susanna Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marc Bosch de Doria 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66339 Arxiu Diocesà de Girona https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-girona <p>DIVERSOS AUTORS (1992). L'església romànica de Sant Pere de Riu (Tordera. El Maresme). Museu Comarcal del Maresme; Grup d'Amics de l'Art Romànic del Maresme: Mataró. www.arxiuadg.org</p> XVI-XX <p>A l'Arxiu Diocesà de Girona s'hi conserva diversa documentació relacionada amb la parròquia de Santa Susanna. Es troba classificada per concepte, suport, referència arxivística i fulls. La major part dels documents són de la correspondència que mantenia el bisbat amb la parròquia, entre els segles XVI i XX. També s'hi conserva la documentació relacionada amb les parròquies de Pineda de Mar i Sant Pere del Riu que no es van cremar durant la Guerra Civil.</p> 08261-99 Pujada de Sant Marí, 12, 3a planta. Girona <p>L'Arxiu Diocesà de Girona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> 41.6352700,2.7075700 475644 4609323 08261 Santa Susanna Obert Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marc Bosch de Doria 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66340 Arxiu Històric Fidel Fita https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PONS i GURI, J.M. (1982) 'Arxiu Històric 'Fidel Fita' d'Arenys de Mar'. A: Guia dels arxius hitòrics de Catalunya. Vol. 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Barcelona www.arenysdemar.cat Referent al municipi de Santa Susanna, l'Arxiu Històric Fidel Fita disposa de documentació de la notaria del terme del castell de Palafolls (segles XIV-XIX), pergamins de la batllia d'Arenys-Sant Celoni (segles XIV-XVIII), documents de Can Gelat (segles XIV-XVIII), comptadoria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), així com fotografies de Santa Susanna del segle XX. 08261-100 Riera del bisbe Pol, 10 / Arenys de Mar L'Arxiu Històric Fidel Fita està integrat a l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar i aplega la documentació històrica de més de trenta anys d'antiguitat. L'arxiu és de titularitat municipal tot i que una part del patrimoni documental és fruit de contractes de dipòsit efectuats amb institucions (Col·legi de Notaris de Barcelona, Ministeri de Justícia, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Celoni), entitats (Associació Cultural de Sant Pol) o bé particulars. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar està integrat bàsicament pels següents fons principals: fons factici en pergamí (segles X-XVIII), fons històric notarial (segles XIII-XIX), fons de la batllia jurisdiccional (segles XIV-XIX), fons municipal històric (segles XVI-XX), fons d'impresos (segles XVI-XX), fons de la comunitat de preveres (segles XVII-XIX), fons de la comptaduria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), fons cartogràfic i cartogràfic factici (segles XVIII-XX), fons d´imatges (segles XIX-XX), fons municipal administratiu (segle XX), a més dels corresponents dipòsits particulars, d'entitats i d'institucions, documentació de personatges, fons musicals, reprogràfics, videogràfics, fins a sumar aproximadament 1000 m/l de documentació. 41.6352700,2.7075700 475644 4609323 08261 Santa Susanna Restringit Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Marc Bosch de Doria 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66341 Torre de Mas Galter https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-galter <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> XV La torre ha perdut el coronament i té alguns elements adherits (cables elèctrics, senyalització de carrer) <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base atalussada. Està adossada al mas Galter que va ser completament transformat en casa d'estiueig després de la dècada de 1930. La construcció és de pedra lligada amb morter de calç. La torre tenia l'accés per la banda del mas, que comunicava amb una passera des del primer pis. A banda sud, orientada al mar, hi ha una finestra rectangular amb llindes de pedra i a la part més alta s'observen les restes d'una possible segona finestra. A la part posterior s'hi adossa un garatge modern. La planta baixa, que era l'antic polvorí, actualment és la bodega de la casa i té una porta moderna, però l'accés es feia descendint des del primer pis. D'aquí en surt també una escala de cargol de pedra treballada que permet l'accés al terrat de la torre, a través d'un badalot. Desconeixem com era el coronament perquè el coronament està escapçat.</p> 08261-1 C. del Bou, 25 <p>El mas Galter està documentat des de l'any 1440, quan n'era propietari Pere Galter. Posteriorment va anar canviant de mans: l'any 1474 passà a mans de Jaume Galter i el 1554 el propietari era Bartomeu Galter; l'any 1933 va ser adquirida per la família Pi, els actuals propietaris. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> 41.6372400,2.7056300 475483 4609543 08261 Santa Susanna Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-22 00:00:00 Marc Bosch de Doria També és coneguda com a Torre de Can Pi, en referència als actuals propietaris. 119|94 45 1.1 1771 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66342 Torre de Vall Xirau https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vall-xirau <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> XV Restaurada <p>Torre de guaita de planta circular i base atalussada. Està situada en un indret elevat, a la falda sud del turó del Bosc Gran i té una visibilitat excel·lent. És una construcció de pedra i morter i coronada amb un conjunt de mènsules corregudes de l'antic matacà. Conserva algunes finestres i espitlleres adovellades. La torre és annexa a l'antiga masia, actualment reformada com a segona residència, enmig d'una zona enjardinada. El seu entorn actualment es troba notablement transformat per una urbanització.</p> 08261-2 C. Formentor, 55 (Urbanització Alt Maresme) <p>El Mas Vallxirau és esmentat per primera vegada a l'any 1445 i en tenim poca informació documental. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> 41.6392300,2.7155600 476311 4609761 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-3.jpg Legal i física Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-22 00:00:00 Marc Bosch de Doria També és coneguda com a Torre Vallgirau o la Torre del Xirau. 119|94 45 1.1 1771 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66343 Torre de Can Torrent de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-torrent-de-mar <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. (1967). Els castells catalans, vol. I. Rafael Dalmau editor: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> XVI Manca el coronament de la torre i actualment hi ha instal·lacions d'aire condicionat a la coberta. <p>Torre de guaita emplaçada a primera línia de costa, davant del pla agrícola de Santa Susanna. És de planta circular amb la base atalussada i es conserva des dels fonaments, la part baixa i part del pis. També es conserva la meitat de l'antiga porta, que es troba sobreelevada a la banda nord i està emmarcada amb dovelles de pedra tallada. La construcció és de pedra de petites i mitjanes dimensions unides amb morter de calç. Actualment a la banda est hi ha una àmplia porta que dóna accés a la planta baixa on hi ha les dependències de l'estació de Renfe i la màquina expenedora de bitllets.</p> 08261-3 Passeig Marítim, s/n <p>Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si. Com que la població de Santa Susanna és força plana, a diferència dels municipis limítrofs, aquesta torre devia protegir la plana agrícola a l'inici de la riera de Santa Susanna. La solidesa dels seus murs evidencien el seu paper defensiu.</p> 41.6299900,2.7158700 476333 4608735 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Altres BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-27 00:00:00 Marc Bosch de Doria També és coneguda com a Torre de la Plana, Torre del Mar o Pla de la Torre. És una torre exempta, tot i que estava relacionada amb la masia de Can Torrent, actualment desapareguda. 119|94 45 1.1 1771 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66344 Torre de Can Bonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-bonet <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> XVI-XIX <p>Torre de planta quadrada de quatre pisos i sostre pla, adossada a la masia de can Bonet . Conserva algunes finestres gòtiques de llinda plana i pedra treballada i algunes espitlleres. També conserva les restes de dues mènsules d'un antic matacà. La torre està coronada per una cornisa i un mur calat que fa de barana del terrat. Al capdeamunt del terrat s'aixeca un petit badalot quadrangular rematat per merlets esglaonats. Les parets exteriors estan encalades i pintades de color ocre, fruït d'una reforma de principis del segle XIX.</p> 08261-4 Can Bonet, s/n <p>La primera notícia documental de can Bonet d'Avall prové de l'any 1416 que fa referència al casament del fill de Francesc Bonet propietari, en Jaume Bonet, amb Margarida Monet. La casa i la torre probablement tenen els seus origens al segle XV però la fesomia actual és de les reformes efectuades a inicis del segle XIX, en les quals s'aixecà un nivell.</p> 41.6384200,2.7094400 475801 4609672 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-27 00:00:00 Marc Bosch de Doria També conegut com a Torre de Can Bonet d'Avall, perquè antigament hi havia Can Bonet d'Amunt, o Mas Fluvià, en referència als actuals propietaris. 98|119|94 45 1.1 1771 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66345 Torre de Can Ratés https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-rates <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> XVI Manca una neteja exterior i consolidar materials. Al capdamunt hi ha instal·lada permanentment una estrella de Nadal que desvirtua l'element. <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base lleugerament atalussada. Està construïda amb pedra i morter de calç i els sostres ovalats de la planta baixa i els dos pisos conserva la traça de l'antic encanyissat. Originàriament la torre era exempta però actualment es troba integrada en un conjunt format per la masia i les cavallerisses de can Ratés. Té dues entrades: una portella a la banda del pati per accedir a la planta baixa, i una altra al primer pis, que dóna accés a la part superior de la torre des de l'interior de la masia, a través d'un petit cos adossat. A la part posterior també té un accés a la planta baixa, tot i que no és original. La torre té una finestra i espitlleres a cada planta, distribuides irregularment, fetes amb llindes de pedra. La torre està coronada amb una corsera de pedra amb merlets esglaonats de maons al capdamunt i s'accedeix per un badalot de maons. Sota la finestra del primer nivell hi ha una inscripció sobre pedra que commemora l'any de construcció (1584). L'exterior encara conserva part d'un encalat blanc, fins a la meitat de la torre.</p> 08261-5 C. Montseny, s/n <p>La Torre de guaita fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584, segons indica la inscripció que hi ha sota la finestra del primer nivell. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> 41.6402200,2.7085500 475727 4609873 1584 08261 Santa Susanna Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Marc Bosch de Doria També condeguda com a Torre de Can Raters o Torre del Refugi. 119|94 45 1.1 1771 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66346 Torre de Montagut https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-montagut AGUILAR, A.; MARTÍNEZ, G. (2003). La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Vol. VII, núm. 137. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LEN, L., PERARNAU, J. (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Rafael Dalmau Ed.: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PORT, P. (1984). Les torres de Calella. Servei de Publicacions de l'Ajuntament de Calella: Calella. PRAT, J. (2004). 4 Pedres de... La telegrafia òptica a Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com XIX Només conserva els murs exteriors, mancant la coberta i els forjats de les plantes. El fonament ha estat consolidat amb ciment. Torre de telegrafia de planta quadrada formada per un sòlid fonament i parets lleugerament atalussades. Està orientada de nord-est a sud-oest, i constava de planta baixa, amb tres espitlleres a cada paret, un primer pis, amb una porta a sud i a nord, i una segona planta, amb una finestra també a sud i a nord. La construcció està feta de pedra i morter de calç i l'ús de maons per a emmarcar les obertures i el ràfec. Medeix aproximadament 5 per 5 metres de costat i uns 10 m d'alçada. 08261-6 Turó de Montagut Es tracta de la torre número 213 del ramal Barcelona - La Jonquera de la xarxa de telegrafia òptica construida a Espanya, abans de la introducció del telègraf, com a eina per a agilitzar les comunicacions i consolidar l'estat liberal. Segons Aguilar i Martínez (2003), s'hauria construit a partir de l'any 1844 i l'any 1850 ja seria operativa. 41.6503400,2.7148100 476252 4610994 08261 Santa Susanna Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66346-foto-08261-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66346-foto-08261-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66346-foto-08261-6-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria El turó de Montagut està situat al límit entre els termes municipals de Malgrat de Mar i Santa Susanna, molt a prop del terme de Sant Genís de Palafolls. La torre, però, es troba situada al vessant de Santa Susanna. La torre està situada entre la de Calella, a 7,7 km de distància, i la de Puigmarí, al terme municipal de Maçanet de la Selva, a 11,6 km de distància, amb les quals hi havia visibilitat. 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66347 Sant Crist de Balasc https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-de-balasc Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. 'Recordatori del Sant Crist de Balasc que es venera en la seva antiga capella de Santa Susagna' (any indeterminat). Santa Susanna Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com XIX Capella restaurada recentment. Petita capella o oratori d'una sola nau, amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, que està orientada a l'oest. L'accés és per una porta amb l'arc apuntat i al capdamunt té un campanar d'espadanya d'un sol ull. El ràfec de la teulada està decorat amb una cornisa de dents de serra. Als dos laterals s'observen dues grans obertures amb arc de mig punt tapiades amb maons. A l'interior hi ha quatre graons on hom diposita rams de flors en ofrena al Sant Crist, representat amb una gran escultura a la paret. És un model de capella d'estil historicista. 08261-7 Camí del Mig o Carretera Vella A l'escriptura de la propietat no hi figura la data de construcció però per l'estil i les notícies històriques probablement és de finals del segle XIX. Després de la Guerra Civil, durant la dècada de 1940, va ser restaurada perquè havia estat saquejada i incendiada. En l'ofrena del Divendres Sant es canta col·lectivament el recordatori poètic al Sant Crist de Balasc. És una composició de caràcter popular que recorda la passió de Crist i demana la Glòria pels feligresos. 41.6317900,2.7027500 475241 4608938 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria 116|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66348 Capella de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-susanna-0 <p>DIVERSOS AUTORS (1992). Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Ed. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. DIVERSOS AUTORS (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès i el Maresme. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> XII Està restaurada des de l'any 1996 <p>Capella romànica de planta quadrada, de petites dimensions, amb absis semicircular a la capçalera. La façana principal, orientada a nordoest, té una portalada amb arc de mig punt adovellada, una petita finestra lateral, una finestra quadrada sotateulada i l'escut de can Ratés, el mas al qual va pertànyer durant un temps. L'interior estava decorat amb pintures al fresc de l'Alta Edat Mitjana, actualment desaparegudes. La capella està coronada per un campanar d'espadanya, amb una campana contemporània.</p> 08261-8 Finca de Can Peró <p>No es conserva documentació dels seus orígens, però probablement va ser erigida cap al segle XII, a l'antiga vall d'Alfatà. El topònim de 'Sancta Susannae' es documenta per primera vegada a l'any 1189. El temple va ser restaurat al segle XVI per encàrrec de la família Ponç, propietaris de la capella. Posteriorment va passar a mans dels barons de Ratés i després als Amer. Durant la Guerra Civil la capella va servir de presó, es van cremar els bancs i els ex-vots i la imatge de Santa Susanna se'n va salvar. A l'any 1999 es va inaugurar la restauració de la capella amb una missa. Tot i que la capella és de titularitat privada, sempre ha tingut molta devoció pels habitants de la vall de Santa Susanna i per això va donar nom a l'indret i va esdevenir la patrona del municipi.</p> 41.6381300,2.7092500 475785 4609640 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2022-02-14 00:00:00 Marc Bosch de Doria Al lateral sud se li adosa, la masia de can Peró. 92|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66349 Can Ratés https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rates BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com XVI Mas fortificat del segle XVI i transformat en finca senyorial al segle XIX. L'edifici principal de la masia és una construcció de planta rectangular, emplaçada en una petita elevació del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un nivell semisoterrani. La telada, de teules àrabs, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana, orientada al sud, té una portalada d'entrada quadrangular amb dovelles de pedra, dos finestrals a cada costat i tres finestres més al nivell del primer pis. Al capdamunt de la porta hi ha un escut heràldic esculpit en pedra. A l'extrem esquerre de la façana, a una cota inferior, hi ha una porta més petita per accedir al semisoterrani. L'accés principal a la casa es fa per una escalinata d'obra i maons que salva el desnivell del terreny entre el pati i la pròpia masia. A la banda est de l'edifici original de la masia s'hi adossa un cos amb una terrassa coberta i envoltada d'arcades. I a la banda oest s'hi adossa un petit cos irregular que uneix la masia amb la torre i té un accés propi a través d'una porta adovellada rectangular. Al costat sud de la torre de guaita hi ha un edifici construït al segle XIX com a cavallerisses. És una construcció de planta rectangular i força allargada, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa amb set grans portalades i un primer pis amb set finestrals biforats amb columnetes centrals. La masia, la torre i les cavallerisses formen un conjunt arquitectònic en forma de L, entorn d'un pati. Des del segle XIX, quan es va transformar en una finca senyorial, can Ratés està envoltada d'una tanca d'obra i ferro i de jardins. A dins de la finca també hi ha un llac per a usos lúdics i ornamentals, i també altres construccions com una caseta i un pou d'aigua. 08261-9 C. Montseny, s/n La torre de guaita de can Ratés fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584. La següent referència històrica que disposem és del segle XVIII quan són propietaris la família Gilbert. L'any 1861 l'adquirí la família Ratés, que va construir un palauet amb grans estables i un llac, en el lloc on probablement ja hi havia hagut una bassa. Les fonts d'informació indiquen que era una zona rica d'aigua, que devia venir canalitzada des de la riera, pous o deus naturals. Finalment la masia va passar a la família Amer, i des del 1989 l'Ajuntament de Santa Susanna n'és el seu propietari. Actualment és un equipament municipal per a actes culturals de la població. La tanca de ferro és de la dècada de 1980 i el tram que envolta la masia per darrera no hi era, perquè la finca quedava tancada pel bosc, no hi havia cap camí. 41.6403300,2.7084400 475718 4609885 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria També coneguda com a Can Raters o Can Roters. 119|94 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66350 Búnquer de la Guerra Civil https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-guerra-civil Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008). “El Búnquer de costa de Santa Susanna” dins del Butlletí d'Informació Municipal, n. 11. Ajuntament de Santa Susanna. Desembre 2008. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La recuperació del búnquer de la platja'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com XX Restaurat i musealitzat l'any 2008 Búnquer construït a la sorra de la platja de les Dunes, a pocs metres de la línia de costa. Construït damunt d'una base de pedra, el búnquer mesura 3,65 per 2,70m, té el frontal i la coberta arrodonits i de gruix consistent. L'accés és per la part posterior, al nord, que dóna accés a un passadís que té un armari a la dreta. L'espai central, on s'ubicava el destacament militar i l'armament, té el sostre pla, el nivell de circulació més elevat i una banqueta perimetral per col·locar-hi una metralladora. El tancament de la banda sud és semicircular i té dues grans espitlleres horitzonatals com a boques de foc i de guaita. 08261-10 Platja de les dunes El búnquer formava part d'una línia de defensa de la costa del Maresme durant la Guerra Civil (1936-1939). L'obra, promoguda pel govern de la República i l'Exèrcit Popular, servia per protegir els atacs marítims de l'exèrcit de Francisco Franco. A Santa Susanna hi havia un altre búnquer a prop de la desembocadura de la riera, que ha desaparegut per l'erosió del mar. Després de la Guerra Civil, durant la dècada de 1940, l'exèrcit encara va mantenir aquestes construccions amb la finalitat d'evitar una invasió dels països aliats i controlar el contraband. Segons algunes fonts, durant la dècada de 1950 hi van viure algunes famílies immigrades a Catalunya. Posteriorment el búnquer va quedar en desús. 41.6269700,2.7070600 475598 4608402 1938 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria Al damunt de la finestra que mira al sudoest, hi ha una inscripció gravada al ciment que es va identificar durant la restauració de l'any 2008. El grafit costa una mica de llegir però diu '8-10-1938' i a sota 'brigada'. 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66351 Paret d'en Ratés https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-den-rates Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La restauració de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Inauguració de la restaruació de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com XIX Restaurada i musealitzada l'estiu de l'any 2009 Canalització d'aigua d'uns 195 m de llargada, paral·lela al camí de la riera de Santa Susanna. Està composta per una conducció de ceràmica, de 22 cm de diàmetre i l'interior amb vidrat marró, al damunt d'un mur d'uns 50 cm d'amplada fet de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç. A l'extrem sud de la canalització es conserva un dels pous, que és de base quadrada i està fet de maons lligats amb morter de calç i està cobert per una petita cúpula també de maons. Aquesta estructura feia de sifont per creuar la riera. A dins la riera encara s'observa part del pou de la banda oest. 08261-11 Sot d'en Pomero La conducció va ser construida per encàrrec de Josep Ratés que va adquirir el mas Poch (actual mas Ratés) cap a l'any 1860. El Sr. Ratés va convertir el mas en una casa senyorial i va fer construir un llac d'esbarjo. L'aigua necessària per la finca, les terres i un molí hidràulic provenia d'una deu situada a un quilòmetre i mig en direcció nord. La conducció també aportava aigua a safarejos d'altres masies. La resta de la canalització anava soterrada i disposava de diversos sifons per salvar desnivells del terreny. La canalització va deixar de funcionar a la dècada de 1960. L'any 2007 una maquina excavadora, que treballava en el soterrament de cables elèctrics que provenien de la subestació del Veïnat, va malmetre una part de la paret, fet que va motivar la seva catalogació com a BCIL i s'ha restaurat. 41.6415600,2.7041800 475364 4610023 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Marc Bosch de Doria També coneguda com a Canalització d'en Ratés. Segons l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria, la captació d'aigua es feia a la riera de Santa Susanna, més o menys a l'emplaçament de l'actual subestació elèctrica ubicada al Veïnat. Des d'aquest indret la conducció era soterrada per una mina fins a la finca de can Creus, on devia creuar la riera i esdevenia una conducció vista. 119|98 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66352 Molí d'en Jordà https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-jorda BOU, J.; VELLVEHÍ, J. (2003). 'Els molins medievals de l'Alt Maresme (ss. XI-XVI)', a II Jornades d'Història i d'Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2001). Grup d'Història del Casal: Mataró. BOU, J.; VELLVEHÍ, J. (2003). Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera. La Comarcal edicions, Argentona. P.44-45 BOU, J.; GRAUPERA, J.; VELLVEHÍ, J. (2007). 'Els molins medievals i Moderns del Maresme' a III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , p. 165-183 Indrets singulars del Maresme (guia de recursos). Biblioteques municipals del Maresme: Mataró (2006). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com XVII-XVIII En runes, es conserva parcialment l'aqüeducte i dues construccions a ambdues bandes de la riera. L'any 2009 s'han portat a terme tasques de neteja i reparació de l'aqüeducte i de l'entorn. Molí fariner del qual es conserven algunes parets de difícil interpretació, a la banda esquerra de la riera. A la banda dreta també s'hi observen paraments de l'antiga casa del moliner o la coneguda 'Taverna'. Es conserva, però, l'aqüeducte que subministrava aigua al molí. La construcció, de pedra lligada amb morter de calç, té tres arcades per travessar la riera de la qual s'extreia aigua. Les arcades són diferents: les més properes a la casa són semicirculars i fetes amb pedres poc treballades, mentre que la tercera és més ample i està feta amb carreus de pedra polida i ben treballada. Una de les arcades actualment està tapiada i té un clos de pedres, aprofitat com a refugi. D'entre l'abundant vegetació s'observa també la canal que aportava aigua a l'aqüeducte. 08261-12 Curs alt de la riera de Santa Susanna Al segle XIV Ros de Pineda va construir una reclosa a la part alta de la riera de Santa Susanna, a prop de can Jordà i va edificar un molí. Juntament amb aquesta construcció es va edificar la casa del moliner i un espai on els pagesos esperaven el torn per moldre el seu blat, que donava el segon nom pel qual es coneixia 'molí de la Taverna'. La construcció actual sembla de factura més moderna. 41.6572500,2.6827300 473584 4611771 08261 Santa Susanna Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria També és conegut com a Molí de la Taverna o Molí d'en Rufus. 119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66353 Mas Parera i Can Salvi https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-parera-i-can-salvi Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com XVIII-XIX Estan en procés de degradació a causa del seu abandonament. Conjunt de dues masies disposades de costat, a pocs metres de distància, orientades cap al sudest. El mas Parera és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de tres crugies i és de planta baixa, un primer pis i un pis sotateulada. La façana té una porta adovellada amb arc de mig punt, dues finestestres rectangulars a cada costat, tres finestrals amb balcó reculat al primer pis i tres finestrelles a les golfes. A la façana destaca un rellotge de sol. L'edifici és obra de maçoneria i un acabat arrebossat amb morter de calç. Als dos laterals s'hi adossen dues construccions simètriques de maons, compostes per una gran portalada a la planta baixa i un finetral al primer pis. Adossats al mas també hi ha un corral enrunat, que limita amb la riera de Santa Susanna, un pou i una bassa a la part posterior. A l'oest se li adossa un mur de contenció, amb unes escales que donaven accés a la passera per creuar la riera. Can Salvi està compost per dos cossos, el posterior més allargat, oferint una façana en forma de 'L' i amb dos accessos diferenciats a cada cos. La masia consta de planta baixa i pis. La teulada, feta amb teula àrab, és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. L'accés al cos posterior és una porta adovellada amb arc de mig punt, mentre que l'altra porta és quadrangular i una de les dovelles indica l'any de construcció (1750). Can Salvi conserva un finestral d'estil renaixentista tapiada, a la banda sudoest. 08261-13 Afores de Santa Susanna Segons el Dr. Massons, cap al segle XVI, els Parera varen canviar la ubicació de la masia, des de Vallxiurau a l'emplaçament actual al costat de la riera. No obstant, per la tipologia de la construcció i els materials emprats, la masia actual correspon al segle XVIII amb ampliacions del XIX. Al segle XX es va reforçar la protecció per la banda de la riera amb la construcció d'un mur de contenció i es va habilitar una passera per creuar la riera. 41.6376600,2.7093500 475793 4609588 08261 Santa Susanna Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66353-foto-08261-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66353-foto-08261-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66353-foto-08261-13-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria El Mas Parera també és conegut com a Horta Parera o Can Bassas. 98|119|94 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66354 Can Gelat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelat Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. SIMON, A. (1993). Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Centre d'Estudis Selvatans (Quaderns de la Selva, vol. 6). Santa Coloma de Farners XVIII-XIX L'estructura i la coberta estan en bones condicions però manca manteniment de l'entorn i en els acabats i la fusteria. Masia situada en una elevació al costat nord del torrent de can Gelat, sota el turó de Montagut. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, amb cossos afegits a la part posterior, orientada al sud. La teulada, de teula àrab, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Les llindes de les obertures presenten l'ampit motllurat excepte els dos balcons del primer pis que tenen l'arc rebaixat. Totes les obertures tenen una motllura llisa que les envolta. A la llinda d'una finestra del primer pis hi h la data '1760' i a una llinda d'accés al recinte de la masia hi ha la inscripció 'JJ: QUET I GELAT, AÑO 1829'. Probablement fan referència a l'any de construcció i a l'any de reformes de la casa. A la part posterior la masia té un cos quadrangular adossat, més elevat. A la façana també hi ha un rellotge de sol anepígraf. Al costat est de la masia hi ha un cobert de grans dimensions amb una portalada d'accés i una finestra al primer pis. La masia està encerclada per un mur de contenció per protegir del desnivell del terreny. A la part central de la masia, el mur de contenció sobresurt amb forma semicircular, que dóna l'aspecte de torre. Aquest espai és ocupat per l'era de la masia. Tota la finca també està encerclada per un segon mur de contenció que actualment limita amb el carrer dels Alps. 08261-14 Carrer dels Alps, s/n La primera notícia del mas Gelat es remonta de l'any 1313, quan n'era pubilla Elisenda Gelat, filla d'Ermessenda i de Ponç. Després de la seva mort l'any 1325, va passar a la neboda d'Ermesenda, també anomenada Elisenda. A principis del segle XVI, quan n'eren propietaris Antoni Ballester i Gueraua, el mas gaudia de certa prosperitat econòmica, constatable per les nombroses compres de terreny que varen fer. En motiu del casament de la pubilla Susanna Gelat amb Esteve Roure de Maçanet de la Selva l'any 1660, el patrimoni associat al mas es va veure ampliat amb terres a Maçanet i Vidreres. La construcció del segle XVIII probablement és una ampliació d'una masia més antiga i al segle XIX va evolucionar en un casal senyorial. A finals del segle XX l'entorn de la masia s'ha urbanitzat. 41.6417900,2.7189400 476593 4610044 08261 Santa Susanna Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66354-foto-08261-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66354-foto-08261-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66354-foto-08261-14-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66355 Can Mestres https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestres BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 XII-XVII Entre la dècada de 1970 i 1980 s'hi van efectuar treballs de rehabilitació. Masia de planta rectangular, construïda en una petita elevació del terreny i s'adapta a l'orografia del terreny. Està formada per tres cossos i consta de planta baixa i un primer pis. La teulada, feta amb teula àrab, és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana està orientada al sudest i consta d'una porta principal al centre, amb un arc adovellat de mig punt, una porta auxiliar a la dreta i una finestra rectangular a l'esquerre; al primer pis s'obren tres finestres d'estil renaixentista, una per crugia, i la central és amb arc polilobulat. Una de les finestres té inscrita una data (1689). L'accés principal és per una era empedrada amb pendent per salvar el desnivell del terreny. La masia té diverses obertures a la banda est i a la part posterior que no són originals. Hi ha algunes petites construccions adossades a l'edifici als laterals i a la part posterior. Davant de la masia hi ha un segon edifici que antigament servia de paller i corrals, actualment convertit en celler i menjador del restaurant. En un carreu del paller hi ha inscrita una data (1104). La masia conserva en mal estat part d'una era circular, amb murs de pedra i paviment de rajols de terrissa. 08261-15 Camí de la riera de Santa Susanna La documentació de la masia i les evidències històriques documentades en el propi edifici, permeten pensar que la masia es va construir al segle XII i va experimentar notables ampliacions en segles posteriors. L'aspecte actual, llevat d'algunes reparacions o ampliacions, probablement és del segle XVII. Des de l'any 1975 a can Mestres hi ha un restaurant i és una granja de cavalls i rucs. 41.6547700,2.6884500 474059 4611494 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria També és conegut com a Ranxo Mestres. 94|119|85 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66356 Can Jordà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda-0 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. XIII-XVIII Masia composta per diversos cossos que corresponen, com a mínim, a dues fases històriques. La part més antiga conservada es situa a la part oriental i posterior de la construcció, que conserva alguns paraments i una torre escapçada de planta quadrada amb teulada a una vessant. La torre conserva una finestra geminada a l'est i l'accés tapiat a la primera planta, al nord. També té una petita espitllera. A l'interior de la torre, el parament dels murs és de pedra irregular disposada en alguns trams en espiga, mentre que a l'exterior és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades. A l'interior, el cos més antic contigu a la torre presenta una finestra geminada que no conserva la columna, actualment tapiada, i que comunica amb la sala del primer pis. La part més moderna de la masia, orientada al sud, correspon a un cos amb teulada de teula a una vessant i paral·lela a la façana. El portal central és adovellat amb arc rebaixat i al primer pis hi ha quatre finestres amb llinda de pedra. També es conserven les restes d'un rellotge de sol. La masia es troba enlairada respecte la riera de Santa Susanna i dels camps de conreu, amb un mur d'aterrassament que protegeix l'extensa era del davant de la masia, molt transformada. A pocs metres a l'oest hi ha un cobert per eines i una mica més cap al sud una bassa i un pou amb safareig, davant dels quals hi ha unes alzines centenàries. 08261-16 Camí d'Horsavinyà La família Jordà està documentada en aquesta zona des de principis del segle XIV. L'actual mas Jordà l'hauria adquirit Bernat Jordà que fins al segle XV era l'hospici o casal dels Pineda. Amb la casa va adquirir també els boscos, els terrenys de cultiu, el molí amb la seva bassa, un pont, un rec i un colomer. Tot i que s'ha perdut el cognom, el mas sempre ha pertangut a la mateixa família. 41.6571900,2.6856900 473830 4611763 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66356-foto-08261-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66356-foto-08261-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66356-foto-08261-16-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria El propietari, arquitecte de professió, va heredar el mas familiar i des de la dècada de 1980, quan van marxar els últims masovers, l'ha anat restaurant a causa de l'estat de deteriorament que presentava. En aquestes reformes, es va canviar la coberta i les bigues, paviments, instal·lacions, etc.; mantenint l'estructura i sempre que ha estat possible els materials originals. La sensibilitat pel patrimoni cultural del propietari garanteix la preservació de l'edifici per a usos particulars i socials. En aquest cas, cal remarcar que actualment ofereix l'espai a l'Institut Català d'Ornitologia per a l'estudi i documentació de les aus i en alguna ocasió ha cedit l'espai com a casa de colònies. 94|119|85 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66357 Mare de Déu de Gràcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-gracia-1 BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com XVIII-XX Ermita d'una sola nau de planta rectangular i amb un absis semicircular. La construcció està orientada a sudest i davant de la porta hi ha un porxo. La façana està coronada per un companar d'espadanya d'un sol ull. A la part posterior, a l'oest, hi ha una petita la sacristia adossada a l'edifici principal. Tot l'exterior està arrebossat i emblanquinat i l'interior de l'església està decorat amb un mosaic tipus trencadís amb motius marins. 08261-17 Turó de Gràcia L'ermita va ser construïda l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i que està dins el terme municipal de Santa Susanna. L'any 1981 es va restaurar i es va decorar l'interior amb un mosaic obra de Josep Perpiñà. 41.6338900,2.6981300 474857 4609173 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria L'ermita forma part del terme municipal de Santa Susanna, tot i que és propietat de l'Ajuntament de Pineda de Mar i té molta devoció en aquesta segona població. 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66358 Can Clavell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell-1 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XV-XVIII Restaurada a la dècada de 1980 Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i un pis. Està orientada a l'oest, mirant a can Jordà i la riera de Santa Susanna. Té un portal adovellat de mig punt i finestres amb llindes i brancals de pedra treballada. Una de les finestres és gòtica conopial, amb la llinda formada per dos blocs de pedra i l'ampit motllurat. La masia té un cos afegit a la dreta i coincidint amb la unió de les dues teulades hi ha una gàrgola reaprofitada. A l'esquerra de la masia hi ha uns coberts adossats i la masoveria. L'entorn de la masia està enjardinat. Actualment té un porta d'accés amb volta de mig punt adovellada, a la banda sud. 08261-18 Sot de Can Clavell Els orígens del nom Clavell a la zona es remunten a l'any 1213, de la mà del clergue Pere Clavell. Del mas no se'n té referències escrites fins a mitjans del segle XIV, en motiu de la compravenda d'unes terres veïnes. La propietat del mas va perllongar-se entre els Clavell fins a mitjans del segle XX, quan Dolors Darné, vídua del darrer descendent Josep Marquès, va donar-la en herència a un matrimoni de Barcelona. Des d'aleshores ençà, la casa ha passat per diferents mans. 41.6572600,2.6883600 474053 4611770 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66358-foto-08261-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66358-foto-08261-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66358-foto-08261-18-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria Unes heures cobreixen pràcticament tota la planta baixa de la façana. S'hi observen nombroes ampliacions, reformes i afegits d'elements ornamentals. 93|94|85 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66359 Can Rabassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabassa-1 BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 XVI-XVII Masia composta de diversos cossos afegits a la construcció original que probablement tenia la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'aspecte actual és de masia del tipus basilical, amb un cos central afegit, més elevat i amb teulada inclinada cap a la façana. La construcció és de pedra i calç amb arrebossats. Profundament reformada al segle XX, amb diversos afegits a la part posterior i laterals, on es va aprofitar una finestra gòtica de procedència desconeguda, situada a l'esquerra de la porta principal. Aquesta finestra és geminada amb dos arcs conopials apuntats i guardapols rectangular amb bustos esculpits a les mènsules. Al pis superior hi ha un altre finestral gòtic instal·lat l'any 1977 i procedent de can Rabassa de Calella, propietat de la mateixa família des del segle XV i que havia estat enderrocada. És d'arc carpanell amb guardapols conopial recolzat en modeillons amb bustos esculpits i traceria calada amb cinc caps infantils. La masia està orientada a sudest i davant té una petita era, amb un mur de pedra que salva el desnivell amb els camps, actualment erms. Enmig dels camps, al costat del camí de la casa, es conserva un pou d'aigua de planta circular i fet de pedra i morter de calç, al costat d'un cobert molt modern. 08261-19 Camí de can Rabassa Antigament s'anomenava Can Palomeres d'Avall i a Santa Susanna encara hi havia un altre Can Palomeres d'Amunt, situada als boscos coneguts com els Sots d'en Rabassa. La família Palomeres es documenta a Santa Susanna des del segle XIV. La primera vegada que s'esmenta un Mas Palomeres és el 1349, si bé es devia tractar del d'Amunt. La primera vegada que s'esmenta Mas Palomeres d'Avall explicitament és al segle XVI. Adquirida per la família Rabassa a principis del segle XIX, la casa canvià de nom i la casa experimentà una profunda transformació. Les darreres restauracions i millores del confort de la casa han anat a càrrec del Dr. Josep M. Massons, propietari actual, i de la seva muller. 41.6392200,2.7038800 475338 4609763 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66359-foto-08261-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66359-foto-08261-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66359-foto-08261-19-3.jpg Legal i física Modern|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria Antigament es coneixia com a Can Palomeres d'Avall i actualment també com a Can Massons, en referència al propietari (Josep M. Massons), espòs de Leocadia Rabassa. 94|93 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66360 Can Torrent https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-0 BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. XVI-XVII restaurada Edifici de planta rectangular molt àmplia i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està envoltada d'un mur i té un extens i ostentós jardí al voltant. La casa té un portal adovellat i finestres amb llindes amb brancals i ampit de pedra treballada i un rellotge de sol a la façana. A les dues cantonades hi ha dos torreons coberts amb volta, que servien de comuna. La masia està envoltada d'antics coberts per a bestiar i magatzem. 08261-20 C. del Lleó, 10 (Urbanització de Can Torrent, 73) El primer document que esmenta aquesta masia és una compra-venda de l'any 1325, tot i que la masia actual és el resultat de diverses reformes d'època moderna, bàsicament del segle XVII. 41.6386900,2.7124600 476052 4609702 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-3.jpg Legal i física Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria També conegut com a Can Torrent del Mas. 119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66361 Can Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-7 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XVIII-XIX Restaurada com a segona residència Masia que consta de diversos cossos afegits fruit de divereses ampliacions. La construcció original, situada al centre i orientada al sud, és de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana, lleugerament desplaçat cap a l'esquerra. La porta i les finestres són quadrades i l'acabat original era un encalat de color ocre. La resta de cossos de la masia, destinats a magatzems i corrals, s'afegeixen pels dos costats a la masia original. Actualment la masia està integrada en una finca enjardinada, destinada a la segona residència. El conjunt de la construcció s'ha restaurat amb criteris homogenis, mantenint la volumetria, però amb un acabat exterior de color blanc i incorporant elements arquitectònics no originals,. 08261-21 Camí de la Font del Boter, s/n La primera referència documental del Mas Puig de Fontferrera data de 1431. No obstant, la tipologia de la masia actual sembla correspondre als segles XVIII-XIX. 41.6379800,2.7023200 475208 4609626 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-3.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria També conegut com a Can Puig del Racó o de Fontferrera. Ha estat impossible accedir a la finca i la foto aportada és de la dècada de 1960, i ha estat cedida per Núria Basart. 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66362 Can Casas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-2 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XVIII-XIX En procés de restauració per part de l'ajuntament. Masia de planta rectangular lleugerament irregular, per adaptar-se a l'orografia del terreny i orientada cap al sudest. La coberta és a doble vesssant, amb el carener paral·lel a la façana. Consta de tres cossos constructius, amb la portalada principal amb volta de punt rodó, al cos del centre, i una porta auxiliar al costat quadrangular. A la planta baixa, el cos de l'esquerra té un finestral quadrat i al primer pis també hi ha tres finestres verticals que corresponen a cada cos de la construcció. A la façana posterior hi ha dues finestretes auxiliars i un petit contrafort per reforçar l'estructura. Totes les obertures consten de brancals i llindes de pedra treballada. Als laterals i a la part posterior hi ha finestres i portes que no corresponen a l'edifici original. L'edifici actualment es troba en un espai tancat fruit de la construcció de l'autopista del Maresme i l'entorn és de camps erms. A pocs metres encara es conserva el mur de l'antiga era de la masia. 08261-22 Camí de Sant Pere de Riu La masia també és coneguda amb el nom de Can Casas del Racó, documentat a la zona des del segle XVIII, en motiu de la compravenda d'un terreny. 41.6513900,2.6883700 474051 4611119 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-3.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria Antigament coneguda com a Can Casas del Racó. La masia actualment és propietat de l'Ajuntament de Santa Susanna per destinar-la a equipaments. L'únic accés és per un túnel de servei de l'autopista C31, que habitualment està tancat per motius de seguretat. 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66363 Can Creus https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XVI-XIX Algunes parts de la masia està en runes i d'altres s'utilitzen com a cobert d'eines. Masia composta de diversos cossos fruit de nombroses ampliacions i remodelacions. L'edifici principal és de planta rectangular amb el cos de l'esquerra que sobressurt de la línia de façana. La coberta és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i consta de planta baixa i un pis. La porta principal és adovellada amb volta rodona i de les diverses obertures destaquen dues finestres del primer pis amb els brancals, l'ampit i les llindes també de pedra treballada. L'exterior de la construcció presenta un acabat de calç de color blanc/ocre i s'observa un rellotge de sol, desdibuixat pel mal estat de conservació de l'edifici. La construcció original és de pedra i fang i té adherits alguns elements constructius o domèstics, com uns morters. El cos que sobressurt de la façana és de planta quadrada, amb la cantonada arrodonida i el sostre de la planta baixa conserva una volta amb traces d'un encanyissat. Té una finestreta a la primera planta i unes espitlleres a la planta baixa. La morfologia i la ubicació d'aquest cos fa pensar que es trata d'una antiga torre, integrada en el conjunt de la masia. Als laterals i a la part posterior hi ha diversos edificis afegits com a corrals, magatzems i àmbits de producció agropecuària. La masia es troba emplaçada en una elevació davant l'antiga llera de la riera de Santa Susanna, que actualment són camps conreats, amb un mur de pedra que delimita l'antiga era. L'accés al nucli original de la masia està tancat amb una portalada amb els brancals de pedra. A la terrassa inferior hi ha un paller d'obra de pedra i calç amb una gran portalada amb arc rodó fet de maons i una data gravada: 1831 08261-23 Can Creus Malgrat el nom Creus està documentat a la zona des del segle XIV, les primeres notícies del mas no les trobem fins al segle XVI. Des d'aleshores fins al segle XIX, la seva propietat va ser motiu de nombrosos litigis entre els seus hereus. Es tracta d'una masia probablement del segle XVI amb reformes del segle XVIII i de l'any 1831. 41.6450100,2.7009800 475099 4610406 08261 Santa Susanna Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66363-foto-08261-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66363-foto-08261-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66363-foto-08261-23-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66364 Can Mas de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-dalt-0 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 XVI-XIX L'entorn està molt transformat amb criteris historicistes poc rigorosos. Masia composta per diversos cossos fruit de nombroses ampliacions i remodelacions. L'edifici original està compost per tres cossos rectangulars orientats a sudest. Probablement l'edifici s'articula a partir de la construcció de la dreta, que sobressurt respecte de la façana. És una construcció de planta quadrada amb la base lleugerament atalussada, que podria ser una antiga torre de guaita (aquesta base es troba lleugerament rebaixada per les obres de rehabilitació del complex). La volta interior de la planta baixa encara conserva les traces d'un encanyissat. Els altres dos cossos s'adossen al primer edifici. L'accés principal és una portalada adovellada amb volta de punt rodó. Tant a la planta baixa, com al primer pis i al semisoterrani hi ha finestres amb els brancals, ampits i llindes també de pedra treballada. Tot l'edifici és obra de maçoneria i actualment l'acabat és amb la pedra vista. La part posterior de la masia actualment té una portalada amb els brancals de pedra i la volta de maons, però no és original. També es conserven algunes finestres de pedra de menors dimensions respecte de les del davant. L'entorn de la masia està notablement modificat perquè l'edifici s'ha convertit en un complex lúdic i festiu per turistes. L'antiga era i els antics coberts de pallers, corrals i magatzems, ara formen part dels menjadors i sales de festes. 08261-24 Mas de Dalt, s/n La possible torre original de la masia correspon a un edifici de probablement el segle XVI. Una de les finestres posteriors conserva una llinda amb la data de 1560, tot i que és dubtós que originalment correspongui en aquest emplaçament. 41.6419800,2.7062000 475532 4610069 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-3.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria També conegut com a Masia de Dalt o La Siesta. 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66365 Can Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-4 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 XVIII-XIX El mur de l'era presenta nombroses fisures i materials despresos. Antiga masia enderrocada. Constava d'una planta quadrada i teulada a doble vessant. Actualment hi ha una casa de nova construcció. Només es conserva un mur semircular de pedres llogades amb calç per contenir la terrassa de l'antiga era, que encara conserva part del paviment de rajols. Al talús posterior de la casa en construcció s'observen restes d'antics paraments de la masia, que probablment estava construïda de forma aterrassada, aprofitant l'orografia del terreny. 08261-25 Urbanització de Can Font El cognom Font es documenta a la zona des del segle XVI. L'any 1757 n'és propietari Josep Clavell. Durant la segona meitat del segle XX, els seus terrenys es van parcel·lar i urbanitzar. 41.6436200,2.7033400 475295 4610251 08261 Santa Susanna Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66365-foto-08261-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66365-foto-08261-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66365-foto-08261-25-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria La masia s'ha enderrocat recentment, malgrat que estava inclosa en l'inventari del patrimoni arquitectònic del Pla General d'Ordenació Municipal de Santa Susanna (1982). 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66366 Can Batlle https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-3 BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. XVIII-XIX L'antiga masia no s'ha conservat i la nova construcció no manté l'estructura ni l'aspecte original. Antiga masia completament transformada en torre residencial. Antigament era una construcció de planta rectangular orientada a l'est i amb teulada de doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Tenia alguns cossos annexos com a coberts. Actualment només queden alguns elements de pedra l'antiga construcció, com a elements decoratius. 08261-26 Pujada de Gràcia, 9 El nom Batlle apareix documentat a la zona des de l'any 1311, en motiu d'un testament que fa un tal Berenguer. Tanmateix, el mas Batlle no és esmentat fins a la darreria d'aquest segle, quan n'era propietari Ponç Batlle. En segles posteriors, el mas es mantindrà en mans de la mateixa família, fins que al segle XX va ser adquirit per Jaume Vidal, que havia estat masover de Can Ratés. Entre els anys 1923 i 1939, Vidal va ser alcalde de la vila. Al llarg del mateix segle, el mas va canviar de mans en diverses ocasions i s'hi va practicar una important intervenció per donar-li un aspecte més senyorial. En l'actualitat, allà on hi havia les terres del mas, hi ha crescut una urbanització. 41.6367700,2.7025600 475227 4609491 08261 Santa Susanna Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66366-foto-08261-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66366-foto-08261-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66366-foto-08261-26-3.jpg Legal i física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria Foto de la dècada de 1980 procedent de la col·lecció d'Antoni Pi. La masia s'ha transformat en els darrers anys, malgrat que estava inclosa en l'inventari del patrimoni arquitectònic del Pla General d'Ordenació Municipal de Santa Susanna (1982) 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66367 Can Mas de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-baix Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 XVIII-XIX Masia de planta rectangular, orinetada a l'est. Consta de tres crugies, amb planta baixa i pis i la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana és molt sòbria i té tres portes d'accés: la central està emmarcada per llindes de pedra i les laterals, més petites, fan un petit arc de maons. Les tres finestres de la primera planta són rectangulars amb llindes de pedra i un discret ampit. La finestra de més a la dreta té una creu esculpida enmig de la llinda. Al lateral nord hi ha altres edificis annexes que serveixen de magatzem. Davant de la masia es conserva un interessant era composta per un mur de pedra circular i un paviment de rajols de terrissa. 08261-27 C. Farigola, s/n La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que la masia és dels segles XVIII i XIX. 41.6415100,2.7063300 475543 4610016 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66367-foto-08261-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66367-foto-08261-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66367-foto-08261-27-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66368 El Veïnat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-veinat-0 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XVI-XIX Estat de conservació diferent, segons l'immoble. Conjunt de masies situades en una àmplia plana a la meitat del curs de la riera de Santa Susanna. Aquesta zona és coneguda com el Veïnat. Can Planas, can Tanca, can Ferregús i can Burjons (actualment en runes) són quatres masies annexes situades a la part central del Veïnat. A banda d'aquest grup, formava part de l'àmbit geogràfic del Veïnat la masia de Cal Petit (actualment transformada), Can Burjons Vell, Can Rossich, Mas d'en Calça, Can Mestroi i Cal Capità. La zona del Veïnat encara conserva activitat agrícola i actualment és l'indret més elevat del municipi on es cultiva horta. 08261-28 El Veïnat 41.6496700,2.6957700 474667 4610925 08261 Santa Susanna Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66368-foto-08261-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66368-foto-08261-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66368-foto-08261-28-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria Conegut també com a Veïnat d'en Jordi, en referència a una antiga taverna que portava aquest nom. Detallem la descripció del conjunt en la fitxa corresponent de cada masia. 98|119|94 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66369 Can Bonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonet BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XVI-XIX Masia de planta rectangular amb una torre adossada a la cantonada nordest. La construcció s'adapta a l'orografia del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un soterrani amb accés propi per la part baixa del camí d'accés. Té coberta de teules àrabs, a doble vessant amb el caraner paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada al sudest, presenta una portalada d'accés adovellada amb la data d'una restauració (1807). Totes les obertures són alineades amb l'ampit, la llinda i els brancals de carreus de pedra. Algunes obertures tenen un petit balcó amb poc voladís i barana de ferro. La teulada acaba amb un ràfec simple i les parets estan encalades i pintades de color cru. 08261-29 Can Bonet, s/n El 1416 el propietari del mas era Francesc Bonet, qui va casar el seu fill Jaume amb Margarida Monet, de Calella. En aquest moment, el mas rebia el distintiu “d'Avall”, ja que a l'indret hi existia el mas Bonet d'Amunt, documentat des de finals del segle XIV, en l'actualitat desaparegut. La casa va canviar de mans durant els segles posteriors, essent propietat dels Juanysacreu a principi del segle XIX. En aquest període, la casa i la torre van ser reformades. Els seus descendents la mantenen en l'actualitat. 41.6384300,2.7092600 475786 4609674 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria També conegut com a Can Bonet d'Avall, perquè antigament hi havia Can Bonet d'Amunt, o Mas Fluvià, en referència als actuals propietaris. 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66370 Antiga església de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-santa-susanna DIVERSOS AUTORS (1992). Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Ed. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. DIVERSOS AUTORS (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès i el Maresme. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PUJADES, J. (1996). Memòria del seguiment arqueològic de les obres de rehabilitació del mas annex a l'antiga església de Santa Susanna. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya (inèdit) SUBIRANAS, C. (1994). Memòria de la prospecció arqueològica a l'antiga església de Santa Susanna. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya (inèdit) El jaciment està enterrat i parcialment destruït. Jaciment arqueològic d'època romana, medieval i moderna que ha estat estudiat en dues ocasions amb motiu de la rehabilitació de la capella de Santa Susanna i de la masia de Can Peró. En primer lloc, a l'any 1994 es va efectuar una intervenció arqueològica a la coberta de l'absis de la capella i s'estudiaren els paraments de l'edifici, les pintures, el campanar i les peces ceràmiques localitzades a la coberta per a redactar el projecte arquitectònic. L'estudi va permetre identificar tres fases constructives dins el segle XVI, si bé la capella va ser construïda al segle XII. En segon lloc, a l'any 1996 es va portar a terme un seguiment arqueològic de l'obra. Al subsòl de can Peró, la intervenció va permetre localitzar les restes d'una vil·la tardorromana (un paviment d'opus signinum i diversos fonaments de murs de pedra). L'estudi també va determinar que el mas és posterior a la capella de Santa Susanna. 08261-30 Finca de Can Peró No es conserva documentació dels seus orígens, però probablement va ser erigida cap al segle XII, a 'antiga vall d'Alfatà. El topònim de 'Sancta Susannae' es documenta per primera vegada a l'any 1189. El temple va ser restaurat al segle XVI per encàrrec de la família Ponç, propietaris de la capella. Posteriorment va passar a mans dels barons de Ratés i després als Amar. S'han portat a terme dues intervencions arqueològiques: la primera a l'any 1994 amb motiu de la rehabilitació de la capella de Santa Susanna; la segona a l'any 1996 amb motiu de la rehabilitació del mas Peró. 41.6378900,2.7091200 475774 4609614 08261 Santa Susanna Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-3.jpg Inexistent Romà|Modern|Popular|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Marc Bosch de Doria A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya es fa referència, erròniament, a la masia de Can Salvi que està situada uns metres més al sud. 83|94|119|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66371 Can Mestroi (jaciment) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestroi-jaciment Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Probablement el traçat del camí d'accés a can Mestroi, l'antiga bassa i l'autopista C-32 han destruït bona part del jaciment L'any 1987 hom va localitzar fragments de ceràmica ibèrica a torn al costat del camí que porta a can Mestroi des de la riera de Santa Susanna, just per sota de la bassa que hi havia al costat de la masia. La major part del material estava concentrat en un indret del talús del camí. També, al costat de can Mestroi es va trobar un altre fragment de ceràmica ibèrica aïllat. Actualment no s'observen restes arqueològiques a causa de la densitat de vegetació i no és possible interpretar cronològicament i funcionalment el jaciment. 08261-31 Finca de can Mestroi Josep M. Defaus i Albert Martín varen identificar el jaciment en motiu de la redacció de la carta arqueològica (1987). L'any 2008 es va efectuar una nova prospecció arran dels treballs d'actualització de la carta arqueològica. 41.6508500,2.6952000 474620 4611057 08261 Santa Susanna Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66371-foto-08261-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66371-foto-08261-31-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Marc Bosch de Doria També conegut com a Can Mastroi. 81|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66372 Mas de Dalt (jaciment) https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-dalt-jaciment ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo de Barcelona. Publicació 27: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. IaC / IdC Les obres de construcció de la urbanització probablement han malmès les possibles restes arqueològiques localitzades els anys 1969 i 1987 Jaciment situat en un bosc a l'interior de la urbanització La Vall, per sobre del Mas de Dalt, al vessant sudest del turó. L'any 1969 Josep Estrada esmenta una vil·la romana-imperial en aquesta zona i l'any 1987 hom hi localitzà fragments de ceràmica ibèrica a torn, àmfora itàlica, àmfora tarraconense i tegulae, sense estructues. Per les caracterísitques de l'emplaçament, es pot considerar com a jaciment d'època ibèrica tardana o romà-republicà. 08261-32 Carrer Lligabosc El jaciment fou identificat per Josep Estrada l'any 1969 com a 'vil·la romano-imperial'. L'any 1987 Antoni Rigo i Albert Martín varen prospectar la zona amb motiu de la redacció de la carta arqueològica del Maresme. L'any 2008 va ser objecte d'una nova prospecció amb motiu de la revisió de la carta arqueològica. 41.6455800,2.7057000 475492 4610468 08261 Santa Susanna Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66372-foto-08261-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66372-foto-08261-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66372-foto-08261-32-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Marc Bosch de Doria 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66373 Masoveria de Can Rabassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-rabassa MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XX Edifici exempt de planta rectangular, amb planta baixa com a magatzem i primer pis d'habitatge. La taulada és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. La casa està orientada a sudest, a pocs metres al sud de Can Rabassa. L'accés a l'habitatge és per una escala exterior a la banda sud. Al nord de la casa hi ha els antics coberts de bestiar i la banda encarada amb Can Rabassa té una portalada de pedra treballada en forma d'arc de mig punt, una finestra gòtica d'arc conopial i un escut heràldic de pedra. 08261-33 Camí de Can Rabassa La masoveria actual és una construcció del segle XX perquè l'antiga masoveria es trobava més endins del bosc. El Dr. Massons escriu que a la façana nord de l'antic cobert de bestiar, el que s'encara amb can Rabassa, s'hi va afegir la portalada i finestres gòtiques de can Lau, que era la 'casa més antiga del poble', per garantir la seva conservació. L'escut heràldic situat a la façana del cobert va ser una adquisició del senyor Massons en un viatge a Andalusia (el propietari no recorda la procedència exacta ni el llinatge de l'escut). 41.6388000,2.7035600 475311 4609716 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66373-foto-08261-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66373-foto-08261-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66373-foto-08261-33-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66374 Horta Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-santa-eulalia XIX Masia de planta rectangular orientada al sud, amb vistes al mar, amb un cobert annex a l'esquerra i diversos cossos afegits per la part posterior. És una construcció sòbria, amb una composició regular de la façana. Consta de porta central, dos finestrals a cada costat i tres finestres al primer pis. Enmig d'aquestes finestres hi ha dos plafons de rajola: un és un rellotge de sol i l'altre la representació de la Mare de Déu de Lourdes. L'edifici principal està coronat per una torreta amb un mirador, la barana del qual està decorat amb rajoles florals i un passamans de ceràmica vidrada verda. Davant de la casa presideix l'accés una esbelta palmera. La part posterior de l'edifici està encerclada per un recinte delimitat per un mur amb un accés lateral flanquejat per dues columnes amb rajoles que indiquen 'Huerta Santa Eulalia'. Aquesta mateixa inscripció es repeteix en les columnes que franquegen l'accés a la finca, des del passeig marítim, davant de la via de ferrocarril. 08261-34 Horta Santa Eulàlia La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XIX especialitzada en la producció hortícola. 41.6286200,2.7044000 475377 4608586 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria Tamé és coneguda com a Cal Frare, topònim original. 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66375 Església parroquial de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-susanna GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com XX Església d'una sola nau de planta de creu llatina. És una construcció molt sòbria. S'accedeix per un porticat amb una gran arcada central i una de més petita lateral. La façana està presidida per una rosassa al capdamunt. L'edifici està reforçat per dos contraforts a cada lateral, alternant-se amb tres finestrals amb vidres emplomats representat diversos sants. A la banda esquerra de la façana hi ha una torre-campanar. L'interior també presenta una decoració sòbria, amb parets emblanquinades, excepte el presbiteri que està decorat amb pintures sobre tela d'Aureli Croiset. Al damunt de la porta d'entrada hi ha un petit cor que comunica amb la nau mitjançant tres arcs. Darrera de l'altar presideix l'església una escultura de Santa Susanna. La coberta és de teules a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, i sostingut per bigues de fusta i tres arcs de mig punt. La teulada acaba amb un ràfec de quatre filades mixtes. L'església està unida amb la rectoria per la seva part posterior. És una construcció coetània però té els accessos exteriors diferents, tot i que es comuniquen a través de la sagristia. És un edifici de planta baixa i pis, amb la façana orientada a sud que s'inspira amb algunes cases d'estiueig. De la meitat de la façana en sobresurt una exedra, que domina visualment el pati. 08261-35 Pl. Catalunya, 4 És una construcció posterior a la Guerra Civil, amb l'impuls i la participació dels habitants de Santa Susanna. La població, des de la seva sagregació del municipi de Pineda de Mar, cap a l'any 1836, no disposava de cap temple parroquial propi. El Sr. Lluís Corretger, que va ser nomenat secretari de l'ajuntament després de la Guerra Civil i havia estat professor de l'Escola d'Arquitectura, va dissenyar la construcció. Les actuals campanes, batejades com a Susanna i Maria Gràcia, es van instal·lar l'any 1998, en substitució d'unes altres que eren massa petites. 41.6353900,2.7078000 475663 4609337 1945 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria Lluís Corretger 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66376 Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XX Capella-oratori contemporània, de planta circular i semi-oberta a la natura. Està construïda amb diversos materials combinats: mur de pedra, reixes metàl·liques i vidre. La coberta és de teules planes i se sustenta per una estructura metàl·lica, deixant uns petits espais de ventilació. És una construcció molt sòbria, sense decoració i amb les parets interiors de pedra o el sostre enguixat de color blanc. L'altar és molt simple: consta d'una llosa de marbre sostingut per quatre peus d'acer inoxidable, al damunt d'un presbiteri semicircular. L'entorn de la capella és un parc amb abets arrenglerats. 08261-36 Plaça de Lillota Edifici que va substituir l'antiga capelleta que cas ser enderrocada per la construcció de l'autopista del Maresme. Precisament aquí, és on any rere any se segueix celebrant el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, tot i que se celebra el diumenge següent. 41.6531700,2.6903400 474216 4611316 1995 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria L'interior està força brut de fulleraca, papers, etc. perquè és una construcció semi-oberta. L'antiga capella es va enderrocar a causa de la construcció de l'autopista del Maresme C-31, malgrat que estava inclosa en l'inventari del patrimoni arquitectònic del Pla General d'Ordenació Municipal de Santa Susanna (1982). 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66377 Can Rosich https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosich BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 XVIII Només l'era presenta un delicat estat de conservació perquè és l'aparcament de vehicles. Masia de planta quadrada, amb construccions contemporànies afegides per la part posterior. Consta de planta baixa, primer pis i un semisoterrani a la banda est. Està orientada cap al sud i es troba situada en una plana al costat de la riera de Santa Susanna. La construcció s'adapta al lleuger desnivell del terreny. L'entrada està presididia per una portalada quadrada amb pedra treballada. La llinda té una inscripció amb el nom del primer propietari i l'any de construcció (1777). Les finestres i balcons de la façana també presenten els brancals i les llindes de pedra. Entre dos dels balcons del primer pis, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana. El terç més oriental de la casa està decorat amb pedres irregulars que sobressurten de l'encalat exterior. És possible que sigui la indicació d'una fase de construcció posterior a l'original. Davant de la masia hi ha una petita era circular envoltada d'un mur de pedra i el paviment de rajols de terrissa i al camí d'accés s'hi conserva un pou i una bassa, actualment sense ús. La casa està envoltada de jardins amb gespa i s'hi conserven antics estris i eines del camp. 08261-37 El Veïnat El mas de Can Rossich s'ha identificat amb l'antic Mas Vidal. Al segle XVI, el pubill n'era Mateu Capderer, qui va vendre una peça de terra a Gueraua del Mas Gelat. Ja al segle XVIII, pertanyia a Miquel Rossich que, tal i com consta inscrit a la llinda del portal, va reconstruir la casa (1777). 41.6472100,2.6960300 474687 4610652 1777 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66377-foto-08261-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66377-foto-08261-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66377-foto-08261-37-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria 119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66378 Can Burjons Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burjons-vell MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XIX-XX Completament reformada Masia de planta rectangular, orientada al sud, amb la teulada a dobre vessant i el carener perpendicular a la façana. Té diversos cossos afegits als laterals i una terrassa sostinguda per columnes a la façana. L'edifici consta de planta baixa, un primer pis i golfes. La darrera restauració de l'edifici ha mantingut la volumetria de l'edifici però no es conserven elements constructius originals. 08261-38 El Veïnat Històricament la masia de can Burjons era al centre del Veïnat, però al segle XIX els propietaris varen instal·lar-se a l'actual Can Burjons Vell. 41.6491900,2.6928900 474427 4610873 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66378-foto-08261-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66378-foto-08261-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66378-foto-08261-38-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria S'anomena Can Burjons Vell perquè els antics propietaris de Can Burjons, que estava situada al costat de Can Planas, actualment en runes, s'hi van desplaçar. 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66379 Mas d'en Calça https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-calca MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XVIII Masia de planta rectangular, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. El ràfec de la teulada és pronunciat. Està orientada al sud i està situada a pocs metres de la riera de Santa Susanna i envoltada de camps de cultiu, bàsicament d'horta. L'edifici consta de planta baixa i pis i l'accés principal és per una porta amb els brancals de pedra i la llinda de fusta. Antigament probablement estava dividit en dos habitatges perquè s'observen lleugeres diferències constructives. Per exemple, la meitat dreta té la part posterior més elevada i les finestres del primer pis són de pedra. Als laterals hi ha diverses construccions annexes per a guardar eines, comuna, magatzems, etc. 08261-39 El Veïnat Antigament conegut com a mas Puiglalter, nom documentat a Sant Pol des del segle XII. El 1265, Simon de Montpalau o de Puiglalter cedeix una terra a Pineda. El mas Puiglalter o Puig Galter apareix citat en diversos documents entre els segles XV i XVI. El nom Calça no es documenta fins a la segona meitat del segle XVIII, de la mà del Dr. Josep Calça. 41.6515000,2.6918600 474342 4611130 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria Antigament s'anomenava Mas Puigalter o Puig Galter. 119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66380 Cal Capità https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capita XIX Casalot de planta quadrada, orientat al sud, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici està situat en un espai molt estret entre la riera de Santa Susanna i el camí i el turó de can Mestroi. Consta de planta baixa i pis, amb una porta principal a l'esquerra de la façana, una finestreta a la dreta i dues finestres al pis. Al costat oest presenta diverses obertures més modernes. La construcció és de maçoneria i l'acabat actualment és de pedra vista. 08261-40 El Veïnat La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XIX. 41.6512500,2.6932900 474461 4611102 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66380-foto-08261-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66380-foto-08261-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66380-foto-08261-40-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66381 Can Mestroi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestroi MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. XIX Masia de planta rectangular, orientada a l'est, amb la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de diversos cossos, amb planta baixa i un pis. Els centrals probablement són originals i els dels extrems, que perllonguen la teulada, són més moderns. És una construcció molt sòbria, sense gran portalada ni finestrals. Només, una finestreta de la planta baixa conserva l'obertura amb pedra treballada. No descartem que les successives reformes de l'edifici hagin amagat o eliminat altres elements constructius de pedra. La masia es troba situada en una plana elevada damunt del Veïnat i antigament tenia un petit estany, avui dessecat. 08261-41 Finca de can Mestroi El mas pertanyia als Salichs, fins que el van vendre als Soler de Can Bonet. Més tard, el masover Francesc Montfulleda va adquirir-lo, i posteriorment ha anat canviat de mans. Per la tipologia de la masia considerem que és del segle XIX i molt reformada al segle XX. 41.6506700,2.6956000 474653 4611036 08261 Santa Susanna Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66381-foto-08261-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66381-foto-08261-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66381-foto-08261-41-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Bosch de Doria També conegut com a Can Mastroi. 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
66382 Paret de Can Carquetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-can-carquetes XIX Està ben conservat, malgrat que no es conserva en la seva totalitat. Mur que encercla els horts del davant de can Carquetes. És una construcció de pedra i calç i també reaprofita fragments de materials ceràmics. Es conserva un tram d'uns 220 m de llargada en forma de L, amb una portalada d'accés al nord. És una estructura d'uns 40 cm d'amplada i uns 2,2 m d'alçada. El coronament del mur és lleugerament apuntat. 08261-42 Can Carquetas És un dels murs que delimitaven l'extensa finca de l'Horta Santa Eulàlia del segle XIX. 41.6314600,2.7076700 475651 4608900 08261 Santa Susanna Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2019-11-29 00:00:00 Marc Bosch de Doria 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/