Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66331 | Platja de les Dunes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-les-dunes | Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008) | Platja d'uns 800 metres de longitud situada a la banda sud de la línia de costa de Santa Susanna, entre la riera i el límit municipal amb Pineda de Mar. L'any 2002 l'Ajuntament de Santa Susanna va iniciar el pla d'ordenació de la zona. Atès que és una platja ben conservada, es va endegar un projecte de recuperació mediambiental que consisteix en consolidar i reconstruir les dunes i replantar la vegetació pròpia del litoral. Actualment hi ha un pla pilot d'una duna al costat del búnquer antiaeri, on trobem espècies botàniques com la lleteresa de platja (euphorbia paralias), l'esporobolus (sporobolus pungens), el passacamins marí (polygonummaritimum) o el melgó marí (medicago marina). | 08261-91 | Passeig Marítim | 41.6271900,2.7068800 | 475583 | 4608426 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | La duna està delimitada per una corda perimetral que indica una zona on no és permès trepitjar. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66351 | Paret d'en Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-den-rates | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La restauració de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Inauguració de la restaruació de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Restaurada i musealitzada l'estiu de l'any 2009 | Canalització d'aigua d'uns 195 m de llargada, paral·lela al camí de la riera de Santa Susanna. Està composta per una conducció de ceràmica, de 22 cm de diàmetre i l'interior amb vidrat marró, al damunt d'un mur d'uns 50 cm d'amplada fet de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç. A l'extrem sud de la canalització es conserva un dels pous, que és de base quadrada i està fet de maons lligats amb morter de calç i està cobert per una petita cúpula també de maons. Aquesta estructura feia de sifont per creuar la riera. A dins la riera encara s'observa part del pou de la banda oest. | 08261-11 | Sot d'en Pomero | La conducció va ser construida per encàrrec de Josep Ratés que va adquirir el mas Poch (actual mas Ratés) cap a l'any 1860. El Sr. Ratés va convertir el mas en una casa senyorial i va fer construir un llac d'esbarjo. L'aigua necessària per la finca, les terres i un molí hidràulic provenia d'una deu situada a un quilòmetre i mig en direcció nord. La conducció també aportava aigua a safarejos d'altres masies. La resta de la canalització anava soterrada i disposava de diversos sifons per salvar desnivells del terreny. La canalització va deixar de funcionar a la dècada de 1960. L'any 2007 una maquina excavadora, que treballava en el soterrament de cables elèctrics que provenien de la subestació del Veïnat, va malmetre una part de la paret, fet que va motivar la seva catalogació com a BCIL i s'ha restaurat. | 41.6415600,2.7041800 | 475364 | 4610023 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Canalització d'en Ratés. Segons l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria, la captació d'aigua es feia a la riera de Santa Susanna, més o menys a l'emplaçament de l'actual subestació elèctrica ubicada al Veïnat. Des d'aquest indret la conducció era soterrada per una mina fins a la finca de can Creus, on devia creuar la riera i esdevenia una conducció vista. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||
| 66370 | Antiga església de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-santa-susanna | DIVERSOS AUTORS (1992). Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Ed. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. DIVERSOS AUTORS (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès i el Maresme. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PUJADES, J. (1996). Memòria del seguiment arqueològic de les obres de rehabilitació del mas annex a l'antiga església de Santa Susanna. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya (inèdit) SUBIRANAS, C. (1994). Memòria de la prospecció arqueològica a l'antiga església de Santa Susanna. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya (inèdit) | El jaciment està enterrat i parcialment destruït. | Jaciment arqueològic d'època romana, medieval i moderna que ha estat estudiat en dues ocasions amb motiu de la rehabilitació de la capella de Santa Susanna i de la masia de Can Peró. En primer lloc, a l'any 1994 es va efectuar una intervenció arqueològica a la coberta de l'absis de la capella i s'estudiaren els paraments de l'edifici, les pintures, el campanar i les peces ceràmiques localitzades a la coberta per a redactar el projecte arquitectònic. L'estudi va permetre identificar tres fases constructives dins el segle XVI, si bé la capella va ser construïda al segle XII. En segon lloc, a l'any 1996 es va portar a terme un seguiment arqueològic de l'obra. Al subsòl de can Peró, la intervenció va permetre localitzar les restes d'una vil·la tardorromana (un paviment d'opus signinum i diversos fonaments de murs de pedra). L'estudi també va determinar que el mas és posterior a la capella de Santa Susanna. | 08261-30 | Finca de Can Peró | No es conserva documentació dels seus orígens, però probablement va ser erigida cap al segle XII, a 'antiga vall d'Alfatà. El topònim de 'Sancta Susannae' es documenta per primera vegada a l'any 1189. El temple va ser restaurat al segle XVI per encàrrec de la família Ponç, propietaris de la capella. Posteriorment va passar a mans dels barons de Ratés i després als Amar. S'han portat a terme dues intervencions arqueològiques: la primera a l'any 1994 amb motiu de la rehabilitació de la capella de Santa Susanna; la segona a l'any 1996 amb motiu de la rehabilitació del mas Peró. | 41.6378900,2.7091200 | 475774 | 4609614 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-3.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Popular|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya es fa referència, erròniament, a la masia de Can Salvi que està situada uns metres més al sud. | 83|94|119|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 66371 | Can Mestroi (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestroi-jaciment | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. | Probablement el traçat del camí d'accés a can Mestroi, l'antiga bassa i l'autopista C-32 han destruït bona part del jaciment | L'any 1987 hom va localitzar fragments de ceràmica ibèrica a torn al costat del camí que porta a can Mestroi des de la riera de Santa Susanna, just per sota de la bassa que hi havia al costat de la masia. La major part del material estava concentrat en un indret del talús del camí. També, al costat de can Mestroi es va trobar un altre fragment de ceràmica ibèrica aïllat. Actualment no s'observen restes arqueològiques a causa de la densitat de vegetació i no és possible interpretar cronològicament i funcionalment el jaciment. | 08261-31 | Finca de can Mestroi | Josep M. Defaus i Albert Martín varen identificar el jaciment en motiu de la redacció de la carta arqueològica (1987). L'any 2008 es va efectuar una nova prospecció arran dels treballs d'actualització de la carta arqueològica. | 41.6508500,2.6952000 | 474620 | 4611057 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66371-foto-08261-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66371-foto-08261-31-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Mastroi. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 66372 | Mas de Dalt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-dalt-jaciment | ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo de Barcelona. Publicació 27: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. | IaC / IdC | Les obres de construcció de la urbanització probablement han malmès les possibles restes arqueològiques localitzades els anys 1969 i 1987 | Jaciment situat en un bosc a l'interior de la urbanització La Vall, per sobre del Mas de Dalt, al vessant sudest del turó. L'any 1969 Josep Estrada esmenta una vil·la romana-imperial en aquesta zona i l'any 1987 hom hi localitzà fragments de ceràmica ibèrica a torn, àmfora itàlica, àmfora tarraconense i tegulae, sense estructues. Per les caracterísitques de l'emplaçament, es pot considerar com a jaciment d'època ibèrica tardana o romà-republicà. | 08261-32 | Carrer Lligabosc | El jaciment fou identificat per Josep Estrada l'any 1969 com a 'vil·la romano-imperial'. L'any 1987 Antoni Rigo i Albert Martín varen prospectar la zona amb motiu de la redacció de la carta arqueològica del Maresme. L'any 2008 va ser objecte d'una nova prospecció amb motiu de la revisió de la carta arqueològica. | 41.6455800,2.7057000 | 475492 | 4610468 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66372-foto-08261-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66372-foto-08261-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66372-foto-08261-32-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 66382 | Paret de Can Carquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-can-carquetes | XIX | Està ben conservat, malgrat que no es conserva en la seva totalitat. | Mur que encercla els horts del davant de can Carquetes. És una construcció de pedra i calç i també reaprofita fragments de materials ceràmics. Es conserva un tram d'uns 220 m de llargada en forma de L, amb una portalada d'accés al nord. És una estructura d'uns 40 cm d'amplada i uns 2,2 m d'alçada. El coronament del mur és lleugerament apuntat. | 08261-42 | Can Carquetas | És un dels murs que delimitaven l'extensa finca de l'Horta Santa Eulàlia del segle XIX. | 41.6314600,2.7076700 | 475651 | 4608900 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||
| 66386 | Can Burjons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burjons | XVIII-XIX | En runes. | Antiga masia enderrocada, de la qual només s'observa part dels fonaments i part de l'enrejolat a la paret mitgera conservada. Era una construcció orientada a l'oest i formava part d'un conjunt arquitectònic amb Can Planas, Can Farregús i Can Tanca. Només conserva dues antigues barraques per a eines i bestiar, a més d' un pou adossat a un petit safareig de planta rectangular rematat amb lloses ceràmiques. Al costat d'aquest també s'ha mantingut un gran lladoner, molt característic de les masies d'aquesta zona. | 08261-46 | El Veïnat | Històricament aquesta masia és Can Burjons però al segle XIX els propietaris varen instal·lar-se a l'actual Can Burjons Vell. | 41.6495800,2.6956400 | 474656 | 4610915 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66386-foto-08261-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66386-foto-08261-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66386-foto-08261-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||
| 66414 | Regs del camp del Titus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regs-del-camp-del-titus | XIX | Està seccionat per la banda est, probablement en urbanitzar el carrer del Bou. | Conducció d'uns 110 metres que rega els camps delimitats per la carrertera N-II, el carrer del Bou i un camí agrícola que creua la finca, des d'una bassa situada al costat d'un cobert dels horts de cal Tit. La canalització és de secció quadrada i està construïda damunt d'un petit aqüeducte, amb arcades de 1,5 m d'amplada. La totalitat del rec és fet de maons lligats amb morter de calç. | 08261-74 | Horts de cal Tit (c. del Bou, s/n) | 41.6340400,2.7032300 | 475282 | 4609188 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66414-foto-08261-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66414-foto-08261-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66414-foto-08261-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Canal de Reg. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||
| 66417 | Commemoració del 50è aniversari de l'esbart dansaire de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/commemoracio-del-50e-aniversari-de-lesbart-dansaire-de-santa-susanna | XX | Escultura de pedra treballada situada a la cantonada nordoest de la plaça de Pau Casals, darrere de l'ajuntament. L'escultura es va erigir amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la creació de l'Esbart Dansaire de Santa Susanna i en record de Sabina Corcoy, la seva fundadora. Damunt d'un basament rectangular, hi ha les figures ballant. L'home mira cap al sud i la dona cap al nord i ambdós s'agafen d'un mocador, al centre. Enmig de les dues figures hi ha un monòlit amb la cara de Sabina Corcoy esculpida i una placa commemorativa a sota. | 08261-77 | Pl. de Pau Casals, s/n | L'Esbart Dansaire de Santa Susanna es va crear l'any 1954 per iniciativa de Sabina Corcoy. L'any 2004 es va commemorar el 50è aniversari amb actes commemoratius i es va erigir aquesta escultura. L'escultura és obra de l'empresa Mkpedra i va costar uns 9.000€ aproximadament. | 41.6350700,2.7076000 | 475646 | 4609301 | 2004 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66417-foto-08261-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66417-foto-08261-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66417-foto-08261-77-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Mkpedra | 103|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 66418 | Festa major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-28 | MERCADER, A., MASSÓ, L. (2005). Passejant per Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. MONFULLEDA, I. (2007). 'Santa Susanna. Cursa de Cintes' dins El Maresme fa festa. Biblioteques Municipals del Maresme: Mataró. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Homenatge a la 65a cursa de cintes festa major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.2 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Visca la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.1 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Recordant la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.4 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | Festa popular en homenatge a la patrona de la població, Santa Susanna. El dia central és l'11 d'agost però actualment els actes duren uns 6 dies. L'activitat més singular de la festa major és la ja tradicional Cursa de Cintes que comença amb la lligada de cintes popular el primer dia. També és tradicional la pedalada popular, el pregó, el sopar i el ball de festa major, la ballada de sardanes, així com la cercavila amb els gegants de la població: en Sidru, la Susanna i la Gracieta. L'acte central és l'Ofici solemne el dia 11 d'agost a l'església parroquial. | 08261-78 | Nucli urbà de Santa Susanna | La festa major de Santa Susanna celebra des de finals del segle XIX, amb una interrupció durant la Guerra Civil. Durant la dècada de 1940 la festa va rebre un impuls per part de cinc joves del poble, Pere Basart, Antoni Pi, Jaume Martori, Josep Gili i Josep Puig, que van constituir la Comissió de Festes, que es va mantenir fins la dècada de 1970, i varen inventarar la Cursa de Cintes. L'any 2007 es va fer un homenatge a aquest col·lectiu amb una lligada popular de cintes, una exposició de fotografies i el lliurament d'una placa commemorativa als membres de l'antiga comissió de festes. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66418-foto-08261-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66418-foto-08261-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'Ajuntament de Santa Susanna i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||
| 66419 | Cursa de cintes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-de-cintes | MERCADER, A., MASSÓ, L. (2005). Passejant per Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. MONFULLEDA, I. (2007). 'Santa Susanna. Cursa de Cintes' dins El Maresme fa festa. Biblioteques Municipals del Maresme: Mataró. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Homenatge a la 65a cursa de cintes festa major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.2 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Visca la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.1 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Recordant la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.4 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | XX | La Cursa de Cintes és una de les activitats més emblemàtiques de la Festa Major de Santa Susanna, que té el dia central l'11 d'agost. Consisteix a despenjar les cintes d'un cordill, amb un punxó, tot pedelant des de dalt de la bicicleta. Abans es penjaven les cintes enrotllades en un filferro, que es lligava des d'un arbre de la plaça de Catalunya fins a la casa del Cantó (actual casal d'avis) o bé al carrer de Sant Ramon. Hi havia dues categories, petits i grans, i les dones no hi participaven. Se sortia de la plaça de Catalunya i s'anava fent voltes per les eixides i el carrer de Sant Ramon fins que no quedaven cintes penjades. Guanyava el participant que havia despenjat més cintes. Segons relata Isidre Monfulleda és una 'cursa divertida i tranquil·la, sense presses, no és per veure qui arriba primer'. | 08261-79 | Nucli urbà de Santa Susanna | Aquesta festa té el seu origen l'any 1940, tot just passada la Guerra Civil. En aquella època cinc joves del poble, Pere Basart, Antoni Pi, Jaume Martori, Josep Gili i Josep Puig, van decidir animar la Festa Major i varen constituir la Comissió de Festes, que es va mantenir fins la dècada de 1970. A part dels actes propis de la festa, van decidir organitzar la cursa de cintes, que ha esdevingut un dels actes més populars. Els primers premis que es donaven era una ampolla de Cava i d'altres més petits com ampolles de licors..., regals que oferien comerços i establiments turístics del moment. L'any 2007 es va fer un homenatge als impulsors de la cursa amb una lligada popular de cintes, una exposició de fotografies i el lliurament d'una placa commemorativa als membres de l'antiga comissió de festes. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66419-foto-08261-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66419-foto-08261-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per Núria Basart i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 66420 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-7 | XX | Pessebre vivent on participen unes 150 persones, organitzat per l'Esbart Dansaire de Santa Susanna. La major part de participants són de Santa Susanna però també hi ha amics i parents de fora del poble. Es celebra a la masia de can Ratés i s'obsequien els visitants amb una tassa de xocolata desfeta. | 08261-80 | Can Ratés | El pessebre vivent es fa des de 1999. | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 1998 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66420-foto-08261-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66420-foto-08261-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 66421 | Aplec de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-isidre-0 | Festa popular de devoció de Sant Isidre. Se celebra a la capella de Sant Isidre, actualment situada a la plaça de Lillota, per sobre de l'autopista del Maresme. Tot i que Sant Isidre és el 15 de maig, l'aplec se celebra el diumenge següent. L'activitat consisteix en una missa al sant, un dinar de geramanor i ballada de sardanes. Antigament també es feia el tir a la rodella, recuperat el 1983, però que recentment es tornà a prohibir pel perill que comportava. | 08261-81 | Plaça de Lillota | 41.6531700,2.6903400 | 474216 | 4611316 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66421-foto-08261-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66421-foto-08261-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per Núria Basart i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66422 | Aplec de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gracia | LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) | Aplec que congrega els feligresos a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia el darrer diumenge de març. L'esdeveniment es va recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. L'aplec consta d'un ofici en honor a la Mare de Déu, ballada de sardanes i vermut popular. | 08261-82 | Mare de Déu de Gràcia | 41.6338900,2.6981300 | 474857 | 4609173 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66422-foto-08261-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per Núria Basart. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66423 | Goigs de la Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-santa | 'Goigs a llaor de Santa Susanna verge i màrtir'. Parròquia de Santa Susanna (1952) LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) | XIX-XX | Goig dedicat a Santa Susanna, la patrona de la població. La versió de 1945 és obra de Josep Massons (lletra) i de mossèn Salvador Coll (música). Com és tradicional en aquest tipus de d'obres, és una composició poètica de caràcter popular en honor a la santa amb la finalitat de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Es canta col·lectivament a l'Ofici de la festa major, cada 11 d'agost. | 08261-83 | Es coneixen tres versions dels goigs, dels anys 1868, 1869 i 1945. Aquesta darrera versió es va publicar amb motiu de la inauguració i benedicció de la nova església parroquial, a càrrec del bisbe de Girona, Josep Cartañà. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66423-foto-08261-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66424 | Contrapàs de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-de-santa-susanna | Esbart Dansaire de Santa Susanna (1995). 'Contrapàs de Santa Susanna' (inèdit) | Dansa que es balla durant l'època de Carnaval a Santa Susanna. Com en moltes danses d'aquest tipus, el Contrapàs de Santa Susanna antigament el ballaven bàsicament homes. En el cas que també hi participessin dones, no calia que anessin aparellats. Els dansaires s'estenien en regle i es movien de costat i en sentit lateral. El capdanser portava el ball des d'un extrem del rengle i feia un seguit de figures lliures sense deixar de fer un moviment oscil·lant. Al mateix temps anava passant per sota de ponts fets amb els braços dels altres dansaires. Quan el capdanser havia fet totes les passades desitjades, havia de desfer el recorregut. La música es tocava amb una coixinera i un flaviol. | 08261-84 | El Contrapàs de Santa Susanna s'havia ballat fins a mitjans del segle XX i la gent gran del poble encara recorden en Joan Buch ('avi Barretina') i Joan Martí ('avi Xacó') com el penúltim i el darrer capdansers. L'any 1995 l'Esbart Dansaire de Santa Susanna el va recuperar de l'oblit. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66424-foto-08261-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66424-foto-08261-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'Ajuntament de Santa Susanna i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66426 | Parc de la Font del Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-del-boter | www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | En procés de recuperació natural. | Parc forestal per al lleure de la població de Santa Susanna. És una àrea allargada, al costat del torrent de la font del Boter, adequada amb taules i bancs, una font, etc. Recentment l'ajuntament hi ha efectuat una replantació d'espècies vegetals de ribera (oms, alocs, etc.) amb la finalitat de regenerar la vegetació autòctona. | 08261-86 | Parc de la Font del Boter | 41.6381400,2.6981200 | 474858 | 4609645 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66426-foto-08261-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66426-foto-08261-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66428 | El Veïnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-veinat-1 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | L'autopista del Maresme i la construcció d'una central elèctrica han trencat l'harmonia paisatgística d'aquest indret. | Zona de 17 ha aproximadament,situada al curs mitjà de la riera de Santa Susanna, entre can Rosich, al sud, can Mestroi i Mas d'en Calça, al nord, limitant amb l'autopista del Maresme. És una part de la vall de Santa Susanna més oberta, on ha perviscut l'activitat agrícola fins a l'actualitat, especialment l'horta. L'entorn natural, amb rics boscos mediterranis, el patrimoni històric i l'activitat agrícola existent atorguen en aquesta zona un interès paisatgístic singular, especialment davant l'evident pressió urbanística i d'infrastructures. | 08261-88 | El Veïnat | 41.6491900,2.6960500 | 474690 | 4610872 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66428-foto-08261-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66428-foto-08261-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El Pla d'Ordenació Urbanísitica vigent (1982), considera que El veïnat 'reuneix condicions de conjunt arquitectònic popular junt amb el de 'lloc de pintoresca situació' amb un panorama de singular interès i que cal protegir com a paisatge'. Malgrat això fa uns anys s'hi va construir el l'autopista C-31 del Maresme, al nord, i una subsetació elèctrica, al sud, que han malmès aquest caràcter genuí. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66429 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-del-terme-municipal-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Àrea d'uns 6 km2 situada a l'extrem nord del terme municipal de Santa Susanna, entre l'autopista del Maresme, al sud i la serra de Miralles, al nord. És una zona molt rica a nivell natural, on predominen els boscos d'alzinars i rouredes, i hi proliferen nombroses espècies vegetals i animals. La riera de Santa Susanna neix a la capçalera d'aquest espai i al seu voltant s'hi ha desenvolupat històricament l'activitat agrícola i forestal que ha configurat el paisatge actual. | 08261-89 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | 41.6613900,2.6808300 | 473427 | 4612231 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat en el ple municipal del dia 2 de juliol de 2009 la sol·licitud d'adhesió a l'àmbit del Pla Especial del Montnegre i el Corredor i en conseqüència formar part del Consell Coordinador, com a òrgan gestor del Parc. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66430 | El Pla de Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-balasc | L'envelliment de la població pagesa, provoca el progressiu abandonament dels camps. | El Pla de Balasc és la zona agrícola millor conservada del terme municipal de Santa Susanna. Comprèn una zona d'unes 90 ha aproximadament, entre la carretera N-II, al nordoest, i el mar, al sudest, i la riera de Santa Susanna, al norest i el límit del terme municipal de Pineda de Mar, al sudoest. Nombroses masies històriques de la zona encara mantenen la seva activitat agrícola, especialment dedicades a l'horta i altres plantacions de regadiu. Els camps, els camins, com el camí del Mig o el camí de Perafita, i les finques s'han anat configurant, amb certa regularitat geomètrica, entorn de l'agricultura en una zona plana a escassos 2-4 metres sobre el nivell del mar. Gràcies a aquesta activitat econòmica i l'absència de grans construccions modernes, s'ha mantingut el paisatge rural d'aquesta zona, a diferència del Pla de la Torre, a l'altra banda de la riera. | 08261-90 | El Pla de Balasc | 41.6283200,2.7021700 | 475191 | 4608553 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66430-foto-08261-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66430-foto-08261-90-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El Pla d'Ordenació Urbanísitica vigent (1982), considera el Pla de Balasc i el Pla de Malgrat (Pla de la Torre) com a Sòl d'Alt Valor Agrícola (clau 23a), amb la qual cosa es preveuen dues actuacions per protegir-los: restriccions en l'edificació i ordenació agrícola. Segons l'article 283è les condicions d'ordenacció (camins rurals, ordenació de les aigües, infrastructures) s'hauran de desenvolupar en un Pla Especial específic.El veïnat 'reuneix condicions de conjunt arquitectònic popular junt amb el de 'lloc de pintoresca situació' amb un panorama de singular interès i que cal protegir com a paisatge'. Malgrat això fa uns anys s'hi va construir el l'autopista C-31 del Maresme, al nord, i una subsetació elèctrica, al sud, que han malmès aquest caràcter genuí. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66441 | Font del Barder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barder | Coberta de vegetació. | Bassa natural d'aigua que la població de Santa Susanna atribueix al naixement de la riera. L'aigua emana d'unes roques del torrent i omplien una petita bassa natural. Enmig de la zona de la font hi ha un gran àlber. | 08261-111 | Sot de la Font del Barder | 41.6634100,2.6709200 | 472603 | 4612458 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66441-foto-08261-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66441-foto-08261-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Actualment no és possible localitzar-la atesa la densitat de vegetació de la zona. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66442 | Font de la Cadireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cadireta | L'entorn de la font està abandonat | Deu d'aigua dins el torrent del sot de can Rosic. La font consta d'un broc de PVC dins el torrent, d'on surt l'aigua. | 08261-112 | Sot de Can Rosic | 41.6442200,2.6919000 | 474342 | 4610321 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66442-foto-08261-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És una font molt coneguda a Santa Susanna. La població li atribueix propietats medicinals. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66444 | Font de Can Pep Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pep-bufi | XIX | L'entorn de la font està abandonat | Conjut de safareig, font i mina, actualment perduts enmig del bosc. La mina d'aigua, en desús, està feta amb murs de pedres i coberta de lloses de pedra. | 08261-114 | Can Pep Bufí | 41.6520000,2.6808800 | 473428 | 4611189 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66444-foto-08261-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66444-foto-08261-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||
| 66445 | Font de Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-curt | L'entorn de la font està abandonat | Deu d'aigua dins el torrent del Sot de Cal Curt. La font està perduda enmig de la vegetació però s'observa la boca d'una construcció de pedres. Estructura indeterminada. | 08261-115 | Sot de Cal Curt | 41.6602400,2.6911200 | 474284 | 4612100 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66445-foto-08261-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66446 | L'arbre de Cal Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbre-de-cal-santpare | RANGIL, D. (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Calella. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'L'arbre de Cal Santpare i el camí d'anant a missa'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p. 6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | Daniel Rangil, en el seu llibre 'Històries i llegendes de l'any vuit...' (2008) recull una llegenda explicada per en Joan Xaubet de Santa Susanna: 'El de Cal Santpare, en temps de batre el blat, es veu que de nit agafava un sac i l'anava a omplir a les altres cases que batien. Una vegada es veu que el van enxampar. Li van clavar una pallissa que el van matar i allà on va passar hi van posar una creu en un arbre'. D'aquesta creu només es veu un trosset de la part superior i la seva emprempta, que ha quedat fossilitzada a l'escorça d'un pi situat al costat del 'camí d'anant a missa'. | 08261-116 | Camí d'anant a missa | 41.6559500,2.6814800 | 473479 | 4611627 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66446-foto-08261-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66446-foto-08261-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Actualment l'arbre és inaccessible perquè els propietaris de can Mas Vivó Vell han tancat totalment la finca el camí ja no és transitable. Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria. | 98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66456 | Can Marangó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marango | XVII | Masia en runes. | Restes d'una antiga masia, de les quals s'observen els fonaments d'alguns murs. Tots ells són obra de maçoneria i no es distingeix la planta. Tampoc coneixem les dimensions. L'estructura més visible és el mur que limita amb el camí del Mas d'en Calça, que està atalussat. | 08261-126 | Camí del Mas d'en Calça | 41.6505100,2.6926800 | 474410 | 4611020 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66456-foto-08261-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66456-foto-08261-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66456-foto-08261-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66465 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-1 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Antic camí rural que creua el terme municipal de sudest a nordest i té continuïtat cap als municipis veïns. Actualment és asfaltat i és l'eix viari vertebrador de les masies i finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc | 08261-135 | Carretera Vella | El Camí del Mig és un eix viari rural que creua la comarca del Maresme que s'ha mantingut, amb més o menys continuïtat de temps remots. La historiografia tradicional l'atribueix a una perduració de l'antiga Via Augusta. Al segle XVIII, amb la construcció del Camí Ral, molts trams del Camí del Mig varen quedar relegats a un ús únicament agrícola o es varen abandonar. | 41.6330200,2.7081800 | 475694 | 4609073 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Segons informen alguns propietaris de finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc, hi ha un camí entre els camps de conreu, a uns 200 m en direcció a la costa, que també anomenen Camí del Mig i l'actual camí del Mig potser seria el Camí Ral. D'aquest camí en queden algunes traces però en general es troba en finques privades i s'ha desdibuixat la major part de la traça. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66466 | Camí d'anant a missa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-danant-a-missa | RANGIL, D. (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Calella. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'L'arbre de Cal Santpare i el camí d'anant a missa'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p. 6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | Camí abandonat i en molts trams cobert de vegetació. | Antic camí que comunicava l'antic nucli de masies de Santa Susanna (Can Mestres, Can Jordà, Can Santpare, etc.) amb la capella de Sant Pere de Riu que era la parròquia de referècia d'aquesta població. El camí d'anant a missa sortia de Mas Vivó Vell fins a Can Pep Bufí i el camí de Terra Roja, al límit amb Tordera. Actualment està abandonat per la manca d'ús i perquè els propietaris de can Mas Vivó Vell n'han barrat l'accés. Malgrat tot, segons els membres de l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM), encara es conserven, entre la densa vegetació, alguns murs de pedra. | 08261-136 | Entre can Mas Vivó Vell i el camí de Terra Roja | 41.6540500,2.6804000 | 473389 | 4611416 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66466-foto-08261-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66466-foto-08261-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66466-foto-08261-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotografies i informació proporcionada per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). Segons Josep M. Massons, també es coneixia com a Camí de vius i de morts. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||
| 66470 | Plana de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-jorda | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Jaciment arqueològic situat als camps situtats davant de Can Jordà, al costat de la riera de Santa Susanna. Desconeixem l'entitat i caracterísitques del jaciment, però a la masia de Can Jordà es conserva un lot de fragments de ceràmica romana procedents d'aquest indret: àmfores (entre les quals, una vora del tipus Pascual 1 i una nansa de Dressel 2/4), dos pondus, terra sigil·lada, una moneda de bronze, a més de nombrosos fragments de regula, imbrex i àmfores. Segons el Sr. Clarabuch també hi havia un mur de pedra i s'observaven algunes taques circulars en el terreny. L'emplaçament i l'entitat de les restes conegudes, indica que en aquest indret hi podria haver una explotació agropecuària, o la pars rustica d'una vil·la romana. | 08261-140 | Plana davant la masia de Can Jordà | Segons el Sr. Pere Clarabuch i Pellicer, aquestes restes es varen localitzar fortuïtament en excavar una rasa per a la col·lacació d'un tub per a subministrar aigua al dipòsit de la masia, a principis de la dècada de 1980. | 41.6560800,2.6865400 | 473901 | 4611640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66470-foto-08261-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66470-foto-08261-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66470-foto-08261-140-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66475 | Dansa d'en Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-den-bonet | LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931 PUJOL, F., AMADES, J. (1936). Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors. Vol. 1 Dansa. Col. Cançoner Popular de Catalunya, vol. I. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. Barcelona | XIX | Es va perdre a finals del segle XIX o principis del XX i actulment ja ningú la recorda. | Dansa de carrer que es ballava a les poblacions de Pineda de Mar (coneguda com a Dansa de Pineda), Malgrat, Palafolls i Santa Susanna. Actualment no es practica però en tenim coneixement gràcies al recull de cançons i balls publicat per la folklorista Sara Llorens de Serra al llibre Cançoner de Pineda (1931). Llorens en transcriu la lletra i la tonada però desconeix com es devia ballar originàriament. Diu: '[...] avui, quan es fa, que no és pas cada any, queda reduïda a una passejada que fan les noies acompanyades del jove que cada una d'elles s'ha triat per parella.' A Santa Susanna es coneixia com la Dansa d'en Bonet, segons la gent gran que va entrevistar Llorens. 'En Bonet, propietari d'una masia de Santa Susanna, era cada any, per allà als volts del 1870, el capdavanter d'aquest ball al seu poblet. I fos perquè ell i l'acompanyanta li donessin un esplendor desacostumat, o perquè en aquella època ja no es fes a Pineda i a Malgrat, la fama de la seva dansa dura encara entre els vells d'ambdós pobles'. En Bonet també devia destacar per la indumentària perquè hom recorda que vestia 'calces curtes de vellut, blau o de color d'oli, guarnides amb cascavells d'argent, i amb gec curt amb botons també d'argent. De les butxaques n'hi sortien mocadors de seda de colors'. | 08261-145 | Sara Llorens de Serra documenta aquesta dansa l'any 1931, però apunta que ja no es ballava i alguns vells de Santa Susanna en tenen un lleuger record. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||
| 66476 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-1 | XIX | Manca la creu que coronava la fita. | Fita termal feta d'un bloc de pedra i calç, d'un metre quadrat en planta per un metre i mig d'alçada, aproximadament. A la part superior s'observa un petit orifici que era l'encaix per una creu metàl·lica, que fa uns anys va desaparèixer. | 08261-146 | Turó de can Pep Bufí | Aquesta fita defineix els límits municipals de Santa Susanna, Tordera i Pineda de Mar, tot i que aquest darrer es troba uns metres més al sud, i es devia edificar durant el segle XIX, quan Santa Susanna va esdevenir municipi independent. | 41.6507100,2.6801200 | 473364 | 4611046 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66476-foto-08261-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66476-foto-08261-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Informacions facilitades per Joaquim Xaubet (SSOM). | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 66487 | Bassa i rec de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-rec-de-can-jorda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | La Bassa està ben conservada i encara està en ús, però el rec i el pont estan enderrocats. | Bassa de grans dimensions feta d'obra de pedra i maons lligats amb calç, adossada al mur de contenció de l'antic camí d'accés de la masia de can Jordà. De la banda sud en surt un rec soterrat per regar els camps de la masia, que creuava la riera a través d'un petit pont de pedra, actualment enderrocat. Només es conserva l'arrencament de l'arc. | 08261-157 | Riera de Santa Susanna | A l'edat mitjana la masia de Can Jordà tenia el dret d'extreure aigua de la riera, a l'alçada del molí fariner, i la canalitzaven cap a la bassa per regar els camps. L'actual bassa és fruït de successives ampliacions i reparacions. | 41.6565000,2.6856400 | 473826 | 4611687 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66487-foto-08261-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66487-foto-08261-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 66488 | Goig de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-isidre | XX | Goig dedicat a Sant Isidre Llaurador, que que des del segle XIX ha tingut gran veneració entre els habitants dels masos de la part alta de Santa Susanna, que pertanyien a la parròquia de Sant Pere de Riu. Es canta en l'ofici de l'Aplec de Sant Isidre el dia 15 de maig, en record de la mort del sant. Com és tradicional en aquest tipus de d'obres, es tracta d'una composició poètica de caràcter popular en honor al patró de la pagesia amb la finalitat de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar bones collites. | 08261-158 | Riera de Santa Susanna | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66488-foto-08261-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66489 | Goig de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-de-gracia | LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) | XX | Goig dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, benerada a l'ermita del seu nom. L'ermita, situada en un turó a cavall dels termes municipals de Santa Susanna i Pineda de Mar, tot i que pertany al primer, històricament ha tingut molta devoció pels habitants de la segona població. Com és tradicional en aquest tipus de d'obres, es tracta d'una composició poètica de caràcter popular en honor a la Mare de Déu amb la finalitat de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Es canta col·lectivament a l'ofici de l'Aplec de Gràcia. | 08261-159 | L'ermita va ser construïda l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona, tot i que el goig és més recent. Es canta en l'ofici de l'aplec de Gràcia, que es va recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66489-foto-08261-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66489-foto-08261-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66337 | Escut heràldic de Can Ratés II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-ii | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de la capella de Santa Susanna. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'PARA SIEMPRE JAMAS' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baixa a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-97 | Capella de Santa Susanna | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia i la capella de Santa Susanna l'any 1861. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6381300,2.7092500 | 475785 | 4609640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la masia de can Ratés. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||
| 66343 | Torre de Can Torrent de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-torrent-de-mar | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. (1967). Els castells catalans, vol. I. Rafael Dalmau editor: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca el coronament de la torre i actualment hi ha instal·lacions d'aire condicionat a la coberta. | <p>Torre de guaita emplaçada a primera línia de costa, davant del pla agrícola de Santa Susanna. És de planta circular amb la base atalussada i es conserva des dels fonaments, la part baixa i part del pis. També es conserva la meitat de l'antiga porta, que es troba sobreelevada a la banda nord i està emmarcada amb dovelles de pedra tallada. La construcció és de pedra de petites i mitjanes dimensions unides amb morter de calç. Actualment a la banda est hi ha una àmplia porta que dóna accés a la planta baixa on hi ha les dependències de l'estació de Renfe i la màquina expenedora de bitllets.</p> | 08261-3 | Passeig Marítim, s/n | <p>Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si. Com que la població de Santa Susanna és força plana, a diferència dels municipis limítrofs, aquesta torre devia protegir la plana agrícola a l'inici de la riera de Santa Susanna. La solidesa dels seus murs evidencien el seu paper defensiu.</p> | 41.6299900,2.7158700 | 476333 | 4608735 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de la Plana, Torre del Mar o Pla de la Torre. És una torre exempta, tot i que estava relacionada amb la masia de Can Torrent, actualment desapareguda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||
| 66344 | Torre de Can Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-bonet | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI-XIX | <p>Torre de planta quadrada de quatre pisos i sostre pla, adossada a la masia de can Bonet . Conserva algunes finestres gòtiques de llinda plana i pedra treballada i algunes espitlleres. També conserva les restes de dues mènsules d'un antic matacà. La torre està coronada per una cornisa i un mur calat que fa de barana del terrat. Al capdeamunt del terrat s'aixeca un petit badalot quadrangular rematat per merlets esglaonats. Les parets exteriors estan encalades i pintades de color ocre, fruït d'una reforma de principis del segle XIX.</p> | 08261-4 | Can Bonet, s/n | <p>La primera notícia documental de can Bonet d'Avall prové de l'any 1416 que fa referència al casament del fill de Francesc Bonet propietari, en Jaume Bonet, amb Margarida Monet. La casa i la torre probablement tenen els seus origens al segle XV però la fesomia actual és de les reformes efectuades a inicis del segle XIX, en les quals s'aixecà un nivell.</p> | 41.6384200,2.7094400 | 475801 | 4609672 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Torre de Can Bonet d'Avall, perquè antigament hi havia Can Bonet d'Amunt, o Mas Fluvià, en referència als actuals propietaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||
| 66471 | Torre de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-jorda | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna.</p> | XIV | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Jordà. Es troba situada a la part posterior de l'edifici, que es trobava annexa al mas original, de planta rectangular, i es distingeix per l'amplada dels seus murs i el tipus de parament. La torre original es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells i sobresurt respecte el volum de la masia: la planta baixa ha quedat integrada en el celler de la casa, i al primer pis hi ha una habitació, amb accés per un portal d'arc de mig punt adovellat. La torre conserva una finestra gòtica geminada a l'est i l'accés tapiat a la primera planta, al nord, on també s'observa una petita espitllera. A l'interior de la torre, el parament dels murs és de pedra irregular disposada, en alguns trams en espiga, mentre que a l'exterior és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades.</p> | 08261-141 | Camí d'Horsavinyà | <p>La família Jordà està documentada en aquesta zona des de principis del segle XIV. L'actual mas Jordà l'hauria adquirit Bernat Jordà que fins al segle XV era l'hospici o casal dels Pineda. No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part del mas original de Can Jordà.</p> | 41.6572500,2.6857300 | 473834 | 4611770 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66471-foto-08261-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66471-foto-08261-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66471-foto-08261-141-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Jordà i constar en la mateixa fitxa de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya (Generalitat de Catalunya), creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||
| 66472 | Torre de Can Mas de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-mas-de-dalt | XVI | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Mas de Dalt. Es troba situada en un lateral de l'edifici, sobresortint respecte la seva façana, i es distingeix per l'amplada dels seus murs. La torre original presenta la base lleugerament atalusada, es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells, coberts amb volta de canó, on s'oberven restes d'encanyissat. A la façana sud i est presenta finestres afegides amb posterioritat. El parament dels murs és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades.</p> | 08261-142 | Mas de Dalt, s/n | <p>No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part de la masia original del Mas de Dalt, documentada des del segle XVI.</p> | 41.6420000,2.7062800 | 475539 | 4610071 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Mas de Dalt, creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||
| 66473 | Torre de Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-creus | XVI | Presenta esquerdes estructurals i té la teulada coberta de vegetació. | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Creus. Es troba situada en un lateral de l'edifici, sobresortint respecte la seva façana, i es distingeix per l'amplada dels seus murs. La torre es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells, coberts amb volta de canó, on s'oberven restes d'encanyissat. A la planta baixa hi ha una petita porta amb llinda de fusta i petites espitlleres, i al primer pis les finestres tenen llindes de pedra. L'acabat exterior és arrebossat amb morter de calç.</p> | 08261-143 | Masia de Can Creus | <p>No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part de la masia original de Can Creus documentada des del segle XVI.</p> | 41.6448900,2.7007900 | 475083 | 4610393 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66473-foto-08261-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66473-foto-08261-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66473-foto-08261-143-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Creus, creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||
| 66474 | Escut de la masoveria de Can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-masoveria-de-can-rabassa | <p>Escut d'armes esculpit damunt d'una pedra d'un sol bloc, al costat del portal de la masoveria de Can Rabassa. El camper és quarterat i hi ha representats una sèrie de símbols indeterminats, dels quals es distingeix una torre, armes i un ós. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals.</p> | 08261-144 | Camí de Can Rabassa | <p>Segons el testimoni oral del Dr. Massons, aquest escut va ser adquirit a Andalusia, i posteriorment va ser incorporat en un cobert del mas. Tanmateix, se'n desconeix la procedència exacta i el llinatge al qual pertany.</p> | 41.6388000,2.7035600 | 475311 | 4609716 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66474-foto-08261-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66474-foto-08261-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66474-foto-08261-144-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||
| 66341 | Torre de Mas Galter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-galter | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XV | La torre ha perdut el coronament i té alguns elements adherits (cables elèctrics, senyalització de carrer) | <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base atalussada. Està adossada al mas Galter que va ser completament transformat en casa d'estiueig després de la dècada de 1930. La construcció és de pedra lligada amb morter de calç. La torre tenia l'accés per la banda del mas, que comunicava amb una passera des del primer pis. A banda sud, orientada al mar, hi ha una finestra rectangular amb llindes de pedra i a la part més alta s'observen les restes d'una possible segona finestra. A la part posterior s'hi adossa un garatge modern. La planta baixa, que era l'antic polvorí, actualment és la bodega de la casa i té una porta moderna, però l'accés es feia descendint des del primer pis. D'aquí en surt també una escala de cargol de pedra treballada que permet l'accés al terrat de la torre, a través d'un badalot. Desconeixem com era el coronament perquè el coronament està escapçat.</p> | 08261-1 | C. del Bou, 25 | <p>El mas Galter està documentat des de l'any 1440, quan n'era propietari Pere Galter. Posteriorment va anar canviant de mans: l'any 1474 passà a mans de Jaume Galter i el 1554 el propietari era Bartomeu Galter; l'any 1933 va ser adquirida per la família Pi, els actuals propietaris. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6372400,2.7056300 | 475483 | 4609543 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de Can Pi, en referència als actuals propietaris. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||
| 66342 | Torre de Vall Xirau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vall-xirau | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XV | Restaurada | <p>Torre de guaita de planta circular i base atalussada. Està situada en un indret elevat, a la falda sud del turó del Bosc Gran i té una visibilitat excel·lent. És una construcció de pedra i morter i coronada amb un conjunt de mènsules corregudes de l'antic matacà. Conserva algunes finestres i espitlleres adovellades. La torre és annexa a l'antiga masia, actualment reformada com a segona residència, enmig d'una zona enjardinada. El seu entorn actualment es troba notablement transformat per una urbanització.</p> | 08261-2 | C. Formentor, 55 (Urbanització Alt Maresme) | <p>El Mas Vallxirau és esmentat per primera vegada a l'any 1445 i en tenim poca informació documental. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6392300,2.7155600 | 476311 | 4609761 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre Vallgirau o la Torre del Xirau. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||
| 66427 | Riera de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-susanna | GRECCAT (2009). Auditoria ambiental supramunicipal dels municipis de Palafolls i Santa Susanna. Memòria descriptiva. Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) POMÉS, J. (2009). 'Santa Susanna, un municipi genuïnament agrari a la costa del Maresme (1890-1986)'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 95. Mataró Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La riera de Santa Susanna, un espai per protegir'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 4. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Tots SSOM la riera (I). Quan la riera trenca i fa mal'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.6-7 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Tots SSOM la riera (II). La riera, camí de pas'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.4 | Està ben conservada en el tram superior i mitjà, però en el tram inferior està altament antropitzat. | Curs fluvial que rega tota la vall de Santa Susanna. La seva capçalera és a la serra de Miralles i es nodreix dels nombrosos torrents, fonts naturals i fondalades de la vall. Com totes les rieres del Maresme, té una llargada curta, en aquest cas uns 5,8 km, amb una llera natural que oscil·la entre els 2 i els 20 m d'amplada. La riera històricament ha conviscut amb el desenvolupament agrícola i urbà, i la població l'ha anat adaptant a les seves necessitats. Així doncs, al llarg de la riera s'hi localitzen pous, recs o murs de contenció, que la modelen segons les necessitats d'explotació del territori. Més enllà de totes les èpoques històriques de Santa Susanna, la riera ha estat també l'eix que ha vertebrat la vall: tradicionalment la seva llera ha servit d'eix viari i amb el temps s'han adequat camins paral·lels per evitar les cícliques crescudes d'aigua. Distingim bàsicament tres trams: el tram superior, a la falda de la serra de Miralles (serralada Pre-litoral), que transcorre per zona forestal; el tram mitjà, des de can Jordà fins a can Creus, que transcorre per una zona encara rica agrícolament; i el tram inferior, que és el més urbanitzat i en bona part està canalitzat. Bona part de la riera conserva la típica vegetació de ribera, especialment al tram superior, mentre que els trams més antropitzats predominen els canyissars i la plantació de plàtans, alzines, verns i altres especímens d'interès natural. | 08261-87 | Riera de Santa Susanna | 41.6479100,2.6975200 | 474812 | 4610729 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66427-foto-08261-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66427-foto-08261-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'auditoria ambiental redactada per GRECCAT defineix dues verndes al tram alt de la riera i una tercera al torrent de la Font de la Cadireta, afluent de la riera de Santa Susanna, com a hàbitats d'interès comunitari prioritari, que calen protegir. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66334 | Fons d'art de l'Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-de-santa-susanna | XX | Col·lecció de quadres de temàtica paisatgística de Santa Susanna. Els autors de les obres són diferents pintors del poble o de fora, habitualment amateurs. Les obres provenen del concurs de pintura que durant dos anys va organitzar l'ajuntament. | 08261-94 | Pl. Catalunya, s/n | Obres obtingudes a través del concurs de pintura ràpida que es va fer a Santa Susanna entre els anys 1984 a 1986. Des d'aleshores no s'ha tornat a celebrar i el fons d'art de l'ajuntament no s'ha ampliat. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 107|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66335 | Escut heràldic de Can Ratés I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-i | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de can Ratés. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'JAMAS PARA SIEMPRE' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baix a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-95 | C. Montseny, s/n | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia de la família Poch l'any 1861 i la convertí en una finca senyorial. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la capella de Santa Susanna. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||
| 66338 | Arxiu Parroquial de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-susanna | XX-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Santa Susanna es troba ubicat a la rectoria de l'església. S'hi conserva la documentació generada des de la dècada de 1940 fins l'actualitat. La major part es troba classificada en llibres, que s'ordenen cronològicament per Sagraments, com Baptismes, Confirmacions, Matrimonis i Defuncions, i altres documents administratius.</p> | 08261-98 | Església parroquial de Santa Susanna | 41.6353900,2.7078000 | 475663 | 4609337 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||||||
| 66339 | Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-girona | <p>DIVERSOS AUTORS (1992). L'església romànica de Sant Pere de Riu (Tordera. El Maresme). Museu Comarcal del Maresme; Grup d'Amics de l'Art Romànic del Maresme: Mataró. www.arxiuadg.org</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Girona s'hi conserva diversa documentació relacionada amb la parròquia de Santa Susanna. Es troba classificada per concepte, suport, referència arxivística i fulls. La major part dels documents són de la correspondència que mantenia el bisbat amb la parròquia, entre els segles XVI i XX. També s'hi conserva la documentació relacionada amb les parròquies de Pineda de Mar i Sant Pere del Riu que no es van cremar durant la Guerra Civil.</p> | 08261-99 | Pujada de Sant Marí, 12, 3a planta. Girona | <p>L'Arxiu Diocesà de Girona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 66340 | Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PONS i GURI, J.M. (1982) 'Arxiu Històric 'Fidel Fita' d'Arenys de Mar'. A: Guia dels arxius hitòrics de Catalunya. Vol. 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Barcelona www.arenysdemar.cat | Referent al municipi de Santa Susanna, l'Arxiu Històric Fidel Fita disposa de documentació de la notaria del terme del castell de Palafolls (segles XIV-XIX), pergamins de la batllia d'Arenys-Sant Celoni (segles XIV-XVIII), documents de Can Gelat (segles XIV-XVIII), comptadoria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), així com fotografies de Santa Susanna del segle XX. | 08261-100 | Riera del bisbe Pol, 10 / Arenys de Mar | L'Arxiu Històric Fidel Fita està integrat a l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar i aplega la documentació històrica de més de trenta anys d'antiguitat. L'arxiu és de titularitat municipal tot i que una part del patrimoni documental és fruit de contractes de dipòsit efectuats amb institucions (Col·legi de Notaris de Barcelona, Ministeri de Justícia, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Celoni), entitats (Associació Cultural de Sant Pol) o bé particulars. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar està integrat bàsicament pels següents fons principals: fons factici en pergamí (segles X-XVIII), fons històric notarial (segles XIII-XIX), fons de la batllia jurisdiccional (segles XIV-XIX), fons municipal històric (segles XVI-XX), fons d'impresos (segles XVI-XX), fons de la comunitat de preveres (segles XVII-XIX), fons de la comptaduria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), fons cartogràfic i cartogràfic factici (segles XVIII-XX), fons d´imatges (segles XIX-XX), fons municipal administratiu (segle XX), a més dels corresponents dipòsits particulars, d'entitats i d'institucions, documentació de personatges, fons musicals, reprogràfics, videogràfics, fins a sumar aproximadament 1000 m/l de documentació. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | |||||||||||
| 66345 | Torre de Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-rates | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca una neteja exterior i consolidar materials. Al capdamunt hi ha instal·lada permanentment una estrella de Nadal que desvirtua l'element. | <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base lleugerament atalussada. Està construïda amb pedra i morter de calç i els sostres ovalats de la planta baixa i els dos pisos conserva la traça de l'antic encanyissat. Originàriament la torre era exempta però actualment es troba integrada en un conjunt format per la masia i les cavallerisses de can Ratés. Té dues entrades: una portella a la banda del pati per accedir a la planta baixa, i una altra al primer pis, que dóna accés a la part superior de la torre des de l'interior de la masia, a través d'un petit cos adossat. A la part posterior també té un accés a la planta baixa, tot i que no és original. La torre té una finestra i espitlleres a cada planta, distribuides irregularment, fetes amb llindes de pedra. La torre està coronada amb una corsera de pedra amb merlets esglaonats de maons al capdamunt i s'accedeix per un badalot de maons. Sota la finestra del primer nivell hi ha una inscripció sobre pedra que commemora l'any de construcció (1584). L'exterior encara conserva part d'un encalat blanc, fins a la meitat de la torre.</p> | 08261-5 | C. Montseny, s/n | <p>La Torre de guaita fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584, segons indica la inscripció que hi ha sota la finestra del primer nivell. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6402200,2.7085500 | 475727 | 4609873 | 1584 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També condeguda com a Torre de Can Raters o Torre del Refugi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc