Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66331 | Platja de les Dunes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-les-dunes | Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008) | Platja d'uns 800 metres de longitud situada a la banda sud de la línia de costa de Santa Susanna, entre la riera i el límit municipal amb Pineda de Mar. L'any 2002 l'Ajuntament de Santa Susanna va iniciar el pla d'ordenació de la zona. Atès que és una platja ben conservada, es va endegar un projecte de recuperació mediambiental que consisteix en consolidar i reconstruir les dunes i replantar la vegetació pròpia del litoral. Actualment hi ha un pla pilot d'una duna al costat del búnquer antiaeri, on trobem espècies botàniques com la lleteresa de platja (euphorbia paralias), l'esporobolus (sporobolus pungens), el passacamins marí (polygonummaritimum) o el melgó marí (medicago marina). | 08261-91 | Passeig Marítim | 41.6271900,2.7068800 | 475583 | 4608426 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | La duna està delimitada per una corda perimetral que indica una zona on no és permès trepitjar. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 66334 | Fons d'art de l'Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-de-santa-susanna | XX | Col·lecció de quadres de temàtica paisatgística de Santa Susanna. Els autors de les obres són diferents pintors del poble o de fora, habitualment amateurs. Les obres provenen del concurs de pintura que durant dos anys va organitzar l'ajuntament. | 08261-94 | Pl. Catalunya, s/n | Obres obtingudes a través del concurs de pintura ràpida que es va fer a Santa Susanna entre els anys 1984 a 1986. Des d'aleshores no s'ha tornat a celebrar i el fons d'art de l'ajuntament no s'ha ampliat. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 107|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66335 | Escut heràldic de Can Ratés I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-i | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de can Ratés. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'JAMAS PARA SIEMPRE' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baix a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-95 | C. Montseny, s/n | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia de la família Poch l'any 1861 i la convertí en una finca senyorial. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la capella de Santa Susanna. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 66337 | Escut heràldic de Can Ratés II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-ii | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de la capella de Santa Susanna. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'PARA SIEMPRE JAMAS' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baixa a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-97 | Capella de Santa Susanna | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia i la capella de Santa Susanna l'any 1861. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6381300,2.7092500 | 475785 | 4609640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la masia de can Ratés. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 66338 | Arxiu Parroquial de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-susanna | XX-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Santa Susanna es troba ubicat a la rectoria de l'església. S'hi conserva la documentació generada des de la dècada de 1940 fins l'actualitat. La major part es troba classificada en llibres, que s'ordenen cronològicament per Sagraments, com Baptismes, Confirmacions, Matrimonis i Defuncions, i altres documents administratius.</p> | 08261-98 | Església parroquial de Santa Susanna | 41.6353900,2.7078000 | 475663 | 4609337 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 66339 | Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-girona | <p>DIVERSOS AUTORS (1992). L'església romànica de Sant Pere de Riu (Tordera. El Maresme). Museu Comarcal del Maresme; Grup d'Amics de l'Art Romànic del Maresme: Mataró. www.arxiuadg.org</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Girona s'hi conserva diversa documentació relacionada amb la parròquia de Santa Susanna. Es troba classificada per concepte, suport, referència arxivística i fulls. La major part dels documents són de la correspondència que mantenia el bisbat amb la parròquia, entre els segles XVI i XX. També s'hi conserva la documentació relacionada amb les parròquies de Pineda de Mar i Sant Pere del Riu que no es van cremar durant la Guerra Civil.</p> | 08261-99 | Pujada de Sant Marí, 12, 3a planta. Girona | <p>L'Arxiu Diocesà de Girona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66340 | Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PONS i GURI, J.M. (1982) 'Arxiu Històric 'Fidel Fita' d'Arenys de Mar'. A: Guia dels arxius hitòrics de Catalunya. Vol. 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Barcelona www.arenysdemar.cat | Referent al municipi de Santa Susanna, l'Arxiu Històric Fidel Fita disposa de documentació de la notaria del terme del castell de Palafolls (segles XIV-XIX), pergamins de la batllia d'Arenys-Sant Celoni (segles XIV-XVIII), documents de Can Gelat (segles XIV-XVIII), comptadoria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), així com fotografies de Santa Susanna del segle XX. | 08261-100 | Riera del bisbe Pol, 10 / Arenys de Mar | L'Arxiu Històric Fidel Fita està integrat a l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar i aplega la documentació històrica de més de trenta anys d'antiguitat. L'arxiu és de titularitat municipal tot i que una part del patrimoni documental és fruit de contractes de dipòsit efectuats amb institucions (Col·legi de Notaris de Barcelona, Ministeri de Justícia, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Celoni), entitats (Associació Cultural de Sant Pol) o bé particulars. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar està integrat bàsicament pels següents fons principals: fons factici en pergamí (segles X-XVIII), fons històric notarial (segles XIII-XIX), fons de la batllia jurisdiccional (segles XIV-XIX), fons municipal històric (segles XVI-XX), fons d'impresos (segles XVI-XX), fons de la comunitat de preveres (segles XVII-XIX), fons de la comptaduria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), fons cartogràfic i cartogràfic factici (segles XVIII-XX), fons d´imatges (segles XIX-XX), fons municipal administratiu (segle XX), a més dels corresponents dipòsits particulars, d'entitats i d'institucions, documentació de personatges, fons musicals, reprogràfics, videogràfics, fins a sumar aproximadament 1000 m/l de documentació. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66342 | Torre de Vall Xirau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vall-xirau | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XV | Restaurada | <p>Torre de guaita de planta circular i base atalussada. Està situada en un indret elevat, a la falda sud del turó del Bosc Gran i té una visibilitat excel·lent. És una construcció de pedra i morter i coronada amb un conjunt de mènsules corregudes de l'antic matacà. Conserva algunes finestres i espitlleres adovellades. La torre és annexa a l'antiga masia, actualment reformada com a segona residència, enmig d'una zona enjardinada. El seu entorn actualment es troba notablement transformat per una urbanització.</p> | 08261-2 | C. Formentor, 55 (Urbanització Alt Maresme) | <p>El Mas Vallxirau és esmentat per primera vegada a l'any 1445 i en tenim poca informació documental. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6392300,2.7155600 | 476311 | 4609761 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre Vallgirau o la Torre del Xirau. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 66343 | Torre de Can Torrent de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-torrent-de-mar | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. (1967). Els castells catalans, vol. I. Rafael Dalmau editor: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca el coronament de la torre i actualment hi ha instal·lacions d'aire condicionat a la coberta. | <p>Torre de guaita emplaçada a primera línia de costa, davant del pla agrícola de Santa Susanna. És de planta circular amb la base atalussada i es conserva des dels fonaments, la part baixa i part del pis. També es conserva la meitat de l'antiga porta, que es troba sobreelevada a la banda nord i està emmarcada amb dovelles de pedra tallada. La construcció és de pedra de petites i mitjanes dimensions unides amb morter de calç. Actualment a la banda est hi ha una àmplia porta que dóna accés a la planta baixa on hi ha les dependències de l'estació de Renfe i la màquina expenedora de bitllets.</p> | 08261-3 | Passeig Marítim, s/n | <p>Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si. Com que la població de Santa Susanna és força plana, a diferència dels municipis limítrofs, aquesta torre devia protegir la plana agrícola a l'inici de la riera de Santa Susanna. La solidesa dels seus murs evidencien el seu paper defensiu.</p> | 41.6299900,2.7158700 | 476333 | 4608735 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de la Plana, Torre del Mar o Pla de la Torre. És una torre exempta, tot i que estava relacionada amb la masia de Can Torrent, actualment desapareguda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 66344 | Torre de Can Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-bonet | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI-XIX | <p>Torre de planta quadrada de quatre pisos i sostre pla, adossada a la masia de can Bonet . Conserva algunes finestres gòtiques de llinda plana i pedra treballada i algunes espitlleres. També conserva les restes de dues mènsules d'un antic matacà. La torre està coronada per una cornisa i un mur calat que fa de barana del terrat. Al capdeamunt del terrat s'aixeca un petit badalot quadrangular rematat per merlets esglaonats. Les parets exteriors estan encalades i pintades de color ocre, fruït d'una reforma de principis del segle XIX.</p> | 08261-4 | Can Bonet, s/n | <p>La primera notícia documental de can Bonet d'Avall prové de l'any 1416 que fa referència al casament del fill de Francesc Bonet propietari, en Jaume Bonet, amb Margarida Monet. La casa i la torre probablement tenen els seus origens al segle XV però la fesomia actual és de les reformes efectuades a inicis del segle XIX, en les quals s'aixecà un nivell.</p> | 41.6384200,2.7094400 | 475801 | 4609672 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Torre de Can Bonet d'Avall, perquè antigament hi havia Can Bonet d'Amunt, o Mas Fluvià, en referència als actuals propietaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 66347 | Sant Crist de Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-de-balasc | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. 'Recordatori del Sant Crist de Balasc que es venera en la seva antiga capella de Santa Susagna' (any indeterminat). Santa Susanna Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Capella restaurada recentment. | Petita capella o oratori d'una sola nau, amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, que està orientada a l'oest. L'accés és per una porta amb l'arc apuntat i al capdamunt té un campanar d'espadanya d'un sol ull. El ràfec de la teulada està decorat amb una cornisa de dents de serra. Als dos laterals s'observen dues grans obertures amb arc de mig punt tapiades amb maons. A l'interior hi ha quatre graons on hom diposita rams de flors en ofrena al Sant Crist, representat amb una gran escultura a la paret. És un model de capella d'estil historicista. | 08261-7 | Camí del Mig o Carretera Vella | A l'escriptura de la propietat no hi figura la data de construcció però per l'estil i les notícies històriques probablement és de finals del segle XIX. Després de la Guerra Civil, durant la dècada de 1940, va ser restaurada perquè havia estat saquejada i incendiada. En l'ofrena del Divendres Sant es canta col·lectivament el recordatori poètic al Sant Crist de Balasc. És una composició de caràcter popular que recorda la passió de Crist i demana la Glòria pels feligresos. | 41.6317900,2.7027500 | 475241 | 4608938 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66348 | Capella de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-susanna-0 | <p>DIVERSOS AUTORS (1992). Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Ed. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. DIVERSOS AUTORS (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès i el Maresme. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XII | Està restaurada des de l'any 1996 | <p>Capella romànica de planta quadrada, de petites dimensions, amb absis semicircular a la capçalera. La façana principal, orientada a nordoest, té una portalada amb arc de mig punt adovellada, una petita finestra lateral, una finestra quadrada sotateulada i l'escut de can Ratés, el mas al qual va pertànyer durant un temps. L'interior estava decorat amb pintures al fresc de l'Alta Edat Mitjana, actualment desaparegudes. La capella està coronada per un campanar d'espadanya, amb una campana contemporània.</p> | 08261-8 | Finca de Can Peró | <p>No es conserva documentació dels seus orígens, però probablement va ser erigida cap al segle XII, a l'antiga vall d'Alfatà. El topònim de 'Sancta Susannae' es documenta per primera vegada a l'any 1189. El temple va ser restaurat al segle XVI per encàrrec de la família Ponç, propietaris de la capella. Posteriorment va passar a mans dels barons de Ratés i després als Amer. Durant la Guerra Civil la capella va servir de presó, es van cremar els bancs i els ex-vots i la imatge de Santa Susanna se'n va salvar. A l'any 1999 es va inaugurar la restauració de la capella amb una missa. Tot i que la capella és de titularitat privada, sempre ha tingut molta devoció pels habitants de la vall de Santa Susanna i per això va donar nom a l'indret i va esdevenir la patrona del municipi.</p> | 41.6381300,2.7092500 | 475785 | 4609640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-02-14 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Al lateral sud se li adosa, la masia de can Peró. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 66349 | Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rates | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVI | Mas fortificat del segle XVI i transformat en finca senyorial al segle XIX. L'edifici principal de la masia és una construcció de planta rectangular, emplaçada en una petita elevació del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un nivell semisoterrani. La telada, de teules àrabs, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana, orientada al sud, té una portalada d'entrada quadrangular amb dovelles de pedra, dos finestrals a cada costat i tres finestres més al nivell del primer pis. Al capdamunt de la porta hi ha un escut heràldic esculpit en pedra. A l'extrem esquerre de la façana, a una cota inferior, hi ha una porta més petita per accedir al semisoterrani. L'accés principal a la casa es fa per una escalinata d'obra i maons que salva el desnivell del terreny entre el pati i la pròpia masia. A la banda est de l'edifici original de la masia s'hi adossa un cos amb una terrassa coberta i envoltada d'arcades. I a la banda oest s'hi adossa un petit cos irregular que uneix la masia amb la torre i té un accés propi a través d'una porta adovellada rectangular. Al costat sud de la torre de guaita hi ha un edifici construït al segle XIX com a cavallerisses. És una construcció de planta rectangular i força allargada, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa amb set grans portalades i un primer pis amb set finestrals biforats amb columnetes centrals. La masia, la torre i les cavallerisses formen un conjunt arquitectònic en forma de L, entorn d'un pati. Des del segle XIX, quan es va transformar en una finca senyorial, can Ratés està envoltada d'una tanca d'obra i ferro i de jardins. A dins de la finca també hi ha un llac per a usos lúdics i ornamentals, i també altres construccions com una caseta i un pou d'aigua. | 08261-9 | C. Montseny, s/n | La torre de guaita de can Ratés fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584. La següent referència històrica que disposem és del segle XVIII quan són propietaris la família Gilbert. L'any 1861 l'adquirí la família Ratés, que va construir un palauet amb grans estables i un llac, en el lloc on probablement ja hi havia hagut una bassa. Les fonts d'informació indiquen que era una zona rica d'aigua, que devia venir canalitzada des de la riera, pous o deus naturals. Finalment la masia va passar a la família Amer, i des del 1989 l'Ajuntament de Santa Susanna n'és el seu propietari. Actualment és un equipament municipal per a actes culturals de la població. La tanca de ferro és de la dècada de 1980 i el tram que envolta la masia per darrera no hi era, perquè la finca quedava tancada pel bosc, no hi havia cap camí. | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Can Raters o Can Roters. | 119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66350 | Búnquer de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-guerra-civil | Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008). “El Búnquer de costa de Santa Susanna” dins del Butlletí d'Informació Municipal, n. 11. Ajuntament de Santa Susanna. Desembre 2008. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La recuperació del búnquer de la platja'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XX | Restaurat i musealitzat l'any 2008 | Búnquer construït a la sorra de la platja de les Dunes, a pocs metres de la línia de costa. Construït damunt d'una base de pedra, el búnquer mesura 3,65 per 2,70m, té el frontal i la coberta arrodonits i de gruix consistent. L'accés és per la part posterior, al nord, que dóna accés a un passadís que té un armari a la dreta. L'espai central, on s'ubicava el destacament militar i l'armament, té el sostre pla, el nivell de circulació més elevat i una banqueta perimetral per col·locar-hi una metralladora. El tancament de la banda sud és semicircular i té dues grans espitlleres horitzonatals com a boques de foc i de guaita. | 08261-10 | Platja de les dunes | El búnquer formava part d'una línia de defensa de la costa del Maresme durant la Guerra Civil (1936-1939). L'obra, promoguda pel govern de la República i l'Exèrcit Popular, servia per protegir els atacs marítims de l'exèrcit de Francisco Franco. A Santa Susanna hi havia un altre búnquer a prop de la desembocadura de la riera, que ha desaparegut per l'erosió del mar. Després de la Guerra Civil, durant la dècada de 1940, l'exèrcit encara va mantenir aquestes construccions amb la finalitat d'evitar una invasió dels països aliats i controlar el contraband. Segons algunes fonts, durant la dècada de 1950 hi van viure algunes famílies immigrades a Catalunya. Posteriorment el búnquer va quedar en desús. | 41.6269700,2.7070600 | 475598 | 4608402 | 1938 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Al damunt de la finestra que mira al sudoest, hi ha una inscripció gravada al ciment que es va identificar durant la restauració de l'any 2008. El grafit costa una mica de llegir però diu '8-10-1938' i a sota 'brigada'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 66351 | Paret d'en Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-den-rates | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La restauració de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Inauguració de la restaruació de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Restaurada i musealitzada l'estiu de l'any 2009 | Canalització d'aigua d'uns 195 m de llargada, paral·lela al camí de la riera de Santa Susanna. Està composta per una conducció de ceràmica, de 22 cm de diàmetre i l'interior amb vidrat marró, al damunt d'un mur d'uns 50 cm d'amplada fet de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç. A l'extrem sud de la canalització es conserva un dels pous, que és de base quadrada i està fet de maons lligats amb morter de calç i està cobert per una petita cúpula també de maons. Aquesta estructura feia de sifont per creuar la riera. A dins la riera encara s'observa part del pou de la banda oest. | 08261-11 | Sot d'en Pomero | La conducció va ser construida per encàrrec de Josep Ratés que va adquirir el mas Poch (actual mas Ratés) cap a l'any 1860. El Sr. Ratés va convertir el mas en una casa senyorial i va fer construir un llac d'esbarjo. L'aigua necessària per la finca, les terres i un molí hidràulic provenia d'una deu situada a un quilòmetre i mig en direcció nord. La conducció també aportava aigua a safarejos d'altres masies. La resta de la canalització anava soterrada i disposava de diversos sifons per salvar desnivells del terreny. La canalització va deixar de funcionar a la dècada de 1960. L'any 2007 una maquina excavadora, que treballava en el soterrament de cables elèctrics que provenien de la subestació del Veïnat, va malmetre una part de la paret, fet que va motivar la seva catalogació com a BCIL i s'ha restaurat. | 41.6415600,2.7041800 | 475364 | 4610023 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Canalització d'en Ratés. Segons l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria, la captació d'aigua es feia a la riera de Santa Susanna, més o menys a l'emplaçament de l'actual subestació elèctrica ubicada al Veïnat. Des d'aquest indret la conducció era soterrada per una mina fins a la finca de can Creus, on devia creuar la riera i esdevenia una conducció vista. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66355 | Can Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestres | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XII-XVII | Entre la dècada de 1970 i 1980 s'hi van efectuar treballs de rehabilitació. | Masia de planta rectangular, construïda en una petita elevació del terreny i s'adapta a l'orografia del terreny. Està formada per tres cossos i consta de planta baixa i un primer pis. La teulada, feta amb teula àrab, és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana està orientada al sudest i consta d'una porta principal al centre, amb un arc adovellat de mig punt, una porta auxiliar a la dreta i una finestra rectangular a l'esquerre; al primer pis s'obren tres finestres d'estil renaixentista, una per crugia, i la central és amb arc polilobulat. Una de les finestres té inscrita una data (1689). L'accés principal és per una era empedrada amb pendent per salvar el desnivell del terreny. La masia té diverses obertures a la banda est i a la part posterior que no són originals. Hi ha algunes petites construccions adossades a l'edifici als laterals i a la part posterior. Davant de la masia hi ha un segon edifici que antigament servia de paller i corrals, actualment convertit en celler i menjador del restaurant. En un carreu del paller hi ha inscrita una data (1104). La masia conserva en mal estat part d'una era circular, amb murs de pedra i paviment de rajols de terrissa. | 08261-15 | Camí de la riera de Santa Susanna | La documentació de la masia i les evidències històriques documentades en el propi edifici, permeten pensar que la masia es va construir al segle XII i va experimentar notables ampliacions en segles posteriors. L'aspecte actual, llevat d'algunes reparacions o ampliacions, probablement és del segle XVII. Des de l'any 1975 a can Mestres hi ha un restaurant i és una granja de cavalls i rucs. | 41.6547700,2.6884500 | 474059 | 4611494 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és conegut com a Ranxo Mestres. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66356 | Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. | XIII-XVIII | Masia composta per diversos cossos que corresponen, com a mínim, a dues fases històriques. La part més antiga conservada es situa a la part oriental i posterior de la construcció, que conserva alguns paraments i una torre escapçada de planta quadrada amb teulada a una vessant. La torre conserva una finestra geminada a l'est i l'accés tapiat a la primera planta, al nord. També té una petita espitllera. A l'interior de la torre, el parament dels murs és de pedra irregular disposada en alguns trams en espiga, mentre que a l'exterior és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades. A l'interior, el cos més antic contigu a la torre presenta una finestra geminada que no conserva la columna, actualment tapiada, i que comunica amb la sala del primer pis. La part més moderna de la masia, orientada al sud, correspon a un cos amb teulada de teula a una vessant i paral·lela a la façana. El portal central és adovellat amb arc rebaixat i al primer pis hi ha quatre finestres amb llinda de pedra. També es conserven les restes d'un rellotge de sol. La masia es troba enlairada respecte la riera de Santa Susanna i dels camps de conreu, amb un mur d'aterrassament que protegeix l'extensa era del davant de la masia, molt transformada. A pocs metres a l'oest hi ha un cobert per eines i una mica més cap al sud una bassa i un pou amb safareig, davant dels quals hi ha unes alzines centenàries. | 08261-16 | Camí d'Horsavinyà | La família Jordà està documentada en aquesta zona des de principis del segle XIV. L'actual mas Jordà l'hauria adquirit Bernat Jordà que fins al segle XV era l'hospici o casal dels Pineda. Amb la casa va adquirir també els boscos, els terrenys de cultiu, el molí amb la seva bassa, un pont, un rec i un colomer. Tot i que s'ha perdut el cognom, el mas sempre ha pertangut a la mateixa família. | 41.6571900,2.6856900 | 473830 | 4611763 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66356-foto-08261-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66356-foto-08261-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66356-foto-08261-16-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El propietari, arquitecte de professió, va heredar el mas familiar i des de la dècada de 1980, quan van marxar els últims masovers, l'ha anat restaurant a causa de l'estat de deteriorament que presentava. En aquestes reformes, es va canviar la coberta i les bigues, paviments, instal·lacions, etc.; mantenint l'estructura i sempre que ha estat possible els materials originals. La sensibilitat pel patrimoni cultural del propietari garanteix la preservació de l'edifici per a usos particulars i socials. En aquest cas, cal remarcar que actualment ofereix l'espai a l'Institut Català d'Ornitologia per a l'estudi i documentació de les aus i en alguna ocasió ha cedit l'espai com a casa de colònies. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66357 | Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-gracia-1 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVIII-XX | Ermita d'una sola nau de planta rectangular i amb un absis semicircular. La construcció està orientada a sudest i davant de la porta hi ha un porxo. La façana està coronada per un companar d'espadanya d'un sol ull. A la part posterior, a l'oest, hi ha una petita la sacristia adossada a l'edifici principal. Tot l'exterior està arrebossat i emblanquinat i l'interior de l'església està decorat amb un mosaic tipus trencadís amb motius marins. | 08261-17 | Turó de Gràcia | L'ermita va ser construïda l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i que està dins el terme municipal de Santa Susanna. L'any 1981 es va restaurar i es va decorar l'interior amb un mosaic obra de Josep Perpiñà. | 41.6338900,2.6981300 | 474857 | 4609173 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'ermita forma part del terme municipal de Santa Susanna, tot i que és propietat de l'Ajuntament de Pineda de Mar i té molta devoció en aquesta segona població. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66358 | Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XV-XVIII | Restaurada a la dècada de 1980 | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i un pis. Està orientada a l'oest, mirant a can Jordà i la riera de Santa Susanna. Té un portal adovellat de mig punt i finestres amb llindes i brancals de pedra treballada. Una de les finestres és gòtica conopial, amb la llinda formada per dos blocs de pedra i l'ampit motllurat. La masia té un cos afegit a la dreta i coincidint amb la unió de les dues teulades hi ha una gàrgola reaprofitada. A l'esquerra de la masia hi ha uns coberts adossats i la masoveria. L'entorn de la masia està enjardinat. Actualment té un porta d'accés amb volta de mig punt adovellada, a la banda sud. | 08261-18 | Sot de Can Clavell | Els orígens del nom Clavell a la zona es remunten a l'any 1213, de la mà del clergue Pere Clavell. Del mas no se'n té referències escrites fins a mitjans del segle XIV, en motiu de la compravenda d'unes terres veïnes. La propietat del mas va perllongar-se entre els Clavell fins a mitjans del segle XX, quan Dolors Darné, vídua del darrer descendent Josep Marquès, va donar-la en herència a un matrimoni de Barcelona. Des d'aleshores ençà, la casa ha passat per diferents mans. | 41.6572600,2.6883600 | 474053 | 4611770 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66358-foto-08261-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66358-foto-08261-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66358-foto-08261-18-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Unes heures cobreixen pràcticament tota la planta baixa de la façana. S'hi observen nombroes ampliacions, reformes i afegits d'elements ornamentals. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66359 | Can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabassa-1 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVI-XVII | Masia composta de diversos cossos afegits a la construcció original que probablement tenia la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'aspecte actual és de masia del tipus basilical, amb un cos central afegit, més elevat i amb teulada inclinada cap a la façana. La construcció és de pedra i calç amb arrebossats. Profundament reformada al segle XX, amb diversos afegits a la part posterior i laterals, on es va aprofitar una finestra gòtica de procedència desconeguda, situada a l'esquerra de la porta principal. Aquesta finestra és geminada amb dos arcs conopials apuntats i guardapols rectangular amb bustos esculpits a les mènsules. Al pis superior hi ha un altre finestral gòtic instal·lat l'any 1977 i procedent de can Rabassa de Calella, propietat de la mateixa família des del segle XV i que havia estat enderrocada. És d'arc carpanell amb guardapols conopial recolzat en modeillons amb bustos esculpits i traceria calada amb cinc caps infantils. La masia està orientada a sudest i davant té una petita era, amb un mur de pedra que salva el desnivell amb els camps, actualment erms. Enmig dels camps, al costat del camí de la casa, es conserva un pou d'aigua de planta circular i fet de pedra i morter de calç, al costat d'un cobert molt modern. | 08261-19 | Camí de can Rabassa | Antigament s'anomenava Can Palomeres d'Avall i a Santa Susanna encara hi havia un altre Can Palomeres d'Amunt, situada als boscos coneguts com els Sots d'en Rabassa. La família Palomeres es documenta a Santa Susanna des del segle XIV. La primera vegada que s'esmenta un Mas Palomeres és el 1349, si bé es devia tractar del d'Amunt. La primera vegada que s'esmenta Mas Palomeres d'Avall explicitament és al segle XVI. Adquirida per la família Rabassa a principis del segle XIX, la casa canvià de nom i la casa experimentà una profunda transformació. Les darreres restauracions i millores del confort de la casa han anat a càrrec del Dr. Josep M. Massons, propietari actual, i de la seva muller. | 41.6392200,2.7038800 | 475338 | 4609763 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66359-foto-08261-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66359-foto-08261-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66359-foto-08261-19-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Antigament es coneixia com a Can Palomeres d'Avall i actualment també com a Can Massons, en referència al propietari (Josep M. Massons), espòs de Leocadia Rabassa. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66360 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-0 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. | XVI-XVII | restaurada | Edifici de planta rectangular molt àmplia i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està envoltada d'un mur i té un extens i ostentós jardí al voltant. La casa té un portal adovellat i finestres amb llindes amb brancals i ampit de pedra treballada i un rellotge de sol a la façana. A les dues cantonades hi ha dos torreons coberts amb volta, que servien de comuna. La masia està envoltada d'antics coberts per a bestiar i magatzem. | 08261-20 | C. del Lleó, 10 (Urbanització de Can Torrent, 73) | El primer document que esmenta aquesta masia és una compra-venda de l'any 1325, tot i que la masia actual és el resultat de diverses reformes d'època moderna, bàsicament del segle XVII. | 41.6386900,2.7124600 | 476052 | 4609702 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Torrent del Mas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66361 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-7 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XIX | Restaurada com a segona residència | Masia que consta de diversos cossos afegits fruit de divereses ampliacions. La construcció original, situada al centre i orientada al sud, és de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana, lleugerament desplaçat cap a l'esquerra. La porta i les finestres són quadrades i l'acabat original era un encalat de color ocre. La resta de cossos de la masia, destinats a magatzems i corrals, s'afegeixen pels dos costats a la masia original. Actualment la masia està integrada en una finca enjardinada, destinada a la segona residència. El conjunt de la construcció s'ha restaurat amb criteris homogenis, mantenint la volumetria, però amb un acabat exterior de color blanc i incorporant elements arquitectònics no originals,. | 08261-21 | Camí de la Font del Boter, s/n | La primera referència documental del Mas Puig de Fontferrera data de 1431. No obstant, la tipologia de la masia actual sembla correspondre als segles XVIII-XIX. | 41.6379800,2.7023200 | 475208 | 4609626 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Puig del Racó o de Fontferrera. Ha estat impossible accedir a la finca i la foto aportada és de la dècada de 1960, i ha estat cedida per Núria Basart. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66362 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XIX | En procés de restauració per part de l'ajuntament. | Masia de planta rectangular lleugerament irregular, per adaptar-se a l'orografia del terreny i orientada cap al sudest. La coberta és a doble vesssant, amb el carener paral·lel a la façana. Consta de tres cossos constructius, amb la portalada principal amb volta de punt rodó, al cos del centre, i una porta auxiliar al costat quadrangular. A la planta baixa, el cos de l'esquerra té un finestral quadrat i al primer pis també hi ha tres finestres verticals que corresponen a cada cos de la construcció. A la façana posterior hi ha dues finestretes auxiliars i un petit contrafort per reforçar l'estructura. Totes les obertures consten de brancals i llindes de pedra treballada. Als laterals i a la part posterior hi ha finestres i portes que no corresponen a l'edifici original. L'edifici actualment es troba en un espai tancat fruit de la construcció de l'autopista del Maresme i l'entorn és de camps erms. A pocs metres encara es conserva el mur de l'antiga era de la masia. | 08261-22 | Camí de Sant Pere de Riu | La masia també és coneguda amb el nom de Can Casas del Racó, documentat a la zona des del segle XVIII, en motiu de la compravenda d'un terreny. | 41.6513900,2.6883700 | 474051 | 4611119 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Antigament coneguda com a Can Casas del Racó. La masia actualment és propietat de l'Ajuntament de Santa Susanna per destinar-la a equipaments. L'únic accés és per un túnel de servei de l'autopista C31, que habitualment està tancat per motius de seguretat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66364 | Can Mas de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-dalt-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVI-XIX | L'entorn està molt transformat amb criteris historicistes poc rigorosos. | Masia composta per diversos cossos fruit de nombroses ampliacions i remodelacions. L'edifici original està compost per tres cossos rectangulars orientats a sudest. Probablement l'edifici s'articula a partir de la construcció de la dreta, que sobressurt respecte de la façana. És una construcció de planta quadrada amb la base lleugerament atalussada, que podria ser una antiga torre de guaita (aquesta base es troba lleugerament rebaixada per les obres de rehabilitació del complex). La volta interior de la planta baixa encara conserva les traces d'un encanyissat. Els altres dos cossos s'adossen al primer edifici. L'accés principal és una portalada adovellada amb volta de punt rodó. Tant a la planta baixa, com al primer pis i al semisoterrani hi ha finestres amb els brancals, ampits i llindes també de pedra treballada. Tot l'edifici és obra de maçoneria i actualment l'acabat és amb la pedra vista. La part posterior de la masia actualment té una portalada amb els brancals de pedra i la volta de maons, però no és original. També es conserven algunes finestres de pedra de menors dimensions respecte de les del davant. L'entorn de la masia està notablement modificat perquè l'edifici s'ha convertit en un complex lúdic i festiu per turistes. L'antiga era i els antics coberts de pallers, corrals i magatzems, ara formen part dels menjadors i sales de festes. | 08261-24 | Mas de Dalt, s/n | La possible torre original de la masia correspon a un edifici de probablement el segle XVI. Una de les finestres posteriors conserva una llinda amb la data de 1560, tot i que és dubtós que originalment correspongui en aquest emplaçament. | 41.6419800,2.7062000 | 475532 | 4610069 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Masia de Dalt o La Siesta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66367 | Can Mas de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-baix | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, orinetada a l'est. Consta de tres crugies, amb planta baixa i pis i la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana és molt sòbria i té tres portes d'accés: la central està emmarcada per llindes de pedra i les laterals, més petites, fan un petit arc de maons. Les tres finestres de la primera planta són rectangulars amb llindes de pedra i un discret ampit. La finestra de més a la dreta té una creu esculpida enmig de la llinda. Al lateral nord hi ha altres edificis annexes que serveixen de magatzem. Davant de la masia es conserva un interessant era composta per un mur de pedra circular i un paviment de rajols de terrissa. | 08261-27 | C. Farigola, s/n | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que la masia és dels segles XVIII i XIX. | 41.6415100,2.7063300 | 475543 | 4610016 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66367-foto-08261-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66367-foto-08261-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66367-foto-08261-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66369 | Can Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonet | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVI-XIX | Masia de planta rectangular amb una torre adossada a la cantonada nordest. La construcció s'adapta a l'orografia del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un soterrani amb accés propi per la part baixa del camí d'accés. Té coberta de teules àrabs, a doble vessant amb el caraner paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada al sudest, presenta una portalada d'accés adovellada amb la data d'una restauració (1807). Totes les obertures són alineades amb l'ampit, la llinda i els brancals de carreus de pedra. Algunes obertures tenen un petit balcó amb poc voladís i barana de ferro. La teulada acaba amb un ràfec simple i les parets estan encalades i pintades de color cru. | 08261-29 | Can Bonet, s/n | El 1416 el propietari del mas era Francesc Bonet, qui va casar el seu fill Jaume amb Margarida Monet, de Calella. En aquest moment, el mas rebia el distintiu “d'Avall”, ja que a l'indret hi existia el mas Bonet d'Amunt, documentat des de finals del segle XIV, en l'actualitat desaparegut. La casa va canviar de mans durant els segles posteriors, essent propietat dels Juanysacreu a principi del segle XIX. En aquest període, la casa i la torre van ser reformades. Els seus descendents la mantenen en l'actualitat. | 41.6384300,2.7092600 | 475786 | 4609674 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Bonet d'Avall, perquè antigament hi havia Can Bonet d'Amunt, o Mas Fluvià, en referència als actuals propietaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66373 | Masoveria de Can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-rabassa | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Edifici exempt de planta rectangular, amb planta baixa com a magatzem i primer pis d'habitatge. La taulada és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. La casa està orientada a sudest, a pocs metres al sud de Can Rabassa. L'accés a l'habitatge és per una escala exterior a la banda sud. Al nord de la casa hi ha els antics coberts de bestiar i la banda encarada amb Can Rabassa té una portalada de pedra treballada en forma d'arc de mig punt, una finestra gòtica d'arc conopial i un escut heràldic de pedra. | 08261-33 | Camí de Can Rabassa | La masoveria actual és una construcció del segle XX perquè l'antiga masoveria es trobava més endins del bosc. El Dr. Massons escriu que a la façana nord de l'antic cobert de bestiar, el que s'encara amb can Rabassa, s'hi va afegir la portalada i finestres gòtiques de can Lau, que era la 'casa més antiga del poble', per garantir la seva conservació. L'escut heràldic situat a la façana del cobert va ser una adquisició del senyor Massons en un viatge a Andalusia (el propietari no recorda la procedència exacta ni el llinatge de l'escut). | 41.6388000,2.7035600 | 475311 | 4609716 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66373-foto-08261-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66373-foto-08261-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66373-foto-08261-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66374 | Horta Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-santa-eulalia | XIX | Masia de planta rectangular orientada al sud, amb vistes al mar, amb un cobert annex a l'esquerra i diversos cossos afegits per la part posterior. És una construcció sòbria, amb una composició regular de la façana. Consta de porta central, dos finestrals a cada costat i tres finestres al primer pis. Enmig d'aquestes finestres hi ha dos plafons de rajola: un és un rellotge de sol i l'altre la representació de la Mare de Déu de Lourdes. L'edifici principal està coronat per una torreta amb un mirador, la barana del qual està decorat amb rajoles florals i un passamans de ceràmica vidrada verda. Davant de la casa presideix l'accés una esbelta palmera. La part posterior de l'edifici està encerclada per un recinte delimitat per un mur amb un accés lateral flanquejat per dues columnes amb rajoles que indiquen 'Huerta Santa Eulalia'. Aquesta mateixa inscripció es repeteix en les columnes que franquegen l'accés a la finca, des del passeig marítim, davant de la via de ferrocarril. | 08261-34 | Horta Santa Eulàlia | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XIX especialitzada en la producció hortícola. | 41.6286200,2.7044000 | 475377 | 4608586 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Tamé és coneguda com a Cal Frare, topònim original. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66375 | Església parroquial de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-susanna | GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XX | Església d'una sola nau de planta de creu llatina. És una construcció molt sòbria. S'accedeix per un porticat amb una gran arcada central i una de més petita lateral. La façana està presidida per una rosassa al capdamunt. L'edifici està reforçat per dos contraforts a cada lateral, alternant-se amb tres finestrals amb vidres emplomats representat diversos sants. A la banda esquerra de la façana hi ha una torre-campanar. L'interior també presenta una decoració sòbria, amb parets emblanquinades, excepte el presbiteri que està decorat amb pintures sobre tela d'Aureli Croiset. Al damunt de la porta d'entrada hi ha un petit cor que comunica amb la nau mitjançant tres arcs. Darrera de l'altar presideix l'església una escultura de Santa Susanna. La coberta és de teules a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, i sostingut per bigues de fusta i tres arcs de mig punt. La teulada acaba amb un ràfec de quatre filades mixtes. L'església està unida amb la rectoria per la seva part posterior. És una construcció coetània però té els accessos exteriors diferents, tot i que es comuniquen a través de la sagristia. És un edifici de planta baixa i pis, amb la façana orientada a sud que s'inspira amb algunes cases d'estiueig. De la meitat de la façana en sobresurt una exedra, que domina visualment el pati. | 08261-35 | Pl. Catalunya, 4 | És una construcció posterior a la Guerra Civil, amb l'impuls i la participació dels habitants de Santa Susanna. La població, des de la seva sagregació del municipi de Pineda de Mar, cap a l'any 1836, no disposava de cap temple parroquial propi. El Sr. Lluís Corretger, que va ser nomenat secretari de l'ajuntament després de la Guerra Civil i havia estat professor de l'Escola d'Arquitectura, va dissenyar la construcció. Les actuals campanes, batejades com a Susanna i Maria Gràcia, es van instal·lar l'any 1998, en substitució d'unes altres que eren massa petites. | 41.6353900,2.7078000 | 475663 | 4609337 | 1945 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Lluís Corretger | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66376 | Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre | GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Capella-oratori contemporània, de planta circular i semi-oberta a la natura. Està construïda amb diversos materials combinats: mur de pedra, reixes metàl·liques i vidre. La coberta és de teules planes i se sustenta per una estructura metàl·lica, deixant uns petits espais de ventilació. És una construcció molt sòbria, sense decoració i amb les parets interiors de pedra o el sostre enguixat de color blanc. L'altar és molt simple: consta d'una llosa de marbre sostingut per quatre peus d'acer inoxidable, al damunt d'un presbiteri semicircular. L'entorn de la capella és un parc amb abets arrenglerats. | 08261-36 | Plaça de Lillota | Edifici que va substituir l'antiga capelleta que cas ser enderrocada per la construcció de l'autopista del Maresme. Precisament aquí, és on any rere any se segueix celebrant el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, tot i que se celebra el diumenge següent. | 41.6531700,2.6903400 | 474216 | 4611316 | 1995 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'interior està força brut de fulleraca, papers, etc. perquè és una construcció semi-oberta. L'antiga capella es va enderrocar a causa de la construcció de l'autopista del Maresme C-31, malgrat que estava inclosa en l'inventari del patrimoni arquitectònic del Pla General d'Ordenació Municipal de Santa Susanna (1982). | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66377 | Can Rosich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosich | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVIII | Només l'era presenta un delicat estat de conservació perquè és l'aparcament de vehicles. | Masia de planta quadrada, amb construccions contemporànies afegides per la part posterior. Consta de planta baixa, primer pis i un semisoterrani a la banda est. Està orientada cap al sud i es troba situada en una plana al costat de la riera de Santa Susanna. La construcció s'adapta al lleuger desnivell del terreny. L'entrada està presididia per una portalada quadrada amb pedra treballada. La llinda té una inscripció amb el nom del primer propietari i l'any de construcció (1777). Les finestres i balcons de la façana també presenten els brancals i les llindes de pedra. Entre dos dels balcons del primer pis, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana. El terç més oriental de la casa està decorat amb pedres irregulars que sobressurten de l'encalat exterior. És possible que sigui la indicació d'una fase de construcció posterior a l'original. Davant de la masia hi ha una petita era circular envoltada d'un mur de pedra i el paviment de rajols de terrissa i al camí d'accés s'hi conserva un pou i una bassa, actualment sense ús. La casa està envoltada de jardins amb gespa i s'hi conserven antics estris i eines del camp. | 08261-37 | El Veïnat | El mas de Can Rossich s'ha identificat amb l'antic Mas Vidal. Al segle XVI, el pubill n'era Mateu Capderer, qui va vendre una peça de terra a Gueraua del Mas Gelat. Ja al segle XVIII, pertanyia a Miquel Rossich que, tal i com consta inscrit a la llinda del portal, va reconstruir la casa (1777). | 41.6472100,2.6960300 | 474687 | 4610652 | 1777 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66377-foto-08261-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66377-foto-08261-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66377-foto-08261-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66378 | Can Burjons Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burjons-vell | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX-XX | Completament reformada | Masia de planta rectangular, orientada al sud, amb la teulada a dobre vessant i el carener perpendicular a la façana. Té diversos cossos afegits als laterals i una terrassa sostinguda per columnes a la façana. L'edifici consta de planta baixa, un primer pis i golfes. La darrera restauració de l'edifici ha mantingut la volumetria de l'edifici però no es conserven elements constructius originals. | 08261-38 | El Veïnat | Històricament la masia de can Burjons era al centre del Veïnat, però al segle XIX els propietaris varen instal·lar-se a l'actual Can Burjons Vell. | 41.6491900,2.6928900 | 474427 | 4610873 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66378-foto-08261-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66378-foto-08261-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66378-foto-08261-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | S'anomena Can Burjons Vell perquè els antics propietaris de Can Burjons, que estava situada al costat de Can Planas, actualment en runes, s'hi van desplaçar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66379 | Mas d'en Calça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-calca | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. El ràfec de la teulada és pronunciat. Està orientada al sud i està situada a pocs metres de la riera de Santa Susanna i envoltada de camps de cultiu, bàsicament d'horta. L'edifici consta de planta baixa i pis i l'accés principal és per una porta amb els brancals de pedra i la llinda de fusta. Antigament probablement estava dividit en dos habitatges perquè s'observen lleugeres diferències constructives. Per exemple, la meitat dreta té la part posterior més elevada i les finestres del primer pis són de pedra. Als laterals hi ha diverses construccions annexes per a guardar eines, comuna, magatzems, etc. | 08261-39 | El Veïnat | Antigament conegut com a mas Puiglalter, nom documentat a Sant Pol des del segle XII. El 1265, Simon de Montpalau o de Puiglalter cedeix una terra a Pineda. El mas Puiglalter o Puig Galter apareix citat en diversos documents entre els segles XV i XVI. El nom Calça no es documenta fins a la segona meitat del segle XVIII, de la mà del Dr. Josep Calça. | 41.6515000,2.6918600 | 474342 | 4611130 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Antigament s'anomenava Mas Puigalter o Puig Galter. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66380 | Cal Capità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capita | XIX | Casalot de planta quadrada, orientat al sud, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici està situat en un espai molt estret entre la riera de Santa Susanna i el camí i el turó de can Mestroi. Consta de planta baixa i pis, amb una porta principal a l'esquerra de la façana, una finestreta a la dreta i dues finestres al pis. Al costat oest presenta diverses obertures més modernes. La construcció és de maçoneria i l'acabat actualment és de pedra vista. | 08261-40 | El Veïnat | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XIX. | 41.6512500,2.6932900 | 474461 | 4611102 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66380-foto-08261-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66380-foto-08261-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66380-foto-08261-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66381 | Can Mestroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestroi | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | Masia de planta rectangular, orientada a l'est, amb la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de diversos cossos, amb planta baixa i un pis. Els centrals probablement són originals i els dels extrems, que perllonguen la teulada, són més moderns. És una construcció molt sòbria, sense gran portalada ni finestrals. Només, una finestreta de la planta baixa conserva l'obertura amb pedra treballada. No descartem que les successives reformes de l'edifici hagin amagat o eliminat altres elements constructius de pedra. La masia es troba situada en una plana elevada damunt del Veïnat i antigament tenia un petit estany, avui dessecat. | 08261-41 | Finca de can Mestroi | El mas pertanyia als Salichs, fins que el van vendre als Soler de Can Bonet. Més tard, el masover Francesc Montfulleda va adquirir-lo, i posteriorment ha anat canviat de mans. Per la tipologia de la masia considerem que és del segle XIX i molt reformada al segle XX. | 41.6506700,2.6956000 | 474653 | 4611036 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66381-foto-08261-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66381-foto-08261-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66381-foto-08261-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Mastroi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66382 | Paret de Can Carquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-can-carquetes | XIX | Està ben conservat, malgrat que no es conserva en la seva totalitat. | Mur que encercla els horts del davant de can Carquetes. És una construcció de pedra i calç i també reaprofita fragments de materials ceràmics. Es conserva un tram d'uns 220 m de llargada en forma de L, amb una portalada d'accés al nord. És una estructura d'uns 40 cm d'amplada i uns 2,2 m d'alçada. El coronament del mur és lleugerament apuntat. | 08261-42 | Can Carquetas | És un dels murs que delimitaven l'extensa finca de l'Horta Santa Eulàlia del segle XIX. | 41.6314600,2.7076700 | 475651 | 4608900 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66383 | Can Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planas | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVI | Del conjunt arquitectònic és la masia millor conservada. | Masia de planta rectangular amb la teulada a una vessant amb inclinació cap a la façana. Està orientada cap al sud, en direcció la vall de la riera de Santa Susanna. No és una construcció exempta perquè per darrere s'adhereix a can Ferregús, al costat a can Tanca i antigament encara hi havia can Burjons, actualment desapareguda. A la banda oest encara hi ha un altre cos que sobressurt que delimita una era en forma de L. La casa consta de planta baixa i un pis i la façana té una portalada adovellada amb arc de mig punt, amb una finestra gòtica al capdamunt. La resta de finestres, localitzades a la primera planta també són de pedra treballada, si bé no presenten elements ornamentals. A la façana també sobressurten tres contraforts per a reforçar l'estructura. Al davant de can Planas hi ha un pou i un petit cobert. | 08261-43 | El Veïnat | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XVI. | 41.6496000,2.6957900 | 474668 | 4610918 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66383-foto-08261-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66383-foto-08261-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66383-foto-08261-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66384 | Can Tanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tanca | XVI-XX | Masia de planta quadrada, amb la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Està orientada a l'est, si bé antigament probablement tenia l'accés pel sud, al costat de can Planas. No és una masia exempta, sinó que forma part d'un conjunt arquitectònic amb can Planas, Can Ferregús i Can Burjons (actualment desapareguda). És una construcció molt reformada, d'aspecte sobri i té l'accés per una petita porta, amb dues finestres al primer pis. Al costat esquerre de la porta hi ha un petit cobert per a la comuna. L'únic element original que s'observa és un contrafort de pedra a la banda sud de l'edifici. Davant de la masia hi ha un pou que conserva l'estructura circular de pedra, tot i que recentment se li ha adherit una barbacoa i un petit safareig. | 08261-44 | El Veïnat | La masia té els origens al segle XVI però la construcció actual és fruït d'una profunda reforma del segle XX. | 41.6497000,2.6958700 | 474675 | 4610929 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66384-foto-08261-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66384-foto-08261-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66384-foto-08261-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66385 | Can Ferregús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferregus | XVI-XX | Casa formada per dos cossos quadrangulars desalineats, un més avançat que l'altre. És una antiga masia molt transformada de manera que només conserva la volumetria. Orientada al nord, forma part del conjunt arquitectònic de can Planas, Can Tanca i Can Burjons (actualment en runes). Davant de l'eixida, conserva un antic cobert per a les eines i bestiar. | 08261-45 | El Veïnat | La masia té els origens al segle XVI però la construcció actual és fruït d'una profunda reforma del segle XX. | 41.6496700,2.6957000 | 474661 | 4610925 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66385-foto-08261-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66385-foto-08261-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66385-foto-08261-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66387 | Can Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gralla | XVIII-XIX | Masia en procés de restauració | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Està orientada a l'oest, mirant a la riera, i consta de planta baixa, un primer pis i un segon pis sotateulada. A la part central de la masia s'hi ha adherit un petit cos de maons que fa de galeria-rebedor, amb la qual cosa l'antiga porta queda integrada a l'interior de l'edifici. Al costat dret hi ha una antiga porta auxiliar amb els brancals i la llinda de maons, igual que una de les finestres. Al primer pis hi ha quatre finestrals i al pis sotateulada dues finestres, la major part amb les obertures de pedra treballada. Davant de la la masia, a tocar de la riera de Santa Sussana hi ha un cobert amb un pou. | 08261-47 | Camí de la riera de Santa Susanna | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia dels segles XVIII-XIX. | 41.6455400,2.6990500 | 474938 | 4610466 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66387-foto-08261-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66387-foto-08261-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66387-foto-08261-47-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66388 | Cal Ninot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninot | XVIII-XIX | Restaurada com a segona residència | Masia de planta quadrada amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Està orientada a l'oest, en direcció a la riera de Santa Susanna. Consta de planta baixa i un primer pis. A la façana principal té un porxo format per una teulada sostinguda per quatre pilars. Al primer pis conserva dues finestretes amb les obertures de pedra treballada. Es troba en un entorn enjardinat i delimitat per una tanca. | 08261-48 | Camí de la riera de Santa Susanna | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia dels segles XVIII-XIX. | 41.6455900,2.6988100 | 474918 | 4610472 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66388-foto-08261-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66388-foto-08261-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66388-foto-08261-48-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66389 | Can Mas Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-vivo | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XIX | Masia restaurada | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. A l'esquerra té un edifici annexe, de planta baixa, fruït d'una antiga ampliació de la masia. Està orientada a l'oest, mirant a la riera, i consta de planta baixa, un primer pis i un segon pis sotateulada. L'accés és per una portalada dovellada amb arc de mig punt. Als costats de la porta i al primer pis es distribuiexen regularment diverses finestres amb carreus de pedra treballada. Per sota del carener s'obren dues finestres geminades amb una columneta central. Davant de la la masia, a tocar de la riera de Santa Sussana hi ha un petit cobert amb teulada a quatre aigües, amb un pou a l'interior. L'entorn de la masia està acuradament enjardinat i la finca actualment és únicament residencial. | 08261-49 | Camí de la riera de Santa Susanna | La família Vivó va traslladar-se a aquest mas durant el segle XVIII, provinent del mas Vivó Vell. | 41.6460400,2.6978700 | 474840 | 4610522 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66389-foto-08261-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66389-foto-08261-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66389-foto-08261-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66390 | Can Vall Xirau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vall-xirau | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. | XVI-XX | Edifici i finca restaurats. | Masia de planta rectangular amb teulada a doble vessant i el caraner perpendicular a la façana i el voladís pronunciat. Consta de planta baixa i dos pisos. És una construcció de pedra i calç amb les cantonades amb pedra treballada. Les finestres de la planta baixa i el primer pis, quadrades, tenen els brancals i la llinda de pedra, i les obertures del segon pis són de volta. La masia està integrada en una finca enjardinada i té diversos cossos annexes, un dels quals uneix l'edifici amb la torre. | 08261-50 | C. Formentor, 55 (Urbanització Alt Maresme) | D'aquest mas se'n tenen poques notícies històriques, les més antigues de mitjans del segle XV. L'edifici que s'ha conservat a l'actualitat és fruït d'una reconstrucció del segle XX, en què s'hi van afegir la major part de les obertures. | 41.6391700,2.7157400 | 476326 | 4609754 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66390-foto-08261-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66390-foto-08261-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66390-foto-08261-50-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66391 | Can Geroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-geroni-0 | XVIII-XIX | Restaurada com a segona residència | Masia de planta rectangular amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Està orientada al sud i presenta una estructura i composició molt sòbria. La construcció és de pedres lligades amb calç i consta de planta baixa, amb una porta quadrangular amb la obertura de pedra i una finestreta a l'esquerra, i un primer pis, del qual només conserva dues finestres amb els brancals també de pedra treballada. El terç occidental corrrespon a una ampliació de l'edifici i s'observa un lleuger canvi de parament amb les pedres de la cantonada de la construcció original. Damunt de la porta hi ha un plafó ceràmic amb la representació de la Mare de Déu del Carme, col·locat recentment. La masia està tancada dins un recinte enjardinat i al davant s'observen traces de l'antiga era. Davant de la masia es conserva un pou amb l'estructura de pedra circular. | 08261-51 | Camí de la riera de Santa Susanna | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia dels segles XVIII-XIX. | 41.6588500,2.6792400 | 473294 | 4611950 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66391-foto-08261-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66391-foto-08261-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66391-foto-08261-51-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Els actuals propietaris anomenen la casa com a Can Charco. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66392 | Can Sant Pare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sant-pare | XVIII-XX | Restaurada com a segona residència | Masia reconstruida que conserva una part dels paraments originals i la volumetria. És de planta rectangular, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Està orientada cap al sud i té dos coberts annexos a cada banda, d'alçada inferior. L'edifici principal consta de planta baixa i un primer pis i només conserva una part dels brancals de pedra de la porta d'accés. Sobre la porta hi ha un plafó ceràmic, representant la Mare de Déu, amb una teuladeta de teules vidrades per protegir-lo. Actualment la masia està envoltada d'una tanca que delimita una finca enjardinada. | 08261-52 | Camí de la riera de Santa Susanna | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia dels segles XVIII-XIX, amb reformes del segle XX. | 41.6587600,2.6796100 | 473325 | 4611939 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66392-foto-08261-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66392-foto-08261-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66392-foto-08261-52-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66393 | Can Mas Vivó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-vivo-vell | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVII-XX | Masia reconstruida, respectant la volumetria original. L'edifici és de planta quadrada, amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Està orientada al sud i consta de planta baixa i un primer pis. La porta d'accés i les finestres tenen les obertures amb brancals i llinda de pedra, tot i que no conserva els elements arquitectònics originals. | 08261-53 | Camí de la riera de Santa Susanna | També conegut com a mas Bertolí, nom documentat a la zona des del segle XIII. El 1325 s'estableix com a senyora del mas a Felipa, filla de Pere Bertolí i Guillema. Els Bertolí van mantenir-ne la propietat fins al segle XV, quan Andreu Bertolí la ven al seu oncle, Pere Vivó. En segles posteriors, el mas va canviar de mans en diverses ocasions i va ser notablement reformat. Aquesta masia va ser ocupada per la família que posteriorment (segle XVIII) es va establir al Mas Vivó, situat al curs mig de la riera de Santa Susanna. | 41.6563300,2.6830400 | 473609 | 4611669 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66393-foto-08261-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66393-foto-08261-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66393-foto-08261-53-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Antigament es coneixia com a mas Bertolí. No es conserven elements originals de la masia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66395 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-10 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XIX | Masia restaurada com a segona residència | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Està orientada al sud i consta de planta baixa i un primer pis. Al costat esquerre i a la part posterior hi ha diversos cossos annexes a l'edifici principal, de menors dimensions. L'edifici està restaurat mantenint la volumetria i els elements arquitectònics originals: la porta i les finestres de la façana conserven els brancals i les llindes de pedra treballada. Al capdamunt de la façana, per sota del carener, hi ha un rellotge de sol estucat. L'entorn de la masia està enjardinat i hi ha algunes feixes amb plantació de vinya. A pocs metres de la masia, al davant, es conserva un pou circular fet d'obra de pedra i calç, amb un petit safareig al costat. | 08261-55 | Sot de Can Clavell | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia dels segles XVIII-XIX, amb una profunda reforma del segle XX. | 41.6597800,2.6897100 | 474166 | 4612050 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66395-foto-08261-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66395-foto-08261-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66395-foto-08261-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66396 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-5 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XX | Masia restaurada i amb bon manteniment. | Masia del tipus basilical composta per tres cossos amb els laterals a inferior nivell. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Està orientada al sudest, en direcció a la riera, i s'ubica en una elevació del terreny, atalussada per un mur de contenció, que domina els camps conreats de la part baixa de la finca. Consta de planta baixa, un pis i golfes. L'accés és per una portalada adovellada amb arc de mig punt, que té dues finestres als laterals. Damunt de la porta s'obre un balcó flanquejat per dues finestres totalment simètriques. Davant de la masia hi ha la masoveria, de factura contemporània. | 08261-56 | Camí de la riera de Santa Susanna | El nom Vidal és documentat a la zona des del segle XIII, quan Jaume Vidal ven unes terres a Guillem i Benvenguda Gelat. Fins a mitjans del segle XIV, no es documenta el mas, quan figura entre els límits d'una finca. Ja al segle XX, en van ser propietaris els Ripoll i masovers els Catarí. Durant la segona meitat d'aquest segle, la van comprar els Sala, que van enderrocar bona part del volum original i el van construir de nou, obra que van acabar els senyors Pérez Corral i Romero. | 41.6444000,2.6976400 | 474820 | 4610340 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66396-foto-08261-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66396-foto-08261-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66396-foto-08261-56-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66397 | Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valent | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX-XX | Edifici de planta irregular, amb un primer cos quadrat orientat al sudest, un segon afegit a la part posterior i un tercer cos fent de xamfrà. És una construcció molt sòbria, molt reformada i no conserva elements arquitectònics orginals, a banda de la volumetria. L'entorn està totalment urbanitzat i en procés de construcció. | 08261-57 | Carretera Vella / Riera de Santa Susanna | El mas que es conserva es correspon amb Can Valent de Baix, ja que el de Dalt ha desaparegut. Pertanyia als Vilajoan, i hi feien parada els traginers, fins la fi d'aquesta professió. | 41.6345100,2.7117400 | 475991 | 4609238 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66397-foto-08261-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66397-foto-08261-57-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66400 | Can Carquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carquetes | XIX | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i un pis i està orientada a sudest. La façana manté una composició simètrica de les obertures, amb la porta al centre, dues finetres laterals. Al primer pis hi ha dos balcons i una finestra, amb dos plafons ceràmics intercal·lats: un rellotge de sol i la representació de Santa Eulàlia. La façana està coronada per una balconada d'un falç terrat i una petita xemeneia amb elements ceràmics vidrats. A cada banda de la masia s'adossen dues construccions de planta baixa que serveixen de magatzem i garatge, amb una portalada central i una finestra circular a cada costat. A pocs metres a l'esquerra, es conserva en molt mal estat el paviment de rajoles d'una antiga era, amb quatre plàtans a cada cantonada. La masia conserva l'activitat agrícola i està envoltada de camps de conreu, bàsicament d'horta. | 08261-60 | Pla de Balasc | Can Carquetes formava part de l'extensa finca de l'Horta de Santa Eulàlia al segle XIX, que al llarg del segle XX es va anar segregant en diversos propietaris. Els actuals propietaris, procedents de Tordera, es varen establir a can Cadernera i posteriorment varen adquirir la casa de Can Carquetes l'any 1956. | 41.6308600,2.7059500 | 475507 | 4608834 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66400-foto-08261-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66400-foto-08261-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66400-foto-08261-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | En els plànols de l'Institut Cartogràfic de Catalunya indica erràniament Can Cadernera en el lloc de Can Carquetes i aquest topònom l'obvia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.