Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66413 | Carrer de Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-jaume-i | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX-XX | La transformació d'algunes cases s'ha fet sense seguir els criteris tipològics originals del carrer. | Carrer situat al centre del poble de Santa Susanna que comunica el carrer del Bou amb la plaça de Catalunya. Encara es conserven algunes cases característiques del segle XIX, a la banda nord, que constaven d'un cos amb un portal a una banda i un finestral a l'altra i una finestra al primer pis. Generalment, a l'altre costat del carrer hi havia l'eixida o pati, amb un petit hort, un pou i un safareig. Actualment, els dos costats del carrer es troben pràcticament edificats. | 08261-73 | Carrer de Jaume I | És un dels carrers més antics de la població i era l'accés quan hom arribava de Barcelona. Es va començar a construir a principis del segle XIX. | 41.6352700,2.7064800 | 475553 | 4609324 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66413-foto-08261-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66413-foto-08261-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66413-foto-08261-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Foto de primers del segle XX, del fons fotogràfic de l'Ajuntament de Santa Susanna. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66466 | Camí d'anant a missa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-danant-a-missa | RANGIL, D. (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Calella. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'L'arbre de Cal Santpare i el camí d'anant a missa'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p. 6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | Camí abandonat i en molts trams cobert de vegetació. | Antic camí que comunicava l'antic nucli de masies de Santa Susanna (Can Mestres, Can Jordà, Can Santpare, etc.) amb la capella de Sant Pere de Riu que era la parròquia de referècia d'aquesta població. El camí d'anant a missa sortia de Mas Vivó Vell fins a Can Pep Bufí i el camí de Terra Roja, al límit amb Tordera. Actualment està abandonat per la manca d'ús i perquè els propietaris de can Mas Vivó Vell n'han barrat l'accés. Malgrat tot, segons els membres de l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM), encara es conserven, entre la densa vegetació, alguns murs de pedra. | 08261-136 | Entre can Mas Vivó Vell i el camí de Terra Roja | 41.6540500,2.6804000 | 473389 | 4611416 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66466-foto-08261-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66466-foto-08261-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66466-foto-08261-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotografies i informació proporcionada per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). Segons Josep M. Massons, també es coneixia com a Camí de vius i de morts. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||
| 66419 | Cursa de cintes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-de-cintes | MERCADER, A., MASSÓ, L. (2005). Passejant per Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. MONFULLEDA, I. (2007). 'Santa Susanna. Cursa de Cintes' dins El Maresme fa festa. Biblioteques Municipals del Maresme: Mataró. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Homenatge a la 65a cursa de cintes festa major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.2 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Visca la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.1 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Recordant la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.4 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | XX | La Cursa de Cintes és una de les activitats més emblemàtiques de la Festa Major de Santa Susanna, que té el dia central l'11 d'agost. Consisteix a despenjar les cintes d'un cordill, amb un punxó, tot pedelant des de dalt de la bicicleta. Abans es penjaven les cintes enrotllades en un filferro, que es lligava des d'un arbre de la plaça de Catalunya fins a la casa del Cantó (actual casal d'avis) o bé al carrer de Sant Ramon. Hi havia dues categories, petits i grans, i les dones no hi participaven. Se sortia de la plaça de Catalunya i s'anava fent voltes per les eixides i el carrer de Sant Ramon fins que no quedaven cintes penjades. Guanyava el participant que havia despenjat més cintes. Segons relata Isidre Monfulleda és una 'cursa divertida i tranquil·la, sense presses, no és per veure qui arriba primer'. | 08261-79 | Nucli urbà de Santa Susanna | Aquesta festa té el seu origen l'any 1940, tot just passada la Guerra Civil. En aquella època cinc joves del poble, Pere Basart, Antoni Pi, Jaume Martori, Josep Gili i Josep Puig, van decidir animar la Festa Major i varen constituir la Comissió de Festes, que es va mantenir fins la dècada de 1970. A part dels actes propis de la festa, van decidir organitzar la cursa de cintes, que ha esdevingut un dels actes més populars. Els primers premis que es donaven era una ampolla de Cava i d'altres més petits com ampolles de licors..., regals que oferien comerços i establiments turístics del moment. L'any 2007 es va fer un homenatge als impulsors de la cursa amb una lligada popular de cintes, una exposició de fotografies i el lliurament d'una placa commemorativa als membres de l'antiga comissió de festes. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66419-foto-08261-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66419-foto-08261-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per Núria Basart i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66421 | Aplec de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-isidre-0 | Festa popular de devoció de Sant Isidre. Se celebra a la capella de Sant Isidre, actualment situada a la plaça de Lillota, per sobre de l'autopista del Maresme. Tot i que Sant Isidre és el 15 de maig, l'aplec se celebra el diumenge següent. L'activitat consisteix en una missa al sant, un dinar de geramanor i ballada de sardanes. Antigament també es feia el tir a la rodella, recuperat el 1983, però que recentment es tornà a prohibir pel perill que comportava. | 08261-81 | Plaça de Lillota | 41.6531700,2.6903400 | 474216 | 4611316 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66421-foto-08261-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66421-foto-08261-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per Núria Basart i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||||
| 66422 | Aplec de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gracia | LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) | Aplec que congrega els feligresos a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia el darrer diumenge de març. L'esdeveniment es va recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. L'aplec consta d'un ofici en honor a la Mare de Déu, ballada de sardanes i vermut popular. | 08261-82 | Mare de Déu de Gràcia | 41.6338900,2.6981300 | 474857 | 4609173 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66422-foto-08261-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per Núria Basart. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||||
| 66418 | Festa major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-28 | MERCADER, A., MASSÓ, L. (2005). Passejant per Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. MONFULLEDA, I. (2007). 'Santa Susanna. Cursa de Cintes' dins El Maresme fa festa. Biblioteques Municipals del Maresme: Mataró. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Homenatge a la 65a cursa de cintes festa major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.2 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Visca la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.1 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Recordant la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.4 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | Festa popular en homenatge a la patrona de la població, Santa Susanna. El dia central és l'11 d'agost però actualment els actes duren uns 6 dies. L'activitat més singular de la festa major és la ja tradicional Cursa de Cintes que comença amb la lligada de cintes popular el primer dia. També és tradicional la pedalada popular, el pregó, el sopar i el ball de festa major, la ballada de sardanes, així com la cercavila amb els gegants de la població: en Sidru, la Susanna i la Gracieta. L'acte central és l'Ofici solemne el dia 11 d'agost a l'església parroquial. | 08261-78 | Nucli urbà de Santa Susanna | La festa major de Santa Susanna celebra des de finals del segle XIX, amb una interrupció durant la Guerra Civil. Durant la dècada de 1940 la festa va rebre un impuls per part de cinc joves del poble, Pere Basart, Antoni Pi, Jaume Martori, Josep Gili i Josep Puig, que van constituir la Comissió de Festes, que es va mantenir fins la dècada de 1970, i varen inventarar la Cursa de Cintes. L'any 2007 es va fer un homenatge a aquest col·lectiu amb una lligada popular de cintes, una exposició de fotografies i el lliurament d'una placa commemorativa als membres de l'antiga comissió de festes. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66418-foto-08261-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66418-foto-08261-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'Ajuntament de Santa Susanna i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||
| 66424 | Contrapàs de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-de-santa-susanna | Esbart Dansaire de Santa Susanna (1995). 'Contrapàs de Santa Susanna' (inèdit) | Dansa que es balla durant l'època de Carnaval a Santa Susanna. Com en moltes danses d'aquest tipus, el Contrapàs de Santa Susanna antigament el ballaven bàsicament homes. En el cas que també hi participessin dones, no calia que anessin aparellats. Els dansaires s'estenien en regle i es movien de costat i en sentit lateral. El capdanser portava el ball des d'un extrem del rengle i feia un seguit de figures lliures sense deixar de fer un moviment oscil·lant. Al mateix temps anava passant per sota de ponts fets amb els braços dels altres dansaires. Quan el capdanser havia fet totes les passades desitjades, havia de desfer el recorregut. La música es tocava amb una coixinera i un flaviol. | 08261-84 | El Contrapàs de Santa Susanna s'havia ballat fins a mitjans del segle XX i la gent gran del poble encara recorden en Joan Buch ('avi Barretina') i Joan Martí ('avi Xacó') com el penúltim i el darrer capdansers. L'any 1995 l'Esbart Dansaire de Santa Susanna el va recuperar de l'oblit. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66424-foto-08261-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66424-foto-08261-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'Ajuntament de Santa Susanna i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||||
| 66420 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-7 | XX | Pessebre vivent on participen unes 150 persones, organitzat per l'Esbart Dansaire de Santa Susanna. La major part de participants són de Santa Susanna però també hi ha amics i parents de fora del poble. Es celebra a la masia de can Ratés i s'obsequien els visitants amb una tassa de xocolata desfeta. | 08261-80 | Can Ratés | El pessebre vivent es fa des de 1999. | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 1998 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66420-foto-08261-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66420-foto-08261-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66444 | Font de Can Pep Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pep-bufi | XIX | L'entorn de la font està abandonat | Conjut de safareig, font i mina, actualment perduts enmig del bosc. La mina d'aigua, en desús, està feta amb murs de pedres i coberta de lloses de pedra. | 08261-114 | Can Pep Bufí | 41.6520000,2.6808800 | 473428 | 4611189 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66444-foto-08261-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66444-foto-08261-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||
| 66445 | Font de Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-curt | L'entorn de la font està abandonat | Deu d'aigua dins el torrent del Sot de Cal Curt. La font està perduda enmig de la vegetació però s'observa la boca d'una construcció de pedres. Estructura indeterminada. | 08261-115 | Sot de Cal Curt | 41.6602400,2.6911200 | 474284 | 4612100 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66445-foto-08261-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||||||
| 66476 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-1 | XIX | Manca la creu que coronava la fita. | Fita termal feta d'un bloc de pedra i calç, d'un metre quadrat en planta per un metre i mig d'alçada, aproximadament. A la part superior s'observa un petit orifici que era l'encaix per una creu metàl·lica, que fa uns anys va desaparèixer. | 08261-146 | Turó de can Pep Bufí | Aquesta fita defineix els límits municipals de Santa Susanna, Tordera i Pineda de Mar, tot i que aquest darrer es troba uns metres més al sud, i es devia edificar durant el segle XIX, quan Santa Susanna va esdevenir municipi independent. | 41.6507100,2.6801200 | 473364 | 4611046 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66476-foto-08261-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66476-foto-08261-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Informacions facilitades per Joaquim Xaubet (SSOM). | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66429 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-del-terme-municipal-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Àrea d'uns 6 km2 situada a l'extrem nord del terme municipal de Santa Susanna, entre l'autopista del Maresme, al sud i la serra de Miralles, al nord. És una zona molt rica a nivell natural, on predominen els boscos d'alzinars i rouredes, i hi proliferen nombroses espècies vegetals i animals. La riera de Santa Susanna neix a la capçalera d'aquest espai i al seu voltant s'hi ha desenvolupat històricament l'activitat agrícola i forestal que ha configurat el paisatge actual. | 08261-89 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | 41.6613900,2.6808300 | 473427 | 4612231 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat en el ple municipal del dia 2 de juliol de 2009 la sol·licitud d'adhesió a l'àmbit del Pla Especial del Montnegre i el Corredor i en conseqüència formar part del Consell Coordinador, com a òrgan gestor del Parc. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||||||
| 66427 | Riera de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-susanna | GRECCAT (2009). Auditoria ambiental supramunicipal dels municipis de Palafolls i Santa Susanna. Memòria descriptiva. Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) POMÉS, J. (2009). 'Santa Susanna, un municipi genuïnament agrari a la costa del Maresme (1890-1986)'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 95. Mataró Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La riera de Santa Susanna, un espai per protegir'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 4. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Tots SSOM la riera (I). Quan la riera trenca i fa mal'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.6-7 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Tots SSOM la riera (II). La riera, camí de pas'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.4 | Està ben conservada en el tram superior i mitjà, però en el tram inferior està altament antropitzat. | Curs fluvial que rega tota la vall de Santa Susanna. La seva capçalera és a la serra de Miralles i es nodreix dels nombrosos torrents, fonts naturals i fondalades de la vall. Com totes les rieres del Maresme, té una llargada curta, en aquest cas uns 5,8 km, amb una llera natural que oscil·la entre els 2 i els 20 m d'amplada. La riera històricament ha conviscut amb el desenvolupament agrícola i urbà, i la població l'ha anat adaptant a les seves necessitats. Així doncs, al llarg de la riera s'hi localitzen pous, recs o murs de contenció, que la modelen segons les necessitats d'explotació del territori. Més enllà de totes les èpoques històriques de Santa Susanna, la riera ha estat també l'eix que ha vertebrat la vall: tradicionalment la seva llera ha servit d'eix viari i amb el temps s'han adequat camins paral·lels per evitar les cícliques crescudes d'aigua. Distingim bàsicament tres trams: el tram superior, a la falda de la serra de Miralles (serralada Pre-litoral), que transcorre per zona forestal; el tram mitjà, des de can Jordà fins a can Creus, que transcorre per una zona encara rica agrícolament; i el tram inferior, que és el més urbanitzat i en bona part està canalitzat. Bona part de la riera conserva la típica vegetació de ribera, especialment al tram superior, mentre que els trams més antropitzats predominen els canyissars i la plantació de plàtans, alzines, verns i altres especímens d'interès natural. | 08261-87 | Riera de Santa Susanna | 41.6479100,2.6975200 | 474812 | 4610729 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66427-foto-08261-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66427-foto-08261-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'auditoria ambiental redactada per GRECCAT defineix dues verndes al tram alt de la riera i una tercera al torrent de la Font de la Cadireta, afluent de la riera de Santa Susanna, com a hàbitats d'interès comunitari prioritari, que calen protegir. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||||
| 66357 | Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-gracia-1 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVIII-XX | Ermita d'una sola nau de planta rectangular i amb un absis semicircular. La construcció està orientada a sudest i davant de la porta hi ha un porxo. La façana està coronada per un companar d'espadanya d'un sol ull. A la part posterior, a l'oest, hi ha una petita la sacristia adossada a l'edifici principal. Tot l'exterior està arrebossat i emblanquinat i l'interior de l'església està decorat amb un mosaic tipus trencadís amb motius marins. | 08261-17 | Turó de Gràcia | L'ermita va ser construïda l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i que està dins el terme municipal de Santa Susanna. L'any 1981 es va restaurar i es va decorar l'interior amb un mosaic obra de Josep Perpiñà. | 41.6338900,2.6981300 | 474857 | 4609173 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'ermita forma part del terme municipal de Santa Susanna, tot i que és propietat de l'Ajuntament de Pineda de Mar i té molta devoció en aquesta segona població. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66376 | Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre | GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Capella-oratori contemporània, de planta circular i semi-oberta a la natura. Està construïda amb diversos materials combinats: mur de pedra, reixes metàl·liques i vidre. La coberta és de teules planes i se sustenta per una estructura metàl·lica, deixant uns petits espais de ventilació. És una construcció molt sòbria, sense decoració i amb les parets interiors de pedra o el sostre enguixat de color blanc. L'altar és molt simple: consta d'una llosa de marbre sostingut per quatre peus d'acer inoxidable, al damunt d'un presbiteri semicircular. L'entorn de la capella és un parc amb abets arrenglerats. | 08261-36 | Plaça de Lillota | Edifici que va substituir l'antiga capelleta que cas ser enderrocada per la construcció de l'autopista del Maresme. Precisament aquí, és on any rere any se segueix celebrant el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, tot i que se celebra el diumenge següent. | 41.6531700,2.6903400 | 474216 | 4611316 | 1995 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66376-foto-08261-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'interior està força brut de fulleraca, papers, etc. perquè és una construcció semi-oberta. L'antiga capella es va enderrocar a causa de la construcció de l'autopista del Maresme C-31, malgrat que estava inclosa en l'inventari del patrimoni arquitectònic del Pla General d'Ordenació Municipal de Santa Susanna (1982). | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66331 | Platja de les Dunes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-les-dunes | Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008) | Platja d'uns 800 metres de longitud situada a la banda sud de la línia de costa de Santa Susanna, entre la riera i el límit municipal amb Pineda de Mar. L'any 2002 l'Ajuntament de Santa Susanna va iniciar el pla d'ordenació de la zona. Atès que és una platja ben conservada, es va endegar un projecte de recuperació mediambiental que consisteix en consolidar i reconstruir les dunes i replantar la vegetació pròpia del litoral. Actualment hi ha un pla pilot d'una duna al costat del búnquer antiaeri, on trobem espècies botàniques com la lleteresa de platja (euphorbia paralias), l'esporobolus (sporobolus pungens), el passacamins marí (polygonummaritimum) o el melgó marí (medicago marina). | 08261-91 | Passeig Marítim | 41.6271900,2.7068800 | 475583 | 4608426 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | La duna està delimitada per una corda perimetral que indica una zona on no és permès trepitjar. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||||||
| 66365 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-4 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVIII-XIX | El mur de l'era presenta nombroses fisures i materials despresos. | Antiga masia enderrocada. Constava d'una planta quadrada i teulada a doble vessant. Actualment hi ha una casa de nova construcció. Només es conserva un mur semircular de pedres llogades amb calç per contenir la terrassa de l'antiga era, que encara conserva part del paviment de rajols. Al talús posterior de la casa en construcció s'observen restes d'antics paraments de la masia, que probablment estava construïda de forma aterrassada, aprofitant l'orografia del terreny. | 08261-25 | Urbanització de Can Font | El cognom Font es documenta a la zona des del segle XVI. L'any 1757 n'és propietari Josep Clavell. Durant la segona meitat del segle XX, els seus terrenys es van parcel·lar i urbanitzar. | 41.6436200,2.7033400 | 475295 | 4610251 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66365-foto-08261-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66365-foto-08261-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66365-foto-08261-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | La masia s'ha enderrocat recentment, malgrat que estava inclosa en l'inventari del patrimoni arquitectònic del Pla General d'Ordenació Municipal de Santa Susanna (1982). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66473 | Torre de Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-creus | XVI | Presenta esquerdes estructurals i té la teulada coberta de vegetació. | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Creus. Es troba situada en un lateral de l'edifici, sobresortint respecte la seva façana, i es distingeix per l'amplada dels seus murs. La torre es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells, coberts amb volta de canó, on s'oberven restes d'encanyissat. A la planta baixa hi ha una petita porta amb llinda de fusta i petites espitlleres, i al primer pis les finestres tenen llindes de pedra. L'acabat exterior és arrebossat amb morter de calç.</p> | 08261-143 | Masia de Can Creus | <p>No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part de la masia original de Can Creus documentada des del segle XVI.</p> | 41.6448900,2.7007900 | 475083 | 4610393 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66473-foto-08261-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66473-foto-08261-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66473-foto-08261-143-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Creus, creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||
| 66471 | Torre de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-jorda | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna.</p> | XIV | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Jordà. Es troba situada a la part posterior de l'edifici, que es trobava annexa al mas original, de planta rectangular, i es distingeix per l'amplada dels seus murs i el tipus de parament. La torre original es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells i sobresurt respecte el volum de la masia: la planta baixa ha quedat integrada en el celler de la casa, i al primer pis hi ha una habitació, amb accés per un portal d'arc de mig punt adovellat. La torre conserva una finestra gòtica geminada a l'est i l'accés tapiat a la primera planta, al nord, on també s'observa una petita espitllera. A l'interior de la torre, el parament dels murs és de pedra irregular disposada, en alguns trams en espiga, mentre que a l'exterior és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades.</p> | 08261-141 | Camí d'Horsavinyà | <p>La família Jordà està documentada en aquesta zona des de principis del segle XIV. L'actual mas Jordà l'hauria adquirit Bernat Jordà que fins al segle XV era l'hospici o casal dels Pineda. No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part del mas original de Can Jordà.</p> | 41.6572500,2.6857300 | 473834 | 4611770 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66471-foto-08261-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66471-foto-08261-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66471-foto-08261-141-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Jordà i constar en la mateixa fitxa de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya (Generalitat de Catalunya), creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||
| 66472 | Torre de Can Mas de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-mas-de-dalt | XVI | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Mas de Dalt. Es troba situada en un lateral de l'edifici, sobresortint respecte la seva façana, i es distingeix per l'amplada dels seus murs. La torre original presenta la base lleugerament atalusada, es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells, coberts amb volta de canó, on s'oberven restes d'encanyissat. A la façana sud i est presenta finestres afegides amb posterioritat. El parament dels murs és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades.</p> | 08261-142 | Mas de Dalt, s/n | <p>No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part de la masia original del Mas de Dalt, documentada des del segle XVI.</p> | 41.6420000,2.7062800 | 475539 | 4610071 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Mas de Dalt, creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||
| 66451 | Sínia de can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-rabassa | XIX-XX | Presenta moltes fisures i hi creix la vegetació | Estructura formada per un pou fet de maons, dins un recinte delimitat per un mur de pedra i calç, de poca alçada. Actualment l'extracció d'aigua és motoritzada. | 08261-121 | Camí de la font del Boter | 41.6381700,2.7033600 | 475294 | 4609646 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66451-foto-08261-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66451-foto-08261-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66451-foto-08261-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat l'estat de conservació, interpretem que es tracta d'un vògit per extreure aigua del pou. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||
| 66436 | Can Cassussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassussa | XVIII-XX | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Està orientada al nord i té alguns cossos afegits a la part posterior. La construcció està molt modificada com a segona residència, mantenint la volumetria però no els materials ni els criteris tipològics d'aquest tipus d'edifici. | 08261-106 | Camí de Sant Pere de Riu | si bé els origens de la masia es remunten al segle XVIII, l'actual construcció és bàsicament del segle XX. | 41.6526500,2.6840000 | 473688 | 4611260 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66436-foto-08261-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66436-foto-08261-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66436-foto-08261-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | No conserva elements arquitectònics originals. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||
| 66378 | Can Burjons Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burjons-vell | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX-XX | Completament reformada | Masia de planta rectangular, orientada al sud, amb la teulada a dobre vessant i el carener perpendicular a la façana. Té diversos cossos afegits als laterals i una terrassa sostinguda per columnes a la façana. L'edifici consta de planta baixa, un primer pis i golfes. La darrera restauració de l'edifici ha mantingut la volumetria de l'edifici però no es conserven elements constructius originals. | 08261-38 | El Veïnat | Històricament la masia de can Burjons era al centre del Veïnat, però al segle XIX els propietaris varen instal·lar-se a l'actual Can Burjons Vell. | 41.6491900,2.6928900 | 474427 | 4610873 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66378-foto-08261-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66378-foto-08261-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66378-foto-08261-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | S'anomena Can Burjons Vell perquè els antics propietaris de Can Burjons, que estava situada al costat de Can Planas, actualment en runes, s'hi van desplaçar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66448 | Pou de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jorda | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII | Pou i safareig fets de pedra i calç, amb lloses que cobreixen les superfícies. El pou és de planta circular amb dos brancals fets amb carreus de pedra treballada que sostenen una gran llosa de pedra fent de travesser. Aquesta peça, que suporta la corriola de ferro, presenta esculpida una data (1710), que podria correspondre l'any de construcció. | 08261-118 | Camí d'Horsavinyà | Segons la data gravada al pou, és de l'any 1710. | 41.6569700,2.6853000 | 473798 | 4611739 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66448-foto-08261-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66448-foto-08261-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66448-foto-08261-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Segons els SSOM, en un document antic conservat a l'arxiu de Can Jordà, el safareig s'omple amb aigua de la riera de Santa Susanna. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66465 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-1 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Antic camí rural que creua el terme municipal de sudest a nordest i té continuïtat cap als municipis veïns. Actualment és asfaltat i és l'eix viari vertebrador de les masies i finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc | 08261-135 | Carretera Vella | El Camí del Mig és un eix viari rural que creua la comarca del Maresme que s'ha mantingut, amb més o menys continuïtat de temps remots. La historiografia tradicional l'atribueix a una perduració de l'antiga Via Augusta. Al segle XVIII, amb la construcció del Camí Ral, molts trams del Camí del Mig varen quedar relegats a un ús únicament agrícola o es varen abandonar. | 41.6330200,2.7081800 | 475694 | 4609073 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Segons informen alguns propietaris de finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc, hi ha un camí entre els camps de conreu, a uns 200 m en direcció a la costa, que també anomenen Camí del Mig i l'actual camí del Mig potser seria el Camí Ral. D'aquest camí en queden algunes traces però en general es troba en finques privades i s'ha desdibuixat la major part de la traça. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||||
| 66452 | Pou i bassa de cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-bassa-de-cal-petit | XVIII-XIX | Conjunt de pou i bassa fets de pedra i calç. El pou és de planta semicircular i la bassa de planta rectangular. | 08261-122 | El Veïnat | 41.6497100,2.6952500 | 474623 | 4610930 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66452-foto-08261-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66452-foto-08261-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66452-foto-08261-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Són els únics elements conservats de l'antiga masia de cal Petit. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||||
| 66345 | Torre de Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-rates | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca una neteja exterior i consolidar materials. Al capdamunt hi ha instal·lada permanentment una estrella de Nadal que desvirtua l'element. | <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base lleugerament atalussada. Està construïda amb pedra i morter de calç i els sostres ovalats de la planta baixa i els dos pisos conserva la traça de l'antic encanyissat. Originàriament la torre era exempta però actualment es troba integrada en un conjunt format per la masia i les cavallerisses de can Ratés. Té dues entrades: una portella a la banda del pati per accedir a la planta baixa, i una altra al primer pis, que dóna accés a la part superior de la torre des de l'interior de la masia, a través d'un petit cos adossat. A la part posterior també té un accés a la planta baixa, tot i que no és original. La torre té una finestra i espitlleres a cada planta, distribuides irregularment, fetes amb llindes de pedra. La torre està coronada amb una corsera de pedra amb merlets esglaonats de maons al capdamunt i s'accedeix per un badalot de maons. Sota la finestra del primer nivell hi ha una inscripció sobre pedra que commemora l'any de construcció (1584). L'exterior encara conserva part d'un encalat blanc, fins a la meitat de la torre.</p> | 08261-5 | C. Montseny, s/n | <p>La Torre de guaita fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584, segons indica la inscripció que hi ha sota la finestra del primer nivell. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6402200,2.7085500 | 475727 | 4609873 | 1584 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També condeguda com a Torre de Can Raters o Torre del Refugi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||
| 66349 | Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rates | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVI | Mas fortificat del segle XVI i transformat en finca senyorial al segle XIX. L'edifici principal de la masia és una construcció de planta rectangular, emplaçada en una petita elevació del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un nivell semisoterrani. La telada, de teules àrabs, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana, orientada al sud, té una portalada d'entrada quadrangular amb dovelles de pedra, dos finestrals a cada costat i tres finestres més al nivell del primer pis. Al capdamunt de la porta hi ha un escut heràldic esculpit en pedra. A l'extrem esquerre de la façana, a una cota inferior, hi ha una porta més petita per accedir al semisoterrani. L'accés principal a la casa es fa per una escalinata d'obra i maons que salva el desnivell del terreny entre el pati i la pròpia masia. A la banda est de l'edifici original de la masia s'hi adossa un cos amb una terrassa coberta i envoltada d'arcades. I a la banda oest s'hi adossa un petit cos irregular que uneix la masia amb la torre i té un accés propi a través d'una porta adovellada rectangular. Al costat sud de la torre de guaita hi ha un edifici construït al segle XIX com a cavallerisses. És una construcció de planta rectangular i força allargada, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa amb set grans portalades i un primer pis amb set finestrals biforats amb columnetes centrals. La masia, la torre i les cavallerisses formen un conjunt arquitectònic en forma de L, entorn d'un pati. Des del segle XIX, quan es va transformar en una finca senyorial, can Ratés està envoltada d'una tanca d'obra i ferro i de jardins. A dins de la finca també hi ha un llac per a usos lúdics i ornamentals, i també altres construccions com una caseta i un pou d'aigua. | 08261-9 | C. Montseny, s/n | La torre de guaita de can Ratés fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584. La següent referència històrica que disposem és del segle XVIII quan són propietaris la família Gilbert. L'any 1861 l'adquirí la família Ratés, que va construir un palauet amb grans estables i un llac, en el lloc on probablement ja hi havia hagut una bassa. Les fonts d'informació indiquen que era una zona rica d'aigua, que devia venir canalitzada des de la riera, pous o deus naturals. Finalment la masia va passar a la família Amer, i des del 1989 l'Ajuntament de Santa Susanna n'és el seu propietari. Actualment és un equipament municipal per a actes culturals de la població. La tanca de ferro és de la dècada de 1980 i el tram que envolta la masia per darrera no hi era, perquè la finca quedava tancada pel bosc, no hi havia cap camí. | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Can Raters o Can Roters. | 119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66351 | Paret d'en Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-den-rates | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La restauració de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Inauguració de la restaruació de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Restaurada i musealitzada l'estiu de l'any 2009 | Canalització d'aigua d'uns 195 m de llargada, paral·lela al camí de la riera de Santa Susanna. Està composta per una conducció de ceràmica, de 22 cm de diàmetre i l'interior amb vidrat marró, al damunt d'un mur d'uns 50 cm d'amplada fet de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç. A l'extrem sud de la canalització es conserva un dels pous, que és de base quadrada i està fet de maons lligats amb morter de calç i està cobert per una petita cúpula també de maons. Aquesta estructura feia de sifont per creuar la riera. A dins la riera encara s'observa part del pou de la banda oest. | 08261-11 | Sot d'en Pomero | La conducció va ser construida per encàrrec de Josep Ratés que va adquirir el mas Poch (actual mas Ratés) cap a l'any 1860. El Sr. Ratés va convertir el mas en una casa senyorial i va fer construir un llac d'esbarjo. L'aigua necessària per la finca, les terres i un molí hidràulic provenia d'una deu situada a un quilòmetre i mig en direcció nord. La conducció també aportava aigua a safarejos d'altres masies. La resta de la canalització anava soterrada i disposava de diversos sifons per salvar desnivells del terreny. La canalització va deixar de funcionar a la dècada de 1960. L'any 2007 una maquina excavadora, que treballava en el soterrament de cables elèctrics que provenien de la subestació del Veïnat, va malmetre una part de la paret, fet que va motivar la seva catalogació com a BCIL i s'ha restaurat. | 41.6415600,2.7041800 | 475364 | 4610023 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Canalització d'en Ratés. Segons l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria, la captació d'aigua es feia a la riera de Santa Susanna, més o menys a l'emplaçament de l'actual subestació elèctrica ubicada al Veïnat. Des d'aquest indret la conducció era soterrada per una mina fins a la finca de can Creus, on devia creuar la riera i esdevenia una conducció vista. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66443 | Ca l'Amèlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamelia | Masia molt reformada. A la plana del davant, al costat de l'autopista del Maresme, es conseva un pou circular fet de pedra. | 08261-113 | Antic camí de Palafolls a Sant Pere de Riu | 41.6530500,2.6982300 | 474873 | 4611300 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66443-foto-08261-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66443-foto-08261-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66443-foto-08261-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Mas Vilajoan. Desconeixem les seves característiques perquè no ha estat possible accedir-hi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||||
| 66405 | Casa del carrer de Sant Ramon, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-ramon-num-8 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | L'establiment comercial del baix ha transformat totalment la composició i l'estil cromàtic de la façana. | Casa entre mitgeres d'un sol cos, amb la planta baixa força modificada. La finca té façana només al carrer de Sant Ramon, a diferència dels immobles laterals que també comuniquen amb el carrer de Montagut. L'edifici consta de planta baixa més pis sota coberta. L'establiment comercial de la planta baixa ha aixamplat considerablement l'antiga portalada de la casa, però a l'esquerra s'ha mantingut una porta de menors dimensions per accedir a l'habitatge del pis. Al primer pis hi ha un balcó que ocupa tota la façana amb dues portes simètriques emmarcades amb un esgrafiat. La façana acaba amb una sanefa de rajoles amb motius florals, intercalades per unes reixetes de ceràmica que permeten la ventilació de l'espai sota teulada. Al capdamunt hi ha una barana d'obra per la terrassa de la casa. L'acabat de la façana original era un encalat blanc, conservat només al primer pis. | 08261-65 | Carrer de Sant Ramon, núm. 8 | És una casa d'un dels carrers més antics del nucli urbà de Santa Susanna. Els carrers de Sant Ramon i de Jaume I es començaren a urbanitzar al segle XIX, prop del Camí Ral, i hi anaren a viure algunes famíles que abans vivien a les masies. | 41.6356400,2.7072100 | 475614 | 4609364 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66405-foto-08261-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66405-foto-08261-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66405-foto-08261-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a can Geroni. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66369 | Can Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonet | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVI-XIX | Masia de planta rectangular amb una torre adossada a la cantonada nordest. La construcció s'adapta a l'orografia del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un soterrani amb accés propi per la part baixa del camí d'accés. Té coberta de teules àrabs, a doble vessant amb el caraner paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada al sudest, presenta una portalada d'accés adovellada amb la data d'una restauració (1807). Totes les obertures són alineades amb l'ampit, la llinda i els brancals de carreus de pedra. Algunes obertures tenen un petit balcó amb poc voladís i barana de ferro. La teulada acaba amb un ràfec simple i les parets estan encalades i pintades de color cru. | 08261-29 | Can Bonet, s/n | El 1416 el propietari del mas era Francesc Bonet, qui va casar el seu fill Jaume amb Margarida Monet, de Calella. En aquest moment, el mas rebia el distintiu “d'Avall”, ja que a l'indret hi existia el mas Bonet d'Amunt, documentat des de finals del segle XIV, en l'actualitat desaparegut. La casa va canviar de mans durant els segles posteriors, essent propietat dels Juanysacreu a principi del segle XIX. En aquest període, la casa i la torre van ser reformades. Els seus descendents la mantenen en l'actualitat. | 41.6384300,2.7092600 | 475786 | 4609674 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Bonet d'Avall, perquè antigament hi havia Can Bonet d'Amunt, o Mas Fluvià, en referència als actuals propietaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66371 | Can Mestroi (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestroi-jaciment | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. | Probablement el traçat del camí d'accés a can Mestroi, l'antiga bassa i l'autopista C-32 han destruït bona part del jaciment | L'any 1987 hom va localitzar fragments de ceràmica ibèrica a torn al costat del camí que porta a can Mestroi des de la riera de Santa Susanna, just per sota de la bassa que hi havia al costat de la masia. La major part del material estava concentrat en un indret del talús del camí. També, al costat de can Mestroi es va trobar un altre fragment de ceràmica ibèrica aïllat. Actualment no s'observen restes arqueològiques a causa de la densitat de vegetació i no és possible interpretar cronològicament i funcionalment el jaciment. | 08261-31 | Finca de can Mestroi | Josep M. Defaus i Albert Martín varen identificar el jaciment en motiu de la redacció de la carta arqueològica (1987). L'any 2008 es va efectuar una nova prospecció arran dels treballs d'actualització de la carta arqueològica. | 41.6508500,2.6952000 | 474620 | 4611057 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66371-foto-08261-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66371-foto-08261-31-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Mastroi. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66381 | Can Mestroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestroi | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | Masia de planta rectangular, orientada a l'est, amb la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de diversos cossos, amb planta baixa i un pis. Els centrals probablement són originals i els dels extrems, que perllonguen la teulada, són més moderns. És una construcció molt sòbria, sense gran portalada ni finestrals. Només, una finestreta de la planta baixa conserva l'obertura amb pedra treballada. No descartem que les successives reformes de l'edifici hagin amagat o eliminat altres elements constructius de pedra. La masia es troba situada en una plana elevada damunt del Veïnat i antigament tenia un petit estany, avui dessecat. | 08261-41 | Finca de can Mestroi | El mas pertanyia als Salichs, fins que el van vendre als Soler de Can Bonet. Més tard, el masover Francesc Montfulleda va adquirir-lo, i posteriorment ha anat canviat de mans. Per la tipologia de la masia considerem que és del segle XIX i molt reformada al segle XX. | 41.6506700,2.6956000 | 474653 | 4611036 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66381-foto-08261-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66381-foto-08261-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66381-foto-08261-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Mastroi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66361 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-7 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XIX | Restaurada com a segona residència | Masia que consta de diversos cossos afegits fruit de divereses ampliacions. La construcció original, situada al centre i orientada al sud, és de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana, lleugerament desplaçat cap a l'esquerra. La porta i les finestres són quadrades i l'acabat original era un encalat de color ocre. La resta de cossos de la masia, destinats a magatzems i corrals, s'afegeixen pels dos costats a la masia original. Actualment la masia està integrada en una finca enjardinada, destinada a la segona residència. El conjunt de la construcció s'ha restaurat amb criteris homogenis, mantenint la volumetria, però amb un acabat exterior de color blanc i incorporant elements arquitectònics no originals,. | 08261-21 | Camí de la Font del Boter, s/n | La primera referència documental del Mas Puig de Fontferrera data de 1431. No obstant, la tipologia de la masia actual sembla correspondre als segles XVIII-XIX. | 41.6379800,2.7023200 | 475208 | 4609626 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Puig del Racó o de Fontferrera. Ha estat impossible accedir a la finca i la foto aportada és de la dècada de 1960, i ha estat cedida per Núria Basart. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66360 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-0 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. | XVI-XVII | restaurada | Edifici de planta rectangular molt àmplia i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està envoltada d'un mur i té un extens i ostentós jardí al voltant. La casa té un portal adovellat i finestres amb llindes amb brancals i ampit de pedra treballada i un rellotge de sol a la façana. A les dues cantonades hi ha dos torreons coberts amb volta, que servien de comuna. La masia està envoltada d'antics coberts per a bestiar i magatzem. | 08261-20 | C. del Lleó, 10 (Urbanització de Can Torrent, 73) | El primer document que esmenta aquesta masia és una compra-venda de l'any 1325, tot i que la masia actual és el resultat de diverses reformes d'època moderna, bàsicament del segle XVII. | 41.6386900,2.7124600 | 476052 | 4609702 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Torrent del Mas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66414 | Regs del camp del Titus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regs-del-camp-del-titus | XIX | Està seccionat per la banda est, probablement en urbanitzar el carrer del Bou. | Conducció d'uns 110 metres que rega els camps delimitats per la carrertera N-II, el carrer del Bou i un camí agrícola que creua la finca, des d'una bassa situada al costat d'un cobert dels horts de cal Tit. La canalització és de secció quadrada i està construïda damunt d'un petit aqüeducte, amb arcades de 1,5 m d'amplada. La totalitat del rec és fet de maons lligats amb morter de calç. | 08261-74 | Horts de cal Tit (c. del Bou, s/n) | 41.6340400,2.7032300 | 475282 | 4609188 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66414-foto-08261-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66414-foto-08261-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66414-foto-08261-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Canal de Reg. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||
| 66364 | Can Mas de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-dalt-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVI-XIX | L'entorn està molt transformat amb criteris historicistes poc rigorosos. | Masia composta per diversos cossos fruit de nombroses ampliacions i remodelacions. L'edifici original està compost per tres cossos rectangulars orientats a sudest. Probablement l'edifici s'articula a partir de la construcció de la dreta, que sobressurt respecte de la façana. És una construcció de planta quadrada amb la base lleugerament atalussada, que podria ser una antiga torre de guaita (aquesta base es troba lleugerament rebaixada per les obres de rehabilitació del complex). La volta interior de la planta baixa encara conserva les traces d'un encanyissat. Els altres dos cossos s'adossen al primer edifici. L'accés principal és una portalada adovellada amb volta de punt rodó. Tant a la planta baixa, com al primer pis i al semisoterrani hi ha finestres amb els brancals, ampits i llindes també de pedra treballada. Tot l'edifici és obra de maçoneria i actualment l'acabat és amb la pedra vista. La part posterior de la masia actualment té una portalada amb els brancals de pedra i la volta de maons, però no és original. També es conserven algunes finestres de pedra de menors dimensions respecte de les del davant. L'entorn de la masia està notablement modificat perquè l'edifici s'ha convertit en un complex lúdic i festiu per turistes. L'antiga era i els antics coberts de pallers, corrals i magatzems, ara formen part dels menjadors i sales de festes. | 08261-24 | Mas de Dalt, s/n | La possible torre original de la masia correspon a un edifici de probablement el segle XVI. Una de les finestres posteriors conserva una llinda amb la data de 1560, tot i que és dubtós que originalment correspongui en aquest emplaçament. | 41.6419800,2.7062000 | 475532 | 4610069 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Masia de Dalt o La Siesta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66333 | Paret de Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-cal-tit | XIX | La construcció necessita petites reparacions. | Conducció d'aigua d'uns 182 m de llargada que comunica una sínia ubicada a l'entrada de la finca de Cal Tit o Horta Vives, fins a una bassa d'aigua, situada al costat d'una barraca de camp. La canalització és de peces ceràmiques amb parets de maó i s'assenta al damunt d'un mur de pedra i maons lligats amb morter de calç, d'uns 50 cm d'amplada. Cada 10 m aproximadament s'aixeca un pilar de maons, buit per dins, que té un orifici de sortida d'aigua per regar els camps. Aquests pilars o canalitzacions de distribució d'aigua estaven encalats pels seus quatre costats, fet que evidencia que el rec actual aprofita les restes d'una conducció anterior, sobreelevada com un aqüeducte, que es devia reforçar a causa de la seva fragilitat. La paret acaba en un petit edifici de maons i calç on hi ha la sínia de distribució de l'aigua als camps. | 08261-93 | Horts de cal Tit (c. del Bou, s/n) | 41.6346000,2.7043500 | 475375 | 4609250 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Rec de l'Horta Vives. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||
| 66344 | Torre de Can Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-bonet | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI-XIX | <p>Torre de planta quadrada de quatre pisos i sostre pla, adossada a la masia de can Bonet . Conserva algunes finestres gòtiques de llinda plana i pedra treballada i algunes espitlleres. També conserva les restes de dues mènsules d'un antic matacà. La torre està coronada per una cornisa i un mur calat que fa de barana del terrat. Al capdeamunt del terrat s'aixeca un petit badalot quadrangular rematat per merlets esglaonats. Les parets exteriors estan encalades i pintades de color ocre, fruït d'una reforma de principis del segle XIX.</p> | 08261-4 | Can Bonet, s/n | <p>La primera notícia documental de can Bonet d'Avall prové de l'any 1416 que fa referència al casament del fill de Francesc Bonet propietari, en Jaume Bonet, amb Margarida Monet. La casa i la torre probablement tenen els seus origens al segle XV però la fesomia actual és de les reformes efectuades a inicis del segle XIX, en les quals s'aixecà un nivell.</p> | 41.6384200,2.7094400 | 475801 | 4609672 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Torre de Can Bonet d'Avall, perquè antigament hi havia Can Bonet d'Amunt, o Mas Fluvià, en referència als actuals propietaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||
| 66403 | Cal Corretger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corretger | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Edifici restaurat i ben conservat | Edifici exempt, de planta quadrada i teulada a tres vessants, cap als laterals i a la part posterior. Consta de planta baixa, primer pis i planta sotateulada i té un cos afegit al sudest com a vestíbul d'entrada principal i terrassa. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes de ferro forjat amb elements ornamentals. La façana, orientada cap al sud, és sòbria i les parets estan emblanquinades. La casa es troba a l'interior d'una finca enjardinada, envoltada per una paret d'obra i al davant té una gran palmera, típica de les cases d'estiuejants. | 08261-63 | C. Sant Ramon, núm. 1 | La casa va ser erigida per la família Corretger, molt arrelada a la vila de Santa Susanna des del segle XIV. Alguns membres de la família van fer fortuna a Amèrica a finals del segle XIX i principis del segle XX. | 41.6351500,2.7072100 | 475614 | 4609310 | 1940 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66403-foto-08261-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66403-foto-08261-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66403-foto-08261-63-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Lluís Corretger | També rep el nom popular de casa de les Bombes, motivat per un molí de vent que antigament hi havia darrera de la finca. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||
| 66450 | Horta Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-vives | XIX | Masia composta per diversos cossos. L'edifici original és de planta en forma de L, amb la part frontal més llarga que la posterior. Està orientada a sudest, consta de planta baixa i pis i té la teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. És una construcció feta amb maons i la façana està acabada amb un encalat de color ocre. Al costat i a la part posterior se li afegeixen altres construccions de menors dimensions com a magatzems. A la part posterior també hi ha una gran bassa d'aigua. La masia està envoltada de camps de cultiu d'horta. | 08261-120 | Camps de l'Horta Vives | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XIX. | 41.6351500,2.7033700 | 475294 | 4609311 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66450-foto-08261-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66450-foto-08261-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66450-foto-08261-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Cal Tit. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||||
| 66409 | Can Soler Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-nou | XX | Manca manteniment de l'edifici. | Casa de planta quadrada, de planta baixa i terrat superior. Orientada al sudest, manté una rigorosa simetria de la façana, amb la porta al centre i dues finestres a cada costat. Les obertures centrals es troben més sortides respecte la línia de façana. L'edifici està coronat per una barana d'obra de maons, al centre de la qual hi ha un frontó circular amb un emblema indeterminat esgrafiat. L'edfici és d'obra de maçoneria amb les obertures i la barana de maons de terrissa. L'acabat exterior és un encalat que combina el blanc i l'ocre. A pocs metres, a l'esquerre hi ha una barraca de pagès i una bassa circular, totes dues fetes amb obra de maons de terrissa. | 08261-69 | Carretera Vella (Pla de la Torre) | Probablement era una masia que s'hauria transformat en casa d'estiueig a mitjans de segle XX. Actualment encara s'hi manté activitat agrícola. Segons l'actual propietari la construcció és de l'any 1935. | 41.6355100,2.7148000 | 476246 | 4609348 | 1935 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66409-foto-08261-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66409-foto-08261-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66409-foto-08261-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Can Careto. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66447 | Mas Galter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-galter | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XX | Edifici de planta irregular fruït de diverses fases d'ampliació i reformes. L'edifici original és una masia de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a l'antiga façana, que era a l'est. Encara es conserva l'antiga porta amb volta adovellada i una finestra del primer pis, també adovellada, actualment a l'interior de la casa. Davant de la masia hi havia un pati, que posteriorment s'hauria construït, i al costat nord l'estable dels cavalls. Probablement l'accés a la torre es feia per un pont des del primer pis de la masia. A la part posterior de l'antic mas es conserva parcialment l'era, feta amb un mur circular i rajols de terrissa, i al costat sud una petita bassa de pedra. Amb la reforma de l'any 1933 l'edifici té l'accés al sud. La façana consta d'una porta i tres finestres rectangulars a la planta baixa, unes reixes de ventilació del nivell sotateulada i un petit frontó que tapa la vista de la teulada. A la banda oest hi ha un magatzem contemporani annex i un cobert per a eines i maquinària. | 08261-117 | C. del Bou, 25 | Entre els segles XIV i XIX, el mas Galter apareix esmentat dins els límits d'una finca veïna. El 1440, quan n'era propietari Pere Galter, s'hi va construir una torre de defensa, pels nombrosos atacs de pirates i bandolers que es produïen en les poblacions costaneres durant aquest període. El mas va ser comprat el 1933 per l'indiano Lluís Pi, la família del qual en manté la propietat en l'actualitat. L'edifici actual és del segle XX, tot i que conserva algunes parets, a l'interior, de la masia que semblen correspondre del segle XVIII. | 41.6373000,2.7055300 | 475475 | 4609549 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66447-foto-08261-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66447-foto-08261-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66447-foto-08261-117-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Can Pi, en referència al cognom dels actuals propietaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | ||||||||
| 66342 | Torre de Vall Xirau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vall-xirau | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XV | Restaurada | <p>Torre de guaita de planta circular i base atalussada. Està situada en un indret elevat, a la falda sud del turó del Bosc Gran i té una visibilitat excel·lent. És una construcció de pedra i morter i coronada amb un conjunt de mènsules corregudes de l'antic matacà. Conserva algunes finestres i espitlleres adovellades. La torre és annexa a l'antiga masia, actualment reformada com a segona residència, enmig d'una zona enjardinada. El seu entorn actualment es troba notablement transformat per una urbanització.</p> | 08261-2 | C. Formentor, 55 (Urbanització Alt Maresme) | <p>El Mas Vallxirau és esmentat per primera vegada a l'any 1445 i en tenim poca informació documental. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6392300,2.7155600 | 476311 | 4609761 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre Vallgirau o la Torre del Xirau. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||
| 66341 | Torre de Mas Galter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-galter | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XV | La torre ha perdut el coronament i té alguns elements adherits (cables elèctrics, senyalització de carrer) | <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base atalussada. Està adossada al mas Galter que va ser completament transformat en casa d'estiueig després de la dècada de 1930. La construcció és de pedra lligada amb morter de calç. La torre tenia l'accés per la banda del mas, que comunicava amb una passera des del primer pis. A banda sud, orientada al mar, hi ha una finestra rectangular amb llindes de pedra i a la part més alta s'observen les restes d'una possible segona finestra. A la part posterior s'hi adossa un garatge modern. La planta baixa, que era l'antic polvorí, actualment és la bodega de la casa i té una porta moderna, però l'accés es feia descendint des del primer pis. D'aquí en surt també una escala de cargol de pedra treballada que permet l'accés al terrat de la torre, a través d'un badalot. Desconeixem com era el coronament perquè el coronament està escapçat.</p> | 08261-1 | C. del Bou, 25 | <p>El mas Galter està documentat des de l'any 1440, quan n'era propietari Pere Galter. Posteriorment va anar canviant de mans: l'any 1474 passà a mans de Jaume Galter i el 1554 el propietari era Bartomeu Galter; l'any 1933 va ser adquirida per la família Pi, els actuals propietaris. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6372400,2.7056300 | 475483 | 4609543 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de Can Pi, en referència als actuals propietaris. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||
| 66343 | Torre de Can Torrent de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-torrent-de-mar | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. (1967). Els castells catalans, vol. I. Rafael Dalmau editor: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca el coronament de la torre i actualment hi ha instal·lacions d'aire condicionat a la coberta. | <p>Torre de guaita emplaçada a primera línia de costa, davant del pla agrícola de Santa Susanna. És de planta circular amb la base atalussada i es conserva des dels fonaments, la part baixa i part del pis. També es conserva la meitat de l'antiga porta, que es troba sobreelevada a la banda nord i està emmarcada amb dovelles de pedra tallada. La construcció és de pedra de petites i mitjanes dimensions unides amb morter de calç. Actualment a la banda est hi ha una àmplia porta que dóna accés a la planta baixa on hi ha les dependències de l'estació de Renfe i la màquina expenedora de bitllets.</p> | 08261-3 | Passeig Marítim, s/n | <p>Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si. Com que la població de Santa Susanna és força plana, a diferència dels municipis limítrofs, aquesta torre devia protegir la plana agrícola a l'inici de la riera de Santa Susanna. La solidesa dels seus murs evidencien el seu paper defensiu.</p> | 41.6299900,2.7158700 | 476333 | 4608735 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de la Plana, Torre del Mar o Pla de la Torre. És una torre exempta, tot i que estava relacionada amb la masia de Can Torrent, actualment desapareguda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||
| 66352 | Molí d'en Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-jorda | BOU, J.; VELLVEHÍ, J. (2003). 'Els molins medievals de l'Alt Maresme (ss. XI-XVI)', a II Jornades d'Història i d'Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2001). Grup d'Història del Casal: Mataró. BOU, J.; VELLVEHÍ, J. (2003). Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera. La Comarcal edicions, Argentona. P.44-45 BOU, J.; GRAUPERA, J.; VELLVEHÍ, J. (2007). 'Els molins medievals i Moderns del Maresme' a III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , p. 165-183 Indrets singulars del Maresme (guia de recursos). Biblioteques municipals del Maresme: Mataró (2006). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVII-XVIII | En runes, es conserva parcialment l'aqüeducte i dues construccions a ambdues bandes de la riera. L'any 2009 s'han portat a terme tasques de neteja i reparació de l'aqüeducte i de l'entorn. | Molí fariner del qual es conserven algunes parets de difícil interpretació, a la banda esquerra de la riera. A la banda dreta també s'hi observen paraments de l'antiga casa del moliner o la coneguda 'Taverna'. Es conserva, però, l'aqüeducte que subministrava aigua al molí. La construcció, de pedra lligada amb morter de calç, té tres arcades per travessar la riera de la qual s'extreia aigua. Les arcades són diferents: les més properes a la casa són semicirculars i fetes amb pedres poc treballades, mentre que la tercera és més ample i està feta amb carreus de pedra polida i ben treballada. Una de les arcades actualment està tapiada i té un clos de pedres, aprofitat com a refugi. D'entre l'abundant vegetació s'observa també la canal que aportava aigua a l'aqüeducte. | 08261-12 | Curs alt de la riera de Santa Susanna | Al segle XIV Ros de Pineda va construir una reclosa a la part alta de la riera de Santa Susanna, a prop de can Jordà i va edificar un molí. Juntament amb aquesta construcció es va edificar la casa del moliner i un espai on els pagesos esperaven el torn per moldre el seu blat, que donava el segon nom pel qual es coneixia 'molí de la Taverna'. La construcció actual sembla de factura més moderna. | 41.6572500,2.6827300 | 473584 | 4611771 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és conegut com a Molí de la Taverna o Molí d'en Rufus. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66355 | Can Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestres | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XII-XVII | Entre la dècada de 1970 i 1980 s'hi van efectuar treballs de rehabilitació. | Masia de planta rectangular, construïda en una petita elevació del terreny i s'adapta a l'orografia del terreny. Està formada per tres cossos i consta de planta baixa i un primer pis. La teulada, feta amb teula àrab, és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana està orientada al sudest i consta d'una porta principal al centre, amb un arc adovellat de mig punt, una porta auxiliar a la dreta i una finestra rectangular a l'esquerre; al primer pis s'obren tres finestres d'estil renaixentista, una per crugia, i la central és amb arc polilobulat. Una de les finestres té inscrita una data (1689). L'accés principal és per una era empedrada amb pendent per salvar el desnivell del terreny. La masia té diverses obertures a la banda est i a la part posterior que no són originals. Hi ha algunes petites construccions adossades a l'edifici als laterals i a la part posterior. Davant de la masia hi ha un segon edifici que antigament servia de paller i corrals, actualment convertit en celler i menjador del restaurant. En un carreu del paller hi ha inscrita una data (1104). La masia conserva en mal estat part d'una era circular, amb murs de pedra i paviment de rajols de terrissa. | 08261-15 | Camí de la riera de Santa Susanna | La documentació de la masia i les evidències històriques documentades en el propi edifici, permeten pensar que la masia es va construir al segle XII i va experimentar notables ampliacions en segles posteriors. L'aspecte actual, llevat d'algunes reparacions o ampliacions, probablement és del segle XVII. Des de l'any 1975 a can Mestres hi ha un restaurant i és una granja de cavalls i rucs. | 41.6547700,2.6884500 | 474059 | 4611494 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és conegut com a Ranxo Mestres. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 | |||||||
| 66374 | Horta Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-santa-eulalia | XIX | Masia de planta rectangular orientada al sud, amb vistes al mar, amb un cobert annex a l'esquerra i diversos cossos afegits per la part posterior. És una construcció sòbria, amb una composició regular de la façana. Consta de porta central, dos finestrals a cada costat i tres finestres al primer pis. Enmig d'aquestes finestres hi ha dos plafons de rajola: un és un rellotge de sol i l'altre la representació de la Mare de Déu de Lourdes. L'edifici principal està coronat per una torreta amb un mirador, la barana del qual està decorat amb rajoles florals i un passamans de ceràmica vidrada verda. Davant de la casa presideix l'accés una esbelta palmera. La part posterior de l'edifici està encerclada per un recinte delimitat per un mur amb un accés lateral flanquejat per dues columnes amb rajoles que indiquen 'Huerta Santa Eulalia'. Aquesta mateixa inscripció es repeteix en les columnes que franquegen l'accés a la finca, des del passeig marítim, davant de la via de ferrocarril. | 08261-34 | Horta Santa Eulàlia | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XIX especialitzada en la producció hortícola. | 41.6286200,2.7044000 | 475377 | 4608586 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66374-foto-08261-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Tamé és coneguda com a Cal Frare, topònim original. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.