Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66343 | Torre de Can Torrent de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-torrent-de-mar | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. (1967). Els castells catalans, vol. I. Rafael Dalmau editor: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca el coronament de la torre i actualment hi ha instal·lacions d'aire condicionat a la coberta. | <p>Torre de guaita emplaçada a primera línia de costa, davant del pla agrícola de Santa Susanna. És de planta circular amb la base atalussada i es conserva des dels fonaments, la part baixa i part del pis. També es conserva la meitat de l'antiga porta, que es troba sobreelevada a la banda nord i està emmarcada amb dovelles de pedra tallada. La construcció és de pedra de petites i mitjanes dimensions unides amb morter de calç. Actualment a la banda est hi ha una àmplia porta que dóna accés a la planta baixa on hi ha les dependències de l'estació de Renfe i la màquina expenedora de bitllets.</p> | 08261-3 | Passeig Marítim, s/n | <p>Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si. Com que la població de Santa Susanna és força plana, a diferència dels municipis limítrofs, aquesta torre devia protegir la plana agrícola a l'inici de la riera de Santa Susanna. La solidesa dels seus murs evidencien el seu paper defensiu.</p> | 41.6299900,2.7158700 | 476333 | 4608735 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de la Plana, Torre del Mar o Pla de la Torre. És una torre exempta, tot i que estava relacionada amb la masia de Can Torrent, actualment desapareguda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 66427 | Riera de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-susanna | GRECCAT (2009). Auditoria ambiental supramunicipal dels municipis de Palafolls i Santa Susanna. Memòria descriptiva. Diputació de Barcelona. Barcelona (inèdit) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) POMÉS, J. (2009). 'Santa Susanna, un municipi genuïnament agrari a la costa del Maresme (1890-1986)'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 95. Mataró Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La riera de Santa Susanna, un espai per protegir'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 4. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Tots SSOM la riera (I). Quan la riera trenca i fa mal'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.6-7 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Tots SSOM la riera (II). La riera, camí de pas'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.4 | Està ben conservada en el tram superior i mitjà, però en el tram inferior està altament antropitzat. | Curs fluvial que rega tota la vall de Santa Susanna. La seva capçalera és a la serra de Miralles i es nodreix dels nombrosos torrents, fonts naturals i fondalades de la vall. Com totes les rieres del Maresme, té una llargada curta, en aquest cas uns 5,8 km, amb una llera natural que oscil·la entre els 2 i els 20 m d'amplada. La riera històricament ha conviscut amb el desenvolupament agrícola i urbà, i la població l'ha anat adaptant a les seves necessitats. Així doncs, al llarg de la riera s'hi localitzen pous, recs o murs de contenció, que la modelen segons les necessitats d'explotació del territori. Més enllà de totes les èpoques històriques de Santa Susanna, la riera ha estat també l'eix que ha vertebrat la vall: tradicionalment la seva llera ha servit d'eix viari i amb el temps s'han adequat camins paral·lels per evitar les cícliques crescudes d'aigua. Distingim bàsicament tres trams: el tram superior, a la falda de la serra de Miralles (serralada Pre-litoral), que transcorre per zona forestal; el tram mitjà, des de can Jordà fins a can Creus, que transcorre per una zona encara rica agrícolament; i el tram inferior, que és el més urbanitzat i en bona part està canalitzat. Bona part de la riera conserva la típica vegetació de ribera, especialment al tram superior, mentre que els trams més antropitzats predominen els canyissars i la plantació de plàtans, alzines, verns i altres especímens d'interès natural. | 08261-87 | Riera de Santa Susanna | 41.6479100,2.6975200 | 474812 | 4610729 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66427-foto-08261-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66427-foto-08261-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'auditoria ambiental redactada per GRECCAT defineix dues verndes al tram alt de la riera i una tercera al torrent de la Font de la Cadireta, afluent de la riera de Santa Susanna, com a hàbitats d'interès comunitari prioritari, que calen protegir. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66429 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-del-terme-municipal-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Àrea d'uns 6 km2 situada a l'extrem nord del terme municipal de Santa Susanna, entre l'autopista del Maresme, al sud i la serra de Miralles, al nord. És una zona molt rica a nivell natural, on predominen els boscos d'alzinars i rouredes, i hi proliferen nombroses espècies vegetals i animals. La riera de Santa Susanna neix a la capçalera d'aquest espai i al seu voltant s'hi ha desenvolupat històricament l'activitat agrícola i forestal que ha configurat el paisatge actual. | 08261-89 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | 41.6613900,2.6808300 | 473427 | 4612231 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat en el ple municipal del dia 2 de juliol de 2009 la sol·licitud d'adhesió a l'àmbit del Pla Especial del Montnegre i el Corredor i en conseqüència formar part del Consell Coordinador, com a òrgan gestor del Parc. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 66441 | Font del Barder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barder | Coberta de vegetació. | Bassa natural d'aigua que la població de Santa Susanna atribueix al naixement de la riera. L'aigua emana d'unes roques del torrent i omplien una petita bassa natural. Enmig de la zona de la font hi ha un gran àlber. | 08261-111 | Sot de la Font del Barder | 41.6634100,2.6709200 | 472603 | 4612458 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66441-foto-08261-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66441-foto-08261-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Actualment no és possible localitzar-la atesa la densitat de vegetació de la zona. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 66460 | Paret de cal Corretger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-cal-corretger | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | Presenta alguns trams deteriorats. | Mur de 95 m de llargada aproximadament que surt de la finca de cal Corretger fins el carrer del Dr. Bartomeu. És una obra de maçoneria, d'una alçada aproximada d'1,5 m. Actualment algunes cases de la banda sud del carrer Jaume I s'hi recolzen o l'utilitzen de límit dels seus patis. | 08261-130 | C. Jaume I | Aquest mur delimitava l'antiga finca de cal Corretger, al sud, respecte les eixides de les antigues cases del carrer Jaume I, al nord. | 41.6350400,2.7063100 | 475539 | 4609298 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66460-foto-08261-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66460-foto-08261-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66460-foto-08261-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66465 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-1 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Antic camí rural que creua el terme municipal de sudest a nordest i té continuïtat cap als municipis veïns. Actualment és asfaltat i és l'eix viari vertebrador de les masies i finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc | 08261-135 | Carretera Vella | El Camí del Mig és un eix viari rural que creua la comarca del Maresme que s'ha mantingut, amb més o menys continuïtat de temps remots. La historiografia tradicional l'atribueix a una perduració de l'antiga Via Augusta. Al segle XVIII, amb la construcció del Camí Ral, molts trams del Camí del Mig varen quedar relegats a un ús únicament agrícola o es varen abandonar. | 41.6330200,2.7081800 | 475694 | 4609073 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Segons informen alguns propietaris de finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc, hi ha un camí entre els camps de conreu, a uns 200 m en direcció a la costa, que també anomenen Camí del Mig i l'actual camí del Mig potser seria el Camí Ral. D'aquest camí en queden algunes traces però en general es troba en finques privades i s'ha desdibuixat la major part de la traça. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66334 | Fons d'art de l'Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-de-santa-susanna | XX | Col·lecció de quadres de temàtica paisatgística de Santa Susanna. Els autors de les obres són diferents pintors del poble o de fora, habitualment amateurs. Les obres provenen del concurs de pintura que durant dos anys va organitzar l'ajuntament. | 08261-94 | Pl. Catalunya, s/n | Obres obtingudes a través del concurs de pintura ràpida que es va fer a Santa Susanna entre els anys 1984 a 1986. Des d'aleshores no s'ha tornat a celebrar i el fons d'art de l'ajuntament no s'ha ampliat. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 107|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66335 | Escut heràldic de Can Ratés I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-i | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de can Ratés. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'JAMAS PARA SIEMPRE' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baix a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-95 | C. Montseny, s/n | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia de la família Poch l'any 1861 i la convertí en una finca senyorial. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la capella de Santa Susanna. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 66338 | Arxiu Parroquial de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-susanna | XX-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Santa Susanna es troba ubicat a la rectoria de l'església. S'hi conserva la documentació generada des de la dècada de 1940 fins l'actualitat. La major part es troba classificada en llibres, que s'ordenen cronològicament per Sagraments, com Baptismes, Confirmacions, Matrimonis i Defuncions, i altres documents administratius.</p> | 08261-98 | Església parroquial de Santa Susanna | 41.6353900,2.7078000 | 475663 | 4609337 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 66339 | Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-girona | <p>DIVERSOS AUTORS (1992). L'església romànica de Sant Pere de Riu (Tordera. El Maresme). Museu Comarcal del Maresme; Grup d'Amics de l'Art Romànic del Maresme: Mataró. www.arxiuadg.org</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Girona s'hi conserva diversa documentació relacionada amb la parròquia de Santa Susanna. Es troba classificada per concepte, suport, referència arxivística i fulls. La major part dels documents són de la correspondència que mantenia el bisbat amb la parròquia, entre els segles XVI i XX. També s'hi conserva la documentació relacionada amb les parròquies de Pineda de Mar i Sant Pere del Riu que no es van cremar durant la Guerra Civil.</p> | 08261-99 | Pujada de Sant Marí, 12, 3a planta. Girona | <p>L'Arxiu Diocesà de Girona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66340 | Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PONS i GURI, J.M. (1982) 'Arxiu Històric 'Fidel Fita' d'Arenys de Mar'. A: Guia dels arxius hitòrics de Catalunya. Vol. 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Barcelona www.arenysdemar.cat | Referent al municipi de Santa Susanna, l'Arxiu Històric Fidel Fita disposa de documentació de la notaria del terme del castell de Palafolls (segles XIV-XIX), pergamins de la batllia d'Arenys-Sant Celoni (segles XIV-XVIII), documents de Can Gelat (segles XIV-XVIII), comptadoria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), així com fotografies de Santa Susanna del segle XX. | 08261-100 | Riera del bisbe Pol, 10 / Arenys de Mar | L'Arxiu Històric Fidel Fita està integrat a l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar i aplega la documentació històrica de més de trenta anys d'antiguitat. L'arxiu és de titularitat municipal tot i que una part del patrimoni documental és fruit de contractes de dipòsit efectuats amb institucions (Col·legi de Notaris de Barcelona, Ministeri de Justícia, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Celoni), entitats (Associació Cultural de Sant Pol) o bé particulars. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar està integrat bàsicament pels següents fons principals: fons factici en pergamí (segles X-XVIII), fons històric notarial (segles XIII-XIX), fons de la batllia jurisdiccional (segles XIV-XIX), fons municipal històric (segles XVI-XX), fons d'impresos (segles XVI-XX), fons de la comunitat de preveres (segles XVII-XIX), fons de la comptaduria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), fons cartogràfic i cartogràfic factici (segles XVIII-XX), fons d´imatges (segles XIX-XX), fons municipal administratiu (segle XX), a més dels corresponents dipòsits particulars, d'entitats i d'institucions, documentació de personatges, fons musicals, reprogràfics, videogràfics, fins a sumar aproximadament 1000 m/l de documentació. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66345 | Torre de Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-rates | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca una neteja exterior i consolidar materials. Al capdamunt hi ha instal·lada permanentment una estrella de Nadal que desvirtua l'element. | <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base lleugerament atalussada. Està construïda amb pedra i morter de calç i els sostres ovalats de la planta baixa i els dos pisos conserva la traça de l'antic encanyissat. Originàriament la torre era exempta però actualment es troba integrada en un conjunt format per la masia i les cavallerisses de can Ratés. Té dues entrades: una portella a la banda del pati per accedir a la planta baixa, i una altra al primer pis, que dóna accés a la part superior de la torre des de l'interior de la masia, a través d'un petit cos adossat. A la part posterior també té un accés a la planta baixa, tot i que no és original. La torre té una finestra i espitlleres a cada planta, distribuides irregularment, fetes amb llindes de pedra. La torre està coronada amb una corsera de pedra amb merlets esglaonats de maons al capdamunt i s'accedeix per un badalot de maons. Sota la finestra del primer nivell hi ha una inscripció sobre pedra que commemora l'any de construcció (1584). L'exterior encara conserva part d'un encalat blanc, fins a la meitat de la torre.</p> | 08261-5 | C. Montseny, s/n | <p>La Torre de guaita fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584, segons indica la inscripció que hi ha sota la finestra del primer nivell. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6402200,2.7085500 | 475727 | 4609873 | 1584 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També condeguda com a Torre de Can Raters o Torre del Refugi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||
| 66349 | Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rates | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVI | Mas fortificat del segle XVI i transformat en finca senyorial al segle XIX. L'edifici principal de la masia és una construcció de planta rectangular, emplaçada en una petita elevació del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un nivell semisoterrani. La telada, de teules àrabs, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana, orientada al sud, té una portalada d'entrada quadrangular amb dovelles de pedra, dos finestrals a cada costat i tres finestres més al nivell del primer pis. Al capdamunt de la porta hi ha un escut heràldic esculpit en pedra. A l'extrem esquerre de la façana, a una cota inferior, hi ha una porta més petita per accedir al semisoterrani. L'accés principal a la casa es fa per una escalinata d'obra i maons que salva el desnivell del terreny entre el pati i la pròpia masia. A la banda est de l'edifici original de la masia s'hi adossa un cos amb una terrassa coberta i envoltada d'arcades. I a la banda oest s'hi adossa un petit cos irregular que uneix la masia amb la torre i té un accés propi a través d'una porta adovellada rectangular. Al costat sud de la torre de guaita hi ha un edifici construït al segle XIX com a cavallerisses. És una construcció de planta rectangular i força allargada, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa amb set grans portalades i un primer pis amb set finestrals biforats amb columnetes centrals. La masia, la torre i les cavallerisses formen un conjunt arquitectònic en forma de L, entorn d'un pati. Des del segle XIX, quan es va transformar en una finca senyorial, can Ratés està envoltada d'una tanca d'obra i ferro i de jardins. A dins de la finca també hi ha un llac per a usos lúdics i ornamentals, i també altres construccions com una caseta i un pou d'aigua. | 08261-9 | C. Montseny, s/n | La torre de guaita de can Ratés fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584. La següent referència històrica que disposem és del segle XVIII quan són propietaris la família Gilbert. L'any 1861 l'adquirí la família Ratés, que va construir un palauet amb grans estables i un llac, en el lloc on probablement ja hi havia hagut una bassa. Les fonts d'informació indiquen que era una zona rica d'aigua, que devia venir canalitzada des de la riera, pous o deus naturals. Finalment la masia va passar a la família Amer, i des del 1989 l'Ajuntament de Santa Susanna n'és el seu propietari. Actualment és un equipament municipal per a actes culturals de la població. La tanca de ferro és de la dècada de 1980 i el tram que envolta la masia per darrera no hi era, perquè la finca quedava tancada pel bosc, no hi havia cap camí. | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Can Raters o Can Roters. | 119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66362 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XIX | En procés de restauració per part de l'ajuntament. | Masia de planta rectangular lleugerament irregular, per adaptar-se a l'orografia del terreny i orientada cap al sudest. La coberta és a doble vesssant, amb el carener paral·lel a la façana. Consta de tres cossos constructius, amb la portalada principal amb volta de punt rodó, al cos del centre, i una porta auxiliar al costat quadrangular. A la planta baixa, el cos de l'esquerra té un finestral quadrat i al primer pis també hi ha tres finestres verticals que corresponen a cada cos de la construcció. A la façana posterior hi ha dues finestretes auxiliars i un petit contrafort per reforçar l'estructura. Totes les obertures consten de brancals i llindes de pedra treballada. Als laterals i a la part posterior hi ha finestres i portes que no corresponen a l'edifici original. L'edifici actualment es troba en un espai tancat fruit de la construcció de l'autopista del Maresme i l'entorn és de camps erms. A pocs metres encara es conserva el mur de l'antiga era de la masia. | 08261-22 | Camí de Sant Pere de Riu | La masia també és coneguda amb el nom de Can Casas del Racó, documentat a la zona des del segle XVIII, en motiu de la compravenda d'un terreny. | 41.6513900,2.6883700 | 474051 | 4611119 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Antigament coneguda com a Can Casas del Racó. La masia actualment és propietat de l'Ajuntament de Santa Susanna per destinar-la a equipaments. L'únic accés és per un túnel de servei de l'autopista C31, que habitualment està tancat per motius de seguretat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66402 | Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Edifici restaurat l'any 1980. | Edifici de planta rectangular compost per tres cossos, de planta baixa i primer pis. El cos central té l'accés principal mitjançant una portalada flanquejada per unes columnetes i pilars que sostenen una balconada rectangular. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Sota la teulada hi ha una finestra de ventilació de les golfes, en forma d'estrella. Els cossos laterals, totalment simètrics són més baixos que el cos central i la teulada, gairebé plana, és tres vessants. A la part posterior de l'edifici, el cos central acaba amb una exedra formada per un conjunt de columnes que sostenen un balcó semicircular i disposa de grans finestrals amb vista al mar. | 08261-62 | Pl. Catalunya, s/n | L'edifici de l'Ajuntament de Santa Susanna és una construcció de la dècada de 1930, atès que és un municipi creat al segle XIX i encara no disposava d'una casa de la vila definitiva. Va ser concebut com a ajuntament a la primera planta i escola a la planta baixa, amb dues línies per a nens i nenes a cada banda de l'edifici. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Lluís Corretgé | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66431 | Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-arxiu-municipal-de-calella-josep-m-codina-i-bague | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. RODRÍGUEZ, J. (1998). Guia II de l'Arxiu Històric Municipal de Calella. Arxiu Municipal de Calella: Calella. www.calella.cat | Al fons del Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué hi ha objectes i documents de nombroses poblacions de l'alt Maresme. En el cas de Santa Susanna, disposa d'objectes ceràmics provinent de Can Rabassa i documentació patrimonial del Mas Fabra (1768-1863), Mas Moragues (1598-1747) i Can Creus (segles XIII - XVIII). En els dos primers casos, es deconeix la ubicació d'aquestes masies (possiblement es tracta de documents mal referenciats). En el cas de Can Creus, es tracta d'uns canelars redactats per un capellà de la família al segle XVII que resumeix en un quadern tots els documents del llinatge. | 08261-101 | Escoles Pies, 36 / Calella | El Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué és un museu local pluridisciplinari que investiga, conserva i difon els diferents aspectes del patrimoni de la ciutat. És instal·lat en un gran casal del segle XVII, connectat per un gran pati amb l'arxiu, que es troba en un edifici de nova planta que dóna al carrer de Bartrina. L'arxiu històric compta amb un important fons documental, que es nodreix de les aportacions municipals i de diverses entitats i famílies calellenques, amb documents que es remunten fins al segle XI. La col·lecció es compon majoritàriament d'objectes relacionats amb la ciència i la tècnica, especialment vinculats a la fabricació de gèneres de punt i d'objectes artístics. També hi ha elements d'arts decoratives i materials arqueològics. Actualment supera els quinze mil objectes. De l'exposició en destaca la Pinacoteca Gallart, una farmàcia de començament del segle XX i la reproducció d'una cuina antiga. Va ser fundat el juny del 1959 per iniciativa d'un grup de calellencs amb inquietuds pel patrimoni de la ciutat. El 1961 es va dotar d'un petit magatzem i d'un reglament de règim interior. L'any 1978 es van començar les obres de condicionament parcial de la planta baixa de l'actual edifici, de manera que al desembre de l'any següent es van obrir al públic les dues primeres sales. El 1982 l'Ajuntament li va atorgar personalitat jurídica, en instituir la Fundació Pública Municipal Museu-Arxiu de Calella i posteriorment es va crear l'Associació d'Amics del Museu per canalitzar la col·laboració ciutadana. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 66433 | Arxiu administratiu de l'Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administratiu-de-lajuntament-de-santa-susanna | XIX-XXI | Documentació sense classificar ni criteri d'arxivament ni conservació | Conjunt de documentació que ha generat l'ajuntament des de la seva creació. Es tracta de les actes, decrets municipals, correspondència, etc. des de la dècada de 1870. | 08261-103 | Pl. Catalunya, s/n | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66433-foto-08261-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66433-foto-08261-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66434 | Col·lecció de fotografies de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-santa-susanna | XX | Caldria sistematitzar la classificació de les fotografies i millorar les mesures de conservació. | Fotografies de la història recent de Santa Susanna: actes polítics, esdeveniments socials, festes populars, obres, etc. Bàsicament són documents des de la dècada de 1970. També hi ha un conjunt de fotografies antigues donades o deixades per particulars. Els autors de les fotografies són diversos: professionals de la fotografia, treballadors de l'ajuntament, entre els que destaca Joan Ribot, i vilatants de Santa Susanna. | 08261-104 | Pl. Catalunya, s/n | L'Ajuntament de Santa Susanna va fer una crida ciutadana perquè la població cedís fotografies al fons municipal. | 41.6353600,2.7071800 | 475611 | 4609333 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66434-foto-08261-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66364 | Can Mas de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-dalt-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVI-XIX | L'entorn està molt transformat amb criteris historicistes poc rigorosos. | Masia composta per diversos cossos fruit de nombroses ampliacions i remodelacions. L'edifici original està compost per tres cossos rectangulars orientats a sudest. Probablement l'edifici s'articula a partir de la construcció de la dreta, que sobressurt respecte de la façana. És una construcció de planta quadrada amb la base lleugerament atalussada, que podria ser una antiga torre de guaita (aquesta base es troba lleugerament rebaixada per les obres de rehabilitació del complex). La volta interior de la planta baixa encara conserva les traces d'un encanyissat. Els altres dos cossos s'adossen al primer edifici. L'accés principal és una portalada adovellada amb volta de punt rodó. Tant a la planta baixa, com al primer pis i al semisoterrani hi ha finestres amb els brancals, ampits i llindes també de pedra treballada. Tot l'edifici és obra de maçoneria i actualment l'acabat és amb la pedra vista. La part posterior de la masia actualment té una portalada amb els brancals de pedra i la volta de maons, però no és original. També es conserven algunes finestres de pedra de menors dimensions respecte de les del davant. L'entorn de la masia està notablement modificat perquè l'edifici s'ha convertit en un complex lúdic i festiu per turistes. L'antiga era i els antics coberts de pallers, corrals i magatzems, ara formen part dels menjadors i sales de festes. | 08261-24 | Mas de Dalt, s/n | La possible torre original de la masia correspon a un edifici de probablement el segle XVI. Una de les finestres posteriors conserva una llinda amb la data de 1560, tot i que és dubtós que originalment correspongui en aquest emplaçament. | 41.6419800,2.7062000 | 475532 | 4610069 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Masia de Dalt o La Siesta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66415 | Font de Can Gelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gelat | XIX | La construcció està mig coberta de vegetació | Font situada dins el torrent de can Gelat. El dipòsit és una construcció de maçoneria de planta rectangular que s'adapta a la llera del torrent, amb volta de mig punt. Davant hi ha una petita finestreta reixada i a sota el broc de ferro d'on surt contínuament l'aigua. Al cosat esquerre hi ha un petit banc també d'obra. | 08261-75 | Torrent de Can Gelat | 41.6453400,2.7151500 | 476279 | 4610439 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66415-foto-08261-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66415-foto-08261-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66415-foto-08261-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66418 | Festa major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-28 | MERCADER, A., MASSÓ, L. (2005). Passejant per Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. MONFULLEDA, I. (2007). 'Santa Susanna. Cursa de Cintes' dins El Maresme fa festa. Biblioteques Municipals del Maresme: Mataró. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Homenatge a la 65a cursa de cintes festa major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.2 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Visca la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.1 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Recordant la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.4 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | Festa popular en homenatge a la patrona de la població, Santa Susanna. El dia central és l'11 d'agost però actualment els actes duren uns 6 dies. L'activitat més singular de la festa major és la ja tradicional Cursa de Cintes que comença amb la lligada de cintes popular el primer dia. També és tradicional la pedalada popular, el pregó, el sopar i el ball de festa major, la ballada de sardanes, així com la cercavila amb els gegants de la població: en Sidru, la Susanna i la Gracieta. L'acte central és l'Ofici solemne el dia 11 d'agost a l'església parroquial. | 08261-78 | Nucli urbà de Santa Susanna | La festa major de Santa Susanna celebra des de finals del segle XIX, amb una interrupció durant la Guerra Civil. Durant la dècada de 1940 la festa va rebre un impuls per part de cinc joves del poble, Pere Basart, Antoni Pi, Jaume Martori, Josep Gili i Josep Puig, que van constituir la Comissió de Festes, que es va mantenir fins la dècada de 1970, i varen inventarar la Cursa de Cintes. L'any 2007 es va fer un homenatge a aquest col·lectiu amb una lligada popular de cintes, una exposició de fotografies i el lliurament d'una placa commemorativa als membres de l'antiga comissió de festes. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66418-foto-08261-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66418-foto-08261-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'Ajuntament de Santa Susanna i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66419 | Cursa de cintes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-de-cintes | MERCADER, A., MASSÓ, L. (2005). Passejant per Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. MONFULLEDA, I. (2007). 'Santa Susanna. Cursa de Cintes' dins El Maresme fa festa. Biblioteques Municipals del Maresme: Mataró. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Homenatge a la 65a cursa de cintes festa major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.2 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Visca la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.1 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Recordant la Festa Major'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.4 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | XX | La Cursa de Cintes és una de les activitats més emblemàtiques de la Festa Major de Santa Susanna, que té el dia central l'11 d'agost. Consisteix a despenjar les cintes d'un cordill, amb un punxó, tot pedelant des de dalt de la bicicleta. Abans es penjaven les cintes enrotllades en un filferro, que es lligava des d'un arbre de la plaça de Catalunya fins a la casa del Cantó (actual casal d'avis) o bé al carrer de Sant Ramon. Hi havia dues categories, petits i grans, i les dones no hi participaven. Se sortia de la plaça de Catalunya i s'anava fent voltes per les eixides i el carrer de Sant Ramon fins que no quedaven cintes penjades. Guanyava el participant que havia despenjat més cintes. Segons relata Isidre Monfulleda és una 'cursa divertida i tranquil·la, sense presses, no és per veure qui arriba primer'. | 08261-79 | Nucli urbà de Santa Susanna | Aquesta festa té el seu origen l'any 1940, tot just passada la Guerra Civil. En aquella època cinc joves del poble, Pere Basart, Antoni Pi, Jaume Martori, Josep Gili i Josep Puig, van decidir animar la Festa Major i varen constituir la Comissió de Festes, que es va mantenir fins la dècada de 1970. A part dels actes propis de la festa, van decidir organitzar la cursa de cintes, que ha esdevingut un dels actes més populars. Els primers premis que es donaven era una ampolla de Cava i d'altres més petits com ampolles de licors..., regals que oferien comerços i establiments turístics del moment. L'any 2007 es va fer un homenatge als impulsors de la cursa amb una lligada popular de cintes, una exposició de fotografies i el lliurament d'una placa commemorativa als membres de l'antiga comissió de festes. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66419-foto-08261-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66419-foto-08261-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per Núria Basart i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66420 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-7 | XX | Pessebre vivent on participen unes 150 persones, organitzat per l'Esbart Dansaire de Santa Susanna. La major part de participants són de Santa Susanna però també hi ha amics i parents de fora del poble. Es celebra a la masia de can Ratés i s'obsequien els visitants amb una tassa de xocolata desfeta. | 08261-80 | Can Ratés | El pessebre vivent es fa des de 1999. | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 1998 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66420-foto-08261-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66420-foto-08261-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66422 | Aplec de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gracia | LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) | Aplec que congrega els feligresos a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia el darrer diumenge de març. L'esdeveniment es va recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. L'aplec consta d'un ofici en honor a la Mare de Déu, ballada de sardanes i vermut popular. | 08261-82 | Mare de Déu de Gràcia | 41.6338900,2.6981300 | 474857 | 4609173 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66422-foto-08261-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per Núria Basart. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66424 | Contrapàs de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-de-santa-susanna | Esbart Dansaire de Santa Susanna (1995). 'Contrapàs de Santa Susanna' (inèdit) | Dansa que es balla durant l'època de Carnaval a Santa Susanna. Com en moltes danses d'aquest tipus, el Contrapàs de Santa Susanna antigament el ballaven bàsicament homes. En el cas que també hi participessin dones, no calia que anessin aparellats. Els dansaires s'estenien en regle i es movien de costat i en sentit lateral. El capdanser portava el ball des d'un extrem del rengle i feia un seguit de figures lliures sense deixar de fer un moviment oscil·lant. Al mateix temps anava passant per sota de ponts fets amb els braços dels altres dansaires. Quan el capdanser havia fet totes les passades desitjades, havia de desfer el recorregut. La música es tocava amb una coixinera i un flaviol. | 08261-84 | El Contrapàs de Santa Susanna s'havia ballat fins a mitjans del segle XX i la gent gran del poble encara recorden en Joan Buch ('avi Barretina') i Joan Martí ('avi Xacó') com el penúltim i el darrer capdansers. L'any 1995 l'Esbart Dansaire de Santa Susanna el va recuperar de l'oblit. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66424-foto-08261-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66424-foto-08261-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'Ajuntament de Santa Susanna i l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66425 | Font del Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boter | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XX | A la font no hi raja aigua. | Font situada enmig del parc que porta el seu nom. La font està restaurada i està construïda en un mur de terrassament del parc, fet de maons i ciment. Té un mur semicircular per darrere i una pica també circular. L'aigua sortia per un sifó de ferro, actualment destruït. Davant de la font hi ha un paviment de rajols i al costat una bassa d'aigua, actualment impermeabilitzada amb ciment. | 08261-85 | Parc de la Font del Boter | Tot i que històricament hi havia una font, l'actual estructura és de finals del segle XX. | 41.6384000,2.6977500 | 474827 | 4609674 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66425-foto-08261-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66425-foto-08261-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66426 | Parc de la Font del Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-del-boter | www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | En procés de recuperació natural. | Parc forestal per al lleure de la població de Santa Susanna. És una àrea allargada, al costat del torrent de la font del Boter, adequada amb taules i bancs, una font, etc. Recentment l'ajuntament hi ha efectuat una replantació d'espècies vegetals de ribera (oms, alocs, etc.) amb la finalitat de regenerar la vegetació autòctona. | 08261-86 | Parc de la Font del Boter | 41.6381400,2.6981200 | 474858 | 4609645 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66426-foto-08261-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66426-foto-08261-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66472 | Torre de Can Mas de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-mas-de-dalt | XVI | <p>Torre de planta quadrada integrada en la masia de Can Mas de Dalt. Es troba situada en un lateral de l'edifici, sobresortint respecte la seva façana, i es distingeix per l'amplada dels seus murs. La torre original presenta la base lleugerament atalusada, es troba escapçada i presenta la teulada a una sola vessant. Actualment té dos nivells, coberts amb volta de canó, on s'oberven restes d'encanyissat. A la façana sud i est presenta finestres afegides amb posterioritat. El parament dels murs és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades.</p> | 08261-142 | Mas de Dalt, s/n | <p>No disposem de documentació històrica que testimoniï la torre, però la tipologia i els materials indiquen que forma part de la masia original del Mas de Dalt, documentada des del segle XVI.</p> | 41.6420000,2.7062800 | 475539 | 4610071 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66472-foto-08261-142-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Malgrat formar part de la masia de Can Mas de Dalt, creiem convenient individualitzar-la pel seu interès històric i patrimonial i també per la normativa de protecció d'aquest tipus de béns. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 66337 | Escut heràldic de Can Ratés II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-ii | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de la capella de Santa Susanna. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'PARA SIEMPRE JAMAS' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baixa a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-97 | Capella de Santa Susanna | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia i la capella de Santa Susanna l'any 1861. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6381300,2.7092500 | 475785 | 4609640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la masia de can Ratés. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 66417 | Commemoració del 50è aniversari de l'esbart dansaire de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/commemoracio-del-50e-aniversari-de-lesbart-dansaire-de-santa-susanna | XX | Escultura de pedra treballada situada a la cantonada nordoest de la plaça de Pau Casals, darrere de l'ajuntament. L'escultura es va erigir amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la creació de l'Esbart Dansaire de Santa Susanna i en record de Sabina Corcoy, la seva fundadora. Damunt d'un basament rectangular, hi ha les figures ballant. L'home mira cap al sud i la dona cap al nord i ambdós s'agafen d'un mocador, al centre. Enmig de les dues figures hi ha un monòlit amb la cara de Sabina Corcoy esculpida i una placa commemorativa a sota. | 08261-77 | Pl. de Pau Casals, s/n | L'Esbart Dansaire de Santa Susanna es va crear l'any 1954 per iniciativa de Sabina Corcoy. L'any 2004 es va commemorar el 50è aniversari amb actes commemoratius i es va erigir aquesta escultura. L'escultura és obra de l'empresa Mkpedra i va costar uns 9.000€ aproximadament. | 41.6350700,2.7076000 | 475646 | 4609301 | 2004 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66417-foto-08261-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66417-foto-08261-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66417-foto-08261-77-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Mkpedra | 103|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66461 | Lledoner de Can Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-bonet | Lledoner de grans dimensions situat darrera de Can Bonet. El lledoner (Celtis australis) és un arbre caducifoli, de la família de les cannabaceae originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Acostuma a tenir la capçada arrodonida i densa. Les fulles són asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte. Antigament era molt habitual en masos i masies perquè del seus troncs se'n feinen eines agrícoles, com forques o mànecs, gràcies a la seva flexibilitat. Actualment té un ús ornamental. | 08261-131 | Can Bonet, s/n | 41.6384900,2.7090900 | 475772 | 4609680 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 66474 | Escut de la masoveria de Can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-masoveria-de-can-rabassa | <p>Escut d'armes esculpit damunt d'una pedra d'un sol bloc, al costat del portal de la masoveria de Can Rabassa. El camper és quarterat i hi ha representats una sèrie de símbols indeterminats, dels quals es distingeix una torre, armes i un ós. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals.</p> | 08261-144 | Camí de Can Rabassa | <p>Segons el testimoni oral del Dr. Massons, aquest escut va ser adquirit a Andalusia, i posteriorment va ser incorporat en un cobert del mas. Tanmateix, se'n desconeix la procedència exacta i el llinatge al qual pertany.</p> | 41.6388000,2.7035600 | 475311 | 4609716 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66474-foto-08261-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66474-foto-08261-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66474-foto-08261-144-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66477 | Lledoner de Can Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-mestres | Lledoner de grans dimensions situat a l'era de Can Mestres. El lledoner (Celtis australis) és un arbre caducifoli, de la família de les cannabaceae originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Acostuma a tenir la capçada arrodonida i densa. Les fulles són asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte. Antigament era molt habitual en masos i masies perquè del seus troncs se'n feinen eines agrícoles, com forques o mànecs, gràcies a la seva flexibilitat. Actualment té un ús ornamental. | 08261-147 | Camí de la riera de Santa Susanna | 41.6545800,2.6885300 | 474066 | 4611473 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66477-foto-08261-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66477-foto-08261-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 66333 | Paret de Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-cal-tit | XIX | La construcció necessita petites reparacions. | Conducció d'aigua d'uns 182 m de llargada que comunica una sínia ubicada a l'entrada de la finca de Cal Tit o Horta Vives, fins a una bassa d'aigua, situada al costat d'una barraca de camp. La canalització és de peces ceràmiques amb parets de maó i s'assenta al damunt d'un mur de pedra i maons lligats amb morter de calç, d'uns 50 cm d'amplada. Cada 10 m aproximadament s'aixeca un pilar de maons, buit per dins, que té un orifici de sortida d'aigua per regar els camps. Aquests pilars o canalitzacions de distribució d'aigua estaven encalats pels seus quatre costats, fet que evidencia que el rec actual aprofita les restes d'una conducció anterior, sobreelevada com un aqüeducte, que es devia reforçar a causa de la seva fragilitat. La paret acaba en un petit edifici de maons i calç on hi ha la sínia de distribució de l'aigua als camps. | 08261-93 | Horts de cal Tit (c. del Bou, s/n) | 41.6346000,2.7043500 | 475375 | 4609250 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Rec de l'Horta Vives. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66355 | Can Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestres | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XII-XVII | Entre la dècada de 1970 i 1980 s'hi van efectuar treballs de rehabilitació. | Masia de planta rectangular, construïda en una petita elevació del terreny i s'adapta a l'orografia del terreny. Està formada per tres cossos i consta de planta baixa i un primer pis. La teulada, feta amb teula àrab, és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana està orientada al sudest i consta d'una porta principal al centre, amb un arc adovellat de mig punt, una porta auxiliar a la dreta i una finestra rectangular a l'esquerre; al primer pis s'obren tres finestres d'estil renaixentista, una per crugia, i la central és amb arc polilobulat. Una de les finestres té inscrita una data (1689). L'accés principal és per una era empedrada amb pendent per salvar el desnivell del terreny. La masia té diverses obertures a la banda est i a la part posterior que no són originals. Hi ha algunes petites construccions adossades a l'edifici als laterals i a la part posterior. Davant de la masia hi ha un segon edifici que antigament servia de paller i corrals, actualment convertit en celler i menjador del restaurant. En un carreu del paller hi ha inscrita una data (1104). La masia conserva en mal estat part d'una era circular, amb murs de pedra i paviment de rajols de terrissa. | 08261-15 | Camí de la riera de Santa Susanna | La documentació de la masia i les evidències històriques documentades en el propi edifici, permeten pensar que la masia es va construir al segle XII i va experimentar notables ampliacions en segles posteriors. L'aspecte actual, llevat d'algunes reparacions o ampliacions, probablement és del segle XVII. Des de l'any 1975 a can Mestres hi ha un restaurant i és una granja de cavalls i rucs. | 41.6547700,2.6884500 | 474059 | 4611494 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és conegut com a Ranxo Mestres. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66363 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVI-XIX | Algunes parts de la masia està en runes i d'altres s'utilitzen com a cobert d'eines. | Masia composta de diversos cossos fruit de nombroses ampliacions i remodelacions. L'edifici principal és de planta rectangular amb el cos de l'esquerra que sobressurt de la línia de façana. La coberta és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i consta de planta baixa i un pis. La porta principal és adovellada amb volta rodona i de les diverses obertures destaquen dues finestres del primer pis amb els brancals, l'ampit i les llindes també de pedra treballada. L'exterior de la construcció presenta un acabat de calç de color blanc/ocre i s'observa un rellotge de sol, desdibuixat pel mal estat de conservació de l'edifici. La construcció original és de pedra i fang i té adherits alguns elements constructius o domèstics, com uns morters. El cos que sobressurt de la façana és de planta quadrada, amb la cantonada arrodonida i el sostre de la planta baixa conserva una volta amb traces d'un encanyissat. Té una finestreta a la primera planta i unes espitlleres a la planta baixa. La morfologia i la ubicació d'aquest cos fa pensar que es trata d'una antiga torre, integrada en el conjunt de la masia. Als laterals i a la part posterior hi ha diversos edificis afegits com a corrals, magatzems i àmbits de producció agropecuària. La masia es troba emplaçada en una elevació davant l'antiga llera de la riera de Santa Susanna, que actualment són camps conreats, amb un mur de pedra que delimita l'antiga era. L'accés al nucli original de la masia està tancat amb una portalada amb els brancals de pedra. A la terrassa inferior hi ha un paller d'obra de pedra i calç amb una gran portalada amb arc rodó fet de maons i una data gravada: 1831 | 08261-23 | Can Creus | Malgrat el nom Creus està documentat a la zona des del segle XIV, les primeres notícies del mas no les trobem fins al segle XVI. Des d'aleshores fins al segle XIX, la seva propietat va ser motiu de nombrosos litigis entre els seus hereus. Es tracta d'una masia probablement del segle XVI amb reformes del segle XVIII i de l'any 1831. | 41.6450100,2.7009800 | 475099 | 4610406 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66363-foto-08261-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66363-foto-08261-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66363-foto-08261-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66379 | Mas d'en Calça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-calca | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. El ràfec de la teulada és pronunciat. Està orientada al sud i està situada a pocs metres de la riera de Santa Susanna i envoltada de camps de cultiu, bàsicament d'horta. L'edifici consta de planta baixa i pis i l'accés principal és per una porta amb els brancals de pedra i la llinda de fusta. Antigament probablement estava dividit en dos habitatges perquè s'observen lleugeres diferències constructives. Per exemple, la meitat dreta té la part posterior més elevada i les finestres del primer pis són de pedra. Als laterals hi ha diverses construccions annexes per a guardar eines, comuna, magatzems, etc. | 08261-39 | El Veïnat | Antigament conegut com a mas Puiglalter, nom documentat a Sant Pol des del segle XII. El 1265, Simon de Montpalau o de Puiglalter cedeix una terra a Pineda. El mas Puiglalter o Puig Galter apareix citat en diversos documents entre els segles XV i XVI. El nom Calça no es documenta fins a la segona meitat del segle XVIII, de la mà del Dr. Josep Calça. | 41.6515000,2.6918600 | 474342 | 4611130 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66379-foto-08261-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Antigament s'anomenava Mas Puigalter o Puig Galter. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66382 | Paret de Can Carquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-can-carquetes | XIX | Està ben conservat, malgrat que no es conserva en la seva totalitat. | Mur que encercla els horts del davant de can Carquetes. És una construcció de pedra i calç i també reaprofita fragments de materials ceràmics. Es conserva un tram d'uns 220 m de llargada en forma de L, amb una portalada d'accés al nord. És una estructura d'uns 40 cm d'amplada i uns 2,2 m d'alçada. El coronament del mur és lleugerament apuntat. | 08261-42 | Can Carquetas | És un dels murs que delimitaven l'extensa finca de l'Horta Santa Eulàlia del segle XIX. | 41.6314600,2.7076700 | 475651 | 4608900 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66398 | Barraca de Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-creus | XIX | Manca de manteniment tot i que l'estructura encara es veu sòlida. | Barraca situada enmig dels camps de conreu de can Creus. És una construcció de planta quadrada feta de pedra, maons i calç, amb l 'acabat de calç de colors ocre i rosat. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'accés és per una porta feta de taulons i la llinda és un arc de maons. | 08261-58 | Can Creus | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una barraca del segle XIX. | 41.6442300,2.7004900 | 475058 | 4610320 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66398-foto-08261-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66398-foto-08261-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66398-foto-08261-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66399 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras-0 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | Manca manteniment. | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Està orientada al sudest i consta de planta baixa i un primer pis. Al costat esquerre té un cos de planta baixa afegit. L'accés és per una porta rectangular, si bé originàriament tenia un arc de mig punt. És una construcció de pedra i calç i tots els brancals i llindes de les obertures són de maons de terrissa. Al davant de la masia s'hi adossen dos porxos més moderns i a pocs metres es conserva un pou que conserva part del vògit per extreure l'aigua, i una bassa pel rec i per rentar la roba. | 08261-59 | Carretera Vella (Pla de Balasc) | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XIX. | 41.6309100,2.7004800 | 475052 | 4608841 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66399-foto-08261-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66399-foto-08261-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66399-foto-08261-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66400 | Can Carquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carquetes | XIX | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i un pis i està orientada a sudest. La façana manté una composició simètrica de les obertures, amb la porta al centre, dues finetres laterals. Al primer pis hi ha dos balcons i una finestra, amb dos plafons ceràmics intercal·lats: un rellotge de sol i la representació de Santa Eulàlia. La façana està coronada per una balconada d'un falç terrat i una petita xemeneia amb elements ceràmics vidrats. A cada banda de la masia s'adossen dues construccions de planta baixa que serveixen de magatzem i garatge, amb una portalada central i una finestra circular a cada costat. A pocs metres a l'esquerra, es conserva en molt mal estat el paviment de rajoles d'una antiga era, amb quatre plàtans a cada cantonada. La masia conserva l'activitat agrícola i està envoltada de camps de conreu, bàsicament d'horta. | 08261-60 | Pla de Balasc | Can Carquetes formava part de l'extensa finca de l'Horta de Santa Eulàlia al segle XIX, que al llarg del segle XX es va anar segregant en diversos propietaris. Els actuals propietaris, procedents de Tordera, es varen establir a can Cadernera i posteriorment varen adquirir la casa de Can Carquetes l'any 1956. | 41.6308600,2.7059500 | 475507 | 4608834 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66400-foto-08261-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66400-foto-08261-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66400-foto-08261-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | En els plànols de l'Institut Cartogràfic de Catalunya indica erràniament Can Cadernera en el lloc de Can Carquetes i aquest topònom l'obvia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66409 | Can Soler Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-nou | XX | Manca manteniment de l'edifici. | Casa de planta quadrada, de planta baixa i terrat superior. Orientada al sudest, manté una rigorosa simetria de la façana, amb la porta al centre i dues finestres a cada costat. Les obertures centrals es troben més sortides respecte la línia de façana. L'edifici està coronat per una barana d'obra de maons, al centre de la qual hi ha un frontó circular amb un emblema indeterminat esgrafiat. L'edfici és d'obra de maçoneria amb les obertures i la barana de maons de terrissa. L'acabat exterior és un encalat que combina el blanc i l'ocre. A pocs metres, a l'esquerre hi ha una barraca de pagès i una bassa circular, totes dues fetes amb obra de maons de terrissa. | 08261-69 | Carretera Vella (Pla de la Torre) | Probablement era una masia que s'hauria transformat en casa d'estiueig a mitjans de segle XX. Actualment encara s'hi manté activitat agrícola. Segons l'actual propietari la construcció és de l'any 1935. | 41.6355100,2.7148000 | 476246 | 4609348 | 1935 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66409-foto-08261-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66409-foto-08261-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66409-foto-08261-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Can Careto. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 66414 | Regs del camp del Titus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regs-del-camp-del-titus | XIX | Està seccionat per la banda est, probablement en urbanitzar el carrer del Bou. | Conducció d'uns 110 metres que rega els camps delimitats per la carrertera N-II, el carrer del Bou i un camí agrícola que creua la finca, des d'una bassa situada al costat d'un cobert dels horts de cal Tit. La canalització és de secció quadrada i està construïda damunt d'un petit aqüeducte, amb arcades de 1,5 m d'amplada. La totalitat del rec és fet de maons lligats amb morter de calç. | 08261-74 | Horts de cal Tit (c. del Bou, s/n) | 41.6340400,2.7032300 | 475282 | 4609188 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66414-foto-08261-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66414-foto-08261-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66414-foto-08261-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Canal de Reg. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66428 | El Veïnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-veinat-1 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | L'autopista del Maresme i la construcció d'una central elèctrica han trencat l'harmonia paisatgística d'aquest indret. | Zona de 17 ha aproximadament,situada al curs mitjà de la riera de Santa Susanna, entre can Rosich, al sud, can Mestroi i Mas d'en Calça, al nord, limitant amb l'autopista del Maresme. És una part de la vall de Santa Susanna més oberta, on ha perviscut l'activitat agrícola fins a l'actualitat, especialment l'horta. L'entorn natural, amb rics boscos mediterranis, el patrimoni històric i l'activitat agrícola existent atorguen en aquesta zona un interès paisatgístic singular, especialment davant l'evident pressió urbanística i d'infrastructures. | 08261-88 | El Veïnat | 41.6491900,2.6960500 | 474690 | 4610872 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66428-foto-08261-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66428-foto-08261-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El Pla d'Ordenació Urbanísitica vigent (1982), considera que El veïnat 'reuneix condicions de conjunt arquitectònic popular junt amb el de 'lloc de pintoresca situació' amb un panorama de singular interès i que cal protegir com a paisatge'. Malgrat això fa uns anys s'hi va construir el l'autopista C-31 del Maresme, al nord, i una subsetació elèctrica, al sud, que han malmès aquest caràcter genuí. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66430 | El Pla de Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-balasc | L'envelliment de la població pagesa, provoca el progressiu abandonament dels camps. | El Pla de Balasc és la zona agrícola millor conservada del terme municipal de Santa Susanna. Comprèn una zona d'unes 90 ha aproximadament, entre la carretera N-II, al nordoest, i el mar, al sudest, i la riera de Santa Susanna, al norest i el límit del terme municipal de Pineda de Mar, al sudoest. Nombroses masies històriques de la zona encara mantenen la seva activitat agrícola, especialment dedicades a l'horta i altres plantacions de regadiu. Els camps, els camins, com el camí del Mig o el camí de Perafita, i les finques s'han anat configurant, amb certa regularitat geomètrica, entorn de l'agricultura en una zona plana a escassos 2-4 metres sobre el nivell del mar. Gràcies a aquesta activitat econòmica i l'absència de grans construccions modernes, s'ha mantingut el paisatge rural d'aquesta zona, a diferència del Pla de la Torre, a l'altra banda de la riera. | 08261-90 | El Pla de Balasc | 41.6283200,2.7021700 | 475191 | 4608553 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66430-foto-08261-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66430-foto-08261-90-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El Pla d'Ordenació Urbanísitica vigent (1982), considera el Pla de Balasc i el Pla de Malgrat (Pla de la Torre) com a Sòl d'Alt Valor Agrícola (clau 23a), amb la qual cosa es preveuen dues actuacions per protegir-los: restriccions en l'edificació i ordenació agrícola. Segons l'article 283è les condicions d'ordenacció (camins rurals, ordenació de les aigües, infrastructures) s'hauran de desenvolupar en un Pla Especial específic.El veïnat 'reuneix condicions de conjunt arquitectònic popular junt amb el de 'lloc de pintoresca situació' amb un panorama de singular interès i que cal protegir com a paisatge'. Malgrat això fa uns anys s'hi va construir el l'autopista C-31 del Maresme, al nord, i una subsetació elèctrica, al sud, que han malmès aquest caràcter genuí. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 66440 | Era de can Mas de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-mas-de-baix | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVIII-XIX | Era situada al sudest del mas de Baix. Consta d'un mur de contenció i delimitació, de pedra i calç i de panta circular, i un paviment de rajols de terrissa. S'hi accedeix pel nord, a la banda de la masia. | 08261-110 | C. Farigola, s/n | 41.6413200,2.7064500 | 475553 | 4609995 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66440-foto-08261-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66440-foto-08261-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66440-foto-08261-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És una de les eres d'aquesta tipologia millor conservades al municipi. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66470 | Plana de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-jorda | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Jaciment arqueològic situat als camps situtats davant de Can Jordà, al costat de la riera de Santa Susanna. Desconeixem l'entitat i caracterísitques del jaciment, però a la masia de Can Jordà es conserva un lot de fragments de ceràmica romana procedents d'aquest indret: àmfores (entre les quals, una vora del tipus Pascual 1 i una nansa de Dressel 2/4), dos pondus, terra sigil·lada, una moneda de bronze, a més de nombrosos fragments de regula, imbrex i àmfores. Segons el Sr. Clarabuch també hi havia un mur de pedra i s'observaven algunes taques circulars en el terreny. L'emplaçament i l'entitat de les restes conegudes, indica que en aquest indret hi podria haver una explotació agropecuària, o la pars rustica d'una vil·la romana. | 08261-140 | Plana davant la masia de Can Jordà | Segons el Sr. Pere Clarabuch i Pellicer, aquestes restes es varen localitzar fortuïtament en excavar una rasa per a la col·lacació d'un tub per a subministrar aigua al dipòsit de la masia, a principis de la dècada de 1980. | 41.6560800,2.6865400 | 473901 | 4611640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66470-foto-08261-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66470-foto-08261-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66470-foto-08261-140-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 66347 | Sant Crist de Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-de-balasc | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. 'Recordatori del Sant Crist de Balasc que es venera en la seva antiga capella de Santa Susagna' (any indeterminat). Santa Susanna Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Capella restaurada recentment. | Petita capella o oratori d'una sola nau, amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, que està orientada a l'oest. L'accés és per una porta amb l'arc apuntat i al capdamunt té un campanar d'espadanya d'un sol ull. El ràfec de la teulada està decorat amb una cornisa de dents de serra. Als dos laterals s'observen dues grans obertures amb arc de mig punt tapiades amb maons. A l'interior hi ha quatre graons on hom diposita rams de flors en ofrena al Sant Crist, representat amb una gran escultura a la paret. És un model de capella d'estil historicista. | 08261-7 | Camí del Mig o Carretera Vella | A l'escriptura de la propietat no hi figura la data de construcció però per l'estil i les notícies històriques probablement és de finals del segle XIX. Després de la Guerra Civil, durant la dècada de 1940, va ser restaurada perquè havia estat saquejada i incendiada. En l'ofrena del Divendres Sant es canta col·lectivament el recordatori poètic al Sant Crist de Balasc. És una composició de caràcter popular que recorda la passió de Crist i demana la Glòria pels feligresos. | 41.6317900,2.7027500 | 475241 | 4608938 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 66348 | Capella de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-susanna-0 | <p>DIVERSOS AUTORS (1992). Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Ed. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. DIVERSOS AUTORS (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès i el Maresme. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XII | Està restaurada des de l'any 1996 | <p>Capella romànica de planta quadrada, de petites dimensions, amb absis semicircular a la capçalera. La façana principal, orientada a nordoest, té una portalada amb arc de mig punt adovellada, una petita finestra lateral, una finestra quadrada sotateulada i l'escut de can Ratés, el mas al qual va pertànyer durant un temps. L'interior estava decorat amb pintures al fresc de l'Alta Edat Mitjana, actualment desaparegudes. La capella està coronada per un campanar d'espadanya, amb una campana contemporània.</p> | 08261-8 | Finca de Can Peró | <p>No es conserva documentació dels seus orígens, però probablement va ser erigida cap al segle XII, a l'antiga vall d'Alfatà. El topònim de 'Sancta Susannae' es documenta per primera vegada a l'any 1189. El temple va ser restaurat al segle XVI per encàrrec de la família Ponç, propietaris de la capella. Posteriorment va passar a mans dels barons de Ratés i després als Amer. Durant la Guerra Civil la capella va servir de presó, es van cremar els bancs i els ex-vots i la imatge de Santa Susanna se'n va salvar. A l'any 1999 es va inaugurar la restauració de la capella amb una missa. Tot i que la capella és de titularitat privada, sempre ha tingut molta devoció pels habitants de la vall de Santa Susanna i per això va donar nom a l'indret i va esdevenir la patrona del municipi.</p> | 41.6381300,2.7092500 | 475785 | 4609640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-02-14 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Al lateral sud se li adosa, la masia de can Peró. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 66357 | Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-gracia-1 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVIII-XX | Ermita d'una sola nau de planta rectangular i amb un absis semicircular. La construcció està orientada a sudest i davant de la porta hi ha un porxo. La façana està coronada per un companar d'espadanya d'un sol ull. A la part posterior, a l'oest, hi ha una petita la sacristia adossada a l'edifici principal. Tot l'exterior està arrebossat i emblanquinat i l'interior de l'església està decorat amb un mosaic tipus trencadís amb motius marins. | 08261-17 | Turó de Gràcia | L'ermita va ser construïda l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i que està dins el terme municipal de Santa Susanna. L'any 1981 es va restaurar i es va decorar l'interior amb un mosaic obra de Josep Perpiñà. | 41.6338900,2.6981300 | 474857 | 4609173 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'ermita forma part del terme municipal de Santa Susanna, tot i que és propietat de l'Ajuntament de Pineda de Mar i té molta devoció en aquesta segona població. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc