Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80567 | Sínia dels Fabrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-dels-fabres | XIX | No està l'estructura sencera | <p>Dins la propietat de la casa hi ha una sínia per regar l'hort que es troba al peu de la riera de Castellet. El que resta de l'estructura de la sínia es troba dins una caseta que hi ha a l'hort, d'estructura molt senzilla i coberta amb teulada a un vessant. A l'interior hi ha l'accés al pou que està cobert amb una volta amb una petita porta d'accés. L'estructura de la sínia es suporta en una biga al sostre que va de banda a banda de la caseta. D'aquesta penjava l'eix i encara es conserva la roda de l'engranatge de ferro. El terra conserva el cercle de terra i pedres trepitjada sobre el que voltava l'animal. Actualment s'extreu l'aigua del pou amb una bomba elèctrica que la puja fins al nivell d'un canal de maó que porta l'aigua fins a una bassa a l'altra banda del camí, davant la caseta. Per tal de deixar lliure el pas del camí i poder salvar l'alçada des de la sortida de la caseta fins a la bassa, hi ha un aqüeducte de dos arcs construït en pedra amb l'intradós de l'arc de maó. El conjunt és una mostra dels sistemes d'aprofitament de l'aigua als masos.</p> | 08262-15 | Els Fabrés. Zona Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Tot i que la data més antiga de la casa ens remunta a l'any 1425, la sínia seria construïda en l'època d'apogeu del mas, al segle XIX, degut a la tipologia d'aquest enginy. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 9 parcers i era propietat de Jaume Enrich i Fabrés, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fiter. La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa del costat on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. L'aigua s'extreia del pou mitjançant un sistema d'engranatges i cordes que primer eren de fusta i que gradualment varen ser substituts pel ferro i que utilitzaven la tracció animal per funcionar. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX. Les sínies eren construccions molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua pel desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la ma de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de la sínia, tot i que els pous segueixen en ús.</p> | 41.6621800,1.8390500 | 403345 | 4612921 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80567-foto-08262-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80567-foto-08262-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80588 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-2 | XIX | està molt reformada | <p>La casa es troba ubicada en un conjunt situat a sota de l'autopista Barcelona-Manresa A-18 i al peu de la carretera de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara BV-1229, i relacionat amb el barri de Boades que pertany a Castellgalí. Forma un conjunt amb les cases Terrers i cal Sastre Boix, de Castellgalí; i can Ros i can Jaume del Marcet, de Sant Vicenç, que es troben al costat del riu i sota el pont de l'autopista. Actualment la casa està molt reformada, de manera que no es conserven elements que mostrin el seu passat. La casa tenia la mateixa estructura que les de la zona: clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant i a l'interior dues crugies. Encara es conserva la volta a la planta baixa, al celler, i una data gravada a l'entrada, 1810. Hi havia dues tines, una circular i una quadrada, però el pare de l'actual propietària les va suprimir en fer ampliacions a la casa a inicis del segle XX. L'ampliació va consistir en l'afegit dels coberts i l'eixida, així com de les mateixes tines. Al costat de la casa passa el rec de cal Marcet i el pare de la propietària el va canalitzar amb parets de pedra perquè hi havia risc d'inundacions.</p> | 08262-36 | Can Ros. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de cultivar el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Els masos que es troben a la zona de Boaes tenien una relació molt directa amb els masos de Castellgalí i molts d'aquests eren de parcers del mas Rubió de Castellgalí o del mas Marcet de Vallhonesta; alguns també farien de parcers de vàries cases alhora. Cal Ros és una casa de principis del segle XIX, que sorgiria com a necessitat a l'increment notable de producció agrícola de vinya a la zona.</p> | 41.6873400,1.8690100 | 405876 | 4615681 | 1810 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80588-foto-08262-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80603 | Can Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clot | XVIII | <p>La casa es troba situada en un pla prominent, dominant el conjunt de cases del Clot, sota el turó de la Serra. És un mas vinculat històricament a Castellbell, tot i que es troba al terme de Sant Vicenç de Castellet. Forma part del conjunt de cases del Clot de Castellbell i està situada a la banda nord del camí que comunica Sant Vicenç amb Vallonesta per la vall de can Soler o del Clot. És una casa fruit de diferents ampliacions, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre al migdia. Es troba situada en un desnivell del terreny de manera que part de la planta baixa es troba sota el nivell del terra. Està estructurada en dues crugies, la dreta, més ample, coberta amb volta de canó a la planta baixa i de la que parteix l'escala de pedra que permet l'accés al pis. A l'esquerra hi ha una altra crugia paral·lela coberta amb volta però més estreta i feta amb posterioritat, ja que es nota l'afegit a la façana. Darrera, hi ha un cobert adossat a la casa en el que es troben les tres tines juntes, dues quadrades i una circular, totes folrades amb cairons de ceràmica. Les boixes donen al celler principal. A la llinda de la porta de les tines hi ha gravada la data 1777, igual que a una porta que hi ha al mateix lateral de la casa.</p> | 08262-51 | Can Clot. El Clot. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>No disposem de documentació històrica de la casa i tan sols comptem amb les dates gravades a les llindes que ens situen cronològicament la casa a finals del segle XVIII: any 1777. La casa va ser realitzada en diferents èpoques, amb una primera fase en la que es van construir les tines i la volta més gran del celler, i una ampliació posterior al costat. L'actual propietari la va adquirir fa 25 anys en estat quasi de ruïna i ha fet importants rehabilitacions tot i conservant l'estructura general originària.</p> | 41.6659900,1.8868500 | 407330 | 4613291 | 1777 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80603-foto-08262-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80603-foto-08262-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80612 | Forn de ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-0 | XX | Desaparegut | <p>El que resta del forn es troba al marge dret de la pujada al barri de La Balconada des del Raval de les Roques. Es troba aprofitant un desnivell del terreny, ja que així podia tenir un accés superior i la fogaina a sota. És una estructura feta en pedra, de planta rectangular amb les parets entalussades d'uns cinc metres d'alçada, amb dues boques per la fogaina a la part de baix de la construcció, que formen dues portes d'arc de mig punt que ara es troben tapiades per evitar problemes d'inseguretat. A la plataforma superior de la construcció, per on s'omplia el forn, es poden distingir dues portes d'accés superior que també es troben tapiades. Tot i que estructuralment no és un element destacable, es documenta degut a la singularitat del tipus de forn a la zona.</p> | 08262-60 | Pujada del Ciment. Roques Altes. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Al Llibre de Matrícula Industrial de Sant Vicenç de Castellet (AMSVC), entre els anys 1920 i 1925 surt una fàbrica de calç i ciment amb forn propietat de Josep Calsina Gros. A partir del 1926 el forn ja no treballa, per tant la producció va durar poc temps. Els primer 30 anys del segle XX Sant Vicenç tenia una important indústria a l'entorn de la construcció: ferrers, fusters, picapedrers, fabricants de teules i maons, fabricants de calç i ciment per la construcció. A la cartografia de l'any 1920 surt la fàbrica del ciment. Els anys 1929-30 es comença a explotar la primera pedrera de calcària (caliza), pedra de gran duresa que permet ésser polida i que va obrir noves perspectives a la indústria de la pedra. Semblant al marbre un cop polida. Aquesta primera pedrera anomenada 'del Caliç' o la Planelleta, estava entre les propietats del Padró i el Grau i va ser iniciada per Antoni Carné. Aquesta pedra s'utilitzava per fer calç i ciment als forns destinats a aquest fi cremant la pedra durant moltes hores.</p> | 41.6649000,1.8668500 | 405664 | 4613192 | 1920 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80612-foto-08262-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Aquest forn ja no existeix degut a que va ser enderrocat en urbanitzar-se aquesta zona. Es manté la fitxa com a informació de la seva existència. Estava situat al marge sud de la muntanya de les Roques, pujant a la Balconada, lloc al que li diuen muntanya del Ciment, ben segur que degut a la ubicació d'aquest forn. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80648 | Sínia de cal Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-tinet | XIX | Està a l'aire lliure | <p>L'estructura d'aquesta sínia es troba a l'aire lliure, és a dir, no està dins d'una construcció que la protegeixi. Està formada pel pou, amb estructura externa de base quadrangular sobre la que es recolza una biga de ferro horitzontal que reposa sobre un pilar de pedra a l'altre extrem; al centre de la biga hi ha l'eix central també de ferro, recolzat sobre una base cònica de pedra. A aquest eix es lligava l'animal i transmetia la força a un volant dentat situat a la part superior de l'eix que a la seva vegada la transmetia a un altre volant a sobre del pou que bombava l'aigua. Manca la roda dentada al costat de l'eix. L'aigua extreta regava l'hort a través d'una xarxa de canals excavats directament al terra. La sínia es troba entre la casa i la riera de Castellet. Actualment l'aigua es puja amb una bomba elèctrica i la sínia no s'utilitza tot i que conserva tota l'estructura excepte el paviment on voltava l'animal. L'estructura és igual que la de la resta de sínies que hem vist a la zona, però amb el volant de l'eix a la part superior de la biga. Quasi totes les cases de pagès de Sant Vicenç de Castellet tenen una sínia per extreure aigua d'un pou o directament de la riera amb la finalitat de regar els horts. La riuada de l'any 2000 va malmetre tot l'espai que ocupa l'hort i va arrencar part del terra de la sínia que ara queda tallat com un marge sobre la riera.</p> | 08262-96 | Cal Tinet. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa del costat on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. L'aigua s'extreia del pou mitjançant un sistema d'engranatges i cordes que primer eren de fusta i que gradualment varen ser substituts pel ferro i que utilitzaven la tracció animal per funcionar. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX. Les sínies eren construccions molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua pel desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la ma de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de la sínia, tot i que els pous segueixen en ús.</p> | 41.6633700,1.8223400 | 401956 | 4613072 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 80651 | Teler de tallar pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-de-tallar-pedra | XX | <p>Màquina marca Gregori que tenia la funció de serrar blocs de pedra en lloses del mateix gruix. El tall es feia amb una filera de falques que feien pressió sobre 'flejes' d'acer (tires estretes de planxa) que feien un moviment pendular i amb ajuda d'aigua i sorra anaven tallant la pedra. El moviment es transmetia amb una roda que es movia amb energia d'un motor.</p> | 08262-99 | Can Solé. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta màquina va ser donada a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet el 10 de juny de 2004 per una empresa de pedra granítica de Girona, provenia de Novelda (Alicante), de Evelio Lad Comercial S.L. En el moment de la donació es va valorar en 30.000 €, tot i que la donació a l'Ajuntament va ser gratuïta.</p> | 41.6618400,1.8592900 | 405030 | 4612860 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80651-foto-08262-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80651-foto-08262-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80651-foto-08262-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80656 | Sínia de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-jan | XIX | L'estat general és regular ja que el desús i l'abandonament han provocat que els elements de la sínia es trobin parcialment desapareguts. | <p>A uns 200 metres de la casa i al costat del camí cap a Vallhonesta, hi ha la sínia de cal Jan, a prop de la riera de Vallhonesta o del Rubió. Està composta per una bassa amb safareig d'obra, el pou de planta rectangular al costat d'aquests i té dos pilars de maó, un a cada banda; un eix de transmissió de ferro des del lateral del pou fins a l'estructura de la sínia que es troba a uns dos metres del pou. La sínia disposa d'un eix vertical suportat entre dos pilars de maó, i d'aquest passa la transmissió a través de la roda a l'eix horitzontal que arriba al pou. Al voltant d'aquest eix encara es pot veure l'espai circular pel que voltava l'animal. Actualment es puja l'aigua amb una bomba elèctrica.</p> | 08262-104 | Cal Jan. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa del costat on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. L'aigua s'extreia del pou mitjançant un sistema d'engranatges i cordes que primer eren de fusta i que gradualment varen ser substituts pel ferro i que utilitzaven la tracció animal per funcionar. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX. Les sínies eren construccions molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua pel desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la ma de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de la sínia, tot i que els pous segueixen en ús.</p> | 41.6809100,1.8723300 | 406143 | 4614963 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80656-foto-08262-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80657 | Cal Jaume del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-del-marcet | XIX | <p>La casa es troba ubicada en un conjunt situat a sota de l'autopista Barcelona-Manresa A-18 i al peu de la carretera de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara BV-1229, i relacionada amb el barri de Boades que pertany a Castellgalí. Forma un conjunt amb les cases Terrers i cal Sastre Boix, de Castellgalí; i can Ros i can Jaume del Marcet, de Sant Vicenç, que es troben al costat del riu i sota el pont de l'autopista. La casa segueix l'estructura de les cases de la zona: estructura clàssica amb planta basilical; amb planta, pis i golfes; teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura general és senzilla i no hi ha elements remarcables. A la banda oest de la casa hi ha afegida una construcció de pedra amb teulada a un vessant que alberga el celler amb volta de mig punt i una tina. A l'interior es repeteix l'estructura basilical amb tres crugies.</p> | 08262-105 | Cal Jaume del Marcet. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de cultivar el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Els masos que es troben a la zona de Bordes tenien una relació molt directa amb els masos de Castellgalí i moltes d'aquestes eren de parcers del mas Rubió de Castellgalí o del mas Marcel de Vallhonesta; alguns també farien de parcers de vàries cases alhora. Tot i que no tenim dades de la casa, aquesta seria de la mateixa època que les altres de la zona, principis del segle XIX.</p> | 41.6875200,1.8695900 | 405925 | 4615700 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80657-foto-08262-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80670 | Ruïnes del camp del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-camp-del-fiter | en runes | <p>A prop de la casa Fiter, en un camp que està delimitat amb murs de pedra seca que marquen feixes, hi ha les restes d'uns murs de pedra. És la base d'un mur d'uns 50 cm de gruix, construït amb pedra de diferents mides, algunes unides amb morter de calç. Aixeca tan sols entre 50 i 60 cm del nivell del sol i forma un perímetre de forma rectangular d'aproximadament 10 metres d'amplada. Destaca l'obertura central del lloc on aniria la porta, on hi ha una pedra amb forma de capitell dipositada sobre el mur. Es distingeixen clarament els angles dels murs i, tot i que actualment degut a l'herba que ha crescut i que no permet veure clarament les restes, al mig hi ha un mur mitjaner. A prop de les ruïnes hi ha dues barraques de vinya i la base d'un trull d'oli.</p> | 08262-118 | Cal Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Fiter es troba en el nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament), era propietat de Martín Vall, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fabrés. Desconeixem el moment de construcció d'aquesta casa. És possible que es tractés del primer mas i que les pedres d'aquest es fessin servir per la construcció de la nova casa. La casa i finca va ser comprada l'any 1939 per Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, i que va fer moltes de les barraques de vinya del terme i va reconstruir moltes altres. Quan ell ho va comprar aquestes ruïnes es trobaven igual que ara. El nom de Fiter pot procedir de fita, final de terme, ja que la finca arriba al final del terme de Sant Vicenç.</p> | 41.6603600,1.8217500 | 401902 | 4612738 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80670-foto-08262-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80670-foto-08262-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 80673 | Sínia de can Casaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-casaler | XIX | només queden algunes restes | <p>A l'exterior, a la banda sud, on hi havia els horts i a prop del torrent del Rubió, hi ha les restes d'una sínia que era moguda amb un ruc. Encara resta l'eix central de ferro amb dues rodes engranades que transmetien l'energia que permetia extreure l'aigua del pou que es troba al costat, a un dos metres de distància de l'eix central. L'eix es suporta amb una biga horitzontal de ferro. El pou és rectangular i disposa d'un petit safareig. Es troba ubicada al peu de l'hort i de la riera de Vallhonesta o del Rubió.</p> | 08262-121 | Can Fainé. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa del costat on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. L'aigua s'extreia del pou mitjançant un sistema d'engranatges i cordes que primer eren de fusta i que gradualment varen ser substituts pel ferro i que utilitzaven la tracció animal per funcionar. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX. Les sínies eren construccions molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua pel desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la ma de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de la sínia, tot i que els pous segueixen en ús.</p> | 41.6811700,1.8683100 | 405809 | 4614997 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80673-foto-08262-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment la casa es coneix com cal Fainé, nom dels propietaris actuals i del restaurant que alberga. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80697 | Cal Guillemon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillemon | XVIII-XIX | Molt reformada | <p>És una casa d'estructura petita situada en un desnivell del terreny cap a la via de Renfe. Està composta per diferents edificis ja que les tines s'han rehabilitat com a part de la vivenda i han perdut la seva estructura original. La part central i més antiga de la casa és de planta, pis i golfes, teulada a doble vessant, carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els baixos de la casa formen dues voltes i a elles donaven les dues boixes ara desaparegudes. També s'ha modificat l'estructura externa de la casa, fet que ha modificat molt els elements característics originaris.</p> | 08262-145 | Cal Guillemon. Raval Nou. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta casa forma part del grup de cases que es troben sobre el Raval Nou i al costat de la Balconada. El seu origen estaria relacionat amb l'auge del cultiu de la vinya a finals del segle XIX. No disposem d'informació documental d'aquesta casa i per tant no podem assegurar l'època de construcció tot i que la tipologia es correspon a les cases de finals del segle XVIII i principis del XIX.</p> | 41.6587100,1.8653200 | 405527 | 4612506 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80697-foto-08262-145-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi havia dues tines. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80701 | Casa Juan Moll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-moll | XIX | Parts desaparegudes | <p>Casa de planta i dos pisos, amb teulada a doble vessant amb carener paral·lela a la façana principal que s'obre a migdia. La casa estava tancada per una valla de ferro i l'accés es feia a través d'una porta de reixa que encara existeix. A la façana principal s'obre la porta d'arc de mig punt amb la inscripció: Juan Moll any 1862, a la part frontal de l'arc. Es troba al centre i a cada costat hi ha dues portes grans rectangulars. Té dos balcons a cada pis situats de forma simètrica amb una petita finestra al mig. A la banda dreta de la casa hi havia uns antics coberts dels que tan sols es conserven part del murs de pedra, possiblement eren les quadres del bestiar.</p> | 08262-149 | Passeig de Pau Casals. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Possiblement aquesta casa era de traginers que tenien bestiar per el transport, conegut com Juan Moll. La casa és moderna, de finals del segle XIX i, possiblement, ocupi part del terreny de l'antiga casa cal Castaño Vell. Els traginers van tenir un paper molt important a Sant Vicenç, primer pel pas del camí Ral per Valhonesta i més tard amb la industrialització pel transport de mercaderies abans de l'arribada del ferrocarril. En aquest edifici hi havia la paqueteria del transportista Moll, on posteriorment es guardaven els paquets que arribaven en tren.</p> | 41.6669500,1.8427000 | 403656 | 4613446 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80701-foto-08262-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80701-foto-08262-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa també es coneix com Cal Castaño Nou. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80706 | Escultura del Gremi de Carreters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-gremi-de-carreters | XX | <p>L'escultura es troba en el centre d'una petita plaça a la cruïlla del Passeig Pau Casals, molt a prop de l'estació de Renfe. Consta de dos elements: un peu de pedra calcària de Sant Vicenç d'uns dos metres d'alçada que es troba sobre una base feta amb uns graons de pedra; i l'escultura d'un cavall de ferro colat. Porta dues plaques d'inscripció. La situada a més alçada: 75 aniversari del gremi de carreters i cansaladers. 1924-1982. L'altra placa, centrada en la base de pedra i més gran porta la inscripció: Gremi de carreters i cansaladers. Monument al cavall. Fidel amic de l'home. Sant Vicenç de Castellet. 17-1-82. Foneria Solvas S.L. El 9 de març de 2014 s'inaugurà una nova placa commemorativa amb motiu del centenari de la primera festa de Sant Antoni abat i els 90 anys del Gremi de Carreters i Cansandalers amb l'acompanyament de la unitat muntada de la guàrdia urbana de Barcelona. La placa de marbre amb un carruatge esculpit és obra de Clemente Cañadas.</p> | 08262-154 | Plaça del Cavall. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Maties Solé i Cabeza (Tàrrega 1903- ) organitzador de la festa de Sant Antoni Abat i gran aficionat al cant i al teatre, fundà junt a Jaume Piqué, el Gremi de Carreters de Sant Vicenç l'any 1924 i amb un conjunt de persones relacionades amb el món del cavall, el transport i la pagesia. La festa es celebrava des de 1914 en honor al seu patró, Sant Antoni Abad. En Maties era baster de l'Agència de Transports Moll que tenia 35 animals a Sant Vicenç, 15 a Súria i 5 a Manresa. Quan l'agència es va mecanitzar, en deixar de treballar, va obrir un establiment d'articles de pell, tapisseria i confecció de matalassos, al c/ Maria Ginferrer 15. El patró del gremi de carreters és Sant Antoni Abad, el 17 de gener, dia en que es celebren els Tres Tombs, festa que ha arrelat a diferents llocs de tot Catalunya. A Sant Vicenç el transport a bast era el mitjà tradicional que estava molt arrelat degut al pas del camí Ral. Abans de l'arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, el transport amb carro i animals de tir era el sistema per portar el producte als centre de venda més importants, Barcelona i Manresa, fet que va provocar que s'instal·lessin empreses dedicades al transport. A Sant Vicenç la festa es celebra el segon diumenge de març i és organitzada per la mateixa entitat. Aquesta forma part i és membre fundador de la Federació dels Tres Tombs de Catalunya.</p> | 41.6678900,1.8632900 | 405372 | 4613528 | 1983 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-04-18 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Foneria Solvas | La pedra va ser donada per l'ex president del Gremi, Joan Casals Baqué. L'escultura del cavall va ser feta per la foneria Solvas de Sant Vicenç de Castellet. És un monument promogut per la junta del gremi de carreters de carreters i cansaladers l'any 1983. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80714 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-4 | XX | <p>L'Ajuntament conserva les pintures guanyadores dels concursos de pintura ràpida que s'havien organitzat per les festes majors del municipi. Tot i que no s'ha fet un inventari exhaustiu de les obres que es conserven, aproximadament hi ha unes 19, que són les que es van valorar l'any 1998. Els autors d'aquestes són: Javier Moreno Mur, Carme Magem, Alfred Rodríguez, Joan Sallent (3), E. Basora, J. Planell, Mariscal, Subirana, J. Centellas, Altés (2), J. Roig (2), Francesc Vila (2), Josep Tobella Marsinyac. A partir del 2012 l'Agrupació Artística va fer donació d'algunes pintures més. Les pintures es troben a diferents ubicacions a l'edifici de l'Ajuntament i el Local d'Entitats Joan Masafret, penjats a les parets dels despatxos.</p> | 08262-162 | 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1998, el que era regidor de cultura, Valentí Carrera i Vila, fa encarregar una valoració de les pintures del fons municipal. Va ser realitzat pel Sr. Oliveras de la Sala d'Art Xipell de Manresa, que en la seva valoració va assenyalar que moltes de les pintures del fons eren difícilment valorables ja que els artistes no figuraven a catàlegs de pintors en tractar-se de persones que a vegades la seva producció pictòrica es limitava a la participació a concursos locals. El concurs de pintura ràpida es celebrava a Sant Vicenç des de mitjans de la anys 1970 i es va interrompre a mitjans dels 80. L'any 1995 el va reprendre l'Agrupació Artística de Sant Vicenç.</p> | 41.6657400,1.8639000 | 405419 | 4613288 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80714-foto-08262-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Varis | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80718 | Antic Sindicat de Pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-de-pagesos | XX | L'interior de l'edifici està bastant malmès | <p>L'edifici està format per dos cossos paral·lels, un que fa cantonada amb l'avinguda Secretari Canal que és un simple magatzem, i l'edifici més antic que es troba a continuació d'aquest ja al carrer Creixell. És un edifici d'una sola planta amb l'interior lliure, de manera que era un magatzem. L'element destacable és la façana, ja que té una estructura arquitectònica característica dels primers anys del segle XX i que es veu en altres edificis del municipi. És una façana simètrica, amb porta allindada al centre i una finestra rectangular a cada costat, totes les obertures amb un marc al voltant que les realça. A la part superior hi ha un frontó de forma semicircular amb decoració de pilastres encastades que marquen la simetria ja que es troben als angles i entre porta i finestres. A la base de totes elles hi ha una decoració floral i en els quadrants que queden entre mig hi ha diverses inscripcions i decoracions. Destaca al centre el cartell del SINDICATO AGRÍCOLA, la data a la part superior dreta 1918, la paraula AÑO a la banda superior esquerra, i una decoració floral al centre que reprodueix raïm, com a símbol de la pagesia de Sant Vicenç. L'interior de l'edifici està bastant malmès i tan sols resta un antic molí de gra que funcionava amb un motor elèctric. És un molí de ferro que està suportat sobre una estructura de ciment que permet posar els sacs per omplir; el gra es tirava des del pis de sobre directament a la tremuja. Porta la inscripció: CA---ON UNIVERSAL. MARCOS TORRA. CALLE RIERETA TALLER 15. BARCELONA. PAT. 91267. Del sindicat procedeix la màquina de batre que conserven a cal Xaparro de Dalt.</p> | 08262-166 | Carrer Creixell, 3. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'antic Sindicat Agrícola de Sant Vicenç de Castellet es va fundar pels volts de l'any 1912. Tindria el seu origen en la necessitat dels pagesos del terme d'unir-se per tal de resoldre problemes comuns, com la comercialització de productes, la compra de llavors, o compartir màquines. Després de la Guerra Civil es transformà en La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos que actualment depèn del Ministeri d'Agricultura. L'any 1968 es va transformar el sindicat en cooperativa. Actualment està en desús.</p> | 41.6665900,1.8624600 | 405301 | 4613384 | 1918 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80719 | Monument al pont de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pont-de-sant-vicenc | XXI | <p>En l'any del 75é aniversari de la voladura del pont per part de les tropes republicanes al final de la Guerra Civil, va encarregar la realització d'un monument commemoratiu d'aquests fets. El monument reprodueix un ull del pont i l'arrencada de dos més, un a cada lateral, amb més de 9m de longitud i 3m d'alçada, fet en xapa d'acer corten i serveix de marc a unes planxes de vinil en les que s'explica la evolució històrica i característiques del pont. Es troba situat a un extrem del pont a la banda del poble, sortint a mà dreta.</p> | 08262-167 | Pont de Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El 26 de gener de 2014 es va inaugurar un monument commemoratiu, ubicat al lateral del pont, amb motiu del 75è aniversari de la seva voladura i dels 90 anys de la seva inauguració. Amb l'expansió del municipi a inicis del segle XX es va fer necessari modificar els sistema de comunicació entre les dues ribes del riu Llobregat. Durant la segona meitat del segle XIX es va construir una palanca, que junt amb el pas dels carros al mateix riu i una barca per les èpoques de més crescuda, eren els sistemes de pas per vianants i carruatges. La iniciativa de construir un pont més sòlid va sorgir del llavors alcalde Àngel Vila i Llonch, degut a la riuada que el 1913 es va endur per tercera vegada la palanca deixant al poble incomunicat. Els terrenys en els que va ser edificat el pont van ser donats per grans propietaris: Joan Calsina, Miquel Vives, Maria Ginferrer i Francesca Playà. Àngel Vila i Llonch fins i tot va actuar com a contractista de les obres del pont en no presentar-se cap empresa a la subhasta per l'adjudicació de l‘obra, i amb la intenció de que no es retardés més el començament. Es va iniciar la construcció el desembre del 1920, però malauradament l'agost del 1921 una riuada es va endur el que ja s'havia construït i es va haver de tornar a començar; Àngel Vila va dimitir ja que no disposava de recursos econòmics per continuar l'obra. El substituí el tinent d'alcalde, Enric Callís i Bey, que prosseguí les obres del pont, inaugurant-se el 8 de setembre de 1923. A L'any 1939, amb motiu de la Guerra Civil, amb la retirada de l'exèrcit republicà (el 26 de gener) (el 27 va entrar l'exèrcit franquista) es va volar el pont i fins el 1942 no es va acabar de reconstruir pel mateix autor del pont anterior, Eduard Peña, i obra feta per l'empresa Fomento de Obras y Construcciones S.A. L'any 1996 s'inicien les obres per ampliar el pont mantenint la mateixa estètica original. S'eixampla amb un carril més i dues voreres per vianants. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1997. Durant l'any 2015 es van fer millores de seguretat a les voreres.</p> | 41.6656100,1.8585400 | 404973 | 4613280 | 2014 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80719-img202001261131200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80719-img202001261130550.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80720 | Fira del Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-vapor | XXI | <p>La Fira del Vapor recrea la vida quotidiana a Sant Vicenç de Castellet de finals del segle XIX i principis del XX, quan el ferrocarril i el batec de les fàbriques tèxtils anaven amb vapor. Molta gent de contrades rurals fugien del camp buscant nous mitjans per sobreviure. El poble no parava de créixer i sorgien noves necessitats i serveis. A la vegada, el ball, el teatre, el cant, els cafès, el joc, la festa i l'incipient cinema alliberava la gent de la monotonia i duresa del treball industrial i rural. La Fira del Vapor recorda aquest món de la industrialització amb espectacles de recreació històrica al carrer i a les places, com els esquellots, els jocs, els oficis de l'època, la gastronomia, el mercat de productes alimentaris i artesans, la mostra d'oficis, el ball i els tallers de ball, entre altres. S'organitzen diferents activitats, entre els que destaca la mostra d'oficis històrics i el mercat de productes alimentaris i artesanals, a banda de cercaviles, concerts i balls, teatre, espectacles al carrer, tallers, jocs, espai de les entitats, ....</p> | 08262-168 | 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La situació privilegiada de Sant Vicenç de Castellet, un poble a la llera del riu Llobregat, i l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Saragossa el 1859 -més endavant conegut com Ferrocarril del Nord- va propiciar la instal·lació de fàbriques tèxtils al voltant del riu a mitjans del segle XIX. El tren, com a gran revolució en el món del transport, ens portava la mà d'obra que venia de zones rurals cap a les indústries i facilitava l'arribada de les matèries primeres (carbó i cotó) i el retorn dels productes elaborats (fil i teixits). També fou el gran mitjà de transport de l'època. Un altre element clau va ser el riu Llobregat, mitjançant les rescloses, els canals i les turbines generaria energia elèctrica per a les fàbriques. El clima mediterrani, amb períodes d'escassetat de pluges i rius amb cabal escàs, facilitava també el desenvolupament del vapor amb ús de carbó. La instal·lació de fàbriques tèxtils va fer créixer considerablement la població, amb un creixement urbanístic del nucli urbà. Es desenvoluparen un seguit de tallers menestrals auxiliars de la construcció, com fusters i ferrers, i un conjunt d'establiments per donar serveis bàsics a la població com botigues de queviures, fleques, cafès, sastres, sabater, barber, farmacèutic, així com nous equipaments, l'escorxador, l'església, el cementiri i les escoles, per donar servei a una població creixent. També va ser un període de lluites i reivindicacions obreres, per millorar les condicions de treball; i de modernització de la societat, amb l'arribada de la llum elèctrica, aigua corrent, enllumenat, telèfon, ràdio, cinema, i de les primeres entitats esportives. Al poble, encara hi predominava una societat rural, hi havia molts pagesos treballant la vinya i alguns al regadiu al voltant del riu. Els picapedrers que extreien la pedra sorrenca, que es transportava per tren, marcaven un contrapunt, juntament amb els ferroviaris. Aquest context històric que va fer créixer Sant Vicenç de Castellet és el que va donar origen a la Fira del Vapor, que va sorgir de l'anterior Fira de la Pedra que es va iniciar l'any 2004 i que va néixer amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç'. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en la Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril, en la que s'implica tot el poble, entitats i comerç local, i que l'any 2016 porta 8 edicions.</p> | 41.6656100,1.8638000 | 405411 | 4613274 | 2009 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | Organitza l'Ajuntament, la Ubic de Sant Vicenç de Castellet i la Comissió de la fira del Vapor. El 4 i 5 de juny de 2016 es celebra la 8a Fira del Vapor. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80613 | Pedrera del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-fiter | <p>AA. VV. (1975). La Indústria a Sant Vicenç: la pedra. El Breny. Número especial Festa Major 1975. AA.VV. (2004). La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. El Breny nº 295, març 2004.</p> | XX | <p>Aquesta és una de les pedreres artesanals d'arenisca dins el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet. En ser una explotacions gran s'explotava de forma intensiva. Es troba al Clot del Tufau, dins la propietat del mas Fiter i és una cantera en una paret recta. En les pedreres més petites la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, per tant eren pedreres de tipus artesanal. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra que es feia amb tascons de fusta ficades dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. A l'accés a la zona de la pedrera, que actualment està en desús, hi ha una barraca de pedra seca que utilitzaven els picapedrers per guardar les eines de treball. La pedra de la pedrera del Fiter es va utilitzar per la construcció del pont sobre el Llobregat que es va iniciar l'any 1920. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera, tot i que ens han dit que els anys 1960 encara s'extreia pedra.</p> | 08262-61 | Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys a Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària (calissa). Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques dels voltants de Sant Vicenç, rics en quars, calcàries, arenisques, han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. S'han trobat mostres a algunes pedreres (Cornet, Grau) (Breny, 1975), d'una de les tècniques més antigues de partir la pedra aprofitant l'expansió de la fusta quan es remulla, que va ser utilitzada fins els anys 1960. L'extracció amb un caire industrial comença a finals del segle XIX, amb l'explotació de l'arenisca. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. En aquesta època la pedra era transportada des de la pedrera en carros de les agències Moll i cal Carlos als tallers, on era treballada. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuïc, a més de carreteres o edificis, edificis com Correus o l'Hospital Militar de Barcelona. Els anys 1920-30 al poble hi havia un ambient comercial entorn a la pedra; al 1926 hi havia a Sant Vicenç tres mestres picapedrers (Llibre de Matrícula Industrial 1926, AMSVC). Però ja abans, al 1896 (Llibre de Matrícula Industrial 1896, AMSVC) hi treballava un picapedrer, Francesc Casas Pubill. La tradició del Ball de Gitanes està lligada històricament a la pedra, ja que ho van portar l'any 1907 els picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduirien aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Actualment l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però si que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres del entorns, essent la més important del terme la dels Roures a Vallhonesta.</p> | 41.6614700,1.8273500 | 402370 | 4612855 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80613-foto-08262-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Aquesta pedrera és coneguda com pedrera de la Creu. El 30 de maig de 2004 es va celebrar la primera Fira de la Pedra de Sant Vicenç amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç', com a producte amb característiques especials a l'entorn del qual es poden crear diferents iniciatives i convertir-la en un eix de desenvolupament econòmic, comercial i turístic del municipi. Altres pedreres artesanals d'arenisca: Balçamuller, Sant Joan de Dalt, Valent, Fiter. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80587 | Can Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fiter | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. VALLS, J. (2001). La rodalia de Castellbel i El Vilar, Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 449-455.</p> | XVII | <p>Cal Fiter es troba situada sobre un serrat que rep el mateix nom i al que s'arriba des d'un camí que comunica les cases del Clot del Tufau. És una casa gran envoltada de coberts que tanquen l'era a modus de baluard. És construïda en pedra, amb blocs ben escairats; amb planta, i pis que queda sota teulada; teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Presenta una estructura clàssica i senzilla amb la façana asimètrica: porta allindada i quatre finestres situades de forma arbitrària sense seguir una estructura externa concreta i llindes de pedra sense decoració. Pel seu costat de ponent té adossada una tina a la que s'accedeix a través d'una escala exterior suportada per un arc carpanel de pedra que a la vegada fa les funcions de porta d'accés al pati interior. La tina és circular i folrada amb rajoles de ceràmica envernissada vermella. També en aquest costat hi ha un pou circular i hi ha afegit un altre cos que és un dels cellers, cobert amb volta de canó de pedra i al que dóna la boixa d'aquesta tina. Tres contraforts moderns a la part exterior suporten la volta ja que fa pocs anys es començava a obrir. A la façana posterior, al nord, hi ha una segona tina, també circular i amb accés exterior, que es troba dins una estructura quadrangular amb teulada a un vessant. La boixa d'aquesta tina dona al celler que es troba dins la mateixa casa. L'interior de la casa està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana, trobant-se el celler a la crugia nord. A prop de la casa hi ha una font que l'avi de l'actual propietari, Miquel Bosch Abadal, va arreglar, construint tres murs de contenció que són una veritable mostra d'obra d'enginyeria en pedra ja que les pedres es disposen verticals, a plec de llibre, i la paret té forma arquejada per garantir el suport del terra. L'entorn de la casa té un important nombre de barraques de vinya. El propietari creu que al voltant de la trentena.</p> | 08262-35 | Can Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Fiter es troba en el nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. Cal Fiter es troba sobre el serrat, dominant geogràficament les altres cases. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament), era propietat de Martín Vall, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fabrés. Desconeixem el moment de construcció d'aquesta casa, i si es va utilitzar una obra anterior per aixecar la construcció actual que deu ser de finals del segle XVII per la tipologia de l'estructura. És possible que el primer mas es trobés al lloc on ara hi ha unes ruïnes, i que posteriorment s'aixequés on és ara, utilitzant les pedres de l'obra anterior. L'any 1756, la viuda de Josep Singla de Monistrol de Montserrat, va comprar a Francesc Fiter i Jaume Plans, pagesos de Sant Vicenç, el 'Campet de la Beguda' (VALLS, 2001). El besavi de l'actual propietari vivia a cal Xesc i va comprar cal Tinet l'any 1876. El gendre d'aquest és el que va comprar cal Fiter i va saldar la hipoteca d'aquesta casa l'any 1939. El comprador, Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, i va fer moltes de les barraques de vinya del terme així com va reconstruir moltes altres. El nom de Fiter pot procedir de fita, final de terme, ja que la finca arriba al final del terme de Sant Vicenç. Desconeixem des de quan tenia aquest topònim.</p> | 41.6619100,1.8247700 | 402156 | 4612907 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80587-foto-08262-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80587-foto-08262-35-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi ha dues tines. A la porta hi ha la mola superior d'un trull d'oli. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80713 | Font del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fiter | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. VALLS, J. (2001). La rodalia de Castellbel i El Vilar, Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 449-455.</p> | XX | <p>La font de Cal Fiter es troba situada a la falda del serrat que rep el mateix nom i sota la casa del Fiter. S'arriba des d'un camí que comunica les cases del Clot del Tufau i que travessa la riera de Castellet davant de cal Tinet. La font es troba a la dreta del camí després d'una vinya. Era una font natural que brollava d'un clot, a la que Miquel Bosch i Abadal va fer un entorn per gaudir d'ella. Va construir tres murs de contenció a tres nivells diferents formant terrasses, que són una veritable mostra d'obra d'enginyeria en pedra ja que les pedres es disposen verticals, a plec de llibre, i la paret té forma arquejada per garantir el suport del terra. A la terrassa del mig hi ha la font i una bassa. La font està decorada amb blocs de pedra de formes capritxoses triades pel constructor. Hi ha la inscripció: Miquel Bosch Abadal la va fer. Any 1939. A la terrassa superior va fer uns bancs i taules de pedra per que la gent pogués berenar. Actualment no s'utilitza amb tanta assiduïtat i l'herba tapa part de les estructures.</p> | 08262-161 | Can Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Fiter es troba en el nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. Cal Fiter es troba sobre el serrat, dominant geogràficament les altres cases. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament), era propietat de Martín Vall, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fabrés. L'any 1756, la viuda de Josep Singla de Monistrol de Montserrat, va comprar a Francesc Fiter i Jaume Plans, pagesos de Sant Vicenç, el 'Campet de la Beguda' (VALLS, 2001). El besavi de l'actual propietari vivia a cal Xesc i va comprar cal Tinet l'any 1876. El gendre d'aquest és el que va comprar cal Fiter i va saldar la hipoteca d'aquesta casa l'any 1939. El comprador, Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, i va fer moltes de les barraques de vinya del terme així com va reconstruir moltes altres. Aquest va ser qui va construir la font del Fiter quan ja estava jubilat i no treballava el camp. El nom de Fiter pot procedir de fita, final de terme, ja que la finca arriba al final del terme de Sant Vicenç. Desconeixem des de quan tenia aquest topònim.</p> | 41.6631600,1.8264800 | 402300 | 4613044 | 1939 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Bosch i Abadal | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80584 | Cal General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>La casa consta de dos cossos principals que comparteixen part de la teulada, i dos cossos afegits, un per la banda de migdia i l'altre per la de tramuntana. L'estructura és senzilla, de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. Es troba situada al costat de la riera de Castellet en un terreny que fa desnivell, de manera que una part de la casa, la façana nord, queda a nivell del terreny mentre que els baixos de la resta de la casa també queden a nivell però per sota del pis. La porta principal s'obre a la façana nord, és allindada i senzilla. Murs exteriors de pedra de diferents mides i finestres voltades de blocs de pedra ben tallats. L'interior està estructurat en dues crugies. A la planta baixa hi ha dues crugies paral·leles a la façana principal (direcció N-S); la meitat oest forma un espai cobert amb una volta de canó amb la pedra disposada de forma plana i dividida per la meitat per un mur de pedra ben tallada i una porta que comunica els dos costats. A la banda est, hi ha també dues voltes de mig punt una mica rebaixades i disposades en direcció contrària a la volta anterior. En la zona de més cap al sud hi havia el celler, on s'obrien les boixes de les tines i on encara hi ha dos barrils. L'accés a la zona de les voltes es realitza a través d'una porta allindada de pedra que es troba protegida amb un cobert afegit que forma un terrat al pis superior. En aquest cobert es guarda una premsa de vi accionada per un volant de ferro; és un model senzill i modern de premsa. La planta pis no presenta elements interessants. Hi ha dues tines ubicades en espais diferents. Una es troba situada dins la mateixa estructura arquitectònica de la casa, a l'angle sud-est; i l'altre en una estructura de planta quadrada afegida a la façana sud. Les dues tines són circulars i amb les parets folrades amb cairons de ceràmica vermells. Actualment no s'utilitzen i fan de magatzem.</p> | 08262-32 | Cal General. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal General es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). La casa actual de cal General és fruit de la unió de tres cases que estaven juntes: cal General, cal Felip i cal Felicó, fet que es veu clarament en l'estructura arquitectònica. És una casa de la segona meitat del segle XVIII, com les del seu voltant i que va sorgir com a casa de parcers de les terres. No conserven documentació.</p> | 41.6615000,1.8322600 | 402779 | 4612853 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80584-foto-08262-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80584-foto-08262-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té dues tines. Davant la casa hi ha l'estructura d'una sínia. Conserven també alguns barrils i una premsa de ferro. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80585 | Can Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tinet | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada, amb un seguit de cossos afegits en diferents èpoques; tot i així es pot observar la seva evolució. Està construïda en un desnivell del terreny cap a la riera de Castellet. D'estructura clàssica i senzilla, de pedra, amb planta, pis i golfes; teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a SE. Es distribueix en dues crugies perpendiculars a la façana, a la planta baixa; i tres al pis. Això es degut a l'adaptació al terreny i a que tardanament es va afegir una crugia al pis a la banda NW per ubicar la cuina. Les dues crugies de la planta baixa estan cobertes amb volta de mig punt: la de ponent està arrebossada i la de llevant és de pedra posada plana. La primera era destinada al bestiar i la segona era el celler, en el que encara es conserven les botes i es pot veure la boixa de la tina a la paret est. Actualment la tina ja no existeix i s'ha adaptat com a rebost. S'accedeix a la planta per una porta allindada de pedra que porta gravada la data 1823 i el crismó al mig. El pis és accessible també a peu pla, degut al desnivell del terreny; la sala ocupa la crugia central, a l'esquerra hi ha dues habitacions i a la dreta hi ha la cuina i el rebost (fet aprofitant la tina). La finestra central del pis porta la data gravada: 1858. S'ha afegit un cos pel costat de llevant en el que s'ha fet un pis nou, darrera del qual hi havia un celler. A la banda de ponent de la casa, cap a la riera, hi ha l'hort i encara es conserva quasi intacta l'estructura d'una sínia.</p> | 08262-33 | Can Tinet. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Tinet es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Tinet era una petita casa de parcers de cal Fiter, datada a inicis del segle XIX. El besavi de l'actual propietari vivia a cal Xesc i va comprar cal Tinet l'any 1876. El gendre d'aquest és el que va comprar cal Fiter i va saldar la hipoteca d'aquesta casa l'any 1939.</p> | 41.6636200,1.8290500 | 402515 | 4613092 | 1823 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80585-foto-08262-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80585-foto-08262-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Davant la casa hi ha l'estructura d'una sínia. Conserven també alguns barrils i una premsa de ferro. Hi havia una tina. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80586 | Can Josepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-josepo | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Casa de planta rectangular i d'estructura clàssica, de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa aprofita un desnivell del terreny de manera que la planta baixa està a nivell del terra per la banda sud i el primer pis també està a nivell del terra a la banda nord. Els murs exteriors són de pedra de diferents mides i l'entorn de les finestres i portes són de blocs de pedra ben tallats. La façana principal té una estructura simètrica: a la planta baixa hi ha la porta al centre amb la llinda tallada per sota amb forma d'arc rebaixat amb la data 1836 gravada i una espitllera a cada costat; al primer pis hi ha un balcó central i dues finestres, una a cada costat; a les golfes, que s'han adaptat com un pis més a sota teulada, hi ha tres finestres, la central més gran i dues laterals més petites. A la façana nord hi havia una tina ubicada al centre amb les parets de la tina de cairons de pedra; més tard es va construir una nova tina folrada amb cairons de ceràmica vermella davant d'aquesta. Aquesta darrera tina va ser utilitzada posteriorment per fer una ampliació de la casa a tota la façana nord que es va cobrir amb una teulada a un vessant amb el caient cap a dins la casa. En aquest cos afegit les finestres i portes eren de pedra amb arc rebaixat i tota la part que correspon al pis és coberta amb volta de mig punt rebaixada en direcció E-W. A l'angle nord-est i al nivell inferior hi ha un celler cobert amb volta de pedra al que donen les aixetes (boixes) de les dues tines); aquest celler es troba a continuació de les tines. El seu interior presenta l'estructura de tres crugies. A la planta baixa les tres crugies estan cobertes amb volta de mig punt rebaixat feta amb pedra posada plana i comunicades entre elles per dues portes a cada una de les voltes laterals. La central està arrebossada i les laterals són de pedra vista. Al fons de la central hi ha l'escala de pedra que porta al pis i que fa angle. A la volta lateral dreta s'han ubicat els diferents objectes que formen la col·lecció privada d'objectes de la casa, i a l'esquerra hi ha la pastera i dos barrils de vi. Als dos pisos l'estructura és igual: la sala al mig i dues habitacions a cada costat de la sala amb les portes amb llindes de pedra. Davant de la casa hi ha encara la caseta que albergava la sínia que pujava l'aigua d'un pou. La riuada de l'any 2000 es va endur la teulada i quasi tota l'estructura de la sínia.</p> | 08262-34 | Can Josepó. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Josepó es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). A cal Josepó es conserven uns pocs documents, aproximadament una vintena, en paper, quasi tots contractes de la terra. El més antic data del 1761 i és un contracte a rabassa morta del mas Fiter per les terres que explotaven els parcers de cal Josepó, això ens situa la casa cronològicament a mitjans del segle XVIII. També conserven diferents monedes, principalment del 1800 i alguns 'ochavos morunos' que ja eren a la casa.</p> | 41.6618400,1.8313100 | 402700 | 4612892 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80586-foto-08262-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80586-foto-08262-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80586-foto-08262-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Coneguda també com Ballarà, pel cognom de la família. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80605 | Can Mestre Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre-joan | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>Casa d'estructura senzilla, construïda en pedra i que és la mostra de l'obra d'un mestre constructor i picapedrer. Té planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana és l'element més característic, ja que en ella s'explica la història de la construcció de la casa. A la porta d'entrada, allindada i situada al centre, hi ha una inscripció amb la data 1822 i els dibuixos gravats dels instruments del picapedrer: un martell, una escarpa i un triangle. Al pis hi ha dues finestres amb llindes de pedra i una inscripció a cada una d'elles: a la de la dreta posa CASA DE JOAN PUIX MESTRE i el crismó al mig, a la de l'esquerra posa OBRA FETA DE VALANTI PUIX i una creu al centre. Finalment, a les golfes hi ha una finestra central amb una inscripció amb l'any 1843. La meitat de la façana va ser tapada a inicis del segle XX amb l'afegit d'un cos que amplia la casa. L'interior està dividit en dues crugies perpendiculars al carener cobertes amb volta de canó que ara està encimentada. A la volta de tramuntana s'obria la boixa de la única tina de la casa que ara s'ha obert i s'utilitza com a rebost. La tina era circular i folrada amb cairons de ceràmica vidrada. La resta de la casa està molt modificada i adaptada a l'actualitat.</p> | 08262-53 | Can Mestre Joan. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Mestre es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Mestre Joan es va construir durant el segle XIX. La va construir el seu propietari, Joan Puix, que era mestre d'obres, amb ajuda del seu germà Valentí Puix. L'obra es va començar l'any 1822 i es va acabar el 1843.</p> | 41.6629400,1.8306600 | 402648 | 4613014 | 1822 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80605-foto-08262-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80605-foto-08262-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els germans Joan i Valentí Puix | Tenia una tina. El cognom s'ha transformat del Puix original al Puig que porten en l'actualitat. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 80606 | Can Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xesc-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>És una casa d'estructura senzilla, de planta quasi quadrada, amb planta baixa i pis, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'interior de la casa no té volta. Té dos coberts afegits a cada costat que ara formen part de l'estructura de la casa. El de la dreta és una antiga pallissa i el de l'esquerra forma una volta a la planta baixa ja que hi donava la boixa de la única tina que es troba adossada a la casa per la cantonada nord-oest. Davant la casa hi ha una altra estructura suportada sobre una volta que possiblement sigui una altra tina. La casa cal Monclar era antigament les corts de cal Xesc.</p> | 08262-54 | Can Xesc. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Xesc es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament).</p> | 41.6616800,1.8315100 | 402717 | 4612874 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80606-foto-08262-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80606-foto-08262-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80607 | Can Monclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monclar | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Aquesta casa ha estat molt reformada tot i conservant l'estructura original. Eren uns coberts per animals, a més de tenir tina i celler, i pertanyia a cal Xesc. D'estructura senzilla, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a S-E. Està formada per tres crugies paral·leles al carener, que són de diferents èpoques. La crugia central està coberta amb volta de canó de pedra i té dos nivells diferents ja que el celler queda excavat al terra a la banda posterior de la casa, però cobert amb la mateixa volta. La crugia de la dreta deu ser de la mateixa època, però es coberta amb sostre pla. Per accedir a aquesta hi ha una porta allindada exterior amb la llinda gravada amb una creu central i la data 1778. Aquesta porta i la finestra del pis que queda sobre ella, tenen una estructura de descàrrega de la llinda formada per dues lloses planes posades en forma de V invertida.</p> | 08262-55 | Can Monclar. Clot del Tufau.08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Monclar es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Monclar era les quadres i pallissa de cal Xesc, a més d'albergar una tina i el celler. Fa pocs anys es va rehabilitar i convertir en una casa.</p> | 41.6618400,1.8316100 | 402725 | 4612891 | 1778 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80607-foto-08262-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80607-foto-08262-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80607-foto-08262-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80654 | Cal Taiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taiona | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>Era una petita casa de principis del segle XX amb una tina. A partir dels anys 1980 es va iniciar la rehabilitació que ha ampliat considerablement la casa i que ha canviat completament la seva fesomia. La tina ja no existeix.</p> | 08262-102 | Cal Taiona. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Taiona seria una petita barraca amb una tina que va ser ampliada degut a la seva ocupació com a habitatge permanent.</p> | 41.6625000,1.8358800 | 403082 | 4612960 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80654-foto-08262-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al peu del camí d'entrada a la casa, que està al costat de la riera, hi ha una mola de molí de cereal. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80658 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-2 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda. Segueix l'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a llevant. En l'estructura es veu clarament l'evolució de la casa que està dividida en tres crugies paral·leles a la façana. A la planta baixa les crugies estan cobertes amb volta de canó de pedra comunicades entre elles amb una porta al centre i essent de diferents amplades: la de més a llevant, corresponent a l'edifici més antic, és la més ample; la del centre és una mica més estreta, i la tercera és la més estreta de les tres. A la banda de migdia hi ha adossades dues tines que es corresponen amb la volta central i amb la de ponent on s'obren les boixes. Tan sols es conserva la part baixa de les tines, que són circulars i que estan tapades per sobre amb un terrat exterior, de manera que l'estructura que les albergava ha desaparegut. A la banda de migdia de la part més antiga de la casa també hi havia una tina circular que actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua i que queda a sota del paviment exterior del carrer. La part més antiga de la casa és de pedra diferent de la més moderna, amb porta allindada i la llinda del balcó del pis gravada amb la inscripció ANY 1822 i el crismó al mig. Destaca un rellotge de fusta encastat a la paret de la sala al pis de la part més antiga de la casa. A la banda de ponent es va afegir més tard una quarta crugia coberta amb volta de canó seguit que queda mig enfonsada respecte al nivell del terra.</p> | 08262-106 | Cal Gravat. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Tal com es pot veure en l'estructura general, aquesta ha sigut fruït de diferents etapes. La primera corresponent a una petita casa amb una tina exterior que data d'inicis del segle (XIX), 1822, tal i com ens mostra la llinda del balcó. La segona fase es correspondria amb les següents dues crugies i les dues tines corresponents; la quarta crugia és possible que es construís en la mateixa època que aquestes darreres. Per tant, aquesta és una casa moderna, possiblement de parcers. No s'ha trobat documentació referent a la casa, i també hi ha la possibilitat que la part central sigui la més antiga (dues crugies i dues tines), i que s' afegissin més tard les de cada banda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). El nom de cal Gravat li ve perquè hi havia viscut un home que tenia la cara marcada per la verola.</p> | 41.6578000,1.8325100 | 402794 | 4612442 | 1822 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80658-foto-08262-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80658-foto-08262-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té tres tines. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80662 | Cal Papa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-papa | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | Molt reformada | <p>La casa ha estat fruit de diferents ampliacions modernes que han tapat l'estructura original tot i que es pot observar fàcilment. La casa original era de planta i un pis i ocupava la part central de l'actual, i que tenia dues crugies perpendiculars al carener de la teulada, la de tramuntana coberta amb volta de canó de pedra ja que era el celler al que donava la boixa de la única tina que es troba a la banda de ponent. La tina és circular i es va picar la rajola ja que es va utilitzar com a cisterna durant un temps. Actualment es vol posar una escala de cargol per accedir al pis. La casa és de planta i dos pisos, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Es troba en un desnivell del terreny, de manera que per la façana de tramuntana s'accedeix directament al primer pis i a la part superior de la tina. La volta del celler s'ha mig tapat ja que s'ha encastat una cambra frigorífica. A la façana de migdia i a la de tramuntana es pot observar l'ampliació de la casa, pujant la teulada un pis i afegint un cos a la banda de llevant. L'element més característic és una pedra tallada que es troba sobre la porta de tramuntana del cobert adossat a la casa per ponent. Es tracta d'una inscripció formada per dos elements, l'inferior és una estrella de vuit puntes inscrita en un quadrat dins el que hi ha Crist crucificat amb dues figures femenines, una a cada banda, la Verge i Maria Magdalena; la superior és un cercle amb quatre flors de llis al voltant i amb una figura al centre que representa el tors i el cap d'un brau amb un ala i que suporta una inscripció il·legible, podria tractar-se d'un dels tetramorfs, Sant Lluc, representat pel brau. Ens ha explicat el propietari que en fer les obres actuals es va extreure aquesta decoració per netejar la paret i que es va poder veure que a la part de darrera de la pedra hi havia la mateixa imatge gravada, de manera que es troba per cada costat de la pedra. Actualment s'ha posat per la cara que estava oculta, ja que l'altre va ser mutilada pel besavi de l'actual propietari per por a represàlies en iniciar-se la Guerra Civil espanyola. La factura del gravat és indeterminada, però es molt probable que fou anterior a la casa i portada d'un altre lloc, desconeixent la procedència.</p> | 08262-110 | Cal Papa. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Papa es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). La petita casa original, de planta i pis, amb dues crugies i la tina dins l'estructura de la casa, va ser ampliada afegint un cos a la banda de llevant i ampliant en un pis més, fet que va obligar a augmentar l'alçada de la teulada. També es va ampliar per la banda de tramuntana, afegint un cos nou al ja existent que hi havia al costat de la tina i que era un petit cobert. La casa data de mitjans del segle XIX, tal i com ens indicava una llinda a la porta principal que es va treure perquè estava en mal estat. Es podien llegir les dues primeres xifres d'una data: 18.</p> | 41.6638800,1.8318600 | 402749 | 4613117 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80662-foto-08262-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80662-foto-08262-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. Hi teia una sínia al peu de la riera que va desaparèixer amb la riuada del 2002. Actualment tan sols es conserva la volta que suportaria l'enginy. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80663 | Cal Gepet de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gepet-de-la-muntanya | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVII | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda. Es troba en la falda d'una muntanya, d'aquí el topònim, i pel seu costat passa l'antic camí que comunicava aquesta zona i el Clot del Tufau. Forma un conjunt amb la casa, les tines i uns coberts. A la banda de tramuntana hi ha les restes de la casa Cal Lluci que es troba deshabitada i en estat de ruïna. La base de la casa ens mostra que la seva estructura original ja seria com la veiem actualment, i que les ampliacions es farien al nivell del primer pis i dels afegits de coberts de l'entorn. És una casa de planta rectangular, amb una planta mig soterrada degut al desnivell que fa el terreny, un pis i les golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. L'estructura general és de planta amb dues crugies paral·leles al carener i que es repeteixen a la planta i al pis. A la planta baixa hi ha tres cellers, dos ocupen la crugia de ponent i l'altre la de llevant. Aquest és el celler més gran ja que la volta ocupa tota la llargària de la planta i té accés directe des de l'exterior a través d'un arc; al mur de llevant hi ha dos arcs de mig punt rebaixats que ocupen tota la llargària del mur i que es troben tapiats; a l'exterior suporten la paret dos contraforts. La volta és de pedra disposada a plec de llibre. A la crugia de ponent hi ha l'escala de pedra que baixa del pis, i dos cellers coberts amb volta de pedra, un ocupa el quadrant nord i la volta és en direcció E-W, perpendicular a la de la crugia contigua, i l'altre volta al quadrant sud és perpendicular a aquesta. Les boixes de les tines surten a la volta nord. Cal destacar que el terra de la zona d'entrada del primer pis és de lloses de pedra i que es va fer una ampliació sobre la volta sud que es va cobrir amb una volta de rajol. A l'exterior hi ha tres tines. Dues al mateix cobert, una de planta circular i l'altre rectangular, i la tercera a un altre cobert al costat d'aquest. Es troben a la banda de tramuntana, entre la casa i el camí. L'antic camí passa per davant de la casa i per tal de salvar un desnivell es va construir una volta de pedra a modus de pont adossat al mur de pedra natural i que s'utilitzava per guardar el carro. El conjunt, tot i que es troba en un estat una mica deixat, forma un grup de construccions harmònic i amb una gràcia arquitectònica degut a l'ús de la volta a l'exterior i a l'afegit de construccions diverses.</p> | 08262-111 | Cal Gepet de la Muntanya. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC), un d'ells era el que vivia a cal Gepet de la Muntanya, Josep Capvilaró. Aquesta casa, per la seva estructura arquitectònica, sembla una de les més antigues de la zona del Serrat de la Beguda, probablement de principis del segle XVII, tot i que desconeixem el seu origen real degut a la manca de documentació històrica.</p> | 41.6587400,1.8325900 | 402802 | 4612546 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80663-foto-08262-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80663-foto-08262-111-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Tres tines: una rectangular i dues circulars de rajols. Conserva la premsa de vi d'estructura de ferro. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80664 | Cal Lluci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluci | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | Part en runes | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda i es troba al costat de cal Gepet de la Muntanya. Està formada per dos espais, un d'ells encara conserva la teulada i l'altre està mig ensorrat. El que conserva la teulada és una casa petita i senzilla, d'una planta i amb un pis a sobre a modus d'altell. Actualment l'interior està ensorrat i conserva la teulada a un vessant. Al costat hi ha un celler cobert amb volta de canó de pedra al que dóna la boixa de la tina que es troba a la banda de ponent. La tina va ser reutilitzada com a cisterna per recollir l'aigua de pluja. La resta d'edifici que es troba en ruïnes conserva la base d'alguns murs i entre ells les restes d'un forn de pa.</p> | 08262-112 | Cal Lluci. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Desconeixem la datació d'aquesta casa, però possiblement fou construïda al segle XVIII o XIX, coincidint amb l'auge de la vinya.</p> | 41.6589700,1.8326100 | 402804 | 4612571 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80664-foto-08262-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80665 | Ca l'Estevenó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteveno-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | Està en procès de rehabilitació | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda i es troba al costat de cal Valent. Està composta per la casa central i dos afegits, un a cada banda. Es troba a un terreny en desnivell, quedant la banda Nord a la part més alta i la sud un pis més baix. El cos principal mostra una casa petita d'estructura senzilla feta de pedra, amb planta, pis i golfes, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la façana de ponent hi ha una porta adovellada de pedra, però de factura moderna i que dona accés al primer pis de la casa. La planta baixa d'aquest cos es distribueix en dues crugies, en la de llevant hi ha galliners i corts per bestiar, i la de ponent té dues voltes de pedra paral·leles i perpendiculars al carener de la teulada. Per la banda de ponent es va afegir un cos rectangular enganxat a la façana d'aquest costat i que forma un porxo a la façana de migdia, protegint la porta d'entrada d'arc rebaixat de maó, que permet l'accés a les voltes de la planta baixa. Aquestes voltes albergaven uns cellers als que donava la boixa d'una tina que es troba en aquest nou cos afegit per la banda de ponent. Les finestres de les façanes de llevant son d'arc rebaixat de maó, igual que les portes. A la banda est hi ha un altre cobert afegit cobert amb teulada a un vessant, la planta baixa de l'interior és coberta amb volta en direcció paral·lela al carener de la teulada i al fons hi ha un dipòsit o tina de planta rectangular folrat amb rajoles de ceràmica vidrada vermellosa que es troba omplert amb runa.</p> | 08262-113 | Ca l'Estevenó. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Desconeixem l'època de construcció de la casa, tot i que la primera obra possiblement dati de mitjans del segle XIX amb ampliacions en èpoques posteriors.</p> | 41.6582700,1.8318900 | 402743 | 4612494 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80665-foto-08262-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80665-foto-08262-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | El nom de la casa l'hem trobat escrit de diferents formes: Estebanó, Estevanó, Estevenó. Agafem la que ens ha proposat l'Ajuntament com a vàlida. Té una tina circular, dues cisternes circulars, i una altre possible tina de planta rectangular. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80666 | Cal Butzac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-butzac | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda. Es troba sota el grup de cases, al peu del camí del Gravat que porta a Ferreroles. La casa està formada per un conjunt d'edificacions afegides a un cos central. Aquest cos central és el d'un edifici petit, de planta rectangular, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener en direcció E-W. A la banda de llevant hi ha afegit un altre cos de les mateixes característiques amb una eixida a migdia que es suporta sobre una volta de pedra de canó. Perpendicular a aquesta hi ha el celler a la planta baixa, també cobert amb volta de canó i al que donen les boixes de les dues tines que hi ha al costat i externes a la casa. Les dues tines són circulars, folrades amb cairons i es troben dins de dos coberts amb teulada a un vessant i accessos independents.</p> | 08262-114 | Cal Butzac. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). La llinda que trobem a la finestra del primer pis porta gravada la data 1751 amb una creu al mig; això ens dona una possible datació de la construcció de la casa corresponent al mitjans del segle XVIII, època en que van ser construïdes moltes de les cases de la zona, coincidint amb l'apogeu de la vinya i dels contractes de rabassaires.</p> | 41.6566700,1.8297200 | 402560 | 4612319 | 1751 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80666-foto-08262-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80666-foto-08262-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80666-foto-08262-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té dues tines circulars. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80667 | Cal Josepó del Serrat de la Beguda (Molist de Bravo) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-josepo-del-serrat-de-la-beguda-molist-de-bravo | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda, es troba entre cal Gravat i ca l'Estevenó. És una casa que ha estat ampliada fa pocs anys. La seva estructura inicial mostra una casa de petit tamany, amb dues crugies a la planta baixa cobertes amb volta de canó orientada SW-NE i dividida per la meitat per l'escala que dona accés al pis. A la volta est donen les boixes de les dues tines adossades al mur de ponent. Són dues tines circulars ubicades dins una estructura de planta rectangular i cobertes amb volta de canó amb un arc intermig que les separa. Eren folrades de cairons vermells que es van treure fa uns anys per tal de destinar-les a cisterna per aigua. Actualment són accessibles des de l'interior de la casa ja que es va fer una ampliació moderna a la part de ponent. Destaca un pou-cisterna de planta circular cobert amb una cúpula cònica moderna. Al jardí es conserva una pedra que era un antic fogó de la casa. Hi havia una antiga llinda amb la data 1780 que es va treure en fer la reforma i que no es conserva.</p> | 08262-115 | Molist de Bravo. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Cal Josepó data de finals del segle XVIII, tal i com recordava una llinda a la casa amb la data 1780. Era d'un masover de cal Josepó del Clot del Tufau i per això portava el mateix nom. Actualment el propietari li ha posat el seu: Molist de Bravo.</p> | 41.6579400,1.8322200 | 402770 | 4612457 | 1780 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80667-foto-08262-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80667-foto-08262-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80667-foto-08262-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Coneguda també anteriorment com cal Pauleta. Té dues tines. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80668 | Can Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simonet-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda. És una casa petita, de planta, pis i golfes amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura interna presenta dues crugies paral·leles cobertes amb volta de canó seguida. La de l'esquerra, que és l'accés principal a la casa, és el celler al que dona la boixa de la tina, i la de la dreta és més baixa en estar en desnivell del terreny i la meitat està ocupada per la tina que té el mur exterior circular de pedra i visible des de la volta. La tina és circular i es van treure els cairons de ceràmica per utilitzar-la com a dipòsit d'aigua. La porta principal té llinda amb la data 1774 gravada, i a la paret de ponent hi ha una finestra amb la data 1750 i una creu al mig. A l'entorn de la casa hi ha diferents coberts fets en pedra molt ben disposada que tenen uns 100 anys. El propietari era picapedrer i va fer la porta d'entrada i la llar de foc amb pedra de Sant Vicenç.</p> | 08262-116 | Can Simonet. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Aquesta casa ha sigut sempre de la mateixa família des de la seva construcció el 1750. Els seus origen seria com a parcers d'un mas més important.</p> | 41.6567700,1.8352800 | 403023 | 4612324 | 1750 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80668-foto-08262-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80668-foto-08262-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80668-foto-08262-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80669 | Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valent-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda i es troba al costat de ca n'Estevanó. S'ha fet una important rehabilitació que ha modificat part de l'estructura del pis. Casa de planta, pis i golfes sota teulada, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal oberta a S. L'estructura es troba sobre una única volta a la planta baixa, volta de canó en direcció EW, a la que s'accedeix a través d'una porta allindada amb la data 1736 gravada. Al costat E hi ha una volta en direcció perpendicular que era el celler i a la que donava la boixa de la tina que es troba a l'angle NE. La tina és circular i folrada amb cairons vermells, s'ha obert una porta que dona al celler i actualment s'utilitza com a celler. A l'extrem, NW de la casa hi havia una altra tina de les mateixes característiques que actualment s'utilitza com a cisterna d'aigua. Davant la façana principal que s'obre al sud hi ha una eixida que forma un porxo obert amb dos arcs de mig punt. A sobre es va edificar una part nova de la casa. Sota aquesta eixida hi ha una volta de canó que manté l'alçada degut al desnivell del terreny que fa pendent. Per aquest motiu la porta d'entrada que s'utilitza ara i que dona al nord, es troba a nivell del terra tot i que dona accés al primer pis. Aquesta porta té la data 1845 gravada. Dins la casa es conserva la premsa de vi i un forat que permetia tirar el most premsat dins la tina. Als coberts que hi ha a la casa hi ha la data 1890 en dues llindes diferents.</p> | 08262-117 | Can Valent. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Cal Valent es construiria l'any 1736, amb ampliacions del 1845 i del 1890.</p> | 41.6583500,1.8314900 | 402710 | 4612504 | 1736 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80669-foto-08262-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80669-foto-08262-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80669-foto-08262-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té dues tines. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80698 | Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII-XX | <p>Casa d'estructura senzilla, situada en un desnivell del terreny, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. En l'estructura es pot apreciar l'evolució de la construcció realitzada en diferents etapes, dues o tres diferents. La casa està formada per tres cossos principals: dos paral·lels i un tercer perpendicular a aquest que forma la façana principal a migdia. A la planta baixa els dos cossos paral·lels estan coberts amb volta de canó, la volta dreta més llarga que l'esquerra fruït d'una ampliació que es pot observar a la part interna de la volta i que li dona a la planta una forma irregular per la banda NW formant un angle en el que es trobava el forn de pa elevat que tenia accés des de la cuina situada al pis. Al celler de la dreta donen les boixes de les dues tines que es troben a la banda de llevant de la casa. El cos afegit davant les dues voltes està situat transversalment i té els dos extrems de volta de canó en direcció perpendiculars a les anteriors, i la part central estava coberta amb revoltó que s'ha substituït per un sostre pla en l'actual remodelació. La porta principal és allindada i s'obre una mica desplaçada del centre. Sobre ella, al pis hi ha una eixida amb dos arcs de mig punt de pedra, i a les golfes s'obre un balcó central que portava una llinda amb la data 1846. A la façana de migdia es pot observar que la meitat del cos davanter també va ser afegit més tard, destacant l'angle agut que formen els murs a l'extrem SW. A l'interior del pis també s'observa aquesta distribució principal en tres cossos. Les tines es troben a la banda de llevant: una forma part de la mateixa estructura de la casa al costat de l'eixida, i l'altre a continuació però formant un cos ben diferenciat, coberta amb volta de mig punt a l'interior i una falsa cúpula a l'exterior. Sobre la porta d'accés a la tina destaca n angles de descàrrega sobre la llinda fet amb lloses de pedra. Totes dues tines són circulars i folrades amb cairons amb el galze per suportar la tapa de fusta. Entre la runa que es va treure per realitzar l'actual rehabilitació es va trobar una llinda amb la data 1772. Destaca el forn de pa, el pou situat al costat de les tines, i l'estructura en ruïnes d'un antic cobert situat entre la façana principal i les tines que possiblement albergués la premsa. També el llosat del pis que és de lloses de pedra. La casa té aproximadament 3 hectàrees de terreny al voltant.</p> | 08262-146 | Cal Senyoret. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Aquesta casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda, però es troba al vessant més proper a Castellbell, al mas Ferran. Possiblement els seus orígens els podem situar a inicis del segle XVIII, tot i que hi ha una llinda amb la data 1772. Els habitants de cal Senyoret es van endeutar i es van vendre casa i terres, construint-se una casa més petita a prop: ca n'Aiguadé, l'any 1923; per això suposem que cal Senyoret és anterior. Es va fer una important ampliació a mitjans del XIX, el 1846.</p> | 41.6559000,1.8446700 | 403804 | 4612217 | 1772 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80698-foto-08262-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80698-foto-08262-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80698-foto-08262-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi ha dues tines. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80699 | Can Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-aiguader | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Casa que ha estat fruit de diferents ampliacions realitzades en diferents èpoques històriques, la darrera és l'ampliació que s'està realitzant actualment. L'estructura general és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal oberta a migdia. Té planta, pis i golfes i es troba en un terreny que fa desnivell de manera que s'entra a peu pla a cada pis des d'una de les façanes. És de pedra de Sant Vicenç. A cada costat de la casa es va afegir un cos, el de la dreta forma un cobert i el de l'esquerra una eixida suportada sobre una volta. L'eixida té dos arcs de mig punt de maó al pis. A la façana de darrera hi ha l'estructura d'una tina adossada, i al costat hi ha una altra que forma part de la casa. Les dues tines són circulars interiorment, però els cairons es van treure per utilitzar-la com a cisterna per aigua. Interiorment la casa té un celler cobert amb volta de canó de pedra de mig punt i dues voltes perpendiculars a aquesta que són de rajol. Al celler de pedra donen les boixes de les dues tines. A una finestra del pis hi havia una llinda amb la data 1723 i dues creus; degut a que el seu estat de conservació era dolent, es va treure.</p> | 08262-147 | Can Aiguader. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Aquesta casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda, però es troba al vessant més proper a Castellbell, al mas Ferran. Va ser construïda el 1723 pels antics estadants del proper mas Senyoret. Aquests es van endeutar i es van vendre la casa i les terres, construint-se la casa de can Aiguader que en un principi era molt petita. L'any 1796 pel casament de la pubilla Francesca Torres amb Isidre Escorsell de Fonollossa, va canviar el cognom Torres per Escorsell que es manté a l'actualitat.</p> | 41.6575300,1.8437700 | 403731 | 4612399 | 1723 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80699-foto-08262-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80699-foto-08262-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El propietari actual conserva alguna documentació familiar en paper des del 1790. El sobrenom d'Aiguader té darrera una llegenda. Deien que per anar al camp els pagesos portaven una carbassa per dur el vi i beure a galet. A l'habitant d'aquesta casa va caure i se li va trencar una dent, enrabiat va tirar la carbassa i se li va trencar, per la qual cosa no podia beure més que aigua del càntir. Per això, en to burleta li deien aiguader. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80553 | Nucli urbà de Sant Vicenç de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-vicenc-de-castellet | <p>AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. El Bages, el Berguedà i el Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII-XIX | <p>El municipi de Sant Vicenç de Castellet està situat al sector meridional del Bages, per ell discorre el Llobregat en direcció nord-sud, que ha configurat la vall al·luvial on es localitza el municipi. Aquesta conca d'erosió, limita al nord amb els relleus tabulars de Castellgalí, a l'est amb la serralada de Vallhonesta i a l'oest amb la de Castellet. El relleu és força pla, amb variacions d'altitud que oscil·len entre el 200 i els 600 metres. Es distingeixen clarament 7 zones al terme, delimitades per la seva evolució històrica i relació geogràfica amb el territori: el poble de Sant Vicenç, en el que podem distingir el nucli antic, el Raval de les Roques (Altes i Baixes) i el barri de la Balconada; el Clot i Raval Nou; Castellet amb el barri de la Farinera i el polígon industrial al seu entorn; Clot del Tufau, depenent eclesiàsticament i relacionat geogràficament amb Castellgalí; Serrat de la Beguda, depenent eclesiàsticament de Castellbell; Vallhonesta, amb una independència històrica clara fins el segle XVIII; Boades, amb relació geogràfica amb Castellgalí. Cal destacar que l'estructura territorial queda partida pel pas del riu Llobregat que divideix el territori en dues zones clarament diferenciades. La població està bàsicament concentrada al poble, mentre que a la resta és disseminada en masies, formant tres nuclis de masos, el de Vallhonesta, el del Clot del Tufau i el Serrat de la Beguda. Podem dir que al poble hi ha una certa qualitat urbanística, ja que els edificis generalment no excedeixen de dos pisos. Pel que fa al poblament disseminat, ha experimentat un lleuger increment els darrers anys amb la restauració de masies dels petits nuclis de Vallhonesta, Clot del Tufau i Serrat de la Beguda, fonamentalment com a primeres residències. Les masies de Sant Vicenç es van configurar entorn a l'economia agrícola de la zona, marcada per l'explotació de la vinya. Hi ha alguns grans masos dels que depenien altres petites cases de rabassaires que explotaven la terra. Entre els masos més importants destaquen Els Fabrers, can Cases, can Fiter (a la zona del Clot del Tufau); can Marcet, can Forns, Sant Jaume, can Serra, les Vinyes (a Vallhonesta); el Clot de la Serra, can Solé (a el Clot); Ginferrer, Sant Joan de Dalt (al poble); les Vives (a la Farinera). Pràcticament tots els masos tenen tines que tipològicament es poden situar entre els segles XVII-XVIII, així com barraques de vinya escampades per les terres que explotaven i que confereixen una característica destacable al territori. El nucli urbà està marcat pel pas de les dues vies de tren que parteixen el casc urbà, i delimitat pel pas del riu Llobregat i la carretera C-55, i per l'autopista C-16. Hi destaquen sis barris molt ben diferenciats per aquestes divisions: el nucli antic que manté una estructura reticulada (entre l'Avinguda Secretari Canal, el Passatge dels Catalans, cal Balet i la via de Renfe), el Barri de les Roques (entre la via de Renfe, el bosc de Sant Joan de Dalt, el Torrent de cal Sant Joan, i la Balconada), el barri de l'institut (delimitat per la via de Renfe i el Torrent de cal Sant Joan fins a la sortida de la carretera del Pont de Vilomara), el barri del Dr. Trias centrat en aquest carrer (delimitat per la via de Renfe, l'Avinguda Secretari Canal, la via dels Catalans, i el magatzem de Potasses), el barri que queda entre el Llobregat i la via dels Catalans, la Balconada (barri nou de xalets), el barri de la Farinera (a l'altre banda del Llobregat, i on hi ha crescut un polígon industrial). L'estructura urbana és majoritàriament de cases de planta i dos pisos, que s'ha mantingut també en l'obra nova. Hi ha un important nombre de cases construïdes durant els anys 20 i 30 del segle XX, que mantenen unes característiques molt concretes d'aquesta època entre el modernisme i l'art decó. Destaca la presència de diferents places i zones verdes repartides per tot el nucli, així com l'estructura de carrers en retícula, fet que mostra la modernitat del nucli.</p> | 08262-1 | Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La història de Sant Vicenç de Castellet és la de dos nuclis que es van mantenir diferenciats fins el segle XIX: Castellet i Vallhonesta. El lloc de Castellet és documentat des del 1001, data en que apareix esmentat el castell en una butlla del papa Silvestre II al bisbe Sal·la d'Urgell. Les primeres notícies de l'església de Santa Maria de Castellet són del 1205, essent l'actual edifici del segle XIII i construït sobre el més antic pre-romànic. L'edifici romànic fou molt modificat l'any 1884. De l'església procedeix una talla romànica de la Mare de Déu de Castellet que es guarda al mas Les Vives. L'enclau de Vallhonesta es va mantenir com a municipi diferenciat del de Castellet. Conserva encara el seu caràcter rural d'origen medieval, i la seva ubicació l'ha consolidat com una de les portes d'entrada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Era un domini comtal que el 1115 apareix infeudat als Guàrdia de Montserrat com a Castlans. Aquest nucli rural de Vallhonesta conserva una part molt important del patrimoni del municipi. En destaca l'ermita romànica de Sant Pere, construïda el segle XI amb ampliacions del XIII, parròquia del terme fins el 1592 en que passà a ser sufragania de Sant Vicenç de Castellbell fins el 1685 en que passà a Sant Vicenç de Castellet. També el pas del camí Ral Barcelona-Manresa ha sigut un important element en la història de la zona des de l'Edat Mitjana. En quant a la morfologia urbana del poble, aquesta és totalment moderna i està lligada estretament al procés d'industrialització que es viu al segle XIX, i més concretament a partir de la dècada dels 1860-70, que es quan el poble comença a créixer gràcies a la instal·lació de fàbriques tèxtils que aprofiten l'aigua del riu com a força motriu. Un altre estímul pel desenvolupament va ser la construcció del ferrocarril Barcelona-Zaragoza. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques i el Raval Nou, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia (Llibre d'actes de l'Ajuntament, 23 de juny de 1871. AMSVC), carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Aquesta urbanització és possible gràcies a la Desamortització que va provocar la subhasta, a finals del 1859, de les terres de l'antiga heretat de Castellet que llavors pertanyia a l'Hospital de la Santa Creu. Bona part va ser comprada per pagesos benestants, alguns dels quals van cedir terres per equipaments del poble, com és el cas de la zona on es troba l'Ajuntament. La construcció dels ferrocarrils (Barcelona-Zaragoza al 1850; Catalans al 1924), el pont sobre el Llobregat al 1923; l'establiment de fàbriques (Mercader, 1850; Castells, 1870; Balet Vendrell, 1861; Armengol, 1893), va propiciar aquest augment de població i creixement del poble. En definitiva, la seva situació privilegiada, vora el riu, lloc de pas de vies de comunicació (ferrocarril, carretera), han estat factors claus per al seu desenvolupament.</p> | 41.6655900,1.8638400 | 405414 | 4613272 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80553-foto-08262-1-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El municipi compta amb un Pla General d'Ordenació Urbana de 27-7-1983. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80555 | Sant Pere de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vallhonesta | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XI-XII | <p>L'església de Sant Pere de Vallhonesta es troba a la banda de llevant del municipi, al vessant meridional de la vall del torrent de Rubió i dominant el petit enclau dels masos de Vallhonesta. És una església construïda al segle XII a partir d'obres anteriors (segle XI i probablement pre-romànic). És d'una sola nau amb l'absis a llevant decorat amb cinc grups d'arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d'arc de mig punt, cobert amb volta de quart d'esfera i sobrealçat a partir dels arcs llombards amb un aparell més petit. L'element més singular és el campanar a ponent, que forma quatre obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que continua respecte el mur de l'església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de petites dovelles. En el mateix mur, a més dels forats de les bastides, hi ha una espitllera central. L'interior es troba bastant malmès, tot i que conserva una antiga decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé idèntiques a les del Marquet o Matadars, però que es van malmetre al ser decorada i pintada de nou el 1884. Al mur de tramuntana hi ha l'afegitó d'una sagristia també tardana a la que s'accedeix a través d'una porta des del costat esquerre interior de l'absis. La volta interior, de canó, va ser revestida tardanament per altra volta recolzada sobre dos arcs formers adossats interiorment als murs de la nau, per això l'interior és força més estret que l'exterior. La portalada s'obre al mur de migjorn, d'arc de mig punt adovellat, que va ser reoberta en la restauració entre 1952-55, tapant la porta tardana que s'obria al mur de ponent. A la part final de l'església hi havia un cor modern al que s'accedia per una escala al costat de la porta. També es conserva un sarcòfag de pedra romànic, així com la pedra de l'antic altar que ara es troba a l'exterior de l'església. A l'interior hi havia dos altars laterals que van desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936: un dedicat a la Verge del Roser i altre Sant Josep. També es va malmetre el campanar, ja que van robar les campanes posant dinamita.</p> | 08262-3 | Sant Pere de Vallhonesta. Zona Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'església es trobava dins l'antic terme de Vallhonesta que constava com un enclau a part del de Castellet i ja documentat al segle XII com a domini comtal. Inicialment Vallhonesta formava una quadra jurisdiccional independent que va estar en mans de diferents famílies feudals. El 1115 els feudataris eren els Guàrdia de Montserrat, i no tornem a saber res més fins el 1375, quan el rei vengué la seva jurisdicció juntament amb les de Mura i Granera a Pere de Planella; a mitjans del segle XVI fou propietat de la família Aymerique i, per aliança matrimonial, passà als senyors de Rajadell i Vallformosa que la posseïren fins al segle XIX. Des de l'any 1850 forma part del municipi de Sant Vicenç. Hi ha poca documentació referent a l'església, essent la primera del 1115, quan Bernat de Guàrdia dóna a la seva muller Ermesseda béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta; posteriorment es citada a les llistes de les parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154, en les que trobem la parròquia de Valle honesta; a les llistes del 1361 i de 1438 ja no surt, probablement perquè perdé la condició de parroquial degut a la pesta negra, passant a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet; el 1685 és sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, tornant a dependre de Castellet el 1870, quan aquesta recupera les funcions parroquials. Es constaten diferents etapes de construcció. La part més antiga és l'absis i l'inici de la nau, corresponents al segle XI. La resta de la nau s'edificà més tard possiblement per a reemplaçar una nau pre-romànica i que posteriorment es va refer en part el mur de ponent on s'assenta el campanar. Aquestes darreres obres sembla que es van fer a finals del segle XIII. El revestiment de la volta és la remodelació més moderna. Entre 1952 i 1955 va ser restaurada, amb campanyes posteriors que han millorat l'exterior principalment. L'any 1979 es crea la comissió de veïns de Vallhonesta. Es va fer una segona restauració assessorada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i l'assessorament de l'arqueòleg Ramon Camprubí, entre el 1983 i 1985, es repiquen i rejunten els murs exteriors, s'enderroca el cor i es consolida el campanar. De l'any 1936 al 1953 no es va celebrar culte, però des del 1954 es celebra cada any la festa del Panellet el dia 1 de maig.</p> | 41.6738700,1.8878600 | 407426 | 4614165 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80555-foto-08262-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80555-foto-08262-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80555-foto-08262-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Per tal de visitar l'interior de l'església cal demanar que obri el Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet. El dia 1 de maig es celebra l'Aplec del Panellet. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80559 | Sarcòfag de Sant Pere de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-vallhonesta | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XII | tapa molt malmesa | <p>A l'interior de l'església de Sant Pere de Vallhonesta es conserva un sarcòfag de pedra de forma ortoèdrica que medeix 126 cm de llarg, 56 cm d'ample i 47 cm d'alçària. La tapa és de doble vessant i fa 27 cm des del vèrtex a la base. L'ornamentació és molt simple, ja que només és decorada a la cara frontal per una sanefa que ressegueix tot el perímetre del rectangle. La temàtica decorativa consisteix en un seguit de cercles a l'interior dels quals hi ha inscrits uns pètals. La tapa és molt malmesa i ha estat trossejada en tres fragments. Aquest sarcòfag, que devia ésser utilitzat com a ossera, reposa damunt uns peus de pedra amb decoracions.</p> | 08262-7 | Església de Sant Pere. Zona Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'església es trobava dins l'antic terme de Vallhonesta que constava com un enclau a part del de Castellet i ja documentat al segle XII com a domini comtal. Inicialment Vallhonesta formava una quadra jurisdiccional independent que va estar en mans de diferents famílies feudals. El 1115 els feudataris eren els Guàrdia de Montserrat, i no tornem a saber res més fins el 1375, quan el rei vengué la seva jurisdicció juntament amb les de Mura i Granera a Pere de Planella; a mitjans del segle XVI fou propietat de la família Aymerique i, per aliança matrimonial, passà als senyors de Rajadell i Vallformosa que la posseïren fins al segle XIX. Des de l'any 1850 forma part del municipi de Sant Vicenç. Hi ha poca documentació referent a l'església, essent la primera del 1115, quan Bernat de Guàrdia dóna a la seva muller Ermesseda béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta; posteriorment es citada a les llistes de les parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154, en les que trobem la parròquia de Valle honesta; a les llistes del 1361 i de 1438 ja no surt, probablement perquè perdé la condició de parroquial degut a la pesta negra, passant a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet; el 1685 és sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, tornant a dependre de Castellet el 1870, quan aquesta recupera les funcions parroquials. Es constaten diferents etapes de construcció. La part més antiga és l'absis i l'inici de la nau, corresponents al segle XI. La resta de la nau s'edificà més tard possiblement per a reemplaçar una nau pre-romànica i que posteriorment es va refer en part el mur de ponent on s'assenta el campanar. Aquestes darreres obres sembla que es van fer a finals del segle XIII. El revestiment de la volta és la remodelació més moderna. Entre 1952 i 1955 va ser restaurada, amb campanyes posteriors que han millorat l'exterior principalment. Entre el 1983 i 1985 es repiquen i rejunten els murs exteriors, s'enderroca el cor i es consolida el campanar.</p> | 41.6738700,1.8878600 | 407426 | 4614165 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80559-foto-08262-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80559-foto-08262-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80559-foto-08262-7-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80652 | Escultura Teler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-teler | <p>AA.VV. (1997). La primera revolució industrial a Catalunya. Fundació Jaume I.</p> | XIX | <p>Davant les oficines de Sercomantex, empresa dedicada a la fabricació de maquinària tèxtil, hi ha un teler de garrot com a monument que recorda el passat tèxtil de Sant Vicenç de Castellet. Fa 8-9 anys la va posar l'empresa i després la va cedir a l'Ajuntament que des de llavors fa el manteniment. És un teler mecànic de garrot. Funcionaven amb acció de corretges i barres accionades per energia elèctrica. Aquest va ser el primer teler mecànic amb el que s'inicià la industrialització a Catalunya. La peça més característica és un garrot de fusta que obliga a la llançadora a anar d'un extrem a l'altre del teler.</p> | 08262-100 | Plaça Generalitat. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El 1828 s'instal·la la primera gran empresa tèxtil, la fàbrica Balet, que feia teixits i filats, i a la que seguiran la Mercadé (filats), la Castells (filats), i la 'fabriqueta' o Armengol (teixits), i les de Sant Joan a Castellgalí i Serramalera a Castellbell, molt lligades a l'evolució industrial de Sant Vicenç (VIRÓS, 2003). Les fàbriques Balet i Serramalera filaven amb selfactines i teixien amb telers automàtics de garrot. El pas del Llobregat per Sant Vicenç no proporciona un gran desnivell (menys de 20 m en 3 km), fet que no va permetre construir més de dos salts al terme a prop del nucli urbà. Aquest va ser el motiu de la construcció del canal de la fàbrica Cots (cal Soler) que va ser un dels elements més importants del creixement industrial, fet que permetia a les empreses fabricar la seva pròpia energia amb l'aigua del Llobregat.. Aquest teler prové de la fàbrica Soler que va iniciar l'activitat el 1867. Feia filats i tints. Va ser una de les fàbriques importants del municipi, que el 1890 sobre una població de 1.429 habitants ocupava a 280 persones.</p> | 41.6655300,1.8599200 | 405088 | 4613269 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80652-foto-08262-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80609 | Fàbrica Balet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-balet | <p>AHDB. 1879. Expedient de queixa de J. Marigot contra J. Balet per obres que Balet feia a la conca del Llobregat. AHDB. 1877. Expedient incoat per J. Balet en representació de D.M. Cots en sol·licitud d'autorització per aprofitar fins a 6.000 litres/seg. d'aigua del Llobregat en Sant Vicenç de Castellet per donar moviment a la seva fàbrica de filats i teixits. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936. NADAL, J. (1991). La indústria cotonera. A Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. Enciclopèdia Catalana. Vol. 3, pp. 13-86.</p> | XIX | <p>La fàbrica es troba a l'extrem sud del municipi, al final del passeig Francesc Macià, entre la via de Renfe i el riu Llobregat. Forma un conjunt tancat, envoltat per un mur que delimita el perímetre dins el que es troben els diferents edificis que conformen la fàbrica. Destaquen la nau central de la fàbrica, la casa de l'encarregat, la casa de l'amo i el mur que delimita, tots ells seguint una arquitectura característica dels edificis industrials de la segona meitat del segle XIX, predominant el maó vist o arrebossat amb decoració i el ferro colat. L'accés principal es realitza des del passeig Francesc Macià, a través d'una porta a l'angle del mur de maó. La porta és de ferro i es troba entre dues pilastres dobles de maó. En entrar, a l'esquerra hi ha la casa de l'encarregat i oficines de l'empresa. Són dos edificis d'estructura senzilla; el primer, d'una sola planta i cobert amb teulada a quatre vessants de teula i en el que hi havia les oficines, el segon, la casa de l'encarregat i altres dependències de la fàbrica, és una casa formada per dos cossos perpendiculars formant una ela, amb planta, pis i golfes sota teulada, essent les teulades independents i també perpendiculars. És de maó arrebossat, amb filades horitzontals de maó vist a la base de cada pis, voladís a la teulada suportat amb bigues de fusta vistes i decoració als extrems. Respon a un tipus d'arquitectura molt característica de l'època i amb alguns elements modernistes. Un cop dins el recinte, a l'esquerra de la casa de l'encarregat trobem la casa de l'amo. És una casa exempta que tenia un accés independent al de la fàbrica des del camí que comunica amb el Raval Nou, a través d'una porta de ferro que ara està tancada i tapada per la vegetació i que porta les inicials T B al centre de cada fulla. Aquesta casa és d'estructura senzilla, de planta quadrada, coberta amb teulada a quatre vessants, amb planta, dos pisos, i amb una terrassa a la planta baixa a la banda de migdia de forma semicircular suportada amb columnes. És de maó arrebossat i decorat externament amb motllures que imiten peces més grosses. Actualment es troba tancada i semi-abandonada. A l'extrem est del conjunt, al costat de riu i paral·lel a aquest es troba la nau principal de la fàbrica i la més antiga. És una nau amb una estructura fruït de diferents afegits al cos central. El cos central és de planta rectangular allargassada, amb tres pisos i coberta de teula de dues vessants. Té afegits tres cossos que la creuen perpendicularment per cada extrem i al centre; entre aquests s'han afegit altres naus paral·leles a la principal i enganxades a aquesta, de dos pisos i coberta a un vessant. A cada extrem hi ha un cos d'escala que forma una torre quadrada un pis més alt que el conjunt. La turbina i el salt es troben a la banda nord. També a l'extrem nord, però en un edifici independent, es troba la xemeneia. Externament l'edifici és de maó arrebossat, amb motllures senzilles als angles, teulada de teula àrab i grans finestrals a tot el perímetre. A l'interior destaquen les grans naus obertes amb columnes de ferro colat que suporten els sostres de revoltó entre bigues de ferro. Les columnes tenen un petit capitell amb motllura senzilla. Al costat d'aquesta nau s'han anat construint altres naus en diferents èpoques, però amb característiques arquitectòniques diferents a l'antiga nau. El mur que envolta el conjunt és de pedra amb cantonades de maó vist. Encara es conserva el canal d'entrada d'aigua i el salt, així com es manté la turbina en funcionament per produir electricitat que es ven a la xarxa. Degut a l'important increment de població que va generar el treball a la fàbrica, es va construir un edifici de pisos o colònia a l'altre banda de la via, al costat d'algunes cases de pagès que ja existien sota cal Guillemon, donant origen al Raval Nou.</p> | 08262-57 | Passeig Francesc Macià, 128. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Va ser la primera indústria que es va instal·lar a Sant Vicenç. La fàbrica va tenir dues etapes. La primera, 1828-1855, dedicada a la filatura i teixits de llana; la segona, a partir de 1855, es converteix en una fàbrica gran i es passa al sector cotoner vinculada a la burgesia manresana. L'any 1828, Joan Davant, sastre de Castellgalí, i els germans Francesc i Valentí Gibert de Terrassa, van edificar una fàbrica de teixits de llana. L'any 1845 fa societat amb Josep Feiner de Terrassa (SUADES, 1996). L'any 1855 s'hi formà una companyia per fabricar fils de llana formada per Anna Xatart, de Sant Martí de Provençals, i Maria Antònia Abadal, d'Avinyó. El 1858 s'amplia amb diferents socis, entre ells Manel Balet i s'introdueix la filatura de cotó. L'any 1858, el fill, Josep Balet, inicia un procés d'apropiació de l'empresa, culminant amb la compra de la fàbrica l'any 1867. Cap al 1870 s'amplia la fàbrica i s'incrementa l'energia hidràulica. L'any 1890, sobre una població de 1429 habitants, a la fàbrica Balet treballaven 557 persones, mostrant la importància que tenia la fàbrica en la economia del poble. El 1894 Josep Balet i Ballbé lloga la fàbrica a una empresa del seu nebot ('Manufacturas textiles Balet, Vendrell i cia.') que es dissol el 1920 per crear Manufacturas Textiles Balet Vendrell S.A., que compra la fàbrica, especialitzant-se en filatura i teixit de panes. En aquesta època generava 250 CV (NADAL, 1991). Era una fàbrica mixta que utilitzava la força hidràulica però també el vapor degut a l'estacionalitat del cabal del riu. El salt de la Balet es troba a prop de la fàbrica i té un canal curt, de poc més de 100 metres. Compartia el salt d'aigua concedit a Francisco Ginferrer, que l'emprava per regadiu amb una gran roda de calaixos vertical que feia pujar l'aigua a un aqüeducte que alimentava un sistema de canals. Balet disposava d'un canal que partia del salt de Ginferrer, aprofitant l'aigua que no movia la roda; això li permetia tenir un salt petit, de 2,51 m d'alçada amb el que movia dues turbines de 50 CV cada una, movent 600 fusos i 112 telers mecànics (VIRÓS, 2003). L'any 1869, Josep Balet va voler ampliar la capacitat productiva de la fàbrica, fet que va produir diferents expedients (AHDB, expedient d'aigües) en que demanava construir un canal paral·lel que li permès augmentar 1 m el salt i instal·lar una nova turbina aprofitant fins a 6.000 l/seg. Li portaven el cotó des del port de Barcelona, primer amb mules per camí Ral, i després amb el tren, tenint un camí propi a l'estació. Va patir una important inundació l'any 1907, tot i que la de 1971 va produir més estralls. L'any 1960, amb la crisi del sector tèxtil, deixà l'activitat i actualment hi ha instal·lades diferents empreses, restant abandonades algunes naus, la casa de l'amo i la casa de l'encarregat.</p> | 41.6609500,1.8642900 | 405445 | 4612756 | 1828 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80609-foto-08262-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80609-foto-08262-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Joan Davant, Francesc i Valentí Gibert. | Elements a destacar: nau principal de la fàbrica, casa de l'encarregat, casa de l'amo, reixa d'accés a la casa de l'amo, mur que tanca el perímetre, canal, xemeneia. Els darrers anys les instal·lacions s'han compartimentat i allotgen diferents empreses. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 80576 | Fàbrica Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-soler | <p>AHDB. Expedient incoat per J. Font en representació de D.M. Cots en sol·licitud d'autorització per aprofitar fins a 6.000 litres/seg. d'aigua del Llobregat en Sant Vicenç de Castellet per donar moviment a la seva fàbrica de filats i teixits. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936.</p> | XIX | alguns elements han desaparegut | <p>La fàbrica es troba al costat del riu Llobregat, a l'esquerra del Pont sortint del poble cap a la carretera C-55 i abans d'arribar a aquesta, situada entre la via dels Ferrocarrils de la Generalitat i el riu Llobregat. Forma un conjunt amb varis naus diferents que han estat fruit de diferents ampliacions i que es troben a l'entorn de la nau principal que es va construir en un inici. El conjunt es troba al marge del canal que encara s'utilitza per moure les turbines. La nau principal respon a les característiques dels edificis industrials de finals del segle XIX, una nau allargassada de planta i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant, amb finestrals a tot el perímetre de cada un dels pisos per tal de proporcionar el màxim de llum diürna. És un edifici de maó arrebossat. Al centre de la nau, a la banda de llevant, hi ha el cos de l'escala que permet l'accés a les plantes. A l'exterior hi ha una capelleta de pedra amb la imatge d'una Mare de Déu. A l'interior, les naus es suporten amb columnes de ferro colat de secció circular i sense base que suporten l'embigat de ferro dels sostres. Actualment hi ha tres turbines, dues de l'origen de la fàbrica i una més moderna. Les dues originals de les primeres fàbriques es troben a l'extrem nord de la nau, en uns espais destinats a la producció d'energia. Són dues turbines Francis amb regulador de pressió d'oli Escherwist i cía. Tot i que ara les turbines funcionen de forma automàtica amb un ordinador, encara es conserva l'antic pannell de control. Les dues turbines utilitzen l'aigua que porta el canal. La tercera turbina, instal·lada els anys 60 es troba ubicada en una nau nova situada a la banda sud-est de la nau antiga i independent d'aquesta. També és de tipus Francis i aprofita l'aigua que surt de les dues turbines anteriors. Les tres turbines s'utilitzen actualment per generar energia elèctrica que es ven a la xarxa. A la banda nord de la nau hi ha encara dempeus una de les dues xemeneies que havien tingut les dues fàbriques. És de maó, de secció circular.</p> | 08262-24 | Cal Soler. Nucli urbà de Sant Vicenç. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La fàbrica inicià l'activitat el 1867, quan Miquel Cots compra a Ignasi Dardet l'heretat torre del Breny i altres terrenys dels masos de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, per construir un canal i una fàbrica. El 1872 Miquel Cots va llogar la fàbrica de tres pisos a Joan Mercadé, i va vendre els terrenys del costat a Joaquim Font, marit de la seva néta i pubilla, Pilar Cots, per edificar una fàbrica de característiques similars a l'anterior, paret amb paret, i que utilitzés l'aigua del canal. En acabar l'obra, el 1874, la llogà al fabricant Jaume Castells. Per tant, l'edifici constava de dues fàbriques separades per una paret mitgera, arrendades als dos fabricants: Joan Mercadé i Jaume Castells; en morir Cots les dues fàbriques passaren a propietat de Joaquim Font, que les va arrendar a diferents fabricants: el 1891 a Narcís Mercadé i Avel·lí Vallès; el 1915 a Ròmul Bosch i Alsina i Manuel Figuerola i Morera. Al 1915 l'empresa Soler Buhigas, la Algodonera Catalana, passa a ser arrendatària única de les dues fàbriques, unificant-les en una sola. En aquesta època produïa 400 CV (NADAL, 1991). Aquesta empresa va créixer i va construir altres naus a l'entorn, i va obtenir el 1926 la patent del fil Cotolán, format per una mescla de llana i cotó. L'any 1931 canvia el nom per Hilados y Tintes Soler S.A. Va ser una de les fàbriques importants del municipi, que el 1890 sobre una població de 1.429 habitants ocupava a 280 persones. Les fàbriques funcionaven amb energia hidràulica i es va construir un canal com iniciativa de Miquel Cots per tal de proporcionar un salt per moure les turbines, fet que permetia a les empreses fabricar la seva pròpia energia amb l'aigua del Llobregat. El canal té uns 1.790 m de longitud, recollint les aigües de la confluència dels rius Llobregat i Cardener mitjançant una resclosa. Per a la construcció del salt d'aigua i de la resclosa es va aprofitar la pedra de la torre del Breny. Aquest canal es va convertir en un dels elements més ambiciosos de l'evolució industrial de Sant Vicenç. Però aquesta era una fàbrica mixta que utilitzava la força hidràulica però també el vapor degut a l'estacionalitat del cabal del riu, i per això es van construir les dues xemeneies de les que es conserva tan sols una.</p> | 41.6648700,1.8597200 | 405070 | 4613196 | 1867 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80576-foto-08262-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80576-foto-08262-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Miquel Cots, promotor. | La fàbrica Soler ha sigut també coneguda com fàbrica Cots, Mercadé i Castells, segons l'època d'ocupació. Del 1959 al 1973 l'empresa 'Hilados y Tintes Soler' editava el butlletí informatiu REFLEJOS. Els darrers temps la nau externa s'ha acondicionat com a sala polivalent amb un escenari i les diferents instal·lacions per acollir actes. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 80624 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-castellet | <p>AMADES, J. (1950). Folklore de Catalunya. Rondallística: rondalles, tradicions, llegendes. Barcelona, editorial Selecta. SUADES, J; SANZ, D. Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2000. RAMON I VIDAL, J. (2001). Sant Vicenç de Castellet a través del Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 185-193.</p> | XX | <p>El santuari i la Mare de Déu de Castellet van mantenir una devoció en els pobles dels entorns que es va iniciar al voltant del segle XIV, moment en que es produí la decadència del castell i del que possiblement data la llegenda de la troballa. Al Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages (RAMON I VIDAL, 2001) s publica un article anònim l'any 1928 dedicat a la Mare de Déu de Castellet i en el que explica la llegenda. És la mateixa que trobem arreu. La llegenda explica que en reconstruir el castell després de les lluites amb els musulmans, els treballadors que retiraven la runa d'una de les torres laterals van veure una gran lluentor en una de les parets laterals i es van afanyar creient que trobarien un gran tresor. De sobte es presentà una gran tempesta, i un cop restablerta la calma i en tornar a la feina, van trobar una gran llosa que tapava la boca d'uns cisterna de la que sortia una llum i es desprenia una olor suau. Aleshores descobriren recolzada a la paret la imatge de la Mare de Déu. Van avisar de la troballa al Senyor que va interpretar que la Mare de Déu volia ser adorada en aquell lloc. Per això, sobre la cisterna va fer erigir una capella. Segons explica la tradició la imatge es va trobar el 8 de setembre, per això es celebra l'Aplec per aquesta data que coincideix amb el dia de les Marededéu trobades a Catalunya. Segons ens confirma Joan Amades, aquesta és una de les marededéus trobades, trobada dins una cisterna i s'invocava pels mals dolents i els parts, principalment.</p> | 08262-72 | <p>El lloc de Castellet és documentat des del 1001, mentre que les primeres notícies de l'església són de 1205 quan es féu una deixa a Santa Maria de Castellet. És possible que la primitiva advocació fou a Sant Miquel, tal i com mostren unes deixes del 1341 i el fet de que les ermites castelleres generalment eren advocades al guardià del cel i també tenien un altar dedicat a Santa Maria. Al segle XIII ja hi ha diferenciació entre la església del castell i la parroquial de Sant Vicenç situada a un lloc diferent. L'ermita de Santa Maria de Castellet dedicada a la Verge de Castellet ha estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages Sud, iniciant-se la història d'aquest cap al segle XV, després que decaigué el castell. L'any 1341 tenia un sacerdot beneficiat que era a la vegada procurador de les rendes del senyor de Castellet (BENET, A., 1985). Hi consten romeries des del 1364, i més tardanament processons amb motiu de secades (1650) o epidèmies (còlera al 1854). En època de guerra, els segles XVII i XVIII, el santuari s'abandonà, tot i que en acabar la Guerra del Francés es restaurà el culte. En temps moderns el santuari estigués sempre a cura d'ermitans que recaptaven pel veral, primer autoritzats pels Amat, senyors del castell des del 1640, i després per la Junta de l'Hospital General de Barcelona, que succeí en les rendes als senyors de Castellet el 1840. El primer edifici pre-romànic fou abandonat i es construí un romànic que s'amplià el 1884. Com a església castellera estava vinculada al castell que depenia de la parròquia de Sant Vicenç; quan aquesta perdé la funció parroquial fou incorporada a la de Sant Vicenç de Castellebell fins que retornà a la dependència inicial quan Sant Vicenç assumí de nou funcions parroquials el 1870. Durant la Guerra Civil es van perdre els pocs ornaments religiosos que es guardaven, un altar sense cap estil artístic destacable i construït el 1891 on hi havia una imatge probablement datada al 1841; un altar del 1850 a la sagristia que contenia un Crist que segons Sarret i Arbós (1925) era de finals del XIII o inicis del XIV. Avui dia encara es conserva una talla romànica de fusta de la Mare de Déu de Castellet procedent del santuari i que es guarda a la masia Les Vives. La imatge actual que hi ha al santuari és una còpia de la romànica i que es va fer l'any 1950 per l'escultor Josep M. Camps i Arnau. La restauració de 1884 va ser promoguda per Mn. Ignasi Perramón de Sant Vicenç de Castellbell, custodi de Castellet, que també amplià el santuari allargant la nau en 9,87 m per la part de l'entrada amb murs de maó enguixats. A la part de l'altar s'aixeca l'alçada fins a 1,50 m més que la resta. L'any 1942 es restableix el culte al santuari celebrant-se des de llavors el tradicional aplec que s'havia interromput en començar la Guerra Civil. Les darreres obres de restauració van iniciar-se el setembre de 2001 per iniciativa de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet amb la col·laboració de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. El canvi de titularitat del Bisbat de Vic al consistori de Sant Vicenç es va realitzar el 13 de març de 2003. El conjunt restaurat i rehabilitat va ser inaugurat el 13 d'abril de 2003. El que resta de l'ermita més antiga es va convertir en cisterna, fet que dificulta l'observació, però sembla que l'església romànica ocupava en bon part el traçat d'aquesta. Segons la tradició, en aquesta cisterna es va trobar la imatge.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Popular | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 80625 | Carrer Montseny 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montseny-6 | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XIX-XX | <p>La casa es troba entre mitgeres, al mig del carrer. És una casa amb estructura de pisos, amb planta, pis i golfes sota teulada. La teulada és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal oberta al carrer Montseny. Per darrera té un petit jardí. Destaca la decoració de la façana, simètrica, amb porta central i finestres a cada costat a la planta baixa; tres finestres amb balcó al pis, amb el balcó central més sortit que els laterals, realitzada amb obra de maó vermell vist; i principalment la decoració del frontis de la teulada amb un element central entre dues baranes. Aquest element està format per quatre pilastres que augmenten l'alçada a mida que s'acosten al centre i entre ells decoracions de volutes i garlandes vegetals tallades en pedra. L'escala interior d'accés al primer pis està decorada amb rajoles de tipus hidràulic i una barana de fusta amb formes arrodonides.</p> | 08262-73 | Carrer Montseny, 6. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX.</p> | 41.6670100,1.8641600 | 405443 | 4613429 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80626 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-16 | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>Aquesta casa forma la cantonada dels carrers Pompeu Fabra i Primer de Maig. És una casa de planta quasi quadrada amb jardí a cada costat i fent una L per darrera la casa. L'accés principal es fa a la mateixa cantonada o xamfrà dels carrers. És de planta baixa i pis, amb un segon pis modern d'alumini que es va fer a la terrassa i que no es visible des del carrer, de manera que no espatlla la visió de conjunt de la casa. És simètrica, amb l'escala d'accés al centre dins un calaix d'escala. La porta principal és amb llinda, amb una columna salomònica a cada banda i un fris de rajoles de ceràmica de color verd. Sobre la porta, al primer pis, destaca una tribuna de planta semicircular que repeteix la decoració de la porta. El pis està rematat amb un fris ondulat amb gerros decoratius. A la terrassa, sobre la tribuna, hi ha una torre de planta circular coberta amb una teulada cònica on hi havia un colomar. Les parets exteriors estan construïdes amb pedra de Sant Vicenç formant encoixinat de peces rectangulars buixardades, amb elements decoratius d'obra vista amb maons o rajoles de ceràmica. Sobre la porta principal hi ha una inicial P, responent al cognom del constructor i primer propietari i al primer pis la data 1928. A l'interior els terres són de rajoles de colors del tipus hidràulic i a les parets hi ha frisos de terrissa envernissada de colors al gust de l'època modernista. Encara es mantenen aquestes elements decoratius així com làmpades.</p> | 08262-74 | Carrer Pompeu Fabra, 41. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX. La casa anomenada La Torre va ser construïda per Francesc Pons l'any 1928, tal i com posa a la façana de l'angle del carrer al primer pis. Francesc Pons va ser mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet pels volts de l'any 1930, i va construir algunes de les cases del nucli com les cases del carrer Doctor Trias. Va construir aquesta casa per viure, però només ho va fer un any, ja que el 1929 li va vendre a Dalmiro Vilaseca, avi de l'actual propietària, i es va fer una altra casa més petita al passeig Francesc Macià nº 19, amb decoració vegetal en talla de pedra, ceràmica i fòssils.</p> | 41.6640500,1.8619600 | 405255 | 4613103 | 1928 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80626-foto-08262-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80626-foto-08262-74-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Francesc Pons | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80628 | Gegants de la plaça Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-placa-espanya | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>Els gegants Joan Playà i Bou, 'el Patilles' i Francesca Playà i Buguñà: Van ser construïts per Sendo Vall amb fibra de vidre i estrenats el 1999. El gegant pesa 35 quilos i fa 3,75 m. La geganta pesa 31 quilos i fa 3'60 metres d'alçada. Representen dos personatges de Sant Vicenç de Castellet. Ell porta un bastó a la mà i ella porta la bossa amb els diners.</p> | 08262-76 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Els dos gegants de la plaça d'Espanya, el Patilles i Francesca Playà, van ser construïts per iniciativa de l'Associació de Veïns del barri de la plaça d'Espanya. Es van fer dos personatges que tenien relació amb la plaça, ja que els terrenys van ser cedits pels actuals propietaris del mas Sant Joan de Dalt. En Joan Playà va néixer a Manresa tot i que el seu pare era de Sant Vicenç de Castellet. Es va casar amb la seva cosina germana amb dispensa papal i van tenir cinc fills que van morir abans que els seus pares. Residien a un mas a Salelles fins l'any 1913 en que van anar a viure al mas Sant Joan de Dalt, que era la casa pairal de la Francesca. Aquesta va morir l'any 1936. Expliquen que el Patilles, que era un ric propietari de Sant Vicenç, es jugava els guanys dels parcers amb d'altres propietaris de la zona. El constructor dels gegants, Sendo Vall, és mestre artesà de figures i entremesos, i ha realitzat diferents figures de l'imaginari popular principalment de Manresa i comarca, així com el drac de l'escola bressol El Niu. Els vestits van ser fets per Carme Sangrà. L'Associació de Veïns del barri de la plaça d'Espanya es va dissoldre fa dos anys, moment en que els gegants van ser cedits a la Colla de Geganters de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 41.6639100,1.8643700 | 405456 | 4613085 | 1999 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sendo Vall Castelló | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80635 | Gegants barons de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-barons-de-castellet | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>En Marià i la Paula, barons de Castellet: són els gegants que representen el municipi. Van ser construïts l'any 1984 per Jordi Neus d'Artés. El gegant representa a Marià d'Alegre i d'Aparici (Barcelona 1756-1831), senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet i nomenat baró el 1797 per Carles IV d'Espanya. El 1793 durant la Guerra Gran fou capità del Gremi de sabaters de la Coronela degut al negoci familiar de cuir i importacions. Presidí la Junta de Comerç des del 1807. Va residir a Barcelona on tenia un palau al Carrer Montcada, seu actual del Museu Picasso. Morí sense descendència, i la seva muller, Paula Duran, llegà els seus béns a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. La geganta representa la Paula de Duràn i de Cerdà, esposa del baró de Castellet, Descendent del llinatge dels Duran, comerciants barcelonins que obtingueren la ciutadania honrada el segle XVII. Les dues imatges van vestides d'època i porten atributs: el gegant porta unes ulleres a la mà esquerra i un bastó a la dreta amb l'escut de la baronia, es cobreix amb un barret de tres puntes. La geganta porta una ombrel·la amb la mà dreta i amb l'esquerra agafa un gat. Són de fibra de vidre i cartró. El gegant amida 3,70 m i pesa 66 kg; la geganta amida 3,65 m i pesa 61 kg. Els primers vestits, que no són els actuals, van ser confeccionats per un grup de modistes locals, entre elles Paquita Soldevila, M. Rosa Cinca, Rosa Mari Pozo, Carme Carné, Roser Sanjuan, M. Auxili Medina, Isabel Carrasco i la perruquera Mari Ruiz. En Marià i Paula són els gegants oficials de Sant Vicenç, i com a tals surten en els actes més solemnes que es fan a la població. Així, participen en l'homenatge popular a la gent gran, en la cercavila del diumenge de Festa Major, i obren plaça en el tradicional ball de gitanes. Un cop a l'any, amb motiu de la celebració de les Mare de Déu trobades (8 de setembre), tots dos pugen fins a la seva casa seva, Castellet, on hi ha l'ermita que dóna refugi a la Verge. Ells dos encapçalen el seguici de romeus que marxen caminant fins al santuari per celebrar-hi un aplec, que també organitza la Colla de Geganters. D'altra banda, en Marià i na Paula participen anualment en la trobada general de gegants de Catalunya. Els barons tenen, a més, un ball propi: el vals de Castellet. Es tracta d'un minué-valset, composat pel músic i geganter Joan Penes. Aquesta peça (que està enregistrada juntament amb la música del ball de gitanes popular) la dansen els dos gegants a Castellet durant l'aplec, i a la plaça de l'Ajuntament per la trobada de Sant Vicenç, el ball de gitanes, la festa major i l'homenatge a la vellesa. També l'han ofert en ocasions especials (bàsicament en trobades generals) fora del municipi.</p> | 08262-83 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Mentre es construïen els primers gegants de la població, els barons de Castellet (Marià i Paula), durant la primavera de l'any 1984, es va constituir la Colla de Geganters de Sant Vicenç, de la qual en va ser el primer cap de colla Jaume Estefanell. La iniciativa de construir aquests primers gegants va ser promoguda des de l'Ajuntament, principalment per qui en aquell moment n'era el regidor de Festes, Josep Gomáriz. Per decidir quins personatges podrien representar aquells primers gegants es convocà en una reunió un grup de gent interessada en la història del poble, entre els quals hi havia Pere Suades, Joan Subirana i Miquel Vila. Finalment, es va proposar que aquests gegants representessin els darrers barons de Castellet. Posteriorment, la família de gegants de la colla de Sant Vicenç s'ha anat ampliant amb nous personatges. Al llarg d'aquests anys, els gegants de l'entitat han fet sortides a trobades d'arreu de Catalunya i també més enllà del nostre país (Maó, Andorra i Vilafranca de Conflent). A més a més, organitzen diverses festes de Sant Vicenç i participen en d'altres que durant l'any es porten a terme a la població.</p> | 41.6639100,1.8643700 | 405456 | 4613085 | 1984 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80635-foto-08262-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80635-foto-08262-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Jordi Neus | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 80700 | Els Dimonis i Dimoniets de la Colla de Geganters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-i-dimoniets-de-la-colla-de-geganters | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>El Malparit i la Figaflor: són els gegants que representen el creixement de la colla de geganters. El diable Malparit, pesa 34 quilos i medeix 3,60 metres. Es va construir l'any 1986, tot i que es feu una remodelació el 1998. Els constructors van ser la Colla de Geganters. La diablessa Figaflor, pesa 30 quilos i medeix 3,50 metres. Va ser construïda per la Colla de Geganters l'any 1987 amb una remodelació el 1999. El seu pes és menor que el dels gegants dels barons ja que estan fets d'alumini. Es va celebrar el seu casament el 1987. Un any després de casats van tenir dos nens: el Nen i la Nena. El Nen va 'néixer' l'any 1988 i la Nena el 1989. Representen dos nens vestits d'escolars, ell amb bata i ella amb uniforme blau. Pesen uns 25 quilos i amiden uns 3 metres d'alçada. La nena porta unes llargues trenes rosses i el nen porta cartera i una fona a la ma. Tots dos gegantons també tenen una bona bufanda i una gorra de llana per no passar fred quan arriba l'hivern. El cap d'aquests gegantons és fet de pasta de paper i el cos té una estructura de ferro i escuma. A diferència dels seus pares, però, el Nen i la Nena tenen un cavallet de fusta com a suport. En canvi, sí que n'han heretat els braços, ja que, com el Malparit i la Figaflor, són mòbils.</p> | 08262-148 | Sant Vicenç de Castellet | <p>El Malparit i la Figaflor representen una parella de dimonis. El dimoni va néixer en el sí de la colla per dotar d'un element ben característic el Correfoc de Sant Vicenç, que es troba integrat dins la Colla de Geganters. La seva imponent figura es fa veure en les cercaviles de foc, ja que és únicament en aquestes ocasions quan llança espurnes des de les seves grans banyes. Un any després de la seva creació, el Malparit va tenir una companya, la Figaflor. Tots dos formen una parella espectacular, no només per la seva alçada, sinó per les seves peculiars característiques. Es tracta de dos gegants en què l'habitual cavallet de suport per fer-los moure s'ha substituït per un sistema de motxilla que va subjecta al cos del geganter, la qual cosa els proporciona un gran dinamisme i permet una major aproximació a la gent. Un dinamisme que s'accentua amb els braços, ja que no són rígids, sinó mòbils, i això fa que voleïn amb l'embranzida dels gegants. El Malparit vesteix una casaca blau-marí de les mateixes característiques que les dels diables del grup de Correfoc, amb dos símbols d'aquesta festa, de gran tamany, presents al pit i a l'esquena, i flames als punys i al capdavall del vestit. També porta caputxa. Quant a la Figaflor, porta un vestit vermell cenyit a la cintura, i una capa negra rematada amb un voraviu daurat i un coll alçat. Es podria dir que el Malparit i la Figaflor són els gegants més actius de la colla ja que, a més de la participació del dimoni en el Correfoc, tots dos són presents a totes les trobades de gegants en què l'entitat participa arreu. D'aquesta manera, s'ha volgut evitar també el desgast dels Barons de Castellet i limitar la sortida d'aquests a situacions especialment destacades. El Nen i la Nena prenen part principalment en festes adreçades als infants. Són protagonistes destacats en la Festa del Cagatió, que organitza la mateixa Colla de Geganters, ja que ells són els encapçalen la cercavila que obre aquesta celebració i són els primers a picar el tronc nadalenc amb el seu bastó per comprovar que està a punt per descarregar per a tots els nens i nenes del poble. A més a més, han participat en la cavalcada de Reis anant a rebre Ses Majestats amb el fanalet en la seva arribada al poble. També han participat en altres iniciatives locals (com ara la cercavila del Jugem Cantant, que organitza la coral infantil local) i en trobades arreu de Catalunya.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1986 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80700-foto-08262-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Colla de Geganters | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc