Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80569 | Les Muntanyes Russes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-muntanyes-russes | <p>SANZ, D. (2001). Les Muntanyes Russes: patrimoni natural. A El Breny nº 261, juliol 2001. Www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages) ABAD GARCÍA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | La freqüentació humana, els abocaments industrials o la pràctica del trial són accions agressives que posen en perill la seva subsistència. A més l'extrema dificultat amb què la vegetació s'hi estableix fa que l'equilibri natural d'aquest paratge sigui d'una gran fragilitat. Seria convenient adoptar mesures de protecció de les Muntanyes Russes determinant quines serien les mesures concretes que aquest espai necessita per tal que es pugui assegurar la permanència dels seus valors naturals. | <p>Les Muntanyes Russes són una formació geològica de margues blaves que han patit l'efecte erosiu de l'aigua. Aquesta formació es troba al peu del turó de Castellet, a la banda est d'aquest, i a prop de la riera de Castellet, en una zona que té un interès natural notable però que els darrers anys s'està convertint en un polígon industrial. Té una extensió aproximada de 400 m2 i un desnivell màxim de 60 metres. Aquestes margues blavenques són una singularitat característica del terme de Sant Vicenç de Castellet, i les trobem en diferents zones del terme essent les Muntanyes Russes la formació més gran en extensió i de formes més acusades degut a l'erosió. En ella es pot apreciar la sorprenent capacitat d'adaptació d'algunes espècies vegetals i líquens a un mitjà molt inhòspit i sotmès a una important oscil·lació tèrmica amb condicions d'extrema sequedat. A les parts mitjanes i altes dels turons l'absència total de sòl ha dificultat l'establiment de vegetació, tot i que determinades espècies han estat capaces de colonitzar-lo com alguns cianobacteris i diversos líquens, així com flors silvestres, com la dent de lleó (Taraxacum officinale). Entre les espècies arbòrees, només el pi blanc (Pinus halepensis) i alguns arbustos com el llentiscle (Pistacia lentiscus). A les parts baixes, en tractar-se d'espais ombrívols i humits a prop de la riera de Castellet, s'hi ha desenvolupat una vegetació molt més rica i diversa; trobem, a més de pi blanc, roure martinenc (Quercus humilis) i alguna alzina (Quercus ilex). El sotabosc és especialment variat i hi destaca la presència, entre d'altres, de l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fals aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), el romaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris) i l'argelaga (Genista scorpius). En quant a les espècies faunístiques, a les parts baixes dels turons, atapeïdes de vegetació, hi ha moltes espècies d'invertebrats i petits mamífers rosegadors com l'esquirol (Sciurus vulgaris). Convé destacar també la importància de les Muntanyes Russes com a jaciment fossilífer. Tot i que les troballes no han estat abundants, els exemplars que hi han aparegut són d'un valor excepcional. Destaquen algunes peces dentàries d'elasmobranquis (taurons, rajades, etc.), alguns espongiaris (Guettardia sp.), crustacis decàpodes, lamel·libranquis i coralls. Les Muntanyes Russes de Sant Vicenç son un paratge d' interès natural molt important i excepcional.</p> | 08262-17 | Zona la Farinera. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet són un exemple de bad-land, terme amb que es coneix aquest tipus de formació geològica, resultat de la sedimentació de successions estratigràfiques de lutites carbonàtiques durant el període Eocè. En el cas de les Muntanyes Russes, aquestes lutites o margues blaves d'origen marí són materials sedimentaris pertanyents a la formació geològica Santa Maria. L'aparença externa d'aquestes formacions fan palès l'efecte erosiu de l'aigua de la pluja, que ha donat lloc als característics xaragalls, pressents a diferents zones del terme de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 41.6632900,1.8482500 | 404113 | 4613034 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal destacar que el valor paisatgístic d'aquest paratge l'ha convertit des d'antic en un lloc d'esbarjo habitual per a la gent del poble. La proximitat al nucli urbà, la facilitat d'accés, el pas de la riera de Castellet a la vora i l'existència d'algunes fonts properes han transformat les Muntanyes Russes en un espai molt popular i força freqüentat en estones d'oci. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80574 | Fons al Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-al-museu-comarcal-de-manresa | <p>COLOMINAS, J. (1940). Nuevos sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias nº 2. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de la provincia de Barcelona.Madrid. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias nº 25, Barcelona. P. 31. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | 3500-2500 | <p>Es troben diferents materials trobats a Sant Vicenç de Castellet. El material prové del sepulcre del carrer de la Igualtat: una gerra ovoidal amb dues nanses (nº inventari al Museu MCM 281), una petita tassa (MCM 282), dues destrals polides de basalt (MCM 284, MCM 285), una fulla de ganivet de sílex (MCM 283) i un collaret de calaïta (MCM 280). A més hi ha alguna resta humana sense determinar el tipus ni el nombre.</p> | 08262-22 | Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. 08240 MANRESA | <p>Entre els anys 1933 i 1934 Mn. Valentí Santamaria i Lluís Rubiralta, membres de la secció d'arqueologia del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, van realitzar les excavacions de les troballes fortuïtes fetes a Sant Vicenç de Castellet de dos sepulcres de fossa. Els materials que van recollir es troben dipositats al Museu Comarcal de Manresa.</p> | 41.7244100,1.8283800 | 402551 | 4619842 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 80595 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-5 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII | <p>Cal Sala forma part del conjunt de masos de Sant Pere de Vallhonesta. Es troba a la dreta del camí que porta a aquest conjunt i és el primer mas que trobem en deixar el camí principal. És una casa que ha patit diferents transformacions i ampliacions. Encara es pot veure l'estructura clàssica de planta basilical, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que actualment s'obre a tramuntana degut a la modificació. El baixos de la casa tenen dues crugies paral·leles entre elles i al carener, cobertes amb volta de canó seguit a les que donen les boixes de dues tines. L'estructura de les tines és externa a la casa, tot i que adossada a aquesta, i l'interior del cup és circular i folrat amb cairons de ceràmica vermellosa. A la banda de llevant s'ha afegit una eixida suportada sobre una tercera volta de canó i que presenta tres arcs de mig punt sobre quatre columnes modernes amb capitells que imiten capitells romànics. També a la façana de migdia hi ha una finestra amb columna de tipus romànic al mig. La casa està plena d'afegits decoratius d'imitació medieval, com per exemple un escut d'armes a sota d'una finestra de la façana de migdia. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir al seu interior ja que els propietaris no han posat facilitats i per tant no es pot documentar completament la casa.</p> | 08262-43 | Cal Sala. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Cal Sala va ser un mas de parcers depenents del mas Forns. No hi ha documentació que ens permeti reconstruir la seva història, tot i que podem dir que l'estructura general respon a la característica dels masos del segle XVII, tot i que possiblement s'edifiqués sobre una petita casa ja existent anteriorment. El fet de tenir dues tines, mostra que la producció de vinya seria important.</p> | 41.6734400,1.8905500 | 407649 | 4614114 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Davant la casa, a la banda de migdia i tocant a la riera, hi havia una sínia que els anys 1930 encara s'utilitzava (Arxiu fotogràfic J. Suades); actualment resta el pou i part de la caseta on hi havia la sínia que es troba davant de cal Martí i rep el sobrenom de La Caseta, igual que les ruïnes d'una casa que es troba entre aquest pou-sínia i cal Sala. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80615 | Fons documental de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Sant Vicenç de Castellet, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Derivació de la línia elèctrica el 1927. Projecte de passarel·la sobre el Llobregat a Sant Vicenç 1908-1934. Reparacions dels desperfectes causats per inundacions als ponts de Súria i Sant Vicenç sobre el Cardener, 1898-1015. Diferents projectes de la carretera d'Esparreguera a Manresa al seu pas per Sant Vicenç de Castellet, 1882-1954. Arbitris d'aprofitaments hidràulics: empresa Hilaturas Avià S.A. per l'aprofitament del salt Serramalera al riu Llobregat al terme de Sant Vicenç de Castellet, 1936-1952; 1875 autorització a J. Font per aprofitar 6.000 l. Reclamació per apropiació d'un camí, 1869. Itineraris de camins veïnals, 1855-1871. Projectes i plànols de la construcció del pont sobre el riu Llobregat a Sant Vicenç de Castellet,1917-1979. Projecte i plànol d'un pas inferior de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa, 1923. Expedient incoat per l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet per l'aprofitament d'aigua de la font 'Casa Nova' al torrent de Vallhonesta per abastiment, 1913. Expedient incoat per la Societat Aguas de Sant Vicenç per portar aigua del Llobregat al terme de Castellgalí amb destí a l'abastament de la ciutat, 1916.</p> | 08262-63 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 BARCELONA | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i condicionat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1855 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Administració | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80616 | Arxiu Municipal de Sant Vicenç de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-vicenc-de-castellet | <p>VILA, Emma. (2001). Reglament de l'Arxiu de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XIX-XX | <p>En la seu central, ubicada actualment a Cal Soler, hi ha diferents espais de dipòsit ben acondicionats que contenen el fons històric. Hi ha també una zona de treball compartida amb els serveis informàtics de l'Ajuntament. El fons es troba conservat en unitats d'arxiu (caixes) que es guarden en estants metàl·lics. També hi ha dipòsit a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament i està format per dos dipòsits, un amb estants i altre amb armaris compactes que guarden la documentació de tipus administratiu. El fons aplega documentació entre 1840 i 2002, essent el document més antic de l'arxiu un pressupost de l'any 1840, i predominant la documentació entre 1975 i 2002. Ocupa un volum de 3.402 unitats d'instal·lació amb 425 metres lineals de paper. El contingut de l'arxiu està classificat segons la normativa ISAD (G) i ISAAR (CPF) amb els següents camps centrals d'informació: administració general (1876-2001), hisenda (1856-1998), beneficència i assistència social (1908-1998), sanitat (1900-1997), obres i urbanisme (1870-1999), governació i seguretat pública (1904-1997), serveis militars (1863-1997), població (1871-2000), eleccions (1893-2000), instrucció pública (1861-2000). Els instruments de descripció de l'arxiu són: un inventari automatitzat (1840-2002), la Guia de l'Arxiu (1995), i el catàleg automatitzat de llicències ambientals (1960-2002).</p> | 08262-64 | Fàbrica de Cal Soler. Plaça Generalitat. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial del municipi de Sant Vicenç de Castellet al mas Ginferrer, que ja anteriorment era la casa del batlle que seria habilitada per l'administració local. Anteriorment, les cases més importants eren les dels administradors locals, com els masos Sant Joan de Dalt i Les Vives. En aquestes cases, per tant, es va iniciar la recopilació de documentació municipal. Durant la Guerra dels set anys la casa Ginferrer va ser assaltada per les tropes carlines degut a la condició de liberals dels habitants, com va passar també en altres cases de la zona. D'aquesta manera, gran part de la documentació municipal i privada va ser destruïda per les flames, fet que ha provocat que en l'actual Arxiu Municipal no es conservi documentació molt antiga. L'actual Servei d'Arxiu municipal de Sant Vicenç de Castellet, té els seus orígens en el Projecte Pilot d'Arxivers Itinerants, que l'any 1992 va iniciar l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i el Centre d'Estudis del Bages. El Servei d'Arxiu municipal (SdA) és un servei públic de caràcter administratiu especialitzat en la gestió i el tractament de la documentació, en la seva custòdia i en la seva divulgació. El SdA administra, custodia i divulga el patrimoni documental que configura l'Arxiu municipal. L'Ajuntament garanteix el manteniment i promoció d'aquest servei i, d'acord amb la legislació vigent, li atribueix les següents competències: organitzar i difondre el patrimoni documental municipal, garantir el dret a la informació, facilitar la investigació i vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental del municipi.</p> | 41.6649900,1.8596900 | 405068 | 4613210 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Diversos autors | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80618 | Fons documental de la biblioteca Vives i Casajuana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-vives-i-casajuana | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. SUADES, Jordi i BONVEHÍ, Jordi (2015) L'espai Ateneu. Història de la Societat Ateneu i la Biblioteca Salvador Vives Casajuana. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XX | <p>El fons de la biblioteca està format per 12.000 volums de llibres sobre temes diversos, 100 títols de revistes i 6 diaris, 2.000 documents audiovisuals i una col·lecció local sobre Sant Vicenç de Castellet. Aquest fons local es troba sense inventariar, fet que dificulta la seva consulta i el poder especificar el nombre de documents que el formen. A grosso modo podem dir que està format per tres tipus de fons: fons bibliogràfic, fons documental original, i fons fotogràfic. El fons bibliogràfic està format per un recull de llibres impresos sobre Sant Vicenç de Castellet de temàtica variada. Entre ells destaquen publicacions periòdiques: El Castellet, diari quinzenal editat des del 1947 al 1951 (dos volums enquadernats); El Breny, butlletí municipal editat des del 1974 i fins a l'actualitat; Reflejos, butlletí informatiu de l'empresa 'Hilados y tintes Soler S.A.' editat des del 1959 fins al tancament de la fàbrica. El fons fotogràfic està format per fotografies de temes diversos del poble que estan en part ordenades per temes. Són fotografies majoritàriament en color i la seva procedència és variada ja que s'han anat recollint al llarg de la història de la biblioteca. No es possible determinar el nombre exacte de fotografies ja que no es troben inventariades i a més es conserven algunes caixes plenes sense endreçar. Finalment, el fons documental, és potser el més interessant, ja que està format per un recull de documentació original sobre el municipi o feta per personatges de Sant Vicenç o vinculats al municipi. Aquest fons es guarda en caixes classificades per temes o grups. Així trobem documentació de diferents entitats, festes, i treballs: Gegantes, Full parroquial, Agrupació sardanista, Escola Municipal de Música, coral Nou Horitzó, Esbart Dansaire, grup Xiroi, Associació de Comerciants, Rugby, Penya Blaugrana, Breny, Escola de Sant Vicenç, residència, correfoc, programes de Festa Major des del 1935, coral Al Vent, Societat Coral Estrella, gremi de carreters i cansaladers, activitats de l'Ajuntament, IES Castellet, casa-cuna, Butlletí i documentació d'activitats del Centre Excursionista de Sant Vicenç, recull de notícies de diaris (Regió 7 i Mundo Deportivo). A més, la biblioteca conserva dipositat el fons llegat de Josep Vilaseca i Ballvé.</p> | 08262-66 | Espai Ateneu. Plaça d'Anselm Clavé. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La biblioteca es va inaugurar el 18 de juliol de 1950, instal·lada a l‘edifici de la Caixa d'Estalvis de Manresa, un edifici nou que estava ubicat a la plaça de l'Ajuntament nº 1, essent la primera bibliotecària Maria Carme Grauvilardell, persona amb gran iniciativa per portar a terme temes culturals. L'any 1972, per falta d'espai, la biblioteca es va traslladar a la plaça Anselm Clavé nº 2. El 1980 es va construir un edifici al carrer Ginferrer nº 16-18, del que l'Ajuntament va comprar els baixos per ampliar la biblioteca. Es va inaugurar l'ampliació el 9 de desembre de 1983. Actualment la biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques i és de l'Ajuntament que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona. Porta el nom de Salvador Vives i Casajuana, que fou director dels serveis psiquiàtrics de Catalunya (1936-39), director dels hospitals de Sant Boi de Llobregat i de Salt, i autor de diverses obres científiques i mèdiques, un santvicentí il·lustre.</p> | 41.6655400,1.8624200 | 405296 | 4613268 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | El 27 de març de 2015 es va inaugurar el nou edifici Espai Ateneu que incorpora el servei de la Biblioteca Salvador Vives i Casajauana. Un gran edifici amb 3 plantes dedicades al servei bibliotecari, i la planta subterrània on hi ha l'Auditori M. Carme Grauvilardell (nom escollit per votació popular en un procés participatiu), i una sala d'exposicions. | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80623 | Conjunt de llegendes vinculades al Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-llegendes-vinculades-al-cami-ral | <p>SUADES, J; SANZ, D. Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2000. ROIG, A. (1988). Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt. El camí Ral de Barcelona a Manresa. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, col. Cavall Bernat nº 15.</p> | XIX-XX | Algunes d'elles ja no són massa conegudes | <p>La estreta relació de l'home amb el medi han propiciat el sorgiment de topònims, així com de llegendes d'aquesta relació. Aquesta mítica via de comunicació, el camí Ral que enllaçava Manresa amb Barcelona fins a la meitat del segle XIX, va proporcionar pas de traginers, correu, militars i personalitats de diferents èpoques. Degut a que era un camí feréstec, ple d'accidents geogràfics va ser terreny propici pels bandolers que eren freqüents els segles XVI i XVII, com Perot Rocaguinarda, Joan Muntada, o en Capablanca. El trajecte durava unes 13 hores, fet que obligava a fer nit en algun dels hostals que hi havia en el seu recorregut, essent el més concorregut el de Sant Jaume de Vallhonesta. Son moltes les llegendes al voltant de Sant Jaume ja que la seva localització a peu del camí Ral va propiciar el pas continu de persones, carruatges i ramats que atreien la presència de bandolers. Aquestes llegendes eren comuns i semblants en tot el recorregut del camí i als diferents hostals: Hostalets del Daví, Hostal de la Barata, Hostal de Castellbell i el Vilar (SUADES-SANZ, 2000: 61-63). El Capablanca és sens dubte un dels bandolers més mitificats ja que va actuar al llarg de tot el camí. També la Guerra del Francès (1808-1814) va donar lloc a contalles de tresors amagats i lluites amb invasors. Va ser durant aquesta guerra que es va cremar l'hostal de Vallhonesta, en la retirada de l'exèrcit francès (SUADES-SANZ, 2000: 66). Les guerres carlines també van propiciar les llegendes ja que el massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser amagatall de soldats carlins i els habitants de la zona van patir les incursions d'aquests (SUADES-SANZ, 2000: 71). Els tresors amagats han estat els altres protagonistes de llegendes com la del tresor del Caixal del Llop (SUADES-SANZ, 2000: 76), o el del mas Serracanta (SUADES, 2000: 78) que li va provocar l'estat de ruïna actual degut a la recerca de la gent. Els maquis i refugiats després de la Guerra Civil espanyola també van provocar llegendes. Aquests s'amagaven a zones boscoses i poc habitades, com els entorns del camí Ral a Vallhonesta (SUADES-SANZ, 2000: 86). També llegendes on els llops presents a la zona eren protagonistes, ja que podien malbaratar els ramats, i generaven històries de la lluita de l'home contra els llops. Donant fins i tot alguns topònims com el serrat de les Guineus, que separa el nucli de Sant Vicenç de la vall del Vallhonesta.</p> | 08262-71 | <p>Abans de la construcció de la carretera de Can Masana el 1835 i de l'arribada del ferrocarril a Manresa el 1859, aquesta va ser la via de comunicació més important i habitual entre Barcelona i Manresa. Conegut com camí Ral del Coll del Daví, era patrimoni de la corona i desprès de l'estat, per tant gaudia de protecció reial, era d'ús públic i estava exempt dels cànons de pas que els senyors feudals podien imposar al passar pels seus dominis. En els privilegis atorgats per Jaume I a la vila de Terrassa el 1228, disposava que el camí de Barcelona a Manresa havia de passar per aquesta vila, fet que va beneficiar el pas per Vallhonesta. Però l'existència del camí podria ser anterior a aquesta data si tenim en compte que el pont de Vilomara ja apareix documentat l'any 1193 (SANZ, 2004-2). Tot i que hi havia un altre camí que unia Barcelona amb Manresa passant per Martorell i per Montserrat pels colls de Can Masana i d'Arboç, amb un trajecte més llarg i per això el que passava per Vallhonesta era molt transitat, encara que de més difícil recorregut. Després de passar per Sabadell i Terrassa, el camí s'endinsava en la serra de l'Obac travessant zones abandonades i inhòspites que a partir del segle XVII es van convertir en escenari per l'activitat dels bandolers. També durant la Guerra del Francès i les guerres carlines va ser escenari de fugides i amagatalls, que han contribuït a convertir-la en una via amb moltes llegendes. Bandolers mítics com en Capablanca, maquis com en Massana, contalles sobre tresors, fets insòlits... han forjat un patrimoni tradicional a l'entorn del camí. El coll de Gipó és un lloc mític on hi ha documentats diferents assalts i emboscades entre els segle XVI i el XIX que han mantingut viva la tradició oral. A finals del XVIII queda constància que necessitava urgents reparacions. Zamora, el 1788, en fer el seu viatge, va testimoniar el mal estat del camí al seu pas per Vallhonesta (ZAMORA, 1788). Tot i que es continuà utilitzant durant la primera meitat del segle XIX, transportant a bast el cotó del port de Barcelona a les fàbriques de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, la construcció de la carretera per can Massana que es va finalitzar el 1835, va marcar l'inici de la decadència de l'ús del camí que va quedar definitivament abandonat al construir-se la línia fèrria el 1859. A partir d'aquest moment el seu ús queda reduït a camí ramader.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Popular | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80624 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-castellet | <p>AMADES, J. (1950). Folklore de Catalunya. Rondallística: rondalles, tradicions, llegendes. Barcelona, editorial Selecta. SUADES, J; SANZ, D. Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2000. RAMON I VIDAL, J. (2001). Sant Vicenç de Castellet a través del Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 185-193.</p> | XX | <p>El santuari i la Mare de Déu de Castellet van mantenir una devoció en els pobles dels entorns que es va iniciar al voltant del segle XIV, moment en que es produí la decadència del castell i del que possiblement data la llegenda de la troballa. Al Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages (RAMON I VIDAL, 2001) s publica un article anònim l'any 1928 dedicat a la Mare de Déu de Castellet i en el que explica la llegenda. És la mateixa que trobem arreu. La llegenda explica que en reconstruir el castell després de les lluites amb els musulmans, els treballadors que retiraven la runa d'una de les torres laterals van veure una gran lluentor en una de les parets laterals i es van afanyar creient que trobarien un gran tresor. De sobte es presentà una gran tempesta, i un cop restablerta la calma i en tornar a la feina, van trobar una gran llosa que tapava la boca d'uns cisterna de la que sortia una llum i es desprenia una olor suau. Aleshores descobriren recolzada a la paret la imatge de la Mare de Déu. Van avisar de la troballa al Senyor que va interpretar que la Mare de Déu volia ser adorada en aquell lloc. Per això, sobre la cisterna va fer erigir una capella. Segons explica la tradició la imatge es va trobar el 8 de setembre, per això es celebra l'Aplec per aquesta data que coincideix amb el dia de les Marededéu trobades a Catalunya. Segons ens confirma Joan Amades, aquesta és una de les marededéus trobades, trobada dins una cisterna i s'invocava pels mals dolents i els parts, principalment.</p> | 08262-72 | <p>El lloc de Castellet és documentat des del 1001, mentre que les primeres notícies de l'església són de 1205 quan es féu una deixa a Santa Maria de Castellet. És possible que la primitiva advocació fou a Sant Miquel, tal i com mostren unes deixes del 1341 i el fet de que les ermites castelleres generalment eren advocades al guardià del cel i també tenien un altar dedicat a Santa Maria. Al segle XIII ja hi ha diferenciació entre la església del castell i la parroquial de Sant Vicenç situada a un lloc diferent. L'ermita de Santa Maria de Castellet dedicada a la Verge de Castellet ha estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages Sud, iniciant-se la història d'aquest cap al segle XV, després que decaigué el castell. L'any 1341 tenia un sacerdot beneficiat que era a la vegada procurador de les rendes del senyor de Castellet (BENET, A., 1985). Hi consten romeries des del 1364, i més tardanament processons amb motiu de secades (1650) o epidèmies (còlera al 1854). En època de guerra, els segles XVII i XVIII, el santuari s'abandonà, tot i que en acabar la Guerra del Francés es restaurà el culte. En temps moderns el santuari estigués sempre a cura d'ermitans que recaptaven pel veral, primer autoritzats pels Amat, senyors del castell des del 1640, i després per la Junta de l'Hospital General de Barcelona, que succeí en les rendes als senyors de Castellet el 1840. El primer edifici pre-romànic fou abandonat i es construí un romànic que s'amplià el 1884. Com a església castellera estava vinculada al castell que depenia de la parròquia de Sant Vicenç; quan aquesta perdé la funció parroquial fou incorporada a la de Sant Vicenç de Castellebell fins que retornà a la dependència inicial quan Sant Vicenç assumí de nou funcions parroquials el 1870. Durant la Guerra Civil es van perdre els pocs ornaments religiosos que es guardaven, un altar sense cap estil artístic destacable i construït el 1891 on hi havia una imatge probablement datada al 1841; un altar del 1850 a la sagristia que contenia un Crist que segons Sarret i Arbós (1925) era de finals del XIII o inicis del XIV. Avui dia encara es conserva una talla romànica de fusta de la Mare de Déu de Castellet procedent del santuari i que es guarda a la masia Les Vives. La imatge actual que hi ha al santuari és una còpia de la romànica i que es va fer l'any 1950 per l'escultor Josep M. Camps i Arnau. La restauració de 1884 va ser promoguda per Mn. Ignasi Perramón de Sant Vicenç de Castellbell, custodi de Castellet, que també amplià el santuari allargant la nau en 9,87 m per la part de l'entrada amb murs de maó enguixats. A la part de l'altar s'aixeca l'alçada fins a 1,50 m més que la resta. L'any 1942 es restableix el culte al santuari celebrant-se des de llavors el tradicional aplec que s'havia interromput en començar la Guerra Civil. Les darreres obres de restauració van iniciar-se el setembre de 2001 per iniciativa de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet amb la col·laboració de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. El canvi de titularitat del Bisbat de Vic al consistori de Sant Vicenç es va realitzar el 13 de març de 2003. El conjunt restaurat i rehabilitat va ser inaugurat el 13 d'abril de 2003. El que resta de l'ermita més antiga es va convertir en cisterna, fet que dificulta l'observació, però sembla que l'església romànica ocupava en bon part el traçat d'aquesta. Segons la tradició, en aquesta cisterna es va trobar la imatge.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Popular | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 80628 | Gegants de la plaça Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-placa-espanya | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>Els gegants Joan Playà i Bou, 'el Patilles' i Francesca Playà i Buguñà: Van ser construïts per Sendo Vall amb fibra de vidre i estrenats el 1999. El gegant pesa 35 quilos i fa 3,75 m. La geganta pesa 31 quilos i fa 3'60 metres d'alçada. Representen dos personatges de Sant Vicenç de Castellet. Ell porta un bastó a la mà i ella porta la bossa amb els diners.</p> | 08262-76 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Els dos gegants de la plaça d'Espanya, el Patilles i Francesca Playà, van ser construïts per iniciativa de l'Associació de Veïns del barri de la plaça d'Espanya. Es van fer dos personatges que tenien relació amb la plaça, ja que els terrenys van ser cedits pels actuals propietaris del mas Sant Joan de Dalt. En Joan Playà va néixer a Manresa tot i que el seu pare era de Sant Vicenç de Castellet. Es va casar amb la seva cosina germana amb dispensa papal i van tenir cinc fills que van morir abans que els seus pares. Residien a un mas a Salelles fins l'any 1913 en que van anar a viure al mas Sant Joan de Dalt, que era la casa pairal de la Francesca. Aquesta va morir l'any 1936. Expliquen que el Patilles, que era un ric propietari de Sant Vicenç, es jugava els guanys dels parcers amb d'altres propietaris de la zona. El constructor dels gegants, Sendo Vall, és mestre artesà de figures i entremesos, i ha realitzat diferents figures de l'imaginari popular principalment de Manresa i comarca, així com el drac de l'escola bressol El Niu. Els vestits van ser fets per Carme Sangrà. L'Associació de Veïns del barri de la plaça d'Espanya es va dissoldre fa dos anys, moment en que els gegants van ser cedits a la Colla de Geganters de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 41.6639100,1.8643700 | 405456 | 4613085 | 1999 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sendo Vall Castelló | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80630 | Vals de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vals-de-castellet | <p>SUADES, J. (1987). Tradicions santvicentines. El Breny, núm. 126.</p> | XX | <p>El Vals de Castellet és el ball propi dels gegants 'els Barons de Castellet'. És un minuet-valset , composat pel músic i geganter Joan Penes. Aquesta peça (que està enregistrada juntament amb la música del ball de gitanes popular) la dansen els dos gegants a Castellet durant l'aplec, i a la plaça de l'Ajuntament per la trobada de Sant Vicenç, el Ball de Gitanes, la Festa Major i l'homenatge a la vellesa. També l'han ofert en ocasions especials (bàsicament en trobades generals) fora del municipi.</p> | 08262-78 | Sant Vicenç de Castellet | <p>El vals va ser composat per Joan Penes el 1984 per als gegants de Castellet. El tema d'inspiració va ser la posició social dels barons de Castellet.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1984 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Joan Penes | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80631 | Músiques del Milenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musiques-del-milenari | <p>www.santvi.net CD 'Castellet, memòria mil·lenària'. 2002.</p> | XX | <p>L'espectacle resumia l'evolució històrica del municipi amb la finalitat de fer partícips les diferents disciplines artístiques que desenvolupen les entitats del poble. S'estructura en 10 eixos que han marcat la història de Sant Vicenç i que constitueixen els diferents quadres escènics i musicals: Castellet, Vallhonesta, la vinya, el riu Llobregat, el tèxtil, la pedra, el tren, l'associacionisme, l'Ateneu, el Pont. Va ser posat en escena per les entitats: Coral Al Vent, Associació Musical Castellet, Esbart Dansaire Santvicentí i l'Escola de Dansa, la Societat Coral l'Estrella, la Coral de l'Esplai d'Avis, l'Agrupació Sardanista, el grup teatral Cul-i-seu, l'Escola Municipal de Música i la Colla de Geganters. La part musical va comptar amb l'actuació en directe de la cobla Ciutat de Terrassa i d'una formació de músics professionals composta per Xavi Mestres (direcció i piano), Jordi Badia (teclats), Xevi Perostes (guitarra), Jordi Camp (baix), Àngel Pereira (percussió) i Lluís Ribalta (bateria). També hi va haver l'actuació de la pianista santvicentina Marina Rodríguez. En l'escenografia va destacar la presència de diferents creacions plàstiques d'una quinzena d'artistes santvicentins. Es va portar a terme els dies 22, 23 i 24 de març del 2002 al Pavelló Municipal d'Esports. Va ser enregistrar en CD i en vídeo que es van posar posteriorment a la venda.</p> | 08262-79 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Amb motiu de la celebració del mil·lenari del municipi es va organitzar un espectacle musical. Una butlla papal que es troba al Museu Episcopal de la Seu d'Urgell certifica que Castellet ja existia l'any 1001. Amb aquest motiu l'Ajuntament de Sant Vicenç va acordar la creació de la Comissió del Mil·lenari amb l'objectiu de confeccionar un ampli programa d'actes a celebrar l'any 2001, representatius de tot el municipi i que van comptar amb la implicació de totes les entitats del poble. Els eixos de celebració del Mil·lenari van ser: la creació d'uns productes típics, les Pedres i Lloses de Sant Vicenç; la celebració de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya al municipi; el Llibre del Poble; la creació de la pàgina web del municipi (www.santvi.net). Tot amb la intenció de donar a conèixer el poble i els seus 1000 anys d'història. El principal acte, en el que es van implicar totes les entitats a més dels mateixos santvicentins, va ser l'espectacle de cloenda 'Castellet, memòria mil·lenària'. L'espectacle es va començar a gestar a l'abril de 2001, encarregant la direcció a Joan Maria Segura, actor, que va constituir l'equip. El guió de l'espectacle s'encarregà a David Sanz, filòleg, i David Bricollé, periodista; la direcció i composició musical va ser a càrrec de Xavier Mestres. Van participar unes 300 persones. Es tracta d'un muntatge que combina música, cant, dansa, narració, escenificació teatral i projecció d'imatges.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 2001 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Xavier Mestres | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80632 | Aplec de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-vallhonesta | <p>SUADES, J. (1991). 'La festa del panellet de Vallhonesta'. Dovella nº 37, Manresa, p. 14-15.</p> | XVII | <p>Aplec també conegut com La Festa del Panellet. Es celebra cada 1 de maig a l'ermita romànica de Sant Pere de Vallhonesta. Actualment és organitzada pel Centre Excursionista de Sant Vicenç i els Veïns de Vallhonesta, amb col·laboració de l'Agrupació Sardanista. Es celebra missa a les 10 hores del matí a càrrec del rector de Sant Vicenç. En acabar es reparteix el panellet als assistents i la gent aprofita per esmorzar a l'entorn de l'ermita. Després es fa una audició de sardanes i, finalment, hi ha gent que es queda a dinar al lloc. Molta gent acostuma a pujar-hi caminant fins a l'ermita.</p> | 08262-80 | Ermita Sant Pere de Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La informació més antiga de la festa és del segle XVII, en una visita pastoral del bisbe de Vic a Sant Jaume de Vallhonesta el 12 de desembre de l'any 1689. Aquest va prohibir la celebració de missa, sota pena d'excomunió, al·legant que l'església no tenia prou ornaments per la celebració (ADV). També apuntava que l'almoina de pa cuit que es donava a la capella es fes a partir d'aquell moment a Sant Pere de Vallhonesta (SUADES, 1991). Així es va fer fins a l'any 1936, moment en que la Guerra Civil va influir en el despoblament de la zona. L'any 1954 es va recuperar la tradició amb iniciativa del Centre Excursionista de Sant Vicenç, traslladant-la al dia del patró, el 2 de juny. El 1977 es torna a recuperar la diada tradicional, l'1 de maig, tal i com es manté actualment. L'any 2004 es celebrà la 50a edició. La tradició del repartiment de pa cuit com almoina és de procedència medieval.</p> | 41.6738700,1.8878600 | 407426 | 4614165 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El Centre Excursionista celebra una marxa popular coincidint amb la Festa Major d'Hivern, i una marxa nocturna al juliol coincidint amb la Festa Major d'Estiu. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80633 | Aplec de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-castellet | <p>SUADES, J. (1987). Tradicions santvicentines. El Breny, núm. 126.</p> | XX | <p>L'Aplec de Castellet es celebra el segon cap de setmana de setembre i gairebé sempre coincideix amb la Diada de l'11 de setembre o dies propers. Els participants de l'Aplec pugen en romeria al santuari de Castellet acompanyats pels gegants Els Barons de Castellet. Es fa parada al pla de les Vives per esmorzar, tradicionalment coca i xocolata. Seguidament s'arriba caminant a l'ermita on es celebra missa. En acabar, al pla dels dipòsits hi ha actuacions de l'Esbart Dansaire Santvicentí, la Coral Al Vent i la coral infantil Nou Horitzó de l'Associació Musical Castellet, i també una ballada de sardanes. L'Aplec compta amb el solemne vals dels Barons de Castellet, en Marià i la Paula. La festa acaba amb un dinar de germanor. És organitzada cada any per la Colla de Geganters del municipi amb col·laboració de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 08262-81 | Santuari de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'ermita de Santa Maria de Castellet dedicada a la Verge de Castellet ha estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages Sud, iniciant-se la història d'aquest cap al segle XV, després que decaigué el castell. L'any 1341 tenia un sacerdot beneficiat que era a la vegada procurador de les rendes del senyor de Castellet (BENET, A., 1985). Hi consten romeries des del 1364, i més tardanament processons amb motiu de secades (1650) o epidèmies (còlera al 1854). En època de guerra, els segles XVII i XVIII, el santuari s'abandonà, tot i que en acabar la Guerra del Francés es restaurà el culte. Acollia la devoció mariana més important d'aquesta zona sud del Bages, al que es feia peregrinació en època de sequeres o epidèmies i per la festa del santuari. En temps moderns el santuari estigué sempre a cura d'ermitans que recaptaven pel veral, primer autoritzats pels Amat, senyors del castell des del 1640, i després per la Junta de l'Hospital General de Barcelona, que succeí en les rendes als senyors de Castellet el 1840. El primer edifici pre-romànic fou abandonat i es construí un romànic que s'amplià el 1884. Pels volts de l'any 1928 el Centre Excursionista del Bages organitzava un aplec, essent el punt de reunió el bosc de Les Vives. Entre els actes es feia una missa, marxa excursionista, proves atlètiques, audició de sardanes, concurs fotogràfic i concurs literari. Actualment la tradició encara es manté viva i amb un nombre de participants creixent any rera any. L'any 1942 es restableix el culte al santuari celebrant-se des de llavors el tradicional aplec que s'havia interromput en començar la Guerra Civil.</p> | 41.6639300,1.8508500 | 404330 | 4613102 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 80636 | Pedrera artesanal de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-artesanal-de-vallhonesta | <p>EL BRENY. La Indústria a Sant Vicenç: la pedra. Número especial Festa Major 1975. EL BRENY. La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. Breny nº 295, març 2004.</p> | XX | <p>Aquesta és una de les pedreres artesanals d'arenisca dins el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet. Es una pedrera petita, en que la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, per tant era de tipus artesanal. Es troba al Vallhonesta, al peu del camí que puja a Sant Jaume, poc després del trencant, a la dreta. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra que es feia amb tascons de fusta ficades dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta que feia forma de falca, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera.</p> | 08262-84 | Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys a Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària. Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques dels voltants de Sant Vicenç, rics en quars, calcàries, arenisques, han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. S'han trobat mostres a algunes pedreres (Cornet, Grau) (Breny, 1975), d'una de les tècniques més antigues de partir la pedra aprofitant l'expansió de la fusta quan es remulla, que va ser utilitzada fins els anys 1960. L'extracció amb un caire industrial comença a finals del segle XIX, amb l'explotació de l'arenisca. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. En aquesta època la pedra era transportada des de la pedrera en carros de les agències Moll i cal Carlos als tallers, on era treballada. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuic, a més de carreteres o edificis, edificis com Correus o l'Hospital Militar de Barcelona. Els anys 1920-30 al poble hi havia un ambient comercial entorn a la pedra; al 1926 hi havia a Sant Vicenç tres mestres picapedrers (Llibre de Matrícula Industrial 1926, AMSVC). Però ja abans, al 1896 (Llibre de Matrícula Industrial 1896, AMSVC) hi treballava un picapedrer, Francesc Casas Pubill. La tradició del Ball de Gitanes està lligada històricament a la pedra, ja que ho van portar l'any 1907 els picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduirien aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Actualment l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però si que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres del entorns, essent la més important del terme la dels Roures a Vallhonesta.</p> | 41.6801500,1.8839600 | 407110 | 4614866 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Aquesta pedrera és coneguda com pedrera de la Creu. El 30 de maig de 2004 es va celebrar la primera Fira de la Pedra de Sant Vicenç amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç', com a producte amb característiques especials a l'entorn del qual es poden crear diferents iniciatives i convertir-la en un eix de desenvolupament econòmic, comercial i turístic del municipi. Altres pedreres artesanals d'arenisca: Balçamuller, Sant Joan de Dalt, Valent, Fiter. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80637 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-1 | <p>www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona.</p> | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. El parc natural està format per dues serralades, que són precisament les que li donen el nom, i que s'uneixen a l'anomenat coll d'Estenalles. Es un paisatge pedregós, amb cingles i canals obagues resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre roques de conglomerat durant l'Eocè i l'Oligocè. Clima mediterrani subhumit amb variacions segons l'altitud i zona. Hi ha una vegetació i fauna de tipus mediterrani, amb presència d'algunes espècies eurosiberianes. Bàsicament alzinars i rouredes, tot i que també hi ha pi blanc, roig i pinassa, faig, freixe i teix. Entre les espècies faunístiques destaquen el porc senglar, ratolí de bosc, falcó pelegrí, talpó roig, talpó muntanyenc i salamandra. D'una extensió total de 1.709 ha que té el municipi de Sant Vicenç de Castellet, 221,6 ha formen part del Parc Natural, representant un 12,97 % de l'extensió total de l'espai protegit. El Parc té terrenys als municipis de Rellinars, Vacarisses, Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Granera, Mura, Talamanca, Monistrol de Calders, Pont de Vilomara i Rocafort, i Sant Vicenç de Castellet. L'extrem oriental del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet és el que forma part del Parc de Sant Llorenç, concretament la part situada entre el coll de Gipó, la carena del Panissar, la riera de Matarrodona i Sant Jaume de Vallhonesta. L'agregat rural de Vallhonesta, presidit per la singular església romànica de Sant Pere, és la porta d'entrada santvicentina al parc natural. A peu del Camí Ral, que va unir fins a mitjan segle XIX Manresa amb Barcelona a través del Vallès, l'antic hostal de Sant Jaume, amb la seva ermita d'origen romànic, és un dels conjunts patrimonials més destacats de Sant Vicenç. També destaca l'àrea de la serra del Ginebral i el torrent de les Pasteres per la seva funció de corredor natural entre els parcs de Sant Llorenç i Montserrat.</p> | 08262-85 | Vallhonesta. Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana el va incloure en el Planning Regional, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 va ser inclòs en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació del massís fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc. L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre), el Pla especial arriba a les 13.693 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.6784900,1.9006900 | 408500 | 4614664 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80637-foto-08262-85-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | La Diputació de Barcelona és propietària del 45 % de la superfície protegida. Des del 1994, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. Actualment s'està estudiant la possibilitat d'ampliar el terme del Parc al municipi de Sant Vicenç. Sant Vicenç disposa d'un punt d'informació del parc i de diferents itineraris que passen pel terme municipal. Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac La Mata Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8 Apartat de correus 71 08230 Matadepera Tel.: 937 433 020 Fax: 937 433 300 a/e: p.santllorenc@diba.es | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80639 | Roure Gros del Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-rubio | <p>SANZ, D. (2004-1). Projecte de restauració i rehabilitació del conjunt arquitectònic de Sant Jaume de Vallhonesta. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. Març de 2004.</p> | Han anat tallant branques degut al mal estat i únicament resta el tronc central. | <p>Exemplar de roure de grans dimensions que l'any 2004 presentava una magnífica copa, no només per la seva amplitud, sinó també per l'estructura del conjunt. Actualment el roure es troba en mal estat i només conserva el tronc central. La roureda del Blanquer constitueix un petit ecosistema molt diferenciat de la resta de la vall, on destaca la presència d'aquest arbre monumental, el Roure Gros del Rubió, així com una font de clot, la font del Blanquer, les ruïnes de l'antic mas Serracanta i altres espècies pròpies de zones humides com l'auró negre. Es troba al peu del camí de Vallhonesta, prop dels masos i després de travessar la riera de Vallhonesta o del Rubió. Sota l'arbre hi ha un forn de maons i teules.</p> | 08262-87 | Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Hi ha un cartell al camí, davant, que diu 'Roure gros del Rubió ferit pel foc de 1985'. Desconeixem l'edat que pot tenir el roure, tot i que per l'estructura general i el gruix del tronc, possiblement passi dels tres-cents anys.</p> | 41.6770200,1.8860700 | 407281 | 4614516 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80639-foto-08262-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80640 | Receptes recollides per Ignasi Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-recollides-per-ignasi-domenech | <p>DOMÈNECH, Ignasi (1960, 9º edició). La Teca. Barcelona, Ed. Quintilla i Cardona.</p> | XIX | <p>La gastronomia de Vallhonesta es tradueix en una cuina contundent i aromàtica, basada en productes de la zona com el conill, els cargols i els bolets. Si hi afegim Boades, la riquesa culinària d'aquesta petita àrea s'incrementa notablement. Les receptes que va recollir Ignasi Domènech eren les que feien les mestresses de casa de la zona amb els ingredients que tenien disponibles a la zona, cargols, conill, patates, bolets de la zona com els fredolics. Són receptes senzilles però gustoses a les que s'afegeixen herbes aromàtiques de la zona.</p> | 08262-88 | Vallhonesta i Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>A finals del segle XIX el cèlebre cuiner manresà Ignasi Domènech va visitar la zona i va recollir directament de les mestresses de casa un seguit de receptes en el seu llibre: cargols a la Vallhonesta, patates i bolets a la Vallhonesta, conill guisat a l'estil de Boades, cargols a l'estil de Boades, lluç a l'estil de la torre del Breny. Aquest recull de receptes el va difondre en la seva obra 'La Teca', publicat a Barcelona, en el que també donava orientacions per servir bé la taula, festes gastronòmiques de Catalunya, consells per cuinar i finalment un important recull de receptes principalment de Catalunya. Al seu llibre, Ignasi Domènech va descriure Vallhonesta com a 'un pintoresc poble enclavat entremig de Manresa i les muntanyes de Montserrat, ric per la quantitat i qualitat d'herbes aromàtiques de molta vàlua per a la cuina i per als fabricants de licors'. De Boades va dir que 'és un poblet de Catalunya, on s'hi crien exquisits cargols, i on el romaní és abundant per alimentar-se'. També 'el pintoresc poblet de Boades està situat al raval de Castellgalí, prop de Sant Vicenç de Castellet, i gaudeix de gran bellesa panoràmica i esplèndides muntanyes, en les quals hi abunden les herbes aromàtiques, que serveixen per condimentar els guisats i que s'usen també per a la fabricació de licors'. A més de les receptes que Ignasi Domènech va recollir, les mestresses de casa de Sant Vicenç han transmès fins a l'actualitat una recepta de conill i unes postres típiques en època de verema a Vallhonesta: el conill a la míquili-mòquili (seguint el record de les persones que encara l'elaboren a Sant Vicenç, aquest plat provindria de la zona del Montsec). S'elaborava als masos i es portava a la vinya en època de verema. Arrop de verema, acompanyava el conill com a menja típica de verema.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Ignasi Domènech i els habitants de Vallhonesta | Van ser recollides per Ignasi Domènech. Hi ha un exemplar del llibre a l'Arxiu Històric de Manresa. L'associació Ceps i Manduca, dedicada al món de la gastronomia i la cultura, en diferents ocasions n'han fet elaboracions i tastos populars. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80648 | Sínia de cal Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-tinet | XIX | Està a l'aire lliure | <p>L'estructura d'aquesta sínia es troba a l'aire lliure, és a dir, no està dins d'una construcció que la protegeixi. Està formada pel pou, amb estructura externa de base quadrangular sobre la que es recolza una biga de ferro horitzontal que reposa sobre un pilar de pedra a l'altre extrem; al centre de la biga hi ha l'eix central també de ferro, recolzat sobre una base cònica de pedra. A aquest eix es lligava l'animal i transmetia la força a un volant dentat situat a la part superior de l'eix que a la seva vegada la transmetia a un altre volant a sobre del pou que bombava l'aigua. Manca la roda dentada al costat de l'eix. L'aigua extreta regava l'hort a través d'una xarxa de canals excavats directament al terra. La sínia es troba entre la casa i la riera de Castellet. Actualment l'aigua es puja amb una bomba elèctrica i la sínia no s'utilitza tot i que conserva tota l'estructura excepte el paviment on voltava l'animal. L'estructura és igual que la de la resta de sínies que hem vist a la zona, però amb el volant de l'eix a la part superior de la biga. Quasi totes les cases de pagès de Sant Vicenç de Castellet tenen una sínia per extreure aigua d'un pou o directament de la riera amb la finalitat de regar els horts. La riuada de l'any 2000 va malmetre tot l'espai que ocupa l'hort i va arrencar part del terra de la sínia que ara queda tallat com un marge sobre la riera.</p> | 08262-96 | Cal Tinet. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa del costat on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. L'aigua s'extreia del pou mitjançant un sistema d'engranatges i cordes que primer eren de fusta i que gradualment varen ser substituts pel ferro i que utilitzaven la tracció animal per funcionar. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX. Les sínies eren construccions molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua pel desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la ma de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de la sínia, tot i que els pous segueixen en ús.</p> | 41.6633700,1.8223400 | 401956 | 4613072 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 80670 | Ruïnes del camp del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-camp-del-fiter | en runes | <p>A prop de la casa Fiter, en un camp que està delimitat amb murs de pedra seca que marquen feixes, hi ha les restes d'uns murs de pedra. És la base d'un mur d'uns 50 cm de gruix, construït amb pedra de diferents mides, algunes unides amb morter de calç. Aixeca tan sols entre 50 i 60 cm del nivell del sol i forma un perímetre de forma rectangular d'aproximadament 10 metres d'amplada. Destaca l'obertura central del lloc on aniria la porta, on hi ha una pedra amb forma de capitell dipositada sobre el mur. Es distingeixen clarament els angles dels murs i, tot i que actualment degut a l'herba que ha crescut i que no permet veure clarament les restes, al mig hi ha un mur mitjaner. A prop de les ruïnes hi ha dues barraques de vinya i la base d'un trull d'oli.</p> | 08262-118 | Cal Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Fiter es troba en el nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament), era propietat de Martín Vall, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fabrés. Desconeixem el moment de construcció d'aquesta casa. És possible que es tractés del primer mas i que les pedres d'aquest es fessin servir per la construcció de la nova casa. La casa i finca va ser comprada l'any 1939 per Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, i que va fer moltes de les barraques de vinya del terme i va reconstruir moltes altres. Quan ell ho va comprar aquestes ruïnes es trobaven igual que ara. El nom de Fiter pot procedir de fita, final de terme, ja que la finca arriba al final del terme de Sant Vicenç.</p> | 41.6603600,1.8217500 | 401902 | 4612738 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80670-foto-08262-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80670-foto-08262-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 80672 | Pont de Sant Vicenç sobre el Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-vicenc-sobre-el-llobregat | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. El pont de Sant Vicenç. Publicació de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet amb motiu de la inauguració de les obres d'ampliació del pont sobre el riu Llobregat el 8 de novembre de 1997. 1997. Recopilació de dades feta per Emma Vila, arxivera.</p> | XX | <p>El pont comunica la carretera C-55 amb el poble de Sant Vicenç i salva el riu Llobregat. És un pont de pedra i ciment que fa aproximadament 200 m de llarg, amb dos carrils per vehicles i dos per vianants separats del central amb una barana baixa de ferro. El pont es suporta sobre pilars que recolzen quatre arcs de 25 metres de llum cada un. A la part de sota del pont es pot observar perfectament l'ampliació realitzada. En aquesta es va procurar mantenir l'estètica de la primera obra inclòs el sistema d'il·luminació del pont que recorda als primers fanals que es van instal·lar. També es va recuperar la mateixa barana del primer pont. El primer pont és de pedra i els arcs es van fer amb cimbries sobre les que es posaven les dovelles. L'obra actual és de ciment armat.</p> | 08262-120 | Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Amb l'expansió del municipi a inicis del segle XX es va fer necessari modificar els sistema de comunicació entre les dues ribes del riu Llobregat. Durant la segona meitat del segle XIX es va construir una palanca, que junt amb el pas dels carros al mateix riu i una barca per les èpoques de més crescuda, eren els sistemes de pas per vianants i carruatges. La iniciativa de construir un pont més sòlid va sorgir del llavors alcalde Àngel Vila i Llonch, degut a la riuada que el 1913 es va endur per tercera vegada la palanca deixant al poble incomunicat. Els terrenys en els que va ser edificat el pont van ser donats per grans propietaris: Joan Calsina, Miquel Vives, Maria Ginferrer i Francesca Playà. Àngel Vila i Llonch fins i tot va actuar com a contractista de les obres del pont en no presentar-se cap empresa a la subhasta per l'adjudicació de l‘obra, i amb la intenció de que no es retardés més el començament. Es va iniciar la construcció el desembre del 1920, però malauradament l'agost del 1921 una riuada es va endur el que ja s'havia construït i es va haver de tornar a començar; Àngel Vila va dimitir ja que no disposava de recursos econòmics per continuar l'obra. El substituí el tinent d'alcalde, Enric Callís i Bey, que prosseguí les obres del pont, inaugurant-se el 8 de setembre de 1923. A L'any 1939, amb motiu de la Guerra Civil, amb la retirada de l'exèrcit republicà (el 26 de gener) (el 27 va entrar l'exèrcit franquista) es va volar el pont i fins el 1942 no es va acabar de reconstruir pel mateix autor del pont anterior, Eduard Peña, i obra feta per l'empresa Fomento de Obras y Construcciones S.A. L'any 1996 s'inicien les obres per ampliar el pont mantenint la mateixa estètica original. S'eixampla amb un carril més i dues voreres per vianants. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1997. Durant l'any 2015 es van fer millores de seguretat a les voreres. El 26 de gener de 2014 es va inaugurar un monument commemoratiu, ubicat al lateral del pont, amb motiu del 75è aniversari de la seva voladura i dels 90 anys de la seva inauguració.</p> | 41.6652300,1.8576100 | 404895 | 4613239 | 1923 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | La pedra utilitzada per construir el primer pont de Sant Vicenç es va extreure de la pedrera del Clot del Tufau. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80674 | Molí del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-marcet | <p>SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. AHCM manual del notari Ratllat i Fargas 1755, fol. 63-65.</p> | XVIII | Es conserva en estat de ruïna. | <p>Al costat del marge del riu Llobregat, sota la urbanització del Marquet, hi ha les restes de l'antic molí de Vallhonesta. Resta part de l'estructura amb els murs del molí que es tan banyats pel riu. Resta una alçada d'aproximadament dos metres de mur en un desnivell del terreny. No s'ha pogut accedir al carcavà ja que el riu toca els murs, però ens han dit que es conserva la volta interior. La darrera riuada de l'any 2002 es va emportar l'estructura d'una antiga sínia de finals del segle XIX que era moguda per tracció animal i que es trobava al costat del molí. L'estat de conservació és molt dolent.</p> | 08262-122 | Vallhonesta-Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1755, Isidre Codul de Vacarisses, va comprar unes terres al mas Marcet a la riba del Llobregat per edificar un molí fariner (SUADES, 1987. AHCM manual del notari Ratllat i Fargas 1755, fol. 63-65), amb la condició de poder moldre tot lo que produís o li convingués al mas. Aquest molí ja no funcionava al 1845.</p> | 41.6895300,1.8732800 | 406235 | 4615919 | 1755 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per arribar cal baixar al riu per un camí que parteix a l'altre costat de la carretera davant l'entrada a la urbanització Marquet. Cal seguir uns cent metres en direcció sud pel camí al costat del riu fins arribar a la paret del molí. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80676 | Barri de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-roques | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936.</p> | XVIII | <p>El barri de les Roques es troba a la banda est del municipi, formant part de la mateixa trama urbana. Es troba sobre un turó i a la falda d'aquest, formant dos carrers principals, el més modern que va en direcció a l'antiga fàbrica del ciment i el barri de la Balconada, i el més antic sobre la roca i en direcció al camí Ral de Vallhonesta i el bosc de Sant Joan de Dalt. Tot i que s'han construït cases noves, encara es conserven les primeres cases que van constituir aquest barri, totes elles construïdes entre principis del segle XVIII i principis del XIX. Primer trobem, pujant a l'esquerra, cal Putxet (nº 1), cal Llorenç o cal Domingo (1766) (nº 5), cal Creus o Altimira, cal Forriols (1850) formada per la casa i uns pisos, cal Gepic (1760) (nº 12); i al costat dret, cal Tico o Cotoliu (nº 13). A la part que puja cap a la pujada del ciment hi ha tan sols una casa antiga, cal Cinto, a la part més alta. Totes les cases tenen tines, entre una i tres, així com tenien algunes feixes de terra al voltant en les que tenien vinyes. Les característiques arquitectòniques són similars en totes elles, d'estructura senzilla amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant, construïdes en pedra tot i que les ampliacions posteriors utilitzen el maó en finestres i portes. Totes tenen cellers coberts amb volta de canó de pedra al que donen les boixes de les tines, i moltes conserven encara la premsa del vi. Representen un barri característic, semblant al que formen els masos de Vallhonesta, els del Clot del Tufau o el Serrat de la Beguda, amb agrupació de cases de pagès molt similars i destinades a una agricultura vitivinícola que ha caracteritzat els darrers segles històrics de Sant Vicenç. La diferència amb les altres agrupacions de masos és que al peu d'aquest Raval de les Roques es va originar el nucli del poble de Sant Vicenç durant la segona meitat del segle XIX, quedant aquest barri com una part d'aquest poble. Cal recordar que en construir la via del tren de Renfe es va haver de dividir la terra que quedava entre els grans propietaris Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix, Ginferrer i també entre aquestes cases de les Roques Altes. En aquest barri hi ha la Font Saiola, font de clot que va ser la primera font pública. Estava tancada en una caseta de la que tenien clau els habitants de la zona de les Roques i que actualment no s'utilitza.</p> | 08262-124 | Nucli urbà de Sant Vicenç. Roques Altes. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituïnt un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. Un d'aquest és el Raval de Roques, que actualment distingeix les Roques Altes i les Roques Baixes, dos barris que queden elevats respecte al nivell del poble ja que queden a la falda de la muntanya de la Balconada o les Roques i davant de Sant Joan de Dalt amb el torrent de la font Saiola pel mig. Les Roques Altes és un petit barri en que unes poques masies es troben a banda i banda del carrer. Són masies de finals del segle XVIII, època del auge de la vinya i són els darrers vestigis d'una economia agrícola que era present a la zona abans del creixement demogràfic.</p> | 41.6676400,1.8663000 | 405622 | 4613497 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 80684 | Estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-renfe-0 | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XIX | <p>L'estació de Renfe forma un conjunt en el que es barregen els elements antics ara en desús amb els que s'han anat actualitzant i que encara presten servei. Així podem distingir entre la zona de viatgers i la zona de serveis. A la zona de viatgers destaca l'edifici de l'estació que disposa de vestíbul (sala d'espera amb bancs, informació horària i despatx de bitllets), cantina (servei de cafeteria, begudes i entrepans) (anteriorment la cantina ocupava un edifici a part fins que aquest es va ensorrar i actualment ocupa una espai de l'edifici de viatgers), lavabos, andanes. La zona de serveis està formada per la Cabina de circulació (despatx el cap d'estació rep per telèfon o per mitjans electrònics de senyalització, tota la informació necessària per dirigir correctament el tràfic ferroviari), despatx del cap d'estació, magatzem, antiga casa del cap d'estació (actualment fora de servei). L'edifici de la primera estació va ser substituït per un altre, tot i seguint l'estètica del primer edifici, de planta baixa i un pis, cobert amb teulada a quatre vessants. L'edifici presenta façanes que segueixen una estructura simètrica amb 6 portes a la planta baixa i 6 finestres al pis emmarcades per una motllura exterior que les realça amb un arc carpanel a la llinda superior. Destaca la marquesina que proporciona ombra a l'andana que hi ha davant l'edifici, amb un suport de 4 bigues de ferro adossades a la paret que segueix la mateixa estructura que les torres d'electrificació. A la marquesina es conserva penjat el rellotge circular que és el que hi havia a la primera estació. Al costat hi ha una petita caseta que substitueix a la que ja existia l'any 1909 on ara hi ha els serveis públics. El conjunt de Renfe ocupa un espai de 650 metres en el que es troben els diferents elements que formen el patrimoni del ferrocarril. Està centrat per la via principal al voltant de les que s'articulen la resta d'elements: les vies de reserva; el magatzem de sals potàssiques amb la bàscula, cintes transportadores i el bolcador de vagons; la rotonda amb la placa giratòria per dipòsit de màquines; el dipòsit d'aigua; la casa del cap d'estació; l'estació; la subestació elèctrica; la grua; la bàscula.</p> | 08262-132 | Passeig Pau Casals. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Fins al 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona i Manresa era el camí Ral, fent el transport de mercaderies mules per un camí feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. El 1853 començaren les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 32 km. Aquesta obra va obligar a l'expropiació de dues finques per la construcció de la via a Sant Vicenç, amb l'enderroc dels murs de l'antiga casa cal Castaño i la compra de terrenys a diferents propietaris, entre ells Marià Padró i l'Hospital de la Santa Creu que tenia els terrenys que havien sigut propietat dels barons de Castellet. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet va convertir Sant Vicenç en lloc d'aturada i descans de viatgers i residència de treballadors del ferrocarril, fet que va contribuir en la seva prosperitat i creixement. Entre 1926 i 1929 es va electrificar la línia. La primera locomotora elèctrica que va fer aquest recorregut era de la sèrie 7001, una de les més antigues, i estava equipada per funcionar a 1.500 V. A Sant Vicenç es feia el canvi de màquines elèctriques per les de vapor que arribaven a Lleida. L'any 1941 va passar a formar part de la Renfe. L'any 1965 la línia Barcelona-Manresa passa de funcionar a 1.500 V a 3.000 V. El 2 de juny de 1970 es va fer l'últim servei a vapor del tren correu. La locomotora era una Mikado 2234.</p> | 41.6687200,1.8625900 | 405315 | 4613621 | 1859 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80686 | Antiga casa cap d'estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-cap-destacio-de-renfe | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XIX | No es conserva sencera | <p>En la zona d'influència de l'estació de Renfe, al costat de l'antic dipòsit de màquines, hi ha una casa que era la de l'antic cap d'estació on hi haurien també oficines. És una casa d'estil noucentista, similar a les cases del directius de les fàbriques tèxtils a la zona. És de planta rectangular, amb planta baixa i pis, a més d'un espai subterrani. A la coberta hi ha una part de terrassa a la que s'accedeix a través d'una caixa d'escala que forma un cos cúbic al centre de la part posterior de la casa, i una altra part coberta amb una teulada a tres vessants que actualment no conserva les teules. Té una estructura asimètrica, tot i que molt regular, amb finestrals llargs oberts al pis i a la planta, així com una porta d'entrada a la façana que dona a les vies i a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. Combina el color vermell dels maons a les parets amb el color gris de les llindes de portes i finestres de ciment. La llinda de les portes i finestres de la planta baixa forma un arc carpanel, mentre que la de les finestres del pis és allindada amb una petita motllura esglaonada i ampit també motllurat. La barana de la terrassa és de maó entre pilars verticals de ciment. Es troba abandonada i quasi totes les portes i finestres estan tapiades.</p> | 08262-134 | Inici del carrer València. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Fins al 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona i Manresa era el camí Ral, fent el transport de mercaderies mules per un camí feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. El 1853 començaren les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 32 km. Aquesta obra va obligar a l'expropiació de dues finques per la construcció de la via a Sant Vicenç, amb l'enderroc dels murs de l'antiga casa cal Castaño i la compra de terrenys a diferents propietaris, entre ells Marià Padró i l'Hospital de la Santa Creu que tenia els terrenys que havien sigut propietat dels barons de Castellet. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet es va convertir Sant Vicenç en lloc d'aturada i descans de viatgers i residència de treballadors del ferrocarril, fet que va contribuir en la seva prosperitat i creixement. Entre 1926 i 1929 es va electrificar la línia. A Sant Vicenç es feia el canvi de màquines elèctriques per les de vapor que arribaven a Lleida. L'any 1941 va passar a formar part de la Renfe.</p> | 41.6719100,1.8608400 | 405174 | 4613977 | 1859 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80688 | Dipòsit d'aigua de l'Estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-de-lestacio-de-renfe | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XX | Presenta un estat d'abandonament | <p>Entre les vies del tren hi havia l'aiguada, element actualment desaparegut: lloc, amb un dipòsit especial, on es feia la càrrega d'aigua o aiguada d'un tren de vapor consistent en un braç elevat suportat amb una columna. Entre el moll de mercaderies i l'antic dipòsit de màquines encara resta un dels dos dipòsits elevats d'aigua. És de planta circular, situat sobre una estructura de bigues que l'eleva aproximadament tres metres del nivell del terra.</p> | 08262-136 | Inici del carrer València. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Fins al 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona i Manresa era el camí Ral, fent el transport de mercaderies mules per un camí feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. El 1853 començaren les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 32 km. Aquesta obra va obligar a l'expropiació de dues finques per la construcció de la via a Sant Vicenç, amb l'enderroc dels murs de l'antiga casa cal Castaño i la compra de terrenys a diferents propietaris, entre ells Marià Padró i l'Hospital de la Santa Creu que tenia els terrenys que havien sigut propietat dels barons de Castellet. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet va suposar una onada de nous treballadors i un fort impuls per al comerç local. L'estació de Sant Vicenç es convertia des de llavors en un punt de descans dels viatgers i en una de les estacions estratègiques del traçat Barcelona-Lleida. Entre 1926 i 1929 es va electrificar la línia. La primera locomotora elèctrica que va fer aquest recorregut era de la sèrie 7001, una de les més antigues, i estava equipada per funcionar a 1.500 V. A Sant Vicenç es feia el canvi de màquines elèctriques per les de vapor que arribaven a Lleida. L'any 1965 la línia Barcelona-Manresa passa de funcionar a 1.500 V a 3.000 V. El 2 de juny de 1970 es va fer l'últim servei a vapor del tren correu. La locomotora era una Mikado 2234, moment en el que es deixa d'utilitzar el dipòsit d'aigües. D'altra banda, tot i estar ubicat Sant Vicenç de Castellet al costat del riu Llobregat, tenia certs problemes per abastir d'aigua potable a la població. En un principi, quan es comencen a urbanitzar els carrers del poble i a construir cases, a mitjans del segle XIX, cada casa feia el seu pou per ús particular. Però en construir el pou mort al costat els residus passaven al pou d'aigua potable i això provocava epidèmies i tifus que va fer que morís un nombre considerable de gent. Degut a aquest problema, l'any 1913 l'Ajuntament comença la construcció del clavegueram. L'any 1914, en construir el dipòsit de Reserva de Màquines del Nord, es va constituir la Sociedad de Aguas per portar aigua al dipòsit i es va projectar el subministrament a tot el poble. Aquest primer subministrament es feia directament del riu i l'aigua a vegades no era clara ni estava filtrada fet que va condicionar la construcció del pou-mina l'any 1948 per la captació d'aigües al Llobregat al Clot de les Tinotes.</p> | 41.6709900,1.8617200 | 405246 | 4613873 | 1917 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80690 | Subestació elèctrica de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subestacio-electrica-de-renfe | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XX | <p>La subestació elèctrica és la instal·lació on es converteix el corrent elèctric, adequant-lo a la tensió i freqüència de la línia de contacte que necessita el ferrocarril. Generalment són telecomandades des d'una central que governa tota una línia o regió. A Catalunya hi ha 57 subestacions elèctriques (40 de silici i 17 de vapor de mercuri). La de Sant Vicenç es governa des de Barcelona. La subestació està formada per un edifici i l'estructura de transformació externa. L'edifici segueix les característiques d'altres edificis de la mateixa època destinats a aquesta finalitat: planta rectangular i senzilla construcció amb pocs elements decoratius que es redueixen a sis pilatres que recorrent les façanes principals des de la base fins a la teulada finalitzant en un pilar elevat sobre la teulada que li dona un aspecte característic singular. És un edifici de tipus industrial, amb grans finestrals oberts a la meitat de l'alçada de les parets per tal de proporcionar el màxim de llum natural a l'interior.</p> | 08262-138 | Nucli urbà de Sant Vicenç. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Fins al 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona i Manresa era el camí Ral, fent el transport de mercaderies mules per un camí feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. El 1853 començaren les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 32 km. Aquesta obra va obligar a l'expropiació de dues finques per la construcció de la via a Sant Vicenç, amb l'enderroc dels murs de l'antiga casa cal Castaño i la compra de terrenys a diferents propietaris, entre ells Marià Padró i l'Hospital de la Santa Creu que tenia els terrenys que havien sigut propietat dels barons de Castellet. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet va convertir Sant Vicenç en lloc d'aturada i descans de viatgers i residència de treballadors del ferrocarril, fet que va contribuir en la seva prosperitat i creixement. Entre 1926 i 1929 es va electrificar la línia. La primera locomotora elèctrica que va fer aquest recorregut era de la sèrie 7001, una de les més antigues, i estava equipada per funcionar a 1.500 V. A Sant Vicenç es feia el canvi de màquines elèctriques per les de vapor que arribaven a Lleida. L'any 1941 aquesta línia de ferrocarril va passar a formar part de la Renfe. L'any 1965 la línia Barcelona-Manresa passa de funcionar a 1.500 V a 3.000 V. El 2 de juny de 1970 es va fer l'últim servei a vapor del tren correu. La locomotora era una Mikado 2234.</p> | 41.6728100,1.8599300 | 405099 | 4614078 | 1929 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80692 | Estació FF CC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-ff-cc | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA. VV. (1997). Els trens històrics de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Quadrens de didàctica i difusió, 10. Museu de la Ciència i laTècnica de Catalunya.</p> | XX | <p>L'edifici de l'estació és modern, tot i que s'inventaria per la relació històrica que té amb Sant Vicenç de Castellet. És un edifici d'una sola planta rectangular dividit en tres crugies que diferencien tres espais diferents. La teulada té voladís suportat sobre unes bigues de fusta que sobresurten de l'alçat de les parets. No conserva elements característics de la seva època original de construcció.</p> | 08262-140 | Carrer Cardener. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La xarxa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va ser fundada el 1918 per unir les ciutats més importants de Catalunya. El tram Manresa-Martorell que passava per Sant Vicenç es va inaugurar l'any 1924 amb una negativa inicial per part dels veïns de Sant Vicenç que no estaven d'acord amb el traçat que va aprovar el Govern. Finalment, amb mediació de l'Ajuntament i la intervenció del diputat Josep Creixell, es va arribar a un acord final que va permetre la construcció de la via i tres passos subterranis, ja que la línia travessava el poble i comportava problemes en el creixement urbanístic. Pel seu pas es va construir un pont de tres arcs a la plaça del Pi per donar accés a la fàbrica Soler, un altre d'un arc per donar pas a l'Avinguda Secretari Canal, i el pont de ferro sobre el Llobregat. El tram Monistrol de Montserrat-Manresa de la Companyia General de Ferrocarrils Catalans (nom que rebia aleshores) es va inaugurar l'any 1924. La importància de Sant Vicenç com a nucli ferroviari va créixer amb l'arribada de la línia dels Catalans i amb els treballs d'electrificació entre els anys 1926 i 1929.</p> | 41.6679300,1.8597100 | 405074 | 4613536 | 1924 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80694 | La Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta-2 | <p>FERRER, LL.; PIÑERO, J.; SERRA, R. ( 1997). El Llobregat: nervi de Catalunya. Angle Editorial. NADAL, J. (1991). La indústria cotonera. A Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. Enciclopèdia Catalana. Vol. 3, pp. 13-86.</p> | XIX | <p>Aquesta fàbrica conserva l'aspecte de l'estructura inicial del moment de la construcció, tal i com es pot comprovar en fotografies antigues. És un edifici de planta rectangular allargada que és paral·lel al Llobregat i que es troba al costat d'aquest a l'extrem del pont de pedra que hi ha entrant al poble, entre el riu Llobregat i el canal de cal Soler. Aprofita el desnivell que fa el terreny de manera que per la banda que dona al riu presenta un pis més que per la banda que dona al canal de cal Soler. És cobert amb teulada a doble vessant i té finestrals a tot el perímetre de la paret, de forma rectangular amb un arc carpanel a la llinda superior. Es conserva l'entrada del salt d'aigua des del canal de cal Soler.</p> | 08262-142 | Via Augusta, 1. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1893 aproximadament iniciava la seva activitat la fàbrica Armengol, avui coneguda com La Fabriqueta. Va començar l'activitat el 1893 amb uns 40 telers (Llibres de Matrícula Industrial, AHSVC). El propietari de Sant Joan de Baix, Pere Gros, va construir la fàbrica el 1893. Pere Gros pertanyia a una família que va tenir la primera fassina o fàbrica d'aiguardent el 1845. Va vendre la fàbrica abans d'acabar-la a Joseph Armengol, director de la fàbrica de Castellbell, que la va acabar i posar en funcionament (FERRER, 1997). Només feia producció de teixits i treballava per altres més grans. Cap al 1920 generava uns 30 CV a partir de força hidràulica de vapor (NADAL, 1991). Tenia un salt d'aigua al mig del poble.</p> | 41.6660000,1.8579600 | 404925 | 4613324 | 1893 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Pere Gros de Sant Joan de Baix | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80696 | Sardana 'Festa a Castellet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-festa-a-castellet | <p>Informació de Rita Vila i Marta Samper de l'Agrupació Sardanista.</p> | XX | <p>La composició d'aquesta sardana va ser encarregada per l'Agrupació Sardanista al músic manresà Joan Lázaro, com a regal per la Colla de Geganters un dia de l'Aplec a Castellet de l'any 1996. Des de llavors es balla cada any com a cloenda de la festa amb els gegants i els geganters. Era president de l'Agrupació Sardanista Joan Gorgas.</p> | 08262-144 | Sant Vicenç de Castellet | <p>A més l'Agrupació Sardanista, ha recopilat les 12 sardanes que s'han fet al municipi dedicades a gent del poble des de l'any 1936 i amb elles estan preparant l'edició d'un CD. 1- Carme Formosa. 1935. Dedicada a Carme Batall. Composta per Francesc Juanola. 2- La petita del bar Serra. 1946. Dedicada a Teresa Serra. Composta per Manuel Bardina. 3- En Xavier i la Montserrat. 1953. Dedicada a Elia Vall Ginferrer. Composta per Francesc Juanola. 4- Sóc la Laura. 1961. dedicada a Eladia Farguell. Composta per Francesc Juanola. 5- Sant Vicenç de Castellet. 1964. Dedicada a l'Agrupació Sardanista. Composta per Francesc Juanola. 6- Sant Vicenç finestral de Montserrat. 1980. Dedicada al poble. Composta per Jaume Cristau. 7- En Fèlix. 1991. Dedicada a Fèlix Ruizsánchez. Composta per Jaume Cristau. 8- Santvicentina. 1995. Composta pel santvicentí Francesc Canal i Sender. 9- Festa a Castellet. 1996. Dedicada a Castellet i a la Colla Gegantera. Composta per Joan Lázaro. 10- A l'amic Valentí Santacreu. 1998. Dedicada a Valentí Santacreu. Composta per Jaume Cristau. 11- Tot dansant n'hem fet 50. 2001. Feta en el cinquentenari de l'Agrupació Sardanista. Composta per Tomàs Gil i Membrado. 12- La sardana del mil·lenari. 2001. Composta per Xavier Mestres.</p> | 41.6701600,1.8594500 | 405055 | 4613784 | 1996 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Vris | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80706 | Escultura del Gremi de Carreters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-gremi-de-carreters | XX | <p>L'escultura es troba en el centre d'una petita plaça a la cruïlla del Passeig Pau Casals, molt a prop de l'estació de Renfe. Consta de dos elements: un peu de pedra calcària de Sant Vicenç d'uns dos metres d'alçada que es troba sobre una base feta amb uns graons de pedra; i l'escultura d'un cavall de ferro colat. Porta dues plaques d'inscripció. La situada a més alçada: 75 aniversari del gremi de carreters i cansaladers. 1924-1982. L'altra placa, centrada en la base de pedra i més gran porta la inscripció: Gremi de carreters i cansaladers. Monument al cavall. Fidel amic de l'home. Sant Vicenç de Castellet. 17-1-82. Foneria Solvas S.L. El 9 de març de 2014 s'inaugurà una nova placa commemorativa amb motiu del centenari de la primera festa de Sant Antoni abat i els 90 anys del Gremi de Carreters i Cansandalers amb l'acompanyament de la unitat muntada de la guàrdia urbana de Barcelona. La placa de marbre amb un carruatge esculpit és obra de Clemente Cañadas.</p> | 08262-154 | Plaça del Cavall. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Maties Solé i Cabeza (Tàrrega 1903- ) organitzador de la festa de Sant Antoni Abat i gran aficionat al cant i al teatre, fundà junt a Jaume Piqué, el Gremi de Carreters de Sant Vicenç l'any 1924 i amb un conjunt de persones relacionades amb el món del cavall, el transport i la pagesia. La festa es celebrava des de 1914 en honor al seu patró, Sant Antoni Abad. En Maties era baster de l'Agència de Transports Moll que tenia 35 animals a Sant Vicenç, 15 a Súria i 5 a Manresa. Quan l'agència es va mecanitzar, en deixar de treballar, va obrir un establiment d'articles de pell, tapisseria i confecció de matalassos, al c/ Maria Ginferrer 15. El patró del gremi de carreters és Sant Antoni Abad, el 17 de gener, dia en que es celebren els Tres Tombs, festa que ha arrelat a diferents llocs de tot Catalunya. A Sant Vicenç el transport a bast era el mitjà tradicional que estava molt arrelat degut al pas del camí Ral. Abans de l'arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, el transport amb carro i animals de tir era el sistema per portar el producte als centre de venda més importants, Barcelona i Manresa, fet que va provocar que s'instal·lessin empreses dedicades al transport. A Sant Vicenç la festa es celebra el segon diumenge de març i és organitzada per la mateixa entitat. Aquesta forma part i és membre fundador de la Federació dels Tres Tombs de Catalunya.</p> | 41.6678900,1.8632900 | 405372 | 4613528 | 1983 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-04-18 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Foneria Solvas | La pedra va ser donada per l'ex president del Gremi, Joan Casals Baqué. L'escultura del cavall va ser feta per la foneria Solvas de Sant Vicenç de Castellet. És un monument promogut per la junta del gremi de carreters de carreters i cansaladers l'any 1983. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80707 | L'Àngel de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langel-de-castellet | <p>www.trama.net</p> | XXI | <p>L' àngel de Castellet és una obra d'Antolina Vilaseca, en la que destaquen dues referències locals : Montserrat i Castellet. A la pàgina web de l'artista explica: 'Com ésser dotat d'ales, l'àngel és la representació de las forces invisibles que relacionen el mon manifestat amb els orígens. Simbolitza l'espiritualitat i l'elevació, essent un element utilitzat pels artistes des de al menys 4.000 anys a. C., i se'ls pot trobar representats en formes quasi idèntiques a les cristianes a las coves budistes d'Ellora (Índia). L'àngel apareix damunt la muntanya de Castellet, emblema de Sant Vicenç,. Tota muntanya és però, un condensador d'energies que, sorgint de la terra, s'eleva cap el cel. En el conjunt de l'obra apareixen elements carregats de simbologia: el peix, animal de riquíssima significació, tant per la seva pertinença a l'aigua, origen de la vida, com per la dimensió divina que el cristianisme li ha atorgat. Aigua i peix apareixen al cel desproveïts de la seva condició material i reintegrats a l'univers únic dels orígens del mon i la vida. Apareix també un ull, un element que el cristianisme utilitza com a representació de Deu. Però l'ull és sobretot, la capacitat de 'veure' més enllà de lo habitual. Clarividència en resum. L'Àngel duu a la ma una estrella, figura representativa de la nit, de l'inconscient, de la intuïció. A la vegada, l'estrella és punt de referència, guia i lluminària'. Porta la inscripció: Àngel de Castellet. Autora: Antolina Vilaseca. Realització: Serralleria Castelló. Donada al municipi pels seus autors. 2001. Any del Mil·lenari.</p> | 08262-155 | Carrer Cardener. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'escultura va ser donada per l'artista Antolina Vilaseca i la serralleria Castelló el 25 de maig de 2002, com a aportació a la celebració del Mil·lenari del poble. L'Ajuntament és el propietari i s'encarrega de les tasques de manteniment. Es van cedir també els drets de reproducció, així es va fer una edició de cartells. El valor de la peça és de 7.000 €, tot i que va ser donada gratuïtament a l'Ajuntament. Antolina Vilaseca és una artista que realitza gravats en el seu taller Trama a Sant Vicenç de Castellet des de l'any 1995. En el taller també hi participa la seva filla Teresa Montsech Vilaseca.</p> | 41.6679400,1.8601100 | 405107 | 4613537 | 2001 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antolina Vilaseca | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80708 | Bust de Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-francesc-macia | <p>LARGO, J. (2000). El bust de Francesc Macià torna al seu lloc. El Breny, festa Major 2002.</p> | XX | <p>Bust de pedra que representa a Francesc Macià. El 20 de desembre de 1931 el president de la Generalitat Republicana, Francesc Macià, junt amb Lluís Companys, van visitar Sant Vicenç per la inauguració del Centre de l'Esquerra Republicana, al carrer Pi i Maragall nº 35, actual Armengol. Per tant Sant Vicenç té un lligam històric amb aquest president i el bust és una manera de retre-li homenatge. Inscripcions: Francesc Macià i Llussà. 1859-1939. President de la Generalitat de Catalunya. 1931-1933. Catalans...! a Francesc Macià.</p> | 08262-156 | Plaça Generalitat. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El bust de Francesc Macià va ser esculpit per Felip Carmona, artista santvicentí, essent instal·lat a la plaça de la Generalitat. El bust va patir diverses bretolades; primer va ser robat i recuperat, després va aparèixer el bust sense cap, recuperant-se també; també havia sofert danys degut a les pluges i accions meteorològiques. Per això l'Ajuntament el va fer restaurar pel mateix escultor l'any 2000 essent retornat al seu lloc per la Festa Major d'Hivern, Així com es va instal·lat un focus per il·luminar a la nit.</p> | 41.6655100,1.8602400 | 405114 | 4613267 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Felip Carmona | L'any 2011 es va instal·lar una senyera gran a la plaça. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80710 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-1 | <p>Breny nº 290, setembre 2003.</p> | XX | <p>El monument es troba ubicat a sobre l'escenari de la mateixa plaça col·locat en direcció mirant a montserrat. La font de la plaça es va modificar el 2012. Està format per una base de pedra que forma les quatre barres amb la inscripció 'Onze de setembre' repartida entre les barres verticals. Sobre la pedra hi ha un bust de bronze que representa una imatge femenina amb el braç alçat com a símbol de lluita i de llibertat. A un lateral de la pedra hi ha la inscripció: 11-9-1714, 11-9-1995.</p> | 08262-158 | Plaça de l'Onze de Setembre. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El monument va ser inaugurat l'any 1995, amb la diada de l'onze de setembre. El setembre de 2003 es va posar una placa amb un escrit de Jordi Carbonell on hi diu: 'Onze de Setembre. Sant Vicenç clama amb pedra la llibertat de la nació catalana'. La col·locació d'aquesta placa va creat una mica de polèmica ja que en el moment de la seva inauguració es va acordar deixar el projecte original, obra de Neus Serra, tal i com estava, sense placa. Però, el nou equip de govern va decidir afegir aquesta placa amb aquest escrit cosa que ha fet que alguns membres de l'oposició estiguessin en desacord.</p> | 41.6627900,1.8641200 | 405433 | 4612960 | 1985 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Neus Serra. Inscripció de Jordi Carbonell. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80711 | Escultura 'Contrapunt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-contrapunt | <p>DELGADO, A. (2001). L'Agrupació Sardanista celebra el seu 50é aniversari. Breny nº 271, agost.</p> | XXI | <p>L'escultura forma un conjunt amb diferents elements situats en una zona enjardinada. Així, en un mateix monument, Arimany uneix el quadrat de Castellet i la rodona de la sardana. L'escultura consta d'un bloc prim i quadrat, d'acer oxidat, que descansa en un dels seus costats. El detall més significatiu d'aquest bloc és el petit quadrat, fort i estàtic, retallat en la part superior, que crea una mena de finestra. L'altre element principal de 'Contrapunt', els cercles superposats i oberts, són fets amb una tira de metall en espiral. Descansen en les cantonades del quadrat i són prims i elegants. L'angle dels cercles i la relació que hi ha entre ells vol aportar una sensació de moviment a l'escultura. Davant hi ha el monòlit que suporta les plaques de les inscripcions i al costat els tres cossos formats per dos semicercles oberts que representen la sardana. Tal i com explica la seva autora, Elisa Arimany: 'El record de Castellet del meu poble natal, Sant Vicenç de Castellet, és qui m'ha inspirat en la realització d'aquesta escultura que s'anomena 'Contrapunt' en homenatge a la sardana. De la línia recta, de la verticalitat, que és una constant en la meva obra, sorgeix un element senzill com el quadrat, que segons la càbala, és l'emblema de la humanitat, la representació dels quatre elements: foc, terra, aigua i aire. I les formes rodones, que són una manera de representar la perfecció, m'han portat a engalzar aquests dos elements: la Sardana que és rodona, amb el quadrat, com el Castellet del meu poble'. (Breny nº 268, maig 2001). Hi ha quatre inscripcions. La primera diu: ....Llaços d'amor que es nuen ballant una sardana....mai es desfaran!!. Ramon Mastpern. La segona: Agrupació sardanista Sant Vicenç de Castellet. 1951-2001. 50é aniversari. La tercera: Amb la col·laboració de: Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, Generalitat de Catalunya, Autema, Caixa de Pensions 'La Caixa2. La quarta: Sant Vicenç de Castellet. Mil·lenari.</p> | 08262-159 | Plaça de Catalunya. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'escultura 'Contrapunt' es va inaugurar el 29 juliol 2001 amb motiu del 50é aniversari de l'Agrupació Sardanista i coincidint amb la celebració del Mil·lenari de Castellet. Realitzada per l'artista Elisa Arimany en homenatge a la sardana. El mateix dia es va estrenar la sardana 'Tot ballant n'hem fet 50', composta expressament per a l'ocasió per Tomàs Gil.</p> | 41.6700100,1.8595100 | 405060 | 4613767 | 2001 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Elisa Arimany | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80713 | Font del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fiter | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. VALLS, J. (2001). La rodalia de Castellbel i El Vilar, Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 449-455.</p> | XX | <p>La font de Cal Fiter es troba situada a la falda del serrat que rep el mateix nom i sota la casa del Fiter. S'arriba des d'un camí que comunica les cases del Clot del Tufau i que travessa la riera de Castellet davant de cal Tinet. La font es troba a la dreta del camí després d'una vinya. Era una font natural que brollava d'un clot, a la que Miquel Bosch i Abadal va fer un entorn per gaudir d'ella. Va construir tres murs de contenció a tres nivells diferents formant terrasses, que són una veritable mostra d'obra d'enginyeria en pedra ja que les pedres es disposen verticals, a plec de llibre, i la paret té forma arquejada per garantir el suport del terra. A la terrassa del mig hi ha la font i una bassa. La font està decorada amb blocs de pedra de formes capritxoses triades pel constructor. Hi ha la inscripció: Miquel Bosch Abadal la va fer. Any 1939. A la terrassa superior va fer uns bancs i taules de pedra per que la gent pogués berenar. Actualment no s'utilitza amb tanta assiduïtat i l'herba tapa part de les estructures.</p> | 08262-161 | Can Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Fiter es troba en el nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. Cal Fiter es troba sobre el serrat, dominant geogràficament les altres cases. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament), era propietat de Martín Vall, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fabrés. L'any 1756, la viuda de Josep Singla de Monistrol de Montserrat, va comprar a Francesc Fiter i Jaume Plans, pagesos de Sant Vicenç, el 'Campet de la Beguda' (VALLS, 2001). El besavi de l'actual propietari vivia a cal Xesc i va comprar cal Tinet l'any 1876. El gendre d'aquest és el que va comprar cal Fiter i va saldar la hipoteca d'aquesta casa l'any 1939. El comprador, Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, i va fer moltes de les barraques de vinya del terme així com va reconstruir moltes altres. Aquest va ser qui va construir la font del Fiter quan ja estava jubilat i no treballava el camp. El nom de Fiter pot procedir de fita, final de terme, ja que la finca arriba al final del terme de Sant Vicenç. Desconeixem des de quan tenia aquest topònim.</p> | 41.6631600,1.8264800 | 402300 | 4613044 | 1939 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Bosch i Abadal | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80717 | Monument commemoratiu Penya Blau-Grana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-penya-blau-grana | <p>LARGO, J. ; PLANS, A. (2003). 25és aniversari de la penya blau-grana. El Breny, 2003.</p> | XXI | <p>El monument commemoratiu al 25é aniversari de la Penya Blau Grana de Sant Vicenç de Castellet està format per diferents elements e pedra. Una font al costat esquerre amb l'anagrama dels 25é aniversari en colors blau-grana i groc amb la Torre de Castellet, i amb dos coloms sobre la pedra que conté l'aixeta de la font. Al centre hi ha una placa amb la inscripció: 14 trobada de penyes barcelonistes del Bages, Berguedà, Lluçanès. Sant Vicenç de Castellet. 12-10-2003. Firmat per Cañadas. A la dreta un recipient tallat a la roca i l'escut del Barça en colors a la part davantera, amb una columna darrera. Tot està fet de pedra calcària de Sant Vicenç amb policromia. Al costat esquerre del monument hi ha una placa commemorativa en pedra, feta pel mateix Cañadas, amb la inscripció: Nats al 1952. El motiu de la trobada és un bonic record d'amistat. 26-10-2003. Cañadas.</p> | 08262-165 | Av. Secretari Canal. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El 27 de setembre de 2003 es va celebrar un homenatge al ex-atletes i ex-pubilles de l'entitat. El dia 28 de setembre es va penjar una bandera del Barça de 7 per 4 metres a la Torre de Castellet. Es va inaugurar el monument-font situat a l'Avinguda Secretari Canal.</p> | 41.6658100,1.8594300 | 405047 | 4613301 | 2003 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cañadas | 1978-2003. 25é aniversari de la Penya Blau-grana de Sant Vicenç de Castellet. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80720 | Fira del Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-vapor | XXI | <p>La Fira del Vapor recrea la vida quotidiana a Sant Vicenç de Castellet de finals del segle XIX i principis del XX, quan el ferrocarril i el batec de les fàbriques tèxtils anaven amb vapor. Molta gent de contrades rurals fugien del camp buscant nous mitjans per sobreviure. El poble no parava de créixer i sorgien noves necessitats i serveis. A la vegada, el ball, el teatre, el cant, els cafès, el joc, la festa i l'incipient cinema alliberava la gent de la monotonia i duresa del treball industrial i rural. La Fira del Vapor recorda aquest món de la industrialització amb espectacles de recreació històrica al carrer i a les places, com els esquellots, els jocs, els oficis de l'època, la gastronomia, el mercat de productes alimentaris i artesans, la mostra d'oficis, el ball i els tallers de ball, entre altres. S'organitzen diferents activitats, entre els que destaca la mostra d'oficis històrics i el mercat de productes alimentaris i artesanals, a banda de cercaviles, concerts i balls, teatre, espectacles al carrer, tallers, jocs, espai de les entitats, ....</p> | 08262-168 | 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La situació privilegiada de Sant Vicenç de Castellet, un poble a la llera del riu Llobregat, i l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Saragossa el 1859 -més endavant conegut com Ferrocarril del Nord- va propiciar la instal·lació de fàbriques tèxtils al voltant del riu a mitjans del segle XIX. El tren, com a gran revolució en el món del transport, ens portava la mà d'obra que venia de zones rurals cap a les indústries i facilitava l'arribada de les matèries primeres (carbó i cotó) i el retorn dels productes elaborats (fil i teixits). També fou el gran mitjà de transport de l'època. Un altre element clau va ser el riu Llobregat, mitjançant les rescloses, els canals i les turbines generaria energia elèctrica per a les fàbriques. El clima mediterrani, amb períodes d'escassetat de pluges i rius amb cabal escàs, facilitava també el desenvolupament del vapor amb ús de carbó. La instal·lació de fàbriques tèxtils va fer créixer considerablement la població, amb un creixement urbanístic del nucli urbà. Es desenvoluparen un seguit de tallers menestrals auxiliars de la construcció, com fusters i ferrers, i un conjunt d'establiments per donar serveis bàsics a la població com botigues de queviures, fleques, cafès, sastres, sabater, barber, farmacèutic, així com nous equipaments, l'escorxador, l'església, el cementiri i les escoles, per donar servei a una població creixent. També va ser un període de lluites i reivindicacions obreres, per millorar les condicions de treball; i de modernització de la societat, amb l'arribada de la llum elèctrica, aigua corrent, enllumenat, telèfon, ràdio, cinema, i de les primeres entitats esportives. Al poble, encara hi predominava una societat rural, hi havia molts pagesos treballant la vinya i alguns al regadiu al voltant del riu. Els picapedrers que extreien la pedra sorrenca, que es transportava per tren, marcaven un contrapunt, juntament amb els ferroviaris. Aquest context històric que va fer créixer Sant Vicenç de Castellet és el que va donar origen a la Fira del Vapor, que va sorgir de l'anterior Fira de la Pedra que es va iniciar l'any 2004 i que va néixer amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç'. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en la Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril, en la que s'implica tot el poble, entitats i comerç local, i que l'any 2016 porta 8 edicions.</p> | 41.6656100,1.8638000 | 405411 | 4613274 | 2009 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | Organitza l'Ajuntament, la Ubic de Sant Vicenç de Castellet i la Comissió de la fira del Vapor. El 4 i 5 de juny de 2016 es celebra la 8a Fira del Vapor. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80722 | Sardana 'Carme Formosa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-carme-formosa | <p>Informació de Rita Vila i Marta Samper de l'Agrupació Sardanista.</p> | XX | <p>És una bonica sardana que el compositor Francesc Juanola va escriure expressament per Carme Batalla el 1935, la qual anava acompanyada d'aquesta dedicatòria: “Gustosament, l'autor en fa ofrena a la gentil senyoreta Carme Batalla, tresor d'humilitat, bellesa i bondat</p> | 08262-170 | Sant Vicenç de Castellet | <p>A més l'Agrupació Sardanista, ha recopilat les 12 sardanes que s'han fet al municipi dedicades a gent del poble des de l'any 1936 i amb elles estan preparant l'edició d'un CD. 1- Carme Formosa. 1935. Dedicada a Carme Batall. Composta per Francesc Juanola. 2- La petita del bar Serra. 1946. Dedicada a Teresa Serra. Composta per Manuel Bardina. 3- En Xavier i la Montserrat. 1953. Dedicada a Elia Vall Ginferrer. Composta per Francesc Juanola. 4- Sóc la Laura. 1961. dedicada a Eladia Farguell. Composta per Francesc Juanola. 5- Sant Vicenç de Castellet. 1964. Dedicada a l'Agrupació Sardanista. Composta per Francesc Juanola. 6- Sant Vicenç finestral de Montserrat. 1980. Dedicada al poble. Composta per Jaume Cristau. 7- En Fèlix. 1991. Dedicada a Fèlix Ruizsánchez. Composta per Jaume Cristau. 8- Santvicentina. 1995. Composta pel santvicentí Francesc Canal i Sender. 9- Festa a Castellet. 1996. Dedicada a Castellet i a la Colla Gegantera. Composta per Joan Lázaro. 10- A l'amic Valentí Santacreu. 1998. Dedicada a Valentí Santacreu. Composta per Jaume Cristau. 11- Tot dansant n'hem fet 50. 2001. Feta en el cinquentenari de l'Agrupació Sardanista. Composta per Tomàs Gil i Membrado. 12- La sardana del mil·lenari. 2001. Composta per Xavier Mestres.</p> | 41.6701600,1.8594500 | 405055 | 4613784 | 1935 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | Francesc Juanola | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80649 | Escultura a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-anselm-clave | <p>CANAL, Pedro (1948). El servicio de aguas públicas. Apuntes para la historia de nuestro pueblo. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed.</p> | XX | <p>Escultura que representa a Josep Anselm Clavé, fundador dels Cors d'en Clavé, (1824-1874). En diferents pobles de Catalunya es van formar cors d'en Clavé, composts per homes que dedicaven les estones de lleure a cantar. L'escultura està formada per dos elements: la imatge situada a la part superior i el peu. El peu és un pilar de secció quadrada en forma piramidal en decreixement cap a la part superior. Al centre del seu recorregut hi ha una decoració escultòrica que s'assembla a un capitell jònic amb volutes, flors i una lira al centre, símbol dels cors. Sobre aquest peu hi ha una escultura que representa la imatge de cos sencer de Josep Anselm Clavé, vestit amb abric llarg. L'actual escultura no conserva la base original on hi havia la font, i la inscripció que llueix al peu també s'ha fet de nou més tard. L'escultura es troba en un espai amb jardí que salva un desnivell d'aproximadament dos metres entre l'Avinguda Secretari Canal i el carrer d'Armengol amb una escala a cada costat que permet el pas de vianants. Sota el lloc que ocupa l'escultura hi ha un antic refugi de la Guerra Civil Espanyola que actualment es troba tapiat.</p> | 08262-97 | Av. Secretari Canal. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Es va inaugurar el 2 de maig de 1920 com a font pública. El terreny on fou edificada l'escultura i la plaça van ser donats pel propietari Joan Calsina, de l'antiga casa Sant Joan de Baix, que també contribuí en els costos de l'escultura amb finançament de la coral l'Estrella (dels Cors de Clavé). La inauguració va estar acompanyada d'una concentració de corals de Catalunya amb més de 1000 cantaires. El mateix dia es va inaugurar la font de la plaça de l'Ajuntament obra dels mateixos artistes. Com a dada curiosa destacar que es va filmar l'esdeveniment per la companyia cinematogràfica Pathé Freres, essent aquesta la primera que es va projectar al poble. El material emprat per a la seva construcció, pedra sorrenca, prové de les pedreres de Sant Vicenç. Inicialment l'escultura-font es va col·locar a la plaça Clavé, on hi havia l'Ateneu, però posteriorment va ser traslladat a l'avinguda del Secretari Canal, on es pot observar actualment, tot i que desprovista de la font. Aquesta va ser una de les dues primeres fonts públiques instal·lades a Sant Vicenç en una època en que el poble no gaudia d'aigua potable i poder portar-la va ser un fet extraordinari. En el repeu, avui perdut, d'on rajava la font, hi havia un rètol que posava 'Bernat Pejoan, arquitecte'.</p> | 41.6664900,1.8618500 | 405250 | 4613374 | 1920 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80649-foto-08262-97-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Bernat Pejoan i germans Borjes. | Sant Vicenç de Castellet, tot i estar al costat del riu Llobregat, ha tingut certs problemes per abastir d'aigua potable a la població. En un principi, quan es comencen a urbanitzar els carrers del poble i a construir cases, a mitjans del segle XIX, cada casa feia el seu pou per ús particular. Però en construir el pou mort al costat els residus passaven al pou d'aigua potable i això provocava epidèmies i tifus que va fer que morís un nombre considerable de gent. Degut a aquest problema, l'any 1913 l'Ajuntament comença la construcció del clavegueram. L'any 1914, en construir el dipòsit de Reserva de Màquines del Nord, es va constituir la Sociedad de Aguas per portar aigua al dipòsit i es va projectar el subministrament a tot el poble. Aquest primer subministrament es feia directament del riu i l'aigua a vegades no era clara ni estava filtrada. Per això es va construir un pou-mina per la captació d'aigües al Llobregat al Clot de les Tinotes l'any 1948. La font d'en Clavé i la de la Plaça de l'Ajuntament van ser les primeres fonts públiques que utilitzaven l'aigua del dipòsit de Reserva de Màquines del Nord, i va ser el primer Server públic d'aigua de Sant Vicenç de Castellet. L'any 2013, amb motiu del 125è aniversari de la Societat Coral l'Estrella, es realitza una molt bona restauració i neteja del monument. | 105 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 80650 | Font de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-3 | <p>CANAL, Pedro (1948). El servicio de aguas públicas. Apuntes para la historia de nuestro pueblo. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed.</p> | XX | <p>Està formada per una estructura de planta quadrada que forma un pilar amb tres parts diferenciades: la base on hi ha la font, el fust, i la part superior in hi ha una farola. La base té dos recipients de la font, un a cada costat i oposats; a sobre hi ha les aixetes. A la part superior, abans de la intersecció amb el cos següent, hi ha la inscripció PROJECTE BASSOMBA I JORDÀ. El fust és també de secció quadrada però més estret que la base. En ell hi ha diferents inscripcions: ANY 1920 SANT VICENÇ, a més de l'escut romboïdal amb les quatre barres i l'escut de Castellet amb una torre de Castell dins un rombe. A la part superior hi ha una farola amb un únic braç central del que surten cinc faroles, una al mig i les altres a cada angle. El material emprat per a la seva construcció, pedra calcària, prové de les pedreres de Sant Vicenç.</p> | 08262-98 | Plaça de l'Ajuntament. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta font es va inaugurar el 2 de maig de 1920 com a font pública, el mateix dia que la font-escultura d'Anselm Clavé. Obra de l'arquitecte Bassomba i Jordà. Sant Vicenç de Castellet, tot i estar al costat del riu Llobregat, ha tingut certs problemes per abastir d'aigua potable a la població. En un principi, quan es comencen a urbanitzar els carrers del poble i a construir cases, a mitjans del segle XIX, cada casa feia el seu pou per ús particular. Però en construir el pou mort al costat els residus passaven al pou d'aigua potable i això provocava epidèmies i tifus que va fer que morís un nombre considerable de gent. Degut a aquest problema, l'any 1913 l'Ajuntament comença la construcció del clavegueram. L'any 1914, en construir el dipòsit de Reserva de Màquines del Nord, es va constituir la Sociedad de Aguas per portar aigua al dipòsit i es va projectar el subministrament a tot el poble. Aquest primer subministrament es feia directament del riu i l'aigua a vegades no era clara ni estava filtrada. Per això es va construir un pou-mina per la captació d'aigües al Llobregat al Clot de les Tinotes l'any 1948. La font d'en Clavé i la de la Plaça de l'Ajuntament van ser les primeres fonts públiques que utilitzaven l'aigua del dipòsit de Reserva de Màquines del Nord, i va ser el primer Servei públic d'aigua de Sant Vicenç de Castellet. Actualment està en desús des de que es va fer la planta depuradora.</p> | 41.6655000,1.8638200 | 405412 | 4613262 | 1920 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80650-foto-08262-98-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Bassomba i Jordà | El 10 de febrer de 2007 es va col·locar una placa en commemoració al centenari del ball popular de gitanes que es balla a la mateixa plaça. L'any 2012 es va fer una neteja de la font. | 105 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 80625 | Carrer Montseny 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montseny-6 | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XIX-XX | <p>La casa es troba entre mitgeres, al mig del carrer. És una casa amb estructura de pisos, amb planta, pis i golfes sota teulada. La teulada és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal oberta al carrer Montseny. Per darrera té un petit jardí. Destaca la decoració de la façana, simètrica, amb porta central i finestres a cada costat a la planta baixa; tres finestres amb balcó al pis, amb el balcó central més sortit que els laterals, realitzada amb obra de maó vermell vist; i principalment la decoració del frontis de la teulada amb un element central entre dues baranes. Aquest element està format per quatre pilastres que augmenten l'alçada a mida que s'acosten al centre i entre ells decoracions de volutes i garlandes vegetals tallades en pedra. L'escala interior d'accés al primer pis està decorada amb rajoles de tipus hidràulic i una barana de fusta amb formes arrodonides.</p> | 08262-73 | Carrer Montseny, 6. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX.</p> | 41.6670100,1.8641600 | 405443 | 4613429 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80626 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-16 | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>Aquesta casa forma la cantonada dels carrers Pompeu Fabra i Primer de Maig. És una casa de planta quasi quadrada amb jardí a cada costat i fent una L per darrera la casa. L'accés principal es fa a la mateixa cantonada o xamfrà dels carrers. És de planta baixa i pis, amb un segon pis modern d'alumini que es va fer a la terrassa i que no es visible des del carrer, de manera que no espatlla la visió de conjunt de la casa. És simètrica, amb l'escala d'accés al centre dins un calaix d'escala. La porta principal és amb llinda, amb una columna salomònica a cada banda i un fris de rajoles de ceràmica de color verd. Sobre la porta, al primer pis, destaca una tribuna de planta semicircular que repeteix la decoració de la porta. El pis està rematat amb un fris ondulat amb gerros decoratius. A la terrassa, sobre la tribuna, hi ha una torre de planta circular coberta amb una teulada cònica on hi havia un colomar. Les parets exteriors estan construïdes amb pedra de Sant Vicenç formant encoixinat de peces rectangulars buixardades, amb elements decoratius d'obra vista amb maons o rajoles de ceràmica. Sobre la porta principal hi ha una inicial P, responent al cognom del constructor i primer propietari i al primer pis la data 1928. A l'interior els terres són de rajoles de colors del tipus hidràulic i a les parets hi ha frisos de terrissa envernissada de colors al gust de l'època modernista. Encara es mantenen aquestes elements decoratius així com làmpades.</p> | 08262-74 | Carrer Pompeu Fabra, 41. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX. La casa anomenada La Torre va ser construïda per Francesc Pons l'any 1928, tal i com posa a la façana de l'angle del carrer al primer pis. Francesc Pons va ser mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet pels volts de l'any 1930, i va construir algunes de les cases del nucli com les cases del carrer Doctor Trias. Va construir aquesta casa per viure, però només ho va fer un any, ja que el 1929 li va vendre a Dalmiro Vilaseca, avi de l'actual propietària, i es va fer una altra casa més petita al passeig Francesc Macià nº 19, amb decoració vegetal en talla de pedra, ceràmica i fòssils.</p> | 41.6640500,1.8619600 | 405255 | 4613103 | 1928 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80626-foto-08262-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80626-foto-08262-74-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Francesc Pons | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80627 | La Torre d'en Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-den-bernat | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | Presenta un cert grau d'abandonament | <p>La casa respon al tipus de torres modernistes construïdes a inicis del segle XX. Es troba ubicada en el centre d'un terreny que forma un jardí ara abandonat i tancat del carrer amb una reixa i porta de forja amb les inicials T B a cada fulla de la porta. La casa té la planta formada per dos cossos adossats: un en forma de L, cobert amb teulada a doble vessant i de planta i pis, i un altre de planta quadrada, situat dins l'angle de la L i que té estructura de torre, amb tres pisos i teulada a quatre vessants. El cos en forma de L té els careners que formen angle recte i són de teula àrab, una part vermella i una part vidrada verda. El frontis final de les dues façanes té forma esglaonada amb decoració de rajoles de colors verd i vermell, mentre que totes les parets verticals són blanques. Portes i finestres estan rematades en la seva part superior per una decoració de maons vermells de forma esglaonada. La casa forma un conjunt elegant i harmònic, molt característic del modernisme, i constitueix un dels edificis emblemàtics del poble.</p> | 08262-75 | Carrer Francesc Macià, 15. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La Torre d'en Bernat estava envoltada d'horts a inicis segle XX (1920), construïda pel seu cunyat, Miralles, va ser la seva residència en casar-se amb Carmelita Miralles. Era la casa d'Àngel Vila i Llonch, conegut per Bernat, que va ser alcalde de Sant Vicenç de Castellet entre els anys 1919 i 1921. Va gestionar la construcció del pont sobre el Llobregat. Feia de sastre com el seu pare i germà, al c/ Migdia, 47 (avui carrer Gran), a més venien roba i confecció de vestits i pantalons. Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX.</p> | 41.6639000,1.8647300 | 405486 | 4613083 | 1920 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80627-foto-08262-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80627-foto-08262-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80627-foto-08262-75-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80718 | Antic Sindicat de Pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-de-pagesos | XX | L'interior de l'edifici està bastant malmès | <p>L'edifici està format per dos cossos paral·lels, un que fa cantonada amb l'avinguda Secretari Canal que és un simple magatzem, i l'edifici més antic que es troba a continuació d'aquest ja al carrer Creixell. És un edifici d'una sola planta amb l'interior lliure, de manera que era un magatzem. L'element destacable és la façana, ja que té una estructura arquitectònica característica dels primers anys del segle XX i que es veu en altres edificis del municipi. És una façana simètrica, amb porta allindada al centre i una finestra rectangular a cada costat, totes les obertures amb un marc al voltant que les realça. A la part superior hi ha un frontó de forma semicircular amb decoració de pilastres encastades que marquen la simetria ja que es troben als angles i entre porta i finestres. A la base de totes elles hi ha una decoració floral i en els quadrants que queden entre mig hi ha diverses inscripcions i decoracions. Destaca al centre el cartell del SINDICATO AGRÍCOLA, la data a la part superior dreta 1918, la paraula AÑO a la banda superior esquerra, i una decoració floral al centre que reprodueix raïm, com a símbol de la pagesia de Sant Vicenç. L'interior de l'edifici està bastant malmès i tan sols resta un antic molí de gra que funcionava amb un motor elèctric. És un molí de ferro que està suportat sobre una estructura de ciment que permet posar els sacs per omplir; el gra es tirava des del pis de sobre directament a la tremuja. Porta la inscripció: CA---ON UNIVERSAL. MARCOS TORRA. CALLE RIERETA TALLER 15. BARCELONA. PAT. 91267. Del sindicat procedeix la màquina de batre que conserven a cal Xaparro de Dalt.</p> | 08262-166 | Carrer Creixell, 3. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'antic Sindicat Agrícola de Sant Vicenç de Castellet es va fundar pels volts de l'any 1912. Tindria el seu origen en la necessitat dels pagesos del terme d'unir-se per tal de resoldre problemes comuns, com la comercialització de productes, la compra de llavors, o compartir màquines. Després de la Guerra Civil es transformà en La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos que actualment depèn del Ministeri d'Agricultura. L'any 1968 es va transformar el sindicat en cooperativa. Actualment està en desús.</p> | 41.6665900,1.8624600 | 405301 | 4613384 | 1918 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80563 | Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc | <p>MONTANYA, F. (1948). Monografía histórica del castillo y santuario de Castellet. Sant Vicenç de Castellet. SUADES, J. (1988). 'L'església neogòtica de Sant Vicenç de Castellet: història de la necessitat i les dificultats econòmiques de la seva construcció'. Dovella nº 29, Manresa, p. 13-17. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XIX | <p>Edifici de planta basilical, amb una nau central i capelles laterals comunicades entre si, i absis orientat a tramuntana. La façana principal conserva les característiques inicials del temple tot i que la part alta es va modificar més tard. La porta central està formada per un arc ogival apuntat i suportat sobre dues columnes laterals, conservant la primera fesomia; la part alta va ser modificada i remata l'edifici en una teulada a doble vessant amb una finestra apuntada al centre i tres a cada banda més estretes. A dins l'arc hi ha una ceràmica amb l'imatge de Sant Vicenç obra de Sendo Vall. A cada costat de la façana s'havia d'erigir una torre-campanar, però tan sols es va construir la del costat esquerre, amb tres pisos amb una finestra a cada cara i a cada pis i rematat el segon amb arcs cecs llombards. A la banda del campanar que dona a ponent hi ha un rellotge que va ser donat per Maria Ginferrer l'any 1920. Les façanes laterals exteriors estan decorades amb finestres ogivals cegues; tres a cada banda, tantes com capelles interiors. Entre el sostre de les capelles laterals i el de la nau principal hi ha el mur de la nau en el que s'obren finestres circulars que proporcionen llum natural a l'interior. La construcció és de pedra en els paraments i maó a les finestres i arcs cecs laterals. La nau interior es coberta amb volta de creueria i teulada a doble vessant de teula a l'exterior. Actualment la façana es troba arrebossada i pintada. És un edifici eclèctic, amb predomini del neogòtic (arcs ogivals, voltes de creueria), imitant l'estil gòtic, tot i que també té alguns elements del romànic, com els arcs llombards de la torre campanar.</p> | 08262-11 | Carrer Montseny s/n. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'actual edifici de l'església parroquial de Sant Vicenç de Castellet va substituir una petita església romànica en créixer la població. Amb l'expansió industrial del municipi i l'increment de població que el va acompanyar, es va fer palesa la necessitat d'ampliar el temple existent o bé construir un de nou, impulsat pel rector mossèn Guiu. A l'acta municipal del dia 1 de març de 1872 (AMSVC) es fa la primera referència a la necessitat d'ampliar el temple i traslladar el cementiri que es trobava al costat. L'any 1877 es fa un expedient per demanar subvenció per erigir un nou temple. El 16 de novembre de 1879 es col·locà la primera pedra i es comença la construcció seguint el projecte de l'arquitecte Josep Torras i Argullol. El 21 de gener de 1881 es va beneir i inaugurar el temple, tot i que encara no estava acabat del tot degut a problemes pressupostaris. Encara al 1884 s'estava treballant en els fonaments. El 1927 encara faltaven moltes obres per tal d'acabar el temple, ja que l'Ajuntament va destinar diners a altres projectes més urgents, com el pont o el clavegueram. Abans de poder acabar les obres, el 6 d'octubre de 1934, amb motiu d'unes convulsions socials al país, es va calar foc a l'edifici destruint-se molts elements interiors com els retaules i ensorrant-se el sostre. Entre 1934 i 1935 es va reconstruir i es va transformar el seu aspecte per tal de donar-li la fesomia d'un edifici acabat tot i que diferent al projecte original. Es va modificar la façana principal seguint el nou projecte de l'arquitecte diocesà Josep M. Pericas, que no va incloure el rosetó central i la segona torre-campanar simètrica a la ja existent. En construir la nova església es va enderrocar l'antiga i es va canviar la ubicació del cementiri. La primitiva església advocada a Sant Vicenç es trobava entre cal Ginferrer i cal Castaño, a l'actual plaça Sant Vicenç (al carrer Vilomara nº 3) i tenia el cementiri al costat. La primera notícia històrica de l'església és de l'any 1315, en una escriptura signada per Sibil·la, senyora de Castellet (MONTANYÀ, 1948). Desconeixem l'estructura de l'antiga església, tot i que probablement seria de factura romànica i de petites dimensions. Aquesta era sufragania de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Pels volts del 1870 l'església de Sant Vicenç recupera les funcions de parroquial i són sufragànies d'ella les esglésies de Sant Pere de Vallhonesta i Sant Jaume de Vallhonesta. Pertany a la diòcesi de Vic. L'any 1920, Maria Ginferrer Viladés va llegar uns diners a l'església per tal de posar un rellotge al campanar.</p> | 41.6674200,1.8644800 | 405470 | 4613474 | 1879 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80563-foto-08262-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80563-foto-08262-11-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Josep Torras i Argullol. Façana de Josep M. Pericas. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80680 | Barraca de vinya del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-clot | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109.</p> | XIX | <p>La barraca es troba al camí que des del mas la Serra va al Clot, abans d'arribar al conjunt de masos, a la dreta del camí en un marge. És una barraca de planta quadrada que des de l'exterior no es distingeix clarament la seva estructura en estar adossada al marge per la part posterior. La porta s'obre a migdia i és allindada; la teulada és de volta i, en estar recolzada a la paret natural del marge, té la façana principal amb forma corba en la seva intersecció amb la volta. Les pedres utilitzades son informes i la volta s'ha cobert amb pedruscall. La barraca de vinya és una construcció de pedra seca, normalment de planta única ja sigui circular, o bé quadrada, que es cobreix amb una volta de pedra. L'element més característic és la utilització de la volta cònica. Aquesta volta es basa en una superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta. Les pedres que formen les files, es falquen amb les altres per tal de donar consistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Un cop posades totes les filades, la volta es clou amb una gran llosa o bé diverses pedres petites. En ocasions la volta es cobreix amb una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzar-la. La volta cònica serveix per cobrir edificis, tant de planta circular com quadrangular. En el cas de la planta quadrangular, hi ha una dificultat afegida en el pas cap al pla circular de la volta. Això s'aconsegueix amb la utilització de petxines, pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Les seves dimensions solen ser reduïdes perquè el tipus de volta limita molt l'espai que s'ha de cobrir. Tota l'estructura està subjecta a una sèrie de contrapesos que s'equilibren assegurant l'estabilitat de la construcció. Els murs que sostenen la volta estan fets també amb pedra seca i el seu gruix varia en funció de l'alçada de la volta, a més alçada i amplitud correspon més gruix de mur per suportar les pressions. Les pedres es col·loquen normalment sense treballar, exceptuant les que es col·loquen a les cantonades o a les obertures. En alguns casos a més de la porta, s'obren petites obertures en el mur que serveixen per poder veure l'exterior. Un element interessant és la cornisa que hi ha entre la teulada i el mur, formada per lloses que sobresurten uns centímetres amb l'objectiu de preservar els murs de la humitat de l'aigua. El parament del mur acostuma a ser molt regular, fet amb lloses planes i pedres encaixades. En ocasions es presenten combinacions de dues o més barraques adossades, o be s'adossen a les tines. També pot donar-se el cas de què per estalviar feina la barraca estigui adossada a algun marge de vinya, aprofitant la paret natural com a fons de barraca. Les portes s'obren normalment amb llinda a excepció d'algun cas on s'utilitza la mateixa pedra per fer una arcada.</p> | 08262-128 | El Clot. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta zona del Clot estava sota la influència dels masos Vinyes i la Serra de Vallhonesta, que a l'Amillarament de 1865 (AMSVC) tenien 6 i 16 parcers respectivament, essent un dels més importants de Vallhonesta. Aquesta barraca seria molt probablement d'un parcer que treballaria terra del mas Serra. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. Època de l'expansió agrària degut a la gran demanda de vins i licors en el mercat, que es va mantenir en auge fins l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX i la industrialització que van frenar la producció i com a conseqüència es modifiquen les condicions dels contractes de conreu que afecten especialment als rabassaires. Això provoca una caiguda en l'ocupació de rabassaires que seran absorbits per la nova indústria tèxtil. Aquest increment de la producció vinícola va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són adintellades. La llinda generalment està formada per una llosa més gran i ben treballada. No és gaire freqüent la porta adovellada a la zona. Els marges de pedra seca constitueixen un model de paisatge molt característic del sud europeu. Tenen tan valor constructiu com paisatgístic. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6682400,1.8890800 | 407519 | 4613538 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80680-foto-08262-128-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Tipologia: adossada al marge. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80683 | Barraca de vinya de cal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-marcet | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109.</p> | XIX | <p>Es troba al camp sobre la casa Marcet, dins la seva propietat. És de planta quadrada, petita, amb porta allindada oberta a migdia i a un costat, coberta amb falsa cúpula. Es troba en bon estat. La barraca de vinya és una construcció de pedra seca, normalment de planta única ja sigui circular, o bé quadrada, que es cobreix amb una volta de pedra. L'element més característic és la utilització de la volta cònica. Aquesta volta es basa en una superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta. Les pedres que formen les files, es falquen amb les altres per tal de donar consistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Un cop posades totes les filades, la volta es clou amb una gran llosa o bé diverses pedres petites. En ocasions la volta es cobreix amb una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzar-la. La volta cònica serveix per cobrir edificis, tant de planta circular com quadrangular. En el cas de la planta quadrangular, hi ha una dificultat afegida en el pas cap al pla circular de la volta. Això s'aconsegueix amb la utilització de petxines, pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Les seves dimensions solen ser reduïdes perquè el tipus de volta limita molt l'espai que s'ha de cobrir. Tota l'estructura està subjecta a una sèrie de contrapesos que s'equilibren assegurant l'estabilitat de la construcció. Els murs que sostenen la volta estan fets també amb pedra seca i el seu gruix varia en funció de l'alçada de la volta, a més alçada i amplitud correspon més gruix de mur per suportar les pressions. Les pedres es col·loquen normalment sense treballar, exceptuant les que es col·loquen a les cantonades o a les obertures. En alguns casos a més de la porta, s'obren petites obertures en el mur que serveixen per poder veure l'exterior. Un element interessant és la cornisa que hi ha entre la teulada i el mur, formada per lloses que sobresurten uns centímetres amb l'objectiu de preservar els murs de la humitat de l'aigua. El parament del mur acostuma a ser molt regular, fet amb lloses planes i pedres encaixades. En ocasions es presenten combinacions de dues o més barraques adossades, o be s'adossen a les tines. També pot donar-se el cas de què per estalviar feina la barraca estigui adossada a algun marge de vinya, aprofitant la paret natural com a fons de barraca. Les portes s'obren normalment amb llinda a excepció d'algun cas on s'utilitza la mateixa pedra per fer una arcada.</p> | 08262-131 | Cal Marcet. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Marcet era un dels masos més importants de Vallhonesta, que a l'Amillarament de 1865 (AMSVC) tenia 31 parcers. A la finca de cal Marcet actualment hi ha aproximadament 30 barraques de vinya de les que moltes estan ensorrades o en mal estat. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per subsistir. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. Època de l'expansió agrària degut a la gran demanda de vins i licors en el mercat, que es va mantenir en auge fins l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX i la industrialització que van frenar la producció i com a conseqüència es modifiquen les condicions dels contractes de conreu que afectes especialment als rabassaires. Això provoca una caiguda en l'ocupació de rabassaires que seran absorbits per la nova indústria tèxtil. Aquest increment de la producció vinícola va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són adintellades. La llinda generalment està formada per una llosa més gran i ben treballada. No és gaire freqüent la porta adovellada a la zona. Els marges de pedra seca constitueixen un model de paisatge molt característic del sud europeu. Tenen tan valor constructiu com paisatgístic. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6850500,1.8725300 | 406166 | 4615423 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80683-foto-08262-131-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Tipologia: planta quadrada amb falsa cúpula. L'accés està restringit ja que es troba dins la propietat de cal Marcet. Cal vehicle tot terreny. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80611 | Forn de teules de Serracanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-de-serracanta | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | part en runes | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construït aprofitant un desnivell del terreny sota el roure Gros del Rubió i al costat de la riera de Vallhonesta. Es diferencien clarament dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dues cambres paral·leles cobertes amb dues voltes separades per un mur mitjancer d'argila cuita a les que s'accedeix des de l'exterior a traves d'una volta que fa d'entrada. Aquesta volta és també d'argila, tot i que possiblement fou construïda amb maons. La part superior és de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construïdes amb pedra i que havien estat arrebossades amb argila de la que es conserven uns murs de poca alçada. Degut a que és ple de vegetació no es pot veure la graella. A aquesta cambra de cocció s'accedeix des de la part superior del rebaix. No existeix la cúpula que cobriria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació.</p> | 08262-59 | Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Per l'estructura constructiva del forn deduïm que és tracta d'una obra de finals del segle XVIII o inicis del XIX, ja que aprofita els marges per accentuar el desnivell de la cambra. Tot i l'estructura del forn no tenim notícia de que es tractés d'un forn important, més aviat seria de tipus comunitari, utilitzat en les obres de les cases dels entorns: Serracanta, cal Martí i els altres masos de Vallhonesta. El sistema de producció de ceràmica i obra constructiva en forns, com maons, teules i altres peces d'argila cuita és llargament conegut i va mantenir-se de manera semblant durant molt segles. El treball en el forn no implicava sols el propi forn sinó que requeria de la presència propera d'un punt d'aigua, i d'algun indret proper on agafar argila base. D'aquí que aquest forn es trobi al costat de la riera de Vallhonesta. Desconeixem quan va deixar de ser utilitzat el forn.</p> | 41.6770200,1.8860700 | 407281 | 4614516 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80611-foto-08262-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80611-foto-08262-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80611-foto-08262-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El nom del forn s'ha posat aleatòriament. També es podria anomenat forn del Rubió, ja que el terreny en el que es troba és de la casa Rubió de Castellgalí. | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 80671 | Barraca de vinya de cal Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-fiter | <p>SOLER, J.M. (1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109.</p> | XX | <p>Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, va comprar la casa i la finca del Fiter l'any 1939. Va construir algunes de les barraques de vinya del terme, així com va reconstruir moltes de les que ja existien a la zona. Tot i que la major part de les obres les va realitzar a partir del moment que va comprar la casa, va posar la data de compra a tots aquests elements que restaurava, com aquesta barraca o la font del Fiter. La barraca es troba a prop del camí de can Fiter a can Beu, tot just passada la cruïlla del camí que va a les masies del Serrat de la Beguda, a la banda dreta, en mig d'un camp en el que hi ha diferents feixes. És una barraca de planta quadrada, feta amb lloses de pedra bastant grosses. Te la porta centrada en una de les parets, la que dóna a llevant, amb llinda de pedra que porta gravada la data 1939 i les inicials MB, una a cada costat de les xifres, i al mig d'aquestes una creu. Els números estan escrits al revés. Es troba una mica recolzada en un marge per la part de darrera i en una cantonada s'ha posat una pedra de grans dimensions que forma l'angle. A la façana posterior hi ha oberta una petita finestra similar a una espitllera i a més, a l'interior, hi ha diferents fornícules i prestatges fetes a la mateixa paret interior amb lloses que s'utilitzaven per guardar tot tipus de coses. Les parets d'obra seca pugen verticals, i les lloses a vegades es falquen amb pedres més petites. Fan entre 50 i 60 cm de gruix. La pedra utilitzada és la calcària de Sant Vicenç. La coberta és amb cúpula semiesfèrica tancada amb lloses. El pas de la planta quadrada a la circular de la cúpula es fa amb el sistema de petxines de les cúpules amb pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Per l'exterior la cúpula està coberta de terra, fet que la impermeabilitza. Davant la porta hi ha un pou sec circular construït amb unes filades de pedra seca. Era per recollir aigua de pluja i emmagatzemar-la per després sulfatar els ceps.</p> | 08262-119 | Cal Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Els petits masos del Serrat Beguda i el Clot Tufau eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, eren parcers d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per subsistir. Cal Fiter era el mas més important del Clot del Tufau, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. Època de l'expansió agrària degut a la gran demanda de vins i licors en el mercat, que es va mantenir en auge fins l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX i la industrialització que van frenar la producció i com a conseqüència es modifiquen les condicions dels contractes de conreu que afectes especialment als rabassaires. Això provoca una caiguda en l'ocupació de rabassaires que seran absorbits per la nova indústria tèxtil. Aquest increment de la producció vinícola va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són adintellades. La llinda generalment està formada per una llosa més gran i ben treballada. No és gaire freqüent la porta adovellada a la zona. Els marges de pedra seca constitueixen un model de paisatge molt característic del sud europeu. Tenen tan valor constructiu com paisatgístic. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6612500,1.8224900 | 401965 | 4612836 | 1939 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80671-foto-08262-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80671-foto-08262-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80671-foto-08262-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Bosch i Abadal | Tipologia: planta quadrada coberta amb falsa cúpula. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 80677 | Barraca de vinya de cal Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-cases | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109.</p> | XIX | <p>Cal Cases té vàries barraques de vinya al seu voltant que eren de parcers que cultivaven les terres. Aquesta barraca es troba en el bosc que hi ha entre la casa i el terme de Castellgalí, a un marge d'un camp. És la única barraca de planta rectangular de considerables dimensiones. La planta és allargada, amb porta allindada oberta a un dels costats més estrets a ponent. Les parets d'obra seca pugen verticals, i les lloses a vegades es falquen amb pedres més petites. Fan entre 50 i 60 cm de gruix. La pedra utilitzada és la calcària de Sant Vicenç. La paret de tramuntana es troba mig recolzada al marge. La coberta és amb cúpula semiesfèrica tancada amb lloses i vista des de l'interior té l'aspecte de les navetes menorquines, amb la paret de la porta formant angle recte amb les laterals i un absis a la paret oposada a la porta. El pas de la planta quadrada a la circular de la cúpula es fa amb el sistema de petxines de les cúpules amb pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Per l'exterior la cúpula està coberta de terra, fet que la impermeabilitza. Un element interessant és la cornisa que hi ha entre la teulada i el mur, formada per lloses que sobresurten uns centímetres amb l'objectiu de preservar els murs de la humitat de l'aigua.</p> | 08262-125 | Cal Cases. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Els petits masos del Serrat Beguda i el Clot Tufau eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, eren parcers d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per subsistir. Cal Cases era un dels masos importants del Clot del Tufau, i que al 1865 comptava amb 12 parcers (AMSVC, Amillarament). La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. Època de l'expansió agrària degut a la gran demanda de vins i licors en el mercat, que es va mantenir en auge fins l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX i la industrialització que van frenar la producció i com a conseqüència es modifiquen les condicions dels contractes de conreu que afectes especialment als rabassaires. Això provoca una caiguda en l'ocupació de rabassaires que seran absorbits per la nova indústria tèxtil. Aquest increment de la producció vinícola va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són adintellades. La llinda generalment està formada per una llosa més gran i ben treballada. No és gaire freqüent la porta adovellada a la zona. Els marges de pedra seca constitueixen un model de paisatge molt característic del sud europeu. Tenen tan valor constructiu com paisatgístic. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6670800,1.8429600 | 403678 | 4613460 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80677-foto-08262-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80677-foto-08262-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80677-foto-08262-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Tipologia: planta rectangular coberta amb falsa cúpula. L'accés s'ha de fer caminant. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.