Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80588 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-2 | XIX | està molt reformada | <p>La casa es troba ubicada en un conjunt situat a sota de l'autopista Barcelona-Manresa A-18 i al peu de la carretera de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara BV-1229, i relacionat amb el barri de Boades que pertany a Castellgalí. Forma un conjunt amb les cases Terrers i cal Sastre Boix, de Castellgalí; i can Ros i can Jaume del Marcet, de Sant Vicenç, que es troben al costat del riu i sota el pont de l'autopista. Actualment la casa està molt reformada, de manera que no es conserven elements que mostrin el seu passat. La casa tenia la mateixa estructura que les de la zona: clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant i a l'interior dues crugies. Encara es conserva la volta a la planta baixa, al celler, i una data gravada a l'entrada, 1810. Hi havia dues tines, una circular i una quadrada, però el pare de l'actual propietària les va suprimir en fer ampliacions a la casa a inicis del segle XX. L'ampliació va consistir en l'afegit dels coberts i l'eixida, així com de les mateixes tines. Al costat de la casa passa el rec de cal Marcet i el pare de la propietària el va canalitzar amb parets de pedra perquè hi havia risc d'inundacions.</p> | 08262-36 | Can Ros. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de cultivar el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Els masos que es troben a la zona de Boaes tenien una relació molt directa amb els masos de Castellgalí i molts d'aquests eren de parcers del mas Rubió de Castellgalí o del mas Marcet de Vallhonesta; alguns també farien de parcers de vàries cases alhora. Cal Ros és una casa de principis del segle XIX, que sorgiria com a necessitat a l'increment notable de producció agrícola de vinya a la zona.</p> | 41.6873400,1.8690100 | 405876 | 4615681 | 1810 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80588-foto-08262-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80593 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-0 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII | <p>La casa encara conserva la primitiva estructura amb planta, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. Els murs són de pedra, amb finestres i portes amb llindes també de pedra. Al costat dret de la façana hi ha adossada una tina situada dins una estructura de planta quadrada, tot i que la tina es troba tapada.</p> | 08262-41 | Cal Miqueló. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Aquest mas possiblement seria parcer del mas Serra o del Mas de Vallonesta o Serracanta que comptaven amb 16 i 18 parcers respectivament a l'Amillarament de 1860 (AHSVC).</p> | 41.6714500,1.8855600 | 407231 | 4613899 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80593-foto-08262-41-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80605 | Can Mestre Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre-joan | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>Casa d'estructura senzilla, construïda en pedra i que és la mostra de l'obra d'un mestre constructor i picapedrer. Té planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana és l'element més característic, ja que en ella s'explica la història de la construcció de la casa. A la porta d'entrada, allindada i situada al centre, hi ha una inscripció amb la data 1822 i els dibuixos gravats dels instruments del picapedrer: un martell, una escarpa i un triangle. Al pis hi ha dues finestres amb llindes de pedra i una inscripció a cada una d'elles: a la de la dreta posa CASA DE JOAN PUIX MESTRE i el crismó al mig, a la de l'esquerra posa OBRA FETA DE VALANTI PUIX i una creu al centre. Finalment, a les golfes hi ha una finestra central amb una inscripció amb l'any 1843. La meitat de la façana va ser tapada a inicis del segle XX amb l'afegit d'un cos que amplia la casa. L'interior està dividit en dues crugies perpendiculars al carener cobertes amb volta de canó que ara està encimentada. A la volta de tramuntana s'obria la boixa de la única tina de la casa que ara s'ha obert i s'utilitza com a rebost. La tina era circular i folrada amb cairons de ceràmica vidrada. La resta de la casa està molt modificada i adaptada a l'actualitat.</p> | 08262-53 | Can Mestre Joan. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Mestre es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Mestre Joan es va construir durant el segle XIX. La va construir el seu propietari, Joan Puix, que era mestre d'obres, amb ajuda del seu germà Valentí Puix. L'obra es va començar l'any 1822 i es va acabar el 1843.</p> | 41.6629400,1.8306600 | 402648 | 4613014 | 1822 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80605-foto-08262-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80605-foto-08262-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els germans Joan i Valentí Puix | Tenia una tina. El cognom s'ha transformat del Puix original al Puig que porten en l'actualitat. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||
| 80609 | Fàbrica Balet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-balet | <p>AHDB. 1879. Expedient de queixa de J. Marigot contra J. Balet per obres que Balet feia a la conca del Llobregat. AHDB. 1877. Expedient incoat per J. Balet en representació de D.M. Cots en sol·licitud d'autorització per aprofitar fins a 6.000 litres/seg. d'aigua del Llobregat en Sant Vicenç de Castellet per donar moviment a la seva fàbrica de filats i teixits. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936. NADAL, J. (1991). La indústria cotonera. A Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. Enciclopèdia Catalana. Vol. 3, pp. 13-86.</p> | XIX | <p>La fàbrica es troba a l'extrem sud del municipi, al final del passeig Francesc Macià, entre la via de Renfe i el riu Llobregat. Forma un conjunt tancat, envoltat per un mur que delimita el perímetre dins el que es troben els diferents edificis que conformen la fàbrica. Destaquen la nau central de la fàbrica, la casa de l'encarregat, la casa de l'amo i el mur que delimita, tots ells seguint una arquitectura característica dels edificis industrials de la segona meitat del segle XIX, predominant el maó vist o arrebossat amb decoració i el ferro colat. L'accés principal es realitza des del passeig Francesc Macià, a través d'una porta a l'angle del mur de maó. La porta és de ferro i es troba entre dues pilastres dobles de maó. En entrar, a l'esquerra hi ha la casa de l'encarregat i oficines de l'empresa. Són dos edificis d'estructura senzilla; el primer, d'una sola planta i cobert amb teulada a quatre vessants de teula i en el que hi havia les oficines, el segon, la casa de l'encarregat i altres dependències de la fàbrica, és una casa formada per dos cossos perpendiculars formant una ela, amb planta, pis i golfes sota teulada, essent les teulades independents i també perpendiculars. És de maó arrebossat, amb filades horitzontals de maó vist a la base de cada pis, voladís a la teulada suportat amb bigues de fusta vistes i decoració als extrems. Respon a un tipus d'arquitectura molt característica de l'època i amb alguns elements modernistes. Un cop dins el recinte, a l'esquerra de la casa de l'encarregat trobem la casa de l'amo. És una casa exempta que tenia un accés independent al de la fàbrica des del camí que comunica amb el Raval Nou, a través d'una porta de ferro que ara està tancada i tapada per la vegetació i que porta les inicials T B al centre de cada fulla. Aquesta casa és d'estructura senzilla, de planta quadrada, coberta amb teulada a quatre vessants, amb planta, dos pisos, i amb una terrassa a la planta baixa a la banda de migdia de forma semicircular suportada amb columnes. És de maó arrebossat i decorat externament amb motllures que imiten peces més grosses. Actualment es troba tancada i semi-abandonada. A l'extrem est del conjunt, al costat de riu i paral·lel a aquest es troba la nau principal de la fàbrica i la més antiga. És una nau amb una estructura fruït de diferents afegits al cos central. El cos central és de planta rectangular allargassada, amb tres pisos i coberta de teula de dues vessants. Té afegits tres cossos que la creuen perpendicularment per cada extrem i al centre; entre aquests s'han afegit altres naus paral·leles a la principal i enganxades a aquesta, de dos pisos i coberta a un vessant. A cada extrem hi ha un cos d'escala que forma una torre quadrada un pis més alt que el conjunt. La turbina i el salt es troben a la banda nord. També a l'extrem nord, però en un edifici independent, es troba la xemeneia. Externament l'edifici és de maó arrebossat, amb motllures senzilles als angles, teulada de teula àrab i grans finestrals a tot el perímetre. A l'interior destaquen les grans naus obertes amb columnes de ferro colat que suporten els sostres de revoltó entre bigues de ferro. Les columnes tenen un petit capitell amb motllura senzilla. Al costat d'aquesta nau s'han anat construint altres naus en diferents èpoques, però amb característiques arquitectòniques diferents a l'antiga nau. El mur que envolta el conjunt és de pedra amb cantonades de maó vist. Encara es conserva el canal d'entrada d'aigua i el salt, així com es manté la turbina en funcionament per produir electricitat que es ven a la xarxa. Degut a l'important increment de població que va generar el treball a la fàbrica, es va construir un edifici de pisos o colònia a l'altre banda de la via, al costat d'algunes cases de pagès que ja existien sota cal Guillemon, donant origen al Raval Nou.</p> | 08262-57 | Passeig Francesc Macià, 128. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Va ser la primera indústria que es va instal·lar a Sant Vicenç. La fàbrica va tenir dues etapes. La primera, 1828-1855, dedicada a la filatura i teixits de llana; la segona, a partir de 1855, es converteix en una fàbrica gran i es passa al sector cotoner vinculada a la burgesia manresana. L'any 1828, Joan Davant, sastre de Castellgalí, i els germans Francesc i Valentí Gibert de Terrassa, van edificar una fàbrica de teixits de llana. L'any 1845 fa societat amb Josep Feiner de Terrassa (SUADES, 1996). L'any 1855 s'hi formà una companyia per fabricar fils de llana formada per Anna Xatart, de Sant Martí de Provençals, i Maria Antònia Abadal, d'Avinyó. El 1858 s'amplia amb diferents socis, entre ells Manel Balet i s'introdueix la filatura de cotó. L'any 1858, el fill, Josep Balet, inicia un procés d'apropiació de l'empresa, culminant amb la compra de la fàbrica l'any 1867. Cap al 1870 s'amplia la fàbrica i s'incrementa l'energia hidràulica. L'any 1890, sobre una població de 1429 habitants, a la fàbrica Balet treballaven 557 persones, mostrant la importància que tenia la fàbrica en la economia del poble. El 1894 Josep Balet i Ballbé lloga la fàbrica a una empresa del seu nebot ('Manufacturas textiles Balet, Vendrell i cia.') que es dissol el 1920 per crear Manufacturas Textiles Balet Vendrell S.A., que compra la fàbrica, especialitzant-se en filatura i teixit de panes. En aquesta època generava 250 CV (NADAL, 1991). Era una fàbrica mixta que utilitzava la força hidràulica però també el vapor degut a l'estacionalitat del cabal del riu. El salt de la Balet es troba a prop de la fàbrica i té un canal curt, de poc més de 100 metres. Compartia el salt d'aigua concedit a Francisco Ginferrer, que l'emprava per regadiu amb una gran roda de calaixos vertical que feia pujar l'aigua a un aqüeducte que alimentava un sistema de canals. Balet disposava d'un canal que partia del salt de Ginferrer, aprofitant l'aigua que no movia la roda; això li permetia tenir un salt petit, de 2,51 m d'alçada amb el que movia dues turbines de 50 CV cada una, movent 600 fusos i 112 telers mecànics (VIRÓS, 2003). L'any 1869, Josep Balet va voler ampliar la capacitat productiva de la fàbrica, fet que va produir diferents expedients (AHDB, expedient d'aigües) en que demanava construir un canal paral·lel que li permès augmentar 1 m el salt i instal·lar una nova turbina aprofitant fins a 6.000 l/seg. Li portaven el cotó des del port de Barcelona, primer amb mules per camí Ral, i després amb el tren, tenint un camí propi a l'estació. Va patir una important inundació l'any 1907, tot i que la de 1971 va produir més estralls. L'any 1960, amb la crisi del sector tèxtil, deixà l'activitat i actualment hi ha instal·lades diferents empreses, restant abandonades algunes naus, la casa de l'amo i la casa de l'encarregat.</p> | 41.6609500,1.8642900 | 405445 | 4612756 | 1828 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80609-foto-08262-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80609-foto-08262-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Joan Davant, Francesc i Valentí Gibert. | Elements a destacar: nau principal de la fàbrica, casa de l'encarregat, casa de l'amo, reixa d'accés a la casa de l'amo, mur que tanca el perímetre, canal, xemeneia. Els darrers anys les instal·lacions s'han compartimentat i allotgen diferents empreses. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||
| 80610 | Canal de cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-cal-soler | <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936.</p> | XIX | <p>El canal té uns 1.790 m de longitud i uns 3 metres d'amplada, i discorre paral·lel al Llobregat. Inicia el seu recorregut després del pont de dues aigües, a Castellgalí, on hi ha una resclosa al riu un cop s'han unit els cabals del Llobregat i el Cardener. Al marge esquerre del riu hi ha un bagant que dona entrada a l'aigua al canal. El canal discorre al costat del riu fins arribar a la fàbrica Soler. Durant el seu recorregut hi ha diversos bagants petits, que permeten l'aprofitament de l'aigua per regar els horts que hi ha al costat de la riba. L'interior del canal és de ciment i el nivell de l'aigua queda més baix que el nivell del paviment de l'entorn. Un cop a cal Soler l'aigua passa per sota els edificis i no la tornem a veure fins a que es retornada un altre cop al riu un cop ha mogut les tres turbines.</p> | 08262-58 | Marge del riu Llobregat i nucli urbà de Sant Vicenç. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Va ser construït com iniciativa de Miquel Cots, que va construir la fàbrica Soler, una de les primeres en instal·lar-se al municipi. Permetia a les empreses fabricar la seva pròpia energia amb l'aigua del Llobregat. Miquel Cots va comprar a Ignasi Dardet l'heretat torre del Breny i altres terrenys dels masos de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer l'any 1867. A la zona de la Torre del Breny al terme de Castellgalí, a la confluència dels rius Llobregat i Cardener, va fer una resclosa i l'inici del canal. Per a la construcció del salt d'aigua i de la resclosa es va aprofitar la pedra tallada del monument funerari romà de la torre del Breny, quedant reduïda aquesta a una tercera part de la seva alçada original. Aquest canal es va convertir en un dels elements més ambiciosos de l'evolució industrial de Sant Vicenç; proporcionava energia a les dues fàbriques que va promoure Cots, a més de ser utilitzat per el regadiu al municipi. També l'any 1867 Francesc Ginferrer, Francesc Playà i el promotor Miquel Cots, van acordar perllongar el canal per arribar a cal Balet.</p> | 41.6656200,1.8588600 | 405000 | 4613280 | 1867 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80610-foto-08262-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80610-foto-08262-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Cots, promotor. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80612 | Forn de ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-0 | XX | Desaparegut | <p>El que resta del forn es troba al marge dret de la pujada al barri de La Balconada des del Raval de les Roques. Es troba aprofitant un desnivell del terreny, ja que així podia tenir un accés superior i la fogaina a sota. És una estructura feta en pedra, de planta rectangular amb les parets entalussades d'uns cinc metres d'alçada, amb dues boques per la fogaina a la part de baix de la construcció, que formen dues portes d'arc de mig punt que ara es troben tapiades per evitar problemes d'inseguretat. A la plataforma superior de la construcció, per on s'omplia el forn, es poden distingir dues portes d'accés superior que també es troben tapiades. Tot i que estructuralment no és un element destacable, es documenta degut a la singularitat del tipus de forn a la zona.</p> | 08262-60 | Pujada del Ciment. Roques Altes. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Al Llibre de Matrícula Industrial de Sant Vicenç de Castellet (AMSVC), entre els anys 1920 i 1925 surt una fàbrica de calç i ciment amb forn propietat de Josep Calsina Gros. A partir del 1926 el forn ja no treballa, per tant la producció va durar poc temps. Els primer 30 anys del segle XX Sant Vicenç tenia una important indústria a l'entorn de la construcció: ferrers, fusters, picapedrers, fabricants de teules i maons, fabricants de calç i ciment per la construcció. A la cartografia de l'any 1920 surt la fàbrica del ciment. Els anys 1929-30 es comença a explotar la primera pedrera de calcària (caliza), pedra de gran duresa que permet ésser polida i que va obrir noves perspectives a la indústria de la pedra. Semblant al marbre un cop polida. Aquesta primera pedrera anomenada 'del Caliç' o la Planelleta, estava entre les propietats del Padró i el Grau i va ser iniciada per Antoni Carné. Aquesta pedra s'utilitzava per fer calç i ciment als forns destinats a aquest fi cremant la pedra durant moltes hores.</p> | 41.6649000,1.8668500 | 405664 | 4613192 | 1920 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80612-foto-08262-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Aquest forn ja no existeix degut a que va ser enderrocat en urbanitzar-se aquesta zona. Es manté la fitxa com a informació de la seva existència. Estava situat al marge sud de la muntanya de les Roques, pujant a la Balconada, lloc al que li diuen muntanya del Ciment, ben segur que degut a la ubicació d'aquest forn. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80613 | Pedrera del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-fiter | <p>AA. VV. (1975). La Indústria a Sant Vicenç: la pedra. El Breny. Número especial Festa Major 1975. AA.VV. (2004). La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. El Breny nº 295, març 2004.</p> | XX | <p>Aquesta és una de les pedreres artesanals d'arenisca dins el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet. En ser una explotacions gran s'explotava de forma intensiva. Es troba al Clot del Tufau, dins la propietat del mas Fiter i és una cantera en una paret recta. En les pedreres més petites la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, per tant eren pedreres de tipus artesanal. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra que es feia amb tascons de fusta ficades dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. A l'accés a la zona de la pedrera, que actualment està en desús, hi ha una barraca de pedra seca que utilitzaven els picapedrers per guardar les eines de treball. La pedra de la pedrera del Fiter es va utilitzar per la construcció del pont sobre el Llobregat que es va iniciar l'any 1920. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera, tot i que ens han dit que els anys 1960 encara s'extreia pedra.</p> | 08262-61 | Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys a Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària (calissa). Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques dels voltants de Sant Vicenç, rics en quars, calcàries, arenisques, han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. S'han trobat mostres a algunes pedreres (Cornet, Grau) (Breny, 1975), d'una de les tècniques més antigues de partir la pedra aprofitant l'expansió de la fusta quan es remulla, que va ser utilitzada fins els anys 1960. L'extracció amb un caire industrial comença a finals del segle XIX, amb l'explotació de l'arenisca. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. En aquesta època la pedra era transportada des de la pedrera en carros de les agències Moll i cal Carlos als tallers, on era treballada. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuïc, a més de carreteres o edificis, edificis com Correus o l'Hospital Militar de Barcelona. Els anys 1920-30 al poble hi havia un ambient comercial entorn a la pedra; al 1926 hi havia a Sant Vicenç tres mestres picapedrers (Llibre de Matrícula Industrial 1926, AMSVC). Però ja abans, al 1896 (Llibre de Matrícula Industrial 1896, AMSVC) hi treballava un picapedrer, Francesc Casas Pubill. La tradició del Ball de Gitanes està lligada històricament a la pedra, ja que ho van portar l'any 1907 els picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduirien aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Actualment l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però si que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres del entorns, essent la més important del terme la dels Roures a Vallhonesta.</p> | 41.6614700,1.8273500 | 402370 | 4612855 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80613-foto-08262-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Aquesta pedrera és coneguda com pedrera de la Creu. El 30 de maig de 2004 es va celebrar la primera Fira de la Pedra de Sant Vicenç amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç', com a producte amb característiques especials a l'entorn del qual es poden crear diferents iniciatives i convertir-la en un eix de desenvolupament econòmic, comercial i turístic del municipi. Altres pedreres artesanals d'arenisca: Balçamuller, Sant Joan de Dalt, Valent, Fiter. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80619 | Fons de l'Arxiu Històric de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-de-manresa | <p>TORRAS, M. (1997). Inventari del fons del Reial cadastre (1716-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu núm. 5. Manresa. GASOL, J.M.; TORRAS, M. (1990). 'Arxiu de la Ciutat de Manresa'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, pàg. 69-88.</p> | XVII-XIX | <p>Hi ha documentació vària referent a Sant Vicenç de Castellet. Un lligall sobre 'La Guerra de la Independència' (capsa A), hi ha cartes, entre elles una que nomena l'Hostal de Vallhonesta, el 'plan de la línea de defensa, cordó de Coll de David' de 1808. Hi ha també diferents protocols notarials. Corregiment de 1775 a 1812. Comptaduria d'hipoteques. Fons del Reial Cadastre: de Sant Vicenç de Castellet, repartiments al por menor 1741-1785 (carpetes 778 a 783), notificacions del cadastre 1785 (carpeta 784). De Vallhonesta, repartiments al por menor 1741-1797 (carpetes 812 a 816), informes finals XVIII (carpeta 817). El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era saber els béns de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats. D'altra banda, tot i que el fons de protocols notarials és important, el fet de que estigui ordenat per notaris dificulta la recerca de documentació d'un terme concret.</p> | 08262-67 | Via Sant Ignasi, s/n. 08240 MANRESA | <p>La primera notícia d'existència d'un arxiu a Manresa es remunta a la primera meitat del segle XIV, amb referència al Manual del Consell manresà de 1333, constant que es guardaven documents i privilegis de la ciutat. L'actual Arxiu Històric data del 1937, instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ignasi des del 1941. El dipòsit es trobava anteriorment a la casa del comú fins el 1810, en que, amb motiu de la guerra napoleònica, fou tret i retornat més tard molt malmès. Entre 1832 i 1834 el notari Francesc Suaña procedeix a l'endreça i ordenació. El 1882 es nomena a Leonci Soler i March, advocat, com a arxiver municipal que delega més tard en Joaquim Sarret i Arbós. El 1917 aquest va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans per l'ordenació i estudi dels arxius de la Seu, Municipal i Notarial de Manresa. Després de la Guerra Civil s'unifica la documentació i neix l'Arxiu Històric de la ciutat amb la intervenció d'Agustí Duran i Sempere, cap del Servei de Protecció d'Arxius. La documentació es trasllada al col·legi de Sant Ignasi i es crea una secció d'arxiu administratiu a la Casa de la Ciutat on es conserva aquest tipus de documentació des del 1939 ençà. El fons de l'arxiu és heterogeni, amb molta documentació en dipòsit. Fonamentalment conserva arxiu de protocols, essent un dels més importants de Catalunya; comptaduria d'hipoteques; cadastre; a més d'hemeroteca, entre d'altres. propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats</p> | 41.7244100,1.8283800 | 402551 | 4619842 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||||
| 80621 | Tina i barraques de vinya del camí de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-i-barraques-de-vinya-del-cami-de-vallhonesta | <p>Tines al mig de les vinyes. Inventari. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. 2004. VR Consultors (Viladecavalls). DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVIII-XIX | parts desaparegudes | <p>Conjunt format per dues tines aïllades, un espai-celler i dues barraques de vinya que es troba al peu del camí de Vallhonesta a can Padre, sota la roca de Sant Jaume i 450 metres abans d'arribar a la tina de l'Oliva. Es tracta d'unes tines aïllades que es troben lluny de les cases de pagès i al mig de les antigues vinyes. Les dues tines es troben alineades i formen un sol cos de planta rectangular realitzades en pedra unida amb morter de calç, aprofita un desnivell del terreny de manera que hi ha dos nivells diferents. S'accedeix a l'interior a través d'una única porta situada al centre de la construcció a la part posterior i a peu pla degut al canvi de nivell respecte a la part baixa de la construcció. A l'interior hi ha dos dipòsits de tina de planta quadrada amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada vermelles. L'interior d'aquestes es troba en bon estat. A la part superior del mur que dóna al camí (el de davant de la porta) hi ha dues finestres a la part superior. Ha desaparegut la teulada que seria de teula a un vessant. Davant les tines hi ha un cobert adossat al que donen les dues boixes de les tines i que té la mateixa amplada que les tines, una porta oberta al camí i al que també manca la teulada. A la banda esquerra del conjunt hi ha una barraca de vinya adossada, de planta rectangular (4m x 3,75 m) construïda amb pedra seca i amb teulada feta també de pedra formant una falsa cúpula. La coberta està esfondrada a l'interior i no es pot accedir.</p> | 08262-69 | Vallhonesta. Torrent de Santa Creu de Palau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Es tracta d'una tina per l'elaboració del vi. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Tota la zona de Vallhonesta va evidenciar un increment demogràfic a partir del segle XVII acompanyat d'un creixement de l'agricultura principalment de vinya. La vinya era més rendible que altres conreus en una zona en que el sòl dificultava altres tipus de conreus. Es desenvolupa una pagesia raassaire a l'entorn dels grans masos: Sant Jaume, la Serra, cal Forns, Serracanta, influint notablement el pas del camí Ral Barcelona-Manresa. La fil·loxera del 1893 no parà el ritme productiu ja que es plantà cep americà i la vinya es manté com a principal producció fins a l'arribada del tèxtil que acabà fent que s'abandoni progressivament l'agricultura.</p> | 41.6793500,1.9058000 | 408927 | 4614754 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80621-foto-08262-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80621-foto-08262-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els dipòsits de les tines medeixen: 200x220x160 cm (4000 litres de volum), 200x220x200 cm (6300 litres de volum). | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80629 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-16 | <p>SUADES, J.; MIQUEL, J.M. (1991). El Ball de Gitanes a Sant Vicenç de Castellet. Dovella nº 40, Manresa, p. 51-55. SUADES, J. (1987). Tradicions santvicentines. El Breny, núm. 126. VILÀ I FOLCH, J. 'Balls de Gitanes a l'extrem sud del Bages?'. Revista Serra d'Or, número 393.</p> | XX | <p>El Ball de Gitanes compta amb una escenografia pròpia que el fa característic i que ballen unes 300 persones. Actualment, la Ballada popular està estructurada en diferents parts. Primer es fa una cercavila dels balladors pels carrers del poble fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, acompanyants pels gegants dels Barons de Castellet i la colla de Grallers. Un cop a la plaça de l'Ajuntament ballen els Gegants el vals dels Barons per iniciar els actes amb la Colla d'antics dansaires, formada per les persones que van fundar l'Esbart en la seva primera època, i la Colla d'ex-dansaires de l'Esbart, formada per alguns dels dansaires que ballaven a l'Esbart en el moment en que es va recuperar el ball, l'any 1989, fan l'entrada a la plaça amb el Ball de Caldes. Seguidament es fa el Galop d'entrada amb la presentació i entrada a plaça de totes les colles participants a la ballada. Un cop totes les colles són a la plaça, formant una gran rotllana, es procedeix a fer el sorteig de la núvia de l'any següent, entre totes les noies que participen a la ballada d'aquell any. Conegut el nom, la núvia actual, li traspassa el mantó de núvia a la nomenada i se li fa lliurament d'una toia. La núvia sortint rep el ram de la geganta Paula. Galop de la núvia: Les colles es tornen a posar en marxa i es col·loquen cada una al seu lloc de la plaça on desenvoluparà el ball. El galop és encapçalat per la nova núvia i la seva parella. Els entremesos: una vegada les colles estan col·locades, es comença ballant El Xotis, seguidament Les Catxutxes, Les Contradanses, La jota i El Vals-jota, fent un petit moment de pausa entre cada ball, per facilitar l'entrada i sortida dels dansaires que no ballin tots els balls. L'any 1999 s'incorpora, dins el ball de Les Contradanses, la formació d'una figura d'estrella formada per totes les colles participants a la ballada, que va girant durant uns compassos al voltant del centre de la plaça. Galop final: els balladors de les diferents colles conviden a familiars i amics a participar en el galop final, per acomiadar la ballada. Ballada popular del Vals dels Barons: Ballada del Vals dels Barons. Per finalitzar l'acte, qui vol balla la sardana Cent galops per Sant Vicenç, estrenada l'any 2007 amb motiu del centenari de la primera ballada de gitanes: finalment, tots els participants a la ballada i espontanis que si vulguin afegir es col·loquen formant una gran rotllana de parelles, i es balla el Vals dels Barons. Cal destacar el vestuari amb el 'mantón de Manila' que porten les balladores. Des del 1992, cada any per Pasqua Granada, l'Esbart Santvicentí organitza una ballada popular a la Plaça de l'Ajuntament, formant colles de diferents edats que ha fet reviure i consolidar aquest ball que cada any té més acceptació. El darrer any s'ha recuperat el costum de posar mantons als balcons, fet que llueix la festa. L'any 2007 es crea la ballada infantil que es celebra el dissabte previ a la tarda, on els nens que vulguin, des de 3 anys fins a 14, poden ballar i d'aquesta manera iniciar-se a la tradició.</p> | 08262-77 | Sant Vicenç de Castellet | <p>El ball va ser introduït per un grup de picapedrers de Caldes de Montbui que van introduir aquest ball arrelat al Vallès per Carnestoltes. Era la colla dels primers picapedrers que van anar a treballar a Sant Vicenç dirigits pel 'Carmelo', i va ser ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907 a la plaça actual de l'Ajuntament. El ballaven amb noies de Sant Vicenç. Després d'una anys sense ballar-se en Pere Canal i Rius el recuperà i es torna a ballar l'any 1918. En aquella època es ballava per Carnestoltes i ara per la segona pasqua (Pasqua Granada). Posteriorment, L'Esbart Dansaire Santvicentí el ballà el 8 de desembre de 1984, i l'any 1989 estrena una recreació escènica després de fer un llarg treball de recerca que amplià el repertori amb nous balls. Sobre les partitures trobades, el músic manresà Josep Torras va preparar un guió musical, i el mestre Cohí i Grau, va crear la instrumentació per a cobla. Un any després de l'estrena de l'espectacle i incorporació al repertori habitual de l'Esbart, l'any 1990, es presenta la proposta i es convoca a tothom que vulgui de participar en la primera Ballada popular de Gitanes de Sant Vicenç, per la Segona Pasqua. Aquesta iniciativa és acollida al llarg dels anys amb tanta acceptació per part dels vilatans i de les diferents entitats, que el número de participants va augmentant any rera any. L'any 2007 es celebra el centenari de les gitanes i s'incorpra la ballada infantil, la nova sardana i també es crea l'Associació de Balladors del ball popular de Gitanes que a partir de llavors serà l'entitat encarregada d'organitzar i portar a terme tots els actes. També es crea el nou ball El valset del mil·lenari, tot i que actualment no es balla. Aquell any es va fer un concert amb l'adaptació per orquestra, petit cor i combo de les músiques de les gitanes a càrrec de Xavier Mestres; com també una adaptació per a cobla de Tres Quartans també adaptada per Xavier Mestres i que es va fer servir per celebrar la ballada del 10 de febrer de 2007. Actualment les Gitanes s'han fet molt populars i cada any creix el nombre de balladors i de colles.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1907 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80629-foto-08262-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80629-foto-08262-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Música i orquestra Els Catalans de Manresa. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80635 | Gegants barons de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-barons-de-castellet | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>En Marià i la Paula, barons de Castellet: són els gegants que representen el municipi. Van ser construïts l'any 1984 per Jordi Neus d'Artés. El gegant representa a Marià d'Alegre i d'Aparici (Barcelona 1756-1831), senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet i nomenat baró el 1797 per Carles IV d'Espanya. El 1793 durant la Guerra Gran fou capità del Gremi de sabaters de la Coronela degut al negoci familiar de cuir i importacions. Presidí la Junta de Comerç des del 1807. Va residir a Barcelona on tenia un palau al Carrer Montcada, seu actual del Museu Picasso. Morí sense descendència, i la seva muller, Paula Duran, llegà els seus béns a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. La geganta representa la Paula de Duràn i de Cerdà, esposa del baró de Castellet, Descendent del llinatge dels Duran, comerciants barcelonins que obtingueren la ciutadania honrada el segle XVII. Les dues imatges van vestides d'època i porten atributs: el gegant porta unes ulleres a la mà esquerra i un bastó a la dreta amb l'escut de la baronia, es cobreix amb un barret de tres puntes. La geganta porta una ombrel·la amb la mà dreta i amb l'esquerra agafa un gat. Són de fibra de vidre i cartró. El gegant amida 3,70 m i pesa 66 kg; la geganta amida 3,65 m i pesa 61 kg. Els primers vestits, que no són els actuals, van ser confeccionats per un grup de modistes locals, entre elles Paquita Soldevila, M. Rosa Cinca, Rosa Mari Pozo, Carme Carné, Roser Sanjuan, M. Auxili Medina, Isabel Carrasco i la perruquera Mari Ruiz. En Marià i Paula són els gegants oficials de Sant Vicenç, i com a tals surten en els actes més solemnes que es fan a la població. Així, participen en l'homenatge popular a la gent gran, en la cercavila del diumenge de Festa Major, i obren plaça en el tradicional ball de gitanes. Un cop a l'any, amb motiu de la celebració de les Mare de Déu trobades (8 de setembre), tots dos pugen fins a la seva casa seva, Castellet, on hi ha l'ermita que dóna refugi a la Verge. Ells dos encapçalen el seguici de romeus que marxen caminant fins al santuari per celebrar-hi un aplec, que també organitza la Colla de Geganters. D'altra banda, en Marià i na Paula participen anualment en la trobada general de gegants de Catalunya. Els barons tenen, a més, un ball propi: el vals de Castellet. Es tracta d'un minué-valset, composat pel músic i geganter Joan Penes. Aquesta peça (que està enregistrada juntament amb la música del ball de gitanes popular) la dansen els dos gegants a Castellet durant l'aplec, i a la plaça de l'Ajuntament per la trobada de Sant Vicenç, el ball de gitanes, la festa major i l'homenatge a la vellesa. També l'han ofert en ocasions especials (bàsicament en trobades generals) fora del municipi.</p> | 08262-83 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Mentre es construïen els primers gegants de la població, els barons de Castellet (Marià i Paula), durant la primavera de l'any 1984, es va constituir la Colla de Geganters de Sant Vicenç, de la qual en va ser el primer cap de colla Jaume Estefanell. La iniciativa de construir aquests primers gegants va ser promoguda des de l'Ajuntament, principalment per qui en aquell moment n'era el regidor de Festes, Josep Gomáriz. Per decidir quins personatges podrien representar aquells primers gegants es convocà en una reunió un grup de gent interessada en la història del poble, entre els quals hi havia Pere Suades, Joan Subirana i Miquel Vila. Finalment, es va proposar que aquests gegants representessin els darrers barons de Castellet. Posteriorment, la família de gegants de la colla de Sant Vicenç s'ha anat ampliant amb nous personatges. Al llarg d'aquests anys, els gegants de l'entitat han fet sortides a trobades d'arreu de Catalunya i també més enllà del nostre país (Maó, Andorra i Vilafranca de Conflent). A més a més, organitzen diverses festes de Sant Vicenç i participen en d'altres que durant l'any es porten a terme a la població.</p> | 41.6639100,1.8643700 | 405456 | 4613085 | 1984 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80635-foto-08262-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80635-foto-08262-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Jordi Neus | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||
| 80642 | Cal Geroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geroni-0 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XIX | <p>Forma part del nucli de masos de Vallhonesta que es troben a prop de l'ermita de Sant Pere. Es troba entre cal Jeroni i cal Xacó. Casa d'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Aprofita el desnivell del terreny i es recolza en el marge de manera que part de la volta interior es troba sota terra. L'interior presenta una estructura en tres crugies paral·leles cobertes amb volta de canó que formen els cellers. A la banda de ponent de la casa hi ha adossada una tina que segueix les característiques generals d'aquestes, circular i folrada amb rajoles de ceràmica envernissada. La porta principal es troba al centre de la façana, a la llinda porta gravada la data 1840. A la banda de ponent de la casa hi ha un cobert que alberga una premsa de vi i en el que destaca la porta d'accés que forma un arc de pedra de tipus carpanel que segueix la forma de la biga de fusta que el suporta.</p> | 08262-90 | Cal Geroni. Valllhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Aquest seria el mas d'un parcer de Sant Jaume de Vallhonesta. L'única data que disposem és la que es troba a la llinda de la porta, 1840, tot i que pot ser la de la reforma més important de la casa que possiblement existís amb anterioritat.</p> | 41.6730400,1.8948800 | 408009 | 4614065 | 1840 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80642-foto-08262-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80642-foto-08262-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80644 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-4 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XIX | <p>Aquesta casa és la més petita del conjunt de masos de Vallhonesta. Es troba entre cal Jeroni i cal Testagorda. És d'estructura senzilla, de pedra, amb planta i pis, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Tan sols té porta allindada a la planta i una sola finestra al pis situada al centre sobre la porta. A la banda esquerra hi ha un cos afegit que s'aguanta sobre una petita volta moderna i darrera es troba l'antiga estructura de la tina sobre la que s'ha fet un terrat. L'interior està estructurat en dues crugies paral·leles entre si i a la façana cobertes amb volta de canó seguit de pedra.</p> | 08262-92 | Can Xacó. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Forma part del nucli de masos de Vallhonesta que es troben a prop de l'ermita de Sant Pere. Es troba entre cal Jeroni i cal Testagorda. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Aquest seria el mas d'un parcer de Sant Jaume de Vallhonesta.</p> | 41.6731500,1.8964300 | 408138 | 4614076 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80644-foto-08262-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Tenia una tina. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80645 | Can Testagorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-testagorda | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia clàssica d'estructura senzilla amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana té porta allindada al centre de la planta baixa, balcó central i una finestra a cada banda al pis i també a les golfes. Davant la façana hi ha afegit un cos que ocupa la meitat, amb un sol pis i que fa funcions de garatge. A la banda de ponent hi ha afegida l'estructura de l'antiga tina que està convertida en un bany i una terrassa. L'interior de la casa està distribuït en dues crugies paral·leles a la façana principal cobertes amb volta de canó seguit de pedra. La porta principal dóna directament al centre de la primera volta de manera que l'escala que puja al pis parteix la primera volta en dues meitats. Al pis l'estructura és similar, amb dues crugies paral·leles a la façana que s'han compartimentat amb la necessitat d'ocupació al llarg del temps. La façana s'obre a una era que actualment és tancada amb un tancat. A la banda esquerra de la façana s'ha afegit un cobert, al costat d'aquest i a l'aire lliure hi ha l'antiga premsa de vi. Davant la paret de ponent i al costat de l'antiga tina, hi havia un altre cobert o estructura que albergava un trull d'oli. Encara resta la mola circular de pedra dins un cup de trull de rajoles de ceràmica vermelles amb l'eix al centre de fusta. L'eix es troba en mal estat. També resta part del cup de pedra més antic. Tota aquesta estructura actualment es troba a l'exterior i per tant perilla que desaparegui en poc temps. Suposem que era moguda amb tracció animal com les sínies de la zona.</p> | 08262-93 | Can Testagorda. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Forma part del nucli de masos de Vallhonesta que es troben a prop de l'ermita de Sant Pere. Es troba entre cal Xacó i les ruïnes de ca l'Antón. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Aquest seria el mas d'un parcer de Sant Jaume de Vallhonesta.</p> | 41.6733000,1.8964300 | 408138 | 4614092 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80645-foto-08262-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | És coneguda com cal Testagorda o cal Rafel. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80651 | Teler de tallar pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-de-tallar-pedra | XX | <p>Màquina marca Gregori que tenia la funció de serrar blocs de pedra en lloses del mateix gruix. El tall es feia amb una filera de falques que feien pressió sobre 'flejes' d'acer (tires estretes de planxa) que feien un moviment pendular i amb ajuda d'aigua i sorra anaven tallant la pedra. El moviment es transmetia amb una roda que es movia amb energia d'un motor.</p> | 08262-99 | Can Solé. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta màquina va ser donada a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet el 10 de juny de 2004 per una empresa de pedra granítica de Girona, provenia de Novelda (Alicante), de Evelio Lad Comercial S.L. En el moment de la donació es va valorar en 30.000 €, tot i que la donació a l'Ajuntament va ser gratuïta.</p> | 41.6618400,1.8592900 | 405030 | 4612860 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80651-foto-08262-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80651-foto-08262-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80651-foto-08262-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80652 | Escultura Teler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-teler | <p>AA.VV. (1997). La primera revolució industrial a Catalunya. Fundació Jaume I.</p> | XIX | <p>Davant les oficines de Sercomantex, empresa dedicada a la fabricació de maquinària tèxtil, hi ha un teler de garrot com a monument que recorda el passat tèxtil de Sant Vicenç de Castellet. Fa 8-9 anys la va posar l'empresa i després la va cedir a l'Ajuntament que des de llavors fa el manteniment. És un teler mecànic de garrot. Funcionaven amb acció de corretges i barres accionades per energia elèctrica. Aquest va ser el primer teler mecànic amb el que s'inicià la industrialització a Catalunya. La peça més característica és un garrot de fusta que obliga a la llançadora a anar d'un extrem a l'altre del teler.</p> | 08262-100 | Plaça Generalitat. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El 1828 s'instal·la la primera gran empresa tèxtil, la fàbrica Balet, que feia teixits i filats, i a la que seguiran la Mercadé (filats), la Castells (filats), i la 'fabriqueta' o Armengol (teixits), i les de Sant Joan a Castellgalí i Serramalera a Castellbell, molt lligades a l'evolució industrial de Sant Vicenç (VIRÓS, 2003). Les fàbriques Balet i Serramalera filaven amb selfactines i teixien amb telers automàtics de garrot. El pas del Llobregat per Sant Vicenç no proporciona un gran desnivell (menys de 20 m en 3 km), fet que no va permetre construir més de dos salts al terme a prop del nucli urbà. Aquest va ser el motiu de la construcció del canal de la fàbrica Cots (cal Soler) que va ser un dels elements més importants del creixement industrial, fet que permetia a les empreses fabricar la seva pròpia energia amb l'aigua del Llobregat.. Aquest teler prové de la fàbrica Soler que va iniciar l'activitat el 1867. Feia filats i tints. Va ser una de les fàbriques importants del municipi, que el 1890 sobre una població de 1.429 habitants ocupava a 280 persones.</p> | 41.6655300,1.8599200 | 405088 | 4613269 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80652-foto-08262-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 80654 | Cal Taiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taiona | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>Era una petita casa de principis del segle XX amb una tina. A partir dels anys 1980 es va iniciar la rehabilitació que ha ampliat considerablement la casa i que ha canviat completament la seva fesomia. La tina ja no existeix.</p> | 08262-102 | Cal Taiona. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Taiona seria una petita barraca amb una tina que va ser ampliada degut a la seva ocupació com a habitatge permanent.</p> | 41.6625000,1.8358800 | 403082 | 4612960 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80654-foto-08262-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al peu del camí d'entrada a la casa, que està al costat de la riera, hi ha una mola de molí de cereal. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80656 | Sínia de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-jan | XIX | L'estat general és regular ja que el desús i l'abandonament han provocat que els elements de la sínia es trobin parcialment desapareguts. | <p>A uns 200 metres de la casa i al costat del camí cap a Vallhonesta, hi ha la sínia de cal Jan, a prop de la riera de Vallhonesta o del Rubió. Està composta per una bassa amb safareig d'obra, el pou de planta rectangular al costat d'aquests i té dos pilars de maó, un a cada banda; un eix de transmissió de ferro des del lateral del pou fins a l'estructura de la sínia que es troba a uns dos metres del pou. La sínia disposa d'un eix vertical suportat entre dos pilars de maó, i d'aquest passa la transmissió a través de la roda a l'eix horitzontal que arriba al pou. Al voltant d'aquest eix encara es pot veure l'espai circular pel que voltava l'animal. Actualment es puja l'aigua amb una bomba elèctrica.</p> | 08262-104 | Cal Jan. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa del costat on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. L'aigua s'extreia del pou mitjançant un sistema d'engranatges i cordes que primer eren de fusta i que gradualment varen ser substituts pel ferro i que utilitzaven la tracció animal per funcionar. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX. Les sínies eren construccions molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua pel desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la ma de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de la sínia, tot i que els pous segueixen en ús.</p> | 41.6809100,1.8723300 | 406143 | 4614963 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80656-foto-08262-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 80657 | Cal Jaume del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-del-marcet | XIX | <p>La casa es troba ubicada en un conjunt situat a sota de l'autopista Barcelona-Manresa A-18 i al peu de la carretera de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara BV-1229, i relacionada amb el barri de Boades que pertany a Castellgalí. Forma un conjunt amb les cases Terrers i cal Sastre Boix, de Castellgalí; i can Ros i can Jaume del Marcet, de Sant Vicenç, que es troben al costat del riu i sota el pont de l'autopista. La casa segueix l'estructura de les cases de la zona: estructura clàssica amb planta basilical; amb planta, pis i golfes; teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura general és senzilla i no hi ha elements remarcables. A la banda oest de la casa hi ha afegida una construcció de pedra amb teulada a un vessant que alberga el celler amb volta de mig punt i una tina. A l'interior es repeteix l'estructura basilical amb tres crugies.</p> | 08262-105 | Cal Jaume del Marcet. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de cultivar el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Els masos que es troben a la zona de Bordes tenien una relació molt directa amb els masos de Castellgalí i moltes d'aquestes eren de parcers del mas Rubió de Castellgalí o del mas Marcel de Vallhonesta; alguns també farien de parcers de vàries cases alhora. Tot i que no tenim dades de la casa, aquesta seria de la mateixa època que les altres de la zona, principis del segle XIX.</p> | 41.6875200,1.8695900 | 405925 | 4615700 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80657-foto-08262-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 80658 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-2 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda. Segueix l'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a llevant. En l'estructura es veu clarament l'evolució de la casa que està dividida en tres crugies paral·leles a la façana. A la planta baixa les crugies estan cobertes amb volta de canó de pedra comunicades entre elles amb una porta al centre i essent de diferents amplades: la de més a llevant, corresponent a l'edifici més antic, és la més ample; la del centre és una mica més estreta, i la tercera és la més estreta de les tres. A la banda de migdia hi ha adossades dues tines que es corresponen amb la volta central i amb la de ponent on s'obren les boixes. Tan sols es conserva la part baixa de les tines, que són circulars i que estan tapades per sobre amb un terrat exterior, de manera que l'estructura que les albergava ha desaparegut. A la banda de migdia de la part més antiga de la casa també hi havia una tina circular que actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua i que queda a sota del paviment exterior del carrer. La part més antiga de la casa és de pedra diferent de la més moderna, amb porta allindada i la llinda del balcó del pis gravada amb la inscripció ANY 1822 i el crismó al mig. Destaca un rellotge de fusta encastat a la paret de la sala al pis de la part més antiga de la casa. A la banda de ponent es va afegir més tard una quarta crugia coberta amb volta de canó seguit que queda mig enfonsada respecte al nivell del terra.</p> | 08262-106 | Cal Gravat. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Tal com es pot veure en l'estructura general, aquesta ha sigut fruït de diferents etapes. La primera corresponent a una petita casa amb una tina exterior que data d'inicis del segle (XIX), 1822, tal i com ens mostra la llinda del balcó. La segona fase es correspondria amb les següents dues crugies i les dues tines corresponents; la quarta crugia és possible que es construís en la mateixa època que aquestes darreres. Per tant, aquesta és una casa moderna, possiblement de parcers. No s'ha trobat documentació referent a la casa, i també hi ha la possibilitat que la part central sigui la més antiga (dues crugies i dues tines), i que s' afegissin més tard les de cada banda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). El nom de cal Gravat li ve perquè hi havia viscut un home que tenia la cara marcada per la verola.</p> | 41.6578000,1.8325100 | 402794 | 4612442 | 1822 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80658-foto-08262-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80658-foto-08262-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té tres tines. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80662 | Cal Papa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-papa | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | Molt reformada | <p>La casa ha estat fruit de diferents ampliacions modernes que han tapat l'estructura original tot i que es pot observar fàcilment. La casa original era de planta i un pis i ocupava la part central de l'actual, i que tenia dues crugies perpendiculars al carener de la teulada, la de tramuntana coberta amb volta de canó de pedra ja que era el celler al que donava la boixa de la única tina que es troba a la banda de ponent. La tina és circular i es va picar la rajola ja que es va utilitzar com a cisterna durant un temps. Actualment es vol posar una escala de cargol per accedir al pis. La casa és de planta i dos pisos, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Es troba en un desnivell del terreny, de manera que per la façana de tramuntana s'accedeix directament al primer pis i a la part superior de la tina. La volta del celler s'ha mig tapat ja que s'ha encastat una cambra frigorífica. A la façana de migdia i a la de tramuntana es pot observar l'ampliació de la casa, pujant la teulada un pis i afegint un cos a la banda de llevant. L'element més característic és una pedra tallada que es troba sobre la porta de tramuntana del cobert adossat a la casa per ponent. Es tracta d'una inscripció formada per dos elements, l'inferior és una estrella de vuit puntes inscrita en un quadrat dins el que hi ha Crist crucificat amb dues figures femenines, una a cada banda, la Verge i Maria Magdalena; la superior és un cercle amb quatre flors de llis al voltant i amb una figura al centre que representa el tors i el cap d'un brau amb un ala i que suporta una inscripció il·legible, podria tractar-se d'un dels tetramorfs, Sant Lluc, representat pel brau. Ens ha explicat el propietari que en fer les obres actuals es va extreure aquesta decoració per netejar la paret i que es va poder veure que a la part de darrera de la pedra hi havia la mateixa imatge gravada, de manera que es troba per cada costat de la pedra. Actualment s'ha posat per la cara que estava oculta, ja que l'altre va ser mutilada pel besavi de l'actual propietari per por a represàlies en iniciar-se la Guerra Civil espanyola. La factura del gravat és indeterminada, però es molt probable que fou anterior a la casa i portada d'un altre lloc, desconeixent la procedència.</p> | 08262-110 | Cal Papa. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Papa es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). La petita casa original, de planta i pis, amb dues crugies i la tina dins l'estructura de la casa, va ser ampliada afegint un cos a la banda de llevant i ampliant en un pis més, fet que va obligar a augmentar l'alçada de la teulada. També es va ampliar per la banda de tramuntana, afegint un cos nou al ja existent que hi havia al costat de la tina i que era un petit cobert. La casa data de mitjans del segle XIX, tal i com ens indicava una llinda a la porta principal que es va treure perquè estava en mal estat. Es podien llegir les dues primeres xifres d'una data: 18.</p> | 41.6638800,1.8318600 | 402749 | 4613117 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80662-foto-08262-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80662-foto-08262-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. Hi teia una sínia al peu de la riera que va desaparèixer amb la riuada del 2002. Actualment tan sols es conserva la volta que suportaria l'enginy. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80664 | Cal Lluci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluci | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | Part en runes | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda i es troba al costat de cal Gepet de la Muntanya. Està formada per dos espais, un d'ells encara conserva la teulada i l'altre està mig ensorrat. El que conserva la teulada és una casa petita i senzilla, d'una planta i amb un pis a sobre a modus d'altell. Actualment l'interior està ensorrat i conserva la teulada a un vessant. Al costat hi ha un celler cobert amb volta de canó de pedra al que dóna la boixa de la tina que es troba a la banda de ponent. La tina va ser reutilitzada com a cisterna per recollir l'aigua de pluja. La resta d'edifici que es troba en ruïnes conserva la base d'alguns murs i entre ells les restes d'un forn de pa.</p> | 08262-112 | Cal Lluci. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Desconeixem la datació d'aquesta casa, però possiblement fou construïda al segle XVIII o XIX, coincidint amb l'auge de la vinya.</p> | 41.6589700,1.8326100 | 402804 | 4612571 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80664-foto-08262-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80665 | Ca l'Estevenó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteveno-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | Està en procès de rehabilitació | <p>La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda i es troba al costat de cal Valent. Està composta per la casa central i dos afegits, un a cada banda. Es troba a un terreny en desnivell, quedant la banda Nord a la part més alta i la sud un pis més baix. El cos principal mostra una casa petita d'estructura senzilla feta de pedra, amb planta, pis i golfes, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la façana de ponent hi ha una porta adovellada de pedra, però de factura moderna i que dona accés al primer pis de la casa. La planta baixa d'aquest cos es distribueix en dues crugies, en la de llevant hi ha galliners i corts per bestiar, i la de ponent té dues voltes de pedra paral·leles i perpendiculars al carener de la teulada. Per la banda de ponent es va afegir un cos rectangular enganxat a la façana d'aquest costat i que forma un porxo a la façana de migdia, protegint la porta d'entrada d'arc rebaixat de maó, que permet l'accés a les voltes de la planta baixa. Aquestes voltes albergaven uns cellers als que donava la boixa d'una tina que es troba en aquest nou cos afegit per la banda de ponent. Les finestres de les façanes de llevant son d'arc rebaixat de maó, igual que les portes. A la banda est hi ha un altre cobert afegit cobert amb teulada a un vessant, la planta baixa de l'interior és coberta amb volta en direcció paral·lela al carener de la teulada i al fons hi ha un dipòsit o tina de planta rectangular folrat amb rajoles de ceràmica vidrada vermellosa que es troba omplert amb runa.</p> | 08262-113 | Ca l'Estevenó. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Desconeixem l'època de construcció de la casa, tot i que la primera obra possiblement dati de mitjans del segle XIX amb ampliacions en èpoques posteriors.</p> | 41.6582700,1.8318900 | 402743 | 4612494 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80665-foto-08262-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80665-foto-08262-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | El nom de la casa l'hem trobat escrit de diferents formes: Estebanó, Estevanó, Estevenó. Agafem la que ens ha proposat l'Ajuntament com a vàlida. Té una tina circular, dues cisternes circulars, i una altre possible tina de planta rectangular. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80673 | Sínia de can Casaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-casaler | XIX | només queden algunes restes | <p>A l'exterior, a la banda sud, on hi havia els horts i a prop del torrent del Rubió, hi ha les restes d'una sínia que era moguda amb un ruc. Encara resta l'eix central de ferro amb dues rodes engranades que transmetien l'energia que permetia extreure l'aigua del pou que es troba al costat, a un dos metres de distància de l'eix central. L'eix es suporta amb una biga horitzontal de ferro. El pou és rectangular i disposa d'un petit safareig. Es troba ubicada al peu de l'hort i de la riera de Vallhonesta o del Rubió.</p> | 08262-121 | Can Fainé. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa del costat on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. L'aigua s'extreia del pou mitjançant un sistema d'engranatges i cordes que primer eren de fusta i que gradualment varen ser substituts pel ferro i que utilitzaven la tracció animal per funcionar. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX. Les sínies eren construccions molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua pel desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la ma de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de la sínia, tot i que els pous segueixen en ús.</p> | 41.6811700,1.8683100 | 405809 | 4614997 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80673-foto-08262-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment la casa es coneix com cal Fainé, nom dels propietaris actuals i del restaurant que alberga. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80685 | Moll de mercaderies de l'Estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moll-de-mercaderies-de-lestacio-de-renfe | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XIX | No existeix. | <p>Entre l'estació i l'antiga reserva de màquines hi ha el moll de mercaderies actualment en desús. És un ampli espai format per dos cossos diferenciats, un cobert i tancat, i un altre cobert però amb els costats oberts. La part tancada servia per emmagatzemar les mercaderies sense perill i la part davantera era el moll de càrrega i descàrrega dels vagons del ferrocarril amb una andana construïda a l'alçada del terra dels vagons i condicionada per l'entrada de les mercaderies. L'espai obert té una estructura molt característica que s'utilitzava per fer coberts de mercaderies a les estacions. Es troba aixecat del nivell del terra amb una plataforma de ciment a la que s'accedeix a través de diferents trams d'escales i una rampa. L'element remarcable era la coberta sostinguda amb un seguit de pilars de bigues de ferro (6) que suportaven una teulada a doble vessant de teula plana sobre llates de fusta sobre bigues de fusta perpendiculars a les de ferro. Les façanes extremes eren tancades amb un parament vertical de planxes de fusta fins a una alçada de 2 metres del terra, de manera que quedava tot obert amb dos metres d'alçada a tot el volt de l'estructura. També una paret de fusta seguia pels costats de manera que resta fora un voladís de la teulada. La part final de les planxes de fusta era tallada fent punxa de manera que li proporcionaven al conjunt una estètica concreta. Es tractava d' una construcció molt característica que tenia un atractiu especial degut a l'estructura. Al costat del moll hi ha una via paral·lela a aquest amb un topall que servia per acostar els vagons per carregar i descarregar.</p> | 08262-133 | Passeig Pau Casals. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Fins al 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona i Manresa era el camí Ral, fent el transport de mercaderies mules per un camí feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. El 1853 començaren les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 32 km. Aquesta obra va obligar a l'expropiació de dues finques per la construcció de la via a Sant Vicenç, amb l'enderroc dels murs de l'antiga casa cal Castaño i la compra de terrenys a diferents propietaris, entre ells Marià Padró i l'Hospital de la Santa Creu que tenia els terrenys que havien sigut propietat dels barons de Castellet. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet va convertir Sant Vicenç en lloc d'aturada i descans de viatgers i residència de treballadors del ferrocarril, fet que va contribuir en la seva prosperitat i creixement. Entre 1926 i 1929 es va electrificar la línia. A Sant Vicenç es feia el canvi de màquines elèctriques per les de vapor que arribaven a Lleida. L'any 1941 va passar a formar part de la Renfe.</p> | 41.6690900,1.8624300 | 405302 | 4613662 | 1859 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80685-foto-08262-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80685-foto-08262-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | L'estructura de fusta ja no existeix. Es manté la fitxa com a recordatori del que havia. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||
| 80687 | Antic dipòsit de reserva de màquines de l'Estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-diposit-de-reserva-de-maquines-de-lestacio-de-renfe | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XX | Presenta un estat d'abandonament | <p>A la zona nord del conjunt de Renfe hi havia el dipòsit de màquines (actualment fóra de servei): era la instal·lació on les màquines eren revisades i carregades de combustible. Aquest dipòsit estava format per una rotonda amb una plataforma giratòria de la que sortien vies radials acabades en topalls que amortien el xoc dels vehicles que s'hi aturaven. Els vagons o locomotores es disposaven al voltant d'aquesta plataforma en forma circular. La plataforma giratòria és una peça circular que gira a l'interior d'una fossa i que serveix per canviar de via o de sentit una locomotora, un vagó, etc. Al costat hi havia un fossat que actualment es troba en mal estat, consistent en una fossa excavada al sòl amb la finalitat de poder examinar la part baixa dels vehicles. Hi havia també un dipòsit de fuel-oil que ha desaparegut. Es conserva la fossa de planta circular amb la plataforma que conté una via i una caseta, així com algunes de les vies radials i dels topalls de ciment. Hi havia 11 vies radials més la via principal d'entrada i de sortida de la plataforma. També resta un dels edificis de reserva. Actualment aquesta zona es troba sense ús i abandonada, amb alguns elements desapareguts i tot bastant cobert de vegetació.</p> | 08262-135 | Inici del carrer València 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Entrat ja en el segle XX, Sant Vicenç va tornar a rebre un nou estímul ferroviari: la construcció l'any 1917 del dipòsit d'aigua i la reserva de màquines. L'any 1914-1917 la Companyia de Ferrocarrils del Nord s'interessa per Sant Vicenç per instal·lar-hi el dipòsit de màquines. El fet va produir reticències dels veïns a més de l'interès de Manresa per instal·lar-lo al seu municipi. Finalment, la mediació de l'Ajuntament de Sant Vicenç va aconseguir la instal·lació al municipi. Aquest fet va suposar una onada de nous treballadors i un fort impuls per al comerç local, amés de suposar l'increment de població. L'estació de Sant Vicenç es convertia des de llavors en un punt de descans dels viatgers i en una de les estacions estratègiques del traçat Barcelona - Lleida - Saragossa. L'electrificació de la via entre 1926 i 1929 va acabar per convertint Sant Vicenç en un important nucli ferroviari. Però algunes millores tècniques com l'electrificació de les línies o la mecanització de processos que abans requerien una gran quantitat de mà d'obra van donar lloc, d'una banda, a la substitució de les locomotores de vapor per locomotores elèctriques i, d'un altra, la inevitable pèrdua de llocs de treball. El 1970 es va suprimir el servei de dipòsit en ser retirat definitivament les locomotores de vapor. Actualment la finalitat amb què va ser construïda la línia de Barcelona a Saragossa passant per Manresa i Lleida, ha canviat. El gran trànsit passa ara per Sant Vicenç de Calders i la línia interior ha quedat exclusivament per al trànsit de rodalies. Això ha provocat la disminució progressiva de la importància de Sant Vicenç com a enclavament ferroviari, així com l'abandó de les antigues instal·lacions.</p> | 41.6713600,1.8610800 | 405193 | 4613915 | 1917 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80687-foto-08262-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80687-foto-08262-135-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | A un dels edificis es va ubicar l'any 2009 el CAP de Sant Vicenç de castellet. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||
| 80689 | Grua de l'Estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grua-de-lestacio-de-renfe | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XIX | Presenta un estat d'abandonament | <p>Davant l'antic moll de mercaderies i a la part exterior hi ha una grua. És una grua que es troba anclada al terra amb un suport vertical d'obra i que té un únic braç. L'acció és mecànica a través de dues rodes motrius dentades situades a cada costat de l'eix que recullen una cadena que passa per sobre de l'estructura del braç i que sosté un ganxo de càrrega. La base de la grua es troba sobre una plataforma circular que permet que aquesta giri sobre el seu eix. Es troba situada davant el moll de mercaderies i al costat d'una via morta que acostava els vagons per fer càrrega i descàrrega.</p> | 08262-137 | Passeig Pau Casals. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Fins al 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona i Manresa era el camí Ral, fent el transport de mercaderies mules per un camí feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. El 1853 començaren les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 32 km. Aquesta obra va obligar a l'expropiació de dues finques per la construcció de la via a Sant Vicenç, amb l'enderroc dels murs de l'antiga casa cal Castaño i la compra de terrenys a diferents propietaris, entre ells Marià Padró i l'Hospital de la Santa Creu que tenia els terrenys que havien sigut propietat dels barons de Castellet. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet va convertir Sant Vicenç en lloc d'aturada i descans de viatgers i residència de treballadors del ferrocarril, fet que va contribuir en la seva prosperitat i creixement. Entre 1926 i 1929 es va electrificar la línia. A Sant Vicenç es feia el canvi de màquines elèctriques per les de vapor que arribaven a Lleida. L'any 1941 va passar a formar part de la Renfe. La grua permetia elevar pesos mecànicament penjant-los d'un ganxo per tal de facilitar la càrrega i descàrrega de les mercaderies dels trens i dipositar-les al moll.</p> | 41.6692400,1.8623300 | 405294 | 4613679 | 1859 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80689-foto-08262-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80691 | Magatzem sals potàssiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-sals-potassiques | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XX | <p>Aquest edifici té una estructura molt característica. Està realitzat amb una base formada per 16 arcs de tipus parabòlic paral·lels sobre els que s'ha fet la coberta. La finalitat era realitzar una nau gran amb una llum important a l'interior i que permetés la cabuda de muntanyes de potassa. A la part de la clau dels arcs hi ha una llanterna seguida que ocupa tota la llargària de la nau i que té la teulada formant una volta seguida de mig punt. L'estructura de l'edifici, tot i que bastant actual, té semblança amb les naus industrials de les caves de la zona del Penedès. A la façana hi ha els rètols: SALES POTÁSICAS. ALMACÉN REGULADOR EMPALME SAN VICENTE.</p> | 08262-139 | Nucli urbà de Sant Vicenç. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>A la zona de mercaderies de l'estació de Renfe, al costat est de la via, hi ha el Magatzem regulador de sals potàssiques. Es va inaugurar cap als anys 40, gestionat els anys 2000 per l'empresa privada Tramer, i actualment ja no està en ús. És l'únic enllaç entre línies d'ample diferent a Catalunya i la seva funció és la recepció i distribució de sal sòdica i potàssica procedent de Súria i Sallent en vagons dels FGC (amb un ample de 1000 mm) a vagons de la Renfe (amb un ample de 1668 mm). De l'enllaç de Sant Vicenç surten trens cap al port de Barcelona o cap a altres punts de l'Estat i de l'estranger, especialment França, des d'on es distribueix cap a altres països europeus com Bèlgica o Itàlia. En arribar a l'enllaç, els vagons de potassa es descarreguen i per mitjà d'un sistema de cintes transportadores es carreguen altres vagons que transporten la mercaderia als seus compradors. Abans, però, de la seva mecanització, el mineral es traspassava d'un vagó a l'altre a cop de pala. En funció de la demanda, de vegades també es carreguen camions. El mineral sobrant s'emmagatzema i es ven posteriorment a un preu més baix. Actualment el control de la càrrega es programa electrònicament, però abans s'havia de fer pesant els vagons amb una bàscula que encara existeix tot i que ara està fora de servei. Forma part del conjunt el bolcador de vagons, el lloc de càrrega de vagons, les cintes transportadores i la bàscula.</p> | 41.6725000,1.8592600 | 405043 | 4614044 | 1940 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80691-foto-08262-139-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80693 | Raval Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-nou | <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida.</p> | XIX | Presenta un estat d'abandonament en alguns habitatges | <p>El Raval Nou és un petit barri de Sant Vicenç de Castellet que queda tancat entre la via del tren de Renfe i la muntanya del ciment, i entre la casa Canyelles i la fàbrica Balet. Està format per un grup de cases entre les que destaquen dos edificis de pisos i una caseta que faria les funcions d'estació o baixador de mercaderies del ferrocarril. Els dos blocs de pisos conserven les característiques dels edificis d'habitatges obrers de l'època de la industrialització: edificis de pedra amb finestres i portes de maó, tres pisos d'habitatges en una estructura de planta rectangular allargada coberta amb teulada a doble vessant. Són edificis d'estructura senzilla i la seva funció era albergar els obrers que treballaven a la fàbrica que es trobava molt propera. A més hi ha dues cases més petites que tenen estructura de casa de pagès i que possiblement es construïssin a la mateixa època. Els pisos estan abandonats, mentre que les cases petites estan habitades. A més hi ha una petita caseta que controla el pas a nivell de la via i que possiblement fou la de la regulació d'aquest pas.</p> | 08262-141 | Nucli urbà de Sant Vicenç. Raval Nou. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La fàbrica Balet va ser la primera indústria que es va instal·lar a Sant Vicenç. La fàbrica va tenir dues etapes. La primera, 1828-1855, dedicada a la filatura i teixits de llana; la segona, a partir de 1855, es converteix en una fàbrica gran i es passa al sector cotoner vinculada a la burgesia manresana. L'any 1828, Joan Davant, sastre de Castellgalí, i els germans Francesc i Valentí Gibert de Terrassa, van edificar una fàbrica de teixits de llana. L'any 1845 fa societat amb Josep Feiner de Terrassa (SUADES, 1996). L'any 1855 s'hi formà una companyia per fabricar fils de llana formada per Anna Xatart, de Sant Martí de Provençals, i Maria Antònia Abadal, d'Avinyó. El 1858 s'amplia amb diferents socis, entre ells Manel Balet i s'introdueix la filatura de cotó. L'any 1858, el fill, Josep Balet, inicia un procés d'apropiació de l'empresa, culminant amb la compra de la fàbrica l'any 1867. Cap al 1870 s'amplia la fàbrica i s'incrementa l'energia hidràulica. L'any 1890, sobre una població de 1429 habitants, a la fàbrica Balet treballaven 557 persones, mostrant la importància que tenia la fàbrica en la economia del poble. El 1894 Josep Balet i Ballbé lloga la fàbrica a una empresa del seu nebot ('Manufacturas textiles Balet, Vendrell i cia.') que es dissol el 1920 per crear Manufacturas Textiles Balet Vendrell S.A., que compra la fàbrica, especialitzant-se en filatura i teixit de panes. En aquesta època generava 250 CV (NADAL, 1991). Era una fàbrica mixta que utilitzava la força hidràulica però també el vapor degut a l'estacionalitat del cabal del riu. El salt de la Balet es troba a prop de la fàbrica i té un canal curt, de poc més de 100 metres. Compartia el salt d'aigua concedit a Francisco Ginferrer, que l'emprava per regadiu amb una gran roda de calaixos vertical que feia pujar l'aigua a un aqüeducte que alimentava un sistema de canals. Balet disposava d'un canal que partia del salt de Ginferrer, aprofitant l'aigua que no movia la roda; això li permetia tenir un salt petit, de 2,51 m d'alçada amb el que movia dues turbines de 50 CV cada una, movent 600 fusos i 112 telers mecànics (VIRÓS, 2003). L'any 1869, Josep Balet va voler ampliar la capacitat productiva de la fàbrica, fet que va produir diferents expedients (AHDB, expedient d'aigües) en que demanava construir un canal paral·lel que li permès augmentar 1 m el salt i instal·lar una nova turbina aprofitant fins a 6.000 l/seg. Li portaven el cotó des del port de Barcelona, primer amb mules per camí Ral, i després amb el tren, tenint un camí propi a l'estació. Va patir una important inundació l'any 1907, tot i que la de 1971 va produir més estralls. L'any 1960, amb la crisi del sector tèxtil, deixà l'activitat i actualment hi ha instal·lades diferents empreses, restant abandonades algunes naus, la casa de l'amo i la casa de l'encarregat. La carretera que comunica la fàbrica amb el Raval Nou va ser construïda per Josep Balet cap el 1870.</p> | 41.6595900,1.8654400 | 405539 | 4612604 | 1870 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80693-foto-08262-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80697 | Cal Guillemon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillemon | XVIII-XIX | Molt reformada | <p>És una casa d'estructura petita situada en un desnivell del terreny cap a la via de Renfe. Està composta per diferents edificis ja que les tines s'han rehabilitat com a part de la vivenda i han perdut la seva estructura original. La part central i més antiga de la casa és de planta, pis i golfes, teulada a doble vessant, carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els baixos de la casa formen dues voltes i a elles donaven les dues boixes ara desaparegudes. També s'ha modificat l'estructura externa de la casa, fet que ha modificat molt els elements característics originaris.</p> | 08262-145 | Cal Guillemon. Raval Nou. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta casa forma part del grup de cases que es troben sobre el Raval Nou i al costat de la Balconada. El seu origen estaria relacionat amb l'auge del cultiu de la vinya a finals del segle XIX. No disposem d'informació documental d'aquesta casa i per tant no podem assegurar l'època de construcció tot i que la tipologia es correspon a les cases de finals del segle XVIII i principis del XIX.</p> | 41.6587100,1.8653200 | 405527 | 4612506 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80697-foto-08262-145-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi havia dues tines. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80700 | Els Dimonis i Dimoniets de la Colla de Geganters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-i-dimoniets-de-la-colla-de-geganters | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>El Malparit i la Figaflor: són els gegants que representen el creixement de la colla de geganters. El diable Malparit, pesa 34 quilos i medeix 3,60 metres. Es va construir l'any 1986, tot i que es feu una remodelació el 1998. Els constructors van ser la Colla de Geganters. La diablessa Figaflor, pesa 30 quilos i medeix 3,50 metres. Va ser construïda per la Colla de Geganters l'any 1987 amb una remodelació el 1999. El seu pes és menor que el dels gegants dels barons ja que estan fets d'alumini. Es va celebrar el seu casament el 1987. Un any després de casats van tenir dos nens: el Nen i la Nena. El Nen va 'néixer' l'any 1988 i la Nena el 1989. Representen dos nens vestits d'escolars, ell amb bata i ella amb uniforme blau. Pesen uns 25 quilos i amiden uns 3 metres d'alçada. La nena porta unes llargues trenes rosses i el nen porta cartera i una fona a la ma. Tots dos gegantons també tenen una bona bufanda i una gorra de llana per no passar fred quan arriba l'hivern. El cap d'aquests gegantons és fet de pasta de paper i el cos té una estructura de ferro i escuma. A diferència dels seus pares, però, el Nen i la Nena tenen un cavallet de fusta com a suport. En canvi, sí que n'han heretat els braços, ja que, com el Malparit i la Figaflor, són mòbils.</p> | 08262-148 | Sant Vicenç de Castellet | <p>El Malparit i la Figaflor representen una parella de dimonis. El dimoni va néixer en el sí de la colla per dotar d'un element ben característic el Correfoc de Sant Vicenç, que es troba integrat dins la Colla de Geganters. La seva imponent figura es fa veure en les cercaviles de foc, ja que és únicament en aquestes ocasions quan llança espurnes des de les seves grans banyes. Un any després de la seva creació, el Malparit va tenir una companya, la Figaflor. Tots dos formen una parella espectacular, no només per la seva alçada, sinó per les seves peculiars característiques. Es tracta de dos gegants en què l'habitual cavallet de suport per fer-los moure s'ha substituït per un sistema de motxilla que va subjecta al cos del geganter, la qual cosa els proporciona un gran dinamisme i permet una major aproximació a la gent. Un dinamisme que s'accentua amb els braços, ja que no són rígids, sinó mòbils, i això fa que voleïn amb l'embranzida dels gegants. El Malparit vesteix una casaca blau-marí de les mateixes característiques que les dels diables del grup de Correfoc, amb dos símbols d'aquesta festa, de gran tamany, presents al pit i a l'esquena, i flames als punys i al capdavall del vestit. També porta caputxa. Quant a la Figaflor, porta un vestit vermell cenyit a la cintura, i una capa negra rematada amb un voraviu daurat i un coll alçat. Es podria dir que el Malparit i la Figaflor són els gegants més actius de la colla ja que, a més de la participació del dimoni en el Correfoc, tots dos són presents a totes les trobades de gegants en què l'entitat participa arreu. D'aquesta manera, s'ha volgut evitar també el desgast dels Barons de Castellet i limitar la sortida d'aquests a situacions especialment destacades. El Nen i la Nena prenen part principalment en festes adreçades als infants. Són protagonistes destacats en la Festa del Cagatió, que organitza la mateixa Colla de Geganters, ja que ells són els encapçalen la cercavila que obre aquesta celebració i són els primers a picar el tronc nadalenc amb el seu bastó per comprovar que està a punt per descarregar per a tots els nens i nenes del poble. A més a més, han participat en la cavalcada de Reis anant a rebre Ses Majestats amb el fanalet en la seva arribada al poble. També han participat en altres iniciatives locals (com ara la cercavila del Jugem Cantant, que organitza la coral infantil local) i en trobades arreu de Catalunya.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1986 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80700-foto-08262-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Colla de Geganters | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||
| 80701 | Casa Juan Moll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-moll | XIX | Parts desaparegudes | <p>Casa de planta i dos pisos, amb teulada a doble vessant amb carener paral·lela a la façana principal que s'obre a migdia. La casa estava tancada per una valla de ferro i l'accés es feia a través d'una porta de reixa que encara existeix. A la façana principal s'obre la porta d'arc de mig punt amb la inscripció: Juan Moll any 1862, a la part frontal de l'arc. Es troba al centre i a cada costat hi ha dues portes grans rectangulars. Té dos balcons a cada pis situats de forma simètrica amb una petita finestra al mig. A la banda dreta de la casa hi havia uns antics coberts dels que tan sols es conserven part del murs de pedra, possiblement eren les quadres del bestiar.</p> | 08262-149 | Passeig de Pau Casals. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Possiblement aquesta casa era de traginers que tenien bestiar per el transport, conegut com Juan Moll. La casa és moderna, de finals del segle XIX i, possiblement, ocupi part del terreny de l'antiga casa cal Castaño Vell. Els traginers van tenir un paper molt important a Sant Vicenç, primer pel pas del camí Ral per Valhonesta i més tard amb la industrialització pel transport de mercaderies abans de l'arribada del ferrocarril. En aquest edifici hi havia la paqueteria del transportista Moll, on posteriorment es guardaven els paquets que arribaven en tren.</p> | 41.6669500,1.8427000 | 403656 | 4613446 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80701-foto-08262-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80701-foto-08262-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa també es coneix com Cal Castaño Nou. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80709 | Monument a la Mare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare | <p>Breny 277, abril 2002. Inauguració del monument a la mare.</p> | XXI | <p>El monument a la mare és un conjunt escultòric format per un mur de pedra calcària de Sant Vicenç que té forma arquejada i en disminució de dreta a esquerra; una escultura en pedra d'una mare assentada amb un nen a la falda, i la base de l'escultura que fa les funcions de petit estany d'aigua que brolla d'uns sortidors. Al costat del monument es va instal·lar una font en un bloc de pedra arenisca de Sant Vicenç donat per Ramon Magem. Hi ha dues inscripcions, una davant la imatge a la banda esquerra en una placa de pedra calcària: 'La mare és la que comprèn, és la que sap com fer-te somriure, quan ets gran i quan ets nen, ella sap com fer-te viure. La mare sap com inspirar-te, ella sap el que t'agrada, el que volies, la mare sap estimar-te i ajudar-te quan més ho necessites'. Sobre el mur de pedra darrera la imatge hi ha una placa metàl·lica amb la forma d'una paleta de pintor: 'Monument a la mare. Promogut per l'A. Artística S. V. Essent la presidenta E. Santiago amb la col·laboració de santvicentins i organismes oficials. 5-5-2002'.</p> | 08262-157 | Carrer Eduardo Peña. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El monument es va fer en commemoració a la figura de la mare i va ser promogut per l'Associació Artística de Sant Vicenç de Castellet l'any 2002. Es celebra la festa a la mare del primer diumenge de maig de cada any.</p> | 41.6681000,1.8647200 | 405491 | 4613549 | 2002 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80709-foto-08262-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80712 | Font de Sant Joan de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-de-dalt | <p>El Brent nº 256, setembre 1999.</p> | XX | <p>La font es troba oberta en un bloc de pedra arenisca de Sant Vicenç i porta la inscripció: Font de Sant Joan de Dalt. A la plaça hi ha també uns bancs per seure a l'ombra d'uns pins, i la resta d'una premsa de vi provinent de l'antiga masia can Costa que està situada a la sortida del poble en direcció al Pont de Vilomara. El mas Costa és de propietat de l'Ajuntament de Sant Vicenç, tot i que es troba al terme de Castellgalí. De la premsa tan sols hi ha instal·lat l'esquelet de ferro d'aquesta.</p> | 08262-160 | C/ Montserrat Roig. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La font va ser inaugurada el 5 de setembre de 1999, ubicada a la placeta de la font de Sant Joan de Dalt, tocant a la residència d'avis. Va ser inaugurada per l'alcalde Joan Montsech i Pere Rosell Forasté, conegut com el Sant Joan de Dalt, que va donar els terrenys a l'Ajuntament.</p> | 41.6711400,1.8690500 | 405856 | 4613882 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80712-foto-08262-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 80714 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-4 | XX | <p>L'Ajuntament conserva les pintures guanyadores dels concursos de pintura ràpida que s'havien organitzat per les festes majors del municipi. Tot i que no s'ha fet un inventari exhaustiu de les obres que es conserven, aproximadament hi ha unes 19, que són les que es van valorar l'any 1998. Els autors d'aquestes són: Javier Moreno Mur, Carme Magem, Alfred Rodríguez, Joan Sallent (3), E. Basora, J. Planell, Mariscal, Subirana, J. Centellas, Altés (2), J. Roig (2), Francesc Vila (2), Josep Tobella Marsinyac. A partir del 2012 l'Agrupació Artística va fer donació d'algunes pintures més. Les pintures es troben a diferents ubicacions a l'edifici de l'Ajuntament i el Local d'Entitats Joan Masafret, penjats a les parets dels despatxos.</p> | 08262-162 | 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1998, el que era regidor de cultura, Valentí Carrera i Vila, fa encarregar una valoració de les pintures del fons municipal. Va ser realitzat pel Sr. Oliveras de la Sala d'Art Xipell de Manresa, que en la seva valoració va assenyalar que moltes de les pintures del fons eren difícilment valorables ja que els artistes no figuraven a catàlegs de pintors en tractar-se de persones que a vegades la seva producció pictòrica es limitava a la participació a concursos locals. El concurs de pintura ràpida es celebrava a Sant Vicenç des de mitjans de la anys 1970 i es va interrompre a mitjans dels 80. L'any 1995 el va reprendre l'Agrupació Artística de Sant Vicenç.</p> | 41.6657400,1.8639000 | 405419 | 4613288 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80714-foto-08262-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Varis | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 80716 | Espai Ateneu (Antic Ateneu de Sant Vicenç) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-ateneu-antic-ateneu-de-sant-vicenc | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. LARGO, J. (2004). L'Ateneu. El Breny nº 295, març 2004. SUADES, Jordi i BONVEHÍ, Jordi (2015) L'espai Ateneu. Història de la Societat Ateneu i la Biblioteca Salvador Vives Casajuana. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XXI | <p>L'edifici de l'Ateneu ocupa tota l'amplada de la plaça Anselm Clavé. L'antic edifici que exteriorment ja mostrava el seu caràcter d'edifici públic i social, amb grans finestrals que proporcionaven llum a les sales interiors del cafè. L'edifici antic era de planta baixa i pis, amb una sala a la planta baixa on hi havia el cafè, amb finestres allargades rematades amb arc carpanel i vidres petits. Al pis destacava la tribuna a modus d'eixida que ocupava tota l'amplada de la planta. L'edifici va patir un incendi que va fer malbé part de l'estructura de l'edifici. No conservava elements decoratius singulars ni a l'exterior ni a l'interior. El nou edifici manté l'estructura exterior, però amb factura moderna.</p> | 08262-164 | Plaça d'Anselm Clavé. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'antic edifici de l'Ateneu va ser enderrocat l'any 2007, degut al mal estat general, i al seu lloc s'ha construit un complex cultural anomenat Espai Ateneu, convertint-se en un centre cultural que acull la Biblioteca Salvador Vives i Casajuana (depenent de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona), l'auditori Maria Carme Grauvilardell i altres espais culturals d'ús públic. El nou edifici va ser inaugurat el març de 2015, obra de Batllori & Trepat Arquitectes. L'antic edifici, anomenat en els seus inicis Teatre Saló Espanyol i més tard Casino de Sant Vicenç, va ser el local social de Sant Vicenç. El Casino va ser construït sobre una antiga bòbila que es trobava a l'actual plaça i cases que donen al carrer Sant Joan a finals del segle XIX, ja que l'edifici ja existia al 1888 i el 1902 es feia teatre. Durant els anys 1910 i 1911 es projectaven pel·lícules per quaresma, amb una màquina llogada que funcionava amb gas acetilè (l'electricitat va arribar el 1912). L'any 1920 a l'antic Casino es va fundar la Societat Ateneu amb la fusió de les societats Joventut Vicerense i Centre Comercial Benèfic, conjuntament amb els membres del Casino. Un dels primers acords de la nova societat va ser adquirir el local que ocupava el casino, per reformar-ho i construir un nou local i el cafè. El 1925 es construí el local del cafè i l'any 1945 es va inaugurar la sala de ball i activitats culturals. Es van celebrar diferents comèdies i sarsueles molt ben acollides. També es feia ball al local del Bloc Liberal, actual cafè Bonavista, fins que el 1930 un incendi el destruí. Sembla que, el 1931, la Societat Ateneu “tenia una escola mixta d'uns 40 alumnes amb servei de biblioteca” (Suades, 2015).Posteriorment es va utilitzar, fins la dècada del 1970, tancant-se definitivament el 6 de gener de 2004. L'històric Ateneu estava compost pel cafè i la sala de ball, que va ser un dels llocs més populars de la comarca durant la dècada dels 50, 60 i 70. Per l'Ateneu han arribat a passar artistes de renom com per exemple Lluís Llach, Josep Guardiola, Dyango, Camilo Sesto, Manolo Escobar, Antonio Machín... grups també prou importants com Los Brincos o Los Sírex i d'altres personalitats com ara Josep Lluís Núñez o Nicolau Casaus.</p> | 41.6655200,1.8623500 | 405290 | 4613265 | 2015 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80716-foto-08262-164-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | L'antic edifici construït el 1888, molt malmès, va ser enderrocat i substituït per un edifici de nova planta inaugurat el 2015. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||
| 80719 | Monument al pont de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pont-de-sant-vicenc | XXI | <p>En l'any del 75é aniversari de la voladura del pont per part de les tropes republicanes al final de la Guerra Civil, va encarregar la realització d'un monument commemoratiu d'aquests fets. El monument reprodueix un ull del pont i l'arrencada de dos més, un a cada lateral, amb més de 9m de longitud i 3m d'alçada, fet en xapa d'acer corten i serveix de marc a unes planxes de vinil en les que s'explica la evolució històrica i característiques del pont. Es troba situat a un extrem del pont a la banda del poble, sortint a mà dreta.</p> | 08262-167 | Pont de Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El 26 de gener de 2014 es va inaugurar un monument commemoratiu, ubicat al lateral del pont, amb motiu del 75è aniversari de la seva voladura i dels 90 anys de la seva inauguració. Amb l'expansió del municipi a inicis del segle XX es va fer necessari modificar els sistema de comunicació entre les dues ribes del riu Llobregat. Durant la segona meitat del segle XIX es va construir una palanca, que junt amb el pas dels carros al mateix riu i una barca per les èpoques de més crescuda, eren els sistemes de pas per vianants i carruatges. La iniciativa de construir un pont més sòlid va sorgir del llavors alcalde Àngel Vila i Llonch, degut a la riuada que el 1913 es va endur per tercera vegada la palanca deixant al poble incomunicat. Els terrenys en els que va ser edificat el pont van ser donats per grans propietaris: Joan Calsina, Miquel Vives, Maria Ginferrer i Francesca Playà. Àngel Vila i Llonch fins i tot va actuar com a contractista de les obres del pont en no presentar-se cap empresa a la subhasta per l'adjudicació de l‘obra, i amb la intenció de que no es retardés més el començament. Es va iniciar la construcció el desembre del 1920, però malauradament l'agost del 1921 una riuada es va endur el que ja s'havia construït i es va haver de tornar a començar; Àngel Vila va dimitir ja que no disposava de recursos econòmics per continuar l'obra. El substituí el tinent d'alcalde, Enric Callís i Bey, que prosseguí les obres del pont, inaugurant-se el 8 de setembre de 1923. A L'any 1939, amb motiu de la Guerra Civil, amb la retirada de l'exèrcit republicà (el 26 de gener) (el 27 va entrar l'exèrcit franquista) es va volar el pont i fins el 1942 no es va acabar de reconstruir pel mateix autor del pont anterior, Eduard Peña, i obra feta per l'empresa Fomento de Obras y Construcciones S.A. L'any 1996 s'inicien les obres per ampliar el pont mantenint la mateixa estètica original. S'eixampla amb un carril més i dues voreres per vianants. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1997. Durant l'any 2015 es van fer millores de seguretat a les voreres.</p> | 41.6656100,1.8585400 | 404973 | 4613280 | 2014 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80719-img202001261131200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80719-img202001261130550.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 80721 | Fita dels Tres Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-2 | <p>RESOLUCIÓ GRI/145/2014, de 15 de gener, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellgalí i de Marganell (i Sant Vicenç de Castellet).</p> | XIX | <p>Fita tallada en un bloc de pedra paral·lelepipèdic amb la part superior lleugerament arrodonida, de 45cm d'alçada i 25x20cm de base. Presenta quatre cares, tres amb inscripcions: MNLL (Marganell), SVIS 18 (Sant Vicenç de Castellet, 18), CTLI 62 (Castellgalí 62); els noms dels tres termes que delimita i la data 1862. Es troba situada en una zona boscosa de l'extrem més occidental del Clot del Tufau, a la serra de Punxabudell, tocant als termes dels altres dos municipis.</p> | 08262-169 | Serra de Punxabudell | <p>Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló és una marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme, com és el cas d'aquesta.</p> | 41.6584300,1.8102300 | 400940 | 4612537 | 1862 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80721-169_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | En realitat aquesta fita es troba dins el terme municipal de Marganell, amb les coordenades UTM ETRS89 31T: X: 400893,7 i Y: 4612562,5, però degut a la relació directa amb Sant Vicenç de Castellet la hem ubicat dins el límit dels tres municipis, malgrat no es trobi en la ubicació que surt al Mapa de Patrimoni de Sant Vicenç de Castellet. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||
| 80570 | Mur de cal Castaño Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-cal-castano-vell | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. VILA, M. (1948). La piqueta demoledora está derribando los últimos vestigios de la casa feudal Santvicentina. A 'El Castellet', número 10, febrer de 1948.</p> | XIII-XX | només es conserven algunes restes | <p>L'antiga casa senyorial de cal Castaño estava ubicada a la cantonada del Passeig de Pau Casals i la Plaça de Sant Vicenç, davant de l'estació de la Renfe. De l'antiga casa tan sols resten les bases del mur de tramuntana on encara es pot apreciar l'espai que ocupava una porta. El solar on hi havia hagut la casa és actualment el jardí de la casa que dona al carrer Eduard Peña. Durant la Guerra Civil es va fer un refugi soterrat en les ruïnes de l'antiga casa al que s'accedia passada la via del tren. Ja en aquella època la casa era una ruïna i acabada la Guerra es va acabar d'ensorrar pel perill que suposava. A la plaça de Sant Vicenç, davant el solar, que era un dels llocs cèntrics de l'antic Sant Vicenç, en fer el pas de canonades i la carretera, es van trobar ossos humans. Segons ens han explicat, en aquesta zona hi havia l'antic cementiri del poble i sembla que cal Castaño tenia també església. Segons consta al diari Castellet (nº 10, febrer 1948) hi havia un bloc de pedra del mur de la casa que tenia un croquis que podria ser de la planta de la casa més antiga. Explica que tenia baixos amb volta i un pati central al que s'entrava per una gran porta.</p> | 08262-18 | c/ Eduard Peña, 9. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Castaño era una masia senyorial de les més importants de Sant Vicenç de Castellet. Es va ensorrar l'any 1937, durant la Guerra Civil, pel bàndol republicà. El 1947 es va acabar de treure la runa del solar. Era una casa feudal i els seus murs s'estenien al llarg de la via del tren. El 1856 era habitada per 'el senyor' de Castellet i s'anomenava popularment 'la casa del senyor'. Fins el 1929 la tenien llogada la família Castaño i per això era conegut amb aquest sobrenom. Els de cal Castaño van construir una altra casa que també es coneix com Cal Castaño, al costat de l'estació, i que possiblement substituís com a vivenda a l'antiga ja que va ser abandonada en l'època en que es va construir aquesta nova, a finals del XIX. La casa de darrera que fa mitgera amb l'antiga cal Castaño, era de traginers que tenien bestiar per el transport. Ara estan fent obres al solar contigu al de cal Castaño i es pot apreciar una paret folrada amb cairons que seria d'una tina de planta quadrada. Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituint un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques i el Raval Nou, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. En un article del Castellet de l'any 1948 (VILA, 1948) hi ha la següent descripció de la casa: 'Aquella mansión estaba formada por un subterráneo planta baja con bóveda y un primer piso descomunal. Este estaba compuesto de unas grandes habitaciones, corredores, comedor y cosina, que se entreveía un sinúmero de modificaciones y obras, que por su cariz, probablemente, se practicaron el año 1905, por haber visto dicho año marcado en el dintel de entrada al piso. Tenía una entrada señorial, un patio con una escalera de piedra hecha con mucho gusto, con una terraza alrededor que daba a los interiores del piso y a un balcón que daba fuera. Por el patio se entraba enlos bajos, compuestos estos, de unas enormes celdas enlosadas, lóbregas y húmedas, donde durante muchos años el Ayuntamiento utilitzava una como prisión para delincuentes'.</p> | 41.6683200,1.8630500 | 405352 | 4613576 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80570-foto-08262-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80570-foto-08262-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Molt a prop del lloc on es trobava aquesta casa es va construir una altra que es coneix com cal Castaño nou. | 98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80577 | Moles del trull d'oli de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-trull-doli-de-castellet | <p>VILA, M. (1954). El trull d'oli de Castellet. Castellet, nº 115, agost 1954. (hi ha un dibuix que reprodueix el molí). SARRET I ARBÓS, J. (1900). Breu relació al Santuari i imatge de Nostra Senyora de Castellet. Manresa.</p> | <p>Aquestes moles d'un antic trull d'oli es trobaven situades al peu de la roca del turó sobre el que hi ha la torre del castell de Castellet, on van ser posats l'any 2002. Actualment, des de l'any 2015, estan a l'entrada del poble, a la rotonda abans del pont, com un monument i envoltades d'algunes oliveres. Es tracta de dues moles d'un antic trull o molí d'oli, així com un bací de pedra. Les moles són de diferent diàmetre, una fa 141 cm de diàmetre i l'altre 100 cm de diàmetre. El bací de pedra buidada i amb un bec a un costat, fa uns 30 cm més que la mola d'ample.</p> | 08262-25 | SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Els vestigis del molí o trull d'oli es trobaven a mitja muntanya de Castellet, vora el camí, tot i que no queden restes de l'edifici que albergaria el molí. Era propietat dels senyors de Castellet i, segons Sarret i Arbós (1900), a principis del segle XIX encara estava en funcionament, fent-se càrrec els ermitans de Castellet. Possiblement els vassalls del senyor tinguessin l'obligació de moldre, tot i que no hi ha documentació històrica que ho demostri.</p> | 41.6648200,1.8568000 | 404827 | 4613194 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80577-img202001261121380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80577-img202001261121450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80577-25.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Es troba ubicada a la rotonda de l'entrada del pont, en forma d'escultura, juntament amb unes oliveres. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80578 | Cal Putxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-putxet | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Aquesta masia és la primera que trobem al pujar al barri de les Roques Altes. Aquest barri es va originar cap al segle XVII i podem dir que va ser el primer nucli de població concentrat de Sant Vicenç i que es trobava separat de l'altre nucli que formaven les cases cal Castaño i Sant Joan de Baix, més antigues. Al seu peu hi ha l'església parroquial de Sant Vicenç. És una casa de pedra d'estructura clàssica amb diferents cossos afegits en diferents èpoques. Te planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Per separar el pis d'habitatge de la planta baixa que ara es destina a menjador del restaurant, té dos accessos: la porta de baix allindada i dues al pis a les que s'accedeix a través d'una escala exterior. L'interior de la planta baixa està dividit en dues crugies cobertes amb volta de canó seguit de pedra; la de la dreta era el celler i a ella dóna la boixa de la tina que es troba a l'extrem N-E a l'exterior de la casa. La central està dividia pel mig per un arc i en ells es troba encastada a la paret Est, una premsa de vi. Aquesta ha utilitzat una grossa biga en la que entra el cargol de la premsa que té tallada a la roca la forma de l'estructura quadrada. Actualment s'ha ubicat el recipient d'una altra tina circular. Davant la porta principal de la casa i a l'entorn d'un pati, hi ha un seguit de coberts que antigament es destinaven al bestiar.</p> | 08262-26 | Can Putxet. Pujada de les Roques Altes nº 1. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'avi de l'actual propietària vivia a la casa El Ginebral de Rellinars i es va casar amb la pubilla de cal Putxet de Mura. Més tard va comprar la casa de les Roques Altes de Sant Vicenç per tenir facilitat d'allotjament quan anaven a comprar a Sant Vicenç i aquesta casa va rebre el nom d'on era originària la dona. En aquesta casa hi tenien llogaters que treballaven la terra. Fa uns anys als baixos de la casa i aprofitant els baixos de voltes, s'ha fet un restaurant. Per l'estructura general suposem que la casa és de principis del segle XVIII, ja que la premsa és d'aquesta època aproximadament. Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituint un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. Un d'aquest és el Raval de Roques, que actualment distingeix les Roques Altes i les Roques Baixes, dos barris que queden elevats respecte al nivell del poble ja que queden a la falda de la muntanya de la Balconada o les Roques i davant de Sant Joan de Dalt. Les Roques Altes és un petit barri en que unes poques masies es troben a banda i banda del carrer. Són masies de finals del segle XVIII, època del auge de la vinya i són els darrers vestigis d'una economia agrícola que era present a la zona abans del creixement demogràfic.</p> | 41.6675900,1.8654000 | 405547 | 4613492 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80578-foto-08262-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80578-foto-08262-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80578-foto-08262-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina i conserva una premsa encastada a la paret del celler. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80579 | Cal Cotoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotoliu | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Cal Cotoliu ha estat molt reformada darrerament (entre 1988-89), tot i que conserva la seva estructura original. És una casa d'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'interior de la planta baixa està dividit en dos espais, un transversal en direcció E-W cobert amb volta de canó de mig punt seguida i que era el celler, en el que hi ha la boixa de la tina, un vaixell de roure i una bota; l'altre està dividit en tres espais perpendiculars al primer: a l'esquerra hi ha la tina que actualment està tapada, al centre una volta que dóna accés al pati, i a la dreta una altra volta. En aquest costat de la casa hi ha un cos adossat que també té els baixos en volta i que queda al costat del pou. El pou és accessible des de l'interior de la cuina actual que es situa al pis. Cal assenyalar que fent les obres de reforma es va trobar en un mur una pedra amb la data 1817 gravada i que s'ha utilitzat com a llinda de la porta d'accés a la cuina des del pati. En un d'aquests coberts hi havia dues tines que també estan tapades.</p> | 08262-27 | Cal Cotoliu. Pujada de les Roques Altes nº 13. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituint un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. Un d'aquest és el Raval de Roques, que actualment distingeix les Roques Altes i les Roques Baixes, dos barris que queden elevats respecte al nivell del poble ja que queden a la falda de la muntanya de la Balconada o les Roques i davant de Sant Joan de Dalt. Les Roques Altes és un petit barri en que unes poques masies es troben a banda i banda del carrer. Són masies de finals del segle XVIII, època del auge de la vinya i són els darrers vestigis d'una economia agrícola que era present a la zona abans del creixement demogràfic.</p> | 41.6674600,1.8667800 | 405662 | 4613476 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80579-foto-08262-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80579-foto-08262-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa ha estat molt reformada els últims anys, però s'ha conservat bastant la seva fesomia original. Coneguda també com ca la Felicitat, ja que l'antiga mestressa es deia així (besàvia de l'actual propietari). Té tres tines, però estàn tapades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80580 | Cal Joan Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-domingo | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVII-XIX | La casa està abandonada i es comença a fer una rehabilitació. L'estat general és dolent. | <p>Aquesta casa es troba ubicada a l'extrem sud del terme, a la zona entre la Balconada i Castellbell, a prop del Raval Nou. Ha estat fruit de diferents ampliacions que són visibles en l'estructura general. La casa manté l'estructura de masia clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Davant la façana principal i la que dóna a l'est hi ha un baluard tancat amb un seguit de coberts i murs amb accés des del sud a través d'un portal d'arc de mig punt fet amb maó (de la mateixa època que l'eixida de la casa). A la planta baixa es pot observar l'evolució constructiva. La part més antiga és la que es troba a la banda nord, formada per dues crugies paral·leles cobertes amb volta de canó seguit de mig punt i que es troben en direcció E-W. Més tard s'ampliaria per cada costat E i W, afegint a la banda W una crugia perpendicular a les centrals i també de volta de canó, i per l'oest amb una crugia que té la tina al quadrant nord, i l'escala d'accés al pis al quadrant sud. Pel tipus de tina, circular i folrada amb rajoles de ceràmica marró, pensem que aquesta ampliació pot correspondre a finals del segle XVII. La boixa de la tina dóna al celler de volta, i aquesta té un galze a la boca per recolzar l'antiga tapa de fusta. La tercera fase d'ampliació correspon a la crugia que hi ha davant de la façana. Està formada per una crugia paral·lela a les altres dues. Al mig dóna la porta d'entrada allindada i s'ha fet un encreuament amb la volta similar a una volta de creueria per permetre l'alçada necessària per l'accés. Al pis, sobre aquesta crugia, hi ha una eixida oberta amb cinc arcs de mig punt fets de maó. Per la banda oest es van afegir uns coberts que formen part del tancament del baluard central. El pis segueix l'estructura de la planta, amb una sala central en direcció E-W, una habitació i la tina al costat nord, i l'eixida al costat sud. L'accés es fa a través d'una escala de pedra per l'est. L'eixida, possiblement construïda a finals del XVIII o principis del XIX, té dues etapes constructives ja que els tres arcs de l'esquerra de la façana són diferents que els dos de la dreta i a més es troben separats per un pilar que és part del mur. Aquests dos de la dreta correspondrien a una ampliació feta amb posterioritat. L'eixida va utilitzar-se com part de la casa i en ella hi ha la campana del foc a terra i una pica de pedra de l'aigüera. Les golfes tenen obert el mur del sud a modus d'assecador. La teulada ha estat reparada fa poc i s'ha augmentat una mica l'alçada total de la casa. En general les finestres son petites i hi ha poques, exceptuant les de l'eixida. El material constructiu bàsic és la pedra, tot i que alguna finestra i totes les de l'eixida són de maó. La pedra no està treballada, i tan sols alguna de les cantoneres està ben escairada.</p> | 08262-28 | Cal Joan Domingo. Zona Balconada. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Casa construïda en diferents etapes històriques. La primera corresponent a les dues voltes de la banda nord i que és difícil situar cronològicament ja que no disposem de documentació que ho confirmi. La segona fase corresponent a l'ampliació que es va fer a cada banda E i W incloent la tina. Per la tipologia de la tina ens atrevim a situar-la a finals del segle XVII. La tercera fase correspon a la construcció de l'eixida, possiblement feta al segle XVIII o XIX, mateixa època en que es va fer el tancament del pati davant la casa a modus de baluard. Es tracta d'una casa que no seria de les més importants en els seus orígens, però que l'adquirirà amb el temps diversificant el tipus d'explotació que es sumarà a la vinya. A l'entorn de la casa hi ha diferents barraques de vinya. Els anys 50 al poble coneixien la casa com 'el cortijo del Mingo', ja que hi vivien moltes famílies en els diferents coberts i divisions a la mateixa casa.</p> | 41.6569100,1.8668400 | 405651 | 4612305 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80580-foto-08262-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80580-foto-08262-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80580-foto-08262-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80586 | Can Josepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-josepo | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Casa de planta rectangular i d'estructura clàssica, de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa aprofita un desnivell del terreny de manera que la planta baixa està a nivell del terra per la banda sud i el primer pis també està a nivell del terra a la banda nord. Els murs exteriors són de pedra de diferents mides i l'entorn de les finestres i portes són de blocs de pedra ben tallats. La façana principal té una estructura simètrica: a la planta baixa hi ha la porta al centre amb la llinda tallada per sota amb forma d'arc rebaixat amb la data 1836 gravada i una espitllera a cada costat; al primer pis hi ha un balcó central i dues finestres, una a cada costat; a les golfes, que s'han adaptat com un pis més a sota teulada, hi ha tres finestres, la central més gran i dues laterals més petites. A la façana nord hi havia una tina ubicada al centre amb les parets de la tina de cairons de pedra; més tard es va construir una nova tina folrada amb cairons de ceràmica vermella davant d'aquesta. Aquesta darrera tina va ser utilitzada posteriorment per fer una ampliació de la casa a tota la façana nord que es va cobrir amb una teulada a un vessant amb el caient cap a dins la casa. En aquest cos afegit les finestres i portes eren de pedra amb arc rebaixat i tota la part que correspon al pis és coberta amb volta de mig punt rebaixada en direcció E-W. A l'angle nord-est i al nivell inferior hi ha un celler cobert amb volta de pedra al que donen les aixetes (boixes) de les dues tines); aquest celler es troba a continuació de les tines. El seu interior presenta l'estructura de tres crugies. A la planta baixa les tres crugies estan cobertes amb volta de mig punt rebaixat feta amb pedra posada plana i comunicades entre elles per dues portes a cada una de les voltes laterals. La central està arrebossada i les laterals són de pedra vista. Al fons de la central hi ha l'escala de pedra que porta al pis i que fa angle. A la volta lateral dreta s'han ubicat els diferents objectes que formen la col·lecció privada d'objectes de la casa, i a l'esquerra hi ha la pastera i dos barrils de vi. Als dos pisos l'estructura és igual: la sala al mig i dues habitacions a cada costat de la sala amb les portes amb llindes de pedra. Davant de la casa hi ha encara la caseta que albergava la sínia que pujava l'aigua d'un pou. La riuada de l'any 2000 es va endur la teulada i quasi tota l'estructura de la sínia.</p> | 08262-34 | Can Josepó. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Josepó es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). A cal Josepó es conserven uns pocs documents, aproximadament una vintena, en paper, quasi tots contractes de la terra. El més antic data del 1761 i és un contracte a rabassa morta del mas Fiter per les terres que explotaven els parcers de cal Josepó, això ens situa la casa cronològicament a mitjans del segle XVIII. També conserven diferents monedes, principalment del 1800 i alguns 'ochavos morunos' que ja eren a la casa.</p> | 41.6618400,1.8313100 | 402700 | 4612892 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80586-foto-08262-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80586-foto-08262-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80586-foto-08262-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Coneguda també com Ballarà, pel cognom de la família. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80590 | Can Casaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casaler | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII | <p>Actualment la casa ha perdut la seva fesomia inicial, fonamentalment a l'exterior; però conserva les voltes a la planta baixa, a l'espai que ocupaven els cellers. La façana principal de la casa s'obre a migdia, estructurant-se en tres crugies perpendiculars a la façana; la central i la lateral dreta són cobertes amb volta de mig punt de pedra. Eren antics cellers als que donen les boixes de les dues tines situades a la part de darrera, a la façana nord. Les tines són circulars i folrades amb cairons; una d'elles està dividida per la meitat amb un mur, possiblement per colar el vi a l'altre. La boixa consisteix en un forat central en una pedra a la que s'ha encastat una aixeta. Altre element característic és la llinda de la porta principal. En fer la reforma actual van quedar al descobert unes lletres il·legibles. La volta central té tres trams diferenciats, el primer amb un arc de mig punt al centre i el tercer presenta un desnivell que es tradueix en una diferència d'alçada en la volta que queda una mica més elevada. A l'estructura central s'han afegit diferents coberts. Actualment la casa es destina a restaurant i turisme rural. A l'exterior, a la banda sud, on hi havia els horts i a prop del torrent del Rubió, hi ha les restes d'una sínia que era moguda amb un ruc. Encara resta l'eix central de ferro amb una roda engranada que transmetia l'energia que permetia extreure l'aigua del pou.</p> | 08262-38 | Can Casaler. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La casa pertany a l'antic terme de Vallhonesta, tot i que no apareix a cap fogatge. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els actuals amos de cal Fainé la van comprar al 1710, donant-li el nom actual, ja que abans es deia cal Casalé o Casalet, com encara apareix en alguna cartografia. Segons informació de la propietària, la casa ja existia al 1400 i al 1500, tot i que no ho hem pogut comprovar documentalment. En els seus orígens era una petita casa d'uns 25m² que va ser ampliada amb successives ocupacions. Aquesta part més antiga es correspondria amb el tram central de la volta del mig, ja que hi ha diferenciació en l'obra de cada tram. Posteriorment s'ampliaria la casa en afegir les tines que són les característiques del segle XVII. Al segle XVIII es va convertir en posada dels traginers que feien el recorregut de Manresa a Terrassa i Sabadell.</p> | 41.6811800,1.8685000 | 405825 | 4614997 | 1710 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80590-foto-08262-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80590-foto-08262-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Coneguda també com can Fainé, pel nom del restaurant. Té dues tines. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80591 | Cal Xic de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-de-lagusti-0 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII-XIX | <p>Cal Xic de l'Agustí està situada davant de cal Fainé, al costat sud del torrent del Rubió. És una casa d'estructura clàssica, de planta, pis i golfes amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. No conserva elements remarcables excepte una tina de cairons adossada a la façana nord. L'estructura exterior és de murs de pedra i teulada a un vessant adossada a la paret de la casa; per dintre és circular i folrada amb cairons vermellosos.</p> | 08262-39 | Cal Xic de l'Agustí. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La casa pertanyia a ca l'Agustí de Castellgalí i era una masoveria d'aquesta casa construïda probablement vers el segle XVII. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona com ca l'Agustí. Aquest mas seria d'un parcer què, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència.</p> | 41.6807800,1.8671800 | 405714 | 4614954 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80591-foto-08262-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80591-foto-08262-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi ha dues barraques de vinya situades al seu terme. Té una tina. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80594 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-18 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII-XVIII | En runes | <p>Es conserven les ruïnes d'aquesta casa que es troba ubicada en el conjunt de masos de Vallhonesta, després de cal Sala i abans d'arribar al torrent, a la dreta del camí que porta al conjunt. Amb les restes es pot observar que es tractaria d'una casa petita d'estructura senzilla, amb baixos, pis o golfes sota teulada, coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obriria a ponent. Resten part dels murs exteriors, així com un mur interior que divideix la casa en dues crugies, alguna de les portes de comunicació (una d'arc de mig punt rebaixat de pedra), alguna finestra, però no queda res de la teulada. Degut al mal estat del conjunt i a la vegetació que ha crescut al seu interior, no podem veure si hi ha voltes a la planta baixa, tot i que és molt probable. Conserva també dues tines que estan adossades al mur de llevant, i situades de forma esglaonada. La de més a migdia té el mur extern de forma circular, no conserva la teulada, tot i que havia sigut de un sol vessant, la porta s'obria a migdia i a l'interior hi ha el cup de la tina, circular i folrat amb cairons marrons. L'altra es troba al costat d'aquesta cap al nord, estava dins un cobert quadrat al que s'accedia per una porta que ocupava quasi tota la façana de migdia, tal i com respon a l'estructura característica de les tines de la zona, sense teulada, i amb el cup de la tina circular i també folrat de cairons de ceràmica vidrada.</p> | 08262-42 | La Caseta. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Forma part del nucli de masos de Vallhonesta que es troben a prop de l'ermita de Sant Pere. Es troba entre cal Sala i cal Martí. Desconeixem el nom original d'aquesta casa, tot i que probablement pertanyia a cal Forns, el mas més important d'aquesta zona. La Caseta és el topònim que rep un petit cobert construït al costat del torrent i que albergava la sínia i un dipòsit que emmagatzemava aigua per les cases del nucli de Vallhonesta i que es troba sota cal Martí i davant d'aquestes ruïnes. Possiblement per aquest motiu ens han dit que les ruïnes reben el mateix nom. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència.</p> | 41.6736700,1.8917800 | 407752 | 4614138 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80594-foto-08262-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80594-foto-08262-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80594-foto-08262-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba en ruïnes. Hi ha dues tines. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||
| 80596 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-3 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII-XX | <p>Cal Martí es troba situada al lloc conegut com els masos de Vallhonesta, davant de l'església de Sant Pere de Vallhonesta. Es troba entre les ruïnes de La Caseta i cal Carreres. És un mas d'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els murs son de pedra de diferents mides i reble units amb morter de calç. La planta baixa de la casa presenta tres crugies perpendiculars a la façana, les dues laterals més estretes que la central i totes tres cobertes amb volta de pedra a plec de llibre i de mig punt. La volta central és en direcció paral·lela a la façana, mentre que les dues laterals són perpendiculars. La de ponent era l'antic celler. A l'esquerra de la porta principal es va fer un afegit per fer un terrat a nivell del pis que està suportat sobre una estructura de doble volta de canó. La casa és situada en un desnivell del terreny de manera que la porta de la façana posterior de tramuntana que dóna accés al pis, s'obre al nivell del terra. A la dreta d'aquesta porta hi ha adossada l'estructura d'una tina. L'edifici que alberga la tina és quadrat, mentre que la tina és circular i folrada amb cairons vermells. Té una capacitat de 5000 litres. Es va deixar d'utilitzar ja fa uns quants anys. La boixa de la tina dóna directament al celler. A un cobert a la part de darrera de la casa es conserva una premsa.</p> | 08262-44 | Cal Martí. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquest mas pertanyia a cal Forns fins que el 1774 va ser venut a Ramon Martí de Santa Maria de Viladordis per 100 lliures i a carta de gràcia (empenyorament) (SUADES, 1987; AHCM notari Ratllat, manual 1774, foli 2). Al contracte de venda s'especifica que era un mas deshabitat de cal Forns anomenat 'tros o part de casa', format per una cuina i una habitació a sol ixent i un portal exterior per accedir; a més s'acompanyava d'una peça de terra d'un quartà i mig per fer hort. La casa la va posseir la família Martí fins el 1860, quan Isidre, fill de Josep Martí de Manresa, ven el mas a l'hereu del mas Forns, Joan Pla i Solà (SUADES, 1987; AHCM, notari Ignacio Puig, foli 259). Això mostra que la casa ja existia abans d'aquesta venda; possiblement romangués abandonada un temps i amb aquesta venda va ser rehabilitada, ampliada i possiblement es construís la tina. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Aquest és el cas de cal Martí. Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Segons el propietari actual, aquesta casa la van comprar ja feta fa 8 generacions (comptant la de l'actual propietari), cosa que ens porta aproximadament a la segona meitat del segle XVIII amb la mateixa família.</p> | 41.6739400,1.8933200 | 407880 | 4614167 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80596-foto-08262-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80596-foto-08262-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80596-foto-08262-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. Abans d'arribar a la casa, un cop travessada la riera i a l'esquerra del camí, hi ha una caseta anomenada La Caseta que albergava una sínia que pujava aigua del pou. Actualment es fa amb una bomba elèctrica i la sínia ha desaparegut completament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | ||||||||
| 80603 | Can Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clot | XVIII | <p>La casa es troba situada en un pla prominent, dominant el conjunt de cases del Clot, sota el turó de la Serra. És un mas vinculat històricament a Castellbell, tot i que es troba al terme de Sant Vicenç de Castellet. Forma part del conjunt de cases del Clot de Castellbell i està situada a la banda nord del camí que comunica Sant Vicenç amb Vallonesta per la vall de can Soler o del Clot. És una casa fruit de diferents ampliacions, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre al migdia. Es troba situada en un desnivell del terreny de manera que part de la planta baixa es troba sota el nivell del terra. Està estructurada en dues crugies, la dreta, més ample, coberta amb volta de canó a la planta baixa i de la que parteix l'escala de pedra que permet l'accés al pis. A l'esquerra hi ha una altra crugia paral·lela coberta amb volta però més estreta i feta amb posterioritat, ja que es nota l'afegit a la façana. Darrera, hi ha un cobert adossat a la casa en el que es troben les tres tines juntes, dues quadrades i una circular, totes folrades amb cairons de ceràmica. Les boixes donen al celler principal. A la llinda de la porta de les tines hi ha gravada la data 1777, igual que a una porta que hi ha al mateix lateral de la casa.</p> | 08262-51 | Can Clot. El Clot. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>No disposem de documentació històrica de la casa i tan sols comptem amb les dates gravades a les llindes que ens situen cronològicament la casa a finals del segle XVIII: any 1777. La casa va ser realitzada en diferents èpoques, amb una primera fase en la que es van construir les tines i la volta més gran del celler, i una ampliació posterior al costat. L'actual propietari la va adquirir fa 25 anys en estat quasi de ruïna i ha fet importants rehabilitacions tot i conservant l'estructura general originària.</p> | 41.6659900,1.8868500 | 407330 | 4613291 | 1777 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80603-foto-08262-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80603-foto-08262-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 | |||||||||
| 80606 | Can Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xesc-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>És una casa d'estructura senzilla, de planta quasi quadrada, amb planta baixa i pis, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'interior de la casa no té volta. Té dos coberts afegits a cada costat que ara formen part de l'estructura de la casa. El de la dreta és una antiga pallissa i el de l'esquerra forma una volta a la planta baixa ja que hi donava la boixa de la única tina que es troba adossada a la casa per la cantonada nord-oest. Davant la casa hi ha una altra estructura suportada sobre una volta que possiblement sigui una altra tina. La casa cal Monclar era antigament les corts de cal Xesc.</p> | 08262-54 | Can Xesc. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Xesc es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament).</p> | 41.6616800,1.8315100 | 402717 | 4612874 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80606-foto-08262-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80606-foto-08262-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml