Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80553 | Nucli urbà de Sant Vicenç de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-vicenc-de-castellet | <p>AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. El Bages, el Berguedà i el Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII-XIX | <p>El municipi de Sant Vicenç de Castellet està situat al sector meridional del Bages, per ell discorre el Llobregat en direcció nord-sud, que ha configurat la vall al·luvial on es localitza el municipi. Aquesta conca d'erosió, limita al nord amb els relleus tabulars de Castellgalí, a l'est amb la serralada de Vallhonesta i a l'oest amb la de Castellet. El relleu és força pla, amb variacions d'altitud que oscil·len entre el 200 i els 600 metres. Es distingeixen clarament 7 zones al terme, delimitades per la seva evolució històrica i relació geogràfica amb el territori: el poble de Sant Vicenç, en el que podem distingir el nucli antic, el Raval de les Roques (Altes i Baixes) i el barri de la Balconada; el Clot i Raval Nou; Castellet amb el barri de la Farinera i el polígon industrial al seu entorn; Clot del Tufau, depenent eclesiàsticament i relacionat geogràficament amb Castellgalí; Serrat de la Beguda, depenent eclesiàsticament de Castellbell; Vallhonesta, amb una independència històrica clara fins el segle XVIII; Boades, amb relació geogràfica amb Castellgalí. Cal destacar que l'estructura territorial queda partida pel pas del riu Llobregat que divideix el territori en dues zones clarament diferenciades. La població està bàsicament concentrada al poble, mentre que a la resta és disseminada en masies, formant tres nuclis de masos, el de Vallhonesta, el del Clot del Tufau i el Serrat de la Beguda. Podem dir que al poble hi ha una certa qualitat urbanística, ja que els edificis generalment no excedeixen de dos pisos. Pel que fa al poblament disseminat, ha experimentat un lleuger increment els darrers anys amb la restauració de masies dels petits nuclis de Vallhonesta, Clot del Tufau i Serrat de la Beguda, fonamentalment com a primeres residències. Les masies de Sant Vicenç es van configurar entorn a l'economia agrícola de la zona, marcada per l'explotació de la vinya. Hi ha alguns grans masos dels que depenien altres petites cases de rabassaires que explotaven la terra. Entre els masos més importants destaquen Els Fabrers, can Cases, can Fiter (a la zona del Clot del Tufau); can Marcet, can Forns, Sant Jaume, can Serra, les Vinyes (a Vallhonesta); el Clot de la Serra, can Solé (a el Clot); Ginferrer, Sant Joan de Dalt (al poble); les Vives (a la Farinera). Pràcticament tots els masos tenen tines que tipològicament es poden situar entre els segles XVII-XVIII, així com barraques de vinya escampades per les terres que explotaven i que confereixen una característica destacable al territori. El nucli urbà està marcat pel pas de les dues vies de tren que parteixen el casc urbà, i delimitat pel pas del riu Llobregat i la carretera C-55, i per l'autopista C-16. Hi destaquen sis barris molt ben diferenciats per aquestes divisions: el nucli antic que manté una estructura reticulada (entre l'Avinguda Secretari Canal, el Passatge dels Catalans, cal Balet i la via de Renfe), el Barri de les Roques (entre la via de Renfe, el bosc de Sant Joan de Dalt, el Torrent de cal Sant Joan, i la Balconada), el barri de l'institut (delimitat per la via de Renfe i el Torrent de cal Sant Joan fins a la sortida de la carretera del Pont de Vilomara), el barri del Dr. Trias centrat en aquest carrer (delimitat per la via de Renfe, l'Avinguda Secretari Canal, la via dels Catalans, i el magatzem de Potasses), el barri que queda entre el Llobregat i la via dels Catalans, la Balconada (barri nou de xalets), el barri de la Farinera (a l'altre banda del Llobregat, i on hi ha crescut un polígon industrial). L'estructura urbana és majoritàriament de cases de planta i dos pisos, que s'ha mantingut també en l'obra nova. Hi ha un important nombre de cases construïdes durant els anys 20 i 30 del segle XX, que mantenen unes característiques molt concretes d'aquesta època entre el modernisme i l'art decó. Destaca la presència de diferents places i zones verdes repartides per tot el nucli, així com l'estructura de carrers en retícula, fet que mostra la modernitat del nucli.</p> | 08262-1 | Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La història de Sant Vicenç de Castellet és la de dos nuclis que es van mantenir diferenciats fins el segle XIX: Castellet i Vallhonesta. El lloc de Castellet és documentat des del 1001, data en que apareix esmentat el castell en una butlla del papa Silvestre II al bisbe Sal·la d'Urgell. Les primeres notícies de l'església de Santa Maria de Castellet són del 1205, essent l'actual edifici del segle XIII i construït sobre el més antic pre-romànic. L'edifici romànic fou molt modificat l'any 1884. De l'església procedeix una talla romànica de la Mare de Déu de Castellet que es guarda al mas Les Vives. L'enclau de Vallhonesta es va mantenir com a municipi diferenciat del de Castellet. Conserva encara el seu caràcter rural d'origen medieval, i la seva ubicació l'ha consolidat com una de les portes d'entrada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Era un domini comtal que el 1115 apareix infeudat als Guàrdia de Montserrat com a Castlans. Aquest nucli rural de Vallhonesta conserva una part molt important del patrimoni del municipi. En destaca l'ermita romànica de Sant Pere, construïda el segle XI amb ampliacions del XIII, parròquia del terme fins el 1592 en que passà a ser sufragania de Sant Vicenç de Castellbell fins el 1685 en que passà a Sant Vicenç de Castellet. També el pas del camí Ral Barcelona-Manresa ha sigut un important element en la història de la zona des de l'Edat Mitjana. En quant a la morfologia urbana del poble, aquesta és totalment moderna i està lligada estretament al procés d'industrialització que es viu al segle XIX, i més concretament a partir de la dècada dels 1860-70, que es quan el poble comença a créixer gràcies a la instal·lació de fàbriques tèxtils que aprofiten l'aigua del riu com a força motriu. Un altre estímul pel desenvolupament va ser la construcció del ferrocarril Barcelona-Zaragoza. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques i el Raval Nou, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia (Llibre d'actes de l'Ajuntament, 23 de juny de 1871. AMSVC), carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Aquesta urbanització és possible gràcies a la Desamortització que va provocar la subhasta, a finals del 1859, de les terres de l'antiga heretat de Castellet que llavors pertanyia a l'Hospital de la Santa Creu. Bona part va ser comprada per pagesos benestants, alguns dels quals van cedir terres per equipaments del poble, com és el cas de la zona on es troba l'Ajuntament. La construcció dels ferrocarrils (Barcelona-Zaragoza al 1850; Catalans al 1924), el pont sobre el Llobregat al 1923; l'establiment de fàbriques (Mercader, 1850; Castells, 1870; Balet Vendrell, 1861; Armengol, 1893), va propiciar aquest augment de població i creixement del poble. En definitiva, la seva situació privilegiada, vora el riu, lloc de pas de vies de comunicació (ferrocarril, carretera), han estat factors claus per al seu desenvolupament.</p> | 41.6655900,1.8638400 | 405414 | 4613272 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80553-foto-08262-1-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El municipi compta amb un Pla General d'Ordenació Urbana de 27-7-1983. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80554 | Castell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellet | <p>MONTANYA, F. (1948). Monografía histórica del castillo y santuario de Castellet. Sant Vicenç de Castellet. SANCHEZ, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. P. 156. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Volum V. Dalmau Ed. Pp. 772-778. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pp. 484-486. SARRET I ARBÓS, J. (1900). Breu relació al Santuari i imatge de Nostra Senyora de Castellet. Manresa. VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. MARTÍN, R. I altres (1987). Sant Vicenç de Castellet. A Història del Bages. Vol. II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs. 429-456).</p> | XIII | <p>El Castellet es troba a la banda dreta del riu Llobregat, dalt d'un turó rocós en el que hi ha el santuari i el castell. L'únic element que queda actualment de l'antic castell és la torre, que s'aixeca a l'extrem meridional del turó i construïda el segle XIII. De la resta d'elements, situats a la banda septentrional i més aplanada del serrat, tan sols resten algunes bases d'una muralla que s'adapta a la topografia del terreny i adquireixen forma el·líptica i de manera discontínua. Els murs fan uns 70 cm de gruix tot i que hi ha variacions, i amb diferents alçades arribant als 3 metres màxim. A la banda de migdia es poden veure clarament els basaments dels murs que formen dos compartiments perfectament delimitats. En un dels murs encara són visibles els galzes d'una porta en una obertura al mur. Restaven també vestigis d'un enllosat, situats entre la paret de tramuntana i l'estança de ponent, però que amb la darrera restauració han quedat molt tapats amb terra. La torre és una construcció prismàtica, de planta quadrada amb parets de carreus de pedra de 9 metres d'alçada de 90 cm de gruix a la base. A l'interior hi havia tres nivells, perceptibles pel desgruixament dels murs interns en els que es recolzarien uns empostissats. El tercer pis utilitzava com a paviment el mateix sostre de la torre formant un terrat. L'aparell és fet amb blocs de pedra voluminosos escantonats barroerament i disposats en filades horitzontals. Les quatre cantoneres estan reforçades amb blocs més grossos polits, tot unit amb morter de sorra i calç. Quatre merlets rematen la part superior de la torre. La porta d'entrada és de mig punt adovellada, oberta a la cara nord i a peu pla, tot i que en estar la torre construïda sobre una base rocosa és necessària una escala de pedra per accedir. Té dues finestres d'arc de mig punt a nivell del primer pis, una a llevant i altra a ponent. El 1278 el castell va patir la primera destrucció, tot i que el 1352 seria reconstruït en part, per tornar a ésser destruït durant la guerra civil (1462-1572) (SARRET I ARBÓS). És molt possible que la torre fou construïda a finals del segle XIII. La zona pateix erosió natural i això provoca que es separin pedres i hi hagi moltes esquerdes a la base del turó en el que es troba el conjunt. Durant la primera meitat del segle XX es van trobar fragments ceràmics de color rogenc a la vessant del turó, que van ser classificats com ibèrics. Una posterior neteja realitzada pel Centre Excursionista de Sant Vicenç tan sols va proporcionar mostres de ceràmica medieval, i no hem pogut veure els fragments presumiblement ibèrics, cosa que en fa posar en dubte l'existència d'ocupació anterior.</p> | 08262-2 | Castell de Castellet. Zona La Farinera. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El castell de Castellet és documentat des del 1001, en la butlla del Papa Silvestre II al Bisbe Sala d'Urgell, tot i que no és prou específic per assegurar que es tracti d'aquest Castellet. El 1099, en la butlla del Papa Urbà II al Bisbe Ot d'Urgell ja es cita com a propietat Castellet sota Manresa. En ser una propietat llunyana difícil de controlar, el 1179 el Bisbe Arnau de Preixens vengué al rei Alfons I el Cast el castell de Castellet, passant així a domini comtal. Els comtes infeudaren el castell a una família que es va posar el cognom de Castellet i que eren també senyors de Vacarisses. El 1278, Humbert de Rocafort (de Rocafort, Mura i Castellbell), gendre de Guillem de Castellet, destrueix el castell i s'apoderà en assassinar a Guillem. Entre 1279 i 1306 el posseïa Humbert de Rocafort, casat amb Sibil·la de Castellet. En morir aquest va quedar al davant de les possessions la seva vídua fins el 1315 en que heretà la seva filla Blanca casada amb Ramon de Cirera que serà senyor de Castellet i que traspassà el domini de Castellet al noble manresà Guillem de Camps el 1352, que realitzà una restauració important del santuari de Castellet. En època de Sibil·la la situació no devia ser econòmicament gaire bona ja que aquesta es va vendre els masos Vives i Serrahima l'any 1279 al noble A. Grevalosa de Manresa, i més tard el mas Villalonga situat a la sagrera de Sant Vicenç a Romeu Ricolf. Majoritàriament la població estava formada per remences, tal i com es dedueix de la redempció de Ramon Cases el 1342. Guillem de Camps, senyor de Castellet i de Castellbell, el 1360 va vendre les seves propietats a Joan de Segalers, ciutadà manresà. Essent hereua la seva filla actuà com a procurador Eimeric de Sallent que va ser nomenat hereu en morir aquesta sense fills junt a Anton Guillem de Muntanyans. Succeïren als Muntanyans els Cardona de Barcelona al 1549. Pau Amat i Cardona va ser senyor el 1648. L'últim senyor de Castellet va ser Marià d'Alegre d'Aparici i d'Amat, nomenat baró de Castellet el 1797 per Carles IV. En morir sense fills deixà tota la seva herència a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. A finals del segle XIX hi van aparèixer a la costa diverses cistes que actualment ja no existeixen (DAURA, 1995).</p> | 41.6640300,1.8510500 | 404347 | 4613113 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80554-foto-08262-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80554-foto-08262-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80554-foto-08262-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | BIC per la Llei 16/ 19850625, i Decret de Castells 22 abril 1949. Segons Joaquim Sarret (1900), en fer la restauració del santuari el 1884, es van trobar ossos humans així com lloses sepulcrals procedents del possible cementiri antic del santuari i que alguns historiadors han relacionat amb un passat ibèric de Castellet (VILA, 1986). Les darreres obres de restauració van iniciar-se el setembre de 2001 per iniciativa de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet amb la col·laboració de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. L'objectiu de les obres era fer un sanejament dels talussos del turó, fixar-ne la base, i relligar la part superior de la muntanya amb ancoratges. Cal assenyalar que la base del turó de Castellet està formada per grans roques on els darrers anys s'hi havien format grans esquerdes que feien perillar la seva estructura. La restauració del turó de Castellet va ser la primera fase de l'actuació feta per l'Ajuntament de Sant Vicenç. D'altra banda, les greus deficiències estructurals i de conservació de l'ermita de Castellet van originar encarregar un estudi de restauració i rehabilitació de l'ermita de Castellet. Les actuacions més importants van finalitzar al principis de 2003. Per fer de tot el conjunt un entorn més agradable i destacar la importància de l'indret per al municipi la zona ha estat enjardinada i està en marxa un projecte d'il·luminació del conjunt arquitectònic. El canvi de titularitat del Bisbat de Vic al consistori de Sant Vicenç es va realitzar el 13 de març de 2003. El conjunt restaurat i rehabilitat va ser inaugurat el 13 d'abril de 2003. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||
| 80555 | Sant Pere de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vallhonesta | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XI-XII | <p>L'església de Sant Pere de Vallhonesta es troba a la banda de llevant del municipi, al vessant meridional de la vall del torrent de Rubió i dominant el petit enclau dels masos de Vallhonesta. És una església construïda al segle XII a partir d'obres anteriors (segle XI i probablement pre-romànic). És d'una sola nau amb l'absis a llevant decorat amb cinc grups d'arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d'arc de mig punt, cobert amb volta de quart d'esfera i sobrealçat a partir dels arcs llombards amb un aparell més petit. L'element més singular és el campanar a ponent, que forma quatre obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que continua respecte el mur de l'església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de petites dovelles. En el mateix mur, a més dels forats de les bastides, hi ha una espitllera central. L'interior es troba bastant malmès, tot i que conserva una antiga decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé idèntiques a les del Marquet o Matadars, però que es van malmetre al ser decorada i pintada de nou el 1884. Al mur de tramuntana hi ha l'afegitó d'una sagristia també tardana a la que s'accedeix a través d'una porta des del costat esquerre interior de l'absis. La volta interior, de canó, va ser revestida tardanament per altra volta recolzada sobre dos arcs formers adossats interiorment als murs de la nau, per això l'interior és força més estret que l'exterior. La portalada s'obre al mur de migjorn, d'arc de mig punt adovellat, que va ser reoberta en la restauració entre 1952-55, tapant la porta tardana que s'obria al mur de ponent. A la part final de l'església hi havia un cor modern al que s'accedia per una escala al costat de la porta. També es conserva un sarcòfag de pedra romànic, així com la pedra de l'antic altar que ara es troba a l'exterior de l'església. A l'interior hi havia dos altars laterals que van desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936: un dedicat a la Verge del Roser i altre Sant Josep. També es va malmetre el campanar, ja que van robar les campanes posant dinamita.</p> | 08262-3 | Sant Pere de Vallhonesta. Zona Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'església es trobava dins l'antic terme de Vallhonesta que constava com un enclau a part del de Castellet i ja documentat al segle XII com a domini comtal. Inicialment Vallhonesta formava una quadra jurisdiccional independent que va estar en mans de diferents famílies feudals. El 1115 els feudataris eren els Guàrdia de Montserrat, i no tornem a saber res més fins el 1375, quan el rei vengué la seva jurisdicció juntament amb les de Mura i Granera a Pere de Planella; a mitjans del segle XVI fou propietat de la família Aymerique i, per aliança matrimonial, passà als senyors de Rajadell i Vallformosa que la posseïren fins al segle XIX. Des de l'any 1850 forma part del municipi de Sant Vicenç. Hi ha poca documentació referent a l'església, essent la primera del 1115, quan Bernat de Guàrdia dóna a la seva muller Ermesseda béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta; posteriorment es citada a les llistes de les parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154, en les que trobem la parròquia de Valle honesta; a les llistes del 1361 i de 1438 ja no surt, probablement perquè perdé la condició de parroquial degut a la pesta negra, passant a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet; el 1685 és sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, tornant a dependre de Castellet el 1870, quan aquesta recupera les funcions parroquials. Es constaten diferents etapes de construcció. La part més antiga és l'absis i l'inici de la nau, corresponents al segle XI. La resta de la nau s'edificà més tard possiblement per a reemplaçar una nau pre-romànica i que posteriorment es va refer en part el mur de ponent on s'assenta el campanar. Aquestes darreres obres sembla que es van fer a finals del segle XIII. El revestiment de la volta és la remodelació més moderna. Entre 1952 i 1955 va ser restaurada, amb campanyes posteriors que han millorat l'exterior principalment. L'any 1979 es crea la comissió de veïns de Vallhonesta. Es va fer una segona restauració assessorada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i l'assessorament de l'arqueòleg Ramon Camprubí, entre el 1983 i 1985, es repiquen i rejunten els murs exteriors, s'enderroca el cor i es consolida el campanar. De l'any 1936 al 1953 no es va celebrar culte, però des del 1954 es celebra cada any la festa del Panellet el dia 1 de maig.</p> | 41.6738700,1.8878600 | 407426 | 4614165 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80555-foto-08262-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80555-foto-08262-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80555-foto-08262-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Per tal de visitar l'interior de l'església cal demanar que obri el Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet. El dia 1 de maig es celebra l'Aplec del Panellet. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80562 | Vegetals fòssils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetals-fossils | <p>FOLCH, R. (1988). Registre fòssil. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 15: 174-75. Barcelona.</p> | <p>Als voltants de Sant Vicenç de Castellet s'han trobat els vegetals fòssils més antics pertanyents a l'era cenozoica. Les impressions vegetals apareixen sobre gresos de color groguenc. S'utilitzen com a material de construcció i es troben intercalades en l'eocè marí.</p> | 08262-10 | Sant Vicenç de Castellet, terme. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | 41.6627100,1.8463500 | 403954 | 4612971 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El coneixement d'aquestes impressions vegetals s'ha fet a través de la Carta Paleontològica de Catalunya. | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||||
| 80563 | Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc | <p>MONTANYA, F. (1948). Monografía histórica del castillo y santuario de Castellet. Sant Vicenç de Castellet. SUADES, J. (1988). 'L'església neogòtica de Sant Vicenç de Castellet: història de la necessitat i les dificultats econòmiques de la seva construcció'. Dovella nº 29, Manresa, p. 13-17. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XIX | <p>Edifici de planta basilical, amb una nau central i capelles laterals comunicades entre si, i absis orientat a tramuntana. La façana principal conserva les característiques inicials del temple tot i que la part alta es va modificar més tard. La porta central està formada per un arc ogival apuntat i suportat sobre dues columnes laterals, conservant la primera fesomia; la part alta va ser modificada i remata l'edifici en una teulada a doble vessant amb una finestra apuntada al centre i tres a cada banda més estretes. A dins l'arc hi ha una ceràmica amb l'imatge de Sant Vicenç obra de Sendo Vall. A cada costat de la façana s'havia d'erigir una torre-campanar, però tan sols es va construir la del costat esquerre, amb tres pisos amb una finestra a cada cara i a cada pis i rematat el segon amb arcs cecs llombards. A la banda del campanar que dona a ponent hi ha un rellotge que va ser donat per Maria Ginferrer l'any 1920. Les façanes laterals exteriors estan decorades amb finestres ogivals cegues; tres a cada banda, tantes com capelles interiors. Entre el sostre de les capelles laterals i el de la nau principal hi ha el mur de la nau en el que s'obren finestres circulars que proporcionen llum natural a l'interior. La construcció és de pedra en els paraments i maó a les finestres i arcs cecs laterals. La nau interior es coberta amb volta de creueria i teulada a doble vessant de teula a l'exterior. Actualment la façana es troba arrebossada i pintada. És un edifici eclèctic, amb predomini del neogòtic (arcs ogivals, voltes de creueria), imitant l'estil gòtic, tot i que també té alguns elements del romànic, com els arcs llombards de la torre campanar.</p> | 08262-11 | Carrer Montseny s/n. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'actual edifici de l'església parroquial de Sant Vicenç de Castellet va substituir una petita església romànica en créixer la població. Amb l'expansió industrial del municipi i l'increment de població que el va acompanyar, es va fer palesa la necessitat d'ampliar el temple existent o bé construir un de nou, impulsat pel rector mossèn Guiu. A l'acta municipal del dia 1 de març de 1872 (AMSVC) es fa la primera referència a la necessitat d'ampliar el temple i traslladar el cementiri que es trobava al costat. L'any 1877 es fa un expedient per demanar subvenció per erigir un nou temple. El 16 de novembre de 1879 es col·locà la primera pedra i es comença la construcció seguint el projecte de l'arquitecte Josep Torras i Argullol. El 21 de gener de 1881 es va beneir i inaugurar el temple, tot i que encara no estava acabat del tot degut a problemes pressupostaris. Encara al 1884 s'estava treballant en els fonaments. El 1927 encara faltaven moltes obres per tal d'acabar el temple, ja que l'Ajuntament va destinar diners a altres projectes més urgents, com el pont o el clavegueram. Abans de poder acabar les obres, el 6 d'octubre de 1934, amb motiu d'unes convulsions socials al país, es va calar foc a l'edifici destruint-se molts elements interiors com els retaules i ensorrant-se el sostre. Entre 1934 i 1935 es va reconstruir i es va transformar el seu aspecte per tal de donar-li la fesomia d'un edifici acabat tot i que diferent al projecte original. Es va modificar la façana principal seguint el nou projecte de l'arquitecte diocesà Josep M. Pericas, que no va incloure el rosetó central i la segona torre-campanar simètrica a la ja existent. En construir la nova església es va enderrocar l'antiga i es va canviar la ubicació del cementiri. La primitiva església advocada a Sant Vicenç es trobava entre cal Ginferrer i cal Castaño, a l'actual plaça Sant Vicenç (al carrer Vilomara nº 3) i tenia el cementiri al costat. La primera notícia històrica de l'església és de l'any 1315, en una escriptura signada per Sibil·la, senyora de Castellet (MONTANYÀ, 1948). Desconeixem l'estructura de l'antiga església, tot i que probablement seria de factura romànica i de petites dimensions. Aquesta era sufragania de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Pels volts del 1870 l'església de Sant Vicenç recupera les funcions de parroquial i són sufragànies d'ella les esglésies de Sant Pere de Vallhonesta i Sant Jaume de Vallhonesta. Pertany a la diòcesi de Vic. L'any 1920, Maria Ginferrer Viladés va llegar uns diners a l'església per tal de posar un rellotge al campanar.</p> | 41.6674200,1.8644800 | 405470 | 4613474 | 1879 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80563-foto-08262-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80563-foto-08262-11-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Josep Torras i Argullol. Façana de Josep M. Pericas. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80564 | Sant Jaume de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-vallhonesta | <p>SANZ, D. (2004). Projecte de restauració i rehabilitació del conjunt arquitectònic de Sant Jaume de Vallhonesta. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. Març de 2004. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XII-XVI | <p>La capella de Sant Jaume es troba a la banda sud del conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta. És tracta d'una capella d'origen romànic refeta al segle XV, en bon estat de conservació gràcies a que es troba tancada. Té una nau central coberta amb volta de canó acabada en absis semicircular i una nau annexa a la dreta coberta amb teulada d'un vessant. Conserva un cloquer d'una finestra sense campana situat sobre el mur de la porta principal i al centre d'aquest; a la part superior hi ha una creu de ferro. La porta s'obre a la banda est i és d'arc de mig punt adovellat de pedra. La dovella central conserva una inscripció en mal estat, amb una creu central, la data 1479 a la part inferior i la inscripció que diu que va ser reformada per l'hereu Marcet. L'interior no presenta elements remarcables i es troba arrebossat. L'obra exterior és de pedra de diferents mides amb les cantoneres de blocs ben escairats i el sotateulada a la banda del mur té una decoració pictòrica formada per un seguit de signes vermells sobre un estuc de calç blanc. Es troba situada en un desnivell del terreny i sobre roca. Darrera de l'església hi ha la font de Sant Jaume, que alimentava la primera basa de l'hostal i després passava cap al pati. També hi havia una pedra de molí d'oli molt gran.</p> | 08262-12 | Sant Jaume de Vallhonesta. Zona Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta es troba situat en la carena de la serra de Sant Jaume, orientat en sentit est-oest i al peu del camí Ral Barcelona-Manresa. El conjunt està format per diversos edificis, el mas i l'hostal amb un estat de conservació pèssim, i l'església, que es conserva en bon estat. Tot i que l'església és d'origen romànic constant que el 1154 era parròquia, l'any 1479 va ser reformada per l'hereu Marcet, propietari del mas, tal i com consta a la inscripció de la dovella central de la porta. Eclesiàsticament la parròquia va deixar d'exercir com a tal essent la darrera constatació com a parroquial al 1154, moment en que passaria a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet. Tenim constància de que fins al segle XVII s'hi celebrava la Festa del Panellet. El 12 de setembre de 1689 el bisbe de Vic, Antoni Pasqual, en una visita pastoral va prohibir fer-hi missa ja que la capella no disposava dels ornaments per la celebració, i demanava que l'almoina de pa cuit que es donava als pobres es traspassés a l'església de Sant Pere de Vallhonesta. Aquesta tradició es va mantenir fins al començament de la Guerra Civil i es va recuperar l'any 1954. L'enclavament de Vallhonesta el trobem documentat el 1115 com a domini comtal, i es devia estructurar al voltant d'uns pocs masos localitzats de forma dispersa pel seu terme i centrats en les dues esglésies: Sant Jaume i Sant Pere. Al 1352 pertanyia a la noble família manresana dels Planella, per compra al rei Pere III (arxiu particular de Mn. Josep Lladó de Manresa ( Diari Castellet, 14, 1948). A mitjans del segle XVI era de la família Aymerich i per aliances matrimonials passà als senyors de Rajadell i de Vallformosa que el posseïren fins a finals del XIX. La població es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. La crisi de la baixa Edat Mitjana va reduir la població a 4 focs i no és fins a principis del segle XVIII que es nota una recuperació substancial amb els 45 habitants censats l'any 1717.</p> | 41.6776400,1.9024800 | 408648 | 4614568 | 1479 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80564-foto-08262-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80564-foto-08262-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80564-foto-08262-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Coneguda també com Sant Jaume de l'Erm. | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80565 | Els Fabrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fabres | <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIII-XIX | <p>Els Fabrés és una de les cases importants de la zona del Clot del Tufau. Actualment és una casa molt homogènia, fruit d'ampliacions de diferents èpoques. És de planta rectangular, amb planta, pis i golfes que s'han habilitat com un altre pis-habitatge; coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Actualment hi ha un accés directe als dos pisos des de l'exterior per la façana nord a través d'una escala moderna entre les tines i el pou. La casa té dues crugies principals a les que s'han afegit dues tines al nord i una eixida al sud. La porta principal, a llevant, s'obre a un petit baluard al que s'accedeix des de l'exterior a través d'una porta exempta d'arc de mig punt adovellat; aquesta també és d'arc adovellat amb llargues dovelles i una inscripció; la central es troba oberta a la crugia dreta, de manera que no queda centrada en la façana. La inscripció es troba inscrita en un medalló en relleu, a sobre el crismó (JHS) i a sota la data 1576. Ens ha comentat el propietari que quan va comprar la casa en una altra dovella de la porta hi havia la data 1425, però que estava en mal estat hi ha desaparegut amb el temps. Sobre la porta hi ha un balcó al primer pis i un balcó al segon. La llinda del balcó del primer pis és tallada en pedra amb formes ondulades. L'interior de la planta baixa està dividit en dues crugies paral·leles al carener i que formen dos trams diferenciats cada una d'elles. La que s'accedeix per la porta principal està coberta amb volta de canó seguida; a la banda dreta donen dues boixes de dues tines que ara es troben sota el primer pis de la casa, a l'entrada; aquestes tines eren de planta quadrada i ara es troben tapiades. Una de les boixes queda sobre un cup circular excavat a la pedra que queda sota el nivell del terra i que serviria possiblement per decantar el vi. Al fons una porta allindada de pedra dóna accés a un espai amb sostre pla sostingut sobre bigues de fusta que està suportat per un arc diafragma al centre en direcció perpendicular al carener. Aquesta és la part més antiga de la casa, on es troba ubicat el celler amb cinc vaixells de roure de grans dimensions. Els murs són d'un aparell gros i ben escairat amb presència d'opus spicatum. El mur de llevant és quasi tot d'opus spicatum d'una factura molt acurada i el de migdia té també part d'opus que és visible des de la crugia de l'altre costat. A aquest celler dóna la boixa d'una de les dues tines exteriors. La crugia de l'esquerra té tres trams diferenciats: el primer, més a llevant, és cobert per dues voltes de creueria de pedra; el segon i el tercer són coberts amb volta de canó de maons, fet que mostra que seria la part més moderna de la casa. La façana de migdia és singular, ja que el primer tram del costat de llevant, més antic, té una eixida al primer pis amb dos arcs, i una altra al segon pis amb tres arcs; a la banda esquerra, cap a ponent, hi ha un cos afegit a la façana que té una eixida amb dos arcs al primer pis. La casa té un total de quatre tines, dues tines a l'interior de la casa que han quedat tapiades sota la nova entrada feta al nord, i dues exteriors, en una construcció adossada a la façana de tramuntana. Aquestes dues tines són de planta quadrada i folrades amb cairons de ceràmica vermellosa. La boixa d'una dona al celler de l'arc diafragma, i l'altre dona a la mateixa façana, quedant ara tapada per la nova escala exterior d'accés. A la banda de llevant de l'escala hi ha una cisterna-pou de planta exterior quadrada, accessible des de una finestra del pis. Al pis es conserva l'estructura basilical amb la sala al centre, l'escala que comunica amb els cellers a la crugia esquerra i al fons (sobre els trams de crugia de ponent) hi ha les habitacions que conserven les llindes de pedra i una habitació amb alcova.</p> | 08262-13 | Els Fabrés. Zona Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La data més antiga de la casa és la que ens proporciona la inscripció d'una antiga llinda de porta, l'any 1425, confirmada pel fogatge de 1497, quan era de Berthomeu Fabrés (IGLÉSIES, 1991). L'any 1519, la filla de Bartomeu Febres, es casà amb Miquel Serra, hereu dels masos Serra i Figuera de Vallhonesta (ACA, D, Can Falguera, lligall 8). Al fogatge de 1553, hi surt Bertomeu Fabrés (IGLÉSIES, 1979). Tot i així, podem assegurar un passat anterior de la casa si tenim en compte l'arc diafragma i l'aparell d'opus spicatum del celler que ens remuntaria tipològicament al segle XIII, i mostrant que la primera casa era de petites dimensions, com una torre, i que ocuparia aquest espai. Posteriorment es van anar fent afegits per engrandir la casa, essent el primer la volta de la crugia central i les tines, possiblement entre els segles XVI i XVII. Al segle XVIII es farien les dues voltes de creueria i al XIX les de maó. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 9 parcers i era propietat de Jaume Enrich i Fabrés, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fiter. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. El pare de l'actual propietari, Joan Torné, va comprar la casa l'any 1942 al Sr. Casajuana de Sant Fruitós. Va ser rehabilitada fa pocs anys pel paleta Escorsell, que a la zona és considerat un dels que realitza l'obra de manera tradicional respectant lo antic. Joan Molgosa va fer un estudi de la casa fa uns anys per encàrrec de la família i va trobar documentació a l'Arxiu Comarcal de Manresa, en concret un inventari de la casa del 1799.</p> | 41.6635900,1.8405100 | 403469 | 4613075 | 1425 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80565-foto-08262-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80565-foto-08262-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80565-foto-08262-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La masia conserva altres elements destacables com un recipient per l'oli a l'interior, una mola de pedra d'esmolar recolzada a la façana exterior, i una mola de molí fariner que es conserva al jardí i que es va pujar de la veïna riera de Castellet. També hi ha una premsa de vi al celler. A més, la casa té una barraca de vinya, però es troba al terme de Castellgalí. La terra d'aquesta casa es troba repartida entre els termes de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí. Dins la propietat de la casa hi ha una sínia per regar l'hort que es troba al peu de la riera de Castellet. S'ha localitzat també una base de premsa de biga als entorns de la casa. Cal assenyalar que el Sr. Ignasi Torné és col·leccionista de tractors antics, i a més es aficionat a fer fotografies de barraques de vinya, tenint fotografiades moltes del terme de Castellgalí principalment. Té quatre tines, dues d'elles tapades. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80571 | Cal Ginferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ginferrer | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. VILA, M. (1955). La masia Ginferrer. Castellet núm. 127, agost 1955.</p> | XV-XVI | <p>Aquesta casa es troba situada al mig del poble. És d'estructura gran i ha estat fruit d'ampliacions en diferents èpoques. És de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a quatre vessants, façana principal que oberta a ponent. Les diferents ampliacions i remodelacions han tapat l'estructura original tot i que es pot veure que era una casa important per les seves dimensions. L'interior s'estructura en tres crugies perpendiculars a la façana, cobertes amb volta de canó; a la crugia central, a la que dona l'escala d'accés al pis, la primera part de la volta és de crugia i de maó. Hi ha una porta adovellada que dona accés a aquest espai, amb les dovelles d'un costat mig tapades per la volta que suporta l'antiga eixida. Destaquen les dues voltes que es troben sota l'eixida a la façana de ponent, així com una estructura tipus torre amb una volta a la planta baixa que es troba a la banda dreta del conjunt, que possiblement formés part de l'antiga església. Es conserven dues llindes amb la data 1777, un s'ha utilitzat com a part de la paret de migdia. A la façana del carrer Eduard Peña destaca una reixa de ferro forjat d'estil modernista.</p> | 08262-19 | C/ Eduard Peña, 3. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituint un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques i el Raval Nou, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. Tot i que desconeixem la data més antiga de construcció de la casa, ja s'esmenta al fogatge de 1553, Francesch Gimferrer (IGLÉSIES, 1979). A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 1 parcer i figurava entre els masos de Sant Vicenç. A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial. Ja anteriorment aquesta era la casa del batlle que seria habilitada per l'administració local. Durant la Guerra dels set anys la casa va ser assaltada per les tropes carlines degut a la condició de liberals dels habitants, com va passar també en altres cases de la zona. D'aquesta manera, gran part de la documentació municipal i privada va ser destruïda per les flames. Molts dels terrenys en els que està edificat el poble van ser cedits per Maria Ginferrer i eren de l'heretat Ginferrer: el cementiri, les cases dels carrers Maria Ginferrer i Sant Josep, l'actual plaça de l'Ajuntament. La cessió es va fer posant com a condició que s'hi venguessin els productes de la pagesia santvicentina al poble. El 1908 Francisco Ginferrer va instal·lar un cinematògraf que funcionava a gas. Al segle XX va servir d'escola, d'alcaldia, de jutjat i també per esbarjo dominical. La senyora Maria Ginferrer, propietaria a inicis del segle XX, va pagar el rellotge del campanar de l'església l'any 1918, entre d'altres aportacions altruistes.</p> | 41.6680100,1.8637000 | 405406 | 4613540 | 1553 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80571-foto-08262-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80571-foto-08262-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80571-foto-08262-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi havia una tina, però no es conserva res. | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80572 | Sant Joan de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-baix | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XV-XVIII | <p>De l'antic mas de Sant Joan de Baix resten pocs elements que encara ens mostren la importància que va tenir. Actualment el solar és ocupat per un bloc de pisos al que s'accedeix utilitzant l'antiga escala senyorial que forma angle i que queda situada dins d'un pati interior. També es conserva part d'un mur de caire modernista que dona al carrer Dr Trias, de pedra i maó, amb un gran finestral format per quatre obertures que formen un arc carpanel i coronat el conjunt amb una barana de forma sinuosa. Es conserven els baixos i els cellers.</p> | 08262-20 | Carrer Dr. Trias nº 9. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituint un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques i el Raval Nou, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. El mas Sant Joan de Baix , junt a cal Ginferrer, cal Castaño i Sant Joan de Dalt, va donar origen al nucli del poble de Sant Vicenç al segle XIX. Ni disposem de documentació que ens permeti fer un seguiment històric de la casa, i tampoc sabem si aquesta casa es va originar a la vegada que el mas Sant Joan de Dalt i si tindrien alguna relació. Al fogatge de 1497 (IGLÉSIES, 1991) ja s'esmenta a Berthomeu Sant Johan i al de 1553 (IGLÉSIES, 1979) a Joan Sanct Joan, sempre a la parròquia i terme de Sant Vicenç de Castellet, fet que podria confirmar l'existència d'una de les dues cases, o de les dues, ja al segle XV, però desconeixem exactament a quina es refereix. La manca de documentació arqueològica tampoc ens permet saber l'època de la casa. Tan sols sabem per gent que recorda que hi havia llindes a l'interior de l'antiga casa i que la més antiga era del 1670. Això ens mostraria el moment d'una de les ampliacions d'aquesta casa. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 26 parcers i era propietat de Pedro Gros, essent un dels més importants de Sant Vicenç. A inicis del segle XX era la casa pairal de Joan Calsina Padró, que va ser alcalde el 1911-12, i morí el 1923. El 1936 la família es va refugiar a Barcelona i la masia va quedar molt malmesa i més tard es va edificar al solar un bloc de pisos, tot i conservant alguns elements de la antiga casa que encara ens mostren la seva importància. Els documents més antics conservats són uns capítols matrimonials de l'any 1779 de Josep Gros Janjoandevaix pagès i hereu de la casa. El document porta el segell de Felip V. També un altre amb segell del rei Ferran VII de l'any 1830 en que es nomena batlle o alcalde a Pere Gros Sant Juan de Baix.</p> | 41.6676200,1.8620500 | 405268 | 4613499 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80572-foto-08262-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80572-foto-08262-20-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||
| 80573 | Sant Joan de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-dalt | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. AMBRÓS, Valentí. (1953). Nuestras masías, Sant Joan de Dalt. Castellet núm. 105, octubre 1953.</p> | XIII-XVIII | <p>Aquesta casa es troba a l'extrem est del poble de Sant Vicenç de Castellet amb una extensió total de la propietat del mas de 130 hectàrees. És una masia d‘estructura clàssica, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La casa té coberts adossats a banda i banda i queda tancada per davant amb uns coberts que són galliners i quadres de bestiar, de forma que conformen un baluard amb dues portes d'accés: una a l'est i l'altre a l'oest que comunica amb la bassa, l'hort i la pallissa. La casa està formada per dos cossos junts, el nord més elevat que el sud però tots dos amb la teulada amb la mateixa direcció. Les característiques constructives de la casa ens han permès esbrinar que el cos nord és el més antic. La façana principal presenta una estructura simètrica: planta baixa amb la porta al centre i una finestra a cada costat, pis amb tres finestres tipus balcó i golfes amb tres finestres més petites. Tota la façana està arrebossada i els volts de les finestres són de pedra; destaca la porta principal amb portalada adovellada amb dovelles estretes però molt llargues (130 cm) de pedra calcària i amb una data gravada a la clau de la que només es veuen les dues primeres xifres, 1 6. A la façana de tramuntana hi ha una porta oberta posteriorment, a meitat del segle XIX quan es faria una important rehabilitació de la casa, i que permet l'accés directament al pis a través d'una escala exterior. L'interior de la casa s'estructura en tres crugies perpendiculars a la façana principal. A la planta baixa aquestes crugies estan cobertes amb volta de canó rebaixada, el sostre de la central i la meitat sud de les dues laterals són de maó posat en forma d'espiga i pla; la meitat nord de les dues laterals són de pedra (corresponents al cos més antic). La volta central està tallada pel centre per l'escala de pedra que permet l'accés al pis i cada una de les laterals està dividida en tres espais on es troben antics estables i graners així com els cellers. Els cellers principals es concentraven al costat de la façana nord, ja que en aquesta i en la façana est es trobaven les tines (dues a la façana nord i dues a la est) i les boixes s'obrien als cellers. Al primer espai de la volta de la dreta (entrant per la porta principal) hi ha una cisterna sota el nivell del terra on s'acumula aigua de la pluja i una 'gruta' (passadís subterrani d'uns 8 m de llarg on amagaven menjar durant la guerra). Al segon espai de la volta de l'esquerra hi ha l'espai destinat a guardar l'oli amb un recipient circular de pedra d'aproximadament un metre de diàmetre interior i que porta gravada la data 1770. Al primer pis hi ha les habitacions de la casa situades a cada banda de la sala que ocupa la crugia central. A la sala s'obren les portes que tenen diferents dates gravades a la llinda de pedra: la que permet sortir a una terrassa afegida a la façana principal porta la data 1570; la que permet l'entrada a la sala des del cos nord, 1773 amb una creu al mig i tancada amb dos quadrants; una habitació al costat est, 'fabrera / 27 d 1773' (27 de febrer de 1773); una habitació al costat oest, 'fescit 3 portals / Maria St Joan d Dal / 1773'; al costat d'aquesta una habitació amb 1668 i una creu; també al costat est una porta amb la llinda que es va gravar amb el naixement de la neta 'Mireia 1992'. També hi ha data a la llinda d'una porta que hi ha al cos més antic situat al nord: 1211, i que dóna accés a la cuina actual. A les dues finestres que s'obren a la façana principal a les golfes també hi ha la data 1773. Les golfes es destinava a guardar les olives i el gra en diferents habitacions.</p> | 08262-21 | Sant Joan de Dalt. Barri Roques Altes. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Malgrat la poca documentació que disposem, podem fer un seguiment històric de la casa. Al fogatge de 1497 (IGLÉSIES, 1991) ja s'esmenta a Berthomeu Sant Johan i al de 1553 (IGLÉSIES, 1979) a Joan Sanct Joan, sempre a la parròquia i terme de Sant Vicenç de Castellet. Això ens confirma l'existència de la casa ja al segle XV. Les llindes gravades a l'interior de la sala també ens permeten conèixer la seva història. Hi ha una amb la data 1211, tot i que no podem assegurar que sigui d'aquesta època ja que podia ser re-aprofitada d'un altre lloc o haver-se esborrat part de la xifra, però és molt probable que la casa ja existís al segle XIII i que es reduís a la part que actualment es troba a tramuntana. Més tard, l'any 1570 es fa la porta de l'eixida del pis; el 1688 una segona ampliació amb l'obertura d'una porta a la sala i la construcció del cobert al costat, així com la porta principal que és del 1600 aproximadament, per tant l'estructura sud de la casa és d'aquesta època incloses les voltes; la següent ampliació és del 1773 en que s'obren tres portes a la sala tal i com especifica una de les inscripcions. Per tant, entre els segles XVII i XVIII és l'època de major impuls de la masia, en que l'explotació de les terres seria més important i quan es construïren les tines i el dipòsit de l'oli. La besàvia de l'actual propietari i el germà d'aquesta van venir de Salelles a la casa Sant Joan de Dalt com a mossos. En morir els amos, Francisca Playà, van donar-los la casa (cap a meitat del segle XIX). Hi havia pergamins referents a Tavèrnoles que el pare de l'actual propietari es va vendre; sembla que referents a la casa no hi havia res. Hem pogut saber que aquests pergamins eren 5 i que portaven les dates: 1337, 1344, 1349, 1481, 1631 (García i altres, sense data). A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 6 parcers i era de Juan Playá i Casajuana.</p> | 41.6685100,1.8672000 | 405698 | 4613592 | 1211 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80573-foto-08262-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80573-foto-08262-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80573-foto-08262-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | En un cobert al costat de la casa al que s'accedeix des del baluard, hi ha una premsa del vi que es subjecta amb una grossa biga de fusta. Aquesta premsa té uns 130 anys d'antiguitat. Al costat esquerre de la casa hi ha un cobert que té quasi tota la paret construïda de tàpia amb una porta d'entrada amb llinda de pedra i la data 1688 JHS. Hi ha 4 tines: dues a la façana de tramuntana a cada costat de la porta, i dues a la façana est. Són circulars i folrades amb cairons de ceràmica vidrada vermellosa. Destaca a l'exterior, al baluard, un gran recipient de pedra que s'utilitzava per posar a estovar el cànem. A la banda oest de la casa i a uns 100 metres d'aquesta, hi ha la pallissa, edifici d'una sola planta cobert amb teulada a doble vessant i amb un arc de mig punt al centre que el divideix en dos espais. Té quatre tines externes. S'ha utilitzat també el treball de batxillerat de Carlos García Bach, Félix de Sande González i Pedro de Sande González: 'La Masia', realitzat pels volts dels anys 1985 i que m'han deixat consultar la família Rosell. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80574 | Fons al Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-al-museu-comarcal-de-manresa | <p>COLOMINAS, J. (1940). Nuevos sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias nº 2. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de la provincia de Barcelona.Madrid. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias nº 25, Barcelona. P. 31. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | 3500-2500 | <p>Es troben diferents materials trobats a Sant Vicenç de Castellet. El material prové del sepulcre del carrer de la Igualtat: una gerra ovoidal amb dues nanses (nº inventari al Museu MCM 281), una petita tassa (MCM 282), dues destrals polides de basalt (MCM 284, MCM 285), una fulla de ganivet de sílex (MCM 283) i un collaret de calaïta (MCM 280). A més hi ha alguna resta humana sense determinar el tipus ni el nombre.</p> | 08262-22 | Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. 08240 MANRESA | <p>Entre els anys 1933 i 1934 Mn. Valentí Santamaria i Lluís Rubiralta, membres de la secció d'arqueologia del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, van realitzar les excavacions de les troballes fortuïtes fetes a Sant Vicenç de Castellet de dos sepulcres de fossa. Els materials que van recollir es troben dipositats al Museu Comarcal de Manresa.</p> | 41.7244100,1.8283800 | 402551 | 4619842 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||||||
| 80575 | Les Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vives | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Col. Patrimoni Artístic de la Catalunya central, nº 4. Fundació Caixa de Manresa i Angle editorial. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. AA.VV. (1977). Les masies. Casa pairal Les Vives. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. AMBRÓS, V. (1953). Les Vives. Nuestras masías. A 'El Castellet' número 100, abril 1953.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia de grans dimensions amb una planta totalment irregular formada per l'afegit de diferents cossos quadrats o rectangulars que repeteixen l'esquema basilical bàsic però orientats de manera diferent. Així, la façana principal orientada a migdia, és el reflex més evident del creixement espectacular de la masia: eixides, balconades, cobertes a doble vessant o a un sol vessant, careners paral·lels o perpendiculars. La masia acull i centra totes les dependències del mas (corts, pallisses, etc) al seu entorn. La planta baixa està formada per una estructura central formada per tres voltes paral·leles que fan una mica d'angle a la meitat del seu recorregut ja que són fetes en diferents èpoques. La de la banda de tramuntana és el celler i a ella donen les boixes de les tres tines que es troben en un cobert adossat a la casa i que forma un conjunt amb la façana nord. Aquestes voltes són de mig punt de pedra posada a plec de llibre i dos murs conserven fragments d'opus spicatum, els situats al centre de la planta. Per la banda de ponent hi ha afegida una altra volta perpendicular a les tres centrals i que està feta amb maó, per tant més moderna; en ella hi ha l'escala que puja al pis i l'accés es fa a través d'una porta adovellada que seria la principal. El pis té també accés directe per la façana de tramuntana, ja que la casa es troba situada en un desnivell del terreny, la porta és allindada i porta gravada la data 1791 i una creu al mig. Darrera la porta hi ha una segona porta amb reixa feta pel pare de l'actual propietari, en ferro forjat i en la que va posar la data 1398, que creia que era la més antiga de la casa. L'estructura del pis segueix la de la planta baixa, ja que la sala es troba sobre els tres extrems de ponent de les voltes centrals, i les habitacions, passadís i eixida segueixen la mateixa direcció que la resta de tram de les voltes que va ser fet més tardanament que els centrals (on hi ha opus spicatum). A la façana de migdia es va afegir una eixida amb quatre arcs de maó. Hi ha cinc tines al conjunt. Tres es troben en un cobert adossat a la façana de tramuntana i es troben seguides formant una estructura elevada. Són circulars i folrades amb cairons. Les altres dues tines són exemptes i es troben davant de la casa; una es troba dins un cobert circular i l'altre rectangular; totes dues són de cup circular folrat amb cairons. Hi ha un seguit de coberts i corts al costat de la casa que formen dues estructures amb tres voltes de canó cada una. En resum, la primera casa es trobava al centre de l'actual estructura i estava comporta per dues petites voltes que es van allargar i a les que posteriorment es van afegir altres voltes</p> | 08262-23 | Les Vives. Zona La Farinera. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La masia de can Vives és una de les més antigues del terme de Sant Vicenç, situada al peu de l'antic castell de Castellet i de la capella de Santa Maria de Castellet. Conserva la imatge de l'església de la Mare de Déu de Castellet. També un important arxiu familiar des de l'edat mitjana. Surt al fogatge de 1497, Gabriel Vives (IGLÉSIES, 1991) i al de 1553, en que Pere Vives que era batlle (IGLÉSIES, 1979). A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 8 parcers. La data més antiga referent a la nissaga Vives és 1230, per tant es remunta a la primera meitat del segle XIII, fet que la situa com una de les més antigues de la comarca. Els Vives, així com els masovers de les cases veïnes que actualment ja no existeixen: Mas de la Serra, la Coromina, Mas Ubac, el Masot, tenien l'obligació de pujar aigua del Llobregat al castell de Castellet en acabar els seus treballs habituals (CANAL-VILA, 1986). Des del segle XIV fins a l'actualitat s'han succeït a Les Vives 17 generacions, totes en línia masculina i conservant el cognom. Al segle XV, com a conseqüència de la pesta i les crisis va haver un despoblament que va provocar la concentració de propietats i masos a l'entorn dels més importants, com les Vives que el 1482 incorpora els masos rònecs de Codina i Ça Coromina. Les Vives era un dels masos més importants, amb patrimoni que s'estenia als municipis veïns i en que els amos exercien la batllia de forma continuada. Prop de Les Vives hi havia altres masos ara desapareguts: mas de la Serra, la Coromina, Juncà, mas Obac, el Masot. Segons ens ha dit el propietari, la casa tenia a la seva propietat unes 20 o 25 barraques de vinya de parcers que han desaparegut.</p> | 41.6620000,1.8561100 | 404765 | 4612882 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80575-foto-08262-23-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té cinc tines: dues exemptes i tres a l'interior de la casa. Conserva el cup d'un trull d'oli. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80577 | Moles del trull d'oli de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-trull-doli-de-castellet | <p>VILA, M. (1954). El trull d'oli de Castellet. Castellet, nº 115, agost 1954. (hi ha un dibuix que reprodueix el molí). SARRET I ARBÓS, J. (1900). Breu relació al Santuari i imatge de Nostra Senyora de Castellet. Manresa.</p> | <p>Aquestes moles d'un antic trull d'oli es trobaven situades al peu de la roca del turó sobre el que hi ha la torre del castell de Castellet, on van ser posats l'any 2002. Actualment, des de l'any 2015, estan a l'entrada del poble, a la rotonda abans del pont, com un monument i envoltades d'algunes oliveres. Es tracta de dues moles d'un antic trull o molí d'oli, així com un bací de pedra. Les moles són de diferent diàmetre, una fa 141 cm de diàmetre i l'altre 100 cm de diàmetre. El bací de pedra buidada i amb un bec a un costat, fa uns 30 cm més que la mola d'ample.</p> | 08262-25 | SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Els vestigis del molí o trull d'oli es trobaven a mitja muntanya de Castellet, vora el camí, tot i que no queden restes de l'edifici que albergaria el molí. Era propietat dels senyors de Castellet i, segons Sarret i Arbós (1900), a principis del segle XIX encara estava en funcionament, fent-se càrrec els ermitans de Castellet. Possiblement els vassalls del senyor tinguessin l'obligació de moldre, tot i que no hi ha documentació històrica que ho demostri.</p> | 41.6648200,1.8568000 | 404827 | 4613194 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80577-img202001261121380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80577-img202001261121450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80577-25.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Es troba ubicada a la rotonda de l'entrada del pont, en forma d'escultura, juntament amb unes oliveres. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80578 | Cal Putxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-putxet | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Aquesta masia és la primera que trobem al pujar al barri de les Roques Altes. Aquest barri es va originar cap al segle XVII i podem dir que va ser el primer nucli de població concentrat de Sant Vicenç i que es trobava separat de l'altre nucli que formaven les cases cal Castaño i Sant Joan de Baix, més antigues. Al seu peu hi ha l'església parroquial de Sant Vicenç. És una casa de pedra d'estructura clàssica amb diferents cossos afegits en diferents èpoques. Te planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Per separar el pis d'habitatge de la planta baixa que ara es destina a menjador del restaurant, té dos accessos: la porta de baix allindada i dues al pis a les que s'accedeix a través d'una escala exterior. L'interior de la planta baixa està dividit en dues crugies cobertes amb volta de canó seguit de pedra; la de la dreta era el celler i a ella dóna la boixa de la tina que es troba a l'extrem N-E a l'exterior de la casa. La central està dividia pel mig per un arc i en ells es troba encastada a la paret Est, una premsa de vi. Aquesta ha utilitzat una grossa biga en la que entra el cargol de la premsa que té tallada a la roca la forma de l'estructura quadrada. Actualment s'ha ubicat el recipient d'una altra tina circular. Davant la porta principal de la casa i a l'entorn d'un pati, hi ha un seguit de coberts que antigament es destinaven al bestiar.</p> | 08262-26 | Can Putxet. Pujada de les Roques Altes nº 1. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'avi de l'actual propietària vivia a la casa El Ginebral de Rellinars i es va casar amb la pubilla de cal Putxet de Mura. Més tard va comprar la casa de les Roques Altes de Sant Vicenç per tenir facilitat d'allotjament quan anaven a comprar a Sant Vicenç i aquesta casa va rebre el nom d'on era originària la dona. En aquesta casa hi tenien llogaters que treballaven la terra. Fa uns anys als baixos de la casa i aprofitant els baixos de voltes, s'ha fet un restaurant. Per l'estructura general suposem que la casa és de principis del segle XVIII, ja que la premsa és d'aquesta època aproximadament. Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituint un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. Un d'aquest és el Raval de Roques, que actualment distingeix les Roques Altes i les Roques Baixes, dos barris que queden elevats respecte al nivell del poble ja que queden a la falda de la muntanya de la Balconada o les Roques i davant de Sant Joan de Dalt. Les Roques Altes és un petit barri en que unes poques masies es troben a banda i banda del carrer. Són masies de finals del segle XVIII, època del auge de la vinya i són els darrers vestigis d'una economia agrícola que era present a la zona abans del creixement demogràfic.</p> | 41.6675900,1.8654000 | 405547 | 4613492 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80578-foto-08262-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80578-foto-08262-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80578-foto-08262-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina i conserva una premsa encastada a la paret del celler. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80579 | Cal Cotoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotoliu | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Cal Cotoliu ha estat molt reformada darrerament (entre 1988-89), tot i que conserva la seva estructura original. És una casa d'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'interior de la planta baixa està dividit en dos espais, un transversal en direcció E-W cobert amb volta de canó de mig punt seguida i que era el celler, en el que hi ha la boixa de la tina, un vaixell de roure i una bota; l'altre està dividit en tres espais perpendiculars al primer: a l'esquerra hi ha la tina que actualment està tapada, al centre una volta que dóna accés al pati, i a la dreta una altra volta. En aquest costat de la casa hi ha un cos adossat que també té els baixos en volta i que queda al costat del pou. El pou és accessible des de l'interior de la cuina actual que es situa al pis. Cal assenyalar que fent les obres de reforma es va trobar en un mur una pedra amb la data 1817 gravada i que s'ha utilitzat com a llinda de la porta d'accés a la cuina des del pati. En un d'aquests coberts hi havia dues tines que també estan tapades.</p> | 08262-27 | Cal Cotoliu. Pujada de les Roques Altes nº 13. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituint un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. Un d'aquest és el Raval de Roques, que actualment distingeix les Roques Altes i les Roques Baixes, dos barris que queden elevats respecte al nivell del poble ja que queden a la falda de la muntanya de la Balconada o les Roques i davant de Sant Joan de Dalt. Les Roques Altes és un petit barri en que unes poques masies es troben a banda i banda del carrer. Són masies de finals del segle XVIII, època del auge de la vinya i són els darrers vestigis d'una economia agrícola que era present a la zona abans del creixement demogràfic.</p> | 41.6674600,1.8667800 | 405662 | 4613476 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80579-foto-08262-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80579-foto-08262-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa ha estat molt reformada els últims anys, però s'ha conservat bastant la seva fesomia original. Coneguda també com ca la Felicitat, ja que l'antiga mestressa es deia així (besàvia de l'actual propietari). Té tres tines, però estàn tapades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80581 | Cal Canyelles (cal Teta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canyelles-cal-teta | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> | XV-XIX | <p>Aquesta casa es troba a la zona sud del barri de la Balconada, entre aquest i el Raval Nou, al costat de la via del tren. És fruit de successives ampliacions que han afegit diferents cossos a l'estructura original que queda al centre. És una casa d'estructura basilical, amb planta, dos pisos i golfes, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. L'interior de la planta baixa està format per tres crugies paral·leles cobertes amb volta de canó i que es troben en la mateixa direcció que el carener de la façana, N-S. Les voltes comuniquen entre elles amb unes portes al centre. A la banda sud donen dues boixes a la crugia de l'extrem est, dues més a la central, mentre que a la del costat oest hi ha l'escala que comunica amb el primer pis. A la central també hi ha part d'una premsa de vi de ferro. A la banda de migdia hi ha quatre tines, una la costat de l'altre. Dues ja han desaparegut perquè s'han aprofitat per fer una eixida i estan tapades pel paviment, però encara es conserven les dues de l'extrem est. Les quatre són quadrades i folrades amb cairons de ceràmica marrons. Els pisos segueixen a l'interior la mateixa estructura de tres crugies.</p> | 08262-29 | Cal Canyelles. Zona Raval Nou. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>No tenim documentació d'aquesta casa, excepte que surt al fogatge de 1497, Johan Canyelles (IGLÉSIES, 1991) i al de 1553, Miguel Canyelles (IGLÉSIES, 1979), fet que prova l'existència de la casa ja al segle XV. L'avi de cal Teta (actualment cal Solà), va comprar cal Canyelles i per això també es coneix amb el renom Teta. Aquesta casa seria una de les masies antigues del terme de Sant Vicenç, junt a Sant Joan de Dalt, cal Castaño, Ginferrer, les Vives, o el Soler de les Teules, que dependrien directament del senyor de Castellet i que van seguir la seva evolució amb l'auge del cultiu de la vinya.</p> | 41.6573600,1.8639800 | 405414 | 4612358 | 1497 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80581-foto-08262-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80581-foto-08262-29-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80582 | Cal Solà (antiga Cal Teta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-antiga-cal-teta | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>Aquesta casa es troba a la zona sud del barri de la Balconada, entre aquest i el Raval Nou, junt a cal Guillemon i a prop de cal Joan Domino. El nom original era cal Teta, l'avi dels actuals habitants va comprar cal Canyelles i per això a aquesta casa li diuen també cal Teta. És una casa petita, d'estructura clàssica i senzilla que es troba situada en un desnivell del terreny. És de planta, pis i golfes, amb teulada a un vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La planta baixa és de tres crugies, la més antiga coberta amb volta de canó seguit de pedra i en la mateixa direcció que el carener. Hi ha una tina, situada en un cobert enganxat a la casa per la banda nord i darrera de la crugia de la volta on dóna la boixa. És circular, folrada amb cairons vermellosos de ceràmica vidrada.</p> | 08262-30 | Can Solà. Zona Balconada. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'única informació documental que disposem és una data que havia gravada a un maó: 1831, i que ara no es conserva. Aquesta casa forma part del grup de cases que es troben sobre el Raval Nou i al costat de la Balconada. El seu origen estaria relacionat amb l'auge del cultiu de la vinya a finals del segle XIX.</p> | 41.6586300,1.8660900 | 405591 | 4612496 | 1831 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80582-foto-08262-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80582-foto-08262-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80584 | Cal General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>La casa consta de dos cossos principals que comparteixen part de la teulada, i dos cossos afegits, un per la banda de migdia i l'altre per la de tramuntana. L'estructura és senzilla, de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. Es troba situada al costat de la riera de Castellet en un terreny que fa desnivell, de manera que una part de la casa, la façana nord, queda a nivell del terreny mentre que els baixos de la resta de la casa també queden a nivell però per sota del pis. La porta principal s'obre a la façana nord, és allindada i senzilla. Murs exteriors de pedra de diferents mides i finestres voltades de blocs de pedra ben tallats. L'interior està estructurat en dues crugies. A la planta baixa hi ha dues crugies paral·leles a la façana principal (direcció N-S); la meitat oest forma un espai cobert amb una volta de canó amb la pedra disposada de forma plana i dividida per la meitat per un mur de pedra ben tallada i una porta que comunica els dos costats. A la banda est, hi ha també dues voltes de mig punt una mica rebaixades i disposades en direcció contrària a la volta anterior. En la zona de més cap al sud hi havia el celler, on s'obrien les boixes de les tines i on encara hi ha dos barrils. L'accés a la zona de les voltes es realitza a través d'una porta allindada de pedra que es troba protegida amb un cobert afegit que forma un terrat al pis superior. En aquest cobert es guarda una premsa de vi accionada per un volant de ferro; és un model senzill i modern de premsa. La planta pis no presenta elements interessants. Hi ha dues tines ubicades en espais diferents. Una es troba situada dins la mateixa estructura arquitectònica de la casa, a l'angle sud-est; i l'altre en una estructura de planta quadrada afegida a la façana sud. Les dues tines són circulars i amb les parets folrades amb cairons de ceràmica vermells. Actualment no s'utilitzen i fan de magatzem.</p> | 08262-32 | Cal General. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal General es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). La casa actual de cal General és fruit de la unió de tres cases que estaven juntes: cal General, cal Felip i cal Felicó, fet que es veu clarament en l'estructura arquitectònica. És una casa de la segona meitat del segle XVIII, com les del seu voltant i que va sorgir com a casa de parcers de les terres. No conserven documentació.</p> | 41.6615000,1.8322600 | 402779 | 4612853 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80584-foto-08262-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80584-foto-08262-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té dues tines. Davant la casa hi ha l'estructura d'una sínia. Conserven també alguns barrils i una premsa de ferro. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80585 | Can Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tinet | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada, amb un seguit de cossos afegits en diferents èpoques; tot i així es pot observar la seva evolució. Està construïda en un desnivell del terreny cap a la riera de Castellet. D'estructura clàssica i senzilla, de pedra, amb planta, pis i golfes; teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a SE. Es distribueix en dues crugies perpendiculars a la façana, a la planta baixa; i tres al pis. Això es degut a l'adaptació al terreny i a que tardanament es va afegir una crugia al pis a la banda NW per ubicar la cuina. Les dues crugies de la planta baixa estan cobertes amb volta de mig punt: la de ponent està arrebossada i la de llevant és de pedra posada plana. La primera era destinada al bestiar i la segona era el celler, en el que encara es conserven les botes i es pot veure la boixa de la tina a la paret est. Actualment la tina ja no existeix i s'ha adaptat com a rebost. S'accedeix a la planta per una porta allindada de pedra que porta gravada la data 1823 i el crismó al mig. El pis és accessible també a peu pla, degut al desnivell del terreny; la sala ocupa la crugia central, a l'esquerra hi ha dues habitacions i a la dreta hi ha la cuina i el rebost (fet aprofitant la tina). La finestra central del pis porta la data gravada: 1858. S'ha afegit un cos pel costat de llevant en el que s'ha fet un pis nou, darrera del qual hi havia un celler. A la banda de ponent de la casa, cap a la riera, hi ha l'hort i encara es conserva quasi intacta l'estructura d'una sínia.</p> | 08262-33 | Can Tinet. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Tinet es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Tinet era una petita casa de parcers de cal Fiter, datada a inicis del segle XIX. El besavi de l'actual propietari vivia a cal Xesc i va comprar cal Tinet l'any 1876. El gendre d'aquest és el que va comprar cal Fiter i va saldar la hipoteca d'aquesta casa l'any 1939.</p> | 41.6636200,1.8290500 | 402515 | 4613092 | 1823 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80585-foto-08262-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80585-foto-08262-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Davant la casa hi ha l'estructura d'una sínia. Conserven també alguns barrils i una premsa de ferro. Hi havia una tina. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80586 | Can Josepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-josepo | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Casa de planta rectangular i d'estructura clàssica, de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa aprofita un desnivell del terreny de manera que la planta baixa està a nivell del terra per la banda sud i el primer pis també està a nivell del terra a la banda nord. Els murs exteriors són de pedra de diferents mides i l'entorn de les finestres i portes són de blocs de pedra ben tallats. La façana principal té una estructura simètrica: a la planta baixa hi ha la porta al centre amb la llinda tallada per sota amb forma d'arc rebaixat amb la data 1836 gravada i una espitllera a cada costat; al primer pis hi ha un balcó central i dues finestres, una a cada costat; a les golfes, que s'han adaptat com un pis més a sota teulada, hi ha tres finestres, la central més gran i dues laterals més petites. A la façana nord hi havia una tina ubicada al centre amb les parets de la tina de cairons de pedra; més tard es va construir una nova tina folrada amb cairons de ceràmica vermella davant d'aquesta. Aquesta darrera tina va ser utilitzada posteriorment per fer una ampliació de la casa a tota la façana nord que es va cobrir amb una teulada a un vessant amb el caient cap a dins la casa. En aquest cos afegit les finestres i portes eren de pedra amb arc rebaixat i tota la part que correspon al pis és coberta amb volta de mig punt rebaixada en direcció E-W. A l'angle nord-est i al nivell inferior hi ha un celler cobert amb volta de pedra al que donen les aixetes (boixes) de les dues tines); aquest celler es troba a continuació de les tines. El seu interior presenta l'estructura de tres crugies. A la planta baixa les tres crugies estan cobertes amb volta de mig punt rebaixat feta amb pedra posada plana i comunicades entre elles per dues portes a cada una de les voltes laterals. La central està arrebossada i les laterals són de pedra vista. Al fons de la central hi ha l'escala de pedra que porta al pis i que fa angle. A la volta lateral dreta s'han ubicat els diferents objectes que formen la col·lecció privada d'objectes de la casa, i a l'esquerra hi ha la pastera i dos barrils de vi. Als dos pisos l'estructura és igual: la sala al mig i dues habitacions a cada costat de la sala amb les portes amb llindes de pedra. Davant de la casa hi ha encara la caseta que albergava la sínia que pujava l'aigua d'un pou. La riuada de l'any 2000 es va endur la teulada i quasi tota l'estructura de la sínia.</p> | 08262-34 | Can Josepó. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Josepó es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). A cal Josepó es conserven uns pocs documents, aproximadament una vintena, en paper, quasi tots contractes de la terra. El més antic data del 1761 i és un contracte a rabassa morta del mas Fiter per les terres que explotaven els parcers de cal Josepó, això ens situa la casa cronològicament a mitjans del segle XVIII. També conserven diferents monedes, principalment del 1800 i alguns 'ochavos morunos' que ja eren a la casa.</p> | 41.6618400,1.8313100 | 402700 | 4612892 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80586-foto-08262-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80586-foto-08262-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80586-foto-08262-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Coneguda també com Ballarà, pel cognom de la família. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80587 | Can Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fiter | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. VALLS, J. (2001). La rodalia de Castellbel i El Vilar, Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 449-455.</p> | XVII | <p>Cal Fiter es troba situada sobre un serrat que rep el mateix nom i al que s'arriba des d'un camí que comunica les cases del Clot del Tufau. És una casa gran envoltada de coberts que tanquen l'era a modus de baluard. És construïda en pedra, amb blocs ben escairats; amb planta, i pis que queda sota teulada; teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Presenta una estructura clàssica i senzilla amb la façana asimètrica: porta allindada i quatre finestres situades de forma arbitrària sense seguir una estructura externa concreta i llindes de pedra sense decoració. Pel seu costat de ponent té adossada una tina a la que s'accedeix a través d'una escala exterior suportada per un arc carpanel de pedra que a la vegada fa les funcions de porta d'accés al pati interior. La tina és circular i folrada amb rajoles de ceràmica envernissada vermella. També en aquest costat hi ha un pou circular i hi ha afegit un altre cos que és un dels cellers, cobert amb volta de canó de pedra i al que dóna la boixa d'aquesta tina. Tres contraforts moderns a la part exterior suporten la volta ja que fa pocs anys es començava a obrir. A la façana posterior, al nord, hi ha una segona tina, també circular i amb accés exterior, que es troba dins una estructura quadrangular amb teulada a un vessant. La boixa d'aquesta tina dona al celler que es troba dins la mateixa casa. L'interior de la casa està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana, trobant-se el celler a la crugia nord. A prop de la casa hi ha una font que l'avi de l'actual propietari, Miquel Bosch Abadal, va arreglar, construint tres murs de contenció que són una veritable mostra d'obra d'enginyeria en pedra ja que les pedres es disposen verticals, a plec de llibre, i la paret té forma arquejada per garantir el suport del terra. L'entorn de la casa té un important nombre de barraques de vinya. El propietari creu que al voltant de la trentena.</p> | 08262-35 | Can Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Fiter es troba en el nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. Cal Fiter es troba sobre el serrat, dominant geogràficament les altres cases. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament), era propietat de Martín Vall, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fabrés. Desconeixem el moment de construcció d'aquesta casa, i si es va utilitzar una obra anterior per aixecar la construcció actual que deu ser de finals del segle XVII per la tipologia de l'estructura. És possible que el primer mas es trobés al lloc on ara hi ha unes ruïnes, i que posteriorment s'aixequés on és ara, utilitzant les pedres de l'obra anterior. L'any 1756, la viuda de Josep Singla de Monistrol de Montserrat, va comprar a Francesc Fiter i Jaume Plans, pagesos de Sant Vicenç, el 'Campet de la Beguda' (VALLS, 2001). El besavi de l'actual propietari vivia a cal Xesc i va comprar cal Tinet l'any 1876. El gendre d'aquest és el que va comprar cal Fiter i va saldar la hipoteca d'aquesta casa l'any 1939. El comprador, Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, i va fer moltes de les barraques de vinya del terme així com va reconstruir moltes altres. El nom de Fiter pot procedir de fita, final de terme, ja que la finca arriba al final del terme de Sant Vicenç. Desconeixem des de quan tenia aquest topònim.</p> | 41.6619100,1.8247700 | 402156 | 4612907 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80587-foto-08262-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80587-foto-08262-35-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi ha dues tines. A la porta hi ha la mola superior d'un trull d'oli. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80589 | Can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-1 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII | <p>Casa d'estructura clàssica amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els murs són de pedra i la porta principal és allindada i situada al costat esquerre. Al pis hi ha dos balcons i a les golfes hi havia hagut un balcó suportat amb quatre pedres que surten de la façana i que possiblement s'utilitzaria per pujar el cereal per assecar. A la façana de darrera hi ha dues tines disposades en angle recte situades dins de dos estructures quadrades amb teulada a una vessant. Les tines són circulars i folrades amb cairons. A prop de la casa hi ha una sínia que pujava aigua d'un pou. També té dues barraques de vinya situades al seu terme.</p> | 08262-37 | Can Jan. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La casa rep aquest nom perquè eren amos els de cal Jan de Sant Vicenç (casa al costat de la Guardia Civil). A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) hi surt el mas però no s'esmenten parcers, possiblement perquè no tingués molta terra i ells mateixos podrien cultivar-la. Per tant aquest no seria un mas gaire important de Vallhonesta. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona</p> | 41.6814700,1.8718400 | 406103 | 4615026 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80589-foto-08262-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80589-foto-08262-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té dues tines. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80590 | Can Casaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casaler | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII | <p>Actualment la casa ha perdut la seva fesomia inicial, fonamentalment a l'exterior; però conserva les voltes a la planta baixa, a l'espai que ocupaven els cellers. La façana principal de la casa s'obre a migdia, estructurant-se en tres crugies perpendiculars a la façana; la central i la lateral dreta són cobertes amb volta de mig punt de pedra. Eren antics cellers als que donen les boixes de les dues tines situades a la part de darrera, a la façana nord. Les tines són circulars i folrades amb cairons; una d'elles està dividida per la meitat amb un mur, possiblement per colar el vi a l'altre. La boixa consisteix en un forat central en una pedra a la que s'ha encastat una aixeta. Altre element característic és la llinda de la porta principal. En fer la reforma actual van quedar al descobert unes lletres il·legibles. La volta central té tres trams diferenciats, el primer amb un arc de mig punt al centre i el tercer presenta un desnivell que es tradueix en una diferència d'alçada en la volta que queda una mica més elevada. A l'estructura central s'han afegit diferents coberts. Actualment la casa es destina a restaurant i turisme rural. A l'exterior, a la banda sud, on hi havia els horts i a prop del torrent del Rubió, hi ha les restes d'una sínia que era moguda amb un ruc. Encara resta l'eix central de ferro amb una roda engranada que transmetia l'energia que permetia extreure l'aigua del pou.</p> | 08262-38 | Can Casaler. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La casa pertany a l'antic terme de Vallhonesta, tot i que no apareix a cap fogatge. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els actuals amos de cal Fainé la van comprar al 1710, donant-li el nom actual, ja que abans es deia cal Casalé o Casalet, com encara apareix en alguna cartografia. Segons informació de la propietària, la casa ja existia al 1400 i al 1500, tot i que no ho hem pogut comprovar documentalment. En els seus orígens era una petita casa d'uns 25m² que va ser ampliada amb successives ocupacions. Aquesta part més antiga es correspondria amb el tram central de la volta del mig, ja que hi ha diferenciació en l'obra de cada tram. Posteriorment s'ampliaria la casa en afegir les tines que són les característiques del segle XVII. Al segle XVIII es va convertir en posada dels traginers que feien el recorregut de Manresa a Terrassa i Sabadell.</p> | 41.6811800,1.8685000 | 405825 | 4614997 | 1710 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80590-foto-08262-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80590-foto-08262-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Coneguda també com can Fainé, pel nom del restaurant. Té dues tines. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80591 | Cal Xic de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-de-lagusti-0 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII-XIX | <p>Cal Xic de l'Agustí està situada davant de cal Fainé, al costat sud del torrent del Rubió. És una casa d'estructura clàssica, de planta, pis i golfes amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. No conserva elements remarcables excepte una tina de cairons adossada a la façana nord. L'estructura exterior és de murs de pedra i teulada a un vessant adossada a la paret de la casa; per dintre és circular i folrada amb cairons vermellosos.</p> | 08262-39 | Cal Xic de l'Agustí. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La casa pertanyia a ca l'Agustí de Castellgalí i era una masoveria d'aquesta casa construïda probablement vers el segle XVII. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona com ca l'Agustí. Aquest mas seria d'un parcer què, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència.</p> | 41.6807800,1.8671800 | 405714 | 4614954 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80591-foto-08262-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80591-foto-08262-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi ha dues barraques de vinya situades al seu terme. Té una tina. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80592 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera-0 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII | <p>Es troba situada a la zona de Vallhonesta, al costat de can Miqueló, al peu del camí de la Serra a cal Jan. És una casa molt reformada que ha perdut la seva fesomia original, però que conserva dues tines adossades al mur sud-est. Son tines circulars, folrades amb cairons i amb estructura exterior també circular coberta amb teulada d'un sol vessant inclinada. La casa manté l'estructura interna amb dues crugies, però no conserva les voltes a la planta baixa. Té l'estructura clàssica, amb planta i pis, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana actual.</p> | 08262-40 | Cal Noguera. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) surt el mas propietat de Juan Plans i es situa al terme de Sant Vicenç de Castellet, però no s'esmenten parcers, possiblement perquè no disposaria de molta terra i ells mateixos podrien cultivar-la. D'altra banda, al mateix amillarament els de cal Noguera eren parcers de Sant Jaume de Vallhonesta. Per tant aquest no seria un mas gaire important del terme de Sant Vicenç de Castellet i Vallhonesta. La població es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya.</p> | 41.6711100,1.8844300 | 407136 | 4613862 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80592-foto-08262-40-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa està molt modificada respecte al seu estat originari. Té dues tines. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80593 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-0 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII | <p>La casa encara conserva la primitiva estructura amb planta, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. Els murs són de pedra, amb finestres i portes amb llindes també de pedra. Al costat dret de la façana hi ha adossada una tina situada dins una estructura de planta quadrada, tot i que la tina es troba tapada.</p> | 08262-41 | Cal Miqueló. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Aquest mas possiblement seria parcer del mas Serra o del Mas de Vallonesta o Serracanta que comptaven amb 16 i 18 parcers respectivament a l'Amillarament de 1860 (AHSVC).</p> | 41.6714500,1.8855600 | 407231 | 4613899 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80593-foto-08262-41-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80595 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-5 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII | <p>Cal Sala forma part del conjunt de masos de Sant Pere de Vallhonesta. Es troba a la dreta del camí que porta a aquest conjunt i és el primer mas que trobem en deixar el camí principal. És una casa que ha patit diferents transformacions i ampliacions. Encara es pot veure l'estructura clàssica de planta basilical, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que actualment s'obre a tramuntana degut a la modificació. El baixos de la casa tenen dues crugies paral·leles entre elles i al carener, cobertes amb volta de canó seguit a les que donen les boixes de dues tines. L'estructura de les tines és externa a la casa, tot i que adossada a aquesta, i l'interior del cup és circular i folrat amb cairons de ceràmica vermellosa. A la banda de llevant s'ha afegit una eixida suportada sobre una tercera volta de canó i que presenta tres arcs de mig punt sobre quatre columnes modernes amb capitells que imiten capitells romànics. També a la façana de migdia hi ha una finestra amb columna de tipus romànic al mig. La casa està plena d'afegits decoratius d'imitació medieval, com per exemple un escut d'armes a sota d'una finestra de la façana de migdia. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir al seu interior ja que els propietaris no han posat facilitats i per tant no es pot documentar completament la casa.</p> | 08262-43 | Cal Sala. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Cal Sala va ser un mas de parcers depenents del mas Forns. No hi ha documentació que ens permeti reconstruir la seva història, tot i que podem dir que l'estructura general respon a la característica dels masos del segle XVII, tot i que possiblement s'edifiqués sobre una petita casa ja existent anteriorment. El fet de tenir dues tines, mostra que la producció de vinya seria important.</p> | 41.6734400,1.8905500 | 407649 | 4614114 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Davant la casa, a la banda de migdia i tocant a la riera, hi havia una sínia que els anys 1930 encara s'utilitzava (Arxiu fotogràfic J. Suades); actualment resta el pou i part de la caseta on hi havia la sínia que es troba davant de cal Martí i rep el sobrenom de La Caseta, igual que les ruïnes d'una casa que es troba entre aquest pou-sínia i cal Sala. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||||
| 80596 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-3 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII-XX | <p>Cal Martí es troba situada al lloc conegut com els masos de Vallhonesta, davant de l'església de Sant Pere de Vallhonesta. Es troba entre les ruïnes de La Caseta i cal Carreres. És un mas d'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els murs son de pedra de diferents mides i reble units amb morter de calç. La planta baixa de la casa presenta tres crugies perpendiculars a la façana, les dues laterals més estretes que la central i totes tres cobertes amb volta de pedra a plec de llibre i de mig punt. La volta central és en direcció paral·lela a la façana, mentre que les dues laterals són perpendiculars. La de ponent era l'antic celler. A l'esquerra de la porta principal es va fer un afegit per fer un terrat a nivell del pis que està suportat sobre una estructura de doble volta de canó. La casa és situada en un desnivell del terreny de manera que la porta de la façana posterior de tramuntana que dóna accés al pis, s'obre al nivell del terra. A la dreta d'aquesta porta hi ha adossada l'estructura d'una tina. L'edifici que alberga la tina és quadrat, mentre que la tina és circular i folrada amb cairons vermells. Té una capacitat de 5000 litres. Es va deixar d'utilitzar ja fa uns quants anys. La boixa de la tina dóna directament al celler. A un cobert a la part de darrera de la casa es conserva una premsa.</p> | 08262-44 | Cal Martí. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquest mas pertanyia a cal Forns fins que el 1774 va ser venut a Ramon Martí de Santa Maria de Viladordis per 100 lliures i a carta de gràcia (empenyorament) (SUADES, 1987; AHCM notari Ratllat, manual 1774, foli 2). Al contracte de venda s'especifica que era un mas deshabitat de cal Forns anomenat 'tros o part de casa', format per una cuina i una habitació a sol ixent i un portal exterior per accedir; a més s'acompanyava d'una peça de terra d'un quartà i mig per fer hort. La casa la va posseir la família Martí fins el 1860, quan Isidre, fill de Josep Martí de Manresa, ven el mas a l'hereu del mas Forns, Joan Pla i Solà (SUADES, 1987; AHCM, notari Ignacio Puig, foli 259). Això mostra que la casa ja existia abans d'aquesta venda; possiblement romangués abandonada un temps i amb aquesta venda va ser rehabilitada, ampliada i possiblement es construís la tina. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Aquest és el cas de cal Martí. Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Segons el propietari actual, aquesta casa la van comprar ja feta fa 8 generacions (comptant la de l'actual propietari), cosa que ens porta aproximadament a la segona meitat del segle XVIII amb la mateixa família.</p> | 41.6739400,1.8933200 | 407880 | 4614167 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80596-foto-08262-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80596-foto-08262-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80596-foto-08262-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. Abans d'arribar a la casa, un cop travessada la riera i a l'esquerra del camí, hi ha una caseta anomenada La Caseta que albergava una sínia que pujava aigua del pou. Actualment es fa amb una bomba elèctrica i la sínia ha desaparegut completament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80603 | Can Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clot | XVIII | <p>La casa es troba situada en un pla prominent, dominant el conjunt de cases del Clot, sota el turó de la Serra. És un mas vinculat històricament a Castellbell, tot i que es troba al terme de Sant Vicenç de Castellet. Forma part del conjunt de cases del Clot de Castellbell i està situada a la banda nord del camí que comunica Sant Vicenç amb Vallonesta per la vall de can Soler o del Clot. És una casa fruit de diferents ampliacions, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre al migdia. Es troba situada en un desnivell del terreny de manera que part de la planta baixa es troba sota el nivell del terra. Està estructurada en dues crugies, la dreta, més ample, coberta amb volta de canó a la planta baixa i de la que parteix l'escala de pedra que permet l'accés al pis. A l'esquerra hi ha una altra crugia paral·lela coberta amb volta però més estreta i feta amb posterioritat, ja que es nota l'afegit a la façana. Darrera, hi ha un cobert adossat a la casa en el que es troben les tres tines juntes, dues quadrades i una circular, totes folrades amb cairons de ceràmica. Les boixes donen al celler principal. A la llinda de la porta de les tines hi ha gravada la data 1777, igual que a una porta que hi ha al mateix lateral de la casa.</p> | 08262-51 | Can Clot. El Clot. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>No disposem de documentació històrica de la casa i tan sols comptem amb les dates gravades a les llindes que ens situen cronològicament la casa a finals del segle XVIII: any 1777. La casa va ser realitzada en diferents èpoques, amb una primera fase en la que es van construir les tines i la volta més gran del celler, i una ampliació posterior al costat. L'actual propietari la va adquirir fa 25 anys en estat quasi de ruïna i ha fet importants rehabilitacions tot i conservant l'estructura general originària.</p> | 41.6659900,1.8868500 | 407330 | 4613291 | 1777 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80603-foto-08262-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80603-foto-08262-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||
| 80605 | Can Mestre Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre-joan | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>Casa d'estructura senzilla, construïda en pedra i que és la mostra de l'obra d'un mestre constructor i picapedrer. Té planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana és l'element més característic, ja que en ella s'explica la història de la construcció de la casa. A la porta d'entrada, allindada i situada al centre, hi ha una inscripció amb la data 1822 i els dibuixos gravats dels instruments del picapedrer: un martell, una escarpa i un triangle. Al pis hi ha dues finestres amb llindes de pedra i una inscripció a cada una d'elles: a la de la dreta posa CASA DE JOAN PUIX MESTRE i el crismó al mig, a la de l'esquerra posa OBRA FETA DE VALANTI PUIX i una creu al centre. Finalment, a les golfes hi ha una finestra central amb una inscripció amb l'any 1843. La meitat de la façana va ser tapada a inicis del segle XX amb l'afegit d'un cos que amplia la casa. L'interior està dividit en dues crugies perpendiculars al carener cobertes amb volta de canó que ara està encimentada. A la volta de tramuntana s'obria la boixa de la única tina de la casa que ara s'ha obert i s'utilitza com a rebost. La tina era circular i folrada amb cairons de ceràmica vidrada. La resta de la casa està molt modificada i adaptada a l'actualitat.</p> | 08262-53 | Can Mestre Joan. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Mestre es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Mestre Joan es va construir durant el segle XIX. La va construir el seu propietari, Joan Puix, que era mestre d'obres, amb ajuda del seu germà Valentí Puix. L'obra es va començar l'any 1822 i es va acabar el 1843.</p> | 41.6629400,1.8306600 | 402648 | 4613014 | 1822 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80605-foto-08262-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80605-foto-08262-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els germans Joan i Valentí Puix | Tenia una tina. El cognom s'ha transformat del Puix original al Puig que porten en l'actualitat. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||
| 80606 | Can Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xesc-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>És una casa d'estructura senzilla, de planta quasi quadrada, amb planta baixa i pis, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'interior de la casa no té volta. Té dos coberts afegits a cada costat que ara formen part de l'estructura de la casa. El de la dreta és una antiga pallissa i el de l'esquerra forma una volta a la planta baixa ja que hi donava la boixa de la única tina que es troba adossada a la casa per la cantonada nord-oest. Davant la casa hi ha una altra estructura suportada sobre una volta que possiblement sigui una altra tina. La casa cal Monclar era antigament les corts de cal Xesc.</p> | 08262-54 | Can Xesc. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Xesc es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament).</p> | 41.6616800,1.8315100 | 402717 | 4612874 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80606-foto-08262-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80606-foto-08262-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80607 | Can Monclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monclar | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Aquesta casa ha estat molt reformada tot i conservant l'estructura original. Eren uns coberts per animals, a més de tenir tina i celler, i pertanyia a cal Xesc. D'estructura senzilla, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a S-E. Està formada per tres crugies paral·leles al carener, que són de diferents èpoques. La crugia central està coberta amb volta de canó de pedra i té dos nivells diferents ja que el celler queda excavat al terra a la banda posterior de la casa, però cobert amb la mateixa volta. La crugia de la dreta deu ser de la mateixa època, però es coberta amb sostre pla. Per accedir a aquesta hi ha una porta allindada exterior amb la llinda gravada amb una creu central i la data 1778. Aquesta porta i la finestra del pis que queda sobre ella, tenen una estructura de descàrrega de la llinda formada per dues lloses planes posades en forma de V invertida.</p> | 08262-55 | Can Monclar. Clot del Tufau.08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Monclar es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Monclar era les quadres i pallissa de cal Xesc, a més d'albergar una tina i el celler. Fa pocs anys es va rehabilitar i convertir en una casa.</p> | 41.6618400,1.8316100 | 402725 | 4612891 | 1778 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80607-foto-08262-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80607-foto-08262-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80607-foto-08262-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80609 | Fàbrica Balet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-balet | <p>AHDB. 1879. Expedient de queixa de J. Marigot contra J. Balet per obres que Balet feia a la conca del Llobregat. AHDB. 1877. Expedient incoat per J. Balet en representació de D.M. Cots en sol·licitud d'autorització per aprofitar fins a 6.000 litres/seg. d'aigua del Llobregat en Sant Vicenç de Castellet per donar moviment a la seva fàbrica de filats i teixits. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936. NADAL, J. (1991). La indústria cotonera. A Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. Enciclopèdia Catalana. Vol. 3, pp. 13-86.</p> | XIX | <p>La fàbrica es troba a l'extrem sud del municipi, al final del passeig Francesc Macià, entre la via de Renfe i el riu Llobregat. Forma un conjunt tancat, envoltat per un mur que delimita el perímetre dins el que es troben els diferents edificis que conformen la fàbrica. Destaquen la nau central de la fàbrica, la casa de l'encarregat, la casa de l'amo i el mur que delimita, tots ells seguint una arquitectura característica dels edificis industrials de la segona meitat del segle XIX, predominant el maó vist o arrebossat amb decoració i el ferro colat. L'accés principal es realitza des del passeig Francesc Macià, a través d'una porta a l'angle del mur de maó. La porta és de ferro i es troba entre dues pilastres dobles de maó. En entrar, a l'esquerra hi ha la casa de l'encarregat i oficines de l'empresa. Són dos edificis d'estructura senzilla; el primer, d'una sola planta i cobert amb teulada a quatre vessants de teula i en el que hi havia les oficines, el segon, la casa de l'encarregat i altres dependències de la fàbrica, és una casa formada per dos cossos perpendiculars formant una ela, amb planta, pis i golfes sota teulada, essent les teulades independents i també perpendiculars. És de maó arrebossat, amb filades horitzontals de maó vist a la base de cada pis, voladís a la teulada suportat amb bigues de fusta vistes i decoració als extrems. Respon a un tipus d'arquitectura molt característica de l'època i amb alguns elements modernistes. Un cop dins el recinte, a l'esquerra de la casa de l'encarregat trobem la casa de l'amo. És una casa exempta que tenia un accés independent al de la fàbrica des del camí que comunica amb el Raval Nou, a través d'una porta de ferro que ara està tancada i tapada per la vegetació i que porta les inicials T B al centre de cada fulla. Aquesta casa és d'estructura senzilla, de planta quadrada, coberta amb teulada a quatre vessants, amb planta, dos pisos, i amb una terrassa a la planta baixa a la banda de migdia de forma semicircular suportada amb columnes. És de maó arrebossat i decorat externament amb motllures que imiten peces més grosses. Actualment es troba tancada i semi-abandonada. A l'extrem est del conjunt, al costat de riu i paral·lel a aquest es troba la nau principal de la fàbrica i la més antiga. És una nau amb una estructura fruït de diferents afegits al cos central. El cos central és de planta rectangular allargassada, amb tres pisos i coberta de teula de dues vessants. Té afegits tres cossos que la creuen perpendicularment per cada extrem i al centre; entre aquests s'han afegit altres naus paral·leles a la principal i enganxades a aquesta, de dos pisos i coberta a un vessant. A cada extrem hi ha un cos d'escala que forma una torre quadrada un pis més alt que el conjunt. La turbina i el salt es troben a la banda nord. També a l'extrem nord, però en un edifici independent, es troba la xemeneia. Externament l'edifici és de maó arrebossat, amb motllures senzilles als angles, teulada de teula àrab i grans finestrals a tot el perímetre. A l'interior destaquen les grans naus obertes amb columnes de ferro colat que suporten els sostres de revoltó entre bigues de ferro. Les columnes tenen un petit capitell amb motllura senzilla. Al costat d'aquesta nau s'han anat construint altres naus en diferents èpoques, però amb característiques arquitectòniques diferents a l'antiga nau. El mur que envolta el conjunt és de pedra amb cantonades de maó vist. Encara es conserva el canal d'entrada d'aigua i el salt, així com es manté la turbina en funcionament per produir electricitat que es ven a la xarxa. Degut a l'important increment de població que va generar el treball a la fàbrica, es va construir un edifici de pisos o colònia a l'altre banda de la via, al costat d'algunes cases de pagès que ja existien sota cal Guillemon, donant origen al Raval Nou.</p> | 08262-57 | Passeig Francesc Macià, 128. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Va ser la primera indústria que es va instal·lar a Sant Vicenç. La fàbrica va tenir dues etapes. La primera, 1828-1855, dedicada a la filatura i teixits de llana; la segona, a partir de 1855, es converteix en una fàbrica gran i es passa al sector cotoner vinculada a la burgesia manresana. L'any 1828, Joan Davant, sastre de Castellgalí, i els germans Francesc i Valentí Gibert de Terrassa, van edificar una fàbrica de teixits de llana. L'any 1845 fa societat amb Josep Feiner de Terrassa (SUADES, 1996). L'any 1855 s'hi formà una companyia per fabricar fils de llana formada per Anna Xatart, de Sant Martí de Provençals, i Maria Antònia Abadal, d'Avinyó. El 1858 s'amplia amb diferents socis, entre ells Manel Balet i s'introdueix la filatura de cotó. L'any 1858, el fill, Josep Balet, inicia un procés d'apropiació de l'empresa, culminant amb la compra de la fàbrica l'any 1867. Cap al 1870 s'amplia la fàbrica i s'incrementa l'energia hidràulica. L'any 1890, sobre una població de 1429 habitants, a la fàbrica Balet treballaven 557 persones, mostrant la importància que tenia la fàbrica en la economia del poble. El 1894 Josep Balet i Ballbé lloga la fàbrica a una empresa del seu nebot ('Manufacturas textiles Balet, Vendrell i cia.') que es dissol el 1920 per crear Manufacturas Textiles Balet Vendrell S.A., que compra la fàbrica, especialitzant-se en filatura i teixit de panes. En aquesta època generava 250 CV (NADAL, 1991). Era una fàbrica mixta que utilitzava la força hidràulica però també el vapor degut a l'estacionalitat del cabal del riu. El salt de la Balet es troba a prop de la fàbrica i té un canal curt, de poc més de 100 metres. Compartia el salt d'aigua concedit a Francisco Ginferrer, que l'emprava per regadiu amb una gran roda de calaixos vertical que feia pujar l'aigua a un aqüeducte que alimentava un sistema de canals. Balet disposava d'un canal que partia del salt de Ginferrer, aprofitant l'aigua que no movia la roda; això li permetia tenir un salt petit, de 2,51 m d'alçada amb el que movia dues turbines de 50 CV cada una, movent 600 fusos i 112 telers mecànics (VIRÓS, 2003). L'any 1869, Josep Balet va voler ampliar la capacitat productiva de la fàbrica, fet que va produir diferents expedients (AHDB, expedient d'aigües) en que demanava construir un canal paral·lel que li permès augmentar 1 m el salt i instal·lar una nova turbina aprofitant fins a 6.000 l/seg. Li portaven el cotó des del port de Barcelona, primer amb mules per camí Ral, i després amb el tren, tenint un camí propi a l'estació. Va patir una important inundació l'any 1907, tot i que la de 1971 va produir més estralls. L'any 1960, amb la crisi del sector tèxtil, deixà l'activitat i actualment hi ha instal·lades diferents empreses, restant abandonades algunes naus, la casa de l'amo i la casa de l'encarregat.</p> | 41.6609500,1.8642900 | 405445 | 4612756 | 1828 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80609-foto-08262-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80609-foto-08262-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Joan Davant, Francesc i Valentí Gibert. | Elements a destacar: nau principal de la fàbrica, casa de l'encarregat, casa de l'amo, reixa d'accés a la casa de l'amo, mur que tanca el perímetre, canal, xemeneia. Els darrers anys les instal·lacions s'han compartimentat i allotgen diferents empreses. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||
| 80610 | Canal de cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-cal-soler | <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936.</p> | XIX | <p>El canal té uns 1.790 m de longitud i uns 3 metres d'amplada, i discorre paral·lel al Llobregat. Inicia el seu recorregut després del pont de dues aigües, a Castellgalí, on hi ha una resclosa al riu un cop s'han unit els cabals del Llobregat i el Cardener. Al marge esquerre del riu hi ha un bagant que dona entrada a l'aigua al canal. El canal discorre al costat del riu fins arribar a la fàbrica Soler. Durant el seu recorregut hi ha diversos bagants petits, que permeten l'aprofitament de l'aigua per regar els horts que hi ha al costat de la riba. L'interior del canal és de ciment i el nivell de l'aigua queda més baix que el nivell del paviment de l'entorn. Un cop a cal Soler l'aigua passa per sota els edificis i no la tornem a veure fins a que es retornada un altre cop al riu un cop ha mogut les tres turbines.</p> | 08262-58 | Marge del riu Llobregat i nucli urbà de Sant Vicenç. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Va ser construït com iniciativa de Miquel Cots, que va construir la fàbrica Soler, una de les primeres en instal·lar-se al municipi. Permetia a les empreses fabricar la seva pròpia energia amb l'aigua del Llobregat. Miquel Cots va comprar a Ignasi Dardet l'heretat torre del Breny i altres terrenys dels masos de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer l'any 1867. A la zona de la Torre del Breny al terme de Castellgalí, a la confluència dels rius Llobregat i Cardener, va fer una resclosa i l'inici del canal. Per a la construcció del salt d'aigua i de la resclosa es va aprofitar la pedra tallada del monument funerari romà de la torre del Breny, quedant reduïda aquesta a una tercera part de la seva alçada original. Aquest canal es va convertir en un dels elements més ambiciosos de l'evolució industrial de Sant Vicenç; proporcionava energia a les dues fàbriques que va promoure Cots, a més de ser utilitzat per el regadiu al municipi. També l'any 1867 Francesc Ginferrer, Francesc Playà i el promotor Miquel Cots, van acordar perllongar el canal per arribar a cal Balet.</p> | 41.6656200,1.8588600 | 405000 | 4613280 | 1867 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80610-foto-08262-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80610-foto-08262-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Cots, promotor. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80613 | Pedrera del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-fiter | <p>AA. VV. (1975). La Indústria a Sant Vicenç: la pedra. El Breny. Número especial Festa Major 1975. AA.VV. (2004). La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. El Breny nº 295, març 2004.</p> | XX | <p>Aquesta és una de les pedreres artesanals d'arenisca dins el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet. En ser una explotacions gran s'explotava de forma intensiva. Es troba al Clot del Tufau, dins la propietat del mas Fiter i és una cantera en una paret recta. En les pedreres més petites la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, per tant eren pedreres de tipus artesanal. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra que es feia amb tascons de fusta ficades dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. A l'accés a la zona de la pedrera, que actualment està en desús, hi ha una barraca de pedra seca que utilitzaven els picapedrers per guardar les eines de treball. La pedra de la pedrera del Fiter es va utilitzar per la construcció del pont sobre el Llobregat que es va iniciar l'any 1920. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera, tot i que ens han dit que els anys 1960 encara s'extreia pedra.</p> | 08262-61 | Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys a Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària (calissa). Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques dels voltants de Sant Vicenç, rics en quars, calcàries, arenisques, han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. S'han trobat mostres a algunes pedreres (Cornet, Grau) (Breny, 1975), d'una de les tècniques més antigues de partir la pedra aprofitant l'expansió de la fusta quan es remulla, que va ser utilitzada fins els anys 1960. L'extracció amb un caire industrial comença a finals del segle XIX, amb l'explotació de l'arenisca. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. En aquesta època la pedra era transportada des de la pedrera en carros de les agències Moll i cal Carlos als tallers, on era treballada. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuïc, a més de carreteres o edificis, edificis com Correus o l'Hospital Militar de Barcelona. Els anys 1920-30 al poble hi havia un ambient comercial entorn a la pedra; al 1926 hi havia a Sant Vicenç tres mestres picapedrers (Llibre de Matrícula Industrial 1926, AMSVC). Però ja abans, al 1896 (Llibre de Matrícula Industrial 1896, AMSVC) hi treballava un picapedrer, Francesc Casas Pubill. La tradició del Ball de Gitanes està lligada històricament a la pedra, ja que ho van portar l'any 1907 els picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduirien aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Actualment l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però si que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres del entorns, essent la més important del terme la dels Roures a Vallhonesta.</p> | 41.6614700,1.8273500 | 402370 | 4612855 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80613-foto-08262-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Aquesta pedrera és coneguda com pedrera de la Creu. El 30 de maig de 2004 es va celebrar la primera Fira de la Pedra de Sant Vicenç amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç', com a producte amb característiques especials a l'entorn del qual es poden crear diferents iniciatives i convertir-la en un eix de desenvolupament econòmic, comercial i turístic del municipi. Altres pedreres artesanals d'arenisca: Balçamuller, Sant Joan de Dalt, Valent, Fiter. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80614 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-0 | <p>Inventari del fons del Baró de Castellet. Secció de manuscrits. Biblioteca de Catalunya. 2004. AINAUD DE LASARTE, J.M. (1994). Els Barons de Castellet. Còpia en paper de la conferència realitzada a la Biblioteca Popular Vives i Casajuana el 27 de maig de 1994. Fons col·lecció local de la Biblioteca. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions.</p> | XIV-XIX | <p>La biblioteca de Catalunya conserva diferent documentació que té relació amb Sant Vicenç de Castellet. Per una banda conserva el Fons del Baró de Castellet i, per altra, pergamins solts que tenen relació amb Sant Vicenç. Dels pergamins solts hi ha un, el nº 13014: any 1301, greuges de Sibil·la de Castellet davant Guillem de Montcada. El Fons del Baró de Castellet constitueix un dels fons més importants que es conserven a la biblioteca, recopilat i aglutinat per Marià Alegre i Aparici, últim baró de Castellet. Es troba a la secció de manuscrits, fons i col·leccions documentals. Està format per 229 capses, 27 llibres i 128 lligalls principalment en paper, dels segles XVI al XIX, tot i que predominen els segles XVIII i XIX. L'inventari del fons va ser actualitzat el juliol del 2003, essent un inventari molt acurat que s'acompanya d'una breu evolució històrica de les nissagues que apareixen a la documentació i que posseïen aquest fons. La documentació és de tipus econòmic, fabril i comercial fonamentalment. També hi ha documents privats que informen sobre l'estament social i relacions de parentiu d'una de les famílies que va protagonitzar la revolució industrial catalana; així com referent a la senyoria de Castellet, de l'administració del patrimoni (comptes de masovers, rebuts, arrendaments), documentació de la sol·licitud i concessió del títol de baró. Hi ha també un fons de processos civils vistos per la Real Audiència de Barcelona i portats majoritàriament per Francisco Aparici i altres membres de la família que es dedicaven al dret (aproximadament 2000 causes).</p> | 08262-62 | Biblioteca de Catalunya. Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.c/ Hospital, 56. 08001 BARCELONA | <p>Per tal de comprendre el tipus de documents que es troben al fons i la procedència d'aquests, convé fer una breu aproximació a algunes de les nissagues que van donar origen a la baronia de Castellet. Hi ha diferents nissagues relacionades: els Roig, els Aparici, els Amat, els Alegre i els Gibert. La nissaga Aparici és originària d'Arinyà. Josep Aparici (1654-1731), nascut a Caldes de Montbuí, geògraf, va fer un mapa del principat de Catalunya amb la demarcació de corregiments a sobre de la de vegueries, i que va dedicar a Felip V. Una neta d'aquest, Maria Aparici i d'Amat, va entroncar en matrimoni amb els Alegre i Roig, essent la mare del baró de Castellet, Marià Alegre i d'Aparici. Els Amat, representats per Pau Amat (mort el 1667) que es va casar amb Teresa de Cardona i a través d'ella entra el senyoriu sobre Sant Vicenç de Castellet a la família Amat. El seu fill, en no tenir descendència, va nomenar hereu al nebot Marià Alegre i d'Aparici. Marià Alegre i d'Aparici (1757-1831) va ser el primer baró de Castellet, nomenat baró el 1797 per Carles IV d'Espanya, i va rebre importants fortunes d'herència dels Roig, Alegre, Amat, Aparici, i del seu padrastre Agustí Gibert; amb el conseqüent arxiu documental de cada part. Va contraure matrimoni amb Paula de Duràn i de Cerdà, i va morir sense fills als 74 anys donant el seu llegat i fortuna en testament a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'any 1831. L'any 1918 l'Hospital va voler desfer-se'n per manca d'espai idoni quan organitzava el seu trasllat a l'edifici de Domènech i Montaner. L'Institut d'Estudis Catalans va adquirir el fons junt amb bona part de l'arxiu hospitalari i el va dipositar a la secció de fons i arxius de la Biblioteca de Catalunya.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diferents membres de la saga dels Barons de Castellet. | L'accés és restringit a l'arxiu - secció de manuscrits de la biblioteca. | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||
| 80615 | Fons documental de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Sant Vicenç de Castellet, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Derivació de la línia elèctrica el 1927. Projecte de passarel·la sobre el Llobregat a Sant Vicenç 1908-1934. Reparacions dels desperfectes causats per inundacions als ponts de Súria i Sant Vicenç sobre el Cardener, 1898-1015. Diferents projectes de la carretera d'Esparreguera a Manresa al seu pas per Sant Vicenç de Castellet, 1882-1954. Arbitris d'aprofitaments hidràulics: empresa Hilaturas Avià S.A. per l'aprofitament del salt Serramalera al riu Llobregat al terme de Sant Vicenç de Castellet, 1936-1952; 1875 autorització a J. Font per aprofitar 6.000 l. Reclamació per apropiació d'un camí, 1869. Itineraris de camins veïnals, 1855-1871. Projectes i plànols de la construcció del pont sobre el riu Llobregat a Sant Vicenç de Castellet,1917-1979. Projecte i plànol d'un pas inferior de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa, 1923. Expedient incoat per l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet per l'aprofitament d'aigua de la font 'Casa Nova' al torrent de Vallhonesta per abastiment, 1913. Expedient incoat per la Societat Aguas de Sant Vicenç per portar aigua del Llobregat al terme de Castellgalí amb destí a l'abastament de la ciutat, 1916.</p> | 08262-63 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 BARCELONA | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i condicionat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1855 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Administració | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||||
| 80616 | Arxiu Municipal de Sant Vicenç de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-vicenc-de-castellet | <p>VILA, Emma. (2001). Reglament de l'Arxiu de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XIX-XX | <p>En la seu central, ubicada actualment a Cal Soler, hi ha diferents espais de dipòsit ben acondicionats que contenen el fons històric. Hi ha també una zona de treball compartida amb els serveis informàtics de l'Ajuntament. El fons es troba conservat en unitats d'arxiu (caixes) que es guarden en estants metàl·lics. També hi ha dipòsit a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament i està format per dos dipòsits, un amb estants i altre amb armaris compactes que guarden la documentació de tipus administratiu. El fons aplega documentació entre 1840 i 2002, essent el document més antic de l'arxiu un pressupost de l'any 1840, i predominant la documentació entre 1975 i 2002. Ocupa un volum de 3.402 unitats d'instal·lació amb 425 metres lineals de paper. El contingut de l'arxiu està classificat segons la normativa ISAD (G) i ISAAR (CPF) amb els següents camps centrals d'informació: administració general (1876-2001), hisenda (1856-1998), beneficència i assistència social (1908-1998), sanitat (1900-1997), obres i urbanisme (1870-1999), governació i seguretat pública (1904-1997), serveis militars (1863-1997), població (1871-2000), eleccions (1893-2000), instrucció pública (1861-2000). Els instruments de descripció de l'arxiu són: un inventari automatitzat (1840-2002), la Guia de l'Arxiu (1995), i el catàleg automatitzat de llicències ambientals (1960-2002).</p> | 08262-64 | Fàbrica de Cal Soler. Plaça Generalitat. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial del municipi de Sant Vicenç de Castellet al mas Ginferrer, que ja anteriorment era la casa del batlle que seria habilitada per l'administració local. Anteriorment, les cases més importants eren les dels administradors locals, com els masos Sant Joan de Dalt i Les Vives. En aquestes cases, per tant, es va iniciar la recopilació de documentació municipal. Durant la Guerra dels set anys la casa Ginferrer va ser assaltada per les tropes carlines degut a la condició de liberals dels habitants, com va passar també en altres cases de la zona. D'aquesta manera, gran part de la documentació municipal i privada va ser destruïda per les flames, fet que ha provocat que en l'actual Arxiu Municipal no es conservi documentació molt antiga. L'actual Servei d'Arxiu municipal de Sant Vicenç de Castellet, té els seus orígens en el Projecte Pilot d'Arxivers Itinerants, que l'any 1992 va iniciar l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i el Centre d'Estudis del Bages. El Servei d'Arxiu municipal (SdA) és un servei públic de caràcter administratiu especialitzat en la gestió i el tractament de la documentació, en la seva custòdia i en la seva divulgació. El SdA administra, custodia i divulga el patrimoni documental que configura l'Arxiu municipal. L'Ajuntament garanteix el manteniment i promoció d'aquest servei i, d'acord amb la legislació vigent, li atribueix les següents competències: organitzar i difondre el patrimoni documental municipal, garantir el dret a la informació, facilitar la investigació i vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental del municipi.</p> | 41.6649900,1.8596900 | 405068 | 4613210 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Diversos autors | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||||
| 80618 | Fons documental de la biblioteca Vives i Casajuana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-vives-i-casajuana | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. SUADES, Jordi i BONVEHÍ, Jordi (2015) L'espai Ateneu. Història de la Societat Ateneu i la Biblioteca Salvador Vives Casajuana. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XX | <p>El fons de la biblioteca està format per 12.000 volums de llibres sobre temes diversos, 100 títols de revistes i 6 diaris, 2.000 documents audiovisuals i una col·lecció local sobre Sant Vicenç de Castellet. Aquest fons local es troba sense inventariar, fet que dificulta la seva consulta i el poder especificar el nombre de documents que el formen. A grosso modo podem dir que està format per tres tipus de fons: fons bibliogràfic, fons documental original, i fons fotogràfic. El fons bibliogràfic està format per un recull de llibres impresos sobre Sant Vicenç de Castellet de temàtica variada. Entre ells destaquen publicacions periòdiques: El Castellet, diari quinzenal editat des del 1947 al 1951 (dos volums enquadernats); El Breny, butlletí municipal editat des del 1974 i fins a l'actualitat; Reflejos, butlletí informatiu de l'empresa 'Hilados y tintes Soler S.A.' editat des del 1959 fins al tancament de la fàbrica. El fons fotogràfic està format per fotografies de temes diversos del poble que estan en part ordenades per temes. Són fotografies majoritàriament en color i la seva procedència és variada ja que s'han anat recollint al llarg de la història de la biblioteca. No es possible determinar el nombre exacte de fotografies ja que no es troben inventariades i a més es conserven algunes caixes plenes sense endreçar. Finalment, el fons documental, és potser el més interessant, ja que està format per un recull de documentació original sobre el municipi o feta per personatges de Sant Vicenç o vinculats al municipi. Aquest fons es guarda en caixes classificades per temes o grups. Així trobem documentació de diferents entitats, festes, i treballs: Gegantes, Full parroquial, Agrupació sardanista, Escola Municipal de Música, coral Nou Horitzó, Esbart Dansaire, grup Xiroi, Associació de Comerciants, Rugby, Penya Blaugrana, Breny, Escola de Sant Vicenç, residència, correfoc, programes de Festa Major des del 1935, coral Al Vent, Societat Coral Estrella, gremi de carreters i cansaladers, activitats de l'Ajuntament, IES Castellet, casa-cuna, Butlletí i documentació d'activitats del Centre Excursionista de Sant Vicenç, recull de notícies de diaris (Regió 7 i Mundo Deportivo). A més, la biblioteca conserva dipositat el fons llegat de Josep Vilaseca i Ballvé.</p> | 08262-66 | Espai Ateneu. Plaça d'Anselm Clavé. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La biblioteca es va inaugurar el 18 de juliol de 1950, instal·lada a l‘edifici de la Caixa d'Estalvis de Manresa, un edifici nou que estava ubicat a la plaça de l'Ajuntament nº 1, essent la primera bibliotecària Maria Carme Grauvilardell, persona amb gran iniciativa per portar a terme temes culturals. L'any 1972, per falta d'espai, la biblioteca es va traslladar a la plaça Anselm Clavé nº 2. El 1980 es va construir un edifici al carrer Ginferrer nº 16-18, del que l'Ajuntament va comprar els baixos per ampliar la biblioteca. Es va inaugurar l'ampliació el 9 de desembre de 1983. Actualment la biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques i és de l'Ajuntament que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona. Porta el nom de Salvador Vives i Casajuana, que fou director dels serveis psiquiàtrics de Catalunya (1936-39), director dels hospitals de Sant Boi de Llobregat i de Salt, i autor de diverses obres científiques i mèdiques, un santvicentí il·lustre.</p> | 41.6655400,1.8624200 | 405296 | 4613268 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | El 27 de març de 2015 es va inaugurar el nou edifici Espai Ateneu que incorpora el servei de la Biblioteca Salvador Vives i Casajauana. Un gran edifici amb 3 plantes dedicades al servei bibliotecari, i la planta subterrània on hi ha l'Auditori M. Carme Grauvilardell (nom escollit per votació popular en un procés participatiu), i una sala d'exposicions. | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||||
| 80619 | Fons de l'Arxiu Històric de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-de-manresa | <p>TORRAS, M. (1997). Inventari del fons del Reial cadastre (1716-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu núm. 5. Manresa. GASOL, J.M.; TORRAS, M. (1990). 'Arxiu de la Ciutat de Manresa'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, pàg. 69-88.</p> | XVII-XIX | <p>Hi ha documentació vària referent a Sant Vicenç de Castellet. Un lligall sobre 'La Guerra de la Independència' (capsa A), hi ha cartes, entre elles una que nomena l'Hostal de Vallhonesta, el 'plan de la línea de defensa, cordó de Coll de David' de 1808. Hi ha també diferents protocols notarials. Corregiment de 1775 a 1812. Comptaduria d'hipoteques. Fons del Reial Cadastre: de Sant Vicenç de Castellet, repartiments al por menor 1741-1785 (carpetes 778 a 783), notificacions del cadastre 1785 (carpeta 784). De Vallhonesta, repartiments al por menor 1741-1797 (carpetes 812 a 816), informes finals XVIII (carpeta 817). El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era saber els béns de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats. D'altra banda, tot i que el fons de protocols notarials és important, el fet de que estigui ordenat per notaris dificulta la recerca de documentació d'un terme concret.</p> | 08262-67 | Via Sant Ignasi, s/n. 08240 MANRESA | <p>La primera notícia d'existència d'un arxiu a Manresa es remunta a la primera meitat del segle XIV, amb referència al Manual del Consell manresà de 1333, constant que es guardaven documents i privilegis de la ciutat. L'actual Arxiu Històric data del 1937, instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ignasi des del 1941. El dipòsit es trobava anteriorment a la casa del comú fins el 1810, en que, amb motiu de la guerra napoleònica, fou tret i retornat més tard molt malmès. Entre 1832 i 1834 el notari Francesc Suaña procedeix a l'endreça i ordenació. El 1882 es nomena a Leonci Soler i March, advocat, com a arxiver municipal que delega més tard en Joaquim Sarret i Arbós. El 1917 aquest va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans per l'ordenació i estudi dels arxius de la Seu, Municipal i Notarial de Manresa. Després de la Guerra Civil s'unifica la documentació i neix l'Arxiu Històric de la ciutat amb la intervenció d'Agustí Duran i Sempere, cap del Servei de Protecció d'Arxius. La documentació es trasllada al col·legi de Sant Ignasi i es crea una secció d'arxiu administratiu a la Casa de la Ciutat on es conserva aquest tipus de documentació des del 1939 ençà. El fons de l'arxiu és heterogeni, amb molta documentació en dipòsit. Fonamentalment conserva arxiu de protocols, essent un dels més importants de Catalunya; comptaduria d'hipoteques; cadastre; a més d'hemeroteca, entre d'altres. propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats</p> | 41.7244100,1.8283800 | 402551 | 4619842 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||||
| 80620 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-7 | <p>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIV-XIX | <p>Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball està coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic. El fons de L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels fons més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació tant civil com eclesiàstica que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca està formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La primitiva església advocada a Sant Vicenç, al municipi de Sant Vicenç de Castellet, es trobava entre cal Ginferrer i cal Castaño, a l'actual plaça Sant Vicenç (al carrer Vilomara nº 3) i tenia el cementiri al costat. La primera notícia històrica de l'església és de l'any 1315, en una escriptura signada per Sibil·la, senyora de Castellet (MONTANYÀ, 1948). Aquesta era sufragania de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell i fins als volts del 1870 no torna a recuperar les funcions de parròquia, esdevenint sufraganies d'ella les esglésies de Sant Pere de Vallhonesta i Sant Jaume de Vallhonesta. Per aquest motiu, els fons parroquials de Sant Vicenç de Castellbell que es conserven a Vic contenen referències del municipi de Sant Vicenç de Castellet. Es conserva la següent documentació: llibre sacramental de 1624, llibres notarials (1491-1613, 1491-1717, 1556-1838, 1593-1720, 1606-1721, 1609-1720, 1632- 1721, 1727-1730, 1784-1790, 1791-1801, 1795-1857, 1802-1831, 1560-1818, 1644-1721, 1668-1888, 1893-1929 ), un pergamí de 1314.</p> | 08262-68 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l'Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. Finalitzada la guerra va reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres hi han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Bisbat de Vic | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||
| 80624 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-castellet | <p>AMADES, J. (1950). Folklore de Catalunya. Rondallística: rondalles, tradicions, llegendes. Barcelona, editorial Selecta. SUADES, J; SANZ, D. Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2000. RAMON I VIDAL, J. (2001). Sant Vicenç de Castellet a través del Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 185-193.</p> | XX | <p>El santuari i la Mare de Déu de Castellet van mantenir una devoció en els pobles dels entorns que es va iniciar al voltant del segle XIV, moment en que es produí la decadència del castell i del que possiblement data la llegenda de la troballa. Al Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages (RAMON I VIDAL, 2001) s publica un article anònim l'any 1928 dedicat a la Mare de Déu de Castellet i en el que explica la llegenda. És la mateixa que trobem arreu. La llegenda explica que en reconstruir el castell després de les lluites amb els musulmans, els treballadors que retiraven la runa d'una de les torres laterals van veure una gran lluentor en una de les parets laterals i es van afanyar creient que trobarien un gran tresor. De sobte es presentà una gran tempesta, i un cop restablerta la calma i en tornar a la feina, van trobar una gran llosa que tapava la boca d'uns cisterna de la que sortia una llum i es desprenia una olor suau. Aleshores descobriren recolzada a la paret la imatge de la Mare de Déu. Van avisar de la troballa al Senyor que va interpretar que la Mare de Déu volia ser adorada en aquell lloc. Per això, sobre la cisterna va fer erigir una capella. Segons explica la tradició la imatge es va trobar el 8 de setembre, per això es celebra l'Aplec per aquesta data que coincideix amb el dia de les Marededéu trobades a Catalunya. Segons ens confirma Joan Amades, aquesta és una de les marededéus trobades, trobada dins una cisterna i s'invocava pels mals dolents i els parts, principalment.</p> | 08262-72 | <p>El lloc de Castellet és documentat des del 1001, mentre que les primeres notícies de l'església són de 1205 quan es féu una deixa a Santa Maria de Castellet. És possible que la primitiva advocació fou a Sant Miquel, tal i com mostren unes deixes del 1341 i el fet de que les ermites castelleres generalment eren advocades al guardià del cel i també tenien un altar dedicat a Santa Maria. Al segle XIII ja hi ha diferenciació entre la església del castell i la parroquial de Sant Vicenç situada a un lloc diferent. L'ermita de Santa Maria de Castellet dedicada a la Verge de Castellet ha estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages Sud, iniciant-se la història d'aquest cap al segle XV, després que decaigué el castell. L'any 1341 tenia un sacerdot beneficiat que era a la vegada procurador de les rendes del senyor de Castellet (BENET, A., 1985). Hi consten romeries des del 1364, i més tardanament processons amb motiu de secades (1650) o epidèmies (còlera al 1854). En època de guerra, els segles XVII i XVIII, el santuari s'abandonà, tot i que en acabar la Guerra del Francés es restaurà el culte. En temps moderns el santuari estigués sempre a cura d'ermitans que recaptaven pel veral, primer autoritzats pels Amat, senyors del castell des del 1640, i després per la Junta de l'Hospital General de Barcelona, que succeí en les rendes als senyors de Castellet el 1840. El primer edifici pre-romànic fou abandonat i es construí un romànic que s'amplià el 1884. Com a església castellera estava vinculada al castell que depenia de la parròquia de Sant Vicenç; quan aquesta perdé la funció parroquial fou incorporada a la de Sant Vicenç de Castellebell fins que retornà a la dependència inicial quan Sant Vicenç assumí de nou funcions parroquials el 1870. Durant la Guerra Civil es van perdre els pocs ornaments religiosos que es guardaven, un altar sense cap estil artístic destacable i construït el 1891 on hi havia una imatge probablement datada al 1841; un altar del 1850 a la sagristia que contenia un Crist que segons Sarret i Arbós (1925) era de finals del XIII o inicis del XIV. Avui dia encara es conserva una talla romànica de fusta de la Mare de Déu de Castellet procedent del santuari i que es guarda a la masia Les Vives. La imatge actual que hi ha al santuari és una còpia de la romànica i que es va fer l'any 1950 per l'escultor Josep M. Camps i Arnau. La restauració de 1884 va ser promoguda per Mn. Ignasi Perramón de Sant Vicenç de Castellbell, custodi de Castellet, que també amplià el santuari allargant la nau en 9,87 m per la part de l'entrada amb murs de maó enguixats. A la part de l'altar s'aixeca l'alçada fins a 1,50 m més que la resta. L'any 1942 es restableix el culte al santuari celebrant-se des de llavors el tradicional aplec que s'havia interromput en començar la Guerra Civil. Les darreres obres de restauració van iniciar-se el setembre de 2001 per iniciativa de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet amb la col·laboració de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. El canvi de titularitat del Bisbat de Vic al consistori de Sant Vicenç es va realitzar el 13 de març de 2003. El conjunt restaurat i rehabilitat va ser inaugurat el 13 d'abril de 2003. El que resta de l'ermita més antiga es va convertir en cisterna, fet que dificulta l'observació, però sembla que l'església romànica ocupava en bon part el traçat d'aquesta. Segons la tradició, en aquesta cisterna es va trobar la imatge.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Popular | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||||||
| 80625 | Carrer Montseny 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montseny-6 | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XIX-XX | <p>La casa es troba entre mitgeres, al mig del carrer. És una casa amb estructura de pisos, amb planta, pis i golfes sota teulada. La teulada és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal oberta al carrer Montseny. Per darrera té un petit jardí. Destaca la decoració de la façana, simètrica, amb porta central i finestres a cada costat a la planta baixa; tres finestres amb balcó al pis, amb el balcó central més sortit que els laterals, realitzada amb obra de maó vermell vist; i principalment la decoració del frontis de la teulada amb un element central entre dues baranes. Aquest element està format per quatre pilastres que augmenten l'alçada a mida que s'acosten al centre i entre ells decoracions de volutes i garlandes vegetals tallades en pedra. L'escala interior d'accés al primer pis està decorada amb rajoles de tipus hidràulic i una barana de fusta amb formes arrodonides.</p> | 08262-73 | Carrer Montseny, 6. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX.</p> | 41.6670100,1.8641600 | 405443 | 4613429 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||
| 80626 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-16 | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>Aquesta casa forma la cantonada dels carrers Pompeu Fabra i Primer de Maig. És una casa de planta quasi quadrada amb jardí a cada costat i fent una L per darrera la casa. L'accés principal es fa a la mateixa cantonada o xamfrà dels carrers. És de planta baixa i pis, amb un segon pis modern d'alumini que es va fer a la terrassa i que no es visible des del carrer, de manera que no espatlla la visió de conjunt de la casa. És simètrica, amb l'escala d'accés al centre dins un calaix d'escala. La porta principal és amb llinda, amb una columna salomònica a cada banda i un fris de rajoles de ceràmica de color verd. Sobre la porta, al primer pis, destaca una tribuna de planta semicircular que repeteix la decoració de la porta. El pis està rematat amb un fris ondulat amb gerros decoratius. A la terrassa, sobre la tribuna, hi ha una torre de planta circular coberta amb una teulada cònica on hi havia un colomar. Les parets exteriors estan construïdes amb pedra de Sant Vicenç formant encoixinat de peces rectangulars buixardades, amb elements decoratius d'obra vista amb maons o rajoles de ceràmica. Sobre la porta principal hi ha una inicial P, responent al cognom del constructor i primer propietari i al primer pis la data 1928. A l'interior els terres són de rajoles de colors del tipus hidràulic i a les parets hi ha frisos de terrissa envernissada de colors al gust de l'època modernista. Encara es mantenen aquestes elements decoratius així com làmpades.</p> | 08262-74 | Carrer Pompeu Fabra, 41. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX. La casa anomenada La Torre va ser construïda per Francesc Pons l'any 1928, tal i com posa a la façana de l'angle del carrer al primer pis. Francesc Pons va ser mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet pels volts de l'any 1930, i va construir algunes de les cases del nucli com les cases del carrer Doctor Trias. Va construir aquesta casa per viure, però només ho va fer un any, ja que el 1929 li va vendre a Dalmiro Vilaseca, avi de l'actual propietària, i es va fer una altra casa més petita al passeig Francesc Macià nº 19, amb decoració vegetal en talla de pedra, ceràmica i fòssils.</p> | 41.6640500,1.8619600 | 405255 | 4613103 | 1928 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80626-foto-08262-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80626-foto-08262-74-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Francesc Pons | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||
| 80628 | Gegants de la plaça Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-placa-espanya | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>Els gegants Joan Playà i Bou, 'el Patilles' i Francesca Playà i Buguñà: Van ser construïts per Sendo Vall amb fibra de vidre i estrenats el 1999. El gegant pesa 35 quilos i fa 3,75 m. La geganta pesa 31 quilos i fa 3'60 metres d'alçada. Representen dos personatges de Sant Vicenç de Castellet. Ell porta un bastó a la mà i ella porta la bossa amb els diners.</p> | 08262-76 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Els dos gegants de la plaça d'Espanya, el Patilles i Francesca Playà, van ser construïts per iniciativa de l'Associació de Veïns del barri de la plaça d'Espanya. Es van fer dos personatges que tenien relació amb la plaça, ja que els terrenys van ser cedits pels actuals propietaris del mas Sant Joan de Dalt. En Joan Playà va néixer a Manresa tot i que el seu pare era de Sant Vicenç de Castellet. Es va casar amb la seva cosina germana amb dispensa papal i van tenir cinc fills que van morir abans que els seus pares. Residien a un mas a Salelles fins l'any 1913 en que van anar a viure al mas Sant Joan de Dalt, que era la casa pairal de la Francesca. Aquesta va morir l'any 1936. Expliquen que el Patilles, que era un ric propietari de Sant Vicenç, es jugava els guanys dels parcers amb d'altres propietaris de la zona. El constructor dels gegants, Sendo Vall, és mestre artesà de figures i entremesos, i ha realitzat diferents figures de l'imaginari popular principalment de Manresa i comarca, així com el drac de l'escola bressol El Niu. Els vestits van ser fets per Carme Sangrà. L'Associació de Veïns del barri de la plaça d'Espanya es va dissoldre fa dos anys, moment en que els gegants van ser cedits a la Colla de Geganters de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 41.6639100,1.8643700 | 405456 | 4613085 | 1999 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sendo Vall Castelló | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||
| 80629 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-16 | <p>SUADES, J.; MIQUEL, J.M. (1991). El Ball de Gitanes a Sant Vicenç de Castellet. Dovella nº 40, Manresa, p. 51-55.</p> <p>SUADES, J. (1987). Tradicions santvicentines. El Breny, núm. 126.</p> <p>VILÀ I FOLCH, J. 'Balls de Gitanes a l'extrem sud del Bages?'. Revista Serra d'Or, número 393.</p> <p>(1907) «De Sant Vicenç de Castellet». El Pla de Bages, 9 de febrer de 1907, núm. 857.</p> <p>Largo, Jordi Les Gitanes de Sant Vicenç de Castellet Sant Vicenç de Castellet, 2018. https://www.lesgitanes.cat/</p> <p>Alsina, Núria. (2016, maig 15). Llista de reproducció del Ball de gitanes. https://www.youtube.com/user/nurialsina/playlists</p> | XX | <p>El Ball de Gitanes compta amb una escenografia pròpia que el fa característic i que ballen unes 300 persones. Actualment, la Ballada popular està estructurada en diferents parts. Primer es fa una cercavila dels balladors pels carrers del poble fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, acompanyants pels gegants dels Barons de Castellet i la colla de Grallers. Un cop a la plaça de l'Ajuntament ballen els Gegants el vals dels Barons per iniciar els actes amb la Colla d'antics dansaires, formada per les persones que van fundar l'Esbart en la seva primera època, i la Colla d'ex-dansaires de l'Esbart, formada per alguns dels dansaires que ballaven a l'Esbart en el moment en que es va recuperar el ball, l'any 1989, fan l'entrada a la plaça amb el Ball de Caldes. Seguidament es fa el Galop d'entrada amb la presentació i entrada a plaça de totes les colles participants a la ballada. Un cop totes les colles són a la plaça, formant una gran rotllana, es procedeix a fer el sorteig de la núvia de l'any següent, entre totes les noies que participen a la ballada d'aquell any. Conegut el nom, la núvia actual, li traspassa el mantó de núvia a la nomenada i se li fa lliurament d'una toia. La núvia sortint rep el ram de la geganta Paula. Galop de la núvia: Les colles es tornen a posar en marxa i es col·loquen cada una al seu lloc de la plaça on desenvoluparà el ball. El galop és encapçalat per la nova núvia i la seva parella. Els entremesos: una vegada les colles estan col·locades, es comença ballant El Xotis, seguidament Les Catxutxes, Les Contradanses, La jota i El Vals-jota, fent un petit moment de pausa entre cada ball, per facilitar l'entrada i sortida dels dansaires que no ballin tots els balls. L'any 1999 s'incorpora, dins el ball de Les Contradanses, la formació d'una figura d'estrella formada per totes les colles participants a la ballada, que va girant durant uns compassos al voltant del centre de la plaça. Galop final: els balladors de les diferents colles conviden a familiars i amics a participar en el galop final, per acomiadar la ballada. Ballada popular del Vals dels Barons: Ballada del Vals dels Barons. Per finalitzar l'acte, qui vol balla la sardana Cent galops per Sant Vicenç, estrenada l'any 2007 amb motiu del centenari de la primera ballada de gitanes: finalment, tots els participants a la ballada i espontanis que si vulguin afegir es col·loquen formant una gran rotllana de parelles, i es balla el Vals dels Barons. Cal destacar el vestuari amb el 'mantón de Manila' que porten les balladores. Des del 1992, cada any per Pasqua Granada, l'Esbart Santvicentí organitza una ballada popular a la Plaça de l'Ajuntament, formant colles de diferents edats que ha fet reviure i consolidar aquest ball que cada any té més acceptació. El darrer any s'ha recuperat el costum de posar mantons als balcons, fet que llueix la festa. L'any 2007 es crea la ballada infantil que es celebra el dissabte previ a la tarda, on els nens que vulguin, des de 3 anys fins a 14, poden ballar i d'aquesta manera iniciar-se a la tradició.</p> | 08262-77 | Sant Vicenç de Castellet | <p>El ball va ser introduït per un grup de picapedrers de Caldes de Montbui que van introduir aquest ball arrelat al Vallès per Carnestoltes. Era la colla dels primers picapedrers que van anar a treballar a Sant Vicenç dirigits pel 'Carmelo', i va ser ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907 a la plaça actual de l'Ajuntament. El ballaven amb noies de Sant Vicenç. Després d'una anys sense ballar-se en Pere Canal i Rius el recuperà i es torna a ballar l'any 1918. En aquella època es ballava per Carnestoltes i ara per la segona pasqua (Pasqua Granada). Posteriorment, L'Esbart Dansaire Santvicentí el ballà el 8 de desembre de 1984, i l'any 1989 estrena una recreació escènica després de fer un llarg treball de recerca que amplià el repertori amb nous balls. Sobre les partitures trobades, el músic manresà Josep Torras va preparar un guió musical, i el mestre Cohí i Grau, va crear la instrumentació per a cobla. Un any després de l'estrena de l'espectacle i incorporació al repertori habitual de l'Esbart, l'any 1990, es presenta la proposta i es convoca a tothom que vulgui de participar en la primera Ballada popular de Gitanes de Sant Vicenç, per la Segona Pasqua. Aquesta iniciativa és acollida al llarg dels anys amb tanta acceptació per part dels vilatans i de les diferents entitats, que el número de participants va augmentant any rera any. L'any 2007 es celebra el centenari de les gitanes i s'incorpra la ballada infantil, la nova sardana i també es crea l'Associació de Balladors del ball popular de Gitanes que a partir de llavors serà l'entitat encarregada d'organitzar i portar a terme tots els actes. També es crea el nou ball El valset del mil·lenari, tot i que actualment no es balla. Aquell any es va fer un concert amb l'adaptació per orquestra, petit cor i combo de les músiques de les gitanes a càrrec de Xavier Mestres; com també una adaptació per a cobla de Tres Quartans també adaptada per Xavier Mestres i que es va fer servir per celebrar la ballada del 10 de febrer de 2007. Actualment les Gitanes s'han fet molt populars i cada any creix el nombre de balladors i de colles.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1907 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80629-foto-08262-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80629-foto-08262-77-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Festa d'interès | 2026-03-25 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Música i orquestra Els Catalans de Manresa. | 98 | 62 | 4.4 | 2210 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||
| 80630 | Vals de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vals-de-castellet | <p>SUADES, J. (1987). Tradicions santvicentines. El Breny, núm. 126.</p> | XX | <p>El Vals de Castellet és el ball propi dels gegants 'els Barons de Castellet'. És un minuet-valset , composat pel músic i geganter Joan Penes. Aquesta peça (que està enregistrada juntament amb la música del ball de gitanes popular) la dansen els dos gegants a Castellet durant l'aplec, i a la plaça de l'Ajuntament per la trobada de Sant Vicenç, el Ball de Gitanes, la Festa Major i l'homenatge a la vellesa. També l'han ofert en ocasions especials (bàsicament en trobades generals) fora del municipi.</p> | 08262-78 | Sant Vicenç de Castellet | <p>El vals va ser composat per Joan Penes el 1984 per als gegants de Castellet. El tema d'inspiració va ser la posició social dels barons de Castellet.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1984 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Joan Penes | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||||
| 80631 | Músiques del Milenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musiques-del-milenari | <p>www.santvi.net CD 'Castellet, memòria mil·lenària'. 2002.</p> | XX | <p>L'espectacle resumia l'evolució històrica del municipi amb la finalitat de fer partícips les diferents disciplines artístiques que desenvolupen les entitats del poble. S'estructura en 10 eixos que han marcat la història de Sant Vicenç i que constitueixen els diferents quadres escènics i musicals: Castellet, Vallhonesta, la vinya, el riu Llobregat, el tèxtil, la pedra, el tren, l'associacionisme, l'Ateneu, el Pont. Va ser posat en escena per les entitats: Coral Al Vent, Associació Musical Castellet, Esbart Dansaire Santvicentí i l'Escola de Dansa, la Societat Coral l'Estrella, la Coral de l'Esplai d'Avis, l'Agrupació Sardanista, el grup teatral Cul-i-seu, l'Escola Municipal de Música i la Colla de Geganters. La part musical va comptar amb l'actuació en directe de la cobla Ciutat de Terrassa i d'una formació de músics professionals composta per Xavi Mestres (direcció i piano), Jordi Badia (teclats), Xevi Perostes (guitarra), Jordi Camp (baix), Àngel Pereira (percussió) i Lluís Ribalta (bateria). També hi va haver l'actuació de la pianista santvicentina Marina Rodríguez. En l'escenografia va destacar la presència de diferents creacions plàstiques d'una quinzena d'artistes santvicentins. Es va portar a terme els dies 22, 23 i 24 de març del 2002 al Pavelló Municipal d'Esports. Va ser enregistrar en CD i en vídeo que es van posar posteriorment a la venda.</p> | 08262-79 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Amb motiu de la celebració del mil·lenari del municipi es va organitzar un espectacle musical. Una butlla papal que es troba al Museu Episcopal de la Seu d'Urgell certifica que Castellet ja existia l'any 1001. Amb aquest motiu l'Ajuntament de Sant Vicenç va acordar la creació de la Comissió del Mil·lenari amb l'objectiu de confeccionar un ampli programa d'actes a celebrar l'any 2001, representatius de tot el municipi i que van comptar amb la implicació de totes les entitats del poble. Els eixos de celebració del Mil·lenari van ser: la creació d'uns productes típics, les Pedres i Lloses de Sant Vicenç; la celebració de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya al municipi; el Llibre del Poble; la creació de la pàgina web del municipi (www.santvi.net). Tot amb la intenció de donar a conèixer el poble i els seus 1000 anys d'història. El principal acte, en el que es van implicar totes les entitats a més dels mateixos santvicentins, va ser l'espectacle de cloenda 'Castellet, memòria mil·lenària'. L'espectacle es va començar a gestar a l'abril de 2001, encarregant la direcció a Joan Maria Segura, actor, que va constituir l'equip. El guió de l'espectacle s'encarregà a David Sanz, filòleg, i David Bricollé, periodista; la direcció i composició musical va ser a càrrec de Xavier Mestres. Van participar unes 300 persones. Es tracta d'un muntatge que combina música, cant, dansa, narració, escenificació teatral i projecció d'imatges.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 2001 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Xavier Mestres | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | ||||||||||
| 80632 | Aplec de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-vallhonesta | <p>SUADES, J. (1991). 'La festa del panellet de Vallhonesta'. Dovella nº 37, Manresa, p. 14-15.</p> | XVII | <p>Aplec també conegut com La Festa del Panellet. Es celebra cada 1 de maig a l'ermita romànica de Sant Pere de Vallhonesta. Actualment és organitzada pel Centre Excursionista de Sant Vicenç i els Veïns de Vallhonesta, amb col·laboració de l'Agrupació Sardanista. Es celebra missa a les 10 hores del matí a càrrec del rector de Sant Vicenç. En acabar es reparteix el panellet als assistents i la gent aprofita per esmorzar a l'entorn de l'ermita. Després es fa una audició de sardanes i, finalment, hi ha gent que es queda a dinar al lloc. Molta gent acostuma a pujar-hi caminant fins a l'ermita.</p> | 08262-80 | Ermita Sant Pere de Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La informació més antiga de la festa és del segle XVII, en una visita pastoral del bisbe de Vic a Sant Jaume de Vallhonesta el 12 de desembre de l'any 1689. Aquest va prohibir la celebració de missa, sota pena d'excomunió, al·legant que l'església no tenia prou ornaments per la celebració (ADV). També apuntava que l'almoina de pa cuit que es donava a la capella es fes a partir d'aquell moment a Sant Pere de Vallhonesta (SUADES, 1991). Així es va fer fins a l'any 1936, moment en que la Guerra Civil va influir en el despoblament de la zona. L'any 1954 es va recuperar la tradició amb iniciativa del Centre Excursionista de Sant Vicenç, traslladant-la al dia del patró, el 2 de juny. El 1977 es torna a recuperar la diada tradicional, l'1 de maig, tal i com es manté actualment. L'any 2004 es celebrà la 50a edició. La tradició del repartiment de pa cuit com almoina és de procedència medieval.</p> | 41.6738700,1.8878600 | 407426 | 4614165 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El Centre Excursionista celebra una marxa popular coincidint amb la Festa Major d'Hivern, i una marxa nocturna al juliol coincidint amb la Festa Major d'Estiu. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 | |||||||||||
| 80633 | Aplec de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-castellet | <p>SUADES, J. (1987). Tradicions santvicentines. El Breny, núm. 126.</p> | XX | <p>L'Aplec de Castellet es celebra el segon cap de setmana de setembre i gairebé sempre coincideix amb la Diada de l'11 de setembre o dies propers. Els participants de l'Aplec pugen en romeria al santuari de Castellet acompanyats pels gegants Els Barons de Castellet. Es fa parada al pla de les Vives per esmorzar, tradicionalment coca i xocolata. Seguidament s'arriba caminant a l'ermita on es celebra missa. En acabar, al pla dels dipòsits hi ha actuacions de l'Esbart Dansaire Santvicentí, la Coral Al Vent i la coral infantil Nou Horitzó de l'Associació Musical Castellet, i també una ballada de sardanes. L'Aplec compta amb el solemne vals dels Barons de Castellet, en Marià i la Paula. La festa acaba amb un dinar de germanor. És organitzada cada any per la Colla de Geganters del municipi amb col·laboració de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 08262-81 | Santuari de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'ermita de Santa Maria de Castellet dedicada a la Verge de Castellet ha estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages Sud, iniciant-se la història d'aquest cap al segle XV, després que decaigué el castell. L'any 1341 tenia un sacerdot beneficiat que era a la vegada procurador de les rendes del senyor de Castellet (BENET, A., 1985). Hi consten romeries des del 1364, i més tardanament processons amb motiu de secades (1650) o epidèmies (còlera al 1854). En època de guerra, els segles XVII i XVIII, el santuari s'abandonà, tot i que en acabar la Guerra del Francés es restaurà el culte. Acollia la devoció mariana més important d'aquesta zona sud del Bages, al que es feia peregrinació en època de sequeres o epidèmies i per la festa del santuari. En temps moderns el santuari estigué sempre a cura d'ermitans que recaptaven pel veral, primer autoritzats pels Amat, senyors del castell des del 1640, i després per la Junta de l'Hospital General de Barcelona, que succeí en les rendes als senyors de Castellet el 1840. El primer edifici pre-romànic fou abandonat i es construí un romànic que s'amplià el 1884. Pels volts de l'any 1928 el Centre Excursionista del Bages organitzava un aplec, essent el punt de reunió el bosc de Les Vives. Entre els actes es feia una missa, marxa excursionista, proves atlètiques, audició de sardanes, concurs fotogràfic i concurs literari. Actualment la tradició encara es manté viva i amb un nombre de participants creixent any rera any. L'any 1942 es restableix el culte al santuari celebrant-se des de llavors el tradicional aplec que s'havia interromput en començar la Guerra Civil.</p> | 41.6639300,1.8508500 | 404330 | 4613102 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:48 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 211,43 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.