Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80709 | Monument a la Mare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare | <p>Breny 277, abril 2002. Inauguració del monument a la mare.</p> | XXI | <p>El monument a la mare és un conjunt escultòric format per un mur de pedra calcària de Sant Vicenç que té forma arquejada i en disminució de dreta a esquerra; una escultura en pedra d'una mare assentada amb un nen a la falda, i la base de l'escultura que fa les funcions de petit estany d'aigua que brolla d'uns sortidors. Al costat del monument es va instal·lar una font en un bloc de pedra arenisca de Sant Vicenç donat per Ramon Magem. Hi ha dues inscripcions, una davant la imatge a la banda esquerra en una placa de pedra calcària: 'La mare és la que comprèn, és la que sap com fer-te somriure, quan ets gran i quan ets nen, ella sap com fer-te viure. La mare sap com inspirar-te, ella sap el que t'agrada, el que volies, la mare sap estimar-te i ajudar-te quan més ho necessites'. Sobre el mur de pedra darrera la imatge hi ha una placa metàl·lica amb la forma d'una paleta de pintor: 'Monument a la mare. Promogut per l'A. Artística S. V. Essent la presidenta E. Santiago amb la col·laboració de santvicentins i organismes oficials. 5-5-2002'.</p> | 08262-157 | Carrer Eduardo Peña. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El monument es va fer en commemoració a la figura de la mare i va ser promogut per l'Associació Artística de Sant Vicenç de Castellet l'any 2002. Es celebra la festa a la mare del primer diumenge de maig de cada any.</p> | 41.6681000,1.8647200 | 405491 | 4613549 | 2002 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80709-foto-08262-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80710 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-1 | <p>Breny nº 290, setembre 2003.</p> | XX | <p>El monument es troba ubicat a sobre l'escenari de la mateixa plaça col·locat en direcció mirant a montserrat. La font de la plaça es va modificar el 2012. Està format per una base de pedra que forma les quatre barres amb la inscripció 'Onze de setembre' repartida entre les barres verticals. Sobre la pedra hi ha un bust de bronze que representa una imatge femenina amb el braç alçat com a símbol de lluita i de llibertat. A un lateral de la pedra hi ha la inscripció: 11-9-1714, 11-9-1995.</p> | 08262-158 | Plaça de l'Onze de Setembre. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El monument va ser inaugurat l'any 1995, amb la diada de l'onze de setembre. El setembre de 2003 es va posar una placa amb un escrit de Jordi Carbonell on hi diu: 'Onze de Setembre. Sant Vicenç clama amb pedra la llibertat de la nació catalana'. La col·locació d'aquesta placa va creat una mica de polèmica ja que en el moment de la seva inauguració es va acordar deixar el projecte original, obra de Neus Serra, tal i com estava, sense placa. Però, el nou equip de govern va decidir afegir aquesta placa amb aquest escrit cosa que ha fet que alguns membres de l'oposició estiguessin en desacord.</p> | 41.6627900,1.8641200 | 405433 | 4612960 | 1985 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Neus Serra. Inscripció de Jordi Carbonell. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80711 | Escultura 'Contrapunt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-contrapunt | <p>DELGADO, A. (2001). L'Agrupació Sardanista celebra el seu 50é aniversari. Breny nº 271, agost.</p> | XXI | <p>L'escultura forma un conjunt amb diferents elements situats en una zona enjardinada. Així, en un mateix monument, Arimany uneix el quadrat de Castellet i la rodona de la sardana. L'escultura consta d'un bloc prim i quadrat, d'acer oxidat, que descansa en un dels seus costats. El detall més significatiu d'aquest bloc és el petit quadrat, fort i estàtic, retallat en la part superior, que crea una mena de finestra. L'altre element principal de 'Contrapunt', els cercles superposats i oberts, són fets amb una tira de metall en espiral. Descansen en les cantonades del quadrat i són prims i elegants. L'angle dels cercles i la relació que hi ha entre ells vol aportar una sensació de moviment a l'escultura. Davant hi ha el monòlit que suporta les plaques de les inscripcions i al costat els tres cossos formats per dos semicercles oberts que representen la sardana. Tal i com explica la seva autora, Elisa Arimany: 'El record de Castellet del meu poble natal, Sant Vicenç de Castellet, és qui m'ha inspirat en la realització d'aquesta escultura que s'anomena 'Contrapunt' en homenatge a la sardana. De la línia recta, de la verticalitat, que és una constant en la meva obra, sorgeix un element senzill com el quadrat, que segons la càbala, és l'emblema de la humanitat, la representació dels quatre elements: foc, terra, aigua i aire. I les formes rodones, que són una manera de representar la perfecció, m'han portat a engalzar aquests dos elements: la Sardana que és rodona, amb el quadrat, com el Castellet del meu poble'. (Breny nº 268, maig 2001). Hi ha quatre inscripcions. La primera diu: ....Llaços d'amor que es nuen ballant una sardana....mai es desfaran!!. Ramon Mastpern. La segona: Agrupació sardanista Sant Vicenç de Castellet. 1951-2001. 50é aniversari. La tercera: Amb la col·laboració de: Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, Generalitat de Catalunya, Autema, Caixa de Pensions 'La Caixa2. La quarta: Sant Vicenç de Castellet. Mil·lenari.</p> | 08262-159 | Plaça de Catalunya. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'escultura 'Contrapunt' es va inaugurar el 29 juliol 2001 amb motiu del 50é aniversari de l'Agrupació Sardanista i coincidint amb la celebració del Mil·lenari de Castellet. Realitzada per l'artista Elisa Arimany en homenatge a la sardana. El mateix dia es va estrenar la sardana 'Tot ballant n'hem fet 50', composta expressament per a l'ocasió per Tomàs Gil.</p> | 41.6700100,1.8595100 | 405060 | 4613767 | 2001 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Elisa Arimany | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80712 | Font de Sant Joan de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-de-dalt | <p>El Brent nº 256, setembre 1999.</p> | XX | <p>La font es troba oberta en un bloc de pedra arenisca de Sant Vicenç i porta la inscripció: Font de Sant Joan de Dalt. A la plaça hi ha també uns bancs per seure a l'ombra d'uns pins, i la resta d'una premsa de vi provinent de l'antiga masia can Costa que està situada a la sortida del poble en direcció al Pont de Vilomara. El mas Costa és de propietat de l'Ajuntament de Sant Vicenç, tot i que es troba al terme de Castellgalí. De la premsa tan sols hi ha instal·lat l'esquelet de ferro d'aquesta.</p> | 08262-160 | C/ Montserrat Roig. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La font va ser inaugurada el 5 de setembre de 1999, ubicada a la placeta de la font de Sant Joan de Dalt, tocant a la residència d'avis. Va ser inaugurada per l'alcalde Joan Montsech i Pere Rosell Forasté, conegut com el Sant Joan de Dalt, que va donar els terrenys a l'Ajuntament.</p> | 41.6711400,1.8690500 | 405856 | 4613882 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80712-foto-08262-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80713 | Font del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fiter | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. VALLS, J. (2001). La rodalia de Castellbel i El Vilar, Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 449-455.</p> | XX | <p>La font de Cal Fiter es troba situada a la falda del serrat que rep el mateix nom i sota la casa del Fiter. S'arriba des d'un camí que comunica les cases del Clot del Tufau i que travessa la riera de Castellet davant de cal Tinet. La font es troba a la dreta del camí després d'una vinya. Era una font natural que brollava d'un clot, a la que Miquel Bosch i Abadal va fer un entorn per gaudir d'ella. Va construir tres murs de contenció a tres nivells diferents formant terrasses, que són una veritable mostra d'obra d'enginyeria en pedra ja que les pedres es disposen verticals, a plec de llibre, i la paret té forma arquejada per garantir el suport del terra. A la terrassa del mig hi ha la font i una bassa. La font està decorada amb blocs de pedra de formes capritxoses triades pel constructor. Hi ha la inscripció: Miquel Bosch Abadal la va fer. Any 1939. A la terrassa superior va fer uns bancs i taules de pedra per que la gent pogués berenar. Actualment no s'utilitza amb tanta assiduïtat i l'herba tapa part de les estructures.</p> | 08262-161 | Can Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Fiter es troba en el nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. Cal Fiter es troba sobre el serrat, dominant geogràficament les altres cases. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament), era propietat de Martín Vall, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fabrés. L'any 1756, la viuda de Josep Singla de Monistrol de Montserrat, va comprar a Francesc Fiter i Jaume Plans, pagesos de Sant Vicenç, el 'Campet de la Beguda' (VALLS, 2001). El besavi de l'actual propietari vivia a cal Xesc i va comprar cal Tinet l'any 1876. El gendre d'aquest és el que va comprar cal Fiter i va saldar la hipoteca d'aquesta casa l'any 1939. El comprador, Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, i va fer moltes de les barraques de vinya del terme així com va reconstruir moltes altres. Aquest va ser qui va construir la font del Fiter quan ja estava jubilat i no treballava el camp. El nom de Fiter pot procedir de fita, final de terme, ja que la finca arriba al final del terme de Sant Vicenç. Desconeixem des de quan tenia aquest topònim.</p> | 41.6631600,1.8264800 | 402300 | 4613044 | 1939 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Bosch i Abadal | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 80714 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-4 | XX | <p>L'Ajuntament conserva les pintures guanyadores dels concursos de pintura ràpida que s'havien organitzat per les festes majors del municipi. Tot i que no s'ha fet un inventari exhaustiu de les obres que es conserven, aproximadament hi ha unes 19, que són les que es van valorar l'any 1998. Els autors d'aquestes són: Javier Moreno Mur, Carme Magem, Alfred Rodríguez, Joan Sallent (3), E. Basora, J. Planell, Mariscal, Subirana, J. Centellas, Altés (2), J. Roig (2), Francesc Vila (2), Josep Tobella Marsinyac. A partir del 2012 l'Agrupació Artística va fer donació d'algunes pintures més. Les pintures es troben a diferents ubicacions a l'edifici de l'Ajuntament i el Local d'Entitats Joan Masafret, penjats a les parets dels despatxos.</p> | 08262-162 | 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1998, el que era regidor de cultura, Valentí Carrera i Vila, fa encarregar una valoració de les pintures del fons municipal. Va ser realitzat pel Sr. Oliveras de la Sala d'Art Xipell de Manresa, que en la seva valoració va assenyalar que moltes de les pintures del fons eren difícilment valorables ja que els artistes no figuraven a catàlegs de pintors en tractar-se de persones que a vegades la seva producció pictòrica es limitava a la participació a concursos locals. El concurs de pintura ràpida es celebrava a Sant Vicenç des de mitjans de la anys 1970 i es va interrompre a mitjans dels 80. L'any 1995 el va reprendre l'Agrupació Artística de Sant Vicenç.</p> | 41.6657400,1.8639000 | 405419 | 4613288 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80714-foto-08262-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Varis | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80716 | Espai Ateneu (Antic Ateneu de Sant Vicenç) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-ateneu-antic-ateneu-de-sant-vicenc | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. LARGO, J. (2004). L'Ateneu. El Breny nº 295, març 2004. SUADES, Jordi i BONVEHÍ, Jordi (2015) L'espai Ateneu. Història de la Societat Ateneu i la Biblioteca Salvador Vives Casajuana. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XXI | <p>L'edifici de l'Ateneu ocupa tota l'amplada de la plaça Anselm Clavé. L'antic edifici que exteriorment ja mostrava el seu caràcter d'edifici públic i social, amb grans finestrals que proporcionaven llum a les sales interiors del cafè. L'edifici antic era de planta baixa i pis, amb una sala a la planta baixa on hi havia el cafè, amb finestres allargades rematades amb arc carpanel i vidres petits. Al pis destacava la tribuna a modus d'eixida que ocupava tota l'amplada de la planta. L'edifici va patir un incendi que va fer malbé part de l'estructura de l'edifici. No conservava elements decoratius singulars ni a l'exterior ni a l'interior. El nou edifici manté l'estructura exterior, però amb factura moderna.</p> | 08262-164 | Plaça d'Anselm Clavé. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'antic edifici de l'Ateneu va ser enderrocat l'any 2007, degut al mal estat general, i al seu lloc s'ha construit un complex cultural anomenat Espai Ateneu, convertint-se en un centre cultural que acull la Biblioteca Salvador Vives i Casajuana (depenent de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona), l'auditori Maria Carme Grauvilardell i altres espais culturals d'ús públic. El nou edifici va ser inaugurat el març de 2015, obra de Batllori & Trepat Arquitectes. L'antic edifici, anomenat en els seus inicis Teatre Saló Espanyol i més tard Casino de Sant Vicenç, va ser el local social de Sant Vicenç. El Casino va ser construït sobre una antiga bòbila que es trobava a l'actual plaça i cases que donen al carrer Sant Joan a finals del segle XIX, ja que l'edifici ja existia al 1888 i el 1902 es feia teatre. Durant els anys 1910 i 1911 es projectaven pel·lícules per quaresma, amb una màquina llogada que funcionava amb gas acetilè (l'electricitat va arribar el 1912). L'any 1920 a l'antic Casino es va fundar la Societat Ateneu amb la fusió de les societats Joventut Vicerense i Centre Comercial Benèfic, conjuntament amb els membres del Casino. Un dels primers acords de la nova societat va ser adquirir el local que ocupava el casino, per reformar-ho i construir un nou local i el cafè. El 1925 es construí el local del cafè i l'any 1945 es va inaugurar la sala de ball i activitats culturals. Es van celebrar diferents comèdies i sarsueles molt ben acollides. També es feia ball al local del Bloc Liberal, actual cafè Bonavista, fins que el 1930 un incendi el destruí. Sembla que, el 1931, la Societat Ateneu “tenia una escola mixta d'uns 40 alumnes amb servei de biblioteca” (Suades, 2015).Posteriorment es va utilitzar, fins la dècada del 1970, tancant-se definitivament el 6 de gener de 2004. L'històric Ateneu estava compost pel cafè i la sala de ball, que va ser un dels llocs més populars de la comarca durant la dècada dels 50, 60 i 70. Per l'Ateneu han arribat a passar artistes de renom com per exemple Lluís Llach, Josep Guardiola, Dyango, Camilo Sesto, Manolo Escobar, Antonio Machín... grups també prou importants com Los Brincos o Los Sírex i d'altres personalitats com ara Josep Lluís Núñez o Nicolau Casaus.</p> | 41.6655200,1.8623500 | 405290 | 4613265 | 2015 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80716-foto-08262-164-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | L'antic edifici construït el 1888, molt malmès, va ser enderrocat i substituït per un edifici de nova planta inaugurat el 2015. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 80717 | Monument commemoratiu Penya Blau-Grana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-penya-blau-grana | <p>LARGO, J. ; PLANS, A. (2003). 25és aniversari de la penya blau-grana. El Breny, 2003.</p> | XXI | <p>El monument commemoratiu al 25é aniversari de la Penya Blau Grana de Sant Vicenç de Castellet està format per diferents elements e pedra. Una font al costat esquerre amb l'anagrama dels 25é aniversari en colors blau-grana i groc amb la Torre de Castellet, i amb dos coloms sobre la pedra que conté l'aixeta de la font. Al centre hi ha una placa amb la inscripció: 14 trobada de penyes barcelonistes del Bages, Berguedà, Lluçanès. Sant Vicenç de Castellet. 12-10-2003. Firmat per Cañadas. A la dreta un recipient tallat a la roca i l'escut del Barça en colors a la part davantera, amb una columna darrera. Tot està fet de pedra calcària de Sant Vicenç amb policromia. Al costat esquerre del monument hi ha una placa commemorativa en pedra, feta pel mateix Cañadas, amb la inscripció: Nats al 1952. El motiu de la trobada és un bonic record d'amistat. 26-10-2003. Cañadas.</p> | 08262-165 | Av. Secretari Canal. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El 27 de setembre de 2003 es va celebrar un homenatge al ex-atletes i ex-pubilles de l'entitat. El dia 28 de setembre es va penjar una bandera del Barça de 7 per 4 metres a la Torre de Castellet. Es va inaugurar el monument-font situat a l'Avinguda Secretari Canal.</p> | 41.6658100,1.8594300 | 405047 | 4613301 | 2003 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cañadas | 1978-2003. 25é aniversari de la Penya Blau-grana de Sant Vicenç de Castellet. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80718 | Antic Sindicat de Pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-de-pagesos | XX | L'interior de l'edifici està bastant malmès | <p>L'edifici està format per dos cossos paral·lels, un que fa cantonada amb l'avinguda Secretari Canal que és un simple magatzem, i l'edifici més antic que es troba a continuació d'aquest ja al carrer Creixell. És un edifici d'una sola planta amb l'interior lliure, de manera que era un magatzem. L'element destacable és la façana, ja que té una estructura arquitectònica característica dels primers anys del segle XX i que es veu en altres edificis del municipi. És una façana simètrica, amb porta allindada al centre i una finestra rectangular a cada costat, totes les obertures amb un marc al voltant que les realça. A la part superior hi ha un frontó de forma semicircular amb decoració de pilastres encastades que marquen la simetria ja que es troben als angles i entre porta i finestres. A la base de totes elles hi ha una decoració floral i en els quadrants que queden entre mig hi ha diverses inscripcions i decoracions. Destaca al centre el cartell del SINDICATO AGRÍCOLA, la data a la part superior dreta 1918, la paraula AÑO a la banda superior esquerra, i una decoració floral al centre que reprodueix raïm, com a símbol de la pagesia de Sant Vicenç. L'interior de l'edifici està bastant malmès i tan sols resta un antic molí de gra que funcionava amb un motor elèctric. És un molí de ferro que està suportat sobre una estructura de ciment que permet posar els sacs per omplir; el gra es tirava des del pis de sobre directament a la tremuja. Porta la inscripció: CA---ON UNIVERSAL. MARCOS TORRA. CALLE RIERETA TALLER 15. BARCELONA. PAT. 91267. Del sindicat procedeix la màquina de batre que conserven a cal Xaparro de Dalt.</p> | 08262-166 | Carrer Creixell, 3. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'antic Sindicat Agrícola de Sant Vicenç de Castellet es va fundar pels volts de l'any 1912. Tindria el seu origen en la necessitat dels pagesos del terme d'unir-se per tal de resoldre problemes comuns, com la comercialització de productes, la compra de llavors, o compartir màquines. Després de la Guerra Civil es transformà en La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos que actualment depèn del Ministeri d'Agricultura. L'any 1968 es va transformar el sindicat en cooperativa. Actualment està en desús.</p> | 41.6665900,1.8624600 | 405301 | 4613384 | 1918 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 80719 | Monument al pont de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pont-de-sant-vicenc | XXI | <p>En l'any del 75é aniversari de la voladura del pont per part de les tropes republicanes al final de la Guerra Civil, va encarregar la realització d'un monument commemoratiu d'aquests fets. El monument reprodueix un ull del pont i l'arrencada de dos més, un a cada lateral, amb més de 9m de longitud i 3m d'alçada, fet en xapa d'acer corten i serveix de marc a unes planxes de vinil en les que s'explica la evolució històrica i característiques del pont. Es troba situat a un extrem del pont a la banda del poble, sortint a mà dreta.</p> | 08262-167 | Pont de Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El 26 de gener de 2014 es va inaugurar un monument commemoratiu, ubicat al lateral del pont, amb motiu del 75è aniversari de la seva voladura i dels 90 anys de la seva inauguració. Amb l'expansió del municipi a inicis del segle XX es va fer necessari modificar els sistema de comunicació entre les dues ribes del riu Llobregat. Durant la segona meitat del segle XIX es va construir una palanca, que junt amb el pas dels carros al mateix riu i una barca per les èpoques de més crescuda, eren els sistemes de pas per vianants i carruatges. La iniciativa de construir un pont més sòlid va sorgir del llavors alcalde Àngel Vila i Llonch, degut a la riuada que el 1913 es va endur per tercera vegada la palanca deixant al poble incomunicat. Els terrenys en els que va ser edificat el pont van ser donats per grans propietaris: Joan Calsina, Miquel Vives, Maria Ginferrer i Francesca Playà. Àngel Vila i Llonch fins i tot va actuar com a contractista de les obres del pont en no presentar-se cap empresa a la subhasta per l'adjudicació de l‘obra, i amb la intenció de que no es retardés més el començament. Es va iniciar la construcció el desembre del 1920, però malauradament l'agost del 1921 una riuada es va endur el que ja s'havia construït i es va haver de tornar a començar; Àngel Vila va dimitir ja que no disposava de recursos econòmics per continuar l'obra. El substituí el tinent d'alcalde, Enric Callís i Bey, que prosseguí les obres del pont, inaugurant-se el 8 de setembre de 1923. A L'any 1939, amb motiu de la Guerra Civil, amb la retirada de l'exèrcit republicà (el 26 de gener) (el 27 va entrar l'exèrcit franquista) es va volar el pont i fins el 1942 no es va acabar de reconstruir pel mateix autor del pont anterior, Eduard Peña, i obra feta per l'empresa Fomento de Obras y Construcciones S.A. L'any 1996 s'inicien les obres per ampliar el pont mantenint la mateixa estètica original. S'eixampla amb un carril més i dues voreres per vianants. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1997. Durant l'any 2015 es van fer millores de seguretat a les voreres.</p> | 41.6656100,1.8585400 | 404973 | 4613280 | 2014 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80719-img202001261131200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80719-img202001261130550.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 80720 | Fira del Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-vapor | XXI | <p>La Fira del Vapor recrea la vida quotidiana a Sant Vicenç de Castellet de finals del segle XIX i principis del XX, quan el ferrocarril i el batec de les fàbriques tèxtils anaven amb vapor. Molta gent de contrades rurals fugien del camp buscant nous mitjans per sobreviure. El poble no parava de créixer i sorgien noves necessitats i serveis. A la vegada, el ball, el teatre, el cant, els cafès, el joc, la festa i l'incipient cinema alliberava la gent de la monotonia i duresa del treball industrial i rural. La Fira del Vapor recorda aquest món de la industrialització amb espectacles de recreació històrica al carrer i a les places, com els esquellots, els jocs, els oficis de l'època, la gastronomia, el mercat de productes alimentaris i artesans, la mostra d'oficis, el ball i els tallers de ball, entre altres. S'organitzen diferents activitats, entre els que destaca la mostra d'oficis històrics i el mercat de productes alimentaris i artesanals, a banda de cercaviles, concerts i balls, teatre, espectacles al carrer, tallers, jocs, espai de les entitats, ....</p> | 08262-168 | 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La situació privilegiada de Sant Vicenç de Castellet, un poble a la llera del riu Llobregat, i l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Saragossa el 1859 -més endavant conegut com Ferrocarril del Nord- va propiciar la instal·lació de fàbriques tèxtils al voltant del riu a mitjans del segle XIX. El tren, com a gran revolució en el món del transport, ens portava la mà d'obra que venia de zones rurals cap a les indústries i facilitava l'arribada de les matèries primeres (carbó i cotó) i el retorn dels productes elaborats (fil i teixits). També fou el gran mitjà de transport de l'època. Un altre element clau va ser el riu Llobregat, mitjançant les rescloses, els canals i les turbines generaria energia elèctrica per a les fàbriques. El clima mediterrani, amb períodes d'escassetat de pluges i rius amb cabal escàs, facilitava també el desenvolupament del vapor amb ús de carbó. La instal·lació de fàbriques tèxtils va fer créixer considerablement la població, amb un creixement urbanístic del nucli urbà. Es desenvoluparen un seguit de tallers menestrals auxiliars de la construcció, com fusters i ferrers, i un conjunt d'establiments per donar serveis bàsics a la població com botigues de queviures, fleques, cafès, sastres, sabater, barber, farmacèutic, així com nous equipaments, l'escorxador, l'església, el cementiri i les escoles, per donar servei a una població creixent. També va ser un període de lluites i reivindicacions obreres, per millorar les condicions de treball; i de modernització de la societat, amb l'arribada de la llum elèctrica, aigua corrent, enllumenat, telèfon, ràdio, cinema, i de les primeres entitats esportives. Al poble, encara hi predominava una societat rural, hi havia molts pagesos treballant la vinya i alguns al regadiu al voltant del riu. Els picapedrers que extreien la pedra sorrenca, que es transportava per tren, marcaven un contrapunt, juntament amb els ferroviaris. Aquest context històric que va fer créixer Sant Vicenç de Castellet és el que va donar origen a la Fira del Vapor, que va sorgir de l'anterior Fira de la Pedra que es va iniciar l'any 2004 i que va néixer amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç'. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en la Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril, en la que s'implica tot el poble, entitats i comerç local, i que l'any 2016 porta 8 edicions.</p> | 41.6656100,1.8638000 | 405411 | 4613274 | 2009 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | Organitza l'Ajuntament, la Ubic de Sant Vicenç de Castellet i la Comissió de la fira del Vapor. El 4 i 5 de juny de 2016 es celebra la 8a Fira del Vapor. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 80721 | Fita dels Tres Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-2 | <p>RESOLUCIÓ GRI/145/2014, de 15 de gener, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellgalí i de Marganell (i Sant Vicenç de Castellet).</p> | XIX | <p>Fita tallada en un bloc de pedra paral·lelepipèdic amb la part superior lleugerament arrodonida, de 45cm d'alçada i 25x20cm de base. Presenta quatre cares, tres amb inscripcions: MNLL (Marganell), SVIS 18 (Sant Vicenç de Castellet, 18), CTLI 62 (Castellgalí 62); els noms dels tres termes que delimita i la data 1862. Es troba situada en una zona boscosa de l'extrem més occidental del Clot del Tufau, a la serra de Punxabudell, tocant als termes dels altres dos municipis.</p> | 08262-169 | Serra de Punxabudell | <p>Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló és una marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme, com és el cas d'aquesta.</p> | 41.6584300,1.8102300 | 400940 | 4612537 | 1862 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80721-169_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | En realitat aquesta fita es troba dins el terme municipal de Marganell, amb les coordenades UTM ETRS89 31T: X: 400893,7 i Y: 4612562,5, però degut a la relació directa amb Sant Vicenç de Castellet la hem ubicat dins el límit dels tres municipis, malgrat no es trobi en la ubicació que surt al Mapa de Patrimoni de Sant Vicenç de Castellet. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 80722 | Sardana 'Carme Formosa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-carme-formosa | <p>Informació de Rita Vila i Marta Samper de l'Agrupació Sardanista.</p> | XX | <p>És una bonica sardana que el compositor Francesc Juanola va escriure expressament per Carme Batalla el 1935, la qual anava acompanyada d'aquesta dedicatòria: “Gustosament, l'autor en fa ofrena a la gentil senyoreta Carme Batalla, tresor d'humilitat, bellesa i bondat</p> | 08262-170 | Sant Vicenç de Castellet | <p>A més l'Agrupació Sardanista, ha recopilat les 12 sardanes que s'han fet al municipi dedicades a gent del poble des de l'any 1936 i amb elles estan preparant l'edició d'un CD. 1- Carme Formosa. 1935. Dedicada a Carme Batall. Composta per Francesc Juanola. 2- La petita del bar Serra. 1946. Dedicada a Teresa Serra. Composta per Manuel Bardina. 3- En Xavier i la Montserrat. 1953. Dedicada a Elia Vall Ginferrer. Composta per Francesc Juanola. 4- Sóc la Laura. 1961. dedicada a Eladia Farguell. Composta per Francesc Juanola. 5- Sant Vicenç de Castellet. 1964. Dedicada a l'Agrupació Sardanista. Composta per Francesc Juanola. 6- Sant Vicenç finestral de Montserrat. 1980. Dedicada al poble. Composta per Jaume Cristau. 7- En Fèlix. 1991. Dedicada a Fèlix Ruizsánchez. Composta per Jaume Cristau. 8- Santvicentina. 1995. Composta pel santvicentí Francesc Canal i Sender. 9- Festa a Castellet. 1996. Dedicada a Castellet i a la Colla Gegantera. Composta per Joan Lázaro. 10- A l'amic Valentí Santacreu. 1998. Dedicada a Valentí Santacreu. Composta per Jaume Cristau. 11- Tot dansant n'hem fet 50. 2001. Feta en el cinquentenari de l'Agrupació Sardanista. Composta per Tomàs Gil i Membrado. 12- La sardana del mil·lenari. 2001. Composta per Xavier Mestres.</p> | 41.6701600,1.8594500 | 405055 | 4613784 | 1935 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | Francesc Juanola | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/