Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98298 | Jaciment de can Cinnamond | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cinnamond | <p><span><span><span><span lang='CA'>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</span></span></span></span></p> | II aC - V dC | Es tracta de notícies sense confirmar arqueològicament i per tant es desconeix quin és el seu estat de conservació. | <p>Notícies de Marià Ribas (1952), que recull posteriorment Prevosti (1981), assenyalen l'existència d'una vil·la romana, amb la presència d'un cup o dipòsit de planta quadrada d'1,4 m de costat, construït amb <em>opus signinum,</em> col·locat sobre un gruix d'uns 15 cm d'argamassa.</p> <p>No s'ha fet mai cap intervenció arqueològica a la zona que confirmi o desmenteixi aquestes notícies. L'any 1987 durant la realització de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica. Tampoc, durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es va documentar material arqueològic en superfície que indiqués la ubicació exacta del jaciment.</p> <p>Donada la nul·la presència del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</p> | 08264-1 | El Pedró. | 41.5683400,2.5116500 | 459284 | 4601966 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0101.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0102.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0103.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0104.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0105miquel-marti2008inventari.jpeg | Inexistent | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del PK 653 de la carretera N-II, al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt; cal agafar la rotonda que va nucli urbà i pujar en direcció nord, pel passatge del Pins, fins arribar al camí que porta a la urbanització de can Pi.La finca també rep el nom de can Pi. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98299 | Jaciment de can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-jordi | <p>AA.VV. (1995). <em>Autopistas i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19</em>. Aupistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 143-162.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | III - I aC | Parcialment destruït. | <p>Jaciment d'època ibèrica que es documentà arran de la troballa, l'any 1987, durant la realització de la Carta Arqueològica, de gran quantitat de ceràmica d'època ibèrica, al vessant est de la carena. L'any 1992, amb motiu de la construcció de l'autopista C-32, es va dur a terme una intervenció arqueològica que va proporcionar força restes arqueològiques. Es van excavar sis sitges ibèriques. Estaven ubicades en una zona molt amplia i dispersa; aquest fet indicaria, segons els arqueòlegs, la continuïtat del jaciment cap el sud, més enllà dels límits afectats per la construcció de l'autopista.</p> <p>Es varen observar dues etapes cronològiques que diferencien dos grups de sitges:</p> <p>Sitges núm. 1 i 4: datades a mitjans del segle III aC., a partir d'un bol de ceràmica de vernís negre i àmfores púnico-ebusitanes.</p> <p>Sitges núm. 3,5,6 i 7: datades del tercer quart del segle II aC., probablement vers els anys 140/120 aC., en què s'amortitzà la sitja número 3.</p> <p>Els principals elements de datació són els fragments de ceràmica campaniana A tardana (forma Lamboglia 27), la ceràmica comuna itàlica i l'àmfora itàlica de la forma Dressel 1 A.</p> <p>Segons l'equip d'excavació, la gran quantitat de material ceràmic, i sobretot la troballa de peces amb cocció defectuosa, feien pensar en l'existència, en una zona pròxima, d'un forn de fabricació de ceràmica comuna i d'àmfores ibèriques. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 2008, es va delimitar, a la part inferior de l'autopista C-32, una petita zona de bosc i matolls. A la part meridional del la zona s'ha construït un camp de golf sense que hi hagi constància de cap seguiment o intervenció arqueològica. </p> | 08264-2 | El Balís | 41.5724000,2.5077700 | 458963 | 4602419 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98299-0201.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98299-0202.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98299-0203.jpeg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des la carretera N-II, abans del PK 653, en els límits del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt amb Sant Andreu de Llavaneres. Cal agafar el carrer de la Riera del Balís i pujar en direcció nord, pel camí del Balís fins arribar al trencall que condueix fins el camp de golf de Sant Vicenç de Montalt, per l'avinguda del Regadiu. La zona, queda al sud-est del PK 107,5 de l'autopista del Maresme C-32. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98300 | Jaciment de can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mir | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</span></span></span></span></p> | V aC. - V dC. | Parcialment destruït. | <p>Jaciment Iberoromà que es documentà arran de les notícies de Marià Ribas publicades el 1952, qui assenyalava l'existència d'un camí romà, un forn i diverses tombes romanes existents en aquest indret. L'any 1987 durant la realització de la Carta Arqueològica es van registrar alguns fragments de ceràmica ibèrica en superfície, molt rodada i comuna romana.</p> <p>Atesa l'escassetat del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar material arqueològic en superfície que indiqués la ubicació exacta del jaciment.</p> | 08264-3 | Avinguda del Regadiu, s/n | <p>No s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica.</p> | 41.5664030,2.5071108 | 458904 | 4601753 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98300-0301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98300-0302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98300-0303_0.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment estava documentat per sota de l'encreuament entre el camí del Mig i el camí que portava a can Mir. Actualment la zona està plenament urbanitzada, s'han construït nombrosos habitatges unifamiliars i s'ha obert una nova via, l'avinguda del Regadiu. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98301 | Jaciment de can Mora de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mora-de-dalt | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>OLESTI, Oriol (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</em>. Mataró: Fundació caixa Laietana. </span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró.</p> <p>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</p> | II aC - V dC | No s'ha fet cap intervenció arqueològica i, per tant, es desconeix quin és el seu estat de conservació. | <p>Jaciment documentat per Marià Ribas (1952), que recull, posteriorment Prevosti (1981), i que assenyalava l'existència d'una vil·la romana amb tres murs i un paviment d'<em>opus testaceum</em>, a més parlava de la presència de tombes de <em>tègules </em>i un forn.</p> <p>Malgrat aquestes notícies, l'any 1987, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap resta de la vil·la, però sí que es van registrar fragments de ceràmica en superfície d'època ibèrica. També es varen documentar restes de murs d'època moderna.</p> <p>Atesa l'escassetat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va documentar molt poc material arqueològic en superfície, molt dispers i poc significatiu, tanmateix es van localitzar restes de murs obrats en pedres i maons lligats amb morter de calç, d'època indeterminada. La manca d'elements arqueològics determinants no permet determinar, ni el tipus ni la ubicació exacta del jaciment.</p> | 08264-4 | El Ranxo - El Canadell | 41.5822807,2.5063258 | 458849 | 4603517 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0401.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0402.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0403.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0404.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0405.jpeg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Sant Vicenç de Montalt, cal agafar el carrer Major en direcció nord, fins arribar al camí que porta a la casa de can Mora de Dalt, tot travessant la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, BV-5031. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98302 | La Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrera-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV. (1995). <em>Autopistas i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19</em>. Aupistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 133-142.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | I - V dC | Parcialment destruït. | <p>Jaciment documentat l'any 1987, durant la realització de la Carta Arqueològica, a partir de la troballa de ceràmica romana i una sèrie de fragments aïllats d'<em>opus signinum</em>. L'any 1992, amb motiu de la construcció de la C-32, es va dur a terme una intervenció arqueològica per delimitar l'àrea del jaciment. Es van fer una sèrie de sondatges on es van localitzar estrats arqueològics que podrien pertànyer a l'escombrera d'un assentament proper. En aquests nivells van registrar-se nombrosos fragments de ceràmica d'època d'August (sigil·lada itàlica, àmfora Pascual 1); també hi havia peces ceràmiques més tardanes com sigil·lada hispànica, Clara A, parets fines i ceràmica pintada tardoromana. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 2008, es va comprovar que el jaciment està afectat totalment per l'autopista C-32 i pels camps del golf de Sant Vicenç de Montalt. A la part meridional de la zona s'ha construït un embassament d'aigua i tots els serveis propis d'un camp de golf sense que hi hagi constància de cap seguiment o intervenció arqueològica. </p> | 08264-5 | Xamoles | 41.5718200,2.5053200 | 458758 | 4602356 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98302-0501foto-miquel-marti200801.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98302-0502foto-miquel-marti200802.jpeg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des la carretera N-II, abans del PK 653, en els límits del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt amb Sant Andreu de Llavaneres. Cal agafar el carrer de la Riera del Balís i pujar en direcció nord pel camí del Balís fins arribar al trencall que porta al camp de golf de Sant Vicenç de Montalt, per l'avinguda del Regadiu. Després s'ha pujar fins arribar al desviament que va a la casa de can Mir i can Patoi. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98303 | Mil·liari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-0 | <p>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</p> | I aC. VdC | Es desconeix. No s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica. | <p>Monòlit granític que es va localitzar a l'encreuament, entre el camí del Mig i el camí que portava a can Mir. Actualment la zona està plenament urbanitzada, s'han construït nombrosos habitatges unifamiliars i s'ha obert una nova via, l'avinguda del Regadiu. L'element el documentà l'antic propietari de la finca, l'any 1987, que el va recuperar dels seus camps.</p> <p>Es tracta d'un bloc de pedra granítica, de forma cilíndrica, que amidava 110 cm d'alçària per 195 cm de perímetre. No es va localitzar cap mena d'inscripció que indiqués la seva funció, però es va fitxar com a mil·liari a causa de la seva ubicació, prop del camí del Mig, i la notícia de Marià Ribas, que assenyalava l'existència d'un camí romà a la zona.</p> | 08264-6 | Avinguda del Regadiu amb el camí del Mig | 41.5667385,2.5073833 | 458927 | 4601791 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98303-0603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98303-0604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98303-0605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98303-0601_0.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 98304 | Muntanya del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-del-montalt | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p>MALUQUER, J. (1986). <em>Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya</em>. Barcelona, pàg. 78.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS i GURI, Josep Maria (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme (termes d’Arenys de Mar i Arenys de Munt); dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 513</em>, pp. 42-51.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIBAS i BELTRAN, Marià (1934). <em>Orígens i fets històrics de Mataró.</em> Mataró: Impremta Minerva.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J.C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana: Dins Ampurias IV . Barcelona.</span></span></span></span></p> <p> </p> | Es desconeix el seu estat real de conservació perquè no s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica. | <p>El jaciment es documentà arran d'una notícia de Josep Maria Pons i Guri (1938) que assegurava que al vessant pertanyent al terme municipal d'Arenys de Munt varen aparèixer unes destrals d'època neolítica.</p> <p>També per notícies orals es parla de restes constructives d'època ibèrica. Aquestes informacions van quedar desmentides després de les prospeccions que l'any 1987 es van dur a terme amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, les quals no van registrar cap fragment de ceràmica en superfície.</p> <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va localitzar material arqueològic en superfície que pogués indicar algun indici sobre l'existència del possible jaciment. Al vessant nord-oest hi ha diferents acumulacions de blocs granítics, dels quals no podem determinar cap ús antròpic. </p> | 08264-7 | Turó del Montalt | 41.6045300,2.4963100 | 458028 | 4605992 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98304-foto-joan-piera2009ccaa.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98304-0703.jpeg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'accedeix al jaciment des de la carretera BV-5031, al PK 16 s'ha d'agafar el camí cap al Corral i seguir-lo fins arribar al coll de la Ferradura on hi ha la cruïlla amb el camí del Montalt. Qualsevol dels corriols que surten des d'allí ens mena fins el cim. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 98305 | Sot del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-camp | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>OLESTI, Oriol (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</em>. Mataró: Fundació caixa Laietana.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> | VI - I aC. | Parcialment destruït | <p><span><span><span lang='CA'>El jaciment es documentà l'any 1987, durant la realització de la Carta Arqueològica del Maresme, a partir de la troballa superficial de ceràmica ibèrica, àtica de vernís negre i una fíbula anular, en els camps ubicats al nord de la casa de can Sot del Camp.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L'any 1992 es va dur a terme una intervenció arqueològica a causa de les obres de l'autopista del Maresme C-32, que va resultar negativa. Només es van recollir 18 fragments de ceràmica (àmfora tarraconense, material constructiu i ceràmica comuna oxidada). Atesa l'escassetat tipològica del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</span></span></span></p> | 08264-8 | Sot del Camp | 41.5730100,2.5147100 | 459542 | 4602483 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98305-0801.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98305-0802.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98305-0803.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98305-0804.jpeg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa, des del PK 653 de la carretera N-II, al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. Agafar la rotonda que va en direcció al nucli urbà i pujar en direcció nord, pel passatge del Pins fins arribar al camí del Padró. Un cop es visualitza la casa de can Sot del Camp, cal accedir pel carrer del Pedraforca que mena a l'est, fins que la via queda tallada per l'autopista del Maresme C-32. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98306 | Jaciment del Turó del Balís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-del-balis | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>MARTIN, Albert (1992). Memòria de la intervenció arqueològica 1992: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1061</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | VI-I aC. | Les troballes realitzades no permeten determinar l'estat de conservació, ja que no s'han documentat estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment documentat l’any 1987, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Maresme, on es localitzà ceràmica dispersa d'època ibèrica i àmfora púnico-ebusitana i itàlica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1992 es va dur a terme una intervenció arqueològica a causa de les obres de l'autopista de Maresme C-32, que va resultar negativa; només es van recollir 13 fragment de ceràmica (àmfora itàlica, àmfora púnico-ebusitana, i comuna ibèrica). Totes les troballes es va localitzar en una zona de fort pendent amb poca sedimentació, fet que descartava la conservació de les restes. Atesa l'escassetat tipològica del material no es pot especificar, ni el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></span></span></p> | 08264-9 | El Balís | 41.5702500,2.4995700 | 458278 | 4602184 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0901.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0902.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0903.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0904.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0905.jpeg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des la carretera N-II, abans del PK 653, en els límits del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt amb Sant Andreu de Llavaneres. S'ha d'entrar pel carrer de la Riera del Balís i pujar en direcció nord, pel camí del Balís, fins arribar al trencall que porta a la urbanització de la Panissera i la carretera que va fins al turó del Balís. La zona queda al vessant nord-occidental del turó del Balís, a banda i banda de l'autopista del Maresme C-32. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98307 | Vil·la del Sot del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-sot-del-camp | <p><span><span><span><span lang='CA'>OLESTI, Oriol (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</em></span>. Mataró: Fundació caixa Laietana. </span></span></span></p> <p>POU, Roser. (2009). Vil·la del Sot del Camp-Construcció del IES Sant Vicenç de Montalt. Núm. Mem. 8525.</p> <p>POU, Roser (2010). Memòria de la intervenció arqueològica als terrenys destinats a la construcció de l'IES Sant Vicenç de Montalt (Sant Vicenç de Montalt, Maresme). Jaciment de la Vil·la del Sot del Camp. Núm. Mem. 9862.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró. </span></span></span></span></p> | I aC. - I dC. | Parcialment destruït | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va descobrir-se l'any 1970, amb la troballa d'abundant ceràmica romana en superfície. Entre els anys 1970 i 1972, es dugueren a terme un seguit d'excavacions, per part d'aficionats, que documentaren les restes d'una possible vil·la, consistent en tres habitacions amb paviments d'<em><span>opus signinum</span></em> (tipus de paviment romà fet amb calç, sorra i fragments de terrissa), un forn per a la producció d'àmfores i les restes de canalitzacions d'aigua. Es documentà, també, que les escombreres del forn se situaven a tocar del barranc del Sot del Camp. Pel que fa als materials recuperats, foren sobretot fragments ceràmics de terra sigil·lada, campaniana, ceràmica comuna romana, ceràmica grisa emporitana i àmfores, així com objectes metàl·lics, fragments de vidre, escòries de ferro, teules romanes i <em><span>pondus </span></em>(pes d'un teler d'època romana).</span></span></span></span></span></p> | 08264-10 | Camí del Padró, s/n | <p>L'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es tornà a visitar el jaciment i s'observà que la zona on s'ubicava la possible vil·la es trobava abandonada, amb nombrosos abocaments de runa i restes vegetals provinents del conreus de la zona.</p> <p>L'octubre de l'any 2009, a causa de la construcció d'un centre d'educació públic a l'indret on s'ubicava precisament el jaciment, es realitzà una prospecció del terreny mitjançant diversos sondejos, sense que es documentés cap evidència arqueològica, de manera que els resultats foren negatius. Tanmateix, durant les obres d'obertura d'un nou vial el mateix any, es tornà a localitzar material ceràmic d'època romana en superfície.</p> <p>L'any 2010, amb motiu de la continuació de les obres per a la construcció del centre educatiu, es dugué a terme un nou control arqueològic de moviments de terres i una excavació. S'efectuaren diverses rases; en dues de les quals aparegueren fragments de ceràmica romana, però no va documentar-se, en cap d'elles, estructures o evidències arqueològiques.</p> | 41.5688713,2.5167027 | 459705 | 4602023 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98307-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98307-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98307-descarga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98307-descarga-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1987, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va realitzar una prospecció superficial. Es va trobar material ceràmic, sobretot restes d'àmfores i ceràmica comuna romana, i es comprovà el deteriorament de les restes de la vil·la, atès l'ús intensiu del sòl per al conreu. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98308 | Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-3 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVIII-XXI | <p>Masia als quatre vents, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Al cos principal se l'hi afegeix un cos a llevant, de la mateixa alçada, i amb una galeria d'arcades de mig punt a la planta pis; i un cos a la façana de ponent, només de planta baixa i coberta plana.</p> <p>La façana del cos principal s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A l'eix central de la planta baixa trobem l'entrada, i dues obertures en els laterals. A la planta pis, hi ha un balcó a l'eix central, i finestres en els laterals. A la segona planta o golfes, hi ha tres petites obertures. | 08264-11 | Camí del Transformador, núm. 54 | 41.5768998,2.5059178 | 458811 | 4602920 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98308-1101foto-joan-buch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98308-1102montse-viader1985.jpeg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserva el safareig, davant de la façana principal.També es coneix com ca l'Abril. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 98309 | Can Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-misser | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SELLARÉS SERRA, Jordi (2022). can Missé; dins CAÑO, Antònia [coord.]. 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; pp. 22-27.</span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>El mas Misser, documentat des del segle XVI, s'ha convertit en una masia senyorial que ha sofert transformacions arquitectòniques, les més importants de les quals, han deixat traça en l'aspecte actual. Sobretot entre els segles XVIII i XIX i la més recent del segle XXI.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre aigües, reformada molt recentment, amb un campanar de cadireta a la part central i acabada en ràfec prominent. La façana principal, decorada amb esgrafiats, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa destaca el portal rodó dovellat, a l'eix central, amb la data de 1797 gravada a la dovella central; una entrada secundària a l'eix dret, i una finestra a l'eix esquerre. A la planta pis hi trobem tres balcons amb llosana de pedra i barana de ferro. A la segona planta hi destaca un gran finestral de factura moderna que substitueix una galeria d'arcades de mig punt, com es pot veure en una de les fotografies realitzada per Montse Viader, l'any 1985. Totes les obertures de la façana estan remarcades pels esgrafiats. Un dels esgrafiats que es veu en aquesta fotografia, un sol, s'ha perdut en la reforma moderna. <span><span><span>El vestíbul d'entrada, dona accés a dos salons i a un pis superior —per una escala de pedra massissa de Montjuïc—, i a un celler. </span></span></span></p> <p>Al segle XIX s'hi afegiren uns cossos laterals a la planta baixa, amb arcades neoclàssiques i elements de delimitació del jardí, glorieta, safareig, etc., que s'avenen perfectament amb la construcció original.</p> | 08264-12 | Raval Font Mitjana | <p><span lang='CA'><span><span>Com diu Jordi Sellarés (2022), la rellevància de can Misser està vinculada a la figura de Carme Martí Riera, que avui seria una dona de referència perquè va ser, al seu temps, una empresària pionera. Va idear un mètode de costura amb plantilles en paper, com els retallables de les nines, que s’adapta a les formes de qualsevol persona. Aquesta va ser la seva genialitat. Una idea senzilla, que ningú abans havia tingut, la va fer destacar i triomfar com a empresària. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'any 1896 funda a Barcelona l’Institut de Tall i Confecció Sistema Martí, que dirigeix i fa prosperar. Aviat obre acadèmies similars a la resta d’Espanya i a l’Amèrica Llatina, on hi desenvolupa el conegut Sistema Martí. </span></span></span><span><span><span>A Sant Vicenç de Montalt, en una dependència de la rectoria coneguda com “el cosidor”, ensenya el Sistema Martí. Una de les alumnes destacades va ser Soledad Brunet i Paituví, germana de l’alcalde Josep Brunet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1940, Carme Martí va escriure una història de la moda, des de l’època de l’antic Egipte fins llavors, que es titula <em>El traje histórico femenino</em>. La va ajudar la seva filla, Teresa Missé i Martí. Aquesta història, il·lustrada, es pot consultar a la Biblioteca<em> La Muntala</em> de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interès de Carme Martí per les raons comercials, les marques i les denominacions d’origen va fer que fos una de les persones que va promoure el canvi de nom del municipi, el 1935. En aquell moment es deia San Vicenç de Llavaneres, i es podia confondre fàcilment amb Sant Andreu de Llavaneres; per això es va substituir l’última part del topònim per 'de Montalt'.</span></span></span></p> | 41.5845906,2.5011180 | 458416 | 4603776 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98309-can-misser.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98309-montse-viader198502.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98309-montse-viader1985.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98309-dsc1029-ee.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguna font indica que la casa es va cedir al Consolat d’Argentina i que, com en altres seus diplomàtiques o consulars, els propietaris van seguir vivint dins la finca (Sellarés, 2022). | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98310 | Can Milans del Bosch; Castell de l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans-del-bosch-castell-de-loliver | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>GRAU, Rosa i TORRENTÓ, Xavier (2022). Can Milans del Bosch; dins <span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; pp. 36- 43.</span></span></span></span></p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVII-XXI | <p>Masia fortificada del segle XVII, on s'hi han afegit altres construccions,<em> a posteriori</em>. El cos principal és de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a quatre aigües. Té una església annexa i un recinte fortificat que l'envolta. Hi ha torricons de guaita i merlets en les coronacions. La façana principal, orientada a migdia s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés, a l'eix central, una porta a l'eix de llevant, i una finestra reixada a l'eix de ponent. Les tres obertures són de llinda recta, amb brancals i ampits, també de pedra treballada. En el primer pis s'obren tres balcons, un per cada eix, amb llosana de pedra i barana de ferro. Totes tres obertures tenen les mateixes característiques que les anteriors: llinda recta i emmarcament de pedra granítica treballada. A la segona planta es mostren tres finestres balconeres, amb barana de ferro i llinda, brancals i ampits de pedra granítica treballada. A l'alçada del primer pis, entre els eixos laterals i el central, s'observen dos rellotges de sol.</p> <p>El parament és llis arrebossat i pintat de color crema. A l'angle sud-oest hi ha un torricó defensiu o garita amb espitlleres per arma de foc. Les cantoneres de les façanes són de pedra granítica amb una franja dentada.</p> <p>A l'entrada del barri, hi ha una llinda amb la data gravada de 1619, reformada a l'inici del XVIII, tal i com indica una de les llindes de la façana que duu la data de 1700 gravada. El conjunt està format per diversos edificis, entre ells una capella, formant un recinte fortificat.</p> | 08264-13 | Raval Font Mitjana, núm. 3 | <p>Pertanyia a la família Milans del Bosch, una antiga nissaga de militars documentada des del segle XV. Va obtenir una gran notorietat, Francesc Milans del Bosch i Arquer, que lluità contra els francesos l'any 1808. Llorenç Milans del Bosch va ser la mà dreta del general Prim i, molts anys després, Joaquim Milans del Bosch fou capità general de Barcelona. L'any 1981, Jaime Milans del Bosch i Ussia va estar implicat en el cop d'estat conegut com el 23-F.</p> <p><span><span><span>La família Milans es va anar ramificant i adoptà 'del Bosch' com un afegit al cognom primigeni, que descrivia la seva situació dins els límits de la població, perquè la seva casa pairal estava situada prop d’una zona feréstega del terme de Sant Vicenç de Montalt. A diferència del Milans de Caldes, que van viure de la terra fins a principis del segle XIX; els Milans del Bosch derivaren cap a l’ofici de la milícia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Grau i Torrentó (2022) podeu seguir alguns dels noms d'aquesta nissaga. També segons aquests autors, fins als anys setanta del segle XX es conservava encara el mobiliari, els quadres, els llibres i els documents. I fins i tot un canó.</span></span></span></p> | 41.5871880,2.5171897 | 459757 | 4604057 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-1306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-1303can-milans-fonsfamiliarobert2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-1302can-milans-fonsfamiliarobert_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-1304can-milans-fonsfamiliarobert1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-canmilansdelbosch-santvicencdemontalt_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-13060.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Castell de l'Oliver, que fins fa uns anys funcionava com a restaurant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98311 | Can Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rams | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>Can Rams és una de les masies amb més tradició de Sant Vicenç de Montalt, situada a pocs metres a migdia de l'església. Està formada per diferents cossos: el principal de planta baix i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, i dues torres de planta quadrada als costats. La torre adossada a migdia és de planta baixa i dos pisos i l'adossada a llevant és de planta baixa i pis. A la primera hi ha un rellotge de sol.</p> <p>El cos principal de la masia constava de tres crugies, una de les quals ha quedat integrada a la torre de migdia. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat. En el principal hi destaca el portal rodó dovellat, a la planta baixa, i el balcó, amb barana de ferro a la planta pis i que es menja part de les dovelles centrals del portal, fruit d'una reforma de 1873. Damunt la llinda recta hi trobem un plafó de rajoles de la Mare de Déu de la Concepció. A l'eix del costat hi trobem una finestra amb reixa de ferro a la planta baixa i una altra finestra a la planta pis. Aquesta segona, igual que el balcó, amb els brancals, la llinda i l'ampit de pedra granítica treballada. <span lang='CA'><span><span>La façana posterior dona al carrer de l’Església, on hi ha cases de cos que originàriament ocupaven els treballadors de la masia.</span></span></span></p> <p>A l'interior hi ha un hipogeu o gruta soterrada. L'interior, segons Bonet Garí (1985) 'té la dignitat que li correspon, i disposa de les dependències pageses d'una masia de categoria, completada amb un celler i les construccions annexes pera a les quadres i els estables dels animals'.</p> <p>A l'exterior hi trobem una gran bassa alimentada per la mina de la propietat, l'era i les restes d'un trull. S'entra per un barri situat a ponent, que dona al carrer de l'església, adossat a la torre de migjorn.</p> <p>L'escut heràldic de la façana no es correspon amb l'edificació.</p> | 08264-14 | Carrer de l'Església, núm. 2 | <p>Consta la seva fundació en un testament de Lluís Carcassés, de Barcelona, de l'any 1679, documentat en el llibre <em>Regentum Institutionum</em>, de l'any 1673 i 1681, en el qual es consigna la visita de l'any 1735. El dret de patronatge el reté Francesc Vieta i Mandri Carcassés (Bonet Garí, 1985, 117).</p> <p><span><span><span>El nom de la casa ha anat canviant en funció dels cognoms dels propietaris. L’any 1371 surt mencionada a una partició de terres amb el castell de Mataró. El 1481, el batlle de Sant Vicenç de Llavaneres cita un camí públic que anava de la plaça de Sant Vicenç a Sotarriba, passant per la casa Guitard, que dona dret de pas al <em>bestiar gros i manut</em>. També hi ha la data de 1571 al timpà. A l’interior de la casa, en una paret del primer pis, hi consta en llatí que durant el regnat de Felip II es va <em>reforçar </em>i ampliar. A Sant Andreu de Llavaneres hi ha dues masies amb estructures molt semblants, Can Berenguer i Can Lloreda.</span></span></span></p> | 41.5778940,2.5096467 | 459123 | 4603028 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98311-1401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98311-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98311-1403.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Pons (2004) ens explica que en aquesta casa hi tenien una imatge de Sant Ponç, patró d'herbolaris i remeieres. Per la diada del sant portaven la imatge en processó fins a l'església, on es beneïen les plantes i herbes remeieres que s'havien anat a buscar prèviament al bosc.Alguns rams es posaven a sota els llits per foragitar insectes i bestioles.També anomenada can Coll o can Ramis. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98312 | Can Mora de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-de-baix | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SALVAT, Pau (2023). Can Móra de baix, dins AA.VV. 5 cases amb història, 2; pp. 8-11. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> | XVI-XXI | El 1990 es van restaurar la façana i el pati, tal com consta al rellotge de sol. | <p>Masia, actualment integrada dins el nucli antic de Sant Vicenç de Montalt, de planta quadrangular amb diversos cossos que s'hi han anat afegint amb el pas del temps. El cos principal és de tres crugies paral·leles i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, acabada en ràfec. A la part posterior té dos cossos més destinats a usos productius agrícoles, com ara celler. A ponent s'hi ha afegit una galeria amb arcades de mig punt.</p> <p>La façana principal, orientada a migdia s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, en l'eix central, hi ha el portal d'accés. És de dovelles treballades i de punt rodó. Als eixos laterals hi ha sengles finestres reixades, de llinda recta. La finestra de llevant mostra els brancals, ampit i llinda de pedra granítica treballada. A la llinda s'observa un escut esculpit, es tracta de l'escut de la família Mora-Boet.</p> <p>A la planta pis, l'eix central està definit per un balcó amb barana de ferro i llosana de pedra, també amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Aquest balcó retalla la dovella central del portal d'entrada. En els eixos laterals, trobem una petita finestra al costat de llevant, igualment amb emmarcament de pedra i llinda recta. Però en l'eix de ponent, trencant la simetria del conjunt, hi ha un balcó de les mateixes característiques que el central. Entra aquests dos balcons, hi ha un rellotge de sol esgrafiat.</p> <p>A la segona planta, s'observen tres finestres, similars a la de llevant de la primera planta: llinda recta, brancals i ampit de pedra granítica treballada. Amb la diferència que la de l'eix central i la de l'eix de ponent tenen una barana de ferro. A banda i banda de la finestra de l'eix central hi ha dues espitlleres per arma de foc. A sota la finestra de llevant n'hi ha una altra.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, pintat de color terrós, amb totes les obertures emmarcades i amb una franja esgrafiada en blanc. Així com en els escaires de les façanes, on es mostren les cantonades amb pedra granítica treballada.</p> <p>Té un gran pati al davant i a continuació, un altre edifici més petit, que és una casa de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. <span><span><span>El barri d’entrada, cobert amb una teulada, protegeix els dos costats i segueix l’estil de la masia.</span></span></span></p> | 08264-15 | Carrer Major, núm. 7 | <p>Can Mora de Baix s'origina de la nissaga de can Móra. La seva història ens l'explica Pau Salvat (2023), quan <span><span><span>un hereu Mora pren per esposa una pubilla Boet. L’hereu era Pere Mora i Antich (Sant Vicenç, 1745-1793) i la pubilla era Antònia Boet i Morera (Sant Vicenç, 1743-1793). D’ençà del seu casament, l’edifici del carrer Major passa a ser la casa central dels Mora, que mantenien també la masia de dalt. Els Mora s’han emparentat amb moltes famílies de renom del poble i de la comarca, com són els Boet, ja esmentats, els Missé, els Milans del Bosch, els Riera, o els Caralt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joaquim Mora i Albareda, pal de paller familiar, es va involucrar molt en les activitats socials i culturals de Sant Vicenç. Com recalca Antoni Buch i Esteban (1984), </span></span></span><span><span><span>les últimes generacions Mora (Joaquim Mora de Caralt, Josep Mora Calvó i Joaquim Mora Albareda) han ajudat el poble i l’església pavimentant carrers, afegint capelles, o amb la mateixa construcció del Delme. Aquestes tres generacions Mora es van ocupar de gestionar les terres pròpies i també les terres de cultiu i les cases dels successius marquesos de Casa Riera.</span></span></span></p> | 41.5793599,2.5077353 | 458965 | 4603192 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98312-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98312-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98312-1503.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entre els detalls arquitectònics destacables, podem assenyalar la capella de la planta baixa, l’escala de pedra de les golfes i, en general, tots els treballs de fusteria dels sostres i de la teulada. També és interessant el mirador o espiell de l’escala, que imita els estrellats àrabs. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98313 | La Mongia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mongia-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XV-XXI | Normes complementàries i subsidiàries de planejament de Sant Vicenç de Montalt | <p>Antiga masia que ha quedat envoltada de construccions i ara forma part de la trama urbana de Sant Vicenç de Montalt. La façana principal, orientada a migdia, no és visible des del carrer i cal entrar per la part posterior, que es correspon amb el carrer de La Mongia.</p> <p>És una masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Presenta elements tan interessants com una finestra d'estil gòtic d'arc conopial, a la planta pis, i un portal d'entrada dovellat. Ambdós elements estan alineats en un mateix eix de verticalitat, que es troba desplaçat del vèrtex del carener. A l'altre eix, hi trobem dues finestres de llinda recta, amb els brancals i els ampits també de pedra granítica treballada, però que són clarament posteriors.</p> <p>A l'angle de ponent, s'observa un torricó de guaita i les mènsules del matacà sobre una porta d'accés lateral. També, a la façana que dona al carrer, es pot veure una obertura del que es diu que va ser un pas aeri que conduïa a l'edifici de l'altre costat del carrer.</p> | 08264-16 | Carrer de La Mongia, núm. 8 | 41.5803937,2.5078725 | 458976 | 4603306 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1606.jpeg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 98314 | Casa Mir o Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mir-o-can-mir | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GRAU MOLIST, Lluís (2023). Can Mir; dins <em>5 cases amb història, 2</em>. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, pp.30-33.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XX | Normes complementàries i subsidiàries de planejament de Sant Vicenç de Montalt | <p>Casa de planta quadrangular formada per diversos cossos i aixecada damunt d'una terrassa artificial del terreny. Consta de planta baixa i dos pisos, però destaca una torre mirador amb un pis de més i un porxo adossat a la façana de ponent, alineat amb la de migdia. La coberta és de teules àrabs, algunes vidrades, de color verd. El cos central és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El torreó és de coberta piramidal. El cos transversal també és a dues aigües. El porxo és de terrat pla a la catalana. Destaca el ràfec volat sostingut amb bigues de fusta, als quatre costats.</p> <p>La planta principal s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem dues finestres de mig punt, en els eixos laterals i un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, a l'eix central. L'entrada es troba a la façana de ponent, sota el porxo. En el primer pis destaca un llarg balcó corregut amb barana de ferro i sota llosana de ceràmica, amb dos accessos, un a cada eix lateral, i una finestra a l'eix central. Totes les obertures presenten una llinda recta amb persianes de llibret. A la segona planta, hi trobem tres finestres més petites, també de llinda recta, amb una jardinera cadascuna, amb enrajolat escacat de color blau i blanc.</p> <p>S'aixeca damunt una terrassa que s'estén a migdia i a ponent, creant una planta per sota el nivell de la casa, on hi havia espais de treball i emmagatzematge, com ara la bugaderia. Està envoltada per un gran jardí.</p> | 08264-17 | Carrer de Can Patoi, núm. 15 | <p><span><span><span>Lluís Grau (2023) publica la història de la finca que f</span></span></span><span><span><span>ins al primer quart del segle XIX, era coneguda com a can Mir o el Regadiu i ocupava bona part de l’extrem sud-oest del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, a redós del turó del Balís. Eren quatre finques que, en total, ocupaven una mica més de cinc hectàrees, destinades al conreu de secà. N</span></span></span><span lang='CA'><span><span>’era propietari, per herència paterna, Antoni Mir Vilaseca. L’hereu, el seu fill Vicenç Mir Colobran, va passar de pagès, l'any 1824, a bracer propietari el 1863 i a hisendat el 1868. La relació jurídica entre el propietari i els treballadors de la major part de la finca (Regadiu) era la de masoveria, mentre que la parceria es reservava per a les vinyes. El regadiu, que va acabar donant nom a la finca i va permetre superar el conreu de secà, va ser possible gràcies a la implantació d’una notable infraestructura hidràulica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1855 i 1862, la superfície total de la propietat es duplica. Des del 1856, el propietari havia passat a ser Josep Mir Albanell, fill primogènit de Vicenç. Josep es casa a Barcelona, i fa negocis relacionats amb la importació de productes colonials. Les finques de Sant Vicenç deixen de ser el suport principal de l’economia familiar. La finca de Can Mir passa de tenir un ús exclusivament agrícola a ser també un lloc per a l’estiueig. Les edificacions aleshores existents (masoveries) s'adeqüen per a les noves necessitats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hereu de Josep Mir, Rossend Mir Fullà, entre 1901 i 1905 decideix construir la torre Gran, també fa edificar una glorieta al cim del turó del Balís, obra del mateix arquitecte, Enric Sagnier. També millora les instal·lacions de la finca ampliant-la fins a més de 23 hectàrees dins el terme de Sant Vicenç de Montalt, i encara hi va afegir dues hectàrees més del terme de Sant Andreu de Llavaneres. La finca va acabar organitzada en quatre masoveries: la de can Patoi, la del Forn, la Masia a Sant Vicenç, i la de ca la Gràcia a Llavaneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap al final de la guerra, es va convertir en refugi d’una setantena de persones. L’artilleria italiana destruí la glorieta del turó del Balís; que fou substituïda, més endavant, per una altra de Lluís Bonet i Garí.</span></span></span></p> | 41.5707663,2.5057324 | 458792 | 4602239 | 1901-1905 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1705.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Sagnier i Villavecchia | Les característiques arquitectòniques formals i ornamentals de la casa fan que s'hagi de parlar d'una barreja d'estils, amb algun element residual modernista, com el treball del ferro o alguns plafons ceràmics, però majoritàriament amb un racionalisme compositiu clàssic, amb balustrades i un gran ràfec propi d'influències historicistes. Per tota aquesta barreja podem parlar d'un estil eclèctic. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||
| 98315 | Església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-vicenc-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>Anònim (ss.dd). <em>Sant Isidre, llaurador i copatró</em>.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>ESPRIU FERNÀNDEZ, Carme (2003). <em>Una església per a un poble: Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</p> <p>MAS, Mn Josep (1921). <em>Nota històrica de l'església parroquial de St. Vicens de Llevaneras. Bisbat de Barcelona</em>. Reproducció facsímil sense datar amb la col·laboració de Caixa laietana.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Església d'estil gòtic tardà, dedicada a Sant Vicenç. És d'una sola nau, de tres trams coberts per voltes ogivals simples, amb pilastres i decoració renaixentista. Als laterals hi trobem tres capelles a cada costat. La façana està orientada al sud-oest. A la capçalera hi ha un absis poligonal de cinc costats, amb un fals transsepte format per dues capelles laterals encarades i un cor sobre el tram inicial. A l'extrem dret del transsepte es va afegir la capella del Santíssim, l'any 1886, de dos trams i absis poligonal d'estil neogòtic.</p> <p>Presenta elements de fortificació. En el frontis destaca el portal renaixentista (1598) obra del picapedrer Jaume Costa, de Torroella de Montgrí, amb columnes corínties estriades sobre un pedestal, adossades als brancals i coronat amb un frontó triangular, obra de Pierre Balquer. A l'interior hi trobem una imatge de Sant Vicenç amb dos àngels als costats de marbre fets per Enric Monjo. El campanar de secció quadrada, de 24,5 m d'alçada es troba a l'angle sud-oriental. Està decorat amb una motllura a mitja alçada que separa el primer del segon tram. Està coronat per un terrat de gàrgoles als angles i una barana de merlets esglaonats; i al damunt, quatre arcs apuntats en diagonal units al centre per sostenir una campana horària. Sota el terrat, la cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, i l'esfera d'un rellotge al dessota, a la cara frontal. Sota aquest rellotge hi trobem un rellotge de sol, i a sota, l'empremta d'un impacte d'obús de la Guerra Civil espanyola. Damunt el portal hi trobem una rosassa, no gaire gran, oberta l'any 1631. Al seu damunt un matacà i dues finestres laterals, que donen al que es coneix com la sala dels carlins.</p> <p>A l'interior de l'església, al costat de l'epístola, entrant a mà dreta, trobem el baptisteri amb la pica baptismal. És obra de Rafel Solanich. A continuació hi ha l'accés al cor i al campanar. Tot seguit ens trobem amb la capella de Sant Isidre, amb una imatge de bulto al centre, de factura moderna i escenes de la vida del sant, obra de Francesc Vidal Gomà (1894-1970), l'any 1945. Del primer retaule dedicat a Sant Isidre, Sant Abdó i Sant Sené, que no s'ha preservat, se'n tenen molt poques dades. De Sant Isidre es va crear una administració formada per dos pagesos, per tenir cura de l'altar, de la capella i de la festa. L'administració tenia bandera pròpia i bacina. La festa se celebrava el 15 de maig, acordat pel Consell de la Universitat de sant Vicenç. Entre aquesta capella i el baptisteri es va obrir, l'any 1886, la capella del Santíssim, amb l'altar fet amb pedra de Montserrat i seguint l'estil gòtic de la nau principal.</p> <p>A la capçalera de la nau hi ha el presbiteri, on se situa l'altar major presidit per la imatge de Sant Vicenç i als costat l'arcàngel Sant Miquel i Santa Anna. A la paret, també hi ha quatre quadres que pertanyien al retaule (1616) d'Agustí Pujol que es va cremar l'any 1936. Des del presbiteri s'accedeix a la sagristia, sota la qual es creu que hi havia l'església primitiva; i al davant, una porta d'accés directe a la façana que dona a la rectoria.</p> <p>A la banda de l'Evangeli trobem tres capelles més. La primera dedicada a Sant Josep, però que es coneix com la capella de la Immaculada, amb la imatge de Sant Josep al centre. També hi ha els mausoleus de les famílies Misser i Mora; així com les portes originals de l'antic retaule d'Agustí Pujol, que també es van conservar. En aquesta capella també hi trobem una placa commemorativa dels 400 anys de la creació de l'església (1601-2001); col·locada el 22 de gener de 2021 amb la presència del senyor arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles, que presidí l'eucaristia. A continuació hi ha la capella del Roser, amb un retaule on surten els misteris del rosari i un quadre de Santa Teresa de Jesús. Destruït l'antic retaule durant la Guerra Civil espanyola, es refà l'any 1950. Les pintures són obra d'Albert Ràfols i Cullerés (1892-1986). La imatge de la mare de Déu és una talla dels deixebles de l'escultor Manuel Martí Cabré (1910-1950).Aquest tipus de quadres s'acostumaren a fer a partir de la canonització de la santa (1622).</p> <p>La darrera de les capelles de l'Evangeli, la primera, a mà esquerra entrant, és la de Sant Antoni de Pàdua, amb la seva imatge al centre, i Santa Teresa de l'Infant Jesús i Sant Antoni Abad als costats. També hi ha una imatge de Jesús Natzaret portant la creu, que s'havia tret en processó. Es conserva a l'interior d'una fornícula amb pintures al fresc d'un àngel, obra d'Antoni Buch.</p> <p>Al peu de la nau hi ha el cor, amb un orgue de fabricació suïssa (Spath) inaugurat l'any 2006. A la paret es conserva un carilló antic del segle XVI-XVII i també hi ha l'accés al campanar, amb una escala de cargol feta de pedra.</p> | 08264-18 | Plaça de l'Església, núm. 2 | <p>L'església parroquial de Sant Vicenç de Montalt, dita abans de Caldes o de Llavaneres, fou bastida damunt del temple preexistent a finals del segle XVI, arran de la seva independència com a parròquia. No obstant això, sabem que l'any 1174 (Mn. Mas, 1921) ja constava com a parroquia independent però que perdré aquesta condició en agregar-se a la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres. En un altre document de 1230, el bisbe de Barcelona faculta a un noble militar barceloní, Pere Gruny, per erigir una capella dedicada a la Mare de Déu i un hospital per a pelegrins en el lloc anomenat <em>'call de Starach ahont hi habia comprat terres, mitjençant també lo beneplácit del clergue (rector) de Sant Andreu de Llevaneras, y el de Sant Vicens de Caldes, per quant lolloch de Caldes d'Estrach era dins dels termes de dites parroquies, compreses aquestes dins el terme de Castell de Matar´'. </em>(Mn. Mas, 1921, 2).</p> <p>Més tard aquesta independència es perd i passa a dependre de la de Sant Andreu. Tot i que se celebrava missa el tercer diumenge de cada mes. En una visita pastoral de l'any 1303, els veïns de Sant Vicenç demanen que el capellà de Sant Andreu hi celebri missa cada diumenge.</p> <p>L'any 1543 Llavaneres aconsegueix desvincular-se de la jurisdicció del senyor del castell de Mata. I aprofitant l'avinentesa també ho aconseguiren els veïns de Sant Vicenç amb relació a Sant Andreu.</p> <p>El 18 de maig de l'any 1577, el bisbe de Barcelona, Joan Dymas Loris, decretà la creació de la parròquia de Sant Vicenç. El 13 d'abril de 1584, el papa Gregori XIII expedeix la butlla de creació. El primer rector propi fou mossèn Bartomeu Catà, nascut a can Catà de la Torre, de Sant Andreu de Llavaneres. La primera tasca del rector i d'una junta de feligresos fou la construcció de la nova església, ja que la que hi havia no s'adequava a les necessitats de la nova parròquia. </p> <p>La parròquia firmà contracte amb Dionís Torres, mestre de cases de Calella, el 8 d'abril de 1591, amb la condició que s'hauria d'acabar al cap de deu anys, per un import de 25.000 lliures. Els feligresos es comprometien a subministrar la calç necessària. La primera pedra es col·locà el 29 d'agost de 1591. El novembre de l'any 1595 ja s'havia construït el baptisteri i a la clau de volta s'hi representa la imatge de Sant Vicenç. A mitjans de desembre s'acaba el segon tram, amb la imatge de Sant Joan a la clau de volta. A la clau del tercer tram s'hi troba l'escut de Catalunya i es col·locà el 12 de desembre de 1596.</p> | 41.5785591,2.5093678 | 459100 | 4603102 | 1601 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1806.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dionís Torres | Els magnífics retaules es varen cremar, juntament amb d'altres objectes litúrgics i artístics, l'any 1936. El de l'altar Major era d'estil entre renaixentista i barroc, obra d'Agustí Pujol (1616 - 1618) amb la col·laboració amb Gabriel Munt i Sebastià Carbonell; el del Roser, obra barroca de Domènec Rovira i Josep Tramulles (1648); i el tercer, també barroc, dedicat a Sant Isidre, obra de Pau Costa (1704). | 93|94|95|98|2194 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||
| 98316 | Can Mora de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-de-dalt-0 | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></span></p> <p>SALVAT, Pau (2023). Can Móra, dins AA.VV. 5 cases amb història, 2; pp. 6-11. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</p> | XV-XXI | <p>Masia formada per diversos cossos. El central és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos; la coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. A ponent s'hi adossa un altre cos de planta baixa i pis, amb la coberta a un vessant. A llevant se l'hi afegeix una torre de defensa, de planta baixa i tres pisos, amb la coberta a tres aigües. El conjunt de l'edifici té cinc crugies: les tres principals són les que pertanyen a la masia, la de l'esquerra és una dependència de treball i l'altra és una capella.</p> <p>La façana principal, orientada a migdia, s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A l'eix central hi trobem el portal d'entrada d'arc rebaixat, el balcó al primer pis, amb barana de ferro, emmarcament de pedra i llinda recta; i a la segona planta una finestra balconera d'arc rebaixat. A l'eix de llevant hi trobem una finestra a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra balconera en el segon, de les mateixes característiques que l'eix central. Les diferències les trobem en l'eix de ponent, on ja no hi ha balcó a la primera planta i la finestra de la segona és de llinda recta i són visibles els ampits i el brancal de pedra granítica treballada.</p> <p>En el cos de la torre s'obren una sèrie d'obertures que es realitzaren molt probablement al llarg del segle XVIII, totes de llinda recta de pedra granítica treballada, igual que els ampits i els brancals. A la façana del cos de ponent hi destaca un rellotge de sol.</p> <p><span><span><span>El cos independent de la dreta tanca el pati i arriba al portal, que també es tanca del cantó esquerre i deixa a migdia un jardí que aprofita la posició més enlairada en què queda la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escala, al cos central, no té el traçat tradicional, sinó el que correspon a la coneguda casa senyorial, i puja fins al pis de golfes, que ocupa quatre cossos (Bonet, 1983).</span></span></span></p> | 08264-19 | Raval de la Font Mitjana, núm. 3 | <p>L'hereu d'aquesta masia es casà amb la pubilla de can Boet. Actualment la casa pairal s'anomena can Mora. La família Boet, de can Mora de Baix, té l'escut, amb un petit bou, a la llinda de la finestra de la planta baixa. La casa, per la seva arquitectura, es podria datar al segle XVIII. A la llinda del portal de la dreta, que pertany a la capella, hi ha gravat l'any 1725. Tanmateix, sembla que existeixen proves documentals en possessió dels propietaris, que demostren que la masia existia ja al segle XV.</p> <p><span><span><span>Aquesta casa va ser una finca agrícola fins a finals de 1990. S’hi conreaven tubercles, hortalisses, fruits de temporada, patates, tomàquets, carxofes, pèsols i els famosos maduixots del Maresme. També s’hi van criar vedells i van arribar a tenir-ne fins a cinc-cents caps entre els diferents estables de la propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008, el seu propietari, en va canviar l’ús a hotel d’alta qualitat, per a fer-hi celebracions i convencions. </span></span></span></p> | 41.5822032,2.5056603 | 458793 | 4603508 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98316-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98316-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98316-1903.jpeg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda dels conreus tradicionals també havia tingut una vaqueria que produïa llet per al consum de la gent del poble. Després es convertí en hotel rural i per esdeveniments. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98317 | Can Brunet, Can Sauri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet-can-sauri | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>PONS, Dvid (2022). Can Saurí o Can Brunet; dins <span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] <em>5 cases amb història 2</em>. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XV-XXI | <p>Masia de planta rectangular amb una torre adossada a l'angle sud-occidental. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D'aquesta, destaca el portal rodó dovellat i dues finestres gòtiques. El conjunt està envoltat per un pati. La casa té un altre cos addicional amb galeria i un rellotge de sol a la façana de migdia. </p> <p>Antigament conservava l'era, la bodega i altres construccions, i disposava d'aigua de pou.</p> | 08264-20 | Carrer Major, núm. 13-17. | <p>Ha passat de pares a fills sempre i la tradició oral de la família explica que la construcció de la casa es va pagar amb maravedís, moneda de circulació legal des del segle XII (Saiz, 2001).</p> <p>David Pons (2022) explica que la masia: 'p<span><span><span>ertanyia a la família Saurí. Després va passar, per matrimoni, als Brunet, i més tard als Rabassa. Segons sembla, el net de Josep Saurí hauria tingut, com a descendència, una pubilla que es va casar amb un membre de la família Brunet, originari de Sant Iscle de Vallalta, conegut perquè es passejava per les propietats dalt d’un cavall [...]; el matrimoni es va veure abocat a anar-se venent les terres al cap d’un temps. El seu net, Antoni Brunet Comas, nascut l’any 1841, va ser el primer a no portar el cognom Saurí; llavors va canviar també el nom de la casa, que es va anar traspassant als hereus Brunet fins al 1970. Llavors, després de la mort de Josep Brunet Paituví, la propietat de la finca va passar a mans dels germans del difunt i de la seva neboda Ramona Rabassa i Brunet, que residia a Cabrera de Mar. Mitjançant un acord notarial, Ramona els ho va acabar comprant, i així can Brunet, que abans havia estat can Saurí, va passar a la família Rabassa'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1801, en temps del rei Carles IV, es va expedir una credencial de nomenament de batlle de Sant Vicenç de Llavaneres a favor de Josep Saurí de la Torre, que va exercir el càrrec fins al 1803. Com el seu antecessor a principis del segle XIX, Josep Brunet Paituví va ser alcalde de Sant Vicenç, però ell ho fou durant el final de la II República i la Guerra Civil espanyola. Va ocupar el càrrec en uns temps convulsos, des del 27 de juliol de 1936 fins al 30 de gener de 1939; amb l’ocupació feixista del poble, va haver de marxar a l’exili.</span></span></span></p> | 41.5799809,2.5073447 | 458932 | 4603261 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2005.jpeg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La notorietat de la masia en diferents moments històrics va fer que, l'any 1930, el famós compositor musical Pere Mercader i Andreu, fundador de la cobla i orquestra La Selvatana, li dediqués una sardana a tres veus, titulada La Torre d’en Brunet. La lletra és d’Ermengol Roura Tuneu:'Gallarda i amb gest noble, / la Torre d’en Brunet, / gelosa guarda el poble / i tot son bell indret.Les terres que domina / no tenen fi, n’apar, / a un cap veiem Calella,/ i a l’altre Arenys de Mar./ Caldetes, riallera, /fa adeu a la ciutat. / La comtal Barcelona, / la reina de la mar,/ de lluny també la guaita / amb enyorós esguard.I estant prop de la torre,/ la gran plaça que hi ha / desperta al bes d’estiu;/ la joventut riallera,/ festosa, cantoneja / i en airós cant joliu./ I el cant de la tenora / fa cor, amb alegria / d’enamorats fadrins, /que ballen la sardana, /la dansa sobirana / dels seus nobles destins.La dansa de la terra/ escampa a tots els aires /llavors de germandat, / fent que, a la grossa anella,/ s’hi ajunti gent novella / i el vell més venerat./ I va seguint el ritme / de nostra dansa bella,/ el nostre himne sagrat; / els rostres s’enriollen / i, ensems, per l’espai volen / uns cants de llibertat.' | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98318 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-10 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span lang='CA'><span><span>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa</span></span></span></p> | XVIII-XX | No està habitada i pateix deteriorament i manca de manteniment. | <p>Masia aïllada als quatre vents, situada al costat de la riera de Sant Vicenç. Està formada per diversos cossos que s'han anat afegint al cos principal, al llarg dels anys. El principal consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana s'organitza simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi ha l'entrada i dues finestres als laterals. A la planta pis, en l'eix central, un balcó amb barana de ferro i dues finestres als costats. A les golfes s'obren tres petits òculs. Als laterals s'hi ha adossat dos cossos amb galeries i coberta a un vessant.</p> <p>Conserva a prop de la casa un vogi de planta octogonal, cobert de forma cònica. Només en resta la construcció, però no l'enginy.</p> | 08264-21 | Camí del Transformador, s/n | <p>Can Riera forma part del marquesat dels Mora i Aragón, d'on procedeix la senyora Fabiola de Mora i Aragón, que va ser la reina de Bèlgica durant anys seixanta del segle XX (Pons, 2004).</p> | 41.5770460,2.5073142 | 458927 | 4602935 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98318-2101can-rierafoto-joan-buch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98318-2102.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98318-2103.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98318-2104.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'hi ha tingut accés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98319 | Vila Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-blanca | <p><span><span><span><span lang='CA'>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). <em>Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt</em>. Alfa Books</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents amb un volum central de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos i tres cossos de planta rectangular adossats a la planta baixa: façana principal i façanes laterals, i un altre cos semicircular adossat a la façana posterior. Les cobertes són planes. La façana principal, orientada a migdia, s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. Destaca a la planta baixa el porxo d'entrada sostingut per quatre columnes estriades d'estil jònic. La coberta del porxo és una terrassa de la planta pis, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta i amb persianes de llibret. Tenen un recreixement al voltant amb la part superior curvilínia, pintat d'un to més clar que destaca del fons terrós. El parament està coronat per una cornisa. En els cossos laterals, les obertures són de mig punt, amb protagonisme per les arquivoltes. En general, l'equilibri, la sobrietat i els detalls neoclàssics formen part del programa noucentista que pretén recuperar les arrels clàssiques del mediterrani.</p> <p><span lang='CA'><span><span>A part de la casa, la finca té una superfície d'uns cinquanta-set mil metres quadrats. El disseny del jardí és obra </span></span></span><span><span><span>de l’arquitecte paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier, autor de diversos jardins i parcs de Barcelona i d’altres llocs d’Espanya i de França. </span></span></span><span><span><span>Forestier dota de grandiositat la finca en ordenar els espais exteriors en funció de l’edificació principal i de les possibilitats que li ofereix l’entorn. Crea recorreguts i terrasses; combina elements arquitectònics lleugers amb vegetació de gran frondositat. Ordena els diferents espais segons la utilització: per a l’oci o l’esport. L’edificació principal va quedar situada al centre del conjunt per permetre, a més dels usos propis de l’estiu, el gaudi del paisatge proper, en termes propis del noucentisme. </span></span></span></p> | 08264-22 | Passeig dels Pins, núm. 37 | <p><span><span><span>El promotor fou Marcelino Coll Brugada (antic propietari de gran part dels terrenys que hi ha arran de la carretera N-II, des de Caldes d’Estrac fins a la riera del Balís). Ell, però, no hi va residir gaire temps perquè, de seguida, la va vendre a l'empresari i polític català, Joan Pich i Pon.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pich i Pon va ser un polític del partit radical que havia estat regidor de Barcelona (1905) i després diputat a les Corts i senador. Va ser comissari de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, juntament amb Cambó, i posteriorment, el 1935, fou alcalde de Barcelona i governador de Catalunya quan la Generalitat fou suspesa pels fets d’octubre de 1934.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1922, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch fa algunes reformes a la casa. A l’exterior, va fer-hi els fanals del jardí i la masoveria i, a l’interior, va dissenyar el mobiliari del menjador (similar al de la casa Ametller).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Segona República, la casa va ser l’escenari de trobades diverses, sempre al voltant de Joan Pich i Pon i el seu partit (lerrouxista o radical). Després de la guerra, Esperanza Morlans, vídua de Pich i Pon, va vendre la propietat a Joan Vilà Blanco i Blanca Reyes Planas, d'on pren el nom.</span></span></span></p> | 41.5678618,2.5105450 | 459191 | 4601914 | 1909 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98319-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98319-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98319-2203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98319-2204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98319-2205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98319-2206.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Guerra Civil espanyola, el maig de 1938, sota l'empara de l'ambaixador de Mèxic, s'hi realitzaren unes colònies infantils d’estiu que varen justificar visites d’autoritats diverses (catalanes, basques i republicanes), segons l'origen dels nens. Més endavant, a finals de 1938, la finca fou ocupada pel president de la República, Manuel Azaña, i pel seu seguici. D'aquest període, s'ha conservat el refugi antiaeri. Es tracta d'un espai soterrat adjacent a l’edificació principal amb doble accés: un des de l’interior i un altre des del jardí. Es va planificar per facilitar l'evacuació i per apaivagar els efectes de l’ona expansiva d’una bomba. L’espai d’estada està resolt amb formigó, previsiblement armat i, els de pas, amb paredat i volta ceràmica. Té una longitud total d’uns seixanta-cinc metres, la zona d’estada és d’uns vint-i-sis metres quadrats i l’alçada interior màxima és de dos amb sis metres. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98320 | Can Marial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marial | <p><span><span><span><span lang='CA'>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents de planta quadrangular, amb coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb un gran ràfec amb bigues de fusta, rematat amb una bola de ceràmica. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és simètrica, a partir d'un eix central de verticalitat definit per un òcul en la part més alta, una finestra geminada a la segona planta, una obertura d'accés a la terrassa en la primera planta i la porta principal de la casa. Del conjunt de la façana en destaca la galeria porticada amb coberta plana, que fa de terrassa de la planta primera. Mostra set arcades de mig punt, amb la central més gran i amb escales d'accés. Destaquen, en aquesta façana, dos rellotges de sol.</p> <p>Vorejat per un ampli pati, limita amb la carretera amb un mur de contenció que protegeix la finca enfront la carretera BV-5034. Es tracta d'un mur de contenció amb arcs cecs de mig punt, de conglomerat de pedra i maó massís, coronat amb una balustrada com a barana de protecció.</p> <p>L'entorn també és d'especial interès paisatgístic.</p> | 08264-23 | Carretera de Sant Vicenç de Montalt BV-5034, 138 | <p>Els orígens del projecte són de Juli Marial i Tey, segons el plànol que es conserva en el vestíbul.</p> | 41.5689534,2.5176555 | 459785 | 4602031 | 1916 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98320-2301.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98320-2302.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98320-2303.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98320-2304.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98320-2305.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98320-2306.jpeg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com cal Jové. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98321 | Casa del Carrer de La Mongia, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-mongia-num-3 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p> </p> | XV-XXI | <p>Antiga masia de tres crugies, que ha quedat envoltada de cases que s'adossen a les façanes laterals, quedant immersa dins la trama urbana moderna del municipi. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta ha sofert modificacions en l'aiguavés occidental. Originàriament seria a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. l'aiguavés oriental desaigua al lateral i l'occidental desaigua a la frontal. Per la part del darrera ha patit una remunta parcial, amb un cos elevat, amb doble vessant.</p> <p>De la façana, en destaca el portal rodó dovellat i la finestra d'estil gòtic conopial, en el mateix eix de verticalitat. A l'eix més oriental s'hi obren dues finestres de llinda recta de pedra, com els brancals i els ampits. Són clarament posteriors al portal i la finestra gòtica. Entre les dues finestres, s'observa una pedra amb l'any 1597 gravat, que podria fer referència a una ampliació o reforma.</p> | 08264-24 | Carrer de La Mongia, núm. 3 | 41.5804611,2.5077739 | 458968 | 4603314 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98321-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98321-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98321-2403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98321-2404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98321-2405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98321-2406.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98322 | Can Xaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaro-0 | <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII | <p>Casa entre mitgeres que consta de planta baixa. A la façana, destaca el portal d'entrada, de punt rodó, amb els brancals de pedra però l'arc fet de maons posats a plec de llibre. En canvi, les dues finestres del primer pis tenen els ampits, els brancals i la llinda, recta, de pedra granítica treballada. A la planta baixa, al costat del portal d'entrada, hi ha una finestra reixada, de llinda recta. El parament és llis arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08264-25 | Carrer Major, núm. 10 | 41.5792600,2.5079600 | 458983 | 4603181 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98322-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98322-2503.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98323 | El Delme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-delme | <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XX | <p>Antic edifici parroquial edificat amb finalitats socials i culturals destinades a la comunitat del poble. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada en ràfec. Aquesta s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. A la planta baixa hi trobem el portal d'entrada, a l'eix central, i dues finestres reixades en els laterals. A la planta pis, a l'eix central, hi ha un balcó amb barana feta de maons i dues finestres en els eixos laterals. En el segon pis, hi trobem una galeria de cinc obertures d'arc de punt rodó. Totes les obertures tenen un emmarcament fet de maons que destaquen del fons arrebossat del parament, com a únic element ornamental.</p> <p>Entre la façana i el carrer hi ha un petit pati enrajolat i una tanca d'obra en delimita l'espai. Dos pilars de secció quadrada, fets de maó, centren la porta d'accés. El mateix que amb les baranes que hi ha damunt la paret, que són de ferro. En el pilar de l'esquerra hi ha un plafó ceràmic que posa 'CASAL PARROQUIAL' i en el pilar de la dreta, n'hi ha un altre on es pot llegir: 'EL DELME'.</p> | 08264-26 | Carrer de Sant Antoni, núm. 9 | <p>Aquest casal, quan depenia de la parròquia era el centre d'activitats socials i culturals com ara l'Orfeó. Als anys quaranta del segle passat es feia servir com a teatre i/o cinema. També havia acollit un museu del pessebre. Al primer pis hi havia l'escola parroquial i en el segon, les dependències de mossèn Lluís Grabulosa i Casals, mestre d'aquella escola.</p> | 41.5787710,2.5089611 | 459066 | 4603126 | 1930-1932 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98323-2603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98323-2604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98323-2605.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98323-2601_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98324 | Can Viserta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viserta | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XX-XXI | <p>Edifici noucentista, de principis del segle XX. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular als quatre vents i envoltada de jardí. Compta amb planta baixa, pis i golfes; amb una una torre elevada amb un pis de més. La coberta és a dues aigües amb un petit ràfec, sota el qual hi ha una garlanda decorativa, que dona tant a la façana com a la torre.</p> <p>A la façana de ponent s'hi adossa un cos d'una única planta, amb la coberta del tipus terrat a la catalana. La porta d'entrada se situa a la façana de llevant i està protegida per una petita pèrgola, al costat hi ha una finestra, amb la mateixa decoració pintada que sota el ràfec. A la planta pis hi ha dos balcons, amb barana de ferro i persianes de llibret. Totes les obertures són de llinda recta. Sota el ràfec de la torre, s'obren tres petites obertures rectangulars a les façanes de llevant i ponent i dues a les façanes nord i sud.</p> <p>Un mur perimetral delimita amb l'espai públic. És un mur d'obra de mitja alçada, que varia segons el pendent del carrer, coronat per rajols de color blau fosc posats a dues vessants; amb pilars acabats a dos vessants i reixa de ferro entre pilar i pilar. L'entrada es troba delimitada per dos pilars coronats amb motllura i pinacle. La porta és de ferro a dos batents.</p> | 08264-27 | Passeig de Can Boada, núm. 21 | 41.5650425,2.5123206 | 459338 | 4601600 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98324-2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98324-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98324-2703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98324-2704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98324-2705.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de can Parra. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 98325 | Can Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rita-0 | <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII | <p>Casa de planta rectangular, amb un cos de torre adossada a la part posterior, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal; a quatre vessants, la de torre. Per la part posterior, s'hi ha anat afegint cossos i cases formant carrers a banda i banda: el carrer de Sant Isidre i el carrer de Dalt, quedant ca la Rita a la punta meridional.</p> <p>La façana principal, orientada a migdia, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, el de l'esquerra definit per la porta d'entrada i una finestra, i el de la dreta per una gran finestra a la planta baixa i una finestra més petita a la planta pis. Entremig de les dues finestres de la planta pis, hi ha un rellotge de sol. Tots els emmarcaments de les obertures són de pedra granítica.</p> <p>Al davant la façana hi ha un petit pati enrajolat delimitat per un mur de pedra amb una barana de ferro.</p> | 08264-28 | Carrer de Sant Isidre, núm. 2 | 41.5793500,2.5064600 | 458858 | 4603191 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98325-2802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98325-2803.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98326 | Can Gasull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasull | <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p> </p> | XVIII-XXI | <p>Masia de planta basilical que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. El cos central és més elevat que els laterals i amb carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent.</p> <p>L'aspecte actual de la casa és fruit d'una remodelació duta a terme entre 1919 i 1923, de marcat estil noucentista. Especialment pels esgrafiats figuratius de dues escenes de treball del camp situats entre les finestres de la planta pis (La pastora i La sega). També ho és el rellotge de sol que hi ha damunt la finestra de l'eix central de la planta pis. Les obertures estan emmarcades per pedra seguint l'estil pairal, on destaca el portal rodó dovellat, amb les inicials a les dovelles centrals de Francesc Gasull Torrell (FGT), promotor de la reforma.</p> <p>Les finestres laterals de la planta baixa són d'arc escarser i en una porta la paraula 'AÑO' gravada i en l'altra '1923' que és l'any de finalització de la reforma. Al davant hi ha les restes de l'era i el barri d'entrada. En el marge septentrional, independent de la casa hi ha una gruta excavada en el sauló, popularment conegudes com hipogeus.</p> | 08264-29 | Passeig de Can Gasull, núm. 22 | 41.5797426,2.5106066 | 459204 | 4603233 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98326-2901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98326-2902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98326-2903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98326-2904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98326-2905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98326-2906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fotografia en blanc i negre es pot veure l'extensió de la finca a principis de segle XX, amb el barri d'entrada on ara és el torrent del Gorg i el mur perimetral que la delimita i protegeix els cultius de les avingudes del torrent. Al fons es pot veure el cementiri. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 98327 | Can Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solsona-1 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XX | <p>Casa jardí o xalet situat a la façana de mar. El cos principal és de planta quadrangular, del qual en sobresurt, a la façana de llevant, un volum amb tribuna de planta semi circular. Consta de planta baixa i dos pisos. També te soterrani. La coberta és en forma de 'T', de teules vidrades i a quatre aigües, acabada amb un ampli ràfec de bigues de fusta. A banda i banda del cos transversal hi ha sengles terrats, amb balustrada, a banda i banda i un altre a la part posterior. Està envoltada per un gran jardí.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, del que en sobresurten esgrafiats i franges abuixardades als escaires de les cantoneres. També en sobresurten emmarcaments a les finestres. Destaca una franja esgrafiada amb una sanefa de motius florals, sota la balustrada de la tribuna.</p> | 08264-30 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 6 | <p>L'any 1916 Benet Oliver Rodés demana permís per a la seva construcció. Aquesta es realitzà en tres mesos i es demanà un segon permís per a la construcció de dos coberts en el jardí.</p> | 41.5655200,2.5201300 | 459989 | 4601649 | 1916 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98327-3001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98327-3002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98327-3003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98327-3004.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com ca l'Oliver (Saiz, 2001). | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98328 | Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sans-4 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XX | <p>Casa jardí o xalet als quatre vents que consta de planta baixa, pis i golfes. És de planta rectangular amb un pati central, actualment cobert per una lluerna que dona llum a l'interior. Les cobertes dels quatre cossos laterals són a dues aigües, amb teules vidrades de colors verd i ataronjat. En destaca una torre-mirador amb coberta piramidal i un porxo a la façana principal, orientada al sud-est. Les cobertes dels cossos laterals són extremadament accentuades. Totes les cobertes acaben amb ràfec de bigues de fusta.</p> <p>També sobresurt, a la façana septentrional, una tribuna, amb coberta de terrat pla. El porxo està sostinguda per quatre columnes d'estil jònic pintades de blanc que destaca de les tonalitats de la façana i de les teules. Una de les obertures de la façana de ponent també comparteix aquest tipus d'element ornamental. A la façana de ponent se succeeixen tres terrasses a l'alçada de la primera planta. </p> <p>Destaca la decoració ceràmica de l'arrambador de la planta baixa i un plafó amb una escena central mitològica, datada l'any 1926 i signada per <em>Francisca Mensaque Rodriguez y Cia, SA</em>.</p> <p>Té una altra entrada pel carrer de la Pau.</p> | 08264-31 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 7-8 | <p>El promotor de la construcció fou Miquel Sans i Grau. En relació a l'arquitecte de la casa, en una entrevista que Carles Saiz (2001) fa a Maria Ester Sans Acevedo, el 20 d'abril de 2003, diu: <em>'per tradició oral, la seva família sempre va explicar que va ser el seu mateix avi qui va projectar sobre paper les idees de com fer la casa, inspirant-se segurament - per estil i època- amb les obres de l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall [...] i va aconseguir que un arquitecte, el nom del qual ningú recorda, li signés els originals i dirigís l'obra'.</em></p> | 41.5654200,2.5198400 | 459965 | 4601638 | 1917 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98328-3101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98328-3102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98328-3103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98328-3104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98328-3105.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és un hotel. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98329 | Can Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sole-1 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XX | <p>Casa jardí o xalet als quatre vents, de planta quadrangular i que consta de planta baixa, pis i golfes, a partir de diferents cossos amb cobertes holandeses, i coberta piramidal en la intersecció, acabada en un ràfec de bigues de fusta. La coberta piramidal i alguns careners tenen un floró en forma de pinya en el coronament. Destaca una terrassa a l'angle sud-oest que corona un porxo sostingut per columnes de fust llis i capitells de tradició clàssica. Les parets són llises sense ornamentació ni esgrafiats.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta amb persianes de fusta de llibret, pintades de blau que contrasta amb el blanc de les façanes. Destaquen algunes finestres amb balcons amb barana de fusta pintada de blanc. Les de la planta superior tenen jardineres de rajols grocs.</p> | 08264-32 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 9 | 41.5651800,2.5193800 | 459926 | 4601612 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98329-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98329-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98329-3203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98329-3204.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98330 | Can Freixes, Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixes-can-gari | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CAÑO,Antònia [coord.] (2022). <em>5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt.</em> Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). <em>Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt</em>. Alfa Books</p> | XX | <p>Casa jardí o xalet als quatre vents envoltada de jardí. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, acabada amb un gran ràfec. A la façana meridional i de llevant s'hi adossa un porxo corregut, sostingut per columnes d'estil clàssic, d'ordre dòric. Una tribuna de planta pentagonal s'adossa a la façana meridional i al porxo. La coberta és de terrat pla, formant una terrassa al planta pis. A la façana de ponent hi sobresurt una altra tribuna, aquest cop de planta quadrada. El parament de les façanes és auster, llis i sense ornamentacions. Les finestres són de rectes amb persianes de llibret.</p> | 08264-33 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 12 | <p>Durant els primers dies de la Guerra Civil espanyola fou saquejada per milicians. Els objectes religiosos es van cremar i la resta van ser venuts al Casino Colón. El 9 de gener de 1937, la República publica un decret que permet la confiscació de les finques dels elements feixistes. L'Ajuntament, llavors era Llavaneres de Montalt, confisca les vint torres del passeig. El dia 25 d’abril de 1937, tenia expropiades i llogades les torres del passeig de Miramar següents: la 2, la 4, la 5, la 8, la 9, la 10, l’11, la 13, la 14, la 15, la 17 i la 19. Tres de les torres eren per a refugiats i vuit per a famílies de militars (coronel, capità, tinent, comissari polític). L’Ajuntament lloga can Garí a Manuel de Irujo, ministre de la República, que hi resideix cap al final de la Guerra. </p> <p>A Sant Vicenç de Montalt, hi varen ser acollits uns cent nens (aragonesos, bascos i madrilenys). A Caldes d’Estrac, uns dos-cents vint. Les edats dels nens anaven entre els tres i els dotze anys. Llavaneres de Montalt tenia llavors uns vuit-cents habitants. La Generalitat compensà l’Ajuntament amb tres pessetes i mitja per nen refugiat i per dia (Caño, 2022). </p> | 41.5647200,2.5185200 | 459854 | 4601561 | 1918 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98330-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98330-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98330-3303.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com a can Garí o can Marinel·lo (Caño, 2022). | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98331 | Can Descamps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-descamps | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XX | <p>Casa jardí o xalet als quatre vents envoltada de jardí. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, acabada amb ràfec de bigues de fusta. A la façana meridional s'hi adossa un cos semicircular i a la façana septentrional un porxo amb pis a la planta superior.</p> <p>El parament de les façanes és auster, llis i sense ornamentacions. Només té un petit sòcol de placa de pedra. Les finestres són de rectes amb persianes de llibret. Destaquen les obertures de la planta baixa de la façana meridional, sostingudes amb columnetes d'estil clàssic.</p> | 08264-34 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 13 | <p>Manuel Deschamps Martínez, nascut a La Corunya l'any 1853, en fou el promotor. L'any 1878 ingressa a la <em>Compañia de Vapores Correos Antonio López</em>, que posteriorment s'anomenà <em>Compañia Trasatlántica Española</em> (CTE). Fou famós per trencar el bloqueig naval dels EUA a l'illa de Cuba.</p> | 41.5645800,2.5182700 | 459833 | 4601546 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98331-3402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98331-3401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98331-3403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98331-3404.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1995 es reforma mantenint l'estructura original. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98332 | Ca la Galiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-galiana | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XX | <p>Casa jardí o xalet als quatre vents envoltada de jardí en una finca que fa cantonada. És de planta quadrangular formada per dos volums transversals amb coberta a dues aigües cadascun d'ells i acabades amb ràfec. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la confluència dels dos volums s'aixeca una torre mirador amb un segon pis i coberta piramidal, també acabada amb un ràfec.</p> <p>De la façana meridional en sobresurt una tribuna de coberta plana en forma de terrat amb balustrada. A la façana de llevant hi trobem l'entrada a la casa, protegida amb un porxo suportat per dues columnes d'estil clàssic, amb coberta a tres aigües.</p> <p>Els paraments són austers, arrebossats i llisos, només tenen un petit sòcol de plaques de pedra. No hi ha elements decoratius a la façana. Les finestres són rectes amb persianes de llibret. Només destaquen uns òculs ovalats a la zona de les golfes.</p> | 08264-35 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 14 | <p>El seu promotor fou Vicenç Galiana Puchol.</p> | 41.5644200,2.5178900 | 459802 | 4601528 | 1925 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98332-3501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98332-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98332-3503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98332-3504.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98333 | Can Buixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buixo-0 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XX | <p>Casa jardí o xalet als quatre vents envoltada de jardí. Consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta, de teules àrabs vidrades, a dues aigües en el volum principal, amb el carener paral·lel a la façana de migdia i de quatre vessants a la torre. Totes elles acabades amb un ràfec que envolta tota la casa. Són rellevants la torre mirador elevada i els detalls en el tractament de les cobertes i baranes. </p> <p>A l'angle sud-oest sobresurt un porxo sostingut amb columnes d'estil clàssic d'ordre jònic, que en la planta pis es converteix amb una terrassa amb balustrades. El mateix tipus de columnes les trobem a la planta superior de la torre mirador.</p> <p>Un muret d'obra amb pilars intercalats delimita la finca de la via pública, hi destaquen els accessos i la reixa de ferro forjat. En destaca la reixa de forja entre pilars amb motius geomètrics i florals. En aquest mur s'obren dos accessos; el de persones i el de vehicles. Ambdós amb portes de ferro seguint el model de la tanca.</p> | 08264-36 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 14 | <p>Construïda en el solar de Marcelino Coll. També es coneix com a can Grifoll per una antiga propietària (Saiz, 2001).</p> | 41.5643000,2.5176600 | 459782 | 4601515 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98333-3601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98333-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98333-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98333-3604.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 98334 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol-2 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XX | <p>Casa jardí o xalet als quatre vents envoltada de jardí. És de planta quadrangular, formada principalment per dos volums transversals amb cobertes a dues aigües acabades amb ràfec. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha un porxo que s'estén per les façanes meridional i de llevant, sostingut amb columnes d'estil clàssic, col·locades de dues en dues. Aquest porxo, pel costat de ponent, s'adossa a una tribuna que sobresurt de la façana meridional que a la planta pis fa les funcions de terrassa, amb barana de ferro. Totes les obertures són rectes a excepció dels òculs ovalats de les golfes.</p> | 08264-37 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 16 | 41.5641400,2.5173100 | 459753 | 4601498 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98334-3701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98334-3702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98334-3703.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98335 | Can Llei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei-1 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XX | <p>Casa jardí o xalet als quatre vents, de planta rectangular, formada per dos volums transversals, amb coberta a dues aigües, un amb el carener perpendicular a la façana principal i l'altre, amb el carener paral·lel. Totes les cobertes estan acabades amb ràfec. Consta de planta baixa, pis i golfes. Destaca el porxo que sobresurt a la façana meridional i part de la de ponent, sostingut amb columnes de secció quadrada i coberta de teules. El porxo s'adossa a la façana de ponent a una terrassa de la planta pis sostinguda per arcs de punt rodó que actua de continuació del porxo.</p> <p>Els paraments són llisos, arrebossats i pintats de blanc, sense ornamentació. Les finestres són rectes a excepció de les de les golfes que són de punt rodó.</p> | 08264-38 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 17 | 41.5639800,2.5171300 | 459738 | 4601480 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98335-3801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98335-3802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98335-3803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98335-3804.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98336 | Can Pellicer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pellicer | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CONSELL COMARCAL DEL MARESME (2023). <em>La Guerra Civil al Maresme</em>. La impremta d’Argentona, sl.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). <em>Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt</em>. Alfa Books.</span></span></span></span></p> | XX | <p>L'aspecte actual de Can Pellicer és una reforma dràstica feta per l'arquitecte Eduard Balcells i Buïgas, que transforma una obra estrictament modernista de Jaume Sanllehy i Molist en la torre noucentista que s'observa actualment. Es caracteritza pel seu estil italianitzat amb grans terrasses amb balustrades sostingudes per columnes, a més el seu jardí va ser elevat sobre el nivell del carrer. </p> <p>Esta formada per diferents volums i consta de planta baixa i dos pisos, amb una torre mirador elevada, amb coberta piramidal, i un porxo a la planta baixa, a l'entrada, sostingut per columnes d'estil clàssic que sostenen la terrassa amb balustrades de la planta pis. La coberta és a diferents nivells, a quatre vents, igual que la torre. Presenta un petit ràfec que l'envolta, i un jardí gran. El coronament de la façana està fet de pedra, amb gerros decoratius també de pedra.</p> | 08264-39 | Passeig del Marquès de Casa Riera, núm. 18 | <p><span lang='CA'><span><span>El primer propietari va ser Simó-Monfort que la va encarregar a l'arquitecte Jaume Sanllehy i Molist, l’any 1919. Anys després, l’arquitecte Eduard Balcells i Buïgas la va modificar (tal com la coneixem avui) per a la família Pellicer. És un exemple de transformació d’edifici d’estil modernista al gust noucentista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El dia de Sant Josep de 1938, després de tres dies d’intensos bombardejos sobre Barcelona, Suècia, que havia tingut l’ambaixada a Palmera (València) fins al novembre de 1937, decideix tancar l’ambaixada que tenien al pont de Vallcarca, 6, de Barcelona. S’instal·là al passeig del marquès de Casa Riera, a Sant Vicenç de Montalt. Al mateix carrer, però a Caldes d’Estrac, ja hi havia el consolat britànic i la residència diplomàtica i ambaixada argentina (Caño, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tardor de 1938, Suècia va obrir una colònia infantil a la zona, en una casa pairal. Va alimentar-hi cent vint nens, a més, de fer-los fer exercici i instruir-los.</span></span></span></p> | 41.5639300,2.5167700 | 459708 | 4601474 | 1919 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98336-3901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98336-3902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98336-3903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98336-3904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98336-3905.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Sanllehy i Eduard Balcells | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||
| 98337 | Casa Amil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amil | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XX | <p>Edifici als quatre vents envoltat de jardí, amb planta baixa, dues plantes i terrat pla a la coberta. Planta cúbica formada per la superposició de cossos més petits organitzats segons un esquema helicoidal. La façana és molt senzilla, aprofitant al màxim l'espai i interior ben distribuït on destaquen les línies rectes i els volums cúbics.</p> <p>Les obertures no responen a una disposició simètrica i són de de diferents mides, algunes amb persianes de llibret, però totes de llinda recta. A la façana de migdia hi trobem un cobert fet amb una estructura metàl·lica.</p> | 08264-40 | Carrer de Can Patoi, núm. 15 | <p>El despatx d'arquitectes MBM comença l'any 1951 quan Josep Martorell i Oriol Bohigas acaben els seus estudis universitaris. MB inicia aleshores la seva activitat en un despatx situat al barri de Sants, a Barcelona. La M que completa el nom actual s'hi afegeix uns anys després, el 1962, quan David Mackay s'hi incorpora com a tercer soci.</p> | 41.5702759,2.5061827 | 458829 | 4602184 | 1975 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98337-4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98337-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98337-4003.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Martorell-Oriol Bohigas-David Mackay (MBM Arquitectes) | Sovint es troba escrit erròniament can o casa Amill; però en realitat és Amil. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat es denomina, també erròniament, com a can Mir. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||
| 98338 | Font de la plaça del doctor Cornudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-doctor-cornudella | <p><span lang='CA'><span><span>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa</span></span></span></p> | XX | <p>Sortidor de pedra en forma de font ornamental, situada al centre de la plaça del doctor Cornudella. D'una pica circular sostinguda per una columna ornamentada amb tres figures infantils surt el broll d'aigua, actualment aturat. A la base una altra pica circular de major diàmetre recollia l'aigua sobrera de la primera pica. Tot plegat, encerclat per un parterre, també circular, actualment només omplert amb terra.</p> | 08264-41 | Plaça doctor Cornudella | <p>Plaça construïda l'any 1971 conjuntament amb els vuitanta habitatges socials de Montalnou.</p> | 41.5804935,2.5135588 | 459451 | 4603314 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98338-4101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98338-4103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El doctor Cornudella i Capdevila (1895-1985) fou director de l'Hospital de Sant Pau i president del Patronat pro cultura, urbanisme i turisme de Sant Vicenç de Montalt; i fill adoptiu del poble. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98339 | Casa Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-boada | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XX | <p>Casa d'una única planta en forma de 'T', a partir de cossos cúbics de coberta plana, en la qual un dels seus costats es troba a la zona de dia, l'altre en zona de nit, i un tercer és el garatge i zona de servei. La coberta és plana, reforçada i els murs portants serveixen de suport a les persianes corredisses. Les obertures són de llinda recta amb les persianes corredisses de llibret. Tot de color blanc, com el parament. Domina la línia recta i la simplicitat ornamental.</p> <p>Es tracta d'un prototip encàrrec del senyor Boada amb l'objectiu que servís per desenvolupar el conjunt d'una urbanització de cases-jardí on la vegetació les cobrís per complert i generés un microclima. Desenvolupa el mateix esquema que el pavelló <em>Mies van der Rohe,</em> adaptada als materials i sistemes constructius locals.</p> | 08264-42 | Carrer de Can Boada, núm. 6 | 41.5645406,2.5134651 | 459433 | 4601544 | 1955 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98339-4201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98339-4202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98339-4203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98339-4204.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Antoni Coderch i Manuel Valls | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98340 | Cases del carrer Nou, núms. 6 a 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-nou-nums-6-a-14 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Conjunt de cases de cos, entre mitgeres que conformen gran part del carrer Nou. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis i un pati posterior. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. S'adapten al pendent que fa el carrer de ponent a llevant, limitant pel sector de llevant amb la Riera de Sant Vicenç i a ponent amb el carrer de Dalt.</p> <p>La casa del número 6 ha estat reformada. La casa del número 2 i la del número 8 tenen el portal d'arc escarser, però fet de maons posats a plec de llibre; d'altres tenen la llinda recta, de fusta, en la casa del número 4, o de pedra, com la del número 14, on es pot llegir la data de 1703.</p> <p>La majoria de finestres de la planta pis són refetes modernament i de llinda recta, a excepció de Can Comelles, on són de punt rodó. Només la casa del número 14 i número 2, conserven ampits, bancals i llindes de pedra granítica treballada.</p> | 08264-43 | Carrer Nou, núms. 6-14 | 41.5788327,2.5067240 | 458879 | 4603133 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98340-4301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98340-4302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98340-4303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98340-4304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98340-4305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98340-4306.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98341 | Masia de can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-jordi | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XX | Coberta parcialment ensorrada, humitats i abandonament general. | <p>Masia aïllada als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi ha la porta d'accés, de punt rodó, a l'eix central i dues finestres, en els laterals. En el primer pis hi trobem tres finestres idèntiques, totes de llinda recta. A les golfes, les tres finestres són més petites. Les obertures a la planta baixa són de pedra. </p> | 08264-44 | Camí del Transformador, núm. 34 | 41.5752532,2.5074701 | 458940 | 4602736 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98341-4401.jpeg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un vogi molt interessant, ja que és un dels pocs que encara queden a la comarca. La maquinària està feta a la Foneria Font de Mataró, li falten els catúfols. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||
| 98342 | Cal Capellà, Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capella-rectoria | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Casa rectoral composta per tres cossos adossats: el principal de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes; un cos adossat a la façana septentrional de planta baixa i pis, i un cos adossat a la façana posterior del principal. Posteriorment, s'hi afegeix un porxo a la façana de ponent de planta baixa i pis. Cada cos té la seva pròpia coberta. El principal és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos adossat a la façana septentrional també té la coberta a dues aigües però amb el carener perpendicular a la façana posterior. El cos adossat a la façana posterior és una mica més alt i té la coberta en el mateix sentit que el del cos que s'hi adossa, però en un extrem s'acaba en un terrat pla a la catalana, amb barana d'obra.</p> <p>Destaca el portal rodó dovellat de la façana principal que dona pas a l'entrada, que es troba més elevada que el nivell de la via pública. Unes escales de dos trams simètrics serveixen per superar aquest desnivell. Damunt el portal, hi trobem un balcó amb barana de ferro i emmarcament de pedra granítica pels brancals i la llinda, que és recta. Trobem dues altres finestres situades asimètricament, també amb emmarcaments de granit. En el cos lateral hi trobem diverses obertures: una porta d'entrada a la planta baixa, i un balcó amb barana de ferro i una finestra d'arc de mig punt, amb persianes de llibret.</p> <p>Destaquen els arcs del porxo afegit fets amb maons posats a plec de llibre o sardinell. Davant d'aquest porxo hi ha un pati que dona al carrer de Sant Antoni. Una tanca d'obra sense accés obert en delimita l'espai.</p> | 08264-45 | Plaça de l'Església, s/n | 41.5787101,2.5091412 | 459081 | 4603119 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98342-4501_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98342-4502_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98342-4503_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98342-4504_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98342-4505.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98343 | Can Serra, el Forn d'en Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-el-forn-den-borras | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XX | <p>Antiga casa de pagès on hi havia un forn de pa. Actualment ha passat a ser residencial, però manté l'estructura de masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i que té la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. A cada costat hi ha dos cossos adossats que en el seu temps corresponien a espais destinats a les tasques agrícoles.</p> <p>Les obertures actuals són fruit de la reforma. A la planta baixa s'obren cinc obertures que tenen una persiana corredissa amb una guia que sobresurt de la façana. A la planta pis, només hi ha una gran obertura d'arc escarser i dos petits òculs laterals.</p> <p>El parament és llis i arrebossat pintat de blanc; només un sòcol de paredat amb acabament irregular en sobresurt fins a mitja alçada de les obertures.</p> | 08264-46 | Avinguda del regadiu, núm. 92 | 41.5645465,2.5070873 | 458901 | 4601548 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98343-4601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98343-4602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98343-4603_0.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98343-4604_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment forma part de la trama de la nova urbanització. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 98344 | Ca n'Icu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nicu | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span lang='CA'><span><span>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>Masia de planta rectangular situada en una zona aturonada a migdia del carrer de Dalt, que la fa visible des de molts indrets. Disposa de tres crugies i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A l'alçada de la planta pis, en els laterals, la coberta és plana a <em>modus </em>de terrat a la catalana, amb balustrada.</p> <p>A l'edifici principal s'hi han anat afegit diferents cossos auxiliars. La façana s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. Destaquen els balcons de l'eix central, tant en la primera com en la segona planta; el rellotge de sol, situat entre el balcó central i la finestra lateral de la segona planta; i a l'altre costat un esgrafiat del mateix estil que el rellotge de sol. Les persianes de les finestres són de llibret.</p> <p>Al davant hi ha l'era de batre i un mur de contenció delimita la finca del carrer.</p> | 08264-47 | Carrer de Dalt, núm. 34 | 41.5786704,2.5059523 | 458815 | 4603116 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98344-4701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98344-4702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98344-4703_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior hi ha una bassa amb safareig, on Pons (2004) explica que molts veïns anaven a buscar aigua o rentar la roba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 98345 | Cases del carrer de Sant Antoni, núm. 20-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-antoni-num-20-24 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Grup de tres cases de cos, entre mitgeres, que comparteixen una mateixa tipologia basada en una planta rectangular i que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs, a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Malgrat les diferents reformes patides i afegits, es caracteritzen per una porta d'entrada a la planta baixa, de llinda recta, i una finestra lateral. A la planta pis, l'element més destacable és el balcó, amb barana de ferro. La casa del número 20 hi té una altra finestra més petita, al costat del balcó.</p> <p>Els baixos de la casa del número 22 s'utilitzen com a oficina d'una entitat bancària i s'ha obert una nova entrada, al costat, per accedir a l'habitatge que ara es troba a la planta pis. La casa del número 24, ha patit una forta transformació a la planta baixa, amb la pèrdua dels elements característics descrits a les altres.</p> | 08264-48 | Carrer de sant Antoni, núms. 20-24 | 41.5783904,2.5090199 | 459071 | 4603083 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98345-4801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98345-4802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98345-4803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98345-4804.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98346 | Can Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pera | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Can Pera és una propietat reformada l'any 1964, que antigament tenia l'entrada pel passatge de Dalt, però amb les reformes es van obrir dos habitatges més als quals s'entra pel carrer de Sant Isidre. El conjunt té una planta rectangular amb dos nivells, però que en realitat són tres habitatges d'una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües a l'edificació antiga, i de terrat pla i un vessant a la reforma.</p> <p>L'antiga entrada és un portal d'arc de mig punt format per dovelles -apreciables sota la pintura que cobreix la façana- i és l'única part original que encara hi resta. Ambdós nivells de l'edifici tenen finestres petites.</p> | 08264-49 | Carrer de sant Isidre, 4 / Passatge de Dalt, núm. 1 | 41.5794778,2.5064532 | 458857 | 4603206 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98346-4901_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98346-4902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98346-4903.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 98347 | Can Miquel Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-ferran | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Casa ubicada a la Baixada de la Riera que uneix el carrer de Sant Antoni amb la Riera de Sant Vicenç, amb un pendent considerable. Consta de planta baixa i pis, tot i que <em>a posteriori</em> s'hi ha fet una remunta endarrerida en relació a la façana principal. Per tant, la coberta que és de teules àrabs mostra diferents alçats, mantenint les dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Té la porta d'accés d'arc rodó fet amb totxo massís a plec de llibre, però amb els brancals de pedra granítica, seguint l'estil d'altres cases properes. Damunt seu hi trobem una finestra de llinda recta de pedra, igual que els brancals i l'ampit. A la planta baixa, al costat del portal rodó, hi ha una altra finestra, oberta a posteriori, amb un arc escarser, també fet de maons a plec de llibre, que s'allunya de la tipologia pròpia d'aquestes construccions. Al cos principal s'hi adossa, a la façana sud-occidental un cos annex.</p> | 08264-50 | Baixada de la Riera, núm. 7 | 41.5785779,2.5081278 | 458997 | 4603105 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98347-5001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98347-5002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98347-5003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98347-5004.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 325,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/