API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
99452	Pins pinyoners de la Riera de Sant Vicenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyoners-de-la-riera-de-sant-vicenc	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2<em>ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>) de la riera de Sant Vicenç estan situats en el passeig dels Pins seguint el recorregut de la riera. La majoria d’ells, estan plantats a la vorera de mà esquerra, pujant la carretera, en escocells amples, de terra a excepció dels situats més al nord, on la vorera és molt estreta, no està enrajolada i l’espai limita amb el mur de contenció de finques privades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En conjunt, són arbres molt esvelts, alguns d’ells amb una certa inclinació degut a la brisa marina. La majoria no superen els cent anys i presenten un excel·lent estat de salut. Mesuren més de quinze metres d’alçada, amb la majoria de capçades ben arrodonides i uniformes, en forma d’ombrel·la. Els que estan plantats al voltant del parc anomenat dels Pins, disposen d’un rec automàtic a l’entorn de la soca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No s’observen ferides al tronc o branques significatives i la poda es manté regularment en cas de necessitat. L’escorça és vermellosa i gruixuda i les capçades de més de 18 metres per la majoria d’ells se sustenta a través d’una brancada potent amb algunes de recargolades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud. </span></span></span></span></span></p>	08264-202	Passeigs dels Pins, s/n		41.5643480,2.5122382	459330	4601523		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-06.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. Malgrat la forta sequera d’aquests darrers estius, sembla que aquests espècimens resisteixen força bé.		2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99454	Bassa de can Mora de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-mora-de-dalt	<p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SALVAT, Pau (2023). Can Móra, dins AA.VV. 5 cases amb història, 2; pp. 6-11. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</p>	XVIII-XXI		<p>Bassa de planta rectangular d'uns 280 metres quadrats utilitzada per al rec de les terrasses de conreu de la finca. L'aigua prové de mina. Es troba situada a la part posterior de l'antiga masia, entre les diferents terrasses de conreu de les quals només se'n conserva una petita part.</p>	08264-203	Raval de la Font Mitjana, núm. 3	<p>L'hereu de can Mora de Dalt es casà amb la pubilla de can Boet, actualment la casa pairal s'anomena 'can Mora'. La família Boet, de can Mora de Baix, té l'escut, amb un petit bou, a la llinda de la finestra de la planta baixa. La casa, per la seva arquitectura, es podria datar al segle XVIII. A la llinda del portal de la dreta, que pertany a la capella, hi ha gravat l'any 1725. Hi ha, però, proves documentals en possessió dels propietaris, que demostren que la masia existia ja al segle XV.</p> <p>Aquesta casa va ser finca agrícola fins a finals de 1990. S’hi conreaven tubercles, hortalisses, fruits de temporada, patates, tomàquets, escarxofes, pèsols i els coneguts maduixots del Maresme. També s’hi van criar vedells, i va arribar a haver-n’hi cinc-cents entre els diferents estables de la propietat.</p> <p>L’any 2008, el seu propietari, en va canviar l’ús a hotel d’alta qualitat, per fer-hi celebracions i convencions.</p>	41.5825997,2.5060362	458825	4603552		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99454-20301.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99454-20302.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99454-20303.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99454-20304.jpeg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99463	Fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme referent a Sant Vicenç de Montalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-maresme-referent-a-sant-vicenc-de-montalt				<p>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva diversos fons documentals referents al municipi de Sant Vicenç de Montalt, entre els quals destaquen:</p> <p><span><span><span><span><strong><span>Col·lecció de pergamins de la Universitat de Mataró:</span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Venda de censal [codi de ref. </span><span lang='CA'><span>ACM70-243-T2-13</span></span>] del 29 de juliol de 1419: (...) <em>Pere Morató, Pere Faner, Pere Rossell, Guillem Ombert, Bernat Pere, Pere Benencasa, Bartomeu Bellvei, àlies Grim?, Joan Guitart, Antoni Saurí, Pere Mitre, Pere Solà, Antoni Vicenç, Francesc Vicenç, Guillem Solarp, Pere Riera i Antoni Castell de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres, (...).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Renovació d’arrendament [codi de ref. ACM70-243-T2-30</span></span>] del 17 de juliol de 1438: <em>El 23 d'octubre de 1434 davant del notari Bartomeu Agell els jurats de la Universitat de Mataró van arrendar, amb llicència reial, el redelme del terme del castell de Mataró pel termini de 12 anys a Pere de Torrent, ciutadà de Barcelona, per import de 1000 florins d'or d'Aragó anuals a fi de lluir certs censals morts que devia dita Universitat. Ara renoven l'arrendament, per un termini de 13 anys i el mateix import, a l'esmentat Pere de Torrent, que nomena com a fiadors al seu gendre Pere Joan Ferrer, el seu germà Francesc Torrent, ambdós cavallers domiciliats a Barcelona i Jaume Genís de Vallescà, ciutadà de Barcelona. Pere Fornells, Joan Seguí i Joan Llibre de Santa Maria de Mataró i Pere Riera de Sant Vicenç de Llavaneres, jurats el present any de la Universitat del castell de Mataró,(...).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Nomenament [codi de ref. ACM70-243-T2-34</span></span>] del 31 d’octubre de 1456: Amb la presència d'Antoni Mas des Castellar, batlle reial del terme del castell de Mataró, Esteve Ponsgem, Lluís Pou, Antoni Mas, barber, tots de Mataró, i Pere Riera, de Sant Vicenç de Llavaneres, jurats l'any present, juntament amb els prohoms de dit terme i Universitat, (...).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Venda censal mort [codi de ref. </span><span lang='CA'><span>ACM70-243-T2-36</span></span><span>] del 22 de desembre de 1456: <em>P</em></span><em><span lang='CA'><span>ere Fornells i Salvador Portell, de la parròquia de Santa Maria de Mataró i Pere Major de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, terme del castell de Mataró, com a Síndics de la Universitat de dit terme, del qual és batlle Antoni Mas des Castellar, i jurats n'Esteve Ponsgem, Lluís Pou, Antoni Mas, barber, tots de Mataró, i Pere Riera, de Sant Vicenç de Llavaneres</span></span></em><span lang='CA'><span> (...).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Censal mort </span></span><span>[codi de ref. </span><span lang='CA'><span>ACM70-243-T2-284</span></span><span>] de 21 de març de 1559: </span><em><span lang='CA'><span>Antoni Portell, del veïnat de Valldeix, parròquia de Santa Maria de Mataró, fill i hereu de Bartomeu Portell, difunt, menor de vint-i-cinc anys però major de disset, per poder pagar a Joan Serra, àlies Arnau, mercader de Mataró, avi matern seu, de 371 lliures i dos sous de Barcelona que va gastar durant la seva cura i la dels seus germans, li ven a carta de gràcia un censal mort de 300 lliures de preu i 400 sous de pensió en el moment en què es va vendre, però ara es cobra una pensió de 240 sous per la reducció que en feren els seus predecessors, el qual censal presten anualment el 22 d'agost la Universitat de Mataró i les parròquies de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Julià d'Argentona, Sant Feliu de Cabrera, Sant Genís de Vilassar i Sant Pere de Premià (...).</span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Fons Família Boter de Palau (documentació patrimonial): </span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Venda atorgada per Bartomeu Lledó i el seu fill heretat Pere Lledó, antics habitants de Mataró i ara residents a Sant Vicenç de Llavaneres, a favor de Llorenç Bossa, del veïnat de Valldeix [codi de ref. ACM70-343-T2-295</span></span>] de 31 d’octubre de 1468.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Àpoca atorgada per Bartomeu Lledó i el seu fill heretat Pere Lledó, antics habitants de Mataró i ara residents a Sant Vicenç de Llavaneres, a favor de Llorenç Bossa, del veïnat de Valldeix [codi de ref. ACM70-343-T2-294] de 31 d’octubre de 1468.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Confirmació atorgada per Joan Lledó, mariner i ciutadà de Barcelona, fill de BVartomeu Lledó, abans de Mataró i ara habitant a Sant Vicenç de Llavaneres, i la seva cunyada Eulàlia, muller de Pere Lledó, a favor de Llorenç Costa, del veïnat de Valldeix [codi de ref. ACM70-343-T2-296] de 17 de gener de 1470.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Censal [codi de ref. ACM70-343-T2-1371</span></span>] de 1633: <em>venut per Antoni Català, pagès deL Mas Català de Valldeix a Mataró, Jaume Carcasses, pagès del Mas Carcasses, de Sant Vicenç de Montalt, i Pere Misser, del Mas Misser de Sant Vicenç, a Antoni Valls de Sotarriba, pagès del Mas Valls de Sotarriba, a Sant Vicenç.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Testament [codi de ref. ACM70-343-T2-1367] de 1730: <em>Jaume Carcasses, pagès de Sant Vicenç de Montalt</em></span></span><em>.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Certificat de testament [codi de ref. ACM70-343-T2-1365] de 1645: <em>Jaume Carcasses, pagès de Sant Vicenç de Montalt</em></span></span><em>.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Plet [codi de ref. ACM70-343-T2-1365] de 1743: <em>Marià Jofre contra Josep Misse i Joan Mandri. Qüestió de la casa Valls de Sotarriba, de Sant Vicenç de Montalt</em></span></span><em>. </em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Fons Can Borrell (Palafolls):</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Establiment [codi de ref. ACM70-38-T2-237] de 22 de febrer de 1630: <em>Establiment atorgat per Peronella Jalpí i Julià, vídua del donzell Pere Miquel March i Jalpí de la parròquia de Tordera i el seu fill hereu Josep de Jalpí i Julià, com a senyora de la casa d'en Julià a Sant Celoni, a favor de Francesc Ramis, pagès de Sant Celoni , d'una feixa de terra al lloc dit Comadalgada que afronta a llevant amb els pubills Pagès i part amb Joan lloro; a migdia amb el quintà de Sant Nicolau, a ponent, amb el notari Fexes i a tramuntana amb Pau Riera, abans de Boada. I una altra al lloc dit les feixes de Cabrit que afronta a llevant amb Salvador Fexes, i part amb Jerònima Boada; migdia, amb Riera, abans Boada, a ponent amb una via pública i a tramuntana amb Pol i part amb Montalt (...).</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Fons Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt:</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Cadastres [codi de ref. ACM70-7-T2-2281] segle XVIII. <em>Repartiment del cadastre pel manteniment dels fusellers.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Cadastres [codi de ref. ACM70-7-T2-2282] segle XVIII. <em>Repartiment del reial cadastre.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Reglament de propis de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt [codi de ref. ACM70-7-T2-2279</span></span>] de 1771.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Amillaramientos</em>' [codi de ref. ACM70-231-T2-123</span></span>]. Segle XIX</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Pasaportes</em>' [codi de ref. ACM70-231-T2-126].</span></span> Segle XIX</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Expedientes de elecciones</em>' [codi de ref. ACM70-231-T2-118].</span></span> Segle XIX</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa 'Anuncios y justificantes r.ta'</span></span> [codi de ref. ACM70-231-T2-120]. Segle XIX</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Cuentas</em>'</span></span> [codi de ref. ACM70-231-T2-119]. Segle XIX (de 1800 a 1889.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Subastas</em>'</span></span> [codi de ref. ACM70-231-T2-121]. Segle XIX (de 1800 a 1899).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Padrons de contribució rústica i pecuària [codi de ref. ACM70-7-T2-2102]. Segle XIX (de 1800 a 1899).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Expedientes de quintas</em>'</span></span> [codi de ref. ACM70-231-T2-124]. Segle XIX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Àpoques i albarans de pagament corresponent a les aportacions del municipi de Sant Vicença de Montalt a les arques de la depositaria corregimental i/o provincial [codi de ref. ACM70-7-T2-2196]. Segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Correspondència d’entrada [codi de ref. ACM70-7-T2-3214]. Segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Expedients generals de lleves [codi de ref. ACM70-7-T2-2925], [codi de ref. ACM70-7-T2-2926]. Segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Allistament de mossos [codi de ref. ACM70-7-T2-1887], de 1810</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Padrons municipals d'habitants de l'ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Inclou renovació del padró del 8 de febrer de 1828 [codi de ref. ACM70-7-T2-82], de 1826-1833. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Expedients personals de mossos de lleva</span></span> [codi de ref. ACM70-7-T2-1764] : 1835-1870</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>També es preserven del segle XIX, comptes generals del pressupost general, judicis verbals com el de Pau Solà contra l’Ajuntament de Sant Vicenç de Llavaneres; rebuts varis; documentació de la carnisseria municipal (1815-1953); padrons de la contribució territorial; tabbes de l’arrendament de la gabella municipal; registre de forasters de 1835; llistat de mossos no reclutats, però obligats a pagar a la Milícia Nacional, de 1837; matrícules industrials; eleccions, padrons de contribució territorial, avisos, judicis de conciliació i altres judicis verbals; documentació procedent de la Cambra Agrària; cartografia del terme; F.E.T y de las J.O.N.S. Delegació de Sant Vicenç de Montalt i documentació del Jutjat de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Districte notarial de Mataró:</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Testaments [codi de fons ACM70-3] : Francesca Mora Pasqual, Maria Francesca Mora Pasqual, Josep Fraginals i Matas (... ). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Documents esparsos de diversa procedència:</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Documentació eclesiàstica [codi de ref. ACM70-231-T2-178</span></span>] de 1735: <em>Institució de dos beneficis perpetus fndats per Josep Guitart per la capella del Sant Crist de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres (Montalt).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Bans, edictes, crides, proclames i pregons procedents de Sant Vicenç de Montalt</span></span>:</strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Don Amalio Maestre, ayudante del cuerpo nacional de ingenieros de minas. Inspector del districte d'Aragó i Catalunya, Director de las nacionales de Calcet. Decret per publicar edictes en aquesta capçalera de districte i en sant Vicente de Llavaneres per possibles reclamacions d'una mina de coure. Registre de la mina fer per Pere Ferran i Mora veí de Arenys de Mar a les terres de Josep Saurí. Tarragona.</span></span> [codi de ref. ACM70-113-T2-60] de 17 de setembre de 1841.</span></span></span></span></p>	08264-204	Carrer d'en Palau, núm. 32 (08301- Mataró)	<p>L’arxiu comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’arxius comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</p> <p>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</p> <p>Custodia més de 3.510’83 m. lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</p> <p>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</p>	41.5782679,2.5095901	459118	4603070		08264	Sant Vicenç de Montalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-docacm49602752950001pagina1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-1docacm3125104820001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-6docacm3125104820006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-20405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-20406.jpg	Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99464	Horts municipals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-municipals-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>COSCOLLA, Rosa; CASELLATO, Gabriel (2017). <em>Guia per l’avaluació de l’impacte dels programes d’horts socials</em>. Sèrie Benestar i Ciutadania. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SASTRE MORTÓ, Annaïs; TENDERO ACÍN, Guillem (2017). <em>Guia per al desenvolupament de projectes d’horts socials ecològics</em>. Sèrie Benestar i Ciutadania. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></p>	XXI		<p>Els horts municipals estan ubicats al sud-est del parc dels Germans Gabrielistes, en el vessant hidrogràfic dret del Sot del can Marial. És un terreny fèrtil, dividit en vint-i-tres parcel·les d'uns trenta metres quadrats aproximadament. Estan disposades en feixes. Cada parcel·la disposa d'un punt d'aigua de rec i els pagesos tenen un petit armari per endreçar-hi les eines i un compostador.</p> <p>En diferents indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera més o menys controlada erols de canya comuna o canya de sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria.</p> <p>L’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix alguna olivera, figuera, presseguer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</p>	08264-205	Sot de Can Marial	<p>L'any 2010, el Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de maig, va aprovar provisionalment el Reglament de gestió, règim intern i funcionament dels Horts Urbans de Sant Vicenç de Montalt, essent l'alcalde, Miquel Àngel Martínez Camarasa. El 28 de juliol del mateix any, s'aprovava definitivament. </p> <p>La Regidoria de Medi Ambient va posar en marxa el programa<strong> </strong>d'horts urbans<strong>,</strong> destinats als santvicentins i santvicentines per fomentar la utilització d'aquests espais per cultivar verdures, hortalisses o flors per a consum propi durant un termini de tres anys. </p> <p>Els requisits per poder demanar els horts urbans són, entre d'altres: estar empadronat al municipi de Sant Vicenç amb una antiguitat mínima de sis mesos i estar en condicions físiques que permetin la realització de les tasques pròpies del cultiu.</p> <p>La sol·licitud es fa a partir d'una licitació pública de la persona interessada, que presenta la seva candidatura al Registre de l'ajuntament. El sistema d'adjudicació inicial de les parcel·les es realitza per sorteig. Les persones que no han pogut entrar resten en llista d'espera en un registre específic. </p> <p>L'any 2023 l'Ajuntament cedeix un hort municipal a l’Institut Esteve Albert, i reforça així la dimensió educativa d’aquests espais, que ja són presents a les escoles Sant Jordi i Sot del Camp. </p>	41.5684377,2.5157028	459622	4601976	2014	08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99464-20502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99464-20503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99464-20504.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La reglamentació dels horts es regeix per l'ordenança número 68 del Reglament de gestió, règim intern i funcionament dels horts urbans de Sant Vicenç de Montalt. Aquesta normativa promou la bona convivència i alhora adopta la reglamentació a seguir pels adjudicataris dels horts. Prohibeix, entre d'altres, la instal·lació de barraques, porxos, plantació d'espècies invasores, instal·lar hivernacles, limitar les parcel·les amb qualsevol tipus de material o emprar-les com a magatzems. També prohibeix la construcció o instal·lació de galliners i/o altres gàbies per a la criança o reproducció de qualsevol animal. No es permet tenir-hi gossos ni construir pous, i tampoc la instal·lació de sistemes de reg del tipus aspersors. L'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt és un dels pioners en oferir un hort com a recurs educatiu de l'Institut. Permet aprendre a cultivar verdures i hortalisses i l'ús eficient de l'aigua. També desenvolupa la socialització entre l’alumnat, i fomenta la integració social i el treball en equip. D'altra banda, amb els horts escolars els nens/es i joves comparteixen tasques que afavoreixen una alimentació sana, i valors sobre l'agricultura i la importància del camp. I aquest recurs a més promou una consciència de cura i respecte pel medi ambient, i incentiva la participació de tota la comunitat educativa, i promou una activitat a l'aire lliure.		2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99465	Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona relacionat amb la parròquia de Sant Vicenç de Montalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-relacionat-amb-la-parroquia-de-sant-vicenc-de-montalt	<p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p>	XV-XX		<p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona no conserva la documentació antiga de l'església de Sant Vicenç anterior a la Guerra Civil, perquè aquesta va desaparèixer o va ser cremada. Però una de les sèries més notables de l’Arxiu, fonamental pels investigadors i investigadores és la de <em>Visites pastorals, </em>que en el cas de Sant Vicenç de Montalt es remunta a l'any 1413 fins el 1926, que es desglossen a continuació. Quan parlem de visites pastorals, també s'ha de tenir present les que es van dur a terme a Sant Andreu de Llavaneres (1303-1928). D'aquest mateix municipi, s'hi preserven també varis registres sagramentals que consisteixen en els llibres de baptismes i defuncions a partir de l’any 1509, confirmacions a partir de 1635, i matrimonis a partir de 1577.</p> <p>En aquests registres hom anotava els actes que es realitzaven durant la visita, tot i que no sempre de la mateixa manera; si bé hi ha nombrosos registres en què es descriuen les coses esdevingudes durant la visita amb tota mena de detalls, altres no són tan exhaustius. En els registres del segle XIV, l’acte de la visita considerat com essencial era la informació que rebia el bisbe, o el seu delegat, sobre la conducta i manera de servir l’Església per part del rector i altres sacerdots; i després la declaració que feia el rector sobre els costums considerats dolents dels seus parroquians, com, per exemple, usura, joc, superstició, immoralitat, etc. En aquests registres també s’incloïen col·lacions, comunicacions, permisos i molts altres documents que més tard es copiaren en els volums de <em>Communium</em> i <em>Gratiarum</em>. I criden l’atenció les llargues llistes de noms de persones que eren tonsurades en visitar les parròquies.</p> <p>Des del segle XV destaca la importància que es dona als inventaris, que continuen sent molt detallats fins al segle XVII. Aquest aspecte dona un valor extraordinari a la sèrie.</p> <p>Les interrupcions que es produeixen en la sèrie es deuen a l’absència d’actuació episcopal, originada moltes vegades pels esdeveniments polítics ocorreguts a Catalunya, com per exemple al segle XV, durant els deu anys de guerra contra Joan II, en què la Seu de Barcelona estigué sense proveir o sense residir; el mateix podem dir dels períodes de conflicte contra Felip IV, Felip V i Napoleó. Finalment, cal afegir que, segons el testimoni dels registres corresponents a bona part del segle XIX, sobretot des de 1820 fins a 1885, la missió de visitar pastoralment sofrí interrupcions, com en altres períodes.</p> <p>No totes les visites pastorals eren fetes pel bisbe; no són poques les realitzades per un delegat del bisbe, particularment en els segles anteriors al Concili de Trento, durant els quals la residència dels bisbes no era gaire rigorosa. Aquesta delegació de vegades era confiada a un rector (preferentment als degans), altres a canonges, i més d’un cop al bisbe auxiliar.</p> <p>Vol. 011, fol. 113 (1413) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 014, fol. 110 (1421) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 015, fol. 069 (1425) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 019, fol. 055 (1446) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 025, fol. 185 (1498) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 027, fol. 029 (1500) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 029, fol. 121 (1511) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 034, fol. 209 (1551) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 040, fol. 014 (1554) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 042, fol. 129 bis (1568) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 042, fol. 229 bis (1568) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 044, fol. 052 (1574) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 044, fol. 255 (1581) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 045, fol. 018 (1580) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 048, fol. 200 (1586) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 049, fol. 134 (1588) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 050, fol. 027‐6 (1591) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 050, fol. 141 (1588) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 050, fol. 461 (1592) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 053, fol. 134 (1593) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 053, fol. 284 (1594) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 053, fol. 425 (1596) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 053, fol. 685 (1597) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 054, fol. 008 (1595) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 054, fol. 078 (1610) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 054, fol. 115 (1596) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 054, fol. 115 (1668) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 058 , fol. 003 bis (248) (1602) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona) </p> <p>Vol. 058, fol. 920 (1601) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 058a, fol. 002 (1601) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 058a, fol. 156 ter (1605) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 062, fol. 003 (1606) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 063, fol. 128 (1607) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 236 (1608) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 265 (1611) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 548 (1615) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 592 (1623) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 662 (1627) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 768 (1628) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 071, fol. 015 (1635) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 072, fol. 072 (1677) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 072, fol. 139 (1683) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 072, fol. 147 (1683) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 074, fol. 024 (1726) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 076, fol. 019 (1743) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 076, fol. 022 (1735) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 077, fol. 180 (1739) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 082, fol. 107 (1756) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 084, fol. 196 (1772) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 086, fol. 086 (1776) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 088, fol. 080 (1782) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 089, pàg. 123 (1816) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 093, fol. 027 (1885) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 098, fol. 054 (1891) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 105, fol. 014 (1910) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 105, fol. 176 (1917) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 108, fol. 183 (1917) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona) </p> <p>C. 109, fol. 079 (1917) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>E17, fol. 146 (1921) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 111, fol. 006 (1926) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 120, fol. 042 (1926) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 126, fol. 051‐053 (a 1928) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 129, fol. 058 (1928) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p>	08264-206	Carrer del Bisbe, 5, Barcelona.	<p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba.<br /> Arxivers que han estat claus per la història de l'Arxiu Diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p>	41.5785980,2.5093896	459102	4603107	1413	08264	Sant Vicenç de Montalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99465-llibres-de-les-visites-pastorals-arxiu-diocesa-de-barcelona-2015.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99465-visites-pastoralsarxiu-diocesa-de-barcelona_0.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Jordi Montlló Bolart		94\|98\|85	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99466	Garrofer del Parc dels Germans Gabrielistes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-parc-dels-germans-gabrielistes	<p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> <p>AMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>PONS COMAS, David (2018). <em>Entre el roig i el blau. Colors d’una guerra.</em> Barcelona: Caligrama.</p> <p>SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). <em>Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt</em>. Alfa Books</p>			<p>Garrofer (<em>Ceratonia siliqua</em>) de més de cent cinquanta anys d'edat, de fulla perenne, de la família de les lleguminoses, amb una alçada que oscil·la entre els quatre i els sis metres. El volum de la capçada és d'11 metres aproximadament. El volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3,80 metres si tenim en compte l'orografia del terreny on es desenvolupa. El tronc és molt curt i les copes força arrodonides, denses i fosques. Les branques principals que conformen la capçada són recargolades i de grans dimensions, podent arribar a mesurar 1,50 metres de diàmetre. L'escorça és gruixuda i presenta fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. S'hi observen diverses actuacions importants de tala a tot el seu perímetre.</p> <p>Aquest arbre pot viure diversos segles si les condicions són òptimes. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruit, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p>	08264-207	Camí del Pedró	<p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica.</p> <p>Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan.</p> <p>Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruit va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant a causa de l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció.</p> <p>En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: <em>'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol esser plantat molt fondo, potse empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria prest, volse regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</em></p>	41.5681447,2.5144529	459517	4601943		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99466-20702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99466-20703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99466-20704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99466-20705.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El refranyer popular recull varies dites relacionades amb el garrofer:Quan l'amo dorm, el garrofer vetlla Anar-se'n al garrofer de la Tella Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve.Garrofer sembrat del teu avi i vinya per tu mateixSi vols bones garrofes, que les haigue plantat ton pare; si vols bones olives, que les haigue plantat ton iaio. Garrofer, garrofer, besa-li el cul al porc.Si a la dona vols bé, que encenga el foc amb llenya de garrofer.Si vols fer contenta una muller, dona-li llenya de garrofer; i si li vols mal del tot, dona-li de garrofer bord.Un bastó de garrofer a les mans del saurí, en el lloc que se li planta, l’aigua es troba per allí.		2151	5.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99467	Camí del Montalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-montalt	<p>CAMPILLO i BESSES, Xavier (2016). <em>Dictamen parcial del Camí del Montalt (T.M de sant Vicenç de Montalt, Maresme</em>). Inèdit.</p> <p>CAMPILLO i BESSES, Xavier (2018). <em>Inventari municipal de camins de Sant Vicenç de Montalt. </em>Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p>		Una part del recorregut és inaccessible a causa d'una tanca que barra el pas.	<p>El Montalt (595 m) és un turó destacat de la Serralada Litoral catalana. Del nom de la muntanya adopten el nom el mas Montalt i l’anomenat camí del Montalt. La finca de can Montalt s’estén a cavall de tres municipis (Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt), però la major part de la finca és dins del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. És l’únic camí que històricament ha connectat el nucli de Sant Vicenç de Montalt amb el camí de la Serra o de la Carena. </p> <p>El cadastre vigent recull, a través de la finca, l’existència de diferents camins de titularitat cadastral municipal, i específicament, el camí anomenat tradicionalment “camí del Montalt” o “camí de can Montalt” (noms amb els quals figura a la cartografia antiga i moderna), anomenat també, a partir de la casa, “camí de la Pedra de la Ferradura” o “camí de la Ferradura” .</p> <p>El Camí del Montalt serveix per comunicar el nucli antic amb el turó de l'Oriola, can Montalt fins al Vallès. El seu traçat el recull el mapa topogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Originalment, tal com documenta el parcel·lari de 1897, el camí transcorria a través del polígon 13 de Sant Vicenç de Montalt entre les actuals parcel·les cadastrals 2, 3 i 4, d’una banda, i les parcel·les 2 i 7, de l’altra. Aquest camí subsisteix i s’usa encara parcialment per accedir a can Montalt des del turó de l’Oriola (forma part de l’actual accés principal a can Montalt des del terme de Sant Andreu de Llavaneres). </p>	08264-208	Sant Vicenç de Montalt.	<p>La primera representació cartogràfica del camí del Montalt es troba al mapa militar de Catalunya del Depósito de Guerra de 1873. Aquest mapa recull d’una banda el camí ral de Mataró a Rupit i Sant Celoni, i un camí que arrenca de Sant Vicenç de Montalt en sentit nord-oest el qual desemboca a la serra al camí anterior. Es tracta d’un mapa general de Catalunya a escala 1:200.000 que recull exclusivament ferrocarrils, carreteres i camins pertanyents a la xarxa veïnal (entre nuclis de població). El camí del Montalt és l’únic camí dibuixat al mapa a la rodalia de Sant Vicenç de Montalt, la qual cosa ja ens indica que la via té la consideració d’un camí d’ús general. (Campillo, 2016).</p> <p>Al segle XX, trobem la primera representació general del sistema viari de Sant Vicenç de Montalt i la seva rodalia al <em>Mapa Militar Itinerario de España </em>de l’any 1914. Es tracta del primer mapa modern de l’Estat elaborat per un organisme oficial, i del millor mapa d’Espanya fins a la publicació del <em>Mapa Topográfico Naciona</em>l a escala 1:50.000. Distingeix carreteres, camins carreters i camins de ferradura. No recull accessos particulars als masos disseminats sinó les carreteres i els camins que formen part de la xarxa bàsica de comunicacions d’àmbit local i supralocal. Al voltant de Sant Vicenç de Montalt el mapa identifica, d’una banda, un seguit d’accessos intercomarcals entre el Maresme i el Vallès. El camí carreter de Sant Andreu de Llavaneres a Canyamars i Dosrius, pel Coll de Llorita, camí públic ben documentat; la carretera d’Arenys de Mar a Arenys de Munt i Vallgorguina, pel Coll Sacreu. I entre ambdós, el camí carreter de Sant Vicenç de Montalt pel Coll de la Ferradura a Rupit, des d’on accedeix a diverses poblacions del Vallès (Alfar, Vallgorguina, Vilalba Sasserra) (Campillo, 2016).</p>	41.5929152,2.4986172	458213	4604702		08264	Sant Vicenç de Montalt	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99467-20801.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99467-20802.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99467-20803.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99467-20804.jpeg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Actualment, una part del seu traçat es troba interromput en una de les finques, motiu pel qual està en vies de resolució judicial.En el mapa s’han individualitzat els principals camins històrics del municipi, però des de l’Ajuntament s’ha fet l’inventari de tots els camins municipals, que inclou tots els vials públics en sòl no urbanitzable que s’han pogut documentar d’acord amb les fonts documentals i informatives disponibles (administratives, cartogràfiques, cadastrals, etc.). Específicament l’inventari inclou aquells vials de titularitat municipal que queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei de carreteres de Catalunya. Com a elements no inventariat hem inclòs la resta a la memòria.	98\|94	49	1.5	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99468	Camí del Mig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-2	<p>COSTA OLLER, Francesc (2015). <em>Camins antics entre el Vallès i el Maresme. Per camins històrics I</em>. Mataró.</p> <p>OLESTI VILA, Oriol (1993), El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.): Estudi d'arqueomorfologia i història, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Tesi doctoral [Data de defensa: 13-01-1993].</p>		Només es conserva part del seu traçat original.	<p>El camí del Mig és un dels principals camins longitudinals que travessen la comarca del Maresme en direcció sud-oest - nord-est, i que dins el terme de Sant Vicenç de Montalt es conserva parcialment el seu traçat. Els orígens són ben antics. Els historiadors han identificat un sistema viari d'origen remot (romà o ibèric, que segueix en ús des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània) format per camins longitudinals, paral·lels a la costa, i camins transversals, perpendiculars a la línia de costa, que comuniquen la plana litoral del Maresme amb la plana prelitoral del Vallès a través dels passos naturals existent a la Serralada Litoral, tal com descriu Olesti (1993, pp. 375): <em>'bàsicament aquesta xarxa viària segueix dues direccions: una direcció Sud-Oest/Nord-Est, és a dir, paral·lela a la línia de la costa, i una altra perpendicular, Nord-Oest/Sud-Est, que és la que comunica la costa amb les zones de l’interior. Mentre les vies paral·leles a la costa aprofiten la zona de la plana costera o les zones més accessibles de la serralada per travessar el territori, les vies transversals remunten sempre les valls de la Serralada Litoral i van a buscar els colls més suaus. Evidentment els camins segueixen els passos naturals més accessibles, i aquests passos naturals han estat molt semblants [des de l’època antiga] fins a períodes històrics ben recents.”</em> </p> <p> </p>	08264-209	Camí del Mig		41.5665047,2.5079503	458974	4601764		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99468-20901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99468-20902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99468-20903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99468-20904.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa s’han individualitzat els principals camins històrics del municipi, però des de l’Ajuntament s’ha fet l’inventari de tots els camins municipals, que inclou tots els vials públics en sòl no urbanitzable que s’han pogut documentar d’acord amb les fonts documentals i informatives disponibles (administratives, cartogràfiques, cadastrals, etc.). Específicament l’inventari inclou aquells vials de titularitat municipal que queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei de carreteres de Catalunya. Com a elements no inventariat hem inclòs la resta a la memòria.	98\|94	49	1.5	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99469	Monument a la Creu Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-creu-roja	<p>MARCH, Evarist (2015). <a href='https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2015/SANITAT/DOCUMENTS/Historial_Monument_Donants_de_Sang.pdf'>Breu història del monument als donants de sang</a> [consulta realitzada el 5 de febrer de 2025].</p>	XX		<p>Monument dedicat a Henri Dunant, fundador de la Creu Roja, col·locat l'11 de maig de 1980. Està fet de formigó, de planta rectangular amb la part superior en forma de caseta amb doble vessant damunt la qual hi ha un medalló amb el bust en relleu d'Henri Dunant. Al frontal hi ha una placa amb la inscripció: 'SANT VICENÇ / DE MONTALT / A / HENRI DUNANT / FUNDADOR CREU ROJA / 11-5-1980'.</p>	08264-210	Avinguda dels Bilbenys, s/n	<p>Evarist March (2015) ens explica la història de la creació de l'assemblea local de la Creu Roja a Sant Vicenç de Montalt i la iniciativa d'erigir aquest monument i el dedicat a Henri Dunant: Jordi Nogué, voluntari de l'assemblea d'Arenys de Mar, 'i els seus pares varen ser convidats per membres directius de la Creu Roja comarcal a crear a Sant Vicenç l’Assemblea Local de la Creu Roja, el dia 22 de novembre de l’any 1979 a la sala del Centre Parroquial El Delme en un acte públic es va constituir la junta de l’Assemblea Local de La Creu Roja a Sant Vicenç, el Sr. Jaume Nogué Brunet en va ser nomenat President i el Sr. Jordi Nogué Puig va ser nomenat cap del destacament. A partir d’aquí aquesta entitat va créixer en nombre de voluntaris i socis d’una manera molt espectacular, organitzant tot tipus d’activitats, cursets de socorrisme, xerrades de primers auxilis a les escoles, i un llarg etc....'.</p> <p>Afegeix que pel maig de 1980 la junta 'va pensar en construir un monument dedicat al que va ser fundador de La Creu Roja, Henri Dunant i es va pensar en situar-lo en un terreny que està situat a l’entrada de la població a la carretera de Cornellà a Fogars i que en aquells moments restava força abandonat, terreny que era propietat de la Sra. Dolores Fontanilles i que el va cedir molt gustosament, posteriorment aquest terreny va passar a fer-se’n càrrec l’Ajuntament. D’aquesta manera pel mes de maig de l’any 1980 Sant Vicenç de Montalt va tenir un lloc enjardinat on hi lluïa un monument al fundador de la Creu Roja. Com que per aquells anys quasi bé cada institució o hospital tenia el seu propi banc de sang, la Creu Roja també tenia el seu i eren les seves unitats mòbils que venien a Sant Vicenç a fer les corresponents col·lectes, la junta va pensar que totes aquelles persones que d’una forma totalment desinteressada acudien a donar part de la seva sang també es mereixien el seu propi monument, d’aquesta manera pel maig de l’any 1981 en aquell mateix indret s’inaugurava un monument dedicat a tots els donants de sang, essent aquest un dels primers monuments del nostre país dedicats a aquesta noble i altruista causa'.</p>	41.5799079,2.5050568	458742	4603254	1980	08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99469-21002.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99469-21003.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99470	Monument als donants de sang	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-donants-de-sang-2	<p>FEDERACIÓ CATALANA DE DONANTS DE SANG (ssdd). Monuments als donants de sang. Sant Vicenç de Montalt, pàg. 93.</p> <p>MARCH, Evarist (2015). <a href='https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2015/SANITAT/DOCUMENTS/Historial_Monument_Donants_de_Sang.pdf'>Breu història del monument als donants de sang</a> [consulta realitzada el 5 de febrer de 2025].</p>	XX		<p>Monument petri dedicat als donants de sang de Sant Vicenç de Montalt. Es tracta d'un frontal rectangular amb la superfície rugosa formant estries verticals, amb una part llisa on es pot llegir 'donar sang és donar vida'. Al costat, en buit, una gota de sang i el símbol de la creu roja. Al damunt una planxa d'acer patinable trepanat on es pot llegir: 'Sant Vicenç de Montalt / als donants de sang'.</p> <p>Patrocinat per l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, el Banc de sang i teixits, la Federació catalana de donants de sang i l'Associació de donants de sang del Maresme.</p>	08264-211	Avinguda dels Bilbenys, s/n	<p>Evarist March (2015) ens explica la història de la creació de l'assemblea local de la Creu Roja a Sant Vicenç de Montalt i la iniciativa d'erigir aquest monument i el dedicat a Henri Dunant: <span lang='CA'><span><span>Jordi Nogué, voluntari de l'assemblea d'Arenys de Mar, 'i els seus pares varen ser convidats per membres directius de la Creu Roja comarcal a crear a Sant Vicenç l’Assemblea Local de la Creu Roja, el dia 22 de novembre de l’any 1979 a la sala del Centre Parroquial El Delme en un acte públic es va constituir la junta de l’Assemblea Local de La Creu Roja a Sant Vicenç, el Sr. Jaume Nogué Brunet en va ser nomenat President i el Sr. Jordi Nogué Puig va ser nomenat cap del destacament. A partir d’aquí aquesta entitat va créixer en nombre de voluntaris i socis d’una manera molt espectacular, organitzant tot tipus d’activitats, cursets de socorrisme, xerrades de primers auxilis a les escoles, i un llarg etc....'.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Afegeix que pel maig de 1980 </span></span></span><span><span><span>la junta 'va pensar en construir un monument dedicat al que va ser fundador de La Creu Roja, Henri Dunant i es va pensar en situar-lo en un terreny que està situat a l’entrada de la població a la carretera de Cornellà a Fogars i que en aquells moments restava força abandonat, terreny que era propietat de la Sra. Dolores Fontanilles i que el va cedir molt gustosament, posteriorment aquest terreny va passar a fer-se’n càrrec l’Ajuntament. D’aquesta manera pel mes de maig de l’any 1980 Sant Vicenç de Montalt va tenir un lloc enjardinat on hi lluïa un monument al fundador de la Creu Roja. Com que per aquells anys quasi bé cada institució o hospital tenia el seu propi banc de sang, la Creu Roja també tenia el seu i eren les seves unitats mòbils qui venien a Sant Vicenç a fer les corresponents col·lectes, la junta va pensar que totes aquelles persones que d’una forma totalment desinteressada acudien a donar part de la seva sang també es mereixien el seu propi monument, d’aquesta manera pel maig de l’any 1981 en aquell mateix indret s’inaugurava un monument dedicat a tots els donants de sang, essent aquest un dels primers monuments del nostre país dedicats a aquesta noble i altruista causa'.</span></span></span></p>	41.5800554,2.5049227	458730	4603271	1981	08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99470-21102.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99470-21103.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest monument i el dedicat al fundador de la Creu Roja, que es troba a pocs metres, formen part d'una mateixa acció ciutadana i estan íntimament relacionats.S'inclou en un catàleg on figuren tots els monuments dels donants de sang de Catalunya i que actualment té registrats la Federació Catalana de Donants de Sang, de la qual l’Associació de donants de sang del Maresme en forma part.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99484	Cementiri de Sant Vicenç de Montalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-vicenc-de-montalt	<p><span lang='CA'><span><span>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p>El cementiri de Sant Vicenç de Montalt es troba situat a l’est del terme municipal i a poca distància del nucli urbà, sobre un turó sobre que domina una bonica vista sobre el poble i la costa del Maresme. El recinte és de planta rectangular amb la part antiga al sud i una ampliació d’un sol carrer al nord. El recinte antic és el més espaiós i compta amb una àmplia plaça central amb tombes i panteons. Un eix principal comunica l'entrada amb la capella, que és d'una sola nau i de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Els blocs de nínxols es troben adossats als murs seguint la disposició clàssica.</p> <p>Destaquen els panteons de les famílies Mir, Coll i Milans del Bosch.</p>	08264-212	Carrer de J. V. Foix, s/n		41.5817630,2.5152174	459590	4603455		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21202.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21203.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21204.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21205.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21206.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Religiós	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A l'entrada del recinte, en una placa de marbre, es pot llegir: 'MANUEL DESCHAMPS i MARTÍNEZ CAPITÀ DEL VAPOR MONTSERRAT VA ESTAR ENTERRAT A AQUEST CEMENTIRI DES DE 1923 FINS 1998 QUE VA ESSER TRASLLADAT AL PANTEÓ DE MARINS IL·LUSTRES A SAN FERNANDO'.	98	49	1.5	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99489	Molí d'en Gispert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-gispert		XVIII-XX	Només conserva la bassa antiga.	<p>El molí d'en Gibert està situat al nord-est del municipi, en el vessant dret del Torrentbò o riera del Torrentbò, que en aquest indret, fa de partió amb el municipi veí d'Arenys de Munt. L'edifici actual no té res a veure, a priori amb un edifici moliner. La casa actual, és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües, de teula àrab. La porta principal, situada a la façana de migdia està tapiada i es va convertir en una finestra. Els ampits i decoracions de pedra visibles actualment són de factura moderna. A la façana de llevant hi ha una porxada sostinguda per pilars d'obra i coberta de teula àrab que s'integra totalment a la construcció.</p> <p>A la façana nord, hi ha un altre cos, molt més petit, amb coberta a dos nivells, que denota que era o formava part d'un edifici molt més antic i molt més petit. Adossat també a aquesta façana hi ha una construcció de nova planta i el que sembla una antiga bassa sobreelevada i reconvertida en piscina. Però que per la forma irregular característica, que presenten les basses molineres, el mur de contenció exterior i la interpretació de les imatges aèries antigues de l'any 1945, consultables a l'ICGC, sembla correspondre's perfectament amb la bassa o part de la bassa de l'antic molí.</p> <p>Cap a ponent de la casa, hi ha unes feixes emboscades, un pontó de pedra i les restes de canalitzacions de ceràmica i diversos pericons. Formen part d'una estructura de rec provinent d'una bassa de planta rectangular que hi ha una mica més amunt, en línia recta des de la casa, tot just a una vuitantena de metres. La bassa té uns dos metres i mig a tres metres de fondària, per uns 18 metres de llargària i 12 metres de costat. Està feta de pedra amb tot el carenat de maó disposat a plec de llibre. Conserva els mecanismes de ferro d'obertura d'aigua i també disposa d'una gran rentadora feta amb carreus plans de fang cuit. Fa molts anys que està abandonada i el mur de ponent on el marge és més alt, s'ha enfonsat totalment. A l'altre costat de la bassa, darrera el matollar hi ha la mina que portava aigua a la bassa.</p>	08264-213	Riera de Torrentbò		41.5914207,2.5220235	460163	4604524		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21306.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21307.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21308.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21309.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-07-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Jordi Montlló Bolart	Aquesta bassa servia amb tota probabilitat per al rec de les feixes, ja que s'han trobat canalitzacions de ceràmica en molts indrets no només de ponent, sinó també cap a les antigues feixes de migdia, malmeses per les arrels dels arbres i arran d'un seguit d'escales fetes amb maó. No obstant això, actualment, no es pot descartar que en algun moment l'aigua excedent d'aquesta bassa pogués baixar amb pressió per una de les canalitzacions, i fos derivada cap a la bassa del molí que hem descrit anteriorment.	98\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99499	Premses de l'església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/premses-de-lesglesia	<p><span lang='CA'><span><span>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa</span></span></span></p>	XVI-XVIII		<p>En el parterre que hi ha entre l'església i la rectoria hi trobem diversos elements etnogràfics petris procedents del celler de l'antiga rectoria. Es tracta de dues bases de premsa vertical de vi, fetes de pedra granítica, una pica possiblement d'oli i dues moles de molí d'oli o trull, totes elles d'èpoques distants.</p>	08264-214	Plaça de l'Església, s/n	<p>L'any 2001, amb motiu de la celebració dels 400 anys de la parròquia es van col·locar a l'emplaçament actual.</p>	41.5786715,2.5093675	459100	4603114		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99499-21402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99499-21403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99499-21404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99499-21405.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99535	Premsa vertical de gàbia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-vertical-de-gabia		XX		<p>Premsa de gàbia de vi situada al pati davant de l'Ajuntament. Consisteix en un cilindre de fusta, la gàbia, que s'omple amb el raïm que ha de ser premsat. S'aplica pressió amb una tapa, el barret, que és obligada a baixar sobre la fruita. El mecanisme per baixar la tapa és un cargol o un aparell hidràulic. El suc flueix per les obertures a la gàbia i va a parar a la cassola. La premsa de gàbia va ser el primer tipus de premsa mecanitzada que es va desenvolupar, i el seu disseny bàsic no ha canviat gaire.</p>	08264-215	Carrer de sant Antoni, núm. 13		41.5781947,2.5097229	459129	4603061		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99535-21502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99535-21503.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Porta una placa metàl·lica amb la inscripció: 'Sant Vicenç de Montalt / Terra de vinya i mar / Premsa del segle XX'.	98	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99539	Els Bòbuls i les Margaridasses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-bobuls-i-les-margaridasses	<p><span><span><span><span lang='CA'>AMADES, Joan (2006). <em>Costumari català. El curs de l'any</em>. Vol.II, Barcelona: Edicions 62; pp. 364.</span></span></span></span></p> <p>PONS GALÍ, Enric (ss.dd). <em>Història, tradicions i vida. Festes i costums a Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</p>	XX-XXI		<p>Els Bòbuls i les Margaridasses eren uns personatges que sortien per Carnestoltes i Pasqua Florida, per mantenir vius els actes festius i preservar l’ordre. La seva funció era que tothom participés als actes en especial quan actuaven els grups de ball de gitanes. Amagaven els estris de treball i entraven a les cases per agafar objectes de valor, i posteriorment simulaven la venda en una subhasta a la Plaça del Poble.</p> <p>El vestuari era molt peculiar. Les Margaridasses anaven amb un vestit de lli blanc, amb una mantellina i una màscara. Portaven un fuet per empaitar i un cinyell amb picarols.<br /> Els Bòbuls anaven igualment vestits, però duien un barret de palma i quan mataven un pollastre per tallar-li el cap, amb la sang embrutaven a tot aquell que envestien. També duien a les espatlles branques de gatoses per punxar a la gent. A les mans duien una forca i una pistola. Els acompanyaven flabiolaires i timbals en una cercavila molt i molt concorreguda.</p> <p>Joan Amades (2006) recull aquesta tradició i diu: <em>'Els bous (sic) es fiquen per les cases que millor els sembla, especialment a les més riques i acomodades, i s'enduen allò que més els plau, amb preferència mobles fàcils de portar. Els duen a la plaça, on fan veure que se'ls venen i simulen rebre diners del comprador, que moltes vegades és el seu propietari. Aquest pren el moble, fa veure que el paga i se l'en torna cap a casa seva. Hi ha casos en què fan pagar algun diner per a restituir allò robat, però simulant sempre una venda'.</em></p>	08264-216	Sant Vicenç de Montalt	<p>L'any 1931 els Bòbuls i les Margaridasses comencen a deixar de sortir, i en esclatar la Guerra Civil, els personatges deixen de sortir definitivament. Se’n torna a parlar l'any 1986, coincidint amb la construcció dels gegants del poble tot i que només es disfressaven per Carnestoltes.</p> <p>La festa es recupera el 6 de Març de 2009, per iniciativa de la colla de geganters. Al matí es fa un taller de màscares que la canalla portarà durant el cercavila de la tarda.</p>	41.5788297,2.5084689	459025	4603133		08264	Sant Vicenç de Montalt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99539-21602bobuls-i-margaridasses-sta-perpetua-de-mogoda-058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99539-21603bobuls-i-margaridasses-sta-perpetua-de-mogoda-0261.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99539-21604screenshot2025-02-12-15-58-47-160comgoogleandroidappsdocs-edit.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	2116	4.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99541	Orgue de l'església parroquial de Sant Vicenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-lesglesia-parroquial-de-sant-vicenc	<p>ESCALONA i CANYET, J. M. (2000). <em>L'orgue a Catalunya. Història i actualitat</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> <p>PRAET, Wilfried; BLANCAFORT, Gabriel. (2000). <em>Diccionari de l'orgue</em>. <span><span><span><span lang='CA'>Zwijndrecht [Belgium]. Ed. CEOS.</span></span></span></span></p> <p>SAURA BUIL, J. (2001). <em>Diccionario Técnico-Histórico del Órgano en España</em>. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p>	XXI		<p>L'orgue de l'església de Sant Vicenç és un instrument polifònic de vent, proveït de diversos teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L'aire per a fer-los sonar és aportat a través d'un mecanisme que està sota el control de l'organista. Està situat al cor, sobre l'entrada principal de l'església de Sant Vicenç. </p> <p>La façana està composta per una gran caixa que emmarca diverses agrupacions de tubs en seccions i altituds proporcionades i disposats a diverses alçades. La consola comprèn dos teclats manuals i el pedaler, a més dels tiradors o plaquetes de registre que corresponen als diferents timbres o nombre de jocs que té l’instrument. També hi ha les combinacions i els acoblaments entre els diversos teclats manuals i d’aquests amb el pedal, i eventualment les combinacions fixes o lliures dels mateixos registres. Sobre el teclat pedaler hi ha una o més palanques mòbils, adaptades al peu, dites d’expressió o de crescendo, que permeten regular la intensitat del so emès per un o més teclats. L’organista, assegut o asseguda a la banqueta, és qui comanda tot aquest conjunt.</p> <p>La combinació dels elements esmentats i el moviment dels dits sobre les tecles vers l’interior de l’instrument fins a l’obertura de la ventallola, dins el salmer, que fa entrar l’aire a l’interior del tub i produeix, així, el to i el timbre prèviament determinats en funció del registre o registres escollits i de les tecles polsades. Les manxes, els portavents i els salmers o secrets, constitueixen una mena de pulmons que, alimentats per un ventilador elèctric (antigament per manxes), nodreixen i reparteixen l’aire a la pressió i quantitat necessàries per a l’alimentació dels tubs, col·locats sobre el salmer o postats, de cada cos de l’orgue. Aquest so s'expandeix a través dels tubs esmentats anteriorment, que són elements sonors multiformes, de mides variades que configuren la varietat, la potència i alhora la riquesa, la bellesa i l'amplitud sonora de l'instrument.</p> <p>A l’orgue major, els jocs de Quinzena i Ple de tres fileres funcionen amb el mateix registre; si s’estira una mica, entra la Quinzena i si s’estira del tot, acaben d’entrar dues fileres més que conformen el Ple.</p> <p>El mateix passa la cadireta interior; la Dotzena i la Sesquiàltera s’activen amb el mateix registre: si s’estira una mica, entra la Dotzena; si s’acaba d’estirar, entra la fila restant que conforma la Sesquiàltera.</p> <p>Es distribueix de la següent manera:</p> <p><strong>I. Orgue major, 56 notes: C-g'''</strong></p> <p>Flautat Major 8′</p> <p>Flauta Xemeneia 8′</p> <p>Octava 4′</p> <p>Flauta de fusta 4′</p> <p>Quinzena 2′</p> <p>Ple de 3 fileres 2′, 1 1/3′ i 1′</p> <p>Trompeta Real 8′</p> <p><strong>II. Cadireta interior</strong></p> <p>56 notes: C-g'''</p> <p>Violó 8′</p> <p>Corn de Nit 4′</p> <p>Flautí 2′</p> <p>Dotzena 2 2/3′</p> <p>Sesquiàltera 2 2/3′+ 1 3/5′</p> <p><strong>Pedal 30 notes: C-f'</strong></p> <p>Subbaix16′</p> <p>Flauta cònica8′</p> <p><strong>Acoblaments</strong></p> <p>II/I</p> <p>II/P</p> <p>I/P</p>	08264-217	Plaça de l'Església, núm. 2 - 08394 Sant Vicenç de Montalt	<p>L'any 2006, fou construït per Späth Orgelbau AG, una empresa suïssa de construcció d'orgues fundada a Rapperswil l'any 1909. Va ser fundada com a filial d'una empresa fundada a Ennetach, Württemberg l'any 1862 i es troba a Rüti ZH des de 2011.</p> <p>La història de l'empresa familiar es remunta a Alois Späth (1825–1876), que el 1862 es va fer càrrec del taller del constructor d'orgues Vitus Klingler a Ennetach, avui barri de Mengen al districte de Sigmaringen a Baden-Württemberg. El seu fill Franz Xaver Späth (1859–1940) va reobrir el taller el 1882, que havia estat tancat després de la mort del seu pare. Amb la fusió el 1894 amb el seu germà Albert (1866–1948), l'empresa va passar a anomenar-se Gebr Späth Orgelbau. El tercer fill Hermann Späth (1867–1917) va dirigir el taller des de 1896 fins a la seva mort el 1917. </p> <p>Els germans Emil i Hubert Späth, cosins segons de Franz Xaver, van adquirir el negoci de Heinrich Spaich a Rapperswil el 1909. Els seus fills Joseph, Eugen i Emil es van fer càrrec de l'empresa als anys quaranta. Hans i Carmen Späth, la tercera generació, dirigeixen l'empresa des de 1974. El 1981, l'empresa es va convertir en una societat anònima. Quan Hans Späth es va jubilar el 2011, la seva dona es va convertir en l'única propietària de l'empresa. En el procés, l'empresa es va reduir i es va traslladar a Rüti ZH. Andreas Zwingli dirigeix l'empresa des del 2016 i a més de construccions d'orgues també es dediquen a la restauració.</p> <p>Mn. Vicenç Roig i Simon (Torrelles de Llobregat, 1931-2023) fou rector de Sant Vicenç entre els anys 1998 i 2010 any en què es jubilà, retirant-se al seu poble de naixement. Fou l'impulsor, a través de donatius, de l'adquisició de l'orgue.</p>	41.5785190,2.5093222	459096	4603098	2006	08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99541-21702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99541-21703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99541-21704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99541-21705.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós/Cultural	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Späth Orgelbau AG	En un dels costats frontals hi ha una placa que diu així 'A MAJOR GLÓRIA DE DÉU, / I SENT RECTOR D'AQUESTA PARRÒQUA / MN. VICENÇ ROIG SIMON / FOU BENEÏT I INAUGURAT SOLEMNEMENT AQUEST ORGUE DE TUBS, AMB UN CONCERT A CÀRREC DEL / SR. JORDI VERGÉS RIART. / EL DIA 17 DE DESEMBRE DE 2006.'	98	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99542	Carilló de l'església de Sant Vicenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carillo-de-lesglesia-de-sant-vicenc		XVI-XVII		<p>Carilló manual, situat al cor de l'església de Sant Vicenç. Està collat a la paret de tramuntana de la nau principal, gairebé a tocar de la volta. Consisteix en dues biguetes collades a la paret i sustentades cadascuna per una barreta de ferro que fan funció d'escaire de reforç. Els caps de biga duen dos mamífers de quatre potes, un a cada costat. Sobre les biguetes, hi ha un travesser de fusta motllurada que va collat a una roda, també de fusta a través d'un mecanisme de transmissió de moviment consistent en una peça fixada a l’extrem d’un arbre i proveïda d’una maneta descentrada que permet de fer-lo girar, o d’un maneguet sobre el qual s’articula una biela tot constituint un sistema biela-manovella transformant un moviment alternatiu en rotatiu.</p> <p>La roda, té vuit radis amb un joc de vuit campanetes a la part exterior, lleugerament desplaçades, que donen cadascuna una nota diferent quan es fa rodar.</p>	08264-218	Plaça de l'Església, núm. 2, 08934 Sant Vicenç de Montalt	<p>Aquestes estructures estan pensades per ser accionades manualment, en aquest cas possiblement a l'inici de la missa i durant la consagració i seguint el mateix sistema seria el cas de les matraques, un artefacte de fusta i ferro que, per percussió produïa un soroll molt especial. Es tocava per Setmana Santa, quan hi havia un silenci respectuós per la passió de Crist que no es podia trencar ni pel so de les campanes.</p>	41.5785699,2.5093436	459098	4603103		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99542-21801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99542-21802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99542-21803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99542-21804.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99543	Rellotge de l'església de Sant Vicenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lesglesia-de-sant-vicenc	<p>ESPRIU FERNÀNDEZ, Carme (2003). <em>Una església per a un poble: Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</p>	XX		<p>Antic rellotge del campanar de l'església de Sant Vicenç que es preserva al Centre Cívic, a l'interior d'una vitrina campana. Tota la maquinària està muntada damunt d'una bancada o estructura metàl·lica on hi ha una placa amb el nom del constructor i l'adreça: EMILIO. C. BESSES / RELOJERIA / RONDA UNIVERSIDAD, 37 / BARCELONA. Una gran quantitat de les peces i engranatges que formen la maquinària són de llautó, que és un aliatge de coure i zinc, i també n'hi ha d'acer.</p> <p>En una altra etiqueta de llautó clavetejada a l'extrem dret, s'hi llegeix la data de col·locació a l'església, la de benedicció i la persona que en fou la promotora: 'AQUEST RELLOTGE ES UNA DONACIÓ PIETOSA / QUE A LA MEMORIA I EN SUFRAGI DE SA ESPOSA DIFUNTA / NA DOLORS SOLER I XIVIXELL, AL CEL SIA, / EN PEU A N'AQUESTA IGLESIA PEL SERVEI DEL POBLE. / EN FRANCISCO FIGUERAS I CASALS / FOU COLLOCAT PEL DESEMBRE DE L'ANY 1917 I BENEÏT SOLEMNEMENT / PEL ILM. I RDM. DR. D. FRANCISCO DE P MAS, / BISBE DE GIRONA / EL DIA DE SANT VICENTS DE L'ANY 1918'</p>	08264-219	Riera del Gorg, s/n	<p>Fou comprat a la rellotgeria de l'Emili C. Besses, de Barcelona per 2.800 pessetes.</p> <p>L'any 2020 morí el darrer campaner Vicenç Riera, que va tocar durant molts anys les campanes de l'església i també es cuidava del rellotge del campanar quan era manual i se li havia de donar corda.</p> <p> </p>	41.5781538,2.5113689	459267	4603056	1917	08264	Sant Vicenç de Montalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99543-21902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99543-21903.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99543-21904.jpeg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Emili C. Besses	Un cop el seu constructor va morir, el seu successor, Joan Cabrerizo en va ser el reparador oficial.	98	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99544	Pou del parc de Montserrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-parc-de-montserrat		XIX-XX	Es troba tapat i, molt possiblement, sec.	<p>Pou d'aigua del tipus clàssic, cilíndric i de secció circular, envoltat amb un brocal o barana d'obra fins a mitja alçada. S'aixequen dos pilars coronats amb un entaulament per on es penjava la politja. El pou ha estat tapat amb obra per seguretat, ja que es troba en un parc infantil, a la via pública i ha deixat de tenir l'ús requerit antigament. Totes les parets externes són arrebossades, llises i pintades de blanc.</p>	08264-220	Parc Montserrat		41.5808818,2.5097403	459132	4603360		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99544-22002.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99544-22003_0.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99544-22004.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99545	Projectors del Delme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/projectors-del-delme		XX		<p>Projectors cinematogràfics de la marca OSSA, exposats al Centre Cívic, que provenen de l'antic DELME (plaça de l'Església, núm. 32 - Sant Vicenç de Montalt), que durant uns anys també feu la funció de cinema. La màquina està formada per un peu que sosté el motor, la làmpada, les lents de projecció, dues bobines per a les pel·lícules i el visor.</p>	08264-221	Riera del Gorg, s/n	<p>L’empresa OSSA (Orpheo Sincronic Sociedad Anónima), fundada per l’industrial barceloní Joan Giró, i activa entre 1928 i 1982, es va dedicar inicialment a la fabricació de maquinària cinematogràfica i més tard a la de motocicletes. Des de la dècada de 1960 va estar situada a la Zona Franca de Barcelona. El seu logotip era un trèvol de quatre fulles. Dimensions aproximades dels dos projectors: 1954 x 170 x 60 cm. </p> <p>OSSA (sigles d’Orpheo Sincronic SA), fou una empresa catalana d’equips sonors cinematogràfics fundada a Barcelona l'any 1929. El 1940, aquesta empresa passà a denominar-se Maquinaria Cinematográfica SA, tot conservant la marca original. Al llarg dels anys, OSSA s’anà adaptant a les noves tecnologies de projecció (cinemascope, vistavision...) i a la dècada de 1960 tenia gairebé el monopoli de tots els projectors de les sales de cinema de l’Estat Espanyol.</p>	41.5782057,2.5114703	459275	4603062		08264	Sant Vicenç de Montalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99545-22102.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99545-22103.jpeg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Giró - Orpheo Sincronic Sociedad Anónima (OSSA).		98	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99546	Plaques dels noms de carrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-dels-noms-de-carrer		XX		<p>En els carrers de Sant Vicenç de Montalt no hi ha plaques metàl·liques amb la nomenclatura del carrer, sinó plafons ceràmics pintats a mà que donen una estètica més noble a la vila, amb una uniformitat estètica. Normalment són plafons de 3 x 2 rajols, de fons blanc amb lletres, en capital, de color blau. Al voltant hi trobem una petita sanefa de motius geomètrics a base d'onades amb un punt al damunt. Els més antics que es conserven es caracteritzen per tenir la imatge del patró del poble, Sant Vicenç, a l'angle superior esquerre. Es mostra amb els atributs propis del sant, la palma que simbolitza el martiri i la roda de molí. Al fons es veu un paisatge amb el turó del Montalt i l'església parroquial.</p>	08264-222	Sant Vicenç de Montalt		41.5788036,2.5083697	459017	4603129		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99546-22202_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99546-22203_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99546-22204_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99546-22205_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99546-22206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99546-22207.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Alguns dels plafons ceràmics es canvien i d'altres es fan de nou respectant sempre el disseny però amb lleugeres variacions en el dibuix.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99547	Font d'en Cinto	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-cinto-0				<p>La Font d'en Cinto es troba situada al nord del municipi, entre la Plana d'en Rata i la Plana d'en Ferran. Dels vessants dels turons que l'envolten neixen dos torrentons que donen naixement al torrent de la Pona, afluent en la riera de Caldes, que no passa massa lluny del molí d'en Gibert. Aquests dos torrentons conflueixen justament en l'indret on hi ha la deu d'aigua, que ha originat la font.</p> <p>Seguint el camí que puja, gairebé paral·lel a la carretera, una cinquantena de metres més endavant, en direcció oest, a peu de camí veiem un safareig amb rentadora, de planta rectangular d'uns 12 metres per 5 metres de costat i una fondària que oscil·la entre el 1,20 a 1,50 m de fondària aproximadament (hi ha força herba i llot a l'interior). Està obrat amb pedra granítica irregular de la zona i collat amb morter de calç. La rentadora és feta amb maons; i a mà esquerra hi ha una escala de ferro per baixar-hi. Les parets interiors estan impermeabilitzades. </p> <p>A la paret de tramuntana del safareig s'hi adossa una construcció de planta rectangular, feta tota ella de maons i coberta a un sol vessant, de teula àrab. Està envoltada d'heura i canyissar de bambú, una espècie al·lòctona. A uns metres de la barraca, passant per darrera el safareig, en el marge, hi ha la mina. A l'exterior, està protegida per una estructura d'obra feta de maó i arrebossada i una portella de fusta pintada de color verd, amb dues frontisses i un forrellat. Al davant, mateix de la boca de la mina, a tot just tres metres hi ha la font dissimulada al davant d'un grapat de canyes de bambú.</p> <p>Està protegida per un filat sostingut per diverses teules, Té un frontó de pedra disposada a plec de llibre i una pica d'obra quadrangular amb un desaigua a mà dreta i un vell càntir de ceràmica grisa al seu interior. </p>	08264-223	Carretera de Mataró a Arenys, PK. 10,950.		41.5917392,2.5101031	459169	4604565		08264	Sant Vicenç de Montalt	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99547-22302.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99547-22303.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99547-22304.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99547-22305.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99547-22306.jpeg	Inexistent	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el moment de la visita no rajava aigua.	119	2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99548	Alzina del camí del Montalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-montalt	<p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</p>			<p>L'alzina del camí del Montalt està situada gairebé a peu de camí, al costat d'uns blocs de pedra granítica. Es tracta d'una alzina de rebrot, d'un centenar d'anys, amb dos troncs que pugen ben drets i es repleguen cap a l'enforcadura.</p> <p>És un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> que creix en una zona mixta de pi i alzina. Destaca pel lloc on creix, entre uns blocs granítics, i per la forma que adopten els dos troncs, en créixer. La brancada està ben repartida i permet donar uniformitat a la capçada. </p> <p>L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. Quan cauen al terra, formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </p> <p>Mesura una bona quinzena de metres d’alçada per més de 12 m. d’amplada de capçada. El volt de soca és d'uns dos metres.</p>	08264-224	Cau de l'Alzina	<p>El gènere Quercus, és el nom en llatí llatí amb el que els romans anomenaven les alzines, les sureres i els roures, arbres que produeixen glans. Tradicionalment, per nombroses cultures, ha estat considerat un arbre sagrat i un símbol de força per la seva solidesa i la seva longevitat, i existeixen nombroses històries, llegendes i altres relats relacionats amb aquest tipus d'arbres. El mateix garrot d'Hèrcules, heroi de la mitologia romana, era de fusta d'alzina. I segons els llibres sagrats, la creu on es va crucificar a Jesucrist era d'alzina. Un altre exemple el trobem en el Gènesi 18,1-10, quan el Senyor s'apareix a Abraham a les alzines de Mambré: 'Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, 2 i va veure tres homes drets a prop d'ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l'entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra 3 i digué: Senyor, si m'has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí'. </p> <p> </p>	41.5918520,2.5066698	458883	4604579		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99548-22402.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99548-22403.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99548-22404.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99548-22405.jpeg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster).De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel monofloral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.		2151	5.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99549	Font de can Ferran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ferran		XX	No raja i es troba coberta de vegetació.	<p>La Font d'en Ferran és una deu d'aigua que neix a pocs metres de la barraca homònima, en direcció a la torrentera. Hi ha una bassa de planta circular i damunt de la paret, com preservant l'equilibri, una pica quadrangular, feta d'obra. Al costat, hi ha uns rajols (dels quals ja en manca un) que permetien encara fa uns anys posar al damunt la galleda o la sulfatadora. Tot i que sembla que raja quan plou, actualment el broc o la canaleta que hi ha al dessota, està força taponat de terra i heures, i l'entorn està embardissat. Només s'aprofita l'aigua per extreure-la mecànicament a partir d'una bomba.</p>	08264-225	Plana de can Ferran		41.5911640,2.5088364	459064	4604501		08264	Sant Vicenç de Montalt	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99549-22502.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99549-22503.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Si hi ha una mina, no s'ha pogut localitzar a causa de la gran quantitat de bardisses que hi ha a l'entorn.	98	2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99550	Cova de sauló de la vinya d'en Barber	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-la-vinya-den-barber	<p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p>	XVIII-XX	Entrada colgada de sauló.	<p>La cova de sauló de la vinya d'en Barber és un orifici excavat en el sauló que es troba gairebé colgada, en una antiga zona de conreu de la vinya a l'extrem sud de la Plana d'en Ferran, molt a prop de la caseta d'en Cabot. L'enfonsament és important, i des de l'exterior només és visible un orifici d'uns 0,30 d'alçada per 0,50 cm d'amplada. A l'interior encara es conserva una part de la cambra. </p> <p>Aquestes coves es feien emprant unes eines adaptades a la curvatura com és l'escoda o mitja escoda, que són les mateixes que usaven els pouers per fer pous i obrir mines d'aigua.</p>	08264-226	Plana de l'Andreu	<p>Les coves de sauló tenien exactament la mateixa funció que les barraques de vinya, però eren molt més senzilles. Estaven excavades a mà, normalment amb una escoda, en un granit que té un altre estadi de descomposició, anomenat pa de sauló, perquè permet, excavar-lo. Malgrat semblen construccions molt senzilles i fàcils de fer, no sempre les obria el mateix vinyataire, que desconeixia com detectar la veta bona del sauló que treballant-ho amb cura no s'enfonsaria durant l'excavació o més endavant, colgant-lo. Sovint també les feien els pouaires que acostumaven a ser també els que excavaven les mines d'aigua. Com en una mina d'aigua, la cova requeria un manteniment mínim, sobretot no deixar créixer al damunt o a proximitat arbres i arbusts ja que les arrels dels arbres poden ser causants d'un enfonsament.</p>	41.5894067,2.5068391	458896	4604308		08264	Sant Vicenç de Montalt	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99550-22601.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99550-22602.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99550-22603.jpeg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99551	Cova de sauló de la vinya d'en Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-la-vinya-den-pere		XIX-XX		<p>La cova de sauló de la vinya d'en Pere està situada en un marge saulonenc entre la Plana d'en Ferran i la Plana de l'Andreu, a l'oest del camí de can Montalt que hi passa molt a prop.</p> <p>Està excavada en un marge de pa de sauló, d'uns tres metres de diàmetre interior. L'entrada, consisteix en una obertura d'entre cinquanta i seixanta centímetres d'amplada per un metre d'alçada, formant una petita galeria, d'un metre de fondària. Està consolidada amb muntants de pedra granítica trobats in situ, pedra d'esquei i maons lligats amb morter de calç, que s'han anat reparant amb el pas del temps. Per sobre dels muntants hi ha una volta realitzada amb cairó voltat i per sobre unes fileres de rajol pla que fan funció de marquesina.	08264-227	Plana de l'Andreu	<p>Les coves de sauló tenien exactament la mateixa funció que les barraques de vinya, però eren molt més senzilles. Estaven excavades a mà, normalment amb una escoda, en un granit que té un altre estadi de descomposició, anomenat pa de sauló, perquè permet, excavar-lo. Malgrat semblen construccions molt senzilles i fàcils de fer, no sempre les obria el mateix vinyataire, que desconeixia com detectar la veta bona del sauló que treballant-ho amb cura no s'enfonsaria durant l'excavació o més endavant, colgant-lo. Sovint també les feien els pouaires que acostumaven a ser també els que excavaven les mines d'aigua. Com en una mina d'aigua, la cova requeria un manteniment mínim, sobretot no deixar créixer al damunt o a proximitat arbres i arbusts ja que les arrels dels arbres poden ser causants d'un enfonsament.</p> <p>Aquestes coves es feien emprant unes eines adaptades a la curvatura com és l'escoda o mitja escoda, que són les mateixes que usaven els pouers per fer pous i obrir mines d'aigua.</p>	41.5884317,2.5071010	458917	4604199		08264	Sant Vicenç de Montalt	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99551-22702.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99551-22703.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99551-22704.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99552	Suite de ball que es feia per Carnestoltes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/suite-de-ball-que-es-feia-per-carnestoltes	<p>AMADES, Joan (2006). <em>Costumari català. El curs de l'any</em>. Vol.II, Barcelona: Edicions 62.</p>	XIX-XX	Es va recuperar però no hi ha hagut continuïtat.	<p>La festa de Carnestoltes era molt celebrada a Sant Vicenç de Montalt, abans Sant Vicenç de Llavaneres. Els elements més destacats de la festa eren els Bòbuls i les Margaridasses i la suite de ball on la gent participava de forma espontània i, per tant, vestits de carrer. La suite és un conjunt de balls, comuns en d'altres poblacions, que s'obrien amb el Passeig de dansa. A continuació es ballava el Ball Pla, la Farandola, l'Espolsada i la Bolanguera.</p> <p>Aquesta suite fou arranjada, durant el procés de recuperació, per banda i cobla pel senyor Jeroni Velasco, director de la Cobla Contemporània. La coreografia va anar a càrrec de Pompili Massa, fruit d'una tasca de recerca en arxius.</p>	08264-228	Sant Vicenç de Montalt	<p>Es va deixar de ballar l'any 1923. </p> <p>Es va recuperar l'any 2010, però no hi hagut continuïtat. A partir d'un recull fet per Joan Amades, Joan Tomàs (veure entrevista a Pompili Massa) i una coreografia de Felip Blasco. Originàriament era conegut com el Ball Pla de Llavaneres, perquè en aquell moment és com es coneixia l'actual municipi de Sant Vicenç de Montalt. Es tractava d'unes danses per ballar damunt un escenari, però en el procés de recuperació s'optà per individualitzar els balls per tal de fer participar espontàniament a la gent de la festa.</p>	41.5788538,2.5083429	459014	4603135		08264	Sant Vicenç de Montalt	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99552-22802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99552-22803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99552-22804.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Sense ús	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99553	Ball dels gegants	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-gegants		XXI		<p>El Ball dels gegants de Sant Vicenç de Montalt és una composició creada l'any 2004, amb motiu del 20è aniversari dels gegants. És obra de Jordi Lluch, director de l'Escola de Música l'Oriola. La coreografia va anar a càrrec de la pròpia colla gegantera, dirigida per Manel Azuaga.</p> <p>Posteriorment es va compondre una coreografia pels nans, obra de Pompili Massa.</p>	08264-229	Sant Vicenç de Montalt		41.5788177,2.5083670	459017	4603132	2004	08264	Sant Vicenç de Montalt	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic/Cultural		2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Jordi Lluch			62	4.4		21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99554	Tradicions relacionades amb la vinya i Sant Vicenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicions-relacionades-amb-la-vinya-i-sant-vicenc	<p>AMADES, Joan (2006). <em>Costumari català. El curs de l'any</em>. Barcelona: Edicions 62.</p>	XVIII-XIX	Es coneix per la bibliografia	<p>Joan Amades (2006) explica la llegenda de Sant Vicenç, que és el patró de Sant Vicenç de Montalt, que segons sembla era vinater i amb una engruna de vi dolent feia tantes botes de vi com volia i de tantes menes com volgués. Per aquest motiu era venerat per tots aquells que conreaven la vinya o tenien negocis amb el vi. I a Sant Vicenç de Montalt, la vinya fou durant molts segles el principal conreu.</p> <p>Amades recull diversos costums relacionats amb el conreu de la vinya i la protecció del sant patró. Diu que 'tothom qui tenia vinyes portava a beneir una ampolleta de vi clar i una de negre. Després de feta la benedicció els pavordes de Sant Vicenç tornaven les ampolles als fidels, que en tiraven un raget a cada bóta i en mullaven un cep de cada vinya. El vi adquiria gràcia remeiera, i per això s'assegurava les vinyes contra la fil·loxera i d'obtenir una bona collita'.</p> <p>També explica (vol. IV, pp. 1042) que, igual que a Arenys de Mar feien amb Sant Zenó, a Sant Vicenç li posaven raïm natural a les mans de la imatge i que els pagesos de Sant Vicenç de Montalt, tot i que en aquell moment era Sant Vicenç de Llavaneres, 'rentaven la cara de la imatge [de Sant Vicenç] amb vi per tal que afavorís la collita del raïm i totes les feines relacionades amb l'elaboració del vi. El veïnat tenia tanta fe en aquesta pràctica, que l'any en què la collita no anava bé creia que els eixerits dels pabordes encarregats de rentar la cara de la imatge, en lloc de complir llur promesa, havien preferit beure's el vi, sense tenir en compte que perjudicaven el comú' (vol. I, pp. 550).</p>	08264-230	Sant Vicenç de Montalt		41.5786140,2.5094225	459104	4603108		08264	Sant Vicenç de Montalt	Obert	Regular		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	63	4.5	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99948	Camí de Sant Andreu de Llavaneres a arenys de Munt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-andreu-de-llavaneres-a-arenys-de-munt	<p>CAMPILLO i BESSES, Xavier (2018). <em>Inventari municipal de camins de Sant Vicenç de Montalt. </em>Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p>			<p>El camí de Sant Andreu de Llavaneres a Arenys de Munt és un camí històric veïnal de ferradura amb una amplada mitjana de dos metres.</p> <p>Uneix els termes de sant Vicenç de Montalt a l'altura de la Pedra de l'ou, on conflueix amb el camí del Montalt, voreja el mas de can Montalt per l'est i segueix amb aquesta direcció fins a confluir amb el camí del remei o de Torrentbó.</p>	08264-231	Sant Vicenç de Montalt	<p>Surt documentat a l'acta d'atermenament municipal de Sant Vicenç de Montalt amb Sant Andreu de Llavaneres, de l'any 1918.</p> <p>També figura al <em>Mapa Militar Itinerario de España</em> de 1914 i en les planimetries o minutes municipals de Sant Vicenç de Llavaneres i sant Andreu de Llavaneres de 1920.</p> <p><span><span><span>Aquesta planimetria parteix dels quaderns de <span>camp</span> elaborats <span>el</span> <span>mateix</span> any pels topògrafs del Instituto Geográfico y Estadístico. Mentre el quadern <span>de</span> Sant Vicenç de Montalt <span>recull</span> <span>el</span> <span>camí</span> <span lang='EN-US'>amb</span> el nom de “Camino de <span>San</span> Andrés” i <span>“Camino</span> de Arenys de Munt”, el quadern de Sant Andreu de Llavaneres ho <span>fa</span> <span>amb</span> el nom de <span>“Camino</span> de <span>Llavaneras”</span><span lang='EN-US'>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’existència i el traçat del <span>camí</span> estan documentats fotogramètricament pels vols americans de 1946-1947 i <span>1957-1958. </span></span></span></span><span><span>El camí <span>també</span> figura en el cadastre topogràfic antic de l’any <span lang='EN-US'>1935-1943</span> <span lang='EN-US'>amb</span> el nom de </span></span><span><span>“Camino de Arenys de Munt” i la titularitat cadastral és pública.</span></span></p> <p><span><span><span>El <span>c</span><span lang='EN-US'>amí</span> <span lang='EN-US'>està</span> identificat a la sèrie <span>5000</span> de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya <span>amb</span> el nom de <span>“Camí</span> de Can Montalt” (dins del <span>terme</span> municipal de Sant Andreu de Llavaneres).</span></span></span></p>	41.5906933,2.4881475	457339	4604459		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa s’han individualitzat els principals camins històrics del municipi, però des de l’Ajuntament s’ha fet l’inventari de tots els camins municipals, que inclou tots els vials públics en sòl no urbanitzable que s’han pogut documentar d’acord amb les fonts documentals i informatives disponibles (administratives, cartogràfiques, cadastrals, etc.). Específicament l’inventari inclou aquells vials de titularitat municipal que queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei de carreteres de Catalunya. Com a elements no inventariat hem inclòs la resta a la memòria.	98	49	1.5	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27
99949	Camí del Remei o de Torrentbó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-remei-o-de-torrentbo	<p>CAMPILLO i BESSES, Xavier (2018). <em>Inventari municipal de camins de Sant Vicenç de Montalt. </em>Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p>			<p><span><span><span>El camí del <span>Remei</span> o de Torrentbò és un camí històric de <span>ferradura</span> <span>amb</span> una amplada mitjana de dos metres. C</span></span></span><span><span><span>omunica el veïnat de Torrentbò, <span>al</span> terme d’Arenys de <span>Munt</span><span lang='EN-US'>,</span> <span lang='EN-US'>amb</span> <span lang='EN-US'>el</span> coll de la Ferradura, <span>via</span> històrica d’accés del Maresme al Vallès i al <span>santu</span><span lang='EN-US'>ari</span> del Corredor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un</span></span></span><span><span> <span>camí</span> d’ús públic i està senyalitzat formant part part de la <span>xarxa</span> de senders del <span>Maresme.</span></span></span></p>	08264-232	Sant Vicenç de Montalt	<p><span><span><span>Aquest <span>camí</span> històric ja figura <span>al</span> mapa de Catalunya de Ramon <span>Morera</span> de <span>1894,</span> i al Mapa Militar Itinerario de España de <span>1914.</span></span></span></span></p> <p><span><span>El <span>camí</span> reapareix <span>amb</span> el nom de <span>“<em>Camino</em></span><em> rural o <span>de</span> <span>fin</span> de <span>termino</span></em><span>”,</span> separant els <span>termes </span></span></span><span><span>municipals de Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt, al mapa <span>parcel·lari</span> de 1897.</span></span></p> <p><span><span><span>També figura complet a la planimetria municipal de Sant Vicenç de Montalt, elaborada pel Instituto Geográfico y Estadístico l’any <span>1920</span> <span>amb</span> el nom de <span>“<em>Cº</em></span><em> de <span>Torrentbó</span></em><span>”</span><span lang='EN-US'>,</span> i, novament, <span>al</span> “catastrón” del Mapa Topográfico Nacional, de <span>194</span><span lang='EN-US'>9,</span> i a la primera edició del <span>Mapa</span> Topográfico Nacional, de <span>1950,</span> <span>amb</span> <span>el</span> <span>mateix</span> <span>nom.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cadastre topogràfic antic <span>de</span> l’any <span lang='EN-US'>1935-1943,</span> <span lang='EN-US'>el</span> parcel·lari detalla <span>també</span> <span>el</span> traçat del <span>camí</span> del <span>Remei</span> o de Torrentbò <span>amb</span> la denominació de “<em>Camino de Torre den <span>Bo</span></em><span>”</span> i la titularitat cadastral del <span>camí</span> és pública, tant <span>dins</span> del <span>terme</span> de Sant Vicenç de Montalt, <span>com</span> <span>dins</span> del terme d’Arenys de Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’existència i <span>el</span> traçat del <span>camí</span> estan documentats fotogramètricament pels vols americans de 1946-1947 i <span>1957-1958.</span></span></span></span></p>	41.5983100,2.5123000	459357	4605293		08264	Sant Vicenç de Montalt	Fàcil	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres	Inexistent	2025-06-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa s’han individualitzat els principals camins històrics del municipi, però des de l’Ajuntament s’ha fet l’inventari de tots els camins municipals, que inclou tots els vials públics en sòl no urbanitzable que s’han pogut documentar d’acord amb les fonts documentals i informatives disponibles (administratives, cartogràfiques, cadastrals, etc.). Específicament l’inventari inclou aquells vials de titularitat municipal que queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei de carreteres de Catalunya. Com a elements no inventariat hem inclòs la resta a la memòria.	98	49	1.5	2484	21	Patrimoni cultural	2025-12-05 08:27

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús