Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78369 | El Jolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jolis | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Ruta per les masies de la Vall del Ges. Museu de la Torneria. 2010 [inèdit]. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. | XVIII-XX | La casa de la Cabanyeta es troba en mal estat estructural. La masia i la masoveria s'estan restaurant en l'actualitat. | La masia del Jolis està situada a gregal del Serrat de Puig-robí, prop de la Colònia de Vila-seca. El mas està constituït per tres habitatges, entre els quals hi ha l'edifici principal, la masoveria i una petita casa coneguda com la Cabanyeta. El primer consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està obert amb un gran portal de factura moderna i un petit portal d'arc pla arrebossat. Sobre d'aquest hi ha una llinda de pedra on hi ha gravada una creu de malta i dues moles, entre d'altres figures. Al primer pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1709' i 'AVE MARIA' amb una orla intercalada, on hi ha representat un cor amb tres sagetes a cada costat i una creu a sobre. El finestral té sortida a un balcó de baranes forjades. La part de llevant del frontis queda tapada per un cos perpendicular afegit en a mitjans del segle XX, de dos nivells d'alçat i coberta a tres vessants. Al primer pis s'obre a les tres façanes amb una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat. La galeria té accés per una escala exterior adossada a migdia. A la façana de llevant del volum principal en destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals incorpora la data '1780'. La masoveria es troba adossada a la façana de ponent, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per la façana de migdia per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra que es troba descentrat. La resta d'obertures d'aquest volum són d'arc pla arrebossat, excepte una finestra d'arc pla de pedra carejada que hi ha sobre el portal. A pocs metres a la façana de garbí trobem el tercer volum, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Davant de la façana principal i posterior hi ha un cobert agropecuari modern. A la façana de ponent també s'hi ha adossat un cos modern d'obra vista. El parament dels murs de tots tres volums és de tàpia amb alguns trams de pedra lligada amb morter i estan revestits amb morter. | 08265-10 | Camí del Jolis | Durant el període medieval, la casa Cabrera posseia l'alou del mas Joli de Sant Vicenç (SOLÀ, 1948: 168). Més endavant, en el fogatge de l'any 1553 hi torna a constar la casa, quan era habitada per Feliu Joli. L'any 1658 el propietari de la casa, Joan Jolis, va ser batlle de Sant Vicenç. Un any més tard, en el context de la Guerra dels Segadors, es coneix que van anar a buscar palla al mas Jolis perquè no n'hi havia a Torelló. El cognom Jolis es va perdre a finals del segle XIX. En aquesta casa hi van néixer personalitats destacades, tals com escriptors, professors, gravadors, industrials del tèxtil, comerciants, etc. Algunes fonts apunten que durant uns anys va pertànyer als Almeda-Alamany, amos de la colònia Vila-seca. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Francisco Jolis, la propietat del qual limita amb la de Can Vilaseca. L'any 1923, el propietari del mas va donar la pedra provinent del Jolis per a la restauració del Santuari de Rocaprebera de Torelló. | 42.0591800,2.2586300 | 438658 | 4656613 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78369-foto-08265-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78369-foto-08265-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78369-foto-08265-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78370 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell-1 | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vol. XXII. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. | XVI-XX | La masia de Vilardell està situada a la part de xaloc del terme municipal. És un edifici de planta rectangular constituïda per diversos cossos superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'accés actual es troba orientat a la façana sud, tot i que es troba tapat d'estructures precàries de fusta i uralita. El primer i el segon nivell s'obren amb una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc carpanell arrebossats, tot i que la del primer pis està tapiada i reoberta amb finestres d'arc pla arrebossat. A l'actual façana posterior s'hi conserva un portal d'arc escarser de pedra carejada, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó de baranes forjades. A banda i banda del portal hi ha adossats annexes agrícoles. La façana de ponent consta d'unes escales exteriors de pedra que condueixen al primer nivell, on hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada. D'aquesta façana hem de destacar un finestral d'arc pla de pedra carejada que incorpora motllures linials, a més d'un finestral d'arc pla de pedra carejada amb una creu gravada en un dels brancals. Davant d'aquest cos hi ha un altre annex agrícola, que conserva una porta amb llinda de fusta amb l'any '1854' inscrit. A continuació d'aquest cos en direcció a migdia n'hi ha un altre de dos nivells d'alçat. A la façana de llevant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat i una de pedra carejada amb motllura conopial. Davant d'aquesta trobem un altre annex que comunica amb la planta baixa de la casa. La resta de naus que envolten la casa són de construcció moderna. El revestiment dels murs es manté arrebossat. | 08265-11 | Camí de Vilardell | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç dues masies anomenades Vilardell sobirà i Vilardell jussà (SOLÀ, 1948: 124). El Consell format pels súbdits del castell de Torelló i d'Orís es van congregar l'any 1280, entre els que hi figuren Pere de Vilardell de Dalt i Pere de Vilardell de Baix. En una congregació posterior de les tres parròquies, per tal de reconcilar-se amb el batlle Jaume de la Coromina, torna a esmentar-se un tal Bernat de Vilardell. El mas consta en un capbreu de l'any 1391 en motiu de la seva venda (document de Arxiu Moja, custodiat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya). En el fogatge de l'any 1360 de Sant Vicenç de Torelló hi consta el Mas den Ramon de Vilardel. Algunes fonts apunten que el mas Vilardell havia estat casa alodial de Sant Pere de Torelló. En el fogatge de l'any 1553 apareix novament esmentat, aquest cop amb Miquel Vilardell com a propietari. El mas tenia una teuleria pròpia, d'on va sortir l'obra cuita necessària per la construcció de l'església de Sant Feliu de Torelló, quan hi residia Gabriel Vilardell. Es tractava d'un mas important, ja que dins la propietat, a part de la teuleria, hi havia quatre masoveries. Sembla que patí un incendi i va haver de reconstruir-se parcialment. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Eudalt Font, que també posseïa el Mas Xisquet. | 42.0557600,2.2808900 | 440497 | 4656217 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78370-foto-08265-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78370-foto-08265-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78370-foto-08265-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78371 | El Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-viver | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVI-XVIII | Masia situada a l'entrada sud del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que queda tapat a la part superior per un balcó de base motllurada i baranes forjades. Aquest té accés per un finestral d'arc pla de pedra carejada amb una motllura decorativa a la llinda i una roseta tallada a la part central. Els eixos laterals presenten una finestra d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós mollurat per pis, una de les quals reprodueix la decoració del finestral central. En una de les finestres de la planta baixa hi ha inscrita la data de la darrera restauració. Les golfes s'obren amb tres finestres d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals les obertures estan distribuïdes de forma aleatòria, si bé es mantenen d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i al pis, i arrebossat a les golfes. La façana posterior queda tapada per un cos modern de mateixa alçada i coberta a una vessant. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. La casa queda frontalment tancada per una lliça on s'obre una gran portalada amb llinda de fusta i brancals de pedra. A la part de llevant hi ha els annexes agrícoles. Al principi del camí que mena al mas hi ha un viver que s'omple amb l'aigua sobrera de la font i el safareig. | 08265-12 | Ctra. BV-5228 | El llinatge dels Viver està documentat a la zona des de l'any 1190, en motiu de l'establiment d'una vinya feta per Guillem Viver en favor de Joan Roca. La seva relació amb diverses cases nobles del país semblen indicar que tingui origens militars (SOLÀ, 1948: 127). L'any 1353, quan la vídua de Bernat del Prat el ven a Gilabert de Sau, salvant el domini que hi exercia el noble Bernat de Cabrera, senyor del Castell i el terme de Torelló. Més endavant, Francesc Viver és nomenat l'any 1376 hereu del mas per Bernadí de Cabrera, tot i que mantenint les corresponents servituds. Uns anys més tard, vers el 1390, Antoni Vinyes confia la batllia a Francesc Viver de Sant Vicenç, amb dret a la percepció de sis lliures. L'any 1407 Francesc i Bernat Viver compren el mas Dosrius, una casa forta documentada a la zona des de l'any 1148, i que va quedar assimilada dins la mateixa propietat. L'any 1411, la vídua de Berenguer d'Orís, Blanca, va vendre a Francesc l'honor de Llop dejú, veí del Viver, que la casa dels Orís posseïa per la raó de la casa Castellnou. Durant la segona meitat del segle XVI, Segimon Viver viu al Mas Dosrius mentre es construeix la casa nova del Viver, construïda per un tal Darnís. Durant la primera meitat del segle XIX, a la finca s'hi va construir un molí, el qual va ser enderrocat fa pocs anys. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Francesc Viver. El llinatge dels Viver s'ha perpetuat fins als nostres dies com a propietaris del mas. | 42.0599600,2.2751200 | 440023 | 4656688 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78372 | Mas Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-andreu | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVII | Presenta cert grau de deteriorament per trobar-se deshabitada. La coberta es troba en mal estat. | El mas Andreu està situat al nucli de Sant Vicenç de Torelló, proper a l'església romànica. És un edifici de planta rectangular i tres crugies, que té la façana posterior adossada a un volum de dimensions similars. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està caracteritzat per una galeria vertical de dos grans pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es situen als pisos superiors de la crugia central. Els pòrtics estan delimitats per una barana de fusta i s'observa l'embigat de fusta com a element de suport, que al superior es correspon amb la coberta. Els tres graons que salven el desnivell del carrer faciliten l'entrada al mas per un portal d'arc carpanell adovellat amb l'intradós motllurat. Pel que fa a les crugies laterals presenten una obertura per nivell; a la planta baixa hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat, i una d'arc pla arrebossat. Al primer pis destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, que incorporen una motllura decorativa a la llinda, amb una roseta tallada en alt relleu a la part central. A nivell de les golfes, hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossats dos cossos annexes. El primer presenta un sol nivell d'alçat i té la coberta a un vessant que desaigua al lateral. A la mateixa façana lateral hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1640'. El cos posterior té dos nivells i la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la posterior. La seva façana de migdia es troba oberta en forma de galeria. La part de la façana del volum principal que queda descoberta té un finestral d'arc pla de pedra carejada. La façana de ponent està oberta amb finestres d'arc pla arrebossat diposades de forma aleatòria. El ràfec de la masia assoleix una volada considerable i està definit amb cabirons. L'acabat exterior es manté arrebossat, amb carreus escairats a les cantonades. | 08265-13 | C. del Ges, 5 | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Mas Andreu (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1315 Berenguer de Dosrius i Guerava van vendre en franc alou el Mas Andreu de Sant Vicenç a un tal Jeroni Guerau de Sant Feliu de Torelló. En un pergamí conservat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya del mateix any hi consta que Jeroni Guerau promet anul·lar la venda del mas si Berenguer i Guerava no paguen els 460 sous que deuen en el termini de tres anys. En aquell moment, tenien cura del mas Bartomeu Margalida i la seva esposa Maria. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietària del mas i del seu molí la Rosa Vila i Masandreu. Uns anys més tard, vers el 1883, el mossèn Marc Oms diu que la Vicenta Roma ha registrat en nom propi en el d'Hipoteques la propietat que va ser d'Agustí Vila, el Masandreu, oferint-se als hereus d'Agustí pels drets que en puguin tenir una quantitat de 8.000 reals. Durant la Guerra Civil s'hi va guardar el tresor parroquial. | 42.0612300,2.2740400 | 439935 | 4656829 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Galliner. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 78373 | Mas Font de Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-de-nogueres | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La masia de Font de Nogueres està situada a gregal del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat de planta rectangular que es troba construït aprofitant el desnivell natural del terreny. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, un dels quals té més llargada que l'altre. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic i es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant s'hi distribueixen de forma aleatòria diverses finestres amb llinda de fusta. A la façana de tramuntana s'hi adossa un cos annex que es prolonga per ponent, de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que fa el desaiguat al lateral. S'obre a la façana de migdia amb un gran portal ceràmic. A causa del desnivell del terreny, des de la façana posterior s'accedeix directament pel primer pis. En aquesta, les obertures són totes d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant trobem tres petites finestres a mode d'espitllera. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. | 08265-14 | Camí del mas Font de Nogueres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Font. | 42.0703900,2.2721700 | 439789 | 4657848 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78374 | Torre Novelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-novelles | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Es troba deteriorada per trobar-se en desús. | La Torre Novelles està situada a llevant del nucli de Sant Vicenç, prop del pont de l'Aníjol. És un edifici de planta quadrangular i quatre crugies, amb un volum corresponent a la masoveria adossat en un extrem de la façana de migdia. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants. El frontis, orientat a llevant, es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d'arc pla emmarcades amb pedra motllurada, excepte el portal, que és d'arc de mig punt arrebossat. En aquesta façana hi ha adossada una galeria d'un sol nivell d'alçat, oberta amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat i la part superior habilitada com a terrassa transitable. Tres dels finestrals del primer pis tenen sortida a la terrassa, entre els que destaca el central, que incorpora un petit frontó a la llinda amb un rellotge de sol circular al mig. Sobre d'aquesta obertura hi ha una finestra triforada que trenca la simetria de la façana. Les façanes laterals presenten el mateix tipus d'obertura, igualment distribuïdes segons eixos simètrics. Entre la façana lateral i la façana posterior s'hi adossa un cos de dos nivells d'alçat i coberta a un vessant. A nivell del primer pis s'obre amb una galeria horitzontal de pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. La façana de migdia queda tancada entre la masoveria, un cos annex i dues portalades d'arc de mig punt arrebossat, una de les quals incorpora una petita fornícula. La masoveria és de planta rectangular, de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt arrebossat. El primer pis està novament definit per una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. L'acabat exterior dels edificis és arrebossat i pintat de color blanc. Al voltant de la casa hi ha l'antic jardí, en un extrem del qual hi ha la piscina i els vestidors. | 08265-15 | Ctra de Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 8,5 | La Torre Novelles és una casa senyorial construïda a principi del segle XX. | 42.0648300,2.2778200 | 440251 | 4657227 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78374-foto-08265-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78374-foto-08265-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78374-foto-08265-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Can Passerells. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 78375 | Joanet de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joanet-de-pujols | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX-XX | La masia de Joanet de Pujols està situada a garbí del nucli de Sant Vicenç, davant de la carretera de Torelló a Sant Pere. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser de pedra a la planta baixa i d'arc pla arrebossat al primer i al segon pis. Els finestrals dels pisos centrals, ressaltats amb una tonalitat més fosca, tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les golfes s'obren amb un grup de tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, a cada costat dels quals hi ha un òcul ovalat. A les façanes laterals i posterior les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte les dues de la planta baixa de la façana de ponent, que són biforades amb columneta central. La façana de llevant presenta un volum adossat en perpendicular, de tres nivells d'alçat i coberta a tres vessants. Es troba obert a la façana de migdia amb tres galeries horitzontals amb pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es prolonguen amb un pòrtic als pisos superiors de la façana lateral. Aquest cos té adossat a tramuntana un volum perpendicular, que s'obre amb petites finestres a mode d'espitllera. També a la façana posterior del volum principal hi ha un cos adossat de dos nivells d'alçat i coberta a dos vessants. L'acabat exterior dels volums és arrebossat i pintat de color blanc. A pocs metres de la façana de ponent hi ha una gran bassa quadrangular, des d'on surt abundantment l'aigua, conduïda per un rec que voreja la finca. Davant la façana de migdia, situats en un bancal inferior, hi ha els horts de la casa, que queden tancats per un gran baluard de pedra i ceràmica. | 08265-16 | Camí de Joanet de Pujols | Al llibre de Fortià Solà explica que el 12 de juliol del 1893, a canvi de la canalització de les vies públiques municipals i de les clavegueres, Maria Font i Roca dóna gratuïtament a la vila de Torelló tres plomes d'aigua de la seva finca, coneguda com a Vil·la Maria o Joanet de Pujols. Un any més tard, el consistori adquireix sis plomes més per a les fonts públiques existents i per construir. L'any 1924 es va construir un nou dipòsit al pla de les Serrasses de Torelló, omplert amb l'aigua de la mina de Joanet de Pujols i d'un pou a les terres d'en Basses. | 42.0571500,2.2687500 | 439494 | 4656380 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78376 | Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-torello | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. GONZÁLEZ, A., dir. (2006). 'Església parroquial de Sant Vicenç'. Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R. (1984). Memòria 1983. 1380-1980 Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Barcelona: Diputació de Barcelona. GUDIOL, J. (1916). Excursió a Sant Vicens de Torelló. Vic: Gazeta de Vich. ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. LACUESTA, R., dir. (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i tècnics 3. Barcelona: Diputació de Barcelona. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI-XVII | L'església parroquial de Sant Vicenç està situada a ponent del nucli de Sant Vicenç. És un edifici de planta basilical amb absis semicircular. Originalment constava d'una sola nau, a la qual es van adossar capelles laterals. Està coberta amb volta de canó de pedra col·locada a plec de llibre, mentre que les naus laterals estan cobertes amb voltes d'aresta. Les naus laterals i central comuniquen entre sí a través d'arcs de mig punt de pedra que descansen sobre pilastres amb impostes motllurades. Als peus del temple hi trobem la nova sagristia per un costat, i una escala que condueix al comunidor, des d'on es pot observar l'antiga coberta romànica feta de lloses. Cal afegir que durant la intervenció arqueològica, es va descobrir la base circular de la pica baptismal romànica al costat del cancell d'accés, que va portar-se de nou al seu indret. La part de 'absis està coberta amb volta de quart d'esfera. A cada costat del presbiteri hi ha una obertura en arc de mig punt adovellat; la de l'esquerra condueix al campanar, mentre que l'altra està tapiada i es correspon amb l'absidiola. Per salvar el desnivell existent entre la nau i el presbiteri i per deixar vistes les tombes descobertes en l'excavació arqueològica, s'ha construït un paviment empostissat que permet observar les tombes antropomorfes i la base de la pica que esmentàvem anteriorment. El temple consta de poca il·luminació natural, a través d'un petit òcul sobre el portal, una finestra de mig punt a la façana de migdia i tramuntana i la finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada, a més de dues espitlleres, de l'absis. En la darrera restauració es va afegir una nova obertura tipus claraboia. Pel que fa a l'exterior, l'església consta d'un portal d'arc pla amb carreus encoixinats, sobre el qual hi ha un frontó trencat on se situa la fornícula amb la imatge del sant. A cada costat del portal hi ha una finestra d'arc pla de pedra. El frontis queda rematat pel comunidor quadrangular, amb coberta a dos vessants i una obertura d'arc escarser a cada costat. A l'extrem de migdia de la façana s'observa un pòrtic d'arc de mig punt adovellat, que es prolonga amb dos pòrtics més per migdia, i que es correspon amb l'antiga galeria que s'adossava al sud del temple romànic. Al costat de l'absis hi ha una petita absidiola reconstruïda. Finalment, a l'altre costat de l'absis hi ha adossat el campanar, de quatre nivells d'alçat i obert amb finestres geminades als pisos superiors. L'aparell dels murs és de petits carreus diposats en filades, llevat d'alguns trams (la nau lateral de tramuntana i el comunidor) on és de pedra irregular lligada amb argamassa. | 08265-17 | Pl. de l'Església, 1 | En la documentació antiga, l'església també es coneixia com a Sant Vicenç de Cervià, quan formava part del terme del castell de Torelló.La primera referència documental de l'església és de l'any 938, quan n'era sacerdot un tal Bernat. Des de mitjans del segle XI ja consta com a parròquia i poc després el temple primitiu va ser reconstruït i s'hi va afegir el campanar. Durant el segle XII va reformar-se de nou, probablement per albergar la població que s'aplegava al seu voltant formant una sagrera. Aquesta va quedar despoblada durant l'alta edat mitjana, però l'església es va mantenir com a lloc de culte. A finals del segle XIII n'era rector Pere Camprodon, qui era el beneficiat de l'altar de Santa Maria, que gaudia de gran devoció. A la visita pastoral de l'any 1399 hi consta que la volta i el campanar es trobaven en mal estat. L'any 1520 l'església es va dotar d'un retaule, que ha estat atribuït a Joan Gascó. Pocs anys després es van incorporar noves campanes i es va fer una creu processional de plata, obra de l'argenter Antoni Ballès. Durant el segle XVII l'edifici es va reformar de nou ampliant la nau aprofitant l'atri lateral, que va suposar que els pòrtics que el conformaven es tapiessin. En aquest moment, el portal d'accés és traslladat a la façana de ponent. A principi del segle XIX, les tres parròquies que formaven part del terme del Castell de Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere i Sant Feliu, van constituir-se com a municipis independents. A mitjans d'aquest segle, es va començar a consolidar el nucli de Sant Vicenç, es va construir un nou cementiri en terres del mas del Viver i quedà així suprimit l'antic sagrer. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la primitiva imatge de Santa Maria de la Vall del Ges, va ser cremada com bona part del patrimoni religiós del país. Els arquitectes Antoni González i Josep Rovira del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la van restaurar l'any 1973. | 42.0616500,2.2738800 | 439922 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78376-foto-08265-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78376-foto-08265-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78376-foto-08265-17-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78377 | Aqüeducte de l'Aníjol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-lanijol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92. | XIX | La part del tauler es troba coberta de vegetació. | L'aqüeducte de l'Aníjol està situat al torrent de l'Aníjol, prop de la seva desembocadura al riu Ges. L'estructura actual comprèn almenys dues etapes constructives diferents, que probablement es corresponen a la reconstrucció efectuada després de l'aiguat que va emportar-se el molí contigu. La part més antiga està situada al costat de migdia i consta de cinc arcs de mig punt ceràmics que es recolzen sobre pilars. El pilar de l'ull central està reforçat amb un esperó fet de carreus. El parament dels murs és de maçoneria i els arcs i la barana del primer tauler són ceràmics. En fer-se més alt el pont, es va construir una paret de maçoneria i una barana acabada amb una imbricació ceràmica. Al costat de tramuntana hi trobem la part reconstruïda, amb tres arcs escarsers ceràmics de majors dimensions. El parament dels murs en aquest tram és de còdols lligats amb morter. La part per on circulava l'aigua es troba aïllada amb formigó. | 08265-18 | Torrent de l'Aníjol | L'aqüeducte de l'Aníjol formava part del molí del Mas Andreu, que va endur-se l'aiguat de l'any 1940. Fins aleshores, l'aigua del riu Ges era desviada a través d'una resclosa, que avui encara existeix, des d'on es conduïa l'aigua, passant per un rec i per l'aqüeducte, fins al molí del Mas Andreu. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el molí constava de dos edificis i un cos en forma de torre, situat al costat de l'aqüeducte, des d'on probablement es distribuïa l'aigua. En aquest també es constata que l'estructura va ser ampliada posteriorment. | 42.0649200,2.2792700 | 440371 | 4657236 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es denomina Pont de l'Aníjol. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 78378 | Castell dels Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dels-torello | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MASFERRER, J.M. (1979). Sant Vicenç de Torelló [inèdit]. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell dels Torelló està situat en un cim de la Carena del Castell, des d'on es hi ha un domini visual sobre tota la vall del Ges. És un castell roquer constituït per una torre de defensa i un aljub o cisterna, que es trobaven dins un recinte que ocupava tot el cim rocós del penyal. La torre es situa al nord del mateix, és de planta circular i està feta de petits carreus escairats disposats en filades regulars. A la cara de tramuntana presenta un forat a la base, que permet accedir al seu interior. El mur assoleix una amplada d'uns dos metres. La part de migdia ha estat reconstruïda modernament. Tant el parament de la torre com el seu entorn presenten forats on hi anava fixada l'estructura de fusta i els empostissats que configuraven el castell. A l'extrem de migdia del penyal hi ha l'aljub, que es troba tallat de la roca. És de planta rectangular i està cobert de bardisses. Tot el penyal estava protegit per una muralla, feta de pedra lligada amb morter, de la qual en queden algunes restes, especialment a la part de llevant.</p> | 08265-1 | Carena del Castell | <p>El terme del castell de Torelló comprenia les parròquies de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Vicenç. La primera notícia documental que tenim del castell la trobem l'any 881, quan Servusdei i Fredegona venen a l'arxiprest Gotmar les terres situades a l'apèndix del castell de Torelló. Més endavant, l'any 937, el compte Sunyer de Barcelona dóna al monestir de Ridaura uns alous del castell de Torelló, a la vila de Cervià. El senyor del castell, el comte Ramon Berenguer III, va donar-lo al compte Bernat III de Besalú com a dot de la seva filla Ximena Roderic. Tot i així, més endavant va tornar a mans del comtat de Barcelona, per falta de descendència. Des del segle XII, consten com a castlans del castell els Torelló, fins que l'any 1280 la pubilla Simona de Torelló es casa amb Berenguer d'Orís. La família Orís va mantenir la castlania de forma intermitent almenys fins a mitjans del segle XV, ja que durant la primera meitat del segle XIV ho van ser els Dosrius. L'any 1136, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana el castell a Guillem Ramon de Montcada, després que els Besora en perdessin l'adjudicació per haver-se revoltat contra els primers. El castell passà a mans de la corona pel casament de Guilleuma de Montcada amb l'infant Pere. Durant la primera meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós el va encomanar a Bernat de Mont-roig, Bernat de Mont-rodon i Pere de Vilademany, fins que Bernat III de Cabrera va exercir el seu dret de redimir-lo i el va obtenir l'any 1351; el vescomptat de Cabrera en va mantenir la propietat fins al segle XIX. El castell va quedar afectat pel terratrèmol de l'any 1427, pel que alguns pagesos del terme en van reconstruir una part. Després del seu abandonament per part del procurador d'Osona, es va procedir al seu enderrocament perquè no fos pres pels remences, que finalment se'n van apoderar. L'any 1554, el virrei de Catalunya, Pedro Afán Enríquez de Ribera, va ordenar que fos enderrocat perquè no s'hi refugiessin bandolers. Les restes que en quedaven van quedar malmeses per l'huracà de l'any 1746, quedant només la torre actual. Fa uns anys se'n va reconstruir una part.</p> | 42.0735000,2.2654100 | 439233 | 4658198 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Castell dels Moros. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||
| 78379 | Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vila-seca | <p>COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). “La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter”, Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XIX-XX | <p>La colònia de Vila-seca està situada al costat del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa de forma linial de sud cap a nord. A la part de migdia hi trobem la fàbrica, constituïda per una gran nau de planta rectangular. Des d'aquí comencen els edificis residencials, construïts de manera ordenada a banda i banda de la carretera. Els tres primers edificis, separats de la resta, havien estat una fonda, una escola i la Torre d'en Frederic Marcet, respectivament, nom d'un dels amos de la colònia. Després de la filera de cases del costat dret, hi ha una plaça situada en una cota superior, en un extrem de la qual hi ha l'església del conjunt, dedicada a la Sagrada Família. Davant d'aquesta, a l'altre costat del carrer, hi trobem la torre de l'altre amo de la colònia. Al seu costat de ponent, en una cota inferior, s'hi conserva un magnífic jardí romàntic, que transcorre al costat del canal que portava aigua des de la resclosa del riu Ter fins a la fàbrica.</p> | 08265-2 | Ctra. BV-5626, km 1,6 - 2 | <p>L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràulica. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona fàbrica era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va produir l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dècada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics.</p> | 42.0594500,2.2552400 | 438378 | 4656645 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 78380 | La Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrada-familia-0 | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | Les obres que s'han fet al seu entorn han provocat humitats que estan malmetent la coberta i les pintures de l'interior. | L'església de la Sagrada Família està situada a la part nord de la colònia Vila-seca, prop de la casa dels amos. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau amb el sostre pla, perfilat amb una motllura sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar una fornícula encapçalada per un frontó semicircular, dins la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. A cada costat de la fornícula trobem dues pilasters més, entre les quals hi ha les portes que condueixen a la sagristia. Les parets de la nau i el sostre estan decorades amb pintura al fresc, entre les que destaquen dues escenes de la Sagrada Família situades als laterals de la nau. Als peus del temple hi ha el cor de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través de dos finestrals d'arc de mig punt que s'intercalen entre les pilastres, a més de la rosassa. A l'exterior, el portal d'accés és d'arc pla, que queda custodiat per pilastes que sostenen una cornisa triangular. Sobre la llinda hi ha un relleu amb una àncora i les inicials ' A / M' als costats. L'edifici queda rematat per un capcer triangular en forma de frontó, sobre el qual hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. A la façana posterior hi ha un capcer de les mateixes característiques. L'acabat exterior es manté arrebossat. | 08265-3 | Pl. de la Sagrada Família | La capella de la Sagrada Família va posar-se en servei el dia 29 de juny de 1881 per donar servei religiós a la Colònia industrial de Vila-seca. Va ser beneïda pe Josep Morgades, bisbe de Vic, el dia 22 d'octubre de 1882. | 42.0612100,2.2549200 | 438353 | 4656841 | 1881 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari (en data juliol de 2011), la coberta de la capella s'ha esfondrat a causa de les humitats que pateix. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||
| 78381 | Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-borgonya | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SERRA, R. (2000). Colònies tèxtils de Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa, Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La colònia de Borgonyà està situada en un meandre del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa entre la plana del riu i un petit puig situat a tramuntana. A la primera zona s'hi troba la part eminentment industrial del conjunt, definida per naus construïdes entre el segle XIX i el XX. Entre les naus hi transcorre el canal que proveïa d'aigua a la fàbrica, provinent del riu Ter, on una resclosa desvia part del seu curs. A la part de gregal de la part industrial hi trobem la casa del metge de la colònia i una de les cases que conformava el carrer Ter. La part industrial i la residencial queden separades per la carretera i la línia ferroviària, sota la qual hi ha diversos passos subterranis que permeten la comunicació. Entre la línia i la carretera, al costat de mestral del conjunt, trobem els tres xalets dels directius del colònia, de notables dimensions i amb característiques d'habitatges senyorials. La part residencial de la colònia es desenvolupa al costat mateix de la línia ferroviària, amb carrers paral·lels disposats de sud a nord, llevat del carrer Borgonyà i el Fabra. Estan constituïts per cases entre mitgeres de marcat caràcter anglès, en què els materials constructius, la pedra i el maó, estan emfatitzats. Entre aquesta tipologia, hem d'incloure el carrer Canal, situat a l'extrem de ponent del conjunt, davant del canal. Al nord de les primeres, en una cota inferior i en situació de domini sobre aquests habitatges, hi ha la casa de l'administrador i del mestre. Ben aprop s'hi conserva el casino, i sobre d'aquest trobem l'església de la colònia, al costat de la qual s'adossa l'antiga escola dels nens. Durant els anys de creixement de la colònia, es van construir habitatges al nord i a l'oest de les existents, constituïts per blocs quadrangulars on hi residien diverses famílies. Al costat de l'església també hi trobem la casa cuna, on els treballadors deixaven els seus infants durant la jornada laboral. Tota la part residencial està enjardinada mitjançant parterres on s'hi planten flors i arbres ornamentals, a més dels horts que tenien moltes de les cases. L'accés per la part de ponent de la colònia es fa a través del pont de Borgonyà, que salva el riu Ter. Al sud d'aquest hi ha el camp de futbol amb els vestidors, típicament anglesos. Al nord de la colònia, per sobre del puig, s'hi troba el cementiri. | 08265-4 | Ctra. BV-5626, km. 0,5 | A principi de la dècada de 1890, es va contituir la societat escocesa Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. i es va construir una fàbrica de filatures a l'indret de Borgonyà, on hi havia el mas Borgonyà i un petit santuari marià. La fàbrica es va situar al costat del riu Ter, que proporcionava l'energia hidràulica necessària per al seu funcionament per mitjà d'una resclosa i un canal. De forma complementària, es van començar a construir les cases del personal obrer i dels directius, a més d'una nova església sota la mateixa advocació que l'anterior, la Mare de Déu de Borgonyà. L'orígen escocès dels socis fundadors es va veure reflectit en la trama urbanística, ja sigui en la tipologia dels edificis típicament britànica, els espais enjardinats a tot l'entorn i, més endavant, la construcció d'un camp de futbol, pioner per l'època. L'any 1895, la fàbrica va començar la seva activitat productiva, amb personal escocès que formava als treballadors locals. Aviat es van obrir a la part residecial de la colònia establiments com una fonda, la fleca, la carnisseria, la barberia i el Centre Recreatiu de Borgonyà on, després de les llargues jornades laborals, els treballadors podien passar les estones de lleure. L'any 1897 ja hi havia uns 5.000 treballadors. L'any 1903 els Coats i els Fabra van fusionar les respectives empreses per constituir la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, S.A, mantenint l'activitat de les fàbriques de Borgonyà i de Sant Andreu de Palomar. L'èxit de l'empresa, juntament amb l'adquisició de la Hilandería Planas de Ripoll va suposar que durant la dècada de 1920 la colònia visqués una primera fase d'expansió important, amb la construcció de noves naus, maquinària i serveis, així com els carrers Ter, Catalunya i Fabra. A la part residencial s'hi va habilitar el Casino, gestionat per una societat amb uns estatuts propis. Entre els serveis, hem de destacar l'existència de la 'casa-cuna', on els obrers podien deixar els seus fills fins que s'acabés la jornada laboral. També es va obtenir el permís del bisbat per a construir un cementiri propi, que fins aleshores estava situat al poble de Sant Vicenç. La Guerra Civil no va causar grans estralls a la colònia i, com a fet destacable, el bàndol republicà va dinamitar el pont de Borgonyà, que va ser reconstruït uns anys més tard. Després de la Guerra, la colònia va quedar petita en proporció al nombre de treballadors, pel que es decideixen construir els blocs del carrer Barcelona i més endavant al carrer Girona. Durant la dècada de 1960 s'amplia la part industrial amb la construcció de noves naus. La crisi del sector tèxtil va esclatar l'any 1973, la vida de la colònia va començar un període de declivi important. Es van acomiadar treballadors i es van retallar les despeses dels serveis socials i culturals. L'any 1976 es va començar el lent traspàs de competències, permetent que els treballadors adquirissin els habitatges i passant a mans de l'Ajuntament de Sant Vicenç els serveis públics. El proteccionisme a què estaven sotmesos els treballadors va transformar-se en desamparament, ja que de cop es trobaven sense servei de 'casa-cuna', de servei mèdic, etc. La fàbrica va tancar definitivament les portes l'any 2000. Des d'aleshores, la part industrial és ocupada per empreses de diversos sectors i la part residencial ha esdevingut un poble amb personalitat pròpia. | 42.0640000,2.2414600 | 437242 | 4657160 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Colònia dels Anglesos. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78382 | Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. | XIX | La capella de la Mare de Déu de Borgonyà està situada dominant la colònia industrial de Borgonyà, sobre la vessant del puig on s'hi van construir les cases dels obrers. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau dividida en quatre trams a través d'arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes de marbre i pilastres. Els capitells de les columnes queden enllaçades amb una cornisa decorada amb motius vegetals que recorre tota la nau. Les dues capelles laterals s'obren a la nau amb arcs apuntats, que es recolzen sobre columnes i pilastres de les mateixes característiques. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora, al costat de l'altar, un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda datada de l'any '1706' amb una creu intercalada, que probablement constitueix l'únic vestigi conservat de l'antiga ermita. Aquest portal dóna accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor de fusta, que presenta un enteixinat policromat com el del sostre de la nau. Al costat del cor s'obre un portal d'arc de mig punt amb guardapols que condueix al baptisteri. La il·luminació del temple s'obté a través de finestres ogivals intercalades entre les columnes i una rosassa, totes elles decorades amb vitralls. A la façana de llevant hi ha un portal com el del baptisteri que comunica el temple amb la casa rectoral. A nivell exterior, la portalada és d'arc ogival amb arquivoltes i guardapols, que descansen sobre impostes motllurades i brancals de columnes de marbre. De cada extrem del frontis arrenca una pilastra que dóna una marcada verticalitat a l'edifici, quedant rematades amb capitells de pedra decorats. El capcer triangular del coronament es recolza sobre els capitells i està acabat amb una cornisa recolzada sobre mènsules. L'accés al temple es fa a través d'una llarga escalinata, que en el seu tram final es bifurca deixant veure, sota el portal, una finestra d'arc carpanell amb guardapols que es correspon amb la cripta. A la part de ponent del frontis en sobresurt el campanar, de planta rectangular amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. La part superior, separada de l'anterior per una cornisa, està acabada amb un cos quadrangular amb obertures d'arc de mig punt on s'hi allotgen les campanes. A les façanes laterals i posterior les finestres estan rematades amb guardapols i les capelles laterals presenten ràfecs suportats per mènsules. El revestiment dels murs es manté arrebossat de color rosat al frontis i de color terrós a la resta. A la façana de llevant hi ha adossada la casa del capellà. | 08265-5 | C. Girona | La primera referència documental del santuari de Borgonyà la trobem en un testament de Pere del Pujol de Torelló de l'any 1298. En aquell moment, la capella era sufragània de la parroquia de Sant Vicenç i posseïa terres al seu voltant i el mas Envers. Durant el segle XIV, a l'ermita s'hi funda un benifet presbiterial, en què la Mitra ha de celebrar la missa matinal. El temple va ser reformat a mitjans del segle XVI i es va dotar d'un retaule de la Mare de Déu de Borgonyà, encarregat al pintor barceloní Ramon Puix. Entre els segles XIV i XIX els torellonencs sortien en processó fins a l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà, en què durant els primers anys les relíquies de Sant Fortià eren submergides en aigües del Ter. Més endavant, quan aquesta costum quedà abolida, el cos del Sant era portat fins al peu de la imatge de la Verge de Borgonyà. L'any 1895 les terres del mas Borgonyà, juntament amb la capella, són adquirides per la companyia Filatures del Ter per a construir-hi una fàbrica i colònia industrials. El santuari antic és enderrocat i substituït per una nova capella i la casa rectoral. Durant la construcció del temple, dues cases del carrer Paisley (número 24 i 26) van habilitar-se com a capella provisional. Va ser beneïda pel bisbe Morgades el Dilluns de Pasqua Florida de l'any 1898, amb l'assistència de tota la vall de Torelló i les colònies del Ter. Va ser el mateix bisbe qui, volent garantir el culte catòlic davant de la propietat de confessió protestant, va determinar que el temple havia de superar en alçada la resta de les construccions de la colònia. La direcció de Fabra i Coats va anar més enllà i va reforçar el paper del capellà sobre la comunitat, a més de donar suport a les celebracions religioses i subvencionar l'ensenyament a través de monges i capellans. | 42.0654200,2.2417800 | 437270 | 4657318 | 1898 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78383 | Mas el Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camps | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVI | La masia del Camps està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, al camí que continua per l'avinguda del Castell. És un edifici aïllat de planta irregular i dues crugies. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. Sobre el portal hi ha un finestral d'arc pla arrebossat. La part de ponent del frontis està definida per un cos quadrangular en forma de torre, de tres nivells d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Entre les obertures que presenta, la majoria amb llinda de fusta, destaca una finestra orientada a migdia amb la llinda de pedra inscrita amb l'any '1641' amb una figura en forma de calze intercalada. La resta d'obertures d'aquest volum són ceràmiques amb llinda de fusta, algunes de les quals són de factura moderna. El segon volum està adossat a la façana de llevant de forma perpendicular. Consta de planta baixa i pis i té el carener paral·lel a la façana. La part frontal està caracteritzada per una galeria horitzontal de dos nivells que queda suportada amb bigues de fusta i un pilar circular al centre fet de pedra lligada amb morter. Davant d'aquest cos hi ha un pati que queda tancat per un baluard, obert amb una portalada amb pilars ceràmics i una llinda de fusta, que està situada davant del portal principal del mas. Les obertures de la façana posterior són també amb llinda de fusta, algunes amb brancals ceràmics de factura moderna. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter. A l'entorn del mas hi ha diverses dependències agrícoles modernes. | 08265-6 | Camí del mas el Camps | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Camps (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1416, Ramon de Camps estableix a Francesc ça Torra unes terres pertanyents al Mas de Camps que, entre d'altres, afronten amb les propietats de Grau Amalric i el mas Andreu. Més endavant, en el fogatge de l'any 1553 hi torna a constar la casa, quan era habitada per Jaume Camps. Uns anys més tard, vers el 1573, Joan Camps es casa amb Dionisia Cortada, del Mas Cortada d'Orís. El nebot de Dionisa, Silvestre Cortada, es casarà l'any 1608, en segones núpcies, amb la Maria Vilar, del Mas Vilar de Sant Vicenç. Un fill del Mas Amalric, en Pere Amalric, es va casar amb la Violant Camps l'any 1562. Més endavant, les famílies Amalric-Camps quedarien emparentades de nou, ja que l'any 1614, Jeroni Amalric va casar-se amb la Marianna Camps. Des dels seus orígens, el mas ha estat reformat en diverses ocasions, entre les que destaca la del segle XVII, tal com ho testimonia la llinda inscrita. A principi del segle XVIII, Vicenç Camps promet a Sant Fortià una quartera de blat anual perquè la pedra no li torni a pendre la collita. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Camps. | 42.0667300,2.2700200 | 439608 | 4657443 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78384 | Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-grau-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). | XVI-XX | La masia de Mas Grau està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, molt proper a la masia de l'Amalric. És un edifici de planta rectangular i tres crugies, a la qual es van afegir un cos per costat. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha el portal d'accés, d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1691' i una creu de malta intercalada. A cada costat del portal hi ha una petita finestra d'arc pla arrebossat. A nivell del primer pis trobem tres finestrals d'arc pla de pedra carejada i ampit motllurat, un dels quals incorpora la data '1686' i una creu intercalada a la llinda. Les golfes s'obren amb diverses finestres de petites dimensions d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossat un cos obert amb una galeria a nivell del primer pis. El ràfec està acabat amb cabirons. Els murs estan revestits amb morter. Al voltant de la façana posterior hi trobem diversos annexes agrícoles. | 08265-7 | Camí del Mas Grau | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Masgrau (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1388, el rector de l'església de Sant Vicenç va redimir de la seva servitud a Pere de Mas grau i la seva descendència, a canvi de 50 sous. Al fons històric de l'Hospital de la Santa Creu, conservat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya, hi consta un document de l'any 1537 en què Bernardina, propietària del mas Masguerau de Sant Vicenç, el seu espòs Bartomeu Solà, àlies 'Masguerau', i el seu fill Pere venen un censal mort a Bernat Cortada de Sant Genís d'Orís. En el mateix arxiu s'hi conserva un pergamí de l'any 1552 del testament de Pere Mas-Garau, del mas-Garau de Sant Vicenç de Torelló. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Basas, també propietari del Sotgran, Comadebó i Roviroles. | 42.0648400,2.2659700 | 439271 | 4657236 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78384-foto-08265-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78384-foto-08265-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78384-foto-08265-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També consta escrit com a Masgrau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78385 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-11 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVI-XX | La masia del Vilar està situada al nord del nucli de Sant Vicenç. És un edifici de planta rectangular i tres crugies, al qual s'adossen diversos volums a les façanes laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'accés a la casa es fa a través d'unes escales d'obra, que condueixen a un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla i tres petits pòrtics d'arc de mig punt a les golfes. Llevat del portal, la resta d'obertures d'aquest volum són de factura moderna i d'arc pla, les de la planta baixa amb llinda de fusta i les del pis emmarcades amb pedra. A l'extrem que es troba enretirat del plom del mur s'hi ha obert una entrada de garatge. A la façana de garbí hi ha adossat un segon volum de planta baixa i dos pisos, cobert a quatre vessants. Consta d'un portal d'arc pla de pedra carejada, que incorpora motius a la llinda, on s'hi distingeix una creu custodiada per dues figures de forma conopial, dels quals no se'n reconeix la iconografia interior per trobar-se erosionada. Sota d'aquests motius, hi ha una sanefa en relleu de formes ondulants. La resta d'obertures d'aquest cos són de factura moderna, com també ho és el cos que es va adossar a la façana de garbí i a la façana de gregal del volum principal. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland, excepte a la base dels volums centrals on s'ha deixat la pedra vista. | 08265-8 | Camí del Vilar | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada el Vilar (SOLÀ, 1948: 124). En un Consell general convocat l'any 1357 per diverses qüestions de la casa Puigdesalit, s'esmenta un tal Pere del Vilar de Sant Vicenç. L'any 1466 Margarida, filla de Bernat de Vivar i Caterina, es casa amb Pere Joan de Fraixà, de Sant Boi de Lluçanès, i van a viure al mas de Vilar de Sant Vicenç de Torelló, fent donació dels béns que hi havia en dit mas, que fins aleshores pertanyien al seu oncle Jaume de Vilar. El mas consta en el fogatge de l'any 1553 i en un capbreu de l'Arxiu Espiscopal de Vic de l'any 1550, quan l'habitaven Pere i Bernat Vilar. Més endavant, vers l'any 1608, Maria Vilar es casa amb en Silvestre Cortada, del Mas Cortada d'Orís. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Vilar i Amigó. El mas i les terres foren adquirides per llurs masovers l'any 1968 a Jaume Bofarull. | 42.0668800,2.2669500 | 439354 | 4657462 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78385-foto-08265-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78385-foto-08265-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78385-foto-08265-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat hi consta erròniament com a 'Villar'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78386 | L'Amalric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lamalric | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVII | La masia de l'Amalric està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, propera al Mas Grau. És un edifici de planta rectangular que es composa de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada. Al primer pis hi ha un finestral també d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha tres finestres amb llinda de fusta de factura moderna. A la façana lateral i posterior hi trobem aquest mateix tipus d'obertura, a l'alçada del primer i segon pis. Entre aquestes oberures modernes, en destaca una d'antiga conservada a la façana lateral orientada a tramuntana. És d'arc pla de pedra carejada, que incorporauna motllura decorativa a la llinda, amb una roseta tallada en alt relleu a la part central. Al'altra façana lateral, orientada a migdia, hi ha un cos adossat que segueix el pendent de la coberta del volum principal. Està obert amb dues galeries a nivell del primer pis, que es sostenen amb un pilar de maó. D'aquest cos hem de destacar l'angle de llevant, que consta de carreus escairats als angles. Sobre del parament original s'ha reconstruït una part de maó. Al costat d'aquest cos hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada. La casa queda tancada frontalment per aquest cos i un altre situat a ponent, des d'on surt un baluard obert amb una portalada amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, excepte els angles de llevant que es manten de pedra vista. | 08265-9 | Camí del Mas Grau | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Amalrich (SOLÀ, 1948: 124). El mas Amalrich apareix nombrat en un capbreu de l'any 1391 pertanyent a l'Arxiu Moja, que procedeix del llinatge Desbac de Torelló, i que es troba custodiat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya. En un dels documents hi consten els dominis dels masos Comelles i Amalrich. L'hereva del mas, Margarida Amalric, es va casar amb Bernat Vinyoles, amb qui va tenir dos fills, en Segimon i en Pere. El primer fill va esdevenir l'hereu i senyor útil del mas, i es va casar amb Esperança Codolosa a mitjans del segle XVI, establint així lligams amb els negociants torellonencs i la petita noblesa local. Ell mateix va ser, juntament amb els Parella, els Calveria i d'altres, els que van monopolitzar el mercat del blat torellonenc durant aquest període. En aquest moment, la casa Amalric va fundar una missa setmanera a l'església parroquial de Sant Feliu de Torelló i era l'encarregada del manteniment de l'altar del Sant Sepulcre. El segon fill, en Pere, es va casar l'any 1562 amb la Violant Camps, filla de la mas el Camps. De l'any 1571 es conserva un tracte de construcció d'una torre al costat del mas, on s'explica amb gran detall com l'ha de fer el mestre d'obres Joan Rossell, de Sant Pere de Torelló, encomanada pel propi Segimon Amalric. Sabem que poc després, vers l'any 1577, es va casar en segones núpcies amb una Carrera (del mas Carrera), amb qui van tenir un fill, Rafael. Del casament d'aquest amb una tal Francina, va néixer en Jeroni. L'any 1614, va casar-se amb la Marianna Camps, entroncant així de nou les famílies dels masos Amalric i Camps. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Pere Amalrich. | 42.0647000,2.2665200 | 439316 | 4657220 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78386-foto-08265-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78386-foto-08265-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78386-foto-08265-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78387 | Jaciment de l'església de Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-de-sant-vicenc-de-torello | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, A., FIERRO, X. Memòria d'excavació a l'església de Sant Vicenç de Torelló (Osona). Direcció General del patrimoni Cultural. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | IX-XIX | A l'indret on s'assenta l'església romànica de Sant Vicenç s'hi va localitzar una necròpolis d'inhumació datada dels segles IX i X, consistent en tombes antropomorfes i elipsoidals excavades a les margues naturals. La intervenció arqueològica va permetre determinar que sobre aquesta base es va bastir una capella romànica, entorn el segle XI. L'edifici era d'una sola nau amb absis semicircular que estava coberta amb lloses de pissarra. A finals d'aquest segle es va edificar el campanar, que s'ha pogut datar gràcies a la presència de ceràmica gris del segle XI al seu interior. En aquest moment es va enderrocar l'antic absis i se'n va construir un de més gran, acompanyat d'una absidiola, que va suposar un engrandiment del presbiteri. Aquesta reforma s'ha relacionat amb la necessitat d'engrandiment del temple motivat per l'augment del nombre de fidels. També es van localitzar les restes de l'altar de l'època i la base de la pica baptismal amb el seu canal de desaiguament. Aquesta fase s'ha pogut datar per la troballa d'una moneda a l'escala d'accés al presbiteri. Entre els segles XII i XIII, es va construir un porxo a migdia del temple. A finals del segle XIV es va reconstruir la coberta de l'absis, es va modificar el paviment i es va avançar el presbiteri. Entre els segles XIV i XVII el temple va ser reformat fins a donar-li la configuració actual, ja que es van afegir dues naus laterals, una de les quals aprofitava el porxo existent. En quedar tapat l'accés primitiu, es va obrir una nova portalada a la façana de ponent. D'altra banda, es va construir una nova coberta i s'aprofità un campanar d'espadanya romànic per construir el comunidor. L'any 1812 es va construir la sagristia al lloc de l'absidiola, on hi havia la capella de Santa Maria. Després de l'excavació arqueològica del temple i la seva restauració, s'han deixat visibles algunes de les tombes sota el nou paviment empostissat, a més de la base de la pica i la coberta de teula de pissarra, visible des de l'escala que condueix al comunidor. Així mateix, es va enderrocar la sagristia i es va reconstruir l'absidola. | 08265-19 | Pl. de l'Església, 1 | L'any 1983 s'hi va ser una excavació d'urgència en motiu de les obres de restauració del temple promogudes per la Diputació de Barcelona. Els directors de l'excavació van ser Albert López i Mercedes Juan. | 42.0616500,2.2738600 | 439921 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78387-foto-08265-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78387-foto-08265-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78387-foto-08265-19-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|94|96|98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78388 | Campanar de l'església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sant-vicenc | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. GONZÁLEZ, A., dir. (2006). 'Església parroquial de Sant Vicenç'. Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R. (1984). Memòria 1983. 1380-1980 Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Barcelona: Diputació de Barcelona. GUDIOL, J. (1916). Excursió a Sant Vicens de Torelló. Vic: Gazeta de Vich. ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. LACUESTA, R., dir. (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i tècnics 3. Barcelona: Diputació de Barcelona. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI | La torre del cloquer de l'església parroquial de Sant Vicenç està adossada a l'extrem de gregal del temple. És de planta quadrangular i es divideix en quatre nivells, dels quals la base adquireix una alçada considerable. Els nivells estan marcats exteriorment a través d'arcuacions cegues d'estil llombard, als pisos superiors dividits per engranatges de dents de serra. A la base, a la cara orientada a llevant, s'observa una espitllera com a única obertura. Al primer pis trobem una obertura d'arc de mig punt per façana, mentre que als superiors les finestres són geminades amb columneta central i capitell trapezoïdal. La torre queda rematada per una coberta de lloses a quatre vessants. A l'interior del campanar es van substituir l'escala antiga i els empostissats per una escala de cargol metàl·lica. Al pis superior s'hi conserven les campanes antigues. | 08265-20 | Pl. de l'Església, 1 | En la documentació antiga, l'església també es coneixia com a Sant Vicenç de Cervià, quan formava part del terme del castell de Torelló.La primera referència documental de l'església és de l'any 938, quan n'era sacerdot un tal Bernat. Des de mitjans del segle XI ja consta com a parròquia i poc després el temple primitiu va ser reconstruït i s'hi va afegir el campanar. Durant el segle XII va reformar-se de nou, probablement per albergar la població que s'aplegava al seu voltant formant una sagrera. Aquesta va quedar despoblada durant l'alta edat mitjana, però l'església es va mantenir com a lloc de culte. A finals del segle XIII n'era rector Pere Camprodon, qui era el beneficiat de l'altar de Santa Maria, que gaudia de gran devoció. A la visita pastoral de l'any 1399 hi consta que la volta i el campanar es trobaven en mal estat. L'any 1520 l'església es va dotar d'un retaule, que ha estat atribuït a Joan Gascó. Pocs anys després es van incorporar noves campanes i es va fer una creu processional de plata, obra de l'argenter Antoni Ballès. Durant el segle XVII l'edifici es va reformar de nou ampliant la nau aprofitant l'atri lateral, que va suposar que els pòrtics que el conformaven es tapiessin. En aquest moment, el portal d'accés és traslladat a la façana de ponent. A principi del segle XIX, les tres parròquies que formaven part del terme del Castell de Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere i Sant Feliu, van constituir-se com a municipis independents. A mitjans d'aquest segle, es va començar a consolidar el nucli de Sant Vicenç, es va construir un nou cementiri en terres del mas del Viver i quedà així suprimit l'antic sagrer. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la primitiva imatge de Santa Maria de la Vall del Ges, va ser cremada com bona part del patrimoni religiós del país. Els arquitectes Antoni González i Josep Rovira del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la van restaurar l'any 1973. | 42.0616700,2.2739800 | 439931 | 4656878 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78389 | Pica baptismal de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-vicenc | XII | Part de la vora es troba mutilada. | <p>La pica baptismal de Sant Vicenç està situada a l'entrada de l'església parroquial de Sant Vicenç. Es tracta d'una pica d'immersió tallada en un sol bloc de pedra i de forma circular. La part exterior està esculpida amb un cordó en relleu ornamentat amb incisions, col·locat prop de la vora. L'interior de la pica és llis.</p> | 08265-21 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'excavació arqueològica practicada a l'església va permetre localitzar la base de la pica. Va desaparèixer durant la reforma barroca del temple. La pica baptismal va ser recuperada de la masia del Viver, on fins aleshores tenia un ús agropecuari.</p> | 42.0616500,2.2738800 | 439922 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78389-foto-08265-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78389-foto-08265-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78389-foto-08265-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78390 | Dipòsit d'aigua municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-municipal | Inventari de béns (1911-1993) de l'Arxiu Municipal. | XX | Al principi del carrer Cerdanya del nucli de Sant Vicenç hi ha l'antic dipòsit d'aigua municipal. És una construcció de planta circular troncocònica, de quatre nivells diferenciats. El portal d'accés és d'arc de mig punt de pedra. Els tres nivells de la torre es posen de manifest a l'exterior a través d'una quadrícula motllurada, entre la que s'intercalen petites finestres d'arc de mig punt. Sobre la cornisa dentada del remat hi ha el dipòsit on es recollia l'aigua, que sobresurt notablement del plom del mur. El parament dels murs és de maó pla. | 08265-22 | C. Cerdanya | El dipòsit es va construir en un terreny propietat de les senyores Margarita Villegas Muntaña i Maria Erra Villegas, que el van vendre a l'ajuntament de Sant Vicenç el 18 d'abril de 1929. Va construir-se segons el plànol de l'enginyer Josep Ignasi Miravet i ser inaugurat el novembre del 1929, quan era alcalde Josep Jolis i Barcons. El dipòsit va suposar l'arribada del subministrament d'aigua a les cases de la població. | 42.0638400,2.2738100 | 439919 | 4657119 | 1929 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78390-foto-08265-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78390-foto-08265-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78390-foto-08265-22-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | Josep Ignasi Miravet | Al costat de la porta hi ha un plafó identificatiu on s'explica breument la seva història. | 102|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||
| 78391 | Mas les Passeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-passeres | XIX | La coberta presenta desperfectes. | La masia de les Passeres està situada sobre el riu Ges, a ponent de la Serra de la Miracolosa. És un edifici aïllat de planta quadrangular i dues crugies. El frontis es composa de dos eixos; el primer s'obre amb un portal d'arc pla amb llinda de fusta, mentre que la resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Sobre el portal hi ha una pedra inscrita amb les inicials 'R. R.' amb l'any '1888' a sota, entre els quals hi ha el relleu d'un cor amb una creu. La resta de façanes presenten poques obertures, totes elles de reduïdes dimensions d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior es manté arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossats diversos cossos annexes de maó i de dos nivells d'alçat. | 08265-23 | Camí de les Passeres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Parés. | 42.0616000,2.2790700 | 440352 | 4656867 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78392 | Jaciment paleontològic del turó del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-del-castell | <p>A l'entorn del turó del Castell de Torelló s'hi localitza abundant material paleontològic. Es tracta de fòssils que contenen malacologia marina d'origen bartonià. Molts dels fòssils es troben despresos de l'estrat per l'erosió.</p> | 08265-24 | Turó del Castell | 42.0734600,2.2661300 | 439292 | 4658193 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Prehistòric | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 123|76 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 78393 | La Palmarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palmarola | XIX | La masia de la Palmarola està situada a ponent de la carena del Castell. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics que es troba descentrat en el frontis. Al seu costat hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, mentre que el pis hi ha un grup de tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic i una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics a cada costat. Les golfes s'obren de nou amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic. A l'extrem de ponent de la façana s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat. A l'altre extrem del volum hi trobem adossat una portalada en arc escarser ceràmic, que dóna accés a la part lateral i posterior de la casa. Les façanes laterals i posterior tenen totes les obertures d'arc pla arrebossat. A la part posterior s'hi adossen diversos cossos de dos nivells d'alçat. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland. | 08265-25 | Camí de la Palmarola | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Pumarola en Miquel Puigdecanet. | 42.0739900,2.2623400 | 438979 | 4658255 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 78394 | Torre d'en Frederic Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-frederic-marcet | XIX | La Torre d'en Frederic Marcet està situada a la Colònia Vila-seca. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior les obertures també són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. El nivell de forjat del primer pis es posa de manifest a l'exterior mitjançant una cornisa senzilla pintada de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. | 08265-26 | C. Vila-seca, 5 | Va ser construïda cap a l'any 1892. També coneguda com l'antiga torre d'en Frederic Marcet. És coneguda com la Torre de les Monges perquè va ser utilitzada fins a l'any 1977 com a escola de la colònia, regentada per monges, quedant des d'aleshores en desús. L'any 2007 es va rehabilitar per albergar el centre cívic de la Colònia Vila-seca. | 42.0599200,2.2549700 | 438356 | 4656698 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Torre de les Monges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78395 | Can Peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix | XX | La casa de Can Peix està situada a la carretera de Torelló a Sant Pere, al sud del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat que es troba constituït per dos habitatges adossats de les mateixes característiques. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Cadascun dels frontis es composa de dos eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, totes elles emmarcades amb una motllura. A la planta baixa, la major part d'obertures han estat reformades, ja que actualment són de dimensions inferiors que els emmarcaments motllurats. Els finestrals dels extrems tenen sortida a balcons de baranes forjades. El ràfec està acabat amb cabirons. Les obertures de la resta de façanes són totes d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. Davant de la façana posterior hi ha diversos volums de construcció moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb els emmarcaments ressaltats de diferent tonalitat. | 08265-27 | Ctra. De Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 7,8 | No s'han localitzat referències històriques d'aquesta casa, tot i que per les seves característiques constructives hem de situar els seus orígens durant la primera meitat del segle XX. | 42.0590600,2.2756100 | 440063 | 4656587 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 78397 | Pedronet de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedronet-de-la-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | El pedronet de la Miraculosa està situat a la part més alta de la Serra de la Miraculosa, prop de la masia de Serra Xicopera. És una construcció de base rectangular sobre el qual s'hi fixa un pilar quadrangular amb petits contraforts al costat. A la part frontal del pilar hi ha una fornícula d'arc apuntat on hi ha la imatge de la Verge. Sota d'aquesta hi ha un plafó ceràmic en forma de creu on hi ha una caixa encastada on es custodien les medalles. Sota la caixa hi ha una figura oral amb una 'M' i una creu i a la part inferior la data '24-11-1940'. El pilar es troba rematat per una coberta a dos vessants amb acusat pendent i el carener perpendicular. És fet de maó. Davant del pedronet hi ha una estructuctura semicircular de maó que serveix per a seure-hi. | 08265-29 | Serra de la Miraculosa | La devoció de la Mare de Déu de la Miraculosa està molt arrelada entre els santvicentencs. Cada any s'hi celebra un aplec en què es beneeixen les medalles i es canten els goigs. El santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. L'any 2010 es va celebrar el 65è aplec. | 42.0610700,2.2838500 | 440747 | 4656805 | 1940 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78397-foto-08265-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78397-foto-08265-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78399 | La Torre de l'Ambre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-lambre | XVIII-XX | Es troba en procés de restauració. | Masia situada al carrer de Montserrat del nucli de Sant Vicenç. És un edifici de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per dues galeries horitzontals situades als pisos superiors, obertes amb tres pòrtics d'arc carpanell ceràmic, que queden protegits amb baranes de fusta. Seguint l'eix central hi ha un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic que dóna accés a l'entrada coberta de la casa, on trobem un portal d'arc pla de pedra carejada. A la part central del frontis, sobre la galeria, hi ha un petit òcul ovalat. La resta de façanes presenten obertures d'arc pla amb llinda de fusta i brancals ceràmics, distribuïdes de forma aleatòria. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter a l'alçada del primer nivell i en tota la façana principal, i de tàpia la resta de la construcció. Només es troba revestit el mur de llevant, amb morter de pòrtland. Els angles cantoners presenten grans carreus escairats fins a l'alçada de la planta baixa i la part superior de maó. La coberta ha estat aixecada amb un mur de maó en la darrera restauració. De cada extrem de la façana principal en surt un cos modern de maó i de planta rectangular, situat de forma paral·lela. Aquests cossos substitueixen uns que hi havia hagut abans de la reforma. Tenen un sol nivell d'alçat, la coberta a dues vessants i formen un pati davant la casa. El cos de llevant es prolonga fins a la façana posterior. | 08265-31 | C. Montserrat | És probable que el nom d'aquest mas hagi canviat amb el pas dels segles, pel que no se n'ha trobat referències documentals. Per les seves característiques constructives, hem de situar la seva construcció entorn el segle XVIII. | 42.0608400,2.2650300 | 439189 | 4656793 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78399-foto-08265-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78399-foto-08265-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78399-foto-08265-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78400 | Serra Xicopera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-xicopera | XIX | La masia de Serra Xicopera està situada en una petita serra entre el Pla de les Baietes i el Pla de Vilardell, a llevant del riu Ges. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla amb llinda de fusta i brancals ceràmics, de les mateixes característiques que les finestres que es distribueixen entorn seu. La part posterior del volum està parcialment habilitada com a cobert, que queda suportat per un pilar. Les façanes laterals i posterior pràcticament no presenten obertures. A la façana de ponent i a la posterior hi ha adossats dos cossos quadrangulars d'un sol nivell d'alçat. El segon s'obre a llevant amb un portal d'arc rebaixat ceràmic. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. | 08265-32 | Serrat de la Miracolosa | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del Manso Serra, que limita amb la Casanova i Vilardell, Francesc d'Assís Font. | 42.0615600,2.2828400 | 440664 | 4656860 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 78401 | Fons documental d'Almeda Alamany y CIA, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dalmeda-alamany-y-cia-sa | XIX-XX | El fons documental de la companyia d'Almeda Alamany y CIA, S.A. es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Comprèn la documentació administrativa, de direcció, de producció i de gestió de personal generada a la fàbrica a Vila-seca des dels seus orígens fins que va cessar l'activitat, així com de la documentació comptable de les empreses precedents Almeda Sindreu y Cia, Almeda Hermanos y Cia i Sindreu y Cia. Conté un total de 207 unitats d'instal·lació de documentació textual. S'organitza en sèries, entre les quals hi ha: Informació econòmica d'empreses externes, Relació amb organitzacions empresarials, professionals i sindicals, Maquinària i utillatge, Assegurances, Llibres de diari, Llibres de major, Llibres d'inventaris i balanços, Llibres auxiliars de diari, Tresoreria, Fiscalitat, Proveïment, Producció, Expedients de personal, Remuneració del personal, Assegurances, subsidis i previsió social i Moviments del personal. | 08265-33 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va crear-se l'any 1980 per gestionar la documentació generada en l'activitat administrativa de la Generalitat de Catalunya i per salvaguardar el patrimoni documental privat del territori català i així esdevenir l'arxiu històric nacional. El fons de l'empresa Almeda Alamany y CIA, S.A. hi va ingressar en tres trameses entre els anys 1991, 1992 i 1993, en concepte de cessió en dipòsit. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons pot consultar-se en línia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 78402 | Vallmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallmajor | XVIII-XX | La masia de Vallmajor està situada a l'extrem nord del terme municipal, a ponent de la carena del Castell. És un edifici de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està desenvolupat a diferents nivells del plom del mur, on s'intercalen obertures d'arc pla arrebossat i una escala exterior adossada en paral·lel que permet accedir al primer pis. Al costat de llevant, a l'alçada del primer pis, l'espai està formulat com una terrassa, amb pilars ceràmics com a element de suport. A la façana de llevant hi ha una única obertura d'arc pla arrebossat i un cairó inscrit amb la data '1770'. A l'extrem sud de la façana de ponent hi ha adossat un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat i coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland, entre el que s'observen un dels angles de pedra. El cos annex combina la pedra vista amb l'arrebossat. Davant de la casa hi ha un habitatge modern. | 08265-34 | Camí de Vallmajor | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Antoni Puig. La casa va ser reformada notablement durant la segona meitat del segle XX, tot i que manté part de l'estructura antiga. | 42.0760800,2.2624400 | 438990 | 4658487 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78402-foto-08265-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78402-foto-08265-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78402-foto-08265-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 78403 | Can Mundó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mundo | XVIII | Presenta deficiències estructurals, la coberta en mal estat i cert nivell de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Masia situada en un extrem del petit veïnat de Can Corrius, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que es troba adossat per llevant a la casa de Can Corrius, actualment molt reformada. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada, al costat del qual hi ha una finestra de les mateixes característiques. La major part del frontis queda tapat per un cos quadrangular contrafortat, de dos nivells d'alçat i que es trobava obert formant una galeria, a la part superior suportat per columnes circulars de pedra i argamassa. Aquest cos es troba en mal estat estructural i ha perdut la coberta, tot i que encara conserva algunes bigues i una part de la barana de fusta del nivell superior. Des de la casa es podia accedir a aquest nivell per un finestral d'arc pla arrebossat. A la façana posterior, les obertures són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. La façana de ponent té adossat un cos de la mateixa alçada i coberta a un vessant que desaigua al lateral. El revestiment dels murs es troba deteriorat, pel que deixa veure el parament dels murs de tàpia. La casa queda separada de Can Corrius per un petit baluard perpendicular a la façana, obert amb una portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. | 08265-35 | Veïnat de Can Corrius | En diversos plànols antics i a nivell popular, aquesta casa es coneix com el molí. A nivell exterior, no s'han trobat indicis de tractar-se d'aquest tipus de construcció. Per les seves característiques constructives, l'edifici actual data entorn el segle XVIII. | 42.0638300,2.2513700 | 438062 | 4657134 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78403-foto-08265-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78403-foto-08265-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78403-foto-08265-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78404 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-6 | XIX | La coberta presenta desperfectes. | L'edifici del Molinot està situat a la riba del Ges, a peu de la carretera de Torelló a Sant Pere. És un edifici constituït per dos volums superposats, construïts aprofitant el desnivell del terreny. El primer volum consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, de les quals les superiors de la façana lateral de migdia estan emmarcades amb motllures. El frontis queda parcialment tapat per un cobert de dos nivells d'alçat, habilitat com a terrassa transitable al pis superior. El segon volum està adossat a la façana de tramuntana i es prolonga per llevant. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de migdia presenta un finestral i un portal d'arc rebaixat ceràmic, el darrer dels quals permet accedir a la terrassa del primer volum. A la façana de llevant trobem dues finestres conopials de pedra, sota les que comença un cos modern de maó, d'un sol nivell d'alçat, adossat de forma paral·lela. A la façana de tramuntana hi ha dos finestrals d'arc carpanell ceràmic, un d'ells geminat amb columneta central. La façana de ponent dels dos volums està anivellada amb la carretera, quedant a l'alçada del pis superior, i presenta un tractament diferenciat de la resta de la construcció. El primer volum té les obertures d'arc pla arrebossat i està rematat amb un petit capcer quadrangular. El segon volum té un gran portal d'arc de mig punt adovellat, on s'hi conserva una inscripció pintada: 'JOSE SUBIÑA'. En un costat del portal hi ha una finestra d'arc de mig punt de pedra i a l'altre una finestra d'arc primitiu de pedra. Aquest cos queda rematat per un capcer semicircular. L'acabat exterior del primer volum es manté arrebossat, mentre que el segon és de pedra vista. A la part de ponent tots dos es troben arrebossats amb pòrtland. Al costat de migdia hi transcorre el rec que prové de la masia de Joanet de Pujols, que més endavant desaigua al riu Ges. | 08265-36 | Ctra. De Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 7,2 | En els amirallaments de l'any 1856 hi consta el molí dit d'Amalrich, que limita amb les finques de l'Amalrich, el Viver, el rec de Malianta, el terme de Sant Feliu de Torelló i el camí de la serra d'en Jolis. Per la seva situació, sembla que aquest molí es podria correspondre amb l'actual edifici del Molinot. | 42.0560300,2.2683800 | 439462 | 4656256 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78405 | Molí del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-viver | Ruta per les masies de la Vall del Ges. Museu de la Torneria. 2010 [inèdit]. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX | Només se'n conserven restes de fonaments. | El molí del Viver estava situat sobre el riu Ges, a migdia del nucli de Sant Vicenç. Actualment només se'n conserven dos murs formant angle, d'una alçada d'uns dos metres. A la part de llevant s'hi observen dues obertures, una d'arc pla arrebossat i l'altra amb llinda de fusta. Al seu costat hi ha les restes d'unes escales exteriors adossades en paral·lel al mur. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, on s'observen restes de l'arrebossat original. A poca distància aigües amunt s'hi conserva la resclosa i el rec que hi conduïa l'aigua. | 08265-37 | Riu Ges | El molí del Viver formava part de la propietat de la casa pairal dels Viver. El va fer construir l'any 1821 Manuel Viver, qui va comprar les moles i útils corresponents del molí d'en Sala de Torelló. Un cop construït, el propietari del molí de la Malianta, situat aigües avall, va presentar una al·legació per la construcció del nou molí, tot exposant que aquest tram d'aigua s'havia adjudicat al seu molí. En resposta, van presentar un informe al municipi de Sant Vicenç on es constata la seva utilitat pública i que la quantitat d'aigua que necessita és poc significativa. El molí constava de tres volums adossats, els dels extrems de planta baixa, pis i golfes i el central de planta i pis. Les cobertes eren a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En el volum central hi havia situada una xemeneia quadrangular. Va ser enderrocat fa pocs anys a causa del mal estat de conservació que presentava, tot i que encara se'n conserva la resclosa i una part del rec. | 42.0573300,2.2753400 | 440039 | 4656396 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78405-foto-08265-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78405-foto-08265-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78405-foto-08265-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78406 | Casa dels amos de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-amos-de-vila-seca | VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | La casa dels amos de la colònia Vila-seca està situada a l'extrem nord de la colònia, al final del carrer Vila-seca. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana de migdia i tramuntana estan definides per tres galeries horitzontals amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat, de les quals les del frontis es prolonguen amb un pòrtic als pisos superiors. A la façana principal, cadascun dels pisos consta de tres portals d'arc pla arrebossat que dónen accés a la terrassa de la galeria. La façana de llevant, aliniada amb la carretera, consta de diversos portals i finestrals, els de la planta baixa i el pis d'arc rebaixat i els de les golfes d'arc pla, tots ells arrebossats i distribuïts de forma aleatòria. La façana de tramuntana queda tancada per un cos quadrangular amb la part superior habilitada com a terrassa i un baluard. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color rosat i les galeries de color gris, amb un sòcol de pedra. Davant la façana de migdia hi ha un pati que queda tancat per un baluard. | 08265-38 | C. Vila-seca, 29 | La casa va ser construïda l'any 1881 per allotjar als amos i socis fundadors d'una de les fàbriques de la colònia Vila-seca, la societat Almeda, Sindreu i Puget. Es va bastir una casa senyorial dotada d'una important extensió de terra, on s'hi va plantar un magnífic jardí romàntic. | 42.0612800,2.2543700 | 438308 | 4656849 | 1881 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78407 | Xemeneia de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XIX | La xemeneia de la colònia Borgonyà està situada dins el complex industrial, al costat de l'equipament públic E4B. És de planta octogonal troncocònica, sobre una base de les mateixes característiques amb una motllura i relleus triangulars a sobre. Consta de dos collarins, un a la part central que incorpora motius geomètrics i un de motllurat a la part superior. El parament és de totxo vist aplantillat. | 08265-39 | Colònia Borgonyà | La xemeneia de Borgonyà es va construir durant la primera etapa de la colònia, a finals del segle XIX. Al mateix temps, es va construir la sala de calderes, on s'obtenia el vapor necessari per fer funcionar la indústria, per tal complementar l'energia que s'obtenia de les turbines a través de la força de l'aigua. La funció de la xemeneia era d'extreure els fums que es desprenien a la sala de les calderes. Originalment, la xemeneia assolia una alçada de 33 metres, que va ser ampliada posteriorment fins arribar als 46 metres. Després de quedar en desús durant uns anys, va ser restaurada entre l'octubre de l'any 2007 i el maig del 2008 a causa del mal estat que presentava la part superior. | 42.0638800,2.2429700 | 437367 | 4657146 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78408 | Casino de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | El casino de la colònia Borgonyà està situat al carrer Borgonyà, prop de la Casa Cuna. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos frontal, que es correspon amb el bar, té menor alçada que la resta de la construcció. El portal d'accés és d'arc mixtilini emmarcat amb ceràmica, que enllaça amb un finestral triforat del nivell superior emmarcat amb ceràmica i la llinda motllurada en forma d'arc rebaixat. A cada costat del portal hi ha un finestral d'arc pla igualment emmarcat amb ceràmica i motllura d'arc rebaixat a sobre, que es repeteix en les finestres i portals de la façana de migdia. El frontis queda rematat per una gran cornisa sobre la qual hi ha un petit capcer de formes ondulants. La façana de migdia es composa formant eixos, en què les finestres dels pisos superiors són d'arc pla emmarcat amb ceràmica. A la façana posterior hi ha un petit òcul a la part superior i un cos quadrangular adossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb els elements com les cornises i els emmarcaments ressaltats de diferent tonalitat. A l'interior es manté l'espai del bar en el primer cos i la sala d'espectacles al segon, mentre que al pis superior hi ha la cabina de projecció de cinema amb el projector. | 08265-40 | C. Borgonyà, 10. Colònia Borgonyà | L'antecedent del Casino de la colònia Borgonyà el trobem en el Centro Recreativo de Borgoñá, creat a l'inici de la fundació de la colònia, vers l'any 1897. Aquest espai era formulat per al lleure dels treballadors i les seves famílies, que comprenia un saló de cafè, la sala de lectura i un petit teatre i sala de ball. Per tal d'ampliar la oferta lúdica i cultural dels treballadors, l'any 1924 es va inaugurar el nou edifici, conegut com el Casino. Aquest espai també disposava d'una sala de cafè, d'una sala d'espectacles amb escenari i la sala de lectura. El 26 de novembre del mateix any es va formar la primera junta i es van llegir els estatuts, que tenien un total del 32 articles, que comprenien des de la seva Constitució i objecte, els socis i els seus drets, les baixes, el govern del casino les assamblees i les imposicions generals. Qualsevol treballador de la fàbrica major de divuit anys podia ser-ne soci de forma gratuïta. El director de Fabra i Coats, el senyor Street, va ser-ne el primer president, pel que el funcionament del Casino quedava estretament vinculat a la companyia. Els treballadors de la fàbrica que exercien els càrrecs necessaris per fer funcionar el casino rebien una remuneració complementària i estaven assegurats. Des del principi, la societat estava vinculada amb el Club Deportiu Borgonyà, que constava d'un equip de futbol format per treballadors. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la junta va dissoldre's i van votar-se els càrrecs entre els socis. Entre els anys 1937 i 1941 no s'hi van celebrar actes, fins que la direcció de Fabra i Coats torna a presidir la societat. A partir d'aquest moment s'hi van celebrar nombroses activitats, entre les que destaca les projeccions de pel·lícules, les representacions teatrals i els balls de Festa Major. Des de l'any 1950 el càrrec de la presidència deixa d'estar en mans dels directius de la fàbrica i el van ocupar els mateixos treballadors. L'any 1963 la societat del Casino i el Club Deportiu Borgonyà queden definitivament desvinculats. A principi de la dècada de 1970 es va disoldre la societat després d'un període de desvinculació de l'empresa Fabra i Coats, que coincidia amb la crisi que patia el sector tèxtil en tot el territori català. El desembre de l'any 1977 es va incendiar l'edifici del Casino. Finalment, l'edifici va ser adquirit per l'ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. | 42.0651200,2.2429200 | 437364 | 4657284 | 1924 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78409 | Resclosa i Turbines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-turbines | XIX- XX | L'edifici de la resclosa i turbines està adossat a migdia de l'Edifici industrial 1 de la colònia Borgonyà. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants. S'hi accedeix per la façana de llevant, a través d'una gran portalada, que incorpora un pòrtic central en arc de mig punt i dos portals d'arc pla, tots ells emmarcats per una motllura de pedra. En destaca la porta d'entrada, feta de ferro amb motius decoratius i vitralls intercalats. La part superior presenta nombroses imbricacions ceràmiques de motius geomètrics. Queda rematat per un capcer semicircular obert amb un pòrtic d'arc rebaixat que es divideix en cinc pòrtics, que es repeteix a la façana posterior. Entre el capcer hi ha una gran cornisa ceràmica amb volada. El parament dels murs és de maçoneria. A la façana de migdia s'hi va adossar un cos modern. Al seu costat hi transcorre paral·lel el canal, amb un filtre metàl·lic situat a ponent, on poc després l'aigua cau fins a la turbina. | 08265-41 | Colònia Borgonyà | El funcionament de la maquinària de les colònies tèxtils sovint alternava l'energia hidràulica i la del vapor, per tal de garantir el subministrament en èpoques de poc cabal. La colònia de Borgonyà no n'era una excepció, ja que des dels seus inicis disposava de dues turbines Francis i una màquina de vapor, de 300 cavalls cadascuna. L'aigua provinent del canal feia un salt a l'alçada de la fàbrica, que permetia moure les turbines. Pel que fa al vapor, s'obtenia dins una sala de calderes, que constava d'una xemeneia per evacuar els fums. L'energia obtinguda es transmetia a la fàbrica a través d'unes politges que anaven des de les turbines fins als eixos de cada planta. L'increment de l'activitat va suposar que aviat, vers la dècada de 1920, s'adquirissin dues turbines més i un alternador de 500 cavalls de potència. Alhora, es van ampliar les comportes, el canal i la resclosa per dotar al sistema de més capacitat. Dins el cos que alberga les turbines, hi ha un rètol amb l'any 1896 i el nom de John Musgrava & Son L.D. Bolton. | 42.0635100,2.2422100 | 437304 | 4657105 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78409-foto-08265-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78409-foto-08265-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | La fotografia de la turbina ha estat cedida per l'Associació de Veïns de Borgonyà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78410 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-7 | GONZÁLEZ, A., dir. (1999). 'Plaça de l'Església de Sant Vicenç de Torelló'. La restauració objectiva. Memòria 1993-1998. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | La creu de la Santa Missió es troba situada davant l'església parroquial de Sant Vicenç. És una creu llatina patent i concavada, sobre una columna de base, fust i capitell quadrangular. En una de les cares hi ha inscrit: '1953 SANTA MISIÓN'. És feta de pedra. | 08265-42 | Pl. de l'Església | La creu va ser construïda l'any 1953 per conmemorar la celebració de la Santa Missió i per substituir un antic pedró que va ser destruït durant la Guerra Civil. | 42.0616400,2.2737700 | 439913 | 4656875 | 1953 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78410-foto-08265-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78410-foto-08265-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||
| 78411 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-14 | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any els primer cap de setmana de setembre. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, cercavila de gegants i capgrossos, els partits de futbol, la pujada al castell, la baixada de carros, etc. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, cinema i concerts. | 08265-43 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||||
| 78412 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-14 | XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el dia 22 de gener. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, la caminada de Festa Major, el concurs de pintura ràpida i la cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, teatre i concerts. | 08265-44 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||||
| 78413 | Aplec de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX-XXI | L'aplec de Borgonyà es celebra cada any el dia 25 de març, en què es celebra un ofici solemne, en què es canten els goigs en honor a la Mare de Déu de Borgonyà. Els actes programats en motiu de l'aplec no es desenvolupen fins el següent cap de setmana. El dissabte al matí es celebra la tradicional xocolatada popular. Entre els actes que es desenvolupen durant la festivitat, destaca el partit de futbol entre casats i solters i la sessió de cinema o de teatre. De forma paral·lela, s'organitzen tallers, jocs concerts i visites a la fàbrica. | 08265-45 | Colònia Borgonyà | L'aplec de Borgonyà s'ha celebrat de manera gairebé continuada des de principi del segle XX. Entre el 1920 i el 1940, a les 7 del matí hi havia missa i després de combregar els malalts, es celebrava l'ofici solemne, acompanyat de cantaires. La mateixa tarda, hi havia una sessió de cinema o teatre al local del Casino. L'any 1923 es coneix que hi va haver un repic de campanes i es va fer foc als turons. A partir dels anys 1940, es va donar més importància a la celebració religiosa, i les obres de teatre només eren representades per dones, que les havien d'interpretar en castellà. Després d'uns anys en què la festa va quedar pràcticament reduïda a la missa i la projecció d'una pel·lícula, durant els anys 80 van recuperar-se les activitats com el teatre i se'n van incorporar de noves. | 42.0653800,2.2417900 | 437271 | 4657313 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 78414 | El contrapàs Llarg: 'El Divino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-llarg-el-divino | 2001: 10 anys de Contrapàs Llarg a Sant Vicenç de Torelló. Agrupació Cultural Sant Vicenç de Torelló - Amics del Contrapàs Llarg. Sant Vicenç de Torelló. S/d. S/n. CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Danses. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SELLARÈS, J.; PUJOL, J. (2001). Petita història del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç de Torelló. Barcelona: Editorial Mediterrània. | XX | El contrapàs llarg 'el Divino'és un cant de la Passió de Crist, que es balla el dissabte vigília de Rams al vespre a la plaça de l'Església de Sant Vicenç. La dansa és interpretada per una vintena de persones vestides de negre i blanc, acompanyats d'un cor de 18 himes, tres timbals i un flaviol. Els contradansaires ballen amb gran solemnitat formant una filera, amb les mans entrellaçades. El pas consisteix en puntejar sempre de costat, avançant i retrocedint de dreta a esquerra, fins a donar la volta a la plaça i tornar al lloc d'inici. Consta de diversos passos característics, com són els 'trencats', en què rellisquen els peus, les 'camades', en què es passa una cama sobre l'altra i es torna a la posició anterior, o la 'roda', on formen una rotllana. Entre els balladors, hi ha el capdanser, que compta els punts i dirigeix a la resta, i el cua, situat a l'altre extrem de la filera. La música és tocada per un flaviol que acompanya al cor que entona la lletra. | 08265-46 | Sant Vicenç de Torelló | El contrapàs és una de les danses més arrelades de Catalunya des del segle XVI, tot i que quan va tenir més popularitat va ser entre els segles XVIII i XIX. Tradicionalment es ballava a la sortida dels Oficis de Setmana Santa i hi havia quatre modalitats diferents, el 'Llarg', el 'Curt', el 'Cerdà' i el 'Porsigola'. La música del Contrapàs Llarg es va transmetre de forma oral fins que a principi del segle XX poca gent la coneixia. Però el cantaire i cornamussaire Miquel Puigbó i Farrés, veí de Sant Vicenç conegut com en 'Quel de la Munda' en recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any. | 42.0614900,2.2738000 | 439916 | 4656859 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||||
| 78415 | Festa Major de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vila-seca | XX | La Festa Major de Vila-seca es celebra cada any l'últim cap de setmana del mes. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne, després del qual es fa una ofrena de flors a la Sagrada Família. Cada any s'organitza un programa d'activitats lúdiques i esportives per a tots els públics, a més de la tradicional cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, espectacles i concerts. | 08265-47 | Colònia Vila-seca | La Festa Major es celebra des de principis del segle XX i era una de les festivitats més esperades dels habitants de la colònia de Vila-seca. Les activitats que s'hi desenvolupaven eren bàsicament l'ofici solemne i un ball amb orquestra. | 42.0609800,2.2549800 | 438358 | 4656815 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 78416 | Font i safareig del Bassalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-bassalet | ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. | XX | La coberta s'ha restaurat i el seu entorn ha estat arranjat. | La Font del Bassalet està situada al final del carrer de la Font, a la confluència amb el carrer Bellmunt. Es troba en un terreny amb desnivell, pel que el mur on està construïda es recolza en el marge. Consta de dos brolladors metàl·lics, un en forma d'aixeta i l'altre de tub per on brolla l'aigua constantment. Aquesta cau en una pica rectangular de pedra que s'adossa al mur, que a la part interna consta de dos dipòsits que comuniquen entre sí. Sobre els brolladors hi ha una placa ceràmica identificativa i una placa metàl·lica que indica que l'aigua no té garantia sanitària. Al costat de llevant de la font hi ha adossat el safareig de planta rectangular. A tot el seu contorn té lloses inclinades que s'empraven per rentar la bugada. També es troba dividit en dos dipòsits, un de més petit adossat a la font i l'altre de notables dimensions amb un paviment de tova. Al centre del safareig i al seu voltant hi ha diversos pilars quadrangulars que sostenen una estructura de fusta coberta amb teula àrab. Al costat de la font i del safareig hi ha pedrissos per poder-hi seure. | 08265-48 | C. de la Font | La font del Bassalet és una de les fonts més conegudes de Sant Vicenç. Està emplaçada en una zona amb nombroses deus d'aigua. Des del marge del camí, on hi ha adossat un arc de mig punt de pedra, en surt una de les deus, va ser conduïda fins aquest indret, on s'hi va construir la font i el safareig. L'aigua que sobrava de la font omplia una bassa situada a les hortes de sota, que era utilitzada per a la teuleria d'en Teta. Molts veïns anaven a la font a buscar-hi aigua i rentar la bugada, fins que es va dotar al poble de subministrament d'aigua. El propietari de la font, el senyor Isidre Jolis Colomer, la va donar a l'ajuntament el 2 de març de 1985. | 42.0643400,2.2758500 | 440088 | 4657174 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78416-foto-08265-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78416-foto-08265-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78416-foto-08265-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A poca distància de la font hi ha un plafó amb una explicació de l'element. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||
| 78417 | Font del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-duc-1 | XIX-XX | La font del Duc està situada al torrent de Comadebò, prop del camí que mena a la casa. La font està construïda en un marge, en un mur fet de pedra. En aquest hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica rectangular feta d'obra, que s'adossa al marge de forma paral·lela. | 08265-49 | Torrent de Comadebò | La font del Duc era molt concorreguda pels habitants de Borgonyà, que hi anaven sovint a buscar aigua i a berenar. | 42.0676400,2.2514800 | 438075 | 4657557 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78417-foto-08265-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78417-foto-08265-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 78418 | Font de Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nogueres | ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. | XIX | La font de Nogueres està situada al camí del mas Font de Nogueres. La font està construïda en el marge, d'on surt una pedra tallada amb una teula que la cobreix, que fa de brollador. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra que s'adossa en paral·lel al marge. S'ha fixat una barra de ferro al costat que permet atansar-se a beure. A l'altre costat del camí hi ha una bassa o safareig de majors dimensions, que recapta l'aigua sobrant de la font a través d'una canalització subterrània. Com a mesura de seguretat, s'ha fixat una reixa metàl·lica al seu voltant. | 08265-50 | Camí de la masia Font de Nogueres | Antigament, els pagesos que cultivaven les terres de les Costes del Camps paraven a beure a la font quan baixaven de tornada. D'altra banda, al safareig hi rentaven els masovers del Mas Font de Nogueres i a la bassa s'hi abeurava el bestiar. En motiu de l'arranjament del camí, la font va deixar de brollar, pel que l'any 2001 es va sol·licitar el permís per recuperar-la. L'aigua no és potable, perquè té uns nivells elevats de nitrats. | 42.0697100,2.2737700 | 439921 | 4657771 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78418-foto-08265-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78418-foto-08265-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | |||||||||
| 78419 | Font de la Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-palmerola-0 | XIX | Està tapada per la vegetació. | La font de la Palmerola està situada al torrent de Vallmajor, entre les masies de Vallmajor i la Palmerola. Es troba en una zona enclotada, d'on brolla l'aigua de forma natural. A sota es forma una petita bassa. | 08265-51 | Torrent de Vallmajor | 42.0749500,2.2629800 | 439033 | 4658361 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78419-foto-08265-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78419-foto-08265-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 | ||||||||||
| 78420 | Mines d'aigua de Joanet de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-joanet-de-pujols | SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX | A la finca del mas Joanet de Pujols hi ha una mina d'aigua de gran magnitud. Al voltant de la casa hi ha diverses canalitzacions exteriors i subterrànies amb un cabal d'aigua significatiu. El pati s'envolta per un fossat fet de pedra lligada amb morter, on hi ha diverses entrades a les galeries. A l'altre costat del camí que mena a la casa, s'hi observa una de les entrades de la mina. Està construïda en un marge, amb un mur obert amb una porta d'arc escarser. A la part superior s'hi conserva una part de rajola en trencadís, rematat per una cornisa ceràmica. A l'interior, s'observen les parets fetes d'obra. | 08265-52 | Masia de Joanet de Pujols | Al llibre de Fortià Solà explica que el 12 de juliol del 1893, a canvi de la canalització de les vies públiques municipals i de les clavegueres, Maria Font i Roca dóna gratuïtament a la vila de Torelló tres plomes d'aigua de la seva finca, coneguda com a Vil·la Maria o Joanet de Pujols. Un any més tard, el consistori adquireix sis plomes més per a les fonts públiques existents i per construir. L'any 1924 es va construir un nou dipòsit al pla de les Serrasses de Torelló, omplert amb l'aigua de la mina de Joanet de Pujols i d'un pou a les terres d'en Basses. | 42.0563000,2.2679500 | 439427 | 4656286 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78420-foto-08265-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.